Lloret De Vistalegre

BUTLLETÍ INFORMATIU N 2 57 MAIG-JUNY 1988 nyents al segon torn, ja que enguany s'han repartit els combrega ments. Ola 16. Excursió dels al.lots de l'Escola de Ca Ses Monges. Dies 20, 21, 22 i 23. Els al.lots del Col- MAIG legi Públic anaren d'acampada a Sa Dia 6. Sessió extraordinària de l'Ajunta- Comuna de Lloret. ment. Dia 24. Sessió Extraordinària de l'Ajunta Dia 27. Sessió ordinària. ment. Dia 28. Casament de Felip Munar ("Pomer") Dia 25. Casament de Na Concepció "de Can Antònia Far. Beatet". Dia 29. Hi va haver una excursió organitza- Dia 26. Dinar a Sa Comuna de tots els grups da per l'Associació de la Tercera E de balls mallorquins a qui ensenya dat, conjuntament amb la Germandat mestre Pere. de Donants de Sang. La passejada Dia 28. Va fer una gran calabruixada. fou per Lluc, Formentor i el Port NOVA SOCORRISTA de Pollença. Dia 30. Morí l'amo En Bartomeu Fontcuberta, Durant aquest estiu la socorrista de ("de Can Gorrea"). la Piscina Municipal sera Na M 4 Victòria Ra mis Ramis.

• • CURSET DE BALL

El passat dia 4 de juliol començà, al Centre Parroquial, un curset de ball afer- Dia 2. Festa del Corpus, amb missa i pro- rat. El professor és En Rafel Costa de Mon cessó pels carrers del poble. Llàs tuTri i hi assisteixen una trentena de per- tima que tan poques cases posassin sones.

els seus domassos a les finestres i Tots els interessats poden - assistir-hi balcons i que enramellassin tan poc cada dilluns a les 21.30 hores. Les prope- Dia 12. Se celebraren les comunions perta- res classes es faran al pati de l'escola.

ES PI GROS le uo.c n de Msn Aksn

Butilcti informatiu n 7 57 Maig/Juny 1.908 Lloret de Vista Alegre

CONSELL DE REDACCIÓ

Andreu Mora . Dartomeu Amongual Guillem Fiel IMPRESSIO

"Apóntol y . civilizador" retro.

Dipòsit Legal: PM 623/79

L'empedrat de la placeta de la Creu ja esta acabat I dóna més categoria a aquell indret. 3

MATRIMONIS: Dia 28 de maig es casaren, a l'Esglé- sia Parroquial de Nostra Senyora de Lore- to, Felip Munar ("Pomer") i Antònia Far (de Palma). Enhorabona! DEFUNCIONS: El passat dia 30 de maig morí l'amo En Bartomeu Fontcuberta Jaume ("Gorrea") casat, als 85 anys d'edat. Havia nascut el 24 d'octubre de 1902. Descansi en Pau. (Font: Registre Civil)

CALABRUIXADA

Una franja d'uns tres quilòmetres qua- drats de la zona de Son Gelabert, Ca S'An- gres i Ruberts quedà pràcticament arrassada degut à la forta calabruixada que hi caigué a mitjan horabaixa del passat 29 de juny. Les pedres, del tamany d'una ametla, causaren greus danys a les plantacions d'a- metlers, figueres, parres i vinyes, així com a la resta d'arbres fruiters. CURSET DE NATACIO Al dia següent encara es podien veure munts de calabruix (alguns d'una altura su- Dia 4 de juliol començà, a la Piscina perior als quaranta centimetres) a les vore Municipal, el curset de natació organitzat res del camis i de les parets.• per la Mancomunitat del Pla i l'Ajuntament de Lloret. CANVI DE RECTOR Hi assisteixen al.lots de MontuTri, Al El "Full Dominical. Església de Mallar gaida, Pina i Lloret; i té una durada de 3' ca" del passat 19 de juny (núm. 25) publica hores diaries (de 3.30 a 6.30 de l'horabai- va el nomenament del nou rector dé Lloret xa). El curset es fa en dos torns, un per (Mn. Santiago Cortés Forteza). D. Miguel als nins de fora pobla i el segon dirigit Mulet Bujosa será translladat ala Parry- als lloretans. quia de Sa Pobla. CONGRES D'UNIÓ MALLORQUINA EXCURSIO DEL CLUB D'ESPLAI Els dies 3 i 4 de juny tengué lloc a Quan es publiqui aquest butlletí segu- la Sala Mozart de l'Auditórium de Palma el rament ja s'haurà duit a terme l'excursió III Congrés del partit Unió Mallorquina, so que, per dia II de juliol, organitza el ta el lema "Ara si!". Club d'Esplai. Com a representants de l'agrupació de L'itinerari és Lloret-Pollença-Port Po Lloret hi assistiren Maria Vanrell, Antoni lleno i Formentor, i inclou visites al Mu- Ramis, Joan Pons i Bartomeu Gomila. seu Municipal de Pollença i a la Casa del SOCIETAT DE CAQADORS Pintor Port Anglada Camarassa (al de Pollen Es fa saber que el proper dia 17 de ju ça). El preu és de 500 pessetes. liol s'obre la veda.

BIBLIOTECA PÚBLICA L'AJUNTAMENT MUNICIPAL INFORMA LUBRES APORTATS A LA BIBLIOTECA PER PART DEL CENTRE COORDINADOR DE BIBLIOTEQUES DEL C.LM.

CONTRIBUCIÓ TERRITORIAL URBANA Jaume Coll. "Cerámica española en colec- Aquest Ajuntament ha rebut del Centre ciones mallorquinas". de Gestió Catastral •i Cooperació Tributaria Consell Insular de Mallorca. "Comissió de Cultura. Memòria 1983-1986. de la contribució territo- les liquidacions Jaume Capó. "Historia de Lloseta". (Vo- - rial urbana corresponents als anys 1985, 86 lums II i III). i 87. Manuel López. "Casa de Socorro. 1901-80" El termini per procedir al pagament de Bartomeu Pastor. ';Pregó de les Festes de Maria. Any 1986". les esmentades contribucions és de tot el Jaume Ordinas i Mateu Migo. "En Joanet Ca mes de juliol. meta-Curta i les tres capsetes". Fundació Emili Darder. "Mallorca, ara". PLA D'OBRES I SERVEIS 1988 Goscinny/Uderzo. "Astérix gladiador". Dins el Pla d'Obres i Serveis per a Goscinny/Uderzo. "Los laureles del Cé- l'any 1988, el Consell Insular de Mallorca sar". Goscinny/Uderzo. "La cizaña". ha concedit a l'Ajuntament de Lloret ajudes Arribas/Trias... "El barco de El Sec" per a la realització de les segiients obres: Ministerio de Cultura. "Libros españoles -"Remodelació i reforma Plaga Jaume I". en venta ISBN 1984-86". Cost total de l'obra: 6.197.520 pta. Universidad de Costa Rica. "Reglas de ca talogación Angloamericanas". Subvenció: 5.577.768 pta. International Reading Association. "Dic- de Sa Casa No -"Pavimentació asfàltica Cami cionario de lectura y términos afines". va". Cost total de l'obra: 4:025.056 pta Fernando Cendán. "Medio siglo de libros Subvenció: 3.622.550 pta. infantiles y juveniles en España (1935- 1985)". INAUGURACIO LOCAL TERCERA EDAT Carlos Flores. "Arquitectura Popular Es- La inauguració del local per a la Ter- pañola" (5 volums). Manuel Carrión. "Manual de bibliotecas". cera Edat tendra lloc el dilluns dia 8 d'a- Varis autors. "Crónica de la humanidad". gost dins les Festes en honor a Sant Domin- A. Byne/M. Stapley. "Casas y jardines de go. S'informarà més concretament en el Pro Mallorca". grama de les esmentades festes. Hipólito Escolar. "Historia de las bibliotecas". MILLORES AL POLIESPORTIU MUNICIPAL Hipólito Escolar. "Historia del libro". Llorenç Moya. "Falaris. Orfeu". Han finalitzat les obres de millora Anselm Turmeda. "Llibre de bons amonesta que es duien a terme al Poliesportiu Munici ments i altres obres".

pal. El cost total ha ascendit a 2.860.844 Goscinny/Tabary. "El cuento de hadas de pessetes (aportades a parts iguals per la Iznogud". Comunitat Autónoma, el Consell Insular de Goscinny/Tabary. "Iznogud, el malvado". Goscinny/Tabary. "La cabeza de turco de Mallorca i l'Ajuntament de Lloret). Iznogud". SI HEU DE MENESTER ELS BOMBERS Goscinny/Tabary. "Iznogoud, el infame". A QUALSEVOL LLOC DE MALLORCA, (continuara) LLEVAT DE PALMA, TELEFONAU AL

jpII 085 AJUNTAMENT DE LLORET DE VISTALEGRE' 5

TARIFES DEL COMPLEX "POLIESPORTIU MUNICIPAL"

Pista de tenis. Dia Nit

Jugadors locals menors de 16 anys 150 ptslhora 250 ptslhora

Jugadors locals majors de 16 anys 200 " 250

Socis 2000 pts/temporada Pista múltiple. Jugadors locals Gratuita 300 ptalhora Torneigs o partits organitzats: Jugadors locals 400 ptslhora 500 ptslhora Jugadors de fora poble a eeterminar pel concessionari

El lloguer de pistes per als no-locals s'efectuarà el mateix dia del seu tis. Els préus es refereixen al lloguer de les pistes independent ment del nombre de jugadors.

Piscina. 'Locals - Nins fins a 6 anys inclosos 50 pts/dia 100 ptsIdia Locals - Adults • N:- Mínim No-locals 150 ptsldia

Amb la presència de Joan Verger i Joana Vidal Presentat el Pla d'Acció Social a la Premsa Forma S. Carbonell Divendres dia 20 de maig, els membres de les diverses revistes de l'Associació de la Premsa Fo- rana de Mallorca es reuniren a un restaurant d'Algaida, amb el Presi- dent del CIM, Joan Verger i la Presi- denta de la Comissió d'Acció Social d'aquest mateix organisme, el motiu no era altre que la presentació de les Bases per a la planificació de l'Acció Social a Mallorca. Aquest Pla d'Acció Social ha estat realitzat per l'Escola Universitària de Treball Social mitjançant un conveni amb el Consell Insular de Mallorca. Les Bases ara publicades empren dos volums, el primer tracta de «El marc socio-demogràfic dels serveis socials a Mallorca» i ha estat realitzat per Maria Antònia Carbonero i Pere Mascará; el segon volum tracta de «Estructura jurídico- administra tiva dels serveis socials», ha estat realitzat per Bartomeu Colom, Lour- des Ramis i Regina Valls. A la introducció del primer volum s'explica que: «El present treball s'inscriu en el marc d'una recerca més ampla que es planteja la Un moment de la presentació de les Bases d'Acció Social identificació i descripció d'aque- lles dimensions demogràfiques i ten a Mallorca de forma territorial- municipi es produeixen les princi- socials que tenen conseqüències ment no homogénea, per la qual pals situacions de precarietat». rellevants en la generado actual o cosa, donar-li una adequada res- potencial de «necessitats so- posta exigeix, sobretot en el seu Un pla que pretén esser una pri- cals», al mateix temps que pretén nivel l primari, una política social mera passa per a la millora dels ser- contrastar la hipòtesis de que que tengui en compte les situa- veis socials a la nostra illa. aquestes necessitats es manifes- cions particulars en qué a cada Foto: Pep Blau 6

Per acabar, a la plaça, mentres els do nants intercanviaven salutacions i estretes de mans, expressant la satisfacció de perta nyer a la Germandat per esser més satisfac- tori poder-ne donar que haver-ne de rebre, lb ermanbat be a) nants menjaren i begueren refrescs tant com en volgueren. be an be liblEorta La Germandat de Donants de Sang de la Seguretat Social de Mallorca esta confedera da a la Federació Nacional. El President Després del ''Dia del Donant" celebrat intenta fer una Federació Balear per estar a Lluc el passat 29 de maig i al que assis- més units amb les demés associacions (Creu tiren milers de persones (de Lloret hi ana- Roja de Mallorca i la de Menorca i Eivissa) ren dos autocars); el diumenge 12 de juny ja que totes tenen la mateixa finalitat: do els donants d'aquesta zona celebràrem la nar sang al qui la necessita. Trobada Maria de la Salut. a La darrera donació que es féu a Lloret Després d'una missa d'acció de gràcies va esser el passat 27 de maig i foren 52 i de la salutació del batle del poble, la persones les que hi acudiren. Moltes grà- coral Junípero Serra de Petra celebra un cies a tots. concert que fou molt aplaudit. Seguidament Perquè mai no falti sang, fe't donant. President Victor Gistau imposa la insig- el El col.laborador Antoni Niell nia distintiva als que dins l'any 1987 havien superat les 10 donacions. A aquest acte, a més d'assistir-hi els membres de la :Junta Rectora i l'actual president, també hi assistí l'ex-president i President Hono- rific D. Jeroni Alberti, el qual fou cridat pel Sr. Gistau a que l'acompanyas per entre gar el diploma i distintiu als donants que havien superat les 25 donacions,dirigint la paraula als assistents ambdós presidents. Del nostre poble eren nou els qui enguany els tocava la insignia de deu donacions, alguns dels quals no pogueren assistir-hi. Els donants distingits són: Sa Font d'En Barqueta, a Sa Comuna. Pere Garau Bauzà Com el mateix nom indica la va fer Llorenç Gomila Munar En Miguel "Barqueta", el Saig. Nadal Beltran Gelabert Antoni Puiggròs Munar Nadal Beltran Niell Antoni Beltran Niel] Arnau Mateu Gelabert Joan Bauzà Beltran Antoni Real Beltran Enhorabona a tots ells i que Déu els do salut per seguir donant-ne. L'any que ve ja tendrem un grup que arribaran a les 25 donacions. 7

Associació de la Tercera Edat

L'Associació, a pesar-que la temporada de l'estiu sol interrompre les excursions per la calor, davant les peticions dels mateixos socis, ha programat pel proper diumenge dia 17 de juliol una excursió estiuen ca i refrescant per anar a passar un dia al

més gran R-arc Aquatic del món "Aquacity",

instal.lat a S'Arenal. - Les persones majors també tenen dret a disfrutar les atraccions que no hi eren en la seva joventut i sinó al manco conèixer-les. Aprofitarem també per visitar la Porcitancula amb la modernis- sima església de l'arquitecte Ferragut les zones turístico -residencials de Someti- nes i Les Meravelles. Passat un poc la calor, a mitjan setem bre, pensam anar a Sa Dragonera. També te nim programat fer una altra sortida al cap- caracull del Puig Major. Recordam aixima- teix que prest presentarem el_programa de l'excursió a Astúries per a finals de setem CAMPAMENT A SA COMUNA bre. Nou local. S'estan acabant les obres de pi L'Ajuntament de Lloret lai Direcció capedrers. L'empedrat de la placeta de la General de Joventut han firmat un conveni creu ha quedat molt bé i dóna,més categoria pel qual aquesta podrà utilitzarcerts ter- al local. Esperam que estigui tot arreglat renys de Sa Comuna per a la realització de

per a la inauguració durant les Festes Pa- campaments- i podrà ter (Is de les instal.la tronals de Sant Domingo. Ja des d'ara vos cions del Poliesportiu Municipal durant el hi convidam a tots, si no surten impedi- present any. ments. L'Ajuntament rebrà una quota de 42 pes També per les Festes de Sant Domingo setes per al.lot i dia, les quals es rein- es farà l'Homenatge a la Vellesa que' orga- vertiran en les instal.lacions del Polies- nitza aquesta Associació amb el patrocini portius Municipal i voltants. de l'Ajuntament i la col.laboració del Banc Cas de resultar positiva l'experiència de Bilbao. En el Programa de Festes s'anun el conveni es podria prorrogar per als pro- ciarà amb més detall. pers anys. A. Niell S'ESTANC tams, revistes I papers 8

;514;14r: C) gt tattde/ des k ,to s \ ftwi ilad J, ' ihtt orm,^) de tia Ben Vista

Vaja que estic de contenta! He estat MESTRES de tirar-m'hi, dins sa piscina, quan a punt I xerrant de mestres. Manco manl que he vist tants d'al.lotons. Això dóna vida, allargaren el curs perquè sinó no hi hague- almanco a Sa Comuna. Aviat podrem posar un ra importat començar. Jo els faria treba- alberg o posada enmig des pins, perquè ara llar tot l'estiu i així recuperarien els quan se n'aniran ets al.lotons vendran es dies de vaga que fan. Que no ho diuen que soldats. He de mirar de posar qualque nego no hi ha com les vacacions d'un mestre des ciet per allá. aprop. cola, la paga d'un ministre i la feina d'un CASES I NEGOCIETS capellà.

Em pensava cert que aquestes cases de CURSET DE BALL l'altra banda del camí -bé crec que els pro Id6 si, i un bon grapat d'homes que hi pietaris en diuen "naves industrials"- que ha. Perquè això de ballar un "cha, cha han fet davant la piscina eren per posar-hi cha" o un tango amb una femella no m'agrada restaurants o qualque cosa per l'estil. Mi gens. Varen començar al Centro per() digue- rau, mirau, jo que tenc un tros de terra i ren que feia massa calor i ara ho fan al pa no sabia com ho havia de fer per construir- ti de l'Escola. El que no digueren és que hi una casa. Perquè si d'aquí uns anys hi la calor era perquè s'aferraven com a con- faig habitacions per dedins, a qui li impor demnats i brollaven per tots els costats. tara? I a més, com que denla a la carretera DINAR A SA COMUNA hi podré fer uns bons finestrals per veure passár la gent. Fot qui fot i viva el bat- I eren més de quatre-cents. Els alum le! nes de mestre Pedro passaren un dia junts a la caseta del garriguer. Llosquejant hi VA DE BATLES vaig passar i me va agradar molt, per() vaig Que no el vàreu veure? Pareixia un po sortir carregada de paparró per tot. lític d'aquells que surten per la televi- sió, tan guapo, amb la mitja rialleta i els MOTORISTES ditets entrecreuats: era el batle de Llori- Però jo no m'explic com pot ser tan di to que va sortir al diari "Baleares". Jo ficil aturar aquests motoristes que només crec que comença a fer-se propaganda per a fan renou. I més ara amb l'estiu que a mi les pròximes eleccions. M'han dit ho sé m'agrada dormir amb les finestres ben ober- de bona tinta- que li han mig ofert un lloc _ tes, m'hauré de comprar un tap per a les o- de molta responsabilitat i de molts de do- relies. Si no hi posen remei qualcú n'hi blers, el que passa és que hauria de dei- haura de posar a força de bastonades. xar el seu treball i no sabem si la vocació LA PLACA, BRUTA podrà més i ho deixarà anar. Per() vaja, va I xerrant de bastonades... A qui rihau per bon camí. rem de pegar una i de forta? Perquè la Pla Z4Ift ça Jaume I fa oi: la reixeta de les paste- 9

res tota rompuda, les papereres rovellades, LA FONT D'EN BARQUETA paper i brutor per tot. Cada vegada que hi Aquest al.lot és un manetes;és el saik pas aixec qualque paperet perquè ema ver- Miguel. Si tot ho fa tan bé i tan curiós gonya. El que no m'explic és que a qui no comprenc com encara no és casat. Si a- n'hi hauria de fer, de vergonya, no n'hi fa nau a Sa Comuna veureu devers el Pi Gros u- gens. Misteris! na font amb dues aixetes: la cosa més maca L'HORARI DE L'AJUNTAMENT que vos pogueu imaginar. Llàstima que En Jo no sé qui és el responsable de l'A- Miquelet es pensi les coses trenta vegades juntament. Això fa colló. No hi ha cap abans de fer-les perquè sine) jo ja hauria dia que s'obri així com toca. Per molts de .fet un desbarat aMb aquest al.lot. lletrerets que posin, si llavors no es cum- CLAVELL BLANC: El local de la Tercera E- pleixen és paper mullat. I per si hi manca dat que dia 8 d'agost s'ha d'inaugurar i va oli, vaig anar per això de la contribu- representara un lloc ideal per a tots nos ció i, després d'esperar dues hores, me'n altres. vaig haver de tornar amb un dit dins el nas BOTO NEGRE: Els rètols que anuncien el "ES PI GROS" Bar Restaurant de la Piscina. Més valdria La revista "Es Pi Gros" és el Misteri que els llevassin o els escriguessin així de la Santissima Trinitat: tres persones com toca. vertaderes i un sol Déu Omnipotent, però que gairebé ningú no veu mai. Ho dic per- Bé, i ara fins Sant Domingo. Diuen que què cada mes escric les meves coses i la re enguany faran unes festes patronals de pi- vista surt cada dos i llavors moltes coses nyol vermell. Jo ja en sé de qualcUn que que he dit no serveixen. té planejat anar-se'n de viatge perquè les Em diuen que des que en Guillem es va festes les du l'Ajuntament. Bon estiú, i casar les coses van en orris, per() el que vius!

. jo dic; no hi ha tres caps de redacció? I el director, on és? Per cert, qUi cony deu CORRECCIÓ. DE BARBARISMES ser el director d'aquesta revista? Són mis referents a: tens. cos I - SALUT. %LOSE&

Un homo vell perd ses galtes, es cárrer i es caminar, - i arriba que no pot posar s'escopetaibarres aLtes. Barbarisme Forma correcta

Ja t'ho diuen a tu Na Justa, ACIDES acidesa, agrura CANSANCI cansament, fatiga vaja un nom més encertat: CEGO CeC ENFERMEDAT' malaltia si tens por a s'enamorat ESCALOFRIO calfred. ESGUINCE esquinç t'hi poses un tap de fusta. FLEMON negrmó JUANETE galana) LLAGA nafra, úlcera Na Joana Ballester PESADILLA malson RESPIRO ali, respir la va veure i no en fe cas: VA It torn de cap d'una cuca com es brag I no era de femer. CONSELL INSULAR DE MALLORCA

10 1

El campament de Sa Comuna

Aquest estiu Lloret té una imatge gai- Lloret, i d'aqui, de nosaltres se n'han de rebé inusual: el campament de Sa Comuna,amb portar un missatge constructiu, de creació, tot el que representa, dóna un aire encara de fraternitat i convivència. més estiuenc, de vacances i alhora d'apre- Crec que ens hem d'alegrar que el com- nentatge. plex esportiu pugui ser emprat tan positiva No cal transcendalitzar les coses; els ment; mai més ben emprades les pistes o la fets són per ells mateixos, tenen entitat piscina. pel resultat que en podem veure o sentir.Pe L'altre dia feien un partit de futbet rò hauríem de poder copsar la idea de la so uns nins del poble amb d'altres del campa- cialització, de la cooperació entre tots ment. Tot va anar molt bé fins que unes els components de la comunitat. És a dir, dsicussions dels mateixos al.lots, que qua- hauriem de perdre aquest afany de possessió si arribaren a les mans, acabaren amb allò que des de ben joves ja inculcam als nins. que pogués tenir de positiu i constructiu L'esforç de l'Ajuntament sembla força aquest enfrontament. Cal inculcar el res- positiu en aquest aspecte. No és allò de pecte a l'adversari, el sentit de col.labo- fer les coses perquè no queda altre remei o ració i d'altruisme: si aquests nins se'n perquè es poden fer les coses de qualsevol van de Lloret i no han estat capaços de com manera ja que tanmateix ningú les farà. prendre tot això, realment s'haurà perdut això representa una injecció de vida per el temps i els doblers miserablement. Un Lloret; molt més que tots els diumengers campament és l'exercici més engrescador que que invadeixen el poble i les despeses que es pot trobar al davant qualsevol monitor, puguin fer. En les nostres mans tenim un i cal no tudar-lo. bon grapat d'al.lots que mai no oblidaran Felip Munar i Munar

El passat 4 de juliol s'instal.la al campament de Sa Comuna el primer dels grups que l'utilitzaran durant aquest estiu. Es tracta d'un grup d'uns 130 al.lots i 9 moni tors pertanyents al Grup d'Esplai de la Par róquia de Santa Catalina ThomAs, de Palma. Fotografies: Guillem Fil. 11

teixos', estimulant la consegüent recerca de A l'entorn nous motlos adaptables a les exigéncies - ac- tuals. de l'origen Andreu Salom i Mir II CONCURS DE POESIA de la poesia VALL D'OR La poesia es troba subjecta a la histb na. Va nèixer amb l'ésser humà en tant que és capaç de paraula ordenada i d'emo- BASES: cions, i l'ha acompanyat i l!acompanya. 1.• Els poemes, de tema 'Hure. es presentaran mecanografiats en catalá o castellà. Les poesies s'entregaran per duplicat I al menys una de les L'origen de la poesia coincideix audo copies anirà signada amb pseudònim o bé lema i plic3. les primeres manifestacions artístiques Cada poeta podrá participar amb un màxim de tres poesies, les quals han d'esser inédites. dels éssers humans- en forma de cants tri- 2. 0 Les esmentades poesies s'entregaran dins un sobre tancat en el que bals i folklòrics. L'home, quan manifesta figuraran: el nom, l'adreça i el teléfon de l'autor. la seva alegria i la plenitud de la seva e- Les obres es remetran a: Llibreria CALABRUIX moció, ho fa en forma de cant, acompanyat Carrer de Sa Lluna, n.° 5 07100 SOLLER (Baleare) generalment de la dansa. Paraula, música i dansa s'ajusten en una unitat superior de 3.• El termini d'entrega finalitzará el dia 13 del proper mes d'agost. ritme que informa els tres actes. A tal e- 4.° Es concediran els següents premie: Al primer premi. correspondrà una placa i quinze mil pessetes. fecte, podem dir que la poesia és present Al segón, un 'libre de poemes i vuit mil pessetes. en totes les activitats de l'esperit primi- Al tercer premi, un llibre de poemes I cinc mil pessetes. tiu. Aixi mateix es concediré un accèssit a la millor poesia d'autor local, consistent en un Ilibre de poemes i cinc mil pessetes. Tot i que fins al segle XVI no es va L'entrega de premis tindrà Iloc durant un acte públic que es ,celebrará per les festes de Sant Bartomeu, patri. de Sóller . Oportunament sindi- distingir rigorosament entre lírica, épica cará el lloc I la data. I dramàtica, aquesta divisió de la matèria S. Els participants acataran les decisions que prengui el jurat. Aquest será poètica glatia ja des del temps de Grècia i format per persones fortament Iligades al món cultural. Roma,i és motiu de nombroses especulacions 6.• Una vegada fallats els premie, els poemes participants en el concurs passaran a formar part de l'arxiu de l'olganització, aixi doncs, no seran la qüestió de l'ordre en què varen sorgir tornats als seus autors. les tres fonamentals branques de la poesia. Nota: Per més informació dirigir-se al carrer Vicari Pastor, n.° 9 (Stiller) o Convé assenyalar que en gairebé tots al telèfon 63 08 65. els pobles primitius les marlifestacions lí- riques i èpiques varen aparèixer de manera HORABAIXA DE TARDOR indistinta. Des del començament, la lírica Passa el capvespre, es nodriria principalment del sentiment in- com a pura imatge de la tarda. dividualitzat, i l'èpica, del fons col.lec- S'albira la línia de la nit tiu, d'aquí que en la primera prevalesqui i s'arronsa la figura clara, la síntesi expressiva, i en la segona la rescatada de libmplia fosca narració alimentada per històries i per la força coratjosa des del patrimoni cultural del poble. -lívida referència lluminosa-. Val a dir que els termes d'una classi- Verdeja el terrer regat ficació tan global i, per tant, simplifica- per la pluja transparent de la lluna. da, s'han anat esborrant progressivament Instantànies de tardor fins al punt que, avui per avui, resulta quan t'hi fas present, palpable una crisi d'aquestes tallants de- aurora de l'horabaixa. terminacions i dels gèneres literaris ma- Andreu Finet 112 Si ell pogués tornar néixer

A trenc d'alba en Miguel "Es Coix" sal tenia un encant especial; rumiava cada nit xecava 1, al moment, arranjava el seu llit. la forma presa i restava embadalit davant Aquesta era una feina que no descuidava mai aquell ordre nocturn el rei del qual era el i era un bon motiu per començar el dia. Des satèl.lit terrestre. prés sortia i s'empassava la primera i gran I era en aquells moments precisos quan glopada d'aire quan el sol feia l'ullet dar els ulls s'esdevenien vidriosos i la ment rera l'horitzó verd deis arbres. Aquest ri es perdia dins la foscor, tendre i malèvo- tu, quasi cerimonial, ii donava el més tras la, del record. "Un record sense vida és cendental mòbil de la matinada i no dur-lo un tros mort de l'esperit, i jo el tenc tot a terme suposava un dia ple de buidor i sen mort". ¿Vivía de recordances? ¿Estava capa se energia. Llavors estirava els braços, citat, als seus quaranta-sis anys per sen- llargament, com si volgués abraonar tot el tir quelcom més del que li haien ensenyat? màgic món que l'enrevoltava i s'enfonyava, ¿Tenia sentit la seva vida? "Una vida sen-

dins la cuina per fer-se el cafè. La resta . se una infància que recordar amb plaer aca- era rutinari. A tres quarts de vuit el seu ba amb la joventat". Des que els seus pa- mestre d'obres li encomenava el.treball a res moriren -el pare feia dotze anys i la realitzar 'durant el dia; a la una s'apare- mare nou- no. s'havia fet la idea que era llava el dinar, a les tres tornava al tre- ell i ningd més que'havia de pensar, que ha ball i a les set ja era a ca seva per tal via de ser ell mateix, que les decisions - de donar menjar als seus animals: unes ga- ningú les havia de canviar. Ni -cap germà, llines, 5nneres i conills. ni cap altra companyia vingué a _desbaratar Li agradava asseure's, quan cap obliga la seva infància o maduresa. Fins i tot ció el retenia i una vegada complits tots quan feu el servei militar, el seu pare li els deures, i mirar les estrelles. Sembla- ho arregla -tenia bo amb un capita' a qui ca va boig amb el cap tirat cap endarrera i la da mes li duia un present- perquè sols a- cigarreta entre els dits. Sofria quan un nàs quatre dies a la setmana al quarter guspireig saltava d'una estrella o la remor homés els dematins: A ell li haguera agra- d'un avió trencava aquella pau. La lluna dat embarcar-se però no ho digué mai. Un dia s'enamorà d'una nina del poble i cada nit i durant el dia somniava amb ella. Quan la seva mare li comentà si no n'hi cap que li agradàs ja en tenia vint-i-vuit, i l'època de roses roges i de descobrir la vida ja eren passades per ell. 'Abans res- taré sol durant tota la meya vida abans de casar-me amb una dona a qui mumare li ha dit per casar-se amb mi". Era massa gelosa la seva mare i el seu pare no havia aixecat mai la veu; encara que de tarda en tarda el veia mirant un punt fix, amb tristesa, però 13 mai el comprengué. "La vida o la mort, quan no importen a ningú no tenen cap sentit". I donar sentit a una vida no era fer un compte matemàtic, ni tenir una bona anyada, ni inclús -i ara ho rumiava més que mai- respectar l'ordre establert. Calia rompre lligams, no estudiar-se el paper a representar sine' improvi sar-lo. Sabia que tanmateix ningú podia en trar dins ell i escorcollar tot allò que l'ofegava i que necessitava qualque persona per a preure-ho. "Que em fa estar en pau amb tot el que m'enrevolta si no hi estic amb mi mateix". Aquella ca/ma de la nit el transportava, rebel.lant-se amb tot el que ii havien fet sentir, aun món de llum, de ca nins que jugaVen, de i sorolls,cle gat :muntanya de turment a l'hora d'enllestir zara. I llavors sentia por; una por infini da b5tec. I ell se n'adonava perquè sentia un continu suplici, un dolor pausat, rom si ta de suor freda i sense poder-la expressar arribas en comptagotes de metzina. Ploltes .vegades, en aquestes nits llargues "La benignitat tota sola comporta una de l'estiu, el crit deixondit dels galls el ;extremada estupidesa, cal un poc d'egoisme, despertaven i se n'anava al nit una estona

d'orgull". - En realitpt mai no s'havia.sen- no per dormir, no, sinó per morir cada cop tit autor dignificat d'una cosa, sempre suc amb més força i rabia. cela quelcom imprevist però que tanmateix • • ja no canviava l'estat d'ànim d'en Miguel. I la gent del poble? Aqueixa gent que ;Pel seu pensament passava la remor de l l'havia vist cr&ixer sota les faldes de la gua d'un petit rierol amb no gaire pendent, seva mare, que el tenien per un home solita xocant amb timidesa quantre les pedres però ri, respectuós però allunyat de tot i de ;sense arribar mai a desbrossar-les.Els seus tothom, aqueixa gent ¿club' pensava I moviments, lents i pesats, semblaven d'un "Ningú fa cas mai d'una ovella que va darre ;cos apagat, d'una ànima esmorteYda. Pere, no a e/ ramat i que bel ega després de les al- era exactament així: ell se sentia gran, i tres, sols es fixen amb les esgarriades. Jove, i actiu, i renovador, i orgullós, en Res. Cap comentari tret de solc. Qualcd !les nits estrellades i silencioses de l'es- inconscientment es . compadia de la seva des- tiu. Qualca Ii havia posat aquell esperit gracia d'orfandat, però era motiu de satis- ,aventurer dins el cos que odiava. 'Wes més facció, si d'aquest regust de plaer que la (execrable que romandre avergonyit d'un ma- gent sent quan es plany d'un altre mirant- teix, més ominós que no confiar amb les se a ella mateixa. pròpies possibilitats, més odiós que sentir En Miguel "Es Coix" sentia una profun- repugnancia pel que hom fa i pensa". Sabia da tristesa les nits d'espessa foscor. No que mai no s'havia regit per un sistema de hi havia res igual, malgrat que a ulls valors propi, que abans de donar qualsevol clues hagués pogut anar a qualsevol indret opinió sempre pensava que tanmateix seria dels corrals o de la seva casa. Li agrada- motiu d'escarni i ofensa quantre ell, que va cent vegades més la nit que el dia, però mai no s'havia estimat. Restava minuts sen ai! les nits quan no brillava la lluna el cers mirant-se les mans, els braços, els seu cos s'arrufava i el cor semblava una peus... ho malentenia tot i ii semblaven 114

capgirades les coses més elementals que als vInt anys ja han de romandre superades. Estava sadoll de despit interior, d'ex citació indignant; comprenia que l'amor pro pi no havia fruit dins ell. "Si hom s'accepta tal com és, com sent, com pensa, no té cap dificultat de presentar-se tal com

. ell es veu; però si no s'accepta, com vol que els altres el vegin bé?". suor brollava i estava gelat. Per uns se- *o gons, una ràfega d'enyorança I malenconia I era un dematí de tardor quan a les s'ajuntava amb un desconsol que semblava sis, el gall més fort i altívol, pegà el ma etern. Milers i milers de pensaments ana- jestuós crit. Els ocells- començaven a tri- ven i venien amb una nitidesa esterilitzada. nar per damunt les alzines i la remor del "Te què val guanyar el cel sino m'he tro- vent s'escolava fins a la cambra, encara bat a mi mateix". I al fons, veié la hum. Obscura, d'en Miguel. Era l'hora; per què El sol ja era alt i no havia pegat la glopa no aixecava una cama, llavors l'altra i es da d'aire, encara. La claror era cada cop posava dret? Per primera vegada -tenia un més forta i no li agradava restar al llit llunyà record de la més tendra infantesa en tot el dematí; tenia tantes coses a fer! . els bra gos de Ja mare- respirà profundament Quasi no podia badar els ulls; el resplan- i benpit en ample, tancat dins un lloc sen- dor esdevenia fosforescència però li agrada se llum. No tenia por; i les mans, i el va, i per primera vegada, també, no sentí cap, i els peus, i tot el cos semblaven un cap necessitat' frustrant de demanar perqu è torrent de passions desemmascarades, ho entenia tot. des de la ment. Les cadenes s'havien tren- Plovia fort aquel] dia de tardor. Les cat i les coses passaven a un ritme vertigi fulles volaven i es col.locaven com una es- nós. I en Miguel rigué. Rigué com tampoc tora, a l'entrada de la casa. Tot era nor- mai ho havia fet, amb una riallada oberta mal, fins i tot pel mestre d'obres: no feia com dues portes envestides per un huracá.La ¿jade treballar. El trobaren dos dies després. De la cambra venia un aire carregat de fetor. Es- tava totalment descompost; pero!) tots sor- tien amb una cara plena d'horror quan veien da ganyota d'expressió: els ulls totalment oberts, el front arruat, la boca completa- ment oberta i desencaixada. "Va morir foll, pobret, i visqué assenyat tota la vida".Sem blava mentida però era just a l'inrevés, pe r6 a ningú ii interessava acceptar un raig de felicitat dins la vida d'un solitari. .4 A trenc d'alba l'enterraven devora els 1104. , seus pares. Li era igual; tanmateix el seu esperit ja restava ',Hure per sempre més, i no calia pegar les glopades d'aire perquè ell era aire. El següent dia sortí una esquela aun diari:. 15 saBieu Pregau a Déu en caritat per l'anima de D. MIQUEL SASTRE PER/CAS Que... (a. "Es coix")

que morí fa tres • dies a l'edat de 46 anys ha- -El nostre paisà Felip Munar Munar es- vent rebut els Sant Sacraments i la Bendició ta realitzat, sota la direcció del Doctor Apostòlica. E.P.D. Joan Mas i Vives, la seva tesi doctoral, la qual du per títol ".Literatura pasqual a Ma- I el qui envià la nota al diari hi ha- llorca dels segles XVII i XVIII". via afegit: "Teniu a bé resar-li un Pare- -Al fulletó "San Pedro, la más mallor- nostre i tres Avemaries, no per ell, no, si quina de las tierras argentinas", publicat nó per vosaltres mateixos, per la vostra à- per Miguel R. Bordoy l'octubre de 1984 ba- nima perquè pugui arribar a comprendre". Ai sant -se en la "Guía de Baleáricos" de José x6 però, com és evident, no sortí, i si no Garcías Moll (1929), es menciona el nom del haguera estat que dins el sobre hi havia lloreta Gabriel Torrens com a resident a la diners de sobra per la publicació de la no- i ciutat de San Pedro (provincia de Buenos Al ta, el cap de redacció l'haguera tirada a res). la paperera. "N'hi ha que es pensen que -El diari "Baleares" de dia 5 de ju- han 'cie tornar néixer, beneits". liol publica, dins la serie "Baleares en Ba Felip Munar i Munar leres" (N 2 38), un suplement de 8 pagines VOCABULARI RELACIONAT AMB dedicat al nostre poble. ESTUDIS 1 c, vj

PSOE-PREMSA FORANA PSOE

El dia 6 de maig alguns representants insu- lars del PSOE -entre ells en Paco Triay, en_ Josep Moll, en Damià Pons i en Valenti" Valen- ciano- convidaren a sopar a les revistes que integren l'Associació de la Premsa Forana de Mallorca per tal de discutir la Proposici6 de Barbarisme Forma correcta Llei d'Ajudes que recentment Quaderno Quadern han presentat a Lliteratura Literatura la Mesa del Parlament. Borrar Esborrar L'Associació, que ja havia convocat dues Tisso Guix assemblees generals per parlar-ne, va exposar Estodiar Estudiar i raonar les esmenes que ha fet a la Proposi- Companyero Company Recreo Esplai ció de Llei i que també ha comunicat a la Passillo Corredor resta dels partits amb representáci6 parla- Bombilla Bombeta mentària, feina que ha resultat debades per- Bolígrafo Bolígraf què posteriorment en's assabentàrem que, de- Lapis Llapis Sobressaliente Excel.lent gut a la manca de recolzament qme ha ten- Bien Bé gut, els socialistes han decidit rtfear-la. e _ El sopar -molt mallorqui- tranc6rrer amb força cordialitat i uns i altres respongüe- ren i aclariren les qiiestiohs que poguessin CONSELL INSULAR DE MALLORCA resultar confuses. 16

MATEU MORRO I MARCÉ El nacionalisme a Mallorca: passat, present i futur

OBRE el que és el mat durant la Restauració, al- caciquisme polític trontollà. La S nacionalisme, so- hora que una recuperació de la República es el moment Algid bre la seva història, la seva consciència d'identitat i de les d'una creixent presa de cons- evolució i les seves múltiples institucions d'autogovern. Les ciència social, que amenaçava variants, hi ha una abundant diverses assemblees per a ela- amb esbucar les velles inèrcies bibliografia. Ara el que inte- borar i promoure un avant- de la societat rural i provin- ressa, però, és entrar en la projecte d'Estatut durant la 2a ciana. situació concreta del naciona- República foren d'alguna ma- ¿Què hagués passat sense la lisme a Mallorca, i en el cas nera una expressió d'aquest brutal ruptura de la guerra? d'aquest article intentaré fer- moviment. Un moviment que ¿Que hagués passat si un llarg ho amb una certa perspectiva no sols compta amb els millors període democratic hagués histórica. En el meu parer cal intellectuals, sial que tenia permès articular una societat evitar tota temptació de lleuge- una tendencia creixent a arre- civil forta, sense el control dels lar també dins diversos sectors resa argumenta!, tota trivialit- grups caciquils? Per la meya zació dels conceptes, i parlar populars, gràcies a l'empenta banda, pens que la consciència del futur del nacionalisme amb d'homes corn Josep Serra i d'identitat col lectiva s'hagués rigor, Maria Mayo! a Sóller, Pere extés i consolidat, amb moltes A Mallorca, de Miguel dels Oliver i Domenge a Felanitx, dificultats, pea) de manera im- Sants Oliver ençà, hi ha hagut Francesc de S. Agulló, Miguel parable; que les organitzacions múltiples debats i elabora- Fullana, Joan Sanxo a Ciutat, nacionalistes s'haguessin fet cions, sobre regionalisme, ma- Miguel Duran a Inca, Llorenç llorquinisme i nacionalisme. Garcias a Arta, entre molts Caldria esmentar Lluis Martí, d'altres. Homes de dreta i Benet Pons i Fàbregues, Joan homes d'esquerra. Sense obli- Torrendell, Gabriel Alomar, dar la tasca d'una part del Joan Estelrich, Joan Pons i clergat sorgit del Seminari del La història del Marquar, Miguel Ferrà, Antoni temps del Bisbe Campins. nacionalisme abans de Maria Alcover, etc.. Homes La història del nacionalisme procedents de les més diverses abans de l'esclat de la guerra es l'esclat de la guerra és la tradicions ideològiques, de la història de la pugna d'una història de la pugna l'integrisme carií al republica- intel-lectualitat amb un projec- d'una intel.lectualitat una societat nisme i al socialisme. Negar la te de país, amb amb un projecte de país, tradició ideològica nacionalista controlada políticament i ideo- de bona part de la intel-lectua- lògicament per l'oligarquia tra- amb una societat litat mallorquina, en general la' dicional, sense més projecte controlada políticament seva perduració. Mal- més oberta a les perspectives que la per l'oligarquia de la cultura europea, seria un grat tot, durant l'efímer perío- republicà l'estabilitat del absurd. de Aquest nacionalisme originà publicacions peri6diqueS com VOCABULARI RELACIONAT AME COTXES La Veu de Mallorca, Nova Palma, Mitjorn, La Nostra Te- Barbarisme Forma correcta rra, República, etc.. I es con- Embrague Embrogament creta en organitzacions corn el Freno Fre Centre Regionalista, l'Espur- Asiento 1Seient na, el Centre Autonomista, Maletero „zivEdioterI Esquerra Republicana Balear, Ventanilla Mestreta Joventut Escolar, l'Associació Seguro Assegurança per la Cultura dé Mallorca, Panel Plafó Mando Comandament etc.. Entitats culturals, juve- Faro Far nils, polítiques, que pretengue- Limpiaparabrisas Eixuga-parabrisa ren —des de diversos punts de partida— treure l'illa del sistema polític caciquista, confor- CONSELL INSULAR DE MALLORCA 17 fortes; que les institucions (Di- Salas i d'en March, acollits dins putació i ajuntaments) s'ha- els partits dinàstics, satisfeien guessin hagut de fer ressó de la les aspiracions dels grups eco- cultura i de la llengua, i que nòmicament dominants, com prest o tard l'Estatut s'hagués les satisfà ara la dreta conser- plantejat davant les Corts es- ¿Què hagués passat vadora. panyoles. sense la brutal ruptura Per això sols durant el perío- Seguim amb aquesta ficció de la guerra? ¿Què de republicà es va tocar de histórica cal pensar que una Si un llarg prop una possibilitat de canvi. Mallorca en ple camí de retro- hagués passat Perquè les possibilitats de l'au- bament (que no hagas cone- període democràtic tonomia anaven lligades a les gut la por, l'exili i la persecu- hagués permès articular possibilitats de la democràcia. ció) hagas progut fer front al societat civil forta, I perquè llavors, corn ara, creixement econòmic del turis- una autonomia volia dir ruptura me massiu, hagas pogut inte- sense el control dels amb el caciquisme tradicional; grar sense problemes les apor- grups caciquils? un caciquisme que Ilavors, corn tacions humanes d'altres terres ara, estava encarnat en el con- i nacions, i hagas pogut defi- servadurisme. I aixd ho sabien nir -dins un marc de democrà- franquista (1936), hi ha un bé homes corn Alexandre Jau- cia i de respecte a la pluralitat llarg camí de derrotes, d'a- me o corn Emili Darder, i fins i de persones i de col-lectius- el temptats contra els drets co- tot corn Joan Pons i Marques i model de creixement econòmic l•lectius d'aquest poble. Un Miguel Ferra. Sabien que la i d'ordenació del territori. Ha- poble petit, que ha vist com dreta espanyola significava la gas estat impensable el proas l'Estat (des de l'emperador imposició de la despersonalit- de minorització de la nostra Carles V als borbons) sempre zació cultural, de la mediocri- llengua, i avui tenddem uda ha fet costat als poderosos. I tat d'una superestructura esta- societat integrada, en un crei- les derrotes conformen estruc- tal corcada per la corrupció i xement més equilibrat, i amb tures socials i mentalitats. sovint controlada per sectors alts nivells d'autogovern.. Els mecanismes de poder a antidemocràtics i pre-capitalis- Perd la història, malaurada- Mallorca sempre han funcionat tes. Avui, els canvis socio-econò- ment, ha seguit uns altres via- sobre la mateixa base. Esta- blint un lligam directe entre el mics i la consecució d'un Esta- ranys. Primer fou el sistema de , tut d'autonomia, són elements poder econòmic (ahir la pro- la Restauració (de 1873 a I nous en una societat illenca 1923), basat en el falsejament pietat de la terra, avui l'espe- tendent a permanentitzar els de les eleccions, el caciquisme i culació i el negoci turístic) i la seus comportaments. Per no el cunerisme. Després fou la delegació del poder central. La signifiquen una ruptura ' amb Dictadura de Primo de Rivera figura del cacic local i la del les pautes anteriors. Contrària- (1923-1930) i després fou el «jefe provincial» són dos ele- ment, posen eh mans de la franquisme (1936-1977). Són ments indissociables. Caciquis- dreta un instrument de poder pocs els anys de democràcia me i provincianisme; predomi- que li permet reforçar el seu formal que ha conegut el nos- ni de la dreta i dependéncia control social, organitzar la tre país. I sense democràcia no política han estat dns caires de depredació ,del territori i els hi pot haver autogovern. la mateixa moneda. Per aixó recursos naturals, i resistir una Corn analitzava el 1967 Jo- no hi ha hagut una burgesia situació política caracteritzada sep Mella, -en un llibre magni- amb capacitat o amb necessitat per la manca d'un projecte consolidat de la dreta espa- fic, de la repressió de la revolta d'acollir-se a una ideologia na- nyola. dels pagesos (1450), de la de cionalista (per aixó no hem tengut ni un Prat de la Riba ni les Germanies (1522), de la i Mara és histo- un Cambó, i ara no tenim un Mateu Morro conquesta de l'exèrcit castella- riador i secretad general del . representants d'en no-francés (1715) a la rebel-lió Pujol). Els PSM-EN.

PASA MAtnZANA Y £L DIA DEL /Y LA POBRE,NEN E.S VLDLA DjaMkPAG PADRE SE ACERCA, NO SABEQ06 REGA- .1 Yo ArXt, uN4 PceaLNENI5, ¡SE. AcERCAL. LARLE- A SU 144)K! GUE NO SPkigek ¡`1 El DIA YA ESlik EN-1 R25 ALARLE Ado CfMA,..Y LA NE ik4 AN1) \ PAPA 311BEL

fiow w ;::411- n=1111111 4 18

quest llibre que avui vos presentam és el darrer que ha publicat. Llibres Angela és la protagonista. Es una dona a punt de passar la frontera dels cin- quanta i es confesa culpable d'haver caigut en el parany teixit per la seva pròpia fra- gilitat. El llibre és una reflexió sobre un episodi amorós viscut amb precipi- tació apassionada, alimentada, jnicament, per paraules tendres embolicades en paper de cel.lofana. Aquesta història d'amor comença a una reunió d'escriptors, però ni l'Angera ni ell surten airosos d'aquest esdeveniment, i ara ho consideren una "qüestió d'amor propi"; per això es veuen abocats a un joc a- gre, amb intercanvi de cops baixos, en que la personalitat de tots dos es posa en evi- dència. RIERA, Carme: "Qüestió d'amor propi". L'obra està presentada en forma de car Laja/El Mirall i el Temps. Barcelona, ta que Angela escriu a una amiga llunyana, 1987. és aquesta una carta de confesió i al ma- Came Riera és una mallorquina que re- teix temps una dentIncia i un crit d'impoten sideix a Barcelona des de fa milts anys on cia davant el joc brut en que cauen els sen. és professora universitària, La seva obra timents. literària és bastant variada, però quasi to Vos la recomanam. ta se centra o fa referència a Mallorca. A

La darrera excursió de l'Associa- ció de la

3 , Eclat. :

(Fotografia:

A. Niell) 19

ENCREUAT 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

2 1 7 DIFERENCIES, 3

4 TROBAU-LES • 5

7 8

En haver acabat aquest encreuat, cerqui el nom d'un escrip- tor mallorquí en diagonal, corn a una sopa de Iletres. ENCREUAT: HORITZONTALS.— Poble de Mallorca. 2: Que no té cap malaltia. Santuari del puig de Randa. déu egpci. 3: Sistema d'aparcament al centre de Ciutat. Sfmbol qufmic del sodi.. Heroi castelra medieval. 4: Actriu anglesa que guanyà un Oscar el 1966. 5: Hospici, refug. Director de cinema alemany que el 1924 dirigf El cabinet de les figures de cera, obra mestra del terror. 5: Projector del primer Pla de l'Eixampla de Ciutat, aprovat el 1901. 6: Comtessa de Cer- danya I Besalú que, a la mat de Miró II govemb aquests te- rfforis fins l'any 942. Símbol qufmic de l'europi. Poema Mc (al revés). 7: Terminació verbal (al revés). Antic barri jueu de Ciutat. Prefix negatiu. 8: Deixa-la Iliure. VERTICALS: 1: L'antic nom d'un equip mallorquf de volei- FNDEV1NALLA bol. 2: Que val molt. Camí del tren. 3: Regi6 del SE de Grècia Un arbre en el ?non hi ha : central. 4: Xifres romanes. Extremitat superior de les aus. no té rels, socayi branques Matricula de Córdova. 5: La ma tancada. Pintor del segle XVII i ple de fulles està. (Juan de Valdés...), autor de Finis Gloriae Mundi, a l'Hospital El qui ho endevinar à . de la Caridad, de Sevilla. 6: El quart Ilac del món en extensió. sense haver de cabilar, Tenc ganes, tenc desig. 7: Article nominal de persona. Repe- enteniment no rthi manca. tit, conjunt musical on primer hi cantava Vicky Larraz,,Nota musical. 8; 411a mediterrània. 9: Prefix multiplicador. 24 ho- wit 1041immilfe de Luz de luna (David...), interpretat per ice Willis.

SOPA DE LLETRES SOLUCIONS CARATDEÇXC ✓ IOL I FEOBO E IRSTLRJOD UTORAALNEA G XELTUMAM I RNADATNBDM O I ESTAOLOE. IONAIPETMR ZSADA I SRAE STERETALPX .aiqui un L ESBSZXROC s5 S310N3833ICIL L KJ I TRFGLW V11VNIA2CIN9 v t vI , i , I o I wjjV NI Fik se 1 li X d 1V13 21 3 S I Si cercau bé dins aquest 93 o a v R19 env embolic de lletres hi tro- 23- d IVNO s 2 3 smug 9 2 0 e o INI ? le 1 , v bareu els noms de deu (I iv 21 a 1J o -7 121ii.J. )4 instruments musicals. 1 V IA/ fl 1 ✓ 'N V o n Q ' UN UM o C -i i I 3 v ,i b ri EI ES PI GROS 41111 O 4103 1101 A ,-LaPiticiVik S3U1311 30 VdOS 01. 15 9 L 9 9 tP Llacet , de Vista Alçgre 20 El cómic

/QUELL NA EN COCAU HAVIA NIAT AL POLE. I , COM CUE. ESPERAVA GUE 5ORTIS EL SOL PER ANAR-se'N.

/ PLOU tioLT! PERo BUF! B1JF! Aht3 4QuEs1 pARAI6vEs Al !JAL WC ANAR tRANG.viL t1M1(0 • Aria AWESTA AIGUA Eel FARE MET!

fiTuRAT cc MORE! IAN° Of RAU/ Nell

.9 NOtieRPOIC16s 1VJ4T ¡FS I. FEE PER WAIN]. niTIVA"!

: pr L "rEV HO( coe OU ME AVVIIS EL TEV OIR De SORT rAh,