EDICIÓ CAP DE SETMANA CAP DE SETMANA 12 I 13 MAIG 2018 D.E.S. C.O.N.N.E.C.T.A.

ARTS ESCÈNIQUES Arts escèniques: El festival Trapezi de Reus GASTRONOMIA / LLIBRES / MÚSICA CULTURA POPULAR Cultura popular: Girona, Temps de Flors CINEMA / ARTS VISUALS/ MUSEUS FIRES I MERCATS Festivals: Música i Lletra a Xàtiva

I LA CUP, QUÈ FARÀ?

ENTREVISTA ÒSCAR CAMPS OPEN ARMS ‘Des de l’1-O, rebem un 40% menys de donacions espanyoles’

ANÀLISI El futur de la UE: entre la transformació i la desintegració 2 EDITORIAL vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H VICENT I LA CUP, QUÈ FARÀ? PARTAL

[email protected]

La CUP ha convocat aquest diumenge el consell polític per a decidir si manté la posició d’abstenir-se en la investidura o si la canvia a un vot favorable, cosa que sembla poc probable, o bé a un vot negatiu, que significaria que Quim Torra no seria el president interior i molt probablement es convocarien eleccions el juliol.

Tots sabem que les decisions de la CUP són supose. Tinc la sensació que ara som en imprevisibles i, per tant, jo no sóc capaç de un moment menys important però també fer pronòstics. Tanmateix, sobre aquest vot rellevant, i l’error es repeteix. hi ha dos fets que crec que són importants — de remarcar. Però dit això, la segona consideració és que — la CUP també sembla interessada a marcar El primer té a veure amb les formes de nego- perfil propi. És cert que els anticapitalistes són ciació que mantenen els partits independen- un partit diferent dels altres, i que el consell tistes. Junts per Catalunya ha pres la decisió polític s’ha de reunir perquè ho han demanat que Quim Torra exercesca de president de la tres assemblees. Però també és cert que ha- Generalitat perquè ERC els havia dit que els vien anunciat oficialment que s’abstindrien corresponia a ells de decidir el candidat i la en qualsevol proposta de candidat, i ara no CUP havia anunciat que s’abstindria. No estic som aquí, i els altres dos partits companys de segur, però, que el mètode siga correcte i, de viatge confiaven en la seua paraula. fet, el possible canvi de posició de la CUP així — ho insinua. Amb tot plegat, torna a posar-se en relleu la — dificultat, enorme, de conciliar la voluntat po- El procés independentista ha estat, és i serà pular amb les decisions dels partits. Sempre he cosa de tres. No d’un de gran i dos de menuts defensat, i ho continue creient, que és millor ni de dos de grans i un de menut. És evident diversos partits que un de sol, i he explicat que la distància, en termes de nombre de que l’exemple quebequès i escocès fan pensar diputats, és gran i que la CUP no pot imposar que un sol partit independentista ho té molt coses als altres. Però també ho és que els seus bé per a governar però ho té molt complicat vots són imprescindibles. I, per tant, segura- per a guanyar la independència. L’experiment ment decisions d’una importància tan gran català en aquest sentit és molt il·lustratiu i com aquesta s’haurien de consensuar abans apassionant i per moments ha semblat que de presentar-se a la llum pública. era millor i més adequat. Però també té el — seu defecte, que és aquesta espècie de segrest És cert també que aquest cas no és el més reiterat de l’objectiu de la independència per greu que coneixem. El 10 de setembre, la tàctica dels partits. La pressió popular ha aquell famós dia de la República del mi- superat fins ara la gran majoria de les difi- nut, la CUP es va assabentar minuts abans cultats creades per aquest tacticisme, però del ple que Junts pel Sí havia decidit de això no vol dir que passe sempre. Tot i que al proclamar i desproclamar la República en final de tot –això no ho hauríem d’oblidar mai el mateix discurs. I és evident que això no ni de cap manera–, el fet rellevant seran els tenia cap sentit. No es pot menystenir un milions de votants que han decidit d’alliberar aliat imprescindible fins aquest extrem. el país, siga com siga. I tinguen o no l’acord Allò va ser molt greu i va deixar marca, dels partits. 3 MAIL OBERT 1/2 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H WILLIAM MORRIS I LES ABELLES MERCÈ IBARZ

Disseny per a paper de paret de William Morris (1834 – 1896). VW

L’agenda barcelonina vessa de cites culturals engrescadores Una agenda cultural que converteixen aquesta estranya primavera política en un engrescadora es corona mapa de propostes. Atrafegats i superats per la cosa política, a Montjuïc amb dues pel lloguer del pis, per si hi haurà eleccions o no, per la gent exposicions que plantegen a la presó (elles i ells) i a l’exili (ells i elles), per la confusió de al visitant la pregunta pensar què estem vivint i com continuarem, la vida cultural clau: com viure? prossegueix. Es tracta de no deixar-se decandir. Aquest verb que es diu poc, tan bonic, ve a tomb: ‘El primer deure ciutadà és no deixar-se decandir.’ Alimentar l’ànima, els ulls, el cor.

Són dies de la poesia al carrer i en recitals que recorden les veus de Maria-Mercè Marçal, Montserrat Abelló, Carles Santos, que ja no hi són, i d’un bon planter de veus vives, un programa dens, fins dimecres. I aquest cap de setmana se celebra així mateix a Sant Andreu la fira del llibre Literal, dedicada a recordar el Maig del 68, el feminisme i les llibertats, amb la presència de l’activista política negra nord-americana Elaine Brown i l’irreverent còmic italià Leo Bassi que actua avui al vespre a la Fabra i Coats, entre més propostes de la fira que se celebra a l’Ateneu Harmonia.

Primera Persona, el festival de veus literàries, musicals i cinematogràfiques que s’expressen així, en la visió directa de les coses a través de la pròpia experiència, és una altra de les 4 MAIL OBERT 2/2 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

cites d’aquest cap de setmana, en aquest cas al CCCB i amb un programa que reuneix, entre altres, l’escriptora nord-ame- Poesia per ricana Vivian Gornick i les cineastes catalanes Carla Simón i Barcelona durant Elena Martín. I més gent. una setmana, la Un altre programa d’interès és el del Born, ‘Descolonitzar fira Literal del llibre Europa’, dedicat a les memòries colonials, que proposa un de pensament recorregut per la Barcelona dels negrers i esclavistes Joan Güell alternatiu i el i Antonio López. La ruta passa per diversos punts del centre festival Primera de la ciutat on encara hi ha vestigis de la presència d’esclaus Persona omplen la a l’espai públic, com la plaça de la Catedral, que durant l’edat mitjana era un punt important de compravenda d’esclaus, i ciutat de veus la plaça de Catalunya, que va ser l’escenari de manifestacions a favor de l’abolició de l’esclavatge.

Al MNAC hi ha I un recordatori més, important, per a la setmana entrant: una visita al MNAC i a la Miró, que són els últims dies de dues William Morris, exposicions ben diferents, al costat l’una de l’altra, a Montjuïc. a la Miró artistes Acaben el 21, dilluns festiu. Al Museu Nacional, William Morris contemporanis (1834 – 1896), mestre de la simbiosi art i vida quotidiana. A la que veuen en les Miró, el món de les abelles, que amb les coses del clima i les comunitàries barbaritats que hi fem els humans estan en franca decadèn- cia. Els artistes han estat cridats per Martina Millà, directora abelles i la seva d’exposicions de la fundació mironiana, a plantejar-nos la vida difícil supervivència i el futur d’aquests éssers que treballen en comú per fer anar motius de reflexió la natura i produir mel, per viure en comunitat i pol·linitzar la i d’acció per al vida. Unes preocupacions que també tenia Morris, el precedent del modernisme en tants aspectes, un creador comunitari i present multidisciplinari: dissenyador, arquitecte, artesà, empresari, poeta, assagista, activista polític. El modernisme català no va tenir la seva empenta política, però sí que en va rebre l’influx de no separar art i artesania, art i vida a casa i al carrer. Socialista utòpic de pensament i pràctic en l’acció: disseny de mobiliari, tèxtil i vidre, edició de llibres, preocupat pel medi i les condicions de vida dels treballadors. Arts & Crafts, arts i oficis.

‘L’autèntic secret de la felicitat es troba en el fet de sentir un interès genuí pels petits detalls de la vida quotidiana’, deia Mo- rris. Arribo a la Miró i hi penso, en aquesta idea fonamental de l’artista anglès. La vida quotidiana, com la tenim? ‘Beehave’, títol de l’expo, contracció anglesa d’abella i comportament, es planteja com renaturalitzar la ciutat. Fer la vida quotidiana al carrer i a casa més amable. Un segle llarg després de Morris. No hi ha tanta distància, en veritat, entre les preocupacions de Morris i les que ara tants artistes senten i ens transmeten a la Miró. A mig camí de la indústria i l’art, cadascuna a la seva manera. Les dues exposicions són complementàries, un exercici d’imaginació que ens brinda l’atzar de l’agenda cul- tural. Els artistes del present parlen del sentir contemporani del passat: com viure.

Existirien els meravellosos dissenys florals de William Morris sense les abelles? 5 OPINIÓ CONTUNDENT 1/2 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H PUIGDEMONT NO S’HA DEIXAT MARCAR EL PAS JORDI SÀNCHEZ

Article de Jordi Sànchez des de la presó de Soto del Real

n política, el control que un deixa d’exercir sobre les institucions de govern és exercit per uns altres. De fet, el poder és una relació amb resultat suma zero; el que jo no tinc el té un altre. Per això no hi ha ha- gut mai en la voluntat del president Puigdemont ni Ede Junts per Catalunya la intenció de cedir o renunciar a cap espai de poder i encara menys al govern estatutari de la Generalitat.

Tots aquells que acusen els sobiranistes d’haver blocat la conformació de govern a Catalunya no haurien d’oblidar que abans de l’últim anunci per part del president Puigdemont del nou candidat a la investidura hi ha hagut fins a quatre intents d’investir un president. El primer amb ell mateix com a candidat (30 de gener), el segon i el quart amb la meva persona i el tercer amb Jordi Turull, essent aquest l’intent més dolorós, que va fer que ingressés a la presó al costat dels altres quatre diputats.

D’altra banda, no es poden valorar els cinc mesos transco- rreguts sense govern legítim a Catalunya des del 21-D sense analitzar les ingerències que, primer, el Constitucional i, després, el Suprem han imposat al parlament català. No són poques les veus reconegudes de professionals del dret, cate- dràtics de referència i fins i tot magistrats emèrits del Suprem i ex-lletrats del Constitucional que han denunciat públicament que aquestes ingerències eren impròpies d’aquests tribunals i que podien trencar la legalitat que diuen protegir. Veus, totes elles, al·legades del sobiranisme i procedents de territoris que res tenen a veure amb Catalunya.

El que ha passat a Catalunya des del 21-D és molt greu. Els jutges del Suprem han imposat el seu particular criteri, mo- dificant el mandat de les urnes, impedint a càrrecs electes l’exercici dels drets polítics sense ni tan sols estar processats. Una mena de decisió judicial preventiva, que suspèn drets polítics bàsics, fins a l’extrem que les Nacions Unides va demanar sense èxit a l’estat espanyol que garantís aquests drets de representació.

Per establir un paral·lelisme, és el més similar a la posada en 6 OPINIÓ CONTUNDENT 2/2 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

marxa d’un estat d’excepció, amb la diferència que cap marc jurídic no empara aquesta vulneració.

No tinc cap dubte que amb un resultat diferent el 21-D no solament no hi hauria hagut cap ingerència judicial en el poder legislatiu, sinó que probablement avui els presos ja estaríem en llibertat a l’espera de judici.

A tots aquells que els fa mal Espanya més els va doldre la voluntat expressada a les urnes el 21-D. I d’aquest dolor es va passar, un cop més, a reescriure aquesta pàgina de la història ‘tunejant’ les conseqüències dels resultats electorals per fer-los més del seu gust. Democràcia lowcost sense embuts.

Aquest és l’origen del torcebraç polític que ens porta fins a la porta de la cinquena sessió d’investi- dura, tres de les quals ni tan sols començades. Amb aquesta situació descrita, el president Puigdemont ha gestionat el temps. Ha estat la manera més vi- sible de demostrar el seu poder, el que li van donar els electors el passat desembre.

Però ningú no hauria de confondre la gestió del temps feta per ell amb la temptació d’anar a unes noves eleccions. Puigdemont no s’ha deixat marcar el pas per aquells que detesten els resultats del 21- D, però ell sempre ha tingut clar que no hi havia motius per a transitar cap a unes noves eleccions. Jordi Sànchez, la nit del 21 de setembre davant El lideratge polític del sobiranisme es farà millor amb un del Tribunal Superior govern de la Generalitat nascut del comandament del 21-D. de Justícia de Catalunya. El sobiranisme ha de refer en part la seva estratègia, més que ALBERT SALAMÉ no pas el seu horitzó democràtic. Aquest redisseny, aquesta actualització, aquest ‘aggiornamento’ del sobiranisme demo- cràtic en el camí legítim cap a la República requerirà temps. I en cap lloc no és escrit que sigui fàcil. Requerirà valentia, honestedat, generositat, determinació i confiança en els valors i principis de democràtics.

Però sense el govern tot seria més difícil, fins i tot obrir nous espais de distensió social i política i redibuixar noves fronteres que permetin d’ampliar espais socials i electorals del sobira- nisme republicanista per sobre del 48% actual.

Amb el futur govern –si els tribunals no ho impedeixen– i amb el lideratge de Puigdemont com a president a l’espera de ser restituït, continuarem avançant en els valors democràtics, els drets polítics i les llibertats, i garantirem el dret a un bon govern per a tots els ciutadans, impulsant més redistribució de la riquesa i més justa i una estabilitat per a garantir un creixement econòmic d’acord amb el potencial de Catalunya i el seu model de cohesió social. 7 CARTES PER LA LLIBERTAT 1/3 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H ‘ENS VEIEM A VIC’ CARTA DE JOAN COMA A MARTA ROVIRA

Carta de Joan Coma a Marta Rovira que s’ha exiliat a Suïssa · ‘Cartes per la llibertat’ és un espai de VilaWeb per a expressar la solidaritat amb els presos polítics i exiliats i, alhora, per a fer conèixer qui són

Benvolguda i estimada Marta:

T’escric des de Vic, la nostra ciutat. T’escric des d’on tu no hauries hagut de veure’t obligada a marxar mai. Recordo que, pocs dies abans del divendres 23 de març, vaig veure de lluny el teu company i la teva filla sortint del supermercat. En veure’ls vaig pensar que si no te n’anaves, si no desobeïes la citació i fugies de l’estat espanyol, acabaries empresonada. Quan va haver de marxar l’Anna, a final d’any, jo no ho veia gens clar. Se’m feia impossible d’assumir que una companya hagués d’exiliar-se. Se’m feia una muntanya pensar en tot el que això implicava per a ella, per als seus, per a nosaltres. I no ho entenia. Vaig plorar. I vaig tornar a plorar. Fins a entendre-ho. Certament, és impossible sentir el que les qui heu hagut d’exiliar-vos, o les qui han estat segrestades per l’estat, i la vostra gent, heu hagut de sentir aquests darrers mesos. Tanmateix, en veure el teu company i la teva filla, no vaig sentir res més que empatia per ells i per tu. L’amenaça d’un estat malferit i desembridat no pot ser tractada de cap altra manera que no sigui la més absoluta empatia i tota la solidaritat del món amb aquelles que la patiu. Sabem que aquest patiment va molt més enllà de la persona represaliada concreta. Les persones més properes, sovint anònimes, són les qui més ho pateixen. És per això que la solidaritat antirepressiva és tan important. Cal mostrar i demostrar que cap de les represaliades no esteu soles i que, per tant, elles, les anònimes, tampoc no ho estan.

El divendres 23 de març, tot baixant a Barcelona, vaig assabentar-me del teu exili. Vaig recordar com sortíeu, la nit anterior, del parlament i, més enllà dels teus, vaig pensar en la teva amiga i companya Maria. Vam escriure’ns i ella em va dir que aquell di- vendres es permetia d’estar trista, però que a partir de l’endemà tornaria a donar-ho tot. Aquell mateix divendres, més de 15.000 persones omplíem la plaça Major per mostrar la nostra solidaritat amb tu, amb la teva 8 CARTES PER LA LLIBERTAT 2/3 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

família i amics, i amb la resta de preses i exiliades. Hi vaig veure molta gent plorant. Ho recordo perfectament. Com recordo haver pensat que, d’alguna manera, i en la línia del que em deia la Maria, seríem capaços de convertir tota aquella tristesa en més compromís, força i dignitat per la resistència civil, desobedient, activa i no violenta que tard o d’hora exer- ciríem de manera massiva per fer front a l’autoritarisme del règim del 1978. En el marc polític en què ens trobem, no tenim cap més camí, ni per a créixer ni per a guanyar. Assumir uns costos elevadíssims per un objectiu encara major: la llibertat.

Deu dies després teníem ple a Vic. Sempre més recorda- ré aquell ple com el ple més trist de tota la legislatura. D’una manera o una altra, el teu exili era present en totes i cadascuna de les intervencions dels partidaris a l’auto- determinació i la República. A mig ple, a més, va sortir la notícia que l’estat espanyol havia detingut Hervé Falciani, amb l’evident voluntat de pressionar les autoritats suïsses per forçar la teva extradició i la de l’Anna. Un xantatge que, afortunadament, no els va funcionar. L’aparell repressor de l’estat quedaria, una vegada més, retratat. Una barreja de sentiments feia difícil de continuar tancats dins la sala de plens. Hauríem hagut de parar el ple. No ho vam fer, i vam continuar amb una moció amb què ens solidaritzàvem amb Pablo Hásel i Josep Valtonyc, els rapers condemnats a presó per la lletra de les seves cançons. Pocs dies després, l’estat detenia a la companya Tamara Carrasco, activista dels Comitès de Defensa de la República, compro- mesa amb la resistència civil activa i no violenta i acusada de terrorisme. Amb el Vidal vam anar a Madrid per donar-li suport. Afortunadament, tot i que amb unes mesures de privació de llibertat totalment inacceptables, va sortir. Tornant, al tren, vaig trobar-me amb un company d’Òmnium Cul- tural que venia de Soto del Real de veure en Jordi Cuixart, segrestat per l’estat des de fa pràcticament set mesos. Mentre parlàvem, pensava en la Txell i el seu fill. I en tot allò que en Jordi, fora del focus mediàtic i sense demanar-me mai res a canvi, ni con- dicionar cap de les decisions polítiques que preníem, ens va donar quan érem el meu entorn i jo que necessi- tàvem suport. El meu procés va coincidir amb el seu em- baràs, i en 9 CARTES PER LA LLIBERTAT 3/3 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

En el marc polític en què ens trobem, no tenim cap més camí, ni per a créixer ni per a guanyar. Assumir uns costos elevadíssims per un objectiu encara major: la llibertat

M’alegra veure que, davant del que ens fa l’estat espanyol, som capaces de construir una resposta col·lectiva i de ciutat

Jordi me’n parlava sovint, content. Tots plegats podem aprendre molt d’en Jordi.

Aquest és el context que ens ha tocat viure. En aquesta carta he intentat fer un repàs de coses viscudes les últimes setmanes i el balanç repressiu és esfereïdor. Certament, l’estat sembra por, però nosaltres no podem permetre que reculli res més que no sigui més compromís, més determinació i més soli- daritat. En aquest sentit, el dissabte 26 de maig celebrarem, a Vic, una jornada per mostrar-te el nostre suport. Volem omplir la plaça de la Catedral d’actes polítics i música. Hem recuperat el Moviment 30/03, com a plataforma de solidaritat antirepressiva, per tal de promoure i coordinar totes les ac- tivitats que farem fins a poder-te abraçar, lliure, a la nostra plaça Major. Hauria preferit que mai no haguéssim hagut de recuperar aquest moviment.

Tanmateix, m’alegra veure que, davant del que ens fa l’estat espanyol, som capaces de construir una resposta col·lectiva i de ciutat. Desitjo que també siguem capaces de construir-la en l’àmbit del país, tant aquí com a l’exili. Ens cal coordinació. Ens cal una resposta política, col·lectiva i de país. Som davant d’un judici de país, i només el guanyarem si som capaces de construir una estratègia política conjunta.

Una forta abraçada, Marta. Desitjo, de tot cor, tornar-te a veure per Vic amb la llibertat que, per ara, l’estat espanyol t’ha robat. Sempre endavant. 10 L’ÚLTIMA 1/3 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H L’APLICACIÓ DEL 155 DISPARA VUIT PUNTS L’INDEPENDENTISME PERE MARTÍ

La manifestació del 15 d’abril va omplir l’avinguda del Paral·lel de Barcelona. ALBERT SALAMÉ

TEMA DEL DIA Els partidaris d’una Catalunya Escenaris. L’aplicació de l’article 155 Aquests resultats demostren que, mentre independent passen del 40% al ha resultat negativa per a l’autogovern, ha estat en vigor, el 155 ha tingut l’efecte 48% entre el febrer i el maig, però ha contribuït a eixamplar el suport contrari al que volien els seus impulsors, en plena onada repressiva de de l’independentisme. Si més no, això que van ser el PP, el PSOE i Ciutadans. l’estat *** Morera nega qualsevol es desprèn de l’última enquesta del L’objectiu del 155 no era únicament des- possibilitat de finançament Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), segons tituir el govern legítim de la Generalitat irregular del Bloc *** Retiren una la qual l’independentisme ha pujat vuit i desmuntar les estructures d’estat, si- exposició sobre els presos polítics punts entre el febrer i el maig, els mesos nó també donar un correctiu polític a la a Andorra per agressions de plena vigència de l’article 155. Ara societat catalana perquè escarmentés i per ara, segons l’enquesta, el 48% dels abandonés la idea de la independència. Es principatins és partidari que Catalunya tractava de demostrar que amb la imposi- sigui un estat independent, i un 43,7% ció de l’autoritat estatal hi hauria un retorn no. L’última vegada que el CEO va pre- a la ‘normalitat’, cosa que finalment no guntar sobre el context polític, el mes tan sols no ha estat així, sinó que sembla de febrer, el suport a la independència que els ha sortit el tret per la culata. era del 40,8% i el no era majoritari, amb un 53,9% de suport. En tres mesos, s’ha El primer símptoma que les coses no donat la volta. anaven bé per als impulsors del 155 van 11 L’ÚLTIMA 2/3 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

neix el consell polític per decidir el sentit més llargues que hi ha hagut fins ara a la del seu vot. Si mantenen l’abstenció, comissió, l’actual president de les Corts L’enquesta del CEO Torra serà president de la Generalitat ha respost que no hi havia res contra el demostra que mentre ha en segona volta, però si opten pel vot seu partit i ha minimitzat la denúncia, estat en vigor, el 155 ha negatiu, la situació més probable seran perquè la considera ‘pràctica habitual tingut l’efecte contrari unes eleccions anticipades. L’enquesta del PP’, que ha portat als tribunals altres del CEO pot encoratjar la CUP, que pas- dirigents de Compromís. al que volien els seus saria dels 4 diputats als 11 en cas que ara impulsors, que van ser el hi hagués comicis. Aquest creixement Demanen 4 milions d’euros de fiança als PP, el PSOE i Ciutadans va acompanyat d’un lleuger descens de antics responsables de l’IVAM. El jutjat Junts per Catalunya i d’ERC, però l’inde- d’instrucció número 21 de València, que pendentisme manté la majoria absoluta. s’ocupa de la investigació oberta per su- posades irregularitats a l’Institut Valen- La majoria absoluta Una majoria absoluta que s’ha demostrat cià d’Art Modern (IVAM) durant l’etapa independentista resisteix que resisteix les baralles partidistes, de Consuelo Císcar, ha decidit d’exigir les baralles partidistes, les discrepàncies estratègiques i la re- una fiança de més de 4 milions d’euros a pressió de l’estat. El treball de camp l’ex-directora del museu; a l’ex-director les discrepàncies del baròmetre es va fer entre el 7 i el 27 financer, Juan Carlos Lledó; i a José Luis estratègiques i la repressió d’abril, i durant aquest període Carles Rueda, fill i hereu de l’artista Gerardo de l’estat Puigdemont va ser detingut a Alemanya, Rueda. D’aquesta manera, la jutgessa i Carme Forcadell, Raül Romeva, Jordi estima la sol·licitud de l’advocacia de Turull, Josep Rull i Dolors Bassa van la Generalitat, a la qual es va adherir el ser empresonats. En canvi, els partits fiscal, de demanar la fiança per a cobrir impulsors del 155 baixen. Ciutadans, l’import de les possibles responsabilitats lleugerament, mantenint-se com a força civils derivades dels suposats delictes de més votada, però el PSC i el PP de manera prevaricació administrativa, malversació més destacada, anant cap a la irrellevàn- de cabals públics, falsedat documental i cia política. En tot cas, cap dels partits estafa i frau a l’administració. L’advoca- impulsors del 155 no sembla que s’hagi cia de la Generalitat va argumentar que beneficiat electoralment de les mesures Consuelo Císcar, amb el coneixement repressives que han promogut. de Lledó, van destinar entre el 2004 i el 2006 diners públics a adquirir obres d’art ser les eleccions del 21 de desembre, MÉS QÜESTIONS falses fent-les passar per originals de que esperaven guanyar-les i aconse- Morera nega qualsevol finançament l’autor Gerardo Rueda –mort el 1996–, guir de fer govern amb una aliança de irregular del Bloc. El president de les i va desviar fons pressupostaris cap al partits ‘constitucionalistes’. Va guanyar Corts, Enric Morera, ha negat avui que hi patrimoni de José Luis Rueda. Ciutadans, però l’independentisme va hagi cap mena de finançament irregular mantenir la majoria absoluta al parla- del Bloc, formació majoritària de la coa- Retiren una exposició sobre els presos ment. L’única solució que han tingut per lició Compromís i de la qual va ser secre- polítics a Andorra per agressions. Un a impedir un govern independentista tari general. Morera ha comparegut a la aparador d’una antiga tintoreria de la ha estat anar boicotant judicialment les comissió d’investigació del finançament part alta d’Escaldes exhibia fins avui investidures de Carles Puigdemont, Jordi dels partits del senat espanyol, integrada un facsímil de l’obra de Santiago Sierra Sànchez i Jordi Turull. Ara serà Quim únicament pel PP, arran de la investi- que denuncia l’existència de presos po- Torra qui ho intentarà i, en principi, ho gació judicial sobre la relació del PSPV i lítics a Espanya. En les fotografies, s’hi ha d’aconseguir, tot i que el PP encara el Bloc amb l’empresa de comunicació veuen Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, demanava avui que el Tribunal Cons- Crespo Gomar. Morera ha mantingut un però també hi apareixen altres casos de titucional espanyol suspengués el vot tens enfrontament amb el portaveu del repressió, com els dels joves d’Altsasu. delegat de Puigdemont i Toni Comín per PP, qui ha dit: ‘Això és només la punta L’exposició va ser censurada i retirada de impedir que l’independentisme tingui de l’iceberg, i pot ser que el delicte elec- la fira madrilenya d’art contemporani, majoria a la cambra. toral estigui prescrit, però la sentència ARCO. La tintoreria andorrana ja ha patit no nega que hi hagi pràctiques il·legals dos actes vandàlics, el 31 de març i el 4 La investidura de Torra també depèn de relacionades amb Compromís, el Bloc i d’abril, i com que les denúncies del llo- la decisió de la CUP, que diumenge reu- el PSPV.’ En una de les compareixences gater, Alexis Estopiñán, no han rebut cap 12 L’ÚLTIMA 3/3 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Façana de la Universitat de Cervera. WIKIMEDIA COMMONS

resposta de la policia, ha decidit treure Aquests recursos també han rebut con- l’exposició de l’aparador. Estopiñán ha testació dins el mateix PP balear, on hi La xifra. El 26,7% és el defensat: ‘Simplement poso una obra ha discrepàncies sobre la seva necessitat. percentatge que han d’art perquè la gent reflexioni’ amb En el cas de Pollença, aquestes ajudes crescut les inscripcions per l’objectiu de fer ‘un al·legat a favor de també es donaven quan hi governaven a les proves de català que fa la llibertat d’expressió’. els populars. la Conselleria de Cultura de Salom acusa Més per Mallorca de la LA XIFRA les Illes ‘deriva nacionalista’ del govern balear. El 26,7% és el percentatge que han cres- La delegada del govern espanyol a les cut les inscripcions per a les proves de Illes, Maria Salom, ha acusat el govern català que fa la Conselleria de Cultura de Francina Armengol d’un ‘problema de les Illes respecte de l’any passat. de sobredimensionament del naciona- Enguany, s’ha arribat a les 14.786 ins- lisme’. Per Salom, el pacte de govern cripcions, que representen un 26,7% del PSIB amb Més per Mallorca dóna a més que l’any passat. És més, respecte la coalició més representació de la que del 2015, l’increment és del 215%, ja li pertocaria. ‘Per a ser presidenta, va que en tot l’any es van registrar 4.686 consentir que partits com MÉS tinguin inscripcions. la batlia de Palma i la presidència del Consell de Mallorca, que no els per- TAL DIA COM AVUI tocarien per la representació de vots L’11 de maig del 1717 Felip V signa el de- que tenen’, ha dit per defensar-se dels cret que funda la Universitat de Cervera. recursos que ha presentat l’advocacia de Considerades com un focus de resistèn- l’estat espanyol contra els ajuntaments cia antiborbònica, les cinc universitats de Pollença i Capdepera per a subvencio- del Principat (Barcelona, Girona, Lleida, nar la retolació d’establiments en català. Tarragona i Vic) són clausurades. 13 ENTREVISTA 1/5 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H ÒSCAR CAMPS ‘Des de l’1 d’octubre, rebem un 40% menys de donacions espanyoles’ Entrevista al fundador d’Open Arms

ELISABETH MAGRE

ANDREU BARNILS

scar Camps (1963) és fundador empresari, arriba a la redacció de Vi- Itàlia. És la primera que reben. Li de- d’Open Arms, l’ONG que ha sal- laWeb amb el casc de la moto al braç, manen set anys i tres milions d’euros. vat més de 59.000 persones de després d’haver-se reunit amb Enric morir ofegades a la mar Medite- Millo, delegat del govern espanyol, per- —Veniu de Ghana. Per què hi heu anat? rrània. El seu projecte va néixer què ha de fer tràmits legals per a establir —Hem tingut molts ghanesos al mig Òencara no fa tres anys, després de veure contactes amb Ghana. A l’entrevista del mar, i ni tan sols sabem quants han la inacció dels estats europeus a l’hora n’explica el perquè, i també parla de la mort. Però resulta que Ghana no viu de salvar vides. Camps, ex-socorrista i denúncia cursada contra Open Arms a situacions de conflicte: ni guerra, ni 14 ÒSCAR CAMPS 2/5 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Boko Haram. Res. No enteníem per què de guàrdia costa? Un cos que ha de vigilar se n’anaven del país i s’arriscaven tant. 350.000 quilòmetres de mar? No. A Líbia, Hem descobert que és per manca d’in- l’única cosa que fan és atrapar les bar- formació. Quan els rescatem n’agafem ques que surten a aigües internacionals... A la penúltima testimoni, i els enregistrem en vídeo. I les tornen cap a Líbia. Il·legal del tot. missió, se’m van Ens expliquen que han passat tres anys o Però això fan. I des que això passa, les quatre extorsionats a Líbia, com els han ONG volen que ens posem d’acord amb morir tres nadons de torturat o violat i que molts amics han els libis. I no hi estem d’acord. I arriben tres mesos mort en el viatge. I ens diuen que ells no les denúncies. Per això ara rebem les l’haurien fet si ho haguessin sabut. No denúncies. en sabien els perills. Si no, no s’haurien posat en mans de les màfies que actuen —I què us pot caure? de turoperadors: per vuit mil euros et —Set anys de presó. I tres milions d’eu- porto a Europa i et trobo feina. Per això ros. Podem patir els patrons. Ma mare, D’aquí a vint anys hem anat a Ghana. A informar. Hem ma dona, el Síndic de greuges de Bada- anat als col·legis del nord del país, la lona, etc. haurem de demanar part més deprimida, i hem fet xerrades perdó de sensibilització. I un d’ells, no pas un —Open Arms no tanca el cicle. Un cop blanquet com jo, els ha explicat la seva a terra, us oblideu, per exemple, si tin- experiència. Els expliquen que aquí no dran papers. Per què? obtindran els papers amb facilitat, que —Nosaltres defensem els drets hu- no tindran feina i que hauran de dormir mans al mar. Al món hi ha setze fluxos al carrer. La realitat. Que no és la realitat migratoris molt greus. Molt mortífers que ells veuen per les xarxes socials, i molt greus. I no hi ha ningú que els tota falsa. Recordeu quan aquí, els anys defensi. El canvi climàtic provocarà setze seixanta, la gent se n’anava a Alemanya i milions de desplaçats. I es desplaçaran tornava els estius amb Mercedes? Doncs per mar. Hi ha organitzacions molt més exactament la mateixa distorsió. grans i poderoses que nosaltres, i que són a terra. I al mar no n’hi ha tantes. —Quines novetats hi ha del vaixell re- Només tres. Metges sense fronteres, Sea tingut a Itàlia? Watch i nosaltres. Havíem arribat a ser —El vaixell ara ja el tinc lliure. Decisió dotze. Però les polítiques de protecció i del jutge. Però el fiscal ha al·legat. Ens descrèdit han anat fent caure projectes acusa de grup criminal i d’afavorir im- de les ONG. migració. Veurem com acaba. Mentre parlem, el vaixell arriba a Castelló. Ja li —Qui mana a Frontex? toca una inspecció. És un vaixell molt —Fabrice Leggerii, el director de Fron- vellet. Tenim l’Astral, el veler, a Malta, tex. M’odia. Som enemic mortals. Cer- fent canvi de tripulació. I fent les mis- queu ‘The New York Times’, ‘Òscar sions que aquest no pot fer. Camps’ i ‘Fabrice Leggeri’, i veureu. Hem estat junts a la mateixa sala, al —És la primera vegada en tres anys que parlament de Brussel·les. Frontex té un rebeu una denúncia. Per què ara? pressupost de 460 milions. El doble de —Perquè les regles del joc han canviat. fa uns anys. Fins ara, Itàlia es feia càrrec del rescat i coordinava les operacions. Ara Itàlia —Impressiona quan expliqueu que vol apoderar els libis: els dóna vaixells el mar Mediterrani està militaritzat, i formació, com Espanya. I que Líbia que saben tot el que passa amb drons. faci la feina de frenar la sortida de gent. Controlat fins al cm2. I que feu el que Convertir-los en els guàrdies. Però un us deixen. I punt. Permanentment con- país que no té un estat que controli el trolats. A tota hora. En tot moment. territori, ni orde jurídic que defensi els Correus constants a Roma, que decideix. seus ciutadans amb justícia, ara té un cos —Sí. De drons a satèl·lits. No puc fer res 15 ÒSCAR CAMPS 3/5 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Espanya ha ensenyat a Europa com no es fan les coses

ELISABETH MAGRE

pel meu compte. Tot mitjançant els ita- —Jo he perdut la confiança en la Unió siguem catalans ha fet que des de l’1 lians. La guàrdia costanera ens indica les Europea absolutament. I en les Nacions d’octubre ens hagin caigut un 40% les posicions dels rescatats: Teniu un target Unides. I en les grans ONG. Perquè s’han donacions espanyoles. en aquesta posició, aneu-hi. quedat molt enrere. L’ajut humanitari ha canviat. Open Arms és una resposta —40%? Al·lucinant. —Un estat us diu on hi ha els cossos. popular més que no pas una organitza- —Sí. 40% des de l’1 d’octubre. Però Ell passa de fer-ho. I quan ho feu, pro- ció. Si nosaltres amb quatre arreplegats nosaltres som molt petits i no necessi- blemes legals. És kafkià. hem salvat 59.000 persones, què no po- tem grans estructures. Invertim poquet —Si mireu la història, el 2014 hi havia drien haver fet vint-i-set estats? Posem en estructura. Aquesta és la clau, i on una operació de salvament. Mare Nos- en evidència l’administració, però no volia aprofundir: amb l’ajut humanitari trum. Italiana. Salvava vides. Després en cobrem ni un xavo. Nosaltres sí que actual, del segle XXI, sigues petit. Àgil. d’uns anys, va dir a Europa: ‘Em costa som neutrals, independents, voluntaris, És més barat i arribes molt lluny. Mireu 300.000 euros diaris. Ajuda’m.’ I Europa imparcials. Universals no, perquè som què ha passat a Grècia. Hi ha hagut molta va dir que no. Doncs passo, va dir Itàlia. petits. Però la resta? No crec que Metges intervenció particular. Que no vinguin, És després que van arribar les ONG. Sense Fronteres s’aixequi contra els deien. Que munten un merder. No. El Tornava a haver-hi una mena de Mare italians. D’allà rep més de 100 milions problema és que no els controlen. Nostrum gratis. Doncs ni gratis no ho anuals en donacions. Hi han guanyat volen. Cosa que demostra que no és que partits xenòfobs en temes de refugiats. —De solidaritat espontània a les platges no volguessin pagar. El que no volien era Jo no llegeixo articles de Metges dient europees, n’heu vist? descarregar a terra la gent que salvaven que Itàlia finança els libis. No. A Espan- —Cap. Mireu, s’ha fet molta política al mar. ya, Metges Sense Fronteres treu més que si els grecs eren solidaris. No. He de 100 milions en donacions. Posar-se estat allà treballant a la platja i veient —Canvi de cicle en la solidaritat. Quins l’opinió pública en contra és perdre els pescadors. I sí, quan hi ha un gran canvis faríeu a les ONG? donants. Per exemple, que nosaltres naufragi la gent ajuda. És normal. Però 16 ÒSCAR CAMPS 4/5 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

que t’arribin musulmans a la teva te- rra, que et deixin plàstics, els motors, la gasolina i et contaminin, i que tot d’europeus vinguin a ajudar, això no ha agradat gens. Aquesta reacció l’he vista. Això de donar el premi Nobel de la Pau a la població de Grècia.... Jo en tinc una opinió diferent.

—Us van donar un premi europeu. El rebutjaríeu? —El van donar a l’organització. Quan el vaig rebre, vaig dir a Tusk que el vaixell no anava amb premis sinó amb gasoil.

—Per què us emporteu un polític i un periodista a cada missió? —Perquè és molt important que els mitjans tinguin informació fresca i que els polítics vegin que les seves decisions afecten.

—Algun polític de dretes, hi ha pujat? ELISABETH MAGRE —No. De moment, encara no. Conser- vadors, encara no. N’he tingut del PSOE, això sí. Una diputada del PSOE que és jutgessa en excedència. El personatge em va agradar molt. refugiats. D’aquí a vint anys, haurem de —Veig que teniu un psicòleg per vo- demanar perdó per tot això. Com a so- luntari. cietat. Com sempre, Barcelona va tenir —Pugen quinze dies a la barca. No incidència. Ja la va tenir amb el ‘No a la s’aguanta més. Pot ser molt greu. A la guerra’. Però s’ha quedat aquí. I també penúltima missió a mi se’m van morir es podrien estirar les orelles a un dels Open Arms és una resposta tres nadons de tres mesos. D’una infec- organitzadors. Perquè la vam organitzar popular, més que no una ció cutània. I si els veus morir, encara uns quants. Però hi ha una parelleta que organització és pitjor, i si només pots ajudar-ne uns s’ha passat a la política... quants... Això no se supera. Es passa com es pot. Els psicòlegs no curen de res, et —Ho trobeu un error? donen eines. Ahir vaig anar a Saragossa —És com si jo ara em passo a la polí- a rebre un premi. Van posar un vídeo. tica. A mi no em quadra. Ja li ho he dit, I em va sortir la plorera. No m’havia a ell, eh? passat mai. En acte públic no. Vaig de- manar disculpes. Això és conseqüència —Hem parlat del paper d’Itàlia. I el del que vivim. d’Espanya? —Espanya ha ensenyat a Europa com —Va servir d’alguna cosa, la manifes- no es fan les coses. Encapçala la política tació de ‘Volem acollir’ a Barcelona? migratòria d’externalització, de pagar —Vam fer un torcebraç. Va servir per- tercers països perquè et facin la feina. què, per exemple, Ada Colau posés la Això és Made in Spain. Ho fan al Ma- ciutat en mans de la ciutadania perquè rroc, a Mauritània, on hi ha bases de la 300.000 persones expressessin que no Guàrdia Civil. Els diners de la cooperació estaven d’acord amb què es feia amb els van aquí, a pagar grups repressors per a 17 ÒSCAR CAMPS 5/5 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

evitar que surtin, i controlar-los. El que dedico a Open Arms. De moment, m’ho fa ara Itàlia amb Líbia. puc permetre.

—I a l’altra banda, Grècia i Turquia? —Quins records teniu de l’1-O? —Per Lesbos han creuat tota la vida. —La gent que em coneix ja sap on era Són nou quilòmetres. La meitat que l’1 d’octubre. Però jo ara no em puc pro- Si nosaltres amb quatre Gibraltar. Ruta de tota la història de la nunciar políticament perquè Open Arms ‘freaks’ hem salvat 59.000 humanitat. I Merkel va rejovenir el seu és molt transversal. I nacional. persones, què no poden haver país amb 900.000 persones que venien fet 27 estats? de Síria. Recordo articles de premsa que —Viviu només de la solidaritat espan- deien que Alemanya era el país més yola i catalana? envellit del món després del Japó. I que —Potser els Estats Units, Grècia i No- tindria seriosos problemes si no invertia ruega. De fet, nosaltres ens consolidem la piràmide poblacional. Casualment, perquè els americans ens van donar un el 2016 van entrar 900.000 persones cop de mà. Van posar diners les empreses a Alemanya per Turquia? I van posar de Palo Alto. Quan nosaltres vam anar a trens cap a Àustria? El pull factor va ser Lesbos, aquí la gent no sabia ni on era M’enduc polítics al vaixell Merkel, no les ONG. I quan Alemanya en Síria, però els equips de salvament que perquè vegin que les seves va tenir prou, van tancar. teníem eren nord-americans. La BBC decisions afecten ens va fer un reportatge. El documental —Parlem de vós. Estudis? de ‘30 minuts’ ens va donar a conèixer a —No vaig acabar Belles Arts. Catalunya. Una entrevista a Intermedio, a Espanya. I al món, la BBC. Però ara —Steve Jobs tampoc no tenia carrera bàsicament tenim l’ajuda aquí. acabada. I mireu. —De fet, hi ha gent que té estudis i —Podríeu fer un llibre de periodistes. només els ha pagat. Ni els ha fet... —Vaig fer una ponència al Saló de Cent. Parlàvem de l’ètica del fotoperiodista. I —Per què vau entrar a la Creu Roja? a mi em va tocar explicar quan s’ha de —Hi vaig entrar, però tard. A 23 anys fer l’últim clic. Fins a quin punt és ètic vaig tenir el primer negoci, una empresa envair segons quins moments i situa- de lloguer de cotxes a Castelldefels. Des- cions. Penseu que al principi a nosaltres prés em vaig casar. Després vaig tenir ens esborraven de les fotografies. En fills. I em vaig separar. I vaig deixar el photoshop. Només volien la víctima. negoci, i tot. I vaig arribar a la Creu Roja Cap socorrista. Quan no ens coneixien, amb trenta anys. Buscava socis nous, i a mi m’havien posat un home damunt em tocava una comissió. Comercial. El la meva silueta. En fer-nos coneguts, el segon mes van veure que feia molts calés socorrista ja entrava dins la fotografia. I i que no podia ser que en fes més que els es veia l’acció amb els braços. Als últims caps. Ha, ha! I em van fer contracte. Va Wold Press Photo i Visa Pour l’Image ja aparèixer Núria Carrera i em va posar de hi som. coordinador d’emergències. Era durant els Jocs Olímpics. Se’ns va morir un na- —De fet, diuen que el pas a Open Arms no a la platja de Barcelona. Delfí López. el vau fer quan vau veure la famosa fo- Després de l’alarma social tothom es tografia del nen mort a la platja. L’Aylan va posar les piles. I vam començar a fer Kurdi. nous protocols i plans d’emergències. —Tinc un fill que aleshores tenia cinc Allà ho vaig aprendre. anys, com l’Aylan. Aquella imatge em va destrossar. Em va indignar molt. Ningú —He llegit que teniu empreses del sector. feia res? Vaig anar-hi, i allà no hi havia —Sis-cents socorristes i escaig. Repar- ningú. Ni Metges sense Fronteres ni nin- tits per tot Espanya. Però fa dos anys gú. Els fotògrafs. Els fotògrafs de guerra. que ho porta un consell director. Jo em Uns pirats com nosaltres. 18 ANÀLISI 1/4 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

També es remarca la ca- La Unió Europea SEDA HAKOBYAN I ALEXANDRE SOLANO pacitat de donar una resposta conjunta als desafiaments in- enfront del seu mb la commemora- ternacionals (Trump, la Xina, ció del Dia d’Europa, Rússia, el Llevant), però, tot aquest dimecres, ha i això, la meitat d’europeus futur: entre la començat un any clau (50%) considera que les ins- per a la Unió Europea. titucions europees van en la AEs farà efectiu el Brexit i les mala direcció; només un 25% transformació i la eleccions del maig de 2019 les situa en la bona. poden marcar un nou rumb. desintegració Per molts analistes, s’obre un La resposta de la Unió període crucial que pot portar Europea la Unió Europea a la renovació Per encarar el futur sense el L’Aravot Comença un any clau per o a la desintegració. Regne Unit, la Comissió Eu- ropea presentava fa poc més a la institució, entre el perill d’una La desafecció arreu d’Europa d’un any el Llibre Blanc amb lenta desintegració i propostes per a Des de fa temps, especialment cinc hipòtesis amb l’horitzó reformar-la des de la crisi del 2008, els posat en l’any 2025. Entre dirigents europeus han estat les possibles situacions, es identificats com a tecnòcra- preveia per primera vegada tes, garants d’unes polítiques la de fer marxa enrere en la d’austeritat extremadament integració europea. impopulars a molts països i La primera hipòtesi, la més amb unes institucions opa- senzilla, preveia de mantenir ques, que no se sap ben bé a el rumb actual, sense grans qui rendeixen comptes. Mo- canvis, i millorant la coopera- viments foscos com el cas ció en qüestions com la lluita Selmayrno han fet sinó re- antiterrorista o la defensa. forçar aquesta idea d’opacitat Les dues hipòtesis següents i d’interessos polítics. eren maximalistes, poc pro- És innegable que ha cres- bables ara per ara. L’una, el cut la desafecció. L’últim Eu- ‘Res, tret del mercat únic’, robaròmetre del 2017 mos- preveia de mantenir la lliure trava que hi havia una majo- circulació de capital i produc- ria de ciutadans que tendia a tes però posava fi a la unió po- desconfiar de la Unió Europea lítica, retornant competències (48%), per davant dels qui hi com immigració, seguretat i confiaven (41%). La majo- defensa als estats. En l’altre ria també estava insatisfeta extrem, hi hauria els Estats amb el funcionament de la Units d’Europa, amb què se democràcia europea i més de cedirien més recursos, sobi- la meitat creia que la seva veu rania i poder de decisió. no comptava a la institució. Entre les situacions més Malgrat tot, encara són probables, hi ha l’anome- més els qui consideren po- nada ‘Fer menys de manera sitiu formar part que no pas més eficaç’: es retornarien els qui ho consideren negatiu. certes àrees als governs es- Els principals incentius per a tatals i consolidarien les que continuar formant-ne part es mantinguessin; d’aquesta són la lliure circulació de per- manera, es delimitarien cla- sones, serveis i béns i la pau rament les actuacions de la La bandera de la Unió Europea. E.P. entre els estats. Unió i els estats i millorarien 19 ANÀLISI 2/4 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

100 un retorn nostàlgic i perillós promogut pels populismes reaccionaris. 80 En canvi, per explicar la crisi, l’eurodiputat Ramon 60 Tremosa i el seu assessor Aleix Sarri, en el llibre L’Eu-

40 ropa que han fet fracassar. El centralisme d’estat contra la Unió Europea, assenyalen els 20 incompliments dels estats i la debilitat de la Unió Europea,

0 Conjunt UE Alemanya França Espanya Regne Unit Grècia Polònia Hongria Itàlia amb una Comissió que cada any emet més de mil expe- dients contra els estats per Una cosa bona Ni bona ni dolenta Una cosa dolenta No ho sap haver incomplert la norma- tiva europea, però que no té Parlant en general, creieu que el fet que el vostre país formi part de la UE és... Dades de prou força per a fer aplicar les seves normes. En l’anàlisi, s’afegeix la les responsabilitats de cada La decisió final es prendrà, divisió nord-sud: els estats institució. amb tota probabilitat, després Els eurodiputats del sud s’han pres la Unió Finalment, la preferida per del Brexit, en una cimera ex- més a l’esquerra del Europea com un ‘caixer au- les grans potències (inclosos traordinària a Romania el 30 Parlament Europeu, tomàtic’, i aixòfa enfurisma- Merkel i Macron) és la si- de març de 2019. rels del nord. Si no hi ha can- que conformen el tuació ‘Els qui vulguin més, vis, els autors preveuen una que facin més’. Es crearia una Per què Europa és en un Progressive Caucus, ‘decadència tranquil·la’,en Europa a diferents velocitats, atzucac? van criticar el Llibre què la institució es buidarà de i cada estat decidiria si vol Els eurodiputats més a l’es- Blanc de la Comissió contingut i les decisions se- avançar, sigui en defensa, querra del Parlament Euro- ran preses només pels estats. seguretat, justícia o fiscali- peu, que conformen el Pro- D’aquesta manera,es man- tat, com ja passa amb l’euro i gressive Caucus, van criticar tindrà una Europa econò- l’espai Schengen. Com a con- el Llibre Blanc de la Comissió. mica però acabarà l’Europa trapartida, les normes s’apli- Consideren que no aborda el política. Els autors, a més, carien en funció del país, hi veritable problema, que no es mostren preocupats pel hauria múltiples òrgans i se- és pas el grau d’integració, creixement dels populismes ria més difícil rendir comptes. sinó una política econòmica antieuropeus. El 25 de març de 2017, qua- d’austeritat, neoliberal, que La tendència és clara: els tre dies abans de posar-se en cal revertir amb un marc co- dos grans grups europeus es marxa el Brexit, els dirigents mú per a combatre l’evasió van desgastant (Partit Popular dels vint-i-set estats res- d’impostos i l’emblanqui- i Partit dels Socialistes) i han tants van fer una declaració a ment de capitals. Defensen passat d’un 61% dels vots el Roma que anava en sintonia les inversions centrades en la 2009 a un 53% el 2019. Alhora, amb aquesta última hipòtesi. creació de feina i un nou pacte l’extrema dreta euroescèptica ‘Actuarem junts, a diferents pels drets socials, l’educació i va creixent i es formen noves ritmes i amb diferent intensi- béns comuns, compartit amb aliances alternatives, com el tat quan calgui, mentre avan- una visió de desenvolupa- Grup de Visegrad (Hongria, cem en la mateixa direcció, ment sostenible. Polònia, República Txeca i Es- com hem fet en el passat, de Com a alternatives, situen lovàquia). conformitat amb els tractats un enrolament de l’esta- Aquest Primer de Maig, en i mantenint la porta oberta a blishment, que consideren l’homenatge a Joana d’Arc a qui vulgui unir-se més en- que portaria a la dissolució Niça, Marine Le Pen i els seus davant.’ ja començada pel Brexit, o socis del Moviment Europa 20 ANÀLISI 3/4 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

40 autènticament federal, més 35 transparent i democràtica. Segons Varoufakis, la Unió 30 Europea té dues possibilitats: o democratització o desinte- 25 gració.

20 L’esfondrament de l’Europa liberal 15 Ivan Krastev, expert en crisis 10 de les democràcies, movi- ments socials i desintegració 5 d’imperis i estats, considera que la desintegració europea 0 19941 999 2004 2009 2014 ja ha començat i pot esfondrar també les democràcies libe- Partit Popular Europeu Partit dels Socialistes Europeus Esquerra/Federals rals a la perifèria d’Europa. Al llibre After Europe, situa Euroesceptics ALDE (Liberals) el col·lapse en aspectes més Evolució del vot de les diferents ideologies en les eleccions europees. VW psicològics i culturals que no pas econòmics, amb la crisi dels refugiats com a detonant. Per a molts ciutadans, la imatge de la Unió Europea de les Nacions i les Llibertats diputat Pieyre-Alexandre candidatura per a les elec- és la d’una estructura buro- es van conjurar en defensa Anglade, representant a l’As- cions europees del 2019. cràtica en què polítiques clau de l’Europa real, la civilit- semblea Nacional dels fran- De moment, els resultats per als estats –com el control zació comuna i ‘en contra de cesos del Benelux, sembla que són modestos i s’han afegit del dèficit i la immigració– la Unió Europea, que roba el podria ser l’home clau. al projecte el partit Géné- han quedat fora de qualse- nom i traeix els seus princi- Però el projecte més inno- ration-s, de l’ex-socialista vol discussió ideològica, amb pis’. El creixement del Front vador és el de l’ex ministre Benoît Hamon, el Partit Pi- només un camí d’aspectes Nacional, la Lliga Nord i el grec Yanis Varoufakis, que ha rata Txec, The Alternative de legals, tècnics i d’acords entre FPÖ austríac és innegable, impulsat el Moviment Euro- Dinamarca i dos partits sense governs en què els electors i pot representar una nova peu per la Democràcia 2025 representació parlamentària, tenen poca cosa a dir. sacsejada a Europa, l’extrema (DiEM25) amb la intenció LIVRE de Portugal i Razem de Per tant, una democràcia dreta com a primera força a d’unir tota l’esquerra per a Polònia. sense elecció i una sobira- diversos estats. les eleccions. Marca el 2025 A més, Varoufakis ha creat nia sense sentit en què, per com a punt de no-reton per el Front Europeu de Desobe- exemple, els grecs poden de- Les alternatives de cara a a democratitzar Europa i po- diència Realista (MeRA25), cidir qui els governa però no les eleccions del 2019 sar fi a l’obediència cega a la secció grega del DiEM25, que pas quina ha de ser política Les eleccions europees acos- troika i l’oligarquia. té intenció d’enfrontar-se a la econòmica. O un altre cas: tumen a ser una votació en A l’estat espanyol, el Syriza d’Alexis Tsipras a les als italians els han imposat clau nacional, sense cap pro- naixement del moviment va eleccions gregues. de president un tecnòcrata posta mediàtica, que acaba portar, ara fa dos anys, a la El moviment centra el com Mario Monti que no ha esdevenint un simple assaig, col·laboració d’ERC, la CUP, programa en alternatives al votat ningú. amb menys participació, de Compromís, Podem i Esque- model actual, amb un New Per Krastev, la imatge cara a les següents eleccions. rra Unida a les jornades ‘Un Deal europeu que abordi la d’una única política existent Diversos sectors volen pla B per a Europa’ a Madrid. crisi del deute, la desigualtat i necessària ha topat amb la trencar aquesta dinàmica. Un S’hi van tractar qüestions i la pobresa, en contraposició crisi dels refugiats a causa exemple és el d’Emmanuel com la transparència o el a uns tecnòcrates al servei de la incapacitat i la manca Macron, que vol expandir el deute, però sembla molt poc dels poders econòmics i fi- de voluntat de les elits libe- seu projecte a Europa, supe- probable que totes aquestes nancers. També proposa de rals de debatre sobre les con- rant la gran coalició. El seu formacions s’uneixin en una fer una constitució europea seqüències en el benestar, la 21 ANÀLISI 4/4 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Una institució que no afronta els problemes polítics, econòmics ni socials, que ha quedat reduïda a la mínima expressió políticament

identitat i els drets. La crisi els qui desconfien de la Unió centre i hi van reaccionant no ha comportat únicament Europea i la influència es- governs i individus fins que un creixement del racisme trangera, que consideren que s’esdevé un ‘realment, no ho i del temor econòmic, sinó es contraposa als interessos volia ningú’. I és impossible també un ‘pànic demogràfic’, del país. La situació és extra- de saber si la desintegració exemplificat a Bulgària, on els polable també amb el Front serà per la moneda única, joves se’n van a l’estranger a Nacional, el Brexit o l’elecció el tancament de les fronte- treballar i arriben refugiats; d’un president com Trump. res, el deute o per quin altre una tendència que consideren L’autor d’After Europe as- motiu. Tanmateix, Krastev que fa perillar la supervivèn- senyala que tot plegat ha considera que la Unió Euro- cia nacional. portat a una oposició que veu pea sobreviurà els pròxims A partir d’aquest moment, perillar el seu estil de vida, anys, simplement posposant les majories nacionals co- que està en contra de la Unió la crisi de legitimitat actual, si mencen a comportar-se com Europea –simplificada com a no s’afronten els problemes minories amenaçades. Diuen progressista–, que representa amb uns electors que tinguin que necessiten mesures ex- una elit allunyada dels pro- controvèrsies polítiques so- traordinàries per a mante- blemes reals de la població, bre la direcció i el futur de les nir-se al poder i protegir la centrada en una perspectiva seves societats. nació d’amenaces externes i global i postmaterial, que ha Això sí, des de visions la influència estrangera. Això deixat abandonats els obrers i i ideologies diferents –es- porta a polítiques com la po- desatén ‘polítiques reals’ com querres, extrema dreta i li- lonesa o l’hongaresa, que han són la feina o donar un futur berals–, s’assenyalen unes restringit mitjans de comuni- a la família. Considera raona- mateixes causes de la crisi cació i tribunals i promouen ble encarar preguntes sobre europea. Una institució que ‘els veritables polonesos’o identitat, valors o l’impacte no afronta els problemes po- ‘els veritables hongaresos’. de la immigració, un debat lítics, econòmics ni socials, Hi ha una divisió, en part inacceptable a la Unió Europea que ha quedat reduïda a la rural-urbana, entre els libe- i que obre la porta a grups mínima expressió política- rals. Entre els qui consideren populistes d’extrema dreta i ment (com també hem po- que la fi de les fronteres és fa que el debat retorni a l’estat. gut comprovar a Catalunya) una de les fites més impor- Per Krastev, la desintegra- i que sense un canvi de rumb tants de la Unió Europea, ció no és mai voluntària, no sembla que va dirigida a una perquè permet viatjar, viure hi ha un partit que col·lapsi desintegració lenta i irre- i treballar a tot el continent, i la unió, sinó que comença al meiable. 22 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H 7 DIES La selecció de la setmana 7-11 de maig

Divendres 11. Quim Torra, l’home que no prenia precaucions ALBERT SALAMÉ

Dijous 10. Toni Castellà: ‘Que algú m’expliqui com s’arriba a la independència sense desobediència’

ORIOL BÄBLER

Dimecres 9. La UE accentua la seva crisi amb l’esclat del ‘cop de força’ dins la Comissió

BANKSY 23 ENTREVISTA 1/6 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

ASSUMPCIÓ MARESMA

ep Puig, en un país de molts Peps Puig, sobresurt per la seva feina a l’hora de portar el país cap a les energies renovables, cap a l’apo- derament ciutadà per a controlar Pl’energia. N’han impulsades tantes, d’iniciatives, que no es poden enumerar. L’última, el molí de vent de propietat ciutadana, que ha de servir perquè ens adonem que l’energia no pot estar en mans d’un monopoli. Durant l’entrevis- ta sortirà moltes vegades la frase ‘la gent no se n’adona’. La veritat és que, així que l’escoltes amb atenció, ja és impossible de viure com abans.

—Fa molts anys que sou en aquesta lluita? —Sí, d’ençà que vam fundar Iniciativa Verda, als anys vuitanta. Vam intentar fer un partit verd aquí, amb totes les dificultats que això implicava en aquell moment. Els d’esquerres et deien que eres de dretes i els de dretes no en vo- lien sentir parlar. Amb una coalició amb iniciativa, als anys noranta vam aconse- guir treure el cap, però Iniciativa es va apropiar el nom. Vam fer una coalició que es deia Iniciativa – els Verds, però el 99 Iniciativa va dir que ja en tenia prou i ho va voler fer seu. Hauria pogut estar bé si ho haguessin demostrat, però a la PEP PUIG pràctica no han demostrat mai entendre de què anava l’ecologia política. Simple- ment van agafar el nom per fer veure que ‘La República haurà eren allò que no eren, i amb això van fer perillar tota la feina prèvia que s’havia d’expropiar Endesa, fet des dels anys vuitanta. —No en vàreu quedar gaire content? —Si mireu d’on ve Iniciativa s’entén n’hem pagat la xarxa tot. Ve del PSUC i aquest partit ha fet un paper nefast, sempre. A la guerra amb escreix’ civil, va liquidar la revolució. És a dir, que l’ADN del PSUC s’ha transmutat en Iniciativa i cada cosa que ha sortit al país Pep Puig en aquesta entrevista entra a han col·laborat a liquidar-la. fons sobre els grans canvis sobre l’ús —És fort això que dieu. de l’energia que es fa en aquest país. —Mirat amb perspectiva, és la realitat. Jo vaig viure l’experiència de la tran- VILAWEB 24 PEP PUIG 2/6 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

sició essent president d’una associació tivament. Els governs, normalment de veïns. Vaig veure com tots els mili- regulen a favor d’aquests interessos. tants del PSUC fotien el camp per anar a Tot allò que sigui trencar aquest domini col·locar-se a les institucions i es venien no es facilita. Ni tan sols faciliten que la L’única manera per un plat de llenties. Van liquidar les gent pugui disposar d’aigua calenta a d’abordar associacions, van liquidar l’Assemblea casa amb energia solar, que és una cosa de Catalunya –que hauria estat bé que que es pot fer tranquil·lament. projectes d’aquesta continués com a contrapoder–, han envergadura o més pretès liquidar l’ecologisme, el femi- —Curiosament, quan arribes a Atenes, grans és fer-ho nisme, i ara ho faran amb els comuns crida l’atenció l’ús multitudinari de col·lectivament, com i el moviment del 15-M. El seu ADN l’energia solar per a escalfar l’aigua… es fa arreu del món és liquidar tota innovació. Ja ho va dir —Sí, sí, allà n’és ple, tothom escalfa Georges Orwell a Homenatge a Catalunya: l’aigua amb el sol. Per què?, doncs per- ‘Els comunistes no volien endarrerir la què allà no hi ha hagut mai cap empresa revolució, sinó liquidar-la.’ Ho absor- que vengués gas per escalfar aigua. I aquí beixen tot per liquidar-ho. En Pujol ho tenim una empresa que fa molts anys veia molt clar. Una vegada que vam tenir que ven gas per escalfar aigua. Gas que una reunió amb ell, li vam insinuar que ve de vés a saber on, tot i que es podria Quan reformaves el nacionalisme català no impulsava la fer amb tecnologia local perfectament. Jo una casa t’obligaven creació d’un partit verd i va dir: ‘Ja hi a casa, a Barcelona, escalfo l’aigua amb a canviar la caldera. ha Iniciativa que ens fa la feina.’ Queda energia solar i visc en un baix. Ara es podria fer igual clar, no? amb l’energia solar. —Això ho podria fer tothom? Per què no ho fan? —Aquest cap de setmana s’ha inaugurat —Quan jo vaig ser a l’Ajuntament de la iniciativa ‘Viure de l’aire’. Barcelona, del 1995 al1999, vaig fer una —La màquina produeix des de mitjan ordenança solar que obliga tots els edifi- març. Aquest projecte vol demostrar que, cis nous a tenir l’aigua calenta amb el sol. malgrat que les circumstàncies actuals són tan desfavorables, es poden fer ini- —I es compleix? ciatives com aquesta . Aquesta iniciativa —Sí, ara no és tan sols una llei local, ha de ser un exemple perquè en sorgeixin sinó que quan hi va haver la reforma del moltes més. L’única manera d’abordar codi tècnic a l’estat espanyol també ho projectes d’aquesta envergadura o més van incorporar. Tot edifici que es fa ha grans és fer-ho col·lectivament, com es de tenir una part d’aigua calenta solar. fa arreu del món: a Dinamarca, Angla- Quan vaig promoure aquesta ordenança terra, els Estats Units, Suècia…Només dels edificis nous havia de ser un pas cal aplegar la gent, algú que empenyi i previ perquè és promogués una política facilitar la iniciativa. El fet més curiós que afavorís que ho fessin els edificis de tot això que ha passat en aquest país existents. Això no ho ha continuat mai és que mentre tots ens hem apropiat ningú. El problema no són els edificis socialment les tecnologies com ordina- nous, sinó com ho fas perquè un edifici dors, telèfons mòbils… no ho fem amb vell a l’hora de rehabilitar-se incorpori l’energia. Si sense energia no podem aquestes energies. Hi ha un precedent funcionar! dels anys seixanta que explica com es pot fer. Va ser quan es va passar de gas —Per què ha passat? de ciutat a gas natural. Quan reformaves —Perquè hi ha uns interessos que no ho una casa t’obligaven a canviar la caldera. faciliten. Aquests grans conglomerats Ara es podria fer igual amb l’energia empresarials dominen a la pràctica la solar. Per què no ho fan? societat. Es posen totes les traves perquè aquest domini de l’energia no es pugui —Sembla que aquests darrers anys ha trencar i no puguem ser autosuficients passat a l’inrevés: s’ha impulsat el gas en energia. Ni individualment, ni col·lec- natural a tot el país. 25 PEP PUIG 3/6 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

—Sí, perquè interessava a algú vendre gas natural per escalfar aigua, en un país on tenim 1.500 hores de sol. La realitat és que es podria estalviar molt gas natural. La gent no n’adona que pagant el rebut de gas natural, aquells diners se’n van a fora del país. Si escalfes amb el sol, els diners es queden aquí i has afavorit la tecnologia local. Ens empobrim com a país, perquè es gasten els diners im- portant energies fòssils.

—I a més a més no contamines? —I no contamines. Catalunya és ab- solutament dependent de combustible fòssil. Em sembla que les últimes dades de l’ICAEN deien que un 7% de l’energia que fem servir la produïm amb recur- sos propis. El 93% la importem. És una quantitat de diners espectacular que se’n va fora del país. Això té molt a veure amb El primer molí eòlic comunitari del sud d’Europa. VIURE DE L’AIRE la independència. Podem ser política- ment independents i energèticament dependents. hi participen. Durant uns quants anys, van posar un preu fix que van afavorir —La llei de canvi climàtic va ser de les una certa especulació amb l’energia últimes que va aprovar el parlament. És solar que va fer el boom el 2008. Es va una bona eina? instal·lar més energia solar a Espanya —És un pas molt important en la bona que no pas a tot el món. Però a partir La producció d’energia direcció. Ara fa pocs dies, el Tribunal de llavors va fer patapam i van posar té molt a veure amb la Constitucional hi ha donat el vist-i- moltes traves i van canviar les regles de independència. Podem ser plau, excepte pel fracking. Però com joc fins i tot retroactivament. Però es políticament independents i que Catalunya no té reserves de fracking poden fer canvis des de molts llocs, per energèticament dependents no ens importa gaire. A més, un dels exemple afavorint polítiques perquè et últims acords del govern català va ser puguis posar plaques solars a casa teva per a aprovar les bases de la transició sense cap trava. energètica. Aquest acord és important, perquè situa el marc. El nou govern, el de —Si jo ara vull posar-me plaques solars la República o el que tinguem, ho haurà tindré entrebancs? de materialitzar. La infrastructura tec- —Hi ha una burocràcia immensa. Et nològica per a fer-ho, la tenim i també costarà més la burocràcia que el cost tenim el coneixement i les empreses. tecnològic.

—Respecte de l’energia solar, el govern —Però em serà fàcil de trobar qui m’ho espanyol ha actuat amb clara hostilitat. faci. —Hi ha hagut una clara regressió brutal. —Sí. Tot i les dificultats que hi ha, tenim Primer ho van afavorir copiant les lleis empreses que instal·len plaques solars. alemanyes. Tot sigui dit que ho va fer Aznar. Però passa que a l’estat espanyol —La placa solar és un enèmic públic? es copia malament i s’aplica pitjor. A —Per a segons qui, sí. Trenca una si- Alemanya cada vegada que hi ha d’haver tuació de monopoli i de domini. Amb un canvi hi ha un gran debat, es pacta l’energia s’ha exercit un domini brutal. i més o menys totes les forces socials La gent no n’és conscient. 26 PEP PUIG 4/6 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

—Tota aquesta situació de monopoli es que hi hagi més estructures al servei de pot revertir? la gent i de l’economia local. Per canviar —A l’estat espanyol, ho veig molt difícil, les regles de joc hi ha d’haver una pressió perquè les regles que tenen són al servei social. Moltes vegades les estructures dels grans lobbys energètics. Llavors socials-administratives, arran d’una aquí, el dia que siguem independents cosa nova, la primera reacció que tenen Estàvem disposats a donar tenim l’oportunitat de fer unes regles és de dir no es pot fer. Si vols innovar, suport a la llista unitària i diferents. t’has d’atrevir a prendre iniciatives. Si l’única condició que vam d’entrada et frenes i dius que no es pot posar és que es complís —Aquí tenim sensibilitat per a fer-ho? fer no faràs mai res. el pacte de la transició —Comença a haver-n’hi. Puigdemont és el primer polític que comença a parlar —El canvi gros d’on ha de venir? energètica amb propietat de les energies distribuï- —En el mercat energètic s’ha alliberat des i del canvi de les regles del joc. Però la producció i la comercialització, tant això dependrà de tots plegats que ho de gas com d’electricitat, però no la sapiguem fer. distribució ni el transport. Aquesta és la gran assignatura pendent. A Catalunya —Què us va fer decidir a anar a la llista és d’Endesa Distribución. Això, en una de Junts per Catalunya? situació de democràcia real, no hauria En el mercat energètic s’ha —Nosaltres ens hi vam aproximar per- de ser així, perquè Endesa té generació, alliberat la producció i la què estàvem disposats a donar suport a distribució i comercialització. Tot en comercialització, tant de gas la llista unitària i l’única condició que mans del mateix grup, fet que per no- com d’electricitat, però no la vam posar és que es complís el pacte de saltres vulnera les lleis del mercat, de la distribució ni el transpor la transició energètica, que es creguessin directiva europea. Això no s’hauria de la llei del canvi climàtic i desenvolupes- poder fer. La distribució hauria de ser a sin allò que significa. El president va dir les mans d’empreses que no tinguessin que sí i nosaltres vam dir ‘som-hi’. Ara res a veure amb els altres vessants, que està tot fer. Tenim el marc i ara falta la fossin neutrals. Si volem avançar, s’ha de voluntat política i la decisió de fer-ho. diferenciar molt clarament la propietat de la gestió. Entenem que la propietat —El poder econòmic és un obstacle per d’aquestes xarxes és un robatori. Les al canvi? hem pagades els usuaris. —El poder econòmic espanyol, sí. Els fem perillar els interessos. Tot i que, si —A Europa això no passa? fossin intel·ligents, haurien de veure —Una de les estratègies a pensar és que la tendència arreu del món va cap com canviar aquestes regles de joc que aquí. Però passa que el poder econòmic marquen que la distribució de l’energia espanyol ho vol tot per a ell. No vol com- continua essent de qui és. Això a Europa partir-ho democràticament. A nosaltres és molt més clar, perquè les empreses ja ens va bé que hi hagi empreses ener- que distribueixen en molts països són gètiques que afavoreixin les renovables; de titularitat pública i es fan concessions en canvi, no ens va bé que impedeixin temporals per a la gestió. que els ciutadans facin com ells. Els ciutadans tenim els mateixos drets que —Això no passa a Alemanya? ells a empènyer la transició energètica i —No passa a Alemanya, ni a França… a participar-hi. —Aquest funcionament és una rèmora —Som Energia o el projecte Viure de del franquisme? l’Aire fan visible la possibilitat que es —I tant que sí. L’estructura energè- pot canviar? tica de l’estat espanyol es va fer amb —Des del 2010, Som Energia ha aplegat els monopolis franquistes. Van atorgar més de 50.000 socis a tot l’estat i més els monopolis a les empreses que hi de 70.000 clients. Aquest èxit afavoreix havia llavors, que eren totes privades. 27 PEP PUIG 5/6 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

I continuen essent-ho. Es va fer com privats com Endesa. Això és un escàn- que és un dret que la nova constitució a pagament dels serveis que havien fet dol. L’energia és un bé comú, que ha de de la República ha de considerar i tenir. aquests grups al franquisme. ser a ales mans dels ciutadans, tant les La mentalitat de defensa clàssica dels infrastructures de captació dels fluxos drets al marge de les responsabilitats —Com ho hem de fer, a la República, (del vent, del sol, de l’aigua), com les és un gran problema. Hi ha d’haver la per a resoldre això? de distribució. responsabilitat de no cremar i de no fis- —Se’ls ha d’expropiar. S’han de posar sionar. Anem introduint drets al marge les xifres sobre la taula i veure que han —I el drama de la pobresa energètica? de les responsabilitats. estat remunerats amb escreix. Se’ls ha —La pobresa energètica no l’abordaràs de dir: ‘Aquestes estructures han de reconeixent el dret de l’energia com es —Què n’hem de fer, de les centrals ser públiques.’ I públic no vol dir que diu. Què vol dir això? Què tenim el dret nuclears? ha de ser de l’estat, poden ser xarxes de cremar combustibles fòssils i conta- —Tenim un problema perquè hem here- ciutadanes. A la capital de Califòrnia, minar? Això és un dret? Per a mi el dret tat una situació en què el 50% de l’elec- Sacramento, l’empresa elèctrica que és captar les energies renovables per a tricitat es fa amb energia nuclear. A més, subministra la ciutat és dels ciutadans i disposar d’energia. Això sí que és un dret. són unes nuclears molt velles, que ens cada quatre anys cada districte elegeix Però l’esquerra s’equivoca posant un dret poden donar algun ensurt en qualsevol el seu representant al consell d’admi- encadenat a l’energia fòssil perquè en les moment. S’han de fer les polítiques per nistració. Són set persones, una de cada circumstàncies actuals és com dir ‘tenim abandonar l’energia nuclear com més districte de la ciutat, elegits directament el dret de contaminar’. I aquest dret no aviat millor, abans no ens donin un per gestionar l’empresa. El segle XXI el tenim. Tenim la responsabilitat de no ensurt. El govern de Catalunya té des hem de superar l’estatisme del segle contaminar; per tant, a parer meu, hem del 2009 un pla sobre la taula on se li XX, que va néixer després de la Segona de partir d’uns altres paràmetres. diu com es poden tancar les nuclears i Guerra Mundial. Les infrastructures amb quin cost té. Aquest pla preveu de subs- fórmules imaginatives han d’acabar es- —Això ho comprenen els polítics? tituir-les amb una barreja de renovables sent dels ciutadans. Poden ser empreses —De moment, això no. Hi va haver una i cogeneració d’alta eficiència. privades amb participació de ciutadans, declaració a Berlín que es deia ‘El dret a poden ser cooperatives… A Anglaterra les energies renovables’. Això sí que és —Això és inclòs en la llei del canvi hi ha figures legals com les comMunity un dret. Si tu estàs envoltat d’energies climàtic? interest company, que són una mena de pertot arreu, has de tenir reconegut el —S’hi diu que s’ha d’abandonar l’ener- societats limitades, però sense ànim de dret de captar-les i fer-les servir in- gia nuclear. Però, és clar, per abando- lucre. No se n’han de beneficiar grups dividualment o col·lectivament. Això sí nar-la s’haurà de substituir per unes altres fonts. Per tant, s’han de fer polí- tiques molt actives per introduir energia solar i eòlica bàsicament.

—No tenim gaire temps, perquè, com dieu, són molt obsoletes. —Les que hi ha funcionant són de mitjan anys vuitanta, tenen una pila d’anys. Quan jo estudiava ens deien que les nuclears funcionarien 25 anys. Ara hi ha qui té coll avall que duren quaranta anys i hi ha algun boig que diu cinquanta. Això posa el país en situació risc. Un país petit com Catalunya, amb tres reactors… Al País Valencià hi ha Cofrents i al Nord n’hi ha més… Tenim un problema gros i la gent no n’és conscient. Allò que va passar a Fukushima pot passar a qual- sevol central, també a les nostres.

—Tornem a l’energia eòlica. Durant Planta solar fotovoltaica de Som Energia a Alcolea del Río, a Sevilla. S.E. molt de temps es va dir que era dolenta 28 PEP PUIG 6/6 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

perquè matava ocells i feia malbé el molts països. Recordo el cas de Nigèria, paisatge. on Shell ha fet una autèntica devastació. —Als parcs eòlics on hi ha corredors —Aquí hi ha hagut la paradoxa que gent migratoris d’ocells s’instal·len radars que s’oposa a les renovables per criteris per parar les màquines quan s’acosten estètics no s’adona de les implicacions estols d’ocells. Els primers interessats ambientals, ecològiques i socials de l’ús L’economia extractiva és perquè no hi hagi mortaldats són els que dels combustibles fòssils. Esparveren les transformar els sistemes promouen aquesta energia. Les coses no condicions amb què s’extreu aquesta naturals en diners, a còpia es fan de qualsevol manera. Bona part energia i com es tracta a les comunitats d’arrasar-ho tot de l’oposició eòlica s’ha camuflat amb que viuen en aquests territoris. Mentre raons de paisatge. Per a mi aquesta no ha no diem res de tot això, en canvi ens estat la raó de fons, sinó que l’oposició fixem que un molí de vent fa lleig: això ha existit per la manera com s’han pro- és una mica de cinisme. Una multitud de mocionat aquests parcs eòlics. S’ha fet militants ecologistes del tercer món han amb empreses foranes, que se n’enduen deixat la vida fent oposició a l’explotació els beneficis. Això canviaria radicalment energètica. L’economia extractiva és La democràcia del segle XXI si s’hi fes participar la gent, en aquests transformar els sistemes naturals en s’ha de reinventar, no pot ser projectes. Aquí es podria fer una llei, diners, a còpia d’arrasar-ho tot. només representativa com es va fer a Dinamarca, que qualsevol projecte eòlic ha de tenir la participació —Malgrat tot, hi veieu un canvi? de la gent del territori. Això faria que el —Crec que sí. Quan vam inaugurar el sentissin seu. primer molí de vent a Vilopriu, que era una màquina petita, vam dir: ‘Algun —Aquest rebuig ha frenat el creixement dia l’eòlica superarà la nuclear.’ I això d’aquesta energia? en alguns moments, a l’estat espanyol, —I tant! Aquí podríem tenir molts me- ja passa. gabits i en tenim 1.200, mentre a Es- panya n’hi ha 20.000. Aquest rebuig, a —Anem molt endarrerits? part d’això que comenteu, també té una —Vivim d’una ficció que vam crear a història. Jo havia sentit dir al president la transició que pagarem molt cara, no Pujol, en un discurs a Sant Pere de Ribes, únicament amb energia. a mitjan anys vuitanta, quan s’inau- gurava una instal·lació solar tèrmica: —Per fer tots aquests canvis, la inde- ‘No podem tornar als molins de vent, el pendència és una oportunitat gairebé futur són les tèrmiques i les nuclears.’ única? Això ho va dir textualment. Aquesta era —Sí. la seva visió. —Però hi ha una esquerra que no pensa —I de la biomassa, què en penseu? així. —A determinades comarques és una —Ja he dit al principi què pensava font d’energia a considerar perquè te- d’aquesta esquerra. La democràcia del nim molt bosc. De fet, s’utilitza. Hi ha segle XXI s’ha de reinventar, no pot ser una paperera a Besalú, un lloc envoltat només representativa. Hi ha d’haver de bosc pertot arreu, molt innovadora, contrapoders socials que la facin viva. que en aquests moments és neutre en Està bé que tinguem el parlament, però CO2. Ara, a Barcelona no té cap sentit és massa fàcil de manipular des dels portar-hi biomassa de fora. També és poders fàctics, vaja, ja ho hem viscut…. absurd de veure pobles del Pirineu que Calen solucions imaginatives. Un dels cremen gasoil, quan tenen bosc a l’abast, pocs que han pensat en tot això és Ab- molts comunals. dul·là Öcallan, el líder kurd empreso- nat. En el ‘Manifest per una civilització —No tenim pas temps de parlar de com democràtica’ fa unes anàlisis brutals. És l’ús de les energies fòssils perjudica el que s’aplica a Rojava. 29 ANÀLISI 1/3 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

El mural del cèlebre grafiter Banksy, a Dover, mostra un operari traient amb cisell i martell l’estrella del Regne Unit de la bandera de la Unió Europea. VW La UE accentua la seva crisi amb l’esclat del ‘cop de força’ dins la Comissió

Dia d’Europa Avui, Dia d’Europa, el projecte comunitari entra en una profunda crisi · El Selmayrgate n’ha estat el darrer episodi

econòmicament i territorial- alemanya a l’Eurocambra: JOSEP CASULLERAS NUALART ment, comença a trontollar. Ingeborg Grässle, membre A part el cop que ha sig- del grup del PP europeu, com vui, 9 de maig, es com- nificat el Brexit, de la inca- Juncker i com el seu número memora el Dia d’Eu- pacitat de donar una respos- dos, Martin Selmayr, també ropa, en record de la ta humanitària adequada a Aquesta diada alemany. Un article amb un declaració que va fer la crisi dels refugiats, dels europea arriba titular ben eloqüent: ‘Sel- aquest mateix dia del nombrosos problemes in- en un moment mayrgate: Un “cop de força” A1950 el qui aleshores era terns, aquesta diada europea contra Europa’. d’una forta crisi ministre d’Afers Estrangers arriba en un moment d’una L’article ha estat publicat de credibilitat francès, Robert Schumann, forta crisi de credibilitat ins- aquest cap de setmana al diari que va inaugurar la Comu- titucional, amb un escàndol institucional Libération, el diari en què el nitat Europea del Carbó i de de corrupció al cor de la Co- periodista Jean Quatremer l’Acer. Avui, seixanta-vuit missió Europea que ha escla- va destapar l’anomenat Sel- anys més tard, el projecte tat no fa pas gaire. El darrer mayrgate. És un escàndol de europeu, després d’haver-se episodi, l’article incendiari relacions de poder i de fa- anat ampliant políticament, d’un pes pesant de la CDU voritisme entre la petita elit 30 ANÀLISI 2/3 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Jean-Claude Juncker assenyala un periodista en una conferència de premsa de la Comissió. E.P.

que aquests últims anys s’ha ha esdevingut secretari gene- fet forta entorn del president ral després d’haver estat se- La perpetuació d’un sistema clientelista de la Comissió, Jean-Claude cretari general adjunt durant i d’afinitat política per sobre del Juncker, amb Martin Selmayr vuit minuts (més informació meritocràtic en el si de la Comissió de protagonista i focus de to- sobre el Selmayrgate i la im- tes les crítiques. És el nou ho- plicació del PP espanyol). me fort de la Comissió, que va L’escàndol ha anat creixent arribar al càrrec de secretari i la cúpula de la Comissió s’ha general per un procediment anat trobant cada vegada més molt dubtós en què ha tin- acorralada pel Parlament Eu- gut el paper de protagonista ropeu i per la premsa. El da- secundària Clara Martínez rrer cop és l’article de Grässle. una imatge cada vegada més explica: ‘Observo amb pre- Alberola, la mà dreta de Junc- I és un cop dur, tant per qui allunyada dels ciutadans. ocupació la manera com la ker i principal ariet del PP l’explica com perquè assen- Comissió tracta els periodis- espanyol a Brussel·les contra yala d’una manera molt pre- ‘Tothom sent que l’han tes. Els “privilegiats” tenen l’independentisme català. cisa la dimensió d’aquesta ensarronat’ dret a informació exclusiva i, El grup, compost per alts crisi de la comissió Juncker: L’eurodiputat de la CDU diu en agraïment, publiquen ar- càrrecs, s’ha anat fent fort la perpetuació d’un sistema en l’article a Libération: ‘Avui ticles amistosos. Els periodis- al capdavant de l’executiu clientelista i d’afinitat política tothom sent que l’han en- tes crítics, d’altra banda, són comunitari, fent ús del co- per sobre del meritocràtic en sarronat. A la considerable marginats i fins i tot la seva neixement dels reglaments i el si de la Comissió, i la bun- insatisfacció d’una gran part integritat professional pot ser la circulació restringida d’in- querització del grup de per- de l’aparell de Brussel·les i de qüestionada públicament [...]. formació en els procediments sones que la dirigeixen: inca- l’opinió pública, s’hi ha afe- El servei del portaveu de la de designació de càrrecs per paços de donar una resposta git la relació conflictiva entre Comissió ha estat incapaç de a escalar posicions. I Selmayr a problemes de gran trans- els portaveus de la Comissió donar respostes creïbles a les és qui ha arribat més amunt: cendència a la UE i projectant i una part de la premsa.’ I preguntes dels periodistes.’ 31 ANÀLISI 3/3 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Jean-Claude Juncker, Margaritis Schinas i Clara Martínez Alberola, a la comissió. E.P.

Una referència que ens pot de Libération, li va etzibar: “política”, es distingeix pel recordar la posició evasiva ‘Aquestes institucions no us Com més va més seu talent per a interpretar les i fins i tot prepotent amb pertanyen pas a vós, sinó als arriba als ciutadans regles de manera creativa per què portaveus de la Comis- ciutadans europeus, i tenim de la UE, que no a esquivar-les millor. Això és sió, com per exemple el grec tot el dret de fer-vos pre- veuen que hi hagi lamentablement cert en el cas Margaritis Schinas, han es- guntes, i de repetir-vos-les de la Comissió, però també en quivat desenes de vegades tantes vegades com vulguem, una resposta als el del parlament [europeu]. les preguntes que la premsa sense que ens hàgiu de donar principals envits Aquestes pràctiques porten formulava sobre la repressió lliçons de moralitat.’ amb què es troben cada vegada més a la frus- espanyola contra l’indepen- En el fons, el Selmayrgate en els seus països tració dins la burocràcia, que dentisme català. Aquest és un projecta una crisi estructural sent que les carreres depenen exemple més pròxim a nosal- de la Comissió un any abans més de l’arbitrarietat que no tres, però és il·lustratiu d’una de la renovació dels càrrecs de la racionalitat.’ manera de procedir sobre els de la institució. Grässle es- Una frustració que trans- afers més espinosos. I el més criu: ‘Quan es renovi la Co- cendeix la bombolla burocrà- espinós ha estat segurament missió, el 2019, els membres tica brussel·lesa, i que com el Selmayrgate. Schinas va dels gabinets dels comissaris més va més arriba als ciuta- mirar d’esquivar l’escàndol a seran recompensats una ve- dans de la UE, que no veuen la sala de premsa, dient que gada més per la seva feina i que hi hagi una resposta als s’havien respectat tots els ascendits a llocs superiors. principals envits amb què es procediments legals ‘reli- Els grans perdedors d’aquest troben en els seus països. En giosament’ en la designació paracaigudes seran, per tant, un moment en què la Co- de Selmayr com a secretari els funcionaris de carrera missió funciona com un club general. En veient el mal hu- “normals” sense proximitat d’estats que es protegeixen, mor i l’exasperació de Schi- política, oimés quan la co- costi què costi, colpeix amb nas, el periodista Quatremer, missió Juncker, que vol ser força el nostre país. 32 ENTREVISTA 1/3 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H TONI CASTELLÀ ‘Que algú m’expliqui com s’arriba a la independència sense desobediència’ El dirigent de Demòcrates defensa en aquesta entrevista ‘recuperar les institucions autonòmiques però no pas per fer autonomisme’

ORIOLBÄBLER

PERE MARTÍ

ntoni Castellà, dirigent de Demò- presentar en coalició a les eleccions, però —El Tribunal Constitucional ha suspès crates, ha sortit en plena recta final té dos diputats que són imprescindibles la reforma de la llei de Presidència i, per de la investidura advertint que el per a la majoria independentista, sobretot tant, s’ha tancat definitivament la porta seu partit consultarà amb les ba- sabent que la CUP no votarà el candidat a la investidura de Puigdemont. ses el candidat que proposi Carles que es proposi. Més enllà del nom, Cas- —De la manera que l’ha presentada APuigdemont. El calendari s’acaba, però tellà també esmenta línies de la nova Junts per Catalunya, sí. Hi havia dues Castellà diu que hi ha temps. Demòcrates legislatura que no acaben de coincidir possibilitats. La primera era fer un torce- forma part del grup d’ERC, perquè es van amb les dels seus socis de majoria: braç de desobediència per a respectar qui 33 TONI CASTELLÀ 1/3 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

havia guanyat les eleccions i proposar —Si ERC canvia d’estratègia, la relació Puigdemont, aguantar la posició i pro- amb Demòcrates és revisable? bablement anar a unes noves eleccions. —La relació entre ERC i Demòcrates Com que Puigdemont mateix ho ha és revisable si s’incompleix l’acord de Teníem tots els descartat, la segona situació és aprovar coalició. De moment, els principis de instruments per la llei i, una vegada suspesa, proposar l’acord de coalició no han variat. un pla D amb un altre candidat. Ha estat a proclamar la bé fer la llei, perquè ha evidenciat que —Una vegada suspesa la llei de Presi- República el 3 l’estat no ha acceptat mai el resultat del dència, s’espera que el president Puig- d’octubre i defensar- 21 de desembre. demont anunciï un candidat a la inves- la pacíficament tidura. Però Demòcrates vol demanar a —Demòcrates era partidari de fer un les bases si els sembla bé aquest can- torcebraç i desobeir? didat. Poden fer perillar la investidura? —Nosaltres hauríem proclamat la inde- —Sé que sorprèn, però ens hi obliguen pendència el 3 d’octubre. L’1 d’octubre els nostres estatuts. Quan prenem va ser un procés d’autodeterminació en decisions d’aquesta transcendència Si anem a eleccions el qual l’estat espanyol va fer fallida en ho consultem amb tots els nostres perquè ens hem territori català. Teníem tots els instru- voluntaris. Quan tinguem el nom i el ments per a proclamar la República el full de ruta, ho sotmetrem a consulta. barallat els partits 3 d’octubre i defensar-la pacíficament, Per nosaltres és molt més important fidels a la República, però no es va fer. el què que no el qui. El qui correspon serà un desastre a Junts per Catalunya, però la posició absolut —Va ser el govern que va decidir de no dels nostres diputats dependrà molt proclamar-la fins al dia 27 d’octubre. del què. —Un procés d’insurrecció com el de l’1-O s’ha de mirar de guanyar durant —Doncs tot indica que hi haurà el qui, les primeres 24 hores o s’ha d’esclafar però el què el donarà a conèixer el can- per part de l’estat, que és el que va fer didat durant el debat d’investidura. quan va treure el rei. Una vegada perduda —Això no seria acceptable. El can- aquesta batalla, hem de provar de rear- didat que proposi Puigdemont ha mar-nos per tornar a un 3 d’octubre. Hi d’explicar el seu full de ruta abans pot haver discussió dins l’independen- de la investidura. No calen compa- tisme de com es fa, això, però en un estat reixences de premsa, però sí un acord com l’espanyol, que algú m’expliqui de les forces partidàries de la Repú- com s’arriba a la independència sense blica. Amb un estat agressiu davant desobediència. Ha d’acabar així. i la repressió que hi ha, moltes coses no les hem de verbalitzar. Però com —La ponència ‘Fem República’ que ha a mínim els dirigents de Demòcrates presentat ERC no diu això. hem de saber si la proposta és satis- —Jo no entraré a discutir què fa un altre factòria o no. partit amb el qual tenim una coalició i compartim grup parlamentari. La coa- —Si els dos diputats de Demòcrates no lició ERC-Demòcrates se sustenta per donen suport al candidat, faran que hi l’objectiu d’assolir un estat independent hagi eleccions avançades. en forma de república. Podem discutir el —La meva opinió és que anar a les elec- que calgui, però l’independentisme ha de cions tenia sentit si eren conseqüència tenir clar que no hi ha cap més mandat d’un torcebraç amb l’estat fruit d’in- que no sigui el sorgit de l’1-O, per tant, vestir Puigdemont. Per tant, anàvem a el de l’estat independent. Podem discutir unes eleccions de tot l’independentisme com arribem a fer aquest torcebraç i que contra l’estat. Qualsevol altra cosa no té s’aguanti. Perquè els que no s’aguanten sentit. Si anem a eleccions perquè ens només desgasten i no ens acosten pas a hem barallat els partits fidels a la Repú- l’objectiu final. blica, serà un desastre absolut. 34 TONI CASTELLÀ 3/3 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

No podem afrontar les municipals com si no passés res. El problema real més gran que ens afecta és no ser un estat

ORIOLBÄBLER

—Però Demòcrates forma part del grup ció i la mobilització ciutadana en el pro- parlamentari d’ERC i els republicans ja cés participatiu. I finalment, recuperar el han dit que donaran suport al nom que control del territori, cosa que requereix proposi Puigdemont. No hi ha disciplina afrontar les pròximes eleccions muni- de vot? cipals en clau republicana. —Només tenim disciplina de vot en les qüestions que conté l’acord de coali- —Municipals en clau republicana vol ció i el programa electoral conjunt. Un dir amb llistes unitàries? programa electoral no té un nom, i els —Proposem de fer primàries republica- objectius són molt genèrics. nes a tots els municipis.

—Quines són les condicions que posa —Com proposa Graupera a Barcelona... Demòcrates per a votar el nou candidat? —És un bon exemple. Però volem anar —L’objectiu de la legislatura hauria de més enllà dels partits i que siguin ober- ser restablir les condicions del 3 d’octu- tes a tota la ciutadania, incloent-hi les bre per proclamar la independència. Per entitats i els CDR. No podem afrontar arribar-hi, primer hem de fer un govern les municipals com si no passés res. El que mantingui la lleialtat al govern legí- problema real més gran que ens afecta tim de la República. La recuperació de les és no ser un estat. institucions ha de ser instrumental. Hem de recuperar les institucions autonòmi- —Hi ha qui diu que Graupera és de ques, però no pas per fer autonomisme Demòcrates. sinó per utilitzar-les a favor de l’objectiu —No, no. No amago res: vam col·labo- de la independència. També hem de rar en la campanya pel sí, però la seva mantenir el procés d’internacionalitza- proposta és personal. 35 QUI ÉS QUIM TORRA 1/2 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

suïsses. Viatge (d’anada i tornada) al cor del management i del capitalisme salvatge, un llibre editat pel seu amic Jaume Ciurana a Símbol Editors l’any 2007. — En el retorn a Catalunya, Torra s’im- mergeix en arxius, correspondències, llibretes, dietaris i fulls de diaris antics per recuperar personatges dels millors anys del periodisme català i oferir-los a tothom. És així com esdevé el principal coneixedor de la vida i obra d’Eugeni Xammar, el periodista que va passar seixanta anys voltant pel món. Escriu una biografia de Xammar, també edit- ada per Símbol. De Xammar, sempre en recordarà el compromís amb Catalunya condensat en una frase: ‘Tractant-se de les coses de Catalunya, jo no prenc mai precaucions.’ I més endavant, el 2009, guanya el premi Carles Rahola d’assaig per la seva obra Viatge involuntari a la Catalunya impossible, sobre els perio- Quim Torra, l’home que distes Lluís Capdevila, Àngel Ferran i Francesc Madrid, que es van haver d’ex- no prenia precaucions iliar quan la República fou derrotada. — Perfil del diputat, editor Quim Torra, nascut el desembre del 1962 a Blanes, acompanya la seva ac- i advocat que Carles tivitat intensa als arxius i biblioteques d’una tasca igualment intensa d’ac- Puigdemont ha proposat tivisme cultural i polític des de la soci- etat civil. També emprèn una activitat per a la presidència de la constant com a articulista en revistes i diaris diversos i com a editor de desenes Generalitat de llibres, amb el segell Acontravent. El primer càrrec en una entitat sobi- ALBERT SALAMÉ ranista l’exerceix com a president de Sobirania i Justícia, quan el febrer del PERE CARDÚS 2011 substitueix Agustí Bassols, mort ara fa una quinzena de dies. Torra deixa Després de vint anys de feina a l’em- la presidència d’aquesta entitat el març presa privada i havent anat a parar a del 2014. També fou el 2011 quan va Suïssa, Quim Torra va decidir de can- interposar al Tribunal Europeu de Drets viar d’aires i va tornar a Catalunya per Humans una demanda –refusada pos- començar una nova vida. Amant de la teriorment– contra la sentència del literatura, el periodisme i els llibres, Tribunal Constitucional espanyol sobre Torra deixava enrere una vida de pow- l’estatut. erpoints i reunions executives d’alt nivell — en el món de les assegurances per po- Quim Torra també assumeix respons- sar-se a escriure i a fundar una edito- abilitats institucionals aquell 2011. rial, Acontravent. Aquella experiència L’Ajuntament de Barcelona el nomena restà impresa en els fulls de Ganivetades gerent de Foment de Ciutat Vella el 36 QUI ÉS QUIM TORRA 2/2 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

setembre. Nou mesos després, el juny podrà- fer front a l’envestida de l’estat de 2012, Xavier Trias el designa director espanyol.» Quim Torra ha recordat del Born Centre Cultural. Torra posa — la frase del seu estimat dempeus aquesta ‘zona zero del 1714’, En una entrevista recent (el març d’en- Xammar i no ha pres com li agradava anomenar-la, i la situa guany), Torra explicava quina era la lliçó precaucions com una referència cultural i patrimo- que es podia extreure de l’octubre passat: nial de la ciutat. S’ocupa del Born fins «Jo m’havia imaginat que si deu anaven al setembre del 2015, que abandona el a la presó, els tocaria patir, però que si càrrec amb l’entrada del nou govern érem tres mil que ens tocava rebre, no d’Ada Colau. Aleshores agafa la direcció hi hauríem entrat. I ha passat que n’hi de la Revista de Catalunya i, entre el han entrat deu. Aquesta és una lliçó de juliol i novembre, exerceix la presidèn- l’octubre, també. Quan tornem a tenir un cia interina d’Òmnium quan Muriel moment propici, hem d’estar disposats Casals dimiteix per incorporar-se a la a ser tres mil a la presó. Amb totes les llista de Junts pel Sí de les eleccions del conseqüències. Això ho he pensat tota setembre. la vida i ho continuo pensant. No em — desdiré d’allò que he pensat sempre.» És un moment de màxima activitat. El — paper de les entitats sobiranistes és de- La seva trajectòria l’ha dut a ser un actiu cisiu per a greixar els engranatges dels ben valorat per totes les famílies de partits que han fet el pas d’anar plegats. l’independentisme. Té bona relació amb Però també de reforçar les sinergies amb els diputats d’ERC i la CUP. Ha estat un la CUP. I Quim Torra fa una tasca incans- dels negociadors dels acords que han able en aquesta direcció. És un defensor de permetre d’avançar aquesta legis- de la màxima lleialtat als mandats del latura. I ha exigit en tot moment ser poble i posa tot l’esforç a exigir que els fidels al mandat del primer d’octubre compromisos siguin explícits i clars. per construir la república independent Torra pilota la nau d’Òmnium fins al de- de Catalunya. Quan, aquests últims dies, sembre del 2015, quan Jordi Cuixart pren el president Puigdemont li ha proposat el relleu. Pocs mesos després, el març la presidència, Quim Torra ha recordat del 2016, és nomenat director del Cen- la frase del seu estimat Xammar i no ha tre d’Estudis de Temes Contemporanis, pres precaucions. organisme dependent de la Generalitat de Catalunya. I aquell mateix any publica Els últims 100 metres, que descriu el tram final cap a la República i una semblança biogràfica de Muriel Casals. — Quim Torra fa un pas més en la tra- jectòria cívica i política quan accepta d’ocupar una posició avançada en la llis- ta de Junts per Catalunya per a les elec- cions del 21 de desembre de l’any passat. L’editor i advocat defensa a capa i espasa la legitimitat del president i del govern que ha estat expulsat dels despatxos pel 155. En una carta per a Clara Ponsatí publicada a VilaWeb fa quatre dies, Torra assenyalava la fórmula per a encarar l’embat de l’estat: «Passar de pressa no volia pas dir córrer, sinó avançar en línia recta i exercir la sobirania del poble de Catalunya. Només així es podia -es ALBERT SALAMÉ 37 REPORTATGE 1/5 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

pogut mantenir gràcies a la Les vint-i-cinc ESTER ESTELA voluntat d’alguns folkloris- tes, com ara Cels Gomis, que herbes remeieres i ha herbes, com ara va escriure Botànica popular, la cua de cavall, que l’afany d’aplegar tota mena es fan servir des de de coneixement d’algunes més freqüents: l’edat de Pedra. O ordres monàstiques i la feina el llentiscle, que ja de les trementinaires. ‘Hl’empraven els egipcis per El llegat d’aquestes dones, quines propietats momificar els cadàvers, per- que es desplaçaven a peu per tot què és un dels millors con- el país venent les herbes i re- tenen? servants que es coneixen’, meis elaborats artesanalment, explica fra Valentí Serra de es manté molt viu a Tuixent. En Manresa, tot un expert en aquest poble de l’Alt Urgell hi ha Herbes Us oferim una guia sobre herbes remeieres. Els botà- el Museu de les Trementinai- nics calculen que hi ha gai- res i Josep Badia n’és un dels aquesta saviesa mil·lenària rebé set-centes espècies de responsables. ‘Si es coneixen plantes medicinals. A més, la bé i se saben combinar, amb major part de les més utilit- les herbes es pot fer medicina zades són plantes que creixen preventiva i guarir coses lleus’, a prop de les cases, a les vores explica. ‘Però també cal apli- dels camins, als marges dels car-les amb seny i seguir el camps, dels horts i dels recs. mètode tradicional de la nove- És una saviesa mil·lenària na, que consisteix a aplicar un que actualment es va recu- tractament durant nou dies i perant, després d’un període després plegar; així l’organisme de crisi que va començar amb no s’hi acostuma.’ la revolució dels fàrmacs, el Ara que s’acosta Sant Ponç, segle XIX. A més, és un pa- patró d’herbolari i apicultors, trimoni molt fràgil, perquè us expliquem les principals el coneixement es transmetia propietats d’algunes de les de manera oral o informal de herbes remeieres i aromàti- generació en generació. S’ha ques més freqüents del país:

Arç blanc: La infusió de flors es pot prendre com a tònic en cas d’insuficiència cardíaca, coronària o arítmia. Tot i això, no és útil en atacs aguts per- què té un efecte lent. També serveix per a eliminar ansietat i com a relaxant muscular i antiespasmòdic. En forma de gotes o de tintura (80g d’alcohol de 30º amb 20g de flors seques; deu dies ma- ceració) és efectiu contra la Herbes remeieres. ARXIU hipertensió. 38 REPORTATGE 2/5 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Boixerola o raïm d’óssa: Una Calèndula: En forma d’un- de les millors herbes per a güent és molt popular per tractar infeccions d’orina, a calmar inflamacions de la perquè drena i alhora gua- pell produïdes per cops o pi- reix, gràcies a les propietats cades d’insectes i també per a antisèptiques i antibacteria- cremades a la pell. Composi- nes. A més, és de les poques ció: 40g de flors de calèndula herbes que s’administren per seques, 400ml d’oli d’oliva maceració: això vol dir que les verge extra o oli d’ametlles fulles seques i trinxades es dolces, 50g de cera. La infusió deixen tota la nit en un reci- de calèndula també és molt pient amb aigua, la qual s’ha bona per a alleujar els dolors de colar abans de prendre. de la menstruació: ajuda a calmar els espasmes uterins i a reduir el sagnat excessiu.

Camamilla: Es fa servir com a Cua de cavall: Una de les her- antiinflamatori, espasmolític, bes diürètiques més potents carminatiu i digestiu. Va es- que es coneixen és la cua de pecialment bé per a expulsar cavall, i per això normalment els gasos, per als espasmes es fa servir en el tractament intestinals i les úlceres gàs- d’edemes, la retenció de lí- triques, evita els dolors de la quids als teixits. Com que eli- menstruació i és un sedant i mina líquids molt de pressa, diürètic suau. Externament, hi ha qui pensa que és una es pot emprar com a col·liri herba que fa aprimar, però no ocular natural per a proble- és el cas. A més, en agricultu- mes de conjuntivitis, al·lèr- ra ecològica se’n fan servir les gies, ulls cansats o mussols. tiges estèrils com a remei na- També és molt emprada com tural contra fongs i plagues. a xampú perquè aclareix el cabell i el fa més brillant.

Espígol o barballó o lavan- Eucaliptus: És conegut com da: Sedant i equilibrador. a antisèptic analgèsic, an- Digestiu aperitiu, antiespas- tiinflamatori, expectorant, mòdic i carminatiu lleuger. vermífug i antibiòtic. En me- Externament, administrat dicina s’empra per a afec- en oli de massatge amb un tacions respiratòries, infec- 10% d’essència, pot ser an- cions urinàries, paràsits in- tireumàtic, estimulant de la testinals… Com a ús extern, circulació i balsàmic. Molt també serveix per a tractar la emprada en el sector de la dermatosis, úlceres varicoses perfumeria i cosmètica. La i halitosi. És una herba que planta també és un potent es pot aplicar tant en forma repel·lent de mosquits. d’infusió com d’ungüent o en vapors. 39 REPORTATGE 3/5 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Farigola o timó: És un esti- Fonoll: Lleugerament laxant, mulant general de la circu- antiinflamatori i carmina- lació sense ser excitant. Ideal tiu, que vol dir que ajuda a per a estats de decaïment. eliminar gasos intestinals. Com la majoria de les plantes Barrejades amb camamilla, que es fan servir a la cuina, és les flors i les fulles són una digestiva i aperitiva. També tisana molt freqüent per a eli- és molt coneguda per les se- minar els còlics dels nadons. ves propietats antisèptiques, També afavoreix la producció expectorants i sudoríferes i de llet durant la lactància. per això és molt indicada per En ús extern, s’empra per a a combatre refredats, estats la inflamació d’ulls aplicant gripals i congestions. En ús una infusió dels fruits amb tòpic, una infusió amb el 10% compreses o discs de cotó. de farigola, pot ser un molt bon desinfectant.

Herba fetgera o viola de llop: Llorer: Pel seu principi amarg, Tal com el seu nom popular es pot fer servir com a tònic indica, les fulles d’aquesta estomacal, aperitiu i carmi- herba tenen un poder hepàtic natiu. En aplicació externa molt alt. Això fa que serveixi és antireumàtic i serveix per per a eliminar del fetge totes a elaborar oli de llorer: 30g de les toxines que acumula i, per fulles en un litre d’oli d’oliva tant, té un efecte desintoxi- i macerar-ho deu dies a sol i cant. També té un efecte co- serena. Molt emprat també lagog, que facilita l’expulsió en la preparació de plats a la de la bilis cap al duodè. cuina com ara guisats, peix, brous, llegums, etc. En vete- rinària, tradicionalment s’ha fet servir una mantega con- feccionada a partir dels fruits per combatre els paràsits.

Marialluïsa: Molt útil per a Melissa o tarongina: En in- expulsar els gasos de l’aparell fusió és estomacal, espasmo- digestiu i evitar les flatulèn- lítica i carminativa. També cies i l’aerofàgia. També fa- té efectes sedants, ajuda a cilita la digestió, en estómacs agafar el son i equilibra el dèbils o nerviosos, propensos sistema nerviós sense efec- a la dispèpsia. És antireu- te depressor en el sistema màtica, té una funció expec- nerviós central. També és torant que ajuda a expulsar emmenagog, i per tant, útil mucositats i és relaxant. Una en la regulació dels trastorns de les maneres d’aplicar-la menstruals. Per via externa, per tonificar els nervis és afe- té acció antisèptica, antifún- gir la infusió de flors i fulles a gica i antivírica i per això les l’aigua d’un bany calent. fulles fresques es fan servir per calmar dolors de ferides a la pell. 40 REPORTATGE 4/5 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Menta: De menta, n’hi ha Milfulles: Antigament, a les moltes varietats. Algunes de cases de pagès era una herba les més emprades són la pi- que es feia servir gairebé per perita, que té un gust més a guarir-ho tot. Però algunes fort, i el poliol, que és molt de les propietats més des- fàcil de conrear. De la mena, tacades que té són l’astrin- se n’extreu un oli essencial gència i el poder cicatritzant. que s’anomena mentol i que Això la fa molt adequada per s’empra com a aromatitzant a desinfectar ferides i cre- i com a oli medicinal. Actua mades, guarir talls i afavorir d’expectorant, antigripal, l’eliminació dels hematomes. mucolític, antitussigen i des- També és antiinflamatòria congestionador de les vies i serveix per a alleugerir el respiratòries. I, com la ma- dolor causat per les varices, jor part d’herbes medicinals les hemorroides i la flebitis. emprades a la cuina, també és digestiva i aperitiva.

Orenga: Digestiva i antiespas- Ortiga blanca: Variant de mòdica, carminativa, sedant i l’ortiga que es distingeix de la aperitiva. En cas d’afeccions versió comuna perquè fa una respiratòries, se’n poden fer flor blanca i no pica. Tradicio- bafs. Va bé de fer-ne gàrgares nalment, s’emprava per guarir per a laringitis i la faringi- ‘el mal de panxa de les dones’, tis. L’oli essencial de l’oren- és a dir, els dolors menstruals. ga també és útil com a remei Això és perquè té components contra el torticoli, fent fre- emmenagogs que estimulen el gues. Té un ús gastronòmic fluix de la sang. Antigament, important com a condiment i a també es feia servir per a afec- causa de la flaire i l’aspecte se cions ginecològiques, com ara sol usar com a aperitiu amarg, inflamacions vaginals. Tam- tònic i desinfectant de ferides bé és depurativa i digestiva. A des del temps dels romans. més, purifica, neteja i regenera la pell; per això es fan fregues Romaní: Digestiu colagog, amb el suc. regenerador hepàtic i car- minatiu. Facilita la digestió i és diürètic. Tonificant per a Pericó o herba de Sant Joan: estats d’esgotament i hiper- Té una acció antidepressiva, tensor, antireumàtic. L’oli amb efectes sedants, rela- essencial del romaní és un xants i hipnòtics. Hi ha qui potent bactericida, antiviral l’anomena ‘Prozac natu- i antioxidant. Si se n’aplica ral’, però només serveix per alcohol amb 5 ml essència per a tractar estats depressius cada 100 ml d’alcohol calma lents. Té un ús extern molt dolors musculars, és cica- popular i serveix per a elabo- tritzant i activa la circulació rar el tradicional ‘oli de cop’, de les extremitats. A l’antic que es fa servir per a tractar Egipte va ser un dels ingre- inflamacions, cremades i he- dients de les formulacions matomes. Per fer-lo, calen fetes per a embalsamar els branques florides en oli d’oli- cossos dels morts. va a sol i serena quaranta dies. 41 REPORTATGE 5/5 vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Roser silvestre: El fruit del Sàlvia: És hipoglucemiant, roser silvestre, anomenat que vol dir que disminueix la gavarrera, conté moltes vi- quantitat de sucre a la sang. tamines però és especialment Per això la pot fer servir la ric en vitamina C. Per això gent que té diabetis, per aju- se’n fa una melmelada que dar a reduir la dosi de medica- va molt bé per a fer passar els ments. També és estomacal, refredats. També té un efecte antidiarreica i antivomitiva. astringent i antidiarreic. I les Té un important poder cica- fulles, en ús extern, tenen la tritzant i bactericida i per això capacitat de tancar teixits i es fa servir per a guarir ferides actuen com a molt bons ci- i úlceres. També s’empra a la catritzants. cuina per potenciar el gust del menjar, per fer licors, en per- fumeria i cosmètica, sobretot per a aromatitzar sabons.

Saüc: La infusió de les flors de Serverola o herba de la sang: saüc té un efecte anticatarral, Antigament, quan la gent no es calmant de la tos i emol·lient, feia anàlisis, era coneguda com molt útil per a afeccions res- una herba apta per a tractar ‘la piratòries. Això és perquè sang bruta’. Actualment, se sap afavoreix la sudoració i fa- que això té un fonament cien- cilita l’expulsió de mucosi- tífic perquè és apta per a pro- tat, reduint la inflamació i la blemes de sang massa espessa congestió. També s’ha provat o massa líquida. A més, és una com a remei per a la febre. Per de les trenta-vuit herbes que a la conjuntivitis, se n’han formen les combinacions de d’aplicar compreses amb la les Flors de Bach. infusió a tall d’ús extern. La segona escorça és purgant i diürètica i els fruits s’han utilitzat tradicionalment com a remei per al restrenyiment.

Til·la: Per combatre estats Valeriana, o herba gatera o d’excitació nerviosa i insomni orella de llebre: Eficaç en cas continuat. Antiespasmòdica de trastorns d’ansietat. És i vasodilatadora, cosa que la sedant, ajuda a agafar el son, converteix en lleugerament és antiespasmòdica, anticon- hipotensora. Per a afeccions vulsiva, diürètica i antitussí- respiratòries i com emol·lient, gena. També s’empra per a en són especialment preuades contractures musculars, per les fulles en forma d’ungüent als dolors pre-menstruals i i l’escorça. per al mal de cap. Les pro- pietats sedants de la valeriana són conegudes des de l’anti- gor: l’esmenten metges grecs i romans com ara Dioscòrides Pedaci, Plini el Vell i Galè. Cultura popular Girona, Temps de Flors Festivals Música i Lletra a Xàtiva D.E.S. Gastronomia Fira Lactium de Vic C.O.N.N.E.C.T.A. >12-13/5/2018 ARTS ESCÈNIQUES GASTRONOMIA / LLIBRES / MÚSICA CULTURA POPULAR CINEMA / ARTS VISUALS/ MUSEUS FIRES I MERCATS

Júlia Farrero és una de les artistes que participaran a la mostra de circ Trapezi EL TRAPEZI DE REUS MÉS INTERNACIONAL D.E.S. 43 C.O.N.N.E.C.T.A. ARTS ESCÈNIQUES vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

La companyia francesa Daraomaï portarà a Reus l’espectacle ‘TiraVol’. TR EL TRAPEZI DE REUS PRESENTA EL CERTAMEN MÉS INTERNACIONAL

Circ David Dimitri és el cap de cartell d’un programa amb 30 companyies i més de 100 representacions

combina acrobàcia, música i dansa i es pagnie Daraomaï presentaran ‘TiraVol’, REDACCIÓ podrà veure en diverses representacions una acrobàcia inèdita a la frontera entre durant la fira. També ha estat escollit per la perxa xinesa i l’acro-dansa. eus es converteix durant tres dies ser l’espectacle de cloenda. Tot i això, al Trapezi hi predominen en la capital del circ del país per- També de Suïssa, es podrà veure ‘Trait les companyies del país, que són molt què s’hi fa el Trapezi, la fira del pour Trait’, la proposta de Cirque Au potents i innovadores. Algunes de les circ de Catalunya. Fins diumenge, Carré. Aquesta companyia de circ con- propostes més destacades són ‘Envà’, la programació ofereix més de temporani ha creat un espectacle de un espectacle fet amb composicions amb Rcent espectacles d’estils, disciplines malabars absolutament diferent, un paques de palla de la companyia Amer i formats ben diferents de tota me- muntatge amb una posada en esce- i Àfrica; el muntatge ‘Flou Papagayo’ na d’arts circenses. Però enguany es na molt original. Dins la programació de Mumusic Circus que es podrà veure distingeix perquè és el certamen més internacional també es podrà veure la a la plaça de la Llibertat o ‘Gregaris’, internacional: de les trenta companyies proposta de la companyia belga D’Ir- una coproducció de la Fira Trapezi i la participants, n’hi ha nou que són es- que & Fien, que presentarà l’espectacle companyia. Soon. Aquest espectacle de trangeres. De fet, el plat fort del festival, poètic ‘Sol bémol’. Per altra banda, de bàscula, perxa xinesa i acrobàcia, adreçat l’actuació de David Dimitri, és un espec- França hi ha programada la Cie H.M.G, a tots els públics, es podrà veure a la tacle suís. A ‘L’homme cirque’, Dimitri que mostrarà l’espectacle ‘3D’ i la Com- plaça de la Patacada. D.E.S. 1/2 44 C.O.N.N.E.C.T.A. GASTRONOMIA vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Uns quants dels formatges que es poden tastar a la fira Lactium de Vic. ACN LACTIUM I LA NOVA CULTURA FORMATGERA

Vinyaserra Vic es converteix en la capital del formatge, amb la mostra de formatges catalans Lactium

Hem volgut parlar amb Isaac Gelabert pasteurització, va impulsar-ne el con- MONTSERRAT SERRA per saber i entendre en quin moment sum i la producció. Aquest fenomen aquí es troba el món del formatge artesà a va arribar després de la guerra. Quants l gastrònom Isaac Gelabert és un Catalunya, què ha passat els darrers formatges coneixem que es fessin abans? brillant gestor i organitzador d’ac- quaranta anys en aquest àmbit i de com Direm el mató, el tupí, el Serrat, i para tes gastronòmics de diversa me- s’ha compost el Lactium d’enguany. de comptar. Fins i tot el formatge de la na. El podem trobar donant suport Garrotxa és una creació dels anys vui- a projectes del Celler de Can Roca, —Som una cultura formatgera? tanta. No ens podem comparar, doncs, Eal Fòrum Gastronòmic de Girona i a la —No érem un país de cultura format- amb les cultures formatgeres de països Fundació Alícia. Però, pel damunt de tot gera, però d’ençà dels anys vuitanta com Suïssa, França o Anglaterra. i més, Isaac Gelabert és un especialista i del segle XX, ens hi hem convertit. En apassionat dels formatges. Per això no és aquesta dècada hi va haver tot un mo- —Com ha evolucionat el formatge ca- estrany que sigui l’ideòleg i director de viment neorural, amb l’aparició de nous talà dels anys vuitanta fins avui? ‘Lactium, mostra de formatges catalans‘, pagesos, gent de ciutat que van anar a —Als anys vuitanta hi va haver un un dels esdeveniments més destacats del viure al camp i una part es van dedicar ‘boom’ i van aparèixer els formatges sector, que se celebrar a Vic aquest cap a fer formatges, sobretot de cabra. Aquí, d’autor, se’n van recuperar d’antics, de setmana. És una fira que cerca donar tradicionalment, el formatge era un pro- etc. Avui vivim un nou moment àlgid, qualitat i coneixement sobre el món del ducte d’autoconsum, el formatge era una que és molt recent; comença al 2015. formatge des del relat de primera mà dels manera de conservar la llet. Fins al segle És una segona etapa que va lligada a seus protagonistes, els formatgers, i entén XX no es comercialitzava. Però quan es la reconversió de la indústria lletera i el formatge com a cultura gastronòmica, van estendre les virtuts de la llet com a a una nova generació de neorurals. El amb valor afegit, amb un paisatge i un un producte sa, nutritiu, molt complet, formatge és un producte amb un valor relat associats que cal propagar. la demanda va créixer, i la tècnica, la afegit i això permet de mantenir l’acti- D.E.S. 2/2 45 C.O.N.N.E.C.T.A. GASTRONOMIA vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

vitat pagesa. Avui hi ha pagesos i pastors —Quins altres eixos defineixen Lac- mes, un espai molt agradable en el qual que es reconverteixen i han començat a tium? les criatures i les famílies poden gaudir produir formatges. És una transforma- —Tenim un programa d’activitats molt durant tot el dia. Els petits són els fu- ció que veiem que passa d’un any ençà. potent. N’és l’altre eix fonamental. Oferim turs consumidors, cal tenir-ne cura. A I se li suma aquesta segona generació una trentena d’activitats de tota mena, ells, els encanta la mostra de bestiar viu de neorurals, que són persones molt com ara l’Aula de Formatge Bonpreu-Es- que també tenim (descobreixen quatre formades, enginyers industrials, per clat, destinada al tast de formatges, en la races de cabres, dos d’ovelles i una vaca exemple, que decideixen de canviar de qual fem tasts guiats per especialistes. frisona). vida i que se’n van a viure a pobles petits i Enguany, n’oferim alguns que combi- es dediquen a fer formatge. Per posar-ne nen jazz i formatges, vins i formatges, —En aquesta mostra de formatges ca- un exemple, a la comarca d’Osona devem poesia i formatges… perquè el formatge talans, no hi falta el concurs. tenir una quinzena de formatgeries, una és cultura gastronòmica. Després tenim —És important. Se celebra dissabte i desena de les quals han aparegut els un altre espai singular, el Txis Corner, en és organitzada en vuit categories. De darrers deu o dotze anys. què es presenten projectes innovadors i cada categoria, en surt un formatge experimentals del sector, com ara el pro- guanyador. D’aquests vuit, un jurat de —Per tant, l’auge de la producció for- jecte de treball cooperatiu, gestió forestal cinquanta persones (especialistes, pres- matgera és un fenomen de present, es i producció ecològica La Segalla, o l’oferta criptors i premsa especialitzada) tria el produeix en aquests moments. lactoturística que ofereix la formatgeria millor català. Catalunya ha esdevingut —Sí, l’elaborador viu un gran moment: Mas Alba, de Pla de l’Estany, o les flors territori de formatges. El creixement s’elabora un producte autèntic, ple de de formatge ancestrals de La Rapadura en nombre de formatgeries artesanes és valors lligats al paisatge, la biodiversi- Lodigiana… una prova de la bona salut del sector i del tat, la sostenibilitat, i de molta qualitat. posicionament dels formatges artesans Això és possible perquè se n’ha aug- —Cap novetat a destacar en relació a entre els productes gastronòmics de mentat molt la formació, a través dels edicions anteriors? qualitat excel·lent i de gran interès per cursos de l’Escola Agrària del Pirineu, —Enguany hem reforçat les activitats al consumidor. El Concurs Lactium és de la Torre Marimon, del Consorci del infantils. La mostra la fem al Parc Bal- un reconeixement d’aquest esforç. Lluçanès, de l’organització de jornades tècniques…

—Una de les plataformes per a donar a conèixer els productors de formatge i els seus productes és precisament el Lac- tium, que destaqueu que és una mostra de formatges catalans i us centreu en els productes artesans. —Artesans i autèntics.

—Què voleu dir amb ‘autèntics’? —A França les denominacions d’origen han fet molt bona feina, mentre que aquí encara ho tenim pendent, i la paraula ‘artesà’ es fa servir per tot. Una carac- terística important del Lactium és que, en aquesta mostra, en la qual són pre- sents quaranta formatgeries artesanes, són els formatgers els qui expliquen els seus formatges, perquè ells en són els millors prescriptors. És important poder conèixer la persona que fa el formatge, la seva història, la intenció que té amb Isaac Gelabert, director de Lactium, durant la cada producte. Que sigui ell mateix qui presentació d’aquesta edició 2018. M.S. expliqui com fa cada formatge. D.E.S. 46 C.O.N.N.E.C.T.A. MÚSICA vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Festival de cançó d’autor Música i Lletra. MIL ARRENCA EL FESTIVAL MÚSICA I LLETRA MÉS FEMINISTA

Festivals El tret de sortida del festival es fa coincidir amb la II Trobada de Muixerangues de Xàtiva

Així, doncs, en la programació desta- íntegrament per dones. Cinc dones del REDCCIÓ quen les actuacions d’Alidé Sans (19 de món de la cultura xativina que aquest cap maig), Gem (26 de maig), Meritxell Gené, de setmana decidiran els noms dels joves ense les dones no hi ha festi- Eva Dénia i Merxe Martínez (2 de juny) i cantants no editats. Amb el vessant més vals!’ aquest és el lema d’en- Lu Rois (9 de juny). Però no actuaran pas participatiu, el MiL cerca la implicació de guany del festival de cançó soles al Gran Teatre de Xàtiva: Alidé Sans la gent de Xàtiva i les entitats. d’autor Música i Lletra de Xà- ho farà acompanyada de Pau Alabajos, tiva. El certamen, que arrenca Gem d’Alessio Arena i Lu Rois de Joan II Trobada de Muixerangues ‘Saquest cap de setmana amb un concert Miquel Oliver. Elles guanyen cinc a tres, El tret de sortida del Música i Lletra de franc a càrrec del Diluvi, ha fet un en un festival menut en format però ric en coincideix en temps i en espai amb la esforç perquè les dones siguin majoria qualitat i idees, varietat d’estils de la mú- II Trobada de Muixerangues de Xàtiva, en la programació. De fet, aquesta ha sica d’autor i veus vingudes de tot el país. que es fa per segon any. A més de la de estat la voluntat del director artístic L’organització s’ha agafat al peu de la Xàtiva, hi haurà les muixerangues de del festival, el músic i activista cul- lletra el lema del festival i no l’ha aplicat Vinaròs, de Castelló i de Cullera com a tural Feliu Ventura, i del regidor del al cartell i prou: el jurat del MiL Desco- colles convidades. Actuaran totes ple- Gran Teatre de l’Ajuntament de Xàtiva, breix 2018, el certamen dedicat als nous gades dissabte a la tarda a l’albereda de Alfred Boluda. talents de la cançó d’autor, està format Jaume I. D.E.S. 47 C.O.N.N.E.C.T.A. CULTURA POPULAR vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H UN GIRONA, TEMPS DE FLORS REIVINDICATIU I AMB PREDOMINI DEL COLOR GROC

Tradicions El certamen incorpora dos espais nous: els jardins del Campaner i els jardins de la Devesa

L’Ajuntament de Girona també im- pulsa el Pla V, Amb V de Verd, amb què vol esponjar la mostra. És una proposta que amplia l’abast de Temps de Flors a l’espai verd de la ciutat. Així, han creat un itinerari artístic que recorre 2,4 qui- lòmetres de l’espai adjacent al passeig arqueològic i el riu Galligants, on es podran veure deu intervencions artísti- ques de land art.

Temps de Flors reivindicatiu El Temps de Flors no és aliè a l’actuali- tat. Si l’any passat el tema clau van ser els refugiats, enguany molts projectes reivindiquen el color groc i el concep- te llibertat. Un dels més destacats és ‘El bosc de la llibertat’, un muntatge impulsat per Òmnium Gironès, l’As- semblea Nacional Catalana i l’Ateneu d’Acció Cultural que es pot veure al Uns turistes fan fotografies a les ornamentacions de carrer de Ciutadans. És un bosc ima- ginari format per 450 arbres de color Girona durant el Temps de Flors. PERE DURAN groc repartits per uns 80 balcons i amb més de 6.000 reproduccions de coloms la incorporació de nous espais a l’iti- blancs que s’enlairen cap a la llibertat. REDACCIÓ nerari floral. La pau és representada per coloms de Enguany, són els jardins del Campa- l’artista Pablo Picasso i la llibertat, amb ins al 20 de maig, els espais em- ner, que pertanyen al Bisbat, i els jardins el color groc. blemàtics de Girona s’omplen de la Devesa. Els jardins del Campaner es- Els projectes també van incorporant d’exposicions florals amb el fes- tan situats entre el soterrani de la Catedral cada vegada més innovacions tecnolò- tival Girona, Temps de Flors. En i el passeig arqueològic. Amb motiu del giques. Per aquest motiu, enguany hi ha total, hi ha 203 projectes repartits Temps de Flors, s’obren per primera ve- com a mínim una desena de muntatges Fen 157 punts de la ciutat. Els més po- gada als visitants i acolliran cinc projectes amb efectes lumínics que es podran pulars són els monuments i racons del florals. Pel que fa als jardins de la Devesa, apreciar quan es pongui el sol. A més, barri vell de Girona, com ara les esca- s’hi podrà veure un projecte gestat a enguany també caldrà aixecar el cap per les de la Catedral, els banys àrabs, la partir de la col·laboració de l’associació gaudir de les ‘Flors des dels balcons’, pujada de Sant Martí o la Casa d’Isaac de veïns del barri, de les fundacions del perquè s’engalanen el carrer Ciutadans, el Cec. Però per evitar aglomeracions, tercer sector que gestionen la Rosaleda i el de la Força, el dels Mercaders i altres cada any s’amplia el recorregut amb del creador que l’ha dissenyat. espais del Barri Vell. D.E.S. 1/2 48 C.O.N.N.E.C.T.A. LES ESTRENES vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Aaaron Taylor-Johnson protagonitza el film ‘The wall’, ambientat a la guerra de l’Irac. BIP EL FILM D’ENJÒLIT ‘THE WALL’ ARRIBA ALS CINEMES DESPRÉS DE PASSAR PEL FESTIVAL DE SITGES The wall, dirigit per Doug Liman, director d’El caso Bourne i Sr. y Sra. Smith o Barry Seal: El traficante, arriba aquest cap de setmana als cinemes. Protagonitzada per Aaron Taylor-Johnson i John Cena, s’estrena després de passar pel Festival de Cinema de Sitges. A la cartellera, també s’hi destaca Borg vs McEnroe, un film basat en fets reals que narra la mítica rivalitat entre ens tennistes Björn Borg i John McEnroe l’any 1980 a Wimbledon. En català, s’estrenen doblats o subtitulats els films Sherlock Gnomes i Laban i Labolina.

The wall — Direcció: Doug Liman. Intèrprets: Aa- ron Taylor-Johnson, John Cena, Laith Nakli. Gènere: Enjòlit. — Pensant que la missió en què treballaven s’haviaacabat, dos franctiradors ameri- cans són sorpresos per un tirador iraquià. La situació els durà al límit fins a conver- tir-ho tot en un joc entre el gat i la rata on un mur és l’únic lloc per a refugiar-se dels trets enemics. D.E.S. 2/2 49 C.O.N.N.E.C.T.A. LES ESTRENES vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H

Borg/McEnroe Borg vs McEnroe — Direcció: Janus Metz. Intèrprets: Tuva Novotny, Jane Perry, Janis Ahern; Shia LaBeouf, Stellan Skarsgård, Sverrir Gudnason. Gènere: Drama. — 1980. El món sencer espera veure el tennista número 1 del món, Björn Borg, guanyar el seu 5è títol de Wimbledon. Però pocs són conscients del drama entre bastidors: a vint-i-quatre anys, Borg és a prop del final de la seva carrera i l’ambiciós John McEnroe, de vint anys, ha decidit d’ocupar el seu lloc. Basat en fets reals.

The Hurricane Heist Operación: Huracán — Direcció: Rob Cohen. Intèrprets: Maggie Grace, Melissa Bolona, Moyo Akandé; Toby Kebbell, Ryan Kwanten, Ralph Ineson. Gènere: Enjòlit. — Un meteoròleg del govern dels Estats Units segueix l’huracà Tammy, la tempesta més ferotge de la història del país. Es dirigeix cap a Gulfport, Alabama, i durant l’evacuació de la població local el Departament del Tresor nord-americà corre a contrarellotge per destruir 600 milions de dòlars en bitllets antics abans no arribi l’huracà.

Sherlock Gnomes Gnomeo & Juliet: Sherlock Gnomes — Direcció: John Stevenson. Gènere: Animació. — Una colla de follets del jardí contracten el detectiu Sherlock Gnomes per investigar la misteriosa desaparició d’alguns orna- ments. En català. 50 D.E.S. AVANÇAMENT EDITORIAL C.O.N.N.E.C.T.A. vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H ‘UNA FAMÍLIA Em va recórrer AMERICANA’ aquella mena d’adrenalina que DE J.D. VANCE només se sent quan s’és a les portes d’un gran llibre Llegiu un fragment d’aquestes memòries reveladores per entendre Miquel Adam els Estats Units d’avui · També us oferim un extens comentari de l’editor, Miquel Adam

debat que ha obert en la societat amer- va família ni la seva comunitat. Citant REDACCIÓ icana –més enllà del fenomen editorial l’incisiu pròleg de Jordi Graupera, que que ha comportat–, així ho certifica. assaja un excel·lent paral·lelisme entre questa setmana entrant, arriba Vance ha posat el dit a la nafra, ha tocat els recorreguts vitals de Vance i Obama: a les llibreries l’obra de no ficció os. Les seves memòries revelen una ver- “Una família americana és una crítica Una família americana (Ara Lli- itat poc o gens coneguda, la dels hillbillies sense pal·liatius, similar a la que Obama bres), de J.D. Vance, en una tra- –o classe treballadora nord-americana, es podia permetre fer davant les comu- ducció d’Albert Torrescasana i un blanca i pobra. I ho fan exhibint un gran nitats negres dels barris més conflictius Apròleg que signa Jordi Graupera. Un llibre talent literari i l’autenticitat que beuen de les ciutats nord-americanes; els deia: que ha impactat la societat nord-ameri- de la pròpia experiència. Una veritat, la ‘sí, hi ha racisme, però no abandoneu els cana, que ha permès obrir un debat sobre dels hillbillies, que les persones preocu- vostres fills a la seva sort’. Vance també com la classe treballadora blanca i sense pades per l’esdevenir del nostre món no reclama amor propi i disciplina.” recursos, anomenada hillbillies, ha fet podem obviar de cap manera... Perquè la Graupera, en el seu pròleg, dilucida una deriva cap al populisme. L’advocat tenim més a prop que no ens pensem. tots els matisos que permeten ubicar J.D. Vance va néixer en una d’aquestes Tot i que el nom de Donald J. Trump correctament la posició que ocupa aquest famílies i és amb la història de les tres no apareix citat ni una sola vegada a les llibre en el debat de llarg abast que s’ha últimes generacions que ens acosta a memòries, la seva presència inquietant obert en la societat nord-americana de la realitat i l’evolució d’un sector social es fa més evident com més dura és la l’era Trump. desfavorit dels Estats Units, determinant caiguda de la família de Vance i de la Recordo com si fos ara el primer cop en l’arribada a la Casa Blanca de Donald societat que l’envolta. La crisi econòmica que vaig llegir aquesta introducció que Trump. Podeu llegir la introducció amb i la deslocalització, que han convertit les us oferim. Em va recórrer aquella mena què J.D. Vance encapçala el llibre. ciutats postindustrials en pous sense d’adrenalina que només se sent quan L’editor Miquel Adam accentua els fons de marginalitat, desídia i deses- s’és a les portes d’un gran llibre. Un elements a destacar d’aquesta novetat perança, han corromput de tal manera llibre que segurament obligarà el lector editorial: els valors hillbillies, que l’adveniment a posar-se en la pell d’algú que farà «Una família americana. Unes memòries del populisme era cosa d’esperar. I així trontollar un bon grapat de les seves reveladores per entendre els EUA d’avui, va ser. creences. No és aquesta la principal amb traducció d’Albert Torrescasana, és Tanmateix, en Vance no trobareu ni virtut dels llibres que han vingut per un llibre important, crucial: el riquíssim un bri d’autocompassió envers la se- quedar-se?» D.E.S. 51 C.O.N.N.E.C.T.A. LA RECEPTA vilaweb.cat 12 i 13 maig 2018 SIGNATURES VEUS ACTUALITAT 7DIES DESCONNECTA 24H TRES SALSES PER A UNA AMANIDA DE PATATA

Romesco, allioli i maonesa són les propostes que ens fa Neus Cuscó per a amanir aquest plat estiuenc

Ingredients (per a quatre persones) Per a l’amanida de patata: —4 patates grosses Monalisa NEUS CUSCÓ —500 g de pèsols frescs —3 pastanagues Per fer l’amanida de patates: bullim les Col·loquem el braç del túrmix a dins i tot —1 pot de tonyina amb oli de 150 g patates senceres amb pell uns vint-i- seguit hi posem l’oli. Batem amb el braç —2 ous durs cinc minuts. Les punxem per saber si elèctric primer a sota i després amunt —4 pebrots del piquillo són cuites. Les reservem. i avall, donant aire a la salsa perquè emulsioni. Per a fer la maonesa: Bullim els pèsols desgranats. Els re- —1 ou servem. Allioli: —1/4 litre d’oli d’oliva Agafem el morter i piquem l’all. Hi —sal, vinagre Bullim les tres pastanagues a trossets. afegim una molla de pa amb vinagre Les reservem. i una mica de sal. Després, el rovell Per a fer l’allioli: d’ou i anem abocant l’oli d’oliva i —1 rovell d’ou Muntem el plat: pelem les patates, les fent anar la mà de morter fins que —1 gra d’all tallem a rodanxes i les col·loquem al vol- lligui. —1/4 l d’oli d’oliva tant d’una plata. Al mig posem els pèsols —sal i la pastanaga a trossets. La tonyina per Romesco: —molla de pa amb vinagre sobre. Els ous durs tallats i adornats amb Posem en remull dues nyores. Rasquem uns talls de pebrot al piquillo. la polpa amb un ganivet. La fiquem al got Per a fer el romesco: del túrmix. Després, hi afegim la salsa —2 nyores Acompanyem les patates amb una de les de tomàquet, dos alls escalivats (al forn, —4 cullerades de salsa de tomàquet tres salses que tot seguit us proposem: amb paper d’alumini). Hi afegim oli, sal, —2 grans d’all escalivats vinagre i una llesqueta de pa fregida. —1 llesqueta de pa mullada en vinagre Maonesa: Després, les ametlles i avellanes. Ho —10 ametlles torrades Al got del túrmix, hi fiquem l’ou, una passarem tot pel túrmix i ja tindrem la —10 avellanes torrades mica de sal i unes gotes de vinagre. salsa feta. CAP DE SETMANA 12 I 13 MAIG 2018 No faces de la teua ignorància un argument Joan Fuster

vilaweb.cat

Citen a declarar el batlle de Banyeres del Penedès per la presència d’estelades en rotondes del municipi el 21-D

El ple d’investidura de Quim Torra al parlament es farà demà i dilluns

VilaWeb, mitjà de referència per a informar-se de política catalana El TC tomba l’últim recurs de Valt​ò​nyc per ​a ​evitar la presó

El sí a la independència es dispara a Catalunya i és majoritari, segons l’últim CEO