Gran Premi " Ciutat De Barcelona "
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
GRAN PREMI " CIUTAT DE BARCELONA " Quan per les piscines europees van començar a proliferar les reunions de natació, Barcelona, amb la Federació Catalana al davant, va intentar en diferents ocasions organitzar una d'aquestes reunions, per bé que, per una raó o altre (gairebé sempre per raons econòmiques, però) va haver de deixar-ho córrer. Fent una mica d'història cal esmentar el "Gran Premi de Pasqua", organitzat des del 1907 pel degà de la natació catalana, i espanyola, el Club Natació Barcelona, que va comptar en diferents ocasions amb participació internacional. No va ser, però, fins el gener del 1978 quan s'organitzava la primera edició del "TURBO INTERNACIONAL", encara que sense aconseguir de reunir una gran participació internacional, ni en quantitat ni en qualitat, i tant va ser així que en la segona edició, i darrera, la participació es va limitar als nedadors nostrats, sense intentar d'invitar cap nedador estranger (el 1980 l'organització d'aquest TURBO INTERNACIONAL va passar a Palma de Mallorca, on si que va aconseguir un cert ressò internacional) Va ser cap a finals del 1979 quan, sense gairebé ni pensar-s'ho, la F.C.N. amb el seu President, En David Moner, al davant, va desfermar el darrer assalt per tal d'oferir a la nostra natació la possibilitat de veure en acció alguns dels millors nedadors del mon. Es va pensar aleshores en una fórmula de competició que no fos la normal d'invitar a un determinat nombre de nedadors, competint amb el programa clàssic de proves, i es va arribar a una entesa, segons la qual s'invitaria a un determinat nombre d'equips, masculins i femenins, compostos de quatre nedadors/es (un per cada especialitat), que competirien en els 100 i 200 metres de cada estil, i un relleu de 4x100m.estils, amb una puntuació que seria la suma dels temps aconseguits en cadascuna de les proves. D'aquesta manera s'aconseguia una puntuació que premiaria els temps aconseguits, que és, al cap i a la fi, l'ingredient més important de la natació. En polsar l'opinió dels tècnics presents en la primera edició d'aquest "Gran Premi de Barcelona", els seus organitzadors van poder constatar que l'havien encertada, ja que tot van ser elogis per a la nova fórmula de puntuació. La fórmula també era interessant des del punt de vista dels organitzadors, ja que era molt més fàcil aconseguir la presència d'un equip de quatre nedadors, que no pas un equip amb un nedador per prova, dins d’un programa complert de proves. Malgrat totes aquestes facilitats, la primera edició de la competició ja va fer veure les dificultats amb les quals es trobaria l'equip organitzador, per un costat, les dates, primer trimestre de l'any, quan molts nedadors encara eren al pic de l'entrenament d'hivern, lluny de la seva millor forma, i, degut a tot això, contraris a participar en una competició d'aquesta mena. Els 11 i 12 de març del 1980, es va disputar a la piscina "Sant Jordi", coberta de 50m., la primera edició d'aquest "Gran Premi Ciutat de Barcelona", amb la participació de set equips en categoria masculina (Alemanya Federal, França, Holanda, Itàlia (amb dos equips), Portugal i Espanya, i cinc en la femenina (Alemanya Federal, França, Holanda, Itàlia i Espanya), que també van puntuar en una classificació conjunta, encara que cap d'aquests equips va voler assumir la representació oficial del seu país. El triomf final en la categoria masculina va ser per a l'equip de França, amb un total de 16,43"10, seguit de la RFA, 16,52"93, i l'equip "B" d'Itàlia en tercer lloc, 17,18"24; Holanda, 17,18"85; Itàlia “A”, 17,19"57; Espanya, 17,41"88, i Portugal en darrer lloc, 18,08"34. Em categoria femenina, també va ser França l'equip guanyador, 18,32"39, seguit del d'Holanda, 18,36"37, amb la RFA en tercer lloc, 19,13"40; Itàlia, 19,24"55, i Espanya en el cinquè i darrer lloc, 19,27"94. En la classificació conjunta, França es va imposar, amb un temps total de 35,15"49, seguit d'Holanda, 35,55"22, amb la RFA tercera, 36,06"33; Itàlia, 36,44"12, i Espanya en el darrer lloc, amb un temps de 37,09"82. No es va poder superar cap rècord d'Espanya, i les millors actuacions de l'equip espanyol van ser els tres segons llocs de Laura Flaqué en 200m.braça, Rosa Conesa en 200m.lliure, i Francesc Pardo en 100m.braça, i els tercers llocs de Laura Flaqué en 100m.braça i de Marià Rigau en 200m.lliure. La segona edició va disputar-se, també a la piscina de "Sant Jordi", els 17 i 18 de febrer del 1981, amb la participació de nou equips en ambdues categories : Alemanya Federal, Anglaterra, França, Holanda, Itàlia, Portugal, URSS i Espanya, que ho van fer en ambdues categories, mentre Aràbia Saudita ho feia únicament en la masculina, i un equip dels Estats Units únicament en la femenina. Va haver-hi un invitat d'honor en la persona del soviètic Vladimir Salnikov, que l'any anterior s'havia proclamat campió olímpic dels 400 i 1.500m.lliure, abaixant per primer cop dels quinze minuts el rècord mundial del quilòmetre i mig. En ser un especialista de fons, proves que no figuraven en el programa del "Gran Premi", Salnikov va nedar fora de concurs, participant en els 200m.lliure, on va ser segon, rere del seu compatriota Rusin, i en uns 400m.lliure, que va nedar en un temps de 3,58"39, temps considerat com el millor del "Gran Premi" segons la Taula Alemanya. Es va iniciar en aquesta edició una competició per a clubs, amb la intenció de fer més atractiu el "Gran Premi", donant oportunitat als nedadors de casa. En la classificació final de categoria masculina el vencedor va ser l'equip de la URSS, 16,25"85, superant el rècord de l'equip francès de l'any anterior, amb Espanya en segon lloc, 17,00"90, i França tercera, 17,03"51; la RFA, 17,11"80; Itàlia, 17,16"72; Holanda, 17,24"33; Portugal, 17,28"99; Gran Bretanya 17,33"85, i en el novè i darrer lloc l'Aràbia Saudita, 21,54"77. En categoria femenina, la RFA es va imposar, 18,38"38, sense arribar a superar el rècord establert per l'equip francès en la primera edició, seguida d'Holanda, 18,39"20, i la URSS en tercer lloc, 18,39"85; Gran Bretanya, 19,01"55; França, 19,02"95; USA, 19,06"80; Itàlia, 19,18"84; Espanya, 19,20"69, i, en darrer lloc, Portugal, 19,56"26. En la classificació conjunta, la URSS va fer valer la potència del seu equip masculí, guanyant, i superant el rècord de l'equip francès per una desena de segons, 35,05"71, seguida per la RFA, 35,50"68, amb Holanda en tercer lloc, 35,53"53; França, 36"06"46; Espanya, 36"21"59; Itàlia, 36,35"56; Gran Bretanya, 36,40"40, i Portugal en darrer lloc, 37,25"25. En la classificació per clubs va imposar-se en ambdues categories el C N Montjuïc, amb C N Sabadell i C N Barcelona en els llocs d'honor. La millor classificacio espanyola va ser els cinc tercers llocs aconseguits per Natalia Autric, 200m.papallona; Juan-Carlos Vallejo, 200m.lliure; Gustavo Torrijos, 100 i 200m.braça, i Armando Ordovas, 200m. esquena. Tretze rècords del "Gran Premi" van assenyalar aquesta edició, sis femenins a càrrec de les soviètiques Natàlia Strumnikova en 100-200m.lliure, 58"67 i 2,06"02; Larissa Gorshakova en 100- 200m.esquena, 1,04"64 i 2,18"56; Svetlana Alimbaeva en 200m.braça, 2,38"88, i l'alemanya de la RFA, Doris Wiebke en 200m.papallona, 2,19"00, i set masculins, a càrrec del soviètics Sergei Rusin en 100-200m.lliure, 52"62 i 1,54"74; Viktor Kuznetsov en 100m.esquena, 58"17; Robertas Zhulpa en 100m.braça, 1,05"80; l’holandès Edwards Madjaijk en 100m.papallona, 57”23; el britànic Paul Morris en 200m.papallona, 2,08”87, i l'equip soviètic de 4x100m.estils, 3,55"82. La tercera edició es va disputar, sempre a la piscina "Sant Jordi", els 13 i 14 de febrer del 1982, amb la participació de sis equips : Alemanya Federal, Anglaterra, França, Itàlia, Suïssa i Espanya, que van participar, tots sis, en ambdues categories. La puntuació final de la categoria masculina va atorgar el triomf a la selecció italiana, 16,34"08, sense superar el rècord establert per l'equip soviètic en l'edició anterior, amb Espanya en un bon segon lloc, 16,41"42, i França en tercer lloc, a escasses dècimes, 16,42"13; la RFA, 16,53"23; Gran Bretanya, 16,53"68, i en sisè i darrer lloc, Suïssa, 17,44"99. En categoria femenina es va imposar la Gran Bretanya, 18,29"41, superant el rècord de l'equip francès en la primera edició de gairebé tres segons, Itàlia en segon lloc, 18,34"37, i la RFA en tercer lloc, 18,40"50; França, 18,57"91; Suïssa, 19,23"35, mentre Espanya era sisena i darrera, 19,26"84. Itàlia es va imposar en la classificació conjunta, 35,08"45, a poc menys de tres segons del rècord de l'any anterior dels soviètics, amb la Gran Bretanya en segon lloc, 35,23"09, i la RFA en tercer, 35,33"73; França, 35,40"04; Espanya cinquena, 36,08"26, i Suïssa sisena i darrera, 37,08"29.