enim una nova imatge Setmana Santa i Sa Fira walmnra

Prinzerzr AAAX1ANA QX

1111111=1C.1UW. VEN A CONDUCIR VEN A DISFRUTAR

MICRA desde 1 198 000 PTAS. * • PV P. reconNnolodos (IVA, «opont tle n.u.Akcian •cáp(o Senona.,

ALMERA desde 1.798. 000 PTAS * 1,r.worie, Newn Aonn.oco y poortwomn indadcz, según SERENA: PRIMERA desde 2.218. 000 PTAS. * Sc&c.bracion 'landa) on patine,. y blaNa... PaN volOcutoo en Nock Un. Exonot.nnoloo Cand...x).ars t..on SERENA desde 2.270.000 PTAS. * NISSAN PINANCIACION TERRANO II desde 3.047.000 PTAS. * MAXIMA QX desde 4.052.000 PTAS. * Gloon14 INal 3 años O 100.000 km segur NISSAN 200 SX desde 4.782. 000 PTAS * y anos anlicoaosIn COVEAUTO Servicio Oficial en Santa Margarita Exposición y Venta: Tel. 52 39 94 - Móvil. 908 83 83 05 Taller: Tel/Fax: 85 60 79 • Miguel Ordinas, 7 . STA. MARGALIDA EDITORIAL • Renovació

LES coses que no es renoven viu el seu temps de tant en quant, corren el pe- es fa necessari i avança amb ell. Pel rill de quedar-se obsoletes, fora emprendre una certa que fa a la forma, el primer del temps, i acaben per morir- canvi que haureu observat és a se, amb una mort lenta i anun- renovació que ens la coberta i mes concretament ciada. Per tal d'evitar aquesta permeti seguir a la capçalera on u donam el casta de mort és pel que es fa endavant i, si pot nom que li ha donat el poble: necessari, en tots els ordres, "sa revista". I a partir d'aquí emprendre una certa renova- esser, amb energies anar introduint les variacions ció que permeti seguir enda- renovades que ens siguin possibles, tant vant i si pot esser amb les ener- en la forma com en el contin- gies renovades. Renovar, però, cronistes de la realitat margali- gut, amb noves seccions, cosa no vol dir fer una mena de re- dana actual, mantenint una de la que ja n'hem donat qual- volució, capgirar tot un procés, imparcialitat i una inde- que petita mostra. Però, sem- com si fos un calcetí, i quasi pendencia, tan difícils d'acon- pre ho hem dit, la revista será començar de bell nou, ans el seguir i, sobretot, tan difícils de el que volgueu vosaltres, de la contrari, conservar tot allò que fer-les arribar a la consciencia vostra col.laboració i de la vos- consideram útil, tot alió que és dels que ens llegeixen, que tra acollida dependrà, primor- propi d'una personalitat defi- moltes vegades no poden evi- dialment, l'encert de la nostra nida, per() amb un cert canvi tar veure les coses des d'un gestió i de la nostra proposta. d'imatge que, pot ser, ho faci prisma particular que, sovint, més atractiu. distorsiona la realitat. Esperam, per a les novetats que poguem introduir d'aquí Això és el que volem fer amb Aquest és, idó, des d'ara el endavant, una acollida tan bo- la nostra revista, després de nostre repte, oferir de la revis- na com sempre ens heu dis- quasi cinc anys d'oferir-la als ta un aspecte renovat, fer-vos pensat i demanam la vostra lectors margalidans amb una sentir que això que teniu a les ajuda i col.laboració en tot allò periodicitat concreta. Ja deim mans és una publicació viva, que volgueu ajudar-nos, sabeu, per endavant que, en el fons, la que s'adapta i evoluciona, que ho tornarem repetir, que teniu revista será la mateixa, segui- obertes les nostres pàgines per- rem defensant els mateixos va- - la revista será que serveixin de portaveu a les lors que sempre ens han mo- vostres inquietuds i necessi- gut, volem, ho hem desitjat el que volgueu tats. No permeteu que la vostra sempre, que la revista no perdi vosaltres, ja que veu romangui apagada, deixau un component important en sentir les vostres opinions i do- materia cultural, pel que fa al depen de la vostra nau forma a les vostres deman- coneixement del nostre poble, col.laboració i la des, nosaltres ens comprome- de la nostra identitat, sense vostra acollida te:rn de fer-les arribar a tot el deixar de banda el paper de poble.11

Revista de Santa Margalida • número 41 • Maig 1997 • revista de la delegació de l'Obra Cultural Balear de Santa Margalida • direcció: Rafel Bordoy • redacció: Antoni Mas, Antoni Ferrer, Guillem Crespí, Joan Malondra, Maria l'ornes, Martí Torres, Miguel Bordoy • col.laboren: A.P.A.M. del C.P. Eleonor Bosch, Antònia Calafat, Rafel Estelrich, Ramon Farriols, Joana Aina Fuster, Blai Genovart, Lluna Blava, loan Francesc March, Mateu Martí, Irene Mas, Pere Mas - fotografia: Rafel Bordoy Disseny i maquetació: Miguel Bordoy i Antònia Calafat • impressió: Grátiques Sl4A SL, - Tel. 52 32 44 • dipòsit legal: 495 - 1989 - adreça: C/. Xaloc, 2 - Tel./fax: 52 33 92 - 07450 Santa Margalida. Aquesta revista ha estat impressa integrament en paper ecològic. La redacció d'aquesta revista vol manifestar que sols.expressen la seva opinió l'editorial i els ani- des signats per la redacció. Els altres són responsabilitat dels autors que exerciten el dret de la llibertat d'expressió mitjançant la revista. LA VILA • A la Vila passen coses...

Escola Viva un accèssit per uns poemes. I, ATENEU Alcari neix com una més recentment, al "I Certa- entitat sense ànim de lucre, men Literari Vila de Lloseta", ha amb la finalitat primordial de la estat mereixedor del segon pre- promoció social i cultural de les mi de poesia. Enhorabona! persones, amb especial émfasis en el sector d'infants i joves. Bregues polítiques

QUÉ els polítics es barall in no Fruit d'aquest interés es va és una cosa nova, que siguin els aprovar per part del Consell In- de Santa Margalida tampoc no sular de Mallorca l'accés a una és nou, que les bregues surt in subvenció d'infància i amb el supon das serveis socials de de la nostra terra. Altres llocs l'Ajuntament de Santa Margali- propers al domicili del nostre da. gràcies en aquesta conjun- amic també han sofert les con- ció institucional s'ha pogut po- seqüències de l'activitat d'indi- sar en marxa en el emes de fe- vidus que tenen de la convivèn- brer i fins a final de juny Escola cia i de l'hospitalitat unes idees Viva, dirigit a nins i nines de 4 a molt particulars, precisament a 14 anys del nucli de Can Pica- Can Picafort, on l'enteniment i fort. Ara, i després de sortir de la integració de les persones que l'escola, els nins i fines de Can venen de fora haurien de ser de Picafort tenen un lloc on anar i primera necessitat. unes activitats que fer, segons la pels diaris no ens sorprén gens seva edat. Rafel Bordoy, ni mica... El que vertaderament premiat és motiu de sorpresa i csglai és Paorós incendi EN un brcu espai de temps, el que aquí, a la Vila, els polítics es EL diumenge dia 16 de marc, es director de la nostra revista, Ra- barallin per la Cultura. Conei- va originar un desgraciat incen- fel Bordoy, ha aconseguit varis xíem discrepàncies per l'aigua, di en el forn de Can Palanquet, premis de poesia, per la seva per les urbanitzacions, per les al carrer de Ses Jovades. La cau- despeses de l'ajuntament, per sa sembla que va esser una ava- les festes, per les grans obres, ria eléctrica i les conseqüéncics per la circulació de Can ,Pica- prou greus, tant per a l'estruc- fort, pel cementen, per mo- tura de l'edifici com pel que hi cions de censura... pero per la havia en el seu interior. Sembla Cultura, això cree que no ho però que la maquinària del forn haviem vist mai, fins i tot estam no va patir danys irreparables i quasi segurs que molts de regi- que en un espai no massa llarg dors que han passat, i conti- es podrá tornar a emprendre nuen passant, pel nostre ajunta- l'activitat normal de l'establi- ment no han arribat a saber ment. això de la cultura com es menja, ho si ho saben no els interessa. Pintades nazis i participació en distints certa- Pensam que al manco, sense xenòfobes mens literaris. Primerament anar a esbrinar qui té i (pi no té UN bon amic ha vist com al- fou en el "Certamen Poètic raó, això ja és una passa envat. guns vàndals han embrutat les Verge de Consolació" de Sant El dia que es puguin posar d'a- parets de la seva casa a Can Pi- Joan, on va merèixer el primer cord sobre aquest tema ja será cafort amb pintades pròpies de premi. A continuació, poc des- massall grups que, pel que semblen re- prés, al "Certamen Literari de presentar, voldríem veure lluny Castellitx", Algaida, va obtenir

4 LA VILA Setmana Santa i La Fira Setmana Santa

QUE la Setmana Santa i festes que voldriem dir, només és una tra, ara sembla una d'aquestes de Pasqua a la nostra Vila han opinió, perquè pensam que el verges modernes, amb una assolit una categoria i una dig- parer de tots pot ajudar a millo- magnificiéncia que, al nostre nitat destacables, ja no és un se- rar. El cas del pregó de Setmana modest parer, és impròpia d'a- cret per ningú. Des de fa uns Santa, enguany a càrrec de Joan quetes celebracions i del nostre quans anys, l'assistència a les Maimó i Vadell, i seguit d'un poble. processons i l'esforç que fan les concert d'orgue del mestre Mi- distintes confraries, han donat guel Bennassar, va tenir una au- De totes maneres, aquestes com a resultat que les celebra- diència ben escasa, diríem quasi són coses no massa importants cions de la Passió s'hagin posat ridícula, el desig seria que la i el que imoporta és el conjunt a un nivell prou alt. I, sobretot Setmana Santa començás amb de les festes que va resultar el que és important és que no el pregó d'una manera tan bri- força positiu, fins i tot va tenir sols les processons resulten lluï- llant com les altres celebra- la presència dels polítics a les des, sinó també les celebracions cions. Un altre tema que també processons, quan a la majoria pròpies d'aquestes dates comp- ens preocupa és el canvi de "lo- dels actes que es celebren al po- ten amb una assiténcia prou ok" de la imatge de la Verge de ble sols el batle i pocs més hi fan nombrosa. Pasqua. La impresió que dona- acte de presència. Deu esser va aquests anys passats era més aquesta la idea que tenen del Si que hi ha un parell de coses auténtica i, sobretot, més nos- que és fer poble?, 77 la Caixa

Plaça de la Vila • Santa Margalida

Al Correr ion Monjo March de Santa Margalida LA VILA• Setmana Santa i La Fira La Fira d'AI)ril

Horca. I deim en- guany sí, perquè - La nostra Fira aquests darrers poc a poc es va anys sembla que la cosa havia anat de- consolidant com caient de mica en una de les millors de mica, una serie de Mallorca circumstàncies que ara no fan el cas potser n'eren la Autónoma, el President del Par- causa, però si hi va lament, Joan Huguet, el Vice- haver dificultats president del CIM Francesc semble que s'han Triay i la inevitable Presidenta superat, gràcies a del CIM, Maria Antònia Mu- l'esforç d'un grapat nar, que hom diria que té el do de persones, que de la ubiqüitat, acompanyats des de l'anonimat del batle i dels altres regidors d'una "comissió de del nostre ajuntament. festes", han fet fei- na per a la Fira. Cal destacar la varietat d'ac- ENGUANY sí. Enguany sí que tes i d'exposicions de tot tipus, hem tengut una bona Fira, un Les autoritats i persones de la animals, artesanes, culturals, de dia esplèndid, una participació política hi foren presents: el maquinaria, cotxes antics i mo- nombrosa i un nombre de visi- Conseller Joan Flaquer que derns i tot allò que fa que una tants que posen la nostra Fira portava la representació del fira sigui més o manco atracti- d'Abril entre les millors de Ma- President de la Comunitat va./

Presentació del El mapa va mapa de la Vila, esser presentat segle XVI. el dia 11 d'abril a la Sala de COM un dels actes importants Cultura de la de la Fira cal destacar la presen- Vila, després de tació del llibre, patrocinat per la presentació l'Ajuntament, que inclou la re- el nombrós pú- producció del plano] de la Vila, blic present va del segle XVII, propietat de poder gaudir Guillem Santandzeu. El llibre d'una actuació conté una completa descripció musical a cà- del mapa esmentat i de la situa- rrec del grup ció de Santa Margalida en de cantautors "Energueia". ment i us el proporcionaran aquell temps, amb documenta- gratuïtament, tot i que l'Ajun- des explicacions toponímiques, Nota: si estau interessats pel tament te previst repartir-ne i és obra de l'historiador Antoni llibre i el mapa, us podeu dirigir per a totes les cases del poble.11 Mas. a l'àrea de Cultura de l'ajunta-

7) 1.1." LA VILA • Ajuntament Notícies de la Casa de la Vil a

EN la sessió plenaria de l'Ajun- A la sessió del dia 13 de En el "Pla Mirall" s'hi in- tament s'aprovaren els assump- març clouen: l'Embelliment de Son tes següents: -S'aprova amb el vot unánime Serra (asfalt, llum, aceres, zones

dels regidors el projecte d — Espai verdes...). L'enllumenat de Can -Adjudicació definitiva dels lliure públic", solars 14-15 del Picafort des de l'Avinguda Cen- serveis de manteniment i netetja Sector V de Can Picafort. tre fins a la carretera i de l'Avin- de la xarxa de clavegueram i xar- guda de Santa Margalida fins a xa d'aigües pluvials de Can Pica- -Aprovació, també per unani- Josep Trias. I l'Espai Públic del fort, platges de Can Picafort i mitat, la sol.licitud d'inclusió en Sector V de Can Picafort. Son Serra i retirada d'algues de el "Pla Mirall" del Govern Bale- les dites platges, mitjançant con- ar, de les obres de l'anterior "Es- També els pressuposts con- curs en procediment obert. pai Lliure Públic". templen la construcció de qua- tre aules noves devora el Col.legi - S'adjudica, així mateix, a -També per unanimitat s'a- Públic de Santa Margalida. As- l'empresa Limpiezas Urbanas de prova la modificació de tarifes faltat de camins rurals i acondi- Mallorca S.A. per un import de del Servei de Transport Urbà cionament del tram darrera del 18.401.000 ptes. amb els vots d'auto-taxis del terme munici- carrer del Dr. Crespí, (S'Abellar) dels grups: PSOE, CPU, UM, i pal. i la pujada al cementen. GIP. i l'abstenció del grup del PP. Entre les informacions que També ens va parlar el batle dóna el batle destaca que, amb del cementen i i ens va dir que -S'aprova el projecte del Cen- motiu del centenari de la mort l'ajuntament no emprendrà la tre Cívic de Can Picafort. per un de Joan Mascaró i Fornés i d'a- segona fase fins que no hi hagi import de 58.190.042 ptes., ubi- cord amb el conveni signat entre suficients peticions de tombes. 1 cat als carrers Suïssa i França. l'Ajuntament, la Banca March i en referència al cementen i cal L'aprovació és per unanimitat. l'U.I.B., el dia 5 de setembre a les senyalar que el motiu que no 17 hores es farà sessió d'investi- funcioni la cambra frigorífica és El baile informa de la situació dura de "Doctor Honoris Cau- degut a que la linia de corrent de la llicència d'obres de Son sa" de Joan Mascaró i Fornés, a no aporta l'energia suficient pel Doblons (per boca del regidor Santa Margalida. seu correcte funcionament, però Sr,Monjo). També informa del que aquesta anomalia es sol.lu- procediment seguit per a les Altres informacions del cionará. proves selectives del curs a l'Es- Batle cola de Policia Local. Miguel Cifre va informar Un altre projecte que té l'a- aquesta revista sobre varis juntament és el de fer un parc Finalment dona compte de la punts, un d'ells referent als pres- infantil en els terrenys del pati recepció de la certificació de l'A- suposts que ja estan práctica- del Col.legi Vell, i que els jardins juntament de Tàrbena, aprovant ment tancats i segurament s'a- del mateix Col.legi siguin zona l'agermanament entre els pobles provaran durant el mes d'abril i pública, una vegada estiguin en de Tàrbena i Santa Margalida. I que pujen 950 milions de pesse- condicions.0 la constitució d'un comité d'a- tes, pendents encara de la signa- germanament. tura del conveni del "Pla Mirall". LA VILA Ajuntament Serveis

ENS consta que una de les pre- ocupacions del batle i del seu grup municipal, quan arribaren Socials al poder era el de potenciar els serveis socials al nostre munici- pi. L'evolució en aquest sentit de cuina (del mateix programa) duit a terme el Treball Amb Su- podem dir que ha estat positiva a mitja jornada i 1 auxiliar ad- port que ha permès la inserció i es segueix endavant amb uns ministratiu 12'30 hores setma- laboral de tres minusválids amb treballs preparatoris per a la nals. Per altra part es compta contractes laborals fixos i a jor- confecció d'un pla d'interven- amb la col.laboració de 7 objec- nada completa a l'ajuntament. ció 1997-2000. tors de consciència. Es començaran també els tre- balls d'eliminació de barreres Els SSM depenen de la regi- Cal destacar un augment de arquitectòniques que són la doria delegada de Serveis So- la demanda del SIO i dins continuació dels treballs ja rea- cials. Els serveis es troben en el aquest projecte s'està treballant litzats en aquest tema. mateix edifici de l'Ajuntament a el Reglament d'Ajudes no Tèc- la Vila, Passeig del Pollas, 23 i a niques. Aquestes ajudes es des- Durant el mes de desembre Can Picafort a les Oficines Mu- tinaran a beques de llibres, be- passat s'han mantingut reu- nicipals C/ Gabriel Roca s/n. ques per escoletes d'infants, nions amb l'INTRESS per el Cap dels dos centres no té ba- menjador escolar i/o social, etc. programa d'inserció laboral rreres arquitectòniques. que es preveu portar a terme Del SAD se'n beneficien uns enguany. L'horari d'atenció al públic és 30 ciutadans del municipi. El el següent: SAD de Santa Margalida comp- Per últim el programa ta amb menjador a domicili, d'infància, elaborat conjunta- servei de bugaderia i planxa, ment amb el Consell Insular de servei de dutxa i servei de tele - Mallorca i en el qual es troba el assistència domiciliària a través projecte en medi obert que es d'un conveni amb INSERSO i treballa conjuntament amb Al- la FEMP i del qual, en el mo- cari i finançat pel CIM, es pre- ment de redactar aquest article, veu que sigui el programa estre- se'n beneficien 6 usuaris. D'a- lla dels SSM, ja que són moltes quest programa cal dir que se li les necessitats detectades en pensa donar un fort impuls du- aquest sector, poques les actua- rant l'any1997 a Can Picafort, cions realitzades fins ara i molts per tal d'arribar a les famílies dels recursos que s'hi volen de- que ho necessitin en aquest nu- dicar a partir de 1997.0 Els habitants de Son Serra cli i ampliar l'espectre d'usuaris poden acudir o un o altre cen- del servei, ja que no és exclusiu tre. Cal demanar cita prèvia. del sector de tercera edat. Nota de la Redacció: Els dub- L'equip dels SSM está format A part d'aquests dos progra- tes pel que fa al funcionament per una TS i dues TF a jornada mes, durant 1996 i en col.labo- dels serveis socials, els vos completa. 1 cuinera (encarrega- ració amb el Consell Insular de podrá aclarir la treballadora So- da del menjar a domicili) també Mallorca i la Coordinadora de cial de l'Ajuntament de Santa a jornada completa. 1 auxiliar Minusválids de Balears s'ha Margalida, Maria Ferriol.

9 LA VILA • Associacions Activitats A.P.A.

Demostració la col.laboració dels pares i es- de bonsais i animalets a la Lira gimnástica pecialment les mares dels atle- d'enguany CELEBRADA la primera de- tes més petits, per la realització mostració gimnástica, en el Po- d'un refrigeri que a l'acabament Paella a Son Real liesportiu de la Vila, un bon de la demostració és va fer avi- PER a la diada de companyeris- exemple d'esportivitat, corn- nent que era necessari. Les be- me d'enguany, hem iniciat ges- gudes que es consumiren foren tions per fer una paella a Son una gentilesa del Bar Junior's. Real. Inicialment, la data pre- Enhorabona a tots! vista seria el primer de juny. Ens trobam a l'espera dels permis- Processó de sos pertinents.0 Setmana Santa COM ja s'ha fet costum, sorti- ren a la processó tots els vestits de l'associació, amb la col.labo- Irá ració dels jovenets i jovenetes de l'Institut. La disponibilitat Bústia dels pares feu possible la col.la- a la disposició de tots boració entre els més veterans i els més joves. els socis. partit amb els veins de Muro i Seran de gran utilitat les de Can Picafort. Aquestes peti- La Fira tes figures són sens dubte un EN Pere Galmés i n'Andreu Fe- queixes i suggeriments que, exemple a imitar. Volem agrair rrer, feren possible l'exposició entre tots, poguem aportar. Gent major

Activitats de l'Associació "Hero » DIA 22 de març gaudírem d'u- na diada de matances a Sa Gru- ta, patrocinada per la Caixa de Balears "Sa Nostra". Dia 5 d'abril a les 21 hores, al Casal de Cultura, va tenir lloc una interessant conferència de D. Bartomeu Barceló i Ginard, (Cap d'equip de "Vellesa i Fa- milia"). El diumenge dia 6 d'abril, seva fundació. Els actes gaudi- tants del Govern Balear, del aquesta associació va comme- ren d'una nombrosa assistència Consell Insular de Mallorca, de morar el VIII aniversari de la i amb la presència de represen- la Federació de Persones Ma- LA VILA Associacions jors, de l'Ajuntament de Santa Margalida, Presidents d'Asso- ciacions dels pobles veins i al- tres personalitats. El diumenge dia 20 d'abril, a Lloseta i Foro de Mallorca, es va celebrar la trobada dels Quintos del 44. A la taula hi havia uns 450 assistents de tots els indrets de Mallorca. L'any vinent, el dia 29 de marc ens reunirem a Sa Pobla. El dia 21 d'abril, excursió i dinar a El Dorado i el capvespre següent programa: a la Verge. visita a un espectacular "Vuelo -A les 8'30 h. sortida de la Placa -Cada persona ha de dur un ra- de Halcones y Aguilas" a Bini- de la Vila per fer una excursió met de flors i vos hi heu d'a- comprat, Algaida. amb dinar i ball. puntar abans del dia 18, amb El dia 24 de maig, com feim -El capvespre sortida cap a Lluc qualsevol dels membres de la cada any, pensam assistir a Lluc per arribar-hi a les 17'00h., as- Junta. Vos hi esperam!.11 a l'ofrena floral, d'acord amb el siténcia a la missa i ofrena floral

varis Conferència EL passat dimarts dia 25 de senvolupá la conferencia: l'inte- marc na Sebastiana Moranta, lli- rior de l'església parroquial, cosa cenciada en història de l'art, va que va contribuir a conferir un impartir una interessant con- aire dinàmic a les explicacions ferencia titulada "Els retaules de na Sebastiana i a que tots els d'estil reneixentista i barroc de assistents es poguessen assaben- l'església parroquial de Santa tar, d'una banda, de la història i Margalida". Na Sebastiana és del valor artístic de la nostra es- una persona ben coneguda en el glésia i, de l'altra banda, de la nostre municipi, ja que és la pre- necessitat urgent de restauració Miguel Grimalt. Riera sidenta de l'Associació hotelera que té el conjunt de la nostra es- (Q.E.P.D) de Can Picafort. La conferencia, glésia. D'altra banda, el to col-lo- organitzada per l'Àrea de Cultu- quial que na Sebastiana Moran- El record no apaga el do- ra de l'Ajuntament, es dugué a ta va saber conferir va possibili- lor de l'abssencia però, si terme aprofitant el fet que na Se- tar que les seves explicacions, més no, l'alleugera. batiana havia elaborat un estudi d'altra banda prou acurades i fo- sobre els retaules de l'església namentades, fossin assimilades Per desig de la seva fami- parroquial de Santa Margalida pel públic assistent. Iniciatives lia, volem recordar en per a una de les assignatures del com aquesta, que permenten el aquestes pàgines l'amic darrer curs de la carrera; treball coneixement una valoració ade- Miguel, que ens va deixar que va obtenir la máxima quali- quada del nostre patrimoni, no en els millors moments de ficació. Una cosa una mica espe- hi són mai de mes., la seva vida, el diumenge cial fou l'escenari en qué es de- dia 23 de febrer de 1997.) Centre Assessorament J Empresarial

José Trías, 11 - 1 2 - Tels. 85 08 46- Fax 85 18 10- CAN PICAFORT

BAR

ea 9 Waved Ctra. Vello de Bunyola, 29 Tels. 75 68 35 - 36 - 37 - 38 07009 Palma de Mallorca Pl. Abeurador, 5 - Tel. 52 32 23

PI\STOR C/. Lluna, 2 - STA. MARGALIDA CONSTRUCCIONES Tels. 523 03 - 52 32 89 - 52 30 36 Y PREFABRICADOS MARMOLES Y GRANITOS

Óptica Santa Margalida Passeig des Povás, 25 Tel. 52 39 22 07450 SANTA MARGALIDA C/. Es Clavet, 10 07450 Sta. Margarita. Mallorca. Óptica Can Picafort Tels. 52 31 31 -523838 Passeig Colón, 92 Fax. 52 37 95 Tel 85 15 36 07458 CAN PICAFORT PENSAT I DIT Opinió L'Escola que pot salvar un poble

CAUSA una satisfacció molt Jaume, dels reis de Mallorca, que parlam gran, que en una época de Ramon Llull, Cabrit i Ba a música, ma- transformació i progrés corn els nins de les nost res escoles tisos per sur la realitat experimenta Mallorca i les aprenien qui era el aCam- que hem re ut com fruit "de illes germanes, poder comp- peador, Guzrnaii ueno, segles de pensar, sentir i crear tar a la Vila amb escoles que Alfonso el Sabio, si fos- sons i paraules”, com diu el van des de les primeres lletres sin valors de la ja i Cul- nostre Joan Mascaró. La nos- fins a un Institut de Secundà- tura de Mallo tra cultura inicial no pot esser ria. Això pot esser la salvació bilingüe, com un infant psí- d'un poble, erradicant la ig- Aquestes cc: aconse- quicament sa no pot tenir norància que impedeix el guit que un e gran dues mares. Solament a través progrés i conservar la pròpia de compatri res si- de la mare única i vertadera, identitat amb una personali- guin alienats, r qui l'infant aprendrà a estimar les tat normalitzada. són, perquè ig seus altres dones i elsAltres homes valors de Cultur de tota la Ter Comencem Un col.legi qualsevol acom- er conéi 1i1a nostra llen- plirà una gran missió educa- Salvará el nostre história, com dora? Depèn de l'orientació donará possibilitats gran i universal co- dels directors i del professo- universal i satisfet d'ell ma- ment de les llengües i teix, una escola que ensenyi la ultures dels demés pobles, amb el Decret nostra pròpia història, i tam- incipalment la castellana de Nova Planta, a les bé la d'Espanya i del món; ens toca de més prop. però en clau mallorquina. La escoles ja no es va base dels ensenyaments ha de nfii que la jerarquia de ensenyar la història ser el català de Mallorca, la culturals que s'ensenyi llengua que creà el nostre po- nostres escoles, conce- de Mallorca, sinó la ble i l'ha conservat fins ara. ixi la major importància al de Castella Llengua que rebé l'impul mallorquí o català de Mallor- creador de Ramon Llull i al- ca i, des d'aquesta base, s'a- rat. Perquè un recorda les co- tres grans escriptors nostres. prengui castellà anglès, ses tristes que han passat per francés, alemany i tots els la nostra terra des de fa uns idiomes que es vulgui; perd 250 anys, quan el rei Felip V, La base dels servant sempre el primer amb el Decret de Nova Plan- amor i fidelitat per a la llen- ta, va llevar totes les institu- ensenyaments ha de gua nostra, el nostre paisatge cions mallorquines, obligà ser el català de i la història dels nostres que tots els documents pú- Mallorca, la llengua avantpassats.11 blics es fessin en castellà i a les escoles ja no es va ensenyar que creà el nostre pus la Història de Mallorca i poble i l'ha conservat Països Catalans, sinó la de Castella. En lloc del Rei en fins ara PENSAT I DIT • Opinió

ta aigua queda molt enriquida d'aquests productes i això fa que El perill de no sigui potable, a més d'afavorir un procés mitjançant el qual fa que algunes creixin de forma molt rápida fins agotar l'oxígen, moment en el que comencen a l'abonament créixer algues anaheróbies que substància i n'hi afagin una produeixen una fermentació, en altra es pot produir un fe- lloc de la respiració normal. nomen anomenat antago- químic nisme, que és l'adicció Aquest cas darrer ha aperescut d'un element que pot pro- a Andalusia, degut a les pluges EL sòl, és a dir, la terra de conró, duir que una substància que hi és abundants d'aquest hivern. en conjunt és treballat pel pagès present, no pot esser presa per la per aconseguir una bona renda- planta i per tant és inservible. Bé, això demostra el perill de la bilitat d'aquell trocet de terra i mala utilització d'aquests ele- moltes vegades aixé, es fa trae- A més, hi ha elements com ments. A Mallorca això és poc tant-lo amb productes químics, són els nitrats i els fosfats que no provable que passi ja que, mal u - és a dir, amb abonaments. romanen massa fixats a la terra i radament, el sector agrícola no és amb una pluja abundosa o una que sigui d'alió més comercial, Aquest procés és bastant habi- regada forta, fan que l'aigua però no li lleva el perill pel mal ús tual, però sovint no es fa corn cal, arrossegui aquests elements, con- d'aquests prod uctes ja que si aquest sól conté una taminant-la, de forma que aques- Pe-te-

e Els pensaments de l'arbre ferit

SEMPRE m'ha estranyat el fet que la sinó caiem dins la pos- gran majoria de gent perdi la forca sibilitat de no creure- per la boca, tant en el bon sentit de nos a nosaltres matei- l'expressió -si n'hi ha- corn en el més xos, patir de l'agonia de Paraules malpensat. Pareix talment com si en- sentir-se buit, hipócrita tre la paraula i l'acció hi hagués un es- i beneït. Si distanciam pai ple de buidor i oblit, ja ho deia la les nostres metes de la possibilitat d'e- cançó: « la distancia es el olvido... ». xecutar-les, viurem constantment en i Fets Crec que aquesta distància és la ma- un món irreal plé de promeses que teixa que existebc entre els polítics i els només serveixen per rebaixar-nos i continuat estat de pànic: "Qué pensa- pagesos (fixau-vos-hi si és molt atacar la nostra dignitat. Es necessària ran de mi?'', "1-le de demostrar-li això!). la correspondència entre pensament i actuació, sempre valorant com cal ca- Ja he dit altres vegades que no da pensament i les conseqüències de Per() no ens feim totes les pre- pot esser bo abcó d'amagar i amagar- cada acció. guntes! No ens demanam que pen- se dels sentiments, cal expressar el sam de nosaltres mateixos, que ens que sents amb paraules i cal expres- La majoria de vegades que no ens volem demostrar,... Fins que no fa- sar-ho amb fets. Ens hem de perme- atrevim a posar en práctica aquesta cem les preguntes adequades i no tro- tre el dret de manifestar allò que vol- correspondència pensament-parau- bem les respostes pertinents no po- dríem manifestar, però també ens la-acció és degut a coaccions socials, drem sentir-nos còmodes amb nosal- hem de fer responsables del que deim reals o imaginades. Estar amb una/es tres mateixos. No., i de complir el que deim que farem; altra/es persona/es ens provoca un PL:

I 1 PENSAT I DIT

Opinió L'Harmoma passetja I'horabaixa... tot pareix una ru- vi satisfactori?- és una mena de a tothora tina d'esforços continuats, no- repetició involutiva. En canvi, més rompuda per les petites sa- I'harmonia i les possibilitats, els L'HARMONIA que envolta la tisfaccions. Un trencament del esforços i les satisfaccions són... flor de l'ametller abraça els ulls cercle que envolta la vida, un una repetició evolutiva, tenir de la innocència, alegra la vista trencament del cercle de la prò- una altra oportunitat. Definiti- del passetjant i paralitza la mi- pia vida i un trencament el pró- vament, en Freud només deia la rada de la nostàlgia. "La repeti- pi cercle que envolta la ment... veritat a mitges. Una mena de ció és la mort" digué en S. el primer trencament és I'ob- repetició pot ser la mort i altres Freud, quan la fi flaquejava el jectlu del jove, el segon és I'ob- repeticions són la font de la vi- seu cos i el dolor la seva ment. jectlu de l'adult i el tercer.. po- da, hauria d'haver dit aquest L'obligat retom del bon temps, sau-hi imaginació. personatge d'ulls espavilats. Te- els records i el futur no concre- nia, tanmateix, una justificació tat... tot pareix fet aposta per re- La rutina no té res a veure per equivocar-se: s'havia repetit cordar-nos un pic més: "la re- amb I'harmonia d'una ordena- massa. petició és la mort". La comunió da successió, ni amb el ventall del pagès amb la natura, tants i de possibilitats de trencar. La Ca'n poques flors, avui abans tants d'esforços -un pic més- el rutina és la impossibilitat d'un de començar matí, el migdia, el capvespre, canvi -o hauríem de dir un can-

• La imatge i la paraula

Pi r4d ¿j e,,,,t&

ot,i9i;ie4, d I,. ptc evyea4" 4&-ea- e.sp¿c,:e4-

c4„evz, r4 4 , Col *t'o -telum.--se. oi~ vol o,,,,nrviofrb. pel 4 ?~ 1 e4t& oJg.: pnaonat—pe4, ~-9:0 v eh- olicie4-, eh- o e4o,414 4)- t.eweWo., 4

e~L,b cCO,, rvte~)

crt, jac.t; Pel 3~11,,, 4. 6. r,o3a4. 4loio.~ rter,~t- pe/b pocle,b

15 FERRETERIA & DROGUERIA

GARAU

PLACA S'ABEURADOR, 10 ISABEL GARAU, 27-B TEL - FAX 52 34 75 TEL 85 05 24 SANTA MARGALIDA CAN PICAFORT

Fusteria Mecánica ESTELRICH & ESTELRICH

Miguel Ordinas, s/n. - Tel. 52 35 25 STA. MARGALIDA

SUPERMERCAT CA'N PARR1C COMESTIBLES • TESTS • MENJAR PER A ANIMALS

D'EN MARCH, 26 - 30 Productes MART! DE SES JOVADES, 28 TEL. 52 30 77 - FAX 52 36 74 SAL - PEBRE SANTA MARGALIDA I LLEGUMS

Ctra. Manacor - Inca, Km. 9 - Tel 83 02 46 - PETRA - LOCAL CLIMATITZAT

16 ESPORTS • Ciclisme foni Taul er c , Coco - Passant a un altre tema, vol- figura del ciclisme dria em diguessis guantes ho- res d'entrenament has de de- EN aquest número he trobat - A quin equip estás actual- dicar a aquest esport? oportú entrevistar a un gran es- ment enrolat? -Més o manco venc a sortir a una portista vilero que, des de fa un -A l'Avila Rojas de Granada, mitjana de 4 hores diàries en grapat d'anys, no ha deixat però dins més o manco un mes temporada i a la pretemporada d'esforçar-se i de lluitar per esper firmar contracte amb arriben a més de 5. aconseguir superear-se de ca- un equip italià i co- da dia i arribar a ser un gran mençar amb ells en el - Creus que hi ha prou aficció professional dins el món del mes d'agost. al ciclisme a la Vila? ciclisme, i creieu-me que -Es clar que sí, hi ha la Penya Ci- ho está aconseguint, -I quin equip és clista Santa Margalida. Ara perquè per arribar aquest? també som un grup d'amics que a tenir un palmares -L'ASISC, no anam a rodar junts i moltes ve- com el que té no sé si et sona gades m'acompanyen als entre- basta només seu- de res, és naments, encara que ells partici- re's damunt una una mar- pen en una modalitat diferent bicicleta. ca espo r- que és "Mountain-Bike", em do- tiva de nen ànims, cosa que els he d'a- Com podeu su- bastant de grair molt. posar em refereixo renom, a a en Toni Tauler més això Bé això és tot, només vull de- Llull, més conegut em donará sitjar-te el millor perquè puguis com en Toni "Coco". l'oportuni- aconseguir el que vulguis i que tat de có- á la propera volta a Santa Mar- -Em podries dir quina rrer petites vol- galida, siguis també el guanya- ha estat la teva tra- tes per tot l'Estat dor i que el premi es quedi a La jectòria, des dels teus també d'esser Vila, és una cosa que no pos en inicis fins ara? ciclista profes- dubte i de ben segur que pots -De menys a més et di- sional, fent cos- comptar amb el suport de tots ré que de juvenil vaig tat a en Chia- els vileros que hi serem per ani- guanyar el Campionat pucci. mar-te. d'Espanya de pista (1992) i vaig esser sisé al -Quins són Nota: En Toni "Coco" ha mundial, acompanyat els teus objec- guanyat tots els Grans Premis també d'altres victòries tius? de La Beata, des de l'any 1993. però no tan destacades -Participar i guan- com aquestes. yar el Cinturó de Al Cinturó ciclista d'enguany Passant a la categoria d'ama- Mallorca d'enguany en Toni va acabar en 4t. lloc i a teur, vaig guanyar l'etapa reina que comença el dia 16 l'etapa contra rellotge que es va del Cinturó Ciclista Internacio- d'abril i acaba el dia 20. córrer a la Vila va fer segon, re- nal de Mallorca, que és la prova bent els aplaudiments i l'enco- amb més prestigi de les Balears i - I en el futur? ratjament del margalidans.> ara estic inclós en el programa - El campionat d'Espanya de AD0'96, en vista als Jocs ()lim- Contrarrellotge, que tendrá lloc a pia. finals de Juny a Melilla. .yezt ¿4iA 6- OBRA CULTURAL BALEAR •

Diada de l'OCB Seguint l'ordre L'OBRA Cultural Balear va MARGALID del dia, es va donar a organitzar, a nivell de tot OCB - SANTA conèixer l'estat de comp- Mallorca, una gran diada al Jul) 8la !mona 8 Sanu 'tes de la delegació i d'as- Monestir de Lluch, amb semblea a assemblea es una serie d'actes per donar- ,detallaren les entrades i Ii actuació de grups sortides i es va donar d'animació, de la Coral compte que actualment Universitària i de la Capella existeix un saldo de Oratoriana, grups de ball 302.934 pessetes. de bot, una ofrena a la fla- ma de la llengua i una ex- També es va donar posició representativa de coneixement als socis de cadescuna de les delega- les activitats que s'han cions. La nostra delegació portat a terme durant és veié imposibilitada de l'any: Assemblea i sopar, praticipar a la diada per diada de tondre, excur- una coincidencia amb la sions a Cabrera i al barri data de la nostra fira, mal- antic de Palma, excursions grat això, sí que hi fou pre- a peu del grup excursio- sent amb un pallen que nista, netetja a Son Real, mostrá algunes realitza- presentació del llibre de cions a l'exposició conjun- gloses d'es Panderer, sopar ta. l'Almudaina, Ca la Gran Cris- d'entrega del premi "Joan Mas- tiana, La Posada de la Cartoixa, can') i Fornés", homentge a la Per altra banda convendrá es- La Portella, El Convent i l'Es- Comare Isabel Buades, diverses tar atents a la III Gran Diada glésia de Santa Clara, L'Església xerrades, publicació de la revis- per la Llengua i l'Autogovern de Santa Eulália, Cort, El Con- ta "Santa Margalida" i altres ac- del proper dia 17 de maig a Pal- sell Insular de Mallorca, El Palu tivitats. ma, on si no hi ha res de nou, March i altres indrets ens foren mirarem d'assitir-hi. mostrats, amb les documenta- Varem sotmetre vàries pro- des explicacions del boíl amic postes als socis assitents: Aug- Excursió al barri Gaspar. Després de dinar, con- ment de la quota anual en 500 antic de Palma tinuàrem l'excursió amb la visi- pessetes, confecció del carnet Va tenir una bona acollida l'ex- ta de la Fira del Fang de Marrat- de soci, fer una petició a l'Ajun- cursió al barri antic de Palma xí, completant així una agrada- tament en el sentit de proposar del diumenge dia 2 de mal - c. ble diada. el nomanament de Baltasar Ca- Una cinquantena de persones lafat com a Fill Il.lustre de Santa ens aplegàrem i guiats per l'ex- Assemblea General Margalida i donar el seu nom a cel.lent amic i gran coneixedor Ordinària de la un carrer de la Vila. Totes elles de la història i les llegendes de la delegació de Santa foren aprovades. Palma antiga, Gaspar Valero, Margalida visitàrem l'escenari de bona EL passat dia 4 d'abril, com ve- També es va donar a conèixer part de la història de Mallórca, nim fent cada any, celebràrem el nombre actual de socis de la alguna molt propera a la histó- l'assemblea general de la dele- nostra delegació que és de 88. ria de Santa Margalida, com és gació de l'Obra Cultural Balear Esperam que continui el seu ara el palau dels Comtes de For- de Santa Margalida, al local del creixement. miguera. Altres llocs com Bar Arachu, que va acabar amb Hort del Rei, el Palau de l'Al- un sopar de pa amb oli per a la La junta directiva agraeix als mudaina, La Seu, el Palau Epis- quarentena de soscis que hi as- socis la seva participació.0 copal, la Porta i l'Arc de sitírem.

18 OBRA CULTURAL• BALEAR Grup Excursionista La Cana leta de M assanella

4 Dia 8 de Juny -11,G 60 126 13 1-/ C1413,45)Mewr D6 c rlert

LA Canaleta de Massanella és una gegantina mostra d'engin- •CA A yieria popular i un dels ele- Fewr o 5 Paur 06-5 PaAr ments materials relacionats NIOCu6R_ amb el sistema hidràulic més interessants i admirables de Mallorca. Aquesta allargassada i serpentetjant sèquia, bastida en pedra calcarla, té una longitud aproximada de vuit quilòmetres fitar l'aigua de la font del Prat i realitza un desnivell de gairebé per a ús de les cases de Massa- /.44syAmsi J 4 600 metres, des del seu naixe- nella; després de superar serio- ment a la font del Prat, a 800 ses dificultats tècniques, espe- MA KI C0/1_ metres d'altitud, fins a les cases cialment evidents a l'aqueducte r tivA de Massanella. situades a 210 de quatre arcs, en la foradada, // 6x-curts metres. en les timbes del coster de mig- jorn del Castellot i en el salt de El mestre d'obres de la Cana- l'aigua. Sembla que l'any 1750 corre entubada i enterrada fins leta fou Monserrat Fontanet. l'aigua de la font del Prat arri- al poble de Mancor de la Vall. Les obres començaren cap a baya a les cases. Des de l'any l'any 1748 i consistien en apro- 1982, l'aigua de la caneleta dis- L'excursió es pot qualificar de dificultat mitjana i la durada és d'unes quatre hores, sense comptar les aturades.

La partida será a' les 9 i hi haurà un autocar per anar al lloc de començament, el preu será de 1000 pessetes.) MARGALIDANS • Rafel Bordoy entrevista a... Francesc Riera Vavred a

és compón un arxiu parro- l'arxiu quial? -Essencialment els podríem dividir parroquial comença en els apartats segiients: Llibres devers el 1248 i el sacramentals: (baptismes, defun- document més cions, matrimonis, confirmacions, primeres comunions...). Llibres antic és un ¡libre d'administració i comptabilitat: de 1349 (llibres i documents relatius als bens, comptes i adniinistració flints són el compendi de la vida económica de la parró quia). Lli- dels ciutadans d'un poble. bres de culte, que inclouen els ¡li- - Pel que fa a l'arxiu parroquial bres de misses (misses baixes, mis- de Santa Margalida, que ens ses cantades, misses fundades...) a podries dir? més de !libres de visites pastorals, -Poc temps després de la Conquis- ¡libres de confraries i associacions ta s'organitzà la Diòcesi pe! bisbe eclesiàstiques: (obrers catòlics, fi- Ramon de Torrella, l'any 1238. ¡les de la Puríssima, confraria del Deu anys després una India del Roser...) i d'altres. Aquests ¡libres Papa Innocénci IV forniava les que, abans dels segle XIII, el més parrOqIiies. corrent era que fossin de pergamí, La rectoria de Santa Margalida

EN Francesc es. , per la seva feina, tenen també alguns més moderns és de les més antigues de Mallorca. el cap del Centre de Cultura de la el suport del paper i, possiblement, Consta que la Vila ja era Parrò- Misericòrdia, i director de la xar- a partir del segle XXI el suport será quia l'any 1248, segons bul.la del xa d'arxius i biblioteques del informó tic. Papa Innocenci IV, i el seu primer CIM. Casat amb una margalida- -Com estan regularitzats els ar- Rector fiiu Berenguer d'Ivorra, de- na, és un ciutadà més de la nostra xius parroquials? vers el 1260. Vila en festes i caps de setmana. -Per una disposició del Concili de Molt més tard, el 1563, a rel Llicenciat en Història, s'ha brin- Trento, segona meitat del segle d'una visita pastoral a Santa Mar- dat gentilment a la catalogació i XVI, es regularitza la formació, galida feta pel bisbe Diego de Ar- ordenació de l'arxiu parroquial per part de la Parró quia, dels lli- nedo, s'ordenà que es fessin tres !li- de Santa Margalida, al qual hi fa bres Sacramentals (baptismes, di- bres per anotar els batiats, els con- feina des de fa uns anys. En Fran- funts...). firmats i els difimts del poble. cesc té idó mèrits suficients per- -Quina diferència hi pot haver -Sabem que, d'una manera qué el considerem un margalida entre un arxiu parroquial i un completament desinteressada, més. arxiu municipal? estás treballant en la cataloga- -La diferència está en el tipus d'as- ció i ordenació de l'arxiu parro- - Per començar, ens podries dir sumptes i als objectius que són dis- quial de la Vila. Com es troba que és un arxiu parroquial. tints, l'un atany als temes de l'es- aquest tema? - Un arxiu parroquia!, en principi glésia i l'altre, el municipal, als re- - voldria significar una cosa: i és conté els documents relatius al latius a l'administració del que l'arxiu s'està organitzant, grà- fimcionament i administració d'u- municipi, als ajuntaments, a la so- cies a la iniciativa de l'anterior no parròquia i que tenen un in- cietat civil en una paraula. En cer- Rector de Santa Margalida, D. terés pel que fa als temes eclesiàs- ta forma, uns i altres es comple- Mateu Amorós, i la teva, que tata- tics. menten per donar forma a la que be lii col.labores, bé, no sé (jai és - De quina classe de documents pot esser la Història d'un poble. dels dos que lii collabora, és a dir

20 MARGALIDANS • Rafel Bordoy entrevista a... que conjuntament feim aquesta nostre arxiu? èpoques en que es parlava més en tasca, sense oblidar la feina d'An- -Jo crec que és prou ric, hem de te- català o en castellà. També podem toni Mas amb la interpretació dels nir en compte que alguns dels do- saber que així com es feien els jor- pergamins. També en un principi cuments de certs pobles s'han cen- nals de fábrica a l'Ajuntament, comptàvem amb la col.laboració tralitzat a l'arxiu diocesà a Palma, també es feien a la Parròquia. de Guillem San tandreu, pero?) no sé Santa Margalida té la sort de po- Amb una paraula, el carnp és qua- si es va fer un poc de por de la tas- der-lo tenir en la pròpia parró- si infinit. ca i ens va deixar sense la seva aju- quia. Així els investigadors de la -Quin temps penses que ha de da. Vila en poden disposar i tenir-hi passar perquè la feina estigui A nivell on duim el tall, accés, i més avui en dia, com a llesta? crec que ho començárem devers conseqüència de la reforma de la Rectoria, l'arxiu ha quedat molt la Vila te una ben instal.lat. Això jo ho conside- raría com un atractiu Inés de la història i unes arrels Vila, tota vegada que es pot consi- tan profundes que derar un dels millors pel que fa a ens arribarien fins a fons documentals. 1 pot esser atractiu per a la gent de la Univer- la mateixa Conquista sitat i altres investigadors, una ve- de Mallorca —mi— gada que es publiqui el set, contin- gut. l'any 1992, però degut al temps -I de cara al ciutadà corrent que que li dedicam és lògic que la cosa pot significar l'arxiu parro- s'allargui, de tota manera esperam quial? que abans del 2000 la cosa estigia -En principi l'orgull i la satisfacció enllestida. de saber que tenen un bens patri- -L'arxiu parroquial de Santa monials que no són ni arquitectò- -Això depèn del rittne que com he Margalida, quina importància nics ni arqttológics com és el patri- dit és una mica lent, però pens que té? moni documental. Aquest patri- més o manco amb un any es po- -Si l'arxiu comença devers el 1248 moni moltes vegades passa dria donar per acabada la fase i el document més antic és un !libre desapercebut, no el coneixem. El principal. del 1349 i que és el titolat: "Cap- Jet de donar-lo a conèixer pot crear - Faries, finalment, qualque re- breu dels beneficis fundats en esta consciéncia de la riquesa que supo- comanació als margalidans? parró quia de Santa Margalida co- sa per a la història del poble. Per -Jo recomanaria que tenguessin mensat en lo 1349" això ja ens pot altre costat li pot servir de punt de cura d'aquest valuós patrimoni. A donar una idea de la seva im- referència, de saber que la Vila té l'actual Rector, que doni el seu su- portancia. És un arxiu d'una ri- una història i unes rels tan profun- port a la conservació de tan im- quesa importantíssitna a partir del des que ens arribarien fins a la portant arxiu i, al jove historiador, qual es poden fer una sèrie d'estu- mateixa Conquista de Mallorca i Antoni Mas, que en tregui tota la dis: socio -econòmics, de composi- aixa em sembla molt importara. informació possible per poder fer ció de famílies, de professions, de -Més coses que es poden treure la història que Santa Margalida l'economia de la parròquia i per de l'arxiu? hauria de tenir publicada. tant del poble, bens d'Església que -A més dels que ja hem esmentat en aquells temps eren importants, abans, es podrien fer estudis sobre A Francesc Riera, a D. Mateu estudis de medicina, sobre les tría- l'evolució económica de la Vila, Amorós, i a totes les persones lalties, causa de la mort dels in- sobre els oficis dels margalidans, que fan possible tenir cura d'una fants, estudis de genealogia i molts conèixer els malnoms, les confra- part tan important del patrimoni d'altres que els etudiosos en po- ries, els gremis i una sèrie d'altres margalidá, no ens queda mes que drien extreure. assumptes, tots ells de molt d'in- donar-lis les gràcies per una tasca - En relació a altres pobles de terés. A la vegada hi podem veure que ens seria molt difícil de valo- l'entorn és més o menys ric el l'evolució de la nostra llengua, les rar.0

2 1 11MINOS

G \W"\\IMM. CAUCA DE BALEARS ESTAM AMB LA GENT •ORDINADORS ELS DIES DE FESTA, •PROGRAMES I TOTS ELS DEMÉS. •IMPRESORES •MATERIAL D'OFICINA •COMPTABILITAT TALLER DE FERRERIA •TELÉFONS Sebastia, Ferrer •FAX - TMA •ASSEGURANCES Moragues Treballs en General de Ferro-Alumini Acer inox. i Metallisteria Plaça de S'Abeurador, 12 07450 - Santa Margalida Tel. (971) 52 38 34 Pou de Sa Garriga, 22-24 Fax. (971) 52 39 80 Tel./Fax. 52 34 20 07450 SANTA MARGALIDA

EB13 , nnn ~ expert - sr 7771ayw AlVik

El seu establiment "expert" a Santa Margalida Tot un expert en mobles electrodomèstics MOBLES TOTS ELS ESTILS MOBLES A MIDA MOBLES CUINA CORTINATGES - TAPISSERIA CATIFES - IL.LUMINACIÓ

Plaça de la Vila, 15 Via Suissa, 60 (front de la benzinera) Telèfon 52 30 79 - Fax. 52 30 34 Telèfon 85 10 97 SANTA MARGALIDA (Mallorca) CAN PICAFORT (Mallorca) LA BÚSTIA •

- "Només hi ha dues herèn- cies que podem deixar als nos- 1 ;sca pacitat tres fills: Una, les seves arrels i l'altra, un parell d'ales': - "L'ajuda té una sola direc- Sr. director: li pregaria la publi- rar els entrebancs que els impo- ció, la col.laboració va en dos cació d'aquest conjunt de pa- sa el món i no ho poden supe- sentits': raules: rar. - "Els sords poden fer qualse- És un món molt difícil de vol cosa, com els oients, Excep- -PERQUÈ JO? viure: si no hi veus, si no hi te sentir-hi': -No em demanis a mi, per- sents; no és fácil viure amb una - "Posar una prótessi auditi- qué jo? discapacitat. Moltíssima gent va a un sord profund és com Crec que som una persona pensa que la vida no li ha rega- posar ulleres graduades a un que, segurament, la vida no m'- lat res, per?) no s'ha temut que cec total': ha regalat res. els seus ulls, les seves orelles, el - "No hi ha que confondre la He hagut de.treballar molt seu cervell, les seves cames... intel.ligència amb la veu i dur per aconseguir tot el que han estat en funcionament cada l'audició': tinc, TOT! segon. - "Impedir el desenvolupa- Per() encara em conform, en- Ningú no sap qui planteja el ment de la llengua natural de cara veig gent que no ha tingut nostre futur o decideix el nostre la persona sorda, és negar-li el tanta sort com jo. destí. Tu mai no pots saber el dret a ser ella mateixa': Segurament Chas oblidat que que et pot oferir cada moment. -Subjectar les mans a una a Santa Margalida existeixen. La vida canvia. persona sorda és com subjectar Tal volta no el veuràs a classes Una persona amb discapaci- la llengua a una persona de ball de bot o de ball de saló, tats riu, plora, somia, imagina; oient': ni jugará al futbol, no voldrà té els mateixos sentiments que -"L'intérpret de la llengua anar o no anirà al Grup d'Escol- tu. És veritat que la seva situació dels signes és el pont mit- tisme "Turó del Drac"... de ma- els imposa certes limitacions. jancant el que la persona sor- jor, tampoc no el veuràs donant Viu cada moment com se t'o- da es fa sentir': classes a la Universitat ni de di- fereix. Agafa't-ho així com ve. - "Si tu hi sents construeixes rector d'un banc. Exactament Encaixa el cop1 mai no et ren- una llengua per esser sentida, igual que la majoria de vosal- deixis. Però guantes vegades t'- si no hi sents la construeixes tres! has aturat a pensar sí tu o algun per esser vista': El veus venir pel carrer i arra- dels teus amics seríeu capaços - "Els signes no maten les cones la teva mirada. T'inco- de fer-ho? No et preguntis, da- paraules, sinó que són la terra moda que es pugui aturar i es vant un discapacitat el que no sobre la que floreixen" posi a xerrar amb tu. puguis preguntar davant una - "El domini de la veu, en la Però, si el coneguessis sabries altra persona. persona sorda, és una habili- que és igual que la majoria de "Per una Santa Margalida tat, no un objectiu primordial gent. sense límits" d'educació': Hi ha obstacles que la nostra - "No és fácil viure amb una indiferència ha creat al voltant 7.4-t" 741,,vt.y4eleto-ta. discapacitat, no ho facis més de persones que fan un esforç clifícil':, extraordinari per viure com els P.S. demés. Són persones que no M'agradaria que publicassiu desitgen tracte de favor. Que aquestes frases: Nota de la Redacció: En contra l'única cosa que volen és que no -"La vertadera integració del que tenim per norma, hem afegiguem a la seva vida més di- comença pel respecte a les di- publicat aquesta carta sense ficultats de les que ja tenen. ferències': conèixer la identitat del rerni- Hi ha molta gent que passa -"Un borne sense informa- tent, atés al seu contingut i el te- tota la seva vida intentant supe- ció és un home sense opinió" rna de que tracta. LA BÚSTIA •

COPIA de l'escrit se situen a carrers importants o estaria de més que es demanés que l'Agrupació del amb molta circulació. que fos adequadament senyalitza- PSM-NM, han en- Per exemple, en el cas de La Vi- da a la Conselleria pertinent. dreçat al batle de la, el creuer del carrers Santa Ca- Per tant, ti soLlicitam que es Santa Margalida talina Thomás i Maria, i d'altres dugui a terme a una correcta sen- CirDRAFEL ESTEL- carrers de la Creueta (Inde- yalització d'aquests indrets, com RICH RIBOT, amb pendéncia, Ametlers o Migjorn). també que, en el cas que quan s'- DNI. 1822364, am A Foravila, convé tenir en comp- hagui d'emprar una llengua als adreça al C. Miguel te els creuers de camins de Son Fu- senyals, aquesta sigui la pròpia de Ordines 21, en re- llós, sobretot aquells que donen a la les Illes Balears (no com la nova Zilill presentació de l'A- carrerassa de Son Fullós a sa Teula- senyalització vial de davant la Ca- GRUPACI Ó DE LA VILA, CA'N da, com el camí des Boscarró, les sa de La Vila, feta en un perfecte PICAFORT I SON SERRA DEL carrerasses de Cambrillo, sa Talaia, castellà). PARTIT SOCIALISTA DE MA- a més d'altres recentment asfaltats, No voldriem deixar passar LLORCA NACIONALISTES DE que no tenen cap casta de senyalit- aquesta ocasió sense dernanar-li MALLORCA, PSM - NM, a vos zació. En el cas concret de la carre- que substituesqui la senyalització em dirigeixo per expresar- vos el rassa de Son Fullós a sa Teulada, en castellá, igualment que molts següent: aquesta agrupació creu convenient de noms de carrers de Ca'n Pica- Fer-li saber, que després d'ha- que aquesta hauria d'esser una via fort com per exemple la "Calle Pi- ver observat els problemes que de circulació preferent. zarro" per una senyalització en la planteja per a la circulació viària la A Ca'n Picafort, també només nostra llengua. manca de senyalització de dife- com a exemple, volem esmentar la Sol.licitant que se'ns remeti la rents indrets del nostre terme, co- manca de senyalització als carrers resposta per escrit a les nostres pe- sa que constitueix un perill d'acci- paralels a la carretera Artá-Alcú- ticions que esperam siguin ateses, dents per als vianants i automò- dia, encara que, sabent que no és Santa Margalida, a 12 de Febrer bils, ja que alguns d'aquests punts competència de l'Ajuntament no de 1.997.1 CIPEL

OPEL COMBO, FURGONETA ACRISTALLADA O MIXTA motor la vila, sol. SERVICI OFICIAL Miguel Ordinas, s/n. - Tel. 52 39 04 - 07450 SANTA MARGALIDA i Medi ambient

se el polietlé (PEAD) que s'utilitza per a caixons de botelles, bosses de plàstic, recobriment de cables, Els plàstics botelles, productes de neteja, tu- benes. SI dónes un cop d'ull al teu vol- va resultar molt inflamable. Més tant, a quasevol habitació de ca te- envant es va obtenir l'acetat de El poliestiré (PS, EPS) envases, va, al carrer, a l'escola, a la feina; cel.lulosa, ja no tan inflamable, es pots de yogurt, espumes, suro veuràs per tots els racons objectes fabricaren pintes, obridors de car- blanc. fets de plàstic. Els plástics poden tes, dents postisses, bolles de bi- esser tous i flexibles, durs i trenca- llar, pel.lícules de cinema... El poliester (PET), utilitzat per dissos, durs i resistents, transpa- a botelles, com aïllant de sacs de rents, líquid o teixit com si fos ro- Ja l'any 1908, Leo Bakeland va dormir... ba. Però tots tenen unes cracterís- inventar la baquelita, el primer tiques comunes: estan fets de plàstic totalment artificial, de fa- Tots els plàstics són molt difícils molècules orgàniques gegants bricació humana. Actualment ja de reciclar, no són biodegrada- formades per àtoms de carboni. es coneixen més de vint famílies bles, provoquen un impacte vi- Són materials que quan els enca- de plàstics i més de cinc mil mar- sual important i la seva combus- lentim podem donar-lis formes i ques comercials, la majoria dels fió desprèn dioxines que, un pic a una vegada freds mantenen la for- quals es fan a partir de productes l'atmosfera, aquestes substàncies ma; es produeixen per transfor- químics derivats del petroli. contribueixen a la contaminació mació o bé per síntesi directa a de l'aire, ajudant a produir la plu- partir de productes extrets del pe- Hi ha més classes de plàstics se- ja ácida. troli, del gas natural o del carbó. gons les propietats: El policlorur de vinil (PVC): En química existeixen tres pro- Els termostales: que no es po- tan conegut i problemàtic, és uti- cessos diferents per obtenir plàs- den reciclar, sols es poden enca- litzat per a la fabricació dels discs tics que resulten productes amb lentir una vegada, llavors ja no musicals, teles per al cultiu, bote- propietats molt diferents (polime- agafen la forma. Aquets s'utilitzen lles d'aigua... aquest plàstic ha re- rització, policondensació, poliad- pels mànecs d'olles, pastilles de sultat esser un autèntic verí me- dició). Els plàstics tenen la seva frens, mànecs de planxes, botons, diambiental. El PVC desprèn en la història, comença amb l'ús en el peces aïllants de l'electricitat... seva utilització àcid clorhídric, segle passat dels plàstics naturals que és un àcid molt contaminant banyes, resines vege- Els elastomers: són molt elás- en certes dóssis, per això hi ha bo- tals, cautxú...). tics, s'anomenen poliuretá reticu- telles d'aigua que aconsellen que lat (Pur), són utilitzats per a les no es tornin a omplir altra vegada. Més envant, cap a l'any 1839 carcasses de televisors, ordina- amb productes químics es modi- dors, rodes de patins, matalassos, Essent un material tan conta- ficà el cautxú, fent-lo més consis- soles de sabates... la seva combus- minant resulta difícil comprendre tent i elàstic, donant pas a l'eboni- tió produeix un fum negre, molt com a Espanya encara s'utilitza ta. espès i asfixiant. PVC per envassar aigua i aliments, quan ja existeixen prohibicions en En els anys 1868-69 es tracta En darrer lloc els més abun- la majoria de països europeus. I el químicament la ceLlulosa, pro- dants: Els termoplástics: encalen- Govern que espera per donar la duint un plàstic transparent i fle- tint-los es poden donar formes passa? Interessos... interessos... n xible anomenat cel.luloide, però molt variades. Són d'aquesta clas- 70,27ze4-- 14

ES VENTALL • La Vila abans de 1925 Es Pou d'Hero (II) 1 9 2 O ) d'emprar per altres als vileros que el tenien tan

( 1 9 1 O — usos no podien prop. També n'hi havia d'altres anar a la "cisterna" que s'aprofitaven del Pou d'He- CONTINUANT i seguint el fil del veïnat que amb un vol l'- ro, eren els foravilers que tenien del Pou d'Hero, puc afegir i es- haurien buidada i tota la part de l'era pels voltants. El Pla de Son criure qualque cosa sobre la im- sa Creveta anava al Pou d'Hero i Rebassa i tot l'entorn de la Vila

portáncia que. tenia a comença- tota la part d'abaix del poble a l'estiu estava plé d'eres a les ment de segle per el bon servici anava a s'Abeurador. Altres, que, en acabar de segar, amb la que feia a la Vila i als seus page- amb una carratella, una espècie faus a la mà, hi portaven les gar- sos: Per saber els bons servicis i de bocoi petit, d'un parell de bes, ben lligades amb vencisos, la importància que tenia el Pou, cents litres de cabuda sobre el per batre en aquelles eres, fetes hi ha que saber que en aquells carro i un embut on hi cabia un damunt la terra, ben netes de dies encara hi havia molt po- poal gran d'aigua i l'omplien mates i rostoll que no podien ques "cisternes" i pous, les teu- amb la llauna amb que la treien passar sense aigua, tant per fer- lades no tenien canals per reco- del pou i no li donaven raó a les com per conservar-les; i ca- llir l'aigua de pluja i les teules buidar-se dins la carretella. da dia, o un dia per l'altre, en deixaven degotar i ratjar l'aigua Quan eren a casa seva, posaven haver retirat l'ensacada i treta la en terra, a dins les carenes, que un grifó a la carretella, o només palla, l'havien de regar un poc eren una espècie de cunetes em- un canó de canya i la buidaven per conservar el bon estat del pedrades, a cada costat dels ca- dins un ribell gran o dins la cal- trespol sobre el que es ventava rrers, -estaven molt ben fetes i dera i la duien a buidar i així ho la palla i s'ensacava el gra. Tots ja en queden poques- recollien feien un dia i un altre per la no- els batredors d'aquell entorn es l'aigua de pluja de damunt les va carretera que els acursava servien del Pou d'Hero per teulades i dins els carrers, amb passes. treure-hi l'aigua per regar l'era, el trespol d'esquerda i grava. i això es feia a l'horabaixa, ben Quan rajava l'aigua de les teula- Davant aquest panorama, no cansats de la feina de tot el dia, des dins les carenes, que ja es pot discutir el bon servici carregaven una carretella i ana- duien aigua de més amunt, pro- que el Pou d'Hero feia a la Vila i ven a cercar aigua al pou que els duien uns bons esquitxos que donaven humit a les parets sobretot, podrien els baixos de les portes, encara que fossin de llenya tan granada com era l'al- zina.

Tot això ens pot donar a en- tendre que l'aigua a la Vila esca- sejava, i per beure i aguiar, la gent anava a demanar un gerri- có d'aigua allá on tenien "cister- na", i pagaven dient: "Per l'amor de Déu sia" i la resposta era: "Tot sia per Déu" i ningú no ne-, gaya l'aigua, perquè deien, amb molt d'encert, que l'aigua era maina, o sia benedicció i regal del cel. Per a l'aigua que havien ES VENTALL

La Vila abans de 1925 queia tan aprop. Podeu pensar aigua molt bona per beure, la rrers, aixetes per cuines i corrals que del primer poal d'aigua que segona que era molt fondo i si i banyeres amb abús d'aigua i treien en bevien un bon glop, no ho pareix és degut a la molta encara no estam satisfets. Lla- abans de buidar-lo dins l'embut brutor que hi han tirat i tercera vors un pic a l'any a la mar, de la carretella. que era molt fort, o sia mal d'ei- d'estiu, i es rentaven els peus i xugar. Pel que fa a la primera les cames fins als genolls, avui: Qui sap i pot dir les gloses de qualitat, no record haver-la tas- cada dia a l'arena a banyar-se i bona llei que es degueren fer i tat mai, però cree que sí que era amb tot això la gent no riu ni guantes fisgues amistoses es de- molt bona per beure. Pel que fa sent una alegria proporcionada. gueren tirar l'uns als altres, a la segona, está ben a la vista Llavors faus, garbes, forques i aquells batredors amb el carro que hi han tirat moltes pedres i carretons de batre per esclafar aturat a la mota del pou, men- la tercera, supós també que era les espigues, ara "cosechadores", tres omplien la carretella? En fort, tenit en compte que en que porten aire condicionat i aquell temps, tothom, més o aquells temps solia ploure més aigua gelada que" amb un sant manco, sabia fer una glosa mos- que no ara iii bastava l'aigua de i amen" han segat, batut i ensa- trant el seu enginy i bon humor greixina, pel que en podien cat el gra de l'anyada. fent la feina de foravila. Pensau treure amb poal i gerres, a força quin bon servici devia fer el de corrioles i braços que no lis "Que Déu mos do la maina", pou als con radors i com era una podien posar un motor. deien els vells agraïts al recollir ajuda per enllestir les seves fei- l'anyada, els joves d'ara fan el nes. En aquell temps gerres, poals, munt i callen com si els mancas llaunes, corrioles, carretelles i el coneixemcnt. És ben ver que No ho puc justificar, però embuts, poques cisternes i amb els temps canvien.I sempre i moltes vegades he això s'arreglaven, reien i se sen- sentit a dir tres coses del Pou tient contents i alegres. Avui tu - d'Hero: primer que tenia una benes soterrades davall els ca-

e Imatges d'un temps

ALGUNS encara recordaran aquesta imatge del "Marisco" de Can Picafort, quan encara els alemanys no ens visitaven, ni els hotels omplien la contrada. La veritat és que, empesos per la nostalgia, a vegades enyoram a quella pau. (Foto cedida per Joan Garau Estelrich) VIBRES CA'1111 PlICAFORT

BISELATS MIRALLS ENVARILLADES GRAVATS EMPLOPAADES TALLATS CRISTALL CAMARA CRISTALL SEGURETAT Tel. 85 25 39 Regina i Pep Toni Ctra. Artà-Alcúdia, 6 Ca'n Picafort

MENJAR TÍPIC MALLORQUÍ PINSAMA S.L. SOPARS DE GERMANOR *PINTURES EN GENERAL *GOTELET ARROS BRUT, PORCEL LA, *PICAT *REVESTIMENTS CARAGOLS, CONILL TORRAT,... (Interiors Façanes) *DECORACIÓ D'INTERIORS *LACATS *VERNISSATS EN GENERAL

C/. Inchistria, 2 Ctra. Muro-Caen Picafort, Km. 8'100 Tel. 53 70 27 Tel. 52 30 52 - Tel. Part. 52 37 86 SANTA MARGALIDA

Bar Dra. Magdalena Bennasar Mojer TOCOLOGIA - GINECOLOGIA Çj k' Itó

CLINICA PLANAS, S.A. C/, Menorca, 3 C/. Fadrins, 28 - 1. 0 4 - Tels. 73 03 45/46 - 73 88 43/44 Tel. 86 20 92 Miguel Ordinas, tel. 52 34 33 07011 PALMA DE MALLORCA 07420 SA POBLA Santa Margalida

DISTRIBUCIÓ PAPERERIA PANADERIA - BOLLERIA MATERIAL ESCOLAR I D'ESCRITORI REGAL INFORMAL FOR_I=c47 ARTIC LES DE NADAL I CARNAVAL gly f29El ALMACENES gall1143y LO. GERARDO RODRIGUEZ CACENAVE C/. Miguel Ordinas, s/n. Tel. 52 31 33 - Fax 52 36 1 8 C/. SATURN, 5 - Tel. 52 35 16 - STA MARGALIDA SANTA MARGALIDA ES VENTALL Anècdotes, llegendes i tradicions • Els negnns del carrer i n'hi va haver un, el Cladera, cosa que coincideix dels Negrins vicari Ramis, que li amb la tradició. Les característi- va cercar una expli- ques del carrer al segle XVII, cació, al meu parer conegudes gràcies al mapa de A la Vila existeix, o hauríem de errada. Segons m'han comptat - Santa Margalida d'aqueixa épo- dir que hi existia fins fa poc, i si el que ho m'ha contat a mi ca, també semblen donar fona- una tradició ben especial, la s'erra també em fa errar a mi- el ment a la tradició en la descrip- "dels Negrins", una gent que es- vicari Ramis deia que els "ne- ció dels "negrins" com un grup tava i que donava nom al "ca- grins", enlloc de descendents de d'una o dues famílies. El carrer rrer de Negrins". musulmans, com deia la tradi- Cladera és un carrer curt, que ció, ho eren de cristians que ja aleshores només tenia cases a D'aqueixa tradició n'existien habitaven aquí en temps dels una banda, i on bona part de les diverses versions, que semblen moros i que per mor d'això la cases que hi donaven tenien el tenir totes el seu origen en la paraula correcta per anomenar- seu enfront a un altre carrer. mateixa. La més genuina possi- los no hauria d'esser "negrí", si- D'altra banda, es desconeix blement seria la que va recollir nó "moregrí". Que jo sàpiga, quan aquesta denominació el Vicari Ramis al Cel sia i que aquesta opinió del vicari Ramis, ("dels negrins" o "de negrins") en J.F. March va publicar a la se- que tanta d'intuició tenia per passà a ser emprada per referir- va Història de Santa Margalida, altres coses -i a qui també s'ha se al carrer de la Huna, conegut segons la qual els "negrins" eren ---- carrer encara ara, sobretot per la gent un parell curt de famílies de El de més edat, com a "carrer de moros, o de gent que en des- anomenat "dels negrins". Tanmateix, a darreries cendia, que estaven al carrer Negrms era el que del segle XVIII aqueix canvi ja Cladera, que hauria estat el pri- s'havia produït perquè, a la dé- mer "carrer dels Negrins". Els avui s en diu "de la cada del 1780 el carrer anome- negrins", deien, no se mescla- Lluna nat com a "dels Negrins" era fo- ven amb els vileros i no estaven ra cap casta de dubte l'actual gaire ben vists, i per mor d'això d'agrair que destriás la tradició carrer de la Lluna. els varen fer fugir del carrer en de la seva pròpia interpretació-, que habitaven i establir-se a un no té cap casta de fonament i, a Segon: segons el Diccionari altre, que aleshores estava a les parer meu, respon només a Alcover-Moll, el terme "negrí" foranes del poble, l'actual carrer l'endarrer de cristianitzar una o "negrina" fa referencia a qual- de la Lluna, que també va pren- tradició que, pentura, era massa que cosa -a gent, en aquest cas- dre el nom "de Negrins". mora" per a un capellà del seu "molt fosc de color, gairebé ne- temps. gre", i ho exemplifica amb un D'aquesta versió n'he senti- fragment de la famosa novel-la des un parell de variants que, de Fins ací la tradició, que, a di- "Tirant lo Blanch", en que es fa vegades, només hi tenen una ferencia de moltes d'altres, esment a un personatge que semblança llunyana; per exem- sembla fruir d'un suport ferm era tot negre, car era senyor ple, una dona vella em va con- en les dades històriques. dels negrins d'Ethiopia". Es a tar que el "carrer de Negrins és dir, que el terme "negrí" era es més vell de la Vila, perquè en Primer de tot: el "carrer dels emprat, i això ja en els segles temps des moros es moros ja hi negrins" apareix ja esmentat a XV i XVI, per parlar de gent de estaven". l'inici del segle XVI i, com es pell molt obscura. En poques pot apreciar al mapa de Santa paraules: el color de pell que, Aquesta tradició va despertar Margalida del segle XVII, el ca- tradicionalment i tòpicament, la curiositat dels erudits vileros rrer d'aquest nom era el d'en s'ha dit que tenen els "moros" - ES VENTALL • Anècdotes, llegendes i tradicions i vull fer esment que empr havia afegit la imaginació dels pia discriminació-com si es aquest terme perquè és l'usat margalidans i margalidanes; si tractás d'una especie de justifi- tradicionalment a Mallorca per els negrins eren o no descen- cació-, u atorga una indubtable anomenar els musulmans del dents de musulmans que habi- fesomia de-veritat, sobretot en nord d'Àfrica-. taven a la vila, si és ver que hi temps com els nostres en qué, estaven descparats dels altres, o desgraciadament, la discrimi- Vat ací com la tradició mar- si tenien o no la pell "negrina". nació i el refús social de deter- galidana dels "negrins" sembla Tot i això, el fet que descrigui minades "minories", sia per la comptar amb el suport de la com gent de la Vila va ésser se- causa que sia és una cosa massa història, però difícilment po- gregada per la resta del poble, i habitual., drem arribar a saber mai qué té que, en certa manera, culpabi- o qué tenia de veritat i que hi litzi als "negrins" de la seva pró- -74100-

• Talment com sona Sebadoh

DESPRÉS que fos expulsat dels ell, tot fet Dinosaur Jr. a causa de les fre- pols, deci- qüents baralles amb J. Mascis, deix com- Lou Barlow va tornar amb els pondre uns seus amics de l'adolescència, temes amb Eric Gaffey i Jay Lowenstein, la idea de amb els que va iniciar-se dins recuperar- els plaers del renou a Nort- la. Aquestes hampton, Massachusets. Així cançons va recupear la total llibertat cre- formaran ativa, la qual l'ha caracteritzat part del dins la seva trajectòria amb els Bubble & Sebadoh, ara com a cantant i Scrape i ella guitarrista. Així, durant l'any tornará 1992 aparéixen singles abun- amb ell. dants i minielepés com "Rockin D'aquest elepé no es pot passar revelador viatge a l'interior de The forest" o "Sebadoh Vs. per alt la can«, "Soul And Fire". l'inconscient. Helmet"; entre el despropòsit i la paranoia hi trobam temes tan El següent treball titulat "Ba- El seu últim treball, fins 'ara, emblemàtics com "Gimmie In- kesale", encara és molt millor es titula "Harmacy", un elepé die Rock", en el primer, i (per a mi és el millor). Amb la que no ens aporta res de nou "Brand New Love" en el segon. companyia de Bob Fay, nou ba- però del que podem esbrinar teria del grup, podem trobar te- com són els Sebadoh en la seva El Bubble & Scrape, elepé pu- mes tan aconseguits com "Li- més pura essència.0 blicat l'any 1993, sorgeix d'una cence To Confuse", que defineix manera molt curiosa: la seva les seves intencions, o l'autorre- "Just gimmie indie rock" noia, cansada de la forma in- trat "Skull", on hi trobam l'au- fantil i neurótica que té Barlow tor de cançons contemporani a l'hora de tractar-la, el deixa i que més ha profunditzat en un TELÈFONS D ' INTERES AJUNTAMENT DE SANTA MARGALIDA 52-30-30 // 52-30-50 // 52-31-08 FAX AJUNTAMENT STA. MARGALIDA 52-37-77 FAX CA'N PICAFORT 85-18-36 CENTRE AMBULATORI S. MARGALIDA 52-39-42 C. PICAFORT 85-10-75 AMBULÀNCIA 52-30-30 52-30-50 JUTJAT 52-38-95 BIBLIOTECA SANTA MARGALIDA 52-38-95 AJUNTAMENT DE POLICIA LOCAL SANTA MARGALIDA 52-30-30 SANTA C. PICAFORT 85-03-10 MARGALIDA CASA DE CULTURA 52-38-95 LLAR DELS PADRINS 52-39-42 GUARDIA CIVIL STA. MARGALIDA.... 52-30-22 CA'N PICAFORT 85-04-18 FARMACIA MARIA R. PUJADAS 52-34-89 SEBASTIÀ BUADES 85-09-86 MAGDALENA JUAN 85-04-00 PARRÒQUIA SANTA MARGALIDA 52-31-19 CA'N PICAFORT 85-01-15 COL.LEGI ELEONOR BOSCH 52-34-31 GRADUADA 5 2-3 2-94 VORA MAR 85-08-06 CORREUS SANTA MARGALIDA 52-32-17 CA'N PICAFORT 85-11-36 "LIMPIEZAS URBANAS DE MALLORCA" 5 2-30-07 MONGES AGUSTINES S. MARGALIDA 52-31-15 MONGES AGUSTINES C. PICAFORT 85-03-45 FUNERÀRIA 52-32-81 GESA AVERIES (Sector Inca) 88-00-77

AS S.SQLJA LqtPLESAUAL 1 DIE GESTIÓ O Plaga de la Vila, 36 - 07450 SANTA MARGALIDA Tel. 52 34 08 - 52 38 04 - Fax 52 38 04

ASSESSORIA FISCAL - COMPTABLE - SERVEIS INTEGRALS A EMPRESES - DECLARACIONS DE RENDA, PATRIMONI I SOCIETATS - COMPTABILITATS ASSEGURANCES - GESTIONS 1 TRAMITACIONS EN GENERAL ES VENTALL • Legislació laboral Modalitats Contractuals 3. Contractes a feina a la setmana o 48 al mes, els per aquest i sense vigilància de temps parcial drets de protecció social sols in- l'empresari. El contracte ha de a) Contracte a temps parcial clouran les contingències d'acci- formalitzar-se per escrit amb el (comú). dents de treball i malaltia profes- visat de l'oficina d'ocupació co- UN treballador s'entén contractat sional, assistència sanitària per rresponent. El salari del treballa- a temps parcial quan presta els contingències comuns, la presta- dor será com a mínim igual al seus serveis durant un determinat ció económica corresponent als d'un treballador de categoria pro- nombre d'hores al dia, a la setma- periodes de descans per materni- fessional equivalent en el sector na, al mes o a l'any, inferior al tat i fons de garantia salarial. econòmic de que es tracti. Tot considerat com habitual en l'acti- empresari que ocupi a treballa- vitat de qué es tracti. Podrá con- b) Contracte de relleu i semiju- dors a domicili haurà de posar a la certar-se per temps indefinit. bilació de treballadors. seva disposició un document de També per duració determinada, S'entén com un contracte a control de l'activitat labofal que en el supost en el que, legalment, temps parcial el celebrat per el tre- realitzin. es permet utilitzar aquesta moda- ballador que pacti amb l'empresa litat, quasi en tots els mencionats una reducció de la jornada de tre- 5. Contracte de menys en el contracte d'aprenen- ball i del salari del 50% quan reu- treball de grup tatge. Ara bé, es considera celebrat neixi les condicions generals exi- Poden celebrar-se contractes per temps indefinit quan sigui per gides per tenir dret a la pensió de de treball amb grups considerats realitzar treballs fixes i periòdics jubilació de la seguretat social, en la seva totalitat. En tal cas l'em- dins el volum normal de l'activitat amb l'excepció de l'edat que presari no tendrá, front a cades- de l'empresa ( els que anomenam haurà de ser inferior a tres anys a cún dels seus membres, els drets i fixes discontinus). l'exigida (a partir dels 62). L'em- deures que l'hi pertoquen. El cap presa concertará simultàniament de grup ostenta la representació Si no s'observa la forma escrita, un contracte de treball amb un al- dels qui l'integren. el contracte es presumirá celebrat tre treballador en situació de de- per temps indefinit i a jornada socupació, amb el qual cobrirà, 6. Relacions laborals completa. En la relació laboral, els com a mínim, la jornada de tre- de carácter especial treballadors a temps parcial ten- ball que deixa lliure el treballador Determinats col.lectius de c, dran els mateixos drets que els tre- semijubilat" i durant el temps treballadors han de ser contractats balladors a temps complet, llevat que resta pel compliment dels 65 amb una certa normativa de de les peculiaritats que siguin re- anys. Aquest contracte de treball carácter especial que exceptua l'a- conegudes per llei o conveni pel que se substitueix la jornada plicació de l'E.T. i segueixen els col.lectiu. En quant a la protecció deixada vacant pel treballador que seus reglaments específics: espor- de la seguretat social dels treballa- redueix la seva jornada es deno- tistes professionals, minusválids dors a temps parcial, hi ha que te- mina contracte de relleu. que treballen en centres especials, nir en compte en primer lloc que personal d'alta direcció, personal la base de cotització estará consti- 4. Contracte de al servei de la llar familiar, artistes tuida per les retribucions efectiva- treball a domicili d'espectacles públics... ment percebudes en funció de les ns definit com aquell en que hores treballades. En segon lloc hi la prestació de l'activitat laboral es Després d'aquesta petita anàlisi ha que dir que els treballadors que realitza en el domicili del treballa- de les modalitats contractuals, facim menys de dotze hores de dor o en el lloc lliurement elegit vull exposar les conseqüències, ES VENTALL Legislació laboral considerades negatives, per al- l'empresa no té sentit invertir en bona reforma, a qui beneficia re- guns sectors de la doctrina degu- formació de treballadors que no alment, als treballadors o als em- da a aquesta flexibilitat laboral. tendran en el futur, tot junt crea presaris. (ts més necessària una un clima de desmotivació, factor exposició més extensa per poder a) Les facilitats donades als aquest, decesiu en la competitivi- contestar raonablement). empresaris per acomiadar, con- tat moderna. tractar temporalment, etc. tenen Nota: Cal tenir en compte, que un efecte desestabilitzador en l'e- c) La temporalitat, en quant aquest escrit, el que intentava era conomia d'un país; de la mateixa s'associa amb un abaratament aclarir els diferents tipus de contrac- manera que en moments d'ex- dels costs laborals i amb la des- tes establerts a la reforma del 1994, pansió económica la flexibilitat motivació professional i laboral, però és aquesta una matèria "mogu- pot afavorir una major contracta- té efectes negatius per a les em- da". Haureu sentit i llegit darrera- ció, en situacions recessives, l'em- preses de cara a la inversió i la re- ment pels mitjans de comunicació presari pot desfer-se de la plantilla novació tecnológica. que patronal i sindicats han acordat molt més facilment, és a dir, la una nova reforma del mercat laboral, contractació temporal agreuja els d) La temporalitat té un im- cal donc esperar a l'aprovació del go- cicles econòmics en lloc d'estabi- pacte negatiu també en la qualitat vern, on creu que la reforma és posi- litzar-los. de producció i dels serveis i, per tiva i vol accelerar l'entrada en vigor tant, en la competitivitat empre- de l'acord, que ens fa pensar que es b) La temporalitat laboral en- sarial. tramitará per Decret-Llei. Esperau tra en contradiccions amb les po- donc, el nou decret, i llavors comen- litigues de formació continua i Per acabar l'exposició, convit tarem les diferencies introduides res- romp la perspectiva de carrera els presents a reflexionar sobre pecte a la llei 11/1994 ara com ara vi- professional. Pel treballador, la in- aquesta adaptabilitat i flexibilitat gentil seguretat en qué fa la feina i per a que suposa, en principi, com a ÿoemo-Loc. -7.04.-sWz

S"ALQUERIA

BATETJOS - NOCES - COMUNIONS - BANQUETS

Ctra. Santa Margalida a Ca'n Picafort, Km. 2,5 Tel. 52 37 11 - SANTA MARGALIDA 56 10 56 (Es Celler - Petra) - 56 00 73 (Es Cruce - Vilafranca) S'AuBEUPRADEOR

POLLASTRE A L'AST HAMBURGUESES PINXOS BISTECS REBOSSATS

SERVICI A DOMICIL.LI ENCÀRRECS AL TF.: 85 60 04

C/. Eng. Feliciá Fuster, Plaça S'Abeurador Tel. 85 60 19 SANTA MARGALIDA STA. MARGALIDA

• FLJSTERIA TRAllsICIC>NJAL • mEcArvicA • A4C>BILIAl21 C>E OrnA GaNai ciiu r.J A I 13A v • PRC>JEICTES L. Gestoría Administrativa C/. Lluna, 23 Tel. 52 35 82 07450 Sta. Margalida

Magatzem distribuidor a 5.8 Balears Conserves de Peix, Vegetal i Peix Salat Especialitats: Anxoves del Cantàbric "El Velero" i "Rezumar" Vía Francia, 6 - Tels. 85 04 31 - 85 13 47 C/. Joan Muntaner Bujosa, 29 C Fax 85 03 44 - 07458 Can Picafort Tel/Fax 73 38 44 Ciutat de RACÓ LITERARI e Un moment de calma

millor sorpresa era pells diferents i voldria que no- sentir que tot era més eagradás sobre la meya, so- Paraules diferent i que mai bre la pell del meu coll i dels no trobaria el ma- meus canells. teix. Els teus llavis són com la senzilles màgia d'un 'libre; cada vegada Un perfum fa evocar imatges, que el llegeixes et fa descobrir sentiments, paraules... el meu "VENEDOR d'Amor" un poe- algun detall que abans no ha- em porta fins a tu. ma, una canconeta, un somriu- vies copsat. Tornarás qualque re i unes paraules: "aquesta dia a llegir-me el cos? Canviares bruscament, d'un cançó és per a tu". Quan m'ho dia per l'altre. no podia com- digueres jo estava absent, escol- Cada vegada que ens trobà- prendre com una persona tan tant-la i et vaig mirar amb ulls vem després d'un temps sense meravellosa s'havia convertit en de sorpresa durant una bona veure'ns, em miraves, t'acosta- algú tan insensible i tan covard. estona. Pagares molt per mi? ves molt a mi i em donaves una On vas deixar la teva intel.ligèn- Hauries pagat més ara que em besada. Però, era com una espè- cia que jo tant havia apreciat? coneixes. cie de ritual i vaig arribar a pen- sar que ho feies com una obli- La teva mirada lluenta s'es- Hi ha algunes joies tan fines gació i sense sentir res. Un ma- bucava dins la indecisió, dins la que mai no podrem tenir per- teix fet pot arribar a tenir molts fredor de les excuses sense cap qué ja han estat comprades per de significats, segons sigui per- fonament. Jo havia entes el que una altra persona. Així, l'únic cebut per una persona. Els teus passava pels fets, no per les te- que ens resta fer és resignar-nos preciosos ulls negres, absents ves paraules. Tots sabiem que a veure-les huir a altra gent, durant la besada i algunes pa- només quedava una nit, i tu la sense ni tan sols poder tocar- raules de falsa indiferència, dei- volies viure a fons. Però no hi les. Eres conscient d'això en xavemn a les fosques del pensa- havia cap motiu per negar-me aquell moment? Jo sí, i per això ment la teva mirada inicial i el la paraula d'aquella manera. La em van sorprendre tant les teves contacte dels nostres cossos. veritat és que, en aquell mo- paraules. Ara bé, potser ja esta- ment, jo només era una simple ves cansat de ser joia... Però un dia, quan jo esperava amiga i no hauria fet res per el mateix ritual de sempre, vas apartar-la de tu. ers lliure de fer Ja gaudiem de les primeres substituir la besada per les se- el que volies i no era necessari nits de la primavera d'hivern i güents paraules: "m'agrada ignorar-me intencionadament. tu m'estrenyies ben fort dins els molt aquest perfum". No m'ho A vegades, els bornes us perdeu teus bracos per no deixar-me havies dit mai, ni tan fugir. Les mans seguien el seu sols n'haviem parlat cap joc sota la roba i la besada era vegada. Em vas sorpren- cada vegada més llarga i més in- dre tant que no podia tensa. A poc a poc, aconseguí- deixar de somriure ni de em anar al compás del temps, fer-te preguntes. Fins i del nostre propi temps, i jo em tot vas saber-ne el nom. perdia dins els teus llavis. T'ho vaig dir una vegada: "cm perdo Des d'aquell moment dins els teus Ilavis". m'has fet estar amb la inquietud d'una intriga, M'agradava aquella sensació diguem-ne perfumada. de sentir-me perduda i segura al No sé si també el reco- mateix temps. Explorava tots neixes en altres dones, els raconets i quan havia acabat ni si t'agrada tant. tornava a començar, per veure Diuen que un perfum si n'havia deixat qualcun. La canvia totalment sobre RACÓ LITERARI Un moment de calma cpels extrems: o tot o res. Però Però ara mateix jo no vull ni berar-nos de les nostres culpes. sempre hi ha un punt mig. necessit formar part d'un em- A vegades les empram tan ma- bull sense solució. No m'agra- lament que canviam el seu sig- Un error com aquel! és difícil den les converses plenes de ten- nificat i els llevam el prestigi. Jo d'esborrar i queda gravat da- sió i buides de sentiments. En- prefereixo les paraules sinceres i munt el cor com si aquest fos cara que sigui molt difícil, senzilles, dites espontàniament ferro. Si no hi penses tot és per- prefereixo recordar-te així com en el moment més oportú. fecte, però cada vegada que et eres abns i intentaré pensar en Aquelles paraules que em des- gires cap al teu cor per reflexio- l'anterior imatge que tenia de perten el cor quan les sento i nar, veus les incisions marcades tu. Si alguna vegada t'atreveixes que donen un sentit extraordi- i el record es fa present. Si hi a rompre aquesta tranquil.litat nari als petits moments. Només passes la mà per damunt notes espero que sigui només per do- d'aquesta manera podrem gau- la irregularitat del relleu i el mal nar-me una explicació sincera i dir de la màgia de les paraules, és més profund. Només el pas coherent. perquè cap no té valor quan ha del temps erosiona la superfície estat privada del sentiment que fins a fer desaparèixer cada una No m'agrada el fet d'abusar vol transmetre ., de les marques. de les paraules només per alli- Vo.4~6,

• Lluna Blava Un missat e

BON dia a tots: que diuen: "Apro - at,ayro all ua'ne,lp plens la resta de la seva vida. diuen també: "Allunyi)a t> Aquesta vegada us escric per ya't". Uns sentimti ents que pro- Suposo que altores d'ara fer-vos una pregunta que m'han voquen temor, temor pro- deveu saber quina pregunta e fet diverses vegades els amics, funda i doloros' iea, n a una temor fan. Si no ho sabeu, tranquils una pregunta que per a mi no té que sembla que i ens quan aquests sentiments toquin' resposta o, millor dit, la respos- digui que per molt bona si- a la vostra porta, els reconeixe ta es troba dins cada persona, gui una cosa,cosa hem * sofrir: ho reu i sabreu "Això és Amor". dins cadescú, dins tu, dins ell, feim amb eperTét és un i escriureu una carta com la dins mi. M'agradaria molt que sentiment que enganxa", meya on demanareu: "Qué vol qualcú vingués i em digués: entra dins nosaltresn s i ens fa tre- dir Amor?" Veureu que no té "Lluna, la resposta a la pregunta molar. Uns tremolors de plaer, resposta, que és una paraula és..." i d'aquesta manera posas uns tremolors que omplen el sense significat eweit; que és paraules als sentiments que re- nostre cos deixant-nos plens de una paraula queWha de sentir corren el cos de molta gent, en- glòria i de felicitat. per poder entendre-la. Si sabeu tre la que cree que tinc l'honor el que és... enhorabona! heu d'inclore'm. És un sentiment que provoca guanyat. 11 ires i passions, gelosies i som- Aquestes sensacions potser riures, plors i rialles, pau i tem- que qualcú les reconegui, són pesta. Un sentiment que espan- les mateixes que sent el mar cap ta tots aquells que mai no l'han a la platja, que sent la pluja sentit, però tots els que han es- P.S. Amor: "Inclinació o afec- quan cau sobre els arbres, que tat prop d'ell ho volen tornar- ció viva envers una persona o sent el vent cap als núvols... Uns ho a intentar, per poder-lo aga- cosa" No digueu això, sentiu- sentiments que al mateix temps far completament i trobar-se'n ho. RACÓ LITERARI e L'Hora de llegir CC El club Durnas es durá al cinema

PÉREZ-REVERTE, va co- "El club Dumas" és la recerca "Los tres mosqueteros" , utilit- mençar la seva carrera literària investigadora de forma policía- zant personatges molt sem- amb "El húsar" i amb ell es va ca, utilitzant pàgines, papers, blants, en alguns capítols fins i col.locar dins la ¡lista dels au- "burotatxos", marques d'impre- tot els copia; com és el cas de les tors que més venen referències que en el món. Ara aparéixen al ini- amb aquesta mes- ciar-se un dels ca- cla de Dumas i re- pítols, a la vegada porter, ha fet que cita també ¡libres una novel.la com d'en Dumas, que és "El club Du- ell mateix inclou mas" se situï, din- en el pròleg de

tre de la literatura . "Los tres mosque- espanyola actual, teros". com una peca exci minuciosa i-tant, La seva obra a complexa, realit- duit Pérez-Reverte zant una mescla de novel.la clá- sió i la coneixença d'experts lli- a consultar grans arxius com el sica, policíaca i de misteri, jocs i breters que, d'una forma obs- del Sant Ofici, de ¡libres con- endevinalles, etc. Per aquest cura i amagada, revelen secrets demnats, es basa en bibliogra- motiu, un director de cinema desconeguts sobre aquest llibre. fies d'antics llibreters i bibliò- nordamericá, en Roman Po- El seu protagonista, Lucas Cor- fils, passant per les biblioteques lanski, s'ha decidit a convertir so, mercenari de la bibliofilia, més selectes de grans col.leccio- aquesta obra en un altre rodet ha trobar la resposta a un doble nistes, nacionals i internacio- de pel.lícula, dins la gran indús- encàrrec: autentificar un escrit nals. tria cinematográfica americana. de "Los tres mosqueteros" i desxifrar l'enigme d'un ¡libre Per finalitzar, el ¡libre "El club Les obres de n'Arturo Pérez- extrany, cremat l'any 1667, amb Dumas", resulta molt amable, Reverte no resulten fácils de ca- el seu impressor. Per aquest encara que té alguns punts obs- talogar, degut a la imaginació motiu l'autor ha de conèixer, curs (típic dins les novel.les de l'autor, que apareix ben res- interpretar, documentar-se de amb un toc policíac), això pot saltada en "El club Dumas", forma clara i molt precisa, per fer que es convertesqui en un això indueix a pensar que els poder escriure aquesta novel.la, autèntic èxit cinamatográfic. El seus entramats literaris són utilitzant com a base alt res 'li- 'libre ens ajudarà a conèixer la fruit d'aquesta fulgurant imagi- bres i reproduint l'ambient ade- feina dels bibliòfils a l'hora nació, que, fins i tot, pot arribar quat per desenvolupar-la i do- d'autentificar documents i de a ser obscura per al lector, per cumentar el lector a través d'e- realitzar estudis de 'libres es- aquesta causa es durà, próxima- Ila. Pérez- Reverte en aquesta tranys; de la mateixa manera ment,de al cinema, com l'obra obra, compara llibres esbrinant que en Lucas Corso ho fa a la del mateix autor "Territorio co- el seu contingut per portar en- novel.la d'Arturo Pérez Reverte, manche", interpretada per Car- davant el seu treball, mesclant "El club DUmas".11 melo Gómez i Imanol Arias que llibres reals i de ficció, sobretot encara és en cartellera. es basa en l'autèntic llibre de

37 ESO mobles i fusteria

Portes, persianes, vidrieres i falsos terrats en fusta i PVC Passamans, mobles a mida i fusteria en general Mobles de cuina,bany, hogar i complements de decoració. Escola, 8 Projectes d'interiorisme Tel. 52 31 52 Fusteria mecánica Exposició i venda de mobles C/. Miguel Ordinas, 25 C/. Miguel Ordinas, 31-33 Sta. Margalida Tel./Fax 52 31 45 • SANTA MARGALIDA

FERERIA I FUSTERIA D'ALUMINI CALAFAT-TAULER, S.C.

Ctra. Can Picafort, S/N. - Tel. 52 36 57 - 07450 SANTA MARGALIDA

AUTOS RIERA-QUETGLAS, C.B. Su concesionario CITROJÉN y SUZUKI

CITROEN BERLINGO

Tel. Sta. Margalida 52 38 01 Tel. Ca'n Picafort 85 01 80 LIMPIEZAS URBANAS DE MALLORCA, S.A.

C/. Juan Monjo March, 42 Tels. 52 30 07 - 52 35 92

AUTOS DRACH, S.A. NOTIFICA: CTRA. PALMA, KM. 48 c7forCi 07500 MANACOR - TEL. 55 13 58 Para todo lo referente a la marca FORD, pueden dirigirse a: "TALLERES MIGUEL SALVA" C/. Miguel Ordinas, 20 07450 Santa Margalida - Tel. 523275 Autos Drach, S.A.

NUEVA FORD TOURNEO Al seu servid amb totes les nostres energies.

II Gesa Gas y Electricidad SA Grupo Endesa