Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Estudi de viabilitat de la bioenergia a la comarca d’Osona

I Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Crèdits

Coordinació: Servei de Gestió Forestal del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Elaboració i redacció: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i Servei de Gestió Forestal (DMAH) Col·laboració:Agència Local de l’Energia del Consell Comarcal d’Osona, oficina de la comarca d’Osona del DMAH, Centre de la Propietat Forestal (CPF), Consorci del Lluçanès.

Agraïments: Fustes Prats, SA; Maderas Verdaguer, SA; Joan Noguè, Jordi Pressegué; Albert Codina; Josep Serra Dot; Josep Anglada; Francesc Codina; Miquel Codinach; Fustes Solà; Treballs Forestals Bosc Net, S.C.P, Pere Garet Bosch, Wattverd, Eco9, Tolé Catalana, SA, Serradora Vergés, SL,.Ramon Planas Coll, Fustes Serrat, SA i Fustes Sant Jaume.

I Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Taula de continguts

1 RESUM EXECUTIU...... 1

La zonificació ...... 1

La disponibilitat de biomassa ...... 1

El consum potencial...... 3

Conclusions ...... 5

2 INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS ...... 9

2.1 OBJECTIUS ...... 10

3 DESCRIPCIÓ GENERAL...... 11

3.1 ÀMBIT D’ESTUDI I ZONIFICACIÓ...... 11

3.2 ESTAT SOCIOECONÒMIC ...... 18

3.2.1 Població ...... 18

3.2.1.1 Distribució de la població...... 18

3.2.1.2 Població segons l’activitat...... 20

3.2.2 Activitats econòmiques...... 20

3.2.2.1 Indústria...... 21

3.2.2.2 Altres activitats econòmiques ...... 24

3.3 ESTAT NATURAL...... 25

3.3.1 Superfície protegida i figures de protecció ...... 32

3.3.2 Fauna...... 36

3.3.3 Risc d’incendi...... 37

3.3.4 Climatologia ...... 38

3.3.5 Temperatures mitjanes...... 39

3.3.5.1 Orientació i radiació...... 40

3.4 MERCATS...... 43

3.4.1 Mercat actual de la fusta ...... 43

3.4.2 Mercat actual de la bioenergia ...... 48

3.5 IDENTIFICACIÓ D’AGENTS CLAU...... 48

4 RECURSOS FORESTALS...... 52

II Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

4.1 DISTRIBUCIÓ DEL RECURS TOTAL (PÚBLIC O PRIVAT) ...... 57

4.1.1 Recursos amb pla tècnic ...... 58

4.1.2 Existències totals acumulades i produïdes anualment per espècies ...... 58

4.1.3 Existències per hectàrea ...... 61

4.1.4 Existències mitjanes per hectàrea segons règim de protecció ...... 61

4.2 EXISTÈNCIES PER HECTÀREA EN FUNCIÓ DEL RÈGIM DE TINENÇA ...... 62

4.2.1 Existències per hectàrea en funció de l’espècie principal...... 63

5 QUANTIFICACIÓ DE LA BIOMASSA FORESTAL ...... 66

5.1 METODOLOGIA DE CÀLCUL DEL POTENCIAL ANUAL SOSTENIBLE ...... 66

5.2 CÀLCUL DE LA CORBA IDEAL...... 67

5.3 DISTRIBUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE FORESTAL ACCESSIBLE...... 68

5.4 QUANTIFICACIÓ DE LA BIOMASSA FORESTAL POTENCIAL APTA PER A ENERGIA...... 74

5.4.1 Existències abans i després de l’aprofitament per espècie i per règim de tinença74

5.4.2 Aprofitaments potencials per energia i comercial per espècies i règim de tinença75

5.4.2.1 Aprofitaments potencials per hectàrea ...... 75

5.4.2.2 Aprofitaments potencials en valor absolut ...... 76

5.4.2.3 Resum: aprofitament potencial anual ...... 77

5.4.2.4 Es pot garantir l’explotació sostenible d’aquest recurs amb aquesta gestió?...... 78

5.4.2.5 Quin seria el balanç per d’aquí a deu anys en termes de carboni? ...... 79

5.5 BIOMASSA DISPONIBLE NETA ...... 80

5.5.1 Biomassa forestal accessible i àrees de subministrament...... 81

5.5.2 Aprofitaments actuals ...... 84

5.5.3 Conclusions ...... 86

6 DESCRIPCIÓ DE LA TECNOLOGIA D’APROFITAMENT ...... 88

6.1 SISTEMES D’APROFITAMENT FORESTAL CONVENCIONAL...... 88

6.1.1 Tallada i elaboració...... 88

6.1.2 El desembosc ...... 88

6.1.3 El transport ...... 89

6.2 CONDICIONANTS ...... 89

III Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

6.2.1 Disponibilitat d’altres equips ...... 89

6.2.2 Disponibilitat d’espai d’emmagatzematge ...... 90

6.2.3 Condicionants del territori...... 90

6.3 LOGÍSTICA DEL SUBMINISTRAMENT D’ESTELLA FORESTAL...... 92

6.3.1 Sistemes d’estellat...... 92

6.3.1.1 Estellat a peu de pista ...... 92

6.3.1.2 Estellat fix a pati ...... 93

6.3.2 L’emmagatzematge i assecat...... 93

6.3.3 Subministrament de l’estella...... 94

6.3.4 Càlculs de distància i costos d’obtenció...... 95

6.3.4.1 Aprofitament i desembosc ...... 96

6.3.4.2 Transport de la biomassa ...... 96

6.3.4.3 Estellat...... 97

6.3.4.4 Emmagatzematge ...... 97

6.3.4.5 Subministrament de l’estella...... 98

6.3.4.6 Cost total ...... 98

6.4 RECOMANACIONS PER A LA PRODUCCIÓ DE BIOMASSA I LOGÍSTICA...... 99

6.4.1 Operacions comunes...... 99

6.4.2 Operacions d’estellat a peu de pista ...... 101

6.4.3 Operacions d’estellat a pati ...... 102

7 AVALUACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA ...... 103

7.1 AVALUACIÓ DE LA DEMANDA ACTUAL ...... 103

7.1.1 Habitatges...... 106

7.1.1.1 Habitatges disseminats...... 106

7.1.1.2 Habitatges aglomerats...... 108

7.1.2 Establiments de serveis i comerç al detall ...... 110

7.1.3 Instal·lacions públiques ...... 115

7.1.3.1 Existents...... 115

7.1.3.2 Previstes (PUOSC 2008-2012)...... 116

7.1.4 Ramaderia ...... 119

IV Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

7.1.4.1 Engreix d’aus...... 119

7.1.4.2 Engreix de porcs...... 119

7.1.4.3 Necessitats tèrmiques ...... 120

7.1.5 Indústria ...... 122

7.1.6 Instal·lacions de bioenergia preexistents ...... 124

7.2 ESCENARIS DE CONVERSIÓ/INSTAL·LACIÓ DE BIOENERGIA ...... 125

7.2.1 Consideracions i demanda realitzable...... 125

7.2.1.1 Gas natural i indústria...... 128

7.2.2 Escenaris ...... 129

7.2.3 Resultats per subzones ...... 130

7.2.3.1 Zona Centre...... 130

7.2.3.2 Zona Nord...... 132

7.2.3.3 Zona Nord-est...... 134

7.2.3.4 Zona Oest...... 136

7.2.3.5 Zona Sud...... 138

7.2.3.6 Zona Sud-est ...... 140

7.2.3.7 Total Osona...... 142

8 BALANÇ I CONCLUSIONS...... 145

8.1 BALANÇ ...... 145

9 REFERÈNCIES ...... 147

9.1 BIBLIOGRAFIA...... 147

9.2 WEBGRAFIA ...... 148

ANNEXES ...... I

ANNEX I ...... II

ANNEX II ...... IV

ANNEX III: CARTOGRAFIA ÀREES ...... V

ANNEX IV: MAPES DE TEMPS ...... VI

V Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Índex de taules

Taula 1:Superfície forestal per espècies, accessible a cada zona de la comarca d’Osona ...... 2 Taula 2:Biomassa de peus petits, total i volum comercial per espècie, hectàrea i any...... 3 Taula 3: Percentatge de demanda a assolir, respecte al total, per als escenaris proposats...... 4 Taula 4: Superfície en hectàrees segons el mapa de cobertes del sòl (1993) per municipis...... 25 Taula 5: Percentatge de superfície a cada municipi segons el mapa de cobertes del sòl (1993)...... 27 Taula 6: EINs i ENPES ...... 32 Taula 7: Superfície en hectàrees segons el mapa de cobertes del sòl (1993) per figures de protecció: Enpes (Espais Naturals de Protecció Especial) i EIN (Espais d’Interès Natural)...... 34 Taula 8: Distribució del percentatge de l’àrea total segons el tipus de risc d’incendi...... 38 Taula 9: Àrees (%) de les categories de tipus de clima segons Tornthwaite ...... 38 Taula 10: Indústries de transformació de la fusta a Osona...... 43 Taula 11: Subproducte anual de les indústries de la Comarca en tones ...... 46 Taula 12: Empreses del sector de la fusta...... 47 Taula 13: Agents públics...... 48 Taula 14: Administració pública i Diputacions...... 50 Taula 15: ADF's d'Osona ...... 51 Taula 16: Superfície en hectàrees segons el Mapa d’Hàbitats de Catalunya (DMAH-UB, 2003) ...... 52 Taula 17: Superfície en hectàrees dels diferents tipus de bosc segons el Mapa d’Hàbitats de Catalunya (DMAH-UB, 2003) per municipis...... 54 Taula 18: Superfície en hectàrees segons el mapa de cobertes del sòl (1993) segons el tipus de pla de gestió: simple o tècnic (actualitzat a juny de 2009)...... 58 Taula 19: Existències totals acumulades per espècies La biomassa està calculada amb un 30% d’humitat. La superfície està calculada en funció del mapa d’Hàbitats però corregida d’acord amb el Mapa de Cobertes del Sòl ...... 59 Taula 20: Existències anuals per espècies en nombre de peus i en volum amb escorça. Creixement (Creix.) és la suma dels tres components: aprofitaments (Aprof.), mortalitat (Mort.) i increment anual net (Incr.) ...... 59 Taula 21: Existències: valors mitjans per hectàrea segons el règim de protecció. Els valors de biomassa es donen amb un 30% d’humitat...... 61 Taula 22: Existències: valors mitjans per hectàrea i any segons el règim de protecció...... 61 Taula 23: Existències: valors mitjans per hectàrea i per règim de tinença. Els valors de biomassa es donen amb un 30% d’humitat. Tant pel volum amb escorça (VAE) com per la biomassa total es dóna també l’error estàndard...... 62 Taula 24: Existències: valors mitjans per hectàrea i any i per règim de tinença ...... 62 Taula 25: Existències: valors mitjans per hectàrea i per espècie principal sense limitacions de fracció de cabuda coberta i amb limitacions...... 63 Taula 26: Existències: valors mitjans per hectàrea i any i per espècie principal sense limitacions de fracció de cabuda coberta i amb limitacions. Creixement (Creix.) és la suma dels tres components: aprofitaments (Aprofit.), mortalitat (que no apareix a la taula) i increment anual net (Incr.). Tant pel creixement en nombre de peus com en volum amb escorça es dóna també l’error estàndard...... 65 Taula 27: Distribució per classes diamètriques ideal proposada després de l’aprofitament per a les quatre espècies més abundants a la comarca...... 68 Taula 28: Àrea de bosc en hectàrees per municipi, accessible i total a la zona centre*...... 70 Taula 29: Àrea de bosc en hectàrees per municipi, accessible i total a la zona Nord* ...... 71 Taula 30: Àrea de bosc en hectàrees per municipi, accessible i total a la zona Nord-est* ...... 71

VI Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Taula 31: Àrea de bosc en hectàrees per municipi, accessible i total a la zona Oest* ...... 72 Taula 32: Àrea de bosc en hectàrees per municipi, accessible i total a la zona Sud*...... 73 Taula 33: Àrea de bosc en hectàrees per municipi, accessible i total a la zona Sud-est*...... 73 Taula 34: Valors mitjans per hectàrea de les principals variables estructurals, per espècies abans i després d’haver dut a terme l’aprofitament d’acord amb la corba ideal, Les parcel·les de l’IFN3 seleccionades són totes aquelles que la fracció de cabuda coberta és superior al 70%...... 74 Taula 35: Resum dels aprofitament potencials d’acord amb la corba ideal proposada. L’aprofitament comercial del tronc seria a partir de la classe 20 (peus d’almenys 17,5 cm de DN) amb l’excepció de roures i alzines en què l’arbre sencer es podria aprofitar per energia independentment de la seva mida..75 Taula 36: Aprofitament per energia valor d’existències en tones al 30% d’humitat per espècies i aprofitament comercial, valor d’existències en m³ ...... 77 Taula 37: Resum dels aprofitament per energia (tones al 30% d’humitat/any), comercial (m³/any) que es podrien obtenir anualment si es repartissin en torns de 15 o de 20 anys, Les dues darreres columnes superfície d’actuació anual ...... 78 Taula 38: Balanç anual dels aprofitaments potencials (m³/any) per a un torn de 15 o 20 anys per espècies ...... 78 Taula 39: Carboni aeri actualment acumulat a la biomassa arbòria aèria (CAT actual tones de carboni/hectàrea) i al cap de 10 anys aplicant un torn de 15 o un de 20 anys. En negreta es mostra, en percentatge, el canvi que suposaria en relació als valors...... 79 Taula 40: Biomassa de peus petits, total i volum comercial per espècie, hectàrea i any...... 81 Taula 41: Biomassa potencial aprofitable a la zona centre, diferenciada per municipi i per fracció: peus petits (PP), capçades (C) i total (C+PP)...... 81 Taula 42: Biomassa potencial accessible en tones per municipi, diferenciada per peus petits i capçades i volum comercial potencial en m3 a ala zona nord ...... 82 Taula 43: Biomassa potencial accessible en tones per municipi, diferenciada per peus petits i capçades i volum comercial potencial en m3a la zona nord-est ...... 83 Taula 44: Biomassa potencial accessible en tones per municipi, diferenciada per peus petits i capçades i volum comercial potencial en m3 a la zona Oest...... 83 Taula 45: Biomassa potencial accessible en tones per municipi, diferenciada per peus petits i capçades i volum comercial potencial en m3 a la zona sud...... 84 Taula 46: Biomassa potencial accessible en tones per municipi, diferenciada per peus petits i capçades i volum comercial potencial en m3 ...... 84 Taula 47: Caracterització de personal, recursos i equips per l’aprofitament forestal ...... 89 Taula 48: Condicionants i limitacions als aprofitaments forestals a Osona...... 91 Taula 49: Avantatges i desavantatges dels sistemes d’estellat ...... 95 Taula 50: Costos d’aprofitament d’arbres petits segons el pendent...... 96 Taula 51: Temps de transport de les àrees d’aprofitament fins als magatzems ...... 96 Taula 52: Temps i cost promig de transport de la biomassa fins a magatzem ...... 97 Taula 53: Tipus d’emmagatzematge...... 97 Taula 54: Càlcul de costos de transport...... 98 Taula 55: Estimació del cost de l’estella subministrada ...... 98 Taula 56: Producció d'estella, operacions comunes i equips necessaris (Gafib-CTFC) ...... 100 Taula 57: Estellat a peu de pista, operacions pròpies i equips necessaris (Gafib-CTFC)...... 101 Taula 58: Estellat a pati, operacions pròpies i equips necessaris (Gafib-CTFC) ...... 102 Taula 59: Transmitància tèrmica màxima de tancaments i particions interiors de la evolvent tèrmica U en W/m2K, segons la zona climàtica...... 104 Taula 60: Zona climàtica, graus-dia i dimensió mitjana dels habitatges per municipi ...... 105

VII Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Taula 61: Consums potencials de biomassa (t30/any) la població disseminada a Osona...... 107 Taula 62: Consums potencials de biomassa (t30/any) de la població aglomerada...... 109 Taula 63: Consums potencials de biomassa t30/any pels establiments de serveis i comerç ...... 112 Taula 64: Consum potencial de les instal·lacions públiques de biomassa t30/any ...... 115 Taula 65: Consums potencial de biomassa t30/any pels establiments que es preveuen en el PUOSC...117 Taula 66: Necessitats de calefacció dels pollastres...... 119 Taula 67: Necessitats de calefacció pels porcs kWh/plaça/dia...... 120 Taula 68: Resum per municipi del consum anual total estimat pel sector ramader en t30 de biomassa ..120 Taula 69: Consum tèrmic d’establiments industrials per municipi i any (estella t30)...... 122 Taula 70: Màxima demanda convertible a bioenergia forestal a la comarca d’Osona segons el tipus de demanda tèrmica, en percentatge del consum total de combustibles fòssils. Estellat a pati, operacions pròpies i equips necessaris (Gafib-CTFC) ...... 125 Taula 71: Consideracions per a la determinació de la possibilitat de desenvolupament màxim de la demanda tèrmica potencial a la comarca d’Osona ...... 126 Taula 72: Màxima demanda convertible a bioenergia forestal a la comarca d’Osona segons el tipus de demanda tèrmica, en percentatge del consum total de combustibles fòssils, i per escenaris* ...... 129 Taula 73: Consum potencial per municipis segons els diferents escenaris a la zona Centre. Valors arrodonits a desenes de tones...... 130 Taula 74: Consum potencial per municipis segons els diferents escenaris a la zona Nord. Valors arrodonits a desenes de tones...... 132 Taula 75: Consum potencial per municipis segons els diferents escenaris a la zona Nord-est. Valors arrodonits a desenes de tones...... 134 Taula 76: Consum potencial per municipis segons els diferents escenaris a la zona Oest. Valors arrodonits a desenes de tones...... 136 Taula 77: Consum potencial per municipis segons els diferents escenaris a la zona Sud. Valors arrodonits a desenes de tones...... 138 Taula 78: Consum potencial per municipis segons els diferents escenaris a la zona Sud-est . Valors arrodonits a desenes de tones...... 140 Taula 79: Consums potencials del diferents consumidors esperat a cada escenari (t30%/any)...... 142 Taula 80: Consum potencial per subzones segons els diferents escenaris a Osona . Valors arrodonits a desenes de tones...... 144 Taula 81: Població disseminada i aglomerada al 2008 per municipi...... iii

VIII Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Índex Gràfics

Gràfic 1: Densitat d’habitants per zones a Osona...... 18 Gràfic 2: Distribució per tipus de població...... 19 Gràfic 3: Distribució de la població per zones a Osona ...... 19 Gràfic 4: Distribució percentual del nombre de treballadors per grans sectors d’activitat ...... 20 Gràfic 5: Percentatge d’establiments per sector d’activitat ...... 21 Gràfic 6: Distribució percentual d’establiments per tipus d’indústria ...... 22 Gràfic 7: Distribució percentual del tipus d’indústria per zones...... 23 Gràfic 8: Distribució percentual de les granges ramaderes ...... 24 Gràfic 9: Temperatures màximes i mínimes mitjanes (ºC)...... 39 Gràfic 10: Percentatge d’àrea forestal arbrada sobre la superfície total per a les diferents zones ...... 69 Gràfic 11: Evolució de l’aprofitament de m3 de fusta a la comarca ...... 85 Gràfic 12: Evolució de l’aprofitament fuster en m3, per planifolis i coníferes ...... 85 Gràfic 13: Aprofitament anual de llenyes (t/any) ...... 86 Gràfic 14: Biomassa potencial anual per tipus i zona ...... 86 Gràfic 15: Quantitat anual de fusta reciclada i podes per zona en tones 30 ...... 87 Gràfic 16: Biomassa potencial, per zona segons la seva origen t30/any ...... 87 Gràfic 17: Distribució percentual dels sistemes de calefacció per energia renovable...... 125 Gràfic 18: Distribució del consum de gasoil de les indústries més importants d’Osona, per sectors i en percentatge...... 128 Gràfic 19: Evolució del total del consum de biomassa forestal d’acord amb diferents escenaris, en t 30% /any ...... 142 Gràfic 20: Evolució del consum potencial per tipus de consumidor i segons els diferents escenaris ...... 143 Gràfic 21: Evolució del consum per zona, tipus de consumidor segons els diferents escenaris...... 143 Gràfic 22: Balanç de la biomassa potencial disponible i la potencial consumida segons els diferents escenaris a cadascuna de les diferents zones (t30/any) ...... 145 Gràfic 23: Balanç de la biomassa potencial disponible i la potencial consumida segons els diferents tipus de consumidors potencials a cadascuna de les diferents zones (t30/any) ...... 146

IX Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Índex de fotografies

Fotografia 1: Picot negre...... 36 Fotografia 2: Llúdriga ...... 36 Fotografia 3: Tole Catalana, SA...... 44 Fotografia 4: Sacs de serradures - Fustes Sant Jaume...... 44 Fotografia 5: Fustes Sola, SA ...... 45 Fotografia 6: Feixos de llenya de faig. Maderas Verdaguer...... 45 Fotografia 7: Desbrancat a peu d’arbre ...... 88 Fotografia 8: Estellat a pati ...... 93 Fotografia 9: Assecat d’una pila d’estella a l’aire amb Top-Tex (c)...... 94

X Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Índex de figures

Figura 1: Disponibilitat de biomassa forestal primària per subzones ...... 3 Figura 2 Representació del consum potencial per sectors de demanda, zones i escenari (t 30% /any)...... 5 Figura 3: Superfície ocupada segons el mapa de cobertes del sòl de Catalunya (1993). Les etiquetes a cada porció del gràfic indiquen la superfície en hectàrees corresponent ...... 28 Figura 4: Superfície de bosc de cada municipi segons el mapa de cobertes del sòl de Catalunya (1993) ordenats per ordre decreixent de superfície de bosc...... 29 Figura 5: Distribució de les principals cobertes del sòl (MCSC-1993) en funció de l’altitud...... 30 Figura 6: Superfície forestal arbrada en funció del pendent ...... 31 Figura 7: Proporció de les principals cobertes del sòl (MCSC-1993) en funció del pendent...... 31 Figura 8: Percentatge de la superfície dels diferents tipus de bosc segons el mapa d’hàbitats de Catalunya (MHC). Els valors mostren la superfície ocupada per cada habitat en hectàrees...... 53 Figura 9: Distribució dels diferents tipus de bosc amb l’altitud segons el Mapa d’Hàbitats de Catalunya...55 Figura 10: Distribució dels diferents tipus de bosc en funció del pendent (%) segons el Mapa d’Hàbitats de Catalunya...... 56 Figura 11: Superfície ocupada per cada tipus de bosc segons el mapa d’hàbitats de Catalunya per superfície ...... 57 Figura 12: Canvis en les existències anuals del volum amb escorça per espècies. A/ increment anual; B/ Aprofitaments i C/ Mortalitat...... 60 Figura 13: Increment anual net del volum amb escorça, aprofitaments anuals i mortalitat anual per espècies ...... 60 Figura 14: Valors mitjans del volum amb escorça de les principals espècies. En verd clar els boscos sense tenir en compte cap limitació i en verd fosc els boscos tenint en compte les limitacions...... 64 Figura 15: Valors mitjans del creixement en volum amb escorça de les principals espècies. En verd clar els boscos sense tenir en compte cap limitació i en verd fosc els boscos tenint en compte les limitacions d’àrea basal ...... 65 Figura 16 : Corbes ideals proposades per les quatre espècies més abundants de la comarca...... 67 Figura 17: Fracció de cabuda coberta arbòria en funció de l’espècie principal abans i després de l’aprofitament. En tots els casos la fracció de cabuda coberta es manté per sobre del 50% ...... 75 Figura 18: Esquerra: aprofitament destinats a energia en bosc públic i en bosc privat: Dreta: aprofitament comercial ...... 77 Figura 19: Carboni aeri acumulat per hectàrea per espècies i per les quatre espècies juntes en groc ...... 80 Figura 20: Esquema de l’estellat a pista i a pati...... 92 Figura 21: Consum potencial percentual per municipis segons els diferents escenaris a la zona Centre 131 Figura 22: Consum potencial percentual per municipis segons els diferents escenaris a la zona Nord ...133 Figura 23: Consum potencial percentual per municipis segons els diferents escenaris a la zona Nord-est135 Figura 24: Consum potencial percentual per municipis segons els diferents escenaris a la zona Oest. ..137 Figura 25: Consum potencial percentual per municipis segons els diferents escenaris a la zona Sud.....139 Figura 26: Consum potencial percentual per municipis segons els diferents escenaris a la zona Sud-est141

XI Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Índex de mapes

Mapa 1: Localització d'Osona ...... 11 Mapa 2: Zona Oest ...... 12 Mapa 3: Zona Nord ...... 13 Mapa 4: Zona Nord-est ...... 14 Mapa 5: Zona Sud-est ...... 15 Mapa 6: Zona Sud ...... 16 Mapa 7: Zona Centre ...... 17 Mapa 8: Eins i Enpes a Osona...... 33 Mapa 9: Xarxa Natura 2000 a Osona ...... 35 Mapa 10: Mapa de Risc d’incendi...... 37 Mapa 11: Tipus de clima segons Tornthwaite...... 39 Mapa 12: Mapa d’orientacions de la comarca d’Osona ...... 41 Mapa 13: Mapa de la suma de les radiacions en els mesos mes freds ...... 42 Mapa 14 d’Hàbitats de Catalunya per espècies principals...... iv Mapa 15 de Xarxa natura 2000...... iv Mapa 16 d’EINs i ENPEs ...... iv Mapa 17 de tipus de Clima ...... iv Mapa 18 de xarxa viària...... iv Mapa 19 de distribució d’àrees de biomassa accessible ...... v Mapa 20 de tinença ...... v Mapa 21 de boscos amb distribució per tipus de pendent ...... v Mapa 22 d’àrea d’influència i temps de transport de biomassa fins punt d’emmagatzematge ...... vi Mapa 23 d’influència i temps de subministrament de biomassa ...... vi

XII Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

1 Resum executiu

López, I, Rodríguez, J. i Marques, A., GAFIB-CTFC 2009

La zonificació

L’àmbit d’aquest estudi integra tota la comarca d’Osona, amb una superfície total de 1.260,1 km2 i una densitat poblacional de 119,1 habitants per km2 .

La superfície forestal és superior a les 84.000 ha de les quals prop de 73.800 ha són arbrades (segons mapa de cobertes del sòl), el que suposa un 58 % del total. A més, gairebé 22.600 ha de bosc (31 %) estan sota algun règim de protecció legal.

A fi de caracteritzar i valorar la potencialitat del territori, s’ha zonificat la comarca en 6 àrees, atenent principalment a criteris de bona comunicació viària entre municipis, ja que és el que defineix les concentracions i fluxos de producció i consum.

La disponibilitat de biomassa

Per a les àrees forestals de la comarca, s’han consensuat valors d’accessibilitat simplificada, que defineixen fins a on es considera possible un aprofitament en funció del pendent.

En el cas de l’àmbit d’estudi, han estat:

- Pendents poc accentuats (0-30%): accés fins a 400 m - Pendents mitjans (30-60%): accés fins a 150 m - Pendents molt accentuats (60-100%): accés fins a 75 m

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 1 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

D’acord amb aquests criteris, l’àrea forestal accessible és de 53.500 ha (72,5 % del bosc), de les quals prop de 48.000 ha corresponen només a quatre formacions: pinedes de pi roig, rouredes, alzinars i fagedes.

Taula 1:Superfície forestal per espècies, accessible a cada zona de la comarca d’Osona Subzona Centre Nord Nord- Oest Sud Sud-est Total est general (ha) Pi roig 3.229 2.144 200 8.793 1.682 1.744 17.792 Rouredes 2.661 3.049 2.556 4.705 1.229 2.918 17.118 Alzinar 353 702 2.181 195 2.631 3.804 9.866 Fagedes 0 1.898 813 5 55 420 3.191 Castanyedes 0 0 69 0 10 1.779 1.858 Pi blanc 203 6 0 350 727 35 1.321 Pi pinyer 8 2 0 0 634 447 1.091 Bosc de ribera 46 86 22 107 97 193 551 Tremoledes 2 17 126 0 3 130 278 Freixenedes 2 53 49 0 0 98 202 Pinassa 4 1 0 161 15 9 190 Bedollars 0 0 25 0 0 0 25 Pinastre 0 0 1 0 8 0 9 Suredes 0 0 6 0 0 1 7 Avetoses 0 0 0 0 0 4 4 Total 6.508 7.958 6.048 14.316 7.091 11.582 53.503 Total espècies 6.243 7.793 5.750 13.698 5.597 8.886 47.967 principals

En estar la major part de les zones forestals cobertes per alzinars, rouredes, pinars de pi roig i fagedes, s’ha decidit calcular les quantitats disponibles només per aquestes masses, doncs són les de principal interès comercial.

Dins de la superfície forestal arbrada definida com a accessible, la disponibilitat de material forestal per a les principals espècies, és la que es mostra a la taula 0. Aquestes quantitats s’han obtingut segons dades de l’IFN3 i aplicant criteris de gestió forestal sostenible i el període de regeneració respectiu a cadascuna de les espècies (15 anys pel pi roig, roure i alzina i 20 anys per fagedes).

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 2 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Taula 2:Biomassa de peus petits, total i volum comercial per espècie, hectàrea i any. Espècie B. Capçades B. Peus Petits B. Total V. comercial (t30/ha/any) (t30/ha/any) (t30/ha/any) (m3/ha/any) Alzinar 0,000 1,654* 1,654 0,000 Fagedes 3,210 0,425 3,635 3,720 Pinedes de pi roig 0,840 0,207 1,047 1,227 Rouredes 0,000 1,667* 1,667 0,000 * Correspon a una valor que inclou tots els peus de classes diamètriques, grans i petits. Font: CREAF, CPF.

A la figura 0 es mostren les quantitats de biomassa forestal primària disponibles per subzona (en el eix de les Y la quantitat en t30%/any i en el eix de les X la subzona corresponent), com el resultat de multiplicar les dades de les taules 0 i 0. Cal esmentar que com a mitjana, s’aprofiten a la comarca 52.000 m3 a l’any per a fusta (volum comercial) i 19.000 tones de llenyes, tot i que la tendència dels últims anys es a la baixa, degut a la crisis que pateix aquest sector. Així doncs, la disponibilitat total calculada de biomassa forestal primària (de peus petits i capçades) és de 75.000 t30%/any, dels quals prop del 30 % correspon a peus petits. A aquests, es poden afegir les 10.000 tones de fusta neta reciclada i de podes i les 1.000 tones provinents com a subproducte de la indústria del sector forestal.

20.000 18.000 16.000 14.000 12.000 B capçades(t30/any) 10.000 B peus petits(t30/any) 8.000 6.000 4.000 2.000 0 Centre Nord Nord-est Oest Sud Sud-est

Figura 1: Disponibilitat de biomassa forestal primària per subzones

El consum potencial

L’estudi inclou una estimació del consum potencial de biomassa forestal que necessitarien els següents sectors per cobrir part de les seves necessitats energètiques segons unes consideracions prèvies definides: població disseminada i l’agregada en nuclis urbans,

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 3 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural establiments de serveis i comerç al detall, instal·lacions i edificis públics, inclosos els previstos en el Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), la ramaderia i la indústria. Així doncs, per tal de poder realitzar un balanç entre la disponibilitat de biomassa forestal i el consum potencial i a la vegada, poder valorar els diferents horitzons possibles (curt, mitjà i llarg termini), s’han plantejat tres escenaris segons els nivells de desenvolupament d’implementació del consum de la biomassa forestal (veure taula 3). - Escenari de mínims: Inclou un mínim desenvolupament de les instal·lacions de bioenergia, centrat bàsicament en les instal·lacions associades al PUOSC. Correspon alhora a un horitzó a curt termini. Es consideren també diverses instal·lacions d’altres característiques, més centrades en el reemplaçament d’instal·lacions preexistents, que consumirien en total prop de 2.000 t30%/any. - Escenari intermedi: Preveu una demanda en un horitzó a mitjà termini, d’unes 18.500 t30%/any, en base instal·lacions industrials, ramaderes i d’habitatges disseminats, amb un esforç important de promoció i difusió. - Escenari de màxims: Preveu un màxim desenvolupament de la demanda i coincidiria amb un possible horitzó a llarg termini si es duu a terme l’estratègia corresponent de promoció i suport. Es podrien assolir valors de consum superiors a les 40.000 t30%/any en base a les instal·lacions de cogeneració previstes al Lluçanès o a la del municipi de Sant Pere de Torelló. Aquests escenaris es concreten segons la implementació de la bioenergia previst en la següent taula:

Taula 3: Percentatge de demanda a assolir, respecte al total, per als escenaris proposats Escenari Municipis amb gas natural Municipis sense gas natural Mínim Intermedi Màxim Mínim Intermedi Màxim PUOSC 75% bfp ID ID 25% p ID ID 75% bfp Públics 2% p 5% p 10% p 5% p 10 % p 15% p 2% bfp 3% bfp 4% bfp 2% bfp 5% bfp 10% bfp Disseminat 1% bfp 5% p 15% p 1% bfp 5% p 15% p 10% bfp 25% bfp 10% bfp 25% bfp Ramaderia 1% bfp 25% bfp 50% bfp 1% bfp 25% bfp 50% bfp 12% zona ctre 25% zona ctre 12% bfp zona ctre 25% bfp zona ctre Indústria - - 1% bfp - 10% bpf 25% bfp Tipus de demanda tèrmica

Aquests escenaris plantejats suposen, per al conjunt d’Osona, uns consums potencials superiors a les 5.000 t30%/any en instal·lacions industrials, ramaderes i disseminat.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 4 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Taula 4. Evolució del consum de biomassa forestal d’acord amb diferents escenaris, en t 30% /any.

Escenari PUOSC Públics Disseminat Ramaderia Indústria Totals MIN 1.021 379 188 143 - 1.730 INTERM 1.021 771 2.813 2.796 11.065 18.465 MAX 1.021 1.333 7.501 5.652 34.122 49.628 En l’anterior taula es pot observar que l’escenari de mínims està basat en les actuacions del PUOSC i establiments públics, al ser considerat un objectiu relativament fàcil d’assolir. Els increments de demanda que es volen assolir a l’escenari intermedi i màxim es deriven d’una gran potenciació de l’ús de biomassa en ramaderia i en població disseminada i de l’assumpció del funcionament de les plantes de Sant Pere de Torelló i del Lluçanès.

Així, les àrees on es pot actuar per incrementar el consum de biomassa serien –en ordre de potencial– les zones Nord, Oest, Centre i Sud (figura ¡Error! No se encuentra el origen de la referencia.). La zona oest, que es correspon amb el Lluçanès, és ja especialment dinàmica. Les àrees del Nord-est i Sud-est tenen un consum potencial baix a mig i llarg termini.

7.000

6.000

5.000

4.000 Indústria Ramaderia Disseminat Públics 3.000 PUOSC

2.000

1.000 Consumestimat biomassa de (bfp+pellet)en t 30/anyequivale o

0 Sud Sud Sud Oest Oest Oest Nord Nord Nord Centre Centre Centre Sudest Sudest Sudest Nordest Nordest Nordest MIN INTERM MAX

Figura 2 Representació del consum potencial per sectors de demanda, zones i escenari (t 30% /any)

Conclusions

D’acord amb els escenaris de consum establerts i la disponibilitat de biomassa calculada, les

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 5 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural zones Sud-est i Nord-est de la comarca d’Osona es mostren clarament com a productores. Les zones Oest, Sud i Nord també tenen un potencial productiu interessant, tot i que en les dues últimes aquest estarà absorbit en major o menor mesura si s’arriben a executar les instal·lacions que hi ha previstes.

25.000 Biomassa disponible * MAX INTERM MIN 20.000

15.000

10.000 Tones Estella 30%

5.000

0 Centre Nord Nordest Oest Sud Sudest

Figura 3: Disponibilitat de biomassa a les diferents zones, i les demandes potencials corresponents als tres escenaris

Si es posa en marxa la planta de Sant Pere de Torelló, la biomassa forestal de la zona Nord serà clarament insuficient i caldrà recórrer a altres zones d’Osona o d’altres comarques veïnes: Ripollès, Garrotxa o Berguedà.

La zona centre, tot i concentrar la major part d’activitat no té un excessiu potencial en demanda degut a l’extensa implantació del gas natural, massa competitiu com per ser desbancat per la biomassa en instal·lacions de producció d’energia tèrmica.

En relació al tipus de consum que destaca a cada subzona, a la zona nord i oest tindran un paper molt destacat les instal·lacions industrials si es posen en marxa les respectives instal·lacions de co-generació, que –amb diferència- generarien una demanda molt significativament superior a la resta de sectors, i permetrien el desenvolupament de certa activitat econòmica al seu voltant.

A les zones central i sud, el disseminat és el sector que jugaria un paper més important en quant a generació de demanda. Tanmateix, en termes absoluts, la ramaderia és sobretot una

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 6 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural potencial font de consum a les àrees central i oest (Lluçanès).

25.000 Biomassa disponible * Indústria Ramaderia Disseminat 20.000 Públic PUOSC

15.000

10.000 Tones Estella Estella 30% Tones

5.000

0 Centre Nord Nordest Oest Sud Sudest

Figura 4 Disponibilitat de biomassa a les diferents zones, i les demandes potencials corresponents als sectors de demanda per a l’escenari de màxims

En qualsevol cas, a banda de mesures de difusió i informació sobre la biomassa forestal, tecnologies i possibilitats, és fonamental resoldre el problema que suposa l’elevada inversió inicial en les instal·lacions.

Les mesures a emprendre que es detallen en el projecte, van sobretot dirigides a promoure l’increment d’instal·lacions de bioenergia, amb l’assessorament, suport i acompanyament corresponent. Es vol garantir així que les instal·lacions estiguin ben dissenyades i s’evitin errors comuns que són habituals.

El cost total orientatiu per l’obtenció de l’estella forestal es la suma dels costos d’aprofitament, transport de fusta, estellat, emmagatzematge i subministrament. Per tal d’estimar-ho s’ha considerat que l’aprofitament s’efectua en un pendent mitjà, que es realitza l’estellat a pati i que l’emmagatzematge és sota tèxtil (no estan contemplats ni impostos ni valor atorgat a la propietat).

Taula 5. Estimació del cost de l’estella subministrada Fase Costos* Aprofitament Transport Estellat Emmagatzematg Subministrament Total biomassa e €/ t30 bh 32 12 22 4 10 80 * Valors arrodonits a unitats. Font: CTFC-GAFIB. Doctor Roux, 80 08017Barcelona 7 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

D’acord amb les consideracions mencionades, el cost total de subministrament d’estella forestal comarcal des de bosc fins a les caldera seria d’uns 80 €/t30%.

Així mateix, és necessari diferenciar entre el cost de subminstrament de l’estella –valors dels costos de totes les operacions realitzades per les empreses de subministrament- i el preu de venda –valor econòmic d’intercanvi entre subministrador i client . En aquest sentit, el preu del subministrament sol ser constant per a una mateixa zona, i varia segons el lot subministrat (quantitat), i altres condicionaments (humitat, granulometria, durada i condicions del contracte, etc.), pel que cal remarcar que, en el cas d’un major desenvolupament de l’activitat és possible assolir situacions d’increment d’eficiència i economia d’escala que permetin reduir costos i ajustar aquests costos.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 8 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

2 Introducció i antecedents

L’activitat d’aprofitament forestal a Catalunya s’ha ralentitzat en els últims anys. Amb la liberalització de mercats i l’arribada de fusta d’altres països a un preu molt competitiu a la fusta produïda i aprofitada aquí, els problemes de mercat local s’accentua, condicionant directament sobre la gestió forestal.

La bioenergia es presenta com una possibilitat factible d’ampliar el ventall de productes aprofitables del bosc. En concret, els arbres petits, malalts, tortuosos, restes de poda i grans capçades que fins ara no tenien cabuda en el mercat, possibilitarien l’increment de valoració fustera amb la seva destinació a finalitats energètiques.

A més dels avantatges pel productor, aquesta activitat presenta molts aspectes favorables, tant econòmics com mediambientals com a energia renovable.

És una font d’energia del país, que permet reduir la dependència de combustibles fòssils i l’impacte de les fluctuacions de preus que es venen patint en els últims anys, a més que promou una dinamització socioeconòmica local i la creació de nous llocs de treball, proporcionant al bosc un valor afegit que es tradueix en una major gestió forestal i reducció del risc d’incendi.

Així mateix, contribueix a la disminució de l’efecte hivernacle, ja que suposa un balanç de

CO2 pràcticament neutre (el carboni que s’allibera en la combustió de la BFP és el mateix que l’arbre havia fixat al llarg del seu creixement i que continua fixant la massa forestal en un marc de gestió forestal sostenible), i el sofre i altres components potencialment causants de pluges àcides són gairebé inexistents.

Aquest retorn a la utilització de la fusta per energia, amb noves tecnologies més rendibles, automàtiques i netes que l’ús tradicional de les llenyes, presenta un altre avantatge important enfront els combustibles actualment més utilitzats: l’estalvi econòmic. Malgrat que la despesa inicial de la instal·lació és superior als convencionals, l’estalvi en el preu del combustible permet l’amortització de la inversió en pocs anys, menys quan major és el consum de combustible.

En aquesta sentit, per al desenvolupament de l’ús de la biomassa forestal la Direcció de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge promou l’elaboració d’aquest estudi de viabilitat de la bioenergia a Osona. Amb l’experiència de l’estudi realitzat a la comarca pirinenca del Pallars Sobirà el 2008, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya,

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 9 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural amb la col·laboració del CREAF, elabora aquest estudi, sota la coordinació de la Direcció General del Medi Natural i amb la participació d’un grup de treball constituït per organismes de l’administració pública competents en aquest sector i representatius al territori:

- Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) - Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF) - Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH): o Direcció General de Medi Natural (DGMN) o Centre de la propietat forestal (CPF) o Serveis Territorials de la província de Barcelona - Administració local o Agència Local de l’Energia del Consell Comarcal d’Osona (AEO) o Consorci per al Desenvolupament del Lluçanès o Consell Comarcal d’Osona

2.1 Objectius

En el present estudi es busca avaluar la viabilitat de la bioenergia a Osona, mitjançant la quantificació de la biomassa forestal potencial de què disposa la comarca i els consums que es podrien fer en el marc d’una gestió forestal sostenible dels boscos.

La biomassa disponible s’estima i localitza per a dues fraccions: biomassa forestal primària (BFP) –la principal fracció- d’acord a criteris de sostenibilitat silvícola, ecològica i d’accessibilitat; en segon lloc també es quantifiquen altres tipus de biomassa (subproductes industrials, fusta neta o restes de poda) d’acord als disponibles anuals que podrien tenir com a destinació d’aprofitament energètic.

La demanda d’aquest recurs amb finalitats energètiques s’estima en base a quantitats màximes de consum amb destinacions tèrmiques segons diferents tipus de consumidors, possibilitats de cogeneració en grans consumidors i en el mercat energètic existent.

A continuació, també s’analitzen els diferents sistemes logístics i es valoren els costos econòmics per a l’obtenció d’aquesta biomassa primària, avaluant les necessitats per al desenvolupament de l’activitat en diferents escenaris.

Finalment, s’efectua un balanç entre la biomassa potencialment disponible i la demanda potencial màxima, així com línies de treball a seguir.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 10 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

3 Descripció general

Marques, A., López, I i Rodríguez, J., GAFIB-CTFC 2009

El coneixement de l’entorn físic i socioeconòmic de la zona d’estudi és un punt fonamental, a l’hora d’aplicar possibles estratègies de desenvolupament per aquest lloc. En els subapartats següents es presenten descripcions generals de l’àrea d’estudi, l’estat socioeconòmic i els mercats.

3.1 Àmbit d’estudi i zonificació

L’àmbit d’aquest estudi integra la comarca d’Osona. Amb 1.260,1 km2 de superfície, és la vuitena comarca més extensa de Catalunya presentant una densitat poblacional de 119,1 habitants per km2.

La constitueixen 51 municipis, on se’n destaquen alguns de grans dimensions, com per exemple Oristà que presenta una densitat poblacional reduïda o Sant Hipòlit de Voltregà que amb la seva reduïda superfície presenta un nombre d’habitants molt més elevat.

A fi de caracteritzar i valorar la potencialitat del territori, s’ha zonificat la comarca en 6 àrees, atenent principalment a criteris de bona comunicació viària entre municipis, ja que és el que defineix les concentracions i fluxos de producció i consum.

Mapa 1: Localització d'Osona

Font: Gafib-CTFC en base a l’ICC, 2009.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 11 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Zona Oest

Formant part de l’altiplà del Lluçanès, aquesta zona de la comarca s’ubica al nord-est d’Osona i presenta una separació per cingleres del restants municipis de la comarca. Amb una extensió de 293,65 km2, engloba els municipis d’Alpens, Lluçà, Olost, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Sobremunt. Conjuntament amb els municipis de Sant Feliu Sasserra (Bages) i Santa Maria de Merlès (Berguedà), formen el Consorci de Promoció dels Municipis del Lluçanès amb l’objectiu de promoure integralment les polítiques dels seus ajuntaments i oferir serveis a tota la població.

Mapa 2: Zona Oest

Font: Gafib-CTFC en base a l’ICC ,2009.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 12 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Nord

Ubicada a la zona nord de la comarca engloba els municipis de Montesquiu, Orís, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Vicenç de Torelló, Santa Maria de Besora, Sora, Torelló i Vidrà. Representa el 16% de la superfície de la comarca (206,24 km2) i compta amb una organització conjunta de desenvolupament del territori a través del Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura.

Mapa 3: Zona Nord Font: Gafib-CTFC en base a l’ICC ,2009.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 13 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Nord-est

Ubicada a la zona nord-est de la comarca d’Osona, aquesta regió engloba tres municipis: Rupit i Pruit, Santa Maria de Corcó i Tavertet i presenta una superfície de 142,10 km2.

Mapa 4: Zona Nord-est

Font: Gafib-CTFC en base a l’ICC ,2009.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 14 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Sud-est

Aquesta regió formada pels sis municipis de Espinelves, Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Viladrau i Vilanova de Sau es ubica a la zona sud-est de la comarca amb una extensió de 191,02 km2.

Mapa 5: Zona Sud-est

Font: Gafib-CTFC en base a l’ICC ,2009.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 15 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Sud

Aquesta regió, amb una extensió de 198,68 km2, està formada pels municipis ubicats més a sud de la comarca: Balenyà, Centelles, Collsuspina, El Brull, Malla, Sant Martí de Centelles, Seva, Taradell i Tona.

Mapa 6: Zona Sud

Font: Gafib-CTFC en base a l’ICC ,2009.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 16 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Centre

La zona central de la comarca es constitueix per tretze municipis: Calldetenes, Gurb, Manlleu, Les Masies de Roda, Les Masies de Voltregà, Muntanyola, Roda de Ter, Sant Hipòlit de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Tavèrnoles i Vic. Amb una extensió de 228,58 km2, representa una gran part de la plana de Vic.

La Plana de Vic és una depressió allargada, en direcció nord- sud, que constitueix el nucli central de la comarca. La ciutat de Vic, situada al seu centre, n’és el nucli més important. (Wikipedia, 2009)

Mapa 7: Zona Centre

Font: Gafib-CTFC en base a l’ICC ,2009.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 17 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

3.2 Estat Socioeconòmic

Osona destaca com a comarca molt activa, amb la Universitat de Vic, i amb tots aquells serveis habituals a les grans capitals. Tot i que, Vic destaca amb gairebé 39.000 habitants en 30 km2 de superfície, la ciutat de Manlleu té certa rellevància pels més de 20.000 habitants que hi ha en els 17km2 de superfície, ubicada a 7 km de Vic.

3.2.1 Població

De les 41 comarques de Catalunya, Osona és la dotzena en densitat de població amb 119 hab/km2. Els seus habitants representen el 2% del total de la població catalana.

El nombre d’habitants per municipi és molt variable, des dels 3 hab/km2 a Sant Sadurní d’Osormort, fins als 3.729 hab/km2 a Sant Hipòlit de Voltregà (veure annex I).

400 347 350

2 300

250

200 149 150 119 106

Nre.Habitants / km 100 37 50 19 25

0 Centre Nord Nord-est Sud-est Sud Oest Osona

Gràfic 1: Densitat d’habitants per zones a Osona Font: Gafib-CTFC en base a dades de l’INE (2008)

La zona més densament poblada és la part central de la comarca – Zona Centre- amb 347 hab/km2, disminuint a mesura que ens allunyem de la mateixa zona.

Les zones nord-est, sud-est i oest presenten una densitat poblacional molt inferior a la mitjana de la comarca, 19, 37 i 25 habitants per km2, respectivament.

3.2.1.1 Distribució de la població

A Osona, la majoria de la població viu en nuclis poblacionals (població aglomerada). De les zones considerades en aquest document (apartat 3.1), les que més població disseminada presenten són la nord-est amb 19% i l’oest amb 16% del total de la població disseminada.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 18 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Població aglomerada Població disseminada 100% 96% 96% 94% 91% 93% 90% 81% 84% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 19% 20% 16% 9% 10% 4% 4% 7% 6% 0% Centre Nord Nord-est Sud-est Sud Oest Osona

Gràfic 2: Distribució per tipus de població Font: Gafib-CTFC en base a dades de l’INE (2008)

En total hi ha 8.805 persones que constitueixen la població disseminada, que només representen el 6% de la població comarcal.

5% 20%

5% 53% 2%

15%

Centre Nord Nord-est Oest Sud Sud-est

Gràfic 3: Distribució de la població per zones a Osona Font: Gafib-CTFC en base a dades de l’INE (2008)

La Plana de Vic concentra el 53% dels habitants. Només al municipi de Vic hi viuen gairebé 39.000 habitants.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 19 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

3.2.1.2 Població segons l’activitat

La distribució de la població activa per sectors d’activitat és un indicador molt gràfic de l’importància de cadascun dels sectors a la comarca i en comparació amb la resta de territori accentua les particularitats de la zona d’estudi.

70% Osona 62% 60% Catalunya

49% 50%

40% 36%

30% 25%

% Treballadors % 20% 11% 10% 10% 5% 3% 0% Agricultura Indústria Construcció Serveis Sector d'activitat

Gràfic 4: Distribució percentual del nombre de treballadors per grans sectors d’activitat Font: Idescat, 2002.

Els serveis són el sector amb més percentatge de treballadors a la comarca, gairebé el 50% del total. Tanmateix és un 13% menor al conjunt de Catalunya.

Per contra, els sectors restants presenten valors més elevats que a Catalunya. La construcció és lleugerament superior, i, la indústria presenta una diferencia molt significativa (un 36% front als 25% del territori restant) i amb gairebé el doble de població ocupada el sector agrari, representant el 5% de la població activa.

3.2.2 Activitats econòmiques

Osona es caracteritza per la seva important explotació porcina -la ramaderia i l’agricultura romanen com una font de riquesa de la comarca-, i una gran diversitat industrial, amb sectors tradicionals com la indústria de la pell i altres indústries agroalimentàries, de construcció i mecàniques, entre altres.

L’activitat industrial era la més dinàmica en l’època dels anys noranta però, progressivament, han estat els sectors de la construcció i, sobretot, els serveis els que han agafat el relleu a partir de l’any 2001.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 20 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

El creixement del Valor anual brut (VAB) el 2007 a Osona presentava una acceleració del 3,40% de l’any anterior i supera la mitjana de Catalunya, del 3,54%. Aquest guany de dinamisme és reflex del creixement dels tres principals sectors productius, la indústria (4,47%), els serveis (4,92%) i la construcció amb un 4,90%. (Caixa Catalunya, 2008)

50% Osona Catalunya 45% 43% 39% 40%

35%

30%

25% 19% 20% 18% 18% 15% 14%

% Nombred'empreses 15% 13% 11% 10% 10%

5%

0% Indústria Construcció Comerç al detall Serveis Profissionals i Artistes Sectors d'activitats

Gràfic 5: Percentatge d’establiments per sector d’activitat Font: Idescat 2002 Al 2002, a Osona, hi havia 13.883 establiments dels diferents sectors. Destacaven els serveis com el sector amb més establiments (39%), seguit del comerç i de la construcció.

Els percentatges d’establiments dels sectors del comerç, dels serveis i dels professionals i artistes són inferiors a la mitjana de Catalunya, que conjuntament amb la distribució de la població per sectors, denota una menor significança a la comarca.

3.2.2.1 Indústria

El sector de la indústria representa el 36% de l’ocupació a la comarca, amb més de 21.600 treballadors (Idescat, 2002). Aquest valor, per sobre de la mitjana de Catalunya, denota una comarca amb una gran industrialització a banda dels sector de construcció i serveis.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 21 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

35,0%

30,0%

25,0%

20,0%

15,0%

10,0%

5,0%

0,0%

l l l l is ó A a r ci et ta aigua m n ec i i e NCC ió meta onf a ca c c ti i alim rma til i dus Energia o In Quim f Edició i mobles ns Tèx ra roductes T P

Gràfic 6: Distribució percentual d’establiments per tipus d’indústria Font: IDESCAT, 2002. La distribució percentual per tipus d’establiments industrials, demostra un major percentatge de la indústria de transformació del metall, seguida de la d’edició i mobles i del tèxtil i confecció comparativament a les altres branques de la indústria.

La indústria manufacturera és la secció industrial amb més treballadors. Segons l’anuari socioeconòmic de la comarca d’Osona 2007, el 2006 hi treballaven el 31,4% de les persones afiliades a la Seguretat Social, entre les quals es destacaven les indústries de productes agroalimentaris i begudes i, en menor mesura, la fabricació de productes metàl·lics i les indústries de construcció de maquinària i equips mecànics. La segona secció més important és la del comerç, reparació de vehicles i articles personals, on hi treballen el 20,5% dels afiliats.

D’entre els negocis i productes més distintius de la indústria del metall osonenca, destaquen els de ventilació industrial i domèstica, xemeneies i evacuació de gasos, petits electrodomèstics, cablejat, eines de ferreteria, màquina de bugaderia i tintoreria, i màquines – eina portàtils. Una altra indústria amb molta tradició i volum de negoci d’Osona és la industria de taps i envasos metàl·lics destinats sobretot als mercats de la perfumeria i la cosmètica controlats per empreses multinacionals.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 22 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

45% Energia i aigua Química i metall Transform. metalls Productes alimentaris

Tèxtil i confecció Edició i mobles Indústria NCAA Centre 40%

35%

30%

25%

20%

15%

10%

5%

0% Centre Nord Nord-est Sud-est Sud Oest Osona

Gràfic 7: Distribució percentual del tipus d’indústria per zones Font: Idescat, 2002. Tal com es pot observar en el gràfic 7, elaborat segons dades de l’Idescat (2002), la distribució de les diferents branques d’indústria per les cinc regions Osonenques era la següent:

• Oest

En un total de 123 indústries, el tèxtil i confecció i l’edició i mobles representaven més del 60% de les empreses. Altres branques que destacaven eren transformació de metall i l’alimentaria. Les restants branques, eren poc significatives,ja que, els seus percentatges giraven en torn dels 3%.

• Nord

En aquesta regió, la branca més representativa de l’indústria és edició i mobles seguida de la transformacions de metalls. De les 377 industries existents, aquests dos tipus de industria principals representaven 70% de la totalitat.

• Nord-est

Aquesta es la regió menys industrialitzada de la comarca. Només es comptabilitzen 31 indústries on hi destaquen les de transformació de metalls, productes alimentaris i edició i mobles.

• Sud-est

Aquesta zona, igual que l’anterior, presenta un nombre molt baix d’indústries, només 56, que es distribueixen principalment per les branques d’edició i mobles i transformació del

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 23 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

metall. Es destaca també, la gran importància de la branca de l’indústria d’energia i aigua que representa el 18% del total d’empreses.

• Sud

La transformació de metall destaca com l’indústria més representativa amb 138 empreses de les 408 totals. Les branques de tèxtil i confecció, edició i mobles i productes alimentaris també presenten bastanta importància.

• Centre

La zona centre és la zona més poblada i també on s’hi pot trobar la major part dels sectors econòmics. En la distribució percentual d’establiments per tipus d’indústria, la zona centre representa el 50% de la totalitat de les empreses.

Les branques industrials més fortes són la transformació de metalls (35%) i també de una forma menys significativa, la tèxtil i confecció i edició i mobles.

3.2.2.2 Altres activitats econòmiques

Les activitats de ramaderia i agricultura, i el turisme també destaquen a Osona.

La ramaderia té un gran pes a la comarca, amb més de 2.300 granges que es dediquen a la producció d’aus, vacum, porcí (amb més d’un milió de caps), cabrú, entre altres.

45% 39% 40%

35%

30%

25%

20% 18% 19%

15% 11% 10% 8% 6% 5%

0% Centre Nord Nord-est Oest Sud Sud-est

Gràfic 8: Distribució percentual de les granges ramaderes Font: Gafib-CTFC en base a dades de l’ Agència Local de l’Energia del Consell Comarcal d’Osona. La major part de les granges es troben a zona central. Destaquen els municipis de Gurb i Vic on s’hi troben més de 300 granges ramaderes.

Un altre sector important és el turisme actiu i participatiu, motivat culturalment i respectuós amb el medi. A més, amb la millora de les comunicacions s’ha afavorit el creixement d’una

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 24 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

infraestructura turística de qualitat amb hotels, càmpings, i un nombre considerable de cases d’agroturisme. També han sorgit empreses que ofereixen activitats esportives i nous productes turístics de lleure, com viatges en globus o esports d’aventura.

3.3 Estat Natural

La comarca d’Osona és de les més arbrades de Catalunya, tant pel que fa a superfície, amb poc més de 73.800 hectàrees, com en percentatge, un 58,5% de la superfície total. Per municipis (Taula 4), els més arbrats són, amb més de 3.000 ha, en ordre decreixent, Vilanova de Sau, Viladrau, Oristà, Sant Pere de Torelló, Lluça, Rupit i Pruit, Santa Maria de Corcó. Uns quants municipis tenen més del 50% de la seva superfície agrícola: Santa Eugènia de Berga, Malla, Calldetenes, Manlleu, Vic, Folgueroles, Torelló, Gurb, Santa Cecília de Voltregà i Roda de Ter.

En quant a percentatge, 29 dels 51 municipis tenen més del 50% de la seva superfície arbrada, d’aquests, 16 superen el 75% en superfície forestal arbrada.

Taula 4: Superfície en hectàrees segons el mapa de cobertes del sòl (1993) per municipis Bosc Matoll Prats i Altres Forestal Conreus Impr. No Total herb. forestals artificial forestal Alpens 1.004,7 36,4 0,0 25,0 1.066,1 275,6 29,1 304,7 1.370,8 Balenyà 750,0 72,3 4,3 47,9 874,5 912,4 93,4 1.005,8 1.880,3 Calldetenes 60,1 21,7 0,0 26,7 108,5 459,1 48,2 507,3 615,8 Centelles 633,9 63,5 8,0 28,6 734,0 583,8 163,1 746,9 1.480,9 Collsuspina 738,6 179,6 1,1 7,0 926,3 544,7 15,4 560,1 1.486,4 el Brull 2.941,0 432,5 44,8 117,0 3.535,3 439,9 107,8 547,7 4.083,0 Espinelves 1.570,9 30,2 0,3 0,0 1.601,4 147,3 5,8 153,1 1.754,5 Folgueroles 264,0 24,5 0,0 22,1 310,6 678,9 58,0 736,9 1.047,5 Gurb 1.642,5 155,9 0,0 191,5 1.989,9 2.949,4 157,2 3.106,6 5.096,5 les Masies de 615,8 147,7 3,3 215,3 982,1 626,3 41,4 667,7 1.649,8 Roda les Masies de 764,6 156,7 11,2 126,0 1.058,5 1.080,8 107,4 1.188,2 2.246,7 Voltregà Lluça 3.673,0 246,9 5,0 159,0 4.083,9 1.167,5 41,6 1.209,1 5.293,0 Malla 158,6 16,6 0,2 43,7 219,1 866,4 23,1 889,5 1.108,6 Manlleu 113,5 58,5 7,5 106,4 285,9 1.127,3 273,8 1.401,1 1.687,0 Montesquiu 366,4 13,1 0,0 15,9 395,4 84,9 26,9 111,8 507,2 Muntanyola 2.978,6 197,2 10,4 63,3 3.249,5 714,4 58,0 772,4 4.021,9 Olost 1.230,3 150,7 7,9 30,3 1.419,2 1.236,2 61,3 1.297,5 2.716,7 Oristà 4.155,6 411,7 3,4 24,4 4.595,1 2.468,0 89,1 2.557,1 7.152,2 Orís 1.715,1 113,0 5,9 243,1 2.077,1 611,6 36,2 647,8 2.724,9 Perafita 837,9 84,7 8,2 43,6 974,4 592,2 18,8 611,0 1.585,4 Prats de Lluçanès 562,6 133,2 0,5 33,4 729,7 583,8 79,2 663,0 1.392,7

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 25 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Bosc Matoll Prats i Altres Forestal Conreus Impr. No Total herb. forestals artificial forestal Roda de Ter 7,7 7,6 0,0 6,5 21,8 114,4 92,2 206,6 228,4 Rupit i Pruit 3.548,6 75,7 71,3 57,1 3.752,7 989,3 21,1 1.010,4 4.763,1 Sant Agustí de 777,2 15,3 1,3 9,5 803,3 492,9 9,4 502,3 1.305,6 Lluçanès Sant Bartomeu del 2.199,4 86,9 1,2 18,9 2.306,4 1.067,6 64,8 1.132,4 3.438,8 Grau Sant Boi de 1.278,2 79,7 2,1 32,5 1.392,5 902,7 28,4 931,1 2.323,6 Lluçanès Sant Hipòlit de 2,4 13,7 0,0 2,9 19,0 24,0 43,8 67,8 86,8 Voltregà Sant Julià de 922,5 211,1 2,1 22,3 1.158,0 424,4 78,4 502,8 1.660,8 Vilatorta Sant Martí 620,1 92,3 3,0 48,0 763,4 701,5 16,0 717,5 1.480,9 d'Albars Sant Martí de 2.004,1 81,0 3,5 51,8 2.140,4 501,8 33,9 535,7 2.676,1 Centelles Sant Pere de 4.114,2 132,0 109,4 375,8 4.731,4 732,2 56,2 788,4 5.519,8 Torelló Sant Quirze de 425,2 38,1 1,4 69,7 534,4 218,3 49,8 268,1 802,5 Besora Sant Sadurní 2.694,5 38,7 7,9 71,6 2.812,7 178,7 49,6 228,3 3.041,0 d'Osormort Sant Vicenç de 189,3 55,6 6,0 63,3 314,2 284,0 59,0 343,0 657,2 Torelló Santa Cecília de 309,8 55,6 0,0 48,6 414,0 452,4 10,1 462,5 876,5 Voltregà Santa Eugènia de 55,8 7,5 0,0 12,9 76,2 518,6 40,9 559,5 635,7 Berga Santa Eulàlia de 737,3 76,1 3,2 26,0 842,6 516,5 30,7 547,2 1.389,8 Riuprimer Santa Maria de 1.848,8 78,9 3,4 87,1 2.018,2 427,8 18,6 446,4 2.464,6 Besora Santa Maria de 3.299,1 117,2 135,5 506,1 4.057,9 2.067,4 108,5 2.175,9 6.233,8 Corcó Seva 1.567,1 333,5 20,3 122,0 2.042,9 664,3 222,0 886,3 2.929,2 Sobremunt 1.007,5 62,7 0,1 10,7 1.081,0 268,0 12,0 280,0 1.361,0 Sora 2.296,9 46,5 0,4 59,9 2.403,7 732,5 12,2 744,7 3.148,4 Taradell 500,5 602,6 7,0 148,8 1.258,9 1.146,7 209,0 1.355,7 2.614,6 Tavertet 2.400,7 142,9 31,9 190,7 2.766,2 435,6 24,0 459,6 3.225,8 Tavèrnoles 1.281,0 51,2 10,9 52,7 1.395,8 442,6 33,5 476,1 1.871,9 Tona 507,9 68,2 0,3 122,0 698,4 843,4 156,1 999,5 1.697,9 Torelló 180,5 84,2 3,7 106,7 375,1 811,8 182,3 994,1 1.369,2 Vic 432,7 68,7 0,0 28,3 529,7 2.016,6 492,6 2.509,2 3.038,9 Vidrà 2.503,0 72,7 19,0 10,8 2.605,5 803,5 22,0 825,5 3.431,0 Viladrau 4.226,3 201,1 140,9 136,5 4.704,8 320,5 87,1 407,6 5.112,4 Vilanova de Sau 5.066,3 81,7 3,5 378,8 5.530,3 269,0 43,0 312,0 5.842,3 Osona 73.781,5 5.825,5 710,9 4.448,5 84.766,4 37.519,6 3.840,9 41.360,5 126.126,9

La superfície forestal arbrada d’Osona és de poc més de 73.800 hectàrees fet que suposa un 58% de la seva superfície.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 26 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Taula 5: Percentatge de superfície a cada municipi segons el mapa de cobertes del sòl (1993). Boscos Matollars Prats i Altres Forestal Conreus Improductiu No herbassars forestals artificial forestal Alpens 73,3 2,7 0,0 1,8 77,8 20,1 2,1 22,2 Balenyà 39,9 3,8 0,2 2,5 46,5 48,5 5,0 53,5 Calldetenes 9,8 3,5 0,0 4,3 17,6 74,6 7,8 82,4 Centelles 42,8 4,3 0,5 1,9 49,6 39,4 11,0 50,4 Collsuspina 49,7 12,1 0,1 0,5 62,3 36,6 1,0 37,7 El Brull 72,0 10,6 1,1 2,9 86,6 10,8 2,6 13,4 Espinelves 89,5 1,7 0,0 0,0 91,3 8,4 0,3 8,7 Folgueroles 25,2 2,3 0,0 2,1 29,7 64,8 5,5 70,3 Gurb 32,2 3,1 0,0 3,8 39,0 57,9 3,1 61,0 Les Masies de Roda 37,3 9,0 0,2 13,1 59,5 38,0 2,5 40,5 Les Masies de Voltregà 34,0 7,0 0,5 5,6 47,1 48,1 4,8 52,9 Lluçà 69,4 4,7 0,1 3,0 77,2 22,1 0,8 22,8 Malla 14,3 1,5 0,0 3,9 19,8 78,2 2,1 80,2 Manlleu 6,7 3,5 0,4 6,3 16,9 66,8 16,2 83,1 Montesquiu 72,2 2,6 0,0 3,1 78,0 16,7 5,3 22,0 Muntanyola 74,1 4,9 0,3 1,6 80,8 17,8 1,4 19,2 Olost 45,3 5,5 0,3 1,1 52,2 45,5 2,3 47,8 Oristà 58,1 5,8 0,0 0,3 64,2 34,5 1,2 35,8 Orís 62,9 4,1 0,2 8,9 76,2 22,4 1,3 23,8 Perafita 52,9 5,3 0,5 2,8 61,5 37,4 1,2 38,5 Prats de Lluçanès 40,4 9,6 0,0 2,4 52,4 41,9 5,7 47,6 Roda de Ter 3,4 3,3 0,0 2,8 9,5 50,1 40,4 90,5 Rupit i Pruit 74,5 1,6 1,5 1,2 78,8 20,8 0,4 21,2 Sant Agustí de 59,5 1,2 0,1 0,7 61,5 37,8 0,7 38,5 Lluçanès Sant Bartomeu del 64,0 2,5 0,0 0,5 67,1 31,0 1,9 32,9 Grau Sant Boi de Lluçanès 55,0 3,4 0,1 1,4 59,9 38,8 1,2 40,1 Sant Hipòlit de Voltregà 2,8 15,8 0,0 3,3 21,9 27,6 50,5 78,1 Sant Julià de Vilatorta 55,5 12,7 0,1 1,3 69,7 25,6 4,7 30,3 Sant Martí d'Albars 41,9 6,2 0,2 3,2 51,5 47,4 1,1 48,5 Sant Martí de Centelles 74,9 3,0 0,1 1,9 80,0 18,8 1,3 20,0 Sant Pere de Torelló 74,5 2,4 2,0 6,8 85,7 13,3 1,0 14,3 Sant Quirze de Besora 53,0 4,7 0,2 8,7 66,6 27,2 6,2 33,4 Sant Sadurní 88,6 1,3 0,3 2,4 92,5 5,9 1,6 7,5 d’Osormort Sant Vicenç de Torelló 28,8 8,5 0,9 9,6 47,8 43,2 9,0 52,2 Santa Cecília de 35,3 6,3 0,0 5,5 47,2 51,6 1,2 52,8 Voltregà Santa Eugènia de 8,8 1,2 0,0 2,0 12,0 81,6 6,4 88,0 Berga Santa Eulàlia de 53,1 5,5 0,2 1,9 60,6 37,2 2,2 39,4 Riuprimer Santa Maria de Besora 75,0 3,2 0,1 3,5 81,9 17,4 0,8 18,1 Santa Maria de Corcó 52,9 1,9 2,2 8,1 65,1 33,2 1,7 34,9

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 27 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Boscos Matollars Prats i Altres Forestal Conreus Improductiu No herbassars forestals artificial forestal Seva 53,5 11,4 0,7 4,2 69,7 22,7 7,6 30,3 Sobremunt 74,0 4,6 0,0 0,8 79,4 19,7 0,9 20,6 Sora 73,0 1,5 0,0 1,9 76,3 23,3 0,4 23,7 Taradell 19,1 23,0 0,3 5,7 48,1 43,9 8,0 51,9 Tavertet 74,4 4,4 1,0 5,9 85,8 13,5 0,7 14,2 Tavèrnoles 68,4 2,7 0,6 2,8 74,6 23,6 1,8 25,4 Tona 29,9 4,0 0,0 7,2 41,1 49,7 9,2 58,9 Torelló 13,2 6,1 0,3 7,8 27,4 59,3 13,3 72,6 Vic 14,2 2,3 0,0 0,9 17,4 66,4 16,2 82,6 Vidrà 73,0 2,1 0,6 0,3 75,9 23,4 0,6 24,1 Viladrau 82,7 3,9 2,8 2,7 92,0 6,3 1,7 8,0 Vilanova de Sau 86,7 1,4 0,1 6,5 94,7 4,6 0,7 5,3 Osona 58,5 4,6 0,6 3,5 67,2 29,7 3,0 32,8 Font: CREAF en base al MCSC

3.840,9

37.519,6

4.448,5 73.781,5 710,9 5.825,5

Improductiu artificial Boscos Matollar Prats i herbassars Altres forestals Conreus

Figura 3: Superfície ocupada segons el mapa de cobertes del sòl de Catalunya (1993). Les etiquetes a cada porció del gràfic indiquen la superfície en hectàrees corresponent Font: CREAF en base al MCSC

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 28 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Vilanova de Sau Viladrau Oristà Sant Pere de Torelló Lluça Rupit i Pruit Santa Maria de Corcó Muntanyola el Brull Sant Sadurní Vidrà Tavertet Sora Sant Bartomeu del Grau Sant Martí de Centelles Santa Maria de Besora Orís Gurb Espinelves Seva Tavèrnoles Sant Boi de Lluçanès Olost Sobremunt Alpens Sant Julià de Vilatorta Per af ita Sant Agustí de les Masies de Voltregà Balenyà Collsuspina Santa Eulàlia de Centelles Sant Martí d'Albars les Masies de Roda Prats de Lluçanès Tona Taradell Vic Sant Quirze de Besora Montesquiu Santa Cecília de Folgueroles Sant Vicenç de Torelló Torelló Malla Manlleu Calldetenes Santa Eugènia de Berga Roda de Ter Sant Hipòlit de Voltregà

0 1000 2000 3000 4000 5000 6000 Superfície de bosc (ha)

Figura 4: Superfície de bosc de cada municipi segons el mapa de cobertes del sòl de Catalunya (1993) ordenats per ordre decreixent de superfície de bosc Font: CREAF en base al MCSC

Osona es troba entre els 300 i els 1.700 metres d’altitud aproximadament i el 85% de la superfície forestal arbrada es troba entre els 500 i els 1.000 metres. Com es pot observar a la figura 3, la superfície forestal arbrada augmenta amb l’altitud fins als 800 metres a partir

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 29 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural dels quals va disminuint paulatinament. En proporció la superfície forestal arbrada és la coberta majoritària (més del 60%) entre els 600 i els 1.500 metres. La seva proporció disminueix per sota del 40% per sota dels 600 i per sobre dels 1.500 metres. El 50% dels conreus estan entre els 400 i els 600 metres. En aquest mateix interval s’hi concentren el 64% de les zones urbanes.

30000

No forestal 25000 Forestal no arbrat Boscos 20000

15000 Superfície (ha) 10000

5000

0

m m m m m m m 0 m 0 0 m 0 0 0 0 0 0 0 0 0 00 m 0 0 00 m 700 0 1 2 5 6 - 6 - 1 1 1300 m 14 1 0 0 - - - - - > 1600 m 0 0 0 0 0 0 300 - 400400 m - 5 5 6 700 - 800800 - 9 00 00 - 1 900 - 1 1 5 100 1 120 130 140 1

Figura 5: Distribució de les principals cobertes del sòl (MCSC-1993) en funció de l’altitud Font: CREAF en base al MCSC

Aquesta comarca té una part molt important de la seva superfície forestal arbrada en zones relativament planes, gairebé el 50% dels boscos estan per sota del 30% de pendent i correspon a unes 36.600 hectàrees. Un 75% dels boscos estan entre el 10 i el 50% de pendent (unes 55.000 hectàrees aproximadament). Només 6.250 ha, menys d’un 10%, estan per sobre del 60% de pendent (figura 4). A la figura 5, a baix, s’observa com la proporció de boscos augmenta a mesura que augmenta el pendent fins a un pendent del 70% a partir del qual va disminuint paulatinament a favor de la superfície forestal no arbrada sense que aquesta arribi a ser en cap moment la coberta majoritària. Només per sota del 10% de pendent els conreus són majoritaris.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 30 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Gairebé la meitat de la superfície forestal arbrada de la comarca està per sota del 30% de pendent i equival a 36.600 ha, i només 6.250 ha (menys d’un 10%) estan per sobre del 60%.

18000

16000

14000

12000

10000

8000 Superfície (ha) 6000

4000

2000

0

% % % % % % % % % % 0 0 70 0 0 0 0 50 2 6 - 30 - 30 10 1 1 0 -10 % 0 - 0 - - - 11 - 15 > 1 20 30 - 40 %40 - 50 %5 60 70 - 80% 80 - 90 % 0 - 0 -14 90 10 - 120 % 100 1 12 13 140

Figura 6: Superfície forestal arbrada en funció del pendent Font: CREAF en base al MCSC 100%

90% No forestal 80% Forestal no arbrat Boscos 70%

60%

50%

40% Superfície (ha) Superfície 30%

20%

10%

0%

% % % % 0 0 % 5 70 80 0 50 % - 60 - - 1 1 0 -10 % 0 0 - 110 % - 120 % - 130 % - > 150% 10 - 20 %20 - 30 %30 - 40 %40 - 50 6 7 80 - 90 % 90 - 0 0 0 40 10 11 12 130 -1401 %

Figura 7: Proporció de les principals cobertes del sòl (MCSC-1993) en funció del pendent Font: CREAF en base al MCSC

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 31 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

3.3.1 Superfície protegida i figures de protecció

A la comarca d’Osona s’hi troben diversos EINs (Espais d’Interès Natural) i ENPEs (Espais Naturals de Protecció Especial). En el cas del Massís del Montseny, de la zona Volcànica de la Garrotxa i de la Riera de Merlès, s’hi troben els dos tipus de figures de protecció. A la taula següent i al mapa 8, s’ubiquen cadascuna de les figures de protecció. Apart, també hi han zones incloses a la Xarxa Natura 2000 que coincideixen majoritàriament amb els EIN’s i ENPE’s mencionats. (mapa 8).

Taula 6: EINs i ENPES Nom Tipus Figura Àrea (ha) Municipis Osonencs Extensió a protecció Osona (ha) Massís del Montseny EIN i ENPE 31.063,9 El Brull; Seva; Viladrau 6.883,2 Zona volcànica de la Garrotxa EIN I ENPE 1.033.612,9 Rupit i Pruit 8,2 Serres de Milany -Santa EIN 15.741,1 Sant Pere de Torelló; Montesquiu; Orís, Sant Quirze de Besora; Santa 7.071,7 Magdalena i Puigsacalm- Maria de Besora ; Sant Vicenç de Torelló; Vidrà Bellmunt Montesquiu EIN 743,8 Montesquiu; Sant Quirze de Besora; Santa Maria de Besora; Sora 699,7 Collsacabra EIN 10.866,5 Les Masies de Roda; Sant Pere de Torelló; Santa maria de Corcó , 5.805,6 Tavertet, Vilanova de Sau, Rupit i Pruit Les Guilleries - Savassona EIN 8.300,0 Folgueroles; Sant Julià de Vilatorta; Tavèrnoles; Vilanova de Sau; Sant 3.934,6 Sadurní d’Osormort Riera de Merlès EIN I ENPE 30.013,2 Lluçà; Oristà i Prats de Lluçanès 88,4 Riera de Sorreigs EIN 286,7 Sant Bartomeu del Grau; Santa Cecilia de Voltregà; Sobremunt 286,7 Turons de la Plana Ausetana EIN 671,9 Seva, Gurb, Malla, Taradell, Tona 671,9 Cingles de Bertí EIN 4.213,0 Sant Martí de Centelles 769,4 La Seuva negra EIN 110,6 Centelles ; Sant Martí de Centelles 43,2 Total Osona EIN I ENPE 26.262,6

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 32 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Mapa 8: Eins i Enpes a Osona Font: DMAH, 2009.

Hi ha aproximadament 27.600 hectàrees amb algun tipus de protecció, que correspon a un 22% de la comarca. Un 82% d’aquestes són arbrades (22.600 ha). Ara bé, d’aquesta superfície arbrada només 3.864 hectàrees formen part d’algun tipus d’espai de protecció especial, i gairebé totes pertanyen al Parc Natural del Massís del Montseny (taula 7). El 69% de la superfície forestal arbrada, unes 51.200 hectàrees, no ténen cap mena de protecció legal.

Hi ha gairebé 22.600 hectàrees de superfície forestal arbrada amb algun tipus de protecció legal que corresponen al 31% del bosc

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 33 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Taula 7: Superfície en hectàrees segons el mapa de cobertes del sòl (1993) per figures de protecció: Enpes (Espais Naturals de Protecció Especial) i EIN (Espais d’Interès Natural) Boscos Matollars Prats i Altres Forestal Conreus Improductiu No Total herbassars forestals artificial forestal ENPES Parc Natural Massís del Montseny 3.854,9 559,3 181,0 209,1 4.804,3 67,0 44,7 111,7 4.916,0 Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa 2,6 0,0 0,0 0,0 2,6 0,2 0,0 0,2 2,8 Reserva natural parcial de Riera de Merlès 6,5 0,6 0,0 1,2 8,3 0,5 1,4 1,9 10,2 EIN Cingles de Bertí 678,6 38,7 2,0 7,8 727,1 90,6 2,8 93,4 820,5 Collsacabra 4.409,9 115,5 84,8 462,0 5.072,2 739,6 17,5 757,1 5.829,3 Massís del Montseny 5.461,6 585,8 183,7 219,5 6.450,6 301,9 75,3 377,2 6.827,8 Montesquiu 559,6 23,8 0,0 26,0 609,4 77,2 12,4 89,6 699,0 Riera de Merlès 67,1 8,2 0,0 2,0 77,3 20,3 2,9 23,2 100,5 Riera de Sorreigs 236,3 19,4 0,0 3,8 259,5 23,1 4,1 27,2 286,7 Savassona 943,3 20,2 2,2 222,7 1.188,4 15,5 8,3 23,8 1.212,2 Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm- 5.962,1 137,3 40,0 135,6 6.275,0 800,7 23,5 824,2 7.099,2 Bellmunt Turons de la Plana Ausetana 479,7 51,9 0,0 40,5 572,1 96,4 3,3 99,7 671,8 Zona Volcànica de la Garrotxa 2,6 0,0 0,0 0,0 2,6 0,2 0,0 0,2 2,8 Zona exclosa 39,5 1,6 0,0 0,2 41,3 63,3 4,4 67,7 109,0 la Sauva Negra 47,3 1,2 0,5 2,2 51,2 1,9 0,4 2,3 53,5 Les Guilleries 3.717,4 31,4 1,7 9,7 3.760,2 88,1 23,6 111,7 3.871,9 Amb algun tipus de protecció 22.604,9 1.034,8 314,8 1.131,9 25.086,4 2.318,8 178,1 2.496,9 27.583,3 Sense cap protecció 51.176,6 4.790,7 396,1 3.316,6 59.680,0 35.200,8 3.662,8 38.863,6 98.543,6 Osona 73.781,5 5.825,5 710,9 4.448,5 84.766,4 37.519,6 3.840,9 41.360,5 126.126,9 Font: CREAF en base al MCSC

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 34 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Mapa 9: Xarxa Natura 2000 a Osona Font: DMAH, 2009.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 35 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

3.3.2 Fauna

A Catalunya, s’han creat diferents figures de protecció (Reserves Naturals Parcials i Reserves Naturals de Fauna Salvatge) amb la funció de preservar les espècies protegides. A més, la Directiva d’Aus (Directiva 79/409/CEE), relaciona tot un seguit d’espècies per a les quals els Estats de la Unió Europea han de designar uns espais que permetin la protecció dels seus hàbitats. Aquests espais són els que s’anomenen Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). De forma genèrica, és prescriptiu l’establert a l’Acord de Govern GOV/112/2006 pel qual es designen Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de Llocs d’Importància Comunitària (LIC).

Com a comarca de transició entre els Pirineus i el mar, Osona presenta una gran diversitat faunística. D’entre les espècies protegides a Catalunya, s’hi poden trobar el picot negre, la llúdriga i el tritó del Pirineus.

També cal considerar que un aprofitament forestal amb la tallada total d’arbres de major diàmetre o d’arbres morts, pot provocar una pertorbació accentuada de l’hàbitat de moltes de les espècies d’aus i petits mamífers, entre elles el picot negre.

Fotografia 1: Picot negre Font: Plainez, 2008 En el cas de la llúdriga, l’aprofitament de les zones de ribera d’una manera no sostenible pot afectar l’hàbitat i supervivència de l’espècie.

Fotografia 2: Llúdriga Font: Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino 2009 Doctor Roux, 80 08017Barcelona 36 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

3.3.3 Risc d’incendi

El “Mapa de risc d’incendi forestal estival” s’elabora tenint en compte factors històrics d’incendis, el tipus de vegetació, l’orografia i el clima.

Segons el mapa per Catalunya, el risc d’incendi disminueix amb l’altitud com a conseqüència del canvi del model de combustible, de la climatologia i dels factors relacionats amb l’ocupació humana, i com menys assolleiats són els vessants.

Mapa 10: Mapa de Risc d’incendi Font: DMAH, 2009. La comarca presenta un risc d’incendi entre baix i alt, el major entorn a la zona central, especialment en zones arbrades. De la superfície de la comarca, gairebé el 60% de l’àrea és considerada zona de risc d’incendi baix (taula 5 ), mentre que amb risc alt, només s’hi

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 37 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural considera el 12,5%.

A l’estiu, època de major risc d’incendi igual que a tot Catalunya, s’aplica la legislació d’incendis segons la qual s’ha de demanar un permís especial per realitzar aprofitaments al bosc. Taula 8: Distribució del percentatge de l’àrea total segons el tipus de risc d’incendi Tipus de Risc d’incendi % Àrea Risc baix 59,8% Risc moderat 27,6% Risc alt 12,5% Risc molt alt 0% Font: DMAH, 2002.

3.3.4 Climatologia

D’acord amb l’Atles Climàtic de Catalunya (DMAH) es defineixen 9 tipus de clima o regions d’humitat basats en l’índex d’humitat de Tornthwaite, vuit dels quals es troben presents a Catalunya.

A la taula següent es presenten els percentatges d’àrea segons els diferents tipus de categories de Tornthwaite a l’àrea d’estudi.

Taula 9: Àrees (%) de les categories de tipus de clima segons Tornthwaite Categorització de Tornthwaite Índex d’humitat global (%) Total (ha) Àrea (%) Sec Subhumit (C1) -20_a_0 5.375 4,3% Subhumit (C2) 0_a_20 84.431 66,9% Humit (B1) 20_a_40 20.697 16,4% Humit II (B2) 40_a_60 13.360 10,6% Humit III (B3) 60_a_80 2.353 1,9% Humit IV (B4) 80_a_100 65 0,1% Font: DMAH, 2002.

La comarca d’Osona presenta un tipus de clima majoritàriament del tipus subhumit (C2) (Mapa 11). La distribució de les categories mostra un creixent percentatge d’aigua disponible a mesura que ens apropem de la part més nord-est i sud-est de la comarca.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 38 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Mapa 11: Tipus de clima segons Tornthwaite Font: DMAH, 1996.

3.3.5 Temperatures mitjanes

L’àmbit d’estudi es caracteritza per estius amb temperatures màximes elevades i un hivern amb mínimes que en alguns casos baixen a sota dels 0 graus centígrads. (l’Atles Climàtic Digital de Catalunya).

30,00 Temperatures Mínimes Temperatures Màximes 25,00

20,00

15,00

ºC 10,00

5,00

0,00 Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des -5,00

-10,00

Gràfic 9: Temperatures màximes i mínimes mitjanes (ºC) Font: Atles climàtic de Catalunya,2009.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 39 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Els mesos més freds són el gener, febrer, març i desembre, on les temperatures mínimes es troben al voltant dels 0ºC. Els 2 primers mesos de l’any les temperatures mínimes estan per sota zero. A l’altre extrem, davant dels mesos d’estiu (juny, juliol, agost i setembre) la temperatura màxima és en torn dels 25ºC.

Tot i que les necessitats de calefacció varien segons l’ubicació de l’habitatge, de una forma general es pot considerar que els mesos de juny a setembre no requereixen calefacció, limitant-se als 8 mesos restants.

3.3.5.1 Orientació i radiació

Aquest apartat descriptiu té com a funció una anàlisi del territori, com a local de logística a l’hora de plantejar una planta d’assecat i tractament de biomassa. Les zones més assolellades són aquelles orientades al sud i les que tenen menor nombre d’hores de sol (a d’hivern, l’època més limitant) les orientades al nord.

L’orientació menys present a Osona és la nord, essent la sud i l’est les principals orientacions. Aquest resultats cartogràfics indiquen que l’orientació de la comarca no suposa un factor molt limitant a l’hora d’escollir una ubicació per una planta de tractament i processat de biomassa forestal.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 40 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Mapa 12: Mapa d’orientacions de la comarca d’Osona Font: Atles climàtic de Catalunya, 2009. Un altre factor que s’ha de tenir en compte és la radiació solar que condiciona l’eficiència de l’assecat de l’estella, els quals els mesos d’estiu són els que presenten valors elevats a tota l’àrea.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 41 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Mapa 13: Mapa de la suma de les radiacions en els mesos mes freds Font: Atles climàtic de Catalunya, 2009.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 42 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

3.4 Mercats

3.4.1 Mercat actual de la fusta

El mercat actual de la fusta a la comarca reflecteix l’estat general del sector fuster a Catalunya. Al llarg dels últims anys, el sector forestal pateix un alentiment a causa de la competència de productes importats a preus més competitius. Aquest any, sumat a la crisi del sector de la construcció (destí d’una part important dels productes fusters), han arribat grans quantitats de fusta serrada o productes finals provinents de les ventades de França amb preus més rebaixats. Com a resultat, moltes serradores han tancat.

En aquests moments, a la comarca, tan sols hi ha vuit serradores en funcionament.

Taula 10: Indústries de transformació de la fusta a Osona Nom Empresa Adreça Telèfon WEB/e-mail Producte Subproducte Maderas Ctra Ciuret, s/n. 17515 Vidrà 938529019 maderasverda@mader Peces de faig Feixos Faig, Serradures i Verdaguer asverda.com costers Serradora Vergés, C/ Dr. Casas, 57. 08572 Sant Pere 938584136 [email protected] Embalatge Serradures, estelles, SL de Torelló costers Ramon Planas Ctra Ciuret, 10. 17515 Vidrà 937447215 serradoraplanas@hot Quadradet Feixos de faig, llenya i Coll mail.com (torneria) serradures Fustes Serrat, SA Prats de Lluçanès 938560013 - Fusta serrada Costers i serradures Tolé Catalana Pl. Font de Tares, s/n. 08560 Manlleu 938512261 www.tolecatalana.com Embalatge Estella, retalls de material Serradora Santa Maria de Besora 938529177 [email protected] Quadradet, Tauló, llenyes i serradures Germans Coll formes Fustes Sola Prats de Lluçanès 938560228 [email protected] Palets i embalatges Estelles i serradures Fustes Sant Vic 938850399 - Palets Serradures i llenyes Jaume Font: Entrevistes a agents del sector.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 43 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

De les empreses que es presenten en la taula 7, sis són microempreses (amb menys de 10 treballadors), moltes de caràcter familiar.

Les empreses Fustes Sola i Tole Catalana són empreses lleugerament més grans, amb 30 i 20 treballadors respectivament.

Fotografia 3: Tole Catalana, SA Font: Tole catalana, 2009 Fustes Sant Jaume, ubicada a Vic, és una serradora de petita envergadura (familiar) on hi treballen l’empresari i dos familiars més. Es dedica a la producció de palets i també a la venda de llenyes i serradures en petita quantitat. En aquests moments pràcticament no produeixen i el subproducte (serradures) és venut en sacs de 20kg, a 2,5€/sac, a les granges de la zona

Fotografia 4: Sacs de serradures - Fustes Sant Jaume Font: GAFIB-CTFC, 2009.

Fustes Solà, ubicada a Prats de Lluçanès, és una serradora mitjana que també es dedica a l’elaboració embalatges i asserrat. Amb 30 treballadors, aquesta empresa mou 25.000 tones de fusta a l’any i genera unes 4.000t de subproducte anual.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 44 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Fotografia 5: Fustes Sola, SA Font: Solà, 2009. Es destaquen dues serradores de faig (Fagus sylvatica), ubicades a Vidrà, de petita dimensió, Maderas Verdaguer es dedica a peces de faig i la serradora Ramon Planas Coll es dedica a la elaboració de torneria que a més dels seus productes principals, venen les llenyes i feixos de faig (subproductes) per forns de pa i pastisseries.

Fotografia 6: Feixos de llenya de faig. Maderas Verdaguer Font: GAFIB-CTFC, 2009.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 45 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Taula 11: Subproducte anual de les indústries de la Comarca en tones Feixos Llenyes Nom Empresa Subproducte costers Estelles Serradures Observacions faig t/any t/any Maderas Verdaguer Feixos Faig, Serradures i costers Consum propi de serradures Serradora Vergés, SL Serradures, estelles, costers 0 0 50 40 0 Ramon Planas Coll Feixos de faig, llenya i serradures 200 50 0 0 40 Fustes Serrat, SA Costers i serradures 0 0 60 0 30 Tolé Catalana Estella, retalls de material 0 0 0 210 0 Consum propi d’ estella Serradora Germans Coll llenyes i serradures 840 210 0 0 108 Consum propi de serradures Fustes Sola Estelles i serradures 0 0 0 1.000 3.000 Fustes Sant Jaume Serradures i llenyes 0 SD 0 SD SD Total 1.040 260 110 1.250 3.178 Font: GAFIB-CTFC en base a entrevistes a agents del sector.

La serradora Maderas Verdaguer i la serradora Germans Coll fan servir les seves serradures per subministrar a les seves calderes i produir la calor per els assecadors de fusta.

L’empresa Tolé Catalana també empra el seu subproducte (estelles) per subministrar la seva caldera de 70kW, que escalfa els seus dos assecadors de fusta.

En temes reals, el subproducte d'indústria que es pot fer servir per bioenergia i que en aquests moments és comercialitzat, són 1.040 tones d’estelles i 3.070 tones de serradures. A més dels subproductes industrials de la comarca, s’ha de tenir en compte tot el potencial de fusta disponible que prové de la fusta reciclada i de les podes. Fent un promig dels anys 2002-2004, les podes anualment generen 720 t/any i la fusta reciclada 9.862 tones anuals. En total, de una forma aproximada existeixen a Osona 14.692 tones de fusta anual, que es podria emprar la producció de bioenergia.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 46 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Una altra branca d’agents a tenir en compte en el mercat actual de la fusta són les empreses de serveis forestals i els rematants que operen a la comarca. En total hi ha 14 empreses que es dediquen al sector forestal, la majoria a efectuar serveis forestals. Degut a la realitat del sector, la majoria de les empreses són constituïdes per un nombre molt reduït de treballadors i, quan s’escau, contracten autònoms per realitzar feines concretes.

Taula 12: Empreses del sector de la fusta Nom Empresa Especialització Adreça Municipi Telèfon

Prat S.C.P. Rematant C/ Bach de Roda, 13 Roda de Ter 938 540 081

Fustes Verdaguer, Serradora. Rematant. Crta. de Ciuret, s/n Vidrà 938 529 019 / S.A. Explotació forestal. 659 676 727

Treballs Forestals Treballs forestals, C/ Torres i Bages, 11 (vora Tona 630 978 771 / Presegue, S.C.P. Rematant de l’església), coll supina, a la 630 978 775 esquerra. Joan Nogué i Llorà Autònom Can Nogué, 222 Taradell 608 895 977 Josep Serra Dot Serveis forestals Mas El Guillem Orís 608 740 315

Explotació Treballs forestals. Torre Oleguer Sant Martí de 938 440 328 / Agropecuària Sans, Centelles 659 168 411 S.C.P.

Josep Anglada Dorca Rematant C/ B. Creu de l'Arç, 2 Vidrà 938 550 752/ 608130609

Serveis Forestals Serveis forestals Can Sarrica, s/n Vilanova de Sau 938 847 032 / Codina, S.L. 699 953 225

Explotacions Forestals Rematant C/ Ramon Masferrer i Vic 938 853 406 Josep Molas Plana Arquimbau, 8

Antoni Codinach Orra Serveis Forestals C/ Sajolida, 7 Folgueroles 938 887 482

Albert Codina Toubaut, Rematant La Quar , km 4-5, La Quar 679952365

Treballs Forestals Neteges de bosc i Pl. Catalunya, 4 Prats de Lluçanès 605 032 742 Bosc Net, S.C.P. trituració.

Pere Garet Bosch Subministrador estella C/ La Font, s/n Lluçà 938 530 132

WATTVERD Subministrador d’estella Mas "EL COGUL" Centelles 938 812 902 BIOENERGIA Grans de Lluçanès Productor de pèl·let Cra. Santa Eulàlia de Puig- Sant Martí d’Albars 938 129 011 Oriol, Km7 Vivers Tortades Producció de plantes i Vivers Tortadès Sant Hilari Sacalm 972 868 730 producció forestal Font: Observatori Forestal Català.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 47 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

3.4.2 Mercat actual de la bioenergia

La bioenergia a la comarca va començar a donar els seus primers passos quan es va construir la planta de cogeneració a Sant Pere de Torelló, el 1992. Actualment només produeix calor per als habitatges del municipi, amb una potència tèrmica de 6MW.

Al 2006, l’empresa Grans de Lluçanès, dedicada a la venda i producció de productes agrícoles, va començar a fabricar pèl·lets de fusta, convertint-se en una productores de pèl·let a Catalunya. Amb una producció potencial de 9.600 tones, l’any 2008 la producció va ésser entorn de les 1.200 tones.

L’any següent, el Consorci de desenvolupament del Lluçanès va promocionar la biomassa amb un estudi de viabilitat de la biomassa al 2007, elaborat per Raimon i Jordi Faus.

A la comarca, aleshores, es van començar a posar calderes i estufes de pèl·let i policombustible.

Actualment, a la comarca hi ha la planta de producció de pèl·lets i dos productors i subministradors d’estella, dels quals un posseeix una caldera d’estella.

El nombre de calderes i estufes total a la comarca supera les 60, amb més de 10.000 kW instal·lats. Les calderes d’estella instal·lades representen més del 15% del total, front al gairebé 80% de pèl·let i al 5% d’altres combustibles.

3.5 Identificació d’agents clau

Per tal de desenvolupar un nou mercat com és el de la bioenergia, és necessari conèixer i identificar els agents clau que actuen en un territori.

En aquest cas, es diferencien dos grups diferents: l’administració pública, i altres agents.

L’administració pública

Els agents de l’administració pública involucrats en l’activitat de la bioenergia forestal es poden diferenciar en Ajuntaments, Consell Comarcal, Agències de l’Energia, Consorcis (Taula 13) i les seccions de la Generalitat de Catalunya i Diputació de Barcelona (Taula 14).

Taula 13: Agents públics Entitat Adreça Localitat Municipi Telèfon Fax Ajuntament d'Alpens Pl. Major, 15 Alpens Alpens 938578075 938578075 Ajuntament de Balenyà Pista , 2 Els Hostalets de Balenyà 938898385 938898072 Balenyà Ajuntament del Brull Pl. de l'Ajuntament, s/n El Brull El Brull 938840041 938841054

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 48 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Entitat Adreça Localitat Municipi Telèfon Fax Ajuntament de 11 de setembre, s/n Calldetenes Calldetenes 938863105 938891320 Calldetenes Ajuntament de Centelles Nou, 15-17 Centelles Centelles 938810375 938812094 Ajuntament de Plaça Major, 3 Collsuspina Collsuspina 938300376 938208330 Collsuspina Ajuntament d'Espinelves Plaça de l'església, s/n Espinelves Espinelves 938849230 938849230 Ajuntament de Pl. Verdaguer, 2 "Can Folgueroles Folgueroles 938122054 938122192 Folgueroles Dachs" Ajuntament de Gurb Mas de l'Esperança Gurb Gurb 938860166 938860047 Ajuntament de Lluçà Rourets, s/n Santa Eulàlia de Lluçà 938554062 938554042 Puig-oriol Ajuntament de Malla Casa Consistorial Malla Malla 938856306 938814029 Ajuntament de Manlleu Pl. Fra Bernadí, 6 Manlleu Manlleu 938506666 938507970 Ajuntament de les Masies Casa Consistorial Les Masies de Les Masies 938540027 938540007 de Roda Roda de Roda Ajuntament de les Masies Can Bondia, s/n Les Masies de Les Masies 938570028 938570079 de Voltregà Voltregà de Voltregà Ajuntament de Plaça Emili Juncadella, 1-2 Montesquiu Montesquiu 938529091 938551279 Montesquiu Ajuntament de Casa Consistorial Muntanyola Muntanyola 938830186 938137087 Muntanyola Ajuntament d'Olost Pl. Major, 1 Olost Olost 938880211 938880552 Ajuntament d'Orís C/ Gràcia, 2 Can Branques Orís 938590247 938504070 Ajuntament d'Oristà Pl. Major, 1 Oristà Oristà 938128006 938128132 Ajuntament de Perafita Major, 19 Perafita Perafita 938530001 938530001 Ajuntament de Prats de Passeig del Lluçanès, s/n Prats de Lluçanès Prats de 938560100 938508070 Lluçanès (Cal Bach) Lluçanès Ajuntament de Roda de Pl. Major, 4 Roda de Ter Roda de 938500075 938540931 Ter Ter Ajuntament de Rupit i Pl. Major, 6 -Rupit- Rupit Rupit i Pruit 938522003 938522051 Pruit Ajuntament de Sant Alou, 6 Sant Agustí de Sant Agustí 938527001 938527001 Agustí de Lluçanès Lluçanès de Lluçanès Ajuntament de Sant Passeig del Grau, 10 Sant Bartomeu del Sant 938889000 938889800 Bartomeu del Grau Grau Bartomeu del Grau Ajuntament de Sant Boi Pg. Lluçanès, 8 Sant Boi de Sant Boi de 938578028 938578028 de Lluçanès Lluçanès Lluçanès Ajuntament de Sant Pl. Vila, 1 Sant Hipòlit de Sant Hipòlit 938502626 938502339 Hipòlit de Voltregà Voltregà de Voltregà Ajuntament de Sant Julià Pl. Marquès de la Quadra, Sant Julià de Sant Julià 938122179 938122063 de Vilatorta 1 Vilatorta de Vilatorta Ajuntament de Sant Martí La Blava, s/n Sant Martí d'Albars Sant Martí 938530101 938530082 d'Albars d'Albars Ajuntament de Sant Martí Estació, 2 L'Abella Sant Martí 938442406 938441120 de Centelles de Centelles Ajuntament de Sant Pere Verdaguer, 18 Sant Pere de Sant Pere 938584024 938509130 de Torelló Torelló de Torelló Ajuntament de Sant Pl. Major, 1 Sant Quirze de Sant Quirze 938529017 938529142 Quirze de Besora Besora de Besora Ajuntament de Sant Ctra. Vic, s/n Sant Sadurní Sant 938887375 938887375 Sadurní d'Osormort d'Osormort Sadurní d'Osormort Ajuntament de Sant Pl. Ajuntament, 6 Sant Vicenç de Sant Vicenç 938590003 938504228 Vicenç de Torelló Torelló de Torelló

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 49 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Entitat Adreça Localitat Municipi Telèfon Fax Ajuntament de Santa Pl, Església, s/n Santa Cecília de Santa 938502474 938502474 Cecília de Voltregà Voltregà Cecília de Voltregà Ajuntament de Santa Pl. Major, 1 Santa Eugènia de Santa 938855803 938895321 Eugènia de Berga Berga Eugènia de Berga Ajuntament de Santa Major, 30 Santa Eulàlia de Santa 938138000 938137077 Eulàlia de Riuprimer Riuprimer Eulàlia de Riuprimer Ajuntament de Santa Pl. Ajuntament, s/n Santa Maria de Santa Maria 938550976 938550976 Maria de Besora Besora de Besora Ajuntament de Santa Nou, 1 Santa Maria de Santa Maria 938568000 938568305 Maria de Corcó Corcó de Corcó Ajuntament de Seva Dalt, 5 Seva Seva 938840111 938840214 Ajuntament de Sobremunt Cal Tic Sobremunt Sobremunt 938527071 938527071 Ajuntament de Sora Major, s/n Sora Sora 938529193 938529193 Ajuntament de Taradell Vila, 45 Taradell Taradell 938126100 938800975 Ajuntament de Tavèrnoles Església, s/n Tavèrnoles Tavèrnoles 938887308 938887308 Ajuntament de Tavertet Jaume Balmes, s/n Tavertet Tavertet 938565079 938565079 Ajuntament de Tona Font, 8-10 Tona Tona 938870201 938870498 Ajuntament de Torelló Ges d'Avall, 5 Torelló Torelló 938591050 938504320 Ajuntament de Vic Ciutat, 1 Vic Vic 938862100 938862921 Ajuntament de Vidrà Pl. Ajuntament, 2 Vidrà Vidrà 938551255 938551255 Ajuntament de Viladrau Balcells i Morató, 3 Viladrau Viladrau 938848004 938849011 Ajuntament de Vilanova Pg. Verdaguer, 7 Vilanova de Sau Vilanova de 938847006 938847106 de Sau Sau Consell Comarcal C/ Historiador Ramon Vic Vic 938832212 938895633 d’Osona d’Abadal i Vinyals , 5 Agència Local de C/ Historiador Ramon Vic Vic 938834132 938895633 l’Energia del Consell d’Abadal i Vinyals, 5 Comarcal d’Osona 3ªplanta Consorci del Lluçanès C/ Vell, 3 Santa Creu de Sant Martí 938880050 938880456 Jutglar d’Albars Consorci de Vall de Ges- C/ Enric Prat de la Riba, 17 Torelló Torelló 938505313 Orís -Bisaura Oficina Comarcal DMAH Oficina Comarcal d'Osona Vic Vic 938895716 938895945 C/ La Llotja s/n Mancomunitat La Plana Sector El Quadro Malla Malla 938124167 938124702 Font: Municat, 2009.

Taula 14: Administració pública i Diputacions Entitat Adreça Localitat Telèfon Lloc Web Diputació de Barcelona Rambla de Catalunya Barcelona 934022222 http://www.diba.es/ Diputació de Girona Pujada Sant Martí, 4-5 Girona 972185000 http://www.ddgi.cat Institut Català de la Av. Diagonal, 453 Bis, 08036 93622 05 http://www.icaen.net/ Energia Àtic Barcelona 00 Direcció General del C/ Doctor Roux, 80 08017 93567 42 http://mediambient.gencat.net/cat/ Medi Natural Barcelona 00 el_departament/ Centre de la Propietat Ctra de Sabadell a Sta Santa Perpetua 93574 70 http://mediambient.gencat.cat/cat/c Forestal Perpetua km 4,5 de Mogoda 39 pf/ Oficina comarcal a C/ de la Llotja, s/n Vic 938895716 http://mediambient.gencat.net/cat/ Osona del DMAH el_departament/ Font: Municat, 2009.

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 50 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Altres agents

En la taula següent es presenten les ADFs existents a Osona, les quals tenen com a missió la col·laboració en la defensa del bosc; així doncs, aquest agents coneixen el bosc i totes les seves limitacions.

Taula 15: ADF's d'Osona Nom ADF Carrer Codi Postal Municipi Fax

Bisaura Casa de la Vila 08598 Sta. Maria de Besora 938895945

Vilanova de Sau Santa Maria, 17 08519 Vilanova de Sau 938895945

Montseny Ponent Plaça Església, s/n 08553 El Brull 938895945

Gurb Mas l'Esperança 08519 Gurb 938895945

Sant Sadurní Casa de la Vila 08519 Sant Sadurní 938895945 d’Osormort d’Osormort El Cabrerès Sant Bertomeu, 10 08511 Santa Maria de Corcó 938895945

Lluçanès El Grau 08513 Prat de Lluçanès 938895945

Portal de Guilleries Mas Vallmitjana, Ap. 08552 Taradell 938895945 C. 21 Goitallops Vol Ges Avinguda Osona, 18 08570 Torelló 938895945

Congost Masia Castellar, 4 08592 Sant Martí de 938895945 Centelles Font Freda Pl. Sant Antoni M. 08519 Santa Eulàlia de 938895945 Claret, 1 Riuprimer Els Cingles Collsuspina 08178 Collsuspina 938300190

Font: DMAH, 2007

Doctor Roux, 80 08017Barcelona 51 Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

4 Recursos Forestals

Vayreda, J. CREAF 2009

Segons el Mapa d’Hàbitats de Catalunya la superfície forestal arbrada en la comarca d’Osona és de gairebé 68.000 hectàrees (Taula 16) valor bastant inferior als del mapa de cobertes del sòl de Catalunya. La diferència, de 5.856 hectàrees, és atribuïble a la diferent fotointerpretació de determinats hàbitats com ara els matollars i les bosquines i a les diferents escales de treball dels dos mapes.

Taula 16: Superfície en hectàrees segons el Mapa d’Hàbitats de Catalunya (DMAH-UB, 2003) Habitats (nivell 2) Habitats (nivell 3) Habitats (nivell 4) Improductiu artificial 4.739,0 No forestal 40.630,4 No forestal 40.630,4 Conreu 35.891,5 Aigua 460,1 Àrees naturals amb escassa 411,7 vegetació Forestal no 17.573,8 Matollar 5.150,3 arbrat Prats 9.233,6 Roquissars 2.318,1 Alzinar 12.667,1 Avetoses 9,2 Bedollars 33,6 Bosc de ribera 752,6 Castanyedes 2.044,6 Fagedes 4.934,6 Forestal 85.499,0 Freixenedes 220,8

Pinedes de pi blanc 1.535,3 Forestal 67.925,2 Pinedes de pi pinyer 1.248,5 arbrat Pinedes de pi roig 20.149,2 Pinedes de pinassa 250,6 Pinedes de pinastre 19,5 Plantacions d'arbres 1.925,3 Rouredes 21.752,6 Suredes 7,3 Tremoledes 377,0 Total 126.129,4 126.129,4 126.129,4 Font: CREAF en base al MCSC

Tant la Taula 17, com la Figura 12, mostren el percentatge de la superfície dels diferents tipus de bosc segons el mapa d’hàbitats de Catalunya (MHC). Els valors mostren la

Doctor Roux, 80 52 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural superfície ocupada per cada hàbitat en hectàrees, on les rouredes (Quercus humilis i Quercus petraea) són el tipus de bosc més abundants amb gairebé 22.000 hectàrees, seguides de les pinedes de pi roig amb 20.000. Altres espècies abundants són els alzinars amb unes 12.700 hectàrees i les fagedes amb prop de 5.000 hectàrees. Altres espècies amb menor superfície ocupada són les castanyedes amb unes 2.000 ha, les plantacions d’arbres amb 1900 ha i les pinedes de pi blanc amb unes 1.500 ha.

Les rouredes i les pinedes de pi roig amb aproximadament el mateix nombre d’hectàrees, són les més abundants i juntes ocupen 42.000 hectàrees, el 62% de la superfície arbrada de la comarca.

Altres coníferes; 279.3 Altres planifolis; 1391.3 Alzinar; 12667.1

Rouredes; 21752.6 Castanyedes; 2044.6

Fagedes; 4934.6

Pinedes de pi blanc; 1535.3 Pinedes de pi Plantacions pinyer; 1248.5 d'arbres; 1925.3

Pinedes de pi roig; 20146.7

Figura 8: Percentatge de la superfície dels diferents tipus de bosc segons el mapa d’hàbitats de Catalunya (MHC). Els valors mostren la superfície ocupada per cada habitat en hectàrees Font: CREAF en base al MCSC

A la Taula 17 es mostra la superfície ocupada pels diferents boscos als diferents municipis segons el mapa d’hàbitats de Catalunya. En aquesta taula no s’han inclòs els bedollars, les suredes, les tremoledes, les freixenedes, les avetoses, les pinedes de pinassa ni les pinedes de pinastre perquè ocupen molt poca superfície.

Doctor Roux, 80 53 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Taula 17: Superfície en hectàrees dels diferents tipus de bosc segons el Mapa d’Hàbitats de Catalunya (DMAH-UB, 2003) per municipis Alzinar Castanyedes Fagedes de Pinedes pi blanc de Pinedes pi pinyer de Pinedes pi roig Plantacions d’arbres Rouredes Altres planifolis Altres coníferes Alpens 3,0 0,0 6,3 0,0 0,0 580,0 0,0 471,4 0,0 4,1 Balenyà 81,0 0,0 0,0 48,9 71,4 307,6 9,7 241,0 0,0 0,4 Brull, el 1.995,0 0,0 148,4 0,0 248,2 157,6 0,0 35,7 0,0 0,0 Calldetenes 0,0 0,0 0,0 0,0 0,2 0,0 10,6 20,4 0,0 0,0 Centelles 204,9 0,0 5,6 103,6 132,2 166,8 2,1 30,1 0,0 4,7 Collsuspina 11,1 0,0 0,0 0,0 0,0 88,0 1,7 596,4 0,0 30,7 Espinelves 374,3 350,4 45,8 0,0 0,0 0,0 399,2 408,2 32,8 6,9 Folgueroles 29,5 0,0 0,0 2,3 9,7 104,6 10,7 62,4 2,0 0,0 Gurb 107,2 0,0 0,0 60,6 0,0 673,6 58,1 504,1 0,0 2,6 Lluça 39,3 0,0 0,0 0,0 0,0 1.570,0 7,7 1.901,0 0,0 76,9 Malla 0,0 0,0 0,0 0,5 7,2 22,1 11,4 84,9 0,0 1,1 Manlleu 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 40,4 43,3 0,0 0,0 Masies de Roda, les 68,8 0,0 0,0 0,0 0,0 28,4 31,3 307,5 0,0 0,0 Masies de Voltregà, les 66,3 0,0 0,0 8,8 0,0 153,1 101,5 252,8 0,0 0,0 Muntanyola 0,0 0,0 0,0 4,8 0,0 1.604,0 3,1 1.307,0 1,9 0,3 Montesquiu 1,9 0,0 65,9 0,0 0,0 110,6 11,7 148,5 0,0 0,0 Olost 28,9 0,0 0,0 0,0 0,0 701,1 0,0 407,3 0,0 0,0 Orís 367,7 0,0 1,5 6,6 1,3 445,7 88,2 533,0 7,1 0,7 Oristà 19,6 0,0 0,0 352,1 0,0 3.678,8 0,0 47,9 0,0 81,3 Perafita 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 187,4 0,0 695,7 0,0 0,0 Prats de Lluçanès 31,4 0,0 0,0 0,0 0,0 183,2 0,0 171,0 0,0 25,7 Roda de Ter 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 4,7 0,8 0,0 0,0 Rupit i Pruit 888,6 81,5 516,9 0,0 0,0 43,6 79,7 1.341,0 187,1 1,4 Sant Agustí de Lluçanès 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 433,3 0,4 320,8 0,0 0,0 Sant Bartomeu del Grau 4,7 0,0 0,0 56,6 0,0 1.475,5 6,4 571,3 0,0 0,0 Sant Boi de Lluçanès 11,2 0,0 0,0 0,0 0,0 592,1 8,3 483,2 0,0 0,0 Sant Hipòlit de Voltregà 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,8 0,0 0,0 0,0 Sant Julià de Vilatorta 280,7 0,0 0,0 18,4 35,4 182,6 10,7 412,1 24,4 9,8 Sant Martí de Centelles 680,4 0,0 0,2 581,5 28,8 740,3 0,0 5,0 0,0 0,0 Sant Martí d’Albars 21,0 0,0 0,0 0,0 0,0 86,0 0,0 500,1 0,0 0,0 Sant Pere de Torelló 636,0 0,0 1.103,0 0,0 0,0 10,6 44,5 1.781,0 31,1 0,0 Sant Quirze de Besora 53,5 0,0 13,0 0,0 0,0 141,6 19,8 147,2 0,3 0,0 Sant Sadurní d’Osormort 665,1 114,1 0,0 4,4 286,5 507,4 73,7 917,7 33,1 0,0 Santa Cecília de Voltregà 21,7 0,0 0,0 5,9 0,0 70,0 7,0 110,1 0,0 0,0 Santa Eugènia de Berga 0,0 0,0 0,0 0,8 0,0 3,0 26,1 25,0 0,5 0,0 Santa Eulàlia de Riuprimer 2,3 0,0 0,0 152,1 0,1 268,0 11,1 247,6 0,0 3,3 Santa Maria de Besora 30,6 0,0 476,1 0,0 0,0 413,2 2,4 766,1 1,0 0,0 Santa Maria de Corcó 957,8 0,0 337,0 0,0 0,0 50,1 36,7 1.154,0 23,8 0,0

Doctor Roux, 80 54 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Alzinar Castanyedes Fagedes de Pinedes pi blanc de Pinedes pi pinyer de Pinedes pi roig Plantacions d’arbres Rouredes Altres planifolis Altres coníferes Sant Vicenç de Torelló 33,9 0,0 0,0 0,0 0,0 2,6 39,7 34,3 0,0 0,0 Seva 579,3 11,6 0,0 98,4 199,9 320,1 16,8 230,7 19,3 3,2 Sobremunt 94,5 0,0 0,0 0,0 0,0 451,4 11,3 278,2 0,0 0,0 Sora 14,7 0,0 28,6 0,0 0,0 1.405,6 11,1 547,6 0,0 0,0 Tavèrnoles 137,3 0,0 0,0 8,7 7,9 652,6 3,6 251,7 2,1 0,0 Taradell 150,3 0,0 0,0 1,5 50,6 63,6 27,9 205,7 37,4 5,2 Tavertet 801,2 0,6 218,2 0,0 0,0 128,6 12,3 687,1 25,3 0,0 Tona 14,4 0,0 0,0 3,4 4,0 103,2 14,5 257,7 0,0 8,6 Torelló 0,0 0,0 0,0 0,0 1,3 0,0 59,3 39,6 0,0 0,0 Vic 4,4 0,0 0,0 1,1 3,9 107,8 55,0 195,1 0,0 0,0 Vilanova de Sau 2.014,0 772,3 115,2 0,0 105,6 718,0 365,3 484,7 74,4 3,3 Vidrà 0,0 0,0 1.276,0 0,0 0,0 25,3 0,0 624,7 43,4 0,0 Viladrau 1.140,0 714,1 576,5 14,2 54,5 387,7 187,6 862,5 91,6 9,2 Osona 12.667,0 2.045,0 4.935,0 1.535,0 1.249,0 20.146,4 1.925,0 21.753,0 638,6 279,4 Font: CREAF en base al MCSC

100%

80% Alzinar Fagedes Pinedes de pi roig 60% Rouredes Altres coníferes Altres planifolis 40%

Percentatge de la superfície 20%

0%

m 0 m 0 00 100 m 300 m 400 m 5 600 m - 700 m 1 1 1 1 1 - > 1600 m 300 - 400 400m - 500 500m - 600 600m 700 - 800 800m - 9 00 900 - 1000 m 4 1000 - 1100 - 12001200 m - 1300 - 1 1500 -

Figura 9: Distribució dels diferents tipus de bosc amb l’altitud segons el Mapa d’Hàbitats de Catalunya Font: CREAF en base al MCSC La figura 13 mostra la distribució dels diferents boscos amb l’altitud segons el mapa d’Hàbitats de Catalunya. En general es veu una barreja de les diferents espècies a qualsevol altitud; només hi ha una certa segregació de les fagedes que ja és l’espècie majoritària a partir dels 1.100 metres i l’única present a partir dels 1.500.

Doctor Roux, 80 55 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

100%

Alzinar Fagedes 80% Pinedes de pi roig Rouredes Altres coníferes 60% Altres planifolis

40% Percentatge de lasuperfície 20%

0%

0 0 0 0 0 0 0 -2 -3 -50 -7 -8 0 20 50 50 0-10 0 0 0 0 0 1 -11 -1 -13 1 1 1 2 30-40 4 50-60 6 7 80-90 0- 0- > 9 10 4 100 1 120 130-1401

Figura 10: Distribució dels diferents tipus de bosc en funció del pendent (%) segons el Mapa d’Hàbitats de Catalunya Font: CREAF en base al MCSC

La figura 14 mostra la superfície ocupada proporcionalment pels diferents boscos en relació al pendent segons el mapa d’Hàbitats de Catalunya. En general els alzinars tenen una tendència a ocupar els terrenys més abruptes. Altres, com les rouredes, estan presents en proporcions similars a qualsevol pendent. Les pinedes de pi roig, proporcionalment, es troben sobretot en els terrenys més planers.

Doctor Roux, 80 56 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

25000.0

> 60 20000.0 30-60 0-30

15000.0

10000.0 Superfície (ha)

5000.0

0.0 Alzinar Fagedes Pinedes de pi Rouredes Altres Altres planifolis roig coníferes

Figura 11: Superfície ocupada per cada tipus de bosc segons el mapa d’hàbitats de Catalunya per superfície Font: CREAF en base al MCSC

La figura 15 mostra en números absoluts, les hectàrees ocupades per les diferents espècies en 3 intervals de pendents. Les pinedes de pi roig i les rouredes ocupen molta superfície en l’interval de pendents més moderat (del 0 al 30%) i en l’interval de pendents mitjà (de 30 a 60%). L’alzina és l’espècie majoritària en els terrenys més abruptes (figura 14 i 15).

Nota important: en relació als càlculs d’existències reals i potencials dels capítols següents i tenint en compte que el mapa de cobertes del sòl és més precís, els valors de superfície de les diferents espècies del mapa d’Hàbitats es corregiran d’acord amb la superfície arbrada del mapa de cobertes del sòl.

4.1 Distribució del recurs total (públic o privat)

En base a les dades del mapa d’hàbitats i MCSC i cartografia de referència de la propietat, s’obtindrà la distribució del recurs forestal a l’àrea d’estudi.

Doctor Roux, 80 57 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

4.1.1 Recursos amb pla tècnic

D’acord amb el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya, aproximadament la meitat de la superfície forestal de la comarca està ordenada actualment amb un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) o un Pla Simple de Gestió Forestal (PSGF) (taula 18). El Bages i el Berguedà són les altres dues comarques que superen el 50% de la superfície forestal privada ordenada.

D’acord amb les estadístiques del Centre de la Propietat Forestal fins a finals de 2007, era de 47.000 ha aproximadament. Fins a aquesta data hi havia 352 Plans tècnics d’ordenació de finques privades. Les finques privades ordenades d’Osona tenen aproximadament 134 ha de superfície mitjana.

Taula 18: Superfície en hectàrees segons el mapa de cobertes del sòl (1993) segons el tipus de pla de gestió: simple o tècnic (actualitzat a juny de 2009) Boscos Matollars Prats i Altres Forestal Conreus Improduct No forestal Total herbassars forestals iu artificial

Sense PTG 35.833,80 3.556,50 339,10 3.100,90 42.830,30 27.562,80 3.494,40 31.057,20 73.887,50

PSGF 102,70 21,20 0,10 5,60 129,60 157,00 5,40 162,40 292,00

PTGMF 37.845,10 2.247,80 371,70 1.342,00 41.806,60 9.799,80 341,40 10.141,20 51.947,80

Osona 73.781,50 5.825,50 710,90 4.448,50 84.766,40 37.519,60 3.840,90 41.360,50 126.126,90 Font: CREAF en base al MCSC

4.1.2 Existències totals acumulades i produïdes anualment per espècies

Les existències totals estan calculades en base a les dades de superfície del Mapa d’Hàbitats de Catalunya però corregit d’acord amb la superfície arbrada determinat pel Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya.

A la comarca hi ha al voltant de 67 milions de peus vius de més de 7.5 cm de diàmetre normal i al bosc romanen al voltant de 2,3 milions de peus morts en peu. Els peus vius suposen en volum amb escorça uns 6,9 milions de m³ que equival a 7,7 milions de tones de biomassa aèria total amb un 30% d’humitat. Per espècies, la que acumula major nombre de peus és el roure (18 milions) seguit del pi roig (16,3 milions) i l’alzina (14,3 milions). En tones de biomassa total (tot l’arbre amb un 30% d’humitat) la primera i la segona són el roure i el pi roig amb 2 milions i 1,7 milions respectivament seguits a força distància, per altres planifolis amb 13,2 milions de tones i l’alzina amb 11 milions de tones (taula 19).

Doctor Roux, 80 58 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Taula 19: Existències totals acumulades per espècies La biomassa està calculada amb un 30% d’humitat. La superfície està calculada en funció del mapa d’Hàbitats però corregida d’acord amb el Mapa de Cobertes del Sòl Espècie principal Nombre Nombre VAE vius Biomassa Biomassa Superfície Nre. peus vius peus (milers tronc Total (ha) Parc. (milers) morts m³) (milers t) (milers t) (milers) Altres coníferes 614 61 278 184 218 303 11 Altres planifolis 9.929 455 1.069 961 1.325 3.602 34 Castanea sativa 2.077 39 152 118 154 2.221 9 Fagus sylvatica 4.365 98 918 798 959 5.360 43 Pinus halepensis 899 30 100 75 106 1.668 14 Pinus pinea 578 10 78 60 87 1.356 9 Pinus sylvestris 16.319 541 1.893 1.329 1.718 21.884 204 Quercus ilex 14.266 452 694 715 1.105 13.759 136 Roures 17.993 635 1.750 1.627 2.072 23.628 169 Total 67.039 2.320 6.931 5.866 7.744 73.781 629 Font: CREAF en base al MCSC

Cada any a la comarca d’Osona hi ha un increment net de 772 mil peus (això és un 1,15% d’increment anual) que en volum amb escorça equivalen a 162 mil m³/any (2,35% d’increment anual). Cada any s’aprofiten 460 mil peus i moren a 173 mil peus. En volum amb escorça els aprofitaments equivalen 53 mil m³ i moren l’equivalent a 10 mil m³ (taula 20). Del creixement total en volum amb escorça un 72% s’acumula cada any al bosc, el 23,4% s’aprofita i el 10,6% es mor i roman al bosc.

Anualment hi ha un increment net en volum amb escorça de 162 mil m³/any. S’aprofiten 53 mil m³ i moren l’equivalent a 10 mil m³.

Taula 20: Existències anuals per espècies en nombre de peus i en volum amb escorça. Creixement (Creix.) és la suma dels tres components: aprofitaments (Aprof.), mortalitat (Mort.) i increment anual net (Incr.) Nre. de peus (peus/any) Volum amb escorça (m³/any) Superfície Nre. Espècie principal Parc. Creix, Aprofit. Mort. Incr. Creix. Aprofit. Mort. Incr. (ha) Altres coníferes 5.465 2.381 2.125 959 4.782 291 263 4.228 303 11 Altres planifolis 85.159 36.891 33.033 15.235 10.943 3.429 1.970 5.544 3.602 31 Castanea sativa 98.254 7.498 0 90.756 13.883 408 0 13.476 2.221 5 Fagus sylvatica 42.084 19.143 7.671 15.270 30.615 9.005 652 20.957 5.360 36 Pinus halepensis 18.702 10.080 11.286 -2.664 3.387 1.064 541 1.781 1.668 20 Pinus pinea 12.928 9.508 1.006 2.413 1.568 1.492 170 -94 1.356 13 Pinus sylvestris 397.946 194.145 39.957 163.844 70.028 24.682 2.742 42.604 21.884 193 Quercus ilex 324.454 103.837 23.072 197.545 27.540 5.362 1.092 21.086 13.759 115 Roures 419.961 76.849 54.538 288.573 62.808 7.154 2.987 52.667 23.628 131 Total 1.404.953 460.333 172.688 771.931 225.552 52.886 10.416 162.250 73.781 555 Font: CREAF en base al MCSC

Doctor Roux, 80 59 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

A/ Increment anual del volum amb B/ Aprofitaments - volum amb escorça C/ Mortalitat -volum amb escorça (m³/any) escorça (m³/any) (m³/any)

5915 21086 2847 5362 973 1092 19020 3836 652

9005 20957 7154 1970

Quercus ilex 2727 Fagus sylvatica 52667 Pinus sylvestris Roures 42374 Altres planifolis 2987 24548 Altres coníferes

Figura 12: Canvis en les existències anuals del volum amb escorça per espècies. A/ increment anual; B/ Aprofitaments i C/ Mortalitat Font: CREAF en base al MCSC

Per espècies (taula 20 i figura 16.A i figura 17), la que registra increments més important és el roure amb gairebé 53 mil m³/any i pi roig amb una mica més de 42 mil m³/any (un 32 i un 26% del total). El 47%, uns 24.500 m³/any, dels aprofitaments són de pi roig (taula 20, figura 16.B), i un altre 17%, uns 9 mil m³/any són de faig, un 24% són aprofitaments de roure i alzina (entre les dues espècies sumen uns 12.500 m³/any). Pel que fa a la mortalitat (taula 20, figura 16.C) es perden cada any 2.700 m³ de pi roig i gairebé 3.000 m³ de roures (entre les dues espècies sumen una mica més del 50%). Les dues espècies que més s’aprofiten a la comarca són el pi roig (el 35% del que creix s’aprofita cada any) i el faig (gairebé el 30% del creixement s’aprofita cada any) (figura 11).

Altres coníferes Increment net Aprofitaments Mortalitat Altres planifolis

Roures

Pinus sylvestris

Fagus sylvatica

Quercus ilex

0 10000 20000 30000 40000 50000 60000 70000 Volum amb escorça (m³/any)

Figura 13: Increment anual net del volum amb escorça, aprofitaments anuals i mortalitat anual per espècies Font: CREAF en base al MCSC

Doctor Roux, 80 60 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

4.1.3 Existències per hectàrea

Els càlculs de les existències per hectàrea (valors mitjans) es donen pel conjunt de boscos sense tenir en compte cap limitació i pels boscos on almenys hi hagi un 70% de fracció de cabuda coberta sigui quin sigui el pendent del terreny.

De la mateixa manera, els càlculs de les existències anuals per hectàrea (valors mitjans) es donen pel conjunt de boscos sense tenir en compte cap limitació i pels boscos on almenys hi hagi 17 m²/ha d’àrea basal sigui quin sigui el pendent del terreny.

4.1.4 Existències mitjanes per hectàrea segons règim de protecció

Els boscos del Parc Natural del Massís del Montseny tenen valor mitjans d’existències superiors tant en nombre de peus/ha, com en volum i biomassa aèria total. Aquestes diferències encara són més clares quan els càlculs es fan amb els boscos amb fracció de cabuda coberta d’almenys el 70% (taula 18). Aquest fet es deu, en bona mesura, a la diferent composició d’espècies d’ambdues zones. Taula 21: Existències: valors mitjans per hectàrea segons el règim de protecció. Els valors de biomassa es donen amb un 30% d’humitat Tant pel volum amb escorça (VAE) com per la biomassa total es dóna també l’error estàndard. Valor mitjà AB FCC VAE (m³/ha) Biomass Biomassa total Nre. Nombre (m²/ha) (%) a tronc (t/ha) Parc. Sense limitacions peus /ha (t/ha) Parc Natural 1.030,1 16,8 89,4 80,1 + 16,5 72,2 101,1 + 16.6 36 Sense protecció 794,2 15,9 69,0 84,3 + 3,0 68,8 89,8 + 2.7 624 Amb limitacions: FCC > 70% Parc Natural 1.584.5 26,7 147,1 140,2 + 27,6 125,3 170,9 + 24,5 17 Sense protecció 1.143.6 22,8 112,9 123,8 + 4,1 103,1 133,3 + 3,9 248 En canvi, no hi ha diferències significatives pel que fa al creixement o a l’increment del volum amb escorça que es puguin explicar en funció del règim de protecció (taula 22).

Taula 22: Existències: valors mitjans per hectàrea i any segons el règim de protecció Règim de protecció Valor mitjà Nre de peus vius /ha/any Volum amb escorça (m³/ha/any) Sense limitacions Creix. Aprofit. Incr. Creix. Aprofit. Incr Nre Parc Natural 25.9 + 8.4 4.1 21.5 3.2 + 0.8 0.7 2.3 29 Sense protecció 17.8 + 1.1 7.3 7.8 3.2 + 0.1 0.8 2.2 550 Amb limitacions: AB > 17m²/ha Parc Natural 34.1 + 15.8 3.9 29.7 5.9 + 1.4 1.2 4.3 13 Sense protecció 18.8 + 1.9 4.3 10.8 5.1 + 0.3 0.6 4.2 222 Font: CREAF en base al MCSC

Doctor Roux, 80 61 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Creixement (Creix.) és la suma dels tres components: aprofitaments (Aprofit.), mortalitat (que no apareix a la taula però que es pot deduir) i increment anual net (Incr.). Tant pel creixement en nombre de peus com en volum amb escorça es dóna també l’error estàndard.

4.2 Existències per hectàrea en funció del règim de tinença

A les taules 23 i 24 es comparen els valors d’existències en funció del règim de tinença. Com que la gran majoria de la superfície forestal arbrada de la comarca és privada i hi ha molt poques parcel·les situades en Forests propietat de la Generalitat o en Forests conveniades la comparació no és possible.

Taula 23: Existències: valors mitjans per hectàrea i per règim de tinença. Els valors de biomassa es donen amb un 30% d’humitat. Tant pel volum amb escorça (VAE) com per la biomassa total es dóna també l’error estàndard Valor mitjà Nre. Parc. Peus AB FCC VAE (m³/ha) Biomassa Biomassa total Sense limitacions /ha (m²/ha) (%) tronc (t/ha) (t/ha) Forest 702 15,7 71,5 63,4 + 14,1 45,5 62 + 12 5 conveniada/consorciada Forest de propietat privada 803,9 16 69,9 84,1 + 3 69 90,3 + 2,7 651 Forest propietat de la 1.463,3 23 104,7 109,7 + 40,8 100,4 138,6 + 50,8 4 Generalitat de Catalunya Amb limitacions: FCC > 70% Forest 877,6 19,9 89,3 77,9 + 18,6 51,7 72,5 + 15,9 3 conveniada/consorciada Forest de propietat privada 1.167,3 23 115,2 125,3 + 4,3 104,9 136 + 4 259 Forest propietat de la 1.856,8 28,1 128,9 134,6 44,1 124,7 173 + 50 3 Generalitat de Catalunya Font: CREAF en base al MCSC

Taula 24: Existències: valors mitjans per hectàrea i any i per règim de tinença Nre. de peus vius /ha/any Volum amb escorça (m³/ha/any) Sense limitacions Creix Aprofit Incr Creix Incr Nre parc. Forest conveniada/consorciada 15,6 + 16,9 0 15 3 + 1,1 3 5 Forest de propietat privada 18,2 + 1,1 7,2 8,4 3,2 + 0,1 2,2 570 Forest propietat de la Generalitat 24,4 + 15,7 3,5 19,5 3,7 + 2 3,3 4 de Catalunya Amb limitacions: AB > 17m²/ha Forest conveniada/consorciada 28,8 + 48,9 0 27,3 5,1 + 1,6 5,1 2 Forest de propietat privada 19,4 + 2 4,4 11,5 5,1 + 0,3 4,2 230 Forest propietat de la Generalitat 27,9 + 21,6 0 26,9 4,2 + 2,8 4,1 3 de Catalunya Font: CREAF en base al MCSC

Creixement (Creix.) és la suma dels tres components: aprofitaments (Aprofit.), mortalitat (que no apareix a la taula) i increment anual net (Incr.). Tant pel creixement en nombre de peus com en volum amb escorça es dóna també l’error estàndard.

Doctor Roux, 80 62 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

4.2.1 Existències per hectàrea en funció de l’espècie principal

A banda de les “altres coníferes” que inclou plantacions d’espècies exòtiques de creixement ràpid, Fagus sylvatica és de totes l’espècie que major volum de fusta acumula per hectàrea (171 m³/ha). La resta d’espècie, amb Pinus sylvestris al capdavant (86 m³/ha), tenen la meitat o menys volum acumulat. En biomassa aèria total, les posicions canvien lleugerament, el faig segueix sent la que més tones per hectàrea acumula però, les següents són les rouredes i els alzinars, el pi roig ocupa la quarta posició (taula 25 i figura 18). Les diferències entre espècies, es redueixen lleugerament pels boscos amb una FCC d’almenys el 70%. Taula 25: Existències: valors mitjans per hectàrea i per espècie principal sense limitacions de fracció de cabuda coberta i amb limitacions Nombre AB FCC VAE (m³/ha) Biomassa Biomassa Nre. peus /ha (m²/ha) (%) tronc total parc Sense limitacions (t/ha) (t/ha) Altres coníferes 721,4 30,7 59,5 300,7 + 68,8 188 223 45,7 11 Altres planifolis 786,8 12,9 42,1 77,5 + 8,8 62,9 78,3 8,1 34 Castanea sativa 935 13,2 90,3 68,5 + 19,6 53,1 69,4 18,1 9 Fagus sylvatica 814,3 22,7 149,6 171,3 + 15,4 149 179 15 43 Pinus halepensis 539 12,5 49,2 59,7 + 10,7 44,7 63,6 10,4 14 Pinus pinea 425,8 13 43,7 57,3 + 6,6 44 64,3 7,3 9 Pinus sylvestris 745,7 16,6 66,2 86,5 + 3,4 60,7 78,5 2,9 204 Quercus ilex 1.036,8 14,4 69,8 50,4 + 3,4 51,9 80,3 4,9 136 Roures 761,5 14,7 63,7 74,1 + 4,2 68,9 87,7 4,8 169 Amb limitacions: FCC > 70% Altres coníferes 658,2 31,6 116,5 242,5 + 25,3 165 202 20,1 3 Altres planifolis 1.006,8 19,5 98,1 123,4 + 14,6 101 122,8 11,6 7 Castanea sativa 1.330,7 18,4 135,2 95,1 + 41,5 72,5 94,2 38 4 Fagus sylvatica 907,2 25,1 166,4 191,9 + 15 167 200,1 14,2 37 Pinus halepensis 1.318,2 22,8 98,3 110,9 + 6,4 80,3 111,2 8,1 2 Pinus sylvestris 1.060,0 23,2 98 122,5 + 5 84,8 109,1 4,3 80 Quercus ilex 1.660,2 22,7 111,9 81,5 + 5,4 84,2 129,3 6,6 55 Roures 1.118,0 21,5 114,2 114,5 + 6,7 107 135,3 7,6 65 Font: CREAF en base al MCSC

Els valors de biomassa es donen amb un 30% d’humitat. Tant pel volum amb escorça (VAE) com per la biomassa total es dóna també l’error estàndard.

Doctor Roux, 80 63 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

350.0

Sense limitacions 300.0 Amb limitacions 250.0

200.0

150.0

100.0 Volum amb escorça (m³/ha) 50.0

0.0

s a a s iva e i res re t tic in u ífe sa a p o n s lvestr R o sylv lepensis u y a n s h s es c s Pi u Quercus ilex tr agus u n Al Altres planifolisCastanea F n Pi Pi

Figura 14: Valors mitjans del volum amb escorça de les principals espècies. En verd clar els boscos sense tenir en compte cap limitació i en verd fosc els boscos tenint en compte les limitacions Font: CREAF en base al MCSC

Les “altres coníferes” són espècies de creixement ràpid i es demostra perquè dupliquen i fins i tot tripliquen el creixement en volum de la resta d’espècies. A banda d’aquestes, el creixement en volum del faig i del castanyer duplica el de la resta d’espècies. Les pinedes de pi roig i les rouredes tenen creixement en volum bastant semblants (taula 26 i figura 19).

La taxa de creixement en m³ de volum amb escorça de les “altres coníferes” dupliquen la de la resta d’espècies. Les castanyedes i les fagedes, al seu torn, dupliquen a la resta d’espècies. Les rouredes i les pinedes de pi roig tenen creixements semblants.

Doctor Roux, 80 64 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Taula 26: Existències: valors mitjans per hectàrea i any i per espècie principal sense limitacions de fracció de cabuda coberta i amb limitacions. Creixement (Creix.) és la suma dels tres components: aprofitaments (Aprofit.), mortalitat (que no apareix a la taula) i increment anual net (Incr.). Tant pel creixement en nombre de peus com en volum amb escorça es dóna també l’error estàndard Valor mitjà Nre de peus vius /ha/any Volum amb escorça Nre Sense limitacions Creix. Aprofit. Incr. Creix. Aprofi Incr. parc Altres coníferes 18.0 + 11.9 7.8 3.2 15.8 + 3.0 1.0 13.9 11 Altres planifolis 23.6 + 5.5 10.2 4.2 3.0 + 0.5 1.0 1.5 31 Castanea sativa 44.2 + 39.6 3.4 40.9 6.3 + 3.5 0.2 6.1 5 Fagus sylvatica 7.9 + 2.7 3.6 2.8 5.7 + 0.5 1.7 3.9 36 Pinus halepensis 11.2 + 4.4 6.0 -1.6 2.0 + 0.4 0.6 1.1 20 Pinus pinea 9.5 + 4.9 7.0 1.8 1.2 + 0.3 1.1 -0.1 13 Pinus sylvestris 18.2 + 1.6 8.9 7.5 3.2 + 0.2 1.1 1.9 193 Quercus ilex 23.6 + 2.9 7.5 14.4 2.0 + 0.2 0.4 1.5 115 Roures 17.8 + 2.2 3.3 12.2 2.7 + 0.2 0.3 2.2 131 Amb limitacions: AB > 17m²/ha Altres coníferes 18.0 + 14.5 8.9 0.5 18.8 + 2.4 1.1 16.6 9 Altres planifolis 29.0 + 10.3 0.2 24.2 4.7 + 0.9 0.1 4.1 11 Castanea sativa 183.0 + 0.0 0.0 183.0 17.6 + 0.0 0.0 17.6 1 Fagus sylvatica 6.5 + 2.9 4.0 0.7 6.3 + 0.6 1.8 4.3 29 Pinus halepensis 13.4 + 14.5 5.9 4.5 3.9 + 1.4 0.9 2.8 4 Pinus pinea 11.4 + 18.7 0.9 8.4 2.5 + 0.9 0.4 1.8 2 Pinus sylvestris 19.2 + 3.0 4.2 11.2 4.8 + 0.2 0.6 4.0 74 Quercus ilex 29.1 + 5.3 3.4 22.4 3.2 + 0.3 0.2 2.9 40 Roures 20.7 + 3.8 3.0 14.7 3.9 + 0.3 0.3 3.4 54 Font: CREAF en base al MCSC

20.0

18.0 Sense limitacions

16.0 Amb limitacions

14.0

12.0

10.0

8.0

6.0

Creixement en VAE(m³/ha/any) 4.0

2.0

0.0 Altres Altres Fagus Pinus Pinus Quercus ilex Roures coníferes planifolis sylvatica halepensis sylvestris

Figura 15: Valors mitjans del creixement en volum amb escorça de les principals espècies. En verd clar els boscos sense tenir en compte cap limitació i en verd fosc els boscos tenint en compte les limitacions d’àrea basal Font: CREAF en base al MCSC

Doctor Roux, 80 65 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

5 Quantificació de la biomassa forestal

Vayreda, J. (CREAF) i Marques,A. i Rodríguez, J., GAFIB-CTFC 2009

5.1 Metodologia de càlcul del potencial anual sostenible

Per fer el càlcul del potencial anual sostenible de biomassa disponible per a energia es tindran en compte els següents supòsits i limitacions:

Limitacions comercials o Únicament pot utilitzar-se per a energia aquella part de la biomassa que no tingui un circuit comercial establert, és a dir:

o Els peus sencers (tronc i branques) de mida inferior a la comercial, és a dir, peus de menys de 17,5 cm i la capçada (punta i brancam) dels peus més grans. o Per alzina i roure tot el peu sencer (troncs i branques) independentment de la mida aniria a biomassa.

Limitacions silvícoles o De cada classe diamètrica, únicament es poden tallar un determinat nombre de peus que vindrà determinat per un llindar preestablert d’acord a una corba de distribució de peus per classe diamètrica que anomenem ideal (vegeu figura 13 i una explicació de més detall més endavant).

Limitacions d’accessibilitat i ecològiques o Per evitar possibles processos erosius i que l’aprofitament sigui viable econòmicament (hi pugui haver cert grau de mecanització) només es duran a terme els aprofitaments en aquells boscos que estiguin capitalitzat (La fracció de cabuda coberta haurà de ser superior al 70%) i la intensitat de l’aprofitament no podrà ser superior a un llindar de manera que la fracció de cabuda coberta dels peus que romanen al bosc sigui suficient com per garantir l’estabilitat del sòl enfront de processos erosius. o Des d’un punt de vista de la mecanització només els boscos situats a determinada distància dels camins i en determinats pendents es consideren accessibles. Així els boscos accessibles són els que estan situats en:

o Pendent < 30% i a una distància màxima dels camins de 400 m o Pendent entre 30 i 60% i a una distància màxima de 150m o Pendent > 60% i a una distància màxima de 75 m

Doctor Roux, 80 66 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

5.2 Càlcul de la corba ideal

Per dur a terme una gestió forestal sostenible cal establir una distribució de peus ideal de manera que la distribució per classes diamètriques es mantingui en un equilibri dinàmic i constant en el temps. Aquesta distribució ideal es pot calcular de diferents maneres. Una possible i senzilla aproximació és atenent a l’índex de Liocourt (valor sempre superior a 1) que indica la relació entre el nombre de peus d’una determinada classe i la immediatament superior. Així, un valor de l’índex d’1,5 significa que hi ha 1,5 vegades més peus d’una classe diamètrica en relació a la següent.

També cal fixar la classe diamètrica en que es vol fer arribar la massa forestal de manera que tots els peus que superin aquesta, es tallaran sense excepció. Aquest és un valor que es fixa en funció de l’espècie i de la demanda del mercat. En aquest estudi, pel pi roig, roure i faig s’ha fixat de 37,5 cm (classe diamètrica 35) i fins a 27,5 cm per als alzinars.

L’altre valor a fixar és la fracció de cabuda coberta de l’estrat arbori (recobriment de les seves capçades) admesa pel bosc. Es considera que aquest valor hauria d’estar entre 70% i 80% que és quan aproximadament es produeix l'inici de tancament del bosc amb les capçades i el límit a partir del qual s’inicien fenòmens de competència que cal evitar per tal que el creixement del conjunt de la població no disminueixi.

Així doncs i tenint en compte tot això, les corbes ideals resultants per a les diferents espècies, les quals s’hi arribaria després d’haver dut a terme vàries intervencions són:

600

Pinus sylvestris 500 Fagus sylvatica Rouredes Quercus ilex 400

300 peus/ha

200

100

0 10 15 20 25 30 35 Classe diamètrica (cm)

Figura 16 : Corbes ideals proposades per les quatre espècies més abundants de la comarca.

Doctor Roux, 80 67 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Un cop s’ha definit la corba ideal i s’ha calculat el nombre real de peus per classe diamètrica de cada espècie es calcula el nombre de peus sobrants de cada classe fent la diferència entre ells (Figura 16). A més a més, tots els peus que estiguin per sobre del diàmetre màxim de tallada s’aprofiten sense excepció.

Les sèries ideals han estat proposades pel CTFC-CPF en el marc de l’elaboració del projecte d’Orientacions de Gestió (CPF-CTFC), i consensuades amb l’Oficina Comarcal d’Osona i el servei de Gestió Forestal del DMAH Taula 27: Distribució per classes diamètriques ideal proposada després de l’aprofitament per a les quatre espècies més abundants a la comarca Classe diamètrica (cm) Pinus sylvestris 10 15 20 25 30 35 total Capçada promig (m²) 4.81 8.45 12.62 17.21 22.19 27.50 - FCC (%) 24.41 20.45 11.99 10.84 9.98 3.58 81.26 AB (m²/ha) 3.99 4.28 2.98 3.09 3.18 1.25 18.77 Corba ideal (peus/ha) 508 242 95 63 45 13 966 Fagus sylvatica 10 15 20 25 30 35 total Capçada promig (m²) 10.24 16.23 22.51 29.00 35.68 42.51 - FCC (%) 38.39 35.87 29.26 22.04 16.06 11.05 152.66 AB (m²/ha) 2.95 3.91 4.08 3.73 3.18 2.50 20.35 Corba ideal (peus/ha) 375 221 130 76 45 26 873 Rouredes 10 15 20 25 30 35 total Capçada promig (m²) 6.09 9.95 14.09 18.46 23.01 27.73 - FCC (%) 25.89 23.48 17.47 10.34 5.98 3.33 86.49 AB (m²/ha) 3.34 4.17 3.90 2.75 1.84 1.15 17.15 Corba ideal (peus/ha) 425 236 124 56 26 12 879 Quercus ilex 10 15 20 25 30 35 total Capçada promig (m²) 5.07 8.60 12.52 16.75 - - - FCC (%) 24.08 24.00 20.53 4.19 - - 72.81 AB (m²/ha) 3.73 4.93 5.15 1.23 - - 15.04 Corba ideal (peus/ha) 475 279 164 25 - - 943 A la darrera columna d’aquesta taula es donen els valors totals (en negreta) i, com es pot observar, després d’haver dut a terme l’aprofitament, en cap cas l’espècie està per sota dels 15 m²/ha d’àrea basal i en cap cas la fracció de cabuda coberta es inferior a 70%.

5.3 Distribució de la superfície forestal accessible

D’acord al que s’ha descrit anteriorment, Osona té una component forestal forta, tot i que la distribució percentual de l’àrea arbrada és força diferent a cadascuna de les subzones prèviament definides.

Doctor Roux, 80 68 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

90%

80%

70%

60%

c 50%

40% % Bos

30%

20%

10%

0% Centre Nord Nord-est Oest Sud Sud-est

Gràfic 10: Percentatge d’àrea forestal arbrada sobre la superfície total per a les diferents zones

Les zones central i sud tenen els menors percentatges de bosc, al voltant del 40% de la seva superfície. A les restants el bosc suposa al voltant d’un 70%.

L’aplicació dels criteris de limitació mitjançant el pendent, accessibilitat i espècies aprofitables per a determinar les àrees de bosc accessible, s’han realitzat amb cartografia de la comarca i anàlisis gis.

Bases d’informació emprades:

• Mapa d’Hàbitats de Catalunya 1:25.000 del Departament de Medi Ambient i Habitatge. • Mapa de Cadastre de la Dirección General del Catastro del Ministerio de Economía y Hacienda. • Base Municipal 1:50.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. • Base topogràfica 1:5.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. • Pla d’Espais d’Interès Natural 1:25.000 del Departament de Medi Ambient i Habitatge. • Mapa CUPCAT 1:50.000 del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Per determinar les àrees arbrades accessibles, s’ha utilitzat el mapa d’hàbitats com a base i aplicat el mapa de cobertes de sòl per a determinar les zones de bosc superior al 20% de FCC. Les diferents font d’informació generen petites discrepàncies entre els valors de superfície presentats.

A la comarca d’Osona, el 99% de l’àrea forestal arbrada és privada i el 28% presenta algun tipus de protecció (EIN i/o ENPE). Les figures de protecció existents són compatibles amb un

Doctor Roux, 80 69 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural aprofitament fuster sostenible, i per aquest motiu no s’aplicarà distinció entre forests amb i sense protecció.

De la mateixa manera, considerant que la superfície accessible pública només representa el 1%, l’anàlisi efectuada serà sense distingir el tipus de tinença del bosc.

Per a cadascuna de les zones es presenten separats els valors de superfície del bosc accessible i el d’aquelles espècies considerades com a principals (pi roig, faig, roures i alzina).

Zona Centre

Els municipis amb més àrea de bosc són Gurb (1.645 ha), Muntanyola (2.968 ha) i Tavèrnoles (1.278 ha). El municipis amb més percentatge de bosc són Muntanyola amb 74% de superfície arbrada i Tavèrnoles amb 68%.

Taula 28: Àrea de bosc en hectàrees per municipi, accessible i total a la zona centre* Hectàrees Bosc accessible Bosc total % Municipi Total Espècies principals Total Espècies principals accessible Calldetenes 46,90 11,62 46,90 11,62 100% Gurb 1.610,95 1.109,63 1.645,23 1.134.55 98% Les Masies de la Roda 535,84 292,01 610,20 353,83 84% Les Masies de Voltregà 714,29 362,67 761,68 396,94 93% Manlleu 118,28 21,57 118,30 21,58 100% Muntanyola 2.914,20 2.577,67 2.968,13 2.624,57 98% Roda de Ter 4,81 0,12 4,81 0,12 100% Sant Hipòlit de Voltregà 2,15 - 2,15 - 100% Santa Cecília de Voltregà 275,20 149,80 304,36 166,61 90% Santa Eugènia de Berga 62,74 25,32 62,74 25,32 100% Santa Eulàlia de Riuprimer 725,70 446,99 733,54 453,82 99% Tavèrnoles 1.260,81 986,11 1.278,10 997,70 99% Vic 426,94 260,37 433,86 266,65 98% TOTAL 8.698,81 6.243,88 8.970,00 6.453,31 97% *Espècies principals considerades: alzina, faig, pi roig i roures.

En la totalitat d’aquesta zona el bosc representa el 38%, del qual el 97% del bosc és accessible. Les especies considerades com productores de biomassa representen 6.243 ha de les 8.698 ha del total de bosc accessible.

Zona Nord

Els municipis amb més àrea arbrada són els municipis de Sant Pere de Torelló (4.096,23 ha), Sora (2.315,23 ha) i Vidrà (2.499,42 ha). Excepte els municipis de Torelló i Sant Vicenç de Torelló on la superfície de bosc només representa el 13% i 29% respectivament, la resta

Doctor Roux, 80 70 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural presenten una component forestal elevada, amb un 66% de la totalitat d’aquesta zona que correspon a bosc.

Taula 29: Àrea de bosc en hectàrees per municipi, accessible i total a la zona Nord* Hectàrees Bosc accessible Bosc total % accessible Municipi Total Espècies principals Total Espècies principals Montesquiu 309,02 251,81 352,15 292,51 87% Orís 1.442,47 962,81 1.701,73 1.167,99 83% Sant Pere de Torelló 2.837,30 2.111,30 4.096,23 3.261,83 65% Sant Quirze de Besora 331,98 220,96 429,51 301,68 75% Sant Vicenç de Torelló 159,36 44,06 187,52 58,76 83% Santa Maria de Besora 1.351,01 1.097,25 1.855,94 1.540,31 71% Sora 2.069,33 1.702,83 2.315,23 1.902,65 90% Torelló 175,54 19,58 176,22 19,77 100% Vidrà 1.954,73 1.382,37 2.499,42 1.804,73 77% TOTAL 10.630,75 7.792,97 13.613,93 10.350,23 78% *Espècies principals considerades: alzina, faig, pi roig i roures.

Les especies considerades com productores de biomassa representen 7.792,97 ha de les 10.630,75 ha del total de bosc accessible.

Zona Nord-est La zona nord-est, amb 14.210 ha de superfície presenta més de 9.000 ha de bosc. Amb una accessibilitat molt elevada al bosc (90%), els seus municipis són predominantment forestals, especialment Rupit i Pruit i Tavertet amb més del 70% de la seva superfície com a bosc accessible.

Taula 30: Àrea de bosc en hectàrees per municipi, accessible i total a la zona Nord-est* Hectàrees Bosc accessible Bosc total % Municipi Total Espècies principals Total Espècies principals accessible Rupit i Pruit 3.238,74 2.370,00 3.549,90 2.612,03 91% Santa Maria de Corcó 2.860,73 1.810,28 3.226,43 2.094,23 86% Tavertet 2.208,54 1.568,97 2.412,03 1.715,99 91% TOTAL 8.308,01 5.749,25 9.188,36 6.422,25 90% *Espècies principals considerades: alzina, faig, pi roig i roures. Les especies considerades com productores de biomassa representen 5.749,25 ha de les 8.308,01 ha del total de bosc accessible.

Doctor Roux, 80 71 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Zona Oest

Taula 31: Àrea de bosc en hectàrees per municipi, accessible i total a la zona Oest* Hectàrees Bosc accessible Bosc total % Espècies Municipi Total Espècies Principals Total accessible Principals Alpens 927,72 882,43 967,90 922,25 96% Lluçà 3.523,68 1.963,31 3.616,93 3.055,81 97% Olost 1.288,40 1.004,75 1.288,68 1.005,03 100% Oristà 4.006,93 3.186,29 4.015,36 3.192,93 100% Perafita 964,85 808,94 988,64 832,16 97% Prats de Lluçanès 550,46 305,40 550,91 305,75 100% Sant Agustí de Lluçanès 775,25 697,67 780,63 703,04 99% Sant Bartomeu del Grau 2.164,33 1.835,88 2.193,52 1.861,42 99% Sant Boi de Lluçanès 1.077,64 813,97 1.111,56 842,84 97% Sant Martí d’Albars 597,40 432,53 597,44 432,57 100% Sobremunt 788,12 766,85 796,40 774,94 99% TOTAL 16.664,78 12.698,02 16.907,96 13.928,74 99% *Espècies principals considerades: alzina, faig, pi roig i roures.

Els municipis amb més àrea arbrada són els municipis de Lluçà (3.616,93 ha), Oristà

(4.015,36 ha) i Sant Bartomeu del Grau (2.193,52 ha). Els municipis amb menys percentatge de bosc són Prats de Lluçanès i Sant Martí d’Albars amb aproximadament 40% de la seva superfície total.

En total en aquesta regió, 58% de l’àrea és bosc i presenta una accessibilitat gairebé total (99%)

Les especies considerades com productores de biomassa representen 12.698,02 ha de les 16.664,78 ha del total de bosc accessible.

Zona Sud

La zona sud, amb més de 9.500 ha de bosc ( 32% de la superfície total), presenta com la zona anterior una accessibilitat elevada (89%). Els municipis amb més àrea de bosc són El Brull i Sant Martí de Centelles amb 2.922 ha, 1.879 ha respectivament. També són els municipis on el bosc té més pes per superfície total, aproximadament el 70% de les seves superfícies.

Doctor Roux, 80 72 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Taula 32: Àrea de bosc en hectàrees per municipi, accessible i total a la zona Sud* Hectàrees Bosc accessible Bosc total % Municipi Total Especies principals Total Especies principals accessible Balenyà 658,38 476,55 713,89 514,01 92% Centelles 582,19 314,07 637,54 353,01 92% Collsuspina 700,56 541,81 729,49 562,65 96% El Brull 2.192,93 1.596,28 2.921,86 2.200,98 75% Malla 153,35 76,61 155,12 78,24 98% Sant Martí de Centelles 1.799,03 1.151,25 1.878,93 1.210,72 96% Seva 1.474,21 903,68 1.541,77 957,43 95% Taradell 495,78 255,67 495,82 255,71 100% Tona 460,94 280,35 475,23 290,28 97% TOTAL 8.517,36 5.596,27 9.549,65 6.423,03 89% *Espècies principals considerades: alzina, faig, pi roig i roures. Les especies considerades com a productores de biomassa representen 5.596,27 ha de les 8.517,36 ha del total de bosc accessible.

Zona Sud-est

Aquesta zona presenta el 77% de la superfície arbrada, amb 14.789 ha de bosc i gairebé 10.000 ha de les espècies principals. Els municipis de Viladrau i Vilanova de Sau representen més de 60% del total del bosc, amb una accessibilitat al voltant del 90%.

Taula 33: Àrea de bosc en hectàrees per municipi, accessible i total a la zona Sud-est* Hectàrees Bosc accessible Bosc total % accessible Municipi Total Especies principals Total Especies principals Espinelves 1.464,89 747,70 1.561,74 800,30 94% Folgueroles 261,31 178,44 270,02 186,04 96% Sant Julià de Vilatorta 917,21 766,41 918,41 767,35 100% Sant Sadurní d’Osormort 2.601,35 1.927,07 2.711,79 2.010,72 96% Viladrau 3.632,35 2.403,52 4.202,64 2.802,77 88% Vilanova de Sau 4.574,26 2.862,34 5.124,14 3.252,68 90% TOTAL 13.451,37 8.885,48 14.788,74 9.819,86 91% *Espècies principals considerades: alzina, faig, pi roig i roures.

Les especies considerades com a productores de biomassa representen 8.885,4 ha de les 13.451,37 ha del total de bosc accessible.

Doctor Roux, 80 73 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

5.4 Quantificació de la biomassa forestal potencial apta per a energia

5.4.1 Existències abans i després de l’aprofitament per espècie i per règim de tinença

Limitació per la fracció de cabuda coberta

Per obtenir les existències actuals per hectàrea a la zona d’estudi i les que quedarien després de l’aprofitament és necessari calcular el nombre de peus per classe diamètrica de les espècies principals segons les parcel·les de l’IFN3. Per això, a cada parcel·la en funció del nombre de peus reals de cada classe diamètrica i per l’espècie principal es calcula la diferència respecte al nombre ideal segons la corba corresponent. Si hi ha superàvit aquesta és la quantitat que es talla i si hi ha dèficit no se’n talla cap. Aquests càlculs s’han fet per a cada espècie tenint en compte que només es duran a terme els aprofitaments si la fracció de cabuda coberta de l’estrat arbori és com a mínim el 70%. Amb aquesta consideració assegurem que només es duguin a terme aprofitaments en els boscos capitalitzats. A la taula 34 es mostra el resum abans i després de dur a terme l’aprofitament segons la corba ideal proposada per a les diferents espècies.

Taula 34: Valors mitjans per hectàrea de les principals variables estructurals, per espècies abans i després d’haver dut a terme l’aprofitament d’acord amb la corba ideal, Les parcel·les de l’IFN3 seleccionades són totes aquelles que la fracció de cabuda coberta és superior al 70% Abans de l’aprofitament Després de l’aprofitament Espècie Nre. AB FCC VAE B total Nre. AB FCC B total Intensitat Nre. peus/ha m²/ha % m³/ha t 30%/ha peus/ha m²/ha % t 30%/ha % AB Parc. Fagus sylvatica 907,2 25,1 166,4 191,9 200,1 581,7 14,2 99,5 103,0 43,4 37 Pinus sylvestris 1.060,0 23,2 98,0 122,5 109,1 701,0 13,6 58,3 60,5 41,4 80 Quercus ilex 1.660,2 22,7 111,9 81,5 129,3 837,1 12,3 59,4 67,9 45,8 55 Roures 1.118,0 21,5 114,2 114,5 135,3 673,3 12,3 65,7 70,4 42,8 65

Com es pot veure a la taula 34, si es duguessin a terme els aprofitament proposats adaptant l’estructura de la població actual a la corba ideal proposada, en cap cas la intensitat de l’aprofitament en funció de l’àrea basal superaria el 46% de l’àrea basal inicial i garantint una fracció de cabuda coberta d’almenys un 58%. Per tant, gràcies a les corbes ideals proposades, es pot assegurar un aprofitament forestal d’una intensitat que garanteix una cobertura suficient per evitar fenòmens erosius d’importància. A més com es mostra a la figura 14 en aquesta comarca només 6250 ha (menys d’un 10% de la superfície forestal) està per sobre del 60% de pendent. En tots els casos després de l’aprofitament el bosc

Doctor Roux, 80 74 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural mantindria una àrea basal per sota del 15 m²/ha. En qualsevol cas, per evitar possibles fenòmens erosius, seria una bona pràctica actuar en zones de pendent moderat.

200 Abans de l'aprofitament Després de l'aprofitament 150

100 FCC(%) arbòria

50

0 Fagus sylvatica Pinus sylvestris Quercus ilex Roures

Figura 17: Fracció de cabuda coberta arbòria en funció de l’espècie principal abans i després de l’aprofitament. En tots els casos la fracció de cabuda coberta es manté per sobre del 50% Font: CREAF, 2009.

5.4.2 Aprofitaments potencials per energia i comercial per espècies i règim de tinença

5.4.2.1 Aprofitaments potencials per hectàrea

A la taula 35 es mostren les existències per hectàrea que es podrien obtenir amb un aprofitament comercial convencional (en m³ per hectàrea) i de les que es podrien aprofitar per a energia (en tones amb un 30% d’humitat per hectàrea), per a les diferents espècies, sense restriccions i amb restriccions (amb una fracció de cabuda coberta de l’estrat arbori d’almenys el 70). Taula 35: Resum dels aprofitament potencials d’acord amb la corba ideal proposada. L’aprofitament comercial del tronc seria a partir de la classe 20 (peus d’almenys 17,5 cm de DN) amb l’excepció de roures i alzines en què l’arbre sencer es podria aprofitar per energia independentment de la seva mida Aprofitament sense limitacions Aprofitament amb limitacions Biomassa energia VAE comercial Biomassa energia VAE comercial t 30%/ha m³/ha t 30%/ha m³/ha Fagus sylvatica 72,7 74,4 84,4 86,5 Pinus sylvestris 15,7 18,4 39,9 47 Quercus ilex 24,8 0 61,4 0 Roures 25 0 64,9 0 Font: CREAF, 2009.

Doctor Roux, 80 75 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Si es duguessin a terme els aprofitament d’acord amb les corbes ideals proposades, de mitjana per hectàrea es podrien obtenir entre 40 tones (a les pinedes de pi roig) i 85 tones (a les fagedes) al 30% d’humitat de biomassa.

5.4.2.2 Aprofitaments potencials en valor absolut

Els càlculs dels aprofitaments en termes absoluts són el resultat de multiplicar els valors mitjans per hectàrea de cada espècie per la superfície ocupada per cadascuna d’elles.

La superfície realment explotable per cada espècie des del punt de vista de l’accessibilitat està basat en determinades combinacions de distància a camins i pendents del terreny extretes de la combinació de diferents capes SIG (vegeu els detalls a l’apartat 4.1 Metodologia de càlcul del potencial anual sostenible).

Donat que no hi ha cap font cartogràfica fiable que pugui informar de la fracció de cabuda coberta de l’estrat arbori s’ha optat per calcular els aprofitaments en termes absoluts a partir dels valors mitjans per hectàrea de les parcel·les de l’IFN3 sense tenir en compte el valor de la fracció de cabuda coberta, és a dir, tant si es tracta de boscos capitalitzats com no. Ha de quedar clar que aquest criteri de càlcul no afecta el criteri d’aprofitament esmentat anteriorment, és a dir, no es pot actuar si la fracció de cabuda coberta està per sota del 70%. Per tant, els valors mitjans per hectàrea que s’han utilitzat per calcular aquest potencial d’aprofitament sostenible són els valors en negreta de la taula 35.

A la taula 36 es mostra la informació dels aprofitaments per a energia que es podrien obtenir a la zona d’estudi (tones amb un 30% d’humitat) per les diferents especies i segons les condicions que recordem a continuació:

o Els peus sencers (tronc i branques) de mida inferior a la comercial, és a dir, peus de menys de 17,5 cm i la capçada (punta i brancam) dels peus més grans. o Per alzina i roure tot el peu sencer (troncs i branques) independentment de la mida aniria a biomassa.

Les existències en valor absolut que podrien ser destinades a energia a la comarca d’Osona (taula 36 i figura 22) són de gairebé 1,3 milions de tones amb un 30% d’humitat. D’aquestes el 36% provindrien de les rouredes (465 mil tones), 24% de les pinedes de pi roig (303 mil tones), el 21% dels alzinars (266 mil tones) i el 19% de les fagedes (252 mil tones).

Del total d’aprofitaments el destí dels quals seria per energia en bosc públic, el 33% correspondria a Pinus sylvestris, el 26% a Pinus uncinata i un 26% a Quercus ilex.

Doctor Roux, 80 76 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Les existències en valor absolut que podrien ser destinades a energia a la comarca d’Osona són de gairebé 1,3 milions de tones amb un 30% d’humitat.

Taula 36: Aprofitament per energia valor d’existències en tones al 30% d’humitat per espècies i aprofitament comercial, valor d’existències en m³ Aprofitament sense limitacions Superfície per energia comercial explotable (t 30%) (m³) (ha) Fagus sylvatica 252.046 257.940 3.467 Pinus sylvestris 303.464 355.652 19.329 Quercus ilex 265.828 0 10.719 Roures 464.887 0 18.595 Total 1.286.226 613.592 52.110 La part corresponent a l’aprofitament comercial (taula 36) i per espècies, el 58% dels aprofitaments comercials serien de Pinus sylvestris, el 42% restant de Fagus sylvatica entre les dues espècies sumen prop de 615 mil m³. Recordem que no està previst aprofitament comercial d’alzines i roures (figura 22).

500000

450000 per energia (tones 30%) comercial (m³) 400000

350000

300000

250000

200000 Aprofitaments

150000

100000

50000

0 Fagus sylvatica Pinus sylvestris Quercus ilex Roures

Figura 18: Esquerra: aprofitament destinats a energia en bosc públic i en bosc privat: Dreta: aprofitament comercial

5.4.2.3 Resum: aprofitament potencial anual

Per tenir una idea de quina quantitat de biomassa per energia es podria obtenir anualment dels boscos tan públics com privats independentment de l’espècie s’ha dividit els valors totals de la taula 36 per un torn de 15 o un de 20 anys (taula 37), és a dir, repartint els aprofitaments al llarg de 15 o 20 anys, període al final del qual es podria tornar a iniciar el

Doctor Roux, 80 77 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural torn. D’acord amb aquesta taula es podrien obtenir de l’ordre de 86 mil tones, en 15 anys, i 64 mil tones amb un 30% d’humitat per any en 20 anys.

Un 81% del bosc de la comarca és accessible actualment, unes 60 mil hectàrees. Actuant sobre aquesta superfície, l’aprofitament potencial anual de biomassa per a energia estaria entre 64 mil tones i 86 mil tones al 30% d’humitat.

Taula 37: Resum dels aprofitament per energia (tones al 30% d’humitat/any), comercial (m³/any) que es podrien obtenir anualment si es repartissin en torns de 15 o de 20 anys, Les dues darreres columnes superfície d’actuació anual Torn de: 15 anys 20 anys 15 anys 20 anys 15 anys 20 anys per energia (t 30%/any) comercial (m³/any) Superfície (ha/any) Fagus sylvatica 16.803 12.602 17.196 12.897 231 173 Pinus sylvestris 20.231 15.173 23.710 17.783 1.289 966 Quercus ilex 17.722 13.291 0 0 715 536 Roures 30.992 23.244 0 0 1.240 930 Total 85.748 64.311 40.906 30.680 3.474 2.606 Font: CREAF, 2009.

5.4.2.4 Es pot garantir l’explotació sostenible d’aquest recurs amb aquesta gestió?

Per saber si aquests aprofitament serien sostenibles en el temps cal comparar aquests aprofitaments anuals amb el creixement del bosc. D’una banda coneixem que la superfície accessible objecte d’’aquests aprofitaments és de 52.000 hectàrees (taula 36) i de l’altra l’increment anual mitjà per hectàrea i espècie. El valor d’increment és el resultat de restar al creixement les pèrdues anuals degudes a la mortalitat.

A la taula 38 es mostra el balanç dels aprofitaments potencials proposats amb un torn de 15 anys i un de 20 i per espècies.

Taula 38: Balanç anual dels aprofitaments potencials (m³/any) per a un torn de 15 o 20 anys per espècies Aprofitaments VAE Increment Balanç anual Superfície VAE(1) explotable Total 15 anys 20 anys 15 anys 20 anys (m³) (m³/any) (m³/any) (m³/any) (ha) Fagus sylvatica 283.249 18.883 14.162 19.380 497 5.218 3.467

Pinus sylvestris 419.438 27.963 20.972 59.340 31.377 38.368 19.329 Quercus ilex 172.574 11.505 8.629 20.580 9.075 11.952 10.719 Roures 397.943 26.530 19.897 47.047 20.517 27.149 18.595 Total 1.273.204 84.880 63.660 146.347 61.467 82.687 52.110 (1) increment del volum amb escorça: com a resultat de restar al creixement la mortalitat que es produeix actualment per any.

Doctor Roux, 80 78 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

En resum, el valor de d’increment anual de les zones accessibles seria de gairebé 150 mil m³/any mentre que els aprofitaments anuals que es proposen (sumant el comercial i el que aniria per a biomassa) seria aproximadament de 85 mil m³/any si s’apliqués al llarg de 15 anys o de 64 mil m³/any si s’allargués fins als 20 anys. En qualsevol dels casos el balanç anual seria clarament positiu de manera que cada any el bosc incrementaria entre 61 mil i 83 mil m³/any depenent del torn. Tots aquests càlculs s’han fet suposant que no s’aprofita ni un metre cúbic de fusta morta.

També és remarcable destacar que el balanç és molt proper a zero per a Fagus sylvatica si el torn fos de 15 anys. En aquest cas, seria aconsellable allargar el torn fins a 20 anys per aquesta espècie per a garantir la sostenibilitat del seu aprofitament en el temps.

5.4.2.5 Quin seria el balanç per d’aquí a deu anys en termes de carboni?

El balanç al cap de deu anys en termes de carboni acumulat (CAT) a la part aèria per hectàrea i espècie es mostra a la taula 39 aplicant un torn de 15 o un de 20 anys. En negreta es mostra el percentatge de canvi anual que suposaria en relació als valors actuals. En tots els casos els valors serien d’increments de la quantitat de carboni acumulat, essent de mitjana un increment entre +0.1% i 2.3% depenent del torn aplicat i l’espècie. Els alzinars, rouredes i les pinedes de pi roig són els boscos que acumularien més carboni per hectàrea en relació al carboni acumulat actualment (Figura 13).

Taula 39: Carboni aeri actualment acumulat a la biomassa arbòria aèria (CAT actual tones de carboni/hectàrea) i al cap de 10 anys aplicant un torn de 15 o un de 20 anys. En negreta es mostra, en percentatge, el canvi que suposaria en relació als valors Torn de 15 anys Torn de 20 anys CAT Increment Aprofitament CAT % en CAT Superfície Aprofitament CAT % en CAT Superfície actual en CAT* anual (+10 de canvi explotable anual (+10 anys) de canvi explotable anys) anual anual t de t de t de C/ha/any m³/ha %/any ha/any t de t de C/ha %/any ha/any C/ha C/ha/any C/ha/any Fagus 66.9 2.18 2.13 67.5 +0.1 231 1.60 72.8 +0.9 173 sylvatica Pinus 30.4 1.09 0.51 36.2 +1.9 1.289 0.39 37.5 +2.3 966 sylvestris Quercus ilex 29.3 1.12 0.62 34.3 +1.7 715 0.47 35.8 +2.2 536 Roures 32.7 1.12 0.63 37.6 +1.5 1.240 0.47 39.2 +2.0 930 Total 33.5 1.20 0.69 38.4 +1.6 3.474 0.51 40.1 +2.1 2.606 *Increment anual resultat de restar al creixement la mortalitat que es produeix anualment.

Un cop dut a terme l’aprofitament en els termes plantejats, el bosc anualment seguiria acumulant carboni a un ritme d’entre 1,6% 2,1% de mitjana.

Doctor Roux, 80 79 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

80.0 0.9% Actual (2000) 70.0 0.1% torn de 15 anys torn de 20 anys 60.0

50.0 2.1% 2.3% 2.2% 1.5% 2.0% 1.6% 40.0 1.9% 1.7%

30.0

20.0 Carboni total aeri (t de C/ha)

10.0

0.0 Fagus sylvatica Pinus sylvestris Quercus ilex Roures Tots els boscos

Figura 19: Carboni aeri acumulat per hectàrea per espècies i per les quatre espècies juntes en groc

Actualment (any 2000); en verd clar: carboni aeri acumulat anualment si s’apliqués un torn de 15 anys; en verd fosc: carboni aeri acumulat anualment si s’apliqués un torn de 20 anys.

Els valors que apareixen damunt les barres són el % de canvi respecte al valor actual. Per exemple, si es fa un aprofitament i s’aplica un torn de 15 o 20 anys els boscos de pi roig explotables (1.300 hectàrees a explotar en 15 anys o 950 ha en 20 anys) veuran incrementat el carboni en un 1.9% anual, i si es fes en 20 anys incrementaria un 2.3% anual.

5.5 Biomassa disponible neta

La biomassa forestal primària s’ha considerat provinent de les quatres espècies comercials principals: faig, pi roig, roure i alzina.

A partir dels resultats presentats en els apartats anteriors, s’ha consensuat el valor de torn per cadascuna de les especies principals: 15 anys pel pi roig, roure i alzina i 20 anys en el cas de les fagedes. Aplicant el torn de pas respectiu a cadascuna de les espècies, s’obtenen els valors de biomassa de peus petits i total en tones al 30% d’humitat per any i el volum comercial en metres cúbics anuals (Taula 40).

Doctor Roux, 80 80 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Taula 40: Biomassa de peus petits, total i volum comercial per espècie, hectàrea i any Espècie B. Capçades B. Peus Petits B. Total V. comercial (t30/ha/any) (t30/ha/any) (t30/ha/any) (m3/ha/any) Alzinar 0,000 1,653* 1,653 0,000 Fagedes 3,210 0,425 3,635 3,720 Pinedes de pi roig 0,840 0,207 1,047 1,227 Rouredes 0,000 1,667* 1,667 0,000 * Correspon a una valor que inclou tots els peus de classes diamètriques, grans i petits. Font: GAFIB en base a valors CREAF

5.5.1 Biomassa forestal accessible i àrees de subministrament

En els apartat anteriors, s’ha presentat les àrees accessibles per espècies, el càlcul de les quantitats de biomassa que es poden aprofitar i quin és el torn és el més adient per cadascuna. A continuació es presenten els valors aprofitables de forma sostenible de biomassa (en tones) i volum comercial (en m3) per les diferents zones i per a cadascun dels municipis. Aquestes zones es consideren les àrees de subministrament de biomassa i a cadascuna s’atribuirà un punt d’emmagatzematge del material.

Zona centre

La biomassa potencial accessible a la zona central té origen principalment en el potencial de les capçades per a energia, 76% del total de la quantitat potencial. Els peus petits, amb gairebé 2.000 t30% de biomassa són la part més fàcil d’aprofitar, ja que no depenen d’un aprofitament comercial paral·lel.

Per tant, anualment es poden aprofitar 8.370 t30 de biomassa forestal per a finalitats energètiques.

Malgrat que la majoria de municipis presenten valors potencials força reduïts, destaca Muntanyola com el més productor amb 3.405 tones anuals, de les quals 730 t30 es refereixen a peus petits.

Taula 41: Biomassa potencial aprofitable a la zona centre, diferenciada per municipi i per fracció: peus petits (PP), capçades (C) i total (C+PP) Municipis B. peus petits (t30/any) B. capçades (t30/any) B. Total (t30/any) Calldetenes 4,42 14,95 19,36 Gurb 374,70 1.090,73 1.435,43 Les Masies de Roda 140,17 332,55 472,72 Les Masies de Voltregà 146,66 377,29 523,95 Manlleu 8,20 27,75 35,95 Muntanyola 730,51 2.674,61 3.405,12 Roda de Ter 0,04 0,15 0,19

Doctor Roux, 80 81 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Municipis B. peus petits (t30/any) B. capçades (t30/any) B. Total (t30/any) Sant Hipòlit de Voltregà 0,00 0,00 0,00 Santa Cecília de Voltregà 57,74 158,69 216,44 Santa Eugènia de Berga 9,12 31,30 40,42 Santa Eulàlia de Riuprimer 128,92 465,16 594,08 Tavèrnoles 341,80 907,62 1.249,41 Vic 85,39 291,52 376,91 Total zona centre 2.027,427 6.372,33 8.400,99 Font: GAFIB en base a valors CREAF

Zona Nord

Amb 15.385 t30%/any de biomassa total, la zona nord presenta un 76% de la biomassa amb origen en les restes de tallada d’aprofitaments tradicionals. Els peus petits representen 3.101 t30%/any.

En aquesta regió, dels 9 municipis inclosos 5 presenten valors de biomassa força significatius, destacant-se Sant Pere de Torelló i Vidrà amb més de 4.000 t30%/any aprofitables cadascun.

Taula 42: Biomassa potencial accessible en tones per municipi, diferenciada per peus petits i capçades i volum comercial potencial en m3 a ala zona nord Municipis B peus petits(t30/any) B capçades(t30/any) B Total(t30/any) Montesquiu 82,06 363,12 445,19 Orís 440,60 931,27 1.371,86 Sant Pere de Torelló 1.080,51 3.584,23 4.664,74 Sant Quirze de Besora 79,96 250,86 330,81 Sant Vicenç de Torelló 27,33 44,59 71,92 Santa Maria de Besora 387,31 1.882,42 2.269,73 Sora 432,54 1.664,66 2.097,20 Torelló 7,44 25,20 32,64 Vidrà 563,21 3.537,29 4.100,50 Total Nord 3.100,96 12.283,63 15.384,59 Font: GAFIB en base a valors CREAF

Zona Nord-est

Aquest tres municipis poden generar d’una forma sostenible 11.028 tones de biomassa anuals, de les quals 3.510 t30/any de peus petits (32%). Els municipis de Rupit i Pruit i Santa Maria del Corcó serien els de major producció potencial amb 4.788 i 3.316 tones anuals respectivament.

Doctor Roux, 80 82 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Taula 43: Biomassa potencial accessible en tones per municipi, diferenciada per peus petits i capçades i volum comercial potencial en m3a la zona nord-est Municipis B peus petits(t30/any) B capçades(t30/any) B Total(t30/any) Rupit i Pruit 1.363,49 3.425,01 4.788,49 Santa Maria de Corcó 1.154,18 2.162,21 3.316,40 Tavertet 992,39 1.931,26 2.923,65 Total Zona Nord-est 3.510,06 7.518,48 11.028,54 Font: GAFIB en base a valors CREAF

Zona Oest

De les diferents zones de la comarca, aquesta és la que presenta valors més elevats de biomassa potencial accessible per any. Amb més de 17.000 t30%/any de biomassa, 3.800 tenen origen en peus petits.

Destaquen els municipis d’ Oristà, Lluçà i Sant Bartomeu del Grau amb 3.358 t30%, 4.081 t30% i 2.219 t30% de biomassa respectivament.

Taula 44: Biomassa potencial accessible en tones per municipi, diferenciada per peus petits i capçades i volum comercial potencial en m3 a la zona Oest Municipis B peus petits(t30/any) B capçades(t30/any) B Total(t30/any) Alpens 252,05 924,40 1.176,45 Lluçà 903,79 3.177,70 4.081,49 Olost 280,24 984,53 1.264,77 Oristà 670,37 2.687,30 3.357,68 Perafita 269,60 943,42 1.213,02 Prats de Lluçanès 99,10 305,62 404,73 Sant Agustí de Lluçanès 197,13 722,47 919,60 Sant Bartomeu del Grau 464,57 1.753,99 2.218,56 Sant Boi de Lluçanès 232,71 831,74 1.064,46 Sant Martí d’Albars 161,05 513,91 674,96 Sobremunt 269,23 739,88 1.009,11 Total zona Oest 3.799,85 13.584,97 17.384,82 Font: GAFIB en base a valors CREAF

Zona Sud

La zona sud presenta 8.358 t30%/any de biomassa total aprofitable. Un 41% de la biomassa tindria origen en peus menors, que representen 3.433 t30%/any.

En aquesta regió els municipis amb major producció són El Brull, Sant Martí de Centelles i Seva. Destaca El Brull amb més de 2.650 tones anuals de biomassa.

Doctor Roux, 80 83 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Taula 45: Biomassa potencial accessible en tones per municipi, diferenciada per peus petits i capçades i volum comercial potencial en m3 a la zona sud Municipis B peus petits(t30/any) B capçades(t30/any) B Total(t30/any) Balenyà 164,89 463,08 627,98 Centelles 174,53 252,13 426,66 Collsuspina 195,05 663,00 858,05 El Brull 1.414,02 1.244,67 2.658,68 Malla 25,71 89,81 115,52 Sant Martí de Centelles 650,68 877,38 1.528,06 Seva 580,78 749,70 1.330,48 Taradell 129,02 266,38 395,41 Tona 98,72 318,29 417,01 Total Zona Sud 3.433,40 4.924,45 8.357,85 Font: GAFIB en base a valors CREAF

Zona Sud-est

Aquest sis municipis poden generar d’una forma sostenible unes 14.504 tones de biomassa anuals, de les quals 5.400 t30/any de peus petits (37%). Els municipis de Viladrau i Vilanova de Sau són els més productors amb 4.308 i 4.550 tones anuals.

Taula 46: Biomassa potencial accessible en tones per municipi, diferenciada per peus petits i capçades i volum comercial potencial en m3 Municipis B peus petits(t30/any) B capçades(t30/any) B Total(t30/any) Espinelves 497,05 831,92 1.328,97 Folgueroles 65,28 171,47 236,75 Sant Julià de Vilatorta 403,48 762,44 1.165,92 Sant Sadurní d’Osormort 1.011,99 1.902,25 2.914,24 Viladrau 1.437,41 2.870,93 4.308,34 Vilanova de Sau 1.985,47 2.564,21 4.549,68 Total zona Sud-est 5.400,68 9.103,21 14.503,88 Font: GAFIB en base a valors CREAF

5.5.2 Aprofitaments actuals

Segons les estadístiques del DMAH el valor promig d’aprofitaments fusters a la comarca d’Osona és d’uns 52.682 m3/any de fusta més 19.170 t/any de llenya. Aquests valors il·lustren una comarca on es realitzen aprofitaments considerables.

Doctor Roux, 80 84 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Aprofitame nts m3 (2001-2008)

90.000 80.000 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Gràfic 11: Evolució de l’aprofitament de m3 de fusta a la comarca Font: Elaboració GAFIB-CTFC en base a valors DMAH (2001-2008)

L’evolució dels aprofitaments fusters al llarg d’aquests 8 anys revela una evolució creixent en els últims anys i amb un pic en l’any 2005.

Els aprofitaments de coníferes són força constants i les variacions es deuen sobretot a l’aprofitament dels planifolis, que en el 2005 i 2008 varen tenir màxims relatius.

Evolució aprofitaments m3

70.000

60.000 2001 2002 50.000 2003 40.000 2004 30.000 2005 2006 20.000 2007 10.000 2008 0 Coniferes Planifolies

Gràfic 12: Evolució de l’aprofitament fuster en m3, per planifolis i coníferes Font: Elaboració GAFIB-CTFC en base a valors DMAH (2001-2008)

En l’aprofitament de llenyes destaquen els anys de 2003, 2005 i 2008. La resta d’anys els aprofitaments són més o menys constants. Aquesta diferencia pot haver estat provocada per anys més freds.

Doctor Roux, 80 85 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Llenyes

35000

30000

25000

20000

t/any 15000

10000

5000

0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Gràfic 13: Aprofitament anual de llenyes (t/any) Font: Elaboració GAFIB-CTFC en base a valors DMAH (2001-2008)

5.5.3 Conclusions

La biomassa llenyosa disponible per a energia pot tenir diversos orígens: biomassa forestal primària accessible, fusta neta i podes i subproducte industrial.

A la comarca anualment es poden produir més de 75.000 t30% de biomassa al 30%, amb més de 21.000 tones amb origen en peus petits (28%). La zona amb major potencial es la oest, amb 17.000 tones anuals.

20.000,00 18.000,00 16.000,00 14.000,00 12.000,00 B capçades(t30/any) 10.000,00 B peus petits(t30/any) 8.000,00 6.000,00 4.000,00 2.000,00 0,00 Centre Nord Nord-est Oest Sud Sud-est

Gràfic 14: Biomassa potencial anual per tipus i zona

Segons dades de Agència Catalana de Residus (2001-2004), la quantitat mitjana de fusta neta reciclada que es produeix a la comarca gira al voltant de les 9.850 tones anuals i la fusta que prové anualment de les podes 720 tones.

Assignant aquestes quantitats a les diferents subzones segons el nombre d’habitants, la zona centre presentaria gairebé 5.000 tones de fusta anual disponible que es podria emprar com biomassa.

Doctor Roux, 80 86 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

5.000,00 Fusta podes (t/any) Fusta reciclada (t/any) 4.500,00 4.000,00 3.500,00 3.000,00 2.500,00 2.000,00 1.500,00 1.000,00 500,00 0,00 Centre Nord Nord-est Oest Sud-est Sud Gràfic 15: Quantitat anual de fusta reciclada i podes per zona en tones 30

Una altra font potencial de biomassa disponible a la comarca és el subproducte d’indústria comercialitzat. Com es comenta a l’apartat de mercat (apartat 3.4.), la disponibilitat d’estella industrial és d’unes 1.000 tones d’estella/any.

A l’hora de plantejar la disponibilitat de biomassa per energia s’ha de considerar tota la biomassa disponible. El gràfic següent exemplifica la distribució de la biomassa segons les diferents fonts i zones.

capçades t30/any Peus petits t30/any 20.000,00 Subproducte industria t30/any fusta reciclada t30/any fusta podes t30/any 18.000,00 16.000,00 14.000,00 12.000,00 10.000,00 8.000,00 6.000,00 4.000,00 2.000,00 0,00 Centre Nord Nord-est Oest Sud-est Sud

Gràfic 16: Biomassa potencial, per zona segons la seva origen t30/any

La biomassa potencial disponible prové majoritàriament de biomassa forestal primària (BFP = peus petits i capçades). Destaca també la fusta neta reciclada que a la zona centre representaria una part important de la biomassa potencial.

Doctor Roux, 80 87 08017Barcelona Telèfon: 93 567 42 00 Fax: 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

6 Descripció de la tecnologia d’aprofitament

Rodríguez, J., López, I. i Marques, A., GAFIB-CTFC 2009

6.1 Sistemes d’aprofitament forestal convencional

Malgrat que tendencialment és una activitat que es troba en davallada, en els últims anys encara es realitzaven aprofitaments amb regularitat, situació que ha canviat aquest any.

Les espècies més aprofitades a la comarca es poden agrupar en funció de la destinació de la fusta: per una banda hi ha les que es destinen a llenyes (roures, alzines) i per una altra banda les que tenen una destinació per a la indústria de la fusta. A l’hora d’aprofitar, el destí és un dels majors condicionants de com es procedeix.

6.1.1 Tallada i elaboració

La tallada engloba l’abatiment, desbrancament i despuntament, que es realitza mitjançant una serra mecànica a peu d’arbre.

Quan l’aprofitament es destina a llenyes, abans de

desemboscar es pot trossejar la fusta a 2,10 - 2,30 m.

Fotografia 7: Desbrancat a peu d’arbre Font: Gafib-CTFC, 2007

6.1.2 El desembosc

El desembosc més freqüent es realitza pel mètode del tronc sencer. El tronc, després de ser abatut i desbrancat, és extret del bosc fins a un punt de reunió, carregador o pista, accessible pel vehicle que a continuació haurà de fer el transport per carretera. Per realitzar el desembosc s’utilitzen, segons les condicions del terreny, tanquetes, tractors agrícoles adaptats o skidders, i, en casos molt puntuals, encara s’utilitzen animals (malgrat que sigui una pràctica cada vegada menys emprada).

88 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

En el cas particular de les llenyes o fusta trossejada que s’extreuen de llocs amb molt pendent, també s’utilitza el desembosc manual.

6.1.3 El transport

En aquesta operació es trasllada la fusta des del carregador o pista fins a la fàbrica o pati destí. S’utilitzen camions amb grua per carregar i descarregar la fusta en roll. Segons la dimensió, la capacitat de càrrega del vehicle i la tracció, tenen millor mobilitat per les pistes i camins forestals, i poden accedir fins a peu de pista.

6.2 Condicionants

Les principals limitacions a l’aprofitament a Osona són el mercat, accessibilitat, espais protegits, prevenció de l’erosió, aspectes ecològics, fauna, i aspectes de gestió.

6.2.1 Disponibilitat d’altres equips

A la comarca d’Osona, malgrat la gran reducció del nombre d’empreses que treballaven al bosc, encara n’hi operen algunes. Amb la crisi del sector que es va patint en els últims 4 anys, segons les empreses que es va entrevistar, cada vegada subcontracten més autònoms per fer feines específiques i els treballadors de l’empresa són menys.

Taula 47: Caracterització de personal, recursos i equips per l’aprofitament forestal Empresa treballadors animals Tractors Tanquetes Skidder Camions Bio- agrícoles trituradora adaptats Prats sa 4 0 0 0 1 1 0 Maderas verdaguer, SA 4 0 2 0 0 1 0 Joan Nogué 1 0 1 0 0 0 1 Treballs forestals 5 0 3 0 0 0 3 Presegué Albert Codina 1 1 7 0 1 1 0 Josep Serra Dot 9 0 2 2 0 0 2 Josep Anglada 4 0 2 0 0 1 0 Francesc Codina 1 0 1 0 0 1 2

Pere Garet 1 0 1 0 0 0 2 Fustes Sola 0 2 2 0 0 0 2 Treballs Forestals Bosc 4 0 1 0 0 0 2 Net Miquel Codinach 1 0 2 0 0 0 1 Neteges forestals Sants 8 0 3 0 0 1 3 Total 43 3 27 2 2 6 18 Font: GAFIB_CTFC en base a entrevistes a agents del sector.

89 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Per tant, existeixen equips disponibles al territori per a l’aprofitament de la biomassa forestal primària, i producció d’estella. En total hi ha 43 treballadors forestals, sense tenir en compte els autònoms que es contracten segons els treballs a realitzar, tractors agrícoles adaptats que permeten traslladar les estelladores fins al bosc i bio- trituradores /estelladores.

L’estella forestal que es produeix a petita escala a la comarca, amb un productor i subministrador d’estella, es podria incrementar amb els equips existents, per tal d’augmentar la producció sense grans inversions en maquinària.

6.2.2 Disponibilitat d’espai d’emmagatzematge

Els llocs on les empreses de serveis forestals tradicionalment emmagatzemen la fusta són espais fora del bosc pròpiament dit i segons l’empresa és propietat seva o cedida pels seus propietaris. Les empreses que a més dels serveis forestals es dediquen a altres activitats com per exemple la venda de llenyes, posseeixen espais on emmagatzemen.

L’emmagatzematge d’estella tampoc es podrà realitzar al bosc pels mateixos motius que la fusta. Una correcta distribució d’espai per a emmagatzemar estella és una de les claus per a una optimització del subministrament de la biomassa forestal.

6.2.3 Condicionants del territori

Els principals condicionants del territori són les plagues, el risc d’incendi i fauna protegida, com és el cas del picot negre.

A l’estiu, s’ha de demanar un permís per a fer actuacions durant el període del 15 de juny al 15 de setembre. És necessari un permís de l’autoritat competent per a compatibilitzar l’activitat forestal amb la prevenció d’incendis forestals.

En relació a aspectes fitosanitaris, es recomana deixar la fusta al bosc el menor temps possible per tal d’evitar el risc de propagació d’escolítids i altres insectes (com per exemple barrinadors), pels quals no s’aconsella la realització de treballs forestals durant els mesos de la seva reproducció (abril – juny). Per tant, els mesos en què es poden realitzar aprofitaments forestals sense limitacions són :

Limitació G F M A M J J A S O N D Observacions Risc incendi Requereix d’un permís especial Limita el temps que pot romandre la Plagues fusta tallada a bosc Fauna Limita l’època de cria Font: Gafib-CTFC en base a entrevistes al sector. Figura 24 Cronograma per l’aprofitament segons la limitació de risc d’incendi i plagues

90 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Els mesos d’Abril -Juny són sensibles per la fauna en general, en especial pels ocells que crien als arbres i, per tant, només les aclarides primerenques no afectarien aquesta activitat.

Una altra limitació a tenir en compte per a l’aprofitament de la biomassa forestal són les diferents figures de protecció existents a la zona d’estudi, que poden presentar aspectes específics de gestió diferents als plantejats en aquest estudi.

Taula 48: Condicionants i limitacions als aprofitaments forestals a Osona Es diferencia Factor S’inclou... S’exclou... segons... Tipus de protecció Forestal fora d’EIN d’acord amb el Protecció EINs i ENPES PEIN i àrees de fauna protegida. Superfície més lluny de Pdt < 30%: max 400 m pista amb les distàncies Pendent i distància Accessibilitat Pdt 30-60 %: max 150 m esmentades.

Superfície Superfície a pista. Pdt 60-100%: max 75 m Superfície amb > 100% de pendent. Edafo- Capitalització: FCC≥ 70% La resta de l’esmentat. FCC i pendent. ecologia Erosió: Pdt < 100 % El que està per sota de El que excedeix la corba Espècie, CD i Sostenibilitat la corba ideal o supera ideal, inferior al creixement. tinença. el creixement anual Quercus: peus Dn ≤ 35 cm i capçades de la resta. Fusta de major Mercat Coníferes i altres frondoses: diàmetre que CD.

Quantitat peus Dn ≤ 15 cm i capçades l’esmentada de la resta. Millora d’hàbitat aus: Deixar Àrees amb picot Gestió -- arbres de gran diàmetre. negre o altres aus. En presència d’espècies Fauna protegides: Agost/Setembre– La resta de l’any Picot negre. Desembre.

Èpoques Èpoques plagues Plagues: Abril-Juliol La resta de l’any plagues. EIN: Espai d’Interès Natural; PEIN: Pla d’Espai d’Interès Natural; ENPE: Espai Natural de Protecció Especial; Pdt: pendent; FCC: fracció de cabuda coberta; CD: classe diamètrica; Dn: diàmetre normal, mesurat a h=1,30m Font: Gafib-CTFC, CREAF i DMAH.

Així mateix, hi ha una certa mancança d’intervencions de segones aclarides de masses mitjanes, que generen precisament un producte que actualment no té mercat i sense ajuts disponibles. Les figures d’ordenació (PTGMF i POF), un cop aprovades, permeten una planificació de les actuacions d’acord amb les capacitats de cada bosc en particular, sempre d’acord amb la normativa forestal i d’espais naturals vigent.

Per últim, el temps de transport entre els boscos i els possibles centres de consum condiciona la viabilitat, en elevar-se el cost del desplaçament en el còmput global de costos. Per aquest motiu, s’accepta que la biomassa forestal és un recurs d’aplicació local.

91 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

6.3 Logística del subministrament d’estella forestal

6.3.1 Sistemes d’estellat

Els sistemes de producció d’estella depenen segons el moment de la cadena on es realitza aquesta operació. Els més habituals són l’estellat a pista i l’estellat a carregador o pati, podent haver-hi una tercera opció -a planta- en casos puntuals de plantes amb grans consums, com poden ser les de generació elèctrica o co-combustió.

Estellat a pista Estellat a carregador

Desembosc de biomassa / arbres sencers

Estellat Pista Transport sencer/

Transport estellat sense processar

Estellat Pati

Subministrament estellat Figura 20: Esquema de l’estellat a pista i a pati Font: Rodríguez et al, 2006.

6.3.1.1 Estellat a peu de pista

És necessari que el material sigui prèviament desemboscat, apilat a peu de pista el més arran possible perquè sigui accessible, sense trossejar i disposat de forma transversal a l’eix de la pista.

A continuació s’estella el material amb una estelladora mòbil acoblada a un tractor o màquina automotriu, amb contenidor basculant (10 – 15 m3 de capacitat) i grapa integrada. Això permet l’alimentació mecanitzada de l’estelladora, que es va desplaçant pel bosc o pista forestal a mesura que va consumint el material apilat. L’estella produïda es va dipositant al contenidor basculant posterior, element amb què es realitza el desembosc fins a un altre contenidor –generalment banyeres de 20-30 m3 intercanviables- situat a pista, que serà transportat amb camió fins a la planta o pati d’emmagatzematge.

Aquest sistema, denominat sistema “hot”,necessita d’una component organitzativa logística molt forta per a garantir que no s’aturen els treballs i siguin continus i constants .

92 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

6.3.1.2 Estellat fix a pati

Es requereix el material prèviament desemboscat, concentrat i apilat a un pati en el qual s’estellarà el material i s’emmagatzemarà.

En aquest cas s’utilitza un equip d’estellat fix o semimòbil, amb alimentació mecanitzada que va dipositant l’estella directament sobre el lloc on serà emmagatzemada –generalment gràcies a una tremuja mòbil-.

Fotografia 8: Estellat a pati Font: Gafib-CTFC El rendiment -en quantitat d’estella produïda- és major que en el cas anterior, ja que no hi ha temps morts pel desplaçament de l’equip d’estellat fins al contenidor. Tanmateix, es requereix un desembosc previ del material sencer o sense trossejar fins al punt d’estellat.

6.3.2 L’emmagatzematge i assecat

L’aprofitament de la BFP (Biomassa Forestal Primària) per a bioenergia es realitza en forma d’estella, amb requeriments condicionats al tipus d’instal·lació on es destina (humitat, granulometria, composició). Les calderes de mida mitjana requereixen una humitat inferior al 43% en base seca (< 30% en base humida), absència d’impureses i pals, i granulometria homogènia d’uns 5 cm (< 10 cm). Les calderes de major potència admeten un ventall molt més ampli d’humitats i granulometries. Aquestes característiques són sempre subjectes al model específic de caldera i sistema d’alimentació, que fixen els requeriments concrets de la instal·lació.

Els magatzems són un punt fonamental per a l’aprovisionament del material i per a estabilitzar la cadena de proveïment. Aquest punt compensa les fluctuacions del mercat i permet l’assecat necessari. A més, és el lloc on -si s’escau- es realitza el tamissat de l’estella.

L’assecat de l’estella es pot fer a l’aire lliure o sota cobert. En el primer cas, s’utilitza un tipus especial de tèxtil protector amb el qual es cobreix tota la pila, permetent l’evaporació del vapor d’aigua però impedint que la pluja o la neu mullin directament l’estella. En el cas

93 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural d’utilitzar magatzem cal tenir en compte alguns aspectes tals com la prevenció d’entrades d’aigua, drenatges i la ventilació del lloc on es guarda l’estella.

Fotografia 9: Assecat d’una pila d’estella a l’aire amb Top-Tex (c) Font: GAFIB-CTFC.

6.3.3 Subministrament de l’estella

L’estella ha de ser transportada en vehicles de caixa tancada, i no requereix elevada capacitat de càrrega. Qualsevol element de transport amb aquestes característiques és adient per al transport d’estella: camions de caixa basculant, remolcs agrícoles, camions de contenidor intercanviable, etc. Generalment s’utilitzen camions de 10, 20 o 30 m3 de capacitat. Fins i tot a vegades camions de pis mòvil de 50 o 60 m3.

Per a la descàrrega, la situació ideal és que la sitja sigui soterrada o quedi per sota del punt de descàrrega, i que l’element que porta l’estella sigui basculant. D’aquesta manera la descàrrega es realitza directament a la sitja.

Així mateix, cal vetllar perquè durant la fase de subministrament –des de magatzem fins a la sitja- l’estella no es mulli ni hi entrin impureses, cobrint-la o deixant-la a recer en cas de pluja.

La capacitat i tipus del vehicle de transport varia en cada cas, en funció de les característiques de la sitja a subministrar: capacitat de la sitja, i accessibilitat del lloc de lliurament (espai per maniobres, dimensions del vehicle de transport, capacitat portant de les vies d’accés, etc.).

94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

6.3.4 Càlculs de distància i costos d’obtenció

La tria del sistema més idoni per aprofitar la biomassa forestal primària s’efectua d’acord amb diversos factors físics i econòmics, com les característiques de la biomassa, el lloc on s’ubica, la demanda potencial i l’estat de la xarxa viària. En la taula següent es presenten els avantatges i desavantatges tècnics de cadascun dels sistemes.

Taula 49: Avantatges i desavantatges dels sistemes d’estellat

Tipus A peu de pista A pati d’estellament

Avantatges - Viabilitat en l’aprofitament d’àrees - Es fan servir estelladores més eficients petites i robustes (amb més productivitat). - No requereix un emmagatzematge Cost d’estellament més baix intermedi - Treballs més o menys continuats durant tot l’any - Permet dosificar en certa manera el procés d’aprovisionament - Millors condicions de control de la qualitat d’estella - Més independència entre el desembosc i transport amb camió Desavantatges - Problemes en cas d’èpoques o - Requeriment de grans àrees zones molt humides (terreny i d’explanació per la biomassa material) (depenent de la logística) - Estelladores amb productivitat més - Requeriment d’una bona programació baixa de l’estellat i transport de - Control més difícil de grans volums subministrament de producció de combustible forestal - Requeriment de bons accessos entre - Necessitat de bon accés a la xarxa bosc- pati- consumidors. viària i poc pendent Font: Adaptat per Gafib-CTFC de Laurier et al. (1998)

La principal diferència operativa entre els sistemes és el lloc on s’estella (pista o pati) i el transport (material sencer o estellat). La xarxa viaria de la comarca presenta pistes amb un pendent inferior a 30%. Considerant aquesta situació, a la comarca es poden plantejar els dos sistemes operatius, no constituint aquest factor una de les limitacions. La determinació del sistema més idoni en concret per a cada zona requeriria un pla d’aprofitament més detallat que escapa dels objectius del present treball.

A continuació es realitza una avaluació orientativa dels costos teòrics de producció d’estella a la comarca, segons el sistema d’estellat a pati.

Així mateix, el desenvolupament real de l’activitat productiva és el punt a partir del qual s’optimitzen els processos de la cadena en base a l’entrenament i experiència del personal, així com l’adaptació dels equips i eines emprats. Aquesta evolució de l’activitat amb l’experiència permet minimitzar els costos i, fins i tot, reduir-los amb el temps.

95 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

6.3.4.1 Aprofitament i desembosc

Tal com s’ha referit prèviament, el procés s’inicia amb la tallada i desembosc fins a peu de pista del material a aprofitar, deixant-lo a punt pel transport. Un dels principals factors que afecta aquestes operacions és el pendent. A l’àrea d’estudi, el bosc es ubica principalment a llocs de pendents poc accentuats i mitjans. La superfície arbrada accessible amb més de 60% de pendent representa només 10% de la totalitat.

Per calcular els costos d’aprofitament dels arbres petits, s’han realitzat entrevistes al agents del territori. Als valors obtinguts (biomassa en verd), se’ls hi ha atribuït un percentatge de variació de rendiment dels treballs, un 25% superior amb menor pendent i 25% inferior amb més de 60% de pendent.

Taula 50: Costos d’aprofitament d’arbres petits segons el pendent Tipus pendent % Àrea Distància desembosc (m) Cost (€/t42,5%) Cost (€/t30%) 0-30 % 40% 400 19,63 € 23,75 € 30 - 60% 50% 150 26,17 € 31,67 € 60 - 100% 10% 75 32,72 € 39,59 € Font: Elaboració GAFIB-CTFC en base a entrevistes a agents del sector,2009. S’ha considerat que l’aprofitament s’efectuaria amb tallada i elaboració amb xerrac mecànic i el desembosc amb tractor.

Així com es pot observar a la taula 51, el cost de l’aprofitament d’arbres petits, giraria en torn dels 32€ /t 30%, humitat en base humida.

6.3.4.2 Transport de la biomassa

La fase següent és el transport del material des de pista fins a pati -o punt d’emmagatzematge- on es procedeix a l’estellat i es deixa assecar la biomassa emmagatzemada i preparada per al subministrament.

Emprant eines GIS, s’ha calculat el temps mitjà que trigaria un camió –considerant el camí més curt- a fer el recorregut des dels boscos accessibles fins als pati definits (annex IV).

Taula 51: Temps de transport de les àrees d’aprofitament fins als magatzems Zona Magatzem Temps mitjà (min.)* Centre 3 20,68 Nord 1 22,54 Nord-est 4 18,60 Oest 2 16,17 Sud 6 20,63 Sud-est 5 19,09 * Considerat camió 3 eixos amb grua i tracció tot el terreny, capacitat mitjana 6,8 t30 d’arbres petits; velocitat mitjana pista: 10km/h; Camins 30 km/h i velocitat mitjana carretera 50 km/h. Font: CTFC-GAFIB.

96 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Al temps estimat de transport de la biomassa fins a pati cal també considerar el temps de carrega del material, el de descàrrega i el de tornada.

Taula 52: Temps i cost promig de transport de la biomassa fins a magatzem Càrrega Anada Descàrrega Tornada Temps Cost Zona Magatzem (min) (min) (min) (min) total (€/t 30bh)* Centre 3 20,68 20,68 1h51 min 12,44 Nord 1 22,54 22,54 1h55 min 12,85 Nord-est 4 50 18,6 20 18,6 1h47 min 11,97 Oest 2 16,17 16,17 1h42 min 11,43 Sud 6 20,63 20,63 1h51 min 12,42 Sud-est 5 19,09 19,09 1h48 min 12,08 * Considerant: cost horari del camió = 45,5 €/h; capacitat de càrrega de fusta petita i torçada = 6,8 t30 bh/ viatge. Font: CTFC-GAFIB. El temps necessari giraria entorn de les dues hores per viatge, per qualsevol de les diferents zones considerades.

6.3.4.3 Estellat

La següent operació és l’estellat del material a pati. El cost d’aquesta fase amb estelladora mòbil mitjana treballant fixa és d’uns 21,59 €/t30% (Gafib-CTFC, 2009).

6.3.4.4 Emmagatzematge

Segons el tipus d’emmagatzematge, la despesa d’aquesta fase és molt variable. Com a dades estimatives, els costos d’emmagatzematge per superfície ocupada amb estella són els següents. Tipus d’emmagatzematges

Taula 53: Tipus d’emmagatzematge Tipus Cost €/m2/any Consideracions A l’aire lliure 1 Euro/m2/any Terreny pavimentat sense altres consideracions. Sota tèxtil 2 Euro/m2/any Considerant el Top Tex, amb una vida útil de 5 anys. Considerant un cobert a amortitzar en 25 anys, sense Sota cobert 3-10 Euro/m2/any parets laterals, pavimentat i variable en quant a la resta de característiques. Font: CTFC-GAFIB.

Tot i la diversitat de tipologies d’emmagatzematges i condicionants, si es considera inicialment emmagatzematge sota tèxtil, i una capacitat de 500 kg d’estella per m2 de 2de tèxtil de tèxtil, la despesa d’emmagatzematge seria d’uns 4 €/t30 bh.

97 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

6.3.4.5 Subministrament de l’estella

Com s’ha mencionat prèviament, habitualment s’utilitzen vehicles de 10, 20 o 30 m3 de capacitat. Clients industrials requereixen vehicles amb remolc o semiremolc de fins a 90 m3. El càlcul d’un cost específic de transport és segons:

Taula 54: Càlcul de costos de transport Ct = Ckm * d + Ch * tcd

On: - Ct = cost total (€ per viatge)

- Ckm = cost per kilòmetre, considerant només el viatge en càrrega (en €/km) - d = distància en càrrega (en km)

- Ch = cost horari del vehicle (en €/h)

- tcd = temps invertits en la càrrega i la descàrrega del material (en h) El cost per kilòmetre dels vehicles mencionats està entre 1-2 €/km en càrrega (IVA exclòs), en funció del vehicle emprat (km de distància entre magatzem i punt de subministrament, que inclou anada i tornada). El cost per km recorregut seria la meitat. El cost horari oscil·la entre 30-70 €/h (IVA exclòs), també en funció del vehicle emprat. Un cop obtingut el cost pel viatge de subministrament específic amb un determinat vehicle de transport, la relació amb els m3 o tones transportats permet obtenir el cost per unitat d’estella subministrada.

Font:GAFIB-CTFC i ACOTRAM, 2009.

Considerant una distància orientativa promig de 20 km, i uns temps de càrrega i descàrrega de 20 i 15 min respectivament, el cost del subministrament seria d’uns 10 €/t30 bh.

6.3.4.6 Cost total

El cost total de l’estella forestal es la suma dels costos d’aprofitament, transport de fusta, estellat, emmagatzematge i subministrament. Per tal d’estimar-ho s’ha considerat que l’aprofitament s’efectua en un pendent mitjà, que es realitza l’estellat a pati, que l’emmagatzematge és sota tèxtil.

Així mateix, tenint en compte que els valors de transport de fusta proporcionen un valor promig pròxim a 12 €/t30% bh gràcies a la homogeneització del territori que es derivaria de l’establiment de magaztems zonals, es realitza un sol càlcul estimatiu per a la zona d’estudi.

Taula 55: Estimació del cost de l’estella subministrada Fase Costos* Aprofitament Transport Estellat Emmagatzematge Subministrament Total biomassa €/ t30 bh 32 12 22 4 10 80 * Valors arrodonits a unitats. Font: CTFC-GAFIB.

98 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

D’acord amb les consideracions mencionades, el cost total de subministrament d’estella forestal comarcal des de bosc fins a les caldera seria d’uns 80 €/t30%.

Així mateix, és necessari diferenciar entre el cost de subminstrament de l’estella –valors de treball per les empreses de subministrament- i el preu de venda –valors d’intercanvi entre subministrador i client-. En aquest sentit, el preu del subministrament sol ser constant per a una mateixa zona, i varia segons el lot subministrat (quantitat), i altres condicionaments (humitat, granulometria, durada i condicions del contracte, etc.).

En aquest sentit, cal remarcar que en el cas d’un major desenvolupament de l’activitat és possible assolir situacions d’incremental eficiència i economia d’escala que permetin reduïr costos i ajustar els preus.

6.4 Recomanacions per a la producció de biomassa i logística

Aquest apartat presenta orientacions inicials per al desenvolupament de l’activitat de producció de biomassa forestal a l’àrea d’estudi d’acord als dos sistemes proposats: estellat a pista i estellat a pati. Es diferencien les operacions segons si són:

- Comuns als dos sistemes: inicials (tallada i desembosc) i posteriors (tamisat, emmagatzematge, control de qualitat, subministrament i coordinació)

- Pròpies del sistema triat

o Estellat a pista (estellat + transport estella) o Estellat a magatzem (transport sencer + estellat)

Així mateix, en el moment inicial en què es comenci a desenvolupar l’activitat serà necessari disposar de personal de coordinació que realitzi el seguiment de totes les fases mencionades, avaluant els resultats i l’evolució de cadascuna, i vetllant per la correcta sincronització dels passos a seguir.

Com s’ha comentat prèviament, a mesura que es vagi avançant es podrà optimitzar el procés i maximitzar la millora dels boscos i els productes obtinguts, modificant –si s’escau- i aprofundint en aquestes directrius.

6.4.1 Operacions comunes

Diverses operacions són necessàries en el sistema de logística de producció de biomassa a l’àrea d’estudi, independentment de si s’estella a pista o a magatzem.

99 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Taula 56: Producció d'estella, operacions comunes i equips necessaris (Gafib-CTFC) Fase de l’aprofitament Descripció de l’operació Recursos i equips * necessaris Tallada i desembosc Intervenció d’aclarida on es genera biomassa forestal de baixa qualitat o bé aprofitament convencional Equips convencionals on es genera una certa quantitat d’aquest material. d’aprofitament forestal Els peus de baixa qualitat han de ser escapçats, però no cal que siguin desbrancats, i no han de ser fuster, per desbrossar, trossejats. L’objectiu és obtenir la màxima quantitat possible de biomassa forestal deixant la màxima tallar i desemboscar quantitat d’acícules i branquillons sobre el terreny per evitar l’extracció de nutrients.** Assecat in situ De forma opcional, es pot deixar el material sencer apilat a l’aire lliure durant uns mesos per tal que Espai vora pista o al punt (opcional) perdi una part important de la humitat i de la fulla abans de ser estellat. d’emmagatzematge Tamisat (opcional) En funció de la qualitat de l’estella resultant, dels equips emprats i dels requeriments de les Tamisos de diferent mida i (d’acord amb els instal·lacions a subministrar, pot ser necessari un tamisat del material per tal d’eliminar els elements mesura, en horitzontal o requeriments de les massa grans i un excés de fins. tipus trommel calderes a Això permet obtenir fraccions d’estella molt més homogènies i, per tant, de major qualitat. Per contra subministrar) encareix el producte final i genera fraccions de mida diferent que també cal valoritzar. Emmagatzematge i Un cop estellat el material és necessari distribuir l’estella en forma de piles que permetin el seu assecat i Espais d’emmagatzematge assecat la seva posterior gestió pel subministrament. amb bon drenatge, La biomassa ha de romandre emmagatzemada durant un cert temps per al seu assecat natural. El aireació i cobertura tèxtil o temps necessari varia en funció del tipus de protecció i instal·lacions (tèxtil o cobert airejat, drenatge del fixa. ferm) i de la meteorologia. Generalment, es necessiten 6-12 mesos d’estocatge (entre fusta sencera i Pala carregadora per a la estella) per assolir un 30% d’humitat en base humida***. formació de piles i La quantitat d’estella acopiada al principi de temporada ha de ser suficient pel subministrament anual manipulació de l’estella. total de les instal·lacions a proveir. Control de qualitat Sobretot a l’inici de l’activitat de processat i subministrament, és necessari un seguiment de la Recollida periòdica de granulometria, humitat i composició de l’estella generada, per tal que s’adapti a les instal·lacions a mostres d’estella per a subministrar, separant si s’escau partides diferents amb diferents qualitats. l’avaluació dels paràmetres I, de forma més continuada, s’ha de seguir la humitat del producte per tal d’evitar fermentacions, activitat que la caracteritzen biològica excessiva i risc d’al·lèrgies. (humitat, granulometria, Així mateix, cal evitar la presència d’impropis a la biomassa que puguin afegir-se durant el processat composició) (plàstics, sorra i pedres, metall, etc.). Subministrament El subministrament generalment es realitza mitjançant vehicles de caixa tancada i basculant o bolquets Vehicles de transport de de diferent cubicatge (10, 20, 30 m3), d’acord amb la capacitat de la sitja a subministrar. caixa tancada, basculants El subministrament ha de tenir en compte sobretot: o tipus bolquet (segons les El tipus d’estella requerit a la instal·lació a subministrar (mida, humitat i absència d’impropis), instal·lacions), de 10, 20 o paràmetres excloents que poden malmetre la instal·lació destí si no són respectats. 30 m3

100 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Tria del vehicle d’acord amb la mida de la sitja a subministrar, tipus de descàrrega i les condicions d’accés. Coordinació Personal de coordinació i seguiment de totes les fases i operacions Font: Gafib-CTFC * El nombre de cada operació fa referència a l’ordre dintre del conjunt d’operacions, que inclouen també les referides als apartats següents. ** A mesura que s’iniciï l’activitat cal valorar el resultat de desbrancar en major o menor mesura els peus aprofitats. *** Variables en funció de l’anterior, i a adaptar als requeriments de les instal·lacions subministrades.

6.4.2 Operacions d’estellat a peu de pista

El sistema d’estellat a pista és recomanable en els següents casos:

- Facilitat i estalvi per aconseguir una estelladora mòbil i remolcs intercanviables. - Zona amb una xarxa viària arranjada i ben distribuïda. - Elevada disponibilitat de fusta ben apilada a peu de pista en un mateix lloc. - Elevada concentració de punts de demanda pròxims a aquestes àrees d’aprofitament i més distants dels punts d’emmagatzematge.

Els grans avantatges d’aquest sistema són la seva idoneïtat per a aprofitaments en àrees petites, o amb poc espai a carregador o absència de pati per estellar (taula).

Taula 57: Estellat a peu de pista, operacions pròpies i equips necessaris (Gafib-CTFC) Fase de l’aprofitament Descripció de l’operació Recursos i equips necessaris Estellat a peu de pista Reunió de la fusta. Estellat de la biomassa amb estelladora mòbil Estelladora mòbil, de mitjana o baixa potència amb amb descàrrega directa sobre remolc propi. grapa, acoblada a un tractor o un altre sistema Desplaçament regular, un cop ple el remolc propi, per a descarregar motriu, i amb remolc incorporat de 10-15 m3. als contenidors intercanviables, disposats pròxims a la zona de treball. Transport de l’estella fins al lloc Trasllat de l’estella fins al lloc d’estocatge, en contenidors Vehicles de transport amb contenidors d’emmagatzematge intercanviables. intercanviables de caixa tancada de 20, 30 m3 o més. Font: Gafib-CTFC

101 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Aquest sistema requereix un important esforç de coordinació en el període que dura l’estellat, ja que el transport i estellat han d’estar estretament sincronitzats per tal que cap d’ells estigui aturat. L’estelladora sempre ha de disposar d’un contenidor buit o semiplè per dipositar l’estella, i el camió sempre ha de disposar d’un contenidor ple per transportar sense haver d’esperar a l’estelladora.

6.4.3 Operacions d’estellat a pati

L’existència d’un magatzem condicionat per a la realització d’aquestes activitats facilita la concentració de la fusta, els equips de processat i l’estella generada en un mateix lloc. Per contra, això encareix el transport a les instal·lacions més llunyanes del magatzem.

Taula 58: Estellat a pati, operacions pròpies i equips necessaris (Gafib-CTFC) Fase de Descripció de l’operació Recursos i equips necessaris l’aprofitament Transport del material Trasllat de la biomassa forestal de petita dimensió des de peu de pista fins a Vehicles de transport convencional de fusta amb barres sencer la zona d’emmagatzematge. laterals, generalment camions tot terreny de 2 o 3 eixos Estellat semifix a Estellat de la biomassa a la zona d’estocatge amb descàrrega directa sobre Estelladora semimòbil de mitjana o gran potència, amb magatzem el ferm i establiment de les piles d’estella. tremuja de descàrrega de l’estella direccionable. Font: Gafib-CTFC

102 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

7 Avaluació de la demanda energètica

López, I., Marques, A. i Rodríguez, J., GAFIB-CTFC 2009

L’avaluació de la demanda energètica actual i potencial de bioenergia forestal és un pilar fonamental en el plantejament d’una estratègia en l’aprofitament de la biomassa amb finalitats energètiques, quantitats i condicionants. En aquest apartat es realitza una estimació del consum energètic en aplicacions tèrmiques, i s’avaluen diversos escenaris de desenvolupament potencial de l’activitat de bioenergia.

Així mateix, cal tenir en compte que el desenvolupament de la bioenergia forestal passa per l’avaluació de les característiques i condicions de cada instal·lació individual (p.ex. requeriments d’espai i accessibilitat, o bé ubicació urbana-rural), que fan més o menys adient que sigui subministrada amb biomassa forestal primària, altres biomasses (p.ex. pèl·let), o altres energies renovables o no.

Les instal·lacions de producció de calor amb biomassa forestal requereixen una inversió inicial més elevada que en sistemes convencionals amb el mateix nivell d’automatismes. Per això s’utilitzen per a necessitats tèrmiques constants i elevades, on l’economia del preu de la biomassa respecte el preu del combustible fòssil permet amortitzar més ràpidament la inversió.

7.1 Avaluació de la demanda actual

Les aplicacions més habituals al sector de la biomassa forestal són les tèrmiques per a calefacció. Així mateix, també es pot realitzar la bioenergia forestal en l’obtenció de fred, aprofitament d’energia elèctrica, cogeneració (tèrmica i elèctrica) o trigeneració (calor, electricitat i fred). Per motius d’eficiència (>90%), en aquest estudi es considera principalment la demanda potencial per aplicacions tèrmiques de generació de calor, separada segons el sector de consum: habitatges, serveis i comerç, instal·lacions públiques, ramaderia i indústria.

Finalment també es fa una avaluació de les instal·lacions de bioenergia forestal ja existents al territori.

En els apartats següents es presenta un càlcul estimatiu per a cadascun dels sectors, en base a les següents consideracions:

- Població disseminada i en nuclis: en base a valors mitjans d’estadística de població, nombre de persones per llar i superfície mitjana dels habitatges.

103 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

- Establiments de serveis i comerç al detall: en base a valors mitjans estadístics de nombre d’establiments i superfície.

- Establiments públics: en base a les dades de consum real actual en instal·lacions públiques per municipi i instal·lació de la Agència Local de l’Energia del Consell Comarcal d’Osona. L’aplicació de calefacció amb bioenergia en aquestes instal·lacions és especialment interessant pel seu potencial exemplificador i demostratiu, així com per l’elevat i continuat consum que solen tenir.

- Com a subapartat d’establiments públics, es realitza una estimació del consum que poden tenir les instal·lacions incloses a l’actual PUOSC 2008-2012 (Pla únic d’obres i serveis de Catalunya) en base a superfícies d’equipaments públics amb la una funció similar.

- Ramaderia: en base a dades estadístiques per establiment ramader i necessitats de cada establiment per nombre i tipus de ramaderia.

- Indústries: en base a valors del INE, EUROSTAT; dades empresarials i de la European Commission.

Per a calcular les necessitats de calefacció per el potencial d’habitatges disseminats, aglomerats i establiments de serveis i comerç al detall, s’ha emprat una metodologia en base a les pèrdues de calor pels tancaments de l’habitatge (definides per la zona climàtica específica) i els graus-dia inferiors a la temperatura de disseny per municipi així com les variables comentades.

La limitació energètica d’un edifici està considerada segons 5 zones climàtiques, que representen la severitat de l’hivern amb lletres majúscules (A; B; C; D i E), representant la lletra E, el més rigorós. Segons el Código técnico de la edificación, per cadascuna d’aquestes zones hi ha valors màxims permesos de transmitància (taula 60).

Taula 59: Transmitància tèrmica màxima de tancaments i particions interiors de la evolvent tèrmica U en W/m2K, segons la zona climàtica Zona A B C D E Parets de la façana i altres 1,22 1,07 0,95 0,86 0,74 Terres 0,69 0,68 0,65 0,64 0,62 Sostres 0,65 0,59 0,53 0,49 0,46 Vidres i marcs 5,70 5,70 4,40 3,50 3,10 Pèrdues per l’orientació 20% 20% 20% 20% 20% Font: CTE, 2007

104 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

A la comarca d’ estudi, els diferents municipis s’ubiquen a es a les zones climàtiques “C”, “D” i “E”, sent la més freqüent la “D”.

Apart de la zona climàtica, associada a cadascun del municipis, també hi ha els graus- dia . En aquest cas, s’ha considerat una base de 18/18 (temperatura confort és 18ºC). Per estimar aquestes necessitats s’han considerat les pèrdues màximes segons els CTE i els graus-dia inferiors a la temperatura confort. Malgrat que a l’estiu també hi ha graus-dia inferiors segons Margarit et al. (2003), són poc significatius i, no s’han considerat en aquest càlcul.

A més de les pèrdues pels tancaments, també es consideren les pèrdues per l’orientació. En aquesta situació s’ha considerat el pitjor dels casos -orientació nord- incrementant un 20% la totalitat de les pèrdues per manca d’hores de sol i il·luminació. Així mateix se suposa que els habitatges estan dins dels requeriments del CTE.

Taula 60: Zona climàtica, graus-dia i dimensió mitjana dels habitatges per municipi Municipi Graus- Zona Habitatg Volum Habitatge dia Climàtica e (m2) (m3) * Alpens 2.733 E1 132 463 Balenyà 2.365 D1 107 375 El Brull 2.678 E1 180 630 Calldetenes 2.079 D1 113 397 Centelles 2.288 D1 105 368 Collsuspina 2.705 E1 135 471 Folgueroles 2.143 D1 133 465 Gurb 2.095 D1 149 522 Lluçà 2.618 D1 131 459 Malla 2.353 D1 173 606 Manlleu 2.145 D1 105 368 Les Masies de Roda 2.106 D1 133 465 Les Masies de Voltregà 2.187 D1 112 393 Muntanyola 2.654 D1 127 446 Montesquiu 2.291 D1 104 363 Olost 2.417 D1 123 430 Orís 2.263 D1 143 502 Oristà 2.191 D1 125 438 Perafita 2.603 D1 120 419 Prats de Lluçanès 2.640 D1 115 401 Roda de Ter 2.083 D1 108 378 Sant Agustí de Lluçanès 2.679 E1 146 512 Sant Bartomeu del Grau 2.584 E1 112 393 Sant Boi de Lluçanès 2.492 D1 128 447 Sant Hipòlit de Voltregà 2.180 D1 113 395

105 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Municipi Graus- Zona Habitatg Volum Habitatge dia Climàtica e (m2) (m3) * Sant Julià de Vilatorta 2.193 D1 122 429 Sant Martí de Centelles 2.144 C1 111 390 Sant Martí d’Albars 2.455 D1 142 497 Sant Pere de Torelló 2.269 D1 110 384 Sant Quirze de Besora 2.289 D1 105 367 Sant Sadurní d’Osormort 2.249 D1 135 473 Santa Cecília de Voltregà 2.161 D1 134 468 Santa Eugènia de Berga 2.239 D1 104 363 Santa Eulàlia de Riuprimer 2.195 D1 117 408 Santa Maria de Besora 2.660 E1 147 515 Santa Maria de Corcó 2.352 D1 122 428 Sant Vicenç de Torelló 2.230 D1 114 398 Seva 2.525 D1 126 442 Sobremunt 2.595 E1 129 450 Sora 2.479 D1 138 482 Tavèrnoles 2.151 D1 166 582 Taradell 2.224 D1 119 415 Tavertet 2.544 E1 133 467 Tona 2.470 D1 112 392 Torelló 2.158 D1 105 366 Vic 2.096 D1 102 357 Vilanova de Sau 2.154 D1 137 478 Rupit i Pruit 2.724 E1 140 491 Espinelves 2.472 D1 119 418 Vidrà 2.866 E1 122 428 Viladrau 2.619 E1 127 445 *Es considera h=3,5 m. Font: Idescat (2002), DGQERH,(2008) i Margarit, et al (2003)

Amb aquestes estimacions, es calcula un valor orientatiu de potència instal·lada i demanda potencial, en tones de biomassa anuals al 30% d’humitat en base humida (PCI 3528 kWh/ t30) en forma d’estella forestal.

7.1.1 Habitatges

7.1.1.1 Habitatges disseminats

Els habitatges disseminats o rurals són els que millor es poden adaptar a la implantació d’aquest sistema de calefacció, ja que generalment disposen d’espai per instal·lar la sitja i la caldera, donat que el combustible utilitzat és de menor densitat energètica i ocupa més espai que una quantitat equivalent de p.ex. gas-oil..

106 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

En aquest cas s’ha considerat que els habitatges disseminats són aïllats, que només tenen una planta amb una alçada de 3,5 m, 2 portes, nombre de finestres en funció de la dimensió del habitatges i que compleixen els requeriments del CTE.

La caldera d’ estella més petita que es comercialitza, és d’una potencia de 15 kW, mentre que les necessitats reals d’un habitatge tipus de la zona són d’entre 12–20 kW. Aquest lleuger excés de potencia reduiria l’eficiència de la caldera i faria consumir una quantitat de combustible superior a la necessària. Per aquestes potències o inferiors, es poden emprar també calderes de pèl·let, altres energies renovables o combustibles fòssils.

Taula 61: Consums potencials de biomassa (t30/any) la població disseminada a Osona Municipi Nre. Habit. Nre. Biomassa Consum Biomassa Habitants /llar Habitatges t30/hab energètic total (t30) (kWh) Alpens 15 2,75 5 7,32 25.809,6 36,6 Balenyà 246 3,09 80 6,05 21.342,3 484,0 El Brull 246 3,25 76 9,19 32.433,0 698,7 Calldetenes 244 3,15 77 5,52 19.461,9 424,8 Centelles 346 2,80 124 5,77 20.371,7 716,0 Collsuspina 78 2,85 27 7,43 26.222,6 200,7 Folgueroles 96 2,90 33 6,42 22.654,2 211,9 Gurb 914 3,26 280 6,82 24.044,1 1.908,3 Lluçà 102 3,05 33 7,78 27.443,5 256,7 Malla 261 3,95 66 8,62 30.425,5 569,2 Manlleu 311 2,97 105 5,42 19.106,5 568,6 Les Masies de Roda 202 3,16 64 6,31 22.276,2 404,1 Les Masies de Voltregà 319 3,00 106 5,77 20.340,3 611,1 Muntanyola 181 2,73 66 7,62 26.896,4 503,2 Montesquiu 7 2,53 3 5,74 20.242,3 17,2 Olost 138 2,90 48 6,77 23.869,2 324,8 Orís 292 3,38 86 7,16 25.254,6 615,6 Oristà 141 3,37 42 6,21 21.908,9 260,8 Perafita 69 2,66 26 7,16 25.269,7 186,2 Prats del Lluçanès 61 2,93 21 7,05 24.885,9 148,1 Roda de Ter 0 2,96 0 5,35 18.874,9 Sant Agostí del Lluçanès 80 3,89 21 7,81 27.542,0 163,9 Sant Bartomeu del Grau 338 3,42 99 6,19 21.822,0 612,4 Sant Boi de Lluçanès 99 3,04 33 7,16 25.275,0 236,4 Sant Hipòlit de Voltregà 0 2,82 0 5,77 20.351,4 0,0 Sant Julià de Vilatorta 149 2,99 50 6,13 21.623,1 306,4 Sant Martí de Centelles 123 2,75 45 6,15 21.679,8 276,5 Sant Martí d’Albars 85 4,06 21 7,71 27.210,3 162,0 Sant Pere de Torelló 124 2,87 43 5,89 20.792,4 253,4

107 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Municipi Nre. Habit. Nre. Biomassa Consum Biomassa Habitants /llar Habitatges t30/hab energètic total (t30) (kWh) Sant Quirze de Besora 35 2,58 14 5,77 20.346,4 80,7 Sant Sadurní d’Osormort 91 2,89 31 6,82 24.074,0 211,5 Santa Cecília de Voltregà 194 3,53 55 6,51 22.959,6 357,9 Santa Eugènia de Berga 166 3,17 52 5,61 19.777,0 291,5 Santa Eulàlia de Riuprimer 103 3,00 34 5,93 20.926,0 201,7 Santa Maria de Besora 64 2,97 22 7,78 27.453,1 171,2 Santa Maria de Corcó 314 2,89 109 6,56 23.151,4 715,3 Sant Vicenç de Torelló 89 2,77 32 5,93 20.932,6 189,9 Seva 134 2,83 47 7,20 25.408,4 338,5 Sobremunt 42 3,48 12 6,81 24.030,6 81,7 Sora 94 2,84 33 7,62 26.894,3 251,6 Tavèrnoles 213 3,69 58 7,66 27.008,0 444,0 Taradell 382 3,06 125 6,08 21.464,4 760,5 Tavertet 57 2,56 22 6,94 24.499,1 152,8 Tona 239 2,94 81 6,51 22.950,0 526,9 Torelló 144 2,84 51 5,43 19.165,9 277,1 Vic 674 2,80 241 5,19 18.303,3 1.250,3 Vilanova de Sau 143 2,68 53 6,58 23.214,3 348,7 Rupit i Pruit 142 2,77 51 7,71 27.184,9 393,0 Espinelves 22 2,45 9 6,79 23.946,1 61,1 Vidrà 73 3,08 24 7,26 25.622,1 174,3 Viladrau 123 2,68 46 6,82 24.068,3 313,8 Total general 8.392 2,90 2.894 6,17 21.784,8 17.870,0 PCI biomassa t30%: 1528 kWh

El consum estimat dels habitatges a la comarca presenten valors entre les 5,2 t i les 9,2 tones de biomassa, aquesta variació es deu principalment a la dimensió mitjana dels habitatges (102-180 m2).

En total, si s’utilitzés aquesta energia renovable per escalfar tots els habitatges disseminats, es necessitarien 17.870 tones de biomassa seca (30% humitat).

7.1.1.2 Habitatges aglomerats

El potencial de les xarxes de calor, és un potencial amb possibilitats reduïdes al menys d’implantació immediata en els habitatges existents. Significaria un gran esforç econòmic, a més de l’inversió inicial, que ja per si sola és molt més elevada front a altres tipus de calefacció amb combustibles tradicionals,en obra civil i canonades aïllades per a connectar la planta de producció de calor als habitatges i intercanviadors de calor.

108 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Aquesta opció, presenta major interès en cas d’obra i urbanització nova, amb una preparació prèvia del sistema de connexions, disminuint els costos i presentant-se com una solució amb importants beneficis ecològics i econòmics.

Tot i que es presenten les dades de consum en zones de població aglomerada, les dificultats comentades fan poc viable plantejar la conversió d’aquests sistemes a bioenergia forestal. Per tant no es consideren els habitatges aglomerats en els balanços posteriors.

Taula 62: Consums potencials de biomassa (t30/any) de la població aglomerada Municipi Nre. Habitants Nre. biomassa consum Biomassa Habitants /llar Habitatges t30/hab. energètic total (t30) (kWh/any) Alpens 297 2,75 108 6,31 22.245,1 681,0 Balenyà 3.426 3,09 1.109 5,93 20.928,9 6.578,8 El Brull 0 3,25 0 9,05 31.941,8 0,0 Calldetenes 2.085 3,15 662 5,41 19.098,5 3.583,7 Centelles 6.787 2,8 2.424 5,66 19.971,8 13.722,1 Collsuspina 256 2,85 90 7,29 25.726,5 656,3 Folgueroles 2.058 2,9 710 6,32 22.279,6 4.483,7 Gurb 1.480 3,26 454 6,71 23.677,9 3.047,0 Lluçà 153 3,05 50 7,65 26.985,9 382,5 Malla 0 3,95 0 8,51 30.014,2 0,0 Manlleu 20.194 2,97 6.799 5,31 18.731,6 36.098,7 Les Masies de Roda 543 3,16 172 6,21 21.908,0 1.068,1 Les Masies de Voltregà 2.870 3 957 5,66 19.958,0 5.413,8 Muntanyola 367 2,73 134 7,49 26.432,5 1.004,0 Montesquiu 873 2,53 345 5,62 19.841,8 1.940,3 Olost 1.061 2,9 366 6,65 23.446,7 2.432,4 Orís 9 3,38 3 7,05 24.859,1 21,1 Oristà 450 3,37 134 6,10 21.526,0 817,6 Perafita 338 2,66 127 7,03 24.814,7 893,3 Prats del Lluçanès 2.658 2,93 907 6,92 24.424,4 6.279,2 Roda de Ter 5.863 2,96 1.982 5,25 18.510,8 10.399,2 Sant Agostí del Lluçanès 25 3,89 6 7,67 27.050,6 46,0 Sant Bartomeu del Grau 623 3,42 182 6,05 21.348,1 1.101,3 Sant Boi de Lluçanès 474 3,04 156 7,04 24.839,4 1.098,3 Sant Hipòlit de Voltregà 3.431 2,82 1.217 5,66 19.970,4 6.888,9 Sant Julià de Vilatorta 2.784 2,99 931 6,02 21.239,7 5.604,9 Sant Martí de Centelles 874 2,75 318 6,04 21.317,8 1.921,5 Sant Martí d’Albars 27 4,06 7 7,59 26.781,1 53,1 Sant Pere de Torelló 2.198 2,87 766 5,78 20.395,8 4.428,3 Sant Quirze de Besora 2.180 2,58 845 5,65 19.946,3 4.777,4 Sant Sadurní d’Osormort 0 2,89 0 6,71 23.680,9 0,0 Santa Cecília de Voltregà 0 3,53 0 6,40 22.581,9 0,0

109 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Municipi Nre. Habitants Nre. biomassa consum Biomassa Habitants /llar Habitatges t30/hab. energètic total (t30) (kWh/any) Santa Eugènia de Berga 2.069 3,17 653 5,49 19.385,6 3.588,1 Santa Eulàlia de Riuprimer 901 3 300 5,82 20.542,3 1.746,8 Santa Maria de Besora 105 2,97 35 7,64 26.965,3 267,5 Santa Maria de Corcó 1.975 2,89 683 6,45 22.740,3 4.402,4 Sant Vicenç e Torelló 1.888 2,77 682 5,82 20.542,8 3.971,1 Seva 3145 2,83 1.111 7,08 24.967,1 7.862,4 Sobremunt 60 3,48 17 6,68 23.554,6 113,5 Sora 80 2,84 28 7,50 26.461,0 210,0 Tavèrnoles 105 3,69 28 7,55 26.632,1 211,4 Taradell 5.547 3,06 1.813 5,97 21.075,7 10.830,6 Tavertet 91 2,56 36 6,81 24.032,6 245,2 Tona 7.566 2,94 2.573 6,38 22.518,2 16.422,7 Torelló 13.536 2,84 4.766 5,33 18.788,7 25.381,8 Vic 38.290 2,8 13.675 5,08 17.937,0 69.526,0 Vilanova de Sau 188 2,68 70 6,47 22.837,8 453,1 Rupit i Pruit 187 2,77 68 7,56 26.685,3 514,3 Espinelves 169 2,45 69 6,66 23.514,0 459,9 Vidrà 105 3,08 34 7,11 25.096,5 241,9 Viladrau 943 2,68 352 6,69 23.588,0 2.353,5 Total Osona 141.334 2,9 48.736 6,06 21.369,8 295.204,1 PCI biomassa t30%: 1528 kWh

Els consums estimats pels habitatges de la població aglomerada varien entre els 5,08 tones/any al municipi de Vic i les 9,05 tones per any al municipi del Brull. La mitjana de la comarca gira en torn dels 6,06 tones anuals i el potencial anual total de consum serien més de 295.000 tones de biomassa al 30% en base humida.

7.1.2 Establiments de serveis i comerç al detall Igual que a l’apartat anterior, s’ha aplicat la metodologia de càlcul de necessitats de calefacció d’acord amb les pèrdues de calor. Els establiments d’empreses estan classificats segons l’IDESCAT en tres categories: establiments industrials, de comerç al detall i serveis. En aquest apartat s’analitzen els establiments de comerç al detall i serveis.

En aquest cas s’ha considerat un nombre de finestres i portes en proporció a la dimensió de l’establiment. Als municipis pels quals no hi ha dades per tipus d’empresa, s’ha estimat en base a dades comarcals.

110 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Els valors que es presenten d’aquests tipus d’establiments són estimatius i, en el cas dels establiments de comerç al detall, la superfície que s’ha considerat en el càlculs, no es pot garantir que tot sigui calefactada, ja que la superfície es considera mitjançant l’impost que s’aplica sobre el total de superfície declarada.

S’ha considerat una superfície mitjana de 80m2, en els casos que estadísticament no es presentava informació.

Igualment que en als habitatges aglomerats, tot i que es presenten les dades de consum en zones de població aglomerada, les dificultats d’implantació fan poc viable ara mateix plantejar la conversió d’aquests sistemes a bioenergia forestal. Per tant no es consideren els establiments de serveis i comerç en els balanços posteriors.

111 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Taula 63: Consums potencials de biomassa t30/any pels establiments de serveis i comerç Municipis Comerç al detall Serveis Total Consum Serveis i comerç al Nre. Superfície Consum Consum total Nre. Superfície Consum unitari Consum total detall Establiments establiment unitari Biomassa Establiments establiment biomassa t30 Biomassa t30 (m2) biomassa t30 t30 (m2) Alpens 2 80 3,59 7,19 9 73 4,94 44,44 51,63 Balenyà 43 73 3,27 140,49 139 124 6,70 931,85 1.072,34 El Brull 2 80 3,52 7,04 12 348 15,86 190,34 197,38 Calldetenes 27 63 2,64 71,31 77 72 4,13 317,64 388,95 Centelles 103 78 3,29 338,66 208 165 8,14 1.692,21 2.030,86 Collsuspina 3 80 2,88 8,63 18 148 7,99 143,79 152,42 Folgueroles 17 85 3,25 55,19 62 115 5,77 358,03 413,22 Gurb 17 231 6,88 117,02 159 166 7,39 1.175,73 1.292,75 Lluçà 4 18 1,78 7,13 19 118 7,29 138,44 145,57 Malla 7 574 16,56 115,90 14 173 8,66 121,23 237,13 Manlleu 341 96 3,51 1.197,37 619 126 6,15 3.805,05 5.002,41 Les Masies de la 6 134 4,46 26,77 22 452 17,06 375,42 402,19 Roda Les Masies del 42 54 2,49 104,77 81 88 4,79 388,19 492,96 Voltregà Muntanyola 1 80 3,87 3,87 9 14 2,54 22,86 26,73 Montesquiu 12 47 2,43 29,22 26 97 5,44 141,35 170,57 Olost 15 55 2,78 41,76 35 80 5,10 178,38 220,13 Orís 1 80 3,23 3,23 10 614 24,04 240,38 243,62 Oristà 12 20 1,54 18,49 15 43 3,27 49,02 67,51 Perafita 6 53 2,94 17,64 17 57 4,45 75,63 93,27 Prats de Lluçanès 69 64 3,38 233,44 104 103 6,62 688,61 922,05 Roda de Ter 82 66 2,72 222,68 167 149 6,80 1.135,84 1.358,52 Sant Agustí de 0 80 0,00 0,00 7 80 4,93 34,53 34,53

112 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Municipis Comerç al detall Serveis Total Consum Serveis i comerç al Nre. Superfície Consum Consum total Nre. Superfície Consum unitari Consum total detall Establiments establiment unitari Biomassa Establiments establiment biomassa t30 Biomassa t30 (m2) biomassa t30 t30 (m2) Lluçanès Sant Bartomeu del 8 318 10,02 80,16 22 90 5,30 116,52 196,67 Grau Sant Boi de 7 43 2,54 17,77 26 242 12,05 313,38 331,15 Lluçanès Sant Hipòlit de 62 61 2,66 164,68 75 91 4,97 372,73 537,41 Voltregà Sant Julià de 22 47 2,33 51,28 73 78 4,56 332,59 383,87 Vilatorta Sant Martí de 5 32 1,97 9,83 20 372 15,91 318,13 327,96 Centelles Sant Martí d'Albars 1 80 3,51 3,51 6 80 5,22 31,32 34,83 Sant Pere de Torelló 24 56 2,64 63,32 49 135 6,91 338,82 402,14 Sant Quirze de 38 52 2,56 97,28 72 123 6,45 464,61 561,89 Besora Sant Sadurní 0 80 0,00 0,00 4 83 4,70 18,80 18,80 d'Osormort Santa Cecília de 1 80 3,15 3,15 10 80 4,41 44,15 47,30 Voltregà Santa Eugènia de 20 37 2,13 42,62 90 106 5,72 514,80 557,42 Berga Santa Eulàlia de 12 45 2,28 27,41 19 56 3,72 70,63 98,04 Riuprimer Santa Maria de 1 80 3,50 3,50 4 38 3,38 13,50 17,00 Besora Santa Maria de 25 52 3,50 87,45 94 86 5,18 486,82 574,27 Corcó Sant Vicenç de 13 38 2,15 27,91 46 56 3,78 173,73 201,65 Torelló Seva 27 55 2,63 71,02 106 360 16,85 1.785,76 1.856,78

113 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Municipis Comerç al detall Serveis Total Consum Serveis i comerç al Nre. Superfície Consum Consum total Nre. Superfície Consum unitari Consum total detall Establiments establiment unitari Biomassa Establiments establiment biomassa t30 Biomassa t30 (m2) biomassa t30 t30 (m2) Sobremunt 1 80 2,91 2,91 1 80 4,87 4,87 7,78 Sora 2 80 3,34 6,69 13 158 8,44 109,74 116,42 Tavèrnoles 1 80 2,78 2,78 12 44 3,24 38,90 41,67 Taradell 77 61 3,54 272,86 177 183 8,72 1.542,77 1.815,63 Tavertet 1 80 3,14 3,14 9 79 4,81 43,33 46,47 Tona 108 97 4,07 439,65 257 159 8,45 2.171,45 2.611,09 Torelló 229 69 2,89 660,74 367 151 7,11 2.610,63 3.271,38 Vic 1029 110 3,82 3.930,35 1865 215 9,26 17.265,65 21.195,99 Vilanova de Sau 3 80 3,14 9,43 15 155 7,23 108,51 117,94 Rupit i Pruit 7 34 2,08 14,59 28 119 6,81 190,78 205,38 Espinelves 3 80 2,93 8,79 10 72 4,90 49,05 57,84 Vidrà 3 80 3,77 11,31 7 186 10,34 72,39 83,70 Viladrau 18 47 2,49 44,86 39 360 15,96 622,47 667,33 Osona 2.560 85 3,32 8.927 5.345 146 7,40 42.476 51.403

En general, la comarca requeriria gairebé 51.500 tones de biomassa al 30% d’humitat per a suprimir les necessitats tèrmiques de tots els establiments de serveis i comerç al detall. En les estimacions de consums, es considera que els establiments de comerç al detall necessiten d’escalfor durant 6 dies a la setmana, mentre pels de serveis es considera que estan en funcionament durant tota la setmana.

Destaca el municipi de Vic, amb més de 2800 establiments i un consum de més de 21.00 tones i el municipi de Santa Maria de Besora, amb només 17 tones anuals de biomassa per escalfar els seus establiments.

114 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

7.1.3 Instal·lacions públiques

7.1.3.1 Existents

Aquest apartat mostra el consum potencial d’instal·lacions públiques dels municipis en base a dades reals de consum i el càlcul de la quantitat corresponent d’estella al 30% d’humitat. Es presenten les dades dels consums, agrupades per tipus de municipi en base al nombre d’habitants: Tipus I: Municipi amb més de 10.000 habitants; Tipus II: Municipi amb un nombre d’habitants antre els 5.000 i els 10.000 habitants i Tipus III: Municipi amb menys de 5.000 habitants.

Taula 64: Consum potencial de les instal·lacions públiques de biomassa t30/any Instal·lació Tipus de municipi I II III Total Ajuntament Consum Total t30/any 117,04 312,41 313,65 743,10 Nre. Instal·lacions 3 3 21 27 Consum Unitari t30 39,01 104,14 14,94 27,52 Altres Consum Total t30/any 62,09 45,57 0,00 107,66 Nre. Instal·lacions 3 2 0 5 Consum Unitari t30 20,70 22,79 0,00 21,53 Biblioteca Consum Total t30/any 10,60 28,48 5,16 44,25 Nre. Instal·lacions 1 2 2 5 Consum Unitari t30 10,60 14,24 2,58 8,85 CAP Consum Total t30/any 0,00 3,46 161,27 164,73 Nre. Instal·lacions 0 1 13 14 Consum Unitari t30 0,00 3,46 12,41 11,77 Casal Consum Total t30/any 1.087,69 249,92 278,68 1.616,28 Nre. Instal·lacions 14 5 29 48 Consum Unitari t30 77,69 49,98 9,61 33,67 Escola Consum Total t30/any 990,64 853,05 1.026,55 2.870,24 Nre. Instal·lacions 19 13 29 61 Consum Unitari t30 99,06 142,18 51,33 79,73 Esports Consum Total t30/any 1.096,88 633,99 552,02 2.282,89 Nre. Instal·lacions 10 6 20 36 Consum Unitari t30 109,69 105,67 27,60 63,41 Museu Consum Total t30/any 46,07 0,00 0,00 46,07 Nre. Instal·lacions 1 0 0 1 Consum Unitari t30 46,07 0,00 0,00 46,07 Oficina Consum Total t30/any 190,79 0,00 23,74 214,53 Nre. Instal·lacions 7 0 3 10 Consum Unitari t30 27,26 0,00 7,91 21,45 Teatre Consum Total t30/any 0,00 1,39 24,57 25,96 Nre. Instal·lacions 0 1 4 5 Consum Unitari t30 0,00 1,39 6,14 5,19 Tèrmica Consum Total t30/any 0,00 0,00 426,94 426,94 Nre. Instal·lacions 0 0 1 1 Consum Unitari t30 0,00 0,00 426,94 426,94

115 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Instal·lació Tipus de municipi I II III Total Total general Consum Total t30/any 3.601,79 2.128,27 2.812,59 8.542,65 Nre. Instal·lacions 58 33 122 213 Consum Unitari t30 62,10 64,49 23,05 40,11 Font: GAFIB-CTFC en base a dades de l’AEO (Agència Local de l’Energia del Consell Comarcal d’Osona).

Les instal·lacions considerades necessitarien més de 8.500 tones de biomassa anual per a subministrar completament les seves necessitats.

Dels establiment públics els majors consumidors són les instal·lacions esportives i les escoles que consumen una mitjana 69 t30/any i 80 t30/any. També destaca una instal·lació tèrmica de Sant Pere de Torelló (EQU04) que actualment consumeix 153.700 litres a l’any de gasoil i que consumiria més de 400 tones d’estella forestal al 30% d’humitat.

Dels establiments públics calculats a la taula anterior destaquen 10 instal·lacions que empren biomassa llenyosa entre les que poden trobar la xarxa de calor de Sant Pere de Torelló i instal·lacions a escoles, guarderies, pavellons esportius i ajuntaments a Torelló, el Lluçanès, Vic i Muntanyola. Aquestes instal·lacions són exemples clars del la possibilitat, eficiència i realitat de la biomassa.

7.1.3.2 Previstes (PUOSC 2008-2012)

El Pla Únic d’Obres i Serveis a Catalunya per la Comarca d’Osona preveu la construcció i millora d’instal·lacions a la comarca, i la biomassa es presenta com una opció de la calefacció als edificis nous o en renovació.

Les necessitats tèrmiques de les diferents instal·lacions, s’han calculat en base en el mètode dels graus dia i en base a superfícies d’establiments amb una funció similar.

Els edificis d’obra nova són per excel·lència, una oportunitat d’utilització d’aquesta energia renovable. A més de tots els avantatges econòmics i mediambientals que suposa la utilització d’aquest tipus de calefacció, hi ha un interessant component exemplificador i educatiu d’aquesta energia renovable.

116 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Taula 65: Consums potencial de biomassa t30/any pels establiments que es preveuen en el PUOSC Any Municipi Projecte Superfície Alçada volum Potencia Biomassa PUOSC (m2) (m) (m3) caldera t30 (kW) 2008 Santa Cecília de Climatització de casal social 300 3,5 1050 30 10,4 Voltregà 2008 Santa Maria de Corcó Llar d’infants l’esquirol 672 3,5 2352 70 22,6 2008 Torelló Construcció d’una nova llar d’infants a la zona de la 672 3,5 2352 70 20,8 Cabanya 2008 Vidrà Ampliació i millora d’equipament per al pavelló 3638 6,5 23647 350 165,42 municipal 2009 Balenyà Construcció Llar d’infants 672 3,5 2352 70 22,89 2009 Calldetenes Pavelló doble poliesportiu 3638 6,5 23647 350 113,8 2009 Espinelves Centre social 2ª fase 300 3,5 1050 30 11,48 2009 Espinelves Construcció centre social i de serveis 1ª fase 300 3,5 1050 30 11,48 2009 Les Masies de Roda Construcció d’un nou ajuntament, 2ª fase 400 3,5 1400 40 12,82 2009 Sant Sadurní Millora del vestíbul i de l’accés a l’ajuntament i 400 3,5 1400 40 12,54 d’Osormort instal·lació de calefacció 2009 Santa Eugènia de Centre de dia 348 3,5 1218 35 11,84 Berga 2009 Sobremunt Instal·lació de calefacció casa consistorial 400 3,5 1400 40 14,8 2009 Torelló Construcció d’un local social a la zona esportiva 300 3,5 1050 30 10,11 municipal 2010 Manlleu Construcció d’una nova biblioteca 2560 3,5 8960 250 75,05 2010 Tona Adequació de la planta soterrani per escola musica 302 3,5 1057 30 11,64 2010 Vic Construcció de la nova biblioteca 3315 3,5 11602,5 330 94,14 2011 Les Masies de Roda Construcció d’una escola bressol 672 3,5 2352 70 20,42 2011 Oristà Sala polivalent 300 3,5 1050 30 10,65 2011 Prats de Lluçanès Biblioteca municipal. Obres i instal·lacions 585 3,5 2047,5 60 22,87

117 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Any Municipi Projecte Superfície Alçada volum Potencia Biomassa PUOSC (m2) (m) (m3) caldera t30 (kW) 2011 Sant Julià de Vilatorta Construcció d’un centre de dia per a la gent gran i 300 3,5 1050 30 12,44 casal d’avis 2011 Sant Martí de Zona esportiva piscines de l’oller. 2ª fase: piscina i 3638 6,5 23647 350 112,95 Centelles restaurant 2011 Santa Eulàlia de Equipament sociocultural. 1ª fase sala polivalent 300 3,5 1050 30 10,67 Riuprimer 2011 Taradell Pavelló poliesportiu 3638 6,5 23647 350 142,8 2011 Tavèrnoles Centre cívic 1ª fase 175 3,5 612,5 20 6,72 2012 el Brull Construcció d’un edifici destinat a local social 300 3,5 1050 30 11,87 2012 Gurb Ampliació del edifici del teatre municipal 168 6,5 1092 20 8,73 2012 Perafita Rehabilitació del casal de joves i grans 300 3,5 1050 30 12,66 2012 Sant Boi de Lluçanès Construcció d’un pavelló poliesportiu. 2ª fase 3638 6,5 23647 350 159,47 Total 3.165 1.154,06

Els diferents establiments que componen el PUOSC, a la comarca d’Osona, necessitarien en total 1.154 tones de biomassa al 30% d’humitat anual per suprimir les seves necessitats tèrmiques. Les calderes considerades, segons els m2 d’edificis semblants, presenten una potencia que varia des dels 20 kW fins els 350 kW. Les calderes majors, ubicades en equipaments esportius, tenen un consum estimat de més de 100 tones de biomassa al 30% d’humitat. Aquests valors tan elevats permetrien una amortització ràpida i un estalvi significatiu en despeses de calefacció anuals.

118 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

7.1.4 Ramaderia

La ramaderia es un punt fort a la comarca i com a tal també es presenta com un tipus de consumidor de gran importància. Són necessàries grans quantitats d’energia tèrmica en granges de garrins, truges i d’aus.

Els animals requereixen temperatures elevades de confort, principalment quan són petits, per assegurar el seu desenvolupament i la seva supervivència, això es tradueix en una necessitat de calefacció constant durant tota la temporada més freda. Aquesta demanda disminueix gradualment amb el desenvolupament del bestiar (Taula 66).

7.1.4.1 Engreix d’aus

Per realitzar els càlculs s’han considerat que l’ocupació de les granges gira en torn dels 300 dies. També s’assumeix que totes les espècies d’aus tenen les mateixes necessitats que els pollastres.

Taula 66: Necessitats de calefacció dels pollastres Edats (dies) Calefacció requerida (ºC) Temperatura ambient interior (ºC) 1 a 3 37 – 38 28 – 34 3 a 7 35 28 – 32 7 a 14 32 28 – 30 14 a 21 28 26 - 27 Adults Sense calefacció 18 – 21 Font: Adaptat de MMA (2004) per GAFIB-CTFC.

Segons es referencia al Document BREF sobre millors tècniques disponibles per a la cria intensiva d’aus i porcs (MMA 2004) les necessitats de calefacció per a la cria de pollastre d’engreix (les gallines ponedores no necessiten calefacció) són de 13-20 Wh/au i dia, valors amb què s’han realitzat els càlculs. Aquesta demanda és molt més elevada en els primers dies i innecessària desprès dels 21 dies.

No obstant això, cal mencionar que el consum en calefacció, llum i aigua representa tan sols un 2% dels costos de producció, encapçalats per les despeses de pinso, ma d’obra i pollets (MMA, 2006).

7.1.4.2 Engreix de porcs

Les condicions de cria pels porcs també varien segons l’estat de desenvolupament dels animals.

119 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Taula 67: Necessitats de calefacció pels porcs kWh/plaça/dia Tipus engreix kWh/plaça/dia Mitjana Estimat tèrmic (mín. i màx.) kWh/plaça/dia Truja en cicle tancat (inclou mare i la seva 2,1 4,69 3,395 0,835 descendència fins al final de l’engreix) Truja amb garrins fins al deslletament (de 0 a 6 kg) 0,96 2,44 1,7 0,418 Truja amb garrins fins a 20 kg 1,47 3,71 2,59 0,637 Truja de reposició 0,2 0,26 0,23 0,057 Garrins de 6 a 20 kg 0,11 0,55 0,33 0,147 Porc de 20 a 50 kg 0,04 0,06 0,05 0,022 Porc de 50 a 100 kg 0,05 0,07 0,06 0,027 Porc d’engreix de 20 a 100 kg 0,09 0,14 0,115 0,051 Verros 0,2 0,26 0,23 0,103 Font: MMA, 2004.

Les necessitats energètiques més elevades ocorren quan a l’explotació hi ha truges de cicle tancat, per cadascuna de les quals son necessaris 0,84 kWh diaris.

7.1.4.3 Necessitats tèrmiques

A la taula següent es presenten les dades resum pel total d’explotacions ramaderes per municipi a la comarca d’Osona. Es presenten les dades discriminades per tipus de sector i el consum de les tones de biomassa anuals al 30% d’humitat.

Taula 68: Resum per municipi del consum anual total estimat pel sector ramader en t30 de biomassa Municipi Sector Porcí Sector Avícola Demanda Biomassa kWh/any kWh/any de Total t30/any d’energia tèrmica calefacció (kWh/any) Alpens 22.630,43 224,40 22.854,83 6,48 Balenyà 332.130,73 188.310,87 520.441,60 147,52 El Brull 127.046,74 1.402,50 128.449,24 36,41 Calldetenes 919.555,15 706,86 920.262,01 260,85 Centelles 453.179,44 126.225,00 579.404,44 164,23 Collsuspina 441.377,73 8.639,40 450.017,13 127,56 Folgueroles 1.880.924,61 673,20 1.881.597,81 533,33 Gurb 4.665.796,93 119.633,25 4.785.430,18 1.356,41 Lluçà 263.890,08 370,26 264.260,34 74,90 Malla 962.401,54 0,00 962.401,54 272,79 Manlleu 2.344.173,13 392,70 2.344.565,83 664,56 Les Masies de Roda 1.316.818,68 301.257,00 1.618.075,68 458,64 Les Masies de Voltregà 4.446.027,84 0,00 4.446.027,84 1.260,21 Muntanyola 694.162,60 11.220,00 705.382,60 199,94 Montesquiu 0,00 0,00 0,00 0,00 Olost 1.086.990,44 140,25 1.087.130,69 308,14 Orís 946.350,58 0,00 946.350,58 268,24 Oristà 2.817.252,75 242.778,36 3.060.031,11 867,36 Perafita 685.842,12 589,05 686.431,17 194,57

120 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Municipi Sector Porcí Sector Avícola Demanda Biomassa kWh/any kWh/any de Total t30/any d’energia tèrmica calefacció (kWh/any) Prats del Lluçanès 673.800,98 81.575,01 755.375,99 214,11 Roda de Ter 59.619,75 1.402,50 61.022,25 17,30 Sant Agostí del Lluçanès 180.242,09 84.374,40 264.616,49 75,00 Sant Bartomeu del Grau 2.617.675,32 0,00 2.617.675,32 741,97 Sant Boi de Lluçanès 853.797,61 1.604,46 855.402,07 242,46 Sant Hipòlit de Voltregà 260.654,84 1.234,20 261.889,04 74,23 Sant Julià de Vilatorta 461.679,28 561,00 462.240,28 131,02 Sant Martí de Centelles 0,00 0,00 0,00 0,00 Sant Martí d’Albars 892.180,04 84,15 892.264,19 252,91 Sant Pere de Torelló 671.261,06 151.638,30 822.899,36 233,25 Sant Quirze de Besora 342.235,94 112,20 342.348,14 97,04 Sant Sadurní d’Osormort 106.043,76 476,85 106.520,61 30,19 Santa Cecília de Voltregà 937.177,52 0,00 937.177,52 265,64 Santa Eugènia de Berga 657.107,49 1.122,00 658.229,49 186,57 Santa Eulàlia de Riuprimer 540.193,89 25.424,52 565.618,41 160,32 Santa Maria de Besora 545.761,87 0,00 545.761,87 154,69 Santa Maria de Corcó 4.067.649,87 236.983,23 4.304.633,10 1.220,13 Sant Vicenç de Torelló 181.336,70 0,00 181.336,70 51,40 Seva 290.140,58 1.049,07 291.189,65 82,54 Sobremunt 28.649,83 140,25 28.790,08 8,16 Sora 1.690.864,23 140,25 1.691.004,48 479,31 Tavèrnoles 499.882,83 0,00 499.882,83 141,69 Taradell 1.367.270,48 3.904,56 1.371.175,04 388,66 Tavertet 405.507,80 0,00 405.507,80 114,94 Tona 1.358.227,49 183.895,80 1.542.123,29 437,11 Torelló 514.171,67 0,00 514.171,67 145,74 Vic 2.896.181,96 246.772,68 3.142.954,64 890,86 Vilanova de Sau 200.717,39 224,40 200.941,79 56,96 Rupit i Pruit 49.758,32 280,50 50.038,82 14,18 Espinelves 65.916,96 0,00 65.916,96 18,68 Vidrà 503.933,18 0,00 503.933,18 142,84 Viladrau 0,00 0,00 0,00 0,00 Osona 48.326.192,27 2.025.563,43 50.351.755,70 14.272,04 Font: CTFC-GAFIB. El sector porcí representa el 96% de la totalitat de les necessitats de ramaderia amb gairebé 13.700 tones de biomassa anual. Els municipis que destaquen per un major consum són Santa Maria de Corcó, Les masies de Voltregà i Gurb amb un consum estimat de més de 1.200 t30 de biomassa forestal.

En total serien necessàries més de 14.000 tones de biomassa anual per cobrir les necessitats totals de la ramaderia.

121 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

7.1.5 Indústria

Per estimar el valor de consum tèrmic de les diferents industries de la comarca, s’ha partit del llistat de les empreses existents, al 2007. Tenint com base les despeses d’explotació en productes fòssils i la producció equivalent, segons la classificació del CNAE (Classificació nacional de les activitats econòmiques) (INE), s’ha estimat un valor aproximat en MWh de les necessitats tèrmiques per a cadascuna de les empreses.

S’ha seleccionat aquells sectors industrials on la biomassa pot presentar-se com una opció, descartant les industries que pertanyen al següents codis del CNAE:

- Activitats de recollida, tractament i eliminació de residus; activitats de valorització - Arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats - Confecció de peces de vestir - Edició - Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics - Fabricació d’altres materials de transport - Fabricació de maquinària i equips NCAA - Fabricació de materials i equips elèctrics - Fabricació de productes farmacèutics - Fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics - Metal·lúrgia; fabricació de productes bàsics de ferro, acer i ferroaliatges

Els resultats es presenten per municipi, en tones de biomassa al 30% d’humitat.

Taula 69: Consum tèrmic d’establiments industrials per municipi i any (estella t30) Municipi Nre. Consum potencial total Consum promig Establiments (t30/any) t30/empresa i any Alpens 2 46,73 23,37 Balenyà 26 2.558,76 98,41 Calldetenes 8 358,77 44,85 Centelles 36 6.647,55 184,65 Collsuspina 0 - - El Brull 0 - - Espinelves 2 71,07 35,54 Folgueroles 5 1.355,35 271,07 Gurb 37 31.091,31 840,31 Les Masies de Roda 7 310,62 44,37 Les Masies de Voltregà 18 4.852,13 269,56

122 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Municipi Nre. Consum potencial total Consum promig Establiments (t30/any) t30/empresa i any Lluçà 1 1,48 1,48 Malla 2 116,95 58,48 Manlleu 69 21.440,93 310,74 Montesquiu 2 346,48 173,24 Muntanyola 0 - - Olost 5 392,51 78,50 Orís 1 14,92 14,92 Oristà 1 153,18 153,18 Perafita 2 127,33 63,66 Prats de Lluçanès 10 560,85 56,08 Roda de Ter 23 1.022,53 44,46 Rupit i Pruit 1 4,37 4,37 Sant Agustí de Lluçanès 1 38,73 38,73 Sant Bartomeu del Grau 2 8,65 4,33 Sant Boi de Lluçanès 2 229,97 114,99 Sant Hipòlit de Voltregà 4 123,39 30,85 Sant Julià de Vilatorta 7 335,83 47,98 Sant Martí d’Albars 0 - - Sant Martí de Centelles 1 29,85 29,85 Sant Pere de Torelló 28 1.411,68 50,42 Sant Quirze de Besora 11 2.487,93 226,18 Sant Sadurní d’Osormort 0 1,00 - Sant Vicenç de Torelló 18 3.693,79 205,21 Santa Cecília de Voltregà 0 - - Santa Eugènia de Berga 0 - - Santa Eulàlia de Riuprimer 2 58,35 29,17 Santa Maria de Besora 2 42,62 21,31 Santa Maria de Corcó 10 6.323,44 632,34 Seva 22 4.052,63 184,21 Sobremunt 0 - - Sora 1 1,67 1,67 Taradell 28 1.283,71 45,85 Tavèrnoles 3 374,87 124,96 Tavertet 0 - - Tona 26 3.812,75 146,64 Torelló 61 6.270,15 102,79 Vic 136 54.048,52 397,42 Vidrà 3 214,51 71,50 Viladrau 4 351,78 87,95 Vilanova de Sau 1 10,51 10,51 Osona 631 156.680,13 105,41 Font: GAFIB-CTFC i Idescat.

123 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Els municipis de Collsuspina, El Brull, Muntanyola, Sant Sadurní d’Osormort, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Sobremunt i Tavertet no presenten establiments industrials susceptibles d’aplicacions de biomassa forestal primària.

Les categories del CNAE amb major consum estimat per establiment són:

- Indústries químiques

- Indústries de productes alimentaris

- Indústria del cuir i del calçat

- Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques

- Fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics

Els valors de consum varien des de les 260 t/any fins les 3.000 tones de biomassa al 30% /any/empresa.

Els municipis que requereixen més energia són municipis del centre de la comarca, destacant Vic i Manlleu, amb gairebé 75.000 tones de biomassa anuals. Serien necessàries més de 156.500 tones de biomassa per suplir tots els establiments industrials de la comarca.

7.1.6 Instal·lacions de bioenergia preexistents

Amb un historial de desenvolupament de l’aprofitament de la biomassa des de l’implementació de la planta de cogeneració de Sant Pere de Torelló i les activitats dutes a terme al Lluçanès, s’ha anat incrementant l’ús d’aquesta energia renovable a la comarca en forma de calderes de llenya, estella i pèl·lets que mica a mica s’han anat instal·lant.

Al 2009 es comptabilitzen més de 60 calderes, entre llenya, pèl·let i estufes, sumant gairebé 4.300 kW instal·lats i més de 2.200 tones de biomassa anuals consumides (valors orientatius).

Al gràfic següent es pot observar la distribució percentual dels diferents sistemes de calefacció amb biomassa i el seu pes percentual en la potencia instal·lada

124 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

100,0% Estufa pèl·let Caldera pèl·let Caldera llenya Caldera pinyola Caldera estella 90,0% 80,0% 70,0% 60,0% 50,0% 40,0% 30,0% 20,0% 10,0% 0,0% (%) Tipus sistemes instal·lats Potencia Instal·lada (%)

Gràfic 17: Distribució percentual dels sistemes de calefacció per energia renovable

Les calderes i estufes de pèl·let representen el 80% dels sistemes de calefacció amb energia renovable instal·lats a Osona. Són sistemes que presenten models de potència més adaptats a llocs petits, no requereixen tant d’espai per a posar la sitja, són generalment més econòmics que les calderes de policombustible i amb un combustible de major poder calorífic, més manejable i de fàcil transport. Les calderes d’estella són més idònies per llocs amb grans necessitats de calor, amb espai per a la una sitja i sala de calderes

7.2 Escenaris de conversió/instal·lació de bioenergia

7.2.1 Consideracions i demanda realitzable

A fi d’avaluar el potencial desenvolupament de la bioenergia forestal a la comarca d’Osona es proposa una demanda màxima realitzable (V. Taula 70) que atén a consideracions tècniques i conservadores (V. Taula 71).

Taula 70: Màxima demanda convertible a bioenergia forestal a la comarca d’Osona segons el tipus de demanda tèrmica, en percentatge del consum total de combustibles fòssils. Estellat a pati, operacions pròpies i equips necessaris (Gafib-CTFC) Tipus de demanda Desenvolupament màxim del consum* PUOSC 25% p 75% bfp Públics 15% p 10% bfp Disseminat 15% p 25% bfp Ramaderia 50% bfp 25% bfp zona ctre Indústria 25% bfp

* p: pèl·lets; bfp: estella de biomassa forestal primària. Font: CTFC-GAFIB en base a consideracions tècniques i desenvolupament esperable.

125 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Els percentatges proposats inclouen una part de nova instal·lació –sobretot al PUOSC– i bona part de reconversió de les instal·lacions preexistents. En particular, es poden donar situacions de reconversió total –el menys habitual– o bé parcial. En aquest darrer cas, en una instal·lació preexistent amb altres tipus d’energia s’instal·laria una caldera de biomassa forestal, la potència del qual supliria només la part bàsica del consum, de manera que els pics de demanda serien coberts per l’energia alternativa. Aquesta opció permet limitar la inversió inicial, amortitzar més ràpidament una instal·lació que està la major part del temps funcionant a plena potència, i per tant visibilitzar més els avantatges econòmics que suposa.

Taula 71: Consideracions per a la determinació de la possibilitat de desenvolupament màxim de la demanda tèrmica potencial a la comarca d’Osona Influència de les xarxes de gas natural i altres combustibles fòssils

- A nivell d’indústria, la competència de la bioenergia forestal amb el gas natural és molt intensa, ja que per a consums industrials s’abarateix el preu unitari del gas i pot resultar més econòmic que la biomassa. - En general, el gas natural és un combustible conegut, còmode i segur. Per aquest motiu, en aquells municipis on hi ha xarxa aquest tipus de combustible, la demanda realitzable o convertible a biomassa forestal s’ha considerat significativament menor. - Existeix un buit legal pel que respecta a com es considera l’estalvi d’emissions fòssils derivat del consum de biomassa llenyosa neta per a energia tèrmica. Aquesta externalitat no pot ser doncs inclosa en el compte de resultats de les empreses, restant competitivitat financera a aquest biocombustible renovable. - Per tant, en l’àmbit industrial en entorns dels polígons es considera poc probable que s’implanti la bioenergia, excepte en un escenari de màxima promoció i dinamització on es treballi per al desenvolupament d’instal·lacions de cogeneració.

Desenvolupament de la demanda del pèl·let

- En general es considera el pèl·let com un producte més refinat, de major qualitat i més car que l’estella forestal. Per això, el de major qualitat és adient per a instal·lacions de baixa potència i entorns urbans, amb poc espai per a emmagatzematge i instal·lacions. - No es disposen dades del grau de desenvolupament de l’estella i el pèl·let. Per tant el percentatge que assoleixi cadascun d’aquests dos biocombustibles

126 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

dependrà de les mesures de promoció i suport que es duguin a terme. - S’espera que el pèl·let assoleixi una quota important de mercat donat que a la pròpia comarca n’és ubicada una planta de producció molt coneguda i amb previsió d’ampliació (Grans de Lluçanès).

Productes de biomassa llenyosa i preus

- Tot i disposar a la comarca i rodalie, d’un ampli potencial en quant a biomassa forestal, la realitat és que les instal·lacions existents –tant Sant Pere de Torelló com petites calderes d’estella de la zona del Lluçanès- es proveeixen amb material de fora de la comarca, en graus diferents segons l’any. - La biomassa forestal primària és encara un producte massa car i que requereix una comanda molt a l’avançada com per què s’estengui la seva utilització. Sí és cert que se n’obtenen quantitats importants (treballs de neteja vora camins, aprofitaments convencionals, etc.), però encara no existeix ni una massa crítica de demanda d’estella de bosc ni la previsió necessària de la seva demanda amb una antelació d’un any. - Per tant, hi ha altres combustibles llenyosos alternatius a la BFP, molt més econòmics i a molt millor preu (fusta reciclada, palet triturat, altra fusta neta triturada, etc.). Si la demanda no supera la disponibilitat d’aquests materials alternatius més econòmics –sovint provinents de la resta de Catalunya o fins i tot encara més lluny-, o bé no hi ha un compromís de consum de recurs local per la reinversió al territori, o bé no surt més econòmica la obtenció de BFP, difícilment es materialitzarà el consum d’aquest recurs local.

Altres consideracions/ apreciacions

- Es reconeix en general a Catalunya una certa massa no visible de calderes industrials de biomassa que consumeixen tot tipus de productes llenyosos o no, de la qual no es disposen de dades oficials o públiques.

- Instal·lacions de menys de 35-50 kW generalment s’instal·len de pèl·let per comoditat. Per això s’assigna un 25% d’aquestes en el PUOSC, considerant que en general es tracta d’instal·lacions que requereixen major potència.

- És necessari que el màxim nombre possible d’instal·lacions incloses al PUOSC s’escalfin amb biomassa forestal, pel potencial exemplificador i educador que permeten. Tanmateix, per elles soles no generen una demanda suficient, una massa crítica de sector productiu. Per tal és fonamental

127 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

estimular i promoure el consum privat, tant en empreses com en particulars per activar realment aquest potencial. Per tant és necessari –com a exemple- començar per les instal·lacions públiques, però no suficient.

- En relació a instal·lacions industrials, ramaderes i particulars, és necessari proporcionar suport i acompanyament als projectes ja existents.

Font: CTFC-GAFIB en base a elaboració pròpia i consultes a l’ICAEN.

7.2.1.1 Gas natural i indústria

La majoria d’empreses d’Osona utilitza gas natural (Gràfic 18) i altres combustibles fòssils de preus molt competitius com el Coc de petroli. Només un 8% d’aquestes grans empreses utilitza gasoil B i C, combustibles menys competitius, i per tant més susceptibles de ser reconvertits a biomassa forestal. Es considera així mateix que aquesta distribució de consum a les indústries més grans de la comarca es pot aplicar a zones amb implantació de les xarxes de gas natural. Per tant, als municipis amb gas natural, d’aquest teòric 8% de gasoil B i C s’ha considerat només una petita part convertible a biomassa: un 1% del total, poc més d’un 10% d’aquesta fracció que utilitza gasoil.

FUEL-OIL 11,7% COC DE PETROLI TRANSFORMATS METÀL·LICS 2,3% 0,8% GASOS LIQUATS DEL PETROLI TÈXTIL I CONFECCIÓ 1,1% 0,5%

AGRÍCOLA I FORESTAL 1,0%

QUÍMIC 0,4% Gasoil B i C TRANSFORMATS PLÀSTICS 8,0% 1,0% FUSTA, SURO I MOBLES DE FUSTA 0,3% GAS NATURAL 77,4%

CUIR I CALÇAT 0,8%

ALIMENTACIÓ, BEGUDES I TABAC Consum de combustibles de les indústries més ALTRES PRODUCTES MINERALS (NO 1,8% importants d'Osona METÀL·LICS) 0,9%

Gràfic 18: Distribució del consum de gasoil de les indústries més importants d’Osona, per sectors i en percentatge Font: GAFIB-CTFC en base a dades de l’ICAEN.

Així mateix, aquesta reconversió és d’aplicació sobretot als següents sectors industrials, per ordre d’importància: Transformats metàl·lics; Alimentació, begudes i tabac; i Transformats plàstics. En segon lloc també és d’interès abordar els sectors d’Altres productes minerals, i cuir i calçat.

128 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

A les zones on no hi ha gas natural, es consideren objectius molt més ambiciosos, d’entre el 12-25% segons escenaris intermedi o de màxims.

7.2.2 Escenaris

Per tal de fer balanç i valorar diferents horitzons possibles, es plantegen 3 escenaris (V. També 8.2) possibles de desenvolupament de l’activitat de bioenergia forestal a la comarca d’Osona:

- Escenari de mínims: Inclou un mínim desenvolupament de les instal·lacions de bioenergia, centrat bàsicament en les instal·lacions associades al PUOSC. Correspon alhora a un horitzó a curt termini. Es consideren també diverses instal·lacions d’altres característiques, més centrades en el reemplaçament d’instal·lacions preexistents, que consumirien en total prop de 2.000 t30%/any. - Escenari intermedi: Preveu una demanda en un horitzó a mitjà termini, d’unes 18.500 t30%/any, en base instal·lacions industrials, ramaderes i d’habitatges disseminats, amb un esforç important de promoció i difusió. - Escenari de màxims: Preveu un màxim desenvolupament de la demanda i coincidiria amb un possible horitzó a llarg termini si es duu a terme l’estratègia corresponent de promoció i suport. Es podrien assolir valors de consum superiors a les 40.000 t30%/any en base a les instal·lacions de cogeneració previstes al Lluçanès o a la del municipi de Sant Pere de Torelló.

Aquests escenaris es concreten segons la implementació de la bioenergia previst en la següent taula: Taula 72: Màxima demanda convertible a bioenergia forestal a la comarca d’Osona segons el tipus de demanda tèrmica, en percentatge del consum total de combustibles fòssils, i per escenaris* Municipis amb gas natural Municipis sense gas natural Escenari Mínim Intermedi Màxim Mínim Intermedi Màxim PUOSC 75% bfp ID ID 25% p ID ID 75% bfp Públics 2% p 5% p 10% p 5% p 10 % p 15% p 2% bfp 3% bfp 4% bfp 2% bfp 5% bfp 10% bfp Disseminat 1% bfp 5% p 15% p 1% bfp 5% p 15% p 10% bfp 25% bfp 10% bfp 25% bfp Ramaderia 1% bfp 25% bfp 50% bfp 1% bfp 25% bfp 50% bfp 12% zona ctre 25% zona ctre 12% bfp zona ctre 25% bfp zona ctre Indústria - - 1% bfp - 10% bpf 25% bfp

* p: pèl·lets; gn: gas natural; bfp: estella procedent de biomassa forestal primària. Font: CTFC-GAFIB

129 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

7.2.3 Resultats per subzones

7.2.3.1 Zona Centre

Amb un consum de la zona central de 600 t30%/any a curt termini i un màxim de gairebé 7.000 t30%/any, els municipis de Vic i Gurb són els de major demanda potencial. Aquest realitzable es centraria en el desenvolupament d’instal·lacions sobretot en el disseminat. En segon lloc estarien els establiments de ramaderia i industrials. El sector industrial amb més potencial és el del productes alimentaris. S’haurà de potenciar l’ús de biomassa al sector porcí. Taula 73: Consum potencial per municipis segons els diferents escenaris a la zona Centre. Valors arrodonits a desenes de tones Centre Escenari mínim Escenari intermedi Escenari màxim Municipi Ramaderia Indústria Total PUOSC Edificis públics Disseminat Ramaderia Indústria Total PUOSC Edificis públics Disseminat Ramaderia Indústria Total PUOSC Edificis públics Disseminat

Calldetenes 110 - - - - 110 110 - 60 30 40 240 110 - 170 70 90 440 Gurb 10 10 20 10 - 50 10 10 290 160 - 470 10 30 760 340 310 1.450 Les Masies de Roda 30 - - - - 30 30 - 60 60 30 180 30 - 160 110 80 380 Les Masies de Voltregà - 20 10 10 - 40 - 30 90 150 - 270 - 60 240 320 50 670 Manlleu 60 30 10 10 - 110 60 60 90 80 - 290 60 110 230 170 210 780 Muntanyola - - 10 - - 10 - - 80 20 - 100 - - 200 50 - 250 Roda de Ter - 10 - - - 10 - 10 - - - 10 - 30 - - 10 40 Sant Hipòlit de Voltregà - 10 - - - 10 - 20 - 10 - 30 - 30 - 20 - 50 Santa Cecília de Voltregà 10 - - - - 10 10 - 50 30 - 90 10 - 140 70 - 220 Santa Eugénia de Berga 10 - - - - 10 10 10 40 20 - 80 10 10 120 50 - 190 Santa Eulàlia de 10 10 - - - 20 10 10 30 20 10 80 10 20 80 40 10 160 Riuprimer Tavèrnoles 10 - - - - 10 10 - 70 20 40 140 10 - 180 40 90 320 Vic 70 90 10 10 - 180 70 180 190 110 - 550 70 310 500 220 540 1.640 Totals subzona 320 180 60 40 - 600 320 330 1.050 710 120 2.530 320 600 2.780 1.500 1.390 6.590

130 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció100% General del Medi Natural

80%

60%

Suma de Indústria Suma de Ramaderia 40% Suma de Disseminat Suma de Públics Suma de PUOSC

20%

0% Vic Vic Vic Gurb Gurb Gurb Manlleu Manlleu Manlleu Tavèrnoles Tavèrnoles Tavèrnoles Muntanyola Muntanyola Muntanyola Calldetenes Calldetenes Calldetenes Roda de Ter Roda de Ter Roda de Ter Les Masiesde Roda Les Masiesde Roda Les Masiesde Roda LesMasies Voltregà de LesMasies Voltregà de LesMasies Voltregà de SantHipòlit Voltregà de SantHipòlit Voltregà de SantHipòlit Voltregà de Santa Eugénia deBerga Santa Eugénia deBerga Santa Eugénia deBerga Santa Cecília deVoltregÓ Santa Cecília deVoltregÓ Santa Cecília deVoltregÓ Santa EulàliaRiuprimer de Santa EulàliaRiuprimer de Santa EulàliaRiuprimer de

Centre Centre Centre MIN INTERM MAX

Figura 21: Consum potencial percentual per municipis segons els diferents escenaris a la zona Centre Font: GAFIB-CTFC.

131 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

7.2.3.2 Zona Nord

La zona nord assoleix un consum realitzable màxim de més de 20.000 t30%/any, valor que inclou l’esperable posada en funcionament a llarg termini d’una planta de generació combinada d’electricitat i calor a Sant Pere de Torelló. Tot i que es preveu un consum per a aquesta planta d’unes 30.000- 50.000 t/any, s’ha considerat només una entrada de 20.000 t30%/any de biomassa forestal primària i la resta com a altres materials llenyosos (subproducte d’indústria, palet triturat, restes de poda, etc.).

A banda d’aquest important punt de consum, també hi hauria un important realitzable en disseminats i instal·lacions de ramaderia. Els sectors industrials amb més potencial són els de matèries plàstiques i cautxú, de la fusta, i tèxtil. S’haurà de potenciar l’ús de biomassa al sector porcí.

Taula 74: Consum potencial per municipis segons els diferents escenaris a la zona Nord. Valors arrodonits a desenes de tones Nord Escenari mínim Escenari intermedi Escenari màxim Municipi Ramaderia Ramaderia Indústria Total PUOSC Edificis públics Disseminat Ramaderia Indústria Total PUOSC Edificis públics Disseminat Ramaderia Indústria Total PUOSC Edificis públics Disseminat

Montesquiu ------10 10 - - 20 Orís - - 10 - - 10 - - 90 70 - 160 - - 250 130 - 380 Sant Pere de Torelló - 30 - - - 30 - 60 40 60 140 300 - 110 100 120 20.350 20.680 Sant Quirze de Besora - 10 - - - 10 - 10 10 20 - 40 - 20 30 50 20 120 Sant Vicenç de Torelló - 10 - - - 10 - 10 30 10 - 50 - 20 80 30 40 170 Santa Maria de Besora ------30 40 - 70 - - 70 80 10 160 Sora ------40 120 - 160 - - 100 240 - 340 Torelló 20 30 - - - 50 20 50 40 40 - 150 20 90 110 70 60 350 Vidrà 170 - - - - 170 170 - 30 40 20 260 170 - 70 70 50 360 Totals subzona 190 80 10 - - 280 190 130 310 400 160 1.190 190 250 820 790 20.530 22.580 Font: GAFIB-CTFC.

132 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

100%

80%

60% Suma de Indústria Suma de Ramaderia Suma de Disseminat Suma de Públics 40% Suma de PUOSC

20%

0% Orís Orís Orís Sora Sora Sora Vidrà Vidrà Vidrà Torelló Torelló Torelló Montesquiu Montesquiu Montesquiu Sant Pere de Torelló de Pere Sant Torelló de Pere Sant Torelló de Pere Sant Sant Vicenç de Torelló de Vicenç Sant Torelló de Vicenç Sant Torelló de Vicenç Sant Sant Quirze Besora Sant de Quirze Besora Sant de Quirze Besora Sant de Santa Maria de Besora Santa Maria de Besora Santa Maria de Besora Nord Nord Nord MIN INTERM MAX

Figura 22: Consum potencial percentual per municipis segons els diferents escenaris a la zona Nord Font: GAFIB-CTFC.

133 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

7.2.3.3 Zona Nord-est

En un horitzó màxim per a la zona nord-est, es podria realitzar un consum d’unes 1.200 t30%/any. Aquest consum es basaria sobretot en instal·lacions ramaderes i disseminat. El sector industrial mostra un potencial realitzable poc significatiu.

Destaca el municipi de Santa Maria del Corcó, amb un interessant realitzable en ramaderia i disseminat. Existeix una indústria de fabricació de productes metàl·lics de Rupit i Pruit que s’ha considerat per ser la única indústria que hi ha sense disponibilitat de gas natural. S’haurà de potenciar l’ús de biomassa al sector porcí.

Taula 75: Consum potencial per municipis segons els diferents escenaris a la zona Nord-est. Valors arrodonits a desenes de tones Nord-est Escenari mínim Escenari intermedi Escenari màxim Municipi Ramaderia Ramaderia Indústria Total PUOSC Edificis públics Disseminat Ramaderia Indústria Total PUOSC Edificis públics Disseminat Ramaderia Indústria Total PUOSC Edificis públics Disseminat

Rupit i Pruit ------60 - - 60 - - 160 10 - 170 Santa Maria de Corcó 20 - 10 10 - 40 20 10 110 310 - 450 20 10 290 610 60 990 Tavertet ------20 30 - 50 - - 60 60 - 120 Totals subzona 20 - 10 10 - 40 20 10 190 340 - 560 20 10 510 680 60 1.280 Font: GAFIB-CTFC.

134 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

100%

90%

80%

70%

60% Suma de Indústria Suma de Ramaderia 50% Suma de Disseminat Suma de Públics 40% Suma de PUOSC

30%

20%

10%

0% Rupit i Pruit Santa Maria Tavertet Rupit i Pruit Santa Maria Tavertet Rupit i Pruit Santa Maria Tavertet de Corcó de Corcó de Corcó Nordest Nordest Nordest MIN INTERM MAX

Figura 23: Consum potencial percentual per municipis segons els diferents escenaris a la zona Nord-est Font: GAFIB-CTFC.

135 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

7.2.3.4 Zona Oest

La zona oest, equivalent a la subcomarca del Lluçanès, mostra un interessant potencial realitzable, tenint en compte la planta de cogeneració d’1 MWe que l’empresa Grans de Lluçanès té previst posar en marxa, aprofitant la calor per a l’assecat de la primera matèria per a la fabricació dels pèl·lets. En aquest cas s’ha considerat unes 10.000 t30%/any de consum de bfp per aquesta planta. A banda d’aquest flux de biomassa forestal, entraria un flux molt més important de subproducte de serradora com a primera matèria, que seria convertit en pèl·let i distribuït a l’engròs i al detall. Es considera que aquesta instal·lació de cogeneració, tenint en compte que és mitjana envergadura –en termes relatius, en relació a la que es planteja a Sant Pere de Torelló- es considera realitzable a mig termini (escenari intermedi). A banda d’aquesta instal·lació, el potencial en instal·lacions ramaderes i disseminat és notable. Els sectors industrials amb major potencial són els de les indústries de la fusta (assecat o processos), alimentàries i tèxtils. En aquesta zona es pot potenciar l’ús de biomassa tant al sector porcí com al de l’aviram. Taula 76: Consum potencial per municipis segons els diferents escenaris a la zona Oest. Valors arrodonits a desenes de tones Oest Escenari mínim Escenari intermedi Escenari màxim Municipi t Ramaderia Indústria Total PUOSC Edificis públics Dissemina t Ramaderia Indústria Total PUOSC Edificis públics Dissemina t Ramaderia Indústria Total PUOSC Edificis públics Dissemina

Alpens ------10 - - 10 - - 10 - 10 20 Lluçà ------40 20 - 60 - - 100 40 - 140 Olost - 10 - - - 10 - 20 50 80 40 190 - 30 130 150 100 410 Oristà 10 - - 10 - 20 10 - 40 220 20 290 10 10 100 430 40 590 Perafita 10 - - - - 10 10 10 30 50 10 110 10 10 70 100 30 220 Prats de Lluçanès 20 10 - - - 30 20 20 20 50 60 170 20 40 60 110 140 370 Sant Agustí de Lluçanès ------20 20 - 40 - - 70 40 10 120 Sant Bartomeu del Grau - - 10 10 - 20 - 10 90 190 - 290 - 20 240 370 - 630 Sant Boi de Lluçanès 160 - - - - 160 160 10 40 60 20 290 160 10 90 120 60 440 Sant Martí d'Albars ------20 60 10.000* 10.080 - - 60 130 10.000 10.190 Sobremunt 10 - - - - 10 10 - 10 - - 20 10 - 30 - - 40 Totals subzona 210 20 10 20 - 260 210 70 370 750 10.150 11.550 210 120 960 1.490 10.390 13.170 * Ubicació pendent de concretar-se. Font: GAFIB-CTFC.

136 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

100%

80%

60% Suma de Indústria Suma de Ramaderia Suma de Disseminat Suma de Públics 40% Suma de PUOSC

20%

0% Olost Olost Olost Lluçà Lluçà Lluçà Oristà Oristà Oristà Alpens Alpens Alpens Perafita Perafita Perafita Sobremunt Sobremunt Sobremunt Prats de Lluçanès Prats de Lluçanès Prats de Lluçanès Sant Martí d'Albars Sant Martí d'Albars Sant Martí d'Albars Sant Boi de Lluçanès Sant Boi de Lluçanès Sant Boi de Lluçanès Sant Bartomeu del Grau Sant Bartomeu del Grau Sant Bartomeu del Grau Sant Agustí de Lluçanès Sant Agustí de Lluçanès Sant Agustí de Lluçanès Oest Oest Oest MIN INTERM MAX

Figura 24: Consum potencial percentual per municipis segons els diferents escenaris a la zona Oest. Font: GAFIB-CTFC.

137 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

7.2.3.5 Zona Sud

La zona sud assoliria un potencial màxim de més de 4.300 t30%/any, concentrades sobretot al disseminat i el sector industrial. En segon lloc, les instal·lacions ramaderes generarien un potencial realitzable també interessant. Destaquen els municipis de Seva, Centelles, Taradell i Tona, principalment pel disseminat. Els sectors industrials amb potencial per a l’ús de biomassa són el tèxtil, l’alimentari i de la fusta i el moble. El subsector ramader amb més potencial és el porcí.

Taula 77: Consum potencial per municipis segons els diferents escenaris a la zona Sud. Valors arrodonits a desenes de tones Sud Escenari mínim Escenari intermedi Escenari màxim Municipi Ramaderia Ramaderia Indústria Total PUOSC Edificis públics Disseminat Ramaderia Indústria Total PUOSC Edificis públics Disseminat Ramaderia Indústria Total PUOSC Edificis públics Disseminat

Balenyà 20 10 - - - 30 20 20 70 40 - 150 20 30 190 70 30 340 Centelles - 20 10 - - 30 - 50 110 40 - 200 - 80 290 80 70 520 Collsuspina ------30 30 - 60 - - 80 60 - 140 El Brull 10 - 10 - - 20 10 - 100 10 - 120 10 - 280 20 - 310 Malla - - 10 - - 10 - - 90 70 10 170 - - 230 140 30 400 Sant Martí de Centelles 80 - - - - 80 80 - 40 - - 120 80 - 110 - - 190 Seva ------50 20 410 480 - - 140 40 1.010 1.190 Taradell 110 10 10 - - 130 110 20 110 100 - 340 110 40 300 190 10 650 Tona 10 40 10 - - 60 10 80 80 110 - 280 10 150 210 220 40 630 Totals subzona 230 80 50 - - 360 230 170 680 420 420 1.920 230 300 1.830 820 1.190 4.370 Font: GAFIB-CTFC.

138 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

100%

80%

60% Suma de Indústria Suma de Ramaderia Suma de Disseminat Suma de Públics 40% Suma de PUOSC

20%

0% Seva Seva Seva Tona Tona Tona Malla Malla Malla El Brull El Brull El Brull Balenyà Balenyà Balenyà Taradell Taradell Taradell Centelles Centelles Centelles Collsuspina Collsuspina Collsuspina Sant MartíSant de Centelles MartíSant de Centelles MartíSant de Centelles Sud Sud Sud MIN INTERM MAX

Figura 25: Consum potencial percentual per municipis segons els diferents escenaris a la zona Sud Font: GAFIB-CTFC.

139 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

7.2.3.6 Zona Sud-est

La zona sud-est només generaria un realitzable màxim de poc més de 1.500 t30%/any, concentrats sobretot als disseminats, i a les instal·lacions ramaderes i industrials de Folgueroles. Les indústries amb major potencial per l’ús de biomassa pertanyen al sector del plàstic i cautxú, productes minerals no metàl·lics i de productes alimentaris. El subsector ramader amb més potencial és el porcí.

Taula 78: Consum potencial per municipis segons els diferents escenaris a la zona Sud-est . Valors arrodonits a desenes de tones Sud-est Escenari mínim Escenari intermedi Escenari màxim Municipi Ramaderia Ramaderia Indústria Total PUOSC Edificis públics Disseminat Ramaderia Indústria Total PUOSC Edificis públics Disseminat Ramaderia Indústria Total PUOSC Edificis públics Disseminat

Espinelves 20 - - - - 20 20 - 10 - 10 40 20 - 20 10 20 70 Folgueroles - 10 - 10 - 20 - 20 30 130 140 320 - 30 80 270 340 720 Sant Julià de Vilatorta 10 - - - - 10 10 - 50 30 30 120 10 - 120 70 80 280 Sant Sadurní d'Osormort 10 - - - - 10 10 - 30 10 - 50 10 - 80 20 - 110 Viladrau ------10 50 - 40 100 - 10 130 - 90 230 Vilanova de Sau ------50 10 - 60 - - 140 30 - 170 Totals subzona 40 10 - 10 - 60 40 30 220 180 220 690 40 40 570 400 530 1.580 Font: GAFIB-CTFC.

140 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

100%

90%

80%

70%

60% Suma de Indústria Suma de Ramaderia 50% Suma de Disseminat Suma de Públics 40% Suma de PUOSC

30%

20%

10%

0% Sau Sau Sau Viladrau Viladrau Viladrau Vilatorta Vilatorta Vilatorta Espinelves Espinelves Espinelves Vilanova de Vilanova Vilanova de Vilanova Vilanova de Vilanova Folgueroles Folgueroles Folgueroles d'Osormort d'Osormort d'Osormort Sant Julià de Sant Julià de Sant Julià de Sant Sadurní Sant Sant Sadurní Sant Sant Sadurní Sant Sudest Sudest Sudest MIN INTERM MAX

Figura 26: Consum potencial percentual per municipis segons els diferents escenaris a la zona Sud-est Font: GAFIB-CTFC.

141 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

7.2.3.7 Total Osona

Al conjunt d’Osona es mostren potencials superiors a les 5.000 t30%/any en instal·lacions industrials, ramaderes i disseminat.

En un horitzó de mínims s’assoliria un consum de prop de 2.000 t30%/any basat principalment en la reconversió de part de les instal·lacions públiques preexistents i les previstes al PUOSC.

A mig termini creixeria el consum sobretot en base a una instal·lació industrial, i també instal·lacions ramaderes i disseminat.

Finalment, en conjunt es podrien assolir valors de consum superiors a les 40.000 t30%/any en base a les instal·lacions de cogeneració previstes al Lluçanès i a Sant Pere de Torelló. Una font important de consum també serien els disseminats i una part d’instal·lacions ramaderes.

60.000

50.000 Indústria

40.000

30.000

20.000 Ramaderia 10.000 Disseminat Públics PUOSC - MIN INTERM MAX

Gràfic 19: Evolució del total del consum de biomassa forestal d’acord amb diferents escenaris, en t 30% /any Font: GAFIB-CTFC.

Taula 79: Consums potencials del diferents consumidors esperat a cada escenari (t30%/any) Escenari PUOSC Públics Disseminat Ramaderia Indústria Totals MIN 1.021 379 188 143 - 1.730 INTERM 1.021 771 2.813 2.796 11.065 18.465 MAX 1.021 1.333 7.501 5.652 34.122 49.628 Font: GAFIB-CTFC.

En el conjunt de la comarca, mentre que el consum d’energia amb biomassa del PUOSC i establiments públics es mantindria relativament estable al llarg del temps, el

142 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural realitzable en ramaderia es podria duplicar de mig termini a llarg termini, mentre que el disseminat i l’industrial tindrien encara molt més potencial.

18.000

16.000

14.000

11.065 5.652 12.000

Indústria 10.000 Ramaderia Disseminat Públics 8.000 PUOSC

6.000 2.796 7.501

4.000 2.813 Consum estimatde biomassa (bfp+pellet)en t 30/any o equivale 2.000 0 143188 1.333 379 771 1.021 1.021 1.021 0 MIN INTERM MAX

Gràfic 20: Evolució del consum potencial per tipus de consumidor i segons els diferents escenaris Font: GAFIB-CTFC.

Per subzones, les àrees on més podria créixer el consum realitzable en biomassa serien –en aquest ordre- les zones Nord, Oest, Centre i Sud. Les àrees del Nord-est i Sud-est tenen un consum potencial baix a mig i llarg termini.

7.000

6.000

5.000

4.000 Indústria Ramaderia Disseminat Públics 3.000 PUOSC

2.000

1.000 Consum estimat biomassa de (bfp+pellet) ten 30/anyequivale o

0 Sud Sud Sud Oest Oest Oest Nord Nord Nord Centre Centre Centre Sudest Sudest Sudest Nordest Nordest Nordest MIN INTERM MAX

Gràfic 21: Evolució del consum per zona, tipus de consumidor en els diferents escenaris Font: GAFIB-CTFC.

143 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Taula 80: Consum potencial per subzones segons els diferents escenaris a Osona . Valors arrodonits a desenes de tones

Escenari mínim Escenari intermedi Escenari màxim Subzona Total Total Total Total Total PUOSC PUOSC PUOSC Indústria Indústria Indústria Indústria Ramaderia Ramaderia Ramaderia Ramaderia Disseminat Disseminat Disseminat Disseminat Edificis públics Edificis públics Edificis públics

Centre 320 180 60 40 - 600 320 330 1.050 710 320 600 2.780 120 2.530 1.500 1.390 6.590 Nord 190 80 10 - - 280 190 130 310 400 190 250 820 790 160 1.190 20.530 22.580 Nordest 20 - 10 10 - 40 20 10 190 340 20 10 510 680 - 560 60 1.280 Oest 210 20 10 20 - 260 210 70 370 750 210 120 960 10.150 11.550 1.490 10.390 13.170 Sud 230 80 50 - - 360 230 170 680 420 230 300 1.830 820 420 1.920 1.190 4.370 Sudest 40 10 - 10 - 60 40 30 220 180 40 40 570 400 220 690 530 1.580 Total Osona 1.010 370 140 80 - 1.600 1.010 740 2.820 2.800 1.010 1.320 7.470 11.070 18.440 5.680 34.090 49.570 Font: GAFIB-CTFC

144 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

8 Balanç i conclusions

López, I. i Rodríguez, J., GAFIB-CTFC 2009

8.1 Balanç

D’acord amb els escenaris de consum establerts i la disponibilitat de biomassa calculada, les zones Sud-est i Nord-est es mostren clarament com a productores. Les zones Oest, Sud i Nord també tenen un potencial productiu interessant, tot i que en les dues últimes aquest estarà absorbit en major o menor mesura si s’arriben a executar les instal·lacions que hi ha previstes.

Així mateix, si es posa en marxa la planta de Sant Pere de Torelló, la biomassa forestal de la zona Nord serà clarament insuficient i caldrà recórrer a altres zones d’Osona o d’altres comarques veïnes: Ripollès, Garrotxa o Berguedà.

La zona central, tot i concentrar la major part d’activitat no té un excessiu potencial en demanda degut a l’extensa implantació del gas natural, massa competitiu com per ser desbancat per la biomassa en instal·lacions de producció d’energia tèrmica.

25.000 Biomassa disponible * MAX INTERM MIN 20.000

15.000

10.000 Tones Estella 30%

5.000

0 Centre Nord Nordest Oest Sud Sudest

Gràfic 22: Balanç de la biomassa potencial disponible i la potencial consumida segons els diferents escenaris a cadascuna de les diferents zones (t30/any) Font: GAFIB-CTFC.

145 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

En relació al tipus de consum que destaca a cada subzona, a la zona nord i oest tindran un paper molt destacat les instal·lacions industrials si es posen en marxa les respectives instal·lacions de cogeneració, que –amb diferència- generarien una demana molt significativament superior a la resta de sectors, i permetrien el desenvolupament de certa activitat econòmica al seu voltant.

A les zones central i sud, el disseminat és el sector que jugaria un paper més important en quant a generació de demanda. Tanmateix, en termes absoluts, la ramaderia és sobretot una potencial font de consum a les àrees central i oest (Lluçanès).

25.000 Biomassa disponible * Indústria Ramaderia Disseminat 20.000 Públic PUOSC

15.000

10.000 Tones Estella 30% Tones

5.000

0 Centre Nord Nordest Oest Sud Sudest

Gràfic 23: Balanç de la biomassa potencial disponible i la potencial consumida segons els diferents tipus de consumidors potencials a cadascuna de les diferents zones (t30/any) Font: GAFIB-CTFC.

146 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

9 Referències

9.1 Bibliografia

ALTENER II (2000). Wood fuels basic information pack. Benet bioenergy network, Energi Dalen i Jyväskylän Polytechnic. Jyväskylä.

Andres, J.A, et al.(1991). Calefacción i agua caliente sanitaria. Serie de instalaciones térmicas en la edificación. AMV Ediciones. Madrid

Arzmendi, L.J.(1994). Cálculo y normativa basica de las instalaciones en edificios. Eunsa. Pamplona.

Baucells, J.C:, Camprodon, J.S., Ordeix, M.R. (1998).La Fauna Vertebrada d’Osona. Lynx Edicions. Barcelona.

Camprodon, J. i Plana, E. (2007). Conservació de la biodiversitat, fauna vertebrada y gestió forestal. Ed. publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona i Centre tecnològic Forestal de Catalunya. Barcelona.

Dirección General de Arquitectura y Política de Vivienda del Ministerio de Vivienda con la colaboración del Instituto de Ciencias de la Construcción Eduardo Torroja. CSIC. Código Técnico de la Edificación (2006). Documento Básico HE. Ahorro de energía.

IDAE (2007). Biomassa: Gasificación. Energias renovables. Energía de la Biomasa. Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energia. Madrid.

Margarit, J.R, et al.(2003). Els graus-dia de calefacció i refrigeració de Catalunya. Resultats a nivell municipal. Estudis Monogràfics. Nro. 14. Generalitat de Catalunya, Comunitat Europea. Barcelona.

Marques, A.; López, I.; Rodríguez, J.; Merino, D.; Urquiza, J.; Arrey, J.; Massaguer, F. (2007) XXIV Jornades Tècniques Silvícoles. Aprofitament i processat de la biomassa forestal amb finalitats energètiques. Consorci Forestal de Catalunya. Santa Coloma de Farners.

Martín, F.S. (2008). Manual de instalaciones de calefacción y agua caliente. AMV Ediciones i Mundi-Prensa. Madrid.

MMA 2004 Prevención y control integrados de la contaminación (IPPC). Documento de referencia de Mejores Técnicas Disponibles en la Cría Intensiva de Aves de

147 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Corral y Cerdos. Documento BREF. Ministerio de Medio Ambiente. ISBN: 84- 8320-276-X

MMA 2006 Guia de Mejores Técnicas Disponibles en el sector de la avicultura de carne. Ministerios de Agricultura Pesca y Alimentación y de Medio Ambiente.

Ninyerola, M., Pons, X., Roure, J.M. 2000. "A methodological approach of climatological modelling of air temperature and precipitation through GIS techniques", International Journal of Climatology, 20: 1823-1841.

Rodríguez, J. i col. 2006. Aprofitament i desembosc de biomassa forestal. Centre de la Propietat Forestal. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Col·lecció Sistemes i tècniques de desembosc, 3.

Rodríguez, J.; Juanati, C.; Piqué, M.; Tolosana, E. (2005). Tècniques de desembosc en l’aprofitament forestal; Condicionants, mitjans i recomanacions; Exemple a Catalunya. Ed. Centre de la Propietat Forestal, Departament de Medi Ambient i Habitatge. Col·lecció Sistemes i tècniques de desembosc, 1.

Rosas, M.C. (2003). Instalacciones de calefacción. Biblioteca multimedia de la industria. Serie Instalaciones. Editorial UOC. Barcelona.

Terradas, J.; Ibañez, J. J.; Vayreda, J.; Espelta, J. M.; Àvila, A.; Garcia, C. (2004). Els boscos de Catalunya. Estructura, dinàmica i funcionament. Departament del Medi Ambient i Habitatge. Barcelona.

Valladares, A.C., Leblic, S.G. (2004). Cuadro de precios unitarios de la actividad forestal. Colegio de Ingenieros de Montes; Fucovasa; Ediciones Mundi-Prensa, Madrid.

9.2 Webgrafia

Código Técnico de la Edificación (2006). Consultat en 15 de Maig de 2009 en: http://www.codigotecnico.org/

Departament de Medi Ambient i Habitatge.(2009) Consultat el 4 de Juny de 2009 en: http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/

ENERSILVA. Promoción del uso de la biomasa forestal con fines energéticos en el suroeste de Europa. Consultat el 22 de Juliol 2009* en: http://www.enersilva.org

148 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Institut d'Estadística de Catalunya. (2009) Informació estructural turística. Consultat el 1 d’ Agost de 2009 en: http://www.idescat.cat/

Instituto Nacional de estadística (2009). Nomenclator. Relación entre unidades poblacionales. Consultat el 1 d’ Agost de 2009 en: http://www.ine.es/

Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino 2009. Consultat el 18 de juny de 2009: reddeparquesnacionales.mma.es/.../fauna046.htma

Ninyerola, M.; Pons, X.; Roure, J.M. Atles climàtic Digital de Catalunya (2001). Consultat el 2009 a: http://magno.uab.es/atles-climatic/

Observatori Forestal Català. (2008). Contacte amb empreses. Consultat en 12 d’Agost de 2009 en: http://www.observatoriforestal.cat/

Oficina virtual del catastro (2009). Consultat el 6 de Febrer de 2009 en: http://www.catastro.meh.es

Per camins del Bages. Joan Escala i Prats. Desembre 2007. Consultat el 17 de juny de 2009: http://percaminsdelbages.blogspot.com/2007/12/la-sauva-negra-i-el- monestir-de-santa.html.

Stirling Danmark Aps (2008). Power production from biomass. Stirling engine. Consultat el 5 d’Agost del 2009 em: http://www.stirling.dk/default.asp?ID=121

Viquipedia, 2009. La plana de Vic. Consultat el 18 de juny de 2009: http://ca.wikipedia.org/wiki/Plana_de_Vic. www.joseplainez.org/

149 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Annexes

i Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Annex I

Dades poblacionals Osona

ii Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Taula 81: Població disseminada i aglomerada al 2008 per municipi

Municipi Població Disseminada Població Aglomerada Població Total Alpens 15 297 312 Balenyà 246 3.426 3.672 Calldetenes 244 2.085 2.329 Centelles 346 6.787 7.133 Collsuspina 78 256 334 El Brull 246 0 246 Espinelves 22 169 191 Folgueroles 96 2.058 2.154 Gurb 914 1.480 2.394 Les Masies de Roda 202 543 745 Les Masies de Voltregà 319 2.870 3.189 Lluça 102 153 255 Malla 261 0 261 Manlleu 311 20.194 20.505 Montesquiu 7 873 880 Muntanyola 181 367 548 Olost 138 1.061 1.199 Orís 292 9 301 Oristà 141 450 591 Perafita 69 338 407 Prats de Lluçanès 61 2.658 2.719 Roda de Ter 0 5.863 5.863 Rupit i Pruit 142 187 329 Sant Agustí de Lluçanès 80 25 105 Sant Bartomeu del Grau 338 623 961 Sant Boi de Lluçanès 99 474 573 Sant Hipòlit de Voltregà 0 3.431 3.431 Sant Julià de Vilatorta 149 2.784 2.933 Sant Martí d'Albars 85 27 112 Sant Martí de Centelles 123 874 997 Sant Pere de Torelló 124 2.198 2.322 Sant Quirze de Besora 35 2.180 2.215 Sant Sadurní d'Osormort 91 0 91 Sant Vicenç de Torelló 89 1.888 1.977 Santa Cecília de Voltregà 194 0 194 Santa Eugènia de Berga 166 2.069 2.235 Santa Eulàlia de Riuprimer 103 901 1.004 Santa Maria de Besora 64 105 169 Santa Maria de Corcó 314 1.975 2.289 Seva 134 3.145 3.279 Sobremunt 42 60 102 Sora 94 80 174 Taradell 382 5.547 5.929 Tavèrnoles 213 105 318 Tavertet 57 91 148 Tona 239 7.566 7.805 Torelló 144 13.536 13.680 Vic 674 38.290 38.964 Vidrà 73 105 178 Viladrau 123 943 1.066 Vilanova de Sau 143 188 331 Total 8.805 141.334 150.139 Font: INE, 2009.

iii Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Annex II

Mapa 14 d’Hàbitats de Catalunya per espècies principals

Mapa 15 de Xarxa natura 2000

Mapa 16 d’EINs i ENPEs

Mapa 17 de tipus de Clima

Mapa 18 de xarxa viària

iv Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Annex III: Cartografia àrees

Mapa 19 de distribució d’àrees de biomassa accessible

Mapa 20 de tinença

Mapa 21 de boscos amb distribució per tipus de pendent

v Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Annex IV: Mapes de temps

Mapa 22 d’àrea d’influència i temps de transport de biomassa fins punt d’emmagatzematge

Mapa 23 d’influència i temps de subministrament de biomassa

vi