PROJECCIÓ 226 Antiga Audiència, diumenge 29 de febrer de 2004

Besen a quien quieran Embrassez qui vous voudrez, , 2002

Vacances estressants (Jean-Pierre) està convençut que ella li fa el salt. Després de passar un llarg any En un principi, el paper de Jean- d’estrés, Elizabeth Lannier està Amb les vacances a Le Touquet a Pierre havia de ser per a Daniel desitjant que arribin les vacances punt d’anar-se’n en orris, Eli- Auteuil. Michel Blanc es va a Le Touquet, un petit poble zabeth decideix organitzar una decidir, finalment, i una mica a costa-ner. Quan s’assabenta que la festa al seu jardí, convidant tota la contracor, a fer-lo ell mateix, seva millor amiga Véro s’estarà al colla d’amics, amb l’esperança perquè era curt i perquè tenia com mateix lloc, li proposa de passar que alguna cosa es pugui resoldre a parella , a la qual les vacances juntes. Véro accepta, per ella mateixa... ja havia dirigit anteriorment. però intenta dissimular que, des Bouquet, musa de Buñuel a Ese que el seu marit Jerôme va perdre Michel Blanc i Carol Bouquet oscuro objeto de deseo i més tard la feina, estan passant per un mal Dirigida per Michel Blanc (1952), imatge publicitària de Chanel, tràngol financer. que també és conegut com actor esperava trencar amb aquesta La troca es comença a embolicar (Monsieur Hire, Pret a porter), interpretació el clixé de dona quan Elizabeth descobreix al dar- aquesta comèdia d’errors mag- freda i inaccessible que se li havia rer minut que el seu marit no la níficament orquestrada, posa en adjudicat. A Besen a quien pot acompanyar. Diu que està escena alguns dels grans noms del quieran, interpreta, segons ella massa ocupat a la feina, però de cinema francès actual, i és sense mateixa descrivia, «una dona fet està tenint una aventura amb dubte el millor treball fins ara del maltractada psicològicament, mal- un transsexual. A més, la filla, director. L’argument està basat en tractada per amor, però maltrac- Emilie, decideix passar les seves la novel·la Summer things, de tada. I malgrat que la pel·lícula és vacances als Estats Units, amb Joseph Connolly. una sàtira social sobre les parelles (això no ho saben els pares) Amb tants personatges i tants i tracta l’assumpte feliçment en to Kevin, un dels empleats del seu arguments paral·lels, hauria estat de comèdia, és un tema de pare. Com que sobra un llit, molt fàcil que aquesta pel·lícula reflexió». Elizabeth convida una de les seves acabés en un caòtic cúmul de L’actriu no encaixa tampoc en el amigues, Julie, a afegir-se al grup, despropòsits, però Blanc se’n surt tòpic de l’artista obsessionada pel junt amb el seu bebè. Julie és una molt bé, mitjançant la combinació seu treball: «Sóc autocrítica, però mena de nimfòmana que sempre d’un bon guió, un bon treball amb tendresa, no m’agrada auto- acaba embolicant-se amb l’home d’edició, i unes grans caracte- flagel·lar-me, perquè no és pas tan equivocat. I aquest cop també. ritzacions. El director aconsegueix greu. Una es veu enorme en el Mentrestant, Elizabeth s’ha fet treure el millor de cadascun dels cartell, però cal molta modèstia amiga de Lulu, una atractiva personatges (inclòs el que ell per a ser actriu. Cal ser humil i advocada, el marit de la qual mateix representa). acceptar no fer-ho sempre perfec- te, no aconseguir-ho, vaja».

Producció: Anima’t · Tel. 977 244 976 · www.animat.tk · A/e: [email protected] · Textos: Iván Díaz Sancho · la cruesa del relat. «Crec que tot Fitxa tècnica Temàtiques humanes -massa pot anar malament –afirma el Equip Tècnic humanes? director-, però que val la pena Direcció i guió: Michel Blanc lluitar». Aquesta tragicomèdia coral, que Producció: Yves Marmion Sentiments, humor negre, un es podria emparentar de lluny amb Coproducció: Julie Baines i Enzo casting força dantesc, una mescla les de Robert Altman (El juego de Porcelli de gèneres, de temes, d’històries. Hollywood, Vidas cruzadas), o Muntatge: Maryline Monthieux Música: Mark Russell Desorientació, venjança, covardia, amb aquelles entranyables obres infidelitat, traïció, mentida, infeli- Fotografia: Sean Bobbitt signades per Billy Wilder, i que Direcció artística: Benoît Barouh citat... són els ingredients neces- sembla fins i tot una mica saris que componen una societat So: Pierre Lenoir esbojarrada i trapella, dispara a Efectes visuals: Luc Augereau, en què un matrimoni pot veure discreció. Sota la disfressa de Christian Guillon i François Vagnon enfonsar-se en la misèria a un comèdia hi ha un duríssim i altre suposadament d’amics, sense càustic retrat d’una societat, una gai-rebé immutar-se, i en què les País : França / GB / Itàlia organització vital, que s’està Durada: 103 minuts navalles brillen fins i tot de la desfent com un gelat sota el sol manera més aparentment incons- del juliol tòrrid, i els diàlegs són Equip Artístic cient i inofensiu: «M’encanta tor- com estaques de fusta clavades en : Elizabeth Lannier nar a veure aquest vestit –li diu la : Bertrand Lannier els cors d’uns morts vivents que Carole Bouquet: Lulu sofisticada Elizabeth a la seva tot just sobreviuen en la falsedat, amiga Véro, sobrepassada per les Michel Blanc: Jean-Pierre la infàmia, i la covardia. Karin Viard: Véronique dificultats econòmiques, en rebre- Denis Podalydès: Jérôme la a casa per sopar-. És com Clotilde Courau: Julie retrobar-se amb una vella amiga.» Vincent Elbaz: Maxime Besen a quien quieran ret un Un ric mosaic en el qual les Lou Doillon: Emilie homenatge a la presència de la relacions humanes són hàbilment Sami Bouajila: Kevin dona –bellesa inclosa-, al seu diseccionades amb sensibilitat, esperit de supervivència, a la seva amb agudesa i amb un cert nivell dignitat interior, fins i tot en les de brutalitat justificable. La més indignes, com ara Julie, la pel·lícula, al mateix temps que fa Filmografia jove i irresponsable mare. La somriure, fa reflexionar sobre la càmera inquieta de Blanc té temps injustícia i l’absurditat de l’exis- per a enamorar-se de tots els seus tència humana. 2002 personatges femenins i admirar-ne Embrassez qui vous voudrez llur bellesa. Són dones que estan Va aconseguir l’Òscar a la millor 1999 tan atrapades com els homes que actriu de repartiment pel paper de Mauvaise passe les envolten, però d’alguna mane- Karin Viard. ra troben en aquests estranys i recalcitrants dies de vacances que 1994 narra la pel·lícula una experiència Grosse fatigue que les ajuda a sincerar-se amb elles mateixes i a donar un pas 1984 (almenys això) per intentar can- Marche Ó l'ombre viar les seves vides. És amb elles que Blanc introdueix aquest punt suposadament optimista, que ell mateix defensa, i que en el fons no és més que un respir, una possibilitat remota, al bell mig de