VÍCTIMES DE LA GUERRA CIVIL A ARBECA (1936-1939)

Josep M" Sans i Gené

En la comunicació que presentem en la IV Trobada d'Estudiosos de Les al Vilosell tractarem de fer un estudi de les víctimes de l'última Guerra Civil a Arbeca. Farem una petita introducció a les diverses acuses de la mort, les fonts utilitzades així com aspectes de la investigació, passarem a narrar els primers dies de la guerra, el camp de treball núm. 6, els bom- bardeigs per acabar en els últims dies de la guerra, la repressió i danys per explosions de bombes.

INTRODUCCIÓ

Fer un estudi sobre les víctimes de la Guerra Civil comporta les seves dificultats per la manca de fonts i per la dispersió geogràfica dels llocs on van morir molta gent, sobretot en els camps de batal- la., cosa que apart dels treballs publicats et porta a recórrer a la informació oral amb tots els seus riscs ja que passats més de seixanta anys hi ha gent que sap que algun familiar seu va morir al front però no sap a on i altres que només va desaparèixer. Cal assenyalar que durant el període en els registres sacramentals del 9 de juny de 1936 fins al 9 de gener de 1939 no hi ha cap defunció enregistrada així com al del civil que hi ha un espai que va del juny del 38 fins al 16 de gener de 1939 que no hi consta cap mort, sí que cal dir que a partir d'ara i durant un parell o tres d'anys s'inscriuen defuncions de gent morta durant la guerra sobretot en el civil. Sí que tenim més informació degut als estudis realitzats fins ara en el cas dels represabais tant en la reraguarda com després pel franquisme així com els dos o tres que moriren en els camps d'exter- mini nazis i els morts a causa dels bombardeigs efectuats sobre Arbeca. Quant a les víctimes del front o bé en hospitals de campanya, les dades són més escadusseres ja que a vegades només sabem que van morir en acció de guerra o bé com la majoria en la batalla de l'Ebre sense saber-ne les dates ni el lloc com dèiem abans, tampoc sabem si hi ha algú enterrat en alguna fossa comuna com la que hi havia al cementiri vell on hi enterraven els morts dels dos hos- pitals que hi havia a la vila cap a finals del 38 així com els del Camp de Treball núm. 6 que con- struïren búnquers i trinxeres al canal des del pont del Pedruell fins a les Pedreres.

PRIMERS DIES DE LA GUERRA I ASSASSINATS AL PLA

Després de l'aixecament insurreccional militar-feixista, en paraules de l'època, el 18 de juliol con- tra l'Espanya liberal i democràtica, l'Ajuntament sofrí problemes d'usurpació de la legalitat establer- ta per la República i aguantava l'ordre com podia, cada dia que passava anava augmentant un estat atmosfèric cru i punyent, l'alcalde es sentia cada cop amb menys autoritat moral, fins que el dia 23 de juliol al migdia el Comitè Popular assumí les funcions d'Ordre Públic instal-lant-se al local, molt desprestigiat, anomenat "La Taverna", on ara hi ha "Cal Cel". Els membres que formaven el Comitè eren: Estanislau Perera, d'ERC Pere Boldú, de la CNT Amadeu Pifarré Sans de l'UGT Sebastià Moyà, de l'UGT Las Autoridades locales y sus apesaradas Ignasi Monclús, d'ERC familias, padres, esposas, hermanos, hijos Daniel Sans Moyà, de l'UGT y demás parientes ruegan a sus buenas amistades un piadoso recuerdo. Josep Català Guasch, d'ERC Arbeca 13 de Agosto de 1939. Año de la Victoria.

Ramon Esqué, de la CNT DEDICATORIA Nuestra separación fué tan dolorosa Ciril Bellmunt, de la CNT como triste, asi como-atroz su martirio; su Durant el mes d'agost la situació alma purificada por su propia sangre derra- mada, goza de la gracia de Dios en la eter- es complicà i cada vegada es feia na gloria, allí implora nuestra protección Recordad hermanos, que nuestros már- més difícil la convivència dins de tires interceden por nosotros fueron escla- vos de su deber y caritativos para todos. la població. Reproduïm unes No olvidemos sus obras en nuestras ora- ciones. paraules de Jaume Perera, alcalde, Jesús, José y Maria, haced que descan- sen sus almas en vuestra compañía. en el seu opuscle: "Història i (100 días de indulgencia) t Revolució d'Arbeca" que ens Jesús, dulce y humilde de Corazón, haced mi co razón semejante al vuestro. (7 años y 7 cuarente- descriu la situació: nas de perdón). t No lloréis, sed buenos; voy a unirme con Dios y os Madre llena de aflicción, de Jesucristo las "... Durant el mes d'agost ve de espero en el Cielo (San Ambrosio). llagas, grabad en íni corazón. l'exterior una terbolença aspra i Laker tempestuosa que llençava llamps Por el mismo procedimiento iué asesina- que extirpaven verticalment i cre- do en la carretera de el día 18 de f agosto del mismo año: maven sense contemplació els Hermanos: Rogad a Dios en caridad, Rdo. Antonio Pedró Miguella por el alma de los mártires caídos por Dios Cura-Párroco de 60 años troncs dels arbres, deixant al y por ía Patria, vecinos de Arbeca, que, Semejante procedimiento, aunque por vilmente, fueron asesinados por la horda sentencia popular, íueron asesinados en el marge de la torrentada els roja. cementerio de Lérida el día 16 de Enero de Día 13 de agosto de 1936. en la carretera 1937: — plançons que la saba havia engen- de Borjas Blancas a Arbeca: Antonio Ibóñez lópez Brigada déla Gu*. Civil de 48 años Mariano Mullerat Soldevila drat. Va ser un desprendiment fort Médico ex-alcaide de 40 años de edad, Basilio Bernat Segarra Propietario de 47 años José Sans Balsells i d'un pànic ben accentuat a la ingeniero Industrial de 26 año* E. P. D. lorenzo Segarra Pau En los frentes fueron asesinados, por ser població. Un moment difícil. Un Propietario de41 años cogidos prisioneros u otra forma violenta los vecinos: Manuel Pont Gras moment en què la ira forana i Propietario de 49 años Javier Sans Sans Propietario de 30 años Juan Gras Navés incontrolada actuava intensament, Propietario de 32 años Lorenzo Baget Ramón De 21 años Lorenzo Vidal Ximenos deixant el plançons en estat orfe, Propietario de 38 años Vernardino Vall Sans Fueron igualmente asesinados en la carre De años els quals voldríem que una mà tera de Tarragona a Lérida, en término de Jaime Balsells Pujol amorosívola, responsable i protec- Torregrosa el día 11 del mismo mes y año: De 24 años Jaime Argilés Navés Lorenzo Balsells Pujol tora estrenyés amb tendresa, per Propietario ex-alcalde de 66 años De 27 años Jaime Pau Verdés Francisco Sans Ribera tal de donar un fruït bo i net de tota Propietario ex-alcaide de 50 años De 23 años impuresa i crueltat". En aquestes paraules podem Recordatori dels morts del Pla i altres persones de dretes comprovar com devia ser de turbu- lent aquells estiu del 36 en què arribaren a Arbeca uns elements, segurament de la CNT-FAI, amb una llista d'uns setanta homes de dretes i com deien ells amb olor a cera. Llista feta per dues o tres persones de la vila, i amb l'objectiu de matar-los. El Comitè i altres persones del poble es mobilitzaren per tal que la majoria s'amagués o fugis de casa i no els poguessin agafar, el pare Ricard Ma Sans, monjo de Montserrat i fill de "Cal Potes", ens ho conta així en el seu llibre "Montserrat 1936-1939, episodis viscuts": " A Arbeca tothom està esparverat i tancat a casa seva perquè el Comitè havien fet una llista de vuitanta individus per matar-los a tots, i això tenia esgarrifat al poble. Feia dies que havien vingut uns milicians del Comitè de tots amb fusells i armament, per emportar-se una quarantena de persones d'aquella llista, però al final només se n 'emportaren sis". El dia 13 d'agost els sis que varen detenir foren: Marià Mullerat Soldevila, de "Cal Finet", metge i exalcalde de 40 anys. Josep Sans Balcells, "Bep de Garí", industrial de 26 anys Lorenç Segarra Pau, "Gepo", propietari de 41 anys Manel Pont Gras, "Pigota", propietari de 49 anys Joan Gras Navès, "Gras", propietari de 32 anys Llorenç Vidal Ximenos, "Voluntari", propie- tari de 38 anys. Els pujaren a un camió i quan eren a dos quilòmetres d'Arbeca, a la carretera que va a en una pedrera a dalt el Pla, on ara, un cop acabada la guerra, hi ha un monu- ment en record dels fets, obra de l'escultor Ramon Perera Fallada, els mataren i els cre- maren. Tornant a citar paraules del pare Ricard Ma Sans ho explica així: "... A mig camí de Les Borges Blanques, al Pla de la carretera, que és a dos quilòmetres i mig del poble, els van afusellar. Des del poble es van sentir clarament els trets. Diuen que va quedar-ne un de plantat que no l'havia tocat cap tret de primer, però després els hi van abo- car tots alhora. Entre aquests hi havia el que durant molts anys havia estat l'alcalde del poble i també el metge. Després de morts els mateixos tres o quatre que hi havia del poble i Monument als sis assassinats al pla, carretera d'Arbeca que es van quedar allí van tenir cura de cre- a Les Borges Blanques, quilòmetre 2. Obra de l'escultor mar-los. Es deia que algun quan els cremaren, local Jaume Perera Fallada. encara era mig viu". A part d'aquests assassinats de gent de dretes n'hi hagué alguns més durant la guerra, també de dretes, així com altres d'esquerres, sobretot en la postguerra. Citarem algun dels noms més rellevant per acabar aquest capítol: Uns dies abans, l'li d'agost foren assassinats a la carretera que va a Lleida, a l'alçada del Pla de Margalef dins el terme de : Jaume Argilés Navès, propietari i exalcalde de 66 anys. Jaume Pau Verdés, "Bardis", propietari i exalcalde Al cementiri de Lleida també foren afusellats després d'un judici Popular: Antoni Ibañez López, brigada de la Guàrdia Civil d'Arbeca de 48 anys, el 15 de gener de 1937. Basili Bernat Segarra, "Basili", propietari de 47 anys, fou assassinat el 7 de febrer de 1937. Finalment cal destacar la mort del que era rector d'Arbeca, Mn. Antoni Pedró Minguella, fill de Guimerà i des del 1924 tenia cura espiritual de la vila. En esclatar la guerra s'amagà en diverses cases fins que definitivament s'estava a casa del sagristà, "cal Mà". Sembla que negocià amb el Comitè i per una quantitat de diners es comprometeren a portar-lo al seu poble, de Guimerà, així que a la matinada del 19 d'agost el pugen en un cotxe en direcció a Guimerà però abans d'entrar a Belianes el fan baixar i el maten, enterrant-lo prop de la cuneta, acabada la guerra l'enterraren al cementiri de Belianes i des de 1960 les seves despulles reposen al temple parroquial d'Arbeca.

ELS BOMBARDEIGS I ELS MORTS AL FRONT

A Arbeca els efectes de les bombes es feren palesos per dues vegades, la primera el 22 de juny de 1938, encara que amb pocs efectes destructius ja que sembla que erraren l'objectiu i caigueren al ALCALDÍA DE El Timo. Sr. Vicario General del Arzo- ARBECA bispado ha Siotado'el. decreto,que copiado a la letra dice, lo siguiente : En atención a la3 especiales clreasnran- ¿s satisfacción mia dirigirme a V. por cias aue concurren e;: el ca30 propuesto atedio del presente para notificarle lo que si- por ese Ayuntamiento de su digna presiden- egue : cia,? vistos ios infornea referentes al De acuerdo con el Coadyutor de la Parroquia objeto,concedamos nuestra autorización pa- se celebrará el aniversario tercero para nuesj- ra que a tenor- de lo solicitado,puecs. ben- tros mártires caídos por Dios y por la Patria decirse solemnemente con la bendición los dias y horas siguientes: propia pura sepultaras cria iiaaas, el lugar Dia 13 a las cinco de la tarde el via-cruois hasta • donde se guardan los restos de los seis el lugar donde fueron asesinados los seis. vecinos de eds pssroqula aascíjiadoa ó¿¿raa— Dia 14 te la revolución mar¿Lsta,y pueda allí can- A las diez de la mañana el aniversario en la tarse solesrer-cate Ies n-eces funerarias Iglesia parroquial. y Hesoonsos en sufragio"de los difuntos, cuyo j restos mortales allí descancan,de- - or tradición Dia 15 Fiesta mayor biendo para ello cercarse aquel lugar,y proceder de acuerdo con el Hdo, Sr. Cura A las once solemne oficio interpretado por la ban- Ecónomo ce 4sa parroquia.» — — da de musica de esta población y sermón por el Hd" Dr. Ramón quintana natural de esta Villa, a las cin* Dios guarde a V. muchora años. co y media de la tarde visperas y procesión. Tarragona 2 de Agosto de 1940. Dia 16 SalsadSEr-cés.- Sr ..ïïoalde de Arbeca. A las once solemne oficio y sermón. lo 'que en cumpliniento da lo ordenado por Su Sria.ilna. comunico s.,7. para su'conc Su alto juicio suplirá las deficencias de este ma- cimiento y efectos, préviniéndole que en nifiesto y resolverá acerca de la asistencia de las non'ore. de preces no "queda incluida la Misa, Organizaciones en los actos anunciados. y qué/para ¿a bendición podrá usarseirnayor Dios salve a ispaña y a V. guarde muchos a- juayor s0iesiaadad£eKÍEl^aic~^&>á-4s!?---EÍí;— ños. i-aicistgjiardèeanïiKauchos áfilos. Arbeca 8 de agosto de 1939. Tarragona 2 de-Agostó de 194o. ASo de la Victoria -1 Alcalde Nacional f • o.

Jefe local de JET. Edo. Sr taónomo de Arbeca.

Permís del Bisbat per beneir el lloc on foren assassinats Programa d'actes per a celebrar el tercer aniversari els sis veïns com a sepultura "para nuestros mártires caídos per Dios y por España". voltant de la població. L'altre el 7 de gener de 1939, dos dies abans de l'entrada de les tropes fran- quistes, mataren tres persones i feren alguns estralls en la població com ara l'enderroc d'algunes de les cases del carrer 11 de Setembre, vora la plaça, al carrer de les Puces on hi vivia Mn. Josep Ma Abelló, a "Cal Moix", al carrer de les Monges, a "Ca l'Antina", al carrer del Pont, davant de "Cal Tit... El gruix més important de morts s'efectuà al front, en accions de guerra, majoritàriament a la Batalla de l'Ebre ja que a part dels voluntaris que van marxar al principi de la guerra, com la Columna Macià-Companys, la majoria eren mobilitzats pel govern de la República fins els últims dies, molt moriren i altres desaparegueren durant les accions de guerra i ara encara hi ha molts fami- liars que mai han sabut on i quan varen morir.

EL CAMP DE TREBALL NÚM. 6. FALSAET, ARBECA, CABÓ

Durant la Guerra Civil i després a la postguerra a Catalunya s'organitzaren camps de presos o de treball per tenir els presoners en actiu i dedicats a fer fortificacions. Com veurem ara, al Camp de Treball núm. 6 que hi havia a Arbeca hi fou traslladat des de Cabassers el 3 de setembre de 1938 agrupant el camp de Falset i pobles del Priorat, foren conduïts a Les Borges Blanques i d'allí a peu fins Arbeca l'endemà dia 4, per tal de veure com estava orga- nitzat i les feines que hi feien deixarem que sigui Francesc Badia que ens ho expliqui en aquest do- cumentat treball que ha publicat "Els camps de Treball a Catalunya durant la Guerra Civil (1936- 1939): " La població d'Arbeca, a la comarca de Les Garrigues, tenia aleshores una mica més de tres mil habitants. El temple parroquial un Recordatori del trasllat notable edifici del segle XVII posat de Mn. Antoni Pedró i Minguella del cementiri sota l'advocació de Sant Jaume, que de Belianes al temple naturalment havia estat profanat, parroquial d'Arbeca. constituí el nou domicili dels presos del camp de treball núm. 6. Unes obres desgraciades havien dividit el temple en dues estances, una dedicada a serveis municipals, semblant a un mercat, i l'altra desti- nada a allotjament de presos, els quals, malgrat la relativa amplitud del sector, s'hi encabiren amb dificul- tat ja que a l'arribada recent de noves remeses de reclusos el nombre dels internats del camp de treball havia sofert un notable increment. El Mn. Antoni Pedró i Minguella, nasqué a Guimerà el 22 de març de 1874, i fou batejat en l'església d'aquella població, el 26 del mateix mes presbiteri fou destinat a infermeria i any. Estudià en el col·legi dels PP. Escolapis, de Tàrrega, i acabà el Batxillerat l'any 1889, entrant al Seminari de Tarragona, on es distingí per la se- de la qual tenia cura un pres va virtut i amor a l'estudi, essent ordenat sacer- dot el 19 de desembre de 1896. L'any 1924 pren- d'Albacete, de professió practicant, gué possessió com a Rector de la Parròquia de Sant Jaume, Apòstol, el Major, d'Arbeca, distingint-se pel seu gran zel en l'ornament i restauració del anomenat Jesús García García aju- Temple i realitzant obres d'importància. En tot moment manifestà una fonda pietat, zel I prudèn- dat per un jove pres barceloní de 18 cia. Sobresortí en múltiples obres de caritat. En els primers dies de la revolució antireligiosa, vers el 25 de juliol de 1936, després de passar uns anys. dies en cases amigues, es refugià, junt amb la seva germana Engràcia, al domicili dels sagristans de Després de l 'arribada a Arbeca el la Parròquia En Jaume Dalmau í N'AntòniaTasies. Feia vida d'oració i d'entrega absoluta a la Provi- dència. El Rosari i breviari omplien la major part camp fou reestructurat. S'hi EL SERVENT DE DÉU del dia, donant sempre exemple de serenitat. Com- plint ordres del comitè revolucionari i enganyat establiren noves esquadres, inte- ANTONI FUI I HULLA pel mateix, sortí del refugi a les 2 del matí del 19 d'agost presentant-se per segona volta als seus bot- RECTOR DE LA VILA D'ARBECA xins. Al sortir s'acomiadà de tots, dient: Adéu- grades també per cinc presos cadas- PER CRIST I ELS SEUS FELIGRESOS siau, fins al Cel; allí ens veurem. Acompanyat ACCEPTA LA PALMA DEL MARTIRI d'elements del comitè l'obligaren a pujar a un cot- xe i a l'arribar a dos quilòmetres de Belianes fou EL DIA 19 D'AGOST DE 1936. cuna i noves seccions constituïdes mort vilment. Es cert que la víctima fou sacrifica- LES SEVES VENERADES DESPULLES FOREN TRASLLADADES da únicament i solament per ésser sacerdot i per cadascuna per cinc esquadres. DEL CEMENTIRI DE BELIANES AL TEMPLE PARROQUIAL, odi a la Fe, acceptant la mort sense defensar-se ní D'ARBECA, EL DIA 14 DE SETEMBRE, protestar. Ara es tractava de completar les DIADA DE LA SANTA CREU DE 1960. (Del procés de Beatificació). fortificacions de l'anomenada "línia del Canal". Els presos començaren a treballar immediatament en la construcció de trinxeres en uns terrenys prop del Canal. Ho feren diligentment ja que es tractava de disposar ben aviat de llocs on poder refugiar-se en cas d'un atac aeri. Arbeca no estava tampoc lluny del front i el gran nombre d'avions que sobrevolaven la zona no feia presagiar res de bo. Més tard, simultàniament a la construcció de trinxeres, se'ls ordenà portar a terme la construc- ció d'uns refugis subterranis projectats segurament per emmagatzemar municions. La tasca era molt dura especialment per la poca alçada que tenien les mines que feia necessari treballar de genolls. Entre els presoners del camp de treball núm. 6 hi havia diversos sacerdots, un dels quals, Josep García Grau, deixà escrites unes llargues i interessant memòries, també hi havia Mn. Salvador Roig Vidal, canonge de la catedral de Tarragona. Arbeca estava situada aleshores en una situació estratègica dins el mapa de la guerra. Una trente- na de quilòmetres separaven la ciutat de Lleida, ja ocupada per l'enemic. Al nord, no gaire lluny, els nacionals tenien un cap de pont a la riba esquerra del Segre, a l'alçada de la ciutat de ; al sud un altre cap de pont, aquesta vegada a la proximitat de Seròs, constituïa una segona ame- naça per la reraguarda republicana. No era estrany, doncs, que a Arbeca hi hagués un gran desta- cament de cavalleria, els soldats integrants del qual, animaven la vida de la població amb festes i xarangues. Eren forces del XII Cos de l'Exèrcit Republicà sota el comandament del coronel Etelino Vega, que havien estat reforçades amb quatre Brigades Mixtes, dues d'Infanteria de Marina, una de Carrabiners i una Divisió, la 26. El 7 de novembre s'inicià una ofensiva de l'exèrcit republicà ocupant , i Seròs". A Arbeca arribaren ferits i més ferits, les ambulàncies no paraven de fer viat- ges portant gent cap als hospitals d'urgència. Cal dir que a la vila s'habil- itaren dos locals per fer d'hospital: el Centre Republicà i La Samfaina, nom que tenia el centre de la dreta. Un cop avançava l'ofensiva el camp de treball perdé seguretat ui per això s'inte- grà al camp núm. 3 dels Omells de Na Gaia i la majoria dels presoners els traslladaren a Cabó, a l'Alt , el 17 de desembre de 1938.

ENTRADA DELS FEIXISTES I LA REPRESSIÓ DE LA POSTGUERRA Trasllat de les despulles de mossèn Antoni Pedró i Minguella del cementiri de Belianes a l'església d'Arbeca el 1960. El 9 de gener de 1939, cap al tard, el cos de l'exèrcit de Navarra ocupava la població. Com hem vist, la vila havia estat bombardejada dos dies abans, no cal dies que feia dies que la gent s'havia amagat a les cabanes, el poble estava desert però així i tot els carrabiners mataren quatre homes escapats de les files i un altre el "Joanet de la Toia" que havia romàs amagat des de 1936 i que sortí poques hores abans cridant visques a Franco i també el mataren. A part de les morts, la fugida havia portat tràgiques conseqüències al poble a més del bombardeig de la nit anterior que foren volats tres o quatre edificis i algun pont, però el més nefast de tots fou l'Ajuntament de la Plaça Major que quedà totalment destruït i alhora desaparegué l'arxiu municipal que tenia un valor incalculable i conservava documentació des del segle XIII. Després de l'entrada dels feixistes s'aboliren totes les estructures de poder anterior formant el nou Ajuntament per ordre militar iniciant-se una gran repressió política, econòmica, cultural i ideològi- ca instaurant-se el que es coneix com a "Nacional-Catolicismo". A part del centenar de víctimes s'experimentà un fort i llarg exili, cal tenir present que Arbeca passà de tenir 3.213 habitants al 1936 a comptabilitzar-ne 2.948 el 1940. Donarem el nom dels executats de la vila, la majoria fetes a Lleida, dient que la comarca de Les Garrigues presenta un dels nivells més alts de Catalunya, el seu índex, 3,9 per mil és molt allunyat de la mitjana 1,3 de tota la regió VIII. Arbeca en tingué el 2,2 per mil mentre que l'Albagès i foren el pobles amb més repressió, 12,5 i 13,2, respectivament: Ramon Aixalà Balcells, "Campana" de 31 anys Jaume Escalé Trillo, "Garrelles", de 31 anys, Comissari de la CNT Pascual Garsaball Baella, de 44 anys Francesc Lleonart Bonet, "Masclet", de 39 anys, algutzil d'ERC i CNT Basili Lleonart Duch, "Bitllo", de 60 anys de la CNT Miquel Moyà Corbella, de 44 anys, secretari de l'UGT. Antoni Roset Esqué. "Tarrós", de 29 anys de l'UGT Emili Perelló Sans, "Mil homes", de 46 anys d'ERC Domènech Sans Vila, "Carabassa", de 39 anys Josep Sans Escalé, "S. Del Morà", de 25 anys, de la CNT Tots ells foren executats a Lleida. Ramon Fallada Vidal, residia a Valls i mort a la presó de Tarragona Delfí Sans Soldevila, "D. Del Cames", mort a la presó de Pamplona Joan Fort, residia a Igualada i mort al Camp de la Bota Molta gent que no marxà a l'exili tenia les llibertats vulner- ades pel sol fet de ser simpatitzant o haver votat un partit d'esquerres fins al punt que l'Ajuntament confeccionava unes llistes de veïns segons eren esquerrans i dretans i molts fins a l'any 1965 s'havien de presentar a la caserna de la Guàrdia ... . , , , l r , , Tomba al creuer de l'església d'Arbeca Civil cada quinze dies ja que estaven controlats per la Junta de on foren d¡positades les despulles de| Llibertat Vigilada. rectoi; 1960. Ens podríem estendre molt explicat fets sobre la repressió política i religiosa de l'època com castigar els que treballaven en dia festiu, igual que els alumnes de les escoles nacionals que a part de cantar cada dia el "cara al sol" ens obligaven a anar a missa, a molts se'ls expropià la terra i moltes dones havien de treballar de franc i altres vexacions per tal d'obtenir un aval per al marit que estava en un camp de concentració. La repressió cultural també fou molt forta amb la prohibició del català i tot el que havia estat el nacionalisme, però no ho farem per què seria tema per un altre treball més extens, però sí que per acabar donarem una pinzellada sobre els expedients incoats pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Lleida: "Arbeca fou el poble de la província amb més expedients incoats i de diligent tramitació, la majo- ria de denúncies (75), van ser presentades per iniciativa del Tribunal. Gairebé un terç dels acusats s'havien exiliats i cinc d'ells havien estat executats. Són nombroses les multes màximes que impli- caren la pèrdua total de béns, la inhabilitació absoluta per càrrecs públics i la relegado al nord d'Africa". Els fets més destacats recollits en els expedients són els assassinats de sis veïns de dretes, que posteriorment foren cremats i de dos frares i un capellà. També es fa referència a la proclamació de l'Estat Català per part de l'Ajuntament durant els fets d'octubre de 1934. Finalment un parcer va ser expedientat per reclamar l'aplicació de la Llei de Contractes de Conreu del Parlament Català, mentre en un altre expedient es recrimina a l'acusat de "envenenar el ambiente del pueblo con la presencia y actuación del propagandista Maurín". Fem una menció als tres o quatre que moriren als camps de concentració nazis a Alemanya i els estralls d'algunes bombes abandonades que explotaren, com la mort del nen de dos anys Ramon Gabernet Gaya. Com a conclusió seria bo que es fes un estudi més ampli a nivell comarcal, ara que encara és viva la memòria, per tal d'evitar fets semblants i també caldria anar retirant, no destruint tots aquests sím- bols que hi ha encara en alguns pobles representant als vencedors d'aquella trista guerra. FONTS I BIBLIOGRAFIA

ARXIU MUNICIPAL D'ARBECA: "Registre civil, defuncions núm. 27" "Registre civil, defuncions núm. 28" ARXIU PARROQUIAL D'ARBECA: "Informe del cura-párroco Mn. Antonio Escalé, sobre la muerte del rector de Arbeca y otras personas de derechas", 1941. "Llibre d'Òbits, núm. 11, 1913-1944" "Llibre d'Òbits, núm. 12, 1945-1967" BADIA i BATALLA, F. Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-19391 P. Abadia de Montserrat, Barcelona 2001. BARALLAT BARÉS, M. La repressió a la postguerra civil a Lleida (1938-1945). P. Abadia de Montserrat, Barcelona 1991. HOJA DIOCESANA. Barcelona, 4 de gener de 1942. Año IV, núm. 1. DDAA. Homenatge a Marià Mullerat i Soldevila. Lleida, 1997. MIR CURCÓ, C. i altres. Repressió econòmica i franquisme. P. Abadia de Montserrat, Barcelona 1997. Pàg. PERERA, J. Història i revolució d'Arbeca. Clarassó, Barcelona 1938. PERNAU, J. Diari de la caiguda de Catalunya. Edicions B. Barcelona 1989. SABATÉ ALENTORN, J. Víctimes d'una guerra al Priorat (1936-1939). Rafel Dalmau, Barcelona 2002. SAGUÉS SAN JOSÉ, J. Una ciutat en guerra. Lleida en la guerra civil espanyola d 936-1939). P. Abadia de Montserrat, Barcelona 2002. SANS, R.M. Montserrat 1936-1939. episodis viscuts. P. Abadia de Montserrat, Barcelona 1984. SOLÉ SABATÉ, J.M. La repressió franquista a Catalunya (1938-1953). Ed. 62, Barcelona 1985. SOLÉ SABATÉ, J.M.; VILLORROYA FONT, J. La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939). P. Abadia de Montserrat, Barcelona 1990. Volum II SOLÉ SABATÉ, J.M. i VILLARROYA FONT, J. Catalunya sota les bombes (1936-1939). P. Abadia de Montserrat, Barcelona 1986. ROIG, M. Els catalans als camps nazis. Ed. 62, Barcelona 1977. TARRÉS, P. El meu diari de guerra. P. Abadia de Montserrat, Barcelona 1987.

ANNEX 1: LLISTA DE LES VÍCTIMES DE LA GUERRA CIVIL NATURALS D'ARBECA I ALGUNA QUE VA MORIR A L'HOSPITAL FORASTERA

COGNOMS I NOM CASA DATA I LLOC Abat Fallada, Pere Ranxera 11-1-39 prop d'Ulldemolins Aixalà Balcells, Ramon Campana 3-7-39 Presó de Lleida Argilés Navès, Jaume Argilés 11-8-36 Pla de Margalef Baget Ramon, Llorenç Apotecari 1-8-38 Hospital Saragossa Balagué Sans, Isidre I. de la Llúcia Balcells Cortada, Josep Xato Agost 38 Batalla de l'Ebre Balcells Cortada. Gumersind Xato 15-1-1939 Sarral Balcells Pujol, Llorenç Elena

Balcells Pujol, Pere Elena

Baró Sans, Josep Baró Montearagón Baró Perelló, Antoni Angeleta Roiget Bernat Segarra, Basili Basili 7-2-37 Cementiri Lleida Bosch Monells, Angel Moreno Calafell Sans, Ramon Parrot Camins Navès, Josep Boté Capdevila Bellmunt, Jaume Ponada Ric

Carnicé Lleonart, Josep Meco 28-12-38 Cervera Fort, Joan Resident a Igualada 28-5-1939 Camp de la Bota Corbella Cots, Pere Safrané Ponts (Secretari)

Duch Nadal, Baptista Roquet del Pastoret 28-12-38 Prop d'Ulldemolins Escalé Trillo, Jaume Garrelles 18-4-40 Presó de Lleida Esqué Motiló, Alexandre Aumetlló 15-11-41 Mauthausen Esqué Motiló, Ramon Aumetlló 3-12-41 Mauthausen Esqué Ribera, Josep M. Bruixa Fallada Vidal, Ramon Resident a Valls 15-7-39 Tarragona Fallada Tilló, Magdalena 28-6-38 Bombardeig Ferran Boldú, Josepa Xona Bombardeig Florej aclis Reñé, Albert Corenya 12-11-38 La Fatarella

Folch Pont, Antoni Omells Mathausen?

Figueres Sans, Joan Desaparegut Batalla del Ebre Gabernet Gaya, Ramon Infant, 2 anys 11-2-39 Explosió bomba Gairoles Sans, Ferran Perill Garsaball Baella. Pascual Resident a Lleida 17-5-39 Presó de Lleida

Gort Porta, Paulí 26-9-36 Cementiri Lleida

Gras Navès, Joan Gras 13-8-36 Pla sortint d'Arbeca Ibànez López, Antonio Guàrdia Civil 15-1-37 Cementiri Lleida Lechuga López, Joan N. Lopera 8-1-39 Bombardeig

Lleonart Bonet, Francesc Masclet 17-5-39 Lleida

Lleonart Duch, Basili Basili del Bitllo 287-39 Lleida Marçal Aldomà, Jaume Baella 16-1-39 Front de Ponts

Martí Sans, Manuel Niubonet Meler Bosch, Joan Xirinxina 27-12-38 Miret Bernat, Joan Joan de la Toia 9-1-39 Terme d'Arbeca Monells Serra, Eusebi Joan del Bola

Monells Vidal, Antoni Ton del Bola Montero Canet. Pau 22-12-41 Mathausen Moyà Corbera, Miquel Jaume el Potes 28-7-39 Presó de Lleida

Moyà Solsona, Josep Jesús del Centre 8-1-39 Terme d'Arbeca

Moyà Solsona, Pere Jesús del Centre 8-1-39 Terme d'Arbeca Mullerat Soldevila. Marià Mullerat 13-8-36 Pla d'Arbeca

Navès Clavé, Magí Xalaua 8-8-38 Navès Tilló, Josep A. 18-1-39 Bombardeig

Pau Verdés, Jaume Bardis 11-8-36 Pla de Margalef

Pedró Minguella, Antoni Rector 19-8-36 Belianes Perelló Sans, Emili Milhomes 28-7-39 Presó de Lleida Perelló Sans, Antoni Francesc del Roiget

Perelló Serra. Jaume Segall Batalla de l'Ebre

Perera Bellmunt, Estanislau Baconet 6-11-41 Mathausen Perera Bellmunt, Blasi 10-2-38 Osca

Perera Sans, Josep Perereta 1-6-38 Al front

Perera Sans, Pere Venanci 28-12-38 Batalla de l'Ebre

Pernau Sans, Gabriel Pernau 2-11-37 Bombardeig Lleida

Piñol Gaya, Antoni Abanero 24-1-39 L'Escorial

Pont Gras, Manuel Pigota 13-8-36 Pla d'Arbeca

Pons Gené, Cosme Barrba

Pons Sans, Josep Cançons

Prats Balcells, Josep Natural de Tàrrega 9-12-38 Hosp. Camp. Arbeca

Pujol Selma, Ramon Front Ulldemolins

Queralt Ximenos, Ramon Misango

Querol Capdevila, Antoni Maretanco

Quintana Bové. Josep Sinto Vidrier

Rey Navès, Domènec Tata 12-1938

Ribera Moyà, Domènec 30-12-38

Ribes Cortecans. Josep M. Escapçat Ribes Duch, Roc Sileto, Jaume

Ribes Sans. Aureli Sileto

Roset Esqué, Antoni Tarrós 28-7-39 Executat Lleida

Roset Sans, Antoni Rosset 7-1-39 Terme d'Arbeca

Ribera Moyà, Antoni 8-2-39 Figueres

Santfeliu Fallada, Paulí Negrillo 19-8-38 Batalla de l'Ebre

Safont Balagué, Josepa Morrut 17-4-39

Safont Culleré, Dolors 7-1-39 Bombardeig

Salat Cantons, Josep Puça 31-3-38 Hospital d'Arbeca

Salat Homs, Lleó Noi del fosc 8-3-38 Alarcón

Sans Balcells, Josep Bep del Garí 13-8-36 Pla d'Arbeca

Sans Bellmunt, Josep Marçola

Sans Escalé, Josep Sort del Morà 25-5-40 Presó de Lleida

Sans Gairoles, Ramon Tarugo 2-4-38 Bombardeig B.Blanques

Sans Graells, Germà Ponada

Sans Josa, Josep Morà

Sans Moyà, Jaume Jaume el Potes 22-7-36 Lleida Sans Perelló, Josep Cebeta 18-12-38

Sans Ribera Francesc Pinxo Mercat 15-9-38 Batalla del Ebre Sans Rius Dolors 7-1-39 Refugi

Sans Rubí, Cèsar 25-11-38 Bombardeig B. Blanques

Sans Salla, Joan Ponada 7-3-38 Puebla de Híjar

Sans Sans, Xavier Garí 25-8-1937 Batalla de l'Ebre Sans Serra, Antoni Marçola

Sans Serra, Feliu Felinet del Meló

Sans Soldevila, Delfí Delfí del Cames 26-6-42 Presó de Pamplona

Sans Tilló, Josep Pelat 9-10-38 Batalla de l'Ebre Sans Tilló, Miquel Pelat Gener- 1939

Sans Tudela, Jaume Vell del Nari 7-1-39 Terme d'Arbeca

Sans Vila, Domènec Carabassa 4-5-40 Presó de Lleida

Santos Duc, Josep 6-1-39 Segarra Pau, Llorenç Gepo 13-8-36 Pla d'Arbeca Selma Pujol, Ramon Ramon del Bap Teixidó Capdevila, Francesc S. del Maneta 30-11-38 Terme de Seròs Toné Asinomi, Ma Rosa Natural d'Almoster 24-12-37 Local CNT Vall Sans, Bernardí B. del Masia 2-11-38 Batalla de l'Ebre Vidal Camins, Antoni Sequet Vidal Ximenos, Llorenç Voluntari 13-8-36 Pla d'Arbeca Vives Berenguer, Josep Espardenyer Duch Porta, General 8-11-38 Hosp. campanya Arbeca Gras Pifarré, Josep 3-2-38 Hospital de Lleida Rubió Novell Emili 18-2-138 Hospital d'Arbeca