n Comunicat de premsa n

El DPTOP sotmet a consulta pública l’avantprojecte del Pla territorial de la

El Diari Oficial de la Generalitat publica avui l’anunci pel qual el DPTOP obre, per un període de tres mesos, el procés de consulta pública de l’avantprojecte del Pla territorial de la Garrotxa.

Ø Potencia el paper central d’ i impulsa el desenvolupament de Besalú a com a segon pol d’atracció comarcal

Ø Ordena el creixement urbanístic, evitant la consolidació de continus urbans sobre els principals eixos viaris i contribuint al manteniment de l’equilibri i la qualitat de vida al territori

Ø Garanteix l’execució de les infraestructures de connexió exterior de la comarca, tot vetllant per minimitzar-ne l’impacte ambiental

Ø Protegeix el paisatge singular de la Garrotxa, emfasitzant els corredors ecològics de la zona volcànica i preservant els sòls agrícoles

Els objectius d’aquest Pla territorial, el primer que es fa per al conjunt d’aquest àmbit, són preservar l’entorn singular de la comarca i reforçar les principals ciutats i nuclis urbans com a centres de serveis per tal de garantir el benestar de la població, amb l’horitzó temporal establert a l’any 2026.

Per tal d’aconseguir-ho, el Pla preveu un procés gradual d’enriquiment que haurà d’anar més enllà de la seva aprovació i que ha de permetre la incorporació successiva de propostes derivades dels plans i les polítiques sectorials de tota mena que es vagin concretant al llarg del temps.

El Pla territorial té diferents nivells d’intervenció: normes i plànols vinculants, directrius per als plans urbanístics, recomanacions de tipus indicatiu i argumentacions per a fonamentar actuacions, decisions i propostes.

L’avantprojecte és un document obert que serà sotmès a consulta pública per un període de tres mesos. Durant aquest període, el Pla serà tramès al Consell Comarcal de la Garrotxa i als ajuntaments de la comarca, i podrà ser consultat a través d’Internet per totes les entitats del territori i particulars interessats. Posteriorment, una vegada incorporades en un text refós les modificacions que es derivin d’aquest procés de consulta, el projecte resultant serà aprovat inicialment i presentat a informació pública i institucional per un nou període d’un mes.

Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 1 de 9 n Comunicat de premsa n

L’àmbit del Pla territorial de la Garrotxa

El Pla territorial de la Garrotxa ordena l’àmbit dels 21 municipis de la comarca: , Olot, , , , , , la Vall d’en Bas, Montagut i Oix, Mieres, , Agelaguer, Besalú, , Maià de Montcal, , Tortellà, , les Planes d’Hostoles, i .

Aquest àmbit té 51.800 habitants, dels quals 39.700 viuen dins de l’àmbit del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que condiciona fortament el seu paisatge, junt amb el PEIN de l’Alta Garrotxa, ja en l’àmbit dels Prepirineus orientals.

Centralitat d’Olot, pes industrial i perspectives turístiques

En termes demogràfics i de relacions urbanes, la Garrotxa destaca per la centralitat inequívoca d’Olot, que aglutina al seu voltant una primera àrea urbana densa de municipis. Així mateix, a la comarca existeix un segon pol d’atracció amb una menor àrea d’influència, com és Besalú.

Com a resultat d’aquesta distribució de relacions urbanes, la ciutat d’Olot concentra el pes demogràfic de la comarca, i passa de representar el 55,4% dels habitants l’any 1981 al 59,9% l’any 2004.

Quant a l’estructura demogràfica de la comarca, ressalta l’alt índex d’envelliment: a la Garrotxa hi ha, de mitjana, 178 persones de més de 64 anys per cada 100 joves, mentre que a Catalunya l’índex és de 124. Aquesta situació suposa que la població gran quasi dobla la menor de 15 anys.

L’estructura econòmica de la Garrotxa presenta també algunes peculiaritats, que tenen el seu origen en una llarga tradició industrial i un sector terciari menys desenvolupat que a d’altres indrets. Al PIB comarcal la indústria té un pes superior a la mitjana catalana: el 41,9% front el 31,2%. Els serveis contribueixen al PIB de la Garrotxa amb un 45,7% (un total de 13,7 punts menys que a Catalunya); la construcció amb el 10,4%, i l’agricultura hi aporta el 2%.

Tot i aquesta estructura econòmica, la Garrotxa s’està perfilant com una comarca potencialment turística, gràcies en part als seus atractius paisatgístics. Els obstacles en aquest camp venen donats per una oferta d’allotjament relativament escassa.

Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 2 de 9 n Comunicat de premsa n

Previsions de futur

Els escenaris de futur preveuen per a la Garrotxa uns increments importants de població, d’ocupats i d’habitatge. Així, entre 2001 i 2026, es podria arribar als 61.000 habitants, als 30.000 ocupats, i a uns 20.000 habitatges.

Per tal d’ordenar el creixement de la Garrotxa a partir d’aquestes previsions i característiques pròpies, el Pla se centra en els tres sistemes bàsics de l’estructura i la funcionalitat del territori:

A. Assentaments B. Espais oberts C. Infraestructures de mobilitat

A. Assentaments

Actualment, tot i el pes demogràfic d’Olot, es detecta un augment de la urbanització en els municipis de les corones urbanes més properes a la capital de la comarca. En paral·lel, la Garrotxa és una de les comarques amb més pes de les construccions unifamiliars, amb un 47% dels habitatges construïts els darrers anys, dibuixant un panorama d’urbanització poc densa.

Els 21 municipis de la comarca ocupen una superfície de 1.250,78 hectàrees classificades com a sòl urbà i 445,09 de sòl urbanitzable. D’aquesta superfície que encara es pot urbanitzar, 264,15 hectàrees es destinaran a àrees residencials i 180,94 a usos industrials i activitats econòmiques. Pel que fa a les 72.733 hectàrees de sòl no urbanitzable, el 50,91% correspon a espais naturals amb algun tipus de protecció.

El Pla territorial de la Garrotxa neix amb la voluntat d’ordenar el creixement urbanístic futur de la comarca. En aquest sentit es plantegen una sèrie d’objectius estratègics:

1. Reforçar la vertebració urbana dels municipis tot evitant la consolidació de continus urbans sobre els principals eixos viaris 2. Impulsar la planificació supramunicipal en els nous espais de creixement 3. Fomentar la diversificació de l’activitat econòmica i del turisme

Per tal d’aconseguir-ho, l’avantprojecte divideix la comarca en tres sistemes d’assentaments, cadascun amb un pol d’atracció central: la conca alta del Fluvià, amb l’epicentre a Olot, que es considera el principal nus de vertebració del territori; l’àmbit de Besalú, que es beneficia d’unes creixents relacions amb i , i l’àrea de la Vall d’Hostoles, amb tres municipis entre els quals el Pla aposta per augmentar les relacions.

Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 3 de 9 n Comunicat de premsa n

ÀMBIT CONCA ALTA ÀMBIT DE BESALÚ ÀMBIT DE LA VALL DEL FLUVIÀ D’HOSTOLES Olot Besalú Les Planes d’Hostoles Castellfollit de la Roca Sant Feliu de Pallerols Les Preses Beuda Sant Aniol de Finestres Riudaura Maià de Montcal Sant Jaume de Llierca Sant Ferriol Sant Joan les Fonts Tortellà La Va ll de Bianya Sales de Llierca La Vall d’en Bas Montagut i Oix Mieres Santa Pau

Per altra banda, l’avantprojecte assigna a cada nucli urbà del territori una estratègia de creixement:

· Creixement potenciat: L’avantprojecte del Pla aposta per un important creixement de l’extensió d’aquells municipis com Olot o Besalú que, atès el seu rellevant paper urbà, les excel·lents comunicacions i una reserva de sòl notable, estan cridats a contribuir al reequilibri territorial de Catalunya.

La resta de municipis, de mitjana o petita dimensió, tindran diverses estratègies, de creixement moderat, de reequilibri o de millora, d’acord amb les seves característiques i la seva disponibilitat de sòl.

· Creixement moderat: s’assigna aquesta estratègia a nuclis amb una dimensió urbana mitjana o petita que, sense voler augmentar el seu pes relatiu en el territori, poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física per la seva bona connectivitat i disponibilitat de sòl.

Els plans d’ordenació urbanística municipal podran proposar creixements de fins el 30% del sòl urbà consolidat en aquest moment. Les noves àrees de sòl urbanitzable hauran de ser proporcionals a les dimensions del nucli urbà.

· Creixement de reequilibri: s’aplica a nuclis urbans amb poca disponibilitat de sòl i connexions limitades, on el creixement hauria d’adequar-se a les necessitats d’habitatge per a emancipació i per a equilibrar la piràmide d’edats i la relació entre habitatge i llocs de treball, com també entre sòl per a activitat i població ocupada resident.

· Millora i compleció: estratègia reservada pels petits nuclis que no tenen sòl apte per a urbanitzar. L’objectiu es que se centrin sobretot en la conservació i millora del seu patrimoni urbanístic i arquitectònic, sempre, això sí, amb la possibilitat de créixer segons les seves

Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 4 de 9 n Comunicat de premsa n

necessitats i de regular el seu perímetre. Per tant, es fomentaran les activitats rurals i els serveis turístics de qualitat i de petita escala. Els plans urbanístics emfasitzaran el manteniment de les trames urbanes, amb especial atenció a la conservació de la tipologia arquitectònica dominant.

· Manteniment del caràcter rural dispers: finalment, el Pla aposta pel manteniment del caràcter rural dispers en el cas dels disseminats i de les explotacions agràries allunyades dels nuclis i que combinin l’ús productiu i el residencial per als seus treballadors.

Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 5 de 9 n Comunicat de premsa n

B. Espais oberts

La Garrotxa és una comarca de muntanya, on el 64% del territori es troba en sòls amb pendents superiors al 20%. Pel que fa a les valls, també un 12% d’elles està en pendents d’entre el 10 i el 20%. Tot i l’escassetat de zones planeres, les existents tenen un alt valor d’estructuració del paisatge.

A més dels condicionants orogràfics, el 97,2% del sòl de la comarca és no urbanitzable, segons el planejament urbanístic vigent, i el 50,91% d’aquest tipus de sòl gaudeix d’algun règim de protecció. Les zones urbanes es concentren, majoritàriament, a les marges del riu Fluvià.

A partir d’aquesta radiografia del territori, l’avantprojecte diferencia diversos tipus de protecció del sòl no urbanitzable segons el seu valor i funció territorial i n’estableix la normativa de protecció i les directrius de gestió respectives. Els objectius són:

1. Protegir els espais naturals més singulars i garantir la connectivitat ecològica entre els PEIN 2. Protegir els sòls d’especial valor agrícola 3. Preservar el paisatge com a valor patrimonial i identitari

Per a això, el Pla estableix tres categories de sòl – totes amb el règim jurídic de no urbanitzable – en el sistema d’espais oberts: sòl de protecció especial, de protecció territorial i de protecció preventiva, per a cada una de les quals modula les possibilitats futures, les condicions de transformació i les condicions d’admissió de noves edificacions. a) Protecció especial

Aquesta categoria inclou els espais oberts que actualment ja estan protegits per la legislació ambiental –PEIN, Xarxa Natura 2000– i aquells que el Pla considera que tenen un elevat valor natural o de connexió entre espais de valor natural.

Aquests espais mantindran de manera indefinida el règim de sòl no urbanitzable i les actuacions que la planificació urbanística admet en aquest sòl es condicionaran a la garantia de preservació dels valors agrícoles, ecològics i paisatgístics.

En el cas del Pla territorial de la Garrotxa, la gran majoria dels sòls no urbanitzables tenen aquest règim de protecció. Entre ells es troben el Parc Natural Zona Volcànica de la Garrotxa, els PEIN de l’Alta Garrotxa o del Collsacabra, la fageda d’en Jordà o un total de 30 volcans qualificats com a reserves naturals parcials. Així mateix, s’inclou un llistat de 15 espais amb valor natural o que actuen com a connectors ecològics, molts d’ells valls fluvials.

Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 6 de 9 n Comunicat de premsa n

b) Protecció territorial

El Pla atorga protecció territorial a aquells sòls no urbanitzables que, sense assolir el grau de valors naturals i ambientals que tenen els sòls de protecció especial, convé preservar en principi de la transformació per algun dels motius següents:

· Existència de riscos naturals, com ara forts pendents · Valor paisatgístic o identitari de caràcter comarcal · Valor de reserva estratègica per causa de la localització, la connectivitat i les condicions de l’àrea

c) Protecció preventiva

El Pla atorga la protecció preventiva a la resta de terrenys de l’àmbit classificats com a sòl no urbanitzable pel planejament urbanístic que no formen part dels de protecció especial o territorial.

Així, considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que, mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal i d’acord amb l’estratègia que el Pla assigna a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si escau.

En general, caldrà considerar aquest sòl de protecció preventiva com a una opció preferent per a implantacions admeses en sòl no urbanitzable i per a les actuacions d’interès estratègic que poguessin plantejar-se.

Aquest sòl es localitza majoritàriament al tram baix del riu Fluvià, des de Montagut i Oix i fins a Maià de Montcal, i la vall de Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles. A aquestes àrees s’hi afegeixen altres tres, de superfícies molt més reduïdes, que corresponen a les rodalies d’Oix, de Sant Andreu de Socarrats i de les Preses.

Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 7 de 9 n Comunicat de premsa n

C.- Infraestructures de mobilitat

L’avantprojecte de Pla territorial opta per un model en matèria d’infraestructures que faci compatibles la singularitat dels valors naturals de la comarca i el paper estratègic que ha de jugar el sistema urbà d’Olot com a node de comunicació entre les comarques costaneres i les de l’interior i pirinenques.

Aquest enfocament s’ha d’entendre com a complementari del que és propi dels plans d’infraestructures, que tenen un caràcter més sectorial.

Els objectius principals que el Pla pretén en aquesta matèria són els següents:

1. Completar la xarxa d’infraestructures de mobilitat garantint l’accessibilitat exterior al territori 2. Millorar la integració del sistema urbà de la comarca amb la xarxa bàsica de mobilitat 3. Afavorir la integració territorial de les infraestructures

Sistema viari

La comarca de la Garrotxa està vivint un canvi substancial pel que fa a les seves infraestructures viàries, amb les connexions en execució i les previstes. En l’actualitat, ja estan construïdes les variants de Castellfollit de la Roca, Sant Jaume de Llierca i Argelaguer, i està en construcció la variant de Besalú.

El Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (PITC) dóna prioritat al reforçament i millora de les següents vies de la comarca:

· C-26: condicionament entre i Olot. Inclou la variant nord de Ripoll, la de Sant Joan de les Abadesses i la de la Canya · N-260: desdoblament Besalú-Figueres · C-66: desdoblament entre i Besalú · C-63: inclou les variants de , Anglès, Amer, les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols i Sant Esteve d’en Bas

Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 8 de 9 n Comunicat de premsa n

D’acord amb aquestes prioritats, l’avantprojecte inclou, per la seva repercussió al territori, els següents projectes viaris:

· Eix Vic-Olot per Bracons (C-37): plantejat, arran de l’acord de govern del 16 de març de 2004, com una connexió intercomarcal a través de les valls del Ges i d’en Bas. Aquesta opció deixa doncs per definir les connexions anteriorment previstes entre els sistemes urbans de Vic, Olot i Figueres i les connexions amb les xarxes locals:

o Variant Olot nord-Les Preses: l’avantprojecte recull la proposta de l’Ajuntament d’Olot, inclosa al pla d’ordenació urbanística municipal, on es planteja la necessitat de dotar a aquesta via de les màximes garanties de protecció per al territori

o Variant de Les Preses: el Pla recull dues alternatives proposades pel DPTOP. No obstant això, serà el Govern, en col·laboració amb els municipis afectats i les administracions competents, qui resoldrà definitivament el traçat i les característiques d’aquesta variant, que el Pla territorial recollirà en el seu moment. Precisament, el DPTOP preveu sotmetre l’estudi informatiu de la variant a informació pública en els propers dies.

· Connexió Olot-Ripoll per Capsacosta: l’avantprojecte del Pla territorial recull aquesta via proposada pels municipis d’Olot i Vall de Bianya, entre la variant d’Olot i la carretera C-26, amb un túnel sota Sant Andreu del Coll. El PITC preveu també aquesta possibilitat.

· Connexió Olot-Santa Coloma de Farners: aquesta via permetrà reforçar la connexió entre l’eix pirinenc i l’eix transversal i connectar des d’Anglès amb l’AP-2 i l’A-2, en direcció Girona o Barcelona. De fet, s’estan executant ja algunes de les variants necessàries, com la de Sant Esteve d’en Bas, i redefinint els traçats inicials. Sistema ferroviari

El PITC planteja la posada en marxa de l’Eix transversal ferroviari, una línia d’alta velocitat de trànsit mixt que unirà les principals capitals de la Catalunya central, des de Lleida fins a Girona passant per Vic.

Tot i que el traçat inicial d’aquest eix no travessa la Garrotxa, el Consell Comarcal i l’Ajuntament d’Olot han proposat una alternativa, que l’avantprojecte recull per tal d’estudiar la seva viabilitat. Aquesta proposta del territori preveu dos ramals que travessarien la Garrotxa partint de Vic.

D’altra banda, el PITC preveu la possibilitat de construir un tren lleuger, de mitja velocitat, entre Olot i Girona, que garantiria l’accés des dels principals nuclis de la comarca a la xarxa ferroviària amb una freqüència adequada. Aquesta alternativa permetria enllaçar les principals poblacions de la comarca amb la línia d’alta velocitat a Girona i a l’aeroport, així com amb la línia convencional.

14 de setembre de 2006

Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 9 de 9