Llinatges" Toponímics Andalusins a La Mallorca Del Segle XIII *
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
BSAL.f>()(20(>4). 13-38. De toponímia andalusina a antroponímia feudal. Els "llinatges" toponímics andalusins a la Mallorca del segle XIII * ANTONI MAS I FORNERS 0. Els llinatges toponímics andalusins, un reflex del "mudeixarisme" mallorquí'' En Fantroponimia mallorquina del segle XIII no són estranyes les designacions personals que incorporen un apel·latiu consistent en un topònim de l'illa anterior a la conquesta del 1229. Això ha fet pensar que les persones designades amb aqueix sistema (pronom més un locatiu seguit d'un topònim mallorquí o, també, un pronom seguit d'un topònim andalusi) eren o podrien sor indígenes mallorquins (andalusins) cristianitzats. Així. segons en Gabriel Alomar ciertos apellidos que figuran en documentos de años muy próximos al de la conquista, tanto en Mallorca como en Ihiza, y que indican un lugar de procedencia o de residencia (y de propiedad, en algún caso, en las mismas islas, sólo pueden corresponder a aborigénes cristianizados, que no perdieron el disfrute de sus tierras. Entre estos casos se hallan los del Palmer, de Capucorp, de Bunyola, de Caitnari, de Portmany, de Balanza!, etc....1 Aquesta asseveració, deixant a banda les connotacions ideològiques que la inspiren, no té cap suport documental, l·ls estudis d'en Ricard Solo" mostren que la •\quesi treball reprèn i amplw el coniirigul de l.i uimiimcacio "I.'onomástica aun u mitjà per a l'esiudi de l'origen dels colons de Mallorca en el segle XJIJ. I! cas dels "llinatges" toponímics mallorquins", que Ion presentada a la XVI Jomada d'Anlroponimia i Toponimia. Universitat de les Illes Balears, liinissalem, 22 de mare de 2011.1. [:.ls prenoms i llinatges i altres formes de designació apareixen sempre en la forma en qué turen publicats, ¡launa, castellanitzada o catalanitzada. Som conscient que les formes actualitzades en alguns casos ptnlen haver estat interpretades de manera incorrecta, però les característiques d'aquest treball, pens, tan innecessari la consulta directa de tots ets documents de què provenen. En tol cas. cal dir que aquestes referències provenen dels treballs d'especia! is tes en la documentació del segle XIII mallorquí, com en Ramon Rosselló i en Ricard Sou». Gabriel AI.OMAK ESTEVE Càtwosy oaiianos cu ei reina de Mallorca, l'alma, l'J7)t, 80. Ricard SOTO ("OVU'-VSY: "Sobre mudéisars a Mallorca fins a finals det segle XIII", Estudis de Prehistòria. d'Història de Mayurqa i ¡/'Historia de Mallorca dcdicul\ ti Guillem Rosselló i BiirJtiy, Palma. I982. l')7-22l: "Mallorca, 1229-1302: Del repartiment a las ordinacions", Historia de los 14 ANTONI MAS FORNERS pràctica totalitat dels andalusins tret. potser, dc la família Ahennàsser \aren ser desposseïts dels seus hens i que la gran majoria (bren esclavitzats. A més. els indígenes que es pogueren alliberar i que continuaren residint a l'illa normalment se convertien al cristianisme i. en aquest cas, adoptaven els sistemes de designació propis dels colons, sovint prenent el "llinatge" de l'antic propietari. l·ii Bartomeu rom i Obrador, recolzat per la consulta d'abundant documentació, és molt més caut. En paraules d'aquest autor: "Ya sabemos que en este siglo [el segle Xlllj empezaron a constituirse nombres y apellidos de persona: unos añaden al nombre el topónimo de procedencia, otros simplemente un onomástico o cualidad tísica o moral, otros su condición o profesión. Llama la atención que nos encontremos en el territorio de Llucmajor a un Simón de Punxuat y un Pedro de Capocorp, lo mismo que en otras partes un Nicolás de Aunent. un Pedro Gotmar. un Jaime Gehelí, un Bartacus de Alcudia, un Guillermo de Belera. un Jaime Bunyola, un Guillermo Bóquer, etc. No hay duda de que en el caso de Pedro de Capocorp se trata de la adaptación del sobrenombre de lugar, porque era hijo de Berenguer Nadal. Pero ¿y en los restantes casos'.' ¿.Hemos de pensar en un abandono del apellido ascendiente? O ¿pueden ser algunas gentes de! sustrato instilar'.' Parece no existir duda en que parte dc estos topónimos son dc la isla. Y como los documentos al tratarse de esclavos son explícitos y así lo hacen constar, todos los mencionados sun gente libre, de semejante condición que cualquier otro repoblador venido de fuera. En el siglo XIV encontramos muchos otros distinguidos con el nombre de lugar mallorquín por apellido: Jaime Dayani. Pedro de Balig. Jaime Tuyent. Arnaldo Luchmajor, etc"\ Per tractar d'esbrinar l'origen d'aquestes formes dc designació és imprescindible, tal com féu en Bartomeu Font. situar-les en el context social en què s'inserien: una societat amb un sistema autroponímic encara no consolidat, i cn la qual la condició d'csclau. de llibert o batial es feia constar explícitament en la documentació, ateses les connotacions jurídiques que comportava. I en consonància amb l'anterior, s'ha tenir present també que les persones que apareixen reterenciades amb designacions toponímiques mallorquines eren lliures, i que no s'indica mai que anteriorment haguessen tengut una situació jurídica diferent. L'anterior, i les dades que exposaré més endavant, em fan pensar que aquestes formes de designació es formaren quan colons que s'establiren o reberen terres en un determinat indret passaren a ser designats amb el topònim de la contrada. Però, per argumentar-ho adequadament, caldrà descriure abans les característiques del sistema autroponímic mallorquí del segle XIII. pucNn\ c/t' ExiMtmt ÍJÍ\ antiguo* tcrritttnit* ile la t'arami tic araron. Artigan, Haícarcs. i '¡ituíufw. fttfi Vali-iu-imm. Madrid. I')!<4. I l"-lZlí: situació dds andalusins (musulmans i hatcjalsl a Mallorca despres dc la o>n(.|iai'sla cuialaua del I 2."ïl>". \ telantes dc la casa dc \ 'claztfiicz. XXX {I K Madrid. I llLM. I(i7-;il6. lïarlomcu I'ON'I OHKMÏOK: ftnttffia dc t.inctnaior. J'alumc/i ¡trímera. Dc ht ¡trcíaMana ai slgïa .V/f. Mallorca. Iim.lí7. Dl: TOPONÍMIA ANtJALUSINA A ANTROPONÍMIA FEUDAL 15 1. Les característiques de l'onomàstica dels ctilons cristians de Mallorca El sistema antroponimic dels colons cristians de Mallorca no t'eia altra cosa que reproduir els de les seves zones d'origen. Com esdevenia en la mateixa època a l'Aragó, Occitània i Catalunya i el Regne de València, l'antroponímia dels colons es caracteritza per estar constituïda per un pronom seguit d'un o més apel·latius ("llinatges")4. Aquests apel·latius o designacions poden consistir, tal com indica n'Enric Guinot en5: a. Pronoms, en ús o no durant e! segle XIII (Alemany, Bernat, Cifre, Joan, Ramon...). b. Malnoms, relacionats o no amb les característiques físiques (Arrapat, Roig, Verd...). c. Noms d'ofici (Batle. Coc. Ferrer. Mestre...)". d. Noms de plantes, accidents geogràfics, elements de la natura i construccions (Carrera. Fàbrega, Puig. Serra...). e. l·lagiotopónims (Sant Boi, Sant Marti. Santa Coloma ...)". f. Prenoms amb particules especials, concretament: I)Les partícules -ez, -iz i -oz de determinats llinatges aragonesos, castellans, navarresos i portuguesos, posteriorment catalanilzats a Mallorca en es, -is, i -os (Ferrandis. Monyos. Nunis)". Cal recordar que. cu la gran majoria dels documents. Ics doncs apareixen designades únicament amb un prenom, 411è moll so\ ¡111 apareix acompanyat d'una descripció, que solia consistir ¡1 indicar-ne la litiació paterna, de qui era esposa o de qut era marc. Si les doncs únicament apareixen designades amb el prenom, la referencia ei o a partir d'una figura maseulma, en ta gran maioria dels casos, esdevé implícita pel context documental. Tot i que aquesta enumeració es basa directament cn l'exposició de n'Enric (ll'lNor RODRÍGUEZ; Els fundadors del Regne de València. Repoblament, antroponimia i llengua a la València medieval. València, l'J'W. 1(11-11 I, els exemptes que les il·lustren procedeixen dc documentació mallorquina i els comentaris que l'acompanyen són obra meva. Aquest apel·latiu, en alguns casos, podia respondre a l'ofici que exercien les persones que hi eren anomenades. Aixi, el I2U7 en Pere ferrer de Santa Margalida oferia 101) lliures en una subhasta d'una fabrica (l'ahrega) 0 obrador a Manacor(ARM F.RC 354 f. IWi). FI 12«SK cn Berenguer Baile erad batle d'en Bemal de Santa Fugenia a Mallorca (Josep Í'APM Jl W La vila de Santa Maria del Camí. Volum primer. De ta prehistoria al segle XVI. Mallorca. 1980, 48). Jo hi afegiria un matis: sempre que no eoincidesquen amb noms de població, sobretot si van precedits d'un loealiu. En aquests casos resulta problemàtic destriar a quina realitat fa referència cl topònim. En aquests casos, cal tenir present que molls dels hagiolopóninis poden fer referència a una localitat Això darrer resulta relativament clar quan l'hagiotopóiiim apareix precedit d'un loealiu. però també són freqüents els que no hi estan precedits. També en general—és habitual que l'apel laliu d'un maleix individu aparega precedit 0 no de loealiu. A més. cal fer esmeni en la tendència a simplificar la designació prescindim del loealiu. cn la qual farem esmeni més endavant. Sobre l'antroponímia aragonesa, vegeu el treball d'en Carlos LALIENA CORBERA! "Los sistemas antroponimic os en Aragón durante los siglos XI y XII", Antroponimia v sociedad. Sistemas dc identificación hispona-ertsiionas ca las siglos IX a Xill. Valladolid, 1 *JLJ5. 231 - 258 i cl volum col·lectiu amb les referències (Di\ l-.Ksns MluKS) Antroponimia y suciedad. Sistemas dc identificación hispano- AMONI MAS I•ORNI RS 2) L'article salat que precedeix determinades designacions ("sa Fàbrega", "sa Torre"), cn català o llatinitat en t/c. g. Les designacions toponímiques referides a noms de lloes, tinences, masos, poblacions, comarques regions i els gentilicis que en deriven, que poden indicar tant l'origen concret p recent del colon com el dels seus avantpassats"'.