NOVEMBRE 2002 Núm. 248 Preu 2 la PalancaPUBLICACIÓ D’ARTESA DE I COMARCA

HaHa mortmort JaumeJaume CardonaCardona Ha mort Jaume Cardona Jaume Cardona i Vila va morir el 20 de novembre. Aquesta és l’última foto la Palanca d’ell en vida, al seu despatx del Senat. PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE, VILANOVA DE MEIÀ, , ALÒS DE , Foto cedida per la família Cardona- I DEL POBLE DE MONTCLAR Canes

4 L’AGENDA 28 CARTES A LA REDACCIÓ METEOROLOGIA Recordant la xemeneia del Senill

5 EDITORIAL BBC Or negre, marea negra Miky Motta, un home i un destí

6 NOTICIARI 29 PARTITS POLÍTICS Breus El Mingo, alcaldable per ERC

9 LA 31 IN MEMORIAM Breus En memòria de Josep Solans i Vilà

10 MUNICIPIS 32 MÚSICA, MESTRE! Entrevista a Joan Serra, alcalde de Vilanova Què ens espera! Cubells a la Fira de Nuvis XV Europa Cantat – Barcelona 2003

16 DES DEL PAÍS DELS PIRINEUS 35 XAT JOVE El sensible agraïment del Sr. Francesc Guàrdia La dictadura de la majoria absoluta! Ara que tinc vuitanta anys... 36 INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA 18 OPINIÓ Sessions del Ple, acords de la Comissió de Govern i D’un passat rutinari a un present imprevisible Informes d’Alcaldia

21 PARLEN LES ENTITATS 39 HUMOR Cloenda de la temporada sardanista 2002 Barbaritats del nostre poble

22 TEMA DEL MES 40 IMATGES D’AHIR Ha mort Jaume Cardona La riuada del 1982

27 LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLS 42 PALANC-OCI La vida a pagès contada per dues dones Encreuat. Les 7 diferències

3 la Palanca L’Agenda

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesa 5 desembre: de Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià. A les 24h a la Dàlia Blanca, Megafesta pro Ràdio Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta. Artesa, organitzat pel Trident

MES D’OCTUBRE 15 desembre: Municipi d’Artesa de Segre A les 18h a la Dàlia Blanca, Festival d’aeròbic per a la Marató de TV3 (aquest any per la lluita Naixements: contra les malalties inflamatòries cròniques), or- dia 22: Gemma Coma i Bròvia , filla d’Ignasi i de Núria ganitzat pel Gimnàs Altis

Defuncions: 20 desembre: dia 3: Maria Ribó i Aguilera (89 anys), natural de Ponts A les 11:30h al CEIP Els Planells, Cantada de dia 8: Maria Alegre i Lacasa (78 anys), natural de Binèfar Nadales i representació teatral dia 9: Josep Jou i Gomà (80 anys), natural de Montargull dia 10: Margarita Rodríguez i Guillén (87 anys), 24 desembre: natural de Granovillas - A les 22h, Missa del Gall al santuari de Salgar dia 13: Calixta Rodríguez i Lajas (49 anys), - A les 23h, Missa del Gall al santuari de Refet natural de Valverde del Fresno - A les 24h, Missa del Gall a l’església parroquial dia 15: David Freixes i Samarra (27 anys), d’Artesa natural d’Artesa de Segre dia 18: Rosa Viñals i Font (90 anys), natural de La Sentiu 25 desembre: dia 19: Antoni Puigpinós i Ramon (88 anys), A les 19h a l’església parroquial d’Artesa, Con- natural d’Artesa de Segre cert de Nadal a càrrec de l’Orfeó Artesenc, la dia 22: Maria Guiu i Casares (94 anys), natural de coral infantil Brots d’Il·lusió i l’Aula Municipal de dia 25: Josep Ribó i Magrí (71 anys), natural d’Isona Música

Municipi de Vilanova de Meià

Matrimonis: dia 5: Rubèn R. Masanés i Martos (de Vilanova) M. Carme Antonio i Nogueras (de Barcelona)

Meteorologia OCTUBRE Municipi de Vilanova de Meià Dades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre (observa- tori de la Pl. de l’Ajuntament), de Vilanova de Meià (estació del Temperatura mitjana del mes: 14,8° Camp de Futbol) i de Foradada. Temperatura màxima: 27,6° (dia 14) Temperatura mínima: 3,1° (dia 18) Municipi d’Artesa de Segre Dies amb precipitacions: 6 Precipitació màxima: 34,8 mm (dia 9) Temperatura mitjana del mes: 14,5° Total precipitacions: 74,4 mm Temperatura màxima: 26° (dies 9 i 10) Temperatura mínima: 5° (dies 14 i 25) Municipi de Foradada Amplitud tèrmica màxima: 20° (dia 9: màx. 26° i mín. 6°) Amplitud tèrmica mínima: 4° (dia 2: màx. 16° i mín. 12°) Dies amb precipitacions: 5 Dies amb precipitacions: 6 Precipitació màxima: 19 mm (dia 10) Precipitació màxima: 25 mm (dia 10) Total precipitacions 54 mm Total precipitacions: 76 mm

4 la Palanca Dipòsit Legal: L - 283 - 1981 Editorial

EDITA: Associació Cultural la Palanca CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ Or negre, marea negra Ramon Giribet i Boneta Bartomeu Jové i Serra Miquel Mota i Pérez Ja ho deien els nostres padrins: “En aquest món només hi ha un déu: Miquel Regué i Gili Sergi Valls i Jové el diner”. I és ben cert que generació rere generació es va demostrant Anna M. Vilanova i Alentorn una i altra vegada que els interessos econòmics estan molt sovint per damunt de qüestions socials de vital interès per al progrés de la hu- ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC Carme Barril i Brescó manitat. Ramon Giribet i Boneta En aquesta ocasió ens hem de referir concretament a l’últim de- Núria Ribes i Novau sastre ecològic que ha tingut lloc davant les costes de Galícia, on fa Miquel Regué i Gili pocs anys ja van sofrir les conseqüències d’un altre vessament de SUPORT INFORMÀTIC cru. Aquesta vegada, els danys que s’ha produït al llarg d’uns 400 Josep M. Espinal i Aubet quilòmetres de costa –de moment– pot tenir repercusions ecològi-

MAQUETACIÓ ques, econòmiques i socials molt greus. La Palanca La gent del carrer, que en qüestions econòmiques i polítiques no hi entenem massa, ens preguntem com pot ser que aquesta història es SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT repeteixi tan sovint sense que ningú no hi faci res per a evitar-ho. I és Apartat de Correus 30 d’Artesa de Segre Telèfon 973 40 11 58 que quan no han estat les costes d’un indret ho són les d’un altre... Quan no són abocaments radiactius són depuradores d’aigües resi- FOTOGRAFIA duals que no funcionen... Quan no ens carreguem de manera massiva Joan-Promovídeo / La Palanca les foques són les balenes... I així, a poc a poc, el planeta blau veu REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ perillar cada dia més aquestes tres quartes parts de la seva superfície Edifici Escoles Velles. Sala La Palanca que li donen el seu característic color. L’aigua, que és l’origen de la Apartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE vida i una garantia per a la seva continuïtat, sofreix cada vegada més IMPRIMEIX intensament la pressió humana. NORPRINT - Artesa de Segre Tornant, però, al cas de les marees negres (alguns diuen que no- TIRATGE més són taques) provocades per l’anomenat –quina ironia del destí!– 800 exemplars or negre; un munt de preguntes ens vénen a la ment: Per què els petrolers no tenen doble buc? Per què les rutes d’aquests vaixells SUBSCRIPCIÓ ANUAL 20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra) han de passar tan a prop de les costes? Per què moltes vegades són de 27 euros (preu estranger) països desenvolupats, però amb banderes de països subdesenvolu- pats? Per què es permet que embarcacions que no reuneixen unes ADRECES INTERNET garanties mínimes de seguretat continuïn solcant els mars? Per què http://www.lapalanca.arrakis.es correu electrònic: [email protected] no hi infrestructures i personal suficient i eficient per a lluitar ràpida- ment contra aquests desastres? -Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a la No és una problemàtica nova. Ja fa temps que se’n parla perquè Premsa Comarcal Catalana 1997. -Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998. aquest tipus d’incidents es repeteix massa sovint. Les solucions per a millorar la situació són bastant evidents... Així doncs, tant costa po- NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions, sar fil a l’agulla? Aquesta és la pregunta definitiva. encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solament En el cas que ens ocupa, ara tot són presses per tapar forats i bus- s’admetran els escrits signats amb el nom, cognom, domicili i DNI de l’autor. car subvencions que permetin tancar unes quantes boques; però la El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar les ineficàcia del govern espanyol i de la Unió Europea ha quedat en col·laboracions. evidència. Això sí, la comèdia de passar-se la pilota els uns als al- «LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinions i criteris expressats pels seus col·laboradors. tres, per qüestió de responsabilitats, l’han representada molt bé. Mentre tinguem, però, una dependència tan gran dels combusti- Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la , l’IEI de la Diputació de , bles fòssils, resultarà difícil que es puguin tirar endavant unes políti- el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesa ques comunes a nivell no ja europeu, sinó mundial, per tal de preser- de Segre. var el nostre planeta. Per part nostra, a part de pressionar els gover- nants de torn, no ens queda altre remei que aportar el nostre granet de sorra procurant agafar menys el cotxe i estalviar una mica en cale- facció durant aquest hivern.

Col·laboradors/es del mes: Carme Barril, Josep Roqué, Ajuntament de Vilanova de Meià, Sícoris, Judit Orpinell, Amics de la Sardana, Membre de La Mañana, IES Els Planells, Cercavins, Noemí Farré, Janette Solsona, Rafa i Richard Córdoba, Vicent Roca, Jordi

5 la Palanca Noticiari

Homenatge als exiliats 1.014.000 euros a “Agua, Residuos y Medio Aquest mes de novembre di- Ambiente SA”. En total, al voltant d’un milió i verses institucions catalanes mig d’euros d’inversió per part del Departament (la Generalitat de Catalunya de Medi Ambient de la Generalitat. i la Universitat de Lleida, Aquests fets s’han produït pocs temps després entre d’altres) van organitzar que l’alcalde d’Artesa s’entrevistés amb la Di- “l’Homenatge a l’Exili”. Els rectora de l’ACA, Sra. Marta Lacambra, el pas- actes va consistir en home- sat 15 de setembre. De fet, la depuració de les natjar diverses persones que aigües residuals en nuclis de més de 2.000 habi- a la fi de la Guerra Civil es- tants s’havia d’haver realitzat abans del 1999, panyola (1936-39) van haver segons el calendari aprovat pel Parlament de de marxar del nostre país, Catalunya l’any 1995; però, ja al 1997, la Junta perseguits pel franquisme. de Sanejament va decidir ajornar les obres de 31 Milers de catalans i espa- depuradores per dificultats econòmiques. Aquesta nyols van haver de fugir de decisió va tenir lloc després que l’Administració l’Estat, per salvar la vida da- central, amb l’entrada al Govern del PP, es fes vant de la repressió dels fei- enrere dels compromisos adquirits pel PSOE amb xistes i van haver de començar una nova vida a França, Mèxic, el Departament de Medi Ambient. En el cas Argentina, etc. Entre els homenatjats pel president Pujol i pel rec- d’Artesa, a més, va ser el propi ajuntament qui tor Porta, hi havia Sebastià Piera, veí de Santa Maria de Meià, que va proposar l’endarreriment de l’obra per tal que lluità en el bàndol republicà i s’exilià a França. Piera (a la foto), primer es pogués dur a terme l’entubament del lluitador incansable, va participar en la 2a Guerra Mundial a les Senill. No obstant, aquest entubament ja fa més files de les tropes aliades. Actualment viu a Còrsega i s’ha escrit de dos anys que està acabat i els artesencs i un llibre sobre la seva vida, titulat “El Soldat de Pandora”. artesenques esperaven feia temps la notícia de l’inici de les obres dels col·lectors i la depurado- Subvencions del Leader Plus per a Artesa i Vilanova ra, que començaran probablement abans d’aca- La Junta General del Grup d’Acció Local del Consorci del Montsec, bar aquest any. Finalment, cal saber que una di- que gestiona les ajudes del programa Leader Plus, va aprovar 23 rectriu europea obliga a depurar les aigües resi- subvencions en 16 municipis de la zona del Montsec durant la duals abans del 2006. reunió del 14 de novembre. D’aquests ajuts, quatre corresponen als municipis d’Artesa de Segre i de Vilanova de Meià. Es tracta Nous noms de carrers a Artesa de les següents actuacions: A Artesa, la Sra. Dolors Puigpinós En el Ple del consistori artesenc del passat 8 de rebrà una subvenció corresponent al 27% del pressupost de la novembre es va aprovar la denominació d’alguns instal·lació d’un centre d’ensenyament de llengües estrangeres. A carrers d’Artesa. Per una banda, els carrers del Clua, l’empresa Formatgeries de Clua SA, un 31% de la Polígon Industrial s’anomenaran: Països Cata- remodelació, condicionament i modernització de les seves instal- lans, Francesc Macià, Lluís Companys i 11 de lacions. A Tudela de Segre, l’empresa Fusteria Jesús SL, un 29% setembre. A més, a la zona de l’Horta hi haurà de la instal·lació d’un magatzem de fusteria. Finalment, a Argen- els carrers Fassina (paral·lel a la carretera de tera, la casa de colònies Cal Petit, un 29% de la construcció d’un Baldomar) i Democràcia (paral·lel al carrer Hor- edifici per a tallers. ta i perpendicular a la carretera de Baldomar). Per altra banda, la Comissió d’Assumptes Econòmics del Go- L’acord, però, només va comptar amb els vots a vern de la Generalitat, en la sessió del 26 novembre, va autoritzar favor dels grups d’ERC i de CiU, ja que el regi- el finançament que permetrà subvencionar el reforç i la millora de dor socialista es va abstenir i el del PP va votar- l’oferta turística de diverses localitats catalanes. Entre elles, el Con- hi en contra. sorci del Montsec rebrà més de 180.000 euros per a la creació de serveis d’informació turística i la difusió d’aquest tipus de recur- Onzena edició de La Marató de TV3 sos a la zona del Montsec. El diumenge 15 de desembre, Televisió de Catalunya emetrà l’11a edició de La Marató de Adjudicats els col·lectors i la depuradora d’Artesa TV3, que aquesta vegada està dedicada a les ma- L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat recentment lalties inflamatòries cròniques: artritis diferents obres corresponents al sanejament de les aigües residu- reumatoide, malaltia de Crohn i colitis ulcerosa. als d’Artesa. Per una banda, l’empresa “Cisteró SA - Procen SA” Des la primera Marató, el 1992, aquesta iniciati- es farà càrrec de la xarxa de 3.000 metres de col·lectors per uns va s’ha convertit en un referent mediàtic de gran 356.000 euros. Aquest primera obra es veurà complementada pels transcendència. Pel que fa a Artesa i Comarca, col·lectors que aniran des del pont del Senill a la C-14 fins al Polí- fa alguns anys que s’hi col·labora amb diferents gon Industrial, encarregada a “Ribalta i Fills”. L’obra de més en- activitats, de les quals destaquem l’exhibició vergadura econòmica, la depuradora, ha estat adjudicada per uns d’aeròbic que organitza el Gimnàs Altis d’Artesa,

6 la Palanca Noticiari que tindrà lloc el mateix dia a les 6 de la tarda a la Dàlia Blanca. Assemblea de l’ADF Sant Mamet El passat divendres 22 de novembre, l’Agrupa- Absolt l’alcalde de Foradada ció de Defensa Forestal “Sant Mamet” celebrà El dimecres 20 de novem- l’assemblea anual de socis. El lloc escollit, com bre, l’Audiència de Lleida ja va essent habitual, fou el Restaurant Pub Jack’s va revocar la sentència del d’Artesa de Segre i hi assistiren 50 socis. Com passat 12 de març, emesa sempre, es féu un balanç de la campanya en ma- pel Jutjat Penal núm. 1 de tèria d’incendis forestals, que enguany –i ja en Lleida, que condemnava van quatre– ha estat força positiva. També s’in- l’actual alcalde de Forada- formà, primer, del material que l’ADF ha pogut da, Sr. Josep M. Guàrdia, adquirir aquest any gràcies a la subvenció que i l’exalcalde, Sr. Antoni rep anualment del Departament de Medi Ambi- Montané, per prevaricació ent; i després, de la construcció de dos dipòsits i que contemplava nou i d’aigua, de 120 m3 cadascun, a Montargull i a set anys d’inhabilitació Tòrrec, a banda de l’arranjament de gairebé 17 respectivament. En la sen- km de camins (el que va de a Alòs i el tència, que no admet re- que va de Cubells a Alòs). És per això que, fent curs, el jutge estima que balanç general de la situació, els socis convin- els dos acusats haurien actuat a favor dels interessos del poble en gueren a creure que l’ADF és un benefici per a mantenir obert un camí de titularitat privada que s’havia utilitzat tota la comarca, perquè permet que hi hagi equi- habitualment com si fos públic. D’aquesta manera s’esvaeix la paments i que es desenvolupin diverses obres possibilitat de canvis al Consell Comarcal de la Noguera, on tots sense que cap associat ni cap ajuntament hagi de els grups polítics es van aliar contra CDC (novembre del 2000) destinar-hi una partida econòmica. Això empeny per tal d’aconseguir el govern d’aquesta institució, inclosos els l’ADF a tirar endavant i a esperar que l’any vi- dos representants del seu soci de coalició UDC, un dels quals és el nent sigui igual o més profitós que el que ara ja Sr. Guàrdia (a la foto). s’acaba.

7 la Palanca La Noguera

Concessió dels ajuts del programa Leader+ closa la col·legiata de S. Pere, i per , La Junta General del Grup d’Acció Local que gestiona els visitant algunes esglésies romàniques i el dòlmen de Sols de ajuts del Programa Leader+, presidida pel Sr. Estanis Felip i Riu. Seguidament es va fer una missa i un dinar popular. La Monsonís, va aprovar el passat dia 14 de novembre vint-i- convidada d’enguany va ser la presidenta de l’Institut Cata- tres dels vint-i-quatre expedients presentats per empreses i là de la Dona, Sra. Margarita Álvarez. particulars dels 16 municipis que integren la zona del Montsec. Les poblacions que es beneficiaran d’un o més Millores en l’accés a la nova ajuts són: Àger, Agulló, Camarasa, Clua, Artesa de Segre, El dia de Tots Sants l’ajuntament de Tiurana va recollir més Baronia de Rialb, Baronia de St. Oïsme, Figuerola d’Orcau, de tres-centes firmes per exigir a la Confederació Hidrogrà- Fontllonga, , Ponts, Tudela de Segre fica de l’Ebre la reforma de la cruïlla de la C-14 amb i Vilanova de Meià. Els ajuts concedits oscil·len en- la via que dóna accés a la nova urbanització de So- tre el 23 i el 33% de la inversió total de cada projec- lers. En els últims mesos s’han registrat diversos te. Cal dir que el termini de presentació de sol·- accidents, dos de mortals, cosa que el converteix en licituds s’allarga fins al 30 de juny de 2006, sempre un tram molt perillós. que quedin fons disponibles. Les persones o em- preses que vulguin beneficiar-se es poden dirigir al Cd-rom Fem poble a Bellcaire Consorci Grup d’Acció Local Montsec Sostenible, L’IES Bellcaire d’Urgell ha editat un Cd-rom titulat Plaça Major, 1 d’Àger; telèfon 973 45 50 96; fax 45 52 16; Fem Poble, un estudi detallat sobre els municipis de Bellcaire correu electrònic: [email protected]. d’Urgell, , La Sentiu, Bellmunt i les , po- blacions amb alumnes que estudien en aquest centre. El tre- II Premi Jove Emprenedor ball se centra en aspectes com la geografia, l’economia, la El Consell Comarcal de la Noguera ha atorgat durant aquest demografia, la història, la cultura i els costums d’aquestes mes de novembre el II Premi Jove Emprenedor a dues joves poblacions, amb l’objectiu de donar-los a conèixer i per di- balaguerines. Una d’elles és Núria Farreny, aparelladora de fondre els llaços d’unió entre aquestes. professió, que fa mig any va endegar, conjuntament amb tres socis, una empresa de fusteria d’alumini. L’altra premi- Obres a l’església de Vilanova de la Sal ada és Marta , tècnica agrònoma, que ara també fa mig A principis del mes de novembre es va procedir a l’enderroc any va iniciar el projecte d’instal·lació d’uns hivernacles, d’un edifici annexionat al temple d’aquesta localitat. Aquest millorant així el negoci familiar. Els dos projectes es troben edifici, construït al segle XIX, va haver de tancar-se fa un actualment en fase d’expansió. parell d’anys per amenaça de ruïna. Amb l’enderroc també hi haurà la possibilitat de tenir una imatge real de l’església Converses amb extreballadors de Lear parroquial d’estil romànic. La iniciativa, que va partir de El Departament de Treball de la Generalitat va encetar el l’Ajuntament de les Avellanes-Santa Linya, ha estat recol- passat 7 de novembre a la seu del Consell Comarcal de la zada pel Departament de Cultura i el Bisbat d’Urgell. Dins Noguera la ronda d’entrevistes personals amb els d’aquesta mateixa fase de rehabilitació es durà a terme tota extreballadors de Lear, que contiunuarà després a Tàrrega, la urbanització de l’entorn del temple parroquial. i Lleida. L’objectiu d’aquestes entrevistes és valo- rar individualment a cada un dels treballadors i treballado- Anna M. Vilanova res segons els seus coneixements, aptituds i experiència per- sonal per a derivar-los cap a una formació concreta o cap un lloc de treball determinat.

Trobada d’associacions de dones El diumenge 27 d’octubre va tenir lloc a la localitat de Ponts la VIII Trobada d’associacions de dones de la Noguera. Prop de 300 dones van gaudir d’una ruta turística per Ponts, in-

ITINERARI 23:00 h Sortida de Ponts 23:10 h Artesa de Segre 23:15 h Foradada 23:20 h Cubells 23:30 h Montgai 23:35 h La Sentiu de Sió TORNADA

TRANSPORT GRATUÏT

9 la Palanca Municipis Entrevista: Joan Serra, alcalde de Vilanova de Meià

l passat 10 de novembre, E Vilanova de Meià va celebrar la seva tradicional Fira de la Perdiu. Hem aprofitat la celebració d’aquest certamen per entrevistar l’alcalde del municipi, Joan Serra, tot repasant diferents aspectes de l’actualitat.

Dades personals Joan Serra i Corts va néixer a Vilanova de Meià el 1944. És de cal Sitó, està casat i té tres filles. És pagès, ramader i comerciant de productes relacionats amb el camp. És alcalde per CiU de Vilanova de Meià des de 1991.

La Palanca: Quan va entrar en el món de la política? Joan Serra: Vaig entrar a l’Ajuntament eleccions d’aquell any. El 1995 i el Coma de Meià. Té una extensió de de regidor l’any 1979, a les primeres 1999 els electors van tornar a confiar 102,8 Km2 i compta a un cens de 450 eleccions municipals democràtiques. en nosaltres i des de llavors estem al habitants. A l’estiu, la població del Em vaig presentar a la llista de la Unió capdavant de l’Ajuntament. Actual- municipi es multiplica per quatre i ar- de Centristes de Catalunya-UCD. ment el Consistori vilanoví està format ribem als 1500 habitants (hi ha moltes Aquell any va ser escollit alcalde el se- per Miquel Vilanova, Josep M. Miran- cases de segona residència). El muni- nyor Josep Miquel Anell. Al finalitzar da, Xavier Terré, Antoni Bertran i jo cipi està format pels pobles de Vilanova el mandat, el 1983, em vaig retirar de mateix (tots cinc de CiU) i per Joan de Meià (cap de municipi amb 230 h), la política, fins que l’any 1991, vaig Serradell i Jesús Gabaldón (els dos del Santa Maria de Meià (que és una enti- tornar a involucrar-m’hi quasi sense PP). Tots tenim una bona relació i tre- tat municipal descentralitzada, amb 80 voler. Resulta que els que havien estat ballem en grup pel bé del municipi. El h), Gàrzola (50 h), Lluçars (30 h), a l’Ajuntament fins llavors, estaven nostre secretari és Pere Santacreu, que Tòrrec (45 h), Boada (8 h), Argentera cansats i volien plegar. Es va fer una ja fa anys que treballa a l’Ajuntament. (8 h) i Peralba (poble actualment des- reunió entre els veïns del poble per bus- habitat). car gent que passés al davant. Es van LP: Expliqui’ns les dades principals fer unes votacions i la gent va escollir del municipi de Vilanova de Meià. LP: De quins serveis públics disposa a set persones (entre elles jo). Alesho- JS: Vilanova és un municipi situat al el municipi? res vam formar un grup de treball i vam nord de la comarca de la Noguera, als JS: Tenim col·legi d’ensenyament pri- decidir presentar-nos per CiU. Jo vaig peus del Montsec de Rúbies, i confor- mari, amb dos mestres fixos i diversos encapçalar la llista i vam guanyar les ma una petita vall coneguda com la mestres rotatius que vénen alguns dies. Tenim capellà i servei de Correus i dis- posem d’un metge que té cosulta diària i d’ATS. Tenim piscines municipals, una pista poliesportiva i camp de fut- bol. També tenim un refugi municipal a Meià, que el deixem a qui ens el de- mana.

LP: I respecte al sector terciari, quins establiments comercials hi ha al seu municipi? JS: A Vilanova hi ha dues botigues de queviures, la de la Pilar Serradell (co- neguda popularment com cal Kubala i que també és tocineria) i la de la Els membres del Consistori vilanoví, amb el secretari a l’esquerra Susanna Ciprés (que també és tocineria

10 la Palanca Municipis i carnisseria) i un forn de pa, cal vénen sovint. L’any Torroella. Respecte a l’hostaleria, hi ha 1999 van escriure una casa de pagès, cal Cirera on també un llibre molt com- hi ha servei de bar i restaurant. Un hos- plet sobre el nostre tal, l’Hostal Pissé. El Casal municipal, municipi, repassant on també hi ha servei de bar i restau- aspectes històrics, rant. I a l’estiu, a les piscines també hi geogràfics, de cos- ha servei de bar i restaurant (al que ano- tums, etc. Ara han menem Parc Recreatiu). A Santa Maria acabat de confecci- hi ha l’Hostal Montsec i una casa de onar un llibre de fo- colònies. I a Argentera, la casa de co- tos que abarca l’úl- lònies de Cal Petit, on també ofereixen tim segle de la his- servei de restaurant per a bodes i cele- tòria del municipi, bracions. el qual s’editarà aviat.

LP: Tenim entès que a Vilanova hi LP: Quins projec- ha diferents associacions amb molta tes s’han dut a ter- Panoràmica de Vilanova iniciativa... me durant la pre- JS: Així és, les associacions que hi ha sent legislatura i quins estan pen- conducció de l’aigua, per la qual s’apro- al municipi organitzen diverses activi- dents? fita aquesta xarxa que vam fer anteri- tats que donen molta vida. Hi ha l’As- JS: En els últims quatre anys, hem aca- orment. sociació de Dones la Coma de Meià, bat de dotar de tots els serveis bàsics Al nucli de Vilanova s’ha urbanitzat presidida per Maria Artigues. L’Asso- als pobles del municipi. Així, s’ha por- el carrer Catalunya i s’han fet les vore- ciació de la 3a edat presidida per tat l’aigua a Boada i Argentera, una obra res del carrer Calderers, una obra in- Antònia Sala. La Penya Barcelonista, que ha costat 60 milions de ptes. (fi- closa al PUOSC amb un cost de 22 amb 202 socis, presidida per Josep nançada en un 80% per l’Agència Ca- milions de ptes. Roqué i que compta amb Stoitxkov i talana de l’Aigua i la resta pels veïns i En els últims 12 anys hem anat aca- Gustau com a socis. I a Gàrzola per l’Ajuntament). bant els serveis bàsics i hem millorat hi ha el Club de Bitlles, presidit pel Actualment també s’està millorant la tot el que estava deteriorat o fet malbé Rufino Gabaldón. També és present a portada d’aigües a Santa Maria de Meià pel pas del temps, principalment car- Vilanova l’Associació Cultural les Ter- (es renoven les canonades) i s’hi està rers i portada d’aigües. res del Marquesat, que engloba dife- construint un nou dipòsit d’aigua, tot De cara al 2003 es farà el carrer del rents municipis de la Noguera i que or- amb un pressupost de 18 milions de ptes. Forn de Vilanova, renovant la xarxa ganitza excursions, visites i conferèn- A Gàrzola s’ha construït un dipòsit d’aigua i els desaigües. cies. També voldria destacar que a d’aigua, amb un cost de 12 milions de ptes. Respecte a la telefonia mòbil, cal dir Vilanova hi ha dues persones que han A Lluçars s’ha fet la plaça Major i que fins fa poc al nostre municipi no fet molt per la nostra cultura i per al s’han construït unes escales de pedra teníem cobertura. Ara fa un any, coneixement de la nostra història. Són que donen accés a l’església. Vodafone va instal·lar un repetidor. els professors Ferran Sánchez i Ramon A Boada es van asfaltar els carrers i Movistar encara no té cobertura, però Bernaus. Tant l’un com l’altre són des- s’hi va instal·lar la xarxa d’aigua i de d’aquí poc temps instal·larà un repeti- cendents de Vilanova, hi tenen casa i clavegueram. Actualment s’està fent la dor a Boada, a la Serra Grossa. En

La Fira de la Perdiu d’enguany El passat 10 de novembre, vigília de Sant Martí, se celebrà una nova edició de la popular Fira de la Perdiu de Vilanova de Meià. La inauguració anà a càrrec del conse- ller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat Josep Grau. Comptà amb un total de 230 parades distribuïdes de la següent forma: 50 de perdius i aus (faisans, guatlles, ànecs, galls, etc., fins a un total de 3500); 60 de productes del camp i derivats; 20 d’artesans; 100 de mercat (roba, menjar, sabates, etc.). La Fira tingué 10.000 visi- tants. Entre els actes a destacar hi ha el desfilcan, l’exhibició dels “Arquers del Montsec” i un concert de música tradicional amb la “Banda del Sió”. La novetat, una mostra gastronòmica amb la perdiu de protagonista, a càrrec del cuiner Sergi de Meià (es van repartir 150 raccions). Entre els premis als perdiuaires, hi ha el de la constància a Josep Gasol de Lleida (40 anys exposant) i a Ramon Palau de pel millor exemplar de perdiu. A la imatge, monument a la Dona perdiuaire.

11 la Palanca Municipis

çat, s’ha fet més ampla i traordinari... s’ha asfaltat. Els treballs es JS: La veritat és que sí. L’economia de van acabar a principis Vilanova de Meià és basa en el conreu d’aquest mes de novem- de cereals de secà i en la producció bre. Ara queden per arran- porcina, bovina, ovina i avícola. El fu- jar els set quilòmetres res- tur passa per potenciar i desenvolupar tants fins arribar a la cruï- les activitats relacionades amb el turis- lla de la carretera de me, que són un complement econòmic , amb una variant a ideal per a tots nosaltres. Alentorn. Ja hi ha el pro- El terme té una sèrie d’encants molt jecte redactat i de cara al difícils de trobar i reunir en un mateix 2003 s’iniciaran les obres territori. Té un encant paisatgístic es- que faran que la via prin- pecial, amb el Montsec, boscos, fonts, cipal d’accés a Vilanova coves, pobles bonics, etc. La nova plaça de Lluçars sigui una carretera amb A nivell històric i cultural, té esglé- aquest indret també es col·locarà un condicions i no com ara que és una car- sies peculiars (com la de Sant Salvador repetidor per als Bombers. retera estreta, plena de corbes i de clots. de Vilanova, una joia del romànic cata- També hem firmat un conveni amb Actualment també s’està realitzant là, o l’ermita de Meià), hi ha les pintu- l’empresa Retevisión per a la instal·la- l’arranjament i asfaltat del camí que res rupestres del Cogulló (declarades ció d’un repetidor al Cogulló que ens uneix el nucli de Tòrrec amb Vilanova Patrimoni de la Humanitat), tombes i permetrà sintonitzar les cadenes de te- (uns 8 Km.) i Lluçars (uns 2 Km. més) dòlmens prehistòrics, etc. També tenim levisió privades (Antena 3, Tele 5 i Fins ara, els veïns de Tòrrec havien de un jaciment de fòssils dels més impor- Canal +) que fins al moment no vèiem. recórrer 28 Km. de carretera per arri- tants d’Europa, la Pedrera de Meià. També tenim sobre la taula una pro- bar a Vilanova, havent de passar per Dues famílies del poble tenen dues col- posta del DARP per construir una xar- Montargull i baixar fins a la cruïlla leccions de fòssils molt interessants, xa de reg de suport de la Noguera Alta, d’Alentorn. Ara estaran la meitat de que estarien disposades a cedir si es fes que permetria regar més de 1000 Ha. temps passant per la nova carretera. un museu públic. de cultius al nostre municipi. De totes Aquesta via seria la continuació de la A nivell d’esports d’aventura, el nos- formes, s’ha de fer un estudi acurat i que uneix la carretera del Doll amb tre municipi és perfecte per practicar el els pagesos afectats han de manifestar Santa Maria i continua cap a Vilanova, parapent (a les Serres de Sant Alís i del si volen implicar-s’hi o no. i que passant per Lluçars i Tòrrec du a Cogulló) i per fer escalada (la Roca dels Montargull (a la carretera de Comiols). Arcs està considerada com un dels mi- LP: Sabem que el consistori que vostè Actualment s’està realitzant la car- llors punts del món per practicar aquest presideix està molt sensibilitzat amb retera que uneix el tram final del nostre esport). De fet, els esports d’aventura la millora de les comunicacions... terme amb la vall de Barcedana (a l’al- ja són una realitat i porten al nostre JS: Sí, és cert. El futur de Vilanova tre costat del Montsec). Estem treba- municipi molts visitants, que aporten passa per millorar les seves vies d’ac- llant perquè de cara al futur es pugui bons ingressos als comerços. cés. Una de les nostres prioritats és i enllaçar la carretera que porta a Artesa El que també és una realitat són les serà, la millora de les comunicacions amb la que porta a la vall de Barcedana cases de colònies de Santa Maria i de del municipi. L’obra principal efectua- a través de Vilanova. Són 8 Km. de Cal Petit d’Argentera. da al respecte ha estat un tram de cinc camí, anomenat del Pas Nou, que tra- El que ens falta es acabar de donar a quilòmetres de la carrretera que uneix vessen el Montsec i que uneixen la No- conèixer tot el que tenim, però també Vilanova i Artesa. S’ha millorat el tra- guera amb el Pallars Jussà. Aquest eix és necessària més iniciativa privada per de comunicació ha de obrir algun restaurant, algun hostal i/o ser molt important i és càmping, negocis dels quals estem una un dels reptes que s’ha mica mancats. L’administració aposta de plantejar dins el fort per potenciar el nostre territori, i Consorci del Montsec, ara amb la creació del Consorci del que pretén dinamitzar Montsec es canalitzaran ajudes amb els dos costats del diferents plans com el Leader, del qual Montsec. ja s’ha beneficiat la casa de colònies de Cal Petit (que construirà un edifici LP: L’economia del destinat a tallers pels seus usuaris). municipi es basa en l’agricultura i la ra- LP: Com valora la celebració de la maderia, però el po- Fira de la Perdiu? La nova carretera, amb Gàrzola al fons tencial turístic és ex- JS: Aquesta és una Fira amb molts anys

12 la Palanca Municipis d’història i s’ha convertit en un sig- ver més gent que hagi treballat en ajun- ne d’identitat per als vilanovins. taments petits, ja que així coneixeri- Dóna a conèixer el municipi arreu en la nostra problemàtica i ens ajuda- de Catalunya i serveix de platafor- rien encara més. ma promocional. Els visitants desco- breixen el poble i molts repeteixen la LP: Té intenció de tornar-se a pre- visita durant l’any. També és bona per sentar a les properes eleccions? als nostres comerços. Enguany hem tin- bona consci- JS: Sí, la idea és tornar-me a presentar gut 10.000 visitants i un total de 230 enciació pel medi am- a l’alcaldia. parades. Com a novetat hem organitzat bient. una mostra gastronòmica, al capdavant LP: Aquest mes s’ha mort un polític de la qual ha passat un cuiner descen- LP: Com a alcalde d’un municipi de de casa nostra tan important com dent del poble, el Sergi de Meià (que muntanya i poc poblat, creu que les Jaume Cardona. Com valora aques- és el cuiner del restaurant Reno de administracions els ajuden prou? ta pèrdua? Barcelona). Ens agradaria ampliar la JS: Les zones desafavorides sempre ens JS: És una llàstima aquesta pèrdua. Era Fira a dos dies, però el fet d’exposar queixem, però si he de dir la veritat, un home que coneixia la problemàtica uns animals tan delicats com perdius i per la poca gent que som, tenim força del nostre territori. Jaume Cardona era altres aus fa que això sigui complicat. inversions públiques i ajudes. A les ad- una persona positiva, honesta i treba- Estem estudiant d’organitzar durant el ministracions grans, com la Generali- lladora. dissabte altres activitats que comple- tat, hi hau- Miquel Regué i Gili mentin el certamen. ria d’ha- Fotos: Antònia Estrada i MRG

LP: Sabem que el seu municipi va rebre una distinció del Departa- ment de Medi Ambient. Ens ho pot explicar. JS: Sí, vam rebre dos premis per la recollida selectiva. L’any 2001 vam ser el municipi de Catalunya que més paper i cartró va reciclar (en percen- tatge) i més envasos lleugers va re- ciclar (també en percentatge). Va ser un honor poder recollir aquests pre- mis en nom dels pobles del munici- pi, els quals hem demostrat tenir un A l’esquerra, fent escalada. A la dreta, Santa Maria de Meià

La història del municipi de Vilanova de Meià Aquestes terres ja eren poblades a l’Edat del Bronze Mig-Final (1500-1200 aC), com ho demostren diverses tombes megalítiques i les pintures rupestres esquemà- tiques del Cogulló. La història coneguda de la Coma de Meià comença a principis del segle XI, quan el comte d’Urgell foragita els àrabs i infeuda la vall a Guillem de Meià. L’antiga vila de Meià (dalt del turó que porta el mateix nom) ja consta el 1037. La vila de Vilanova és citada l’any 1125. El 1330 Alfons el Benigne creà el Marquesat de Camarasa, on hi havia inclosa la Coma de Meià. Pere III el Cerimo- niós concedeix a Vilanova el privilegi de celebrar una fira l’any 1374 per Sant Martí (origen de l’actual Fira de la Perdiu). L’any 1395 el comte Mateu de Foix assola la Coma i destrueix la vila de Meià, que ja no serà reconstruïda. Vilanova fins al segle XVIII va pertànyer a la vegueria de Lleida (posteriorment, corregi- ment). Eclesiàsticament, formava part del Priorat de Meià. Vilanova fou cremada i saquejada durant la primera guerra carlina (1833-40). L’actual municipi és for- mat per molts dels pobles que integraven l’antic Priorat de Meià (Vilanova i Santa Maria) i la Baronia de la Vansa (Gàrzola, Argentera, Boada, Lluçars i Tòrrec). Aquests pobles estaven integrats en un mateix domini senyorial que agafà el nom de la cova de la Vansa, prop de Tòrrec i que pertanyé a la vegueria d’ i posteriorment al corregiment de Cervera. El municipi tal i com avui dia el coneixem fou constituït l’any 1926, amb Vilanova com a cap. (Resum d’un text de Ramon Bernaus i Santacreu). A la imatge, l’església de Sant Salvador de Vilanova, joia del romànic.

13 la Palanca Municipis Cubells a la Fira de Nuvis

er segon any consecutiu, l’ajun- P tament de Cubells ha participat a la Fira de Nuvis celebrada del 15 al 17 de novembre als camps Elisis de Lleida. Sota l’eslògan Cubells art i noces, aquest municipi ha participat al 4t Saló d’equipaments i serveis per a cerimò- nies “Anem de bodes”, organitzat per Fira de Lleida durant el cap de setma- na esmentat, amb la col·laboració de diverses institucions lleidatanes (la Paeria de Lleida, la Diputació, la Cam- bra de Comerç) i de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una acció més en la pro- moció turística de Cubells, aprofitant els atractius que pot oferir aquest pin- L’església de Sta. Maria del Castell resulta un marc incomparable toresc municipi noguerenc: l’església romànica de Santa Maria del Castell i litzin a Cubells, sia en el marc incom- els dos restaurants de la vila (la Llosa i parable de la nostra església romànica, Roma). o en l’espai prou acollidor de l’ajunta- Segons paraules de l’Alcalde de Cu- ment, en el cas de la cerimònia civil”. bells, Sr. Josep Roig: “La intenció es Les persones que estiguin interessa- obrir el nostre municipi a tothom, tant des en el tema poden trucar al telèfon perquè hi puguin gaudir d’una estona de l’ajuntament de Cubells (973 45 90 d’esbarjo i cultura com de la gastrono- 05) o bé consultar la seva pàgina web mia dels nostres restaurants, amb la in- (www.cubells.net) tenció que se sentin en tot moment com si estiguessin a casa seva”. Així mateix, l’alcalde afirma: “Ens fa molta il·lusió que un fet tan important en la vida de Ramon Giribet cadascú, com és el matrimoni, el rea- Josep Roqué

En el cartell anunciador de la Fira podem veure la postal de Cubells

15 la Palanca Des del País dels Pirineus Ara que tinc vuitanta anys...

l passat dimarts dia 22 del mes d’Andorra una nit de Reis de la dèca- E d’octubre d’aquest any del Se- da dels cinquanta del passat segle, tra- nyor 2002, a les cinc de la matina- vessant al dret per sobre la Farga de da, aquest pobre penitent va acom- Moles, proveït no pas de passaport plir l’edat de 80 anys, que ja són sinó de passamuntanyes, fet puntual anys i ja són panys. que va marcar pregonament el futur La dita i personal efemèride m’ha de la meva vida. fet recordar la lletra d’aquella vella Dic que la meva arribada al santua- cançó de Joan Manuel Serrat Ara que ri andorrà va marcar profundament tinc vint anys quan l’esmentat artista, l’esdevenir de la meva vida, car en en els seus inicis de cantautor, sola- aquesta bonhomiosa terra vaig trobar ment cantava en catalana parla i quan una franca i humana acollida enmig en les acaballes de la dictadura fran- d’una comunitat que, en aquells pre- quista, la gent de la nova cançó (el tèrits temps, conservava amb tota ple- Raimon, el Pi de la Serra i el mateix nitud l’orgull del seu fet diferencial i Joan Manuel, pujaven al santuari an- l’amor a les seves ancestrals tradici- dorrà a delectar-nos a la vella sala del ons sota el lema “Val més matar un “Refugi”, a la vila d’Escaldes- home que perdre un costum”. Engordany, amb els seus cants incon- Jo, que havia estat un irredempt in- formistes, sadollats de vida i d’espe- dependentista català i que rança... espiritualment continuo fidel a tals Tal circumstància, generada per la postulats, vaig trobar en aquella corranda dels anys, m’ha fet establir Andorra de l’antigor moltes de les es- com una mena de paral·lelisme entre sències catalanes que el franquisme la lletra de l’esmentada cançó i les vuit havia robat a la meva nació d’origen. dècades que arrossego damunt les me- Per tal motiu i pel fet d’haver enaltit ves espatlles. Aquestes dècades ja la nostra comuna llengua al rang d’idi- s’han quedat endarrere en els atzaro- oma oficial, únic i no compartit amb sos senders de la meva existència, i si altra parla forana, vaig estimar aque- bé és cert que “ja no tinc la veu forta” lla terra més encara. (com en la cançó), sí que és veritat, en El vent de la vida i el repte dels nous canvi, que encara “sento bullir la sang” civil, els bombardejos d’Artesa de temps han fet taula rasa de moltes se- enfront de les humanes injustícies, el Segre (la meva vila nativa) per la “Le- culars tradicions que conformaren l’es- despotisme i la criminalització dels na- gió Cóndor”, la desfeta republicana sència de l’andorranitat, però l’esperit cionalismes a la veïna Espanya, orques- amb la benedicció del nazisme alemany d’aquesta muntanyenca terra, que en el trada amb els vells mètodes hitlerians, i el feixisme italià, la instauració d’una decurs de la seva història mai ha cone- com també davant del segrest del FC dictadura repressora que va durar més gut cap guerra, continua fort i ferm sol- Barcelona. que un dia sen- cant el mar del seu destí amb dignitat i Tampoc tinc, se pa i –com senzillesa. Tant és així que, a desgrat encara, “l’àni- En el decurs de la meva vi- no?– aquelles dels seus defectes (i dels meus, perquè ma morta”... llunyanes jor- la perfecció absoluta és una mena d’en- En el decurs tal caminada puc dir que nades de 1944 telèquia), estic joiós de poder ostentar de la meva vi- n’he vist de tots colors quan, abillat la ciutadania d’aquest vell país i jove tal caminada de “caqui” estat, vertader oasi de pau enmig d’un puc dir que com un solda- món cada dia més conflictiu, cada dia n’he vist de tots colors, car recordo de det més de la VI Agrupació de Munta- més violent, cada dia més deshumanit- forma ben nítida el derrocament del rei nya en els pirinencs indrets de zat. Alfons XII, amb la subsegüent procla- Vilamaniscle, cobríem la línia divisò- Ara que tinc vuitanta anys, més que mació de la II República espanyola. ria amb França, mentre les forces alia- mai, em sento agraït al vent del destí Rememoro, tanmateix, els fets del 6 des desembarcaven a les platges de que, una fresca nit de Reis, em va por- d’octubre de 1934 i el triomf del Front Normandia. tar a la Terra dels Valires... Popular en les eleccions del 1936... Enmig de tota aquesta mena de gar- Evoco també l’alçament franquista, buix evocador, adquireix un especial amb els serrells dolorosos de la guerra relleu la meva arribada a les Valls Sícoris

16 la Palanca Des del País dels Pirineus El sensible agraïment del Sr. Francesc Guàrdia

l passat dia 26 d’octubre va te- Francesc Guardia per testimoniar el seu E nir lloc, a la nostra ciutat, un agraïment envers tots aquells que s’in- simpàtic esdeveniment que va con- teressaren pel seu delicat estat de salut, centrar una gran gentada: es va ce- en uns moments crucials per la seva lebrar, de forma col·lectiva, el 75è existència, feliçment superats. aniversari del bon amic Francesc El Francesc, pal de paller de la saga Guardia i Veciana, i a l’ensems la dels Guàrdies –coneguda tanmateix seva feliç recuperació després d’una pels vells artesencs amb la denomina- llarga malaltia (venturosament supe- ció de “Cal Serafí d’Alós”– i pregona- rada). ment vinculat en el decurs dels anys i L’homenatjat, persona sensible i dels panys amb la nostra ciutat, ha es- Satisfet, estava el Francesc agraïda, per tal de regraciar l’interès de tat en tot moment i a tothora un indus- molts dels nostres conciutadans envers trial dinàmic, actiu i emprenedor. Així el seu estat de salut en els difícils mo- no és d’estranyar que, davant d’aquest ments escolats, va voler deixar ben pa- gest d’extrema sensibilitat, els seus lès el seu reconeixement invitant tota amics i clients acudissin a l’homenat- una legió de familiars, amics i clients a ge com les mosques a la mel. un multitudinari àpat. Alguns van ve- A l’hora del cafè, l’amfitrió va adre- nir de la ciutat dels Tres Castells i els çar unes paraules d’agraïment a la nom- altres dels més diferents indrets de la brosa assistència i un grup de familiars nació catalana i l’estat espanyol. Tots va cantar en son honor una tonada amb ells es donaren trobada en el vast re- la música de “Clavelitos” i amb una lle- cinte de la serradora Guàrdia, radicada tra adient a la vida de l’homenatjat. “A la taula i al llit, al primer crit” a les rodalies de la ciutat, al mateix peu Com a cloenda, foren molts els que del monticle de Calivent. ballaren a tort i a dret al so d’un grup Al conjur de tal reclam, unes 400 musical... persones (quasi res!) acudiren al lloc Si val més una imatge que mil pa- esmentat on, al trenc del migdia, va ser- raules, el gràfic testimoni que acompa- vir-se un suculent tiberi, composat pri- nya aquest comentari es constitueix en mordialment per pollastre, carn de xai, una evident demostració de la gran in- llonganissa i botifarra a dojo, cuinat tot cidència popular que assolí l’acte rei- a la brasa en unes gegantines fogaines terat. alimentades amb llenya d’alzina i amb Felicitats, amic Francesc! uns suculents cargols per acabar de fer el pes. No cal pas dir que com a com- Sícoris L’amfitrió, Francesc Guàrdia, en el seu parlament plement –panxa plena no fa pena– no va mancar-hi ni la cervesa, ni el xarel- lo del vinyar de Baldomar, ni el cava corrent abundós, ni un excel·lent cafè, ni els licors de tota mena... És a dir, fou un vertader “festallot” amb tots els ets i els uts. Si tot lo anterior sabés a poc, la ma- teixa climatologia va voler-se sumar al comentat esdeveniment popular: un sol fort i potent va lluir durant la jornada, realçant aquest banquet en plena natu- ra, amb la temperatura suau i blanera, sense que ni un núvol ni la temible boi- ra s’albiressin sobre els cels artesencs. Agafant el bou per les banyes de l’avinentesa, volem remarcar aquesta lloable, sensible i insòlita forma de pro- cedir que va emprar el vell amic Unes 400 persones assaboriren les delícies d’un excel·lent àpat a la Serradora del Guàrdia

17 la Palanca Opinió D’un passat rutinari a un present imprevisible

ot començà quan, ara fa uns me- que es van encavalcant les unes amb hem trobat que ens ha deixat a l’altra T sos, ens arribà el moment. Ja no les altres i que fan que la vida de l’uni- punta de la ciutat? I encara gràcies si servien un “què et sembla si…” o un versitari, en concret el novell, estigui sabem on estem! ¿Quants ens hem dis- ”tu creus que jo serviria per…”, ens plena de sorpreses inesperades i que el posat a pujar unes escales mecàniques tocava prendre una decisió, i no una dia a dia sigui completament diferent a que baixaven o viceversa, trobant-nos com qualsevol altra, sinó la que mar- l’anterior. cara a cara amb la persona que les esta- caria la direcció que els camins del Un bon exemple seria el fet d’elegir va utilitzant correctament? I bé, el gran nostre futur havien de prendre… el destí on enigma del Escollir una carrera no era gens fàcil s’efectuaran Acostumats a viure en un lloc principiant… i la desconeixença d’aquest món ens ho els estudis rural, la ciutat sembla un ¿Qui ha acon- posava encara més difícil; però bé, els que, sovint, ve seguit entendre ideals mantinguts, i alguns de creats enllaçat amb el món totalment desconegut un mapa d’au- novament al llarg del nostre creixement, què s’ha esco- tobusos, metro ajudaven a tenir una certa idea sobre llit i, altres, és l’estudiant mateix qui té o senzillament de la ciutat a la prime- com ens agradaria acabar-nos de for- predilecció per una ciutat o una altra i ra? Estic segura que una gran majoria mar. Tot i que, des de l’institut, on un és aquí on comencem a caminar una es podria incloure en cada una d’aques- ambient familiar t’envoltava i la rutina mica a contracorrent. Acostumats a viu- tes preguntes, però, per sort, cada anèc- diària feia que un es sentís molt més re en un lloc rural, la ciutat sembla un dota acostuma a tenir un final còmic segur en si mateix, es veia tot com un món totalment desconegut i més enca- que provoca un lleu somriure en els somni imprecís i llunyà i l’únic que pre- ra quan un ha d’espavilar-se per si sol i nostres llavis cada cop que hi pensem. ocupava realment era el fet d’obtenir la paraula clau que, generalment, ens El domicili tampoc és gens fàcil. Hi una bona qualificació per tal de poder du més problemes és “Transports pú- ha diverses modalitats a triar i totes te- entrar al lloc escollit. blics”, quelcom tan senzill a simple vis- nen els seus inconvenients. Per exem- Ja ha passat un cert temps des de l’úl- ta i que resulta tan enrevessat utilitzar ple, una residència; on els àpats hi són tim cop que vàrem travessar les portes correctament. assegurats però ens hem d’acostumar a de l’IES, però no el suficient per poder ¿Qui, en els seus primers dies, no ha fer la nostra vida diària dins d’una ha- afirmar que queda molt enrere. Els re- passat la targeta del metro o l’autobús bitació, no precisament de grans dimen- cords encara es mantenen recents i és a l’inrevés, tot esverant-se immediata- sions, a vegades individual, altres com- ara, després de vivències i peripècies, ment i donant les culpes al revisor tot partida; quan generalment, abans, ocu- quan s’enyora i es valora tot el que ens pensant-se que li ha venut una targeta pàvem tota la casa i ens hi movíem envoltava llavors. Són aquests entre- falsa, mentre que la màquina fa un tim- àmpliament! bancs els que fan que sembli que entre bre estrepitós i alarmant? ¿Quantes ve- Els més atrevits optem per un pis aquells dies i l’avui hi hagi una gran gades ens hem assegut a l’autobús, es- d’estudiants, quelcom que sona molt distància. Un abisme ple d’anècdotes perant impacients arribar a casa, i ens atractiu a simple vista però que té les

18 la Palanca Opinió seves particularitats. El seu gran avan- Ara que ja sabem on viure, amb qui Però aquesta imprevisible i agitada tatge és la possibilitat de gaudir d’una i com arribar-hi, cal conèixer una mica vida, per sort, no es duu a terme els set gran llibertat d’horaris i moviments, com serà el lloc on es passaran la ma- dies a la setmana, sinó que n’hi ha un però, és clar, necessitem compartir-lo jor part d’hores diàries: la universitat. parell o tres que hi ha descans: el cap per tal de no acabar amb números ro- El primer dia un es sent tan petit i in- de setmana i, depenent dels horaris, el jos i que la soledat no envaeixi la nos- significant que té la sensació que és divendres inclòs. S’espera la seva arri- tra vida. Buscar o ser un bon company l’únic que es troba en aquestes condi- bada amb impaciència, però dur-la a de pis no és bufar i fer ampolles i sen- cions. S’arriba d’hora ja que, si els ner- terme resulta ser tota una Odissea. Cal tir-se com a casa amb els que t’envol- vis han deixat dormir, s’ha procurat fer l’equipatge, que generalment gai- ten necessita el seu temps. Cal marcar posar el despertador almenys tres ho- rebé tot és roba bruta que esperem que normes de convivència, aprendre la “mama” ens renti un cop arribem quin és l’espai privat de cadascú, En el fons un es sent com a casa, i buscar un medi de transport adaptar-se a les manies dels altres i, aquell nen que surt amb èxit adaptable als nostres horaris. sobretot, saber qui es dedicarà a les L’Alsina Graells acostuma a ser el activitats culinàries i neteja domès- del seu primer dia d’escola més utilitzat, i no pas per ser el més tica! Tasques que sovint cal apren- econòmic, ràpid i còmode, sinó per- dre a fer i que acostumen a repartir-se res abans per evitar arribar tard i sortir què és l’únic que arriba fins a Artesa entre els habitants de la casa de forma de casa amb el temps suficient per per- mateix i on hi trobes tots els altres com- periòdica, tot adaptant-se als seus ho- dre’s deu cops seguits. Entrem panys i coneguts amb qui conversar i raris. En el cas dels àpats, sovint, es fa sigilosament, esperant que ningú noti compartir anècdotes durant el trajecte! de forma individual per tal d’evitar con- la nostra presència i ens asseiem al lloc És clar que sempre cal agrair aquells flictes ja que les aptituds dins la cuina més discret. Comença la classe, però que utilitzen el cotxe per traslladar-se i no acostumen a destacar massa. aquest cop no hi ha divuit estudiants ofereixen la possibilitat d’anar amb ells. Altres tenim familiars que estan dis- amb qui s’ha compartit classe i taula El cap de setmana passa volant, gaire- posats a acollir-nos, oferint-nos com- any rera any. Superen aquesta xifra i bé sense adonar-nos-en, i el diumenge partir casa amb ells. Així doncs, diguem totes les cares són noves. A més a més, toca preparar-se –altre cop– pel viatge; que seria una mena de barreja entre re- sembla que tots es coneguin entre ells però amb una única diferència: la bos- sidència i pis d’estudiants, ja que no ens així, com al professorat i el temari. De sa està plena de roba totalment neta i hem de preocupar pels àpats però es- sobte, tenim un dubte. Bé, més ben dit, de recipients amb menjar. tem lligats als seus horaris i el grau de un després de l’altre, i l’única solució Mentre ens allunyem, mirem el què llibertat està força condicionat, tot de- possible és dirigir-nos al company as- anem deixant enrera amb malenconia i penent de la confiança i respecte que segut a la vora. Comença una conver- una certa mirada d’emoció als ulls. És hi hagi. A més, s’ha de col·laborar en la sació amb ell i per fi descobrim que està cert que ens espera una setmana plena neteja de l’habitatge i aprendre a conviure igual o més perdut. I no només ell, sinó de noves experiències, però enrera que- amb algú que abans vèiem de tant en tant, també el que està assegut al darrere, i da el que abans formava part dels al- en trobades familiars i, ara, resulta que el de dues taules endavant, i el de la tres cinc dies de la setmana: casa, fa- esdevenen els propis companys de pis. punta... En el retorn cap a casa, un lleu mília, escola, amics, hobbies... Sembla somriure se’ns di- mentida com ha canviat tot en tan poc buixa al rostre i a la temps; allò que veiem com a present i ment només hi apa- rutina diària ha passat a formar part, reix una frase: ”He exclusivament, d’un passat que mai fet un amic, he fet més tornarem a reviure; i el que teníem un amic!”. En el com a futur llunyà i incert forma part, fons un es sent com ara, del nostre present imprevisible! aquell nen que surt amb èxit del seu pri- mer dia d’escola. Judit Orpinell Diaz

19 la Palanca Parlen les Entitats Cloenda de la temporada sardanista 2002

Sopar de Germanor El dissabte 21 de setembre va tenir lloc al restaurant Cal Forcaire el sopar de germanor dels Amics de la Sardana, com a cloenda d’aquesta temporada sardanista. La trobada va aplegar 42 persones i durant el sopar es va escollir per vota- ció dels assistents la Pubilla i l’Hereu de la Sardana d’Artesa: la Palmira Reig i el Jaume Sala, als quals es va fer entrega d’unes bandes que van poder lluir en la sardana que es ballà com a fi de festa.

Els Amics de la Sardana al CoCo de Banyoles El diumenge 20 d´octubre els Amics de la Sardana vam fer una sortida a Banyoles. Durant el matí vam gaudir d´una visita guiada de l´Escola de Na- tura que començà a la font Pudosa, font natural d´aigües sulfuroses medicinals, on antigament hi havia un balneari. A partir d´aquí vam començar una ruta que ens va portar a l´estanyol de la Cen- dra i a l´estanyol del Montalt. La guia ens va mostrar la vegetació de la zona, i ens explicà com es van formar els es- tanyols a base de filtracions subterrà- nies, i com el conjunt d’uns quants va donar lloc a l´Estany. Després de dinar al restaurant La Carpa vam fer una passejada amb el tren pinxo des de l´Estany fins al barri vell, acabant a la plaça Major, on du- rant la tarda va tenir lloc el CoCo: Com- petència de Cobles, audició-ballada en què van participar quatre de les millors cobles de Catalunya: Principal de la Bisbal, Sant Jordi, Selvatana i Ciutat de Girona, competint entre elles per veure quina ho feia millor a votació del nombrós públic assistent, en les se- güents modalitats: sardana per escoltar, sardana d´estrena, sardana obligada i sardana per a ballar. A les onze de la nit arribàvem a Artesa molt satisfets després d´un solejat dia d’excursions i sardanes, i amb ganes que l’any vinent la nostra dansa ens dugui a un o altre lloc de les terres catalanes.

Amics de la Sardana d’Artesa de Segre

21 la Palanca Tema del Mes Ha mort Jaume Cardona

l passat 20 de novembre va cions generals, i assolí acta de dipu- E morir Jaume Cardona i Vila, tat al Congrés. després de més de quatre anys de En les eleccions generals de 1996 lluita amb un càncer. Cardona és fou escollit, de nou, senador. Va un dels personatges més impor- exercir de portaveu adjunt de CiU a tants que hi ha hagut mai a casa la Cambra Alta fins el 30 de novem- nostra. Aquest metge i polític bre de 1999, dia en què va ser elegit (Unió Democràtica de Catalunya) Vicepresident primer del Senat es- va ser alcalde d’Artesa de Segre, panyol, en substitució de Joan Rigol. senador i diputat a Madrid, presi- El març de l’any 2000 va ser esco- dent del Consell Comarcal de la llit, per quarta vegada, senador a Noguera, vicepresident del Senat... Madrid. Actualment ocupava el càr- rec de secretari quart de la Mesa del Dades biogràfiques Senat. Jaume Cardona i Vila va néixer a Durant els vuit anys que Jaume Artesa de Segre el 1942. Es va lli- Cardona va ocupar l’Alcaldia cenciar en Medicina a la Universitat d’Artesa va aconseguir dotar de de Saragossa i va exercir de metge moltes infrestructures els pobles de capçalera a Artesa fins l’any 1986. agregats i podríem dir que la seva Es va casar amb Elisabet Canes, ve- principal realització va ser la cons- ïna de Montgai, amb qui va tenir trucció del pavelló poliesportiu. quatre filles, la Maria, la Sílvia, la Deixant a part la resta de càrrecs Natalia i l’Elisabet. Actualment te- En el seu despatx, ben documentat que va ocupar, ens centrarem ara nia tres néts, el Julià, el Quel i el Cesc. política es va iniciar formant part com en les seves tasques com a senador. Cardona s’implicà en la vida social a reserva de les llistes dels independents En la seva qualitat de metge, els te- d’Artesa formant part de diverses enti- “Concòrdia d’Artesencs” en les prime- mes en què havia participat més acti- tats. En aquest aspecte, va ser president res eleccions municipals democràtiques vament eren els de la sanitat en gene- del club de futbol CE Artesa durant el 1979. Mesos després, va fer-se mili- ral; però havia treballat especialment vàries temporades. Fou també un dels tant d’Unió Democràtica de Catalunya sobre l’eutanàsia, fundadors de la nostra revista La Pa- (UDC), i el 1983 accedí a l’alcaldia l’avortament, l’en- lanca, participant activament en la seva d’Artesa després de guanyar les muni- velliment de la po- edició a principis dels 80 i col·laborant cipals liderant la coalició de CiU. blació i, sobretot, les posteriorment en aquests darrers anys. El 1986 fou escollit senador a Madrid drogues. Pel que fa Fou també col·laborador durant molts per la província de Lleida, càrrec que al temps en què va anys del diari La Mañana. repetí de 1989 fins a 1993. El 1987 ocupar la Vicepresidència primera del guanyà de nou els comicis locals i re- Senat, transcriurem les seves pròpies La carrera política petí alcaldia. El 1991 entrà a l’ajunta- impressions, extretes d’una entrevista La seva vinculació amb el món de la ment artesenc com a cap de l’oposició que li vam fer aleshores: “Espero estar i ocupà el càrrec a l’altura del càrrec que em toca exer- de regidor fins el cir. Aquesta Vicepresidència no me 1999. Entre l’esperava. Estava al lloc adequat en el 1991 i 1993 va moment oportú i he d’agrair als meus ser president companys de coalició tot el seu suport”. Consell Comar- Va ser, en definitiva, un polític tre- cal. També fou ballador i entusiasmat amb la seva fei- president de la na: “La política em va enganxar tant Intercomarcal que vaig deixar la meva professió”. La d’Unió a Lleida i seva manera de ser, però, li ocasionava diputat a la Di- alguns maldecaps, com ell mateix ens putació de havia reconegut: “De vegades, aquest Lleida. El 1993 apassionament em fa tenir mal caràc- encapçalà la llis- ter”. Cal remarcar també la gran esti- ta de CiU a mació que sentia per les persones més Primer Consistori presidit per Jaume Cardona (1983) Lleida a les elec- properes: “He d’agrair a la meva famí-

22 la Palanca Tema del Mes lia i als meus companys el seu suport sonalitats, que en els bons i mals moments”. van voler acom- panyar la famí- L’últim adéu lia. A més de les Una vegada coneguda la notícia de la autoritats locals i mort del senador Cardona, la vida quo- comarcals, així tidiana d’Artesa es va veure trasbalsa- com de molts al- da durant uns dies pels sentiments i pels caldes de les ter- esdeveniments. Mentre la família rebia res de Lleida, gran quantitat de mostres de condol, entre ells Antoni procedents d’arreu; el món polític lo- Siurana; del Se- cal, català i estatal va voler demostrar nat hi van assis- també la seva solidaritat. tir el seu presi- Pel que fa a l’Ajuntament d’Artesa, dent, Juan José la senyera va onejar al balcó de la casa Lucas; l’ex- consistorial durant tres dies, a mitja asta presidenta, i amb un crespó negre. A més, la nit Esperanza Aguirre; els membres de la del dijous va tenir lloc un ple extraor- Mesa, i fins a una cinquantena de sena- dinari amb l’assistència de tots els re- dors i senadores. Pel que fa a la famíla gidors i regidores, on es va aprovar una política de Cardona, els dirigents moció de condol a la família i de reco- d’UDC estaven encapçalats pel seu lí- neixement a la figura de l’exalcalde. der, Josep A. Duran i Lleida; el presi- El divendres, abans del funeral, el dent del Parlament, Joan Rigol; i els president i tots els membres de la mesa consellers Espadaler i Pelegrí. També del Senat van lliurar personalment a es va comptar amb la presència del por- la vídua la Medalla d’Or del Senat, taveu de CiU al Congrés, Xavier Trias. màxim guardó d’aquesta institució. El cant dels ocells, cantada per la Per la seva banda, el comitè de go- Sílvia –una de les quatre filles de vern d’Unió Democràtica de Catalunya Cardona–, va donar pas a la missa, que va fer entrega també de la Medalla de va ser presidida pel pare Domènec, Plata del partit, que s’atorga als mili- franciscà amic del difunt, i concelebra- tants amb més de 25 da pel rector d’Artesa, Mn. Pere, i pels anys d’antiguitat. mossens Fenosa i Moncunill. En aca- Pel que fa a la bar la cerimònia es va interpretar l’him- cerimònia religio- ne nacional de Catalunya. sa, celebrada a Posteriorment, les restes de Jaume l’església parro- Cardona van ser incinerades. quial d’Artesa, cal destacar la nombro- sa assistència de gent i la presència de Text: La Palanca destacats dirigents polítics i altres per- Fotos:Arxius La Mañana i La Palanca A dalt: Lucas, Trias i Duran Lleida, lliurant la Medalla d’Or del Senat i la Medalla de Plata d’UDC. A la dreta: la família va rebre nombroses mostres de condol; passant per davant de l’Ajuntament d’Artesa. A baix: Duran Lleida i Pelegrí portant el fèretre; imatge del funeral

23 la Palanca Tema del Mes

Una oposició contundent i tenaç

Des de la meva condició d’actual redactor de La Palanca i d’exregidor de l’ajuntament d’Artesa, penso que puc contribuir a completar el reportatge que aquest mes dediquem al difunt Jaume Cardona des d’una altra perspectiva, amb tot el respecte que em mereix la seva memòria. Durant el període 1991-1999, en què vaig ser regidor d’ERC i participava de les responsabilitats de l’equip de govern municipal d’Artesa, el Jaume va formar part del grup majoritari de l’oposició (CiU), del qual en va ser el portaveu els quatre primers anys. Vam coincidir, doncs, en dos fronts oposats, políticament parlant. He d’aclarir, però, que no vaig viure l’experiència contrària, és a dir, amb ell a l’equip de govern i ERC a l’oposició. Amb la perspectiva del temps, un s’adona d’aquelles coses en les que probablement ens vam equivocar uns i altres i que ara ja no tenen remei perquè no es pot fer marxa enrere. Tot va començar amb la campanya electoral de 1991, en què nosaltres (ERC) vam ser molt crítics amb els 8 anys anteriors del Jaume com a alcalde. Crec francament –és una opinió personal que algú potser no comparteix– que això va marcar notablement les relacions posteriors. Efectiva- ment, les nostres propostes i les seves ofertes de col·laboració no van arribar a prosperar sinó en comptades ocasions, com en el cas de la Residència per a la Gent Gran. Durant aquests 8 anys (del 91 al 99), el Jaume no sempre podia assistir als plens ja que, a vegades, les seves obligacions com a senador li dificultaven la compatibilitat amb les sessions que nosaltres vam voler posar en dilluns. Pel que fa a aquesta decisió, també he de dir que sovint va ser motiu de controvèrsia i només afegiré que es tractava d’una simple qüestió de preferències argumentades. Ara bé, quan hi era, es notava. Sempre hi havia algun punt de l’ordre del dia (un o més) que eren motiu de la seva especial atenció. Resultava evident que se’ls havia preparat a consciència: actes antigues sobre el mateix tema, legis- lació relacionada, recordatori del programa electoral, al·lusions a comentaris fets per l’alcalde Campabadal o algun regidor de l’equip de govern... Les seves intervencions acostumaven a ser llargues i ben argumentades. Sovint, però, no en tenia prou amb el primer torn de paraules i tornava a intervenir en un segon; i quan aquest s’esgotava, sol·licitava intervenir per al·lusions si la situació ho requeria. En definitiva, teníem davant nostre un polític amb majúscules, amb 8 anys d’experiència a l’Alcaldia d’Artesa i 6 com a senador a Madrid. En alguns moments et feia sentir com si realment estiguéssim en un petit parlament i te n’adonaves que aquesta persona havia trobat la seva veritable vocació –la política– i que la vivia en tot moment. Tot i ser la seva una oposició contundent i tenaç, els dos “mandats” municipals en què vam coincidir al consistori constitueixen una vivència que va despertar en la resta de molts dels que hi érem una certa admiració, tot i les discre- pàncies, i un gran respecte cap a la seva persona. Per altra banda, personalment tinc la certesa que, malgrat les seves crítiques en algunes de les meves actuacions, també jo comptava amb el seu respecte. Així m’ho fan pensar alguns fets puntuals. Per acabar, explicaré que he volgut remarcar la paraula “mandat” en el paràgraf anterior per tal d’explicar una de les petites lliçons del Jaume que no oblidaré. En una ocasió, no recordo quan, va sortir a la conversa l’expressió “legisla- tura municipal” en referència als quatre anys que hi ha entre eleccions i en què es governa un municipi. Al Jaume li va faltar temps per aclarir-nos que un ajuntament no pot aprovar lleis (legislar), tot i que sí pot elaborar normes i ordenan- ces. Per tant, possiblement resultaria més correcte utilitzar una altra expressió, com ara “mandat municipal”.

Ramon Giribet i Boneta

Nota d’agraïment La família Cardona-Canes agraeix el suport i les mostres d’estima als qui ens varen acompanyar els últims dies de la vida del Jaume. Agraïm profundament l’afecte i el recolzament que ens heu fet arribar després de la seva mort.

24 la Palanca Tema del Mes

El Jaume i La Palanca

Sempre ens sorprèn la mort i més quan ve propera i de manera ines- perada com va ser els cas del Jaume. Malgrat la malaltia que l’ana- va minvat durant els últims mesos, ell era un home ple de vitalitat, de projectes i d’activitats per a dur a terme. Com algú va dir, va ser una mort a deshora; ja que no solament va deturar la seva vida, sinó també moltes coses que li quedaven per fer. De fet, ha estat el polític més important que ha tingut mai Artesa i que amb la seva carrera al servei de la societat ha portat més lluny el nom del nostre municipi. De l’Alcaldia d’Artesa a diputat i sena- dor a Madrid, passant per la Diputació de Lleida, la Presidència del Consell Comarcal de la Noguera i, com a càrrec polític, la Presidèn- cia de la Intercomarcal d’Unió Democràtica de Catalunya a Lleida. Realment ha posat el llistó molt alt. Juntament amb altres companys, va ser un dels fundadors de la nostra revista, on va col·laborar durant els primers anys, que eren els més difícils. Encetàvem un projecte de muntar una revista local i comarcal, que ningú no tenia ni idea de com podia anar. Entre tots ho vam fer tot; però, si em permeteu, diria que ell va fer una mica més que els altres, perquè, a més d’encomanar-nos el seu entusias- me, es va encarregar de coordinar que cadascú ocupés un lloc espe- cífic, encara que tots hi vam col·laborar. En aquells primers anys (La Palanca va néixer a finals de 1981), encara que feia de metge i començava amb la política, coordinava i aportava idees i hores de feina com ningú. No cal dir que era una persona compromesa amb la societat: una persona que es treu la carrera de medicina i després fa una carrera política tan brillant com la seva, havia de sentir la vocació de servir els altres. Més recentment, des de gener del 2000, va tornar a col·laborar amb La Palanca durant gairebé dos anys amb una secció anomenada Des del Senat, on ens parlava de qüestions de política general vistes des de primera línia. El seu darrer article es va publicar l’octubre de 2001 i tractava de la Llei d’Univesitats. Com a company era molt treballador, bon psicòleg, amb dots de comandament i d’organització, amic dels amics, amb les idees molt clares, ordenat amb els papers i bon polemista. No se saltava mai un debat en grup, on lluïa la seva habilitat natural i el treure-li la punta als diferents enfocament de la mateixa qüestió. Aquest tarannà tan personal li havia portat detractors, com a tothom, però dins d’aquest adversaris ocasionals n’hi havia que en el fons l’admiraven. Les seves aficions personals eren, com hem dit, la vocació per la medicina i la política; a més de llegir i escriure (com a eines bàsiques de la comunicació), el futbol (va ser President del CE Artesa i, anys enrere, jugador), un bon sopar xerrant o una reunió nocturna amb gent... Li agradava treballar de nit, estimava per damunt de tot la seva terra, el seu poble, els seus amics i, molt especialment, la seva família, que havia fet el nucli central de la seva vida. Per a ell, la seva casa amb les seves tasques inacabables era tot el seu món, el seu castell. Acabem amb unes paraules amb les quals li agradava cloure de vegades les seves aparicions en públic: “Ara diguem: ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”.

Bartomeu Jové i Jové

www.lapalanca.arrakis.es RÀDIO 91.2 FM 973 40 11 58 (contestador automàtic) 91.2 FM ARTESA alanca [email protected] P 25 la Palanca La Pàgina de l’IES Els Planells La vida a pagès contada per dues dones

quest mes us presentem un tre- vellesa; i en cadascuna d’elles he con- Pel que fa a la mecanització, es pot A ball de recerca força diferent dels tat els fets més transcendentals a partir afirmar que en aquest aspecte la vida a que us havíem presentat fins ara. de la memòria històrica tot fent relació pagès ha millorat notablement. L’ex- Volem mostrar-vos com, gràcies a les amb el context polític. pressió “treballar de sol a sol” ha pas- fonts orals, podem conèixer la nos- Aquest treball es basa en fonts pri- sat a la història, la nova tecnologia ha tra història més recent, la que més màries orals i pretén reflectir totes les permès millorar el nivell de vida dels ens identifica i de la que, com a habi- tasques que havien dut i duen a terme pagesos. tants en el medi rural que som, més les dones en la pagesia, ja que la vida a Temps enrera, la pagesia vivia feliç, n’hauríem de saber. pagès sempre ha estat vista des del punt sense cap preocupació. Vivien del que El treball es titula La vida a pagès de vista dels homes, i no s’ha donat conreaven a les seves terres. De la ter- contada per dues generacions de do- gaire importància a les tasques que han ra n’obtenien verdures, la fruita i el ce- nes i ha estat realitzat per Griselda realitzat i realitzen les dones en el món real. I amb aquests aliments i els ani- Andreo i Besora. Ella mateixa ens en rural. fa cinc cèntims. En realitzar aquest tre- L’expressió “treballar de sol a sol” “He triat aquest treball perquè la vida ball de recerca he tingut a pagès és un tema que m’interessa. El l’oportunitat de conèixer ha passat a la història en el món de motiu és que, fins ara, he viscut sem- les vivències de dues ge- la pagesia pre en un ambient rural, i he anat ve- neracions i he pogut ient els canvis que ha sofert i que enca- comprovar l’evolució que ha sofert mals que tenien als corrals en tenien ra estan succeint a la pagesia. Cada ve- l’agricultura en un determinat període suficient per viure. L’únic que havien gada la maquinària, la manera de con- de temps. A partir d’aquí he pogut res- de comprar era la roba. Es conforma- rear... va evolucionant cap a millor, per- pondre la qüestió (o hipòtesi) en què es ven amb poca cosa, ells només neces- què augmenta la rendibilitat. Les rela- basava el meu treball: En quins aspec- sitaven la seva terra per autoconsumir- cions socials, les estructures familiars i tes ha millorat o empitjorat la vida a se i la seva llar. La vida era més dura, el cens demogràfic dels pobles també pagès? però tot era molt més senzill. han canviat profundament. Per tal de respondre aquesta pregun- La història de la senyora Leonor Tor- El fet de residir a pagès i d’haver ta, m’he basat més en la mecanització ra i Folch també mostra que temps en- escoltat les vivències de la gent més del camp, però també he tingut en rera sabien divertir-se. Cada masia or- gran m’ha portat a voler conèixer com compte la manera de viure. ganitzava les seves festes i es feien unes vivien els meus avantpassats, i ho he El treball al camp ha fet un gir de grans festes majors. L’únic element que volgut comparar amb el present, per tal 180 graus i ha passat del carro i la mula no hi podia faltar era l’acordió. d’establir una comparació entre les dues al tractor i la carreta, de sembrar amb Tot plegat, doncs, ens demostra que, generacions. el cabàs a la sembradora d’alta preci- si bé la vida a pagès ha millorat nota- El meu treball està format per dues sió, de segar amb la falç i la dalla a fer- blement pel que fa al comfort, sense històries novel·lades que corresponen ho amb recol·lectores amb aire condi- tants cotxes, ni discoteques, ni televi- a dues generacions a pagès diferents, cionat, equip de música i comanda- sió, ni res de tota aquesta modernitat la història de la senyora Leonor Torra i ments que són autèntics ordinadors i que tenim, també sabien viure i passar- Folch i la de la seva filla Ramona que ni els nostres pares ni nosaltres s’ho bé.” Besora i Torra. mateixos no ens havíem pogut arribar La història de cadascuna d’elles l’he a imaginar, fins al punt que un jornal dividida en les etapes fonamentals de de recol·lectora equival a 160 jornals la vida: infància, joventut, maduresa i de peó. IES Els Planells

27 la Palanca Cartes a la Redacció Recordant la xemeneia del Senill

Un dels més bonics símbols del nostre treballar en la construcció de la xeme- poble ha desaparegut no fa pas gaire, neia amb el paleta Josep Marsol (Bepeta amb motiu del seu enderrocament. Em gran), un gran mestre d’obres del nos- refereixo a la simpàtica xemeneia que tre poble, que va ser el creador d’aque- existia a l’antiga teuleria del Senill, la lla gran construcció, en la qual va tre- qual s’havia constituït –des de feia molt ballar també el seu difunt nebot, temps– en un signe identificatiu de la l’Antoni Ribes (Tonyet). nostra ciutat. Jo, que he estimat i estimo profun- El seu enderrocament em va produir dament el meu poble natiu, he sentit en una forta impressió per la manca de el fons de l’ànima la desaparició sensibilitat demostrada per les nostres d’aquest altre símbol artesenc que sem- autoritats, que han estat incapaces de blava saludar tota aquella gent que a la salvar aquella magnífica obra i de con- nostra Artesa arribava. vertir aquell indret en una àrea d’esbar- Com he dit abans, crec que el nostre jo i de repòs –amb quatre bancs, una Ajuntament no va fer allò que hauria verda gespa i quatre fanals– al voltant hagut de fer per a salvar l’esmentada i d’aquella enyorada xemeneia. singular xemeneia, de la qual els Jo, que he treballat honradament en artesencs de soca-rel tan orgullosos diferents activitats, recordo els llunyans n’estàvem. anys cinquanta del passat segle, quan Un artesenc de soca-rel. feia de manobre. Vaig tenir l’orgull de Ramon Camats i Solé

Fila 69 Miky Motta, un home i un destí

Volant cap a Rio – Flyng down to Rio El director Miky Motta ens sorprèn amb Coproducció catalano-brasilenya, un thriller musical que narra la història 2002.Dirigida per Miky Motta, amb d’amor entre una immigrant i un curtit Marcia Ribeiro. Estrena mundial el pro- sindicalista. Entre La sal de la terra i per 7 de desembre de 2002. Somriures i llàgrimes, la pel·lícula, dura en alguns moments, en altres esdevé una comèdia. L’actuació de la protago- nista, Marcia Ribeiro, aconsegueix cop- sar l’atenció dels espectadors. Ha fet córrer rius de tinta la relació paral·lela entre director i actriu. En al- guns moments es pensà que el rodatge acabaria donant un film X, en altres que Pujant per la roja catifa del Festival de Cannes amb l’actor acabaria a comissaria. No és res d’es- protagonista de El pare de la Ginna tranyar que tant Vanity fair com Hollywood review publiquessin en por- tada el seu proper enllaç. Des d’aquesta columna ens agrada- ria afegir-nos a la legió d’admiradors i desitjar-los: MOLTES FELICITATS!

Les Ànimes Nocturnes ataquen de nou

El director Miky Motta i el productor Bartholomy Young recollint el premi del Fes- tival de Cinema Fantàstic i de Terror de Sitges per la pel·lícula El maquinista i la general. Destacada actuació de Toko Tan en el paper de brivall

28 la Palanca Partits Polítics El Mingo, alcaldable per ERC

l passat divendres 15 de novem- ERC es troba al capdavant del go- E bre, l’Assemblea Local d’ERC vern municipal d’Artesa des de 1991, d’Artesa de Segre va escollir Domènec amb el Jaume Campabadal com a al- Sabanés i Porta –conegut amb el nom calde. Aquest ja ha manifestat repeti- de Mingo– com a cap de llista a les dament a l’opinió pública la seva vo- properes eleccions municipals. luntat de no presentar-se a la reelecció Prèviament a aquesta assemblea ex- una vegada acabi el mandat actual (se- traordinària, el 29 d’octubre s’havia ran 12 anys com a alcalde) i, amb el reunit l’Executiva Local per tal de rea- Mingo, ERC aposta per un relleu amb litzar una proposta al conjunt de la mi- garanties. L’opinió majoritària de la litància. Atesa la predisposició del Min- militància –ens consta també que de go i la confiança que tothom li té, l’Exe- molta gent– és que la seua demostrada cutiva va decidir proposar-lo com a capacitat de treball, el seu entusiasme candidat a alcaldable per ERC. pel municipi d’Artesa i l’experiència En l’assemblea del dia 15 es va acumulada en el govern municipal des comptar amb la presència de més de la de 1995 (des de 1999 com a primer ti- meitat de la militància de la Secció nent d’alcalde), el fan un candidat Local d’ERC, la qual va votar a favor excel·lent, no solament de cara al nos- de la proposta en un percentatge cor- tre partit, sinó també pel nostre muni- responent al 75%, atès que es va pre- cipi, que és el més important. sentar un altre candidat (avalat pel 25% A partir d’ara, doncs, ens esforçarem de militants, com marquen les normes per aconseguir una vegada més una del partit). Una vegada aprovat el cap candidatura idònia per a continuar tre- de llista, es va procedir a votar la cons- ballant per Artesa amb força i il·lusió, titució d’una Comissió Electoral, que com hem fet sempre. estarà formada per set persones i serà El proper mes de maig, el poble tin- encapçalada pel mateix Mingo. Aquesta drà la paraula. Comissió és l’encarregada, a partir d’ara, de confeccionar una llista per a ser presentada a les eleccions munici- pals del pròxim mes de maig amb les Esquerra Republicana de Catalunya màximes garanties d’èxit. Artesa de Segre

Nota de condol la Palanca La Secció Local d’ERC Us obsequia amb un còmic d’Artesa de Segre vol expressar públicament el seu més sincer Amb la revista d’aquest mes, us regalem condol a la família de Jaume el número zero de Cardona i Vila, exalcalde d’Artesa i senador, amb el qual El Còmic compartíem la inquietud per la política i per les qüestions soci- de la premsa comarcal als, malgrat no coincidir plena- ment en els plantejaments. Així Historietes, caricatures, tires, acudits... mateix, vol fer extensiu aquest condol a la família política Setze pàgines, a tot color, amb la vida i el d’UDC. país vistos pels il·lustradors i guionistes de la premsa comarcal.

Esquerra Republicana de Catalunya Una publicació editada per la Fundació Artesa de Segre Privada Catalana de la Premsa Comarcal.

29 la Palanca In Memoriam En memòria de Josep Solans i Vilà

dels anys i els panys, va servir a la seva que el Miquel fou un magnífic porter, nombrosa clientela de la nostra ciutat i amb una classe extraordinària que el va comarca el bàsic element; però ja feia catapultar a vestir la samarreta del alguns anys que el difunt havia deixat Sabadell, primer, i si mal no recordem el dit i artesanal ofici i la fleca en qües- de l’Atlètic de Madrid, després, a la 1a tió romania tancada. Divisió. Rememorant la “saga dels Xons”, di- Altrament, direm que el difunt Josep rem que el patriarca de la família, el era un gran pessebrista. En el transcurs Miquel del Xons –bona persona i gran del cicle de festes nadalenc, any rere fumador de caliquenyos–, havia osten- any, amb la molsa, els boixos del Cas- tat el càrrec de Jutge de Pau de la nos- tellot, les obligades i tradicionals figu- tra ciutat amb honestedat i eficiència res i altres complements, engiponava durant molts anys, tot i alternant la seva uns magnífics pessebres que havien tasca de flequer amb el referit càrrec. I guanyat en ocasions diverses el Con- tant fou així, que els vells artesencs el curs de Pessebres casolans de la nostra recordem com a persona amant de la ciutat. concòrdia i de les amigables composi- El vent de la vida i de la mort s’ha cions. emportat per sempre més el finat Josep El dia 14 de novembre d’enguany –la Durant la seva joventut, els tres ger- Solans, tot i deixant com a petjada del mesada més fosca de tota l’anyada– ens mans havien practicat l’esport del fut- seu pas per aquesta falaguera vida l’es- digué adéu-siau, a l’edat de 86 anys, el bol defensant els colors del CE Artesa tela d’haver estat, en tot moment i a tot- que en vida fou el bon amic Josep So- amb tot l’entusiasme. Relacionat amb hora, un amant espòs, pare i avi; i a l’en- lans i Vilà. aquesta faceta de les seves vides, di- sems un bon artesenc, un gran barcelo- El finat era l’hereu de la vella casa rem que el primogènit Josep, conegut nista, amic dels amics i de tothom. Per pairal artesenca de “Cal Xons” –cone- per la nostra gent com el “Pauet del tant, un home bo en tota l’extensió de guda també amb el nom de “Ca la Xons o de la Llucieta”, havia estat un la paraula. Llucieta”– i era a l’ensems el darrer dels defensa fabulós, enèrgic i contundent. Rebin els seus familiars l’expressió fills barons, ja que els altres dos ger- En el transcurs del seu servei militar, del nostre més sentit condol, que és el mans l’havien precedit en l’obligat vi- com a soldat d’artilleria a Ourense, ha- condol de tota la nostra comunitat, com atge etern, quedant només la Teresina via defensat els colors de la dita ciutat va quedar palès en el seu multitudinari com l’única existent de la dita germanor. gallega a la 2a Divisió espanyola. L’Àn- enterrament. La fleca de “Cal Xons”, en el decurs gel havia estat un bon mig ala, mentre Sícoris Uns ciclistes sense primes ni trofeus Dels néts a l’avi Pauet

Gairebé tots els dies, cap a quarts d’on- ens va prendre un dels companys: el Ens hem estimat molt i amb la teva sen- ze, arribàvem al Bar Segre, on fèiem el Ramonet del Bella (EPR), que en poques zillesa ens has ensenyat que el millor primer avituallament de la cursa. Tot se- hores moria sobtadament. La seva mort que queda en aquest món, quan te’n vas, guit, sortíem. Els itineraris no eren nom- ens va afectar molt i, potser més a poc a és deixar un bon record. brosos. Cap a Vall-llebrera, Anya, poc i pensant en el nostre amic, vam anar Et recordarem com el millor avi del Collfred, Alòs i Ponts. Aquest últim tots tirant. El pitjor no acaba aquí. Al cap d’un món. els dimecres, pel mercat. I així tornà- temps ens deixava l’Àngel del Boher vem cap a casa a l’hora de dinar, sense (EPR), el qual moria d’una greu malal- adonar-nos que les hores havien passat. tia. Dels quatre ja només érem dos... I fa No sempre tornàvem a casa amb les pocs dies m’ha deixat el tercer i últim Nota d’agraïment butxaques buides: bolets de mata, quan company: el Pauet de la Llucieta (EPR). era el temps; espàrrecs; i no podien fal- Així és com he quedat sol, fins que La família Solans-Ariet agraeix tar les ruelles. A aquestes, però, jo no m’arribi l’hora. Ara segueixo els ma- a tots els nostres familiars, amics vaig poder acostumar-m’hi mai. Algun teixos itineraris que havíem corregut, i a tota la gent que ens va acom- cop passaven conductors d’aquests que recordant els meus amics i esperant que panyar, les mostres d’estimació són poc amants de les bicis i ens fotien un dia puguem córrer una altra vegada en aquests dies de tristor en què uns “pitassos”... Però tots marxàvem tots junts –sense pujades ni baixades– el Pauet ens ha deixat. sobre rodes com si res. un itinerari ple de goig i sense fi. I així ho anàvem fent fins que el destí El vostre amic per sempre. David

31 la Palanca Música, Mestre! Què ens espera!

na vegada més i seguint el pas Masaluca, Granadella, U irreversible del temps, s’ha aca- Vilafranca, , bat l’estiu i amb ell també la tempo- Barcelona, Agramunt, rada 2002 de Cercavins… I quina Bellvís, Cervera, i molts al- temporada! tres llocs dibuixen part de la La veritat és que després de realitzar nostra aventura, aquest any. la nostra petita “minigira”, per dir-ho Hem tingut la sort de po- d’alguna manera, per diferents racons der trepitjar una curiosa di- de Catalunya, ens mereixem un petit versitat d’escenaris, d’entre descans. els quals tots recordarem Han estat molts els poblets i escena- aquell concert a la vila de ris que hem trepitjat i que ens han ofert Sudanell, a l’interior d’una la possibilitat de donar a conèixer la quadra!… Diferent, divertit! nostra música. Durant vint-i-vuit actu- Però d’entre tots els moments podem la “nova etapa”de Cercavins és en acions hem conegut noves cares, hem destacar la participació de Cercavins a David Mar-dones, un altre bon guitar- retrobat velles amistats i hem pogut la Festa de la Mercè, el 22 d’octubre, a rista a qui li agrada el rock-and-roll i el gaudir i compartir amb totes elles allò Barcelona; l’exitós concert a Manresa, so més dur de la corda elèctrica. que millor sabem fer: música. dins la V Fira d’Espectacles d’arrel tra- I qui ens falta?... L’Enric, és clar! La El Centre Artesà Tradicional (CAT), dicional, el passsat 1 de novembre, i per “veu” de Cercavins. a Barcelona, durant el Festival acabar la temporada, hem estat inclo- L’Enric Ros, també fill d’Artesa, ha Tradicionàrius 2002, el passat 15 de fe- sos dins el cartell del Cicle de Tardor estat un “Cercavins” durant molts anys, brer, fou el nostre primer destí i, a la “femZè”, en el pub Zè de Vilafranca però ha decidit passar el micròfon a un vegada, la presentació del nostre pri- del Penedés, el 9 de novembre. altre i continuar cantant en la intimitat. mer treball descogràfic, “La Cova del Sí, sí, ha estat un any mogut! I hi ha Moltes gràcies per haver aportat tant de Creco”, que de ben segur tots els lec- hagut també molts canvis dins la ja fa- tu a Cercavins i a nosaltres, durant tors de la Palanca, ja coneixeu. mília que som els Cercavins. aquest llarg camí. Sort. Va ser un gran concert per a En Salvador Maluquer, veí d’Artesa Així, com queda la cosa?... Doncs Cercavins i una bona injecció de moral i conegut per tots, va penjar el baix a juntament amb en Dani, en David i que ens ha servit per mostrar, arreu, el principis d’aquest any, però no sense l’Héctor, en Gerard Sala, en Bep perquè d’aquest CD: un recull d’idees, haver deixat la seva empremta perso- Muñoz, en Jaume Médico i la Meritxell notes, ritmes i emocions, anys d’il·lusió nal en la història del grup, en el CD i Freixes, som la nova cara de Cercavins. dedicats a la recerca experimental d’un en tots i cadascun de nosaltres. Poc des- Ara, satisfets del treball realitzat i segell propi. prés, vam tenir la sort de trobar l’actu- contents de la resposta que ha generat Pardines, Taüll, Lleida, Pobla de al baixista de Cercavins, en Dani en tots vosaltres (el nostre públic in- Mardones, un heavy condicional a qui us volem agraïr amb tan peculiar com ho el cor a la mà el vostre suport), és hora és el seu baix! Heu de passar pàgina i començar a pintar sentit com sona un de nou Cercavins, amb nous colors, baix de cinc cor- nous sons, nous sentiments i inexpli- des?... Val la pena! cables emocions que volem plasmar en Abans, però, s’in- les nostres cançons, de veritat actual. corporà entre nosal- Ja fa uns quants dies que hem co- tres, l’Hèctor Be- mençat a treballar i ens sobren les ga- veride, un gran gui- nes i la il·lusió de tirar endavant el pro- tarrista, un gran acor- jecte anhelat: un segon treball discogrà- dionista, un gran mú- fic. Però aquest és encara un tema que sic, però sobretot una comença a embastar-se. De moment,els gran persona que ha que formem Cercavins volem donar- donat un xic de dis- vos les gràcies per cantar amb nosal- torsió a la tradició del tres, per ballar i riure al nostre costat; grup. ja que sense la nostra gent, Cercavins L’última gran in- no tindria sentit. corporació que ajuda Fins aviat! a obrir una mica més Cercavins

32 la Palanca Música, Mestre! XV Europa Cantat – Barcelona 2003

ntre el 18 i el 27 de juliol de 2003, La manifestació més important Barcelona el Festival Europa Cantat, E Barcelona acollirà la quinzena d’aquesta federació és el Festival l’any 2003. edició del Festival Europa Cantat de Europa Cantat. Se celebra cada tres Serà el primer que se celebra en una la Federació Europea de Joves Co- anys en una ciutat diferent d’Europa, i gran ciutat, el primer que té lloc a la rals (organització coral més gran hi participen milers de cantaires d’ar- Mediterrànea i el primer del tercer mil·- d’Europa). Aquest esdeveniment és reu del món, treballant en els diferents lenni. el més important a nivell coral que tallers de música coral que es progra- Volem aprofi- s’ha organitzat mai a Catalunya, en men i actuant en concerts i en el cant tar aquest esde- la qual hi participen milers de can- comú. veniment per fer taires d’arreu del món, i del qual en Aquest festival és una gran festa co- arribar a Bar- són partíceps les més de 800 entitats ral: durant 10 dies, els participants, a celona i a Ca- corals federades de Catalunya (entre més del seu treball diari al taller esco- talunya la gran aquestes l’Orfeó Artesenc i la Coral llit amb directors de prestigi, poden moguda coral Infantil Brots d’Il·lusió d’Artesa de gaudir de concerts corals de les millors que hi ha a Segre). formacions mundials i escoltar els ma- Europa i al món, portant les millors for- teixos cors participants en concerts in- macions corals a fer concerts d’alt ni- La Federació Europea dividuals, en el cant comú, i finalment, vell, els millors directors per als tallers La Federació Europea de Joves Corals escoltar els concerts finals de tots els que es programaran amb tot tipus de és l’organització coral més gran tallers realitzats que s’hi fan. música: jazz, clàssics, música popular, d’Europa. Està formada per més de 40 òpera, sarsuela i contemporanis, a ca- organitzacions corals de diferents paï- El Cant Coral a Catalunya pella o amb acompanyament instru- sos europeus, i per centenars de corals Catalunya ha estat i és un país amb una mental o d’orquestres. i membres individuals de 50 països gran activitat coral. Actualment exis- Barcelona 2003 serà un magnífic d’arreu del món. teixen més de 800 corals que estan agru- aparador de música coral, per triar i re- L’objectiu principal que va impulsar pades en cinc federacions: Federació de menar, i l’oportunitat de conviure 10 la creació d’aquesta federació era acos- Cors de Clavé, Federació Catalana dies amb cantaires d’arreu. Un gran in- tar a través de la música i el cant coral, d’Entitats Corals, Secretariat de Corals tercanvi de cultures, una fantàstica fes- els pobles que s’havien enfrontat du- Infantils de Catalunya, Corals Joves de ta musical, un festival, també, com a rant la II Guerra Mundial, col·laborant Catalunya i Federació Catalana de Pueri clam per la Pau al món. així a la creació d’una Europa Unida. Cantores. Això es va fer realitat l’any 1961, a Totes elles, a més, coordinades a tra- Hom ho pot veure molt lluny... que Passau (Alemanya), amb la celebració vés del Moviment Corals Català ho organitzen els altres..., però realment del primer festival Europa Cantat i amb (MCC), juntament amb la Federació aquest festival que organitzem el pro- la creació de la Federació Europea de Europea de Joves Corals han consti- per juliol a Barcelona ha de ser de tots, Joves Corals (EC). tuït una associació destinada únicament començant pels cantaires de cadascuna No va ser aquesta l’única vegada que a organitzar el festival de Barcelona d’aquestes 800 corals que tenim a la música s’avançava a d’altres esde- 2003. Catalunya. Val la pena ser-ne partíceps veniments històrics. Ja molt abans de La presència del món coral a i invito a tothom, cantaires, corals i la disolució oficial de la URSS, les fe- Catalunya es remunta al segle XIX, afeccionats al cant coral i a la música, deracions corals de les repúbliques bàl- quan Josep Anselm Clavé creava la pri- a participar-hi ja sia com a voluntari, tiques formaven part, individualment, mera entitat coral catalana. Des d’ales- apuntant-se a algun dels diferents ta- d’Europa Cantat. El mateix passava amb hores, el nombre de corals i orfeons al llers, o assistint a algun dels moltíssims els antics països balcànics; i des de sem- nostre País no ha parat de créixer. Tam- concerts que hi haurà... pre s’ha comptat amb la participació de bé ha estat sempre constant tant la pre- Per fer-ho us podeu posar en contacte corals i federacions dels països de l’est, sència coral catalana arreu del món, amb l’Associació Europa Cantat XV on també s’han celebrat activitats. com la presència del món coral euro- – Barcelona 2003 (Vía Laietana, 54, peu i mundial a Catalunya: celebració 2n – 08003 Barcelona; telèfon El festival de setmanes cantant, festivals, concerts, 933196728; fax 933197436; correu Val a dir que una de les entitats funda- concursos, intercanvis... electrònic [email protected]) o bé tam- dores de la Federació Europea amb més bé podeu consultar la pàgina web http:/ clara voluntat de crear una Europa dels Barcelona 2003 /personal.telefonica.terra.es/web/ pobles, fou la mateixa Federació Cata- És per això que totes les federacions europacantatxv/. lana d’Entitats Corals (FCEC), a tra- corals catalanes ens hem bolcat amb vés d’Oriol Martorell. gran il·lusió i entusiasme a organitzar a Sergi Valls i Jové

33 la Palanca Xat Jove La dictadura de la majoria absoluta!

ora la llei de qualitat, volem llibertat!!!! empitjori l’ensenyament... que torni a la prehistòria, i que, a F La Bea i la Diana criden, com unes desesperades, més a més... s’aprovi pel morro, perquè ho dic jo, i mano jo! entremig de la multitud de gent que s’aplega una tarda Bea: Això sembla una dictadura... em recorda el viva Franco! plujosa a la ciutat de Barcelona. El motiu? Manifestar- Diana: Encara que els hi entri per una orella i els surti per se en contra d’una llei que el govern central ha l’altra, que quedi ben clar que tots els aprovat recentment. Es tracta de la llei de la que avui som aquí, i en som molts, qualitat de l’ensenyament, la qual modi- ESTEM EN CONTRA DE LA fica alguns aspectes educatius de LLEI!!! l’educació primària i secundària. Bea: És que tu creus que hi pot haver algú que estigui d’acord amb l’apro- Bea: Tu creus que serveix d’algu- vació? na cosa venir fins a Barna a la Diana: Dona... algú sí... segur que tots vaga? Tia, que amb aquesta història els coles i instis privats li donen su- ens hem saltat el crèdit de síntesi!!! port! Diana: Oi doncs, alguna cosa hem de fer! Bea: Per què? No ens podem quedar de braços plegats da- Diana: Tu mateix, tots els cuartos de- vant d’aquesta colla d’impresentables que de- dicats a l’ensenyament aniran a parar cideixen sempre per nosaltres! Que es pensen allà, i a part, podran elegir els seus aquests de l’Estado que no tenim opinions ni alumnes! sentit crític? Que som una colla de submisos Bea: I així com acabaran tots els pú- als quals tot ens sembla bé? blics? Bea: Sí, sí... tens tota la raó... fan i desfan tot Diana: Doncs... sense recursos i da- allò que volen, i ni tan sols pregunten si ens vant d’un alumnat encara amb més està bé! Per això mateix, crec que estem perdent el temps! falta de recursos! Ah, i no t’ho perdis, si ja saps com anem Fixa’t... què me’n dius de la vaga que es va fer just el dia ara a la classe que som 28... imagina’t quan serem 38, que és abans d’aprovar la famosa llei? Se la van passar per un lloc, el que mana la “super llei de qualitat”. parlant clar! I la van aprovar sense tenir en compte res de Bea: Això pot ser la bomba! Llei de qualitat? Qualitat de res! què? Diana: Ja ho sé... però... que ho sàpiguen, que no hi estem Diana: Sí, doncs encara no saps la més bona... Resulta que d’acord. Que els quedi clar que no volem una llei que ens ara tu, o jo... podrem ser les més llestes dins de la classe dels “tontos”... Què més podem demanar? Això és molt! Bea: Òndia, només em faltava aquesta! No em diguis que també vol separar els estudiants “llestos” dels... “no tan lles- tos”? Diana: És clar... tot això... i molt més porta per títol “la llei de qualitat de l’en- senyament”! Agafa-ho com vulguis, o com puguis... Bea: Ei, tia, però... aquesta llei ja està aprovada... i... és molt forta. Ens afecta molt negativament a tots i no podem de- fensar-nos. Em sento impotent i mani- pulada davant aquest govern. Que tin- gui la majoria absoluta no vol dir que no ha d’escoltar l’opinió del poble... i que vagi fent tot allò que li sembli! Diana: Jo també em sento així... per un cop a la vida estem iguals! Però... no soles, segur que tota aquesta gent d’aquí pensa com nosaltres... Què hi farem?

Nosaltres

35 la Palanca Informació Municipal d’Artesa Mes d’octubre

SESSIONS DEL PLE a) “Xarxa aèria de baixa tensió per elec- Aprovació definitiva per unani- trificar La Palanca, al peu del riu Segre” mitat de les contribucions especials de Ple ordinari: 11-10-2002 (11.101,58 euros). l’obra “Urbanització dels trams finals Absències: Per CiU, Sra. Segú; pel PP, b) “Xarxa aèria de baixa tensió per ali- dels carrers Monges, Escoles i Jesús Sr. Oriola. mentar la Masia Can Alberto de la Santacreu”, mantenint el repartiment i Vedrenya (16.304,33 euros). mòdul que consten a l’acord d’aprova- Aprovació per unanimitat de les c) “Línia aèria d’alta tensió de 25 kv, ció inicial (Ple del 08/05/2001), ade- actes de les sessions anteriors del dia 9 amb centre transformador, per electri- quant el cost de l’obra al resultant de la d’agost (ordinària) i del dia 23 de se- ficar la Masia Llargués de Sant Marc” licitació convocada i rectificant les tembre (extraordinària) de 2002. (49.602,22 euros). mesures de les façanes d’acord amb les medicions efectuades per un tècnic Aprovació per unanimitat dels municipal. Comptes Generals del Pressupost Mu- nicipal i del de l’Emissora Municipal Aprovació per unanimitat de les de Ràdio de l’any 2001 i trametre’ls al ratificacions de recepció d’obres se- Tribunal de Comptes. güents i de la cancel·lació i devolució de les fiances definitives: Aprovació per unanimitat del - ACrawford Door, SA, la quantitat de reconeixement del 2n trienni al Sr. 490,11 euros per “Subministrament i Ramon Vila i Escolà, treballador labo- instal·lació de portes a les cotxeres del ral d’aquest Ajuntament, amb efectes Parc Local de Bombers”. del dia 1 d’agost de 2002. - Al Sr. Carles Camats i Coma, la quan- titat de 169,49 euros per “Explotació Aprovació inicial per unanimi- del bar i neteja de les instal·lacions de tat del projecte de l’obra “Xarxa de cla- Aprovació per unanimitat dels la Festa Major 2001”. vegueram i pavimentació dels carrers plecs de condicions administratives que Eres i Pati d’Alentorn”, redactat per hauran de regular la venda mitjançant Aprovació per unanimitat del l’arquitecte Sr. Joan Mallol, amb un concurs restringit de les parcel·les mu- conveni de col·laboració per a la Ges- pressupost d’execució per contracta de nicipals 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40 i tió del Museu del Montsec per part de 84.666,44 euros. 41 (indústria entre mitgeres, l’Associació Cultural la Roureda (dos edificabilitat: 1,10m2 sostre/m2 solar) i anys prorrogables anualment fins un Aprovació definitiva per unani- de concurs obert de les parcel·les pa- màxim de 10). mitat dels projectes de les obres se- trimonials de propietat municipal 12, güents i dels respectius pressupostos 13, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 28, Ple extraordinari: 31-10-2002 d’execució per contracta: 29, 30 i 31 (indústria aïllada, Absències: Per ERC, Sr. Sabanés; per a) “Enllumenat del Camp de Futbol edificabilitat: 0,75m2 sostre/m2 solar) CiU, Sra. Segú i Sr. Sabartés; pel PP, d’Artesa de Segre”, redactat per l’en- del Polígon II del sector industrial El Sr. Oriola. ginyer tècnic industrial Sr. Jesús Pla. Així mateix, s’aprova convocar si- Fortuño (78.911,95 euros). multàniament els concursos esmentats. Aprovació per unanimitat de la b) “Urbanització del tram final del car- Totes aquestes parcel·les estan inclo- designació dels membres de la mesa rer Prat de la Riba i creació de places ses a l’inventari del patrimoni munici- electoral de les eleccions a Cambres d’aparcament”, redactat per l’arquitecta pal (acord del Ple de 8-02-02) i són les Agràries, vista l’acta del sorteig públic municipal Sra. Espar (72.105,81 euros). resultants de la reparcel·lació del Polí- celebrat a tal efecte, a celebrar el pro- c) “Enllaç entre la carretera LV-5122 a gon II. per dia 1 de desembre de 2002. Així Anya i el camí de Sant Marc”, redactat mateix, comunicar aquesta nominació per l’enginyer tècnic d’obres públiques Aprovació per unanimitat dels als interessats i al Departament d’Agri- Sr. Abel Cots (18.624,39 euros). plecs de condicions administratives que cultura Ramaderia i Pesca. Les perso- hauran de regular la contractació de la nes designades són: Aprovació inicial per unanimi- concessió de l’explotació del servei President: tat dels projectes de les obres següents, municipal d’aigua potable al municipi Antoni Jounou i Jounou redactats per l’enginyer tècnic indus- d’Artesa de Segre, mitjançant procedi- Suplent 1r de President: trial Sr. Joan Vilella, així com la licita- ment negociat. Així mateix, s’aprova Antoni Brescó i Viladrich ció mitjançant tramitació urgent, pro- sotmetre a licitació pública aquesta con- Suplent 2n de President: cediment obert i forma de concurs: tractació. Josep Jou i Lluch

36 la Palanca Informació Municipal d’Artesa

1r vocal: Aprovar factures majors de concentració a Artesa i un pressupost Josep Alés i Vilella 120,20 euros per un import total de poc elevat. Suplent 1r del vocal 1r: 128.885,95 euros. Soledad Vidal i Mora L’alcalde de Collfred ha mostrat Suplent 2n del vocal 1r: Proposar a l’alcaldia la conces- la seva conformitat per a què es dugui Isabel Rovira i Vila sió de les següents llicències d’obres: a terme en aquest nucli la recollida d’es- 2n vocal: - Al Sr. Pere Solans i Guardiola, per combraries i la selectiva, en començar Jaume Rovira i Pijuan rehabilitació i ampliació d’un habitat- el 2003. Suplent 1r del vocal 2n: ge unifamiliar, per a destinar-lo a dos Antoni Solé i Riera habitatges al C/ Pont 6 d’Alentorn. La Direcció Gral. de Ports i Suplent 2n del vocal 2n: - A Promocions Porta Buñol SL, per Transports ha traslladat a l’ajuntament Jaume Codina i Mitjaneta neteja i replenament del solar situat al els escrits presentats pels taxistes carrer paral·lel a la carretera de d’Artesa i l’Associació Provincial Baldomar, Unitat d’Actuació 3. d’Auto-Taxi de Lleida, contraris a la ACORDS DE LA COMISSIÓ DE creació d’una nova plaça de taxis al GOVERN municipi. (dels dies 14, 21 i 28 d’octubre) L’Alcaldia convocarà els se- Participar en el projecte “Suport nyors París i Solé, propietaris de segles a les Dones dels Campaments de Refu- edificis al C/ Prat de la Riba baixant a giats Sahrauís”, promogut pel Fons mà dreta, per demanar-los la conformi- Català de Cooperació al Desenvolupa- tat en retrocedir d’acord amb el que ment, amb 301,32 euros. marquen les Normes Subsidiàries amb motiu de l’arranjament d’aquest carrer Autoritzar la Federació Catala- que inclou la construcció de voreres. na de Bàsquet per a utilitzar el pavelló polisportiu el 17 d’octubre; però no el Es modificaran les ordenances 20 per coincidència amb un partit d’un Proposar a l’alcaldia la conces- fiscals d’acord amb l’increment de equip local. sió de llicència d’obertura d’establi- l’IPC de Catalunya, excepte les refe- ment al Sr. Abdellah Rabhi, per un lo- rents a la Llar d’Infants i Llar Residèn- Promoure la realització de cur- cal destinat a locutori de telefonia i a cia Municipal, que ja han estat modifi- sos de català dels nivells A (no catala- basar, a Cra. de Ponts 11 baixos. cades. noparlants), B i C (perfeccionament), que es realitzaran amb el suport econò- INFORMES DE L’ALCALDIA La Diputació de Lleida ha pro- mic del 50% per part del Consorci per posat als Ajuntaments adherir-se a la a la Normalització Lingüística. S’encomanarà un informe als proposta de sufragar el cost d’un beca- serveis tècnics municipals per tal de ri que es traslladi a l’arxiu de Salamanca Endegar els tràmits establerts per crear la normativa necessària per a pro- per esbrinar els documents municipals la llei per a l’adquisició de l’immoble hibir la col·locació de vorades que so- de les comarques de Ponent que s’hi del C/ Monges 24, atès que no hi hagut bresurtin de les voreres i envaeixin el poden trobar. entesa entre els veïns de l’edifici. carrer (accés als locals que tenen lli- cència de gual), tenint en compte la di- S’està estudiant la possibilitat Aprovar inicialment la memòria ficultat que suposa ajustar-se a les ne- d’emplaçar un tanatori municipal en un valorada de l’obra “Arranjament de cessitats dels minusvàlids. d’aquests dos solars municipals: a la camins a Vernet”, redactada per carretera d’Agramunt (a la sortida l’arquitecta municipal Sra. Espar, amb El Consell Comarcal de la No- d’Artesa), o a la carretera de Montsonís un pressupost d’execució per contracta guera ha comunicat el seu compromís (entre la Llar Residència i el Parc de de 4.183,04 euros. Així mateix, dema- d’incloure en el pressupost del 2003 la Bombers). nar a la Diputació de Lleida una petita compensació de les aportacions dels ajuda de 2.091,52 euros per a aquesta ajuntaments en la gestió del servei de L’empresa Argos Norte, repre- obra. recollida selectiva del 2002, creant una sentant les Germanes Dominiques, ha línia de subvencions que fomentin presentat novament una sol·licitud de Cursar una petició a la Diputa- aquesta activitat en els municipis. canvi de qualificació urbanística de so- ció de Lleida per a un ajut extraordina- lar del Col·legi Sant Josep. ri per l’obra “Arranjament del submi- La Federació Catalana d’Auto- nistrament d’aigua i clavegueram a mobilisme ha proposat a l’ajuntament Alentorn”. la realització d’un ral·li sobre asfalt amb Ramon Giribet i Boneta

37 la Palanca Humor

39 la Palanca Imatges d’Ahir Les riuades de 1982

quest mes de novembre ha fet 20 berencs del Segre. I encara que A anys d’aquelles riuades. Va ser en poblacions com Artesa la gent el primer cap de setmana, en què va no s’ho cregués, els tècnics teni- ploure durant els dies 5, 6, 7 i 8. El en dades de què el pantà d’ Segre va desbordar-se gradualment i estava a vessar i que els barrancs en una sola nit, la del diumenge dia 7 i rierols de les conques del Segre al dilluns dia 8, va negar tota l’horta. (de les zones de la Seu d’Urgell, L’aiguat va arribar fins just davant d’Organyà, d’Oliana, de del talús del “Cuartel”. A la primera Solsona...) baixaven de gom a caseta de dos plantes que avui no té teu- gom. Era evident que el pantà lada (Cal Soriano), a baix a l’horta, d’Oliana hauria de deixar anar ai- l’amo que dormia dintre va haver de gua guardada, a molt curt termini. sortir amb l’aigua fins a la cintura. La Aquells dies, la Guàrdia Civil gent d’Artesa estava sorpresa, mai no –que encara estava a la Caserna– havia vist el riu tan crescut. va tenir feina extra. A més de con- Sens dubte, la gent que avui té 20 trolar dia i nit els accessos a l’horta anys no ho ha vist mai, mentre que els d’Artesa i saber constantment les no- que en tenen 30 ben just se’n recorden tícies de Protecció Civil i Governa- perquè eren massa petits. Va ploure ció, havia de calmar la gent, treure moltíssim, però els tècnics ens deien persones atrapades per la riuada i que més del 60% de l’aigua procedia regular el trànsit al Pont d’Alentorn, d’aigües subterrànies, ja que es van on l’aigua començava a passar de abenar simultàniament totes les fonts. manera amenaçadora. La riuada ar- És un fenomen que –diuen– es produeix rossegava arbres i brossa que taponaven fonso Guerra, vicepresident del Govern cada 100 anys; per això és molt difícil que els ullals del pont i si l’aigua hagués central. També va venir sa magestat el algú ho torni a veure i, per tant, que una augmentat més podia haver-se’l empor- rei Juan Carlos I. Davant de la magni- generació en guardi memòria històrica. tat. El dilluns dia 8 va haver-hi unes tud dels danys ocasionats, va haver-hi Les avingudes de les aigües subter- hores d’autèntica alarma. molta sensibilització oficial, que es va rànies, encara que rares, amb la tecno- El Vicent Roca era l’alcalde d’Artesa saldar amb uns danys de 75.000 mili- logia del moment es podien predir. Així, en aquella època. Recorda que el va tru- ons de pessetes d’aquella època i amb Protecció Civil, encara que no sabia car la Guàrdia Civil informant-lo que un total de vint morts a les comarques exactament la magnitud de l’aiguat, feia l’horta es negaria, però ningú no s’ho de Lleida. uns dies que avisava els ajuntaments ri- creia. Després el van trucar dient-li que La paradoxa és que el riu, que al llarg la gent de Baldomar i d’Alòs no de generacions ha ajudat a guanyar-se podien passar pel pont de Vernet i la vida als pagesos de les seves riberes, tornar a casa. El fet va portar mol- de vegades i en moments molt puntu- ta moguda política, institucional i als, pot ocasionar la mort. I és que el de paperassa (peticions d’ajuda per riu ho és tot per a la gent que viu d’ell. duplicat a la Generalitat i al Go- vern central). Calia definir els danys i en dos o tres dies es van Bartomeu Jové i Serra fer moltes reuni- ons a Lleida. Van sovintejar les visi- tes de les autoritats de torn a les co- marques de Po- nent: el Sr. Cullell, Conseller d’Obres Públiques de la Generalitat; el pre- sident Pujol; l’al- calde de Lleida, Sr. Siurana i l’Al-

40 la Palanca Imatges d’Ahir

En la pàgina anterior: portada de La Palanca del desem- bre de 1982 (núm. 12). Efectes de la riuada a Lleida (fotos cedides per La Mañana). En aquesta pàgina: la riuada al seu pas per Balaguer (foto cedida per La Mañana). Horta d’Artesa inundada (fotos cedides per Vicent Roca).

41 la Palanca Palanc-oci

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans 123456789101112 13 14 Horitzontals 1. Lloc des d’on es controla el govern. Part del cos que 1 alimenta.- 2. Femení, que acull. Al revés, serveix.- 3. Mig 2 diàmetre o os del braç. Teatre on es canta òpera. Al revés, ni tu ni jo.- 4. Al revés, contrari de calenta. Corda que ser- 3 veix de guia per construir un arc.- 5. Dany físic que sofreix 4 un esportista com a conseqüència de la seva activitat. Àtom 5 que ha guanyat o perdut un electró. Lletra rodona. La quar- ta part d’una pesseta.- 6. Consonants sonores. L’escorça 6 de l’alzinera. Argó. Al revés, rabí i escriptor hebreu del 7 segle V.- 7. Al revés, la germana del pare o de la mare. Vocal tancada. Tasta repetidament amb la llengua. Nord.- 8 8. Poeta català autor del poema “La vaca cega”. En tinc 9 coneixement. Vocals.- 9. La consonant del peu. Pla petit al 10 cim d’una muntanya. Consonant rabassuda. Alegres.- 10. Singular, relatiu als vells. Plural, peix de mar que té la fama 11 de voraç.- 11. Beguda puntual. Lloc on la gent deixa la 12 vida a l’interior d’una funda metàl×lica.- 12. Habitatge de luxe o asil. La casa d’un animal. Verticals 1. Punta metàl×lica que rep l’espurna més sorollosa. Consonant tossuda.- 2. Lloc on es fan repassos. Etilè.- 3. Les cames del cotxe. Plural, pentinat fet amb els cabells entrellaçats harmoniosament.- 4. Plural, nom de flor. Al revés, pecat capital que reclama calma. Vocal tancada.- 5. Alumini. Va ser. Interjecció usada al futbol. Cinc-cents.- 6. Deu centenes. Unitat mone- tària de l’Aràbia Saudita. La segona consonant.- 7. Impressió o publicació d’una obra o escrit. Al revés, relatiu al naixe- ment.- 8. Idea general. Consonant repetida que representa un so palatal. Tros de circumferència.- 9. Cuc de ferro. Article contracte. Eina semblant al cisell emprada per gravar pedra, metall, etc.- 10. Femení i plural, les mares d’un escrit. Filla d’Urà i de Gea.- 11. Consonant sorda. Consonant vibrant. Capa o untament groller de pega.- 12. Lloc on fan o venen olles. Animal que sempre diu cua.- 13. Sobrenom ritual d’Atenea. Al revés, un dels mals usos relacionat els incendis.- 14. Plural, fruit lloat pels Pets. Ocell. per Gil Versals

Les 7 Diferències

Les 7 diferències 7 Les

tir de les horitzontals. les de tir par A VERTICALS: Cau. Residència. 12. Carretera.- Te. 11. Taurons.- Senil. 10. Gais.- B. Erola. P. 9. AE.- Sé. Maragall. 8. N.-

. Suro. Ar. isA.- 7. aiT. I. Llepa. I. aiT. 7. isA.- Ar. Suro. . LM 6. Ral.- O. Ió. Lesió. 5. Cintrell.- aderF. 4. llE.- Liceu. Radi. 3. laV.- Acollidora. 2. Popa.- Parlament. 1. HORITZONTALS:

Encreuat SOLUCIONS

42 la Palanca La Foto

Vilanova de Meià va celebrar el passat 10 de novembre la seva tradicional Fira de la Perdiu. A la imatge es pot observar una panoràmica general del poble i els nombrosos visitants del certamen (Foto:MRW)