GRAN PREMI " CIUTAT DE "

Quan per les piscines europees van començar a proliferar les reunions de natació, Barcelona, amb la Federació Catalana al davant, va intentar en diferents ocasions organitzar una d'aquestes reunions, per bé que, per una raó o altre (gairebé sempre per raons econòmiques, però) va haver de deixar-ho córrer. Fent una mica d'història cal esmentar el "Gran Premi de Pasqua", organitzat des del 1907 pel degà de la natació catalana, i espanyola, el Club Natació Barcelona, que va comptar en diferents ocasions amb participació internacional. No va ser, però, fins el gener del 1978 quan s'organitzava la primera edició del "TURBO INTERNACIONAL", encara que sense aconseguir de reunir una gran participació internacional, ni en quantitat ni en qualitat, i tant va ser així que en la segona edició, i darrera, la participació es va limitar als nedadors nostrats, sense intentar d'invitar cap nedador estranger (el 1980 l'organització d'aquest TURBO INTERNACIONAL va passar a Palma de Mallorca, on si que va aconseguir un cert ressò internacional)

Va ser cap a finals del 1979 quan, sense gairebé ni pensar-s'ho, la F.C.N. amb el seu President, En David Moner, al davant, va desfermar el darrer assalt per tal d'oferir a la nostra natació la possibilitat de veure en acció alguns dels millors nedadors del mon. Es va pensar aleshores en una fórmula de competició que no fos la normal d'invitar a un determinat nombre de nedadors, competint amb el programa clàssic de proves, i es va arribar a una entesa, segons la qual s'invitaria a un determinat nombre d'equips, masculins i femenins, compostos de quatre nedadors/es (un per cada especialitat), que competirien en els 100 i 200 metres de cada estil, i un relleu de 4x100m.estils, amb una puntuació que seria la suma dels temps aconseguits en cadascuna de les proves. D'aquesta manera s'aconseguia una puntuació que premiaria els temps aconseguits, que és, al cap i a la fi, l'ingredient més important de la natació. En polsar l'opinió dels tècnics presents en la primera edició d'aquest "Gran Premi de Barcelona", els seus organitzadors van poder constatar que l'havien encertada, ja que tot van ser elogis per a la nova fórmula de puntuació. La fórmula també era interessant des del punt de vista dels organitzadors, ja que era molt més fàcil aconseguir la presència d'un equip de quatre nedadors, que no pas un equip amb un nedador per prova, dins d’un programa complert de proves. Malgrat totes aquestes facilitats, la primera edició de la competició ja va fer veure les dificultats amb les quals es trobaria l'equip organitzador, per un costat, les dates, primer trimestre de l'any, quan molts nedadors encara eren al pic de l'entrenament d'hivern, lluny de la seva millor forma, i, degut a tot això, contraris a participar en una competició d'aquesta mena.

Els 11 i 12 de març del 1980, es va disputar a la piscina "Sant Jordi", coberta de 50m., la primera edició d'aquest "Gran Premi Ciutat de Barcelona", amb la participació de set equips en categoria masculina (Alemanya Federal, França, Holanda, Itàlia (amb dos equips), Portugal i Espanya, i cinc en la femenina (Alemanya Federal, França, Holanda, Itàlia i Espanya), que també van puntuar en una classificació conjunta, encara que cap d'aquests equips va voler assumir la representació oficial del seu país. El triomf final en la categoria masculina va ser per a l'equip de França, amb un total de 16,43"10, seguit de la RFA, 16,52"93, i l'equip "B" d'Itàlia en tercer lloc, 17,18"24; Holanda, 17,18"85;

Itàlia “A”, 17,19"57; Espanya, 17,41"88, i Portugal en darrer lloc, 18,08"34. Em categoria femenina, també va ser França l'equip guanyador, 18,32"39, seguit del d'Holanda, 18,36"37, amb la RFA en tercer lloc, 19,13"40; Itàlia, 19,24"55, i Espanya en el cinquè i darrer lloc, 19,27"94. En la classificació conjunta, França es va imposar, amb un temps total de 35,15"49, seguit d'Holanda, 35,55"22, amb la RFA tercera, 36,06"33; Itàlia, 36,44"12, i Espanya en el darrer lloc, amb un temps de 37,09"82. No es va poder superar cap rècord d'Espanya, i les millors actuacions de l'equip espanyol van ser els tres segons llocs de Laura Flaqué en 200m.braça, Rosa Conesa en 200m.lliure, i Francesc Pardo en 100m.braça, i els tercers llocs de Laura Flaqué en 100m.braça i de Marià Rigau en 200m.lliure.

La segona edició va disputar-se, també a la piscina de "Sant Jordi", els 17 i 18 de febrer del 1981, amb la participació de nou equips en ambdues categories : Alemanya Federal, Anglaterra, França, Holanda, Itàlia, Portugal, URSS i Espanya, que ho van fer en ambdues categories, mentre Aràbia Saudita ho feia únicament en la masculina, i un equip dels Estats Units únicament en la femenina. Va haver-hi un invitat d'honor en la persona del soviètic , que l'any anterior s'havia proclamat campió olímpic dels 400 i 1.500m.lliure, abaixant per primer cop dels quinze minuts el rècord mundial del quilòmetre i mig. En ser un especialista de fons, proves que no figuraven en el programa del "Gran Premi", Salnikov va nedar fora de concurs, participant en els 200m.lliure, on va ser segon, rere del seu compatriota Rusin, i en uns 400m.lliure, que va nedar en un temps de 3,58"39, temps considerat com el millor del "Gran Premi" segons la Taula Alemanya. Es va iniciar en aquesta edició una competició per a clubs, amb la intenció de fer més atractiu el "Gran Premi", donant oportunitat als nedadors de casa. En la classificació final de categoria masculina el vencedor va ser l'equip de la URSS, 16,25"85, superant el rècord de l'equip francès de l'any anterior, amb Espanya en segon lloc, 17,00"90, i França tercera, 17,03"51; la RFA, 17,11"80; Itàlia, 17,16"72; Holanda, 17,24"33; Portugal, 17,28"99; Gran Bretanya 17,33"85, i en el novè i darrer lloc l'Aràbia Saudita, 21,54"77. En categoria femenina, la RFA es va imposar, 18,38"38, sense arribar a superar el rècord establert per l'equip francès en la primera edició, seguida d'Holanda, 18,39"20, i la URSS en tercer lloc, 18,39"85; Gran Bretanya, 19,01"55; França, 19,02"95; USA, 19,06"80; Itàlia, 19,18"84; Espanya, 19,20"69, i, en darrer lloc, Portugal, 19,56"26. En la classificació conjunta, la URSS va fer valer la potència del seu equip masculí, guanyant, i superant el rècord de l'equip francès per una desena de segons, 35,05"71, seguida per la RFA, 35,50"68, amb Holanda en tercer lloc, 35,53"53; França, 36"06"46; Espanya, 36"21"59; Itàlia, 36,35"56; Gran Bretanya, 36,40"40, i Portugal en darrer lloc, 37,25"25. En la classificació per clubs va imposar-se en ambdues categories el C N Montjuïc, amb C N Sabadell i C N Barcelona en els llocs d'honor. La millor classificacio espanyola va ser els cinc tercers llocs aconseguits per Natalia Autric, 200m.papallona; Juan-Carlos Vallejo, 200m.lliure; Gustavo Torrijos, 100 i 200m.braça, i Armando Ordovas, 200m. esquena. Tretze rècords del "Gran Premi" van assenyalar aquesta edició, sis femenins a càrrec de les soviètiques Natàlia Strumnikova en 100-200m.lliure, 58"67 i 2,06"02; Larissa Gorshakova en 100- 200m.esquena, 1,04"64 i 2,18"56; Svetlana Alimbaeva en 200m.braça, 2,38"88, i l'alemanya de la RFA, Doris Wiebke en 200m.papallona, 2,19"00, i set masculins, a càrrec del soviètics Sergei Rusin en 100-200m.lliure, 52"62 i 1,54"74; Viktor Kuznetsov en 100m.esquena, 58"17; Robertas Zhulpa en 100m.braça, 1,05"80; l’holandès Edwards Madjaijk en 100m.papallona, 57”23; el britànic Paul Morris en 200m.papallona, 2,08”87, i l'equip soviètic de 4x100m.estils, 3,55"82.

La tercera edició es va disputar, sempre a la piscina "Sant Jordi", els 13 i 14 de febrer del 1982, amb la participació de sis equips : Alemanya Federal, Anglaterra, França, Itàlia, Suïssa i Espanya, que van participar, tots sis, en ambdues categories. La puntuació final de la categoria masculina va atorgar el triomf a la selecció italiana, 16,34"08, sense superar el rècord establert per l'equip soviètic en l'edició anterior, amb Espanya en un bon segon lloc, 16,41"42, i França en tercer lloc, a escasses dècimes, 16,42"13; la RFA, 16,53"23; Gran Bretanya, 16,53"68, i en sisè i darrer lloc, Suïssa, 17,44"99. En categoria femenina es va imposar la Gran Bretanya, 18,29"41, superant el rècord de l'equip francès en la primera edició de gairebé tres segons, Itàlia en segon lloc, 18,34"37, i la RFA en tercer lloc, 18,40"50; França, 18,57"91; Suïssa, 19,23"35, mentre Espanya era sisena i darrera, 19,26"84. Itàlia es va imposar en la classificació conjunta, 35,08"45, a poc menys de tres segons del rècord de l'any anterior dels soviètics, amb la Gran Bretanya en segon lloc, 35,23"09, i la RFA en tercer, 35,33"73; França, 35,40"04; Espanya cinquena, 36,08"26, i Suïssa sisena i darrera, 37,08"29. En les classificacions per clubs, el Canoe N C es va imposar en categoria masculina, seguit pel C N Marsella i C N Barcelona, mentre en femenines era el C N Barcelona el que s'imposava, seguit del C N Sabadell i C N Montjuïc; la classificació conjunta anava a parar a les mans del C N Barcelona, seguit del Canoe N C i dels francesos del C N Marsella. Dues victòries espanyoles, les primeres del Gran Premi, van assenyalar aquesta tercera edició : Juan- Carlos Vallejo es va imposar en els 200m.lliure, mentre Federico Planas ho feia en els 200m.papallona; amb segons llocs per a Natàlia Mas, 100 i 200m.lliure; Gustavo Torrijos, 100m.braça; Francisco Benitez, 100 i 200m.esquena; i tercers llocs per a Juan- Carlos Vallejo, 100m.lliure; Gustavo Torrijos, 200m.braça, i el quartet dels 4x100m. estils, format pels components de l'equip espanyol, Benitez, Torrijos, Planas i Vallejo. Es van millorar cinc rècords del Gran Premi, quatre masculins a càrrec de l'italià Marcello Guarducci, 52"33 en 100m.lliure; Juan-Carlos Vallejo, 1,54"10 en 200m.lliure; del francès Xavier Savin, 56"07 en 100m.papallona, i de Federico Planas, 2,07"42 en 200m.papallona, mentre l'alemanya Angelika Knipping assenyalava el rècord femení dels 100m.braça, 1,13"23. També es van superar cinc rècords espanyols de categories d'edats, a càrrec de Miquel Jou i Anna de la Hera, ambdós del CNB en 100 i 200m.braça, i de Silvia Lozano (CAN) en 200m.papallona.

La quarta edició es va disputar, altre cop en la piscina "Sant Jordi", els 12 i 13 de febrer del 1983, amb la participació de nou equips en categoria masculina i vuit en la femenina, Alemanya Federal, Anglaterra, Aràbia Saudita (que va participar únicament en categoria masculina), Cuba, França, Holanda, Itàlia, Suïssa i Espanya. Com a participants destacats va tenir l'holandesa Annemarie Verstappen, que l'any anterior s'havia proclamat campiona mundial dels 200m.lliure a Guaiaquil, i que a Barcelona va guanyar els 100 i 200m.lliure. En la classificació per equips, victòria d'Itàlia en categoria masculina, 16,52"71, molt lluny del rècord soviètic, amb França en segon lloc, a poc més d'un segon, 16,53"97, i la Gran Bretanya tercera, 16,56"91; Espanya, a escassos nou centèsims del tercer lloc, 16,57"00; Holanda, 16,57"62; Suïssa 17,17"27; Cuba 17,33"66; la RFA, 18,03"20, i en novè i darrer lloc, l'Aràbia Saudita, 20,21"93. En categoria femenina, el triomf va ser per a Holanda, 18,14"78, superant el rècord de les britàniques l'any anterior de gairebé una quinzena de segons; segona, Itàlia, 18,15"07, superant igualment l'anterior rècord; la Gran Bretanya tercera, 18,45"09; la RFA, 18,58"11; França, 18,58"33; Suïssa, 19,28"60; Espanya en setè lloc, 19,40"35, i Cuba en darrer lloc, 19,48"79. Itàlia es va endur la puntuació conjunta, 35"07"78, a poc

menys de dos segons del rècord, amb Holanda com a segona, 35,12"24, i la Gran Bretanya tercera, 35,42"00; França, 35,52"30; Espanya en cinquè lloc, 36,37"35; Suïssa, 36,45"87; la RFA, 37,01"31, i Cuba en vuitè lloc, 37,22"45. Dues victòries espanyoles, a càrrec de Juan-Carlos Vallejo, primer dels 200m.lliure per segon cop, 1,55"12, i de Miquel Jou, 1,07"24 en 100m.braça; segons llocs per al mateix Miquel Jou, 2,27"29 en 200m.braça, a només set centèsims del guanyador, el britànic Peter Musgrave; i tercers llocs per a Natalia Autric, 2,26"14, i Francisco Benitez, 2,11"07, ambdós en 200m.esquena. Cinc rècords del Gran Premi van ser superats, tots en categoria femenina, a càrrec de les holandeses Annemarie Verstappen, 56"72 i 2,03"99 en 100 i 200m.lliure, i Jolande de Rover, 2,17"28 en 200m.esquena; de la britànica Freda Ross, 2,17"90 en 200m.papallona; i de l'equip holandès dels 4x100m.estils, 4,22"58, mentre l'italiana Cinzia Savi-Scarponi igualava el dels 100m.papallona, 1,03"99. Tres rècords espanyols de categories d'edats van ser superats, a càrrec d'Anna de la Hera (CNB) en 200m.braça, i Marta Sandoval (CNSA) i Mònica Mateu (CNS), ambdues en 200m. papallona.

La cinquena edició va tenir unes invitades de luxe, amb la presència de l'equip de la DDR, les famoses "walkiries", que es van deixar veure a la piscina de "Sant Jordi" els 11 i 12 de febrer, del 1984, donant a aquest cinquè "Gran Premi" una veritable dimensió internacional. Importants noms de la natació mundial van competir a la piscina barcelonina, entre els que es pot destacar l'esmentat equip femení de la DDR (amb les famoses campiones olímpiques i mundials, Petra Schneider, , , Susanne Link i Anke Sonnenbrodt), peró també, Lars Hinneburg (DDR); Ivar Stukolkine, Gennadi Utenkov i Konstantin Petrov (URSS), o Paolo Revelli (Itàlia) entre els homes. Per tal de veure en acció en les seves proves específiques a Petra Schneider, campiona olímpica i mundial d'estils, i Anke Sonnenbrodt, especialista en 400 i 800m.lliure, es van programar, fora de concurs, dues proves de 400m.lliure i 200m.estils, que van ser guanyades per aquestes dues nedadores. Evidentment les nedadores de la DDR no van oferir al públic barceloní tot el que d'elles s'esperava, ja que venien amb una gran dosi d'entrenament (cal tenir en compte que es preparaven per a la seva participació en els Jocs Olímpics de , participació que finalment no es va fer efectiva pel boicot que els països de l'est europeu van fer-li, en resposta al que alguns països occidentals havien fet als JJ.OO. de Moscú, quatre anys abans) La participació va ser de vuit equips en ambdues categories : Alemanya Federal, Alemanya Democràtica, Anglaterra, Cuba, Itàlia, URSS i Espanya, que va presentar dos equips "A" i "B" (en substitució de França, que, finalment, no va poder presentar un equip masculí amb els quatre nedadors reglamentaris, i va ser exclòs de la competició). En les puntuacions per equips, triomf de la URSS en categoria masculina, 16,41"37, lluny del rècord imposat pels seus compatriotes el 1981, amb la RDA en segon lloc, 16,47"76, i Itàlia en tercer, 16,52"36; la RFA, 16,59"05; Espanya "A", a escasses centèsimes dels alemanys, 16,59"36; la Gran Bretanya, 16,59"78; Espanya "B", 17,00"52, i Cuba, 17,23"32. En categoria femenina, triomf, com no podia deixar de ser, de la DDR, 18,14"59, superant per només dinou centèsims el rècord de l'any anterior de les holandeses; la Gran Bretanya segona, 18,30"03, i Itàlia tercera, 18,32"80; la RFA, 18,57"09; la URSS, 19,10"08; Espanya "B" en sisè lloc, imposant-se per poc més d'un segon a l'equip "A", 19,22"26 per 19,23"39, i, vuitena i darrera, Cuba, 20,11"51. En la puntuació conjunta, la RDA, 35,02"35, nou rècord de la competició, s'imposava a Itàlia, 35,25"16, amb la Gran Bretanya tercera, 35,29"81; la URSS, 35,51"45; la RFA, 35,56"14; Espanya "A", 36,22"75; Espanya "B" a només tres centèsimes, 36,22"78, i en

vuitè i darrer lloc, Cuba, 37,34"83. Vuit rècords de la competició van ser superats, tres masculins (l'italià Metello Savino, 52"20 en 100m.lliure; Harri Garmendia, 2,05"22 en 200m.papallona, i l'alemany de la DDR, Frank Embacher, 2,03"64 en 200m.esquena), i cinc femenins (la soviètica Tatiana Kurnikova, 2,03"58 en 200m.lliure; la britànica Lorraine Burt, 2,38"46 en 200m.braça, i les alemanyes de la DDR, Ines Geissler, 1,02"24 i 2,10"68 en 100 i 200m. papallona, i Cornelia Sirch, 1,04"04 en 100m.esquena. Victòries espanyoles per a Miquel Jou, que curiosament nedava amb l'equip "B", la segona d'aquest Gran Premi en els 100m.braça, 1,07"56, imposant-se a un home tant destacat com el soviètic Gennadi Utenkov, i d'Harri Garmendia, 2,05"22 en 200m. papallona, per davant de l'italià Paolo Revelli, sots-campió europeu el 1983; i tercers llocs per a Ana de la Hera (Espanya"B"), 1,18"81 i 2,45"82 en 100 i 200m.braça; Miquel Jou, 2,30"20 en 200m.braça; Harri Garmendia, 57"55 en 100m. papallona, i Albert Buxeda (Espanya"B"), 2,09"33 en 200m.papallona.

La sisena edició, sempre a la piscina de "Sant Jordi", es va disputar els 16 i 17 de febrer del 1985, amb la participació de vuit equips en ambdues categories : Alemanya Federal, Anglaterra, Cuba, Holanda, Itàlia, Portugal, Suïssa, Txecoslovàquia i Espanya, encara que la participació es va obrir una mica més, i alguns equips van presentar més dels quatre nedadors reglamentaris. Sembla que la fórmula per equips ja no agradava tant i a poc a poc s'anava modificant. Per primer cop es disputen en aquest Gran Premi la prova dels 50m.lliure, masculins i femenines, seguint el costum, cada cop més estès, de donar una certa prioritat a les proves de velocitat, així com també es fan oficials les proves de 400m.lliure, i 200 i 400m.estils, en ambdues categories. La inscripció més interessant va venir de la ma de l'equip femení holandès, amb la campiona olímpica dels 200m. esquena de l'any anterior a Los Angeles, Jolande de Rover (i medalla de bronze dels 100m.esquena) i Annemarie Verstappen (que ja havia participar en aquest "Gran Premi" dos anys abans) medalla de bronze dels 100 i 200m.lliure i d'argent en els 4x100m.lliure. També van destacar el jamaicà nacionalitzat suis, Dano Halsall, un nedador que va destacar en la prova més curta dels 50m.lliure, i que seria sots-campió mundial l'any següent en els Mundials de Madrid-86; el portuguès Alexandre Yokochi, d'origen japonès, que aquell mateix any 1985 seria sots-campió europeu dels 200m.braça, o el txec Marcel Gery en papallona, que l'any següent, tot aprofitant els Mundials de Madrid, demanaria asil polític a la capital espanyola i es nacionalitzaria canadenc. En les puntuacions per equips es va imposar la RFA. Es van superar tres rècords del Gran Premi, dos en categoria masculina, a càrrec del txec Gery en 100 i 200m.papallona, 55"67 i 2,03"61, i un en la femenina per a l'holandesa Jolande de Rover en 200m.esquena, 2,16"41, mentre Dano Halsall igualava els 52"20 dels 100m.lliure. Les actuacions més destacades de l'equip espanyol van ser els vuit segons llocs de Camino Sevillano en 400m.lliure, 4,29"49; Sabrina Van Steen en 100m. papallona, 1,05"24; Xavier Torrallardona en 400m.lliure, 4,03"25; Oriol Barrufet en 100m.esquena, 1,01"30; Francesc Pardo en 100m.braça, 1,08"06; Sergi López en 200m.braça, 2,27"54; Harri Garmendia en 200m.papallona, 2,03"86, i Javier Martí en 400m.estils, 4,43"20, i els set tercers llocs d'Imma Tarragó en 100m.lliure, 59"49; Marta Sandoval en 200m.papallona, 2,26"53; Sònia Astola en 400m.estils, 5,16"01; Javier Martin en 400m.lliure, 4,06"72; Oriol Barrufet en 200m.esquena, 2,09"88; Harri Garmendia en 100m.papallona, 56"77, i Eduardo Pérez en 200m.estils, 2,14"14. Els guanyadors d'aquest Gran Premi pels seus temps, segons la Taula Alemanya, van ser el txec Gery, amb els 55"67 en 100m.papallona, i l'holandesa Jolande de Rover pels seus 2,16"41 en 200m.esquena.

La setena edició, disputada els 15 i 16 de febrer del 1986, a la "Sant Jordi" de Barcelona, i amb els Mundials de Madrid a les envistes, va tenir, igualment, una participació de luxe, que va fer dir als seus organitzadors, per enèsima vegada, que era el millor "Gran Premi" que s'havia disputat. Per segona vegada ens visita un equip de la DDR, amb (en aquell moment recordista mundial dels 200m.lliure, 1,57"75, i primera dona que havia baixat del minut en els 100m.esquena, malgrat fos en piscina de 25m.) al capdavant d'un discret equip femení, encara que sense treure categoria a aquesta edició, que va tenir altres noms importants, amb les esquenistes romaneses Carmen Bunaciu i Anca Patrascoiu, cèlebres per la seva gran rivalitat, que fins i tot superava el que pot ser la mera rivalitat esportiva; la seva compatriota Tamara Costache, que pocs mesos després es proclamaria campiona i recordista mundial dels 50m.lliure a Madrid; la búlgara Tania Bogomilova, campiona europea dels 200m. braça; l'hongarès Tamas Darnyi, el rei dels estils, campió europeu dels 200 / 400m.estils, i que a Madrid també aconseguiria "doblar" el triomf; Jozsef Szabo, un nedador que havia guanyat quatre títols en els "Eurojúniors" del 1985, i que a Madrid-86 es proclamaria campió mundial dels 200m.braça; Stefan Zessner, un magnífic lliureista de la DDR, o l'alemany federal, "trànsfuga" de la DDR, Frank Hoffmeister, que va superar els rècords nacionals de la RFA en 100 / 200m.esquena, entre molts d'altres, mentre, per segon any, havien fracassat les converses per a poder veure en acció l'alemany federal Michel Gross. Els resultats van ser adients a la bona participació, destacant els 25"62 de les eliminatòries dels 50m.lliure de Kristin Otto, a només un centèsim de segon del "millor temps mundial" en poder de la nord-americana Dara Torres (la FINA havia posat un temps-limit de 25"30 per a reconèixer el rècord mundial oficial). L'única victòria de l'equip espanyol va anar a càrrec del basc Harri Garmendia, 2,02"34 en 200m.papallona, mentre Ramon Camallonga era segon dels 100m.braça en 1,06"70, i Sergi López, tercer dels 100 i 200m.braça, 1,07"19 i 2,21"99. L'excel·lent participació va donar com a resultat una revitalització de la taula de rècords d'aquest "Gran Premi", amb deu rècords de categoria femenina : Kristin Otto que en va superar quatre ella tot sola, 25"62 a les eliminatòries dels 50m.lliure, 56"18 i 2,03"36 en 100 i 200m.lliure, i 2,17"72 en 200m.estils; l'hongaresa Monika Gyuro 4,18"85 en 400m.lliure, encara que sense arribar a superar els 4,15"36 de l'alemanya de la DDR Anke Sonnenbrodt el 1984, fora de concurs; les romaneses Anca Patrascoiu, 1,02"74 i 2,13"68 en 100 i 200m.esquena, i 4,55"58 en 400m.estils, i Carmen Bunaciu 1,02"05 en 100m.papallona, i la búlgara Tania Bogomilova 2,34"68 en 200m. braça, i dotze en categoria masculina : els alemanys de la RFA Rolf-Dieter Maltzhan, 22"88 a les eliminatòries dels 50m.lliure; Stefan Pfeiffer, 3,55"09 en 400m.lliure; Frank Hoffmeister 56"46 i 2,00"23 en 200m.esquena, Bert Goebel, 1,03"69 en 100m.braça, i Peter Bermel, 2,05"20 en 200m.estils; els hongaresos Jozsef Szabo, 2,20"52 en 200m.braça i Tamas Darnyi, 4,25"59 en 400m.estils; l'alemany de la DDR Steffen Zessner, 51"46 en 100m.lliure; el suec Anders Holmertz, 1,51"24 en 200m.lliure; el danès Jan Larsen, 55"62 en 100m.papallona, i el basc Harri Garmendiam 2,02"34 en 200m.papallona.

1987 . Les obres de remodelació de la piscina Sant Jordi obliga la Federació Catalana de Natació a abandonar la disputa del Gran Premi de Barcelona en aquest marc, i la competició inicia un període difícil, que el durà, en les quatre següents edicions, a disputar-se en quatre piscines de quatre clubs diferents, i en piscines de 25 metres (la de Sant Jordi era la única piscina coberta de 50m. que hi havia a tota Catalunya), i, més a més, barrejant la seva disputa amb la dels Campionats de Catalunya Absoluts, que

s’aprofitaran d’aquesta avinentesa, per a disputar-se en la modalitat “Open”, és a dir, invitant-hi nedadors estrangers, que, encara que no optin als títols de campions de Catalunya, sí poden ajudar a aixecar el nivell de la competició, i, alhora, continuar, encara que una mica aigualida, per dir-ho d’alguna manera, la disputa del Gran Premi de Barcelona, considerant només com a tal competició les proves que tenen participació estrangera. També per primer cop, i dins del marc d’aquesta competició híbrida, Campionats de Catalunya Absoluts - Gran Premi de Barcelona, la Federació Catalana de Natació es decideix a “professionalitzar” (encara que no gaire, però) la nostra natació, tot atorgant als qui superin rècords, de Catalunya, de l’Estat, i fins i tot mundials, uns premis en metàl·lic : 50.000´-ptes. quan es tracti d’un rècord català; 75.000´-ptes. en cas d’un rècord estatal, i 1.000 dòlars en cas d’un rècord mundial (o, per a dir-ho més bé, d’una millor marca mundial, ja que en disputar-se la competició en piscina curta, i no reconèixer encara la FINA els rècords mundials en piscines de 25m., només els reconeixia com a “millors marques mundials”, era totalment impossible superar rècords mundials; si en canvi se’n podien aconseguir, en piscina curta, d’Europa, ja que la L.E.N. els homologava des del primer de gener d’aquell mateix any 1987). Nedadors de l’Alemanya Oriental, encapçalats pel sots-campió mundial dels 400m.lliure, (l’any següent es proclamarà campió olímpic d’aquesta mateixa prova en els JJ.OO. de Seül), i Thomas Fleming, més a més d’un potent equip femení romanès, juntament amb la “crema” de la natació catalana, i alguns clubs d’Espanya, prenen part en aquesta competició. Tot aprofitant la seva disputa dins dels programa dels Absoluts de Catalunya, el programa del Gran Premi s’amplia, de manera ja oficial, amb les dues proves de fons, 1.500m. masculins i 800m.femenines. La competició es disputa a la piscina del C.N.L’Hospitalet. Els resultats tècnics son prou encoratjadors : 6 rècords estatals, tots en categoria femenina ( (CN.Mataró) 1,12”80 i 2,34”50 en 100 i 200m.braça; Ma.Luisa Fernández (CN.Catalunya) 1,02”75 i 1,01”79 a les eliminatòries i final dels 100m.papallona; Natalia Autric, també del CN.Catalunya, 4,56”43 en els 400m.estils, primera dona que abaixava els cinc minuts en aquesta prova, i, finalment, el quartet del CN.Catalunya, Natalia Autric, Monica Safont, Ma.Luisa Fernandez i Imma Tarragó, 4,23”12 en 4x100m.estils). A més a més d´aquests set rècords, que, lògicament, també ho eren de Catalunya, es van superar dos altres rècords catalans, a càrrec d´Oriol Barrufet, 2,05”68, i Natalia Autric, 2,22”23, ambdós en 200m.esquena. Evidentment també es van superar uns quants rècords de la competició, tot aprofitant que aquesta es disputava en piscina curta, el que afavoria, lògicament, els nedadors. Considerem, de tota manera, que els rècords aconseguits en aquestes tres següents edicions del Gran Premi de Barcelona, no s´els pot considerar com a oficials, tota vegada que la competició s´havia disputat sempre, i es va continuant disputant després d’aquest interregne, en piscina de 50 metres. Per tant, no els considerem com a rècords “oficials”, i sí únicament com a “millors temps”, quatre dels quals, tres en categoria masculina (els 1,48”30, 3,48”49, i 15,03”26 en 200, 400 i 1.500m.lliure de l’alemany de la D.D.R., Uwe Dassler, tots del 1987) i un en categoria femenina (els 8,33”28 en 800m.lliure de Heidi Grein, també de la D.D.R., el 1989), van ser, fins el 2005, els millors temps absoluts aconseguits en aquest Gran Premi Internacional de Barcelona. Els nedadors locals únicament van guanyar una prova amb participació internacional, amb la victòria de Sergi López en 200m.braça, imposant-se a l’alemany Patrick Kuhl, 2,18”61 per 2,22”02 (encara que l’alemany no era un especialista de braça, i sí un conegut estilista, medalla d’argent dels 200m.estils i cinquè dels 400m.estils, en els JJ.OO. de Seül-1988.

La novena edició, els 21 i 24 de gener del 1988, any olímpic, canviava de marc i se n'anava cap a la piscina del C.N.Montjuïc, la ja desapareguda "Folc i Torres", coberta de 25 metres, oferint, al mateix temps, una de les seves grans decepcions. Finalment, a la tercera va la vençuda, la FCN havia pogut lligar la presència d'una de les màximes estrelles de la natació mundial en aquell moment, el lliureista i papallonista de la R.F.A. , després que la FCN aportés al seu compte corrent la no gens menyspreable quantitat de dos milions de pessetes (va ser una dada oferta per la premsa barcelonina, respecte de la qual la FCN no va dir mai res, però). Tanmateix, l'alemany es va comportar de forma no gaire educada amb els organitzadors i el públic que se l'esperava, com qui diu, amb candeletes. A la seva arribada a l'aeroport, i preguntat pels nedadors locals que podien competir amb ell, ja va etzibar una tant contundent com poca-solta declaració : "els espanyols, com que son baixets, val més que es dediquin al futbol, que ho fan molt bé (¡¡)". Després : 54"62 en els 100m.papallona, i 50"20 en l'eliminatòria dels 100m.lliure, i 50"45 en la final, ambdues guanyades facilment (encara que en la final de lliure, el català Daniel Serra era segon, a només 43 centèsims de l'alemany). Descontent de la seva actuació, un sector del públic el va xiular, i l'alemany, abans d'iniciar-se la tercera i darrera jornada de la competició, va abandonar- la, tot excusant-se per un sobtat mal de queixals. És a dir, "vist i no vist" en el Gran Premi. Un sol rècord d'Espanya en piscina de 25m. en aquesta edició, amb els 4,54"39 de la nedadora del C.N.Gavà, Núria Castelló. 10 triomfs locals en la competició, 4 en homes i 6 en dones : Francesc Coll en 50m.lliure; Daniel Serra 200 i 400m.lliure; en 100m.esquena; Ramon Camallonga en 100m.braça; Oriol Barrufet en 400m.estils; Alícia Cordero en 50m.lliure; Sílvia Parera en 100-200m.braça; Montserrat Gomariz en 200m.papallona, i Núria Castelló en 200-400m.estils. També es van aconseguir 6 segons llocs : Luis Mª Martin 50m.lliure, Daniel Serra 100m.lliure, Joaquin Fernández 100m.braça, Alícia Cordero 100m.lliure, Silvia Enseñat 200m.esquena, i Mónica Safont 400m.estils, i 8 tercers llocs : Carlos Ventosa 100m.lliure, Xavier Torrallardona 1.500m. lliure, Jordi Jou 100m.braça, Juan-Pablo Rodriguez 200m.papallona, Carlos Ventosa 200m.estils, Neus Gil 50m.lliure, Mª Luisa Fernández 200m.papallona, i Sílvia Parera 400m.estils.

La desena edició es disputa del 26 al 29 de gener del 1989, a la piscina coberta de 25 metres del C.N.Barceloneta, al Passeig Marítim de la Ciutat Comtal, conjuntament amb els Campionats Absoluts de Catalunya, com en les dues anteriors edicions, la qual cosa ajuda els nedadors locals a superar-se. La principal invitació és per a l'equip hongarès, que aporta tres estrelles de la natació mundial, amb la sempre riallera , campiona olímpica dels 200m.esquena, i medalla d'argent dels 100m. esquena; Tamas Darnyi, campió europeu, mundial i olímpic, i recordista mundial dels 200 i 400 metres estils, i el bracista Karoly Guttler, sots-campió olímpic dels 100m.braça. Vuit triomfs locals per a Luis Mª Martin, 23"61 en 50m.lliure; Dani Serra, 51"57 i 3,50"98 en 100 (sense cap participació internacional, però), i 400m.lliure; Carles Ventosa, 2,00"67 en 200m.esquena; Esther Martínez, 27"14 i 58"06 en 50 (també sense participació internacional), i 100m.lliure; Marisa Fernández, 1,03"37 i 2,15"80 en 100 i 200m.papallona; més a més de dotze segons llocs per a Esther Martínez, 2,04"84 en 200m.lliure; Núria Castelló 1,05"76 en 100m.esquena; Ana Piñera, 2,20"84 en 200m. esquena; Sílvia Parera, 1,13"19 i 2,34"94 en 100 i 200m.braça; Carles Ventosa, 1,50"14 en 200m.lliure i 56"35 en 100m.esquena; Ramon Camallonga, 1,03"12 en 100m.braça; Joaquim Fernández, 2,16"51 en 200m.braça; Roger Font 57"71 en 100m.papallona; Juan Pablo Rodríguez, 2,05"33 en

200m.papallona; Oriol Barrufet, 2,06"33 en 200m.estils, i tres tercers llocs, tots per a Núria Castelló 4,27"70 i 8,53"20 en 400 i 800m.lliure, i 2,19"67 en 200n.estils. Es van superar tres rècords absoluts espanyols : Carles Ventosa, 56"35 i 2,00"67 en 100 i 200m.esquena, i Núria Catelló, 8,53"20 en 800m.lliure.

Onzena edició d’aquest Gran Premi de Barcelona que es disputa a la piscina de 25m. del C.E.Mediterrani del 18 al 21 de gener del 1990. No hi ha nedadors estrangers invitats, i la competició es disputa com a Campionat de Catalunya Absolut. La remodelada piscina de Sant Jordi, seu de competicions olímpiques l’any següent, és de bell nou el marc on es disputa aquest Gran Premi de Barcelona, ara en la seva dotzena edició, entre el 20 i el 22 de gener del 1991. Disputada, un cop més, conjuntament amb els Campionats de Catalunya Absoluts, no aconsegueix de reunir una gran participació internacional, resumida, finalment, a un equip austríac, i tres nedadors portuguesos.

De bell nou, la piscina "Sant Jordi" acull una edició, ara la tretzena, que es disputa en el marc d'un circuit anomenat "Gran Premi de la Mediterrània", conjuntament amb la reunió de Canet del Rosselló, a la Catalunya Nord. Les dates, del 25 al 27 de maig del 1992. El fet de tenir a pocs mesos de distància les jornades olímpiques, no va ser problema per a alguns dels millors nedadors europeus, que es van acostar a Barcelona, com si ja endevinessin les meravelloses jornades que es viurien pocs mesos després. Els nedadors de la CEI (sigles que substitueixen les de l'antiga URSS i que ben aviat deixarien el seu torn a Rússia i tot un reguitzell de noves repúbliques sorgides del seu desig d'independència després d'anys sota el jou de l'URSS) Alexander Popov i Evgeniy Sadoviy, Vladimir Selkov, Vladimir Kulikov i Denis Pankratov i el suec Anders Holmertz, van ser els més destacats entre els homes, mentre la sueca Linda Olofsson, la polonesa Alicja Peczak i la CEI Elena Rudkovskaia ho eren entre les dones (cal destacar que tres d'ells, Popov, Sadoviy, aquests dos per partida doble, i Rudkovskaia, assolirien l'or olímpic pocs mesos després). Tres triomfs espanyols en aquesta edició, tots tres per a nedadors catalans : Núria Castelló, 1,04"87 en 100m.esquena; Ignasi Diez, 15,38"41 en 1.500m.lliure i Joaquim Fernández, 2,17"04 en 200m.braça, més a més dels onze segons llocs, cinc masculins per a Joaquim Fernández, 1,04"91 en 100m.braça; Jaime Fernández, 55"68 en 100m.papallona; els tres d'Eduardo Pérez, 2,01"53 en 200m. papallona i 2,04"44 i 4,29"84 en 200 i 400m.estils; i sis femenins per a , 4,20"40 i 8,52"05 en 400 i 800m.lliure; Maite Trueba, 2,19"42 en 200m.esquena; Marisa Fernández, 2,16"63 en 200m.papallona; Núria Castelló, 2,21"18 en 200m.estils, i Sílvia Parera, 4,55"54 en 400m.estils; finalment, quatre tercers llocs, un de masculí per a David Meca, 15,52"14 en 1.500m.lliure, i tres femenins, dos per a , 2,34"77 i 2,21"20 en 200m.braça i 200m.estils, i per a Marisa Fernández, 1,03"54 en 100m.papallona. Es van superar dos rècords espanyols, els 4,20"40 i 8,52"05 d'Itziar Esparza en 400 i 800m.lliure, així com 16 del "Gran Premi", 11 masculins i 5 femenins. Els masculins van ser per a : Alexander Popov (CEI) 22"45 i 56"38 en 50m.lliure i 100m.esquena; Anders Holmertz (SWE) 50"74 i 1,48"50 en 100 i 200m.lliure; Evgeni Sadoviy (CEI) 3,51"59 en 400m.lliure; Ignacio Diez (ESP) que imposava el nou rècord dels 1.500m.lliure, 15,38"41, si no es tenen en compte els dos millors anteriors del francés Benjamin Sanson i l'hongarès Walter Kalaus, aconseguits en piscina de 25m.; Joaquim Fernández (ESP) 2,17"04 en 200m.braça; Georgy Kulikov i Denis Pankratov, ambdós de la CEI, 55"46 i 2,01"35 en 100 i 200m.papallona, i el suec Jan Bidrman, 2,04"44 i 4,24"18 en les dues proves d'estils. Per part femenina, els rècords van ser per

a la sueca Malin Nilsson, 2,03"29 en 200m.lliure; Elena Rudkovskaia (CEI) 1,11"22 en 100m.braça; Alicja Peczak (POL) 2,33"50 en 200m.braça; Malin Stromberg (SWE) 1,01"91 en 100m.papallona, i l'holandesa Ilse Oegema, 4,54"74 en 400m.estils.

La catorzena edició del "Gran Premi de Barcelona" estrena marc. Entre el 3 i el 5 de juny del 1993, la magnífica piscina que el C.N.Sant Andreu ha bastit a les seves instal·lacions, una piscina de 50 metres anomenada "Pere Serrat" en honor al seu President, amb coberta "telescòpica", que es pot cobrir o descobrir ràpidament, segons ho aconselli el temps, és el marc on es disputa aquesta edició post-olímpica, marc que es convertirà en habitual ja que el C.N.Sant Andreu es farà càrrec, a partir d’aquest any, de la seva organització, en col·laboració amb la Federació Catalana (per la qual cosa, ens estalviarem de repetir en cadascuna de les següents edicions la piscina on es disputa). Gran èxit de participació, amb molts dels nedadors i nedadores que l'any anterior havien estat les grans estrelles d'aquells inoblidables Jocs Olímpics, i d'altres noms que començaven a sonar entre els millors. Homes com els (ara ja) russos Alexander Popov (que es convertirà en un assidu de la competició), Evgeniy Sadoviy, Vladimir Selkov, Vladimir Pyshnenko, Denis Pankratov; els ara ja ucranians (ex-soviètics) Pavlo Khnykin, Vladimir Tkashenko o Yuri Vlassov; els suecs Anders Holmertz, Chris Wallin o Toni Werner, o el finès Jani Sievinen, i, entre elles, les nord-americanes Angel Martino i Janet Evans; les australianes Susan O'Neill i , la ucraniana Svetlana Bondarenko, o l'eslovaca Martina Moravcova. Dos triomfs per a nedadors catalans, Núria Castelló, 2,17"19 en 200m. esquena, i Joaquim Fernández, 2,19"23 en 200m.braça, i un altre per al valencià Ramón Camallonga, 1,04"54 en 100m.braça, és el balanç de victòries en aquesta edició, a més a més dels segons llocs de Marc Capdevila, 1,06"25 i 2,22"47 en 100 i 200m.braça; Jorge Pérez, 2,01"42 en 200m.papallona; Itziar Esparza, 8,47"25 en 800m.lliure; Ivette Maria, 1,06"04 en 100m.esquena; , 2,17"83 en 200m.esquena, i Sílvia Parera, 4,54"42 en 400m.estils, i els tercers llocs de Joaquim Fernández, 1,06"39 en 100m.braça; David Fernández, 2,23"19 en 200m.braça; Erik Alda, 2,04"48 en 200m.papallona; , 2,09"08 en 200m.estils; Núria Castelló, 1,06"08 en 100m.esquena; Sarais Vicaria, 2,19"53 en 200m.esquena; Bárbara Franco, 2,16"15 en 200m.papallona, i Lourdes Becerra, 4,54"73 en 400m.estils. Itziar Esparza, amb els seus 8,47"25 en 800m.lliure va assenyalar l'únic rècord espanyol en la competició; a més a més es van superar també 11 rècords del Gran Premi, 6 en homes i 5 en dones. Els dels homes van ser per a Alexander Popov, 49"15 en 100m.lliure; Evgeni Sadoviy, 15,28"34 en 1.500m.lliure, i Denis Pankratov, 53"97 i 1,58"74 en 100- 200m.papallona, tots tres de la nounada Rússia sorgida del desmembrament final de l'antiga URSS, i els altres dos per al finlandès Jani Sievinen, 2,02"08 i 4,22"26 en les dues proves d'estils. Els cinc femenins van anar a parar a l'australiana Susan O'Neill, 2,01"28 en 200m.lliure i 1,00"91 en 100m.papallona; altres dos a la nord-americana Janet Evans, 4,14"92 i 8,41"43 en 400 i 800m.lliure; a la belga , 2,31"89, i a la russa Daria Shmeleva, 4,52"07 en 400m.estils.

La quinzena edició es disputa entre el 14 i el 16 de juny del 1994, amb la presència de l'inevitable Alexander Popov, que, un cop més, es mostra crític amb les instal·lacions barcelonines (l'any olímpic ja havia criticat durament l'errada del marcador electrònic en la final dels 100m.lliure, i l'any 1993 quan havia demanat, sense aconseguir-ho, el premi d'un cotxe si aconseguia de superar un rècord mundial), tot assegurant que aquest Gran Premi és "molt avorrit" al saber que en aquesta edició tampoc no hi ha cap cotxe com a premi d'un possible rècord mundial. Com va dir un dirigent de la FCN, "la seva classe

ho esborra tot...". Al rus l'acompanyen els seus compatriotes Vladimir Selkov, Evgeniy Sadoviy i Denis Pankratov; l'ex-soviètic, nacionalitzat israelí, Vadim Alexeev, un bon especialista en braça, i l'estilista australià Matthew Dunn o el bracista nord-americà Seth van Naarden; entre l'element femení, la danesa ; les australianes Karen van Wirdum, Nicole Stevenson i Petria Thomas, o la belga Brigitte Becue. Una única victòria espanyola per a Itziar Esparza que, per tercera vegada consecutiva, supera el rècord espanyol dels 800m.lliure en 8,47"13; quatre segons llocs per a Maria Pelaez, 2,16"76 en 200m.papallona; Carlos Ventosa, 57"76 en 100m.esquena; Josele Ballester, 2,03"26 en 200m.papallona, i Jorge Pérez, 4,26"99 en 400m.estils, i sis tercers llocs per a Núria Castelló, 2,18"95 en 200m.esquena; Rosario Zazo, 2,37"44 en 200m.braça; Maria Pelaez, 1,03"78 en 100m.papallona; Sílvia Parera, 2,18"64 i 4,54"74 en 200 i 400m.estils, i Joaquin Fernández, 2,18"19 en 200m.braça. Es van superar, a més a més, 7 rècords de la competició, 4 en categoria homes i 3 en la de dones, de la manera següent : en homes : 22"28 de Popov (RUS) en 50m.lliure, temps que en aquell moment representava la millor marca mundial de l'any; 1,03"45 del "trànsfuga" rus, ara israelià, Vadim Alexeev, en 100m.braça; 2,16"99 del nord-americà Seth van Naarden en 200m.braça, i els 1,57"97 de Pankratov, també millor marca mundial de l'any en 200m. papallona. En categoria femenina : 1,00"73 de Petria Thomas (AUS) en 100m. papallona; 2,17"14 de Daria Shmeleva (RUS) en 200m.estils, i 4,45"30 de la txecoslovaca Hanna Cerna en 400m.estils.

Del 9 a l'11 de juny del 1995 es disputa la setzena edició del "Gran Premi", amb la presència de cinc campions mundials de Roma-94, els russos Alexander Popov, Vladimir Selkov i Denis Pankratov; el finès i la xinesa Limin Liu, a més a més d'altres importants figures (el belga Fred Deburghgraeve; la costarriquenya Claudia Poll; les canadenques Guylaine Cloutier i Lisa Flood, o la xinesa Yanyan Wu). Malgrat les seves crítiques, Popov no s'hi adorm a la piscina, tot aconseguint el millor temps mundial de la temporada en els 100m.lliure, 49"12, mentre Claudia Poll guanya els 200, 400 i 800m.lliure, amb tres temps de nivell internacional. La presència de l'equip xinès va despertar una gran expectació, degut als casos de "doping" detectat mesos abans, i del qual n'havien resultat diferents nedadores sancionades per la FINA (tanmateix, els serveis de control muntats per l’organització no van detectar absolutament res, en aquesta competició). Es van superar un total de nou rècords de la competició, 6 en homes i la resta en dones. Els nous recordistes van ser : Alexander Popov amb els ja esmentats 49"12 en els 100m.lliure; 15,23"67 de l'escocès Graeme Smith en 1.500m.lliure; 56"28 de Vladimir Selkov (RUS) en 100m.esquena; 1,02"22 del belga Fred Deburghgraeve en 100m.braça; 2,13"86; Andrei Ivanov (RUS) en 200m.braça, i 53"74 de Denis Pankratov (RUS) en 100m.papallona. Els tres de dones van ser, dos per a Claudia Poll, 2,00"72 i 8,41"15 en 200 i 800m.lliure, i per a la xinesa Limin Liu, 1,00"62 en 100m.papallona. Fora del context purament esportiu, assenyalem la presència del “tsar” Alexander Popov, malgrat haver manifestat uns mesos abans que no tornaria a participar-hi, segons va dir perquè l’organització li devia encara un cotxe que li havia promès i que, segons el gran velocista rus, s’havia guanyat. El cas és que Popov va tornar a Barcelona, i ho farà en moltes de les següents edicions, sense que mai més s’hagi tornat a parlar d’aquelles divergències.

La dissetena edició del "Gran Premi" avança unes setmanes la seva disputa, per tal de facilitar la preparació dels nedadors de cares als JJ.OO. que es disputen a Atlanta, als

Estats Units. Del 23 al 25 de maig del 1996, es disputa aquesta edició, amb una sonada baixa en la persona d'Alexander Popov, que, després d'anys de respondre a la invitació dels seus organitzadors, "deserta" per primer cop. Tanmateix, la participació no desmereix de la d'altres anys, amb, entre d'altres, un emergent Pieter v.d. Hoogenband i el seu compatriota ; el rus ; el belga Fred Deburghgraeve (campió olímpic dels 100m.braça poc mesos després), o l'australià , i, entre les nedadores : Claudia Poll; l'holandesa Kerstin Vlieghuis; la nord-americana Lia Loveless; la australiana ; la britànica Susan Rolph, o la danesa Mette Jacobsen. Quatre victòries espanyoles assenyalen aquesta edició : Blanca Ceron, 26"34 en 50m.lliure; Maria Pelaez, 2,15"41 en 200m.papallona; Joaquin Fernández, 2,16"38 en 200m.braça, i Josele Ballester, 2,01"32 en 200m.papallona; per la seva banda, Sergi López, 1,52"23 en 200m.lliure; Sergi Roure, 3,57"40 i 15,44"30 en 400 i 1.500m.lliure; Jorge Pérez, 2,03"47 en 200m.papallona; Maria Pelaez, 1,02"23 en 100m.papallona, i Sílvia Parera, 2,19"21 en 200m.estils, van ser segons, mentre Fernando Gómez, 3,58"75 en 400m.lliure; Luis Rodriguez, 15,44"64 en 1.500m.lliure; Carlos Ventosa, 57"51 en 100m.esquena; Marc Capdevila, 1,04"02 i 2,18"03 en 100 i 200m.braça; Sergi López, 2,04"52 en 200m.papallona; Jorge Pérez, 4,26"78 en 400m. estils; Eva Piñera, 1,04"66 en 100m.esquena; Maria Olay, 2,34"43 en 200m.braça, i Sílvia Parera, 4,50"97 en 400m.estils, aconseguien els deu tercers llocs de la selecció espanyola. No es va arribar a superar cap rècord espanyol, malgrat que la competició era una de les darreres possibilitats per a aconseguir els temps que permetien ser inclosos en l'equip olímpic d'Atlanta. Si, en canvi, es van superar 5 rècords de la competició, un de masculí, a càrrec de l'holandès Marcel Wouda, 4,21"71 en 400m.estils, i 4 de femenins : Claudia Poll, 1,59"35 i 4,10"60 en 200-400m.lliure; Kirsten Vlieghuis (NED) 8,37"19 en 800m.lliure, i l'australiana Brooke Hanson, 2,31"33 en 200m.braça.

Del 27 al 29 de maig del 1997 es disputa la divuitena edició del "Gran Premi", com a primera etapa del ja reconegut "Gran Premi de la Mediterrània", i a la qual seguiran les ja habituals de Montecarlo, Canet i el “Sette Colli” de Roma. Una lluïda representació de Rússia, amb Roman Egorov, Vladimir Pyshnenko, Vladimir Akatiev, Roman Ivanov, Denis Pankratov; Ucraïna, amb Denis Silantiev i Volodimir Nikolayshuk; Austràlia, amb ; Finlándia, amb Jani Sievinen, o la Gran Bretanya amb Palmer, entre els homes, i de la Xina, amb Shan, Chen, Xue i Huijue; d'Holanda, amb Kerstin Vlieghuis; del Canadà, amb Marian Limpert; la ucraïnesa Svetlana Bondarenko, o les britàniques Sarah Price o Deakins, entre les dones, son els qui figuren en els primers llocs d'aquesta edició. Son superats un total de 7 rècords de la competició, 2 en homes i 5 en dones. Els homes son per al rus Denis Pankratov, 53"61 en 100m.papallona, i pel finlandès Jani Sievinen, 2,02"00 en 200m.estils. Els de dones per a la xinesa Ying Shan, 25"56 i 56"09, abaixant de 6 i 9 centèsims respectivament els rècords que havia establert Kristin Otto el 1986; per a la ucraïnesa Svetlana Bondarenko, 1,10"32 i 2,29"80 en 100-200m.braça, i per a una altra xinesa, Huijue Cai, 59"59 en 100m.papallona.

La dinovena edició es disputa entre el 5 i el 7 de juny del 1998. Excel·lent participació en aquest "Gran Premi", amb la presència de l'australià , la nova estrella de la natació mundial, juntament amb el seu gran rival, l'holandès Pieter v.d. Hoogenband, que ofereixen uns magnífics 200m., encara que sense arribar a superar el ja vell rècord del suec Anders Holmertz, 1,48"50, vigent des del 1992; del nord-americà Lenny Krayzelburg, i dels més habituals Popov, Silantiev, Wouda, etc., mentre en categoria

femenina destaquen la nord-americana i Brooke Bennett; l'hongaresa Agnes Kovacs, o les també habituals Susan Rolph, Mette Jacobsen o Svetlana Bondarenko. Un sol triomf en la persona del fondista José Cueto, 15,43"46 en 1.500m. lliure, amb un segon lloc per a l'esquenista Vanessa Rojo, 2,16"73 en els 200m., i un altre tercer lloc per a Patricia Lledó, 2,19"49 rera de l'anterior. En el capítol de rècords de la competició, i malgrat la qualitat dels nedadors presents, únicament se'n van superar un total de tres, tots tres en la competició femenina : dos per a l'hongaresa Agnes Kovacs, 1,09"70 i 2,29"11 en 100-200m.braça, i l’altre per a la canadenca Marianne Limpert, 2,16"46 en 200m.estils.

Entre el 4 i el 6 de juny del 1999 es disputa la vintena edició del "Gran Premi", amb una participació rellevant, com en d'altres edicions, tot aprofitant el ser la primera etapa, abans dels Grans Premi de Montecarlo i Canet. Torna Alexander Popov a la piscina barcelonina, juntament amb l'australià Michael Klim; els holandesos Marcel Wouda i Pieter v.d. Hoogenband, o el xinès Qiliang Zhen, mentre entre les dones destaquen la britànica Susan Rolph; la nord-americana Jenny Thompson; la sudafricana Sarah Poewe; la belga Brigitte Becue, o la danesa Mette Jacobsen. Entre les espanyoles, la ex- russa . Quatre victòries espanyoles, dues per a Nina Zhivanevskaya, 1,02"39 i 2,15"52 en les dues proves d'esquena; Lourdes Becerra, 4,51"82 en 400m. estils, i Jorge Sánchez, 57"70 en 100m.esquena; amb dos segons llocs per a Mireia Garcia, 2,11"88 en 200m.papallona, i Jorge Sánchez, 2,04"20 en 200m.esquena, i tres tercers llocs per a Eduard Lorente, 23"27 en 50m.lliure; , 4,00"95 en 400m.lliure, i Alfonso Uruburu, 2,20"26 en 200m.braça. Cap rècord espanyol, però si 4 de la competició, tots quatre en categoria femenina, mentre el xinès Qiliang Zeng igualava els 1,02"22 aconseguits pel belga Debrughgraeve quatre anys abans en els 100m.braça. Els quatre rècords femenins van ser per a la britànica Susan Rolph, 25"51 i 55"88 en 50-100m.lliure; l'espanyola Nina Zhivanevskaya, 1,02"30 en 100m.esquena (esborrant un altre dels rècords històrics de la competició, els 1,02"74 de la romanesa Anca Patrascoiu, el 1986), i per a la danesa Mette Jacobsen, 2,10"63 en 200m.papallona, superant per cinc centèsimes, un altre dels rècords històrics, el de la alemanya de la DDR Ines Geissler, aconseguit el 1984. L'australià Michael Klim es proclama guanyador del Trofeu Mare Nostrum, seguit de la nord-americana Jenny Thompson, i del rus Alexander Popov.

La vint-i-unena edició del "Gran Premi" es disputa entre els 23 i 25 de maig del 2000, com a segona etapa del que ara s'anomena "Circuit Mare Nostrum" i que ha reunit, a més a més dels ja tradicionals Grans Premis de Montecarlo, primera etapa, i Canet, tercera etapa, acaba amb un dels més veterans "meetings" de tots els temps, el "Sette Colli", disputat tradicionalment a la piscina que va ser escenari dels JJ.OO. de Roma el 1960. Es disputa un trofeu "Mare Nostrum", dotat amb una quantitat d'euros, amb base a la millor puntuació aconseguida per cada atleta en cadascuna de les quatre etapes del circuit, tenint en compte la millor prova de cada nedador, sense fer distincions de gènere. El programa de la competició s'enriqueix amb la disputa dels 50m. en cadascun dels tres estils, esquena, braça i papallona, en ambdues categories, amb la qual cosa únicament hi falten els 800m.lliure masculins i els 1.500m.lliure femenines per a completar el programa. Bona participació en la que es troba a faltar Alexander Popov, que ha "fugit" cap a Austràlia, rere del seu entrenador de sempre, i que, degut a aixó, se li fa difícil participar en aquesta edició. Nous noms de la natació internacional son els triomfadors en aquesta edició, com son el sud-africà Folker; l'algerià Iles; els romanesos

Coman i Badita; el cubà Falcon; els brasilers Scherer i Romero; els russos Kapralov, Filipets i Sloudnov, i l'ucraïnès Lisogor, juntament amb els ja habituals de la competició, l’altre ucrainès Silantiev i el rus Ivanov. Entre elles, la ucraïnesa Klochkova; la kazakha Yermakova; la romanesa Potec, i l'hongaresa Kovacs, amb les ja habituals, Rolph, Jacobsen o Nina Zhivanevskaya. La gran triomfadora d'aquesta edició va ser Zhivanevskaya per les seves victòries en les tres proves d'esquena, les úniques per a la selecció espanyola, acompanyades de tres rècords espanyols, també els únics que es van superar, 1,01"43 a les eliminatòries dels 100m., i 2,12"70 i 2,12"30 a les eliminatòries i final dels 200m.; Mireia Garcia era tercera dels 200m.papallona, 2,12"49; Jorge Sánchez dels 200m.esquena, 2,01"45; Alfonso Uruburu dels 200m.braça, 2,18"67, i dels 200m.estils, 2,04"79, completant els set podis de la selecció espanyola en aquesta edició. A banda dels tres rècords espanyols ja esmentats, la superació de rècords de la competició va ser, en aquesta edició, la més abundosa dels darrers anys, ja que van ser superats un total d'13 rècords, 4 en homes i 9 en dones. Els dels homes van ser per al romanès Dragos Coman, 3,51"22 en 400m.lliure; el rus Alexei Filipets 15,22"70 en 1.500m.lliure; l'ucraïnès Denis Sylantyev 53"60 en 100m.papallona, i un altre romanès, Cezar Badita, 4,20"65 en 400m.estils. En dones : Susan Rolph, 25"48 en 50m.lliure; , 1,59"06 en 200m.lliure; Nina Zhivanevskaya, 1,01"43 i 2,12"30 en 100-200m.esquena (esborrant en aquesta darrera distància, els 2,12"63 de Krisztina Egerszegi el 1989); l'hongaresa Agnes Kovacs, 1,08"42 i 2,28"54 en 100 i 200m.braça; la danesa Mette Jacobsen, abaixant a 2,09"04 el seu rècord de l'any anterior en 200m.papallona, i, finalment, els 2,14"75 i 4,43"84 de la ucraïnesa Yana Klochkova en les dues proves d'estils. El triomfador del Trofeu "Mare Nostrum" és l'ucraïnès Denis Sylantyev, seguit de la romanesa Camelia Potec i de la sudafricana Sarah Poewe.

Del primer al tres de juny del 2001 es disputa la vint-i-dosena edició del "Gran Premi", que veu la tornada del "Tsar" Alexander Popov a les aigües barcelonines, encapçalant una nodrida participació d'importants figures de la natació mundial, així com d'altres grans promeses : Attila Zubor i Attila Czene per Hongria; Markus Rogan per Àustria; Matsuda pel Japó; Jere Hard per Finlàndia; Yana Klochkova, Denis Sylantiev i Oleg Lisogor per Ucraïna; Martina Moravcova per Eslovàquia; Claudia Poll per Costa Rica, o Sarah Poewe per Sud-Àfrica, entre d'altres. Com en l'anterior edició, la figura de la competició va ser Nina Zhivanevskaya, en repetir el triple triomf de les proves d'esquena, encara que aquest cop sense rècords espanyols, i, juntament amb Mireia Garcia, 2,10"71 en 200m.papallona i , 3,57"30 en 400m.lliure, van completar el "repoker d'asos" d'aquesta edició; Mireia Garcia, 1,00"70 en 100m. papallona; Olaf Wildeboer, 1,51"46 en 200m.lliure, i Jordi Pau, 2,01"07 en 200m. papallona van aconseguir els tres segons llocs, mentre Jorge Ulibarri, 1,51"48 en 200m. lliure i 24"88 en 50m.papallona; Daniel Morales, 54"12 en 100m.papallona, i Brenton Cabello, 2,06"43 en 200m.estils, aconseguien els altres tres tercers llocs, tot configurant la millor actuació entre els seleccionats espanyols. Cap rècord espanyol, però sí prou moviment en el rànquing de la competició, on se superen un total de 10 rècords, 6 per als homes, 4 per a les dones : els dels homes van ser per a l'austríac Markus Rogan, 56"02 i 1,59"85 en 100 i 200m.esquena (esborrant en aquesta darrera prova el nom de l'alemany Frank Hoffmeister, 2,00"23 el 1986); l'ucraïnès Oleg Lisogor, 1,02"17 en 100m.braça; el finlandès Jere Hard 23"21 en 50m.papallona; i un altre ucraïnès, Denis Sylantyev, 53"28 i 1,57"17 en les dues proves de papallona. En dones : els 2,26"86 de la xinesa Luo Nan en 200m.braça; els 27"15 i 50"20 de l'eslovaca Martina Moravcova en

50-100m.papallona, i els 4,41"82 de Yana Klochkova en 400m.estils. Per segon any consecutiu, l'ucraïnès Denis Sylantyev es proclama guanyador del Trofeu Mare Nostrum, aquest cop seguit de la costa-riquenya Clàudia Poll, i del rus Alexander Popov.

La vint-i-tresena edició es disputa entre els 10 i 11 de juny del 2002, com a quarta i darrera etapa del ja clàssic circuit "Mare Nostrum". Encapçalats un cop més per Alexander Popov, un veterà de la competició, desfilen per la piscina els Salim Iles, Attila Zubor, Dragos Coman, Neil Walker, Lars Frolander, Denis Silantiev, Oleg Lisogor, Roman Sloudnov, Camelia Potec, Ottilia Jedrejczak, Zoe Baker, Hui Qi, Yana Klochkova, i tot un reguitzell de grans estrelles i futures figures de la natació mundial. En l'aspecte tècnic cal assenyalar el rècord estatal d'Erika Villaecija en els 400m.lliure, 4,14"74, així com les dues victòries de Nina Zhivanevskaya, 1,02"28 i 2,14"26 en 100 i 200m.esquena, les úniques que va aconseguir la selecció espanyola; Erika Villaecija va ser segona dels 400m., així com Mireia Garcia, 2,13"20 en 200m.papallona, i Jorge Sánchez, 2,01"70 en 200m.esquena, mentre la mateixa Zhivanevskaya era tercera en la prova curta d'esquena, 29"35, conformant amb Ana Belen Palomo, 26"28 en 50m.lliure; , 2,18"82 en 200m.estils, i , 24"64 en 50m.papallona, els quatre que van pujar al graó més baix del podi de guanyadors. A més a més del rècord ja esmentat d'Erika Villaecija, se'n van superar altres 8 de la competició, 5 en masculins i 3 en femenins; en homes : Oleg Lisogor, 27"73 en 50m.braça; Roman Sloudnov 1,01"79 en 100m.braça; Lard Frolander, 24"00 en 50m.papallona; Igor Martchenko 53"09 en 100m.papallona, i el ja habitual ucraïnès Denis Sylantyev 1,56"90 en els 200m.papallona. Per part de les dones : la xinesa Xu Yanwei 55"32 en 100m.lliure; la romanesa Camelia Potec 4,10"23 en 400m.lliure, i la britànica Sue Baker 31"40 en els 50m.braça. Per tercer cop s'imposa l'ucraïnès Denis Sylantyev en el Trofeu "Mare Nostrum", enduent-se'n els 7.000 euros de recompensa pel seu triomf; segon és el seu company d'equip Oleg Lisogor, 4.000 euros, i tercer el rus Igor Martchenko, 3.000 euros. La primera nedadora és Yana Klochkova, 2.200 euros, quarta de la general, és a dir, un gran èxit de la natació ucraïnesa, amb 3 classificats entre els quatre primers del Trofeu.

La vint-i-quatrena edició es disputa el 14 i 15 de juny del 2.003, amb la participació de molts dels millors nedadors europeus, i l'"espasa de Damocles" penjada sobre la inscripció, representada pels Campionats Mundials que es disputaran a Barcelona poc més de mes i mig després, la qual cosa no ajuda gens a que molts nedadors, sobretot els de fora d'Europa, estiguin disposats a passar-se gairebé dues setmanes voltant per Canet del Rosselló, Montecarlo, Roma, i Barcelona. Malgrat tot això, aquest Gran Premi va ser un dels millors en tota la seva història, amb representants de 26 països, entre ells Austràlia, encara que sense cap de les seves figures. Entre tots, destaquem els noms de Alexander Popov, Pieter v.d.Hoogenband (que va tenir, però, una fugaç intervenció, molt semblant a la de l'alemany Michael Gross, uns quants anys abans), Lars Frolander, Yuri Prilukov, Dmitri Komornikov, James Gibson, Andriy Serdinov, Martina Moravcova, Mirna Jukic, Zoe Baker, Nina Zhivanevskaya, , entre d'altres. Com hem dit abans, aquest Gran Premi va tenir, finalment, el premi merescut a la seva llarga trajectòria, el rècord mundial i europeu del rus Dmitri Komornikov, que en la final dels 200m.braça del dissabte, dia 14 de juny, va assenyalar el temps de 2,09"52, abaixant els 2,09"97 del japonès Kosuke Kitajima, el setembre de l'any anterior (mentre l'europeu ja era seu, quatre dies abans, 2,10"39 a Mònaco). Tanmateix, no va

ser l'únic destacat d'aquesta edició, ja que també es van superar tres rècords d'Espanya, tots tres en categoria femenina : 4,12"15 d'Erika Villaecija en 400m.lliure, 16,38"79 d'aquesta mateixa en uns 1.500m.lliure programats fora de concurs en una cursa disputada el divendres, dia 13, i els 26"96 dels 50m.papallona d'Angels San Juan, que aconseguia, alhora, el temps mínim per a participar en els propers Mundials de Barcelona. Pel que fa referència als rècords de la competició, únicament van romandre dempeus els corresponents als 100m.lliure (que passa a ser el rècord més antic de la competició, 49”12 d´Alexander Popov el 1995), 1.500m.lliure, 200m. papallona, 50m.esquena, i 200m.estils en categoria homes, i els de 50, 200, 400 i 800m.lliure, 200m.papallona, i 100m.braça en la de dones. Es van superar, en total, 25 rècords de la competició, 13 en categoria masculina, i 12 en la femenina, alguns d’ells per partida doble, en eliminatòries i finals. En homes : Alexander Popov, 22"22 en 50m. lliure; Pieter v.d.Hoogenband, 1,48"36 en les eliminatòries dels 200m.lliure, superant el rècord més antic del Gran Premi, els 1,48”50 del suec Anders Holmertz el 1992 (després no va nedar la final, ni cap altre prova, tot excusant-se en una indisposició); dos russos,Yuri Prilukov, 3,49"60 en 400m. lliure, i Arkadiy Vyatchanin, 55"97 en 100m.esquena; el romanès Razvan Florea, 1,58"59 en 200m.esquena; els britànics James Gibson 27"71 i 1,01"11 en 50 i 100m.braça (aquest darrer a les eliminatòries), i Mark Foster, 23"97 en 50m.papallona; l'ucraïnès Andriy Serdinov, 52"93 i 52"78 a les eliminatòries i final dels 100m.papallona, i l'hongarès Laszlo Cseh, també per partida doble en els 400m.estils, 4,20"51 i 4,15"39, i el ja esmentat rècord mundial dels 200m.braça. En dones, la finlandesa Hanna-Maria Seppala, 54"88 i 54"50 a les eliminatòries i final dels 100m. lliure; Nina Zhivanevskaya, 28"72 i 1,01"07 en 50 i 100m.esquena (aquest darrer a les eliminatòries); la russa Stanislava Komarova, 2,11"50 en 200m.esquena; la britànica Zoe Baker, 31"38 en 50m.braça; l'austríaca Mirna Jukic, 2,25"18 en 200m.braça; l'eslovaca Martina Moravcova, 26"26 i 58"31 en 50-100m.papallona; l'hongaresa Eva Risztov, 4,41"77 en 400m.estils, rècord que va perdre a la final, i l'ucraïnesa Yana Klochkova 2,12"37 i 4,38"26 en 200 i 400m.estils, recuperant en aquesta darrera prova el rècord que li havia arrabassat l'hongaresa a les eliminatòries. Per primer cop una nedadora guanya el Trofeu Mare Nostrum, que és per a l'eslovaca Martina Moravcova, per davant d'una altra dona, l'austríaca Mirna Jukic, amb el primer home, l'ucraïnès Andriy Serdinov, tercer. En aquesta edició no es van nedar els 1.500m.lliure en el programa masculí, canviant- los pels 800m.lliure, que ja no es va tornat a nedar mai més, però.

La vint-i-cinquena edició es disputa entre els 9 i 10 de juny del 2004, condicionada, com també ja és habitual, per una gran competició, en aquest cas els Jocs Olímpics d’Atenes, que es disputen vuit setmanes després, a la que s’haurà d’afegir la dels Campionats d’Europa que s’havien disputat a Madrid poques setmanes abans, entre el 10 i el 16 de maig, tot plegat prou important com per a no facilitar, evidentment, les inscripcions d’aquest Gran Premi. Malgrat tot això, les inscripcions acaben per ser prou importants, així com els resultats aconseguits al final d’ambdues jornades, en les quals, encara que no hi hagi cap rècord mundial ni europeu, si hi ha un total de dos rècords del Circuit, ambdós en categoria femenina, més un de masculí, igualat, i onze del G.P. de Barcelona, sis en categoria femenina, i cinc, més un d’igualat, entre els homes : els femenins a càrrec de l’australiana Michelle Engelsman, 25”30 en els 50m.lliure; dos per a la romanesa Camèlia Potec, 1,58”88 i 4,07”60 en els 200-400m.lliure; de l’espanyola Nina Zhivanevskaia, 28”71 en 50m.esquena; de la russa Stanislava Komarova, 2,10”19 en 200m.esquena, i, finalment, de l’australiana Leisel Jones, 1,07”44 en els 100m.braça.

Els masculins van anar a càrrec del japonès Takeshi Matsuda, 15,16”58 en els 1.500m. lliure; del també japonès Tomomi Morita, 25”72 i 55”10 en 50 i 100m.esquena; del romanès Razvan Florea, 1,58”40 en 200m.esquena, i de l’ucrainès Andriy Serdinov, 52”74 en els 100m.papallona, mentre el japonès Kosuke Kitajima, recordista mundial dels 100 i 200m.braça, i una de les grans figures invitades a la competició, igualava els 1,01”11 del britànic James Gibson en els 100m.braça. Els temps de Camèlia Potec en 400m.lliure, i el de Leisel Jones en 100m.braça, eren els dos esmentats rècords del Circuit, mentre els 25”72 de Tomomi Morita en els 100m.esquena, igualaven el rècord del Circuit en aquesta prova, en poder del nord-americà Lenny Krayzelburg. Torna una dona a guanyar el Trofeu Mare Nostrum, que és per a la romanesa Cemalia Potec (que poques setmanes despr´çes es proclamarà Campiona Olímpica de 200m.lliure), seguida del seu compatriota Razvan Florea, i, novament tercer, de l'ucraïnès Serdinov.

La vint-i-sisena edició es disputa entre els 10 i 11 de juny del 2005. Són superats un total de set rècords del Gran Premi, dos en noies, i cinc en nois. Els de les noies van ser per a l'holandesa , amb 25"18 en els 50m.lliure, i l'australiana Lisbeth Lenton, amb 54"17 en els 100m.lliure. Entre els nois, el britànic David Davies va superar el dels 1.500m.lliure amb 15,08"51; el rus Andriy Serdinov el de 100m.papallona, 52"54, i l'hongarès Laszlo Cseh, que en va superar tres, amb dos dels 200m.estils, 2,01"89 a les eliminatòries, i 1,59"87 a la final, i 4,12"59 en els 400m.estils. L'hongarès Laszlo Cseh es proclama guanyador del Trofeu Mare Nostrum, per davant del rus Nikolay Skvortsov, i de bell nou de l'ucraïnès Serdinov.

La vint-i-setena edició es disputa entre el 10 i l'11 de juny del 2006. Tres nous rècords del Circuit, dos per a nedadores australianes; l'un per a Lisbeth Lenton, amb 54"17 en els 100m.lliure, superant els seus anteriors 54"49 aconseguits fa dos anys a l'etapa de Montecarlo; l'altre per a Leisel Jones, que amb els seus 2,23"38 en 200m.braça, ha superat els anteriors 2,24"89 que ella mateixa havia assenyalat una setmana abans a l'etapa de Montecarlo, mentre el tercer anava a les mans del japonès Junya Koga, amb els seus 25"39 dels 50m.esquena, superant els anteriors 25"56 de l'hongarès Laszlo Cseh, una setmana abans a l'etapa de Montecarlo. Del Gran Premi Barcelona, vuit són els rècords superats, sis de noies i dos de nois. Els de noies són per a Lisbeth Lenton, que en supera dos, amb 25"11 en els 50m.lliure, i 58"11 en els 100m.papallona; per a la britànica Rebecca Adlington en els 800m.lliure, amb 8,34"76, i un triplet per a Leisel Jones, que supera els tres de braça, amb 30"77 els 50m., 1,06"90 els 100m., i 2,23"38 els 200m. Els dos de nois són per al britànic David Carry, amb 3,49"18 en els 400m. lliure, i pel japonès Junya Koga, amb 25"39 en els 50m.esquena. Esmentem el fet, sempre curiós, que l'australiana Tayliah Zimmer, va guanyar els 100m.esquena després d'haver de fer un desempat amb l'espanyola Merche Peris, en classificar-se ambdues amb el mateix temps en els vuitè lloc de les eliminatòries del matí. Finalment, rècord d'Espanya dels 400m.lliure per a Erika Villaecija, 4,10"48 (l'anterior, ja seu, era de 4,11"24 de juny del 2004, a Roma). Triplet australià en el podi del Trofeu Mare Nostrum, amb el primer lloc per a Leisel Jones, per davant de Libby Lenton i Tayliah Zimmer.

Vint-i-vuitena edició, que es disputa entre el 13 i el 14 de juny del 2007, poques setmanes després dels Campionats Mundials disputats a Melbourne. Segon rècord mundial que se supera en un Gran Premi de Barcelona, a càrrec de la sueca , que en els 50m.papallona assenyala un temps de 25"46, superant els anteriors 25"57 de la seva compatriota Ann-Karin Kammerling el 29 de juliol del 2002;

cal assenyalar que va fer aquest rècord nedant tota la piscina sense respirar. Han estat superats un total de cinc rècords del Circuit, dos per a Therese Alshammar, els 50m. lliure, amb 24"61, i el ja esmentat, com a mundial, dels 50m.papallona; un altre per a l'australià , en assenyalar un temps de 15,00"58 en els 1.500m.lliure, superant els anteriors 15,08"51 del britànic David Davies, aconseguit a l'etapa barcelonina del 2005, mentre els altres dos han estat per a nedadors japonesos; un per a Tomomi Morita, amb un temps de 54"70 en els 100m.esquena, superant uns històrics 55"04 del nord-americà Lenny Krayzelburg el 1999 a l'etapa de Montecarlo, i l'altre per a Kosuke Kitajima, que en els 100m.braça, i amb un temps de 1,00"96, ha superats els anteriors 1,01"02 a l'etapa de Canet del Rosselló del 2003. Es superen un total de 14 rècords del Gran Premi, 5 entre les noies i 9 entre els nois. Els de les nois corresponen dos a la sueca Therese Alshammar, amb 24"61 en els 50m.lliure i 25"46 en els 50m. papallona; el dels 800m.lliure és per a la danesa Lotte Friis amb 8,32"34, mentre els altres dos son per a dues australianes : Sophie Edington, 28"60 en els 50m.esquena, i Felicity Galvez, 2,08"05 en els 200m.papallona. Entre els nois, per al suec Stephen Nystrand és el dels 50m.lliure amb 22"18; per al francès el dels 100m.lliure amb 49"04; dos per a l'australià Grant Hackett, amb 3,47"89 i 15,00"58 en els 400 i 1.500m.lliure; el dels 100m.esquena per al japonès Tomomi Morita, 54"70, mentre el seu compatriota Kosuke Kitajima supera el dels 100m.braça amb 1,00"96; altres dos són per a l'australià Andrew Lauterstein, amb 23"81 i 52"53 en els 50 i 100m.papallona, i, finalment, el dels 200m.estils, que són per al brasiler , amb 1,59"47. La nord-americana es proclama campiona del Trofeu Mare Nostrum, seguida de l'australiana Sophie Edington i del primer home, el suec .

La vint-i-novena edició es disputa entre el 10 i l'11 de juny del 2008. La disputa dels JJ.OO. a no és cap obstacle per a que hi hagi una participació molt rellevant, amb gran part de l'equip australià. Estem en plena època dels banyadors.miracle. Alicient afegit a aquesta edició del Gran Premi de Barcelona per als nedadors espanyols és la possibilitat d'aconseguir les mínimes per a formar part de l'equip olímpic que participarà als JJ.OO. de Beijing. Cauen un total de 8 rècords del Circuit, 5 de dones i 3 d'homes. Els de dones, amb els 1,58"82 en 200m.lliure de l'australiana Linda McKenzie; els 8,26"88 de la sudafricana Wendy Trott en els 800m.lliure; els 27"82 de l'australiana Sophie Edington en 50m.esquena, i a només 16 centèsimes del seu rècord mundial; els 2,09"17 de la japonesa Hanae Ito en 200m.esquena (anterior, 2,09"93 de la seva compatriota Reiko Nakamura el 2006), i els 1,05"72 de l'australiana Leisel Jones en 100m.braça. Els tres dels homes van ser els 25"05 del sudafricà Gerhard Zandberg en 50m.esquena; els 54"22 de l'australià Ashley Delaney en 100m.esquena, i els 23"91 d'un altre australià, Andrew Lauterstein, en 50m.papallona. Són superats un total de 21 rècords de la competició, més un d'igualat. Dotze més l'igualat entre les dones, nou entre els homes. Entre les dones, per a l'australiana Linda McKenzie, amb 1,58"82 en 200m.lliure; la sudafricana Wendy Trott, amb 8,26"88 en 800m.lliure; l'australiana Sophie Edington amb 27"83 en 50m.esquena; dos en els 100m.esquena, per a l'espanyola Nina Zhivanevskaia, amb 1,00"99 a les eliminatòries, perdent-lo a la final, que guanya l'australiana amb 1,00"58; en els 200m.esquena per a la japonesa Hanae Ito amb 2,09"17; dos per a l'australiana Leisel Jones, amb 1,05"72 i 2,20"58 en 100 i 200m.braça (a només quatre centèsimes del seu rècord mundial); tres per a la també australiana Felicity Galvez, dos en els 100m.papallona, igualant-lo, 58"11, a les

eliminatories, per a superar-lo a la final amb 57"60, mentre supera el de 200m.papallona amb 2,07"87 a les eliminatories, i, finalment, una altra australiana, Stephanie Rice, supera el dels 100 i 400m.estils amb 2,11"94 i 4,35"82. Entre els homes, els rècords són, per partida triple, per a l'australià Eamon Sullivan, amb 22"05 a les eliminatories dels 50m.lliure, i 48"72 i 48"46 a les eliminatòries i final dels 100m.lliure (els anteriors 49"12 eren del rus Alexander Popov, des del 1995); el dels 50m.esquena per al sudafricà Gerhard Zandberg amb 25"05; els altres dos d'esquena per a l'australià Ashley Delaney, amb 54"22 i 1,57"22 en 100 i 200m.; el dels 100m.braça per al noruec Alexander Dale Oen, amb 1,00"72; per a l'australià Adam Pine, 52"44, a les eliminatories dels 100m. papallona, i, finalment, el dels 200m.estils per a l'austríac Dinko Jukic amb 1,55"94. Un rècord de Espanya per a , amb 4,39"09 en els 400m.estils. Segona l'any anterior, l'australiana Sophie Edington es proclama guanyadora del Trofeu Mare Nostrum, per davant de l'austríaca Mirna Jukic i l'espanyola Nina Zhivanevskaya.

La trentena edició es disputa entre el 6 i el 7 de juny del 2009. Cauen un total de 10 rècords del Circuit, 8 de dones i 2 d'homes. Els de les dones en els 50 i 100m.lliure per a l'australiana Lisbeth Trickett, 24"21 i 53"87; el dels 200, 400 i 800m.lliure, tots tres per a la britànica Joanne Jackson, 1,57"84, 4,05"32 i 8,24"48; el dels 50 i 100m.esquena per a la russa Anastasia Zueva, 27"82 i 59"95; el dels 50m.braça de la russa Valentina Artemyeva, 30"56. Entre els homes, el de 100m.braça, per a l'australià Christian Sprenger, 1,00"38, i el dels 100m.papallona per a l'australià Andrew Lauterstein, 51"77. Són superats 17 rècords del Gran Premi, 9 de dones i 8 d'homes, tot aprofitant els banyadors-miracle, que semblen haver arribat al punt àlgid de la seva perfecció, la qual cosa donarà lloc a una "pluja" de rècords en els Mundials que es disputaran un parell de mesos després a Roma. Els rècords de noies són, dos, per a l'australiana Lisbeth Trickett (ex-Lenton), 24"21 i 53"87 en 50 i 100m.lliure; triplet per a la britànica, que supera els de 200m.lliure amb 1,57"84 a les eliminatories; el de 400m.lliure amb 4,05"90 i el de 800m. lliure amb 8,24"48; doblet per a la russa Anastasia Zueva, amb 27"82 i 59"95 en els 50 i 100m.esquena; rècord de 50m.braça per a la també russa Valentina Artemyeva, 30"56, i, finalment, en els 400m. Estils, per a la britànica Hannah Miley, amb 4,34"41. Els vuit de nois són per al brasiler Cesar Cielo, amb 21"97 en 50m.lliure; doblet per al rus , que supera els de 200 i 400m.lliure, amb 1,47"30 i 3,44"97; dos per a l'australià Christian Sprenger, que a les eliminatòries de 100m.braça assenyala 1,00"70, rècord que supera a la final, amb 1,00"38, mentre el seu compatriota Andrew Lauterstein, supera tres rècords, dos en els 50m.papallona, amb 23"70 i 23"36 a les eliminatòries i final dels 50m., i un dels 100m.papallona a la final, amb 51"77. Tres dones tornen a pujar al podi del Trofeu Mare Nostrum, amb dues russes, Anastasia Zueva primera, i Valentina Artemyeva tercera, amb la sueca Therese Alshammar incrustada entre ambdues.

Trenta-unena edició, que es disputa entre el 9 i el 10 de juny del 2010. Davant l'escàndol que ha produit l'ús dels banyadors-miracle, la FINA ha acabat prohibint-los, i això es nota en la quantitat de rècords superats. Del Circuit en són tres, tots en dones : el de la xinesa Yi Tang en els 200m.lliure, 1,57"64; el de la britànica Rebecca Adlington en els 800m.lliure, 8,21"25, un rècord que també ha estat superat per la danesa Lotte Friis, segona en 8,23"76; mentre el tercer anava a parar a la nord-americana Ariana Kukors amb 2,11"24 en els 200m.estils. Del Gran Premi de Barcelona en són un total de 5, 4 en noies i només un en nois : els de noies són per a la xinesa Yi Tang, amb 1,57"64

en 200m.lliure; per a la britànica Rebecca Adlington, 8,21"25 en 800m.lliure; per a la russa Yuliya Efimova, 30"44 en 50m.braça, i per a la nord-amerciana; Ariane Kukors, 2,11"24 en 200m.estils. L'únic dels nois és per a l'austriac Markus Rogan, amb 1,59"12 en 200m.estils. Hi ha, també un rècord d'Espanya en els 400m.estils a càrrec de Mireia Belmonte, 4,36"31. De bell nou tres nedadores copen el podi del Trofeu Mare Nostrum, amb victòria de la nord-americana , seguida de la sueca Alshammar, novament segona, i la russa Yuliya Efímova tercera.

Trenta-dosena edició, que es disputa entre el 4 i el 5 de juny del 2011. Es superen un total de deu rècords del Gran Premi Barcelona, dividits a parts iguals entre nois i noies. Dos doblets per a dues australianes. Amb els 59"81 i 2,07"91 de Belinda Hocking en 100 i 200m.esquena, i els 57"36 i 2,09"68 d'Alicia Coutts en 100m.papallona i 200m. estils, mentre l'altre rècords és per a la japonesa Natsumi Hoshi, amb 2,07"76 en els 200m.papallona. En nois, dos altres doblets, un per al japonès Ryosuke Irie, amb 53"48 i 1,54"62 en 100 i 200m.esquena, i l'altre per a l'hongarès Laszlo Cseh, amb 1,58"94 i 4,11"22 en els 200 i 400m.estils, mentre el sudafricà Cameron v.d. Burgh, superava el dels 50m.braça amb 27"56. Doblet japonès en el Trofeu Mare Nostrum, amb victòria de Ryosuke Irie, per davant de la seva compatriota Shiho Sakai, i de la russa Anastasia Zueva.

Trenta-tresena edició que es disputa entre el 3 i el 4 de juny del 2012, condicionada per la disputa poques setmanes després dels JJ.OO. de Londres (27 de juliol a 3 d'agost), que, com en d'altres ocasions iguals, dificulta, sobretot, la participació de nedadors no europeus, que tenen difícil desplaçar-se poc més d'una setmana a Europa, amb els Jocs Olímpics a les envistes. Assenyalem el minut de silenci que, desgraciadament, es va haver de guardar al iniciar-se la primera jornada, en record del bracista noruec Alexander Dale Oen, mort poques setmanes abans d'un desgraciat accident casolà, i el qual tenia previst participar en aquest Gran Premi de Barcelona. Només dos rècords del Circuit van ser superats : en els 800m.lliure, per la britànica Rebecca Adlington, que va assenyalar un temps de 8,19"86, superant els seus anteriors 8,21"25 del 2010, i en els 100m.braça, a càrrec del sudafricà Cameron van der Burgh, amb 59"73 (anterior del malaurat Dale Oen, 1,00"24 del 2011). Tampoc no n'hi van haver gaires més del Gran Premi Barcelona, que van ser només quatre, un de noies, el ja esmentat de la britànica Rebecca Adlington, 8,19"86 en els 800m.lliure, i tres en nois, per partida doble per al sudafricà Cameron v.d.Burgh, 1,00"11 a les eliminatòries dels 100m.braça, superat a la final amb un temps de 59"73, mentre el brasiler Kaio de Almeida superava el dels 200m.papallona amb 1,55"59 (a només 37 centèsimes del vell rècord del Circuit del mític rus Denis Pankratov, 1,55"22 del 1995). El Trofeu Mare Nostrum va ser per al sud- africà Cameron van der Burgh, i per a la britànica Rebecca Adlington.

Trenta-quatrena edició, 2013. Es disputa aquesta edició els 11 i 12 de juny, amb uns quants nedadors dels que l'any anterior havien brillat en els JJ.OO. de Londres-2012, un dels quals no va estar a l'alçada de la seva fama, el sud-africà Chad LeClos, campió olímpic de 200m.papallona, per exemple, però que va ser per culpa d'un procés gripal que només el va deixar nedar, precisament la seva prova, en la qual va ser eliminat de la final en ser només novè de les eliminatòries. Són, no cal dir-ho, dates molt favorables, tenint en compte que del 19 de juliol al 4 d'agost es disputaran a la ciutat els Mundials de Natació del 2013, la qual cosa és aprofitada per molts dels equips, per a quedar-se a la ciutat i preparar amb més tranquil·litat aquests Mundials.

Rècord d'Europa per a la lituana Ruta Meilutyte quan ha guanyat els 50m.braça amb un temps de 29"96; un temps que també és rècord del Circuit i de la competició, mentre en els 100m.braça supera el rècord de la competició amb 1,05"21; tres altres rècords de la competició han estat per a Hosszu, amb 1,57"14 a les eliminatòries de 200m.lliure, i, ja a les finals de la tarda, per a la japonesa Aya Terakawa 59"47 en els 100m.esquena, i per al sud-africà Roland Schoeman amb 23"30 en els 50m.papallona. El rus Viatcheslav Sinkevich i la lituana Meilutyte es van adjudicar el Trofeu Mare Nostrum.

Trenta-cinquena edició, 2014. Es disputa els 14 i 15 de juny, amb una bona participació estrangera, que dóna un excel·lent resultat a nivell cronomètric, com es pot veure en el capítol de rècords. No es pot dir el mateix en regerència a l'equip espanyol, habitual participant en la competició, que en aquesta edició brilla...per la seva absència (encara que no tots els seus integrants) que han canviat per una estada en altura a Sierra Nevada Diguem que en el programa de proves de lliure de dones es canvien els 800m. pels 1.500m., un canvi, però, que tindrà un futur molt incert, tota vegada que no es tornaran a nedar fins el 2017. Quinze rècords de la competició (7 de dones i 8 d'homes) assenyalen aquesta edició ; la russa Veronika Popova, 1,56"20 en 200m. lliure; la britànica Jazmin Carlin, 4,04"03 i 16,07"41 en 400 i 1.500m.lliure; la danesa , 25"27 i 57"20 en 50 i 100m.papallona; i dues altres britàniques, Siobhan Mª O'Connor, 2,09"63 en 200m.estils, i Hannah Miley, 4,33"25 en 400m.estils. Entre els homes, el nord-americà Nathan Adrian, 21"73 i 48"08 en 50 i 100m.lliure; el japonès Junya Koga, 24"66 en 50m.esquena; un altre japonès, Ryosuke Irie, 53"12 en 100m.esquena; el rus Andrey Nikolaev, 27"48 en 50m.braça; el britànic Adam Peaty, 59"25 en 100m.braça; el japonès Yasuhiro Koseki, 2,08"87 en 200m.braça; i un altre japonès, Daiya Seto, 1,55"18 en 200m.papallona. Mentre que els 25"27 de la danesa Ottesen en 50m.papallona, i els 2,09"63 de la britànica O'Connor en 200m.estils, són els únics rècords del Circuit que s'han superat. El japonès Yasuhiro Koseki i la danesa Jeanette Ottesen es van proclamar guanyadors del Trofeo Mare Nostrum d'aquesta edició.

Trenta-sisena edició, 2015. Els 10 i 11 de juny es disputa aquesta trenta-sisena edició, del Gran Premi, en la la notícia destacada és la baixa de Mireia Belmonte que, per una lesió al muscle es veu forçada a descansar. Per segona vegada en la competició d'homes, la prova dels 800m.lliure substitueix a la dels 1.500m. Es van superar un total d'11 rècords de la competició (set de noies, i quatre de nois) : l'holandesa , 53"12 i 1,55"22 en 100 i 200m.lliure; la danesa , 59"37 en 100m.esquena; una altra danesa, Jeanette Ottesen, 57"15 en 100m.papallona; la japonesa Natsumi Hoshi, 2,07"58 en 200m.papallona; la britànica Siobhan O'Connor, 2,09"56 en 200m.estils; l'hongaresa Katinka Hosszu, 4,31"93 en 400m.estils; el canadenc Ryan Cochrane, 7,52"51 en 800m.lliure; el britànic Adam Peaty, 27"25 en 50m.braça; el sud- africà Chad LeClos, 1,54"90 en 200m.papallona, i el japonès Kosuke Hagino, 1,57"75 en 200m.estils. Únicament els 7,52"51 del canadenc Cochrane eren, alhora, rècord del Circuit. Els guanyadors dels Trofeu Mare Nostrum van ser l'alemany Marco Koch en homes, i l'hongaresa Katinka Hosszu en dones.

Trenta-setena edició, 2016. Disputada els 11 i 12 de juny, amb els Jocs de a les envistes, i un cert malestar dins de l'elit de la natació espanyola per les mínimes que s'han imposat per a participar en els Jocs "carioques", encara que la

participació de l'equip estatal és molt més nombrosa del què després ho serà a Rio. Són superats un total de deu rècords, més un d'igualat (tres de dones (més l'igualat), i set d'homes) : dos per a la sueca Sarah Sjöström en 100m.papallona, 57"14 a les eliminatòries i 56"96 a la final, més un igualat, en guanyar els 50m.papallona amb 25"27, igualant el rècord del 2014 de la danesa Jeanette Ottesen; l'hongaresa Katinka Hosszu, 4,30"75 en 400m.estils; l'ucraïnès Andriy Govorov amb dos rècords, 21"61 en 50m.lliure i 23"16 en 50m.papallona; el britànic , 1,46"91 en 200m.lliure; un altre britànic, Adam Peaty, 26"68 i 59"07 en 50 i 100m.braça; el sud-africà Chad LeClos, 1,54"52 en 200m. papallona, i el japonès Kosuke Hagino, 1,57"33 en 200m.estils. El de 400m.estils de l'hongaresa Hosszu, i els dos de 50 i 100m.braça del britànic Peaty són, també rècords del Circuit. L'hongaresa Hosszu, per segona vegada, i el britànic Peaty es van proclamar guanyadors del Trofeu Mare Nostrum.

Trenta-vuitena edició, 2017, que es disputa els 13 i 14 de juny, amb els Mundials de Budapest a les envistes, i un altre cop amb la problemàtica sobre les mínimes imposades per ser a la capital hongaresa. Assenyalem en el programa de dones la inclusió dels 1,500m.lliure, que no es nedaven des de l'edició del 2014. Com sempre en anys post- olímpics, la presència d'alguns campions olímpics, però també de medallistes d'argent i bronze, dóna un molt bon nivell a la competició, i encara que, com és lògic, a cada edició costa més superar els rècords de la competició (tenint en compte que els nedadors mai no poden venir "descansats" a aquesta competició), en cauen un total de ??? (?? de dones i un sol d'homes) : la sueca Sarah Sjöström és la gran guanyadora d'aquesta edició en imposar-se en quatre proves (50 i 100m. en lliure i papallona), superant els rècords de 50 i 100m.lliure, 23"96 (que a les eliminatòries ja havia igualat l'anterior rècord de l'australiana Lubby Lenton, amb 24"21) i 52"28, i 50 i 100m.papallona, 24"76 i 56"27; amb un triplet per a l'australiana Emily Seebohm, 27"80, 58"99 i 2,07"30 en les tres proves d'esquena; els 2,10"93 de la russa Yuliya Efímova en 200m. braça, i, finalment, els 2,07"10 de la catalana Mireia Belmonte en els 200m.papallona (que també guanya els 400 i 1.500m.lliure), mentre l'únic rècord d'homes anava a parar a les mans del rus Anton Chupkov pels seus 2,08"41 dels 200m.braça. Cal esmentar, també, l'homenatge que s'ha tributat a alguns dels nedadors olímpic que van participar en els Jocs Olímpics delm 1992, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari d'aquells Jocs, homenatge que compta amb la presència de Lourdes Becerra, Núria Castelló, Silvia Parera, Maria Pelaez, Itzíar Esparza, Elisenda Pérez, Cristina Rey, Sergi López, Ramon Camallonga, Jaime Fernández, Jorge Pérez, Sergi Roure i Carlos Ventosa, que són els qui han pogut assistir a aquest homenatge.

Trenta-nouena edició, 2018. La gran competència que s'imposa entre les competicions que s'organitzen arreu del món, fa cada cop més difícil reunir un bon conjunt de figures de la natació mundial, tenint en compte, a més, que el fet del professionalisme arrela cada dia més entre els nedadors i nedadores, i augmenta el preu de la seva presència. En aquesta edició, a més, es dóna la circumstància que la màxima figura espanyola, Mireia Belmonte, una assídua de la competició, pateix una lleu indisposició que la impedeix de participar-hi (dos dies abans ja havia hagut d'abandonar també la segona jornada de l'etapa de Canet del Rosselló); a la baixa de la catalana s'hi suma la baixa forma de l'hongaresa Katinka Hosszu, una altra assídua de la competició, més anímica que física, doncs ha trencat amb el seu ja ex-marit i ex-entrenador, i no passa pel seu millor moment (malgrat tot, guanyarà les dues proves d'estils, encara que amb temps discrets). Tot això fa que no sigui aquesta una de les millors edicions en quant a noms, encara que

si pel que diu respecte dels temps aconseguits, alguns dels quals entren dins de les millors marques mundials de la temporada. Cauen quatre rècords de la competició, dos dels quals també ho són del Circuit : rècord doblats per a la nord-americana Kathleen Baker amb els seus 58"77 dels 100m.esquena (3ª MMMA), i per al japonès Yasuhiro Koseki, que guanya els 100m.braça amb 59"01. Els altres dos rècords del G P de Barcelona són per a la danesa Mie Nielsen, pels seus 27"73 en 50m.esquena, i per a un altre japonès, Ippei Watanabe en els 200m.braça assenyalant un nou rècord de 2,07"74, que en aquell moment representa la millor marca mundial de l'any, prova en la qual, més a més, aquest nedador té el rècord mundial amb 2,06"67. A nivell estatal, cal esmentar també el rècord estatal de 50m.lliure superat per la nedadora valenciana del C N Sant Andreu Lidon Muñoz, amb un temps de 25"20, abaixant una centèsima el ja seu anterior rècord.