club de 378 Muntanya Descobrim l’eliana el pais serra del buixcarro pla de corrals - quatretonda

FITXA TÈCNICA

DATA EXCURSIÓ 30 de Març de 2014

TRANSPORT Autobús

HORA D’EIXIDA 8 del matí. Mercat de l’Eliana

DIFICULTAT ** Sendes i pistes. 600

540 DESNIVELL de pujada 593 m i de baixada 559 m. 480 420 DURACIÓ 360 5 hores aproximadament 300 240

TERRENY I VEGETACIÓ 180

Terrenys calcaris, carrasques i pinedes. 120

60

COL·LABORADOR 0

Jordi Alvir 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 15,9

DISSENY I PUBLICACIÓ Club Muntanya l’Eliana

Duració. Medi. Severitat del medi natural. CARTOGRAFIA 5h 2 Castelló de la Ribera 770-III, Xàtiva 795-I Desnivell de pujada. 593m Itinerari. Orientació a l’itinerari 2 Real de 795-II

Desnivell de baixada. Desplaçament. Dificultat al desplaça- BIBLIOGRAFIA: PRV 172 559m ment. 2

Distància horizontal. Esforç. Quantitat d’esforç. EQUIP NECESSARI 16 Km 2 Motxilla, capell, cantimplora, botes de Tipus de recorregut travessia muntanya, roba adequada, queviures, protector solar. No hi ha fonts en tota la Pendent de neu posible - Escalada - ruta. Pendent de neu molt probable - Ràpel - Serra del Buixcarró per sobre del barranc dels Pous. Apleguem a la partida dels Pla de Corrals - Quatretonda Corrals, entre camps i xalets agafem un camí asfaltat que ens porta al poble de Quatretonda punt i final de la ruta.

La Serra del Buixcarró o de Quatretonda és una baula de la serra Grossa. Aquesta és caracteritza per les formes arrodo- nides dels materials calcaris amb cingleres característiques en el vessant nord que remarquen els primers testimonis de les serralades bètiques en el centre del país. La serra Gros- sa és una llarga alineació muntanyosa de materials pre- bètics amb direcció SE-NW on l’erosió remuntant de rius i barrancs ha llaurat estretes gorges originat un fragós paisat- La serra del Buixcarró és una alineació muntanyenca a les ge. La ruta discorre per un d’aquest barrancs, la Rambla de comarques centrals del País Valencià, entre la Vall d'Albaida, Quatretonda sota els cingles del Buixcarró. la Safor i la Costera. La ruta naix en el Pla de Corrals, llogaret del terme La serra s'ubica a entre la serra Grossa que enllaça amb la de que amb un casat dispers està en la del Buixcarró mitjançant la serra de Requena (per l'oest), i el capçalera de la Rambla de . Des del Pla de corrals massís del Mondúver (per l'est) de la que està separat del anirem primer al toll Negre, una menuda gorja de la rambla poljé de . Al nord trobem les serres de la Valldigna. de Quatretonda. Després remuntarem al camí de Quatreton- Les principals altures són el cim (755 m.), el Picaio da que seguirem en direcció sud al refugi de la Bastida. (697 m.) o l'Alt de l'Hedra (672 m.). Els pobles que envolten Abans d’arribar-hi agafarem a l’esquerra el camí de la Fala- la serra són: a la Vall d'Albaida són Pinet i Quatretonda; a la guera que costerut salva un caire de la Mola. Passat el ba- Costera Barxeta i a la Safor Barx i la Marxuquera. rranc Fondo apleguem a la font de la Falaguera. En realitat Aquesta ubicació coincideix amb la confluència de les alinia- és una qanat, tècnica d’origen àrab que consisteix en una cions bètiques i ibèriques, afavorint amb les nombroses fa- galeria artificial cavada en la muntanya que capta un aqüífer. lles un actiu modelat càrstic, no debades transcorre la falla El camí segueix a la casera del Tio Honorio, punt on aban- sud-valenciana. Aquest modelat ha originat la formació de donem el camí de Pinet i agafem a la dreta un corriol em- poljes (com el de la Drova o el de Barx) i simes (com l'avenc boscat que puja per sobre d’un barranc guanyem el pla de la de Quatretonda o la sima d'Aldaia) així com dolines o ras- Penya de Benifat, talaia sobre el poble de Pinet. Tenim a clers, típics dels relleus càrstics. l’abast al nord les comarques de la Ribera Alta i Baixa i al La metamorfosi de la roca calcària, fruit de les fortes pres- sud la vall d’Albaida i els cercle de muntanyes que l’envolten: sions tectòniques, explica la presència d'un marbre d'alta El Buixcarró, El Mondúber, la Safor, Benicadell, Mariola.... qualitat d'un color rosat que ha afavorit la presència de pe- La ruta més planera travessa el pla de la Penya i drera per a l'extracció d'aquest material constructiu anome- per la solana de l’Avenc agafa una senda que baixa un llarg nat marbre de Buixcarró. L'explotació d'aquesta pedrera està caire en direcció SW entre el barranc dels Conills al nord i el datada en època romana i encara avui està en ús, fent-se barranc de l’ Avenc al sud. Baixem a la rambla de Quatre- servir per a la construcció d'importants monuments com el tonda i seguim el camí en direcció sud, poc després un ra- Monestir de Santa Maria de la Valldigna. LUCRATIVA ASSOCIACIONS SENSE FINALITAT PER VALENCIÀ DEL PROMOCIÓ DE L’US DE LA ACTIVITATS PER VALENCIANA, GENERALITAT D’EDUCACIÓ DE LA CONSELLERIA PER LA CONCEDIDA AJUDA EN UNA COMPTA L’ELIANA CLUB MUNTANYA mal a la dreta dona pas a la senda dels Corrals que discorre

club de INFORMACIÓ I RESERVA: Plaça Miguel Comes, sn. T. 660 06 17 81 46183 L’Eliana Muntanya [email protected] CIF G96249586 de l’eliana www.leliana.es/clubmuntanya