c.-

£

AGRICULTURA ECOLÒGICA

FESTA PREMSA FORANA

ENTREVISTES NOTICIES FRESQUES I sa sella

NOTA DE REDACCIÓ: Jerònia Campaner Els articles d'aquesta Antònia Carbonell revista expressen úni- Vicenç Comas cament l'opinió dels M. Victòria Coll propis autors. Antònia Roig Miquel Ramis La data màxima per Joan Roig entregar cartes al Joan Munar director o articles Bartomeu Oliver perl pròxim número de Ventura Rubí Sa Sella és dia Biel Torrens 31 de Juliol. Margalida Llabrés M. G. La quota única de Tòfol Siurell publicitat en un tamany Rafel Gelabert targeta és de 1.000 PB.. Núria Negareda

FORMEN PART DE L'EQUIP DE REDACCIÓ: FOTOGRAFIA Joana Ferragut Sebastià Roig Pere Llabrés Joan Cirer Francesca Llabrés Pep Pons Catalina Oliver Jaume Perelló IMPRIMEIX Manolo Varquiel Edicions Llevant,

HAN FET POSSIBLE QUE "SA SELLA" ARRIBAS Dipòsit Legal: PM 400-89 FINS AQUI, I ESPERAM QUE SEGUEIXIN COL·LABORANT COM FINS ARA: Antoni Vallès Maria Vich \Joan Reinoso Pere Vallès Maria Zuàzaga Tomeu Morro Miquel Vicenç Jordi Zuàzaga Joan Morro Joan Florit SUMARI Pere Arrom Pep Vallès Temps enrera 3 Entrevista 4 Felip Salas Sebastià Roig Música 7 Tomeu Rosselló De jove a jove 8 Caterina Pons Esports 11 Joan Florit Cartes 12 Pep M. Pons Premsa Forana 14 Professors de l'Escola Recordam la romeria 15 Alumnes de l'Escola Notícies divertides 16 Antoni Puig Sa Nostra Llengua 17 Joan C. Verd Notícies Fresques 18 Jaume Ramis Biniali '90.. 19 M. Magdalena Coll Jaume Arrom Toni Mulet Membres de S'Ajuntament Simó J. Garau Andreu Sunyer sa sella

LA PREHISTORIA A MAI,LORCA

Map« de U hipotèüca "Ruta d« les Illes". (Font: Inspirat en un mapa de Rosselló Bordoy, La cultu- ra Tttlayóiica en ). Aquest és el carni que possiblement seguien els pobles grecs (calcidis o jodis) des de la Magna Grècia, passant per Sardenya i les Balears, fins al cap de la Nau i Tartessos. Per a marcar aquesta ruta els investigadors s'han basat en una sèrie de topònims acabats en ousi» que apareixen en els textos antics. K.XOMVOUSSA (illa d'Iberia) i MEIOUSSA (illa enfront deb Ibers). l-r»nsnjesos per Hecateu pels voltants de l'any 500 a de C., sembla que es refereixen r. Mallorca i Menorc*, respectivament. Eivissa fou coneguda tradicionalment per PITYOUSSA i Fornemert per OPHIOUSSA.

¿ COM VIVIA L'HOME PRETAI.AIOTIC?

Es difícil per als investigadors aclarir la situació social i econòmica de la població. S'ha deduït -de l'esforç que degué suposar la construcció dels guarís sepulcres de tipus col·lectiu (coves artificials)- una organització social basada en comunitats petites, perquè les coves, amb tota probabilitat, no foren obres individuals, sinó d'un grup reduït de persones, tal vegada un clan o família en sentit ampli. D'altra banda, la manca quasi total d'armes entre les restes i el fet que les cambres navetiformes malgrat llur solidesa no indiquin una funcionalitat defensiva, recolzen l'opinió que aquestes comunitats no es veren en la necessitat de defensar-se. Una gran part dels vestigis trobats a Mallorca, així com la coincidència en la manera de viure i costums, amb els d'altres indrets de la Mediterrànea, especialment a Còrsega, Sardenya i , indica una relació de les Balears (Mallorca i Menorca) amb les cultures mediterrànies. Es desconeix, emperò. com es dugueren a terme els contactes. T tampoc no se sap si la població pretalaiòtica era autòctona, és a dir, si era successora d'una hipotètica població neolítica o si eren nous invasors que arribaren a '.' idea recolzada'per la situació geogràfica de les illes Gaiea. fe -,-s ta probabi- litat que fossin els "prospectors de metalls" - navegants que des d'Orient recorregueren la Mediterrània (cercant ?stany) seguint la 'ruta de les illes"- els que fesSin arribar la cultura oriental a les illes occidentals. I sa sella ENTREVISTA Què opinen els teus pares sobre aquesta activitat que practiques? Com te seleccionaren per anar al Quan corria mon pare me va dir campionat de Balears? que ho deixàs perquè era de vespre Vaig anar a Inca, i de totes les i es feia cansat. Però ara me diuen que ens presentàrem varen elegir que continui. la millor i afortunadament vaig Què penses fer en un futur? ser jo. Si me va bé contiuaré amb aquest T'agrada l'ambient que envolta esport i, si me va tan bé, a lo tot l'esport? millor me present al campionat Sí, però és un poc dur. d'Espanya (quan ho diu dubte un Qui ha estat la teva competidora- poc i ens comenta que ho veu difícil). rival? Però també m'agradaria practiceir Va ser una al·lota del Costa de el bàsquet com he dit al principi. Calvià. Però es veu que era major ja que va amagar l'edat que tenia I així acabàvem la nostra entrevist:a i es va haver de retirar. amb na Sebastiana. Qui te va aconsellar afiliar-te Com veim, a Sencelles tenim Lin a un Club? grupet de bons esportistes, .; a Els dissabtes quan anàvem a Inca, que a més d'ella també n'hi Y a

«amb l'escola, en Toni Plandolit altres que estan en el Club Olimp 0 es va fixar amb jo. Va veure que practicant altres esports. me podria anar bé i me va dir que Esperam que tots aconseguesquin anàs a un Club, al Club Olimpo. un bon lloc i que na Sebastiar a T'exigeixen molt? sigui admesa a l'equip de basque t Sí, me fan córrer, velocitat, aprendre d', que és lo que més desitja. la tècnica de tir de pes i practicar Enhorabona i endavant, que ànirr s aquest esport. no ni falten! !

FORN PEIXETERIA

i CA S'ESCOLÀ Carrer Sor Franconaina Cirer, 4 M. CIRER SENCELLES C/ Rafal, ha 28 SENCELLES sa sella 5

El bàsquet és l'esport que més m'agrada i m'agradaria molt formar No fa gaire temps una joveneta part de l'equip d'Alcúdia, però del nostre poble (na Sebastiana encara no ho sé cert. Llabrés) va aconseguir ser campiona Com vares passar a aficionar-te de Balears de tir de pes. Nosaltres, al tir de pes? inquiets per conèixer les passes També va ser a l'escola quan feia que ha seguit dins aquest esport, tercer. ens vàrem traslladar fins a ca Quantes hores practiques aquest seva per tenir una xerrada amb esport? ella. Ho pràctic a Inca els dimarts i Abans de començar a demanar-li els dijous durant una o dues hores. coses referents a 1'esport vàrem T'ha suposat deixar un poc de banda pensar que primer era millor conèixer- els estudis? la un poc més, i per això emprenguérem No, els puc continuar amb normalitat. la conversa d'aquesta manera: Ens podries dir quin curs has fet i quina edat tens? Tene tretze anys i he fet sisè d'E.G.B. Sabem que t'agrada 1'esport,però tens altres hobbys? Sí,m'agrada l'esport i concretament el bàsquet.Però també m'agraden els cavalls i tocar guitarra. Qui te va iniciar dins el món esportiu o,Com va ser el teu principi? Quan feia tercer vaig tenir com a mestre en Manolo i amb ell practicà- vem alguns esports com tir de pes i futbol.Quan vaig arribar a quart volia jugar a bàsquet però no me deixaren jugar fins a cinquè. Ara bé mentres feia quart vaig jugar dos o tres partits i ja a cinquè vaig comenceu' a practicar, i fins ara que form part de 1'equip de bàsquet de l'escola. 1 sa sella 6

.» &> KlSAtfoftMfeCAa &6r is«**»»***»» ****<**<*>'•«**«&**&•*&.]&& ^CONVOCAREN INICIALMENT LA CAMPANYA: EL GOVERN BALEAR EL INSULAR DE MALLORCA EL CONSELL INSULAR DE MENORCA EL CONSELL INSULAR D'EIVISSA I L'AJUNTAMENT DE PALMA S'HI HAN ADHERIT(en data 15 de juny de 1990): LA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS ELS AJUNTAMENTS mamem d' Ajuntament de Campos Ajuntament d'Inca Ajuntament de Ajuntament d'Alaró Ajuntament des Castell Ajuntament de Ajuntament de Pollença Ajuntament d' Ajuntament de Ciutadella Ajuntament de Ajuntament de Ajuntament d' Ajuntament de Ajuntament de Llubí Ajuntament de Ajuntament d'Ariany Ajuntament d'Eivissa Ajuntament de Ajuntament de Sant Antoni Abat Ajuntament d'Artà Ajuntament d' Ajuntament de Manacor Ajuntament de Ajuntament de Ajuntament de Ajuntament de Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar ' Ajuntament de Ajuntament de Ajuntament de Maó Ajuntament de Santa Maria del Camí Ajuntament de Calvià Ajuntament de Formentera Ajuntament de Ajuntament de Santanyí Ajuntament de Campane! Ajuntament de Ajuntament de Montimi Ajuntament de Ajuntament de Petra Ajuntament de Sóller ELS PARTITS POLÍTICS ELS COL·LEGIS PROFESSIONALS Partit Popular (PP) Col·legi Oficial d'Administradors de Finques ELS SINDICATS Partit Socialista Obrer Espanyol (FSB-PSOE) Collegi Oficial d'Advocats de Balears Confederació Sindical de Comissions Partit Socialista de Mallorca (PSM) Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres Obreres de les nies Balears ( CC.OO.) Unió Mallorquina (UM) i en Ciències de Balears Centre Democràtic i Social (CDS) Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports Entesa de l'Esquerra de Menorca (EEM) Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Balears Grup Parlamentari Mixt Col·legi Oficial de Farmacèutics de Balears Esquerra Unida Col·legi Oficial de Psicòlegs de Balears Unió Balear Il·lustre Col·legi Notarial de Balears

ELS CENTRES D'ENSENYAMENT: Departament de Filologia Catalana i Lingüística Oeneral. UIB Col·legi Públic Mare de Déu del Toro. CIUTADELLA Institut de Batxillerat Santa Maria d'Eivissa. EIVISSA Col·legi Públic Joan Benejam. CIUTADELLA Institut de Batxillerat Berenguer d'Anoia. INCA Col·legi Públic Es Porxo. DEIÀ Institut de Batxillerat Maria Antònia Salvà. LLUCMAJOR Col·legi Públic Comarcal. SANT RAFEL (EIVISSA) Institut de Batxillerat Joan Ramis i Ramis. MAÓ Col·legi Públic Ntra. Sra. de Jesús. EIVISSA Institut de Batxillerat Antoni Maura. PALMA Col·legi Públic Puig d'en Valls. EIVISSA Institut de Batxillerat Guillem Sagrerà. PALMA Col·legi Públic Es Vedrà. EIVISSA Institut de Batxillerat Joan Alcover. PALMA Col·legi Públic Sa Torre. MANACOR Institut de Batxillerat num. 6, Camp Redó. PALMA Col·legi Públic Verge de Gràcia. MAÓ Institut de Batxillerat Guillem Cifre de Colonya. POLLENÇA Col·legi Públic Joan Mas i Verd. MONTUÏRI Institut de Batxillerat Can Peu Blanc. SA POBLA Col·legi Públic Ciutat de Màlaga. PALMA Institut de Batxillerat Quarto de Portmany. Col·legi Públic Gabriel Alzamora López PALMA SANT ANTONI DE PORTMANY ( EIVISSA ) Col·legi Públic Sant Jordi. PALMA Institut de Batxillerat Guillem Colom Casaïnovas. SÓLLER Col·legi Públic Santa Maria. PALMA Institut de Formació Professional San Juan Bosco. CIUTADELLA Col·legi Públic Son Ferriol. PALMA Institut de Formació Professional Isidor Macabich. EIVISSA 'Col.legi Públic Costa i Llobera. POLLENÇA Institut de Formació Professional Llorenç M. Duran. INCA Col·legi Públic Joan Mas. POLLENÇA Institut de Formació Professional Francesc de B. Moll. PALMA Col.legi Públic SANT JOAN Col·legi d'EGB Sant Salvador. ARTÀ Col.legi Públic SANT LLORENÇ DES CARDASSAR Collegi La Immaculada. PALMA Col.legi Públic SANTANYÍ Collegi Pedró Poveda. PALMA Col.legi Públic Santa Ponça-Galatzó. SANTA PONÇA Col·legi Guillem Mesquida. Sa Indiotería. PALMA Col.legi Públic Comarcal Es Putxet. SELVA Col·legi Públic Comas Camps. ALAIOR Col.legi Públic Comarcal Jaume Fomaris. SON SERVERA Col·legí Public Sant Bartomeu. ALARÓ Col.legi Públic Nicolau Calafat. Col·legi Públic Es Vinyet. ANDRATX Col.legi Públic .Col·legi Públic. BÚGER Escola Mata de Jonc Col·legi Públic Centre de Preescolar Antoni Maura. MANACOR ELS COL·LECTIUS I ENTITATS Associació Illenca per a la Renovació Educativa (A.I.R.E.) Escola d'Esplai. PALMA IFEBAL. Institució Ferial de Balears Centre Cultural de Felanitx Escolania de Lluc Institut d'Estudis Balcanes i Convergència de Joves Independents Grup Folklòric Castell de Sant Felip. MENORCA Patronat Municipal D'Escoles d Infants. PALMA J

La lien

TOTS ELS CIUTADANS DE LES BALEARS HI SÓN CONVOCATS fein INDIVIDUALMENT I COL·LECTIVAMENT. ADRECAU LES ADHESIONS AL SECRETARIAT DE LA CAMPANYA, de tot Sant Miquel, 18, 2on. 07002 Palma. Tel: 71 75 03. Fax: 72 06 50 I sa sella 7

5) CELTAS CORTOS: GENTE IMPRESENTABLE: Fabulós Lp d'un grup molt números i poc conegut pel nom que té pareix A aquest nùmero parlarem dels discos que es tracta d'un grup radical que circulen i que podeu comprar enregistrar o escoltar. res d'això practiquen un rock celta Començarem amb: mescla de folk galleg i irlandès D AZTEC CAMERA, que junt amb el entre d'altres. Hi trobam tot tipus seu productor Rody Käme han aconseguit d'instruments que van del violí treure un bon disc on es poden a la xeremia. trobar cançons con Stray que dóna 6) ILEGALES : (A LA LUZ O LA SOMBRA) titol al L'p, seguint la seva TODO ESTA PERMITIDO. línea anterior. Aquest grup asturià ha perdut la força i contundencia que tenien 2) THE CHURCH GOLD AFTERNOON FIX: tots els membres i especialment Disc produit per WADY WACHTEL I el lider Jorge Martinez. Si té THE CHURCH, un exel.lent disc , res de bo aquest disc són les lletres encara que no sigui el millor que s'han millorades, però estan Com sempre hi trobam un cert gust combinades amb una música que deixa llatí amb guiterres espanyoles molt que desitjar. p. .itejades magistralment i combinades amb un pop d'altissima qualitat. 3) IMMACULATE FOOLS: ANOTHER MANS WORLD; un dise que li agradarà escoltar a que hagi seguit les BAR CA'N NEGRET passes d'aquest grup britànic. Carrer Sor Francinaina Cirer, 8 Aquest Lp no es pot dir que sigui SENCELLES millor que l'anterior, que degut a la seva qualitat, això es quasi impossible.

4) BIG FUN: A POCKETFULL OF DREAMS: Disc apropiat per ninetes i ninets TALLER MECÀNIC de setze anys que els agrada ballar ritmes .de moda. DOMINGO BARCIAS Quan BIG FUN anà a BCM ni una sola pija va quedar sense'anar-hi. Pt aça Son Moray , 1 sa sella

- A on vius? De jove a iove A ca meva. - grup musical -Nom: Miquel Llabrés Ramis. Technotronic, -Profesió: Sus labores. - Un cantant? -Edat: S'edat de Cristo - 7. Miguel Rios. - Quan te trauràs es carnet? vatua... •- Platja o muntanya?

mig i mig Rosses o morenes? Rosses i si qualque morena cau, cau. Pub o discoteca? Un poc repartit. Quin poble t'agrada a part de Sence- lles? Campanet. Què opines dels joves de Sencelles? D'es tios ni ha massa i a part van molt a cámara lenta. I s'es ties? Hombre aquí ja..., un 50% són un poc - "Una" .cantant? nyiques.ni ha d'altres que són agu- Shamanta Fox. des i la resta són massa ampimpolla- - Un lloc per arar de marxa ek dissab- des. te? Quines són ses que t'agraden més? Bananas (Magaluf) -Avinguda "Ics San Ses de s1altre món. tos" 35-. Munstang o H.D.? - Un bon cul o unes bones mames? No coment. Na Sabrina. Jeure o dormir? - Les teves aficions llevat d'es xum— segons com se presenti es trui. bar? Què trobes de sa marxa de Sencelles? Es moraduix. Dins lo que cap,està bé. - Sexe, droga o Rock'nroll? Estiu o Hivern? Un coktail. mig i mig. - La teva beguda? color que t'agrada? Cama-mil·la (J.B. amb seven-up). Groc. - Quan vas a sa platge que fas a part Amb que te passetges? de nedar? Amb un ala-delta. Contemplar es paisatge. sa sella

- Paisatge mallorquí o extranger? guiris, guiris. - I de S'Ajuntament? - El teu menjar preferit? No opin perquè no el conec. Arròs brut. - La teva pel·lícula? - T'agrada Falcon Crest? "la muerte tenia un precio". NO - El teu look amb sa roba? - I "Cristal"? Uns vaquers i una camiseta. Millor si és transparent. - Què trobes que li falta a Sencelles? - Què trobes de Sencelles? Dones. Que cada dia va a menos. C¿? S- • y & enf¿bm&>¿ ¿ ¿* Després d'un cert temps de preparació, La lletra i música de les cançons s'ex- 22 joves del nostre poble reberen el tregueren del grup KAIROI, grup que sap sagrament de la Confirmació, el pas- com cridar als joves d'avui entorn a sat dia 9 de juny. l'Església. Com és costum de cada vegada, engu- Enguany la celebració va anar a càrrec any hi va haver una celebració de no del Sr. Bisbe, sinó del Vicari Epis- l'Eucaristia molt viscuda amb la par- copal . tf::ipació del coro juntament amb un Al final de la celebració hi hagué un gr.-p de joves que ajudaren a animar- piscolabis on hi quedaren convidats toti la amb els seus instruments electrò- els padrins i padrines, mares i pares i nics . els qui eren els protagonistes d'aquest dia. sa sella HD

En qüestió d'aigües, volem posar Mallorca al corrent.

L'aigua corrent ha passat d'esser un en marxa un Pla de Sanejament i privilegi a constituir una necessitat Abastiment, un pla d'aigües per a per a la vida moderna, La construcció posar Mallorca al corrent. de ponts i aljubs fou la primera passa. La canalització de l'aigua, la segona. Avui els pobles de Mallorca PLA DE SANEJAMENT I han crescut i s'han desenvolupat, però molts d'ells encara no compten amb aigua canalitzada, ni tampoc ABASTIMENT D'AIGÜES amb una adequada xarxa de clavegueram. A LA PART FORANA Per a pal·liar aquestes deficiències, el Consell Insular de Mallorca ha posat Un pla per a millorar

CONSELL INSULAR DE MALLORCA I sa sella 11

ESPORTS

Una notícia molt important A més ens va informar de ha sorgit dins el món futbolís_ que ja es tenia un sponsor tic de la nostra localitat, i estan cercant els colors ni més ni manco que un que lluirà aquest club. nou club de futbol que Enguany es comencerà amb un tendra per nom At. Sencelles. equip amateur de 3* regional, Aquest club s'ha creat de cara a les pròximes de cara a que la joventut temporades es pensa en del nostre poble pugui crear diferents equips practicar aquest esport. de futbol base i inclus Les primeres passes que ens va xerrar de formar s'han donat són la creació un equip de bàsquet. de una junta gestora formada Després vàrem cercar per: Toni Campet, Pep Bitzo, l'opinió del president Ventura Rubí, Rosa Elena, del C.E. Sencelles, Llorenç i Jaume Corró. I una junta Ramis, ens va dir que esportiva integrada per: li pareixia bé i que estava Xisco Salas, Joan Xaca, dispost a recolzar-los Joan Busca, Guillem Busca per tal de que es donin i Miquel Llargo. unes bones relacions entre La primera s'encarrega els dos clubs. de l'inscripció del club La nostra opinió és i de la part econòmica, que la idea és bona i esperam i la junta esportiva s'enca- que vagi bé amb una bona rrega de formar l'equip coexistència entre les i d'altres competències dues entitats. En vista en matèria esportiva. de la proximitat de les De tot això i d'altres festes de la Mare de Deu coses ens va informar d'Agost voldríem -que els orga- r Ventura Rubí durant una nitzadors del actes festius programassin diferents esdeve- xerrada, preparen un sopar a partir del cual s'obrirà el niments esportius. Per tant període d'inscripció de volem animar amb força tant socis i també de la formació als organitzadors com als fu- d'una junta directiva. turs participants. sa sella 12

Tots els restes orgànics no contaminats es poden amuntegar per elaborar "mantell" (ccnpost). Hi CARTÕES ha qui segueix unes normes rigoroses en la seva composició i en el tamany dels restes, hi ha APICULTURA ECOLOGICA qui els tira despreocupadament en un munt. Aquest ORIGENS ha de tenir un volum suficient en un temps no massa llarg (es proposa una base de 2x3 mt. L'agricultura ecològica neix quan es comencen i 1,5 mt. d'altària per a què abasti temperatures a observar els errors de l'agricultura intensiva. altes i fermenti). El compost, quan és fresc Persones que treballen la terra o en relació es pot utilitzar ccm a cobertura i quan és madur a ella - agricultors, agrònoms, biòlegs, microbiò- es pot enterrar. legs - veuen i reconeixen els efectes destructius d'unes pràctiques que maten la terra i creen L'agricultura ecològica respecta la natura i 1 una forta dependència de productes externs al els seus cicles. L'agricultor troba en ella un carp. Són persones conscients, que no consideren ritme propi de feina i de repòs en un món complexe •la natura com un enemig al qual dominar, sinó que ell coneix bé. La interacció entre plantes que la converteixen en la seva aliada més gran. i animals, entre les diverses plantes, entre Així doncs, l'agricultor ecològic entén la vida les fases d'activitat i de repòs, enriqueix la com un tot, coneix i estima la seva terra i la terra i permet no passar a dependre en excés respecta com es respecta a ell mateix: sap el de forces externes al camp. Es convenient el que fa i ho fa bé. La seva tasca és plena de cultiu de varietats autòctones, adaptades i resis- sentit, amb ella aconsegueix una terra fèrtil tents a plagues i clima i que són apreciades i unes plantes sanes que produeixen aliments en els mercats locals. gustosos i sans. Les parades en crestall, que s'han vingut utilitzant MITJANS a l'Orient des de temps inmemorials, permeten L'agricultura ecològica es basa, sobretot en aprofitar al màxim un espai petit. El que es el manteniment de la fertilitat de la terra afavo- fa és recobrir la parada amb fems i es cava a rint la formació d'humus. Per aconseguir-lo s'ampara solcs posant la terra que es treu del primer en diverses tècniques. Podríem anomenar en primer dins el segon i així successivament. Després lloc la rotació de cultius segons els elements hem d'evitar trepitjar-la per mantenir la terra que les plantes prenen o deixen a la terra i flonja. Avui a Mallorca hi ha ima experiència que ajuda a trencar els cicles de les plagues. molt positiva. També és important no alterar l'estructura de la terra, ja que només la capa superior és fèrtil. Per això, la terra s'ha de remoure sense capgi- rar-la mitjançant eines lleugeres i que no la voltegin. Així evitam també fer pujar a la superfí- *.«« cie llavors de plantes que estaven en estat latent en capes més profundes. Cobrir la terra amb palla, altres restes orgànics 0 inclus amb pedres, ens ajuda a mentenir la humitat (molt important en un clima a on l'evapora- ció és més gran que la precipitació d'aigua), a protegir la terra dels canvis de temperatura 1 a ofegar el creixement de les herbes que no volem. En els primers casos aconseguim també un adob de superfície. Con més lleuger i tose sigui el material, més gruixada serà la capa. • Els adobs verds són plantes que cobreixen el camp entre dos cultius i ajuden a evitar l'erosió. 3'escullen plantes que aportin a la terra els elements que li falten (p. ex. lleguminoses pel nitrat), que asfixien altres herbes que no vol^m (p. ex. tagetes minuta per eliminar la grama del nord) o per aconseguir materia per fer un acoixinat. sa sella 13

FER QUE EVITAR ELS PRODUCTES QUÍMICS DE SÍNTESI RENTABILITÄT 1. Gem adobs Es pot viure de l'agricultura ecològica? Uns L'estructura química d'aquests adobs és diferent dels atractius més grans de la utilització de de la dels naturals, La seva utilització suposa productes químics de síntesi és el benefici que esterilitzar la terra i passar a dependre d'ells es pot aconseguir a curt termini. Amb una certa per aconseguir unes plantes malaitises que reque- inversió (quantes vegades subvencionada!) s'aconse- reixen grans quantitats de plaguicides. Es crea gueixen productes atractius i que es valoren així un cercle viciós. en el mercat (al manco de moment). Però, alerta, produir-los resulta cada pic més car i cada pic 2. Con plaguicides i herbicides ho serà més. La utilització de productes de síntesi Amb ells moren plagues, herbes i també tota forma suposa una gran despesa d'energia i d'aigua, de vida que podria ser útil a l'agricultura. ambdues cada vegada més cares. El mercat, i concre- Apareixen noves plagues resistents i que no són tament el mercat europeu, està saturat de les controlades pels seus depredadors, que har: desapare- mateixes fruites, les mateixes verdures, els gut. Així s'han d'utilitzar cada vegada amb més mateixos productes dels que el consumidor ja freqüència plaguicides més i més forts i més comença a desconfiar perquè comença a tèmer-se'n i més ineficaços. del perill que suposa per a la salut menjar produc- 3. El producte final tes semi-químics. El mercat europeu éc deficitari Amb els productes químics s'aconsegueixen uns en productes fiables, fets per persones fiables aliments d'un tamany regular, d'aspecte agradable i independents, que no tenguin que sometre's i d'un valor nutritiu decreixent. Al menjar-los a les instruccions - i als preus - establerts ingerim també part dels productes químics utilitzats pels grans grups de comerç, productes fets per per cultivar-los, uns d'ells cancerígens, altres vertaders professionals. nutàgens, altres alergènics. L'augment del càncer Trencapinyons. ha estat parallel a la utilització de derivats del petroli.

MUSIC BAR

SES COTXERES

SENCELLES TEL. 591006

Bar Ca'n Paris ^(>.)i •' A?-un i J -S^iiel FERRETERIA , .r·OC.'JEBIA Plaça d'Espanya, 2 SENCELLES Tel. 59 n 15 Sor Franciscà-An« Cirer. 26 Sanceiías (Madores sa sella ]O

PREMSA FORANA El passat 22 de Juny, com ja és habitual Abans de 1'entrega de premis els assistents dins l'ambient que envolta l'associació procediren a votar per donar la seva de Premsa Forana, es va celebrar, dins conformitat en la compra d'una casa una atmosfera paradisíaca, un sopar a Sant Joan on, a partir d'ara, ja que al restaurant Modelmon, ubicat a la la votació va resultar positiva, serà carretera de Manacor, a pocs kilometres la seu de l'Associació. d'Algaida. A més, vàrem poder gaudir d'una exposició Els allà presents, membres de l'Associació de quadres, propietat de M. Sastre. de Premsa Forana i representants de Després d'aquests actes es procedí al les distintes revistes que la formen, buffet, que es va fer al restaurant, prengueren part a 1'entrega de premis amenitzat per un conjunt musical. que es concediren a distints membres de les revistes per les seves publicacions, fotografia, etc.; a més, s'otorga un premi especial a Modelmon per haver SA CAFETERIA cedit el seu casal per celebrar aquest acte. També es va fer un homenatge especial a Biel Massot, antic president de Premsa Forana. SENCELLES sa sella 15

RECORDAM LA ROMERIA Tot seguit feren acte Tal i com estava previst el de presència a l'Església 13 de maig, va tenir lloc per fer ofrena dels productes la quarta "Romeria" de Casablan- que conren a les terres del ca a Sencelles. Prat de Sant Jordi, per anar Amb un poc de retràs segons després al Convent a venerar les previsions varen arribar el sepulcre de la Beata Franci- més cavalls que mai, molts naina. de carros i carretons i un Entre una cosa i l'altra bon nombre de tractors enrame- es va fer l'hora de dinar llats estibats de gent, així i aquesta és una estona d'autèn- mateix també va arribar un tica germanor entre tots grup a peu, entre els que els pelegrins i els seus poguérem veure un parell familiars :'. amics que arriben de sencellers i en Joan Xargues, en cotxo. un dels habituals, i és que na Magdalena ens ha deixat • però és clar que en Joan .no . El carrer estava ben engala- na els balladors, autoritats i xirimiers a sa creu tot el poble al carrer i allà, Després del descans es comença a en mitg dels aplaudiments organitzar la tornada, no és tan passaven els pelegrins amb espectacular però també té satisfacció i emoció per la seva màgia, i FINS L'ANY aquesta arribada que ells QUE VE SI DEU HO VOL I SOR es mereixen i que el poble FRANCINAINA ENS ACOMPANYA. de Sencelles les dona de C. P. bon gust. I sa sella 16 La publicitat dels fulletons NOTICIES DIVERTIDES editats és realment sorprenent: "Disposi del seu propi privat amarrament prop de ca seva i disfruti Ha causat expectació l'anunci durant tot l'any del plaer que suposa de la propera construcció d'una macro- navegar en llibertat pels torrents urbanització anomenada Ses Muntanyetes que enrevolten Sencelles, en aquest Village que extendrà des de S'Era sentit és una vila afortunada perquè d'En Pelat fins al Torrent de Biniali té tota una gran gama de possibilitats: allà on es projecte bastir el' correspo- si prefereix la tranquilitat nent port esportiu anomenat Pou Major's de les aigües pacífiques, el seu lloc Harbour. Tampoc hi mancarà dins d'aquesta serà ... Pou Major's Harbour, des gran urbanització el lògic camp de d'on podrà recórrer fàcilment el llit golf de 18 forats dit "Can Bruno's del torrent de S'Estorell. - si vol divertir-se i té set Golf". La Urbanització ha estat inscrita d'aventures, el seu port serà ... a la casa de la vila com a "Miniconjunto Pou Major's Harbour, des d'on podrà remuntar el curs del torrent d'aigües de pequeñas casitas de aperos". • L'empresa constructora és BOÇO, braves de Pina (si primer fa el trasbord S.A. Binialera d'Obres i Construccions al Gorg d'En Canyes). Organitzades, Societat Anònima; que L'aigua de torrent en tota la haurà de menester per realitzar completa- seva plenitud l'espera a ... Pou Major's Harbour". ment el projecte residencial aproximada- ment l'exhorbitant xifre de quaranta mil milions de pessetes. Es realment interessant. Ens Vàrem demanar a un tècnic especia- han informat que adquirir amb antelació litzat d'on podia sorgir aquesta volumi- els trasts i solars suposa una privile- nosa quantitat en poder de l'empresa giada i immillorable inversió a curt promotora i va manifestar: "Es veu termini. Aprofitau-ho. que els excedents de capital produïts La veritat és que si miram bé pel camp binialer es canalitzaran la publicitat que l'empresa constructora en l'edificació del citat complexe ha insertat en els mitjans de comunicació esportiu i residencial". social locals (Sa SELLA) els "chalets" El que realment resulta curiós seran unes "casitas de aperos" la és l'intent de construir, seguint mar de grans, fins i tot hi podrien la febre de tota la costa de Mallorca, cabre dos tractors, trenta arades, d'un port esportiu a Sencelles, ben quatre batedores, quatre-cents picassons, enmig de l'illa. tres centes xapetes, cent aixades, etc., sa sella 17

El seu autor, Jaume Roig, analitza sa nostra llengua d'una manera divertida i escèptica, però no amargada, els racons més sòrdids SEGLE XV: LA NOVEL·LA DE CAVALLERIES. de la vida, dels quals és un veritable "espill". L'ideari de la cavalleria el podem A la primera part, Jaume Roig ens explica resumir en els següents punts: el concepte la seva primera joventut. de l'amor, el menyspreu per la mort A la segona part ens presenta a la i el dolor i la recerca de l'honor dona com a esca de pecat. i la glòria. A la tercera part intenta treure el major nombre possible de defectes de CURIAL E GUELFA: (obra anònima entre les dones. De la seva primera muller 1432 i 1465). diu : Es una història cavalleresca d'estil "Era molt rossa, plenament medieval. Curial és un heroi blanca, polida, d'origen humil que aconsegueix la fama e ben sabida. i l'honor que pertoca a un cavaller. Jo no present, Es un model de perfecció humana tal ab tots rient com l'entenia el Renaixement. e solacera, ab tots parlera; "Curial .e Guelfa" i "Tirant lo Blanc" presenten molt en comú: l'amor no corres- la llengua asida, post, l'ambició d'honor i fama. Però ab mi, cosida, mentre a'n "Tirant lo Blanc" hi ha com si fos muda, un cert erotisme, "Curial e Guelfa" tostemps premuda: té un cantó més sentimental. sols mumurava". A la quarta part, acaba firmant la TIRANT LO BLANC. Joanot Martorell. pau amb les dones, però el seu argument L'autor d'aquesta gran novel·la va néixer és poc convincent: a, València a la segona desena del segle "Deu rrolt tement XV. Pertanyia a una noble família valen- a cristiana, ciana i intervengué en lluites cavalleres- tota hunana, ques. No sabem quan morí. L'any 1462 ccnunicable, encara vivia. dolça e amable Tirant és la idealització d'allò que e graciosa el propi autor hauria volgut ésser certa, curosa, i que el canvi de costums de l'època neta, gentil, ja no li va permetre. sabent, hunil L'èxit fou molt gran. En Miguel de e poc parlera, Cervantes la va tenir en gran estima mas gran feinera i així podem llegir-ho al seu "Quijote". dcna endreçada, L'argument comença amb en Tirant que ben esforçada va a Anglaterra a prendre part als en tot quant feia". torneigs fets en ocasió de les noces del rei. Comença a vèncer en nombrosos torneigs i assoleix fama. S'enamora de la princesa Carmesina. Fa molts viatges i lluites. Finalment es casa amb Carmesina i és anomenat César de l'Imperi. Acaba l'obra amb la malaltia i mort de Tirant.

L'ESPILL.. Jaume Roig. "L'Espill" és una novel·la en vers, dividida en quatre parts i composta per setze mil versos. Es una violenta sàtira contra les dones. I sa sella 18

NOTICIES FRESQUES

ENTREVISTA A N'EN BARRAMCT. Aquesta vegada entrevistam un personatge molt conegut per voltros, en Barramot. Suposam que tots el coneixeu i aprofitam que mos ha concedit s'honor, encara que sigui per telèfon. Aquí teniu lo que ell pensa: Professió? Dentista emprenyador, fora anestèssia. Quins hobbys tens? A mi m'agrada molt posar peus davall taula, i que me duguin es caragols cuits. De tant en tant anar a n'es Mustang Ranch, però no vos malpenseu, sempre Quins projectes teniu? és pes bé des poble. En tenim molts, volem anar a s'atac. Què opines de l'església? En primer lloc, volem canviar es nou Trob que està molt bé a sa plaça. ajuntament de puesto. A sa plaça es Menjada i beguda preferida? funcionaris estaran massa distrets.Volem Que no t'he dit es caragols? I per beure, dur s'ajuntament a sa Rota des Capellà. xifon fora tassó. Es nostro projecte de piscina és més Què t'agrada més de sa revista? ambiciós. Volem fer arribar la mar a Pardal!, ses notícies fresques! i lo Sencelles; ja que Sencelles no va a que menys, s'informació municipal; tanma- la mar, que la mar vengui a Sencelles, teix no diuen res i fan lo que volen. guiris inclosos. Manera: canviar es Es ver que estàs al davant de formar un par rost des torrent de S'Estorell. En MAN,SA tit polític per les properes eleccions? té coratge. Sí, estam mirant de formar una candidatura Ara que ve s'estiu, tenim pensat transfor- perquè com sabeu tots en tene es collons mar ses creus de ses entrades des poble plens des que hi ha ara i des que poden en ventiladors. venir. També volem tomar s'ajuntament baix Quin partit és? perquè es local des vells no esjieui Es ?.!.?.!., partit independent de ses tan amagat i tengui més tiro. piti'uses de Sencelles, Eivissa, Formentera A sa caseta de la Mare Superiora volem i Cabrera. fer una muntanya perquè se pugui dir Quin •cera es vostro slogan? "Es Puig de La Beata". En MAN,SA . té "Por 5^ cambio del eambio1'. coratge. sa sella 19 I es doblers necessaris per tot això? D'on treus s'informació per ses notícies Tenim contactes amb un partit filial fresques? 1 nostro d Andalussia, es C.A.C.A., dirigit Abans, s'ajuntament va venir per jo, p'en Juanito Guerra, que n'ha arreplegat i me va llevar es pedrissos de sa plaça. molts. Però ara sec a s'acera de c'as Felanitxer I si perdeu? i surten totes soles. Ca!, és impossible. Es C.I.S. (es que Què trobes des poble? fan enquestes) mos donen es 98 per cent, Trob que hi ha poques xafarderies. N'hi i això que encara no hem començat a hauria d'haver més i així tothom faria fer campanya!, i llavors... es que hi es cap més viu. ha ja estan plens, han comprat cotxes, Per acabar, tens res més que dir? han fet casetes, han anat a Roma, Si no mos tornam veure, vos desig un n'hi ha que, fins i tot, han invertit Bon Nadal a tots. I recordau: això serà a fora poble. "Jauja" si jo guany. Mallorquí o català? En aqueix aspecte, es nostro partit té en es seu programa demanar s'autodeter- minació de Sencelles i s'oficialitat des "senceller".

FESTES PATRONALS DE BEMALI

SANT CRISTÒFOL 90

Ens hem informat que varen ésser les ho fés a sebre abans perquè els haguéssim festes de Biniali. Festes Populars fet un poc de publicitat, a més de que tengueren un gran èxit de participació que voldríem tenir alguns col·laboradors i assistència. Llàstima que ningú ens d'aquest poble. CAÍA DE BALEARES MSA NOSTRA

LA CAIXA D'ESTALVIS DE LES BALEARS, LES RECORDA QUE TE UNA OFICINA OBERTA PER A QUAL- SEVOL TIPUS DE SERVEI QUE HAGUEU DE MENESTER A: CARRER ANTONI MAURA 7 SENCELLES TFON: 591566

MUY INTERESANTE Pagamos hasta el Stn comisiones ni descuentos.

on Imposición n pt.iïo fijo, n Hoco i... „ T „„ MARCH HIPOTECARIO, S.A.

Oc 1 000 000 n 2.500 000 « 12. - °.,TAE

De ? GOO 000 n 5 000 000 ti 12.50 TAE l A partir (le 5 000 000 « 13. " ,TAE Infórmese en cualquiera de nuestras oficinas. i BANC A/m\ M ARCH desde la primera peseta. BANCA MARCH CARRER ES RAFAL, 7 ,Tel. 591350

SENCELLES