ÍNDEX

PrimaveraPro 2016______2

Primavera Sound en números______4

Estadístiques______6

Participants______10

Programa PrimaveraPro 2016______15

Cròniques______39

Showcases______47

Reculls de premsa______49

Col·laboradors______64 INNOVATE, THINK, CONNECT, ENGAGE, PLAY, BUILD, LAWYER UP, SCREEN - Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) Parc del Fòrum - De l'1 al 5 de juny del 2016

PrimaveraPro va saldar la seva setena edició amb una assistència fnal de 3.581 professionals acreditats, procedents de 54 països, que de l'1 al 5 de juny van debatre a Barcelona sobre el present i futur de la indústria musical, van estendre ponts entre continents, i van gaudir de la música en directe d'una quarantena d'artistes arribats de multitud de punts del món en el nou escenari DayPro al Pati de les Dones del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), integrat dins de la programació de Primavera a Raval.

Les possibilitats de l'entorn digital per al sector musical van acaparar totes les mirades a PrimaveraPro 2016, bé sigui a través de les eines de màrqueting que fan possible conèixer més a fons les inquietuds i necessitats del públic, la guerra de l'streaming que porta ja anys desenvolupant-se i segueix envoltada d'incertesa, o el futur d'una premsa musical ja completament adaptada al món digital però davant de nous reptes diaris. Per no parlar, és clar, del nou món que s'obre amb l'expansió de la realitat virtual, els entorns immersius i els vídeos 360º, abordats com a part del programa de PrimaveraPro On- Screen, una de les novetats més notòries de l'edició de aquest any i que va rebre les visites de professionals de la prestigiosa Academy Films, Genero TV o Vice Media, a més de descobrir la feina de joves realitzadors que pengen a la xarxa els seus vídeos low cost.

Per descomptat la tecnologia també va tenir un paper cabdal amb la tercera edició de PrimaveraPro Startups, que va premiar la innovadora iniciativa empresarial holandesa Whitestone, que proposa experiències musicals interactives gràcies a la realitat virtual i augmentada. L'eina per fer videoclips amb baix pressupost i de forma molt senzilla Rotor Videos es va endur el premi del públic, votat en les xarxes socials durant les últimes setmanes.

Però el futur no només passa per les eines digitals sinó que el costat social i humà del món musical segueix sent primordial i cal reivindicar-lo. Una entrevista magistral realitzada al productor de culte Flood per part de l'artista Ed Harcourt va deixar clar l'imprescindible paper dels productors en l'engranatge musical (a més d'unes quantes anècdotes curioses de les seves múltiples experiències), mentre que el panel protagonitzat per Henrik Rasmussen (director de Roskilde Festival) va repassar el llegat d'aquest festival de referència guardonat amb el Primavera Award 2016 per la seva capacitat de combinar una trajectòria encomiable, un potent cartell artístic any rere any i una marcada vocació social. Aquest terreny el van explorar també xerrades que van tractar el paper dels festivals amb vocació política, i si la música pot encara canviar el món (de la mà de les activistes Simona Levi i Ruth Daniel), a més d'una entrevista pública al grup britànic Lush, protagonistes d'un dels retorns de 2015 i capaços de traçar comparatives en primera persona entre la situació del sector fa 25 anys i l'actualitat.

2 De la mateixa manera, Llatinoamèrica va jugar un paper crucial en aquesta setena edició, protagonitzant l'enfocament de conferències sobre promoció, festivals o la necessitat d'un organisme que aglutini el sector, i amb bandes procedents de Xile, Brasil i Perú, països que també van desplegar un nombre considerable de professionals, consolidant d'aquesta manera a PrimaveraPro com un pont entre Europa i Llatinoamèrica, territori pel qual passa gran part del futur de la música.

En aquest sentit la nova zona de recepcions i networking, situada al Pati de les Dones del CCCB amb vista directa a l'escenari DayPro, ha resultat un veritable encert, congregant centenars de professionals en un ambient distès amb activitats com la inaugural Meet Catalan Music de Creative Catalonia (en la qual van actuar CARLA, Bearoid i Esperit!) o la ja tradicional The Aussie BBQ de Sounds Austràlia, que un cop més va brillar amb llum pròpia gràcies al talent dels artistes australians presents a PrimaveraPro. La resta de delegacions amb presència d'artistes i professionals es va completar amb Sud-àfrica (IMEXSA), Itàlia (A Buzz Supreme / Modernista), Brasil (A Construtora Música e Cultura / Balaclava), Corea del Sud (Centre Cultural Coreà / KAMS), Polònia (Don't Panic! We're From Poland), Israel (Sounds From Israel), Luxemburg (Music: LX), Xile (IMI Chile), Peru (IMIP) i València (Sounds From Valencia).

En paral·lel a la programació central de PrimaveraPro van tenir lloc les segones edicions dels Congressos Internacionals de Sales de i de Segells Independents, en estreta col·laboració amb les seves respectives associacions. La trobada de sales de concerts va posar de nou en valor l'opció cada vegada més secundada de comptar amb Alcaldes de Nit, i va analitzar les experiències musicals de ciutats com París, Berlín i Glasgow, a més d'abordar la relació de les sales amb la política i la sostenibilitat, i d'intentar aportar una mica de llum al paper i les condicions laborals dels músics amateurs en l'entorn actual.

La cita de segells, per la seva banda, va tenir en el 15è Aniversari de l'associació europea IMPALA un dels seus punts àlgids, que va premiar el segell local CANADA dins del seu programa #FIVEUNDERFIFTEEN, destinat a reconèixer la tasca de les companyies discogràfques independents més joves del continent europeu.

Tots dos congressos van compartir una activitat per primera vegada, destinada a conèixer el treball que la Comissió Europea està desenvolupant per a l'àrea musical sota el seu programa Europa Creativa. La visita d'Alejandro Senesi, cap d'unitat adjunt de Cultura a Europa Creativa, va servir per generar un debat en el qual es van recollir les demandes del sector, sempre amb el món del cinema com a referència a emular salvant les distàncies.

PrimaveraPro 2016, en resum, va oferir 218 activitats, incloent 82 showcases que es van allargar durant cinc dies i també van arribar al Parc del Fòrum amb motiu de Primavera Sound 2016. Va concloure així la seva edició més exitosa i celebrada, marcada per un missatge d'optimisme davant el futur i més música en directe que mai.

3 Primavera Sound 2016 en números

Públic: 207.435

Dimecres 1 de juny– Parc del Fòrum – 21.000 Dijous 2 de juny – Parc del Fòrum – 55.000 Divendres 3 de juny – Parc del Fòrum - 55.000 Dissabte 4 de juny – Parc del Fòrum – 55.000 Altres activitats: Primavera als Clubs, Primavera a la Ciutat – 21.435

Concerts a Primavera Sound: 349

Artistes a Primavera Sound: 274

PrimaveraPro

Professionals acreditats a PrimaveraPro: 3.581

Activitats per a professionals: (conferències, presentacions, recepcions, etc.): 136

Showcases associats a PrimaveraPro: 82

4 Line up Primavera Sound 2016

5 Professionals acreditats a PrimaveraPro 2016 per tipus d'empresa

6 7 Professionals acreditats a PrimaveraPro 2016 per país de procedència

8 Premsa acreditada a Primavera Sound 2016 per país de procedència

9 Participants

A Buzz Supreme / Modernista

La participació italiana va venir de la mà d’A Buzz Supreme i Modernista, dues joves companyies amb àmplia experiència en el panorama musical italià.

A Buzz Supreme és una companyia promotora, editora i de management que treballa amb artistes, segells, distribuïdors i editorials internacionals, promocionant, tant a Itàlia com a l’estranger, alguns dels artistes italians més interessants i originals. La companyia orienta als artistes que s’autoprodueixen cap al negoci musical i els ajuda a escollir els socis més adequats, també ofereix consultoria editorial per la sincronització de cinema i televisió.

Modernista és una nova empresa de booking i management que es dedica a la música en directe, centrant-se en la contractació, la direcció artística i la relació amb grans esdeveniments. Dóna forma a noves propostes eclèctiques i allunyades del mainstream, treballant tant amb llenguatges i bandes locals com d'altres parts del món. Modernista està sempre preparada per a la innovació i l'exploració de nous camps artístics de la música, així com en l'ús de mètodes i eines per facilitar el contacte de manera efectiva amb promotors, millorant la qualitat del seu servei al mateix temps.

L'ofcina de premsa italiana està dirigida per A Buzz Supreme i Modernista.

Showcases: Altre di B, Matilde Davoli, Sycamore Age

A Construtora música e cultura

A Construtora música i cultura va néixer el 2011 sustentada per dos pilars: música i cultura. El seu objectiu és donar visibilitat a l’agitada escena indie a Goiânia (Brasil) així com a tot el món. El seu interès se centra en les arts i els artistes, treballant amb ells directament: fent d'agència de booking, management i com a productora.

El 2016 han organitzat l'edició número 19 del festival BANANADA, un dels festivals musicals més tradicionals i alhora més innovadors de Llatinoamèrica. Dins del festival es va celebrar una nova edició d'Un-Convention Brasil / Factory. A més organitzaran la segona edició del festival Sub Pop festival Brasil.

El seu roster està compost principalment pels següents artistes: Boogarins, Aldo The Band, Bonde do Rolê, Hellbenders, Jaloo, Black Drawing Chalks, Camarones Orquestra Guitarrística, Bruna Mendez, The Legendary Tigerman, Carne Doce y Bike.

Showcases: Aldo The Band, Inky, O Terno, Water Rats

10 Balaclava Records

Balaclava Records és un segell discogràfc independent i una agència amb seu a Sao Paulo, Brasil. Va ser fundada l’any 2012 per Fernando Dotta i Rafael Farah, ambdós productors i músics, amb la intenció de reunir grups en els que realment creien, i ajudar-los a donar-se a conèixer, així com fer de promotors per a ells i també per a grups internacionals per Brasil com Mac DeMarco, Sebadoh o Real Estate. Des de llavors, el segell ha llicenciat i publicat més de 16 discos, entre ells Mahmed, Nuven i Quarto Negro, les tres formacions que van participar al showcase de Balaclava Records de PrimaveraPro 2016.

Balaclava Records ja va participar en les edicions 2014 i 2015 del festival, presentant els grups Single Parents, Câmera i Terno Rei i el 2016 va repetir amb tres grups que compten amb un directe poderós i la intenció de fer descobrir la seva proposta no només al públic local sinó també als assistents internacionals de Primavera Sound. Una ocasió especial per connectar amb gent apassionada de la bona música i apreciar el dur treball que s'amaga darrere d'un segell discogràfc honest i autèntic.

Showcases: Mahmed, Nuven, Quarto Negro

Creative Catalonia

Catalunya Creativa és la plataforma del Departament de Cultura de la Generalitat gestionada per l’Àrea de Mercats de l’Institut Català de les Empreses Culturals per impulsar les empreses culturals i creatives catalanes internacionalment.

L’Àrea de Mercats de l’ICEC té com a objectiu millorar la competitivitat i les condicions d’accés als mercats nacional i internacionals de les empreses culturals i creatives catalanes. Per això treballa en línies d’acció que donen suport a la comercialització dels serveis, productes i creacions culturals i artístiques fetes a Catalunya.

Mitjançant la seva xarxa d’ofcines a Europa (Barcelona, Berlín, Brussel·les, Londres i París) i l’accelerador de projectes europeus, assessora i acompanya les empreses creatives en la seva activitat internacional, i gestiona la nova línia d’ajut a projectes d’internacionalització.

Sota la marca Catalunya Creativa, reforça la presència de les empreses creatives a les fres i esdeveniments internacionals més importants. Així mateix, coordina i dóna suport als mercats estratègics i esdeveniments professionals que tenen lloc a Catalunya.

Catalunya Creativa és també la plataforma en línia a través de la qual s’ofereix recursos i material tant a professionals catalans que busquen internacionalitzar-se com a professionals d’altres països que volen conèixer la producció cultural catalana i establir contacte amb els seus creadors i promotors.

Showcases: Bearoid, CARLA, Esperit!

11 Don't Panic! We're from Poland

El projecte “Don’t Panic! We’re from Poland” va arrencar el 2008 gràcies a l'Adam Mickiewicz Institute. Des de la seva creació, la frase "No t'espantis! Som de Polònia" s'ha convertit en sinònim de nova música de qualitat procedent de Polònia, un país on l’emergent indústria musical roman encara per descobrir.

La necessitat de crear un espai per mostrar al món els músics polonesos contemporanis va propiciar el projecte, amb l'objectiu d'atraure l'interès dels professionals de la indústria de fora de Polònia. Al llarg dels últims anys, els artistes polonesos han tingut l'oportunitat d'actuar en festivals de tot el món.

Fins al moment, el projecte "Do'nt Panic! We’re from Poland" ha organitzat més de 40 esdeveniments a 14 països, en molts dels quals la música polonesa era prèviament desconeguda. Ara ja pot ser descoberta i escoltada.

Showcases: Merkabah, RSS Boys

IMEXSA

Independent Music Exporters South Africa (IMEXSA) és una organització sense ànim de lucre dedicada a donar a conèixer la música sud-africana a tot el món. Ofereix assessorament i suport a les empreses que treballen amb grups emergents que tenen vocació internacional, a més de promocionar l'intercanvi musical entre Sud-àfrica i altres països, contribuint així a l'auge de l'economia del país.

Un dels seus objectius passa per desenvolupar i augmentar el nombre d'exportadors de música a Sud-àfrica identifcant les oportunitats del mercat i ajudant a aquestes companyies a aproftar-les.

Aquest any van participar amb 3 showcases d’artistes sud-africans, a més de comptar amb nombrosos professionales de la seva indústria musical.

Showcases: Anam, Jay Cubed, Moonchild Sanelly

IMI Chile

Industria Musical Independiente de Chile (IMI CHILE) és la primera associació gremial que agrupa al sector independent de la música xilena. Dins dels associats es troben segells, promotors i distribuïdors, que en el seu conjunt aglutinen el més ampli repertori musical independent xilè.

L'objectiu és contribuir al desenvolupament de la indústria musical independent mitjançant el treball associatiu i la cooperació per fomentar la producció, promoció, comercialització i exportació de les produccions fonogràfques.

A més, busca promoure la importància del fonograma com a patrimoni cultural tangible i immaterial així com reconèixer i promoure a través de la música la diversitat social i cultural del país.

Al 2016 IMI CHILE va estar present a PrimaveraPro amb 3 bandes (Chicago Toys, Planeta No, Tunacola), un stand a la fra del festival, una trobada oberta amb degustació de vi xilè i la realització d'un panel respecte a la situació de la indústria musical a Xile.

Showcases: Chicago Toys, Planeta No, Tunacola

12 IMIP

IMIP (Indústria Musical Independent Peruana) és una associació independent d'empreses i gestors que treballen en el sector de la música al Perú. Està formada per empreses de management, booking i segells amb representació artística basats a Perú, i té com a objectiu l'organització i el desenvolupament d'accions estratègiques per a l'exportació, comercialització i promoció de la música peruana, així com també participar en l'expansió estructurada d'un mercat independent intern.

Showcases: Gala Brie, Kanaku Y El Tigre, Los Outsaiders, Wolves As Friends

Centro Cultural Coreano / Korea Arts Management Service

A PrimaveraPro 2016, el CCC (Centre Cultural Coreà) i el KAMS (Korea Arts Management Service) van presentar tres bandes coreanes que representen el millor de l'esperit jove, energètic i divertit d'aquest país asiàtic: DTSQ, Dead Buttons i Wedance. La seva presència es va extendre també al recinte de PrimaveraPro 2016, amb un stand de Corea on es va poder trobar informació pràctica sobre músics coreans i segells, i a més es van poder consultar col·laboracions amb l'activitat musical de Corea. També es va celebrar una conferència amb el director de Zandari Festa, l'única fra de música indie a Seül.

El Centre Cultural Coreà és una institució establerta i regulada pel Govern de la República de Corea, que té com a objectiu incrementar i afermar els llaços entre la República de Corea i Espanya en l'àmbit cultural.

KAMS (Korea Arts Management Service) és una fundació pública sense ànim de lucre encarregada de promoure i desenvolupar les arts escèniques de Corea. KAMS ofereix a les companyies d'arts escèniques de Corea la possibilitat d'ampliar el seu horitzó i la seva presència al mercat nacional i internacional.

Showcases: Dead Buttons, DTSQ, Wedance

Music: LX - Luxembourg Export Office

Music:LX – Luxembourg Export Ofce Music:LX és una organització sense ànim de lucre, creada el 2009 amb l’objectiu de fomentar la música que actualment es fa a Luxemburg i impulsar l’intercanvi de professionals d’aquest país amb altres territoris.

Els serveis que ofereix Music:LX són: el suport a bandes nacionals, proporcionar informació sobre mercats i indústries del sector, el desenvolupament de xarxes de col·laboració i donar a conèixer la música de Luxemburg mundialment.

El seu propòsit és promoure als grups i la seva música, donant-los l'oportunitat d'actuar en directe davant una gran audiència i professionals del sector. Music:LX va estar present per conèixer aquests professionals i posar-los en contacte amb les bandes ajudant a crear nous vincles professionals.

Showcases: Sun Glitters

13 Sounds Australia

SOUNDS AUSTRALIA -el programa d'exportació musical d’Austràlia- va participar a PrimaveraPro i Primavera Sound per segon cop. Aquest any els assistents a la trobada es van poder trobar de nou amb alguns dels principals representants de la indústria musical australiana, així com veure en directe a sis grups australians que s'han afegit a la programació del festival.

Showcases: Jack Carty, Gang Of Youths, Methyl Ethel, Money For Rope, Oh Pep!, The Meanies

Sounds from Israel

La Conselleria de Cultura de l'Ambaixada d'Israel a Espanya té per objectiu recolzar artistes i organismes que promouen la cultura i la ciència israeliana fora de les seves fronteres. El seu objectiu és donar a conèixer les últimes innovacions en els camps de la cultura i la ciència en les quals Israel, en la seva curta història com a nació, destaca a tot el món. En aquesta ocasió va apostar per donar a conèixer el millor del panorama musical israelià promovent una petita mostra de grups seleccionats d'entre més de 200 candidatures presentades.

Showcases: Cut Out Club, Noga Erez, Tiny Fingers

Sounds from Valencia

Sounds From València és una plataforma de suport als grups emergents de la província participants en el Concurs de la Diputació Valenciana “Sona la Dipu Pop- Rock”.

Un dels objectius d'aquesta plataforma és facilitar la promoció i comunicació de bandes emergents valencianes per posicionar-les dins del panorama musical nacional i internacional, facilitant la presència als festivals més importants i rellevants a nivell mundial.

Showcases: Badlands, Odd Cherry Pie

14 Programa PrimaveraPro 2016

CONFERÈNCIES

AIE: LA GESTIÓ DE DRETS DELS ARTISTES Les noves tecnologies han causat un profund canvi a la indústria musical, els hàbits de consum són molt diferents a les formes tradicionals i els models de negoci estan evolucionant ràpidament. En aquest escenari, paradoxalment, els artistes a la vegada assumeixen més protagonisme en la producció i promoció de les seves actuacions, doncs estan veient com la contraprestació que reben és cada cop menor, quedant fora dels repartiments que els intermediaris acorden. Una legislació sòlida és un punt de partida fonamental per mantenir l’equilibri en la cadena de valor creativa, però és imprescindible un mecanisme de gestió efcaç que asseguri la protecció i la retribució dels artistes. A aquesta taula es van analitzar els drets i les mesures de protecció dels que són els titulars dels artistes i la gestió que porta a terme la seva entitat de gestió de drets AIE, els procediments amb els que compta aquesta societat per assegurar la percepció de drets als seus legítims titulars a tot el món, les iniciatives programades per a la promoció, formació i ajuda als socis que promouen AIE.

Ponents: Luis Mendo (AIE), Nacho García Vega (AIE), Álvaro Hernández Pinzón (AIE)

IMI CHILE PRESENTA: EL NEGOCI MUSICAL A LLATINOAMÈRICA AL 2016. MILLOR UNITS? Comandada per joves emprenedors i segells discogràfcs independents, Llatinoamèrica és el mercat musical que creix amb més rapidesa des de 2010. Tractant-se d'una regió que comprèn més de 626 milions de persones, lògicament hi ha diferències signifcatives entre els mercats de cada país, però quins són els temes que uneixen la indústria musical llatinoamericana? Necessita el continent crear una entitat regional que representi els seus interessos? Aquest panell, amb representants de les diferents regions, va examinar aquestes qüestions entre d'altres.

Ponents: Fabrício Nobre (A Construtora Musica e Cultura - Brasil), Abraham López (Technicolor Fabrics - México), Roberto Montero (Epicentro - Costa Rica), José Velásquez (Veltrac Music / IMIP - Perú), Noemí Planas (UFI / IMPALA – España) Moderador: Oliver Knust (IMI Chile)

15 LA TRANSFORMACIÓ DE LA PREMSA MUSICAL: REPTES I VISIONS DE FUTUR Els darrers 12 mesos han suposat un intens període de canvi per a la premsa musical: Pitchfork ha estat venuda al gegant editorial Condé Nast; NME ha passat a ser gratuïta; a Alemanya la revista Intro està a punt de fer 25 anys; i la premsa musical de pagament en general segueix a la baixa a tot el món. PrimaveraPro va preparar un panell amb representants d'alguns dels principals mitjans de comunicació musicals del món per debatre quin és el futur de la premsa musical en aquesta apassionant etapa de transició.

Ponents: Martin Lippert (Intro), Chris DeVille (Stereogum), Amy Philips (Pitchfork) Moderadora: Judy Cantor-Navas (Billboard)

LA LLENGUA COM A ÚLTIMA BARRERA PER L’INTERCANVI MUSICAL A NIVELL MUNDIAL

Un anàlisi del consum musical als principals mercats internacionals refecteix un mateix patró: els consumidors demanden música en la seva pròpia llengua i música en anglès. La quota de mercat de cada una varia signifcantment segons el territori, però el que apareix com a constant és l’impossibilitat de que un tercer idioma aconsegueixi consolidar-se més enllà d’un èxit puntual. La manera tradicional en la que la indústria de la música ha abordat aquest problema ha estat mitjançant l’adaptació de lletres i la reinterpretació per part de l’artista original. Per la seva part, la indústria audiovisual ha sigut més efectiva i ha trobat una solució mitjançant la creació d’una indústria satèl·lit que li ha proporcionat serveis de traducció i doblatge. Aquesta conferència va abordar el problema de la barrera lingüística a partir de solucions tecnològiques disruptives existents que comencen a defnir un nou paradigma: qualsevol cançó en qualsevol idioma podrà arribar a una audiència global.

Ponents: David Loscos (IMB School), Jordi Janer (Voctrolabs), José Monleón (Wuaki.tv)

EL FUTUR IMMERSIU DE LA MÚSICA Durant milers d'anys, els éssers humans ens hem perdut dins la música. Al 2016, però, aquesta immersió musical està a punt de convertir-se en alguna cosa més gràcies a l'avanç de tecnologies com la realitat virtual, els vídeos 360º, l'àudio 3D i 4D, els enregistraments binaurals i una sèrie de canvis que podrien redefnir la forma en la qual experimentem la música. José Luís de Vicente, comissari de Sónar+D (el congrés de tecnologia creativa i cultura digital organitzat per Sónar) va explicar per què aquesta nova tecnologia és vital per a la indústria musical, des de l'acord d'Universal amb HeartMedia per crear experiències musicals VR a les possibilitats immersives de la música en directe.

Ponent: José Luis de Vicente (Sónar+D)

VOREJANT EL MERCAT: BRASIL I LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES PER LA MÚSICA A la majoria de països occidentals el mercat és el principal responsable de la difusió de la producció musical, sigui mainstream o indie. A Brasil, les polítiques públiques de cultural han jugat un paper fonamental a la producció i distribució musical. Les dades del Ministerio de Cultura sobre la recaptació de fons a través del mecanisme d’exempció fscal (Llei Rouanet) donen fe de l’importància de les polítiques públiques pel sector musical. A aquesta conferència es van presentar els pros i contres d’aquest instrument de política i la seva situació actual. També es va parlar de com s’han construït les polítiques actuals, de com la mobilització dels músics i la societat civil són importants per la construcció en qüestió, i de quines són les pautes més importants a l’actualitat. L’objectiu va ser donar a conèixer aquesta experiència als participants, animant-los a buscar alternatives a les difcultats imposades a l’escena independent pel mercat mainstream.

Ponent: Daniela Ribas Ghezzi (CPF-SESC SP, Setorial Música CNPC) Moderador: Fabrício Nobre (A Construtora Musica e Cultura)

16 ÉS LA GUERRA DEL STREAMING BONA PER A LA INDÚSTRIA MUSICAL? Sempre s'ha dit que la competència és bona per als negocis, ja que ajuda a evolucionar i allunyar-se de les velles costums. Però és realment sana per a la indústria musical la intensa competència que es pot observar entre els serveis de streaming al 2016? O fomenta, per exemple, acords exclusius dels quals només es benefcien els grans artistes? Hi ha confusió entre els usuaris? Podria fns i tot aquesta guerra contribuir a la pirateria? I dins de tot això, quin és el paper dels artistes independents?

Ponents: Luis Aguiar (Instituto de Prospectiva Tecnológica), Albert Torres (The Orchard), Óscar García (EfeEme / Mediaset) Moderador: Adam Kivel (Consequence of Sound)

EXPERIÈNCIES BRASILERES AMB INCUBADORES MUSICALS Aquesta conferència va presentar les experiències de 3 projectes d’incubadores musicals a Brasil i s'hi va discutir la necessitat de la formació d’una xarxa de bandes i artistes incubadors de drets d’autor a Brasil (i per què no a tot el món?). Amb la identifcació de les característiques regionals i les difcultats existents, els ponents van debatre sobre la importància de la formació artística i de la gestió de carrera empresarial de les bandes; l’intercanvi d’experiències, coneixements i tècniques de producció; i projectes de fnançament d’incubadores públiques i privades per músics.

Ponents: Daniel Domingues (Nós de Rede), Fabio Pedroza (Agencia Circula), Anderson Foca (Incubadora DoSol) Moderador: Fabrício Nobre (A Construtora Musica e Cultura)

MODELS DE NEGOCI DIY: ¿COM GUANYO DINERS A LA INDÚSTRIA DE LA MÚSICA? La demanda per treballar a la indústria musical global és major que la capacitat que aquesta té per proporcionar treballs: no tothom pot dir que és un A&R, mànager d’artistes o un professional de la indústria i aconseguir fer diners, per no nomenar l’obtenció d’un sou per viure. Així que molts dels aspirants a treballar a la indústria durant els últims 10 anys han hagut d’orientar-se cap a algun sector que no els hi agrada especialment, o muntar-se pel seu propi compte ja sigui en solitari o dins d’altres empreses no estrictament musicals. Quins són els reptes a l’hora de començar un segell discogràfc propi? Quant costa convertir-se en un mànager d’èxit? Durant aquesta sessió es va examinar si és realment possible que un mateix desenvolupi la seva pròpia carrera o comenci un negoci propi a un mercat tant competitiu, a través de l’experiència de tres persones que en els seus útlims anys l’han fet i que van ajudar a determinar què es necessita realment per poder viure de la música com un professional d’aquesta indústria.

Ponents: Achal Dhillon (Killing Moon), Ally McCrae (Two Up) Moderador: Emily Scoggins (Freelance)

ENTREVISTA AL GUANYADOR DEL PRIMAVERA AWARD: ROSKILDE FESTIVAL Roskilde no és només un dels festivals europeus més grans, amb xifres d'assistència de més de 100.000 persones en cada edició, sinó que també és un dels esdeveniments de referència per als afcionats i les pròpies bandes, gràcies a cartells que combinen llegendes musicals com els Rolling Stones, Paul McCartney o Prince amb els millors nous talents. Roskilde és a més l'exemple perfecte de com un festival pot contribuir al bé comú: des de l'any 1972 és una associació sense ànim de lucre, participant en diverses causes humanitàries i culturals. Tot això fa del festival un més que merescut guanyador del Primavera Award 2016. En aquest panell es va entrevistar a Henrik Rasmussen de Roskilde per parlar del passat, present i futur del festival.

Ponent: Henrik Rasmussen (Roskilde) Moderador: Greg Parmley (ILMC / IQ)

MIRA AL FUTUR: PER QUÈ SOM AL PRINCIPI D’UNA NOVA ERA MUSICAL Oblida la por i ignora el pessimisme: 2016 ha de ser un dels moments més apassionants per treballar a la indústria de la música de la història recent. Tot està canviant, i en la majoria de casos a millor: del potencial infnit de les dades del streaming a emocionants noves tecnologies com la realitat virtual i el Blockchain, les possibilitats que s'obren són infnites. En aquesta keynote, Sammy Andrews -una defensora des de fa anys dels enormes benefcis que la revolució digital pot suposar per a grups, marques i esdeveniments- va explicar per què podem estar en les albors d'una nova era musical. Promotors, mànagers, artistes i altres, prenguin nota.

Ponent: Sammy Andrews (Entertainment Intelligence)

17 EL PANORAMA LLATINOAMERICÀ: FESTIVALS INDEPENDENTS I L'IMPACTE DE LES FRANQUÍCIES INTERNACIONALS Amèrica del Sud és una regió molt important dins el circuit internacional de música, i fns i tot en moments d'alta recessió i devaluació la demanda de concerts internacionals es manté constant i s'observen vendes rècord. Aquestes característiques estableixen a la regió com un punt ineludible per a artistes d'arreu del món. Els grans festivals internacionals també han fxat la seva atenció allà i franquícies com Creamfelds, o Ultra han aconseguit instal·lar-se i replicar-se al mateix temps a Brasil, Argentina, Xile, Colòmbia i Perú, mentre que les propostes independents coexisteixen amb les franquícies i continuen el seu creixement reivindicant la identitat i autenticitat estètica i cultural de cada país. Aquest panell va plantejar l'impacte de les franquícies i els desafaments dels festivals independents en el marc d'una multiplicitat de promotors i propostes que alhora que eleven l'interès i potencien el creixement de la indústria a la regió, poden vulnerar l'experiència del públic, i l'efciència artística i fnancera dels projectes.

Ponents: Daniel Grinbank (DG Entertainment), Paola Wescher (Popload), Florencia Juri (DG Entertainment), Philippe Siegenthaler (Absent Papa)

MASTERCLASS DE SINCRONITZACIÓ MUSICAL L’any 2014 els ingressos derivats de la música sincronitzada -l’ús de música en publicitat, pel·lícules, videojocs i programes de televisió- van pujar un 8.4% mentre que els ingressos derivats de la música gravada van caure un 0,4%. Però una bona sincronització no només va de diners, sinó que pot portar un augment de la notorietat per a l'artista; mentre que una mala sincronització pot suposar l'adéu a la seva credibilitat. Però què converteix un sincronització en bona? Com es pot aconseguir? Què busquen exactament els supervisors musicals en una cançó? Aquest panell va comptar amb alguns dels millors supervisors musicals de la indústria per respondre a aquestes i altres qüestions.

Ponents: Peymon Maskan (TBWA / Media Arts Lab), Chris Pattinson (TBWA / Media Arts Lab), Ricki Askin (VICE Media) Moderador: Daniel Cross (Record Play)

ESTAN TOTS ELS DINERS A LA MÚSICA ANANT CAP A LES APPS? Amb cada gran ronda d'inversió en empreses de tecnologia musical apareix una nova via d'ingressos potencialment revolucionària. A això li afegim tots els canvis recents sobre quines parts de la indústria musical són capaces de generar diners. Primer van ser els mp3 i l'streaming, que van arrasar amb el mercat físic. Després, el directe va passar a ser una gran part dels ingressos d'artistes i segells. Aquest panell va explorar el següent capítol d'aquesta història: les apps. Es va debatre sobre la seva infuència cada vegada més gran, i de com la indústria pot acabar depenent d'elles per subsistir.

Ponents: William Chappel (HSBC), Clif Fluet Lewis (Lewis Silkin LLP), Chris Carey (Media Insight Consulting), Jonathan Davies (Shazam)

FESTIVALS COM A EINA DE PROMOCIÓ: EL CAS LLATINOAMERICÀ Si Llatinoamèrica ara es percep com un mercat clau per a la indústria musical global és en gran part gràcies al creixent negoci dels festivals de la zona, en què noms internacionals com Lollapalooza i Creamfelds treballen colze a colze amb operadors locals establerts com a , i el Buenos Aires Jazz Festival. Aquest panell va examinar la importància del negoci dels festivals a Llatinoamèrica, explicant com els artistes internacionals poden utilitzar aquest circuit per enfortir la seva base de fans a la zona. També es va debatre si els promotors de festivals internacionals han de plantejar-se el desembarcament a la regió.

Ponents: José Velásquez (Veltrac Music / IMIP), Ale Ban (Music Wins), Roberto Parra (Primavera Fauna) Moderador: Juan Sebastián Salinas (T310 / Absent Papa)

18 ARC PRESENTA: ARRIBANT A L’ESTRANGER, COM PORTAR LA TEVA MÚSICA AL PÚBLIC INTERNACIONAL Tots volem pensar que la música no coneix fronteres, però com qualsevol que hagi intentant desenvolupar un artista fora del seu país natal sabrà, això simplement no és cert. De fet, aconseguir que un artista triomf a nivell internacional requereix d'una quantitat enorme de treball dur, paciència i amplis coneixements sobre com funciona el sector. Amb les dues primeres qüestions és complicat ajudar, però aquest panell va oferir consells pràctics -des dels problemes d'idioma a com enfocar els partnerships locals- a partir de l'experiència de ponents que saben el que vol dir aconseguir que un artista triomf a nivell internacional.

Ponents: Fernando Yáñez (Live in Dallas), Javier García (ARC / Music Bus), Clémentine Bunel (ATC Live), Gianluca Giusti (Modernista) Moderador: Kate Hutchinson (The Guardian)

QUIN ES EL FUTUR DE LES DADES A LA INDÚSTRIA MUSICAL? Mai abans la indústria musical havia tingut tantes dades a la seva disposició com actualment. Però aquesta abundància d'informació és inútil -i fns i tot perillosa- si no se sap utilitzar. En aquest panell Chris Carey, fundador de la consultora especialitzada en dades de la indústria musical Media Insight Consulting, va oferir un recorregut intensiu mitjançant el present i futur de l'ús de dades a la indústria, analitzant com poden ser utilitzades per descobrir nous talents, vendre el teu producte, organitzar una gira o gestionar un artista, també explicant quines fonts de dades fer servir i com.

Ponent: Chris Carey (Media Insight Consulting)

PODEN ELS FESTIVALS SER ESPAIS SOCIALS I POLÍTICS? Molts festivals van arrencar en els seus inicis amb propòsits de caràcter social, per proporcionar un espai lliure o polític, gairebé sempre ocupant l'espai públic i oferint als seus assistents l'oportunitat de connectar amb diferents expressions artístiques. Amb l'actual mercat de festivals, més competitiu i poblat que mai, aquest panell va examinar com els festivals de diferents parts del món -des de Shambala a Anglaterra a Shoko Festival a Zimbabwe, Swn a Gales i Emergencias al Brasil- poden seguir resistint com a espais de caràcter social.

Ponents: Fabrício Nobre (A Construtora Música e Cultura), Sid Sharma (Shambala), Huw Stephens (Swn / Radio 1), Jerome Trehorel (Vieilles Charrues) Moderadora: Ruth Daniel (Un- Convention)

FUTURES TENDÈNCIES I EINES DE MÀRQUETING A LA INDÚSTRIA MUSICAL: UNA GUIA PRÀCTICA Impulsat per la innovació digital, el marketing en el món musical està canviant a un ritme vertiginós. Tant és així que, de fet, pot ser molt difícil estar al dia de totes les últimes eines. En aquesta xerrada Claire Mas, responsable de l'àrea digital de Communion Music Group, ens va oferir una guia detallada sobre les últimes tendències i eines del màrqueting digital a partir de casos d'estudi reals.

Ponent: Claire Mas (Communion Music Group / Music Ally)

NETWORKING MUSICAL A ÀSIA: ZANDARI FESTA A COREA DEL SUD Des de la primera edició al 2012, Zandari Festa ràpidament s'ha convertit en el festival més important de showcases de Corea del Sud. L'esdeveniment anual té lloc a l'àrea de Hongdae a Seül, epicentre de la cultura juvenil del país i quilòmetre zero de la seva escena musical independent. Durant tres dies a l'octubre, Zandari Festa reuneix grups i professionals de la indústria musical de 15 països per oferir concerts i conferències repartides per més de 20 espais a Hongdae. En aquest panell, Yoon-Young Kong, responsable de Zandari Festa, va repassar l'escena musical independent de Corea, i va explicar com es desenvolupa el networking internacional de la trobada a través de la col·laboració intercontinental. Es va completar amb una sessió de preguntes oberta al públic sobre l'escena musical coreana i asiàtica en general.

Ponent: Yoon-Young Kong (Zandari Festa) Moderadora: Cecilia Soojeong Yi (Centre Cultural Coreà a Espanya)

19 POT CANVIAR LA MÚSICA EL MÓN ENCARA? Quin paper juga la música en 2016? És un simple divertiment o pot tenir un impacte més profund a la nostra societat? ¿Pot encara, en defnitiva, canviar el món? Aquestes i altres qüestions van ser abordades en aquest panell a càrrec de les artistes i activistes Simona Levi i Ruth Daniel (fundadora d'Un-Convention i In Place of War, un moviment que dóna suport a artistes i creatius de zones en guerra, revolució o conficte).

Ponent: Simona Levi (Xnet / 15MpaRato) Moderadora: Ruth Daniel (Un-Convention)

BUSINESS ANGELS A ESPANYA Espanya és un dels països més actius a nivell d'inversions en startups. L'objectiu d'aquesta keynote fou descriure l'ecosistema d'inversió espanyol (mida del mercat, els actors, el públic objectiu,…), analitzar les motivacions d'un Business Angel, i compartir diferents mètodes d'inversió a startups a Espanya, particularment a nivell d'impostos i assumptes legals per a Business Angels estrangers que volen invertir-hi.

Ponent: Juan Álvarez de Lara (Seed&Click)

PENTAGROWTH, LES CINC PALANQUES PER AL CREIXEMENT EXPONENCIAL I LA INDÚSTRIA MUSICAL Les organitzacions que creixen exponencialment ho fan aproftant els seus propis recursos i capacitats per a orquestrar noves interaccions dins del seu ecosistema, creant així un entorn de millora constant. L'informe Pentagrowth és el resultat d'analitzar la informació i dades de 50 organitzacions que van créixer més d'un 50% interanualment en ingressos i usuaris durant 5 anys consecutius. Com es pot aplicar aquest model al negoci de la música?

Ponent: Javier Creus (Ideas for Change)

APM PRESENTA: QUÈ PROPOSEN ELS PARTITS POLÍTICS EN MATÈRIA CULTURAL? La rebaixa de l’IVA cultural, la reforma de la Llei de Propietat Intelectual, el reconeixement legal de la música en l’educació o una verdadera Llei de Mecenatge són alguns del punts reivindicats pel sector cultural i musical davant el nou panorama polític a Espanya. En aquest panel, representants dels principals partits polítics espanyols van explicar les seves propostes en matèria cultural i musical, amb la voluntat d’obrir el debat sobre la direcció que haurien de prendre les polítiques públiques de recolzament a la cultura.

Ponents: Eduardo Maura (Secretari de Política de Podemos Euskadi), Iban García (Secretari Federal de Cultura y Deportes del PSOE), Marta Rivera (Responsable de Cultura, Ciudadanos) Moderador: Neo Sala (APM)

LA INDÚSTRIA MUSICAL I LES XARXES SOCIALS: MASSA PLATAFORMES PER TAN POC TEMPS Quan les xarxes socials implicaven només Facebook i Twitter, tot era senzill. Ara, amb Instagram, Snapchat, Vine, Line, Periscope i tantes altres plataformes sorgides i per sorgir hi ha massa varietat entre la qual triar. Quines són les que cal usar per esprémer al màxim l'esforç que suposa publicar un disc, presentar un artista o promocionar un festival? De quines cal desfer-se per guanyar temps? Com es pot, de forma ràpida, treure el màxim partit de les xarxes socials sense perdre el temps?

Ponent: Aurelio Moreno Lanaspa (Runroom / Primavera Sound) Moderador: Aleix Ibars (PrimaveraPro)

LUSH: L’ENTREVISTA DE PRIMAVERAPRO Lush van ser un dels grups independents més emblemàtics dels 90, omplint el buit existent entre les atmosferes etèries de guitarres i la composició pop, fet que els va permetre llaurar-se un estatus de grup de culte a nivell internacional. Es van separar l’any 1998, però al 2015 han tornat amb una gira de reunió i noves cançons. En aquesta entrevista exclusiva realitzada pel periodista Eamonn Forde (The Guardian / Music Ally), Emma Anderson, Miki Berenyi i Phil King van parlar sobre el seu èxit prematur, el seu ftxatge per 4AD i el que signifca tornar a l'era de les xarxes socials i el streaming.

Ponent: Lush Moderador: Eamonn Forde

20 SONICVISIONS PRESENTA: QUÈ POT APRENDRE LA INDÚSTRIA MUSICAL DE LES STARTUPS D’ÈXIT? Un músic pot inspirar-se en un pintor, un escriptor o un director de cinema a l'hora d'afrontar les seves creacions. Però pot el sector de les startups o la indústria de l'entreteniment inspirar un artista en la seva estratègia per a aconseguir nous públics o construir un negoci sostenible? Quines són les diferències i les potencials similituds que poden ajudar a artistes emergents i mànagers a augmentar l'èxit dels seus projectes? Un panell d'experts va debatre sobre les estratègies empresarials més innovadores d'avui dia i els nombrosos punts de trobada que es poden establir entre les startups i la indústria musical.

Ponentes: Martin Guérin (Nyuko), Michael Roe (Sargent House) Moderador: Olivier Toth (Rockhal / IMMF)

DE NINE INCH NAILS A PJ HARVEY: EN CONVERSA AMB EL SÚPER PRODUCTOR FLOOD Seria difícil trobar un productor més en línia amb la música de Primavera Sound que Flood. Durant més de 30 anys d'enregistrament, ha treballat amb tots, de New Order a Nick Cave, PJ Harvey, Nine Inch Nails, Sigur Rós, The Jesus and Mary Chain, U2 i The Smashing Pumpkins, el líder Billy Corgan li va cridar "increïble ". "Flood és un gran productor," va afegir Corgan. "Flood és un mestre dels sons, però realment brilla per ser una persona plena d'idees genials". Va ser entrevistat pel reconegut compositor i cantant anglès Ed Harcourt, que ha estat treballant amb Flood en el seu nou disc.

Ponent: Flood (productor) Moderador: Ed Harcourt (artista)

LABEL FOCUS - DOMINO Domino s'ha convertit en un dels segells independents més importants i respectats del món, amb un elenc d'artistes que inclouen des dels Arctic Monkeys a James Yorkston. Però aquest èxit no va arribar de la nit al dia: el segell va començar el 1993 editant referències de segells independents nord-americans com Sub Pop i Drag City, es va descobrir al costat equivocat durant els anys del brit pop, va ftxar a alguns dels grups de guitarres britànics més importants dels últims anys i va aconseguir el seu primer número u en forma de disc al 2005 amb Franz Ferdinand. Des de 2005, la nau de Domino ha estat comandada per John Dyer, qui ens va oferir un privilegiat repàs al dia a dia d'aquest segell clau en el món independent, i va explicar com Domino ha aconseguit anar d'èxit en èxit en l'època més difícil per aquests segells indies.

Ponent: John Dyer (Domino) Moderador: Eamonn Forde (The Guardian / Music Ally)

PRESENTACIONS

REDCLASH PRESENTA: EL TEU MANAGER DIGITAL RedClash és un mànager digital, una app destinada a artistes i organitzacions del món musical, les arts escèniques i l’audiovisual. El seu objectiu és facilitar la gestió de projectes i activitats musicals i culturals, amb detallades estadístiques, informació i recursos. Tot això dins d’una aplicació mòbil que pretén augmentar la confança i la consecució dels resultats, els dos valors claus d’un mànager. RedClash està pensada per modernitzar, professionalitzar i ajudar especialment als nous talents, aproftant els benefcis de la tecnologia i la informació compartida.

Ponent: Félix Ortega (Fundador)

LIVE CINEMA UK PRESENTA: CINE I MÚSICA, NOVES OPORTUNITATS PER ARTISTES I FESTIVALS T’has plantejat algun cop crear la banda sonora d’una pel·lícula? O retransmetre el teu festival en streaming per una pantalla gegant? Live Cinema UK ofereix noves oportunitats per col·laborar amb grups i festivals musicals de tot el món, utilitzant l’experiència cinematogràfca per crear esdeveniments en viu que permetin arribar a nous públics i reforçar la presència nacional i internacional.

Ponent: Lisa Brook (Directora)

21 FESTIVAL BUE BUE és un festival de música realitzat a Buenos Aires i produït per Daniel Grinbank. Es tracta d’un festival urbà que a través de les seves edicions ha aconseguit consolidar-se com un espai de trobada entre artistes nacionals i internacionals de diferents generacions i estils, des de Daft Punk a Beastie Boys passant per PJ Harvey, TV on the Radio, Massive Attack, Elvis Costello, Patti Smith, The Strokes, Kings of Leon, Yeah Yeah Yeahs, Gustavo Cerati, Luis Alberto Spinetta, Amadou & Mariam, M.I.A i Morcheeba. Després de 10 anys d’absència, el 8 i 9 d’octubre de 2016 el festival tindrà lloc novament a Buenos Aires.

Ponents: Florencia Juri (Directora artística), Tomás Roggio (Director comercial)

MEETMAPS Meetmaps és una plataforma que permet millorar l'experiència de networking als participants d'un esdeveniment, proporcionant un entorn online visualment atractiu i intuïtiu que facilita les connexions entre els assistents i el seguiment en directe de l'esdeveniment. Meetmaps ha estat, a més, l'app de networking ofcial de PrimaveraPro 2016, i els seus creadors van explicar en aquesta presentació els secrets de la plataforma i com es pot adaptar a cada esdeveniment.

Ponent: Cesc Riera (CMO & Co-fundador)

WANDER PRESENTA: NAVEGAR PELS FESTIVALS SENSE INTERNET Amb tantes persones a un mateix lloc, els assistents a festivals s’enfronten a diversos reptes: “Com em moc pel recinte entre el públic?”, “com contacto amb els meus amics?” (les xarxes mòbils i de WiFi no funcionen quan hi ha aquestes multituds), “em quedo aquí o hauria de moure’m a un altre lloc?. Cal planifcar bé cada moviment, quelcom que els assistents més experimentats ja tenen en compte -i moltes vegades resolen de forma creativa i genial-, però… com podem solucionar-ho per a tothom?

Ponent: Yonah Forst (Creador/Desenvolupador)

PLAYMOSS PRESENTA: “SUBSCRIPTION BY PLAYMOSS”, LA NOVA FORMA DE GENERAR INGRESSOS PER A ARTISTES, SEGELLS I PROMOTORS “Subscription” es el nou servei de la plataforma Playmoss en el que pots crear el teu propi club online. Allà hi podràs compartir tot tipus de continguts interessants amb els fans que siguin membres del club d’una forma ràpida i efectiva, bé sigui de forma digital, física o experiencial (música digital, vinils, concerts, merchandising…). A canvi, els fans paguen una quota mensual, trimestral o anual a l’artista, segell o promotor. Es tracta d’un model d’ingressos nou per la industria musical, que va ser explicat per dos dels fundadors de Playmoss, que a més van oferir recomanacions pràctiques a segells, artistes i promotors internacionals.

Ponents: Aleix Fernández (Co-fundador), Gerardo Cartón (Co-fundador)

IHEAR PRESENTA: UN MICRÒFON PORTÀTIL PER A MÒVILS Actualment és habitual utilitzar els nostres dispositius mòbils com a eines per gravar vídeos i àudio, així a més de fer fotos úniques. Tot i això els micròfons dels dispositius actuals no arriben a la qualitat sonora desitjada quan estan sotmesos a un alt nivell de decibels (com a un ), quedant molt per darrere dels sistemes de gravació de vídeo, que han arribat a unes resolucions d’imatge increïblement nítides. Per ajudar als usuaris, ihEar és un petit micròfon que es connecta a la sortida d’auriculars de dispositius com telèfons o tablets i permet gravar àudio a una qualitat adequada.

Ponent: Vincenzo D'Agostino (CEO)

MANTRA MAMUT PRESENTA: PASSOS FERMS EN LOOP Més enllà de les seves funcions com a segell discogràfc de gestió col·lectiva, Mantra Mamut és una empresa social que busca brindar un marc ètic de contenció, suport i administració integral perquè músics i creatius independents puguin auto gestionar, administrar i mantenir la sostenibilitat de la seva carrera artística. Sota una línia editorial que prioritza els petits formats (unipersonals, duos i trios), Mantra Mamut es va presentar a PrimaveraPro per crear llaços en sintonia amb un objectiu social, i fer créixer negocis i intercanvis que benefciïn a tots.

Ponents: Soledad Ferraco (Músic), Verónica Paz (Directora)

22 WOO MEDIA PRESENTA: LLANÇAMENTS DISCOGRÀFICS AHIR I AVUI, COM EL MÓN DIGITAL HO HA CANVIAT TOT Durant 40 anys l’emissora de ràdio i la botiga de discos han estat l’epicentre de les estratègies de màrqueting de les companyies discogràfques en la seva recerca del hit. Internet i les xarxes socials han desencadenat una profunda revolució en la manera de fer arribar les cançons al públic: els artistes es relacionen directament amb els seus fans, la música en directe ha augmentat i els nous mètodes de consum -multi pantalla, per recerca o afnitat sonora, en formats sync a través de la TV, publicitat, cine o videojocs- han dibuixat un ecosistema totalment nou. Qui no s’adapta queda atrapat entre proclames nostàlgiques o ja ha desaparegut. Quines són les claus per sobreviure a aquest nou món digital?

Ponent: Ibai Cereijo (Director general)

GLOWNET & YUMIWI PRESENTEN: COM LA TECNOLOGIA MILLORA L’EXPERIÈNCIA A UN FESTIVAL Aquesta presentació es va centrar en l’ús de la tecnologia a un festival, en com pot aquesta unir el vuit entre el promotor, les marques i els assistents. Demostrant que les dades poden ser usades per analitzar i compartir a temps real els anàlisis mentre s’aconsegueixen millores reals en el comportament dels consumidors.

Ponents: Izan Coomonte (Glownet) & German Coppola (Yumiwi)

SOUND DIPLOMACY PRESENTA: MUSIC CITIES NETWORK Les ciutats musicals són les que creixen a un major ritme de tot el món. Incrementen ingressos públics, retenen el talent, redirigeixen el turisme i el desenvolupament de marques i són la clau per les economies musicals sostenibles. Com si fonguessin quantitats de creativitat i consum musical, els centres urbans són on la música és produïda, interpretada, publicitada i venguda. Aquí hi ha un potencial excepcional, creant oportunitats úniques per posicionar les ciutats musicals i fer forir importants centres internacionals de producció musical i audiovisual. Sound Diplomacy i la Hamburg Music Business Association (IHM) estan actualment perflant una Xarxa de Ciutats Musicals per aquelles ciutats actives de tot el planeta.

Aquesta xarxa es dedica a millorar la comunicació, compartir investigacions i coneixements, explorar les polítiques legals i crear a la vegada una xarxa pels que fan les polítiques i pels dirigents de les ciutats. La xarxa té com a objectiu fer de les ciutats un lloc més sa, millor i més internacional per la música. Durant aquesta sessió, Katja Hermes (Directora de l’ofcina alemanya de Sound Diplomacy) ens va presentar la idea que hi ha darrere la Music Cities Network per a representants interessats de ciutats musicals.

Ponent: Katja Hermes (Directora de l’ofcina alemanya)

ELOS RJ PRESENTA: CONNECTANT EN XARXA ALS AGENTS CULTURALS DE LA MÚSICA DE RIO DE JANEIRO ELOS RJ és una acció de la Secretaria Estatal de Cultura de Rio de Janeiro que connecta en xarxa als agents culturals de la música de l’Estat de Rio de Janeiro amb la fnalitat de promoure les escenes musicals i facilitar els contactes pertinents. En la seva primera fase es va dur a terme la identifcació de les necessitats dels músics, productors, gestors, professors, tècnics, comunicadors visuals, assessors de mitjans de comunicació, segells discogràfcs, agregadors de música, editors, empreses de sincronització de música, col·lectius, xarxes i altres agents de la cadena productiva de la música, generant així una clara visió de les vocacions i necessitats regionals. El següent pas és l’assistència, i té com a objectiu desenvolupar aquestes xarxes, així com examinar la millor manera de consolidar les accions que donen resposta a demandes regionals i establir un fux d’experiències que benefciïn a tots els agents.

Ponent: Daniel Domingues (Coordinador de Música en la Secretaría de Estado de Cultura de Río de Janeiro)

23 PONTE PLURAL PRESENTA: MAPA MUSICAL RJ El Mapa Musical RJ consisteix en una plataforma col·laborativa de seguiment de la cadena productiva de la música de Rio de Janeiro amb l’objectiu de donar visibilitat a la producció cultural de l’Estat de Rio de Janeiro, estimular la circulació d’artistes brasilers i estrangers a la regió i fomentar nous negocis. El MMRJ inclou dades de festivals, col·lectius, i sales de concerts, entre altres agents culturals locals existents.

Ponent: Luiza Bittencourt (CEO)

STAMPERY PRESENTA: EL NOTARI DEL SEGLE XXI Idea guanyadora de PrimaveraPro Startups 2015, Stampery és una plataforma creada per certifcar documents digitals (des emails a contractes passant per creacions artístiques) seguint el model d'encriptació de Bitcoin i Blockchain. Un dels seus creadors, Luis Iván Cuende, va explicar els objectius i el funcionamient de la plataforma, que fns el moment ha aconseguit reunir més de 600.000$ d’inversió i entre d’altres reconeixements ha estat fnalista de TechCrunch Disrupt, un dels principals esdeveniments de tecnologia de Silicon Valley.

Ponent: Luis Iván Cuende (CTO)

TICKETSCRIPT PRESENTA: LA IMPORTÀNCIA DE LES DADES PEL TEU ESDEVENIMENT Analytics és una eina molt potent per obtenir informació que pot fer que el teu esdeveniment passi a ser “l’esdeveniment”. Tot i això hi ha tanta informació disponible que és normal perdre’s entre les opcions i dedicar massa atenció a aspectes menys rellevants. Hi ha bàsicament dos tipus de dades: les interessants i les útils. En aquesta sessió es van abordar les segones, i es va ensenyar a utilitzar i aproftar aquesta informació útil perquè el màrqueting del nostre esdeveniment sigui més efcient.

Ponent: Shane Mansfeld (Cap de Màrqueting)

TICKETSCRIPT PRESENTA: UN NOU MÓN DIGITAL PELS TEUS ESDEVENIMENTS En un món on la tecnologia està evolucionant més ràpidament que mai, l’experiència d’un esdeveniment també està canviant. Quin impacte tindran els avenços tecnològics en els esdeveniments durant els propers anys? Quin valor afegit poden oferir les empreses de venda d’entrades? Quin és el secret per aconseguir un sold out? Com pot la interacció a través de les xarxes socials i l’ús de la informació diferenciar-te de la resta de competidors? En aquesta sessió es va analitzar el futur de l'organització d’esdeveniments des de la perspectiva de l’empresa de ticketing Ticketscript.

Ponent: Shane Mansfeld (Cap de Màrqueting)

MUSIKEE PRESENTA: LA PLATAFORMA PER DESPERTAR I INVOLUCRAR ALS TEUS FANS Els fans són una peça fonamental pels artistes i la indústria musical en general. Musikee és una plataforma online gratuïta desenvolupada especialment per involucrar-los, permetent una comunicació directa i un programa de recompenses per dur a terme accions que contribueixin al desenvolupament i objectius de l'artista. A la presentació es va parlar de diferents tipus de fans i de com els street teams poden ajudar a un artista a través d'exemples concrets, i també es va explicar el funcionament de Musikee i el seu sistema per convertir els likes i follows dels fans en accions reals i útils pels artistes.

Ponents: Daniele Ghidoli (CEO), Chiara Crispino (Co-fundadora i Business Development)

COONCERT PRESENTA: L’ÈXIT DELS CONCERTS SOTA DEMANDA De quin artista vols disfrutar a la teva ciutat? Aquesta és la pregunta amb la que ens trobem quan entrem a Cooncert.com, una plataforma col·laborativa de concerts on els fans són els principals protagonistes. Van llançar un projecte a fnals de 2013 i des de llavors ja han confrmat més de 60 concerts d'artistes internacionals gràcies a la participació del públic. Descobreix com funciona el seu model de concerts sota demanda i uneix-te al projecte col·laborant com a fan, músic, sala, promotor, discogràfca, premsa, marca o festival. Entre tots seguirem demostrant que junts no hi ha concerts impossibles.

Ponents: Pau Corbalán (CEO i co-fundador)

24 MUSIC TRAVELER PRESENTA: EL BUSCADOR DE CONCERTS I FESTIVALS ORIENTAT A VIATGERS Music Traveler és un buscador que permet als usuaris decidir on viatjar d'acord amb dos paràmetres: les dates que tenen disponibles i totes aquelles ciutats que volen visitar. En base a això la plataforma ofereix com a resultats tots aquells concerts i festivals que tindran lloc durant aquelles dates i ciutats escollides perquè l'usuari pugui escollir en funció dels seus gustos musicals i amb tota la informació complementaria necessària pel que fa a entrades, vols i hotels. En aquesta presentació els fundadors de Music Traveler van explicar la seva experiència a l'hora de desenvolupar la plataforma i els objectius que s'han marcat. Ponent: Guido Jerí Donat (Co-fundador), Lenin Moreno Penna (Co-fundador)

WHY PORTUGAL Actualment Portugal compta amb més de 4.800 artistes de tot tipus, més de 200 festivals, 30 agències i promotores, 180 segelles discogràfcs (incloent tres majors), i més de 2 milions d'assistents a festivals. Pot dir-se que els portuguesos són autèntics amants de la música, i la plataforma WHY Portugal neix, inicialment, amb l'objectiu de reunir tots els actors del sector en una completa guia online que presentarà la música portuguesa a dia d'avui. Després, al gener de 2017, Portugal protagonitzarà el "Country Focus" d'Eurosonic, i WHY Portugal, que està integrat per AMAEI (Associació Independent de Música Portuguesa), APORFEST (Associació Portuguesa de Festivals), MMF Portugal (Music Managers Forum Portugal) i Antena 3/RPT, el coorganitzarà juntament a ells.

Ponents: Nuno Saraiva (SCL - Lusitanian, Director), Hugo Ferreira (Omnichord, Director), Jorge Bizarro (AMAEI, President)

ULULE PRESENTA: COM EL CROWDFUNDING REVOLUCIONARÀ LA INDÚSTRIA MUSICAL AL 2017, UN ALTRE COP Després de 5 anys de feina amb més de 2.000 segells, artistes i grups que volien crear i publicar música, la plataforma de crowdfunding Ulule ha ajudat a petites, mitjanes i grans bandes a aconseguir els seus objectius, fer arribar la seva música als fans i convertir-los en els seus mecenes. I diuen que els diners són només la punta de l'iceberg del crowdfunding. La indústria de la música ha canviat molt durant l'última dècada, i està destinada a seguir-ho fent durant els pròxims anys de la mà, en part, del crowdfunding i Ulule.

Ponent: Mathieu Maire de Poset (Director General)

BANDWIDTH PRESENTA: CONNECTANT L’ESCENA LOCAL Bandwidth és una app que substitueix el clàssic tauler d'anuncis per a músics i bandes amb una plataforma més efcient, moderna i divertida. La seva intenció és connectar els músics locals de manera directa, perquè aconsegueixin formar bandes, trobar membres, o forjar noves col·laboracions. Tot en una plataforma online pensada tant per a músics professionals com per a principiants, fàcil d’utilitzar i que permet buscar per habilitats, gustos musicals i coses en comú.

Ponents: Juan Criollo (Fundador), Duncan Campbell (CTO)

MARS MUSIC ACADEMY PRESENTA: REPTES DE LA INDÚSTRIA MUSICAL, PREPAREM ALS MÚSICS PER LA BATALLA Dedicar-se professionalment a la música és una missió difícil però excitant; un viatge que requereix caràcter, força i molta determinació. Al cap i a la f, un artista ha de saber moltes coses: des de distribuir el seu disc, fns a pujar les seves cançons a Spotify, passant per respondre als seus fans en xarxes socials i tancar concerts amb sales. A més de crear música, és clar! Mars Music Academy és una escola d'autogestió musical en què els alumnes aprenen directament de l'experiència d'altres músics i professionals del sector amb l'objectiu de reduir la incertesa i guanyar capacitat de decisió. La forma de gestionar la música ha canviat, però no només perquè el que abans coneixíem ja no existeixi: ara hi ha molts camins per arribar fns on es vulgui arribar. Només és qüestió de trobar-los.

Ponents: María Lamartí (Co-fundadora), María Godoy (Co-fundadora)

25 OMITSIS PRESENTA: RELATIOOON, COM CONVERTIR LA RELACIÓ AMB EL PÚBLIC EN DADES, MONETITZACIÓ I UNA EXPERIÈNCIA MEMORABLE Relation és un sistema que permet als espais escènics millorar la relació amb el seu públic de forma exponencial. Es tracta d'un projecte gestat per Omitsis a mitjans de 2014, que gràcies a una app, un sistema de gestió CRM/ERP i una sèrie de sensors i balises permet a aquests espais conèixer tot el que el públic fa dins el local, amb l’objectiu de recol·lectar informació per després oferir-li un servei més personalitzat i d'acord amb els seus gustos. En aquesta presentació es va parlar dels reptes de la plataforma per a aquest any, que inclouen la integració de la gamifcació, la monetització i un cas real explicat amb dades i resultats obtinguts durant tot 2015.

Ponents: Ferran Martínez (CEO), Albert Ferré (COO)

SOUNDREEF PRESENTA: COM POT LA TECNOLOGIA FER LA INDÚSTRIA MUSICAL MÉS JUSTA I OBERTA? La indústria musical s’ha transformat completament durant els últims 20 anys, amb la tecnologia adquirint un rol central. Els drets d’autor i el directe són ara la part bàsica dels ingressos generats per la música, i la directiva europea 2014/26/EU, en cas de ser ben aplicada pels seus estats membres, suposa una gran oportunitat de fer més justa la indústria i obrir-la a més artistes independents. Soundreef desenvolupa la tecnologia que permet als propietaris dels drets gestionar-los amb pagaments més ràpids i transparència total sobre com s’utilitza la música i els ingressos que genera. L’empresa administra més de 150.000 cançons a tot el món per a desenes de milers d’usuaris a més de 20 països. Al llarg dels últims 2 anys també ha llicenciat per a esdeveniments en directe, amb més de 1.000 artistes utilitzant regularment un servei que estarà disponible a Espanya a partir de juny de 2016. A més de les llicències per utilitzar la música, Soundreef també recull i distribueix royalties en nom d’autors i editors, sent una alternativa a les tradicionals societats de gestió del copyright.

Ponent: Davide d'Atri (CEO)

PRESENTACIÓ DE LLIBRE: MANUAL DEL PERFECTO FESTIVALERO Presentació de la segona edició de l’única guia de festivals del món. En aquesta ocasió amb el Top 5 actualitzat (sent el Primavera Sound un d’ells), onze nous festivals (locals i internacionals) i noves seccions i articles escrits per artistes, fans i promotors. A banda de les habituals anècdotes, aventures de backstage i situacions surrealistes que posen la cirereta al pastís.

Ponent: Gerardo Cartón (Autor)

NAKATOMI PLAZA PRESENTA: COM PREPARAR CINC LITRES DE NESQUIK EN UNA RENTADORA A "Com preparar cinc litres de Nesquik en una rentadora", Nakatomi Plaça aborden el problema universal al que tothom s'enfronta en el moment de tenir una idea: com passar a l'acció. Posar-se en moviment signifca explorar totes les possibilitats i optimitzar cada recurs disponible per assolir el major potencial. A Nakatomi Plaça creen experiències a partir d'aquesta exploració, i les transmeten mitjançant intervencions artístiques d'avantguarda a Buenos Aires. Nakatomi és acció, una plataforma d'intercanvi artístic i cultural, una forma de vida sustentada per l'amor a la música, a les noves tecnologies i a les arts audiovisuals.

Ponents: Iván Bein (Productor executiu), Andrés Park (Creatiu), Juan Ignacio Molina (Creatiu)

SOUNDBETTER PRESENTA: EL FUTUR DE LA PRODUCCIÓ MUSICAL La forma en la que es grava la música ha canviat dràsticament als últims anys. La producció musical acostumava a estar limitada a uns pocs afortunats que tenien accés a les eines necessàries, però avui dia són milions els músics que produeixen la seva pròpia música per publicar-la després. Shachar Gilad, fundador i CEO de SoundBetter, va explicar aquest canvi, què signifca pels músics i fans i com SoundBetter pot ajudar als músics a mantenir la qualitat quan produeixen.

Ponent: Shachar Gilad (Fundador i CEO)

26 VOLUTEON PRESENTA: SMART TV, UNA NOVA FINESTRA DE COMUNICACIÓ Les Apps TV obren una nova fnestra de comunicació entre empreses i usuaris, i Voluteon ha desenvolupat una plataforma tecnològica amb la qual crear-les, gestionar-les i personalitzar-les. Aquesta plataforma, a part d’incorporar vídeo, permet que els continguts siguin interactius i que es puguin integrar funcions multi pantalla i multi dispositiu, augmentant així les possibilitats de l’aplicació. La interactivitat amb l’usuari a través dels continguts de la TV és un nou escenari per les empreses que tinguin alguna cosa a comunicar o vendre, igual que ho va ser la decisió de fer- se una pàgina web en el seu dia, o desenvolupar una app mòbil.

Ponents: Bartos Cañete (CEO), José Miguel Ramirez (CTO), José Mª Pina (CCO)

MMF LATAM PRESENTA: CONSTRUINT AUTOPISTES A LLATINOAMÈRICA La Associació Llatinoamericana de Managers Musicals és una xarxa professional de mànagers musicals enfocada al desenvolupament de la indústria musical llatinoamericana. Va ser fundada l’octubre de 2015 a Medellín (Colombia) i actualment integra a més de 60 professionals de 16 països de Llatinoamèrica. Durant aquesta xerrada es va presentar la xarxa, els seus objectius i el perfl dels seus membres amb especial atenció a les diferències culturals i conjunturals dels països membres, i amb la voluntat de desenvolupar relacions amb altres organitzacions i agents.

Ponents: Carmen Barahona (Doll Music), Abraham López (Mánagers Anónimos)

MENTORING SESSIONS

Aquest programa va ser dissenyat per posar en contacte de forma directa als assistents a PrimaveraPro amb alguns dels més destacats professionals del negoci musical. Experts en diversos camps de la indústria de la música van estar disponibles per aconsellar o solucionar dubtes.

Mentoring Session 1 Amb: Juan Sebastian Salinas (T310 / Absent Papa), Roberto Montero (Epicentro), Albert Torres (The Orchard), Ruth Daniel (Un-Convention)

Mentoring Session 2 Amb: Daniel Cross (Record-Play), Jose Velásquez (Veltrac Music), Abraham Lopez (Managers Anonimos)

Mentoring Session 3 Amb: Aurelio Moreno Lanaspa (Runroom / Primavera Sound), Jerome Trehorel (Festival des Vieilles Charrues), Yoon-Young Kong (Zandari Festa), Jordi Puig Soberón (Vive Latino)

Mentoring Session 4 Amb: Carmen Barahona (DollMusic), Sebastián Milós (PortalDisc.com), Carla Arias (IMI Chile), Oliver Knust (IMI Chile)

Mentoring Session 5 Amb: Fernando Delgado (PIAS), Sammy Andrews (Entertainment Intelligence), Pablo Skaf (Deezer)

Mentoring Session 6 Amb: Debbie Ball (Create Spark), Kevin Moore (The Great Escape), Huw Stephens (Radio One / Swn)

27 RECEPCIONS

Recepció El Segell del Primavera Recepció SXSW Recepció Meet Catalan Music Recepció UPF – DGIM Recepció Sounds From Israel Recepció Australia – Aussie BBQ Recepció IMIP Recepció IMI Chile Recepció APM Recepció Sounds From Valencia Recepció A Construtora Música e Cultura Recepció IMEXSA

REUNIONS

TAST DE MÚSICA I VINS CATALANS PER A PREMSA INTERNACIONAL Creative Catalonia i Primavera Sound van organitzar una trobada privada orientada a professionals de mitjans internacionals per descobrir i celebrar la música independent i els vins catalans. Aquesta trobada va servir com a introducció a tots dos mons, amb un tast de vins cortesia de Gramona i una introducció a l'escena independent de Barcelona i Catalunya de la mà dels periodistes Joan S. Luna (redactor en cap de Mondo Sonoro) i Aleix Ibars (editor d'Indiespot i responsable de premsa de PrimaveraPro).

MUSIC FROM THE HOLYLAND – NETWORKING SOUNDS FROM ISRAEL Sounds From Israel va presentar el mercat de la música israelià, així com la seva diversitat, la gran quantitat d'opcions i sobretot els seus diversos impactes. The International Music Showcase Festival es va presentar com un dels esdeveniments més importants en resultats en el món de la música israelià, sobretot a nivell d'exposició i d'experiències destacades per als participants i convidats.

REUNIÓ D’APECAT La junta directiva de l’Associació de productors i editors fonogràfcs i videogràfcs de Catalunya (APECAT) va celebrar una assemblea general oberta només als seus membres.

REUNIÓ DE LA UFI La Unión Fonográfca Independiente (UFI) va celebrar una reunió privada oberta només als seus membres.

REUNIÓ D’APECAT La junta directiva de l’Associació de productors i editors fonogràfcs i videogràfcs de Catalunya (APECAT) va celebrar una asamblea general oberta només als seus membres.

TALLER PRIVAT UFI: COM PUJAR CATÀLEGS I RECUPERAR ELS PENDENTS A RITMOGESTIÓN La Unión Fonográfca Independiente (UFI) va celebrar un taller privat obert només als seus membres.

CONVENCIÓ INTERNACIONAL D’ALTAFONTE Altafonte va celebrar una convenció internacional oberta només als seus membres.

REUNIÓ D’ORGANITZACIONS MUSICALS: COL·LABORACIÓ INTERSECTORIAL PER AL DESENVOLUPAMENT DE PROJECTES MUSICALS A L'ÀMBIT EUROPEU Live DMA, Liveurope, IMPALA, UFI, ACCES, ASACC i APECAT van celebrar una reunió per discutir com poden compartir els seus punts forts i treballar junts en projectes europeus en què tenen interessos comuns.

REUNIÓ PRIVADA APM: DRETS DE ORIGEN L’Associació de Promotors Musicals (APM) va celebrar una reunió privada oberta només als seus membres.

28 REUNIÓ LIVEUROPE Liveurope va celebrar una reunió privada oberta només als seus membres.

REUNIÓ DONES A LA MÚSICA EN DIRECTE El col·lectiu Dones a la música en directe va celebrar una reunió privada.

WORKSHOPS

EL PAPER DELS PROMOTORS A LA IMPLEMENTACIÓ DE TECNOLOGIA NFC/RFID Quan un festival o esdeveniment decideix implementar tecnologia NFC es produeix un impacte global a les diferents àrees de l’organització: producció general, infraestructura, xarxes, accessos, seguretat, comunicació… Tot això contribueix al resultat fnal i a com el festival és percebut tant pel públic com pels mitjans i marques. Incloure aquesta tecnologia porta innumerables avantatges a curt i llarg termini, i per això el promotor no pot adoptar un paper d’espectador a l’hora d’integrar-la, ja que la inclusió de la millor tecnologia requereix d’una producció i execució ben planifcada per obtenir bons resultats.

El taller va comptar amb la participació de professionals responsables de diferents àrees de la producció, comunicació, o ticketing que van explicar les seves experiències i les mesures i solucions que han implementat internament per adoptar la tecnologia NFC, així com les eines que s'han emprat per la implementació i les lliçons que han après. A mesura que va avançar el taller es va extreure una petita "guia de bones pràctiques i eines" a l'hora d'implementar NFC que es van compartir a través de PlayPass a la seva web i altres canals.

Ponents: Estanis Martín de Nicolás (Stubhub), David de Wever (PlayPass), Guillermo Roadknight (PlayPass), François Jozic (Piknic Electronik)

COM DESENVOLUPAR MÚSICA PER A ANUNCIS Ets músic? Et dediques o vols dedicar-te a la publicitat? Treballes a una marca i utilitzes música? Has vist la música que han utilitzat a un espot i vols saber com l’ha descobert la marca? En aquest taller es va comptar amb tres professionals de tres àrees diferents però entrellaçades, que van unir el seu talent i coneixement per explicar com es crea música per a publicitat, de quina manera dóna valor a la creativitat i com ajuda a crear una imatge de marca consistent. Al taller es va mostrar aquest procés de creació en directe i de principi a f: des de la petició del client i l'elaboració d'un briefng creatiu, passant per la creativitat desenvolupada a l'agència i acabant amb la composició del propi músic, a través de les aportacions de la marca i el creatiu.

Ponents: José Antonio Palomares (McCann Ericsson), Eloísa Moscardo (Banco Santander), Gabriel Casanovas (Anaut), Jaime Nieto (CORD)

29 COM PODEN LES SALES DE CONCERTS SEGUIR SENT ATRACTIVES PER ALS JOVES? Les sales lluiten des de fa anys per ser reconegudes com a espais en què la gent jove pugui tocar i gaudir de la música en directe en un lloc segur. La seva evolució sempre ha estat ràpida i al marge dels circuits institucionals, i actualment, amb els nous models de creació, escolta i publicació online de la música, es plantegen nous reptes: quin paper segueixen tenint les sales? Quines són les conseqüències que han d'afrontar i com poden adaptar-se a aquests nous hàbits? Com poden enfortir el seu vincle amb el públic jove a través de les eines digitals, la programació i el marketing?

Ponents: Karen Sofe Sørensen (Brak), Denis Tallédec (Collectif Bar-Bars), Alejandro Tena (Queremos entrar), Ángel Aranda (Queremos entrar) Moderador: Kees Lamers (VNPF)

POP GOES POLITICS "Pop Goes Politics" (El pop es posa polític) és un concepte desenvolupat a Suïssa per PETZI (associació de sales de concerts i festivals) amb PromotorSuisse, que es va presentar per primer cop al M4Music Festival l'abril de 2016 com un diàleg obert entre els representants de les organitzacions de sales de concerts, les institucions públiques i els polítics. El seu objectiu és entendre i analitzar els problemes als que s'enfronten les sales de concerts per elaborar polítiques públiques que donin respostes i puguin crear l'entorn adequat per a la seva supervivència.

Els problemes concrets solen variar d'un país a un altre, de manera que Pop Goes Politics proposa a diverses organitzacions reunir-se durant PrimaveraPro per compartir les seves experiències i consells, amb l'objectiu que el reconeixement de les sales de concerts com a actius culturals per a la societat pugui desenvolupar-se de manera equilibrada a tots els països europeus.

Ponents: Stephanie Thomas (FEDELIMA), Anne-Claire Rocton (French Ministry of Culture), Philippe Nicolas (CNV), Miquel Cabal (Heliogàbal), Esther Úbeda (La Sala) Fila 0: Beverley Whitrick (Music Venue Trust), Isabelle von Walterskirche (PETZI), Marc Wohlrabe (Clubcommission), Carmen Zapata (ASACC), Federico Rasetti (KeepOn Live) Moderador: Audrey Guerre (Live DMA)

EE MUSIC El creixent compromís de les sales de concerts amb els temes que afecten a la societat està convertint la gestió de l'energia sostenible en un aspecte cada vegada més important per al sector del directe, però les bones intencions solen topar-se amb una barrera pel que fa a coneixements pràctics. EE MUSIC és la campanya més important que hi ha hagut pel que fa a temes energètics dins de la indústria musical europea, i té el propòsit d'escalar les bones pràctiques i les eines disponibles per a un millor ús de l'energia.

Ponent: Chiara Badiali (Julie's Bicycle / EE Music)

¡QUEREMOS ENTRAR! Aconseguir canvis legislatius a favor de la música no és fàcil, i ¡Queremos entrar! els ha aconseguit no només per al sector en si, sinó també per als menors d'edat, que ara poden entrar als concerts de la Comunitat de Madrid gràcies a la campanya. En aquesta presentació, els seus responsables van aportar la seva experiència perque moviments similars puguin replicar-se en altres zones d'Espanya o del món, i van refexionar sobre les estratègies que es poden adoptar per incloure als menors d'edat en un sector que necessita urgentment una renovació tant a nivell de públic com d'artistes.

Ponents: Carlos Sevilla (Queremos entrar), Alejandro Tena (Queremos entrar)

30 COM PODEM UNIFICAR ELS DIFERENTS ENFOCS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE A NIVELL EUROPEU? Les sales de concerts, com a agents culturals que són, formen part activa del desenvolupament i els canvis de la societat, de manera que també tenen una responsabilitat a l'hora de fomentar noves iniciatives en el terreny de la sostenibilitat. Com s'aborda el desenvolupament sostenible a les sales, tant pel que fa a estalvi d'energia com pel que fa a models econòmics i socials? En aquest taller es van presentar diversos exemples de cooperació europea basats en desenvolupament sostenible, i es va debatre sobre què pot fer-se a nivell comunitari per desenvolupar aquestes bones pràctiques.

Ponents: Marjan Dewulf (Muziekclub 4AD), Chiara Badiali (Julie's Bicycle / EE Music), Maeva Justice (Le Grand Mix), Milena Dabetic (L'Aéronef) Moderadora: Stephanie Thomas (FEDELIMA)

PRÀCTIQUES AMATEURS A LA MÚSICA EN DIRECTE: EL PANORAMA EUROPEU Les sales de concerts de base són una plataforma imprescindible perque els grups emergents comencin les seves carreres professionals, igual que també ho són perque els grups amateurs assagin i facin concerts sense necessitat de voler desenvolupar una carrera. Com donen suport a les sales de concerts a aquests grups? Quina legislació seria la ideal per desenvolupar aquesta escena amateur? Els participants en aquest taller van compartir les seves opinions i experiències per intentar determinar quines particularitats té cada país, i quins aspectes en comú es poden tractar a nivell europeu.

Ponents: Federico Rasetti (KeepOn Live), Jordi Planagumà (La Mirona), Samuel Arnoux (MAPL) Moderador: Armando Ruah (ACCES)

PER QUÈ HAURIEN DE TENIR UN ALCALDE DE NIT TOTES LES CIUTATS MUSICALS? L'Alcalde de Nit és un ambaixador de la cultura nocturna. El seu paper és vetllar per una escena musical dinàmica dins de la ciutat i estendre ponts entre les institucions, les sales de concerts i festivals, i els habitants. Moltes ciutats comencen a entendre que la cultura nocturna enforteix i contribueix al posicionament de les ciutats musicals al món, oferint una fnestra a la creativitat i la innovació cultural i social. Per això ja hi ha Alcalde de Nit a París, Amsterdam, Tolosa, Groningen i Zuric, Londres nomenarà un "Night Time Champion" aquest any, i ciutats com Barcelona i Milà ho estan considerant formalment.

Ponents: Chris Garrit (Alcalde de Nit de Groningen /INAF), Mark Davyd (Music Venue Trust), Carles Sala (Ayuntamiento de Barcelona), Miquel Cabal (Heliogabal) Moderadora: Isabelle Von Walterskirchen (PETZI)

CIUTATS DE LA MÚSICA: PARÍS, GLASGOW, BERLIN I BARCELONA El paper de la música en directe a les grans ciutats segueix generant un ampli debat, fns i tot després de decisions recents com les de Barcelona i Londres de permetre i donar suport a la música en viu en locals de petit format. En aquest panell, representants d'institucions i associacions locals de París, Glasgow, Berlin i Barcelona (juntament amb una nombrosa fla zero formada per perfls d'altres procedències) van exposar els seus models i experiències, per tal d'aprofundir en el debat iniciat a la primera edició del Congrés internacional de Sales de Concert de l'any passat a PrimaveraPro, que va comptar amb la participació de representants d'Austin, Groningen, Reykjavík i Londres.

Ponents: Dominique Muller (Bureau de la Musique, Paris), David Laing (Glasgow Life), Katja Lucker (Musicboard Berlin), Carles Sala (Ajuntament de Barcelona) Fila 0: Dagur Bergþóruson Eggertsson (Alcalde de Reykjavík), Tom Vangheluwe (De Kreun), Denis Talledec (Collectif Bar Bars), Berend Schans (VNPF), Katja Hermes (Sound Diplomacy) Moderador: Daniel Granados (Cultura Viva)

LIVEUROPE: QUAN LES SALES DE CONCERTS TREBALLEN JUNTES Les sales de música en directe tenen molta més força quan treballen juntes. Un any i mig després del llançament de Liveurope, la primera plataforma europea de sales de concerts, aquesta nova forma de col·laboració dins el sector de la música en viu està resultant ser especialment efectiva. Més de 600 grups emergents de tota Europa ja han estat programats a les 13 sales de la xarxa fns al moment, de manera que els efectes positius de la cooperació són clars. Aquest panell va reunir algunes de les persones darrere de la iniciativa, i es va centrar en els detalls de Liveurope, les seves ambicions de futur i el seu model per fer créixer la xarxa. El debat va estar moderat per Fabien Miclet, que coordina la plataforma des de Brussel·les.

Ponents: Ditte Sig Kramer (Vega), Eyvind Brox (Blå), Naiara Lasa (Apolo), Kurt Overbergh (Ancienne Belgique) Moderador: Fabien Miclet (Liveurope)

31 ATTITUDE IS EVERYTHING: L'ACCÉS A LES SALES PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT Attitude is Everything és una organització benèfca enfocada a aconseguir que les indústries musical i d'esdeveniments siguin tan accessibles com puguin per a persones sordes i amb discapacitat, ja siguin públic, intèrprets o treballadors. Han premiat més de 115 sales i festivals britànics per les seves bones pràctiques (entre ells Glastonbury, Latitude, Festival No. 6, The O2, Roundhouse i Wembley Arena), a més d'elaborar cada dos anys un estudi sobre la situació actual a través del Mystery Shopping Project, en què els seus voluntaris (persones sordes i amb discapacitat) van a concerts i festivals i expliquen la seva experiència. També ofereixen formació en temes d'igualtat per a discapacitats, i consultoria per a accessibilitat a esdeveniments.

Ponents: Gideon Feldman (Attitude is Everything), Mich Wyser (PETZI)

L'EVOLUCIÓ DEL MERCAT DELS 'BOOKERS' A EUROPA La posició dels agents, promotors i bookers ha canviat molt en els últims anys. Les agències contracten ara directament les seves sales, fet que altera la relació amb els bookers i l'elaboració de l'oferta musical. Alhora, els bookers s'enfronten a nous mercats i a tota mena de pressions i competència. Quins són els reptes i com cal afrontar-los?

Ponents: Maude Paley (Rocking Chair), Stefanie Klär (Kuppel), Yann Rivoal (Le Vapeur), Lluís Torrents (Razzmatazz) Moderador: Torbjørn Heitmann Valum (NKA)

PRESENTACIÓ DE L'ESTUDI SOBRE LA SITUACIÓ DE LES SALES DE CONCERTS A EUROPA La xarxa Live DMA representa més de 1500 sales de concerts i festivals a Europa, i des de fa tres anys elabora un estudi que repassa la situació de les sales europees i subratlla les seves particularitats i problemes actuals. L'enquesta mesura les activitats de les sales, les seves visites, la seva economia i els seus índexs d'ocupació, i els resultats d'enguany s'ofereixen per primera vegada en aquesta presentació a PrimaveraPro. És la venda d'entrades sufcient per cobrir els costos de programació? Quin paper tenen els voluntaris als equips de les sales? Quin percentatge hi ha de subvencions i venda de begudes en els ingressos?

Ponent: Arne Dee (Live DMA)

COM POT LA COMISSIÓ EUROPEA RECOLZAR EL SECTOR DE LA MÚSICA? La Comissió Europea està treballant actualment cap a un possible programa de la UE per al sector de la música, seguint la línia del programa MEDIA del sector audiovisual, que existeix des de fa 25 anys. Si s’aprovés, el programa de música s’iniciaria el 2020. La Comissió ha organitzat una sèrie de workshops durant la primera meitat de 2016, convidant organitzacions del sector musical per tal que donessin les seves opinions sobre com hauría de ser el programa de música de la UE. Aquest panel va ser una bona oportunitat per conèixer de primera mà els plans de la Comissió i la feina que s’ha fet fns ara, així com per escoltar el punt de vista d’un representant espanyol del Parlament Europeu i de les organitzacions de la indústria musical IMPALA y Live DMA. El panel va estar moderat per Fabien Miclet, coordinador de la plataforma Liveurope, que disposa de recolzament de la UE.

Ponents: Alessandro Senesi (Cap d’unitat adjunt del programa Europa Creativa, Comissió Europea), Javi López (Eurodiputat, PSC), Audrey Guerre (Live DMA), Helen Smith (IMPALA) Moderador: Fabien Miclet (Liveurope)

32 LES ASSOCIACIONS DE SEGELLS INDEPENDENTS El sector discogràfc independent està integrat per multitud de petites empreses que troben moltes barreres per poder oferir els seus continguts als usuaris. Tot i que el 99% dels segells són Pimes, la concentració fa que més del 95% del que la gent pot escoltar i veure en botigues, ràdio i televisió pertanyi a 3 multinacionals. I tot i ser el motor creatiu del qual es nodreixen moltes empreses tecnològiques, la bretxa de valor fa que els ingressos que arriben als que generen els continguts siguin molt menors del que els correspondria. Per aquests i altres motius els segells necessiten unir les seves forces per donar suport a la creació musical i la diversitat cultural, i tenir una veu comuna per defensar els seus interessos.

Ponent: Noemí Planas (UFI / IMPALA)

SYNCH.CAT Synch.cat és una plataforma per a sincronitzacions del catàleg dels segells associats. L'objectiu de la plataforma és potenciar les sincronies d'enregistraments que pertanyen a les discogràfques associades a APECAT a través d'una plataforma de recerca temàtica per tags, estats d'ànim, etc., el destinatari de la qual seran els professionals del sector audiovisual (music curators, productores audiovisuals de sèries de TV, cinema, publicitat, etc).

Ponent: Eva Faustino (APECAT)

ALTAFONTE Altafonte és una companyia líder global de distribució digital present a tots els mercats del món, que ofereix serveis en el món de la música sota criteris empresarials sostenibles. Desenvolupen la seva pròpia tecnologia i sistemes de gestió online per aconseguir la màxima efcàcia, rapidesa, productivitat i rendibilitat, amb un servei personalitzat en sintonia amb els proveïdors de continguts creatius: productors, segells i artistes.

Ponent: Inma Grass (Altafonte)

PENSA DIFERENT: ESTRATÈGIES CREATIVES PER A LA PROMOCIÓ DE LA MÚSICA Avui dia, les diferents eines que es poden utilitzar per publicar un disc s'han convertit en un element clau a l'hora de crear una estratègia creativa per a la promoció d'un artista. Analitzar la idoneïtat de cada un dels diferents elements que utilitzarem, planifcar la publicació de contingut a les xarxes socials, decidir el format en què es publicarà el disc, crear contingut audiovisual més enllà dels vídeos promocionals o intensifcar la relació de l'artista amb la base de fans són algunes de les coses que cal tenir en compte.

Ponents: Ruth Barlow (Beggars Group), Gerardo Carton (Producciones de Carton), Bruno Munoz (ABC_DJ) Moderador: Verónica Casas (Blanco y Negro)

FESTÍ DIGITAL O FAM ONLINE? COM PUBLICAR UN DISC AL 2016 Publicar música ha estat la pedra angular de la indústria musical des de la invenció del gramòfon, però mai havia estat tan complicat com el 2016. El moment àlgid de les plataformes digitals ofereix un ventall gairebé massa ampli per artistes, segells i mànagers. Has de deixar la teva música fora de Youtube, que monetitza per visualitzacions però té més de mil milions d'usuaris? Evitar Spotify farà que venguis més còpies? O cal sumar-se a totes les plataformes digitals, esperant que alguna doni la campanada?

Ponents: Fernando Delgado ([PIAS] Iberia & Latin America), Rachel Stoewer (Cooking Vinyl), Ricard Tomás (Blanco y Negro Music), Manuel Torresano (Music as Usual) Moderador: Carles Martínez (Industria Musical)

33 UNITED ARTIST MEDIA UAM (United Artists Media) és una comunitat d'infuencers que permet promocionar llançaments discogràfcs o esdeveniments a través d'una xarxa que s'adapta perfectament a les necessitats de cada proposta.

Ponent: Anna Llacher (United Artist Media)

INDEPENDENT MUSIC HUBS Independent Music Hubs és una plataforma creada per UFi (Unió Fonogràfca Independent) per donar suport a la promoció i mobilitat internacional dels artistes del sector independent a Europa i crear xarxes internacionals entre els diversos professionals del sector, mitjançant l'organització de jornades formades per sessions de networking i showcases artístics a diferents ciutats europees. El projecte té caràcter bidireccional i col·laboratiu entre els col·lectius i organitzacions de la indústria musical dels països implicats en cada edició.

Ponent: María Ibáñez (UFI)

EMOTION EXPERIENCE L'agència Emotion Experience ha aplicat la seva experiència en marketing sensorial i la seva faceta com a creadors de contingut per a marques per desenvolupar un innovador sistema en el mercat musical, orientat a crear playlists úniques per a cada un dels seus clients (botigues, centres comercials, bancs... ), introduint el factor emocional en elles i amb l'objectiu de potenciar l'experiència de compra i la satisfacció de l'usuari. La plataforma permet tenir un control total de la gestió de continguts musicals i visuals de tots els punts de reproducció a nivell mundial, cosa que suposa una nova via de negoci com a segell discogràfc i generador de música.

Ponent: Carles Gilibets (Emotion Experience)

COM POT LA COMISSIÓ EUROPEA RECOLZAR EL SECTOR DE LA MÚSICA? La Comissió Europea està treballant actualment cap a un possible programa de la UE per al sector de la música, seguint la línia del programa MEDIA del sector audiovisual, que existeix des de fa 25 anys. Si s’aprovés, el programa de música s’iniciaria el 2020. La Comissió ha organitzat una sèrie de workshops durant la primera meitat de 2016, convidant organitzacions del sector musical per tal que donessin les seves opinions sobre com hauría de ser el programa de música de la UE. Aquest panel fou una bona oportunitat per conèixer de primera mà els plans de la Comissió i la feina que s’ha fet fns ara, així com per escoltar el punt de vista d’un representant espanyol del Parlament Europeu i de les organitzacions de la indústria musical IMPALA y Live DMA. El panel va estar moderat per Fabien Miclet, coordinador de la plataforma Liveurope, que disposa de recolzament de la UE.

Ponents: Alessandro Senesi (Cap d’unitat adjunt del programa Europa Creativa, Comissió Europea), Javi López (Eurodiputat, PSC), Audrey Guerre (Live DMA), Helen Smith (IMPALA) Moderador: Fabien Miclet (Liveurope)

COCKTAIL, PRESENTACIÓ I ENTREGA DE PREMIS IMPALA Per celebrar el seu 15è Aniversari, IMPALA (l'organització basada a Brussel·les que representa les companyies i associacions de música independent d'Europa) ha posat en marxa diverses iniciatives que s'agrupen sota el lema IMPALA 15, i que volen visibilitzar el que les independents han aconseguit en aquests 15 anys d'acció col·lectiva. Un d'aquests projectes és el Young Independent Label Spotlight, un especial mensual sota la campanya "FIVEUNDERFIFTEEN" que vol donar visibilitat al treball d'una sèrie de segells europeus amb 15 o menys anys de trajectòria. Al maig es van anunciar cinc d'aquests segells, entre ells l'espanyol Canada, que va rebre el seu premi en aquest acte.

Participants: Helen Smith (IMPALA), Noemí Planas (UFI)

34 ESTACIÓ DE PLAYLISTS L’espai de l'Arxiu Xcèntric del CCCB –d'accés lliure– es va convertir en una estació de playlists, en què es van projectar una selecció de videoclips interactius i 360º, així com una mostra de l'obra de Walter Stern, dels protagonistes de la sessió "Tàndems Creatius", i del catàleg de VICE.

INSIDE MEDIA HOUSES: VICE En aquesta sessió es van abordar quines estratègies econòmiques, tecnològiques i creatives escullen les marques a l'hora d'elaborar un projecte multimèdia complex. Quin lloc ocupa la marca a cada fnestra i com es relaciona amb els continguts musicals? Quina és la línia editorial proposada a l'hora de treballar els continguts audiovisuals per a una marca? Com es relacionen les innovacions tecnològiques amb la producció de continguts i la pròpia defnició de la marca? VICE està desenvolupant noves estratègies com VICELAND (la televisió de VICE estrenada a fnals de febrer de 2016), Diario VICE (programa diari per a Movistar+, inaugurat a la tardor de 2015) i Noisey (plataforma dedicada a la música), entre altres.

Ponents: Andrés Reymondes (Vice.es), Medir Plandolit (Vice News), Dani Campos (Diario VICE)

VÍDEOS 360º I REALITAT VIRTUAL 2016 és, per f, l'any de la realitat virtual, ja que empreses com Facebook, Samsung i Apple estan desenvolupant els seus prototips d'Oculus, a més de projectes digitals vinculats amb la RV. En aquest taller / demostració en viu conduït per Roc Parés (artista investigador en comunicació interactiva), professionals i experts com Eloi Champagne (director tècnic de l'estudi d'animació del National Film Board of Canada, on també ha desenvolupat projectes de realitat virtual aplicada al so), Jorge Caballero Ramos (actualment desenvolupant el primer documental basat en la realitat virtual del Màster de Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona), i Be an other Lab (laboratori que des de 2006 s'ha centrat en tecnologies immersives i l'entorn digital, analitzant-les des d'una perspectiva sociològica i experimental) van mostrar i detallar els seus projectes, incidint en les particularitats tècniques i les possibilitats que ja tenim al nostre abast.

Ponents: Eloi Champagne (National Film Board of Canadà), Jorge Caballero Ramos (Universidad Autónoma de Barcelona), Philippe Bertrand (BeAnotherLab), Jimena Torno (documentary director) Moderador: Roc Parés (artista)

VÍDEOS MUSICALS LOW COST PER A COMUNITATS ONLINE Quan es parla de la Generació Z, o de qualsevol que hagi crescut amb Internet, es parla d'una altra manera de produir, distribuir i consumir música i vídeos musicals. A través d'apps, programes d'edició online, remescles o l'apropiació del llenguatge de la xarxa, hi ha una sèrie de joves creadors i creadores de videoclips que no demanen permís per dur a terme les seves creacions. Ni permís ni diners: produeixen vídeos low cost pensats exclusivament per la xarxa. Autors com Ackee Films (realitzadors dels vídeos de Pxxr Gvng, entre d'altres), Dinger King i Willy Watermelon (realitzadors dels vídeos de KFN), Space Surimi, Javi Álvarez (La Follable, realitzador de vídeo per Roldán, entre d'altres), Los Ganglios (productors dels seus videoclips i de vídeos per altres bandes com Los Punsetes) o de Gema Briones (realitzadora de vídeos per Les Bistecs), que en aquesta sessió van abordar aquesta forma d'expressió que aprofta les possibilitats tecnològiques a l'abast de tothom.

Ponents: Kokos Ackee (Ackee Films), Dinger King y Willy Watermelon (directors), Javi Álvarez (La Follable), Gema Briones (directora) Moderador: Joan Pons (Rockdelux / Fotogramas / Ara Play)

35 NOVES OPORTUNITATS CREATIVES I ECONÒMIQUES PER A LA COMUNITAT CREATIVA GLOBAL Avui dia és habitual trobar-se amb empreses que es dediquen a connectar marques amb realitzadors, alhora que desenvolupen noves sinergies entre festivals, marques i creadors musicals i audiovisuals. És el cas de Genero, que connecta clients a la comunitat creativa global centrant-se en els vídeos musicals i el cinema a parts iguals, i de 1Band1Brand, que posa en contacte músics amb marques i esdeveniments. Aquesta sessió va debatre cap a on avança aquesta nova forma de comunicació.

Ponents: Mick Entwisle (Genero), Brady Sadler (1Band1Brand)

LA GESTIÓ DE LA IMATGE DE L'ARTISTA DES DEL SECTOR AUDIOVISUAL La multipremiada productora Academy Films, fundada fa 25 anys, es dedica a la publicitat, els vídeos musicals, els curtmetratges, els llargmetratges i els continguts digitals. Una de les seves prioritats passa per desenvolupar el talent emergent, i en aquest sentit van apostar per noms com Jonathan Glazer, Frederic Plancho, Si & Ad, Seb Edwards o Martin De Thurah quan eren molt joves. El 2010 van crear A +, la divisió de la companyia dedicada al treball digital, els vídeos musicals, les instal·lacions i els concerts en viu. La productora Liz Kessler i el realitzador Walter Stern van exposar els seus casos particulars per explicar com es pot crear i reforçar la imatge de l'artista musical des del sector audiovisual.

Ponents: Liz Kessler (A+), Walter Stern (A+) Moderador: Cristian Pascual (In-Edit)

NETWORKING AMB EL CLÚSTER AUDIOVISUAL: MÚSICA I AUDIOVISUAL, NOVES NARRATIVES PER A NOVES FINESTRES

Sessió per desenvolupar sinergies i intercanviar projectes entre el sector audiovisual i el musical. Presentació dels agents dels dos àmbits vinculats amb les seves respectives associacions a partir de la mostra d'alguns projectes d'èxit en l'àmbit audiovisual-musical. Sessió coordinada amb el Cluster Audiovisual.

LOOP PRESENTA: WONDERS (CARLES CONGOST) Presentació de “Wonders” de Carles Congost (Olot, 1970), projecte guanyador de la segona edició del Premi de Videocreació impulsat per la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, Arts Santa Mònica i LOOP Barcelona.

“Wonders” és una proposta videogràfca que utilitza recursos propers al biopic musical i la performance per analitzar la fgura del «one-hit wonder», probablement, una de les més simptomàtiques del paradigma neoliberal que ha impregnat totes i cadascuna de les esferes del món global les darreres tres dècades. Lʼexpressió «one-hit wonder», serveix, en la indústria discogràfca, per a anomenar aquells que han assolit el reconeixement massiu de manera fugaç gràcies a un sol senzill reeixit.

Ponentes: Carles Congost (artista audiovisual), Eloy Fernández-Porta (escriptor, professor i performer)

LES DUES VIDES DE JOHN CARPENTER: MÚSIC I CINEASTA Primavera Sound i Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya organitzaren una sessió per endinsar-se en la carrera artística d'un dels convidats més especials de Primavera Sound 2016: John Carpenter. Cineasta i compositor musical de les seves bandes sonores, ha estat una de les referències indiscutibles del Festival de Cinema de Sitges i del gènere de terror, que el considera una de les seves fgures clau.

Ponents: Jaume Balagueró (cineasta), Ángel Sala (Sitges IFFFC), Nacho Cerdà (Phenomena)

36 TÀNDEMS CREATIUS: RELACIONS ENTRE CINEASTES I GRUPOS ESPANYOLS Hi ha cineastes que han estat responsables de la construcció en l'imaginari compartit d'alguns grups musicals, mitjançant la creació dels seus videoclips en llargues relacions matrimonials en què la línia que separa les aportacions del cineasta de les de la banda es difumina. És el cas de J.A. Bayona amb OBK, de Lyona amb Love of Lesbian, de Sergi Pérez amb Manel, de Kike Maíllo amb Manos de Topo, de Luis Cerveró (exCANADA) amb Joe Crepúsculo, i de Roger Guàrdia (CANADA) amb Mourn. En aquesta sessió lúdica es van confrontar de forma creuada els millors videoclips de cada tàndem, comentats pels seus responsables.

Ponents: J. A. Bayona (director de cinema i realitzador), Lyona (directora de cinema i realitzadora), Sergi Pérez (director de cinema i realitzador), Kike Maíllo (director de cinema i realitzador), Roger Guàrdia (realitzador) y Luis Cerveró (Terranova)

DOCUMENTAL MUSICAL: MEETING PEOPLE IS EASY (1998) El rockumental segueix a Radiohead al llarg de l'extensa gira de presentació del seu emblemàtic "OK Computer" (1997), des del seu inici a Barcelona fns a la clausura, 104 concerts més tard, a Nova York. S'hi mostren fragments de concerts, del dia a dia del grup i d'entrevistes promocionals entre videoclips i passatges abstractes, fugint en tot moment de les qüestions més intimistes i personals dels membres de la banda.

DOCUMENTAL MUSICAL: THE BALLAD OF GENESIS AND LADY JAYE (2011) Un retrat íntim i colpidor de la vida i treball del pioner de la performance i del punk Genesis Breyer P-Orridge (Throbbing Gristle, Psychic TV), i de la seva col·laboradora i dona Lady Jaye. El documental es centra en la transformació física que assumeix la parella en el desenvolupament del seu projecte "Pandrogyne".

PLAYLIST BEST OF VICE Prayers and the Cholo Goth Movement-Noisey Meets VICE, 8’10”, V.O. subt. anglès

Making Digital Cumbia in Peru-Sub.Culture Lima VICE, 7’11”, V.O.subt. anglès

Diario VICE: Dembow callejero 8’, V.O. castellà

King Lil G Keeps Compton’s History Alive. Noisey Raps 8’30”, V.O. subt. anglès

Música barata y fama de YouTube. Una conversación entre El Coleta y Cecilio G VICE, 6’47”, V.O. subt. anglès

NOISEY Meets: Los Sugus VICE, 4’39”, V.O. subt. anglès

Three Days with Mourn at Primavera Sound VICE, 14’34”, V.O. subt. anglès

DOCUMENTAL MUSICAL: SHUT UP AND PLAY THE HITS (2011) El documental mostra a James Murphy, líder de LCD Soundsystem, una setmana abans del seu concert de comiat al Madison Square Garden. Els hits en directe es barregen amb la quotidianitat de l'autor i la seva percepció del grup, les gires, la composició i la humilitat.

37 OPENING PRIMAVERAPRO STARTUPS 2016 Sessió de benvinguda de la tercera edició de PrimaveraPro Startups, la iniciativa conjunta de PrimaveraPro i Seed&Click per premiar i enfortir les iniciatives empresarials vinculades amb el sector de la música. Presentació a càrrec de Juan Álvarez de Lara, CEO de Seed&Click.

Ponent: Juan Álvarez de Lara (Seed&Click)

COM ACONSEGUIR 1,6 MILIONS DE DÒLARS PER LA TEVA STARTUP MUSICAL? Luis Iván Cuende de Stampery i Shachar Gilad de Soundbetter, els responsables dels dos projectes guanyadors de l'edició anterior de PrimaveraPro Startups, van compartir en aquesta sessió les seves experiències al llarg de l'últim any, en què han aconseguit aixecar un total de 1.6 milions de dòlars per a les seves respectives empreses. Van estar acompanyats de Nevena Vujosevic (Berklee College of Music) com a moderadora del panel.

Ponents: Juan Álvarez de Lara (Seed&Click), Shachar Gilad (Soundbetter) Moderadora: Nevena Vujosevic (Berklee College of Music)

STARTUPS PITCHING Els 5 projectes fnalistes seleccionats a nivell internacional per la seva innovació i caràcter disruptiu dins de la indústria tecnològica i musical es van presentar davant el jurat d'experts, inversors i públic assistent a la gran fnal de PrimaveraPro Startups. Cada projecte va presentar la seva proposta en format elevator pitch (5 minuts). El guanyador, que va ser escollit pel jurat immediatament després, es va emportar un premi valorat en 100.000 euros.

Els cinc projectes seleccionats de PrimaveraPro Startups 2016 van ser: Bandsquare (París, França), Humm (Londres, Regne Unit), Xceed (Itàlia / Espanya), Rotor Videos (Londres, Regne Unit), i Whitestone (Amsterdam, Països Baixos).

DELIBERACIÓ DEL JURAT / SESSIÓ DE NETWORKING Un cop presentats tots els projectes fnalistes, el jurat es va retirar a deliberar per escollir el guanyador. Mentre el jurat estava reunit, a la sala principal va desenvolupar-se el networking perquè els assistents poguessin conèixer als inversors presents en aquesta edició i viceversa.

COM CONSTRUIR UNA PLATAFORMA DE STREAMING D’ÈXIT Pablo Skaf, Head of Iberia Operations de Deezer, va exposar en aquesta keynote les claus d'un projecte d'èxit com la plataforma de streaming Deezer. Skaf és especialista en desenvolupament de negoci i marketing, i compta amb àmplia experiència en el sector de la cultura, els mitjans de comunicació i les marques.

Ponent: Pablo Skaf (Deezer)

ENTREGA DE PREMIS Després de la deliberació del jurat, el projecte guanyador de PrimaveraPro Startups 2016 va ser anunciat: Whitestone. Aquesta startup es va emportar el premi valorat en 100.000€. També es va anunciar el guanyador del premi del públic, votat a les xarxes socials durant els dies previs a la cita: Rotor Videos.

38 Cròniques

Apunts de PrimaveraPro 2016

"A mesura que les coses canvien, es mantenen igual". Aquest sembla ser el missatge fonamental de les converses que van tenir lloc al llarg de tots els panels i entrevistes realitzats durant la setena edició de PrimaveraPro.

"Segueix sent la premsa musical rellevant?", va ser la pregunta crucial del panel moderat per Judy Cantor-Navas de Billboard, en el qual representants de publicacions importants com Pitchfork, Stereogum i Intro van argumentar el cas per concloure que encara que defnitivament algunes dinàmiques de poder han canviat -sobretot en relació amb les exclusives-, el rol dels periodistes segueix tenint una gran importància, ja que constitueixen el fltre a través del qual el públic rep la informació que li és rellevant, ja que no tothom té temps per explorar la gran quantitat de notícies i música disponible en l'actualitat. Mentre la música tingui importància per al públic, la premsa musical seguirà existint, la gent sempre voldrà llegir cròniques de concerts, o llegir entrevistes dels artistes als quals admira. Les persones valoren la veu i el criteri de certes publicacions, la qual cosa els dóna l'oportunitat de descobrir nova música recomanada per aquelles fgures en què confa. Finalment, el paper de selector o de curadoria guanya cada vegada més rellevància, ja que sempre una opinió personal té més valor que el d'una recomanació generada automàticament per un algoritme.

Una altra de les converses importants que es van suscitar en diversos dels panels de la trobada va ser la referida a Llatinoamèrica. Des de Brasil, Daniela Ribas, membre titular del Sector Música del Consell Nacional de Política Cultural del Ministeri de Cultura del Brasil, va deixar clar com no poden existir polítiques per a la música i per a la cultura si no hi ha democràcia a un país. Un dels principals problemes de Brasil és la corrupció governamental i la burocràcia, pel que ha estat impossible establir mecanismes institucionals sòlids que estimulin el desenvolupament artístic musical des del punt de vista econòmic i cultural.

No obstant això, l'escena musical independent no para de crèixer: exemple d'això és l'èxit del Festival Bananada. Els seus representants van ser presents en diversos dels panels de PrimaveraPro, discutint-se en un d'ells sobre la naturalesa social dels festivals arreu del món: segueixen sent espais socials i polítics o s'han convertit en només iniciatives comercials? Aquest panel moderat per Ruth Daniel d'Un-Convention va presentar exemples de festivals com el Shambala a Anglaterra, que no té cap patrocinador ni anunciant. El seu director creatiu Sid Sharma va indicar que "és un risc dependre en gran mesura dels patrocinadors, perquè són entitats externes amb interessos propis que poden no estar en el futur, generant un important buit en el pressupost dels festivals". En aquest cas, el contracte social és molt més important que el comercial.

No obstant això, comptar amb patrocinadors pot tenir un impacte important, com és en el cas de Bananada, que en tenir més diners provinents d'empreses pot permetre’s baixar el preu de l'entrada per al benefci dels assistents. Pel que fa a les afliacions polítiques, sobretot en el cas de Brasil actualment, tot i que el festival pròpiament no s'associa directament amb cap partit, és molt difícil apartar-se de la realitat política del país i és impossible limitar l'expressió de la gent i els artistes davant els esdeveniments. Així mateix, la construcció del line-up d'un festival és en si un acte polític, sobretot en el cas de festivals independents on els criteris van més enllà de l'èxit comercial.

Continuant amb el tema festivals, es va abordar també el creixent mercat per a aquest tipus d'esdeveniments a Llatinoamèrica. És indubtable la infuència de les corporacions com Live Nation endinsant-se al mercat llatinoamericà, la qual cosa difculta cada vegada més l'abast dels festivals independents, ja que igual que succeeix amb gires d'importants artistes, la gran majoria són comprades per grans promotors. Davant d'aquesta realitat, la conclusió és que és important defnir els festivals independents com a plataformes de desenvolupament de nous artistes, amb identitat i esperit propi. En una altra conversa sobre festivals, Henrik Rasmussen, director del festival danès Roskilde -guanyador del Primavera Award 2016- va explicar que és fonamental trobar un nínxol i defnir una proposta única, ja que la competència avui dia no és entre festivals, 39 sinó entre totes les diferents opcions que té una persona jove per gastar els seus diners. La batalla està en com aconseguir que la gent gasti els seus diners en una activitat com un festival, per a la qual cosa cal crear una experiència única per poder sobresortir.

Com és habitual en els últims anys, la guerra de l'streaming també va ser àmpliament discutida amb un panel molt complet que va oferir interessants perspectives sobre si aquesta fèrria competència és bona o no per a la indústria, i especialment per als fans. Les exclusives defnitivament són aquí per quedar-s’hi, però aquestes pràctiques són confuses per als usuaris i al mateix temps frustrants, ja que aquells que paguen per un servei de streaming premium volen tenir accés a música que potser no estigui disponible. Albert Torres de The Orchard va argumentar que el més perjudicat en les guerres del streaming és l'artista, ja que per exemple en el cas de Taylor Swift, la seva música no arriba al públic escandinau, que majoritàriament consumeix música a través de Spotify. Torres igualment va exposar la seva posició que perquè existeixi realment una guerra, tots els oponents han d'estar a igual nivell, i actualment aquest no és el cas: hi ha un líder clar i els altres necessiten les exclusives com a eina per poder créixer i equilibrar la balança. Al fnal, la guerra del streaming serà benefciosa perquè més gent coneixerà els diferents serveis de streaming i el mercat creixerà.

"Com portar la teva música a l'estranger" va ser un panel en el qual es va discutir sobre estratègies i rutes per aconseguir entrar a mercats internacionals. No hi ha una manera correcta o incorrecta d'exportar un artista, cada artista ha de ser vist individualment. Un dels principals obstacles és la mida de la indústria al país al qual es vol arribar i si hi ha una estructura independent sòlida amb la qual establir primers contactes. Una altra de les barreres la representa l'idioma, però hi ha casos en què això no és problema, es tracta de la connexió de la gent amb la música, trobar l'ambient o mercat adequat (usualment escenes independents, però és una cosa que porta temps). La col·laboració amb artistes locals no sempre és el camí, ja que no necessàriament el públic d'aquest artista és el nostre públic objectiu; es tracta que l'artista, encara que no canti en anglès o en l'idioma objectiu, tingui una història per explicar, una imatge i un missatge coherent, qualitat musical i tingui clar el concepte del projecte artístic que vol desenvolupar.

Com a punt fnal als panels es va comptar amb la presència de dues fgures brillants en la indústria musical: el productor Flood, que ha treballat amb artistes com PJ Harvey i Nine Inch Nails, i el director de Domino Records, John Dyer.

Flood ens va deixar el refrescant missatge que els artistes s’han d'enfocar en el seu art i el treball del productor és facilitar aquest enfocament, propiciant un ambient en el qual el músic pugui sentir-se com la versió més honesta de si mateix. Les arts i el comerç sempre han anat de la mà, i la indústria ha intentat reduir el valor de la música com una forma d'art, però les pròximes generacions no poden ser controlades. Una persona jove entusiasmada per veure al seu artista favorit, no té res a veure amb el comerç i és una cosa que no es pot controlar ni fabricar.

John Dyer de Domino Records va respondre a la pregunta "Són necessàries les discogràfques avui dia?". Amb l'actual panorama de la indústria, en el qual per exemple un artista com Chance the Rapper ha arribat al capdamunt de les llistes sense pertànyer a cap segell, fent-ho tot ell sol, què poden oferir? "No és una conversa binària, no es tracta que ara les discogràfques no tinguin res a oferir, sinó que diferents tipus d'artistes necessiten diferents tipus de serveis. Les opcions s'han expandit, i ara alguns artistes tenen la possibilitat de fer les coses pel seu compte, si és el seu desig fer-ho", va contestar Dyer.

Una de les polítiques que ha permès l'èxit de Domino com a discogràfca independent obeeix al fet que ells mateixos controlen tots els seus drets digitals, i com a conseqüència hi ha menys intermediaris rebent part dels ingressos. "Estic convençut que en treure elements de la cadena de producció, hem aconseguit pagar als nostres artistes millor que les majors, perquè no hi ha una gran quantitat de persones rebent una part".

Julia Hernández (Indústria Musical)

40 Congrés Internacional de Sales de Concerts de PrimaveraPro 2016: conclusions

Dins de la celebració dels congressos internacionals en aquesta edició de PrimaveraPro van quedar patents dos fets destacables com són la importància tant econòmica com cultural i social que tenen els locals de música i sales de concerts a les mitjanes i grans ciutats, així com el perill que comporta el cada vegada més gran procés de gentrifcació dels nuclis urbans que amenacen de fer desaparèixer aquests locals i sales.

Iniciatives com la de la plataforma ¡Queremos Entrar!, que defensa l'entrada de menors d'edat a sales de concerts, el nomenament d'Alcaldes de Nit a ciutats com París, Amsterdam o Zuric o la creació de la Comissió de Clubs de Berlín, que exerceix de mediador entre les sales de concerts, clubs, festivals i els ciutadans i institucions públiques, demostren la creixent importància de les sales de concerts i locals com a eixos fonamentals d'una cultura sostenible i saludable que té la seva recompensa econòmica en moltes ciutats amb l'atracció de turisme, entre altres coses.

PRÀCTIQUES AMATEURS A LA MÚSICA EN DIRECTE: EL PANORAMA EUROPEU

Moltes d'aquestes sales exerceixen d'únic suport per a músics amateurs i serveixen de posada de llarg per a molts artistes en potència, segons es va poder comprovar a la xerrada "Pràctiques amateurs a la música en directe: el panorama europeu". Països com Itàlia i França compten amb importants organitzacions per donar suport al que s'anomena "el futur de la música".

El taller va estar moderat per Armando Ruah, coordinador de l'Associació estatal de sales privades de música en directe (ACCES), i va comptar amb la participació de Federico Rasetti, project manager i coordinador de la xarxa de clubs de directe italians (KeepOn LIVE), Samuel Arnoux, pertanyent a una organització sense ànim de lucre que promou i dóna suport a músics amateurs i professionals (MAPL), i Jordi Planagumà, coordinador de la xarxa de Cases de la Música catalana.

A la xerrada es va reivindicar la importància de l'amateurisme i del suport que exerceixen les sales englobades en els col·lectius dels ponents. Segons Planagumà "tots els músics professionals han estat una vegada afcionats, així que el seu paper és important per a la generació de futurs artistes encara que l'amateurisme no té per què ser un pas previ a la professionalitat", puntualitzant a més que molts d'ells "decideixen quedar-se com amateurs ".

Arnoux, per contra, va destacar la seva vessant "transcendental" i romàntica, puntualitzant que des del seu col·lectiu de sales i locals es calibra l'amateurisme com l'eina que ajuda "a la vida cultural d'una ciutat o regió", contribuint al fet que les persones siguin "més feliços".

El panel va tocar també aspectes relacionats amb els límits entre el professionalisme i l'amateurisme, el que va donar peu a un altre debat. Per a Jordi, "el músic amateur és aquell que no es dedica a la música i no percep una retribució per això. El músic professional sí que percebria una retribució i viu exclusivament de la seva tasca com a músic ", una cosa que a França no queda emparat per una defnició legal. "A França no hi ha una defnició legal del que seria un músic afcionat" va comentar Samuel referent a això. "Per a nosaltres un músic professional és aquell que treballa en la música i té obligacions, està regulat per llei. (...) No obstant això el que no hi hagi un estatus legal de músic amateur ha provocat que hi hagi ara mateix a França un debat entre sales de concerts, músics i sindicats d'artistes. Si es fa diners en un concert, s'hauria de pagar als músics independentment de si són afcionats o no. Però això ha provocat moltes queixes de sindicats de músics i de músics professionals, pel que veurem on pot portar aquest debat".

A l'hora de plantejar solucions, Jordi va apuntar que des del seu col·lectiu es va voler fer "com en l'esport base, que els federats paguessin una ftxa anual d'amateur. Des de l'Administració ens van comentar que no hi havia problema en fer-ho així", si bé des d’Inspecció de Treball li van apuntar que "si es cobra una entrada ja no és música amateur", un buit legal que llasta la situació a Espanya respecte a la viscuda a França. "L'amateur", va remarcar Jordi, "ha existit per deixadesa i per culpa del buit legal comentat, un problema només excusable per la complexitat de posar d'acord a les diferents administracions”.

Un punt clau del debat va estar en conèixer si existeix algun tipus de sou mínim per a músics en 41 els diferents països. Tots els ponents van estar d'acord que "si es paga algun tipus de sou llavors ja no estem parlant de músics amateurs", tot i que Samuel va voler recordar el debat que ara mateix està produint-se en França pel que fa al pagament de caixets a músics amateurs per part de les sales: "Els músics professionals estan reclamant una solució a aquesta situació ja que ho veuen injust. A França hi ha tot tipus de sindicats de músics que paguen les seves quotes i tenen un pagament mínim per concert. Suposa un greuge comparatiu que es pagui a músics amateurs pels seus concerts quan ells per defnició no viuen de la música. No sabem on portarà aquest debat, però esperem que pugui solucionar-se com més aviat millor".

La resta de ponents van coincidir en què França els porta molt avantatge. "A Espanya, ni tan sols hi ha sindicats exclusius de músics, estan tots englobats en els grans sindicats estatals", va afegir Jordi.

El que sí va quedar clar és la importància vital de la música amateur com a "pedrera", com "necessari pas d'aquelles bandes, músics i artistes que posteriorment aconsegueixen viure del que els agrada i senten, així com dels col·lectius de xarxa de sales i locals de directe per donar aixopluc a aquests artistes", va sentenciar Armando.

QUEREMOS ENTRAR: UN CAS PARTICULAR

El col·lectiu ¡Queremos Entrar! va participar al Congrés donant a conèixer la seva experiència participativa amb la qual han aconseguit posar f a la prohibició del públic menor d'edat a les sales de concerts de la Comunitat de Madrid. A la presentació van participar Carlos Sevilla i Alex Tena, part del nucli dur del col·lectiu, integrat per una cinquantena de persones entre afcionats a la música, advocats, músics i afcionats a la música en general.

Segons va explicar Tena, tot es remunta a l'any 2010, quan tant ell com Carlos es van conèixer a la porta d'entrada a un concert dels Klaxons i, en ser menors d'edat en aquell moment, no van poder entrar. En aprofundir sobre la problemàtica, van indagar que a nivell estatal es produïa la mateixa situació: o la regularització era molt restrictiva o hi havia un buit legal. Tot el contrari que a la resta de països europeus, on l'accés de menors a les sales i locals de concerts és una cosa habitual.

El naixement en si com a col·lectiu va ser a una xerrada organitzada a Matadero Madrid dins el FESTeen (Festival de Cultura Jove de Madrid), a l'octubre de 2015, en què es va convidar a professionals del sector, advocats, músics i a qualsevol interessat a debatre la problemàtica de l'accés de menors a concerts. A partir d'aquí es van formar com a col·lectiu i es van organitzar a través de xarxes socials i buscant assessorament normatiu per tenir una solució legal ràpida i senzilla.

Dos van ser els fets que van suposar el recolzament defnitiu: el suport per part d'Ángel Carmona al programa de Ràdio 3 "Hoy Empieza Todo", i el contacte amb Jazmín Beirak, responsable de Cultura de PODEM, la qual va confeccionar un acord entre tots els partits polítics presents a l'Assemblea de Madrid (PSOE, CIUTADANS i PP) que va fer possible el canvi legal al novembre de 2015.

El treball del col·lectiu no es va quedar aquí, ja que volen fer extensible el moviment a altres comunitats autònomes. Tenen presència a Galícia, València, Andalusia i Aragó, on ja s'ha canviat la llei, i no descarten seguir investigant la normativa autonòmica de la resta de comunitats per aconseguir que els menors d'edat puguin accedir a les sales i recintes de concerts basant-se el seu dret de lliure accés a la cultura.

CIUTATS DE LA MÚSICA: PARÍS, GLASGOW, BERLÍN I BARCELONA

Un altre dels panells destacats del Congrés va ser Cities Of Music, en el qual es va seguir indagant sobre les sinergies entre diferents personalitats de la cultura i la música de les ciutats participants en el mateix, aproftant el bon gust de boca que va deixar el de la primera edició, protagonitzat per representants d'Austin, Groningen, Reykjavík i Londres.

Si en alguna cosa van coincidir tots els ponents va ser en un punt: el procés de gentrifcació que cada vegada és més present a la majoria de ciutats europees corre el risc d'eliminar la xarxa de sales d'algunes ciutats i per tant d'eliminar l'atractiu turístic cultural que aporta. Katja Lucker, de la MUSICBOARD BERLÍN, va opinar sobre això que "és important per a Berlín mantenir la xarxa de clubs existent no només amb ajudes sinó intervenint en els confictes entre clubs i els veïns, 42 tractant amb respecte a les persones i fent entendre que l'existència dels clubs és part de la nostra cultura. Entenem que la música de club atrau cada any a milers de turistes i és un actiu important per a la ciutat, pel que hem de mantenir-lo de cara al futur convencent a promotors immobiliaris perquè respectin aquest precepte."

Des de Glasgow Line, David Line va voler detallar que des del seu punt de vista "sentim que tenim capacitat d'infuència en els diferents plans urbanístics ja que ni des dels diferents agents implicats ni des de l'Ajuntament de Glasgow se'ns ha vetat".

Carles Sala, director de Barcelona Capital de l'Institut de Cultura de Barcelona va recalcar l'experiència en clau barcelonina en considerar que "des de fa anys nosaltres estem mantenint un discurs important, i és l'impacte pel que fa a PIB que genera tenir una xarxa potent de sales de concerts. Molts ja ho estan entenent i no hi ha més que veure l'impacte econòmic que suposa un festival de les característiques del Primavera Sound o el Sónar. Però volem canviar aquest punt de vista i focalitzar-més en l'aspecte social i en l'aportació cultural que comporta. I això és complicat, ja que no és fàcil de mesurar i que la societat pugui veure-ho".

Des del Bureau de la Musique parisenc, Dominique Muller va aportar que "és important intervenir en el conficte d'interessos que es creen entre els promotors urbanístics i els col·lectius de sales de concerts". "Tots els artistes i músics cobren sou quan estan en un concert o fent una gira. Part d'aquest sou cotitza a la Seguretat Social en funció de les hores invertides perquè en el cas que es trobin en una situació en què no estiguin tocant o girant, puguin cobrar un subsidi o ajuda. Seria una mena de prestació. S'entén que encara que no estiguin fent la seva feina, que és tocar en concerts, es considera que o estan component música o assajant per a futurs concerts. D'aquesta manera protegim als músics perquè puguin seguir creant."

Tots els ponents van estar d'acord a més que el procés de gentrifcació no ha de donar-se per assumit, ja que molts desenvolupaments urbanístics centreeuropeus tenen el seu origen en projectes culturals. És per això que és important fer entendre la cultura com una cosa important, com a part de la idiosincràsia d'una ciutat i no com a mer entreteniment. No obstant això com va dir Carles "cada ciutat és diferent no només pel que fa a mida i atracció turística, sinó també pel que fa a cultura musical i al que els seus habitants entenen que és. No comentaré aquí tot el que ha passat amb la bombolla immobiliària al nostre país, però fer comprendre a tots els agents socials d'una ciutat la importància d'un desenvolupament urbanístic lògic, sostenible i que respecti els locals de música i l'espai per a la creació i desenvolupament musical és fonamental".

COM POT LA COMISSIÓ EUROPEA DONAR SUPORT AL SECTOR MUSICAL?

Relacionat amb el possible suport que pugui prestar la Comissió Europea als col·lectius de la indústria musical, organitzacions com IMPALA i Live DMA van voler interessar-se en aquest panel per la situació del programa Europa Creativa, el treball de creació d'un nou programa específc per al sector musical i com podria donar suport Brussel·les a la situació de les sales i els segells més petits. "La Comissió Europea té un gran desavantatge: és lenta" va respondre Javi López, parlamentari europeu i assistent habitual del Primavera Sound. "Costa molt tirar endavant qualsevol iniciativa a causa de la quantitat d'afectats, a l'àmbit geogràfc i legal de diferents països i de la política pròpia de Brussel·les (...). La música és un sector important que genera indústria i turisme però que canvia amb una rapidesa sorprenent". Al seu entendre, "cal protegir-lo i equilibrar de forma interna entenent que és un mercat molt específc diferent al cinema i que canvia molt ràpidament pel que fa a les formes de consum. En aquest aspecte la Comissió Europea hauria de ser més àgil per adaptar-se a aquests canvis". Així les coses, la Comissió Europea està centrada en preparar un projecte específc de suport a la indústria musical que té prevista la seva aprovació i posada en marxa al 2020. Segons ha assenyalat Alessandro Senesi (cap d'unitat adjunt del programa Europa Creativa), ja s’estan organitzant reunions i tallers amb els diferents operadors de la música per conèixer les novetats del sector i aplicar-lo en el nou programa.

Des d'Europa s'ha de donar suport al sector "no només per l'impacte econòmic sinó per l'impacte social i cultural", va indicar Audrey Guerre (Live DM). "Com més petita és una sala menys ingressos genera i més suport necessita per sobreviure", indicacions que van ser tingudes en compte pels participants en el debat.

Carlos Torres i Rubén Izquierdo

43 Congrés Internacional de Segells Independents de PrimaveraPro 2016: conclusions

PrimaveraPro 2016 va acollir el segon Congrés Internacional de Segells Independents, organitzat de manera conjunta amb l'associació catalana APECAT, l'espanyola UFI i l'europea IMPALA, abordant de nou alguns dels principals desafaments que encara el sector. Temes com la transició digital, l'assalt als mercats internacionals o les possibilitats ofertes pels nous formats van ser alguns dels eixos temàtics del congrés, que també va estar protagonitzat pel 15 aniversari d’IMPALA.

La presència d’IMPALA va servir per reconèixer a més el treball dels segells independents a Europa, encarregats de la producció del 80% de les novetats discogràfques del territori, generant al seu torn el 80% dels llocs de treball derivats. En aquest sentit, durant el desenvolupament del congrés va quedar plasmat el fet que la bretxa entre multinacionals i independents segueix present, una mica reafrmat amb més xifres de les ja comentades: més del 90% de les empreses musicals són independents, però només suposen una quota de mercat del 30% enfront de les 3 principals multinacionals del sector.

Davant d'aquest panorama i a l'espera d'un nou programa d'ajudes a la indústria musical per part de la Comissió Europea, diverses són les iniciatives per donar més visibilitat i presència als segells independents.

NOUS MODELS D'EXPANSIÓ

Entre les mesures que s'estan posant en marxa per potenciar els nous formats van destacar apostes com la de Synch.cat, cercador desenvolupat per l'associació de segells independents catalans APECAT i que va dirigit al sector audiovisual perquè puguin disposar del seu catàleg en sèries, televisió, cinema, etc. La mateixa APECAT ja va anunciar la signatura d'un conveni amb TV3 per la utilització d'aquest cercador, pensat per augmentar la visibilitat del catàleg de segells adscrits al conveni.

També es va destacar la tasca d’Altafonte, distribuïdora centrada en el mercat hispanoamericà i que s'encarrega de la gestió de drets, la distribució tant digital com física així com el Video Network en l'àmbit geogràfc dels països sud-americans i de parla hispana.

SOBRE ELS INDEPENDENT MUSIC HUBS

A nivell europeu, al congrés es va destacar la posada en marxa per part de la Unió Fonogràfca Independent (UFI) dels Independent Music Hubs, plataformes de mobilitat i internacionalització d'artistes independents europeus, així com la iniciativa de l'Associació Europea de Segells Independents (IMPALA) Young Independent Label Spotlight.

Beatriz Ibáñez de la Unió Fonogràfca Independent (UFI) es va encarregar de presentar la iniciativa Independent Music Hubs (IMH), programa de creació de sinergies a nivell europeu que té com a objectiu servir de plataforma per a la mobilitat i internacionalització d'artistes independents per tot Europa: "el sentit de IMH és crear una col·laboració i intercanvi entre el país origen i el país destí, és a dir, que el procés sigui recíproc duent a terme showcases, taules rodones, trobades i concerts no només al país destí sinó també tenint una edició al país origen amb participants del país destí". La primera experiència va tenir lloc a Lisboa el novembre de 2015 amb una edició on, a part de les trobades entre col·lectius de tots dos països, va tenir lloc un concert amb Tigres Leones, Joe Crepúsculo i Bel Bee Bee. Puntualitza Beatriz: "un dels punts forts a evitar és que no volem celebrar concerts per a espanyols en un altre país, no és el que busquem". Es va anunciar que la propera edició està prevista per a desembre d'aquest any i tindrà lloc a Estocolm.

IMPALA COMPLEIX 15 ANYS

Aproftant el seu quinzè aniversari, IMPALA va presentar la campanya FIVEUNDERFIFTEEN, amb la qual pretenen donar visibilitat i reconeixement a diferents segells amb 15 o menys anys de trajectòria. La directora executiva de l'associació, Helen Smith, va aproftar el seu pas pel festival per lliurar el premi al segell local Canada Editorial, guardonat juntament amb el portuguès Omnichord Records, el serbi Lamphsade Media, l'alemany Monkeytown Records i el neerlandès Armada Music. 44 IMPALA va participar al seu torn, a través de la pròpia Helen Smith, al panel "Com pot la Comissió Europea donar suport al sector musical?", en el qual es va donar a conèixer la situació del possible nou programa europeu d'ajudes al sector musical, projecte que prepara la Comissió Europea i té previst entrar en vigor el 2020.

EL SUPORT DE LA COMISSIÓ EUROPEA AL SECTOR MUSICAL

Un dels plats forts del congrés va ser la celebració d'aquest debat sobre el suport de la Comissió Europea a la indústria musical, en el qual es va comptar amb la presència d'Alessandro Senesi, director auxiliar del programa Europa Creativa de la Comissió Europea, i de Javi López, parlamentari europeu pel PSC. Per donar el punt de vista de segells i sales van participar Helen Smith, directora de l'Associació Europea de Segells Independents (IMPALA), i Audrey Guerre, coordinadora de la xarxa europea de locals de música i festivals (Live DMA). La moderació va anar a càrrec de Fabien Miclet especialista en programes de subvencions europeus i en el management de projectes internacionals de música.

Alessandro va voler destacar l'èxit del programa Europa Creativa centrat en el sector audiovisual, però assenyalant que "els models de negoci han canviat, i la participació dels diferents col·lectius afectats és el camí a seguir per al nou programa europeu de suport a la música".

Tant Helen com Audrey van donar a entendre des de l'experiència de les seves respectives associacions la importància i la necessitat que des d'Europa es doni suport al sector "no només per l'impacte econòmic sinó per l'impacte social i cultural. Com més petita és una sala menys ingressos genera i més suport necessita per sobreviure”.

Helen va voler afegir que "la Comissió Europea no només hauria de limitar-se a regular la indústria musical sinó també a fomentar-la i desenvolupar-la. Moltes vegades ens trobem que estem molt sols a l'hora de donar suport als nostres socis i des de Brussel·les haurien de prendre consciència d'això".

Segons Alessandro, perquè aquest programa tiri endavant cal que "els col·lectius com els presents en el panell (Live DMA i IMPALA) es facin sentir a Brussel·les perquè siguin tingudes en compte les seves necessitats per al 2020. Reforçar les relacions amb ells amb trobades i reunions és clau per al manteniment del programa de suport".

Una idea que va aportar Javi consistiria a fer "una mica de 'lobby'" dins de les institucions europees a Brussel·les perquè s'acabi de perflar aquest pla de suport tan necessari per al sector musical i que està previst d'aprovació per 2020. "Per això seria molt interessant que les organitzacions aquí presents (IMPALA Live DMA) demanessin ara la signatura de diputats europeus d'una declaració institucional de suport a la música, al sector i als col·lectius implicats".

Audrey va prendre la paraula per a indicar que "és una idea a priori interessant, però posar d'acord a tantes persones amb tants interessos creats és complex. El programa Europea Creativa ja era desconegut i complex de per si. Molts dels nostres associats no sabien de la seva existència i vam aclarir en moltíssimes ocasions en què consistia i a qui anava dirigit. Ara atès que es perfla un nou pla d'ajuda europeu, hauria d'haver més claredat, no deixar caps per lligar i consultar-nos quines són les nostres necessitats i quins suports específcs necessitem".

Com a punt fnal, Fabien va voler recordar a Alessandro la importància de donar suport a aquest tipus de sector. "Té un gran impacte econòmic a tota la societat i la desaparició d'un programa d'ajuda a nivell europeu seria molt perjudicial no només per la repercussió negativa pel que fa a economia, sinó per l'important impacte negatiu des d'un punt de vista cultural. La música és un art pràcticament universal que no coneix fronteres i ha de ser preservat i recolzat des de les institucions europees".

Alessandro hi va estar d'acord i va recolzar que "siguin els mateixos agents implicats els que prenguin la iniciativa per crear un programa de suport d'acord a les seves necessitats i interessos. Que facin una mica de 'lobby' no seria res dolent en aquest cas. Estem realitzant tallers i reunions amb els diferents operadors de la música per conèixer les novetats del sector i tenir-les en compte per al nou programa".

Carles Torres i Rubén Izquierdo 45 Un repàs a PrimaveraPro Startups 2016

La tercera edició de PrimaveraPro Startups, el fòrum d'inversió internacional de la indústria de la música organitzat per PrimaveraPro i la xarxa privada d'inversors Seed&Click, va tenir lloc el passat 3 de juny dins de la programació de PrimaveraPro 2016, de nou a l'Auditori del MACBA de Barcelona.

El primer panel de la jornada va estar centrat en un cas d'èxit de l'any anterior: "Com aconseguir 1,6 milions de dòlars per a la teva startup musical?" va comptar amb la participació de Shachar Gilad, fundador de SoundBetter, iniciativa guanyadora de PrimaveraPro Startups 2015 amb un mercat de producció musical que ajuda a músics de tot el món a connectar amb experts, que ja ha generat ingressos per valor de 2 milions de dòlars als professionals creatius de la seva plataforma, i compta amb inversors com Foundry Group, entre d'altres. La xerrada va estar moderada per Nevena Vujosevic de Berklee College of Music, i fnalment no va poder comptar amb la participació de Luis Iván Cuende, cofundador de Stampery (l'altra startup premiada en 2015).

Al panel es va parlar del que va suposar per a SoundBetter aconseguir al llarg de l'últim any més d'1 milió de dòlars, una experiència dura per Gilad i plena de reptes, especialment a l'hora de crear un model de negoci en el qual totes les parts sortissin guanyant. Per a ell, una startup és com una muntanya russa, però a l'hora de demanar fnançament cal tenir clar quin és el model de negoci, ja que és el que els inversors volen saber: on són els diners en el negoci.

Finalitzat aquest primer panell va arribar el punt àlgid de la jornada, amb la presentació de les 5 startups seleccionades aquest any: Bandsquare (París, França), Humm (Londres, Regne Unit), Xceed (Itàlia / Espanya), Rotor Videos (Londres, Regne Unit), i Whitestone (Amsterdam, Països Baixos).

La primera a pujar a l'escenari va ser Bandsquare, una eina per artistes, mànagers i promotores que permet analitzar a fons el comportament i les necessitats dels fans. Funciona com un CRM per recollir les dades d'escolta, interès per concerts o xarxes socials per després oferir la possibilitat de fer un mailing per obtenir millors resultats de venda. A primera vista és una eina que pot recordar a BandsinTown però més completa a nivell d'informació analitzada. Humm, anteriorment anomenada Living Indie i centrada en el live streaming de directes, s'ha convertit en una plataforma única on es pot cercar, reunir i escoltar música de forma gratuïta, sense anuncis i sense interrupcions gràcies a l'ús dels termes i condicions de Youtube que fa servir per nodrir d'un catàleg musical de 50 milions de cançons. Xceed, per la seva banda, facilita la interacció de persones al voltant de les experiències de l'oci nocturn connectant clubbers amb clubs. L'app permet la recerca d'esdeveniments en una ciutat, així com gestionar la llista de convidats i vendre begudes al promotor de l'esdeveniment. Rotor Videos és una plataforma de baix cost per elaborar videoclips de forma molt senzilla i, el més important, a un cost molt baix. A través de diferents opcions de muntatge l'artista pot gaudir d'un videoclip professional sense necessitat de tenir grans nocions de vídeo. Finalment va ser el torn de Whitestone, una startup que va sortir de Kickstarter i que ofereix experiències musicals interactives amb les que vol revolucionar la manera en què experimentem la música (per exemple, convertir una portada d'àlbum estàtica en una interactiva mitjançant l'assignació d’ordres de tecles, o bé poder controlar les pistes a través de la càmera i els gestos).

Mentre el jurat deliberava per escollir el guanyador d'aquesta 3a edició de PrimaveraPro Startups, Pablo Skaf (responsable de Deezer España) va realitzar una keynote sobre l'evolució i l'èxit de construir una plataforma de streaming com Deezer: des dels inicis de la companyia a com va anar creixent poc a poc gràcies a les rondes d'inversió rebudes i als acords amb les operadores mòbils dels diferents mercats per anar aconseguint una major quantitat d'oients. Actualment la companyia compta amb 7 milions d'usuaris de pagament que poden gaudir de més de 40 milions de cançons en 182 països.

La jornada de PrimaveraPro Startups 2016 va concloure amb el lliurament de premis: la guanyadora per al jurat va ser Whitestone, que es va emportar un premi valorat en 100.000 €, mentre que Rotor Videos va ser la preferida del públic en ser elegida amb més vots a través de les xarxes socials.

Carles Martínez (Indústria Musical) 46 Showcases

Dimarts 31 de maig Divendres 3 de juny

PRIMAVERA ALS CLUBS - La [2] de Apolo DAYPRO STAGE 21.00 – Noga Erez CCCB – Pati de les Dones 22.00 – Merkabah 23.00 – RSS Boys 11.00 – Anam (ZA) Dimecres 1 de juny 11.50 – Matilde Davoli (IT) 12.40 – Tunacola (CL) DAYPRO STAGE 13.30 – Chicago Toys (CL) CCCB – Pati de les Dones 14.20 – Moonchild Sanelly (ZA) 11.30 – Núria Graham 15.10 – Wedance (KR) 12.40 – Planeta NO (CL) 16.00 – Dead Buttons (KR) 13.30 – CARLA (ES) 16.50 – DTSQ (KR) 14.20 – Esperit! (ES) 17.40 – Jay Cubed (ZA) 15.10 – Bearoid NIGHTPRO STAGE Dijous 2 de juny Parc del Fòrum 17.00 – Oh Pep! DAYPRO STAGE 18.00 – Chicago Toys CCCB – Pati de les Dones 19.00 – Mahmed 20.00 – Quarto Negro 11.00 – Noga Erez (IL) 21.00 – Nuven 11.50 – Cut Out Club (IL) 22.00 – Tunacola 12.40 – TinyFingers (IL) 23.00 – Anam 13.30 – Jack Carty (AU) 00.00 – Matilde Davoli 14.20 – Oh Pep! (AU) 01.00 – Merkabah 15.10 – Gang Of Youths (AU) 02.00 – Methyl Ethel 16.00 – Methyl Ethel (AU) 03.00 – Altre di B 04.00 – Boïra 16.50 – The Meanies (AU)

17.40 – Money For Rope (AU) Ray-Ban Unplugged 19.30 – Jack Carty (AU) 22.30 – Chicago Toys (CL) NIGHTPRO STAGE Parc del Fòrum Dissabte 4 de juny 17.00 – Noga Erez 18.00 – Cut Out Club (IL) 19.00 – Tiny Fingers DAYPRO STAGE 20.00 – O Terno (BR) CCCB – Pati de les Dones 21.00 – Wedance (KR) 11.50 – Nuven (BR) 22.00 – Dead Buttons (KR) 12.40 – Mahmed (BR) 23.00 – DTSQ (KR) 13.30 – Cherry Pie (ES) 00.00 – Inky (BR) 14.20 – Sun Glitters (LU) 01.00 – Jack Carty (AU) 15.10 – Matilde Davoli (IT) 02.00 – Gang of Youths 16.00 – Altre di B (IT) 03.00 – Moonchild Sanelly (ZA) 16.50 – Sycamore Age (IT) 04.00 – Jay Cubed (ZA) 17.40 – Badlands RAY-BAN UNPLUGGED Parc del Fòrum 9.30 – Gang of Youths 47 Dissabte 4 de juny Diumenge 5 de juny

NIGHTPRO STAGE DAYPRO STAGE Parc del Fòrum CCCB – Pati de les Dones 17.00 – Planeta No (CL) 18.00 – Aldo The Band 13.00 – Sycamore Age (IT) 19.00 – Gala Briê (PE) 14.30 – Altre di B (IT) 20.00 – Kanaku y el Tigre (PE) 16.00 – Aldo The Band (BR) 21.00 – Sycamore Age (PE) 17.30 – O Terno (BR) 22.00 – Wolves As Friends (PE) 19.00 – Inky (BR) 23.00 – Sun Glitters (LX) 20.30 – Water Rats (BR) 00.00 – RSS Boys (PL) 01.00 – Money For Rope (AU) 02.00 – Los Outsaiders (PE) 03.00 – The Meanies (AU) 04.00 – Water Rats (BR)

Ray-Ban Unplugged Parc del Fòrum 21.00 – Money For Rope (AU) 22.30 – The Meanies (AU)

48 Reculls de premsa

49

PAÍS: España FRECUENCIA: Diario DILLUNS, 6 DE JUNY DEL 2016 ara 30 PÁGINAS: 30-31 O.J.D.: 12978 TARIFA: 5601 € E.G.M.: 119000 ÁREA: 1167 CM² - 139% SECCIÓN: CULTURA 6 Junio, 2016 Cultura

INDÚSTRIA MUSICAL

Com sobreviure dins la selva digital Els professionals de la música exposen a cor obert els reptes d’un sector en crisi al Primavera Sound

tal, amb un premi de 100.000 euros ques. Espanya, en canvi, no destina ma clau del sector: “¿I com finances OLGA ÀBALOS a la millor idea– i la programació ‘Streaming’ ni un sol euro a les sales. “Això els concerts que no estan basats en BARCELONA OnScreen, una de les novetats Les t’obliga a tancar acords amb mar- la venda d’alcohol?” d’aquest any, que posava sobre la aplicacions ques comercials i, com a conseqüèn- “La indústria de la música està en taula la importància de la pota au- cia, perds credibilitat cultural”, se- Drets digitals crisi, però les èpoques de crisi ofe- diovisual de la indústria musical. mòbils són gons Esther Úbeda (La Sala, Ceuta). La dificultat de rendibilitzar reixen noves oportunitats”. La fra- Una setantena de showcases com- una economia Un dany col·lateral d’aquesta si- la música que hi ha a la xarxa se està caçada al vol entre el movi- pletaven l’extensa programació, en plena tuació és la pèrdua de públic i l’en- Que moltes conferències programa- ment constant de persones del hall que ha comptat amb un pressupost expansió velliment de l’actual. ¿Com s’atrau des giressin al voltant de la gestió i del CCCB, seu diürna del Primave- que enguany ha arribat als 450.000 un públic jove i els menors d’edat, l’anàlisi de les dades que generen els raPro, la trobada per a professionals euros, dels quals 175.000 són una educats en l’streaming? Kees La- usuaris en el seu pas per la xarxes de la indústria musical que fa set aportació de la Generalitat i 20.000 mers, de l’associació holandesa de socials demostra que el futur de la edicions xucla una part de la progra- de l’Ajuntament de Barcelona. locals de música i festivals, aposta- indústria és en l’àmbit digital. Els mació del Primavera Sound. El sen- va directament per adaptar les pro- grans experts en big data són les tit de l’afirmació –la caça i captura Nous públics gramacions als seus gustos. Però la plataformes de música en strea- de noves oportunitats dins un pre- Com revaloritzar el paper noruega Karen Sofie Sørensen po- ming, com Spotify o YouTube, que sent inestable– ha sigut el mantra de les sales de música en viu sava sobre la taula un altre proble- poden adaptar la seva oferta al com- més repetit durant les cinc jornades La principal preocupació de les sa- portament dels usuaris. També les que van reunir fins ahir 3.500 acre- les de música és, esclar, la supervi- aplicacions mòbils, una economia ditats de tot el món (un 35% més vència econòmica dins d’un context en plena expansió. Albert Torres, de que l’any anterior) a través de con- en què cada vegada es venen menys la distribuïdora online The Orchard, ferències, tallers i presentacions, entrades i la música en directe sem- apunta: “Ara mateix el més impor- tant al CCCB com al Macba. Cal des- bla criminalitzada pels problemes tant és l’abast que aconsegueixis tacar la barra instal·lada al Pati de de convivència que genera a les ciu- amb la teva música a través de l’stre- les Dones, nou escenari de concerts tats. El cas de la sala Heliogàbal de aming, que està substituint la ràdio. i un espai indispensable per al net- Barcelona serveix al sector com a un És més important que les vendes working de vella escola. exemple de la necessitat d’un nou online. Al final la caixa la faràs a tra- El programa –molt atapeït: amb ordre de relacions entre instituci- vés de la venda d’entrades de con- 200 ponents repartits en una grae- ons, sales i ciutadania a l’estat espa- certs i la venda de marxandatge, lla de 200 activitats, el doble que el nyol. Carles Sala (Ajuntament de com els vinils”. Però els petits se- 2015– estava vehiculat per eixos Barcelona) apuntava que aquest gells i els músics, cada vegada més com el Congrés de Sales de Con- nou ordre passaria per revaloritzar avesats al do it yourself, necessiten certs, el Congrés de Segells Inde- les sales com a espais culturals, un tecnologia que els permeti també pendents, el PrimaveraPro Star- valor que ja tenen moltes sales eu- Al productor de PJ Harvey, Flood, el va presentar gestionar el seu impacte digital, en- tups –dirigit a l’emprenedoria digi- ropees gràcies a les ajudes públi- l’artista Ed Harcourt (a la dreta). FRANCESC MELCION cara poc transparent. La seva super- PAÍS: FRECUENCIA: Españaara DILLUNS, 6 DE JUNY DEL 2016 Diario 31 PÁGINAS: 30-31 O.J.D.: 12978 cultura TARIFA: 5601 € E.G.M.: 119000 L’EDIFICI Ociopuro, l’empresa que gestiona El Molino, ha posat en de pagaments el 2013-2014. Sis anys després de reobrir, ÁREA: 1167 D’ELCM² -MOLINO, 139% venda SECCIÓN:l’edifici per eixugarCULTURA el deute que arrossega arran de la l’empresa espera vendre l’immoble per entre 15 i 20 EN VENDA compra i la rehabilitació del teatre, que va suposar una milions d’euros (segons el diari Expansión) i continuar 6 Junio, 2016 inversió de 20 milions que ja els va fer entrar en suspensió explotant el local per un lloguer de 900.000 euros anuals. La ciutat autònoma del Fòrum diu adéu fins a l’any que ve Gran final de festa amb Sigur Rós, Julia Holter i Ty Segall

01 Crònica

BORJA DUÑÓ AIXERCH BARCELONA

olts artistes estran- gers ja utilitzen el crit de “Primavera!” Mper adreçar-se al públic en comptes dels clàssics “Barcelona!” que sí que va fer servir PJ Harvey, per exem- ple, o el “Catalunya!” de Los Chi- chos. “Primavera”. Sense ni tan sols el “Sound”. És a dir, que la cosa ha crescut tant que l’any que l’alcaldes- sa ha vingut a conèixer de prop el festival es podia tenir la sensació que el recinte del Fòrum havia esde- vingut una ciutat autònoma per L’ambient del Pro dins del CCCB quatre dies, almenys als ulls forans. i fora, amb concert de Moonchild Una ciutat efímera, amb carrers, Sanelly. PACO AMATE / FRANCESC MELCION avingudes i places, amb mercats i restaurants, una ciutat plena de gent on els comerciants aprofiten vivència pot passar per difondre la l’ocasió per anunciar tota mena de seva música per la xarxa en tot tipus Màrqueting productes i on els músics reivindi- 01. El Primavera Sound s’ha omplert cada jornada amb 55.000 persones. 02. El concert de dissabte de Julia Holter. de formats, ja siguin documentals, «Un videoclip quen drets laborals a les seves por- CRISTINA CALDERER anuncis o videojocs, i aconseguir un tes. Una ciutat, també, on sempre és retorn econòmic en forma de drets et posiciona festa major i, per tant, no tens clar i, poc després, Julia Holter duia al Primavera Sound 2016: el de Ty d’autor digitals. La clau? Detectar més que un fins a quin punt pots enfadar-te directe Have you in my wilderness, Segall. tota la música usada sense control. ‘community quan la xerrameca generalitzada no un dels discos més interessants de Acompanyat per una banda ano- et deixa ficar-te de ple en la propos- l’any passat. La californiana, que menada The Muggers, el californià Veure per escoltar manager’», diu un expert ta immersiva dels islandesos Sigur va aplegar una quantitat de públic va assaltar l’escenari amagant la ca- Nova tecnologia per a noves Rós. Perquè, esclar, en una festa ma- considerable, va desplegar les me- ra rere una màscara grotesca. Pit- experiències immersives jor no faràs callar la gent per sentir lodies lluminoses de les seves can- jant a fons l’accelerador del garage José Luis de Vicente, membre de Creativitat millor els matisos de l’orquestra, oi? çons sense guitarres: contrabaix, rock més cafre, Segall i el seu grup l’equip del Sónar+D, explicava en Per al Com deia un altre cronista: “Si vol bateria, teclat, violí i veus (més un no van donar treva a una audiència una trepidant ponència sobre pro- comoditat, vagi a l’òpera”. saxo ocasional) eren tot el que ca- que es va divertir de valent fent xo- postes musicals immersives i in- Sónar+D, els lia per reproduir els arranjaments car els cossos amb virulència i sur- teractives –les gravacions en vídeo festivals Gàbia de colors oblics –barrocs en alguns mo- fejant per sobre dels caps de la gent. de 360 graus, per exemple– com els hauran de Calia espavilar-se, doncs, a fugir dels ments– i gens previsibles d’una El cantant, aficionat també al festivals hauran d’oferir experièn- personalitzar que pateixen incontinència verbal autora fascinant. , es va deixar magre- cies personalitzades i dirigir-se cap experiències per poder gaudir plenament del con- Molt a prop, els novaiorquesos jar i rebregar pel públic fins al punt a nous formats per sobreviure. “En cert dels islandesos. Tancat en una Parquet Courts despatxaven amb de cedir el micròfon primer als fo- un festival l’escolta no és en estèreo, gàbia de llums de colors, el grup lide- intensitat el seu indie rock delicio- tògrafs i després a membres del pú- és en mono, perquè no et pots mou- rat per Jónsi –ara trio– apostava per sament atrotinat que recorda blic. La sorpresa va arribar amb un re, estàs atrapat dins d’una multitud una solució escènica que només dei- grups dels 90 com Sebadoh i Pave- noi, el Mani, que ho feia tan bé que i només tens un sol punt d’escolta”. xava veure els músics a contrallum, ment. Ho feien davant d’una bona li van cedir tot el protagonisme du- Per tant, el futur es basa en la cre- però que a canvi oferia un gran es- concentració d’aficionats, molts rant el tram final del concert. Se- ativitat, la mateixa que demana la pectacle audiovisual que es podia se- més dels que seguien –amb gran gall, convertit en espectador, se’l realitzadora de videoclips Liz Kess- guir perfectament a distància. entrega, això sí– el con- mirava i no s’ho creia: un fan va aca- ler (The Verve, David Bowie o El falset del cantant i gui- 02 cert d’uns altres no- bar sent l’estrella de la nit. Coldplay) per trencar “la cultura de tarrista, que potser va vaiorquesos: l’in- Aquesta va ser una de les moltes la por” de la indústria discogràfica. despertar alguna fa- fluent trio de cireretes que es podien posar al “Els segells sempre aposten per mília de balenes, hardcore Un- pastís del Primavera Sound 2016, l’opció més segura. Això mata la cre- va planar per so- sane. Més una edició amb el que potser ha si- ativitat i acaba afectant la quantitat bre d’un magma amunt, en gut el millor cartell de la seva histò- de gent que hi treballa i la generació sonor que evo- un dels es- ria. És difícil imaginar què podria de nous llocs de treball”. Però ¿és lucionava sub- cenaris superar-lo i potser ja està bé que si- l’obra audiovisual un valor segur? tilment fins a principals, gui així, perquè concerts com el de Gerardo Cartón, exmànager gene- esclatar en vol- estava a Radiohead, en què més de la mei- ral de la discogràfica Pias España i cànics crescen- punt de co- tat de la gent es trobava massa lluny expert en noves estratègies de pro- dos d’electrici- mençar un per veure’l o sentir-lo bé, fan pen- moció musical, creu que sí. “¿El tat desfermada. concert que sar que el festival pot haver tocat meu consell cap als músics? Que in- Això passava proporciona- sostre. Créixer encara més podria verteixin en un bon videoclip. Això mentre el metal ex- ria alguns dels fer esclatar la bombolla d’un esde- et posiciona millor que contractar trem de Venom rugia moments més di- veniment que, fins ara, ha sabut un community manager”.e a l’altra punta del Fòrum vertits i delirants del marcar la diferència.e

Col·laboradors

64