Josep Franch I Quim Franch; I Pere Tomàs I Joan Tomàs), I Que Els Pares De Tots Han Tingut Una Relació Directe Amb El Bàsquet

novembre 2007 · Xa temporada · Difusió gratuïta per als federats 35

Ja tenim campions de Lligues Nacionals de Catalunya

Eduard Portela, bonhomia i eﬁ ciència AD Súria: 60è aniversari Roberto Dueñas, l’adéu d’un amic ADEPAF Figueres, 50 anys Loquillo, passió pel rock i pel bàsquet 3

Benvolgut lector, pots haver comprovat en un primer cop d’ull mics d’Espanya, a fi de donar notícies sobre la tasca que es els canvis d’aquesta revista de la Federació Catalana de Bas- realitza des del Comitè Tècnic i de la que són protagonistes quetbol. Per celebrar la Xa temporada de la seva aparició s’ha principals els nois i noies pre-seleccionats i llurs famílies, cregut convenient realitzar certes modifi cacions amb la fi nali- que al marge la formació usual amb els seus clubs passen tat de fer la revista més atraient. D’entrada, el títol. “Bàsquet molts diumenges entrenant-se amb les seleccions, feina que esport” s’ha convertit en “Bàsquet català”, considerant que el bàsquet català els ha d’agrair profundament. És, doncs, aquesta titulació és més encertada i concreta en els conceptes bàsic i cabdal donar a conèixer la existència i participació de que defensem i en la realitat que s’explica. les nostres Seleccions de Promoció com acte d’afi rmació A continuació es pot veure clarament un innovador canvi de de la vitalitat i presència del bàsquet català. disseny, amb la intenció de fer-la visualment més atractiva i També cal destacar que en la present temporada 2007-08 agradable i posar-la en línea amb publicacions d’avui. També, s’aplica, en els campionats ofi cials Mini de la Federació, les si s’observa amb atenció, s’han canviat molts dels títols de noves Regles de Joc de Minibàsquet. Recordem que en el les seccions amb què es composa la revista. S’han utilitzat número 32 (octubre-novembre 2006) de “Bàsquet esport” es termes usuals en bàsquet com 8” (Notícies), Primer temps va oferir un ampli reportatge del Congrés Internacional de (una primera entrevista), 40’ (un reportatge d’anàlisi), Vestidor Minibàsquet a Catalunya, celebrat a Manresa aquell octubre, (un reportatge a fons), Cercle central (una entrevista-reportat- on al marge l’explicació sobre què es va fer en el Congrés, les ge d’actualitat), Triple (notícies de les Territorials de Girona, ponències i tallers de treball, el debat del moment del Mini i Tarragona i Lleida), Segon temps (una segona entrevista), 24” la vigència dels seus ideals i fi losofi a, entre altres temes, es (un concurs), “Pròrroga (una article d’opinió d’una signatura va exposar un dels resultats del Congrés: una proposta de nou reconeguda), etc. Es mantenen els reportatges de clubs, les reglament. Aquesta proposta, resultat d’un ampli debat en el pàgines dedicades a la Fundació i a un personatge històric, en Congrés, oferia innovadors canvis (més períodes, més temps fi , que tot plegat cerca que el contingut tingui nivell periodístic de joc per cada jugador, llançaments de tres punts, marcador i conceptual, sigui més amè, augmenti en interès i augmenti nou a cada període, etc), que van ser provats en un torneig el nombre de lectors entre el jovent dels clubs. Amb aquestes dins el propi Congrés, però sobretot van ser aplicats la pas- intencions s’intenta també que el tractament gràfi c sigui més sada temporada en uns grups experimentals del Campionat ampli i de més impacte. Mini. L’experiència i les opinions de jugadors, tècnics, clubs Essent com és una revista que s’edita quatre o cinc números i familiars van ser del tot favorables i amb aquest bagatge, per temporada, no és possible oferir una actualitat com poden els clubs, en l’Assemblea anual de la Federació Catalana ser els resultats de les competicions regulars, que a més celebrada el 30 de juny, van aprovar, per unanimitat, que les cada diumenge a la nit es poden trobar a la pàgina web de la noves Regles de Joc s’apliquessin en els campionats de Mini Federació, per això en el número de juny sempre es fa un re- organitzats per la Federació Catalana arreu de Catalunya en la portatge que recull com han acabat els principals campionats present temporada 2007-08. catalans. I seguint el costum, des de sempre, es continuarà Un cop més el bàsquet català ha estat capdavanter en l’àmbit oferint reportatges de les fi nals de les Lligues Catalanes, de la de l’esport, concretament en l’esport de formació. Recoma- participació i actuació de les Seleccions Catalanes, masculines nem als lectors recuperar el número 32 i rellegir el reportatge i femenines, Cadet, Infantil i Mini, en els Campionats Autonò- sobre la celebració del Congrés, únic al món. 06. Primer temps. Entrevista amb el dirigent català Eduard Portela, que ens explica tant els seus anys com a entrenador a l’èlit com les seves experiències com a màxim responsable de l’ACB.

10. 40 minuts. Lligues nacionals de Catalunya. 18.8 segons. Notícies d’actualitat i d’interès per 20. Vestidor. Reportatge sobre la nova fornada de 22.Clubs 1. CB ADEPAF Figueres, les vivències El desenvolupament de les lligues nacionals a tots: Regles de Minibàsquet, Preselecció de jugadors/es joves valors del planter del Joventut de Badalona. Il·lusió i dels homes i dones del club ﬁ guerenc a través del seus 50 catalanes d’equips masculins d’ACB, LEB, EBA i les Lligues per les Seleccions Catalanes Cadets i Infantils masculines i entusiasme a la Penya. anys de vida. femenines 1 i 2. femenines, etc.

24.Cercle Central. Entrevista amb un home que ha 27.Mitja part. Col·laboració de “Regenera.com” 28. Triple. Les notícies i esdeveniments més 30. Segon temps. Loquillo, una ﬁ gura del rock que marcat una època pel seu joc, per la seva bonhomia i per la que exposa la indispensable possessió d’una bona dispossició destacats de les Representacions Territorials de la Federació sempre ha manifestat la seva passió pel bàsquet. Aquí ens ho seva integració: Roberto Dueñas. mental per realitzar una pràctica esportiva correcte. Catalana a Girona, Tarragona i Lleida. explica.

33.Clubs 2. El bàsquet a la S.A. Súria ha arribat als 36.Personatge. El retrat d’una de les persones 38. Especial. Les noves Regles de Joc dels diversos 42.Fundació. Les últimes activitats de la Fundació 60 anys d’existència. En aquest reportatge s’expliquen els seus històriques del bàsquet català, Pepa Soler, mítica dóna de campionats catalans, amb les seves diferències, presentades del Bàsquet Català: XIV Festa Social, recta ﬁ nal de la “Cas- inicis, trajectòria i actualitat. bàsquet barceloní. en quadres resum. tellar del Vallès, Ciutat del Bàsquet Català 2007” i el concurs d’art “BQ.ART.07”.

45.24 segons i la pissarra. Un nou concurs per al 46. Pròrroga. L’article d’una reconeguda signatura lector i la historieta, on el dibuixant Julián Jordan ha creat en de l’esport català. El periodista de TVE Arseni Cañada. “Rucqie”, un nou personatge del bàsquet català.

STAFF: Bàsquet Català Agraïments: Eduard Portela, Joventut de Badalona, Roberto Dueñas, Pepa Soler, Loquillo, Edita: Nacho Solozabal, AD Súria, ADEPAF Figueres, Arseni Cañadas, Joan Castells (CB Castellar) Federació Catalana de Basquetbol. i Julián Jordan. Rambla Guipúscoa 27, 08018 Barcelona. Disseny i maquetació: Estudi Virgili. Tel. 93 396 66 00 Fax: 93 323 77 60 Fotograﬁ a: Miguel Ángel Chazo, Joan Castells, FCBQ, FBC. www.basquetcatala.com Fotomecànica i impressió: Enclave Gráﬁ co S.L. Consell Editorial: Enric Piquet, Joan Guiu i Laura Ramos. Distribució: SPM Director: Joan Guiu. D.L.: B-44976-98 Consell de redacció: Joan Guiu, Laura Ramos, Carlos García i Juan C. Cebrián. Col·laboradors: RRTT de Lleida, Girona i Tarragona, Fundació del Bàsquet Català. La FCBQ no es fa responsable dels textos i opinions que no siguin de membres de la pròpia FCBQ Text: Joan Guiu i Laura Ramos 6 Fotos: Miguel Ángel Chazo 7

Bonhomia i eﬁ ciència, al front de l’ACB que celebra el seu 25è aniversari

Aquest any 2007 s’esdevé un aniversari Res millor per començar que un breu molt sobre la creació d’una Associació destacat en el món del bàsquet. L’ACB recorregut per la seva personal trajec- de clubs. Érem dos ideòlegs. Recordo (Asociación de Clubes de Baloncesto) tòria. On va començar en el bàsquet i que els dos vam preparar uns estatus compleix 25 anys. Va ser l’any 1982, des- quins moments recorda com a millors? diferents, cadascun els seus, i els vam prés de 20 campionats d’Espanya (1933 Recordo la meva arribada al bàsquet presentar a la Comissió de clubs de Pri- a 1956) i 26 temporades (1956 a 1982) de procedent del món de l’atletisme. Era un mera Divisió. Un any desprès, en una re- “Liga Nacional” engegada per la Federa- noi que s’entrenava de 6 a 8 del matí al unió a Saragossa, al mes de setembre, ció Espanyola al 1956 amb sis equips vell Estadi de Montjuïc. Corria sèries de aquesta mateixa Comissió va acceptar la participants (FC Barcelona, Joventut velocitat i uns amics em van convèncer idea i va crear l’Associació. Uns messos de Badalona, Orillo Verde de Sabadell, perquè em passès al bàsquet. Recordo més tard, en una nova reunió a Barcelo- Aismalibar de Montcada, Reial Madrid que va ser una lesió d’esquena el que na, els clubs van encarregar l’elaboració i Estudiantes), que el bàsquet espanyol em va convertir, inesperadament, en dels estatuts a Jordi Bertomeu, un gran havia anat creixent i progressant de tal entrenador de bàsquet. Em va agradar advocat que llavors ja representava els forma que els més importants clubs de tant que ja no vaig canviar. Vaig co- interessos de l’equip de la Salle Barcelo- l’estat van decidir crear una associació mençar des d’abaix, entrenant el PEM na, i que va tenir un paper molt impor- pròpia i organitzar el campionat estatal i Collblanc i vaig arribar a Primera. tant en el naixement de l’ACB. de màxim nivell, ja que l’estructura i tots Recordo els anys a Montgat, a Barcelo- El 3 de març de 1982 catorze clubs van els àmbits que es movien a l’entorn del na, a Sant Josep Irpen, abans d’assumir decidir constituir-se en associació amb bàsquet (jugadors estrangers, pressu- durant deu anys la direcció técnica al un objectiu comú: controlar i decidir postos, contractes, sponsors, dispo- Barcelona… Després va arribar l’ACB, on directament sobre tots els elements sicions legals, campionats europeus, ja porto 25 anys. que confi guren l’esport professional del etc) havia arribat a una dimensió que En aquests cinc lustres he viscut molts bàsquet, per fer-lo crèixer globalment precisava una atenció professionalitza- bons moments. El dia que el Tribunal com a competició i com a espectacle. da i de garanties que salvaguardés els Suprem va legalitzar l’ACB com a lliga Però fi ns aquest dia, vam haver de interessos dels clubs. professional, la renovació del contrac- superar molts obstacles. Al 1980 exisitia te televisiu amb TVE i la FORTA, que un buit legal a la Llei de l’Esport: no Avui, després de 25 anys de història, va triplicar el contracte anterior (vam contemplava l’existència de les lligues l’ACB s’ha consolidat com la millor arribar als mil milions per any), l’acord professionals. El nostre objectiu era competició del món, deixant a banda amb Canal Plus per quatre anys amb legalitzar la competició, però era impos- l’NBA, i el seu prestigi i potencialitat un rendiment econòmic de més de deu sible. Finalment vam haver de recórrer és reconegut arreu. El camí, però, no mil quatre-cents milions de pessetes, als Tribunals per a ésser reconeguts ha estat gens fàcil. En molts moments la transformació dels clubs en SADs, legalment. Desprès, al 1990, es va d’aquest 25 anys s’han viscut situacions fet pel qual vam rebre la felicitació del modifi car la Llei de l’Esport i vam passar compromeses, per això, el seu màxim Congrés dels Diputats per la magnífi ca a formar part del CSD. El camí de l’ACB representant, el senyor Eduard Portela, actuació… Són alguns dels records més no ha estat mai fàcil. ens explica algunes de les experièn- macos que conservo dels molts que he cies que ha viscut al front de l’ACB, tingut la sort de viure. I el pas a dirigir-la, com va anar? però també ens endinsarem en la seva Raimundo Saporta va ser el gran res- història personal en el món del bàsquet, Com es va gestar la creació de l’ACB? ponsable de la meva arribada a l’ACB que probablement les noves generacions Un any i mig abans del naixement de fa 25 anys. Em va convèncer perquè desconeguin, com el seu passat com a l’ACB, José Antonio Gasca, lamenta- acceptés el càrrec de gerent executiu de entrenador d’èlit. blement desaparegut, i jo vam parlar l’Associació de Clubs. Antonio Novoa, el 8 9

primer President de l’ACB, va ser qui va Aquesta és la meva màxima satisfacció. La NBA gaudeix d’ingressos milionaris ven la pell per tal que els seus equips en marxa d’iniciatives formatives com Tot, sense ella, sense la seva compren- signar el meu primer contracte. Així va I ja portem 25 anys d’història, treballant per drets de televisió i una poderosa quadressin els balanços, amb afi cio- el Circuit Sub20, les Sèries Col·legials o sió, sense el seu recolzament, sense la començar la meva etapa professional molt dur tots junts per aconseguir, desgravació fi scal. Europa, en canvi, nats que reclamaven més atenció dels els planters. seva ajuda en defi nitiva, res hauria estat a l’ACB. Després, el 8 de juny de 1990 avui en dia, que l’ACB sigui una lliga de no compta amb aquestes favorables mitjans, amb un campionat el desenllaç el mateix. Els dos compartim una llar i a l’Hotel Hilton de Barcelona, la Junta referència per al món del bàsquet. condicions. La competència, doncs, és del qual es coneixia amb antel·lació en En algun moment d’aquests últims 25 una passió, que és el bàsquet. Si miro Directiva que hi havia llavors, va canviar impossible. El jugador de nivell coneix moltes ocasions, ja que la lliga era cosa anys ha sentit nostàlgia d’entrenar i enrere, i recordo la quantitat d’hores el model i es va apostar més per un Pre- Avui, quina estructura fa funcionar l’ACB? la situació. I els seus agents el ma- de pocs equips. Eren altres temps, una dirigir partits? que hem parlat per telèfon, ella amb el sident Executiu amb plens poders i amb L’ACB és una Associació de Clubs negen per tal d’aconseguir a aquests altra organització, un altre bàsquet. Jo vaig ser un entrenador accidental que seu equip a qualsevol lloc d’Espanya i un grup de treball aliè als clubs, seguint que funciona mitjançant un sistema jugadors el contracte de la seva vida, Molt respectable, però un altre tipus de va començar des de les categories in- jo amb el meu, a l’altra punta, intercan- el model de la NBA. Aquest President d’assemblees. Són els clubs els que que està a Amèrica. És la llei de l’oferta bàsquet. feriors i va tenir la sort d’arribar a l’elit. viant opinions sobre tàctica, estratègia vaig ser jo. decideixen l’associació que volen i el i la demanda que caracteritza el món Vaig ser tècnic de clubs durant 11 anys i altres coses. A casa, els trofeus són pla estratègic a complir. Ho fan a través professional. Ara bé, és important que La FEB ha consolidat les seves compe- abans de recalar als despatxos. Al prin- seus, això sí: jo vaig guanyar una Copa Quina fou la problemàtica més difi cul- de comissions delegades, assemblees i a Europa tothom vulgui jugar a l’ACB. ticions d’elit amb les tres lligues LEB i cipi ho vaig trobar a faltar, però després amb el Barça, però la Maria es va fer un tosa en l’engegada? congressos que se celebren cada quatre És una evidència i deixa ben clar que la EBA. Com ho contempla? em vaig apassionar amb el món directiu, tip de guanyar títols amb els equips que Sóc una persona que sempre pensa en anys. L’últim congrés l’hem celebrat jus- lliga professional espanyola gaudeix de Amb respecte. La Federació organitza en el qual m’hi trobo actualment i no he va dirigir, a més a més de la selecció positiu i veu l’ampolla mig plena. Per tament aquest any, i en ell s’han dibuixat molt bona salut competitiva. les categories formatives i vetlla per la tornat a tenir nostàlgia. nacional. això, encara que haguem passat per mo- les línies estratègiques d’actuacions de promoció del bàsquet a través d’aquests ments molts difícils, com la legalització tots els departaments que composen Quin és el repte més inmediat i el futur campionats i, com no, de la selecció Acabem. Vosté està casat amb una per- de l’ACB, la conversió en SADs, els can- l’ACB per als propers quatre anys. que preveu per l’ACB? nacional… No obstant, l’ACB es pre- sona exquisida com és la Maria Planas, vis sempre difícils en el model de gestió, El nostre repte més inmediat és seguir ocupa pel bàsquet professional, que és reconeguda entenadora de club i de la em quedo amb els bons moments. Com considera que l’ACB ha projectat el creixent. Com? Millorant l’estructura, diferent. El nostre objectiu principal no selecció espanyola femenina, amb un bàsquet espanyol i el bàsquet en gene- però potenciant el valor de les àrees de és formar jugadors, encara que inver- currículum esportiu inigualable en el Desprès d’aquesta conversa, “Bàsquet I al llarg d’aquests 25 anys, que recorda ral amb la seva participació i gestió en negoci, marketing i comunicació. I el tim moltes hores i diners en generar bàsquet femení espanyol i català. Què ha Català” vol agrair l’amabilitat del amb més satisfacció i quins han estat projectes com l’Euroleague? futur de l’ACB passa, potser, per tenir talent que arribi a l’elit amb la posada representat per vostè tenir-la al costat? Sr. Portela per l’atenció dispensada. els moments més difícils? Crec que hem de fi xar-nos en els fets. franquícies professionals, dotades d’un La confi ança dels clubs. Hem viscut I els fets són clars; fi ns i tot per als equilibri absolut en totes les seves àrees moments molt difícils i altres de gran qui no ho volen veure. L’ACB ha liderat de gestió. Clubs situats a ciutats estra- alegria, però sempre, particularment, durant molts anys el moviment esportiu tègiques que estiguin capacitades per he comptat amb la confi ança dels clubs. espanyol. Ha traslladat el seu model acollir un equip professional. Una ACB a Europa i ha liderat la revolució del que tingués un marc legal més autò- bàsquet europeu. I aquests són els fets. nom, on les franquícies disputessin un Ha sabut administrar un creixement, campionat professional que no tingués en els moments bons i en els que no ho riscos per a la inversió i, per tant, per a han estat tant. L’ACB, avui en dia, és una la seva sostenibilitat econòmica. lliga de referència, en la qual s’han fi xat lligues d’arreu del món per estudiar-ne El bàsquet, a diferència del futbol, ha el model, encara que aquí, en el nostre aconseguit una racionalització de ca- propi país, alguns sempre diguin que lendaris per compaginar competicions l’ACB no funciona. Gràcies a la competi- nacionals, lligues europees de clubs i tivitat de l’ACB en aquests moments, el campionats de seleccions. Considera bàsquet espanyol pot presumir de gene- que encara pot haver-hi objectius més racions de jugadors nacionals capaços ambiciosos? d’aconseguir que Espanya sigui, actual- Ja fa alguns anys vaig apostar per un ment, campiona del món i sotscampiona calendari en el qual no se sobrepos- d’Europa. L’excel·lent tasca que han dut sessin les competicions. Un calendari a terme els clubs professionals ha fet harmonitzat que ara, malgrat que algun possible que el bàsquet espanyol ocupi directiu parla d’aquest com un projecte un lloc de privilegi. nou i una aposta personal, és impossible “Sóc una que es dugui a terme. Des de llavors I com veu el President de l’ACB que fi ns ara, el bàsquet ha canviat molt i el persona que jugadors de tot el món vulguin venir als panorama encara més. El futbol organit- nostres clubs i quina valoració fa que za els seus mundials i europeus al juny, els nostres millors jugadors desitgin i això és un gran handicap per poder sempre fer el salt a la NBA? començar la temporada abans del que És veritat que Europa ha augmentat s’està fent en aquests moments. pensa en l’emigració de jugadors cap a NBA. La qual cosa és normal degut al dèfi cit del Molt probablement, els més joves afec- positiu i veu talent que té aquesta competició des de cionats desconeixen que abans de l’ACB fa anys. L’escassesa genera necessitat i es jugava la “Liga Nacional”, organit- la necessitat provoca generositat econò- zada per la Federació Espanyola. Com l’ampolla mig mica. Contractes milionaris que igualen, recorda aquelles lligues? de vegades, la suma de pressupostos Era un bàsquet diferent, amb excel·lents plena” anuals de quatre o cinc clubs espanyols. jugadors, amb direcitus que es deixa- Text: Carlos García 10 Fotos: M.A. Chazo i Ricard Rovira Lligues Nacionals de Catalunya 11

82-60: Akasvayu Girona – RICOH Manresa

Akasvayu Girona: DKV Joventut, McDonald (11), San Emeterio (14), Stevenson (11), Vroman (3), Drobnjak campió de la XXVII Lliga (6); Cvetkovic (7), Sada (4), Montáñez (4), Marc Gasol (17), Middleton (2) i Nacional Catalana Radenovic (3) RICOH Manresa: ACB Trofeu San Miguel 2007-08 Javi Rodríguez (2), Rafa Martínez (12), Walsh (8), Rubio (13), Asselin (5); Jordi Grimau (2), Berni Hernández (5), Diego Sánchez (-), Callahan (5), Alzamora (3) i Espil (5) La fi nal Parcials: 17-17, 24-10, 23-18 i 18-15 El DKV Joventut es va proclamar campió ses, entrenador del DKV Joventut, va de la XXVIII Lliga Nacional Catalana ACB expressar la satisfacció en nom del club Àrbitres: Alzuria, Munar i Tortellà Trofeu San Miguel 2007-08, després de per la consecució de la Lliga Catalana superar per 84-66 l’Akasvayu Girona en ACB. ““Estem molt contents per haver la fi nal disputada al Pavelló Municipal guanyat una competició com la Lliga 60-83: d’Esports de Badalona el passat 23 de Catalana, que per nosaltres té molt AXA FC Barcelona – DKV Joventut setembre, diumenge. Amb aquesta, el valor”, va assegurar, tot afegint sobre el club verd-i-negre suma la seva desena partit: “El nostre primer temps ha estat AXA FC Barcelona: Lliga Nacional Catalana ACB i relleva bastant pobre. Al descans (32-39) hem Pepe Sánchez (5), Basile (2), Mo- l’Akasvayu Girona en el palmarès de la refl exionat, hem pres consciència de la randais (3), Trias (2), Kasun (14); competició. L’entitat amb més triomfs situació i a partir de la intensitat dels Marconato (2), Lakovic (16), Vázquez (11) és el FC Barcelona. jugadors que ja estaven a l’equip l’any (4), Djedovic (2) i Ilyasova (10) Rudy Fernández, escorta del DKV passat, els nous també han començat Joventut, va ser distingit amb el Premi a oferir una millor imatge a la segona DKV Joventut: al jugador més valuós de la fi nal (MVP) part, en què hem pogut remuntar jugant Mallet (-), Ricky Rubio (11), Barton lliurat per San Miguel, patrocinador bé, fi ns i tot, el tram fi nal”. (11), Jagla (12), Hernández Sonseca principal de la FCBQ. Per aquest motiu, Per la seva banda, Pedro Martínez, (6); Rudy Fernández (24), Franch (7), Rudy va rebre un trofeu commemoratiu i entrenador de l’Akasvayu Girona, va Laviña (-), Tomàs (-), Flis (3) i Moiso (9) un xec de 1.000 euros que es destinarà a comentar: “Teníem la il·lusió de guanyar una ONG (Fundació ARSIS de Badalona, aquesta Lliga Catalana. Ha estat una Parcials: 10-23, 12-16, 16-21 i 22-23 d’acord amb la voluntat de San Miguel). fi nal dura i complicada. No hem jugat El DKV Joventut va fer-se amb el títol amb regularitat i hem anat de més a Àrbitres: Perea, Guirao i Fernández al segon temps (52-27), especialment menys, tant en defensa com en atac. amb un parcial de 23-8 als darrers deu Hem perdut la disciplina tàctica quan minuts. les coses no ens anaven bé i també hem 84-64: En roda de premsa, Aíto García Rene- perdut moltes pilotes”. DKV Joventut – Akasvayu Girona Les ‘semis’ DKV Joventut: Penya i Akasvayu Girona es van des- vèncer de 14 punts al descans (41-27). Mallet (17), Ricky Rubio (15), R. empallegar de l’AXA FC Barcelona i del Tot i que va intentar capgirar la situació, Fernández (25), Jagla (9), Hernández RICOH Manresa, respectivament, en les l’equip manresà no va tenir poder de Sonseca (2); Ribas (-), Barton (2), semifi nals de la fi nal a quatre de la XXVIII reacció i va acabar perdent de 22 punts. Franch (-), Laviña (8), Tomàs (4) i Lliga Nacional Catalana ACB Trofeu San Hores més tard, el DKV Joventut va Moiso (2) Miguel 2007-08, jugades també al Pave- acompanyar l’Akasvayu Girona per lló Municipal d’Esports de Badalona, el rivalitzar pel títol. La víctima verd-i-ne- Akasvayu Girona: 22 de setembre, dissabte. gre va ser l’AXA FC Barcelona, al qual va McDonald (8), Montáñez (-), Steven- El primer en classifi car-se per a la gran batre per 60-83. Una fulgurant sortida son (2), Vroman (13), Drobnjak (7); fi nal va ser l’Akasvayu Girona. Per 82-60 inicial de la Penya (10-23 al primer Cvetkovic (-), Sada (4), San Emeterio va eliminar el RICOH Manresa entre- quart) va permetre al conjunt entrenat (16), Marc Gasol (14) i Middleton (2) nat pel targarí Jaume Ponsarnau, que per Aíto García Reneses posar coll avall només va mostrar la seva millor cara al l’eliminatòria. Aquest +13 va anar en Parcials: 21-20, 11-19, 29-19 i 23-8 primer quart. Després d’uns deu minuts augment a mesura que avançava el inaugurals del tot anivellats (17-17), cronòmetre. 27 punts va ser la màxima Àrbitres: Perea, Guirao i Munar l’Akasvayu Girona va trencar l’encontre renda badalonina. Al fi nal, va acabar amb un 24-10 al segon període, per sent de 23 punts. 12 Lligues Nacionals de Catalunya 13 Prop de 125 equips participen al 3x3

de la Lliga Nacional Catalana ACB 76-74: Plus Pujol Lleida – CB L’Hospitalet Gairebé 125 equips van formar part del amb la celebració de la XXVIII Lliga Na- 3x3 de bàsquet en categoria Mini i In- cional Catalana ACB Trofeu San Miguel Plus Pujol Lleida: fantil masculina i femenina que va tenir 2007-08 i que esdevenir una gran festa Comas (15), Fergeson (9), Berni Álvarez lloc a la Plaça Joan Miró de Badalona, del bàsquet de promoció. (-), Mainoldi (6), Hettsheimeier (10); al costat del Pavelló Olímpic, coincidint Alberto Miguel (12), Gillespie (12), Toledo (5) i Phillips (7)

CB L’Hospitalet: Taylor (9), Forcada (1), Corbacho (8), An- telo (18), Llorens (6); Johnson (8), Ibaka (2), Colom (13) i McNaughton (9)

Parcials: 17-26, 17-18, 20-17 i 22-13

Àrbitres: Sánchez Ardid i Clemente López El Plus Pujol Lleida, campió de la VIII Lliga Nacional Catalana LEB Trofeu San Miguel 2007-08

La fi nal reaccionar fi ns a capgirar l’electrònic als part, sent més intensos en defensa i últims instants. El quadre riberenc, no més determinats en atac, hem aconse- El Plus Pujol Lleida es va erigir en el obstant, va gaudir d’una darrera posses- guit apropar-nos al marcador i al fi nal campió de la VIII Lliga Nacional Cata- sió per vèncer o forçar la pròrroga, però hem pogut derrotar al CB L’Hospitalet”. lana LEB Trofeu San Miguel 2007-08, la pilota va esquivar l’anella i el títol es Per la seva part, Josep Maria Izquierdo, després de superar per 76-74 el CB va quedar a Lleida. tècnic del CB L’Hospitalet, va felicitar L’Hospitalet en uns emocionants darrers “l’organització i la FCBQ perquè ens segons de la fi nal disputada al Pavelló Àngel Ros, alcalde de Lleida; Carles Ma- hem sentit molt a gust, i al Plus Pujol Barris Nord de la capital lleidatana el cian, director general de l’Esport de la Lleida pel títol i per ser un digne rival. 16 de setembre, diumenge. Aquest és Generalitat de Catalunya; i Ferran Aril, Tot plegat ha esdevingut un bon espec- el primer títol de Lliga Catalana LEB vice-president de la FCBQ van presidir tacle”. També va lamentar la derrota per al Plus Pujol Lleida, que s’uneix així la fi nal de la VIII Lliga Nacional Catalana perquè ”portava sis anys entrenant fora els dos que posseeix de Lliga Catalana LEB Trofeu San Miguel 2007-08. de Catalunya i em feia molta il·lusió ACB. CB Tarragona i Bàsquet Manresa, Edu Torres, entrenador del Plus Pujol guanyar aquesta Lliga Catalana, tal i campió l’any 2006, lideren el palmarès Lleida, va destacar que la fi nal “ha estat com vaig assegurar a la prèvia de la de la Lliga Catalana LEB amb tres títols molt bonica i ha honorat la competi- fi nal”. Les conclusions respecte el joc cadascun. ció”. Sobre l’actuació del seu equip va dels seus jugadors van ser: “Hem jugat Al descans, el CB L’Hospitalet dominava manifestar: “Després d’uns primers 20 molt bé 33 minuts, dominant i amb estil de deu punts (34-44), però a la repre- minuts dolents, amb sobretot uns per- propi, però als set últims minuts hem sa, l’equip entrenat per Edu Torres va centatges de tir terrorífi cs, a la segona tingut pecats de joventut”. 14 Lligues Nacionals de Catalunya 15

Les ‘semis’

A la primera semifi nal de la fi nal a quatre de la VIII Lliga Nacional Cata- lana LEB Trofeu San Miguel 2007-08, el Plus Pujol Lleida es va imposar per 65-76 a l’Akasvayu CB Vic, després de remuntar quatre punts (36-32) al conjunt osonenc a la represa. Pel seu cantó, el CB L’Hospitalet va derrotar per 67-80 el CB Tarragona 2016 a la segona semifi - Cadí la Seu d’Urgell, nal. Ambdós encontres van tenir lloc al Barris Nord de Lleida el 15 de setembre, campió de la XIX Lliga dissabte. Nacional Catalana Femenina Trofeu San Miguel 2007-08

65-76: 67-80: Plus Pujol Lleida – Akasvayu CB Vic CB Tarragona 2016 – CB L’Hospitalet El Cadí la Seu d’Urgell es va procla- en fase de preparació per encetar la mar campió de la XIX Lliga Catalana Lliga Femenina -va començar el 27 78-70: Akasvayu CB Vic: CB Tarragona 2016: Femenina Trofeu San Miguel 2007-08, d’octubre-. Cadí la Seu d’Urgell – CB Olesa Espanyol Albert Sabat (14), Eduard Jiménez (3), Garrido (10), Bravo (23), Barceló (2), després de guanyar el CB Olesa Es- Aranda (11), Báez (23), Dragusin (-); Williams (6), Floyd (14); Gonzalo Sán- panyol per 78-70 a la fi nal celebrada al Closa la fi nal, a peu de pista, Víctor Cadí la Seu d’Urgell: Helen Luz (12), Soria (-), Nualart (3), Hill (2) i Riu (9) chez (2), Torres (-), Espuña (8) i Óscar Palau d’Esports de la Seu d’Urgell el 20 Lapeña, entrenador del Cadí la Seu Silvia Luz (18), Macià (2), Benningfi eld Andrés (2) d’octubre, dissabte. Aquest és el primer d’Urgell, va dedicar el títol “a les juga- (10), McKay (5); De Souza (3), Donaire títol d’aquesta Lliga Catalana per a dores, club, patrocinador i sobretot a (9), Gilabert (5) i Jornet (14) Plus Pujol Lleida: CB L’Hospitalet: l’entitat lleidatana. l’afi ció, la qual esperem que segueixi Comas (8), Fergeson (11), Alberto Miguel Taylor (4), Forcada (8), Corbacho (17), somiant amb nosaltres en l’objectiu de CB Olesa Espanyol: Marçal (15), Musovic (4), Mainoldi (18), Phillips (11); Berni Antelo (10), Llorens (2); Johnson (13), El duel va destacar per la igualtat i per mantenir-nos a la Lliga Femenina”. Pel (6), Gallego (14), Willingham (25), Lelas Álvarez (6), Hettsheimeier (6), Gillespie Ibaka (4), Colom (12) i McNaughton (10) les alternances al marcador. De fet, el seu cantó, Lucas Mondelo, tècnic del CB (2); Anabel Jiménez (3), Boada (3), Had- (1), Toledo (11) i Estorach (-) Cadí no el va trencar fi ns als tres últims Olesa Espanyol, va extreure conclusions zovic (-) i Vila (2) minuts, quan va perfeccionar l’atac i generals “molt positives”. “Només han Parcials: 13-18, 19-18, 24-13 i 20-16 Parcials: 15-12, 14-20, 18-22 i 20-26 la defensa, tot al contrari que l’Olesa, sobrat els tres últims minuts, moment Parcials: 14-18, 22-11, 13-23 i 29-18 que va acusar més el cansament, lògic en què no hem estat concentrats i física- Àrbitres: Tortellà i Pla Àrbitres: Pagán i Feixa ja que tots dos conjunt es trobaven ment no hi hem arribat”, va apuntar. Àrbitres: Pagán i Soler 16 Lligues Nacionals de Catalunya 17

El Femení Sant Adrià Nexus CB Olesa, reedita la Lliga Nacional campió de la XXVI Lliga Catalana de LF2 Nacional Catalana d’equips EBA Trofeu San Miguel 2007-08 Trofeu San Miguel 2007-08

Per segona temporada seguida, el Fe- A la sisena va anar la vençuda. El Nexus va decantar del cantó del conjunt dirigit 73) i del Platges de Mataró (80-60) en la mení Sant Adrià és el campió de la Lliga CB Olesa va trencar la seva ratxa negati- per Joan Peñarroya, que va deixar així el ronda preliminar (grup 2), i del Valentine Nacional Catalana de Lliga Femenina 2 va amb la Lliga Catalana EBA (cinc fi nals, Granollers de Quique Spà sense el segon Montcada (79-76) en ‘semis’. Trofeu San Miguel 2007-08, després de cinc derrotes -les tres últimes consecu- triomf seguit per a l’entitat granollerina. superar per 60-68 el Don Piso Uni Girona tives-), en superar per 69-74 l’Argenta “Aquest títol ens ha de servir per agafar 69-74: a la fi nal disputada al Pavelló Fontajau CB Granollers en la fi nal de la XXVI Lliga confi ança a la lliga EBA. Érem conscients Argenta CB Granollers – Nexus CB de Girona el 7 d’octubre, diumenge. Amb Nacional d’equips EBA, disputada l’1 de que amb les baixes -Xavi Vidal i Albert Olesa aquesta segona copa, el Femení Sant novembre, dijous, al Pavelló Municipal Berenguer- tindríem aspectes difícils de Adrià lidera en solitari el palmarès de la Puigverd de Castellar del Vallès, ple de controlar, com ara el rebot, però hem Argenta CB Granollers: competició per davant del BF Viladecans, gom a gom i amb un gran ambient festiu. cregut en la victòria”, comentava Peña- Oliver Gómez (12), Soler (9), Mesas (10), el CB Olesa i el SR Lima Horta, tots tres Valentí Holgado, escorta del Nexus CB rroya a la fi del matx. Bayó (8), Lucho González (4); Benítez (-), amb un títol. Olesa, es va erigir en l’MVP del partit Ambdós conjunts arribaven a la fi nal Sotomayor (18), Cutrina (4), Rafa Gonzá- Un parcial de 0-9 liderat per Cristina amb un 29 de valoració (27 punts -3/5 en amb ple de triomfs (3-0) a la Lliga lez (-) i Darío García (4) Garcia als darrers minuts d’encontre va triples- i 8 faltes rebudes). Catalana 2007. L’Argenta CB Granollers atorgar el triomf al Femení Sant Adrià En la que era la reedició de la fi nal de va superar el BC River Andorra (60-67) Nexus CB Olesa: entrenat per Iván Torinos. l’any passat (53-65 favorable al Grano- i l’AESC Ramon Llull (67-59) en la fase Vilanova (13), Holgado (27), Amat (9), Es- Precisament, Torinos valorava així el títol: llers al Nou Congost de Manresa), tots prèvia (grup 1), i el CB Navàs (85-72) en tellar (13), Merchán (3); Tural (5), Calvo “Estem molt contents perquè és la nostra dos conjunts van lluitar de valent fi ns al semifi nals. (-), Huertas (4) i Félix López (-) segona temporada a la categoria i tenim darrer segon. La igualtat va ser la tònica El Nexus CB Olesa, pel seu cantó, es va dues Lligues Catalanes de LF 2. És un fet dominant, però enguany la balança es desfer del CB Santfeliuenc Eninter (63- Parcials: 20-21, 17-16, 10-16 i 22-21 històric perquè som el primer equip de Catalunya que ho aconsegueix”. Àrbitres: Del Amo i Posse

60-68: Don Piso Uni Girona – Femení Sant Adrià

Don Piso Uni Girona: Marta Xargay (18), Hrickova (3), Mo- reno (11), Vetrockova (4), Oliveira (10); Carla González (-), Berta Siñol (9), Vilarrubla (5) i Bou (-)

Femení Sant Adrià: Fàbrega (-), Murcia (3), Cristina Gar- cia (23), Lázaro (2), Watts (14); Plans (4), Blanca Garcia (2), Bahí (4), Maymí (-), Vives (5), Compañ (11) i Padrós (-)

Parcials: 18-17, 15-12, 13-21 i 14-18

Àrbitres: Pla i Hernández 18 19

Preselecció de les Seleccions Catalanes Infantils i Cadets per als Campionats d’Espanya Recepció als clubs nous Ja s’han establert les preseleccions Marta Montoliu (CB Sagrat Cor Sarrià), de les Seleccions Catalanes Cadets i Laura Rovira (CB Sagrat Cor Sarrià), Com es costum cada temporada, la Infantils masculines i femenines per als Anna Blancafort (CB Tona) Montserrat Federació va convidar els clubs nous propers Campionats d’Espanya de la Tomàs (CB Valls), Carla Montero (CB que s’han inscrit als seus campio- categoria que es disputaran a Càceres Vic), Cristina Jiménez (Foment del Bàs- nats enguany. El 29 d’octubre, dilluns, del 3 al 8 de gener del 2008. Dels llistats quet FP), Sara Gutiérrez (GEiEG), Anna Enric Piquet, acompanyat d’uns quants següents, cal recordar, sortiran els de- Grau (UE Gaudí) i Silvia Mercè Castro directius, va ensenyar les instal·lacions fi nitius 12 jugadors/es de cada Selecció (Uni Girona CB). de la Federació als representants Regles de que representaran Catalunya. d’aquests clubs, als quals es van La preselecció Cadet masculina, entre- explicar l’estructura i funcionament de Minibàsquet La preselecció Infantil masculina, nada per Xavi Isern i amb Jaume Planes la Federació, es van posar a la seva dis- entrenada per Jordi Estany i amb Ferran i Marcel Roca com a ajudants, està for- posició per a qualsevol dubte i se’ls oferí Peña i Josep Campaña com a ajudants, mada per Marc Gómez (CB L’Hospitalet), un refrigeri a la Sala d’Actes. Aquests 2007 la formen: Lluís Giménez (Associació La Àlex Igual (CB Navàs), Albert Devesa nous clubs són: Unió Esportiva Monti- Salle Manresa), Pol Segura (CB Blanes), (CE Escola Pia Sabadell), Ferran Bassas galà, Gramenet Bàsquet Club, Bàsquet La Federació ha editat les noves regles Sergi Puig (CB Cornellà), Eduard Parera (Club Joventut Badalona), Pau Marguí La Mina Sant Adrià, Unió Bàsquet Sant de Mini que regiran en tots els cam- (CB Granollers), Adrià Fratila (CB Igua- (Club Joventut Badalona), Roger Roselló Adrià, Club Bàsquet Hortonenc, A.P.A. pionats organitzats per la Federació lada), Joan Gavaldà (CB Sant Josep de (Club Joventut Badalona), Joan Tomàs Col. Sagrada Família Gavà, C.F. Sala Spi- Catalana arreu de Catalunya. Aquestes Badalona), Ferran Blanch (CE Escola Pia (Club Joventut Badalona), Albert Ventura nola, C.E. Europa Sports Centre, Escola regles són prou conegudes per tècnics Sabadell), Toni Gómez (Club Joventut (Club Joventut Badalona), Michael Pia Balmes, Associació Pares Alumnes i clubs en haver estat confeccionades Badalona), Albert Homs (Club Joventut Acosta (FC Barcelona), Ángel Aparicio Col·legi Canigó, L’Agrupació Esportiva pels experts i participants en el “Con- Badalona), Alexandre Olivera (Club Jo- (FC Barcelona), Antonio Carrasco (FC Les Botigues de Sitges, Associació Es- grés Internacional de Minibàsquet de ventut Badalona), Gerard Sevillano (Club Barcelona), Joan Creus (FC Barcelo- portiva Cervantes-Casc Antic, Bàsquet Catalunya”, celebrat a Manresa el 2006, Joventut Badalona), Fernando Villalón na), Aitor Gómez (FC Barcelona), Jordi Sant Pol 07, Club Esportiu Terra Negra, posades a prova en la passada tempora- (Club Joventut Badalona), Daniel Villa- Gratacós (FC Barcelona), Jordi Mas (FC Bàsquet Lloret, Bàsquet Castelló, C.C. da en grups experimentals i acceptades lain (Club Joventut Badalona), Gerard Barcelona). Breda, Fundació Privada Catalana Es- i aprovades per unanimitat pels clubs Colomé (FC Barcelona), Dídac Gaznares portiva, Club Bàsquet Alcarràs, Col·legi catalans en l’Assemblea de juny de (FC Barcelona), Alejandro Fermín Gómez La preselecció Cadet femenina, dirigida Ass. Pares Alum. Sta. Teresa Jesús, 2007. Es considera que s’incorporen uns (FC Barcelona), Víctor González (FC per Lluis Fontanals i amb Rafa Gutiérrez avenços importants que facilitaran la Barcelona), Roberto Lage (FC Barcelo- i Ana Helena Martínez com a ajudants, progressió esportiva dels petits practi- na), Oriol Paulí (FC Barcelona), Josep la composen: Blanca Assalit (AECC Ma- cants. Cal esmentar els escrits intro- Pérez (FC Barcelona) i Miquel Salvo (FC taró), Rosó Buch (AECC Mataró), Marta ductoris “Esperit de les Regles de Joc”, Barcelona). Claret (AECC Mataró), Aroa Illa (AECC “Valors esportius” i “Valors humans”, Mataró), Mariona Ortiz (AECC Mataró), que haurien de ser de lectura obligatòria La preselecció Infantil femenina, diri- Cristina Hurtado (CB Blanes), Georgina dels entrenadors a tots els jugadors i gida per Lluís Vergés i amb Josep Lluis García (CB Femení Sant Adrià), Anna jugadores (i també pares i mares), a fi Carretero i Eli Novell com a ajudants, la Linares (CB Sagrat Cor Sarrià), Nina de comprendre la fi nalitat del joc del confi guren: Clàudia Baraut (AE Sedis), Font (CB Tarragona), Carla Carbone- minibàsquet, que no és bàsquet en petit, Clara Ansoleaga (AECC Mataró), Laia ll (CB Torelló), Miriam Martínez (CB sinó una pràctica esportiva prèvia per Manzanares (Associació Sant Fruitós Torelló), Queralt Casas (Segle XXI), Itziar fomentar l’amistat i el joc net i d’equip, d’Esports), Marta Herruzo (CB Cornellà), Llobet (Segle XXI), Clara Solé (Segle XXI), que cal realitzar tenint en compte con- Xènia Casado (CB Femení Sant Adrià), Andrea Vilaró (Segle XXI), Núria Yela ceptes com: “Saber valorar el joc com Vanessa Verbo (CB Femení Sant Adrià), (Segle XXI). el que és. És més important divertir-se Marlés Balart (CB Sagrat Cor Sarrià), que guanyar”, “Afavorir la convivència Marina Gálvez (CB Sagrat Cor Sarrià), entre els contraris”, “És més important Cristina Garcia (CB Sagrat Cor Sarrià), la progressió que la victòria”, “Tots han Laura Mesía (CB Sagrat Cor Sarrià), de jugar i participar el màxim possible”. Gala Mestres (CB Sagrat Cor Sarrià), Text: Juan Carlos Cebrián i Carlos García 20 Fotos: Miguel Ángel Chazo 21

setembre de 2006 a desembre de 2006) Arriba al Club Joventut a infantil proce- demostra que és un jugador molt sacri- dent del Masnou i ha dominat totes les fi cat i amb una gran constància. categories de formació a nivell estatal, Tot això el pot portar un dia a es- amb un molt bon tir i molt habilidós. Ara tar a dalt. De moment, dirigeix amb arriba un moment clau per ell, doncs ha intel·ligència el júnior de la Penya i ja té de treure rendiment en un bàsquet dife- una Lliga Catalana a la butxaca. rent, com és el sènior. Per a Jordi Martí, “amb treball i paciència ha d’assolir Pau Ribas aquest objectiu i en aquest segon any a Data de naixement: 2-3-87 Posició: Base LEB 2 ha de començar a ser sòlid i tenir No podem buscar una història similar per als cinc jugadors menors de 20 anys que té el DKV Joventut actualment. El que sí Alçada: 1’93 importància en el joc d’equip i està- és cert és que dels cinc, quatre tenen germans que també poden ser futures estrelles de la Penya (Marc Rubio i Ricky Rubio; tic”. El mateix Martí recorda que ha fet Josep Franch i Quim Franch; i Pere Tomàs i Joan Tomàs), i que els pares de tots han tingut una relació directe amb el bàsquet . sessions de tir espectaculars amb ell, Des de 1987 a 1991 van néixer aquests cinc tresors de la Penya. Comencem, però, pel més veterà dels arribant a cometre només una errada en cinc, Pau Ribas, perquè aquest base de 40 llançaments de tres. Va debutar en 1’93 va arribar al Joventut amb només 4 ACB amb només 16 anys, el 13 de febrer anys i ho va fer perquè el seu pare, Jordi de 2005 a la pista del Bilbao, i ara es Ribas, era exjugador del club. En Pau ja troba en el camí de retrobar-se amb el va jugar a mini sent dos anys més petits, millor Marc Rubio. i ha crescut com a jugador d’una manera exponencial, arribant la seva explosió Pere Tomàs Data de naixement: 5-9-89 l’últim any de júnior i confi rmant-se com Posició: Aler un base d’elit al CB Prat (a Lliga EBA i Alçada: 2’02 LEB 2), juntament amb el tècnic Carles Duran, que també el va entrenar a cadet. En tres anys, des d’infantil a júnior Nascut a les Illes Balears, Pere Tomàs de primer any, Pau Ribas va créixer 31 arriba al DKV Joventut quan es des- centímetres, i va passar del 1’62 al 1’93, fà el Segle XXI i el club de Badalona una alçada que li permet lluitar en una s’interessa pel jugador, i aquest aposta ACB cada dia més física. Per a Jordi per la Penya. Abans, el mateix Pere Martí, “en Pau és un nen molt humil, havia jugat a Llucmajor i San Agustín, però alhora molt llest. La seva fi ta és i enguany ho fa al CB Prat, a LEB 2. Va ser un jugador sòlid en l’ACB i no només arribar a Badalona sent cadet de primer Ricky Rubio durant un temps. Té una qualitat brutal i any i aquella temporada va jugar amb el Data de naixement: 21-10-90 Posició: Base un tir impressionant”. cadet “B”. La seva progressió també ha Alçada: 1’90 estat evident i, a més d’un molt bon jugador de bàsquet, és realment un atleta. Per a Jordi Martí, “en Pere va pensar Ricky Rubio arriba al Joventut procedent que l’any passat va sacrifi car molt, però del Masnou i ho fa perquè el seu germà, va millorar molt el seu tir exterior i, tot Marc, ja està a Badalona, i a la seva i que, mentalment ha de ser molt més família estant contents amb l’aposta dur, jo crec que ara està veient els fruits que han realitzat. En Ricky entra al club del treball”. Diuen d’ell que pot ser un de Badalona sent preinfantil i ja juga jugador important a l’ACB, si és capaç amb l’infantil “A”. Quan veu jugar el seu de millorar l’1c1 i la lectura del joc del germà la fi nal del Campionat d’Espanya 2c2 i 3c3, perquè les condicions físiques Infantil de clubs, sent ell mini, li diu a i tècniques ja les té. un directiu del DKV Joventut que ell seria campió d’Espanya i dos anys més Josep Franch tard, sent infantil ja ho compleix. Per a Data de naixement: 28-1-91 Jordi Martí, “és probablement qui més Posició: Base s’aproxima al jugador total, doncs té una Alçada: 1’90 gran envergadura i un cap privilegiat. A més, destaca per la seva maduresa, els Josep Franch s’incorpora a mini al Jo- seus objectius i ser molt humil en tot el A Badalona no demanen el DNI per troba algun diamant i ja van uns quants. dem fi txar-los i, sobretot, que tenim un ventut i a més amb una fase d’adaptació que li passa”. entrar a la porta del primer equip de Quan en un reportatge sobre els joves entrenador, com l’Aíto García Reneses, amb la família, el club i l’escola on ell bàsquet de la ciutat, el DKV Joventut. ja no entren homes com Rudy Fernán- que quan veu talent no veu edat”. jugava. És un excel·lent estudiant i li I gràcies a això, cinc joves entre 16 i 20 dez (22 anys) o Dmitry Flis (23) és que El DKV Joventut s’ha convertit, per encanta analitzar el bàsquet, a més de anys (Josep Franch, Ricky Rubio, Pere el planter cada dia prén més força a mèrits propis, en una referència en la ser un molt bon tirador, tot i que vol Tomàs, Marc Rubio i Pau Ribas) van Badalona. Per al director de planter formació de jugadors, que dia a dia, molt més. En els darrers dos anys ha tenir l’oportunitat de proclamar-se tots del DKV Joventut, Jordi Martí, el secret arriben a l’elit del bàsquet. Però, com fet una evolució en defensa molt gran Marc Rubio junts campions de la Lliga Catalana és “l’herència que portem de treball i van arribar i s’han formant aquestes i el fet que hagi superat una lesió molt Data de naixement: 22-2-88 2007. En la búsqueda del tresor del metodologia, les necessitats de club cinc darrers joves de la Penya? greu en apenes uns mesos (recuperació Posició: Escorta Alçada: 1’91 bàsquet, cada any el DKV Joventut en perquè hem de crear jugadors i no po- de trencament de tendó rotulià i tíbia de Text: Regeneracom i Adepaf 22 Fotos: Adepaf 23

Entrevista amb Jordi Vallmajó, president de l’Adepaf Com arribes a l’Adepaf Figueres? Quan em van dir de ser president jo no era de la Junta i només era un soci que tenia els seus tres ﬁ lls jugant en aquest equip. Plantilla 00-01 de l’equip que va assolir El club, després de veure que els meus tres nens es dedicaven Club Bàsquet Adepaf Figueres 50 Anys l’ascens a Lliga EBA des de Copa Catalunya amb Jordi Trias amb el número 4 al bàsquet i a més estaven a l’Adepaf, va pensar en mi, i m’ho L’Alt Empordà, entre el mar i els Pirineus, té a Figueres com la seva capital. Allà, on la tramuntana feia que se sortissin les va proposar, tot i que si no recordo malament la frase va ser cistelles de dins en els anys seixanta en una pista descoberta i on s’estableix el Museu Dalí, un referent artístic mundial, fa així: “el club ha fet molt pels teus ﬁ lls i tu encara no has fet cinquanta anys que va néixer el Club Bàsquet Adepaf Figueres. El present, res pel club” (somriu).

la Lliga EBA Quin és el moment més feliç que has viscut a l’Adepaf? No podria escollir només un. Potser els reconeixements Tot i que en el moment d’escriure públics als 4 expresidents de l’Adepaf al 50è aniversari va ser Al maig de 1957, quan el món vivia la aquest article, l’Akasvayu Figueres no un moment molt emotiu. Un altre molt especial per mi, i crec guerra freda, a Figueres les idees no passava un bon moment a Lliga EBA que per a tot el club, va ser l’ascens de l’Adepaf a Lliga EBA la es van congel·lar. Així, Antoni Pujol, (cinc derrotes en sis jornades), el club temporada 2000-2001. resident a la capital de l’Alt Empordà i ha aconseguit formar una plantilla com- originari de Badalona, va impulsar la petitiva pel retorn a aquesta categoria. Quan eren petits, dels tres fi lls qui pensaves que seria el formació d’una secció de bàsquet dins Així, s’ha viscut el retorn al club d’un millor? l’entitat de lleure “Patronat de la Cate- home com Oriol Rabert, qui amb el pivot Mai he tingut preferències, encara que pel físic de l’Eduard quística”. En el marc de l’església neixia Diego Sequeira posen la veterania a quan era petit, potser sí que vaig pensar que ell podria arribar doncs un nou club de bàsquet que va fer un projecte molt jove, dirigit per Paco a tenir unes bones expectatives de futur. També em va alegrar el seu debut en un partit el 12 d’octubre Mumbrú, on la resta de jugadors no moltíssim quan van fi xar el Xavi per jugar a l’ACB en un model mateix 1957. Amb el temps, i degut a superen els 23 anys. ment en què encara no era president. Però no he pensat mai les desaparicions d’altres entitats giro- L’Adepaf continua col·laborant amb en un només, sinó en els tres. nines d’aquella època, es va convertir en l’Akasvayu Girona, com ho demostra el el degà de la província. fet de ser el seu patrocinador l’any del On t’agradaria veure l’Adepaf en 10 anys? Adepaf és l’acrònim de “Agrupación 50è aniversari, i que molts dels seus En 10 anys? No ho sé, encara que crec que el vull veure com Deportiva Patronato Figueres”, tot i que a jugadors s’hagin format a les dues ara, sent un club que representa molt bé la seva ciutat i la principis dels vuitanta la secció es va se- entitats. seva comarca; i que continui sent un club honest i treballador, parar del Patronat i va esdevenir un club A Figueres, continua doncs la tramun- amb la fi nalitat de jugar per fer créixer el bàsquet. Equip al 1961 amb els cosins americans Lewis i Jackson, fl anquejant Pujol, Losfeld, Dumanjó i de bàsquet amb una personalitat pròpia, tana de bàsquet, amb més de 200 juga- És clar que la Junta lluitarà igual que els jugadors perquè Feixenet. Ajupits, Padró, Oliveras, Carbó i Latorre sense perdre, però, el seu nom original. dors i jugadores representant l’Adepaf l’Adepaf pugi de categories, però això no ha de ser l’únic i un projecte de més de 350 socis que objectiu. donen suport al club de bàsquet degà de les terres gironines. El club català Des d’aleshores, l’Adepaf ha viscut molts en fi txar el anys d’èxit del bàsquet fi guerenc. Així, per la seva plantilla han passat Actes del primer americà homes com Jordi Trias, ara al FC Bar- celona, qui va formar part d’un dels 50è aniversari La història de l’Adepaf va lligada a millors equips de l’Adepaf (2000-2001), moltes anècdotes. D’aquesta manera, en un any en què es va assolir l’ascens · Homenatge als jugadors que van Salvador Dumanjó. l’any 1958, l’Adepaf es va convertir en de Copa Catalunya a Lliga EBA; els ger- formar part del primer equip. · Lliurament de plaques d’agraïment a el primer club català en fi txar jugadors mans Vallmajó (Jordi, Xavi i Eduard), tot · Organització de diferents campionats les famílies del president Manuel americans. Per causes circumstan- i que l’Eduard encara continua jugant al i trofeus. Navarro i de l’entrenador Rafel Mora. cials, com era el fet que dos sotsofi cials club; l’Albert Sabat o l’Edu Jiménez, ara · Exposició antològica durant dos · Homenatge a les jugadores que van de l’exèrcit d’Estats Units, destinats a categories superiors. mesos al Patronat de la Catequística. formar part dels equips de primera a la base del Pení (Roses), residien a Però sens dubte, els millors èxits del · Partit de veterans del Club contra divisió femenina, a meitat de la dècada Figueres, l’Adepaf va comptar amb una club van arribar a la dècada dels vuitan- els veterans del Joventut Badalona dels vuitanta. mostra d’un bàsquet diferent, molt més ta, quan l’equip femení va arribar a jugar (Villacampa, Margall, Jofresa, etc...). · Publicació del llibre dels 50 anys, amb evolucionat en aquella època, i on les a la primera divisió espanyola, màxima Equip infantil 87-88 amb Xavi Vallmajó a la · Gran festa del bàsquet a Figueres. una cronologia històrica. Recull dels esmaixades feien acte de presència categoria aleshores, amb el recolzament plantilla (amb el número 13 a la samarre- · Lliurament de les insígnies d’argent actes de celebració, fotografi es de tots davant la cara de sorpresa de la resta de de La Casera i d’una institució a Figue- ta el segon jugador ajupit començant per del Club als presidents vius: els temps i dels actes i equips actuals. companys. res, com és Rafel Mora. l’esquerra) Imatges de l’Exposició dels 50 anys Josep Aparicio, Miquel Carreras i Text: Carlos García i Juan Carlos Cebrián 24 Fotos: Miguel Ángel Chazo 25

No anava amb la meva personali- Deu anys després de aterrar al Palau 12 anys a l’elit, incomptables experièn- tat jugar a l’NBA. Poc després que Blaugrana et comunicaven la teva sorti- cies i situacions. Quin consell donaries m’escollissin al draft, vaig estar entre- da del Barça. Com la vas encaixar? al més joves que aspiren i somnien ser nant als EE.UU. un parell de setmanes. Les circumstàncies van ser les que van jugadors de bàsquet? No m’hi vaig trobar a gust. Aquí coneixia ser. No entrava als plans de l’entrenador Que gaudeixin i que no pensin amb el tot, estava més tranquil i tenia l’estima -Dusko Ivanovic- ni del secretari tècnic que pugui venir. Que s’ho passin bé amb de la gent. Actualment la situació ha -Zoran Savic- i tot plegat no va ser molt els seus amics i la resta, si ha d’arribar, canviat. És més fàcil jugar allà, en part agradable perquè m’acabava d’operar ja arribarà. per la qualitat dels jugadors espanyols de l’esquena. No guardo rancúnia, ja Roberto Dueñas (Madrid, 1/11/1975) ja és llegenda viva del bàsquet català, en general, i del Barça, en particular. El seu dorsal i catalans. Per en Juan Carlos -Nava- que el Barça és una de les millors coses 12 blaugrana ningú més el tornarà a lluir. Penja del Palau al costat del 15 d’Epi, el 4 d’Andrés Jiménez i el 7 de Nacho Soloza- rro- serà molt important el fet de tenir que m’ha passat. bal. Reconeixement, aquest, que copsa per sempre els seus dotze anys passejant els seus imponents 2’21 metres per l’ACB, en Pau -Gasol- al seu costat. Segur que Europa i el món, tot atresorant títols i distincions. Més enllà d’això, el seu caràcter afable, proper, guanyador i tenaç ha capti- jugarà bé. Té un talent espectacular que Després marxes cap a Girona. Sota vat i calat en l’afi ció catalana des que va aterrar amb 19 anys a Barcelona. no he vist a cap jugador. el patrocini d’Akasvayu, el CB Girona confi gura un equip de fi gures. Qüestionari Què siginifi ca el bàsquet per a El primer any, sobretot, hi havia grans Roberto Dueñas? jugadors. La gent es pensava que esta- personal La possibilitat de gaudir fent el que ria tot fet i va ser tot el contrari. No es viuria tot el que m’ha passat. He jugat t’agrada i la possibilitat de conèixer van complir les expectatives. 1. Barça: una vida en equips amb jugadors molt bons moltes persones, llocs i tenir un munt 2. Akasvayu Girona: un pas més tant dins com fora de la pista. Sóc un d’experiències que no estan a l’abast de Al segon any et retrobes amb Pesic, a la meva carrera afortunat molta gent. que va rellevar Edu Torres a la banque- 3. Penya: el fi nal ta, i acabes apartat de l’equip. 4. Millor company: Nacho Rodríguez Fent memòria, quins primers records a La teva arribada a Barcelona, amb 19 Era un jugador amb caràcter i moltes ve- 5. Millor entrenador: Aíto una pista li vénen al cap? anys, va generar força expectació. Com gades Pesic i jo topàvem. Com a entrena- 6. Millor jugador amb qui has compar- Moments bons hi hagut molts. Espor- la vas viure? dor, sempre he dit que és molt bo. Des- tit vestidor: Pau Gasol, Bodiroga i tivament, quan guanyes un títol és el Va suposar una nova experiència: venir prés hi ha una altra part de com ets com Navarro màxim. Recordo especialment la lliga de Madrid -Fuenlabrada- a Barcelona a persona. Va ser molt dur veure que no 7. Contrincant més difícil: Sabonis ACB que vam guanyar a la pista del Real sol, deixar la teva família, haver de com- podia entrenar amb els meus companys. 8. Un partit: la Final de la Eurolliga Madrid en el cinquè partit –per 69-82, partir pis... La integració va ser bastant Van ser mesos bastants difícils. guanyada a la Benetton al Palau a la temporada 1996/97, amb un 22 de ràpida. L’afi ció m’ha donat sempre Sant Jordi valoració (13 punts -4 esmaixades-, mostres d’afecte i carinyo, la qual cosa I per acabar, fi txes pel Joventut de 9. Moment més especial com a juga- 12 rebots i 2 taps) en 30 minuts per a sempre es d’agrair, perquè no sempre Badalona, on et retrobes amb Aíto, dor: aquesta mateixa fi nal Dueñas, l’MVP del matx, juntament amb és fàcil rebre-les. l’entrenador que et va fer debutar a l’ACB 10. Moment més amarg com a jugador: el seu company Jerrod Mustaf, i alhora la temporada 1995/96, i termines jugant l’operació d’esquena designat jugador més valuós de tota la A tenor de la teva alçada, com va ser amb el CB Prat, vinculat de la Penya. 11. Punt fort del joc: l’assistència sèrie fi nal–, i més recentment l’Eurolliga la teva posada a punt per competir al Aíto és l’entrenador que sempre ha con- 12. Punt dèbil del joc: defensar lluny de aconseguida a Barcelona –76-65 contra màxim nivell? fi at en mi i amb qui he mantingut una l’anella la Benetton de Treviso, a la temporada Com tots els jugadors joves quan co- relació especial. A la Penya vaig veure 13. Rival preferit: Real Madrid 2002-2003, amb 3 punts i 4 rebots fi rma- mencen a entrenar amb equips des- que les coses no em sortien com volia. 14. Un pavelló: Palau Blaugrana ts per Dueñas–. tacats. Es van treballar tots els aspectes Va sortir la possibilitat d’anar a jugar 15. Un desig: no es diuen, sinó no es del joc a millorar. Els dos primers anys amb el Prat. La vaig acceptar perquè compleixen Per molts es sabut com va ser desco- vaig portar a terme una preparació física pensava que podia tornar a passar-m’ho bert, amb 16 anys, per a la pràctica del especial. Me’n recordo que Manolo bé. Però no va ser així. El cap volia, però bàsquet. Si no l’haguessin vist i captat Montesino va ser el meu primer prepa- el cos no. Vaig retornar al Joventut per a la ja famosa parada d’autobús, creu rador físic, Agustí Cuesta el meu primer acabar la temporada i alhora la meva que la seva trajectòria hagués estat la entrenador, al Cornellà... carrera. mateixa? Penso que sí, o almenys semblant. Si no Rebut l’homenatge contra l’Alta Gestión Tens pensat engegar cap projecte hagués estat a la parada del bus, podria Fuenlabrada, el teu primer equip relacionat amb el bàsquet o d’un altre haver estat al supermercat, per dir un amateur, i la samarreta amb el teu 12 caire? altre lloc. i cognom perennes al Palau, què fa ara Seguiré lligat al bàsquet, tot i que enca- Roberto Dueñas en el seu dia a dia? ra no sé com i no tinc res defi nit. Li he quedat l’espina clavada de no Es bastant diferent. Em llevo, vaig al haver jugat a l’NBA, vist que avui dia els gimnàs i faig coses que em mantinguin Com a entrenador, potser? jugadors catalans, els seus amics Joan ocupat. Estic molt més tranquil. No té Entrenar és segurament el més llunyà. Carles Navarro i Pau Gasol, i espanyols res a veure amb l’obligació d’entrenar Sí que m’agradaria treballar amb nens hi estan donant el salt més fàcilment? cada dia, viatjar, jugar partits... Viatjar petits o amb alguna escola. Al 1997, Roberto Dueñas va ser escollit era el que menys m’agradava. Tampoc pels Chicago Bulls al draft (2a ronda, nú- és que trobi a faltar moltes coses de Has complert tots els teus somnis com mero 58). Posteriorment, els seus drets quan jugava. Segueixo l’actualitat del a jugador? van ser transferits als llavors Charlotte bàsquet i veig algun que altre partit. Quan vaig començar no imaginava que Hornets. 27

Carlos Pérez Màster en Psiconeuroimmunologia per la UdG [email protected]

Nom i cognoms: Roberto Dueñas Hernández

Lloc i data de naixement: Madrid - 1/11/1975

Alçada: 2’21 m

Pes: 114 kg El bàsquet és un esport caracterit- per contra, comencem a produir ràpida- zat per l’execució de gestos tècnics ment àcid làctic, generarem un ambient Trajectòria molt precisos realitzats sota una gran anaeròbic (amb manca d’oxigen), pro- · CB Móstoles (juvenil): pressió. Per això és clau la capacitat duint radicals lliures i altres substàn- 1992-1994 d’adaptació del jugador/a en situacio- cies residuals que realment minvaran el · CB Fuenalbrada (2a División): ns de molt estrès (fi nal de partit per nostre rendiment. 1994/95 exemple), sense que això afecti al seu Per tant, en relació amb el nostre me- · CB Cornellà (EBA): rendiment esportiu. tabolisme energètic, què haurem de fer 1995/96 Doncs bé, la capacitat d’adaptació per a treure-li un major rendiment? · FC Barcelona (ACB): depèn de dos aspectes fonamentals i Segurament la resposta estarà en el 1996-2005 d’igual importància: un és el potencial què mengem i també quan ho mengem · Akasvayu Girona (ACB): neuromotriu de l’esportista, aspecte (abans o després de l’ activitat), doncs 2005/2006 sensible a ser millorat amb neuroen- aquestes dues condicions juguen un · DKV Joventut (ACB): trenament, el qual ho analitzarem en paper molt important; de la mateixa 2006- Abril de 2007 (cedit al CB Prat) articles posteriors; i l’altre és el seu manera que factors d’estrès psicoemo- Abril de 2007 – Juny de 2007 metabolisme energètic. cionals afegits (estat d’ànim, motivació Com més òptim és el nostre metabo- contra l’equip que juguem) que també Palmarès lisme energètic, com més capaços som infl uiran lògicament en el nostre estat · 1 Eurolliga de convertir grassa en font d’ energia, energètic. (2002/03) menys àcid làctic produïm. D’aquesta · 6 Lligues ACB manera, els nostres músculs i tam- Totes aquestes qüestions sobre com (1995/96, 1996/97, 1998/99, 2000/01, bé el nostre cervell, que és clau per infl uir en el nostre metabolisme i així 2002/03 i 2003/04) a l’execució d’un bon gest tècnic sota en la nostra capacitat d’adaptació, les · 2 Copes del Rei estrès, rebran una òptima nutrició. Si anirem resolent en els propers articles. (2000/01 i 2002/03) · 1 Copa Korac (1998/99) · 2 Lligues Catalanes ACB (2001/02 i 2001/02) · 1 medalla d’argent a l’Eurobasket Regenera (Girona) Regenera (Palafrugell) de París’99 amb la selecció espanyola Ctra. Barcelona, 2, 3er 2a C. Sant Josep, 5 17002 Girona 17200 Palafrugell Tf: 872 080 425 Tf: 972 611 800 28 29

Representació

Aquesta secció és una ﬁ nestra oberta a les Representacions Territorials de la Territorial de Federació Catalana a Girona, Tarragona i Lleida. Les seves activitats i notícies aniran exposant-se en aquestes pàgines sota el nom de “Triple”. Lleida

Curs Activitats d’Introducció de setembre Representació a desembre a l’arbitratge Territorial Representació a la UdG Ja s’ha elaborat el programa de les activitats que promou la Territorial en A fi d’aconseguir augmentar el nombre de Tarragona l’últim cuatrimestre de l’any. En el mes Territorial de d’àrbitres de la Territorial, s’organitza de setembre van tenir lloc la presentació un curs on es podran adquirir els i l’inici del curs de l’Escola d’Àrbitres, es Girona conceptes fonamentals de l’arbitratge Competicions va endegar un curs d’Auxiliars de Taula del bàsquet, coneixement i aplicació del i un Seminari d’Iniciació a l’arbitratge reglament amb equitat, interpretació 2007-08 i un curs d’Iniciació d’entrenadors. A Conveni de les regles de joc i mecànica arbitral. l’octubre, a Lleida, Bellpuig i Cervera Tots aquests coneixements s’aplicaran El cap de setmana del 6-7 d’octubre s’han iniciat les tasques del PDP; a de col·laboració sobre el terreny de joc. van iniciar-se els diferents campionats Bellcaire i Sort s’han fet Jornades de El curs consta d’un part teòrica i una de territorials, exceptuant el de Minibàs- Bàsquet femení i a Tàrrega un curs amb l’Escola pràctica, cadascuna d’elles de 9 hores. quet que ho va fer el 10 de novembre., d’Auxiliar de Taula, i a Bellpuig i Vallfo- La durada és del 2 d’octubre a l’11 de així com les lligues a les Terres de l’Ebre Festa del gona va fer-se la 1a jornada de la lliga Universitària Garbí desembre, els dimarts de 6 a 8 d la que començaran el 24 de novembre. de Pre-Mini, amb un gran entusiasme. tarda en el Campus d Montilivi, i per la Aquesta temporada 2007-08 s’ha cres- Bàsquet de les Pel novembre i desembre hi ha previstos realització del curs s’acreditaran rèdits cut. De 240 equips de l’anterior exercici els següents actes: En el passat mes de juny la RT de Girona de lliure elecció. s’ha passat a gairebé 300, augment pro- Terres de l’Ebre de la FCBQ i l’Escola Universitària Garbí duït gràcies a la campanya de promoció · Jornades de Promoció del Bàsquet van signar un conveni de col·laboració que s’ha realitzat i s’està encara fent,a El diumenge 18 de novembre, a Torto- femení. Novembre:el 10 a Calaf, l’11 a fi d’organitzar activitats conjuntes, de les Terres de l’Ebre, així com al campio- sa, i en el nou marc del pavelló fi ral i a Agramunt i el 24 a Ponts. Desem promoció de bàsquet i les ciències de la nat de Minibàsquet. esportiu, va tenir lloc una jornada festiva bre: l’1 a Mollerussa i el 15 Fraga. salut. Dins el conveni, ambdues institu- Curs d’Iniciació de bàsquet, oberta a tota la gent de · Trobades de Promoció oberta. No- cions s’han compromès a realitzar, al- Pe que fa els clubs, cal donar la les comarques de les Terres de l’Ebre. vembre: l’11 a Cervera. Desembre: el menys, dues activitats anuals de forma- d’Entrenadors benvinguda federativa a l’APA Col·legi L’acte va comptar amb el suport de 2 a Bellpuig. ció (xerrada, col·loqui, jornada, congrés, Teresianes de Tarragona, Club Esportiu l’Ajuntament de Tortosa, dels diferents · Lliga Pre-Mini. Novembre: el 18 a etc) que vinculi el bàsquet amb una A la seu de la Territorial (Passatge Olot, Despertaferro de Reus, Associació de Consells Esportius i del CB Cantaires. Artesa i Almenar. Desembre: el 2 a branca de la ciència de la salut amb la 82, Girona), se celebrarà, els dies 21, Bàsquet Cunit i al Patronat Municipal de Pel matí, les activitats van estar dedi- Balaguer i el 16 a Lleida i Vallfogona. qual l’EU Garbí tingui relació. Així mateix 22, 27, 28 i 29 de desembre i 2, 3, 4 i 5 Turisme i Esports d l’Ampolla. cades als més menuts, amb jocs de · Trobada de Seleccions PDP: el 25 de els alumnes de fi sioteràpia que així ho de gener, de 19 a 22 hores, entre setma- Benvinguts! bàsquet, partits de Mini i concursos de novembre a Lleida (Maristes i INEFC). desitgin podran fer les seves pràctiques na, i de 9 a 13 hores, els dissabtes, un tir. La tarda també va estar dedicada · Clínic entrenadors d’Iniciació: el 26 de dins el món del bàsquet. A més, tots els nou curs d’iniciació d’Entrenadors. al bàsquet, amb activitats de tots els novembre a Lleida (Pv. Pardinyes). federats gironins de bàsquet tindran la Teniu més informació d’aquest, com clubs federats de les contrades, que van · Torneig de Promoció Femení: el 15 d possibilitat de passar una revisió mèdica d’altres cursos, a la web de la FCBQ Col·laboracions servir, igualment, per començar a fer la dembre a Fraga. anual a la Unitat Clínica Garbí, amb uns (www.basquetcatala.com), a la secció preselecció territorial de totes aquelles · Torneig de Promoció Masculí: el 15 de serveis i condicions especials. També de la Territorial de Girona. amb la Territorial edats que participaran posteriorment en desembre a Alcarràs i Almenar. tots els federats de bàsquet de la Terri- el programa de seleccions de la Fede- · Torneig Federació Femení: el 22 de torial gironina i llurs familiars podran Si vols col·laborar en el programa tècnic ració. Uns 500 nens i nenes van ser els desembre a Agramunt i Bellpuig. disposar dels serveis de l’Unitat Clínica la Representació Territorial, cal tenir principals protagonistes de la festa. · Torneig Federació Masculí: el 22 de de l’EU Garbí, amb preus especials en com a mínim el títol de 1r nivell, i si algú desembre a Balaguer i Ponts. tots els seus tractaments. té interès en formar-se com a àrbitre Aquesta col·laboració ja va tenir un gran incorporant-se a l’Escola d’Àrbitres, no Totes aquestes activitats poden con- èxit amb l’organització de la “Jornada de cal més que tenir 14 anys complerts. fi rmar-se i rebre informació d’altres, Bàsquet i Fisioteràpia” celebrada durant Per qualsevol d’aquestes activitats cal al seu d la Territorial, c/ Tarragona 27, el desenvolupament de la passada posar-se en contacte amb la Repre- 25005 Lleida, telèfon 973 22 88 90 i fi nal a quatre de la FIBA Europe Cup, a sentació Territorial de Tarragona de la e-mail: [email protected] Girona. FCBQ, telèfon 977 22 66 20. Text: Carlos García i Laura Ramos 30 Fotos: Miguel Ángel Chazo 31

Com veus el bàsquet actualment? Dife- reix molt de quan eres un jovenell? Molt. Avui dia els sistemes de joc són molt rígids, quasi bé no hi ha impro- visació i els jugadors semblen robots que només obeeixen ordres. Per tant, Forjat al bàsquet hi ha una manca enorme de decisió a la pista, ningú se la vol jugar i s’ha perdut i idolatrat al rock and roll l’amor propi per guanyar, ja que quan jugues per tu, guanyes. També hi ha un “No hay que darse por vencidos ni aún estando vencidos”. Aquesta és una de les frases més famoses pronunciades per José gran dèfi cit d’estrelles, que són les que María Sanz Beltrán (21/12/1960, Barcelona -el Clot-) o el que és el mateix, Loquillo, un dels cantants de rock més llegendaris realment omplen pavellons, perquè el que ha pujat mai a un escenari i que guarda una relació molt estreta i especial amb el bàsquet. Hi va jugar en diferents his- treball de cantera ja no és el que era: tòrics equips catalans a la seva adolescència, però fi nalment es va decantar per liderar la seva banda coneguda fi ns 2007 com no es fan i es creen jugadors que s’hi “Loquillo y Trogloditas”, a l’actualitat anomenada amb el propi pseudònim del cantant. Un pseudònim que, per cert, va sorgir identifi quen amb un lloc o un equip i del bàsquet, tal com ens va assegurar el cantant, entre d’altres anècdotes amb el nostre esport, en la seva visita a la FCBQ. sembla que tot sigui més un negoci. Es parla molt ràpid de diners. Al ‘nano’ se li puja al cap i el seu caràcter canvia, no li va la vida en el bàsquet perquè ja des de Què poden tenir en comú el bàsquet i la nalment pel rock, encara que també vaig fuimos los mejores” i “Memoria de jóve- ben jove té un bon contracte. teva música, les teves cançons? tenir temps per jugar amb el Mataró i nes airados”. Tenen moltes coses semblants. Darrere el Grup Barna, que em quedava a prop El bàsquet d’abans o el d’ara? de tot hi ha sempre un equip amb la d’on vivia, al meu barri del Clot. La cançó “Siempre L.A” vas lligar-la El de la meva època, perquè jugar a bàs- fi gura d’un líder i un guió preestablert, amb quelcom vinculat amb la NBA i tot quet era més difícil, de fet era considerat encara que a la pista hi ha una mica D’on ve el nom de Loquillo? el que l’envolta, potser? un esport de nenes. Hi havia menys mi- més d’improvisació. Els bons líders són Doncs del bàsquet. Me’l van posar els (Rialles) Doncs no he anat mai a Los tjans per fer-se conèixer, però els valors els que millor improvisen tot demostrant jugadors del Barça (Andrés Burch, Epi...) Ángeles. Sí al centre de la música als humans eren majors. Admiro moltíssim les seves capacitats. Però insisteixo per la meva manera de jugar. Tenia el EE.UU. (Tennessee, sobretot a Mem- la generació de la medalla d’argent als que per damunt de tot està l’equip. Per cabell curt, com el ‘”Pájaro Loco”, i sal- phis), però no a L.A. La lletra de la cançó Jocs Olímpics de Los Àngeles’84. exemple, en un contraatac que acaba tava molt. El nom es va anar expandint, té a veure amb el somni, l’ideal, la uto- amb un esmaixada el mèrit no és només va arribar al ‘cole’ i se’m va quedar per pia en general, així que la NBA també Què els hi diries als més joves que aspi- del qui ha anotat, sinó també del qui sempre. Em va agradar i a més em va podria estar inclosa. ren ser basquetbolistes? ha agafat el rebot, qui ha assistit... En donar una marca pròpia que m’ha servit Que escollissin bé les seves referències una banda de rock també existeixen els per a la música. Amb quins jugadors t’has identifi cat i i que fossin ambiciosos. Un noi català, diferents rols típics dins d’un col·lectiu. t’identifi ques més? Per què? per exemple, no ha de conformar-se amb És essencial sentir-te part d’alguna Algun equip, jugador o situació en el Ídols, ídols de petit no en vaig tenir cap. només arribar al primer equip del Barça, cosa i no actuar de forma aïllada, d’aquí bàsquet t’ha inspirat fer cap cançó? Potser Luis Miguel Santillana, Ger- ha d’esforçar-se per jugar als Celtics. la importància de l’equip. No, tot i que he pensat, i encara no ho mán González i Nate Archibald per ser descarto, fer-ne alguna sobre els valors jugadors amb caràcter i de barri, com jo. Si tornessis a néixer: jugador de bàs- Quina va ser la teva relació amb el del bàsquet. En tot cas, el bàsquet en sí Ara mateix, Navarro i Djordjevic. Navarro quet o líder d’una banda de rock? bàsquet? En quina posició destacaves i és per a mi una actitud vital i personal, perquè ha pagat la seva llibertat per (Ràpidament) Jugador, perquè ja he quines anècdotes i records en guardes? de superació, una referència. El tinc anar a jugar a l’NBA. Ha assumit risc, estat cantant (més rialles). Com quan Jugava per fora, normalment de base. sempre molt present. A Sant Sebastià se l’ha jugada, com jo també he fet en tens dues novies, vaig haver d’escollir el Realment on vaig aprendre bàsquet -on viu actualment Loquillo- hi ha una ocasions per iniciar projectes personals bàsquet o la música quan era jove. Ara va ser al Cotonofi ci amb els mateixos pista davant de casa meva, prop de la que m’agradaven i il·lusionaven i els triaria ser jugador, sí. Juanito Jiménez i Aíto García Reneses platja, i molts matins hi baixo a fer uns quals van acabar sortint bé. Mentre que com a entrenadors, allà per la tempora- quants llançaments. És més, el bàsquet Djordjevic m’agrada pel seu caràcter da 1977-78. La meva formació anterior va fer que no tingués problemes amb guanyador. Em va encantar la fi nal que a l’Alpe, similar a les escoles universi- les drogues quan era jove. Els concerts, va vèncer quasi ell sol al Palau Blaugra- tàries i així podies entrenar i estudiar al- les gires... requereixen estar en forma i na -temporada 1999-2000 amb el Reial Líder a l’escenari, hora, i al Laietà també va ser important. aquest esport em va aportar una disci- Madrid-. Aíto va treballar molt amb mi per a què plina i un fons físic que ha estat i és clau a la pista... fos un base alt, però no va poder ser. per a la meva carrera musical, que ja té “El bàsquet Durant aquell temps vaig apuntar-me 30 anys. i a la banqueta a la clàssica “Operación Altura”. Tenia va fer que no 15 anys, feia 1’92 (ara 1’95) i vaig entrar A quin jugador li dedicaries una cançó? A Loquillo, polifacètic per naturale- als campus del Barça al Picadero, la I a quin equip? tingués pro- sa, tampoc se li va escapar el món qual cosa em va permetre entrenar amb Sense cap mena de dubtes a Larry Bird i de les banquetes. “Vaig fer el curs els jugadors del primer equip. El nivell als seus Boston Celtics. d’entrenador. Me’l vaig prendre molt era molt alt i em va deixar clar que el blemes amb seriosament. Anava a molts clínics, bàsquet em quedava gran. Recordo so- De tota la teva discografi a, quines sobretot els d’Antonio Díaz Miguel”, bretot un tap de Manolo Flores que em cançons podrien connectar més amb el les drogues rememora. La seva experiència, però, va va enviar fora de la pista. Per llavors ja bàsquet? ser curta. “Vaig entrenar a un col·legi de començava a tocar i em vaig decantar fi - (Després de pensar-s’ho bé) “Cuando Loquillo amb el número 13. quan era jove” nenes... i vaig durar poc temps”. Text: SA Súria / Carlos García Fotos: SA Súria 33

Societat atlètica de Súria Seixanta anys de bàsquet

Segur que aquell grup d’atletes que va fundar la SAS a l’inici de l’any 1947 no calculava ni la llarga vida de la seva criatura, ni la important repercussió que el club tindria en la vida de Súria en el transcurs dels anys. Així, malgrat l’escepticisme de la gent del carrer, que no creia massa en “aquella colla de sonats que corrien en calçotets”, la societat va néixer amb l’empenta característica dels joves i durant el seu creixement, al llarg del temps, van sorgir branques que volien respondre a les demandes esportives de la gent del poble: atletisme, bàsquet, ciclisme, escacs, natació, patinatge, hoquei sobre patins, handbol...

Què és més difícil, jugar a bàsquet o estar damunt de l’escenari? O on ets sents millor, a la pista o a l’escenari? Són molt similars. A l’escenari hi ha un guió previ i al vestidor, possiblement també, però a la pista les coses poden canviar més. A l’escenari tu pots impro- visar per pujar els ànims del públic. A la pista t’ho trobes.

Fent un símil entre l’esport d’elit i la teva vida professional com a cantant, una retirada a temps és una victòria? Mira’m a mi. O evoluciones o estàs acabat. Ara tinc altres projectes en altres àmbits, sobretot teatre, i encara que no he deixat de banda la música, sí tinc clar que cada cosa té el seu temps.

Com veus els equips catalans de l’ACB? Destacaria sobretot el Joventut. Es lògic que estigui on està perquè aposta per la cantera i per això surten jugadors com Ricky Rubio. Dóna gust veure’ls jugar. M’hagués agradat ser com Rudy Fernández, amb més braços, això sí (rialles). 1962-63. La SAS a Segona Divisió Nacional. Un gran equip 34 35

Primera pista, Josep Serrat equip i partit (President SAS, 2000-?) I la primera branca va ser el bàsquet. Els rectors del club van fi xar com el seu primer objectiu la construcció d’un Present i futur Als seus 57 anys, és l’actual president de la SAS. Anteriorment va ser el President camp per jugar a aquell esport que per del Bàsquet Femení de Súria. L’any 2000 va ser el principal impulsor de la unió entre a ells era nou però que ja feia molts L’any 2000, en uns moments en que el els dos clubs. Quan es va produir la fusió, que va adoptar el nom de la SAS (tenia anys, el 1891, havia inventat el professor bàsquet surienc vivia una situació difícil més història...), va passar a ser president del club. Home d’entitats, ha practicat d’Educació Física canadenc James Nais- per la manca de directius i entrenadors també esport i ha estat Regidor l’Ajuntament de Súria . mith. El primer projecte important de que volguessin impulsar l’esport, va te- la junta fou un èxit i l’1 de juny del 1947, nir lloc un fet que donà un nou impuls al La seva arribada al club va coincidir mentar el nombre d’equips i llicències una gran quantitat de públic expectant nostre esport: la fusió de la SAS amb el amb els moments més delicats de la (actualment comptem amb set equips i curiós presenciava la inauguració de Bàsquet Femení Súria. El President del història del club? masculins i cinc de femenins, a part de la pista, en un indret que fi ns aleshores Bàsquet Femení Josep Serrat, impulsor La situació era delicada quant a temps l’Escola de bàsquet, la qual és mixta). havia estat un olivar, i el primer partit principal d’aquesta unió, passà a pre- i dedicació, hi havia poca gent que vol- Estic molt content de com va anar tot, de la història de la vila entre dos equips sidir, amb bona part de la seva anterior gués cuidar-se del bàsquet. Amb com- perquè, a pesar de les difi cultats, vam manresans: el Club Natació i el Centre junta, els destins del club. En poc temps panys i coneguts de Súria es va plantejar sortir cap endavant. d’Esports. De seguida es van organit- s’aconseguiren dues importants fi tes: la fusió entre els dos clubs per poder zar els primers campionats locals dels fer una remodelació molt important tirar endavant sobretot la SAS, per la Què destacaria d’aquests 60 anys de quals va sorgir la selecció de jugadors 1957. El Sr. Samaranch inaugura la nova pista esportiva del pavelló, modernitzant totalment les complexitat de la seva organització, a vida del SAS? que van formar el primer equip de la seves instal·lacions i rellançar de forma diferència del bàsquet femení. Amb la Els meus temps de jugador de la SAS. SAS: Tena, Prats, M. Gómez, D. Terro- notable l’esport del bàsquet, la qual fusió tothom va sortir guanyant. Recordo també la primera pedra de nes, Torruella, Jaume Reguant, Julian cosa va permetre augmentar consi- les pistes descobertes i com la SAS i Caellas. Acabava de néixer el bàsquet derablement el número de jugadors, Com va aconseguir tirar endavant la va fer totes les instal·lacions amb la a Súria. Era el principi d’un llarg camí entrenadors i equips, amb una millora situació? col·laboració de voluntaris, cosa impen- amb un futur incert. qualitativa important del treball tècnic. La fusió va permetre un canvi sable avui dia, per edifi car el terreny I així s’arriba al moment actual. Aquell d’estructura. Abans la SAS la portaven que l’Ajuntament va cedir. Aquest 60 Uns anys després, la pista es va tras- llarg camí, amb un futur incert, iniciat 3-4 persones vinculades a la direcció es- anys els valoro molt, en especial perquè lladar al camp de futbol i en aquest ara fa seixanta anys encara està molt portiva, però a partir del 2000 molta més serveixen per retre homenatge a totes escenari es va jugar el primer partit lluny d’arribar al seu fi nal. gent va col·laborar. Així, es va començar les persones que han passat pel club internacional de la història del club. La a treballar amb la canalla, buscar nens durant tot aquest temps, així com també SAS es va enfrontar al Mononghaeles i nenes pels col·legis, espònsors, però a la resta d’entitats petites de bàsquet de la VII fl ota USA. El resultat, 22 a 8 no va ser gens fàcil. Hi va coincidir amb de Catalunya, com tot el moviment asso- favorable als americans. el projecte de remodelació del pavelló ciatiu en general, que perdura avui dia. La tercera pista ja aniria situada en uns antic per part de l’Ajuntament, la qual terrenys que l’Ajuntament havia comprat “Amb la cosa ens va obligar, durant dos anys, a I com li agradaria que fossin els 60 per destinar a zona esportiva. Constava utilitzar les pistes dels col·legis de Súria propers? d’una superfície de ciment apta per a fusió tothom i de poblacions veïnes com Santpedor, al Que l’esperança i la fe de la gent per tota mena d’esports de sala, dos amplis qual sempre li estaré agraït, per poder creure en l’esport continuï viva i forta. vestidors per jugadors i un de més petit competir amb tots els nostres equips, Que a través de l’esport, els joves puguin per a l’àrbitre. El 27 de setembre del va sortir inclosos els d’handbol. Malgrat tot, arribar a ser adults amb bons atri- 1957 el Sr. Juan Antoni Samaranch, encara vam créixer. A una població com buts, tot mantenint alhora el caliu del en aquells moments delegat regional guanyant” Súria de 6.000 habitants, es van aug- bàsquet. d’Educació Física i Esports, va inaugu- 1943. Així començà el bàsquet a Súria rar les noves instal·lacions que eren un somni per tots aquells que tant havien lluitat per elles. any més tard es van incorporar a l’equip al club. El 19 de setembre del 1970, Colell, Badia, Feliu, Portella i Laso. Els l’alcalde de la vila, Isidre Reguant tallava resultats d’aquella campanya són difícils la cinta commemorativa de la inau- Anys daurats d’igualar. Dels 52 partits jugats pels guració del nou pavelló poliesportiu. tres equips que hi havia al club, 49 van L’acompanyava en aquell acte el presi- i nou pavelló ser victòries i els sèniors van ascendir dent de la SAS Josep Fàbrega i Tort, qui a Segona Divisió, a la qual van militar va dedicar molts anys de la seva vida a Venia una època d’or per al bàsquet durant cinc temporades enfrontant-se l’esport i que dóna nom, actualment, a surienc. En cinc anys, l’equip sènior va als grans del bàsquet català: Pineda, la instal·lació. La construcció del pavelló ascendir quatre categories aconseguint CC Badalona, Malgrat, FC Barcelona, va donar al club un plus d’estabilitat, situar-se a Primera Regional. Estava Sant Josep de Badalona, Granollers, amb més temporades d’un bon treball i format per Cunill, Laso, Bosch, Holgado, Laietà... Era la febre del bàsquet que va bona qualitat d’equips i jugadors. Jaume Marsal, Selva, Sanceledonio i P. Terro- continuar poc després amb l’aparició del Santamaria, Joan Feliu, Manel Murcia nes. La temporada següent, 1960-61, minibàsquet. i Santi Garcia van presidir les diferents Holgado va fi txar pel CB Manresa i un S’acostava una altra data històrica per juntes que van governar el club. Remosa SA Súria Sènior Femení: Primera Catalana Remosa SA Súria Sènior Masculí: Segona Catalana Text: Joan Guiu 36 Fotos: Josepa Soler 37

d’elit. En Ramon Mentruït, gran cam- la seva tasca pedagògica-esportiva i Dubte si deixar l’esport, però guanya el pió de lluita grecoromana, que serà comença una sèrie d’estudis polivalents convenciment que la feina d’ensenyar i un company extraordinari, al marge i específi cs d’esports i d’entrenadora de formar és la que millor sap fer i el que l’estima, per la sintonia envers la dedi- bàsquet. Preocupada pel camí dels nois millor pot fer. I no dubta que va prendre cació esportiva. Ella està molt orgullosa i noies en deixar els estudis obligatoris, la millor decisió, i també té clar que Josepa Soler i Erill, una dona lliurada que les parets i prestatges de casa seva decideix fundar un club que els acolleixi sense el suport del seu marit i les seves estiguin plens de distincions i trofeus i s’aprofi tin els ensenyaments esportius. fi lles no ho hagués aconseguit. Conside- d’en Ramon (10 campionats de Catalunya, Funda el Club Joventut Les Corts que ra que pertany a una generació de dones a la formació del jovent a través del bàsquet, 6 d’Espanya, participant en Campionats comença amb dos equips i el fa crèixer que va trencar motllos, esportivament i d’Europa, Jocs del Mediterrani, Preolím- fi ns disposar en pocs anys de Escola de socialment. Avui encara participa amb una “Històrica del Bàsquet Català” pics, ...) més que d’ella. Bàsquet i d’equips de Pre-Infantil fi ns un equip d’amigues veteranes en partits a Sènior, en masculins i femenins. Una cada setmana, i la vàlua de la seva tasca El matrimoni va tenir dues fi lles, Imma i feina que li ocupà hores i més hores, com a directiva fa que al 2006 s’incorpori i “Forjadora de la Història de l’Esport Àngels i un fi ll, Ramon, malauradament però que és tota la seva vida i avui, un com a Tresorera a la Junta Directiva del desaparegut en accident de trànsit al referent. Consell Escolar de Barcelona. Recor- a Catalunya”, reconeguda arreu, 1993. Pepa, en la infantesa dels seus El que més l’emociona és quan pel da amb emoció els entrenaments a la fi lls deixa momentàniament de jugar, carrer li criden “Pepa, Pepa”, i des de carretera de la Bordeta, al camp de La que segueix treballant indesmaible però com el seu equip, per circums- petits a grans l’aturen i la saluden. Al Palmera i està feliç amb els seus nets, tàncies complexes passa en bloc al marge el bàsquet, al 1990 s’incorpora Adrià, Albert i Alejandro que ja juga a Picadero, entre fi ll i fi ll, hi va a entrenar. a l’UBAE per administrar instal·lacions bàsquet. La Generalitat l’ha distingi- Quan anava a fi txar i jugar, pateix una esportives, fent la seva feina professio- da com a “Forjadora de la Història de lesió al tendó d’Aquil·les que l’aparta nal de comptable. Al Joventut Les Corts l’Esport a Catalunya” i la Fundació com Pepa, com se la coneix en l’àmbit del dels terrenys de joc. En la recuperació ha desenvolupat les vessants espor- a “Històrica del Bàsquet Català”, i en nostre esport, em rep a casa seva, es dedica a entrenar i tant li agrada que tiva (entrenadora, Directora Tècnica) i quan es recuperi de les costelles tren- adolorida, car s’ha trencat un parell de ja no ho deixarà mai més. directiva (vocal de la Junta i Presidenta). cades tornarà a la seva passió, ensenyar costelles. Després d’un reguitzell de Funda un equip a l’Escola Vienney i Segueix de prop la trajectòria de tots bàsquet i estar a l’aguait al seu club. reconeixements institucionals i federa- ràpidament algunes mares convençu- els equips, presència entrenaments, tius, continua el treball diari, callat, de des dels valors pedagògics de Pepa recomana i ofereix orientacions, i so- convenciment en què la formació del li demanen que entreni a l’Associació bretot s’ocupa de vetllar per la formació jovent, la inculcació dels valors humans Esportiva Les Corts, barri on viu des del humana dels nois i noies de l’entitat. És a través de l’esport és un camí cabdal seu casament. Comença un llarg camí considera una persona apta pel conven- per millorar l’actitud enfront la vida i per d’ensenyament que durarà tota la vida. ciment, per oferir diàleg i participació, avançar positivament envers la convi- A l’AE Les Corts entrena en Rafel Niubó facetes que considera cabdals per la vència cívica. (ex-Secretari General de l’Esport) que convivència i la formació. Va néixer al barri de Sants, a Barcelona, li ofereix fer-se càrrec dels grups de L’any 93 la família pateix un daltabaix i estudià a les Paüles d’Hostafrancs i nois i noies que fan “Iniciació esportiva”. impensable. El seu fi ll Ramon, jugador després a l’Escola de Comerç. Començà Lliurada a aquesta activitat, li preocupa d’handbol mort en accident de trànsit. a treballar a la fàbrica d’ulleres “Cottet” la seva pròpia formació a fi de fer millor Moments difícils i descoratjadors. i ja de ben jove li agradà el bàsquet, que seguia al Centre Catòlic de Sants, on jugaven els seus amics del barri. De tant veure partits es va atrevir a jugar i va començar, amb 16 anys, a l’equip de la seva empresa. Recorda que en el segon any va ser quan més en va aprendre, gràcies a l’entrenador, el Sr. El que més Tort, qui més li ensenyà. Gràcies a la seva tenacitat i confi ança es va fer un lloc en l’equip, on hi fi guraven jugado- l’emociona és res com Montse Bové, Lluïsa Puentes o Antonia Gimeno, algunes van arribar a quan pel carrer internacionals i amb elles va aconseguir diferents campionats de Catalunya i d’Espanya, i recorda que per jugar com li criden “Pepa, a federada a la catalana, amb l’INDO Co- ttet, va haver de fer obligatòriament el Pepa”, i des de servei social, pas obligat per a qualsevol noia jove de la postguerra, inclús per petits a grans accedir a un lloc de treball. Era com la “mili” pels nois. Al 1964, va casar-se. Un fet fonamental, l’aturen i la perquè el seu marit era un esportista Pepa, any 1960 Equip del Cottet, Campió d’Espanya el 1960. Pepa és la tercera per l’esquerra, ajupida. saluden 38 39

3. DIFERÈNCIES ENTRE EL REGLAMENT MINI

REGLAMENT MINI REGLAMENT PASARELLE (Pre-mini, mini) (Pre infantil, Infantil.)

1) Màxim 12 jugadors, mínim 8 jugadors. 2) Amb 5, 6 o 7 jugadors, serà potestat de l’equip que infringeix la norma el fet de disputar o no el partit, així com el EQUIPS format del partit que es disputi, o ﬁ ns i tot per retirar-se a mig partit. En qualsevol cas, l’àrbitre farà constar aquesta circumstància darrera de l’acta. 3) EQUIPACIÓ: Els jugadors poden portar el número del 4 al 25, del 30 al 35, del 40 al 45 i del 50 al 55.

Amb la ﬁ nalitat de deﬁ nir i aclarir els diferents reglaments a aplicar a les diferents categories, la FCBQ ha establert per a les 6+1+6+1+6+1+6+descans (3)+6+1+6+1+6+1+6 +1+pròrroga 8+1+8+1+8+descans(3)+8+1+8+1+8 seves competicions tres reglaments que s’aplicaran com s’indica en aquest quadre. DURADA DELS 3.... +1+pròrroga 3... PARTITS Cal recordar que entre el 4rt i 5è període s’ha de canviar Cal recordar que entre el 3er i 4rt període s’ha de canviar de camp (A / B – B / A) de camp (A / B – B / A)

1) En els cinc primers períodes tots els jugadors inscrits a 1) Tots els jugadors jugaran des del començament d’un l’acta han d’haver estat alineats des del començament de període un mínim de tres períodes complerts (excepte dos períodes com a mínim, (excepte en els casos de lesió, en els casos de lesió, desqualifi cació o haver comès cinc desqualifi cació o haver comès cinc faltes personals). faltes personals) i un màxim de cinc. (En cas d’inscriure 2) Sense cap mena d’excepció, un jugador només pot 12 jugadors en acta, el jugador que jugui el seu tercer haver actuat durant un màxim de quatre períodes durant quart en el 8è període, no podrà ser substituït. 1. DIFERÈNCIES ENTRE CATEGORIES tot el partit. Pel que fa al cas, es considera que un jugador 2) Just quan fi nalitzi cada període els entrenadors dona- ALINEACIÓ ha participat en un període quan hi ha intervingut, ni que ran el cinc de sortida del període següent. sigui durant un mínim de temps. INFANTIL NIVELL “A” CD PREF.“A”-“B” PREMINI PREINFANTIL CATEGORIA CADET PROM. I 1r ANY I ALTRES MINI INFANTIL PROMOCIÓ INTERTERRITORIAL CATEGORIES 3) En qualsevol cas d’alteració d’aquestes normes l’àrbitre ho ha de fer constar darrera de l’acta. 4) Un entrenador serà castigat amb falta desqualifi cant en el supòsit que el seu equip jugui amb menys de cinc juga- FIBA dors, sempre que tingui jugadors disponibles per jugar i no faci cas del requeriment de l’àrbitre per jugar el partit amb MINI PASSARELLE FIBA REGLAMENT MINI (INFANTIL AMB aquells cinc jugadors. 8X6’ 6X8’ 4X10’ NORMA ALINEACIÓ)

1) No es concediran substitucions en els set primers pe- 1) No es concediran substitucions en els cinc primers ACTA PARTIT ACTES DE COLOR ACTES DE COLOR ACTES DE COLOR ACTES DE COLOR GROC ríodes, excepte per canviar un jugador lesionat, desqua- períodes, excepte per canviar un jugador lesionat, desqua- VERD BLAU* BLANC liﬁ cat o que hagi comès la seva cinquena falta personal; liﬁ cat o que hagi comès la seva cinquena falta personal; als quals és necessari substituir sempre que es disposi als quals és necessari substituir sempre que es disposi de jugadors per fer-ho, i malgrat que amb la substitució de jugadors per fer-ho, i malgrat que amb la substitució PRE-INFANTIL s’infringeixi la norma que regula l’actuació dels jugadors. s’infringeix la norma que regula l’actuació dels jugadors. MINIBASQUET SUBSTITUCIONS 2) En el vuitè període només es podran substituir aquells 2) En el sisè període es podran concedir substitucions, jugadors que ja hagin jugat 3 períodes complerts sense sempre que la pilota estigui morta com a conseqüència PILOTA MINIBASQUET comptar el vuitè i sempre que la pilota estigui morta com d’una senyalització de l’àrbitre. MASCULI PILOTA GRAN (B7) a conseqüència d’una senyalització de l’àrbitre.

FEMENI PILOTA INTERMÈDIA (B6) 3) Si un jugador lesionat rep l’assistència i pot continuar no ha de ser substituït . En cas de ser substituït, aquest li comptarà com a complert. Podrà tornar a jugar en un altre període si és que es recupera. REGLA 50 PUNTS NO SI SI NO

1) Només es concediran 2 temps morts durant tot el * En la categoria cadet de promoció i interterritorial s’aplicarà el reglament FIBA però caldrà posar les sortides dels 5 jugadors que comencen a partit, repartits de forma totalment lliure i amb la única 1) Cada equip disposa de 1 temps mort per part jugar a cadascú dels 4 períodes SENSE L’OBLIGACIÓ que s’hagi de complir cap norma d’alineació. Igualment, també s’hauran d’anar posant les condició que durant un període només se’n pot demanar (2 per partit) sortides dels canvis que hi hagi durant el partit en la casella del període en el qual es produeix. 1. TEMPS MORT 2. PER TOTES LES CATEGORIES D’ÀMBIT CATALÀ 2) També se’n disposa 1 per període extra. 3) IMPORTANT: No es poden concedir després de cistella en joc. Cal recordar que a l’acta d’un partit es poden inscriure fi ns a un màxim de 12 jugadors de l’equip que ha de jugar-lo o dels equips 4) Es concedirà temps mort quan la pilota estigui morta a conseqüència de la xiulada dels àrbitres. En aquest moment d’edat inferior o categoria. Això vol dir que no es obligat inscriure a 5 jugadors de la categoria per poder-se celebrar el partit. s’ha d’aturar el rellotge. 40 41 REGLAMENT MINI REGLAMENT PASARELLE (Pre-mini, mini) (Pre infantil, Infantil.) QUADRANT DELS TEMPS DE JOC SEGONS CATEGORIES 1) Al fi nal de cada període o període extra. El següent quadrant mostra els temps de joc i d’intervals que s’han d’aplicar segons la categoria del partit. 2) Quan s’assenyali una falta sancionada amb tirs lliures. 3) Quan s’assenyala o es sol·licita temps mort o substitució. (Tal i com s’indica en els punts anteriors). 4) Sempre que l’àrbitre ho indiqui (pilota allunyada, jugador lesionat…) 1A. PART 2A. PART interval EXTRES 5) Quan un jugador cometi la 5a. falta o sigui desqualifi cat. CATEGORIA PART ATURADA 6) L’àrbitre només ha de DONAR LA CONFORMITAT (sense que sigui necessari tocar la pilota) per realitzar els serveis DEL de banda/fons si es produeixen a causa d’una falta personal. A la resta de situacions no cal donar-lo. 1P 2P 3P 4P PRORR 1’ 1’ 1’ 1 7) Amb la fi nalitat de no retardar els partits i donar més minuts de joc real, quan l’àrbitre assenyala una falta personal, RELLOTGE FCBQ 10’ 10’ 10’ 10’ 10’ 5’ cal indicar-la ràpidament si es tracta d’una sanció amb tirs o de banda. La senyalització s’ha de fer de la manera següent: 1. Cal fer el senyal d’aturada del rellotge. FIBA/ACB/ ULEB 10’ 2’ 10’ 15’ 10’ 2’ 10 2 5 2 2. Cal assenyalar el tipus de violació o si es tracta d’una falta, si és tir o banda. 3. Cal indicar la direcció del joc o anar a la taula per assenyalar la falta. LLIGUES LEB/LF 10 2 10 15 10 2 10 2 5 2 REGLA DELS No existeix 8 SEGONS EBA/LF2 10 1 10 10 10 1 10 2 5 2 CISTELLA Tots els llançaments a cistella que s’iniciïn i fi nalitzin amb els dos peus del ju gador fora de l’ampolla, (zona de Reglament FIBA DE 3 PUNTS tres segons), valdran tres punts. 1Q 2Q 3Q 4Q 5Q 6Q PASARELLE 1 1 3’ 131 888888 Només és permesa la defensa individual. Quan es detecti que un equip està fent defensa en zona, es xiularà defensa il·legal i es sancionarà amb 1 llançament DEFENSA lliure i possessió per l’equip que tenia la pilota. 1Q 2Q 3Q 4Q 5Q 6Q 7Q 8Q En a l’acta s’haurà de posar una “Z” en la casella del minut, tal i com s’indica MINI 1 1 1 3 1 1 1 131 IL·LEGAL a la imatge. 66 6 6 6666 La senyal que ha de fer l’àrbitre per aquesta sanció és la mateixa que la de 24” però ambdós braços.

Quan l’àrbitre detecti passivitat (s’entén per joc passiu quan l’equip amb possessió de la pilota no fa cap intent per tal PASSIVITAT d’aconseguir un llançament a cistella), iniciarà el compte de forma visible, comptarà 10” per efectuar un llançament.

1) En l’últim període es sancionen amb tirs lliures totes les faltes a partir de la 4a., (és a dir, en la 5a. ja es tira). TIRS 2) Els períodes extres es consideren a aquests efectes una continuació del 8è. període. 3) En els camps que existeixi zona neutra es respectarà. LLIURES 4) Els jugadors que no estan als passadissos de tirs lliures no podran entrar a l’àrea delimitada per la línia de tirs lliures i la seva prolongació a la banda ﬁ ns que la pilota toqui l’anella.

1) En els salts inicials de cada període i els casos de doble falta (sense control de pilota), pilota retinguda als suports de l’anella, etc., es mantindrà el salt entre dos. Quan en un partit existeixi una diferència de 50 punts o SALT 2) Cada cop que, durant el partit es produeixi una “lluita” més, el marcador s’atura i el partit continua, en aques- per retenció de pilota, traurà de banda l’equip que defen- tes situacions és bo que l’entrenador es plantegi fer ENTRE DOS sava. jugar aquells jugadors que habitualment juguen menys. 3) En cas de dubte sobre quin és l’equip que defensava L’anotador haurà de deixar d’anotar els punts a l’acta. la possessió serà per l’equip que es trobava en pista de defensa.

1) Cada període tindrà un resultat independent. 2) Un cop fi nalitzi el primer període es registrarà el resultat del mateix i s’indicarà el segon període de nou “0-0” i Quan en un partit existeixi una diferència de 50 punts o així successivament. més, el marcador s’atura i el partit continua, en aques- RESULTAT DEL 3) D’aquesta manera no hi haurà el resultat acumulat de tes situacions és bo que l’entrenador es plantegi fer tot el partit sinó 8 resultats parcials. PARTIT jugar aquells jugadors que habitualment juguen menys. 4) Un cop fi nalitzi el partit es sumaran tots els resul- L’anotador haurà de deixar d’anotar els punts a l’acta. tats i s’establirà un resultat total. Si aquest fos d’empat caldrà jugar la pròrroga o pròrrogues corresponents fi ns desempatar-lo.

ATURADA RELLOTGE ÚLTIMS No existeix 2 MINUTS DE PARTIT

Totes les regles de joc que no estiguin especiﬁ cades en aquest recull es resoldran d’acord amb les CLÀUSULA FINAL previsions del reglament ﬁ ba. Text: FBC 42 Fotos: Joan Castells (CB Castellar) i FBC 43

La Fundació del Bàsquet Català ha tornat a celebrar la seva festa anual, la XIVa, 9 de novembre, divendres al Catalonia Plaza Hotel de Barcelona. Com en cada celebració, s’hi van reunir vells amics del bàsquet per parlar de les seves bones èpoques. Castellar del Vallès enﬁ la la recta ﬁ nal del seu extraordinari any i prepara el relleu a Sitges pel 2008

El 30 de novembre és la data prevista per posar ﬁ a un any extraordinari de la “Ciutat de Bàsquet Català. Castellar del Vallès 2007”. La Comissió Organitzadora de l’esdeveniment ha farcit l’any d’actes, trobades, concursos, en ﬁ una munió de festes, perquè això han estat qualsevol de les múltiples i variades activitats que la gent de Castellar ha organitzat i desenvolupat, una festa tant pel bàsquet com per la població.

Una peculiaritat d’aquestes celebracions Per cloure un matí ple de sensacions, la castellarenques ha estat la inclusió en Cobla Montgrins va estrenar una sarda- l’any del bàsquet d’elements i motius na del mestre Sígfrid Galvany, compo- ben propis de la ciutat. Així en 30 de sada expressament per commemorar setembre es va realitzar una bona l’any de Castellar com a Ciutat del mostra del popular “ball de gitanes” i Bàsquet Català. Alhora que també es el 28 d’octubre es va fer una mostra de va interpretar la sardana feta en ocasió bastoners. Cal esmentar el diumenge 21 del 25è aniversari del club pel mestre d’octubre, en que va tenir lloc un jorna- Joan Roca.. A la tarda va tenir lloc una da memorable. Al matí, a Ca l’Alberola, cantada de les tres corals de la població D’esquerra a dreta. Drets: Rafel Murgadas, Anna Gálvez, Júlia Climent, Lluïsa Bertrán, Emili Banchilleria, Manuel Isabal, Antoni Callao, Xavier es va presentar el llibre dels 50 anys i una trobada d’entitats castellarenques, Padrós, Josep M. Puente, Enric Ametller, Francesc Mumbrú, Didac Herrero i Eduard Portela. del CB Castellar, amb la presència del amb gran assistència de públic. Agenollats: Josep M. Corral, Julián Garcia Frades, Francesc X, Roig, Ramon Gaspà, , Manuel Pallàs i Julià Paricio. batlle de la població Ignasi Giménez, ex-jugador del club, el president de Finalment, resta anunciar que la festa la Fundació Enric Piquet, el president de cloenda tindrà lloc el 30 de novembre del CB Castellar Ramon Parcerisas, el a Can Font, amb el pas del testimoni a president de la Comissió Organitzadora la ciutat de Sitges, pel 2008. En aquesta Lluís Vial, el president de la Caixa de Sa- vetllada es presentarà el pessebre del badell Lluís Brunet i l’autor Lluís Bacar- cinquantenari del CB Castellar que el dit, que van presidir un acte al qual van club cedirà a la Fundació, i també és assistir diferents regidors del consistori farà el reconeixement a antics basquet- local, directius de la Federació, Patrons bolistes de la ciutat distingint-los com a Al sopar van aplegar-s’hi més de dues- Ferré Ferran Aril i Francesc Navarro, al nostre esport dedicació sense límits, de la Fundació i un nombrós públic. A “Històrics del Bàsquet Català”. centes persones i com és costum va al marge dels patrons de la Fundació i esforç, creativitat i una valuosa conti- continuació, en els jardins del Palau To- presidir la festa Enric Piquet i Miquel, directius de la Federació. nuïtat en les seves tasques que ha per- lrà, seu de l’Ajuntament, es va inaugurar En defi nitiva un recta fi nal curulla president de la Fundació, acompanyat La Festa, seguint la pauta d’altres anys, mès als seus clubs i al bàsquet català un magnífi c monòlit commemoratiu de d’actes i celebracions que han mos- de les autoritats esportives del nostre fou una extraordinària reunió d’amics assolir el seu gran contingut històric i el l’efemèrides basquetbolista de l’any, trat la capacitat de la gent de bàsquet país i de la ciutat, com Jordi Mumbrú, del bàsquet, on els guardonats, prin- seu potencial actual. Abans del lliura- obra dels escultors castellarencs Joan de Castellar del Vallès i l’encert de la representant la Secretaria General de cipals i únics protagonistes van estar ment del guardons es va fer la precepti- i Norbert Lleixà, que va deixar bocaba- seva designació. Ara el repte és per l’Esport, Jordi Cavero, representant la acompanyats pels seus familiars més va lectura d’una síntesi de la trajectòria dats els assistents. Una fi gura que en la Sitges 2008. Diputació de Barcelona, Eduard Reñé, propers i pels amics dels seus clubs, de cada guardonat. seva globalitat mostra diferents accions representant de l’Institut Barcelona formant-se un ambient de familiaritat i de defensa i atac del basquet, inclús de Esport, de l’Ajuntament de Barcelona, companyonia molt gran, que és l’èxit de En el peu de foto dels guardonats fonaments de tir, i aconsegueix mani- així com Miquel Sambola, de la Fundació la reunió. Com ja és també habitual, el com a “Històrics del Bàsquet Català” festar l’esforç, el moviment, l’esperit de Catalana per a l’Esport, i els vicepresi- moment més emotiu de la nit va ser el d’aquesta XIVa edició, s’indiquen els lluita, les accions més pures del bàsquet dents de la Fundació, Antoni Mas, Albert del reconeixement que es va fer a una seus noms. i l’esport, i tot amb una senzillesa ex- Gasulla i Pere Sust, i els vicepresidents sèrie de persones del bàsquet català, traordinària que fa profundament emoti- de la Federació Catalana, Joan Fa, Pere que al llarg de la seva vida han aportat va la feina i el resultat dels artistes. 44 45

La segona edició del concurs d’art de la La selecció dels artistes i el comissariat Fundació, el “BQ.ART.07” va començar a de la mostra va a càrrec del Sr. Mario caminar la passada primavera, havent- Pasqualotto, i per l’edició del present se escollit les sabatilles com objecte 2007 s’han convocat els següents crea- motiu del concurs. Com estableixen les dors: Mònica Febrer, Núria Fuster, Pere bases, els artistes poden desenvolupar Garrido, Joan Ill, Antoni Jimenez, Antoni L’amic Joan Arnau la seva creativitat transformant l’objecte Marquès, Toni Moranta, Jaume Morató, esportiu en una peça/obra d’art, absolu- Antoni Perna, Fran Rodríguez, Lluís Vila ens ha deixat tament lliures i sense condicionaments i Ignasi Villares. formals. Es podrà mantenir la forma inicial així com transformar l’objecte en Recordem que en l’edició “BQ.ART.06”, un altre element, sigui damunt un peu, la primera que es va convocar amb la un suport, fotograﬁ es, paret, etc, o bé pilota com a objecte de la creació, es van amb noves tecnologies com vídeo, DVD, presentar obres molt diverses: tres DVD, net-art, etc. tres peces tipus quadre, tres més on Des del mes de juny s’han anat rebent la pilota era objecte de transformació, les obres que seran avaluades pel jurat dues composicions amb elements varis durant la segona quinzena de novembre. i un creació publicitària en forma de Es recorda que s’atorgaran dos premis, cartell. S’espera que en aquesta segona primer i segon, amb trofeu i una quanti- convocatòria la riquesa de la creativitat i tat econòmica, 2000 i 1500 euros, per les variabilitat de les obres sigui tan impac- dues obres que el jurat consideri més tant i diversa com en la de l’any passat. innovadores, ja sigui des del punt de vista conceptual com de creativitat.

Lamentablement no tot són bones noticies en aquest racó del bàsquet més històric. El passat mes de juliol va Posem a prova els coneixements de 3. Quin va ser el primer equip femení 6. Què va succeir el 25 de març de 1927? morir en Joan Arnau i Boqué, patró de bàsquet dels nostres lectors. Cal encer- català en participar en una competició a. Celebració del 1r campionat de Cata- la Fundació. En Joan, el Sr. Joan per ser tar amb les respostes correctes, que es europea? lunya. més justos, era això, un senyor. Dues troben a l’inrevés al peu de la pàgina 38 a. Sabor d’Abans CE Tortosa. b. Celebració del 1r partit de la Selecció eren les seves afeccions i dedicacions (no féu trampes). Al marge l’amenitat b. Picadero JC. Catalana masculina. cabdals, el seu oﬁ ci de barretaire i el com a passatemps s’intenta aportar una c. CB Mataró. c. Fundació del J.A.C. Sants. bàsquet. Ambdues coses les atenia amb mica d’història del nostre esport. d. PEM d. Inauguració d’un camp de bàsquet a devoció i rigor. Propietari de la coneguda l’estadi de la Fuixarda. i històrica barreteria “Mil”, del carrer 4. Quants períodes de joc i de quants Fontanelles de Barcelona, era un entès 1. L’any 1961 va nèixer una inoblidable minuts estableixen les noves Regles de 7. Quina entrenadora catalana va dirigir extraordinari en barrets de tot tipus i revista de bàsquet a Catalunya, recor- Minibàsquet? durant set anys la Selecció Espanyola a més en gaudia i n’utilitzava sempre deu el seu nom? a. 6 períodes de 6 minuts. femenina? amb una elegància innata, natural. La a. “Cistelles”. b. 6 períodes de 8 minuts. a. Maria Planas. seva passió pel bàsquet va néixer de b. “Baloncesto catalan”. c. 4 períodes de 10 minuts. b. Neus Bartran. molt jove, jugador del FC Barcelona, de c. “Rebote”. d. 8 períodes de 6 minuts. c. Carme Lluveras. qui amb el temps va arribar a presidir d. “Canastas”. d. Anna Junyer. la seva Associació de Veterans. El seu 5. Qui és el seleccionador – entrena- desig de col·laborar i participar en les 2. Quin és el club degà del bàsquet dor de la Selecció Catalana Absoluta 8. Quin equip va guanyar el 1r Campionat tasques d’assentament del bàsquet ac- català i espanyol? masculina? de Catalunya l’any 1923? tual i mantenir viva la base del passat el a. FC Barcelona. a. Josep Lluís Cortés. a. Societé Patrie. va fer ser un membre actiu del Patronat b. Antorxa de Lleida. b. Eduard Kucharski. b. CE Laietà. de la Fundació del Bàsquet Català ﬁ ns c. CE Laietà. c. Ramon Jordana. c. CD Europa. el moment mateix del seu traspàs. Amic d. CD Europa. d. Francesc Buscató. d. FC Martinenc.

Joan, descansa en pau.

1.c – 2.c – 3.b – 4.d – 5.d – 6.b – 7.a – 8.a – 7.a – 6.b – 5.d – 4.d – 3.b – 2.c – 1.c Respostes del concurs 24”. concurs del Respostes 46 Text: Arseni Cañada

“Ricky Rubio, Rudy Fernández, Pere Tomás i Josep Franch, tots quatre jugant alhora una de les semiﬁ nals de la XVIII Lliga Nacional Catalana ACB...”

“Ricky Rubio, Rudy Fernández, Pere To- d’en Marc perquè pot ser l’última que plus que dóna tenir jugadors impor- más i Josep Franch, tots quatre jugant el veiem entre nosaltres. També vull tants que s’estimen els colors. alhora una de les semifi nals de la XVIII destacar el paper que juga Víctor Sada L’altre equip català, l’AXA Barça, viu Lliga Nacional Catalana ACB...” dins de l’equip, no només esportiu sino el procés contrari. Aquest estiu han No fa molt, aquesta frase hagués que- sobretot anímic. I a Girona, ho han marxat les dues referències, Joan dat només en un desig, en un somni i aprofi tat. Carles Navarro a la pista i Rodrigo de ara és una realitat, una bonica realitat. L’Akasvayu es va desfer a les semifi - la Fuente al vestidor. Tots dos jugadors Ho vam veure tots, el DKV Joventut nals del Ricoh Manresa, que tornava a feia 11 anys que formaven part de la guanyava clarament al AXA Barça i Aíto disputar la Lliga Catalana per equips primera plantilla blaugrana. Tot i això, Gracía Reneses, fi del a la seva fi losofi a de l’ACB. Bona notícia pel bàsquet i malgrat la decebedora imatge a la d’apostar pel planter, va fer coincidir a català. A Manresa són conscients de les Lliga Catalana, Dusko Ivanovic sembla la pista als 4 nois de la Penya de tota difi cultats de mantenir-se a la màxima que ha trobat la solució. La marxa de la vida. En Rudy n’és el més veterà, un competició del bàsquet espanyol i el Navarro l’ha aprofi tat per fer jugar a veterà de 22 anys. En Ricky en té 17, gran objectiu és continuar l’any que ve Jaka Lakovic de dos, la posició on de Pere Tomás 18 i Josep Franch 16. A entre els 18 millors equips d’Espanya. veritat fa mal. més, al primer equip del Joventut tam- Per assolir-lo han aprofi tat la bona I a Can Barça van viure l’altre dia un bé està el jove de 20 anys Pau Ribas, ratxa de fi nals de temporada per donar dels moments més emocionants dels que a la Lliga Catalana estava lesionat. continuïtat tant a l’entrenador, el jove últims anys, un dels grans del bàsquet La Penya aprofi ta els seus recursos, català Jaume Ponsarnau, com gairebé ja té la seva samarreta, amb el 12, torna a apostar pel model que més tota la plantilla. D’entre els jugadors hi penjada del Palau Blaugrana. Roberto èxits li ha donat en tota la seva història. destaquen dos nascuts al planter del Dueñas és el jugador que més títols L’Eurolliga es va aconseguir amb un Manresa, Rafa Martínez i Guillem Ru- ACB ha guanyat en tota la història. Els equip format per jugadors de la casa i 2 bio. En Rafa és el capità, referent dins i seus èxits són passat però per a les bons americans. fora de la pista. L’home que transmet a persones que l’hem conegut ens ha El DKV es va veure les cares a la fi nal la resta de jugadors de la importància guanyat per sempre. Roberto té un cor amb l’Akasvayu Girona, un equip on el per a una ciutat històrica com Manresa que no té cabuda als 2.20m d’alçada jugador més determinant és català, de ser a la Lliga ACB. I és que a la i una intel.ligència que no l’ha podem Marc Gasol. Atenció a la temporada capital del Bages també han aprofi tat el deixar escapar. S’ha d’aprofi tar.