Tot Documentant La Reconquesta I La Reforma: El Creixement Dels Arxius a La Corona D'aragó Medieval
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Tot documentant la reconquesta i la reforma: el creixement dels arxius a la Corona d’Aragó medieval LAWRENCE J. McCRANK Resum publicat per The American Archivist: L’anàlisi de l’eclosió de les inten- ses activitats documentals vinculades a la formació de la Corona d’Aragó al nord- est de la península Ibèrica i l’extensió de la reconquesta cap al sud, cap a Valèn- cia, durant el segle XII revela un creixement espectacular dels arxius medievals, dels sistemes de gestió arxivística i els centres de documentació, del desenvolu- pament de metodologies sofisticades com ara el registre simultani i la producció formalitzada de documents, de la indexació, l’etiquetatge, els encapçalaments i tècniques de classificació, d’un programa de gestió documental i conservació rudimentari, de l’experimentació amb la codificació, l’estandardització suprare- gional, el control de formats, l’ús de diferents mitjans i la millora de les comuni- cacions mitjançant un sistema de transport, els destinataris, la notarització, el correu i la proclama. La formació primerenca de l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona també il·lustra la institucionalització dels arxius, cada cop més espe- NOTA: Agraïm a The American Archivist i a la Society of American Archivists que ens hagin permès publicar aquest article. I a Ramon Planes i Albets la revisió que ha fet de la traducció. Traduc- ció a cura de David Cáceres per a t&s® - Traduccions i Tractament de la Documentació. LLIGALL 30 211 cialitzats i desvinculats de les biblioteques i altres tasques d’escrivania, mentre que la transició entre tecnologies de la comunicació es fa palesa al famós cartu- lari reial, el Liber Feudorum Maior. A partir d’aquesta revolució de la informació a l’edat mitjana s’estableixen conclusions sobre la contribució medieval a llarg termini als sistemes de documentació i d’informació occidentals. Sobre l’autor: Lawrence J. McCrank és degà de biblioteca i serveis educa- tius a la Ferris State University (FSU) de Big Rapids, Michigan, Estats Units. Ha cursat un mestratge en història a la Universitat de Kansas i és doctorat en història per la Universitat de Virgínia; també ha completat un mestratge en bibliotecono- mia a la Universitat d’Oregon. Des de l’establiment del programa de mestratge de doble titulació a la Universitat de Maryland, ha creat dos arxius universitaris i una xarxa d’arxius regional i ha exercit sovint com a assessor sobre currículums d’estudis d’informació i història, gestió i conservació de col·leccions, administra- ció d’arxius, humanitats i computació social. És autor o editor de més de setze monografies, una seixantena d’articles i un parell de dotzenes de revistes. Ac- tualment s’encarrega de l’edició de la sèrie documental Primary Sources and Original Works per a Haworth Press (a la qual s’inclou una versió d’aquest article dins del volum especial Quincentenary Essays, 1492-1992 [1993]). Al vint-i-setè Congrés sobre estudis medievals celebrat a la Western Michigan University el maig del 1992 s’hi va presentar un versió preliminar d’aquest mateix document. L’autor vol donar les gràcies a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) de Barce- lona per l’aportació de fotografies per a la seva reproducció a The American Archivist i agraeix la tasca artística duta a terme per Jeff Ek, del FSU Media Pro- duction Center, i també l’assistència de secretaria facilitada per Laurie Wernette. La investigació realitzada a l’ACA i a altres arxius el 1990 tenia el recolzament, mitjançant beques de desplaçament, de la Ferris State University i l’American Council of Learned Societies. TOT I QUE LES GLOSSES RECENTS sobre el Cinquè centenari del des- cobriment d’Amèrica han recordat a tothom fets històrics de l’era de les Explo- racions (o era dels Descobriments), també han permès de divulgar la memòria històrica, encara que menys manifestament. Malgrat tot, poques de les incomp- tables commemoracions s’han centrat en el descobriment de la història als ar- xius. Caldria un reconeixement de la memòria col·lectiva i de la manera en què la història és conservada, tot fent avinent, alhora, la nostra dependència de la gestió documental i els arxius, en documentar els afers humans. La història dels arxius no es gaire coneguda. Sovint són erròniament considerats creacions mo- dernes arrelades en models clàssics, amb una història discontínua. El presen- tisme determina aquest punt de vista sense perspectiva. Sembla especialment 212 REVISTA CATALANA D’ARXIVÍSTICA influït per la popularització de l’«era de la informació» moderna, com si cap altre període no hagués tingut una hiperactivitat i una sobrecàrrega d’informació sem- blants. La recerca dels orígens dels arxius moderns a l’edat mitjana potser ens ajudarà a assolir una perspectiva més ferma i àmplia. El desenvolupament ar- xivístic medieval pot relacionar-se amb l’expansionisme europeu inicial, la tran- sició de l’oralitat cap a l’alfabetització, el naixement dels nous aprenentatges, el creixement de les biblioteques, la maduresa dels governs a través de les lleis i la burocràcia i la visió avançada tan fonamental per al progressisme occidental. La transició relativament ràpida del discurs oral cap a la documentació escrita i els documents de caire comercial i testimonial i la constatació probatòria al marge del testimoniatge personal segurament van considerar-se una revolució infor- mativa tan enorme com l’actual. Els canvis en les tecnologies de la informació i la comunicació incorporaren tantes novetats a les persones de les societats del segle XII com la transició cap a la documentació i les telecomunicacions electrò- niques per a la societat contemporània durant la segona meitat del segle XX. LLIGALL 30 213 La documentació que ha sobreviscut fins als nostres dies al nord-est d’Espanya (cap als anys 1150-1250) enregistra no només la història local, sinó també la ràpida evolució dels arxius medievals. Aquests arxius foren una con- seqüència i alhora una contribució a la formació de la Corona d’Aragó a partir de la unió del Comtat de Barcelona i el Regne d’Aragó i coincidint amb la recon- questa de la València musulmana. L’adveniment de la documentació sistemàtica i la gestió documental, dels arxius organitzats i la conservació i noves formes d’accés intel·lectual, a més d’altres elements considerats avui propis de la ges- tió documental, ja són identificables durant el regnat d’Alfons I (II) (1154-96). Aquests desenvolupaments poden vincular-se a l’expansió de la seva cance- lleria i a la reorganització del govern per tal d’integrar la unificació i l’expansió cap al sud del seu reialme. L’increment de les activitats arxivístiques formals, independentment de les que portaven a terme els bibliotecaris i escrivans, és especialment evident en un monumental document de transició, el gran cartulari o llibre de cartes, el Liber Feudorum Maior. Aquest context d’experimentació en la tecnologia escripturària, la gestió documental i l’extraordinari creixement dels arxius públics mereixen investigació. Historiografia dels arxius El descobriment dels principis arxivístics, la metodologia i les tècniques moder- nes als arxius medievals requereix una revisió substancial de la historiografia tradicional. L’origen dels arxius moderns correntment s’atribueix a la Revolu- ció Francesa i les seves repercussions, especialment la conversió de dipòsits estatals en arxius públics.1 El neoclassicisme domina aquesta visió acceptada d’erudició postrenaixentista, que deixa de banda l’edat mitjana i recula als mo- dels d’arxius grans i centralitzats de l’antiguitat. La recerca d’aquestes manifes- tacions clàssiques, no obstant, mostra que els arxius de les principals famílies curials i nobles sustentaven el govern tant o més que els arxius més simbòlics i cerimonials dels temples clàssics.2 La història de Roma i la de la major part de l’antiguitat clàssica es fonamenta en les narracions dels clàssics, no pas en documents. És tan poc el que queda dels arxius llatins de l’Antiguitat tardana que el seu contingut és bàsicament una conjectura o una especulació basada en documents bizantins. Sense proves que demostrin el contrari, han estat pre- sentats com allò que la gent creu que haurien estat. La mitologia clàssica sobre la grandesa de la Roma imperial s’ha anat propagant amb el pas dels segles, però la suposada riquesa de les seves fonts arxivístiques es fonamenta en re- ferències indirectes als arxius contingudes a les relacions romanes i uns quants documents i jaciments arqueològics. Tot i així, els arxius dels temples, com el 214 REVISTA CATALANA D’ARXIVÍSTICA complex d’Alexandria que exemplifica la imatge de gran biblioteca, han esdevin- gut un arquetip idealitzat.3 Així doncs, els estats moderns han creat arxius de temples i biblioteques rèpliques d’un mite per demostrar que són els successors d’un poble culte i enginyós, de la mateixa manera que disposen de biblioteques nacionals com a monuments al coneixement i museus per enaltir la seva cultu- ra. Com a conseqüència d’aquesta imatgeria popular o mitografia que alimenta aquest model antic unificat i monumental, els arxius medievals (més fragmen- tats, dispersos i referents a afers relativament menors) han estat considerats intranscendents, l’objecte d’interès d’estudiants de l’organització governamental més que no pas dels historiadors de la cultura.4 Consegüentment, avui preval la idea de discontinuïtat de la història dels arxius occidentals en el pensament de la majoria dels arxivers. La percaça d’un patrimoni nacionalista i l’assoliment d’aspiracions clas- sicistes que han envaït i distorsionat la història arxivística també expliquen la concentració en arxius nacionals dels documents governamentals en el decurs de la història dels arxius. Ernst Posner estudià els orígens d’aquests arxius a les tauletes de Nínive, els temples sumeris, els laberints documentals d’Ebla i l’arquitectura monumental egípcia.