Conservation Biology of the Critically Endangered Balearic Shearwater Puffinus Mauretanicus: Bridging the Gaps Between Breeding Colonies and Marine Foraging Grounds
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Conservation biology of the critically endangered Balearic shearwater Puffinus mauretanicus: bridging the gaps between breeding colonies and marine foraging grounds Maite Louzao Arsuaga Tesi Doctoral Programa de Ciències Marines IMEDEA Setembre 2006 TESI DOCTORAL Conservation biology of the critically endangered Balearic shearwater Puffinus mauretanicus: bridging the gaps between breeding colonies and marine foraging grounds Memòria presentada per Maite Louzao Arsuaga per optar al títol de Doctora del Programa de Doctorat de Ciències Marines del IMEDEA, Universitat de les Illes Balears, sota la direcció dels Drs. Daniel Oro de Rivas i José Manuel Arcos Pros, i ponència del Dr. Rafael Bosch Zaragoza. Maite Louzao Arsuaga Palma, 4 de setembre 2006 ViP ViP ViP El director/tutor de la tesi El director de la tesi El ponent de la tesi Dr. Daniel Oro de Rivas Dr. José Manuel Arcos Pros Dr. Rafael Bosch Zaragoza IMEDEA (CSIC-UIB) IBSL, University of Glasgow Universitat de les Illes Balears SEO/BirdLife Gurasoei Contenidos Contenidos Eskerrak, agradecementos, agraïments………………………………………………… iii Capítulo 1 Introducción...…………..……………………………..…………………. 1 Section I. Conservation at the breeding colonies………………………………......... 39 Chapter 2 Modelling demography and extinction risk in the endangered Balearic shearwater……………………………..……………………….. 41 Chapter 3 Small pelagic fish, trawling discards and breeding performance of the critically endangered Balearic Shearwater: improving conservation diagnosis……………………………..…………………… 65 Chapter 4 Inter-population variation in egg size of an endangered Procellariiform: interplay between body size and feeding ecology……………………………..……………………………………... 87 Section II. Conservation at the marine foraging grounds………………………….. 109 Chapter 5 Oceanographic habitat of an endangered Mediterranean Procellariiform: implications for marine protected areas……………………………..……………………………………….. 111 Chapter 6 Seabird attendance to the trawling fishery at the Balearic archipelago (western Mediterranean) ………………………………… 145 Conclusiones……………………………..……………………………..…………………. 181 Resumen……………………………..……………………………..……………………… 191 i Eskerrak, agradecementos, agraïments Eskerrak, agradecementos, agraïments Ama hizkuntza euskara dudanez harekin hasiko naiz. Ene bizitzako puntu honetara iritsi baino lehenago leku askotatik pasa naiz eta jende askorekin topatu ere. Guztietaz gogoratzen saiatu naiz, baino lortu ez badut eta norbaitekin ahaztu banaiz barkamena aldez aurretik eska nahi nioke. Historiak erakusten digun bezala, gaur egun gu geu halakoak bagara iragan eta bizi-esperientzia jakin batzuen emaitza garelako. Xa que a miña lingua nai é o euskara comezarei con ela. Antes de chegar a este punto da miña vida pasei por moitos sitios e topei con moita xente. Intentei lembralos a todos pero se non o conseguín e me esquecín de alguén querería pedir desculpas por adiantado. Tal e como nos ensina a historia, no presente somos dun determinado xeito porque somos o resultado dun pasado e dunhas experiencias de vida determinadas. Ja que la meva llengua mare és l’euskera començaré amb ella. Abans d’arribar en aquest moment de la meva vida he passat per molts de llocs i m’he trobat amb molta gent. He intentant enrecordar-me’n de tots però sino ho he aconseguit i me n’he oblidat d’algú m’agradaria demanar les meves disculpes per endavant. Com ens mostra la història, al present noltros mateixos som així perquè som el resultat d’un passat i experiències de vida determinades. Els directors. Però en primer lloc hi ha els directors de tesi. Sense la seva guia i suport aquesta tesi hagués estat impossible. Han hagut d’aguantar la meva hiperactivitat i preguntes constants dels primers anys. Una tesi, a part de ser una memòria d’investigació, és també el resultat del desenvolupament personal del doctorand. Gràcies Dani, per donar-me aquesta oportunitat (ja sé que això de la pandereta me va obrir totes les portes, eh!) i ajudar-me i donar-me confiança durant tota aquesta etapa. Ai Pep, Pepiño... que gairebé vares sortir de la teva pròpia tesi i te va tocar ajudar-me! Gràcies per tot l’esforç que, malgrat la distància, ha estat impecable. iii Eskerrak, agradecementos, agraïments Familia. Gurasoen eta anai-arreben laguntzarik gabe ezinezkoa litzateke: ama, aita, Gema eta Iker (eta hor agertu ziren beranduago Joaquín eta Julen ere!). Beti izan dira behar nituen momentuan. AMOMIAK: Ipurdi handi kargadunak. Olatz, Marta eta Ainhoa. “Bailara batean toki ezaguna, euskararen deia izan da entzuna, Euskal Herri osoan sendo erantzuna, Oiartzunen euskarak badu oihartzuna”. Nahiz eta distantziak hainbeste urteetan bananduak izan gaituen, nerabezarotik nire ondoan egon zarete une oro. Mila esker. A familia de Vigo. Non sei nin por onde empezar. Tanta xente que puxo o seu graíño para crear o que alí naceu. En primeiro lugar, non podo esquecer a esas tres raparighas (Belene, Marli e Rakelika) que me aghuantaron, apoiaron e axudaron durante todo este período. Ene, ti tamén xa quedaches incluído. E ben, o folclore galego que tanto deu de si... “nin Manu nin Eneko non nos calarán, nin Berni nin o Dani non nos calarán, lalaralalalalalaralalala, Anxo bailará!”. Porque realmente podemos chegar a ser un pouco pesadikas, ¿eh Irelou, Caminín, Pilotxa? As míticas xuntanzas, parrandas e cantigas populares no Ático da Ire que nos xuntaban a tod@s (Lu, Manué, Gema, Terete, Ro, Lo, Sora, Gemma, Carola... aos que máis tarde se uniron Palo e Mariutxi). Os comezos na investigación. Ai Pilotxa, eses comezos mostreando na lonxa de Vigo, medindo ollos e contando ampollas de Lorenzini dos marraxos. ¿Cómo se facía iso da R2 no Excel? ¡¡¡¡Vaia peste camiño da Facultade!!!! ¿E o primeiro contacto coa Dinámica Sedimentaria? ¡Ai! Sempre lembro a zona intermareal de Ramallosa, medindo ripples, megaripples e máis formas de fondo!!! “¡Á Ramallosa, por ir ao baile morena perdín a moza, perdín a moza, deixala ire! No canto desa morena outra ha de vire...” ¿E esa colaboración coa Irene e Javi de Xeociencias? E esas miradas telepáticas que lles enviabamos aos teus pais (Maribel e Manolo) dende a frecha areosa de Arealonga, ¿eh Irelou? D’Aus Marines a GEP (Grup d’Ecologia de Poblacions). Aquesta tesi no hagués sigut possible sense el suport i l’ajut de tot el grup d’investigació, de tota la gent que han anat passant. Entre tots m’han ajudat durant tota aquesta etapa. Na Ro Norte (nube alegre) que em va ajudar durant els primers mesos. ¡No és gens fàcil arribar a Sa Roqueta sense conèixer a ningú! Ai Manolín, todo el trabajo de campo compartido (Sa iv Eskerrak, agradecementos, agraïments Cella siempre deparaba alguna sorpresa!) y todo lo que me has enseñado sobre las pardelas! Na Xell, aquesta al·lota amb qui he compartit despatx durant tot aquest temps. Què faria jo sense fer-te consultes i xerradetes! I en Giak. ¡Ai Giacomino, que has tenido que aguantar y aclarar mis dudas científicas! ¡Gracias por todo! I na Karina, encara que fa poc que és per aquí ha estat sempre disposada a ajudar-me. I n’hi ha, que ara no hi són però no per això són manco importants. Na Isa, na Manu, na Tania, en David, n’ Àlex i en Fede que sempre han estat donant suport i recolzament. I na Mar, la meva petita... tot va començar amb un dinar i unes copetes de patxaran. Encara més gent a la terra. Hi ha també molta feina feta gràcies a més gent que no és del grup i que m’han donat un cop de mà. En primer lloc al Govern Balear per a la concessió d’una beca predoctoral que m’ha permès realitzar la tesi doctoral. A la gent que durant anys ha permès i ha fet feina de camp per a l’estudi de l’ecologia i conservació de Puffinus mauretanicus (J Mayol, JS Aguilar, M McMinn, R Triay, R Escandell ,GOB, GEN, SEO/BirdLife, Conselleria de Medi Ambient, Parc Nacional de l’Arxipèlag de Cabrera, Parc Natural de Cala d’Hort, Parc Natural de Sa Dragonera, Govern Militar de Menorca). A la mar. He d’agrair la incomparable col·laboració dels pescadors de les barques de bou Antònia Munar II (Port de Sòller), Nou Capdepera (Port d’Alcúdia), Juma (Portocolom), Rafael Llopis (Eivissa) i La Punta Gavina (Formentera), però especialment al patró Rafel Mas i la seva tripulació de “Illa del Sol” i “ Port d’Andratx” i la família Morey del “Nuevo Pep Domingo” i la seva tripulació. També a les embarcacions de arts menors Santo Domingo i Nuevo San Antonio (Maó), Curniola (Ciutadella), Hispanyola 2000 (Cala Ratjada), La Bucanera (Can Picafort), Es Fortí (Palma), Sitmar III (Colonia de Sant Jordi), Isabel y José (Port d’Andratx), Deianencs i Vila Deià (Port de Sòller) i Alatxa (Eivissa). Als companys de l’Institut Espanyol d’Oceanografia de Palma i la Direcció General de Pesca (Govern de les Illes Balears) i les diferents Confraries de Pesca de les Illes Balears que m’han donat suport durant la tesi doctoral. També hi són les MEDITS, una campanya oceanogràfica on la convivència es viu amb intensitat, rialles i balls! Gràcies a tots, i especialment a Luis Gil de Sola i Pere Abelló pel seu suport. v Eskerrak, agradecementos, agraïments ¿Y en el extranjero? Yo quería ir de estancia y no lo conseguía. Un e-mail fortuito enviado a Alaska (¡Gracias Giak!) me llevó hasta David, desde Carolina del Norte hasta Seattle. No sólo la colaboración investigadora fue espectacular sino también la relación a nivel personal. ¡Gracias por todo David! Gaudint de l’illa. No tot ha estat feina a l’illa. Amb na Ro Norte i Sur, en Mario i en Rafa, vaig començar a conèixer i apreciar llocs encantadors i recòndits de l’illa. Al GOB vaig conèixer a na Maria, en Xe, i el trio Alfons-Mari Luz-Andreu amb qui he fet excursions ornitològiques i naturalistes i m’han ajudat a apreciar i gaudir de la cultura illenca. En Toni també m’ha ajudat a conèixer un poquet de la història de l’illa i tots ells m’han ajudat a no oblidar-me de l’activisme social i polític.