LA PUBLICITAT Al 25 De Setembre a LA SALA PARES
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
s.) A teta ele magatzems d'aigiee mineral., farmielet i drogueries, demaneu l'algua de la FONT DEL BOU CRISI DEL MERCAT D'ART DI CALDAS DE D0111 . A TOT ARREU... 1118 UNA NIRRAVELLA PER A LA DALIA'. AVUI, SUBHASTA Temporada oficial de banys: del 6 de juny LA PUBLICITAT al 25 de setembre A LA SALA PARES Despatr i Administració: BARCELONA, DIVENDRE8, 19 DE JUNY DE 1931 AN Y 1,11L—NUM, S7.742.—PREU: fo CENTIM E( OBRES D'ART MODERN I »iTIC RAMBLA DEIS NIITUD111, 8, 2.on - Tel?. 17441 n Dipaait: Paaselg de Grieta, 84 - Telèfon 74708 l'ALMO DIMPIIIITAi CarmImn141M884. it 1 lb. •-• TELEJON 11108 3.DeCt30 I DMINISTILACIO: CORTS CATALLN38. illt. III TZL11011 filie De venda: farmäcies, drogueries i colmados COMENTARI Unió, unitat, partits FULL DE DIETÁRI L'hora de les estadístiques ¡Que bo es per als germana, va, i l'avinen tesa i el Une) que Per METRIOS diu el salmista, de viure aplegata I es circumstancies demanaven EL NOU RECTOR DE LA De Roma a Toledo Es prou sabut de totliom que Es- donen amb --mmtagotes, tot i que en unitat! Els catalana tenim fa- una representació activa de tata UNIVERSITAT sabem ti Mussolini encara a l'espatlla semblava que doras panya es un deis paisos on es fan nüouines rl ssific-r Sta molt ma, a tot arrea cm sons eoneguts, la catalanitat. Exterior i supe- Sera ben exagerat de dir que el No toca el viol. Fa temps que no un privilegi, i a la nit promu/- menys estadistiques i on aquestes cases i aireé, ens fa enser que no daasser tots uns. Curiasament, en rior als partits político, que no nom de Jaume Serra Hunter, norme- mereixen menys confiança. estigios» preparats en mea de trmos hem vist aquella fotografia del gaya un decret arrabassant algu- tas altres països, qui ens concia es propasa pas de desfer, aquesta nat adés rector de la Universitat de ha estas degut a manca d'organit- ler fer una tasca profitosa. En mutis Barcelona, adquiria, grecies a aques- Duce, el front tivant, les parpe- na de les millors coses de l'esp.:- pela diaria, animas s'informa de iniciativa -topara, tanmateix, amb zació i de serietat administrativa, a a personal, tenim por que cono tro- ra consagraci6 oficial. una notorie- clases, un violi a l'espatlla rit. I aixi fent i desfent, en les nosares disputes; pera qui les invectives. o pel cap baja amb lles ignorància de molta gent i al menys- bar-ne pcsque no hi ha cap clarea tat que li mancava. Però ea evident i els braços dilatats en un gest alguna indrets, mes que un dier- petar en que s'ha tingut sempre la especialitzada ca s'hagin pogut for- coneix un sol catalä a fans s'ado- la fiador remissiva dels partits que el savi mefessor no ha obtin- hierdtic. Les últimes naves, pera, a« addicte, aconseguí una mena realitat, sobretot si aquesta contra- mar, i la citedra d'estadística a na sobretot de la nostra no pas capaços de repetir aquell gut ni amb les sesea nombrosea que arriben de Roma van supo- de policia servil. deia les imaginacions dels governants. l'Institució d'Estudis Comercials au Sana, ben entes, una gent veis de Pitarra a l'Esquila de conferencies, ni amb la seva cätedra, Jo no sé si és veritat que l'cx-rei començari a actuar fins a l'octub:e. ritat. sar que Mussolini segueix tocant Certament que Roma :ro is que es baralla: si no fóesam ben la l'arrollo?: ni amb els seus llibres lauréola que va cridar un Director general Hi ha, pece, ens consta, alguna jemes et :tic« ti cada dia mis desafi- Toledo, ni la plaga d'Orient no destriadissos no tindríem cap gra- ii corresponia. d'Estadistica i el va avalo'ar quan preparats sei i a l'estranger que Prima és el partit que tot, nat. era el Quirinal. Són ches jerar- per primera regada Barcelona apa- cia a esser tots mis, ni la gent Objectareu, tal regada, que els desitjarien formar part d'un orga- professors de Filosofo, avala els Gent enteaa en problemes quies, i fambé duet cultures di- regué oficialment anal) una poblada nisme estadistic, i aixi ens ho 1 a ho repararia eam un refractaria a la externa no pera aixi i tot casos excepcionals que disposin d'u- d'història aplicada diuen que al ferents. Pera si al Quirina/ rolen superior a Madrid. El cas es que tscrit o maniisstat, els quals po- ¡Que vegades no Set aaienyalat intrusió arravatada del parer pa- na cloqüencia particularment sug- dictador, aquesta sto li sea-tiré fer-s'ho tot sets, hi guanyarien la cosa es digné per aci i traspassi drien constituir el primer nuca. dit o ho ha escrit qui es embranzida tan espante- les fronteres i constitui el tema d'al- ho ha blie, en gestiva — cas Bergson, rae Ortega massa bé, i que fàcilment sera mes a la manera toledana que no Nosaltres creiem que el primer rnalfiava dc nosaltres, de qualse- guna brometa entre els estadístics i Govern de Catalunya hauria de pro- nia, que no hi haurä mes remei, i Gasset — no solen arribar a una l'inici d'una davallada grotes- a la manera romana. vol de nosaltres, adhuc dels mas si no cedeix a les primeres admo- reputada gaire extensa. honres d'Estat, de la boca d'alguna tedie a fer un cena de poblad(' ri- ca com el desinflament d'un glo- Mentiriern si (Watts que per deis quals l'hem sentida repetir. En Pesó a aquesta objecció es opor- gorosament porto, que La a la deanaturalitzats1 nicions, que declarar-la maniobra la costra manera de i de replicar que el doctor Jaume bus. creure de alguna cintas del sud d'Espanya vegada un celas •, ramader i rna vegada en un país estran- ensems monerquica i bolsevista. tú se'ns digné, per elements que inter- Sesea Humea tant quan perla com A nosallres esas sembla que pensar no preferim el procedi- industrial, i es pegues en c11 deter- ger vaig ess.er invitas a dinar per Pera aquest alteres enorme de 1,1 venien en el seu govern, que per minar el nombre d'obrera paras:. quan carral, té un estil transparent, Mussolini hauria fingid anís ment toledd. L'esplendor de Ro- un honorable senyor andalaa. La gent catalana, per la solidesa motius de carácter fiscal retallaven Caldria despees realitzar una detin- comprenedor, simpätic. No es, dones, èxit imitant el seit imitador que ma, al capdavall. va néixer sean mulier. tamba d'aquella ter- veritable virtut tutificant del seo s'arrossegà per la nos- tre d'unes catacumbes, i les alguna milers d'habitants quan es geda tasca de revisió en els casos la qual vaig aaser un detecte d'expressió o una prui- tants anys feia el cens. A Barcelona mateix dubtoses i imposar ¡artes penyosee ra famosa, i a destí, ha vingut. seas dubte, a ja d'hermetisme, alb que l'incomu- tra Península. Entre el Quirinal malora victòries de la fe han vin- Nint minuta abans qua emplenar l'àrea buida d'una ea- eón limites les famílies que no ins- a les falses declaracions o oculta- presentat nica del palia — del públic mitjä i el Vatied sempre sortirà gua- gut després d'un cop de md bar. criuen les serventes per por d'haver cions, ja que s'hauria precisat abatas us entauléssim, em considerava, p rancia. I jo hi veig, a mes d'ho- que, versemblantment, hauria d'e- nyant el primer quan les cose: roer. I d'altra banda, a nos- de despendre un quants rals en les que els Cens no havia de tenis cap grau gentilesa del seu darrera la nestes i aseriyalades directivea xistir a casa costra. vagin ntanscs. Totes les canees- altres gairebé que ens convenio. cèdules. NO té Tes d'estrany Que conseqüencia de carácter fiscal. estil, amb una erija aprensió. Al meu entender. cl fet que a Ca- per a aquesta moments tronaren- sien a que el Quirinal fes al Va- Totes aquelles senyores que els s;guin multes les persones pseudo- S'haurien de portar despees bones Despras vaig saber que, essent dentale, un indica segur que talunya hagi ungut poca lectora i vahea que afectin una desconfiança estadistiques d. producci.a. salaris, poca comentaristes un breviari tan liad quedarien reí:tíramela es- diumenges ato poden anar a cifra extraosainäria cnvers les estadista activitat sanitat jo eatalä, e.stava segura que jo l'opina...a tot i proposant-se de no morteideo per l'oblit o la igno- nti«a que les arte es diuen nWs iremos- recerava la fe anarquista. Tan excellent corn el volum que va pu- ques, que diguin que aquestes de- tos. establie un boa sistema dv pre- durar els partits poliaies, ne- Serra l'any passat, remoja que en tindria tot el nión. enllà del migdia, ora cubran que moren tot visió gran es el renom de la nostra blicar el doctor el qu: es vol i altres de les collites, asar g la con- eessita Ilur reordenació. Les uva- jen: el Quirinal lt fúria coses per reetil, sellen tenis en fecció de pressupostos familiars, etc. que tots sota el titol de "Salosofia i cultura", I ara ja ho ve iconoclasta que tad uuitat. I bé. potaer ai dades condiciona de la Península prové, simplement, de la ei-ist gene- contra el Vatieä, i uns quants espanta no es compte que un bon estadistic sap Si tan sols girem els ulls a les ca- una mica d'anaaquiates.