A Prop I Amb Futur. 2N Pla Estratègic Horitzó 2025
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
GONZÁLEZ, R.D. (2011). A prop i amb futur. 2n Pla Estratègic Horitzó 2025. Pàg. 23-30. NOTES, 26 A prop i amb futur. 2n Pla Estratègic Horitzó 2025 Raúl D. González del Pozo* Durant uns mesos, la ciutadania, els cooperatiu i amb nous reptes a l’en- agents socials, econòmics i les institu- torn metropolità de Barcelona. cions hem compartit el treball d’un procés estratègic. Entre tots i totes, 1. Les fases del procés hem aconseguit, novament, orientar i consensuar un model de ciutat més El Govern de la ciutat de l’alcalde ampli territorialment, més saludable Josep Monràs va iniciar la legislatu- econòmicament i més integrador so- ra amb el convenciment que, supe- cialment. Conjuntament, ens empla- rat el marc i l’estratègia plantejada cem a impulsar una nova estratègia de en el primer Pla Estratègic dels no- ciutat a partir de la superació del mo- ranta amb la direcció política de l’al- del i objectius del primer pla estratè- caldessa Montserrat Tura, s’havia gic, i amb el convenciment que Mollet completat un cicle. Calia, llavors, del Vallès requereix un camí que per- impulsar un nou camí col·lectiu amb meti desenvolupar totes les seves ca- nous horitzons per a la ciutat de pacitats en un nou marc territorial Mollet del Vallès. 23 Figura 1. Mollet del Vallès està condicionada pel fet de ser un terme municipal petit amb una alta ocupació del sòl disponible i la necessitat de preservació rural de la meitat del seu territori (Ajuntament de Mollet del Vallès). * Director del 2n Pla Estratègic de Ciutat Mollet 2025. [email protected] Raúl D. González del Pozo NOTES, 26 Aquest segon pla ha estat un gran la limitació de nous desenvolupaments repte, ja que Mollet del Vallès, en les urbanístics. últimes dues dècades, s’ha configurat • Calia millorar l’actiu poblacional, com una de les ciutats avançades, en referència a la qualificació i la di- emergents i de referència de la regió versificació. En especial, calia dotar- metropolitana de Barcelona, a partir se d’uns nivells de renda més pròxims d’haver assolit un conjunt de fites: a la mitjana comarcal, la qual cosa ha • Impuls del desenvolupament urba- d’anar aparellada amb majors capa- nístic de ciutat, amb la qualificació citats emprenedores i nivells profes- de l’espai públic i les noves àrees re- sionals, en un marc productiu de sidencials. majors exigències tècniques i tecno- • Construcció d’un marc urbà amb lògiques. qualitat de serveis públics, amb espe- • Calia que la ciutat estigués prepara- cial atenció als dèficits dels col·lectius da per ser el referent i motor de l’en- més desfavorables. torn pròxim (Baix Vallès), per la qual • Creixement poblacional fins a supe- cosa necessita una estratègia de rar els 50.000 habitants. lideratge que superi els seus planteja- • Articulació al territori dels equipa- ments localistes. ments de ciutat necessaris per al crei- • Calien nous plantejaments de re- xement poblacional i millora de la novació i modernització, per cobrir, posició de referència per a l’entorn especialment, els dèficits en oci i ser- pròxim. veis qualificats, tant per a persones El segon pla es va iniciar sota la di- com per a empreses, per fer un salt 24 recció d’una Oficina municipal i amb qualitatiu com a ciutat més atracti- el suport tècnic d’una consultora ex- va i atraient. terna, i va començar a caminar sobre • Pendent de resoldre la relació entre un conjunt d’elements: l’entorn natural i l’àrea urbana, quali- • Tenia planificats i desenvolupats en ficar la seva integració i dotar d’acti- gran part els equipaments i infraes- vitat l’espai natural de Gallecs i la tructures base de la ciutat, fet que pos- connectivitat del riu Besòs amb la Ser- sibilitava un salt qualitatiu com a ciutat ralada Litoral. de referència de l’entorn pròxim. A més, calia destacar un factor ex- • Plantejava un desenvolupament ur- cepcional en el procés de l’elaboració banístic, que calia completar, que mar- d’aquesta estratègia de ciutat, que era cava la tendència de qualificació que l’aparició d’una crisis mundial. Aques- ha de tenir el conjunt de ciutat en el ta crisi està incidint directament en la futur. ciutat, l’ocupació i la inversió dels • Calia un nou plantejament com a propers anys. marc econòmic i productiu, ja que la funció de ciutat s’havia superat com a 1.1 La fase de diagnosi sector de serveis per desenvolupar i di- mensionar, i per un sector industrial Es van fer un seguit d’enquestes, limitat i en decadència respecte al seu qüestionaris, jornades participatives passat històric. obertes, entrevistes i una anàlisi de situ- • Assolits els seus objectius de creixe- ació DAFO (debilitats, amenaces, forta- ment poblacional basat en les noves leses i oportunitats) que van implicar ocupacions de territori, l’ocupació ja directament tota la ciutadania. Aquest no tenia recorregut en el futur, atesa informe DAFO va establir com a: A prop i amb futur. 2n Pla Estratègic Horitzó 2025 NOTES, 26 Fortaleses - Disminució comercial del centre (Illa) - Comunicacions viàries i ferroviàries - Falta d’un nou model de desenvolu- - Situació geogràfica pament productiu de la ciutat - Gallecs, espai protegit - Falta d’un projecte motor i de - Espais verds a la ciutat i espais pú- sostenibilitat de Gallecs en el futur blics urbans Aquest primer informe va perme- - En general, nivell d’equipaments per tre identificar un conjunt de variables a la ciutadania estratègiques (conceptes o factors) Oportunitats que es van considerar de forma - Desenvolupament del parc agrícola prioritària en el marc estratègic triat de Gallecs i comercialització de la per a la ciutat: seva producció: marca agrícola • L’excel·lent ubicació com a porta - Soterrament de les infraestructures nord de Barcelona i element de ferroviàries connectivitat de primer ordre - El nou hospital • Necessària col·laboració amb els - Certes activitats econòmiques de la municipis de l’entorn i de la regió me- ciutat tropolitana - Aprofitar la façana a les autovies • Els condicionaments d’un terme mu- - L’oferta del ferrocarril per al desen- nicipal petit amb una alta ocupació del volupament de noves àrees sòl disponible i la preservació rural de - Polígon de Can Prat, nova àrea de la meitat del seu territori desenvolupament productiu • Millora i ampliació del conjunt de - Nous desenvolupaments comercials vies viàries i ferroviàries a la ciutat • Població amb un perfil socioeconòmic 25 - Nous desenvolupaments urbanístics i formatiu mitjà-baix (Calderí, Can Prat...) • Estructura i activitat econòmica in- - Captació de població amb capacitat ferior al seu potencial emprenedora i major nivell de renda • Voluntat d’impulsar i dinamitzar un Debilitats territori frontissa entre els dos Vallès, - Pèrdua de perfil productiu a la ciutat el Baix Vallès amb manca de bones infraestructures • Bona xarxa de serveis i equipaments industrials (polígons) i qualificació urbans amb voluntat de serveis per a dels recursos humans la població - Accessibilitat i mobilitat a la ciutat: • Necessitat de millorar l’oferta d’oci marc intermunicipal i de lleure - Baix nivell econòmic de la ciutat i • Desenvolupar amb certa intel- de la ciutadania, amb una disminu- ligència els últims espais possibles ció de la població nascuda a la ciutat d’ocupació urbana i iniciar un procés - Poca presència d’una estructura co- accelerat i continuat en el temps, de mercial moderna i atractiva renovació i rehabilitació urbana - Oferta d’oci, especialment per a la • Combatre la imatge de ciutat poc de- població jove finida i poc coneguda - Imatge de ciutat a l’entorn • Importància de continuar refor- - Poc sòl disponible davant dels en- çant la cohesió social entesa com a torns i impuls del Baix Vallès integració, convivència, identificació Amenaces amb la ciutat, participació en la vida - La deslocalització d’empreses de re- ciutadana i contribució global al seu ferència desenvolupament Raúl D. González del Pozo NOTES, 26 l’educació-formació, una major di- mensió territorial, la qualificació ur- bana i l’impuls de l’economia vinculada a elements saludables. Línia 1. Avançar en la ciutat cívica i educadora. Assolir un model de ciutat de convivència, més formada i respon- sable mediambientalment, amb un alt sentiment d’identitat i pertinença. Línia 2. Cooperar i desenvolupar el territori del Baix Vallès. Aprofundir en la cooperació i el desenvolupament econòmic i productiu del Baix Vallès. Línia 3. Continuar transformant la Figura 2. Els nous projectes de la comissaria de policia i de la Biblioteca Jordi Solé Tura ciutat, meitat urbana, meitat rural, (Ajuntament de Mollet del Vallès) d’una forma eficient per la consolida- ció d’espais atractius i sostenibles. • Avançar cap a un nou model que li Línia 4. Impulsar una major activitat permeti millorar la sostenibilitat eco- saludable i econòmica. Plantegem un nòmica i social de la ciutat i de la seva model econòmic amb una visió àmplia ciutadania del concepte saludable que regeneri i transformi el sistema productiu. 1.2. La fase de definició de les 26 línies estratègiques 1.3 La fase d’acord de les accions i projectes estratègiques Un conjunt de trobades ciutadanes i comissions participatives van perme- Després d’acordar les quatres líni- tre avançar en la definició de l’objec- es estratègiques, es va encetar la fase tiu central i de les línies estratègiques més creativa i oberta de tot el procés. que orientarà el progrés i els camins Va ser el moment de proposar primer d’evolució de la ciutat. i acordar després, el conjunt d’acci- Com a objectiu central, l’eix que marca l’horitzó de Mollet, és el d’una ciutat saludable, educadora i atracti- va, cooperant al Baix Vallès. Un objec- tiu que opta per un model renovat de ciutat que atrau més i millor activitat econòmica, que disposa d’una pobla- ció consolidada, vertebrada i amb un estil de vida de qualitat.