Proposta D'identificadors De Les Línies De Transport Públic Regular De
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
PROPOSTA D’IDENTIFICADORS DE LES LÍNIES DE TRANSPORT PÚBLIC REGULAR DE VIATGERS A L’RMB abril 2003 PROPOSTA D’IDENTIFICADORS DE LES LÍNIES DE TRANSPORT PÚBLIC REGULAR DE VIATGERS A L’RMB 1. Necessitat i oportunitat de la proposta A l’hora actual, després de la creació de l’ATM, des de l’Administració pública es contempla el sistema de transport públic metropolità com un tot i es pretén conferir aquesta mateixa visió a l’usuari. En són bons exemples l’aprovació del Pla Director d’Infrastructures, la redacció del Pla de Serveis i, per descomptat, la implantació de la Integració Tarifària, inserida en la vida quotidiana de l’usuari. En la situació actual, els identificadors de les diverses línies de transport regular són competència dels operadors respectius. Això vol dir que en alguns casos, com són la quasi totalitat de les línies interurbanes, són inexistents, i les línies es reconeixen i identifiquen exclusivament per la descripció del seu recorregut. En d’altres casos, habitualment els operadors de més envergadura, aquests s’han preocupat de dissenyar uns codis identificatius i difondre’ls als usuaris. En conseqüència, han ideat un sistema o una llista d’identificadors coherent internament, però sense tenir gaire en compte els dels altres operadors, la qual cosa pot donar lloc a contradiccions entre els diversos operadors i, per descomptat, desinformació i fins i tot confusió entre els usuaris. Transports de Barcelona és l’operador que sense dubte ostenta una tradició més llarga en la numeració de les línies de superfície, primer de tramvia, i després de troleibús i d’autobús, ja que la primera proposta té una antiguitat de vuitanta anys. Els operadors ferroviaris també s’han vist impel·lits a resoldre el problema. Així, el Metro de Barcelona numera les seves línies arran del seu primer Pla, l’any 1966, Renfe Rodalies dissenya els seus codis tan sols uns deu anys enrere, i FGC crea identificadors per a les seves línies encara amb posterioritat a aquesta data. Algun altre operador ha creat codis particulars per a les seves línies, com és Sarbús i l’Empresa Casas. Tan sols una Administració titular, l’EMT, ha dissenyat un sistema unitari d’identificadors, que ha implantat a les diverses línies de la seva competència, amb independència de qui en sigui l’operador. Per tal d’ampliar aquesta visió abans esmentada, única i integrada del sistema de transport públic de viatgers a l’RMB, el document present proposa un sistema homogeni d’identificació de línies de transport regular, lligat a les característiques funcionals i geogràfiques de la línia, però independent del titular i de l’operador. 2. Principis generals L’identificador que es proposa és un codi de tres caràcters. Aquests caràcters són de preferència dígits o xifres, ja que l’usuari els recorda sempre millor que les lletres. Tanmateix, en alguns casos també s’utilitzen algunes lletres, quan ho requereixen característiques funcionals o bé quan l’ús les ha consagrades. En concret, aquestes apareixen en les identificacions dels serveis ferroviaris, dels nocturns i d’alguns urbans. A part d’aquest codi, no s’exclou que alguna línia pugui ostentar un sobrenom que acompanya el codi, sobretot si aquest l’avala una tradició. És el cas de la línia 60 de Transports de Barcelona, que l’empresa difon amb el nom de “Ronda Exprés”, o de diversos serveis de FGC. Proposta indicadors de línies regulars 1 Identificaci_ l_nies RMB 22/12/a La proposta distingeix entre els serveis ferroviaris i els viaris. S’exposen en primer lloc els ferroviaris, que comprenen tant els trens de rodalies com el metro com el tramvia, i després les diverses línies d’autobús. 3. Serveis ferroviaris La proposta pren en consideració les actuacions previstes en el PDI 2001 – 2010 aprovat per l’ATM així com el Pla de Transports de Viatgers aprovat per la DG de Ports i Transports. Dins la Regió Metropolitana de Barcelona, es consideren quatre tipus de serveis, en funció de la seva freqüència i de la longitud de l’itinerari. · Serveis urbans: línies de metro i altres serveis ferroviaris limitats estrictament a la conurbació barcelonina · Serveis metropolitans: recorregut màxim de l'ordre de 40 km i intervals de pas iguals o inferiors als 15 minuts · Serveis de rodalies: recorreguts no superiors als 80 km i intervals iguals o superiors als 20 minuts · Tramvia La identificació de tots els serveis consta d’una lletra inicial i d’una o dues xifres darrere seu. D’acord amb aquesta classificació, la lletra assignada és la inicial de la paraula que classifica el servei, llevat dels serveis urbans, en què l’ús ja ha consolidat la lletra L. És a dir, · L per als serveis urbans · M per als metropolitans · R per als de rodalies · T per a les línies de tramvia 3.1. Serveis urbans: metro i línies urbanes d’FGC S’apliquen els principis següents: · Les línies de metro actuals mantenen els seus indicadors, L1, L2, L3, L4 i L5. · Les línies urbanes d’FGC, actualment U6, U7 i S3 esdevenen L6, L7 i L8. · La futura línia prevista al PDI serà L9 i/o L10, per a les dues branques de què constarà a cada extrem. · La línia L11 és el metro lleuger en construcció de Trinitat Nova a Can Cuiàs · La línia L12 és la prevista al PDI entre Sarrià i Castelldefels Així doncs, la relació de línies existents i previstes és com segueix, on en negreta consten els trams ja en servei: Proposta indicadors de línies regulars 2 Identificaci_ l_nies RMB 22/12/a L1 El Prat (Pl. Catalunya) – Feixa Llarga – Fondo - Badalona Centre L2 Fira 2 – Paral·lel – La Pau – Pep Ventura - Badalona Centre L3 Zona Universitària – Canyelles - Trinitat Nova L4 Trinitat Nova – La Pau - Sagrera TAV L5 Cornellà – Horta - Vall d’Hebron L6 Pl. Catalunya – Reina Elisenda L7 Pl. Catalunya – Av. Tibidabo L8 Gràcia/Provença - Pl. Espanya – Molí Nou L9 Aeroport - Can Zam L10 Zona Franca – Gorg L11 Trinitat Nova – Can Cuiàs L12 Castelldefels- Sant Boi de Llobregat - Sarrià 3.2. Serveis Metropolitans En el moment actual, només FGC fa ús d’aquest tipus de codis. Es respecta la xifra que ja utilitzen en el moment present per a les línies del Vallès. Recorregut Oper. M1 Pl. Catalunya – Terrassa Centre- Terrassa Can Roca FGC M2 Pl. Catalunya – Sabadell Rambla – Sabadell Pl. Espanya FGC M3 Gràcia/Provença – Pl. Espanya - Martorell Enllaç FGC S’indica en negreta el tram en servei. 3.3. Serveis de Rodalies o Regionals En les línies de RENFE, se substitueix la C actual per una R, amb la qual cosa fan servir els codis R1 a R4. FGC manté els codis R5 i R6 per a les línies de Manresa i Igualada. La relació de codis actuals queda, doncs: Recorregut Oper. R1 Aeroport – (L’Hospitalet -) Barcelona – Mataró – Maçanet. Renfe R2 Sant Vicenç de Calders – Vilanova i la Geltrú – Barcelona – Renfe Granollers- St. Celoni – Maçanet R3 L’Hospitalet - Barcelona – La Garriga – Vic Renfe R4 Sant Vicenç de Calders – Vilafranca del Penedès - Barcelona – Renfe Terrassa – Manresa R5 Gràcia/Provença – Pl. Espanya - Manresa Baixador FGC R6 Gràcia/Provença – Pl. Espanya - Martorell – Igualada FGC 3.4. Tramvia Es reserven els codis T1, T2 i T3 per a les diverses línies del Tramvia Diagonal - Baix Llobregat un cop entri en servei, així com les T4 i T5 per a les línies previstes al Tramvia Glòries – Besòs. Proposta indicadors de línies regulars 3 Identificaci_ l_nies RMB 22/12/a 4. Serveis d’autobús 4.1. Diürns urbans de Barcelona Se’ls reserven els codis del 001 al 199. Es tracta de les línies de TMB, que mantenen el seu identificador actual quasi en la seva totalitat, les quals en la majoria de casos tenen una llarga història darrere, que sol arrencar dels inicis de la numeració de les línies de tramvia, quan es van unificar els diferents explotadors de l’època. Tanmateix, caldrà modificar les línies del bus de barri, amb valors superiors al 200, i algunes altres línies (400, 505, 637, 994 i 995). Aquest criteri també és d’aplicació per a les línies urbanes de Barcelona explotades per altres operadors, (Authosa, Lydia, TCC,...) que mantenen els seus identificadors, habitualment entre el 80 i el 89. 4.2. Diürns de l’EMT, excepte TMB Se’ls atribueixen els codis del 200 al 299. Les actuals línies començades per L o per B haurien de substituir aquestes lletres per un 2. 4.3. Diürns interurbans de la resta de l’RMB En aquest tipus de línies, sovint amb freqüències inferiors a les de les línies suburbanes, apareixen serveis amb un nombre reduït d’expedicions diàries, sense prou entitat per tenir un identificador exclusiu. Per aquesta raó s’ha cregut oportú de diferenciar entre servei i línia, i associar l’identificador a la línia. Els criteris seguits per agregar serveis formant línies són els següents: · Dins d’una mateixa línia s’agrupen diferents serveis que comparteixen el recorregut principal. No caldrà diferenciar-los si en conjunt no superen les 16 expedicions diàries en tots dos sentits, que ve a correspondre a una expedició cada 2 hores en un mateix sentit. · Per a les agrupacions de serveis de més de 16 expedicions diàries, es considera que una línia ha de tenir un servei principal representatiu que reculli almenys un 75 % de totes les expedicions d’aquella línia. · En conseqüència, si dins d’una línia les altres expedicions no principals representen més del 25% del total d’expedicions aquests constituiran una nova línia. La tria dels serveis a escindir en el nou identificador serà funció de la tipologia concreta del grup però, en la majoria dels casos, coincidirà amb el segon servei en importància d’expedicions.