BOE 287 De 30/11/2007 Sec 5 Pag 14314 a 14353
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Arqueologia De La Batalla De Catalunya (1939)
EBRE 38 193 2- 2010 ARQUEOLOGIA DE LA BATALLA DE CATALUNYA (1939). EXCAVACIONS D’UN TRAM DE LA LÍNEA DEFENSIVA L-3 A SUBIRATS (ALT PENEDÈS, BARCELONA). ARCHAEOLOGY OF THE BATTLE OF CATALONIA (1939). EXCAVATIONS OF A SECTION OF THE DEFENSIVE LINE L-3 IN SUBIRATS (ALT PENEDÈS, BARCELONA). M. Carmen Rojo-Ariza1*, Ramon Arnabat Mata**, Gemma Cardona-Gómez*, David Íñiguez-Gràcia*, Ignasi Fernández-Aubareda*** *Grup de recerca DIDPATRI (SGR 2009-00245) Departament de Didàctica de les Cièncias Socials Facultat de Formació del Professorat Passeig de la Vall d’Hebron, 171 Despatx 115, Planta 1, Edifici de Llevant Universitat de Barcelona. 08035. Barcelona [email protected], [email protected], [email protected]. ** Departament d’Història i Història de l’Art Facultat de Lletres Universitat Rovira i Virgili Avinguda Catalunya, 35. 43002 [email protected]. ***Arqueòleg c/ Carles Riba, 3. 08720. Vilafranca del Penedès. Barcelona. [email protected] Rebut: 30/10/2010 Acceptat: 08/11/2010 Resum En aquest article descrivim els resultats de la intervenció arqueològica realitzada en les restes de les estructures defensives de la Guerra Civil espanyola al poble de Sant Pau d’Ordal, Subirats (Alt Penedès, Barcelona) que van estar operatives en les darreres fases del conflicte a Catalunya (gener de 1939). Tot i l’elevat nombre d’aquestes, cap dels elements excavats proporcionà un nombre significatiu de materials de l’època. Per això, reflexionem també aquí sobre la problemàtica de l’escàs grau de protecció del patrimoni arqueològic de la Guerra Civil. Paraules clau: Arqueologia del conflicte, Batalla de Catalunya, trinxeres, niu de metralladora, espoli. -
Regional Aid Map 2007-2013 EN
EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory. -
Alfabético Poblacion Municipios Prov. Castellón
ALFABÉTICO POBLACION MUNICIPIOS PROV. CASTELLÓN A 01-01-2011 TOTAL 12000 Total provincial Nº Orden 604.344 1 12002 Aín 141 2 12003 Albocàsser 1.443 3 12004 Alcalà de Xivert 8.175 4 12005 Alcora, l' 10.856 5 12006 Alcudia de Veo 229 6 12007 Alfondeguilla 881 7 12008 Algimia de Almonacid 315 8 12009 Almazora/Almassora 25.945 9 12010 Almedíjar 306 10 12011 Almenara 6.102 11 12901 Alquerías del Niño Perdido 4.433 12 12012 Altura 3.924 13 12013 Arañuel 196 14 12014 Ares del Maestrat 206 15 12015 Argelita 96 16 12016 Artana 1.990 17 12001 Atzeneta del Maestrat 1.367 18 12017 Ayódar 212 19 12018 Azuébar 376 20 12020 Barracas 198 21 12022 Bejís 423 22 12024 Benafer 177 23 12025 Benafigos 161 24 12026 Benasal 1.264 25 12027 Benicarló 26.553 26 12028 Benicasim/Benicàssim 18.524 27 12029 Benlloch 1.211 28 12021 Betxí 5.890 29 12032 Borriana/Burriana 35.433 30 12031 Borriol 5.180 31 12033 Cabanes 3.019 32 12034 Càlig 2.236 33 12036 Canet lo Roig 855 34 12037 Castell de Cabres 17 35 12038 Castellfort 237 36 12039 Castellnovo 1.065 12040 Castellón de la Plana/Castelló de la 37 Plana 180.114 38 12041 Castillo de Villamalefa 114 39 12042 Catí 850 40 12043 Caudiel 754 41 12044 Cervera del Maestre 727 42 12052 Chert/Xert 889 43 12053 Chilches/Xilxes 2.844 44 12055 Chodos/Xodos 125 45 12056 Chóvar 363 46 12045 Cinctorres 494 47 12046 Cirat 270 48 12048 Cortes de Arenoso 347 49 12049 Costur 581 50 12050 Coves de Vinromà, les 2.049 51 12051 Culla 608 52 12057 Eslida 936 53 12058 Espadilla 91 54 12059 Fanzara 347 55 12060 Figueroles 583 56 12061 Forcall 529 -
Centros Por Demarcación
LISTADO DE CENTROS POR DEMARCACIÓN Centro ZBS Domicilio Teléfono Fax DEPARTAMENTO DE VINARÒS Gerencia de Departamento Dpto de Vinaròs Av. Gil de Atrocillo, s/n Vinaròs 12500 96 447 70 14 96 440 07 36 Hospital Comarcal de Vinaròs Av. Gil de Atrocillo, s/n Vinaròs 12500 96 447 70 00 96 440 06 17 C. Especialidades Vinaròs Av. Gil de Atrocillo, s/n Vinaròs 12500 96 447 70 00 964 40 06 17 Centro de Salud Pública CSP Benicarló C/ Peñíscola, 21-1º Benicarló 12580 96 447 43 11 96 447 39 16 Dirección de Atención Primaria Dir.Atención Primaria Dpto de Vinaròs Av. Gil de Atrocillo, s/n - 1ª planta Vinaròs 12500 964 47 70 00 96 440 06 17 Centro de Salud Alcalà de Xivert1 C/ Villanueva, 1 Alcalà de Xivert 12570 96 441 11 36 96 441 10 86 Benicarló2 C/ Peñiscola, 21 Benicarló 12580 96 447 54 61 96 447 43 78 Forcall3 C/ Extramuros, s/n Forcall 12310 96 417 12 33 96 417 12 01 Morella4 Plaza San Miguel, s/n Morella 12300 96 416 09 62 96 416 09 62 Sant Mateu5 Av.constitución, 29 Sant Mateu 12170 96 441 64 06 96 441 61 56 Traiguera6 Pl. Constitución, 24 Traiguera 12330 96 449 52 23 96 449 52 50 Vinaròs7 C/ Arcipreste Bono, 22 Vinaròs 12500 96 447 75 00 96 447 75 08 Consultorio Auxiliar Alcoceber1 C/ San José, s/n Alcoceber 12579 96 441 28 80 96 441 27 83 Ballestar6 C/ Tras Casas, Ballestar 12599 Bojar6 C/ Mayor, s/n Bojar 12599 97 757 12 83 Càlig2 Pl. -
Cognom, Nom Nom Edat Cementiri Lloc De Residència Professió C. De
Cognom, nom Nom Edat Cementiri Lloc de residència Professió C. de guerra Condemna Motiu Data defunció (..., ...), Domingo - Fossa No consta - - - - 03/05/1939 Abadia Gómez Francesc 64 Fossa Falset (Priorat) Pagès 10/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Abellà Costa Serafí 55 Fossa Móra d'Ebre - - - Malaltia 05/02/1940 Abella Mateu Josep 46 Fossa Barberà de la Conca Pagès 28/02/1939 Mort Afusellat 20/03/1939 Abellà Trillas Maties 36 Fossa Montblanc Pagès 24/04/1939 Mort Afusellat 31/05/1939 Abelló Cabré Jaume 36 Fossa Poboleda Pagès 14/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Adrian Bes Blai 28 Fossa Vilalba dels Arcs Pagès 11/05/1939 Mort Afusellat 15/06/1939 Agustench Solanes Josep 49 Secc. 5a Mont-ral Barber 12/05/1939 Mort Afusellat 08/08/1939 Aixalà Abelló Salvador 30 Fossa Torroja del Priorat Pagès 09/05/1939 Mort Afusellat 14/07/1939 Aixalà Masó Josep 29 Fossa Amposta Xofer 20/07/1939 Mort Afusellat 16/11/1939 Alabau Garcia Sebastià 45 P. Militar Tarragona Peó 16/02/1939 Mort Afusellat 28/02/1939 Alba Carbonell Rafel 23 Fossa Jesús i Maria Pagès 21/02/1940 Mort Afusellat 20/06/1941 Alberich Cubells Josep 42 Fossa Palma d'Ebre Paleta 06/06/1939 Mort Afusellat 21/07/1939 Albert Colomé Dionisi 29 Nínxol 40 - Secc. 6a El Catllar de Gaià - 11/08/1939 Mort Afusellat 15/11/1939 Albiñana Matas Josep 37 Fossa Cambrils Perruquer 16/01/1940 Mort Afusellat 04/09/1940 Alcover Llorens Ambrosi 32 Fossa Pla de Cabra Pagès - Mort Afusellat 24/08/1940 Alcoverro Berenguer Àngel 54 P. -
TERRES DEL MAESTRAT Ànima Interior TERRES DEL MAESTRAT TERRES DEL MAESTRAT Ànima Interior Ànima Interior
TERRES DEL MAESTRAT ànima interior TERRES DEL MAESTRAT TERRES DEL MAESTRAT ànima interior ànima interior VEN A DESCUBRIR EL ÁNIMA INTERIOR DE TERRES DEL MAESTRAT Terres del Maestrat, un territorio con una COMUNITAT PROVINCIA singularidad y riqueza etnográfica privilegiada, VALENCIANA DE CASTELLÓN se encuentra entre la costa mediterránea y la comarca de Els Ports. Esta tierra es un vivo reflejo de la cultura mediterránea en todas sus vertientes. Un lugar lleno de historia y con un patrimonio natural, agrícola y gastronómico excepcional. ROSSELL La singularidad de sus rincones es uno de sus rasgos más diferenciadores. Su abrupta naturaleza y su paisaje salpicado de olivos milenarios y CANET algarrobos dibuja panorámicas llenas de belleza, LO ROIG que se mezclan con una gran riqueza etnográfica e TRAIGUERA XERT invitan a descubrir la huella de otras civilizaciones LA JANA SANT JORDI y a practicar actividades al aire libre. SANT MATEU Conoce la riqueza cultural de esta extraordinaria CERVERA tierra, así como las costumbres y las tradiciones DEL MAESTRE que sus hombres y mujeres han sabido conservar con esfuerzo y dedicación, para dejarnos ver la TIRIG verdadera Ánima Interior de Terres del Maestrat. MUNICIPIOS TERRES DEL MAESTRAT VILAR DE CANES TERRITORIO TERRES DEL MAESTRAT Terres del Maestrat - Ànima Interior - 01 Trasládate a épocas pasadas. Déjate impresionar por el legado cultural de otras civilizaciones a través de sus testimonios. Descubre palacios, museos, murallas, iglesias y sus olivos de más de mil años. Piérdete realizando las rutas más fascinantes a través del turismo activo. Conoce sus gentes. Vive sus fiestas. Enamórate de su gastronomía. Adéntrate en el Ánima Interior de Terres del Maestrat. -
Guía Rápida Del Calendario De Festejos En La Comunidad Valenciana De La Segunda Quincena De Agosto
GUÍA RÁPIDA DEL CALENDARIO DE FESTEJOS EN LA COMUNIDAD VALENCIANA DE LA SEGUNDA QUINCENA DE AGOSTO. Sábado 12 o Benlloc, Gestalgar, Domingo 13 o Benlloc, Vilafranca del Cid Lunes 14 o Culla, Fuentes de Ayodar, Torrechiva, Martes 15 o Alfondeguilla o Almedijar o Chiva o Lucena del Cid o Torrechiva o Turís o Vilafranca del Cid o Villar del Arzobispo Miércoles 16 o Albocasser o Alfondeguilla o Almedijar o Azuebar o Carrica o Catí o Chiva o Faura o Pobla Tornesa o Silla o Turís o Vall de Almonacid o Vilafamés o Vilafranca del Cid o Villar del Arzobispo Jueves 17 o Albocasser o Alfondeguilla o Almedijar o Azuebar o Barracas o Benáfer o Benlloc o Borriana (Santa Bárbara) o Canet lo Roig o Carrica o Coves de Vinromá o Chiva o El Verger o Faura o Lucena del Cid o Náquera o Oropesa o Pobla Tornesa o San Vicente de Piedrahita o Silla o Sueras o Teresa o Traiguera o Turís o Vall de Almonacid o Vilafamés o Villar del Arzobispo o Viver o Xert o Xilxes playa Viernes 18 o Albocasser o Alfondeguilla o Almedijar o Argelita o Azuebar o Barracas o Benlloc o Borriol o Borriana (Santa Bárbara) o Canet lo Roig, Carrica, o Coves de Vinromá o Chiva o El Toro o El Verger o Espadilla o Fuentes de Ayodar o Gestalgar o Higueras o La Romana o Lucena del Cid o Matet o Montserrat o Museros o Náquera o Pobla de Farnals o Pobla Tornesa o San Vicente de Piedrahita o Silla o Sueras o Teresa o Traiguera o Turís o Vall de Almonacid o Vilafamés o Vilafranca del Cid o Vilanova de Alcolea o Vilavella Calle San Roque o Viver o Xátiva o Xert Sábado 19 o Albocasser o Alfara del -
Segregacions: Un Problema De Fronteres
SEGREGACIONS: UN PROBLEMA DE FRONTERES ESTUDI HISTÒRICO-JURÍDIC A TRAVÉS DEL PERELLÓ I LES TERRES DE L’EBRE El Perelló 2014 1 2 ÍNDEX Relació d'abreviatures pàg. 5 1. Introducció pàg. 7 2. Origen i evolució del municipi pàg.13 2.1 Teories pàg.13 2.2 Evolució dels municipis a les Terres de l'Ebre pàg.14 3. El municipi liberal pàg.19 4. Segregacions durant el segle XIX pàg.21 4.1 Marc legal pàg.21 4.2 Enumeració i descripció essencial de les segregacions a les pàg.27 Terres de l'Ebre 4.3 Anàlisi concret de la segregació de l'Ametlla de Mar pàg.28 respecte del Perelló 5. Segregacions durant el segle XX pàg.37 5.1 Marc legal pàg.37 5.2 Enumeració i descripció essencial de les segregacions a les pàg.42 Terres de l'Ebre 5.3Anàlisi concret de la segregació de l'Ampolla respecte del Perelló pàg.45 6. Comparativa entre segregacions del s. XIX respecte al s. XX pàg.61 Legislació aplicable Parts legitimades per instar la segregació Òrgan competent Requisits legals Participació dels actors en el procés Adequació a la realitat social 7. Consideracions finals pàg.67 8. Bibliografia pàg.69 9. Fonts documentals pàg.73 Annexos pàg.75 3 4 Relació d'abreviatures BOE Butlletí Oficial de l'Estat CE Constitució Espanyola DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya FJ Fonament Jurídic Sr Senyor TC Tribuna Constitucional TS Tribunal Suprem Pàg. Pàgina Pàgs. Pàgines 5 6 1. INTRODUCCIÓ En l'actualitat ens trobem immersos en una greu crisi econòmica que ha provocat que es qüestioni l'organització i el model de la societat contemporània. -
Plano De Benicàssim
AL PARAJE NATURAL Dirección DESIERTO DE LAS PALMAS (6 km.) PRAT DE CABANES DE PRAT PORT DE BESSET LES SANTES Ctra. Desierto CV-147 38 5 A BARCELONA MONTGÓ 13 ENLACE CON LA AUTOPISTA AP-7 (SALIDA 45) 38 Z. ACAMPADA 14 FESTIVALES 38 22 38 33 Z. ACAMPADA 37 FESTIVALES 38 3 1 P 22 AV. JUAN CARLOS I 11 9 JOAN FUSTER 28 31 4 6 26 18 10 9 9 2 P 38 35 9 28 30 7 38 21 34 29 AV.BARCELONA ROBLE 12 25 38 8 PABELLÓN 38 MUNICIPAL DE 38 9 DEPORTES 15 A CASTELLÓN Y VALENCIA del Trenet ENLACE CON LA AUTOPISTA AP-7 (SALIDA 46) Parque 25 38 19 CAMPO FÚTBOL MUNICIPAL CARRERASSA 17 38 POLIDEPORTIVO 9 38 MAS DE FRARES 38 16 PASSEIG DE L’ART Ruta de las Villas 20 38 23 36 38 38 24 8 Espigón Accesible 25 9 32 29 25 38 29 Parc 37 38 Europa 27 9 8 38 38 29 38 SKATEPARK 33 Z. ACAMPADA 37 3 FESTIVALES 38 38 22 1 P 17 11 AV. JUAN CARLOS I 9 HNOS. SOCARRADES B. 26 6 31 4 AVDA. BARRANC DE LA PARRETA 2 18 BASSOT 9 9 10 P 38 38 35 38 28 38 9 TORRE EN DOMENECH 34 TERRAMAR 7 ESTADI ALBOCÀSSER LA RATLLA MARE DE DEU 12 DE LA BALMA 37 8 Parc PABELLÓN Baix Maestrat 38 MUNICIPAL DE 29 DEPORTES 15 38 38 Parque 38 del Trenet 38 Información turística Parque del Trenet (M4) 9 Farmacia 17 Biblioteca del Mar 25 Capilla 31 Centro Cultural (Melchor Zapata) Hotel / Hostal 10 18 26 32 Minigolf 1 Ayuntamiento Correos Centro Información Juvenil Bodegas Carmelitano Camping 11 Espai de la Música 19 Palacete Municipal, Villa Elisa 27 Colegio Público El Palmeral 33 Evacuación Caravanas 2 Casa Abadía / Turismo Vistas panorámicas 12 Instituo Enseñanza Sec. -
El Patrimonio Histórico-Arqueológico De Castellón Y Su Explotación Turistica: Perspectivas De Futuro
QUAD. PREH. ARQ. CAST. 26, 2008 El patrimonio histórico-arqueológico de Castellón y su explotación turistica: perspectivas de futuro Francesc Gusi* Mª Ángeles Fernández** Mª Asunción Fernández*** Resumen Se plantean las potencialidades de explotación turística de las distintas comarcas de Castellón a partir de plantea- mientos de visita por sectores comarcales, de los principales yacimientos arqueológicos y monumentos histórico-arqueo- lógicos, desde la prehistoria hasta la guerra civil española, mediante itinerarios globales. La selección como puede presu- ponerse está obligatoriamente restringida, dadas las enormes posibilidades de visita que las localidades castellonenses poseen. Se exponen también las distintas dificultades que actualmente presenta el panorama turístico de Castellón, aun a pesar de algunos esfuerzos, insuficientes a nuestro entender, de los distintos organismos provinciales y regionales. El turismo cultural bien planificado puede representar un desarrollo económico y social en zonas deprimidas del interior cas- tellonense. Se requiere pues un esfuerzo por parte de los organismos políticos y administrativos, junto con las empresas privadas del ámbito turístico, para dinamizar el rico patrimonio cultural de las tierras de Castellón. Resum Es plantegen les potencialitats d'explotació turística de les distintes comarques de Castelló, a partir de planteja- ments de visita per sectors comarcals dels principals jaciments arqueològics i monuments historico-arqueològics, des de la prehistòria fins a la guerra civil espanyola, mitjançant itineraris globals. La selecció com pot pressuposar-se està obligatòriament restringida, donades les enormes possibilitats de visita que les localitats castellonenques posseeixen. S'exposen també les distintes dificultats que actualment presenta el panorama turístic de Castelló, fins i tot a pesar d'alguns esforços, insuficients al nostre entendre, dels distints organismes provincials i regionals. -
Listado De Carreteras Titularidad De La Excma
LISTADO DE CARRETERAS TITULARIDAD DE LA EXCMA. DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE CASTELLÓN SC Decreto 46/2019, de 22 de marzo, del Consell CARRETERA DENOMINACIÓN INICIO FINAL 1 CV-100 San Rafael del Río – la Sénia (por Rossell) CV-11 L.T. Cataluña 2 CV-101 Acceso a Alcanar N-238 L.T. Cataluña 3 CV-104 Rossell - Bel Rossell Bel 4 CV-105 la Sénia – Torremiró (por Castell de Cabres) L.T. Cataluña N-232 5 CV-106 Acceso a Fredes CV-105 Fredes 6 CV-107 Acceso a la Pobla de Benifassà CV-105 la Pobla de Benifassà 7 CV-108 Acceso al Ballestar CV-107 el Ballestar 8 CV-109 Acceso al Boixar y Coratxà CV-105 Coratxà 9 CV-110 CV-105 – Peñarroya de Tastavins (por Herbés) CV-105 L.T. Aragón 10 CV-111 Acceso a Vallibona N-232 Vallibona 11 CV-112 Acceso a Xert N-232 N-232 12 CV-113 la Jana - Canet lo Roig N-232 Canet lo Roig 13 CV-116 Acceso a Ares del Maestrat CV-15 Ares del Maestrat 14 CV-117 Morella – Xiva de Morella Morella Xiva de Morella 15 CV-118 Acceso a Palanques CV-14 Palanques 16 CV-119 Villores - Luco de Bordón CV-14 L.T. Aragón 17 CV-120 Forcall – Mirambel (por la Mata de Morella) Forcall CV-121 18 CV-121 Mirambel – Bordón (por Olocau del Rey) L.T. Aragón L.T. Aragón 19 CV-122 Todolella – Olocau del Rey CV-120 CV-121 20 CV-123 Olocau del Rey – Tronchón CV-121 L.T. -
Medieval Church Located on the Highest Part of Querol. It Has
La primera referència documental de Querol la trobem en una carta del rei Lotari, datada l’any 988. El 993 era propietat del vicari comtal de Gurb que, en el seu tes- tament, deixà algunes terres dels seus castells de Montagut, Querol i Pinyana al Monestir de Sant Cugat. L’any 996 fou venut a la casa de Cervelló i el 1053, Guerau Alemany de Cervelló posà en homenatge i sota l’autoritat de Ramon Berenguer I de Barcelona, els tres castells esmentats, a més del de Pontils. Aquest homenatge fou repetit el 1062. Els castells formaven part de la baronia de Cervelló o de la Lla- cuna, i cap a la fi del segle XIII el castell de Querol esdevingué el centre de la Baronia d’aquest nom. L’esmentada Baronia es- tigué de sempre vinculada als Cervelló, dels quals passà vers el 1528 a la família Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i cap al 1597 als Saiol, els quals la posseïren fins al segle XIX. El Castell de Querol sofrí amb el temps diverses vicissituds Església de Santa Maria - Situada a la part alta del nucli de i, finalment, el 1835, una partida de liberals el prengueren i el Querol, tot i haver sofert diverses modificacions, és d’origen van enderrocar quan estava ocupat per un grup carlí. medieval i està formada per una sola nau amb volta apuntada. Església de Sant Jaume de Montagut - Situada al peu La primera referencia documental de Querol la encontramos en del cim de Montagut, es tracta d’una construcció gòtica, tot una carta del rey Lotari, fechada el año 988.