Revista del Centre Cultural de Colldejou Preu: 3 €., 500 pts Any IV. Número 15. Desembre del 2.002. CRÈDITS SUMARI Direcció Magda Guerrero Consell de redacció Editorial E Joan Gaya Això s’acaba p. 3 Joan Llorens Lluís Llorens Actualitat A Núria Montalvo El poder de la amistad Sumari p. 4 Joan Dídac Rofes A vegades sortim als diaris p. 12 Composició i edició Els més petits del poble... Per ara p. 14 Lluís Llorens Núria Montalvo Joan Dídac Rofes Ho sabies? H Portada El meu avi va anar a Cuba (bis) p. 6 Ferran Lara i Guerrero Les mines antipersones p. 10 Imprimeix Què és la Sida? p. 16 Impremta Comercial Quan a Colldejou hi havia escola p. 22 Lo Collet atén: C/ de Baix, 28. 43310 Colldejou Literatura L Tfn.: 977 83 82 96 La llança de Longinos p. 8 (Magda Guerrero) Internet Miquel Fontanals Cuina http://www.karpin.com/locollet La cuina per Nadal p. 13 E-mail [email protected] El racó de la canalla Amb la col·laboració: El fabricant del bruo p. 15 Departament de Cultura de la Diferències p. 15 Solucions p. 23 Excm. Consell Comarcal del D «la Caixa» Muntanyisme Expedició al Mont Perdut, tot un tres mil p. 18 Entitats i activitats Activitats de l’Associació de Dones de Colldejou p. 20 Festa Major de Sant Rafel p. 21

Lo Collet no comparteix necessàriament les opinions publicades, les quals són responsabilitat única dels seus autors. D.L.: T-523/99 2 agradable sorpresa. de tantentant,ensn’enduemuna jada ianempelsaforesdelpoble, Si amplieml’horitzódelapasse- poliesportiva, l’àreadelleure,etc. des: laPlaça,elsaccessosapista mençades imésomenysenllesti- dir resdelesobrespúbliquesco- de la Vila estàenreformes.Perno carrers embellits.FinsitotlaCasa les façanesnovesorenovadesiels construccions, donaràgustveure Quan s’acabarantotesaquestes en obresquasitotselscarrers. passejada pelpoble,veiemcases va guanyantd’aspecte.Sifemuna mia delpoblevacanvianti,crec, que elbalançéspositiu:lafeso- quants desitjos. balanç i,també,formularuns sempre vabédeferunamica El tempspassatandepressa! potser, jaapuntaràl’albadel2003. 2002 jaestaràalesacaballeso, U El balançnegatiu,pervariar, Pel quefaaColldejou,diríem Quan arribenaquestesdates, això queescricara,el Segur quequanllegireu n anyméss’estàacabat. Tel. 977823812 L’HOSPITALET DEL’INFANT C/ Montsià,1 • Fax977823797 AGÈNCIA DE VIATGES GRUP A GC-641 C/ Montsià,1 Això s’acaba parli perquètothomsapque determinació. tonomia i(tantdebo!)enl’auto- ganes deguanyarterrenyenl’au- en aquestasocietatdelbenestari tot, encarahihail·lusióperviure el Barçanovaaldavant.Malgrat ha massaaccidentsdetreball...i jat tot;hihahagutinundacions; gen ipugen;ambl’euros’haapu- fixes; elpreudelshabitatgespu- (així comcal).Costatrobarfeines dem dirquehihaunamicadetot les picabarallesdelspolítics,po- rant aquestanyideixemabanda a feragreelvi. campanyes electorals,noestorni que, quanarribieltempsdeles Colldejou hamillorat.Esperem tre els/lesveïns/veïnesde dóna laimpressióqueeltracteen- bandes. els pagesosrebencopsdetotes retallant iretallant.Comsempre, misèria ilessubvencionsesvan llanes espaguenaunspreusde l’hem deferlacollita:lesave- L’HOSPITALET DEL’INFANT D’Espanya mésvalquenoen Si fembalançdeCatalunyadu- Pel quefaarelacionshumanes, • Tel. 977823727 • Fax977823797 L’HOSPITALET DEL’INFANT massa, queenl’anyVdeL nostres lectorsilectores. venturós peratots/totesels/les mençarà deseguidasiguimolt la vidaa Terra. pobles fesmésdignaipossible em quelasolidaritatentretotsels sés freatoteslesguerres. Voldrí- i lacooperacióinternacionalpo- Voldríem quelaculturadepau dera llibertatarreudelplaneta. que regnéslajustíciaiverta- em desitjos?;doncs,sí. Voldríem vegada estàpitjor. món notéremei,perquècada si Déunohosoluciona,aquest val mésquepleguem.Penso tes delgendarmemón. laborar enlesguerresimperialis- de l’illaPerejiliespodràcol·- Gibraltar, s’afirmaràlasoberania que, sembla,homrecuperarà “España vabien”.Mésencaraara què vols. animéssiu acol·laborar-hicor C Tel. 977823812 OLLET I, voldríem,sinoésdemanar Voldríem quel’anyco- No havíemditqueformularí- Si hemdeferbalançdelmón, C/ Montsià,1 , queencetaremaviat,us O 3 Editorial 4 Actualitat colectivo deestarevista,vital miento, eincluyoporsupuestoal de laamistad. sea micorazón-,graciasalpoder na –tambiénfamiliacomolode- yo yayudademuchagentebue- querida Cataluña,graciasalapo- búsqueda demisparientesenla amistad, lamismaquefacilitó Cuba, JoséMartí*,elconceptode Apóstol yHéroeNacionalde uno desus Versos Sencillosel tengo unamigo”.Asídescribeen go másqueelleopardoporque en sumontesecoypardo. Yo ten- A todoslesdebomiagradeci- “Tiene elleopardounabrigo Plaça Miramar, 9 El poderdelaamistad • Tel. 977837031 meu avivaanaraCuba”,publica- autor deloportunoartículo“El con elseñorJoanLlorensRofes, lo hizoymefacilitóelcontacto Prometió ayudarme,así vincia de . llido Rofesenlapro- cía apersonasdeape- y meafirmóquecono- azar enjuliodel2000, La Habanaporcosasde na conquienhabléen Pedret, primeracatala- señora TeresaLlansá desenlace. importancia enelfeliz De Cambrilsesla Ester FLORS José Rofes Vallés, con cuna demibisabuelo rre deFontaubella, documentos deLa To- búsqueda yrevisiónde su tiempolibreenla que emplearJoande hace másdedosaños. correspondencia desde con quienmantengo octubre del2001,y do en L Muchas horastuvo • 43300 O C OLLET MONT-ROIG DEL CAMP en Mis relacionesconCataluñaeran das porJoanhastaeseentonces. ron lasúltimasnoticiasrecolecta- liar allegado.Ambosmeentrega- desde elprincipiocomounfami- del primerRofescatalán.Lovi poder abrazaryestrecharlamano Habana ytuvelasatisfacciónde Mont-roig delCampvisitanLa Garcia Hernández,vecinosde José MaríaAragonésRofesiNati tido delafraternidad. como losdemás-porsugransen- miliares, siemprerespaldado– través demisancestrosafa- el objetivodetratarlocalizara En mayodel2001losseñores ya mayores. 2002, los señores Ma- Dos simpáticos jóvenes de nolo Zamora Turó y Colldejou vinieron a la capital cu- Montse Rofes Mestre bana en noviembre del 2001 a pa- pisan suelo cubano sar su Luna de Miel: Jordi Sierra para celebrar su ani- Salsench i Montse Mestre Barceló. versario 25 de casa- A través de ellos pude ver por pri- dos. Y llega así la gran mera vez un número de LO COLLET, noticia salida de sus éste precisamente con el artículo labios: “Rafael, ya en- antes mencionado de Joan Llorens. contramos tu familia Actualitat Me contaron muchas cosas de La catalana. Está distri- Torre de Fontaubella, Colldejou y buida por varios pue- otros pueblos, de sus costumbres, blos. En la Torre de de sus habitantes, de su cultura, Fontaubella aún se mantiene en pie que lejos en la distancia siempre tradiciones... Cada vez sentía más la casa de tu bisabuelo. Aquí la tie- estaré junto a ustedes. cariño por Cataluña. nes en fotos...” El primero de septiembre del Nunca había experimentado José Martí Pérez: Nació en La Ha- una emoción así tan grande; des- bana el 28 de enero de 1853. Desde de niño soñé con ese momento. 1871 hasta 1874 permaneció en Espa- Esta alegría la compartieron mis ña donde se graduó de bachiller y lue- go de licenciado en Derecho y de Filo- familiares en la Isla, quienes estu- sofía y Letras. Se desempeñó también vieron en todo momento al tanto como periodista, escritor, poeta y pro- de esta bonita historia. fesor universitario. Jefe de la Revolu- Manolo y Montse me ratifica- ción independentista, su máximo orga- ron, al igual que su hija Vanesa por nizador, faro y guía de los cubanos en vía Internet, que todos los amigos su lucha contra España en el siglo XIX. que ayudaron en tan humana ges- Hijo de Mariano Martí y Leonor Pérez, tión –incluyo aquí a los colabora- ambos españoles, murió en combate el dores anónimos de varios pueblos- 19 de mayo de 1895. constituyen una nueva y gran fa- Rafael Rofes Pérez milia que tengo en Cataluña. Hoy me siento tan catalán como «Fotografies cedides per la ustedes, quizás mi propia sangre Montserrat Rofes i el Manolo durant la seva estada amb la família de Ra- así me lo exige. Sepan que aun- fael Rofes Pérez»

Projectes integrals amb servei de decoració i assessorament

• Mobles per a la cuina i bany • Paviments i revestiments • Electrodomèstics i complements • Materials per a la constucció

C/ Agustí Sardà, 59 • Tels. 977 83 79 86 - 977 83 79 87 Fax 977 83 79 87 • 43300 MONT-ROIG DEL CAMP (Tarragona) 5 El meu avi va anar a Cuba (bis)

emblava difícil trobar so La Raquel lució a la problemàtica cre Sancho Rofes i el Sada. Recordem que a Cuba Rafael Rofes Rafael Rofes Ramírez, de 82 Ramírez són fills anys, i el seu fill Rafael Rofes de cosins. Veiem Ho sabies? Pérez, periodista del Diario de la perquè: L’avi de Habana, intentaven trobar els Rafael Rofes Ra- seus orígens catalans. mírez era Josep Sortosament ho hem aconse- Rofes Vallès, que guit. A partir de l’article publicat va anar a Cuba, i en LO COLLET número 10, pàgina un germà seu, 22, del mes d’octubre de 2001, l’Andreu, que era hi ha hagut més gent que s’hi ha ferroviari era l’avi de la Raquel. tres familiars viuen a , interessat i finalment s’ha pogut Quan el Manolo Zamora i la Tarragona, Vilanova i la Geltrú, contactar amb alguns dels seus Montse Rofes van tenir el primer Barcelona i d’algun no se’n sap familiars llunyans que viuen a la contacte amb la Raquel, i li van res. Per tant, per ara, l’únic fami- Torre de Fontaubella. portar un exemplar de LO COLLET, liar amb qui es pot relacionar el ella va exclamar: Rafael de Cuba és la Raquel. “Aquest és l’oncle de Ella em va explicar que fa bas- Cuba”. Es veu que tants anys es va escriure durant un anys enrere a casa temps amb una Celia Rofes, nas- seva hi havia una fo- cuda a Cuba, casada amb un ga- tografia semblant. llec i que vivien a prop de El Més tard vaig par- Ferrol. Era fill d’un dels fills de lar jo amb la Raquel Josep Rofes Vallés, molt probable- i vaig poder fer un se- ment Lau. Després es va interrom- guiment dels dife- pre la relació i no n’ha sabut res rents membres de la més. família i de la seva Tot això ho van poder explicar dispersió actual. Al- directament als interessats el

‘‘la Caixa’’ CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA

6 ells mantenen talà i també ha augmentat el seu una relació interès per venir a Catalunya. postal, telefò- En un altre article d’aquesta nica o via revista, i en versió original, hi po- internet amb deu trobar allò que ells pensen ells i jo mateix d’aquests contactes. també. Què ha can- Joan Llorens, Joglar viat de la seva [email protected] vida? Ho sabies? Podem dir Nota: Si algú pot aportar més que el contac- informació sobre aquest tema ho te ha estat molt pot fer dirigint-se al signant Manolo i la Montse que van anar positiu, han iniciat un contacte d’aquest article o a la Redacció a Cuba a primers de setembre i van amb el Casal Català de La Hava- de LO COLLET. tenir una intensa relació amb ells. na, el Rafael parla d’aprendre ca- I ara què? El Rafael i la seva família desitjarien po- der venir aquí i conèi- xer la terra dels seus avantpassats, però la cosa no és fàcil. No es pot sortir tan fàcil- ment de Cuba i caldrà esperar. El Rafael periodis- ta té un fill de 15 anys que manté relació postal amb altres nois i noies d’aquí al po- ble. Totes les persones que han estat a Cuba i han tingut relació amb

Reparació totes les marques: • SABA • PANASONIC • GRUNDIG • SOLAC TELECOM • SHARP • AKAI • TECHNICS • SANYO

SERVEI TÈCNIC TV • VIDEO • HI-FI INSTAL·LACIÓ D’ANTENES

C/ Dr. Ferran, 13 • Tel. 977 31 52 31 • 43202 7 8 Literatura Longinos. ens parladelallança les modesdelssegleseslaque màntiques iquehasobreviscuta ria deDéu. sa d’algunbisbe,permajorglò- vint vasortirdelamentfantasio- cles detotunasèriesants,so- exemplaritzant. Lavidaimira- cristianes detipusedificanti L’ Una deleshistòriesmésro- a lacreaciódellegendes una èpocamoltricaquant Edat Mitjanavaésser Ctra. deReus,km.8 La llançadeLonginos ACCESSORIS PERCONDUCCIONSHIDRÀULIQUES 43340 a l’alçadadelpit. del condemnat,ambunallançada l’encarregat de“certificar”lamort Longinos, quecomaoficial,serà es trobauncenturió,denom d’expirar alacreu,alsseuspeus seus actesielseuvalor. xedor delasantedat,mercèsals daris delahistòria,esfaràmerei- calvari, undelspersonatgessecun- aquell fatídicdia,daltdelmont MONTBRIÓ DEL CAMP • Tel. 977826359-6110 En fer-ho,esvadesencadenar ...i començaaixí:Jesúsacaba Explica lalegendaqueen TUBS PVCIPE (Tarragona) PLÀSTICS, S.L. • Fax977826110 Aquesta harestatenpoderdeper- (Polònia). ta últimaiestrobaaCracòvia lau Hofburg de Viena (Àustria). ran del’últimacreuada. de PalestinapelreiLluísXIII,ar- de labasílicasantPere. rior d’undelspilarsdelacúpula ces deLonginoscensades. més tardcomamàrtir. nova fe,deixantl’exèrcitimorint aquell romàesvaconvertirala aquell ullvasanar. Aleshores sang desdelacreu,alrostre, i, quealcaure-lialgunesgotesde problemes devisióaundelsulls, que aquellcenturióteniaalguns Mateu 27,45-54;Joan19,31-37) era just” mar “veritablementaquellhome torat pelsesdeveniments,vaexcla- una grantempesta.ElCenturió,es- Parlem delallança“austríaca”. I laquartaésunacòpiad’aques- La terceraestrobaalmuseu-pa- Una altraésaParís,portadades Una estrobaal Vaticà, al’inte- En l’actualitathihaquatrellan- La històriacontinuaexplicant (Lluc 23,44-47;Marc15,33-39; sonatges fa- Barbarroja, emperador del sacre- bombardeig per part dels aliats, i mosos a través imperi que conquistà Roma i pro- Hitler ordena que la llança, junt de la història. vocà l’exili del amb altres relíquies i tresors, si- El primer Papa. gui traslladada als soterranis d’ells, l’empe- Però l’any d’una escola. rador romà 1190, perd la Amb les presses, els soldats la Constantí, que llança creuant confonen amb una relíquia me- la tenia com a el riu Cidno, a nor, l’espasa de sant Maurici, i talismà a la ba- l’Àsia Menor, aquesta s’extravia per unes talla de pont i mor ofegat. hores. literatura Milví, contra I així, i Finalment amb l’entra- el seu enemic amb d’altres da dels aliats, la llança es Magenci. Lloc avatars arri- recupera un 30 de abril,el on es va ba la llança a mateix dia que Hitler po- produir el mi- una vitrina sava fi a la seva vida. racle de la creu del museu de Per tal d´acabar amb el lema Viena. aquesta història, tenim “in hoc signo Adolf Hitler dos finals; la història vinces”, coneixia aques- oficial diu que la llan- (“amb aquest tes històries, i en ça va ser retornada senyal vence- els seus anys de jo- pels nordamericans al ràs”), i la pos- ventut, vivint a museu de Hofburg, terior conver- Viena (any 1909), pas- on es troba actual- sió al cristianisme de l’emperador. sava les tardes admi- ment. Segles més tard, el cabdill rant aquella relíquia. L’altre final ens franc, Carles Martel, la tenia en el Aquesta feia uns 30 cms. proposa que aque- seu poder en la batalla de Poitiers de longitud, acabada amb lla llança era so- (França, 732), vencent els àrabs una punta prima. En el se- lament una cò- que amenaçaven envair Europa. gle XIII, se li va afegir al pia, i que l’ori- Més tard va ser Carlemany qui seu interior, un dels pre- ginal va ser la portà durant quaranta-set cam- sumptes claus, fets servir trobada el panyes militars, totes elles victo- a la crucifixió, sucjectat Juny de rioses. amb fils d’or, plata i coure. 1979, a Pero la llegenda negra diu, que L´any 1938, Àustria és in- l’Antàrti- aquell que la perdi... morirà. corporada al III Reich, i da!!, porta- Carlemany moria, quan la va Hitler ordena el trasllat de la da fins allà deixar caure accidentalment a Aix- llança a la cripta de Sta. per subma- la-Chapelle, l’any 814. Catalina, a Nuremberg (Alema- rins ale- La llança passà llavors a mans nya). En aquest lloc, serà custo- manys que d’Enric “l’oceller”, fundador de la diada per membres de les SS, sota van poder casa reial de Saxònia. Després de el comandament d’Ernst fugir, abans passar per diverses mans de mem- Kaltenbrunner, cap del servei de de la defini- bres d’aquesta família, la llança seguretat alemany. tiva rendició. passa a la propietat dels Però la història es torna a repe- hohestauffen de Suàvia. Un dels tir. Així el 13 d´octubre de 1944, Enric Muntané i Godínez seus membres era Frederic Nuremberg pateix un devastador [email protected] 9 Les mines antipersones

iu l’Enciclopèdia Catala minats. Però, i què?; avui en dia Existeixen més de tres-cents na que una mina ningú no compleix cap d’aquestes models de mines. Unes són de con- Dantipersones (mina AP) normes. tacte, que exploten amb una pres- és una mina dissenyada per a ex- De fet, des de la Segona Guer- sió d’uns 30 kg. (el pes d’un in- plotar per la presència, proximi- ra Mundial hi ha hagut més de cent fant!) i se’n duen les cames de la Ho sabies? tat o contacte d’una persona i amb seixanta guerres; actualment, n’hi persona. Les saltadores exploten a la intenció de ferir-la o matar-la. ha una cinquantena d’encetades. l’alçada d’1 metre (l’alçada d’un La definició ja fa esborronar: Tots aquests conflictes són interns, infant!) i destrocen les cames, els la intenció de qui fabrica i de qui no pas internacionals, però s’hi han genitals i la cara. Les “butterfly”, col·loca aquestes mines és única- usat mines AP. A més, actualment que tenen forma de papallona i són ment i exclusiva ferir o matar es fan de plàstic, sense ni mica de de colors, perquè els infants, pen- persones. material metàl·lic, per fer-les més sant que és un joguina, l’agafin i Oh, és la guerra!, direu. I sí; barates i, així, resulten els exploti a la mà (només cal una és la guerra, amb tot el que tenen indetectables. També resulta im- pressió de 5 grams) deixen la cria- de terrible i d’horrorós les guer- possible fer mapes de les zones tura cega i sense mans. Les de frag- res. Però el cas és que els desti- minades perquè es llancen des mentació porten boles d’acer com nataris d’aquests mines són per- d’un helicòpter, a un promig de metralla i poden abastar un radi de sones civils, moltes vegades cri- més de mil per hora; d’aquesta fins a 500 metres; o sigui que po- atures, i que se les troben quan la manera les mines s’escampen ar- den ferir i/o matar un grup de per- guerra ja ha finit. És a dir, és com reu: pels camps de conreu, als bos- sones (nens i nenes que juguen o si una guerra no s’acabés mai cos, prop dels pobles, etc. i el que van a l’escola; dones que van a més. aconsegueixen és espantar la po- buscar aigua; vellets que prenen el Les primeres mines, molt ele- blació civil. sol...) mentals, daten de la Primera Hom diu que les mines són les El més horrorós encara és que Guerra Mundial. La normativa armes dels pobres, perquè es po- aquestes mines nefastes es poden internacional del Dret Humanitari den comprar per 3 € cada una. És mantenir actives durant 30 o 50 diu que només es poden fer ser- a dir: pel preu d’un paquet de ta- anys. vir en conflictes internacionals, bac i un cafè pots comprar-te una Tothom està convençut que les que han de ser detectables i que mina i matar una persona; és hor- guerres són un negoci per les fà- és obligat fer els mapes dels llocs rorós! briques d’armes i pels governs del

Av. Països Catalans, 1-3 • 43202 REUS • C/ Santa Joaquima de Vedruna, 11 • 43850 CAMBRILS Tel. 977 31 31 35 • Fax 977 31 29 05 • PNEUMÀTICS • ALINEACIÓ DE DIRECCIÓ • EQUILIBRAT ELECTRÒNIC • CANVIS D’OLI • AMORTIDORS • ACCESSORIS EN GENERAL • TUBS D’ESCAPAMENT • BATERIES • LLANDES • FRENS

REVISIONS PRE-ITV 10 Primer Món, que són els qui pro- la destrucció. Tractat d’Ottawa. Són: la Xina, voquen els conflictes als països Actualment, del 191 estats de Estats Units, Rússia, Índia, i el subdesenvolupats. Hi ha seixanta l’ONU, n’hi ha 160 que han sig- Pakistan. països productors de mines AP i nat aquest tractat i, d’aquests, 65 Els països que sí que l’han sig- el que ocupa el lloc quaranta-dos estats (entre ells, l’estat Espanyol) nat tenen tres obligacions: elimi- és Espanya, a través d’aquestes nar l’estoc, col·laborar a empreses: Explosivos Alaveses desminar i ajudar les vícti- (EXPAL), Unión Española de mes. En honor a la veritat, Explosivos (UEE), Fabrica- hem de dir que Espanya ja ha ciones Extremeñas (FAEX), destruït 800.000 mines de les Ho sabies? Explosivos de Burgos y que tenia emmagatzemades. Bressel. Diuen les estadístiques Es pot desminar a mà, que hi ha més de cent deu mili- amb una eina petita i molt a ons de mines AP sembrades al poc a poc; per desminar un món: a Cambotja, a Vietnam, a territori com un camp de fut- Moçambic, a Uganda, a bol calen tres mesos. També Somàlia, a Angola, etc. i que es pot fer amb mitjans més n’hi ha més de cent milions en ràpids, però caríssims, com estoc. infrarojos, sonar, etc. L’ONU I no hi ha res a fer? Sí; per ha donat les concessions per sort, una advocada desminar a les grans indús- nordamericana, Jody Williams, tries que eren les producto- va començar a crear conscièn- res de mines i ara fabriquen cia mundial i va aglutinar més aquests mitjans cars. O sigui: de mil ONGs de tot el món, per que primer aquests industri- lluitar contra les mines AP. La als es van fer rics fabricant seva campanya, iniciada l’any armes mortíferes i ara es fan 1992, va recollir el fruit l’any 97, ho han ratificat amb una llei inter- rics desminant les mines que ells quan més de noranta països van na. La campanya contra les mines van fabricar. signar el tractat d’Ottawa, que va AP va ser guardonada amb el Pre- Fa angúnia pensar en l’escàs entrar en vigor el març del 99. mi Nobel de la Pau. valor que té la vida humana en Aquesta convenció prohibeix l’ús, Però la gran vergonya és que 5 tot aquest joc tan brutal. l’emmagatzematge, la producció i dels països que més mines AP pro- el comerç de mines AP, i n’exigeix dueixen no han volgut signar el Magda Guerrero i Mercadé

Direcció: Miquel i Leonor Farnós Els dilluns romandrà tancat

Plaça Mediterrani • Tel. 977 16 23 27 • SEGUR DE 11 A vegades sortim als diaris

quest cop hem sortit al tiva. suplement del Diari de L’arti- ATarragona del dijous, 7 cle porta de novembre d’enguany. És un com a tí- suplement titulat: “Pobles de tol que Actualitat Tarragona” i dedicat a : “Baix “El turis- Camp” i “Priorat”. La meitat de me rural la pàgina 24 és la dedicada a pot ser un Colldejou, il·lustrada amb una fo- revulsiu” tografia de l’alcalde, el Sr. per al po- Engelbert Rofes. És una instan- ble, se- tània presa a la Barana, amb el gons les Casal al fons i amb la Serra de últimes Llaberia com teló. paraules L’article consisteix en una en- de l’alcal- trevista que la Yolanda Fernàndez de. fa al nostre alcalde, en la qual es Al cos- parla dels últims projectes que ha tat hi ha dut a terme l’Ajuntament: portar un quadre l’aigua, l’enllumentat públic, el amb les nou accés al poble i la reforma dades del de la Plaça. poble i ens han sorprès molt les de posen al 5 d’agost i a l’11 de no- També diu l’alcalde que el les festes: hi posa 21 de gener i 22 vembre... i jo que sempre havia projecte principal per al proper de juliol. Segur que corresponen a cregut que al Prat feien festa per mandat serà la construcció d’un les festes d’un altre poble i es van Santa Marina, el 18 de juliol! En petit hotel de turisme rural amb equivocar, és clar. De totes mane- fi, si qui té boca s’equivoca, qui vuit habitacions, cuina, menjador res, tant al Diari com al Suplement escriu un diari també té dret a er- i sala d’estar. Serà promocionat s’hi poden observar més equivo- rar. per l’Ajuntament i gestionat a tra- cacions; només, a tall d’exemple, vés d’una concessió administra- veiem que les festes de les La redacció

AUTO ESCOLA COLOME

Tel. 977 83 70 02 MONT-ROIG Tel. 977 81 08 71 MIAMI PLATJA

12 La cuina per Nadal Amanida de gambes a la menta.

Ingredients: cues de gamba, 2 iogurts naturals, 1 enci- am, fulles de menta, sal i pebre.

Preparació: Bullim les cues de gamba amb una mica de Cuina sal, les pelem i les escorrem. Amb la batedora elèctrica batem els dos iogurts, les fulles de menta, la sal i el pebre i ho deixem reposar a la nevera una mica. Amanim men- trestant les fulles d’enciam amb les gambes i les acom- panyem amb la salsa de iogurts en una salsera a part.

Pollastre amb xampinyons

Ingredients: 1 pollastre, 500 gr. de xampinyons, 50 gr. de mantega o oli, 1 cullerada de farina, 1 got de vi blanc sec, el suc d’una llimona, juli- vert, pebre negre, sal i ametlles (opcional). Preparació: Fem el pollastre a talls i els enrossim en una cassola o en una paella amb la mantega o l’oli. Hi afegim una cullerada de farina perquè s’enrosseixin encara més els talls. Hi aboquem el vi blanc, la sal i el pebre negre. Tapem la cassola i deixem que es cogui el pollastre. Per altra banda netegem els xampinyons; si són petits els posem sen- cers i si són grans, els tallem. Els tirarem el suc de la llimona per sobre. Quan el pollastre està gairebé cuit li incorporem els xampinyons a la cassola i els deixem uns 10 minuts. Trinxarem el julivert; si es vol també podem fer una picada d’ametlles i tirar-la per sobre i ja ho po- dem servir.

Torró de pinyons

Ingredients: 500 gr. d’ametlles triturades, 400 gr. de sucre, sucre de vainilla, 2 ous, 150 gr. de patata, cireretes confitades, cabell d’àngel i pinyons. Preparació: Bullim la patata i la barregem amb el sucre quan estigui ban calenta i sense suc, fins que amb l’escalfor faci com un almívar. Incorporem l’ametlla i una mica de sucre de vainilla. A la massa resultant li posem els dos rovells d’ou. Aplanem la massa i fem com un braç de gitano que farcim de cabell d’àngel i unes cireretes. Aleshores l’enrotllem i el passem per ou i aigua (poca) i pels pinyons, i el posem al forn, fins que els pinyons quedin daurats. Ferran Lara i Guerrero 13 14 Actualitat tar coma“naturalsdeColldejou”. fan úsd’aquestdret,podencons- neixen aReusperò,sielspares totes lescriaturesdeColldejou de lesciutats.Araperara,quasi neixen alshospitalsoclíniques civil delpoble,malgratquetotes inscriure lescriaturesalregistre com natsaColldejou. dels que,oficialment,consten mare. Peraixòsónelsméspetits ens hainformatlaSílvia,seva L El diadedemà,sil’Orioli/o La normativaactualpermet civil deColldejou,segons últims apuntatsalregistre ’Oriol ilaIvetsónelsdos Els méspetitsdelpoble... 1 4 1 ta, felicitantefusivamentelXavier tubre passat. al número14deLoCollet,d’oc- naixement delaIvet xar constànciadel donable oblitdedei- pes pelnostreimper- vam demanardiscul- amb laSílviaquanli tema delacanalla “fills deColldejou”. em demostrarquesón cap discussióipodrí- famosos, nocaldria la Ivetarribessinaser 3 Ara volemrepararaquestafal- Vam parlardel Per ara Raval deJesús,48 • Tel. 9773100 78 fills. Enhorabona! ta Ivet,queéslaterceradelsseus i laSílviaperl’arribadadepeti- La Redacció •

REUS El fabricant del bruo

lejandro Bruo era un noi únic i la madrastra se’n va anar d’aquell líquid i ho ficà en un pot. molt inútil i pobre, tenia amb un altre home. Alejandro es L’endemà es va aixecar aviat A dos germanastres que va quedar sol amb el seu pare, al i va agafar també el líquid. Ho sempre se’n reien i es burlaven carrer i amb fam. barrejà amb aigua i sal i puf! va d’ell. Fins que un dia un d’ells va Un dia pel carrer va aparèixer sortir un munt de fum groc. Se’n va veure una gota i El racó de la canalla li passà la fam, la set i l’anguúnia. Després se’n be- gué el seu pare i també es ficà ben bé. Alejandro li ficà BRUO. En va fer més, ho va vendre i es van fer rics. anar a la muntanya i va caure dal- un cotxe al que li rajava un líquid tabaix . L’endemà, l’altre va anar verd. Alejandro Bruo i el seu pare Conte i dibuix de: al riu, va caure i es va matar. es van quedar sorpresos per la bona Marina Platero i Rofes Alejandro Bruo ara ja era fill olor. Alejandro va agafar una mica (11 anys.) Diferències Busca les 10 diferències que hem amagat en aquests dos dibuixos. (Solucions pàg. 23)

Ariadna Rofes (11 anys.) 15 16 Ho sabies? i s’hademostratquenoés afectant aaltrescol·lectius però pocahaanat ambients homosexuals, laltia limitadasolamentals pensaven queeraunama- principi elscientíficses gais oenelshemofílics.Al units entreelscol·lectius anys seixantaalsEstats çar aaparèixerfinalsdels tia. ca l’apariciód’infeccions. tes cèl·lules,laqualcosaprovo- paulatina iprogressivad’aques- pot tenirelcoshumà. lluiten contralesinfeccionsque des linfocitsT4,quesónles nivell d’unescèl·lulesanomena- defensa del’organisme humàa Aquest virusatacaalsistemade cia humanadescobertel1985. pel virusdelaimmunodeficièn- É La malaltiavacomen- Història delamalal- El virusprovocaladestrucció anys, queestàproduïda fa aproximadamentvint s unamalaltiarecent,de INSTAL·LACIONS IREPARACIONS Carrer deScalaDei,14 Què éslaSida? PORTERS ELECTRÒNICSISONORITZACIONS CIRCUITS TANCATS DE TV ISEGURETAT Electrònica SEVITEL,s.a. ANTENES DETELECOMUNICACIONS MEGAFONIA ITELEDISTRIBUCIONS vies. autènticament calamitosa. Subsahariana, onlasituacióés terminades zonesdel’Àfrica Plaga delSegleXX últims anysfinsaserconsideratla mal s’haanatestenentdurantels en relacionsheterosexuals.Aquest afectats hosónpercontagisexual De fet,aEspanyalamajorpartdels exclusiva decapgrupdeterminat. 1.- Via sexual.–Perrelacions La sidaespotcontagiarpertres Mecanismes detransmissió. D’ANTENES COL·LECTIVESIINDIVIDUALS • Tel. 977750122 , sobretotende- Diners recaptatsenla10ªMaratódeTV3peraSida. •

REUS o raspallsdedentsusats. utilitzar xeringues,fullesd’afaitar persones infectades;perexemple: qualsevol contacteamblasangde utilització delpreservatiuievitar gestació, elpartolalactància. mare infectadaafill/filladurantla ranties sanitàriesdegudes. de lasangacontagisenselesga- sexuals senseutilitzarpreservatiu. Es basafonamentalmentenla Prevenció. 3.- Via materno-filial.–De 2.- Via sanguínia.–Exposició prova: va. indovenosa. venosa oambprostitutes. consumidora dedroguesviaendo- tecció ambunapersonaquesigui seropositiva. tecció ambunapersona es desconeixl’estatserològic. tecció ambpersonesdelesquals casos següents: tecció delaSida. La personahad’estarconven- Abans delarealització Assessorament preipostpro- 5) Sospitesclíniques. 4) Consumdedroguesvia 3) Relacionssexualssensepro- 2) Relacionssexualssensepro- 1) Relacionssexualssensepro- La provaestariaindicadaenels Realització delaprova dede- Avda. deReus,28baixos APROFITAMENTS FORESTALS COLLDEJOU S.L. COLLDEJOU FORESTALS APROFITAMENTS Telèfon: 977837895 • •

de televisió tancat Circuit Alarmes SERVEI DELLENYA A DOMICILI • • • • • tats detractamentlaSida. psicològica iderivacióalesuni- no adopticonductesderisc. vis d’habitudsperquèlapersona ríode finestra”. D’aquests tresmesosse’ndiu“pe- de tresmesoslasituaciórisc. rà lasevavida. sense capmenadedubte,canvia- pot serpositiuonegatiuiqueaixò, nitari. Hadepensarqueelresultat que abansl’assessoripersonalsa- va. Aixòésmoltimportant.Cal çuda querealmentesvolferlapro- Tel. 977837950

SEGUR-MON, S.L.SEGUR-MON, Actualment elstractamentssón Tractament delaSida. La personanecessitaràajuda 2) Sielresultatéspositiu: El metgehaderecomanarcan- S’ha derepetirlaprovaalcap 1) Sielresultatésnegatiu: Després derealitzarlaprova: SISTEMES DE SEGURETAT REG. DGS. 2460 27-10-94 • • • • • Fax 977838344 • • •

Extintors Detecció d’incendis Control Control per combatrelamalaltia. de prevencióimedicaments solador permancadepolítiques el panoramaesabsolutamentde- canvi alspaïsosdel Tercer Món medicaments antirretrovials.En de prevencióialautilització minvat acausadelespolítiques el númerodecasosSidaha pats (USAiEuropaOccidental) malaltia. Alspaïsosdesenvolu- seguit guarirnierradicaraquesta més va.Malgrattot,nos’haacon- tes secundarissónmenors,com el nomd’ contra laSidaesconeixenamb crònica. anys eramortalenunamalaltia convertir unamalaltiaquefapocs bastant efectiusis’haarribata • • • • • M. delMarArtigauiRofes 43300MONT-ROIG Els medicamentsques’usen COLLDEJOU d’accessos Antiretrovials . Elsefec- 17

Ho sabies? 18 Muntanyisme La Vall d’Ordesa. res ensacspertaldemarxaraixí tentarem dormirduesotresho- cament dela Vall d’Ordesa.In- aparquem lafurgoneta al’apar- Parc Nacionald’Ordesa. cap alcordelPirineud’Osca, Marcel ielJoanenfilemcamí gorosos “carajillos”elDídac, metres d’altitud.Desprésdelsri- Perdut, uncimdeméstresmil als Pirineus,aascendirelMont les dotzedelanitpertald’anar dos dies.Hemquedatalcafèa A Al capdetreshoresviatge Av. Catalunya, 24 Tel. 977838257 necessari peralspropers comprovo quetinctotel cabo desoparràpidi Expedició alMontPerdut, tot untresmil. ens dius’assemblaaunaenorme una grancascadaquecomelnom trobarem lafamosaCuadeCavall, enormes parets. Al finaldela Vall i llacs,semprerodejatsperles sionants: fagedes,cascades,prats sarem totunseguitdellocsimpres- Arazas, afluentdel’Ara. Traves- de lavall,sempreseguintelriu rets iunaverdorimpressionant. cial enformadeUambunespa- tuosa vall.Ordesaésunavallgla- sol quedeixaentreveurelamajes- vem fafresca,començaasortirel que despuntieldia. Mont-roig delCamp Poc apocanempujantpelfons A lessisdelmatíquanenslle- que hihagimoltagent,so- Perdut, Marboré...Aixòfa bretxa deRoland,Mont que vanaGavarnie,La es trobaenunnusderutes freqüentat detotelPirineu, Góriz. Aquestéselmés més arribaremalrefugide res decamí,ambunahora cua d’uncavall. Ja hemfetunestresho- Especialitat enfuets,farcits Distribució depernilibèric, per fer« l’atac » alMontPerdut. sar finsl’endemà. tenda alcostatdelrefugiidescan- aquesta vegadadecidimplantarla no hihavialloc.Ésperaixòque bre lestaulesdelmenjadorjaque anys, vàremhaverdedormiraso- una nitdetempestafaunodos bretot francesos. El MontPerdutdesdelaCuadelCavall i platsprecuinats. C/ JosepM.Gran,14 De bonmatísortimdelatenda En aquestrefugivàrempassar xoriço ixoriç. Tel. 977837018 La canalfinaldelMontPerdut. tartera delPerdut,d’aquestesen pujar l’últimagranpujadaperla En aquestpuntjanomésensfalta ha unllacambl’aiguamoltfreda. a arribaralColldelCilindre,onhi Es pujaperunpenóspedregalfins Un bonamicalrefugideGóriz. nar arribemalscotxesambels pàrking d´Ordesa. en dueshoresimitjamésfinsal pel qualhempujatfinsaGórizi hores baixarempelmateixcamí mencen aqueixar. Endues tornada ilescamesesco- baixar, encaraensfaltala de romandrealcimdecidim Un espectaclemajestuós. d´Ordesa, ladePineta… del Vignemale,la Vall Posets, laenormeglacera ple detresmils,elsolitari massís delaMaladetatot des d’aquídaltesveu:el rigor igaudiremdelpaisatgeque arribem alcim.Faremlesfotosde cesa queenharecarregatlespiles precipici avall. la muntanyaliteralmentt’escup C/ 11 deSetembre,20 Després desethorescami- Al capd’unamitjahora Finalment, totseguintunafran- forma « la escupidera », on de neuavallfinsl’embutque l’últim tramespotcaurepala el Pirineu,jaqueal’hivernen ha hagutmésaccidentsdetot neu. Aquestésl’indretonhi sigui pleagosttrepitjarem escupidera”, onmalgratque endarrera finsaarribar“la què fasunpasendavantidos Lluís iPepi FORN DEPA Tradició Artesana • Tel. 977824117 companys, commanalatradició. una ampolladecavaelsmeus bem alpoblehaurédeconvidara meu primertresmilquanarri- cim delPerdido.Comqueésel molt contentsd’haverassolitel ra detornadaaColldejou,estem fet ielllarg viatgequeensespe- nir bengrossalamulta. una setmanaaparcatjaladeute- a Góriziquetéelcotxedesdefa “sevillano” quevàremconèixer dentment nopagarem.Elpobre aparcar elcotxealanit,queevi- han tornataposarunamultaper fa dosanysjaensvapassar, ens brar-ho hoarreglarantot. riu iunabonacervesetapercele- peus fetspols.Unaremulladaal Malgrat lacaminadaquehem Ah! Comjaprevèiem,que Els componentsdelgrupalcim. Joan Rofes(Joanet) •

VANDELLÒS Marcel, J.DídaciJoanet. 19

Muntanyisme 20 Entitats i activitats Resumint; unaexcursióinoblida- d’ecologia, nidemediambient. ni esparlavadereciclatges, terials, construïtenunaèpocaque ció elegantperreciclatgedema- Güell podemdirqueésunasolu- rats: ésunameravella.IdelParc mília enssentíempetitsiadmi- sitar-la. DavantdelaSagradaFa- ment. Va serunadelíciavi- nició seliescauperfecta- re arquitectònic”iladefi- s’ha ditqueés“unsomriu- Güell. DelacasaBatlló grada FamíliaielParc tar: lacasaBatlló,Sa- anar aBarcelonapervisi- segona. doncs, usparlaremdela Collet número13.Ara, ja envamparlaraLo rència. a Barcelonaiunaconfe- ganitzant duesexcursions E El dia26d’octubrevam De laprimeraexcursió rar l’anyGaudíor- ació havolgutcommemo- nguany lanostraAssoci- Activitats del’Associació de DonesColldejou ble. der fer-loarrancaraltravegadai fer, quesuavad’angúnia,vapo- bullar eltrànsit.Persort,xo- i esvaaturar, amenaçantd’em- que vaferun“xoooof!”mésfort si s’haguéstornatasmàtic,fins çar afer:“Xof,xof,xof”,com al ParcGüell,l’autocarvacomen- una anècdota.Quanpujàvemcap Fins itotusenpodemcontar de Martorell,onens va passardelpeatge perat forcesperòno màtic jahaviarecu- nostre autocaras- semblava queel vem deBarcelona, feina. Quantornà- amb unamicade cament delparc, vam arribaral’apar- Solé vansercoml’aperitiuqueens divulgatives explicacionsdelSr. enviava lacompanyia.Novapas- va recollirunaltreautocarqueens senzilles, documentadesi jecció dediapositives.Les anar acompanyadad’unapro- nisme iModernisme”,va conferència, titulada“Gaudi- Doménec SoléiGasull.La laborador deLoCollet,elSr. tracta delsubscriptoricol·- mentades enlamatèria.Es de lespersonesmésdocu- Colldejou, el24d’agost,una la conferènciaquehaviafeta vem benil·lustratsgràciesa sites suaraesmentades,anà- que pensàvem. bar aColldejouméstarddel sar res;nomésquevamarri- Quan vamrealitzarlesvi- l’Aniversari, ElprometatgeiLa ces; aquíse’nvanrepresentarcinc: tatge teatralconstadediversespe- Xuts” deMont-roig.Aquestmun- a càrrecdelGrupdeteatre“Els de teatre“Somaquíperanima’ls”, la nitvamriureagustambl’obra ció de Veïns i Amics laMola. guany, organitzada perl’Associa- els dies18,19i20d’octubred’en- Major petita,esvacelebrardurant Aquesta, queéslanostraFesta ple ésl’assistènciaalscursetsor- labora enlesactivitats.Unexem- i, moltesvegades,hicol·- ció deDonesdelBaixCamp està integradadinslaFedera- persones assistents. oferir unrefrigeriatotesles liars. Perclourel’acte,esva te iensrelatàanècdotesfami- descendent delgranarquitec- Gaudí ensvaexplicarqueera respectives esposes.ElSr. Antoni Gaudíidelesseves venir acompanyatdelSr. obres deGaudí.ElSr. Soléva obria lesganesdevisitar D’entrada, eldia18ales11 de L’Associació deDones /VLNI,5 AO Tel. 977385909 VALÈNCIA,C/ 58 Festa MajordeSantRafel POLLOS A L’AST MAG-DA Sant Rafel. Tant alatardacom la Missaiprocessóenhonorde l’agost passat.Ales12vamtenir aquest octubrequenol’haviafeta nyar. Feiaundiaméscàlid en principal ieltempshivaacompa- Robert. de lanostracol·laboradora,Judit Cal destacarlagraciosaactuació tre iLacantantcalbad’E.Ionesco. Txèhkow; Criaturesde T de Tea- Institutriu, totestresd’A. dels quals,dedicatalainiciació ganitzats pelPuntÒmniaenun El dissabte,dia19,vaserel amb elParcInfantil. 20, lacanallas’hovanpassarbé Europa. el ballamenitzatperl’orquestra la nitvamestarbenanimatsamb ga idolorosamalaltia. 19 d’octubre,desprésd’unallar- Robert Serra,quevamorireldia ble. perquè elpuguemteniralpo- passat ique,ara,hemadquirit la Trobada deDones,almaig poliesportiu dePratdipdurant que vapresidirelsactesal Llar deJubilats.Éselquadre Colldejou, queestrobaala fotografia panoràmicade nicar quejapodeuadmirarla tres sòciesdeColldejou. l’ordinador, hihanparticipat Per acabar, eldiumengedia Hem delamentareltraspàsdel Associació deDones Per últim,usvolemcomu- Necr La redacció Colldejou. ològica. 21

Entitats i activitats 22 Ho sabies? va ferescolafinsl’any1941. ra, lavanpassaral’abadiaons’hi uen arael Tomàs ifamília). traslladar acalaSimona(onvi- forat). coneixia l’existènciad’aquest abans, (esveuqueelmestredes- lat ambunllosa,comestava Maleno, deixantelforatdissimu- buida! Tots havienfugitpercal seva, peròesvatrobarl’escola perquè sen’anessinadinarcasa castigats, vabaixaraobrir-los que jahavienestatproutemps cats amigdia.Quanlivasemblar tre elsvacastigar, deixant-lostan- lla esvaportarmalament,elmes- Neus). Unavegadaquelacana- cal Maleno(l’actualcasadelaM. dia comunicarperunforatamb la mestra.Aquestaescolaespo- ment ielpisperalmestreoa baixa. Adalthihavial’Ajunta- botiga. L’escola eraalaplanta tament; osigui,onhihaarala bava situadaal’edificidel’Ajun- D Quan aColldejouhihaviaescola. Llavors, esvatornarainstal·- D’allí, encaradurantlaguer- Durant laguerral’escolaesva cola deColldejouestro- XX (ipotserabans)l’es es deprimeriesdelsegle San Pedro,5 haver unmestrequelideien em quedés. car, peròelSr. Tarrasó vadirque s’ho vapensariemvenirabus- rentar inoemvatrobaracasa,ja Quan lamevamarevatornarde i filme’nvaiganaracostura. direta, untrosdedrapiunaagulla Pedro. Undiavaigagafarunaca- a calaBrigida,onaraéscal de l’escola,perquècasanostraera tenia moltesganes. Vivíem prop nia l’edatd’anaracosturaperòen que eravalencià.Joencaranote- haver aColldejouquanerapetita: ens parladelsmestresquehiva Tomàs vanéixerl’any1913.Ella Mont-roig, enautobús. de ColldejouvanaCol·legi 1971, enquèesvatancar. s’hi vaferclassefinsaljunyde i queteniaunpaticomcal.Allí construït expressamentperescola fici nou,l’únicquehaviaestat va serfinsl’any1957oal1958. lar l’escolaacalaSimonaonhi RESTAURANTE Després delSr. Tarrasó hiva “Me’n recordodelSr. Tarrasó, (I) LaMariaCasadódecal Des dellavors,elsnensinenes Va ser quanesvaestrenarl’edi- • LA ISLA Tel. 964452358 DEL MEDITERRANI PEIX IMARISC Tanquem elsdilluns ----- • 12500 VINARÒS van enviar, desterrat,alaPartede 1934. Total, quealSr. Celmael Basili, quehaviaestatalcaldel’any que quielvadenunciarser el vandenunciarperroig.Sembla tots elsfuncionaris,alSr. Celma la repressiófranquistadepurava lar iMercedes.L’any 1940,quan aquí vannéixerlesduesfilles:Pi- (encara viu;jaté96anys).Estant valencià iviviaal’Ajuntament. Mariano CelmaFontanet,queera de lasevainfantesa: “Racó” quiensparladelsmestres Estava adispesacalMateu.” nir vaserundelPrat,elSr. Marlés. l’Ajuntament Vell. Manolita il’Enriqueta. Vivien a l’Angeleta. Tenien duesfilles:la bé viviaambellsunacunyada, fent costuraamblesnenes. Tam- Sra. PaquitaClaravalls,l’ajudava part deLleida.Lasevadona,la Penedès, queeradelPoal,dela seu nom. “Botarate”; nome’nrecordodel La sevadonaesdiuLeonisa “El meuprimermestrevaser (II) AraeselJoanMestre L’últim mestrequejovaigte- L’any 1918vavenirelSr. ----- Boreba (Santander), la. La Srta. Magda va durant 5 anys. Les co- fer classe a Colldejou ses li podien haver anat a finals del curs 1958- pitjor, però el va salvar 59 i a principis del que ell va presentar els 1959-60. Llavors se’n rebuts dels donatius va anar a Les Ventalles que havia fet, d’ajuda al (), plaça que capellà, durant la Repú- havia obtingut en opo- blica, quan el govern sicions.

els va retirar la paga. Després va venir: Ho sabies? De Santander va passar La Srta. Mari Juli a València, per allà a les Gómez, que era de Coves de Vinromà. Bilbao. Quan va marxar el La Srta. Babi Sr. Celma, va venir un mestre molt La Srta. Núria, que era de la Llaberia, d’. jove de Tarragona, el Sr. Josep M. Pobla de Montorès. D’aquesta se’n La Sra. Josefa Rodríguez, de Pons Poy. Era interí i es va estar a recorden bastant perquè feia excur- Tarragona, que es quedava a cal dispesa a cal Joglar i a cal Batllet. sions i teatre amb la canalla i el Conrado. Després va venir un altre mes- jovent. La Srta. Rosa M. Vallverdú tre interí que s’estava a cal Batllet. Llavors va venir el Sr. Josep Mariner, de l’Aleixar. Era el Sr. Rogelio Fornós Marsà, Veciana, que es va estar aquí sis o I l’última mestra que hi va que era de Santa Bàrbara. set anys. Quan va venir era solter: haver a Colldejou va ser la Sra. L’any 1944 va venir el Sr. menjava a ca la Puríssima i dor- M. Mercè Mendoza. Hi va ser el Manuel Bordetes. A ell també li mia a ca la Dolores “Fèlies”. En curs 1970-71 fins que, al setem- van tocar la repressió franquista i casar-se, van viure a cal Mateu i bre de 1971, l’escola va ser agru- el va portar depurat a Colldejou. estant allí va néixer el seu fill gran. pada al Col·legi Públic de Mont- Estava avorrit per la seva situació El fill petit va néixer quan ja eren roig. i ho pagaven les criatures, a les a . Ja fa 31 anys que a Colldejou quals no tractava gaire bé. Era ca- En acabat va venir una mestra no hi ha escola. çador. Un dia anava a caçar pels que era velleta (llavors els mestres bancals d’allà al Maset i va dispa- es jubilaven als 70 anys); era la És transcripció de rar en direcció al poble; es veu que Sra. Micaela, de Reus. Vivia a cal les informacions de: el tir va fregar la jaqueta d’algú que Mateu. Maria Casadó “Brigida” passava pel carrer i la cosa no va Després hi va haver la Srta. Joan Mestre “Racó” ser més que un espant.” Mari Español, de Reus que s’hi va M. Carme Rofes, de ca l’Anita ----- estar dos o tres anys. Estava a dis- (III) A partir d’aquí hem inten- pesa a cal Batllet. tat confeccionar el llistat de mes- El pare de la Mari Español es Solucions tres, preguntant a unes i altres: va posar greument malalt i ella Hi havia algunes mestres, que volia estar-se a Reus, prop d’ell. devien ser interines, que són: Llavors la gent no tenia cotxes i a La Srta. Consuelito, que era ara- Colldejou no hi havia (no hi ha!) gonesa. prou servei de transport públic per La Srta. M. Lluïsa, que era anar i tornar de Reus ben sovint. d’ i es quedava a cal Per això la Srta. Español va anar a Batllet. demanar a la Magda Guerrero (que La Sra. Margarita, que era de tot just havia acabat la carrera) que la Torre, de ca la Xima. vingués a Colldejou a substituir- 23 Bar Restaurant El Casal

Especialitats en cuina casolana, tapes variades, esmorzars i plats combinats. Dilluns tancat.

Carrer de Baix, 42. 43310 Colldejou. Telèfon: 977 83 72 40

FORMATGES DE COLLDEJOU

La primera formatgeria del Baix Camp que elabora artesanalment formatge fresc i mató amb llet de cabra de la pròpia explotació.

MARCEL SALSENCH ESCODA

C/ DE LA FONT, 3 • Tel. 977 83 77 89 • 43310 COLLDEJOU