LA WALKYRIA Divendres, 4 de febrer de 1983, a les 20 h., funció núm. 27, torn A

LA WALKYRIA òpera en 3 actes Llibret i Música de

Siegmund: Peter Hofmann Hunding: Matti Salminen Wotan: Norman Bailey Sieglinde: Marita Napier Brünnhilde: Berit Lindholm Fricka: Helga Demesch Gerhilde: Johanna Borowska Ortlinde: Hiroto Shiraishi Waltraute: Sharon Moore Schwertleite: Emi Togl Helmwige: Agnes Habereder Siegrune: Camilla Veberschaer Grimgerde: Czeslava Slania Rossweisse: Marita Dübbers

Director d'orquestra: Uwe Mund Director d'escena: Anton Wendler Violí concertino: Jaume Francesch Producció: Emil Praetorius - Staatsoper - Viena

ORQUESTRA DEL GRAN TEATRE DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada d'òpera 1982/83

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu \\(oncierto sobre cuatro ruedos en Si Mayor Muy Sostenido" de

JAGUAR IIRover GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada d'òpera 1982/83

••••• ( - ) Asistaaunaaudiciónen

I BRITISH MOTORS s A EXPOSICION y VENTAS: P.O San Gervasio, 46-48 - Tels. 211 38 97 - 247 31 37

- ,TALLERES Y RECAMBIOS: Calabria, 36 Tels. 223 2914 - 223 29 24 CONSORCI DEL 'BARCELONA GRAN TEATRE DEL LICEU

Generalitat de Catalunya Agentes: Ajuntament de Barcelona POUCOMER, S.A. AUTOMOVILES FIGUERAS Societat del Gran Teatre del Liceu Gran Via, n? 657 Travesera de Gracia, 81 Tel. 246 14 55 Tels. 2189249 - 217 01 43 I

LA WALKYRIA Òpera en 3 actes Llibret i Música de Richard Wagner

JOYERO

Diumenge, 30 de gener de 1983, a les 17 h., funció núm. 24, torn T Funció de gala' Dimarts, 1 de febrer de 1983, a les 20 h., funció núm. 25, torn B

Divendres, 4 de febrer de 1983, a les 20 h., funció núm. 27, torn A

M. Pérez Cabrera, 4 Tel. 201 3300 Barcelona-21 (junta Turó Park) GRAN TEATRE DEL LICEU Barcelona LA WALKYRIA

La natura és I' origen de totes les coses bones. Siegmund: Peter Hofmann Hunding: Matti Salminen (30/! 4/II) Kurt Rydl (1/II) Wotan: Norman Bailey Sieglinde: Marita Napier Brünnhilde: Berit Lindholm Fricka: Helga Dernesch Gerhilde: Johanna Borowska Ortlinde: Hiroto Shiraishi Waltraute: Sharon Moore Schwertleite: Erni Tógl Helmwige: Agnes Habereder Siegrune: Camilla Veberschaer Grimgerde: CzesJava Slania Rossweisse: Marita Dübbers

Director d'orquestra: Uwe Mund Director d'escena: Anton Wendler Director del cor: Roman Gandolfi Director adjunt del cor: Vittorio Sicuri Violí concertino: Jaume Francesch

Producció: Emil Praetorius - Staat.soper - Viena

•. i.m.m, ORQUESTRA! COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Yoghourts, flams, cremes, formatges ... -aliments frescos i naturals- Comentaris a càrrec de Roger Alier, Xosé Aviñoa i Oriol Martorell, del Departament d'Art de la Universitat de Barcelona. LA WALKYRIA

ACTE I

L'escena representa l'interior de la cabana de Hunding; al centre de la cabana hi ha un gran freixe que sobre­ surt per la teulada i que té una espasa clavada en el tronc. Una llar de foc, a una banda, i una taula al mig s'ofereixen a la vista en alçar-se el teló. Per una porta d'entrada arriba Siegmund, fatigat, i es deixa caure sobre una màrfega. Entra Sieglinde, estranyada en veure el foraster allí ajagut; Siegmund, extenuat, li demana aigua i ella va a buscar-ne en un corn i torna tot seguit. A les seves pre­ guntes, Sieglinde respon que aquella és la cabana de Hunding i que pot quedar-se fins que aquest vingui; després li ofereix un corn d'aiguamel. Més tard Sieg­ mund vol marxar, però ella el detura; un sentiment estrany els envaeix tots dos però en aquell moment arri­ ba Hunding i Sieglinde li explica l'arribada del foraster; Hunding confirma que la seva casa és aixopluc sagrat per a un hoste i que s'hi pot quedar. Fa seure Siegmund a taula i mentre Sieglinde serveix el sopar, li pregunta d'on ve. Siegmund explica que el seu nom és Wehwalt, nom que en alemany és una allusió al seu passat d'in­ fortunis; ell era fill del valent Llop, brau lluitador, però un dia en tornar a casa trobaren morta la mare i des­ apareguda una germana bessona de Siegmund. Les se­ ves explicacions posteriors convencen Hunding que Sieg­ mund és perillós i ha lluitat contra la seva gent. Quan Siegmund aHudeix al fet que és rebut malament a tot arreu Hunding li diu que si aquest és el seu destí, tampoc ell no podrà ésser amic seu i que es prepari a combatre l'endemà, per més que aquesta nit la sagrada llei de l'hospitalitat el tingui a cobert de tot atac. Sieg­ mund explica que ha perdut les armes en les seves llui­ tes, però Hunding no s'immuta; l'endemà pensa com­ batre contra ell i si no té armes més fàcilment serà derrotat. Sieglinde, en sentir la conversa, ha preparat un filtre narcòtic i l'ha fet beure a Hunding, Es retiren ambdós a dormir, deixant Siegmund davant la llar de foc; Sieg­ linde abans de retirar-se indica amb la mirada al jove que miri el tronc del freixe. Siegmund, que no ha entès les indicacions de Sieglinde, recorda que el seu pare -que un dia desaparegué, dei­ xant com a únic record una pell de llop- li va prometre una espasa invencible el dia que realment li calgués; de 1------,

Fricka se'n va tot exigint a Wotan que impedeixi que Brünnhilde ajudi Siegmund en la lluita contra Hunding; sobte el foc fa brillar en la fosca el de puny l'espasa en aquell mateix moment arriba la walkyria i Fricka clavada en el freixe; es va apagant. després li diu que parli novament amb Wotan. entra: dorm i ara ella li ensenya Sieglinde Hunding ja Brünnhilde rep de molt mala gana les noves ordres de un vell de vestits clavà l'espasa que grisos en. l'arb�e el Wotan, el qual ara ja no admet la possibilitat de salvar dia ella fou casada per la força amb Hundmg. que Nll1g� Siegmund, ja que s'ha compromès a fer-lo morir. dels convidats al casament fou de desclavar-la I capaç Wotan amenaça la seva filla amb la destrucció si no ella ara l'heroi arrencar-la, espera que vingui que pugui compleix les seves ordres i se'n va deixant Brünnhilde perquè serà l'home que ella estimarà. confosa i trista. i diu és ell l'home ha d'asso­ s'avança que ara Siegmund qu� Entren Siegmund i Sieglinde; ella té por i vol que lir-ho i un amo­ abraça Sieglinde: profund sentIm�nt Siegmund l'abandoni; té un sentit de a causa rós uneix els dos es ara: culpabil�ta� germans, que redescobre.lxen de la unió incestuosa, però ell no en fa cas 1 11 promet ell li diu deixi de dir-se Wehwalt, per dir-se, ara, que que Hunding aviat pagarà el mal que li ha fet. Se sent la Ell accepta i recorda també el l'es­ Siegmund. n?m �e remor de Hunding i els seus que s'apropen i Sieglinde Tot dient-lo 1 sense pasa: Nothung. s'apro�a �l freIxe. cau desmaiada. Siegmund la recull i es queda al seu de l'arbre. 1 esforç desclava l'espasa Sieglinde SIegmund costat vetllant-la. s'abracen i abandonen la cabana; l'es­ apassionadament Arriba Brünnhilde i li fa saber la seva pròxima mort: dels continuarà per obra de llur mutu tirp Walsung només els herois que estan a punt de morir poden veure amor. una walkyria, i Brünnhilde vol que sàpiga que el durà al Walhalla on podrà retrobar el seu pare i viure feliç vol­ tat d'altres herois i verges guerreres, però ACTE II Siegmund, en saber que no pot viure-hi amb Sieglinde refusa d'a­ nar al Walhalla. D'altra banda, està convençut que podrà En un aspre i muntanyenc es troben Wotan i paratge vèncer Hunding, però quan Brünnhilde li diu que ja la seva filla, la Brünnhilde, Wotan re­ �o walkyria parlant. compta amb la protecció de Wotan i que ha de monr comana a la seva filla en la seva que protegeixi Siegmund tampoc no canvia d'actitud. lluita contra el seu propera Hunding. Brünnhil�e llença Brünnhilde vol pendre Sieglinde sota la protecció, però crit de guerra i se'n va, no sense advertlr abans al seu Siegmund s'hi nega: si ell ha de morir, matarà abans pare que a ell també li caldrà lluitar, perquè ve Fricka, Sieglinde. Això obliga la walkyria, que no vol de cap ma­ la seva muller, disposada a discutir amb ell. nera l'extinció de la família dels herois -ja que sap que Efectivarnent, tot entra Fricka, furiosa Wo­ seguit cOJ-?tra Sieglinde tindrà un fill de Siegmund- a cedir i promet tan com a deesa de la ma­ perquè protectora. ll�r � el. la seva protecció a Siegmund, tot i les ordres rebudes trimoni no consentir l'amor de 1 pot Slegn;u�d Sieglinde, de Wotan. contradiu les lleis més Wotan que sagrades. EXIgeIx que Se sent arribar Hunding i Siegmund surt amb l'espasa, retiri la seva a en la que protecció Siegmund �luit� s'.a­ disposat a matar-lo. Es desvetlla Sieglinde i s'espanta costa, i no es deixa enganyar per les evasrves 1 les nut­ davant l'imminent combat. Una tempesta oculta els que veritats amb Wotan intenta de calmar-la. ges què lluiten i només un llamp permet d'entreveure el combat: Wotan tracta d'explicar a Fricka com ha un prepa:at Hunding i es desafien i Brünnhilde protegeix heroi assoleixi la de l'Or cus­ Siegmund que recl�perac�ó .del �hll1 l'heroi amb el seu escut. Però Wotan, portat a fer com­ todiat Fafner I cobejat pels vils NIbelungs. pel gegant plir la seva decisió final, amb la seva llança intercepta Ell no pot l'or, a Fafner, perquè a prendre-hi �l �é .ca�sa l'espasa de Siegmund que es trenca en dos bocins; Hun­ d'un pacte i confiava en Siegmu�d perq�e, ll1st�nt�va­ ding aleshores mata l'heroi perquè Brünnhilde, espan­ ment, guiat pel seu caràcter heroic, se n el apoderes l. tada, retira l'escut.. així per als déus. Ara, però, Fncka l'obliga recuperés La walkyria, atemorida, aprofita la confusió per fugir finalment a renunciar aquest i es troba, doncs, pla amb Sieglinde. Wotan mira amb tant menyspreu el presoner dels seus propis pactes i se'n lamenta amarga­ victoriós que aquest cau mort. Després, Wotan ment. 'Hunding surt llençant imprecacions contra la desobediència de la seva filla, que pensa castigar durament.

ACTE III

Al cim d'una muntanya escarpada es van reunint les walkyries que arriben de llurs expedicions guerreres; en total són vuit, que esperen l'arribada de Brünnhilde, que es presenta damunt del seu cavall Grane i acompa­ nyant Sieglinde. La nou arribada explica que ve fugint de l'ira de Wotan que la persegueix i demana ajut a les seves germanes, explicant breument el que ha passat; les restants walkyries miren a l'horitzó i veuen apropar­ se el déu, furiós, envoltat de núvols i llamps; cap d'elles vol enfrontar-s'hi i es neguen a protegir Brünnhilde. Sieglinde, que mentrestant s'ha desvetllat, retreu Brün­ nhilde que l'hagi treta d'allí on era, però la walkyria li fa saber que duu un infant de Siegmund, i aleshores la futura mare accepta que la salvi, perquè l'infant no mori. Sentint la proximitat de Wotan, Brünnhilde decideix de fer fugir Sieglinde sola, i quedar-se a esperar la ven­ jança del déu, per salvar-la. Les altres walkyries acon­ sellen a Sieglinde que s'amagui al bosc on Fafner jeu convertit en drac vigilant el seu tresor, perquè és un lloc que Wotan evita i així no la trobarà. Brünnhilde també recomana aquesta solució i lliura a Sieglinde els trossos de l'espasa de Siegmund per a què els guardi per al fill que duu al ventre, que es dirà Siegfried i serà capaç de forjar una nova espasa. Sieglinde agraeix la seva salvació a Brünnhilde i se'n va corrent. Arriba Wotan i Brünnhilde s'amaga darrera de les seves germanes, però davant la indignació del déu contra aquestes decideix sortir i acceptar el càstig. Wotan li prohibeix de tornar al Walhalla malgrat les súpliques de les altres walkyries i la condemna a ésser posseïda per un mortal. Les altres walkyries fugen espaordides i Wotan es queda sol amb Brünnhilde. En un llarg diàleg, Wotan va comprenent el profund amor filial que ha portat la walkyria a desobeir-lo i, a instàncies de la pròpia Brünnhilde, la deixa adormida sobre una roca, voltada de foc, per tal que l'home que la posseeixi sigui només l'heroi que s'atreveixi a vèncer aquest obstacle. Wotan crida Loge, déu del foc, i aviat un espès cercle de flames envolta la walkyria adormida i convertida en mortal per un bes del seu pare. ROGER ALIER LA WALKYRIA

ACTO I

La escena representa el interior de la cabaña de Hun­ ding; el centro de ésta está ocupado por un gran fresno que sobresale por el techo y que tiene una espada clavada en el tronco. Un hogar, en un lado, y una mesa en el centro se ofrecen a la vista al levantarse el telón. Por la puerta aparece enseguida Siegmund, fatigado, y se deja caer sobre un camastro. Entra Sieglinde, extrañada al ver allí al forastero; Sieg­ mund, extenuado, le pide agua y ella va a buscársela con un cuerno y regresa al punto. A sus preguntas, Sieglinde responde que está en la cabaña de Hunding, y que puede permanecer allí hasta que éste llegue; luego le ofrece un cuerno de hidromiel. Siegmund quiere mar­ charse, pero ella lo detiene: un sentimiento extraño in­ vade a ambos, pero en ese momento llega Hunding y Sieglinde le explica la llegada del forastero; Hunding confirma que su casa es albergue sagrado para un hués­ ped, y que puede permanecer allí. Hace sentar a Sieg­ mund a la mesa y mientras Sieglinde sirve la cena, le pregunta de dónde viene. Siegmund explica que su nombre es Wehwalt -alusión a su pasado de in­ fortunios-; es el hijo del valiente Lobo, bravo lu­ chador, pero un día al regresar a casa encontró muerta a la madre y desaparecida a una hermana gemela de Siegmund. Sus explicaciones posteriores convencen a Hunding que Siegmund es peligroso y que ha atacado a la propia gente de Hunding. Cuando Siegmund alude a que le reciben mal en todas partes, Hunding le dice que puesto que éste es su des­ tino, tampoco él puede serle amigo y que se prepare a combatir al día siguiente, aunque por esta noche la sagrada ley de la hospitalidad lo protege de todo ataque. Siegmund explica que ha perdido sus armas en sus correrías, pero Hunding no se inmuta; al día siguiente piensa combatir contra él y si no tiene armas más fácil­ mente lo derrotará. I ...-----1

Sieglinde al oír la conversacion ha preparado un filtro espera una lucha, pues llega Fricka, su esposa, de mal narcótico y se lo ha dado a beber a Hunding. Ambos se talante. retiran a dormir, dejando a Siegmund ante el hogar; Efectivamente, entra Fricka al punto, furiosa contra Sieglinde antes de retirarse trata de indicar con la mi­ Wotan porque como diosa protectora del hogar y del rada al joven que observe la espada que hay clavada en matrimonio no puede consentir el amor de Siegmund y el tronco del árbol. Sieglinde. Exige que Wotan retire su protección a Sieg­ Siegmund, que no ha entendido Ia indicación, recuerda mund en la lucha que se avecina y no se deja engañar entre tanto que su padre -que se esfumó un día dejan­ por las evasivas y medias verdades con que Wotan le do atrás una piel de lobo- le prometió una espada in­ responde. vencible el día en que realmente la necesitara; de pronto, Wotan trata de explicar a Fricka su plan de que un el fuego se anima y se ve brillar en la oscuridad el puño héroe logre la recuperación del oro del Rhin custodiado de Ia espada clavada en el fresno. ahora por el gigante Fafner y ambicionado también por Entra ahora Sieglinde: Hunding ya duerme y ella mues­ los viles nibelungos. Él no puede ir a quitarle eloro tra a Siegmund la espada que un anciano de grises a Fafner, pues lo tiene en virtud de un pacto, y el dios ropajes clavó en el árbol el día en que a ella la casaron confiaba en Siegmund para que éste, instintivamente, por la fuerza con Hunding. Ninguno de los invitados a guiado por su carácter heroico, se apoderara del oro y la boda fue capaz de desclavarla y ella espera la llegada lo recuperara así para los dioses. Pero Fricka le obliga del héroe capaz de hacerlo, porque será el hombre que finalmente a renunciar a su plan y Wotan se encuentra, ella ame. pues, prisionero de sus propios pactos, de lo que se la­ Siegmund afirma que él lo logrará: un profundo senti­ menta amargamente. miento amoroso invade a ambos hermanos, quienes se Fricka se va exigiendo a Wotan que impida a Brünnhilde reconocen ahora; eUa le dice que ya no se llamará Weh­ ayudar a Siegmund; en ese momento llega la walkyria walt sino Siegmund. El acepta y recuerda también el y Fricka le dice que hable nuevamente con Wotan. nombre de la espada: Nothung, y repitiéndolo se acerca Brünnhilde recibe de muy mal talante las nuevas ór­ al fresno y arranca sin esfuerzo la espada de su tronco. denes de Wotan, quien ahora no admite ya la posibi­ Ambos hermanos se abrazan ahora apasionadamente y lidad de salvar a Siegmund, pues se ha comprometido abandonan Ia cabaña: la estirpe de los Walsung con­ a hacerlo morir. Wotan amenaza a su hija con la des­ tinuará por obra de su amor. trucción si no obedece, y se va, dejando a Brünnhilde triste y confusa. Llegan ahora Siegmund y Sieglinde; eUa tiene miedo y quiere que Siegmund la abandone, pues se siente cul­ ACTO II pable por su pasión incestuosa, pero él no le hace caso y le promete que Hunding pronto pagará el daño que le un a Wotan a su En paraje áspero y rocoso vemos y ha causado. Se oye ruido: Hunding y los suyos se acer­ a ésta hija, la walkyria Brünnhilde. Wotan recomienda can y Sieglinde se desmaya: Siegmund se queda a su que proteja a Siegmund en su próximo combate contra lado, cuidándola. Hunding. Brünnhilde lanza un grito de guerra y se va, Aparece Brünnhilde y hace saber al héroe que su muerte no sin advertir antes a su padre que también a él le está próxima: sólo los valientes próximos a morir pueden 1---

linde. La recien llegada explica que huye de la ira de ver a una walkyria, y Brünnhilde quiere que sepa que Wotan la auxilio a sus hermanas, lo al donde encontrará a su padre y que persigue y pide ll�va�á. �alhalla lo ocurrido; las demás walkyrias podra VIVIr feliz rodeado de otros héroes y de las vír­ re�atando br�vemente miran al horizonte y ven llegar al dios, furioso, rodeado genes guerreras, pero Siegmund, al saber que no puede de nubes y rayos; ninguna de ellas quiere enfrentarse vivir allí con Sieglinde rehusa ir a Walhalla. Está con­ con él se a a Brünnhilde. a y niegan proteger vencido de que podrá vencer Hunding, pero cuando Sieglinde, que entretanto se ha desvelado, se queja de Brünnhilde le dice que ya no cuenta con la protección de que Brünnhilde la retirara del lugar donde murió Sieg­ Wotan y debe morir tampoco cambia su actitud. mund, pero la walkyria le comunica que tendrá un hijo quiere tomar a Sieglinde bajo su protección, Brünnl�ilde de él y entonces la futura madre acepta su ayuda, para pero SIegmund se niega a ello: si debe morir, matará que el niño no muera. an�es a Sieglinde. Esto obliga a la walkyria, que no acercarse a Wotan, Brünnhilde decide que Sieg­ quiere que se extinga la familia de los héroes ·-pues qyendo linde huya sola y esperar la venganza del dios, para así sabe que Sieglinde ha concebido un hijo de Siegmund­ salvarla. Las walkyrias aconsejan que Sieglinde a ceder y promete su protección a Siegmund, pese a .demás en el donde convertido las órdenes recibidas de Wotan. busque refugio bosque Fafner, en dragón, custodia su tesoro, pues Wotan evita este oye llegar a Hunding y Siegmund sale con su espada, S� lugar y así no la encontrará. Brünnhilde recomienda dispuesto a matarlo. Sieglinde despierta y se asusta ante esta y entrega a Sieglinde los trozos de la espada el combate inminente. Una tempestad oculta a los lu­ s.olución SIegmund para que los dé al hijo que lleva en el chadores y sólo un rayo permite entrever el combate: d� vientre, que se llamará Siegfried y forjará una nueva y Siegmund se desafían y Brünnhilde protege Hun?ing con ellos. su salvación y al heroe con su escudo. Pero Wotan, decidido a hacer espada Sieglinde agradece huye velozmente. cumplir su final, con su lanza intercepta la ?ecisión Llega Wotan y Brünnhilde se esconde tras sus hermanas, espada de SIegmund, que se rompe en dos; Hunding pero ante la del dios contra éstas decide entonces mata al héroe pues Brünnhilde, asustada, ha indignación salir el Wotan le el retirado su escudo. y aceptar castigo. prohíbe regreso al Walhalla a pesar de las súplicas de las restantes wal­ aprovecha la confusión para La. walkyri�, a.temorizada, la condena a ser un mortal. Las con Wotan con tanto kyrias y poseída por .. menosprecio hUIr. .SIeglmde mfra demás despavoridas y Wotan se queda solo con al VIctOrIOSO Hunding que este cae muerto. Después, huyen En un extenso Wotan va Wotan sale lanzando imprecaciones contra la desobe­ B.rünnhilde. diálogo, compren­ diendo el amor filial que ha motivado la de­ diencia de su hija, que piensa castigar severamente. profundo sobediencia de la walkyria. y a instancias de la propia Brünnhilde, la deja sobre una roca, rodeada de fuego, el la no ser sino un ACTO III para que hombre que posea pueda héroe que se atreva a vencer este obstáculo. Wotan lla­ ma a dios del un círculo En la cumbre de una montaña escarpada se reúnen las Loge, fuego, y pronto espeso de llamas rodea a la dormida y convertida en walkyrias que llegan de sus expediciones guerreras; en walkyria mortal por un beso de su padre. �otal son ocho, que esperan la llegada de Brünnhilde; esta llega con su caballo Grane y acompañando a Sieg- EL CONTINGUT MUSICAL

La primera jornada de la Tetralogia de L'anell del Ni­ belung, que ve a continuació del pròleg L'or del Rin, resumeix en el seu llarg i minuciós discurs sonor els elements bàsics d'aquesta epopeia: tensions primordials entre la divinitat i la seva relació nefasta sobre els herois i la humanitat en general, majestuositat de les grans decisions que canvien el destí dels protagonistes, inten­ sitat dels sentiments amorosos que alenen en Siegmund i Sieglinde; aquests elements dramàtics són presentats per Wagner amb l'ajut de tot l'espectre instrumental, jugant amb el contrast tímbric i intensiu, amb el croma­ tisme -més fluid i evolucionat que en el cas de Tristany i Isolda- que porta a una inestabilitat sonora constant i que pretén dibuixar d'una manera directa l'alè vital que mou els seus personatges. El fluid i continu flux sonor dels «Ieitrnotive», que en algunes ocasions pot semblar redundant i ampullós, porta l'oient a compene­ trar-se amb la sinceritat dels sentiments del protago­ nistes, sentiments que són dibuixats amb trets impres­ sionistes, amb pinzellades petites però ràpides, la varietat tímbrica de les quals permet superar amb escreix la temptació d'ensopiment d'alguns passatges, que en qual­ sevol cas són harmònicament rics, penetrants i profunds. Atesa la configuració dramàtica de La Walkyria no és possible descriure-la seguint la tradicional distribució en escenes i números tancats. Ho farem en virtut de la distribució dels personatges que protagonitzen cada episodi.

Preludi. Els violoncels tenen en aquest breu moment musical el paper més destacat, presentant obertament la crueltat dels elements de la naturalesa que acaben provocant una tempesta. Uns arpegis a l'uníson de la corda baixa que reapareixeran al llarg de tot el primer acte van desgranant el seu missatge de furor, subratllat momentàniament per trompes i timbals. I---�

ACTE I

Escena 1. Siegmund, Sieglinde. A continuació arriba Siegmund a la cabana de Hunding i es troba amb Sieg­ linde. De la sorpresa passaran ràpidament a l'emoció amorosa; intervenen els temes de l'abandó de Siegmund, el de la compassió i el de l'amor. Escena 2. Sieglinde, Siegmund, Hunding. Uns breus moments musicals en els quals apareix el tema de l'a­ mor a càrrec de la corda alta, deixen pas al tema de Hun­ ding, més contundent i amenaçador. Siegmund fa ales­ hores el seu «racconto» enmig del qual l'orquestra va presentant successivament els temes de l'abandó de Sieg­ mund, el de la compasió i el de la crueltat de Hunding, el seu mortal enemic. Escena 3. Siegmund, Sieglinde. L'heroi desesperat per más se van a ver. la seva situació sent la necessitat d'un arma, moment en el qual fa acte de presència el tema de l'espasa. Men­ Gafas de Moda Lentes de Contacto trestant els dos protagonistes senten augmentar el mutu Aparatos para Sordos amor; poc a poc el clima orquestral va esdevenint més y para que se vean y oigan mejor, i més líric fins a la seva definitiva amb l'arri­ explosió Òptica 2000 concede un crédito bada de la primavera que és subratllada per arpes i un instantáneo en cada de sus Cluistian Dior tema melòdic encisador. A continuació l'heroi retorna compra de moda. gafas.r------�I a la realitat i decideix arrencar del mo­ un l'espasa freixe, Lo que se dice }'VE<&IINTf6URENT auténtico Crédito a la I I ment d'extrema agitació orquestral que acaba amb Ia :======Vista. En Optica 2000 declaració amorosa dels dos germans. la moda es para ver. NINA RICCI I. I LORIS AZZARO I ACTE II

Preludi. La profunditat de les qüestions que entraran en joc en aquest acte són preludiades per la intervenció ! :===P=O�=OESIGN====;I �@@@. del metall i de la corda alta insinuen els temes de la que ne ctéd\to cavalcada, el de l'agitació i, per contrast, el de la volup­ tie tuositat amorosa. Esta1\\oda Escena 1. Brünnhilde, Wotan. La walkyria més estima­ da del déu estableix un duo amb el seu En agitat pare. Consejo de Ciento, 310 Santa Ana, 2 Pza. Francesc Macià, 4 Optica 2.000 y establecimientos en: (Esquina P." de Gracia) (JuniO Ramblas) (Jurno Sándor) (El Cone Inglés Diagonal) Madrid, Bilbao, Tel. 3015353 Tel. 30212 47 Tel. 200 74 61 Tel. 3220012 Málaga y Las Palmas. semanas de...

Un nuevo librocoleccionableen fascículoscon la apasionante historia del Gran Teatro del Liceo. Los últimos 150 años de Barcelona y de la cul­ tura catalana reflejados a través de la fascina­ HISIDRIA DEL ción por la ha tenido su máxima ópera, que GRAN expresión en el Liceo Barcelonés. Escrito por TEATRO DEL LICEO Roger Alier y eclitado por La Vanguardia, que semana un durante 16 semanas se lo ofrecerá, sin coste al­ Cada fascículo guno, a través de las páginas de su suplemento en el suplemento dominical dominical.

"En l'i verano de 178ï. el via­ «Desde la derrota de 1714, jero y cconornisra inglés Arthur el gobierno era ejercido en Young \ isuó Barcelona v escri­ Cataluña principalmente bió en su pais que la pasión por por las autoridades milita­ el teatro y ópera era mayor que res ... El capitán general de el de nuestro Covent Garden. Barcelona, marqués de la aquest moment reapareix el tema de la cavalcada així y seguia: "Vi a un herrero. Mina. Iue el imroductor de sofocado todavía después de la ópera en nuestra ciudad com els de l'agitació i del furor de Wotan en descobrir habcr estado golpeando el yun­ desde 1750.» la de la deesa Fricka. que. y (on las mangas de la ca­ presència "El aventurero y donjuanes­ misa cnrroltadas hasta mas Escena 2. Wotan. escena en la en­ (O Giacomo Casanova fue Llarga qual arriba del coda. que pareda Fricka, encarcelado en 1768 en Bar­ disfrutar del tanto tren en els i distants sentiments alenen espectáculo cclona que por el capitán gene­ joc intensos o más que la buena sociedad de ral conde de Ricia, sucesor en els dos al costat de la del tema de la los paicos."» déus; placidesa del marqués de la Mina: así - ,.1815: el descubrimiento de de Wotan tema de i el se vengó Ricia de que ci subjugació apareix l'agitat l'espasa la musica de Rossini desen­ donjuán italiano le hubiera de la cavalcada. Havent la voluntat de cadeno un verdadero furor Fricka, quitado a su amantc. la fa­ d'acceptar ell Barcclona.» opcnsrico mosa bailarina Nina Bet­ Wotan queda abatut mentre ella, en un ambient militar - con gonzi.» ,,1837: la puesta en mostra la seva victòria. marcha del teatro de Mon­ excitat, tcsión nacía la apasionante Escena 3. Brünnhilde, Wotan. Novament la tensió do­ aventura del Gran Teatro mina el La no vol del Licco.» passatge. walkyria inquieta acceptar els designis del seu pare i s'hi rebella, negativa que és subratllada pel metall greu i el clima extremat que sem­ pre rodeja Brünnhilde. Escena 4. Siegmund, Sieglinde. Després del clima ante­ rior, el lirisme d'aquest episodi produeix un contrast extraordinari: mentre Sieglinde pressent el final tràgic, Siegmund continua enlluernat per l'encís de l'amor i no es deixa convèncer per la prernonició dibuixada per l'or­ questra a càrrec d'un «ostinato- de timbals. Escena 5. Brünnhilde, Siegmund, Sieglinde i Hunding. La decidida la causa de l'heroi no vol in­ ••• walkyria. per tervenir fatalment en el combat que s'acosta. Els timbals apasionantes continuen amb un crescendo que va carregant l'ambient fins que el duel pren forma definitiva. Els veritables contrincants són el tema de la ira de Wotan i el de la cavalcada que porten la lluita a un clímax extraordinari historias en el si del qual Siegmund mor i la seva estimada fuig ajudada de la walkyria. coleccionables ACTE III Preludi- Més conegut com a «Cavalcada de les walky­ Pf''''_. ries» i popularitzat en solitari en els concerts simfònics, J, es tracta d'un tema que ja ha estat esbossat anterior- LA VANGUARDIA

_,.".",,------�.---�- __It ,---,,_ BIBLIOTECA DE LAVANGUARDIA ..-----1----.

. pro mUSICa

.'� �

. ��I, PATRONAT PRO MÚSICA DE BARCELONA XXV TEMPORADA MUSICAL

PRO MUSICA CHORUS

ment, fet a base del salt successiu del metall sobre les ENGLISH CHAMBER notes bàsiques de l'acord major mentre la corda dibuixa ORCHESTRA uns «glissandi» que li proporcionen intensitat i vigor. Escena 1. Les walkyries. Enllaçant directarnent amb el preludi i retornant sobre el tema, las vuit walkyries KARIN OTT� soprano expressen el seu furor joiós a través d'un cant onoma­ topeic. L'arribada de Brünnhilde porta l'escena a una FELICITY PALMER, mezzo-soprano orgia sonora que compta amb una extensa i intensa uti­ lització de metall i percussió. L'arribada de Wotan en­ KElTH LEWIS� cara accentua més el clima orgiàstic de l'escena. Noti's es tracta de HARALD baix que l'únic concertant de l'obra, tot i que STAMM, conserva característiques molt peculiars que ens allu­ nyen totalment d'esquemes anteriors. CI-IARLES MACI(ERRAS Escena 2. Brünnhilde, Wotan. La walkyria penedida Sir prega el perdó del déu en un ambient de tensió contin­ director guda que es destaca després de la intensitat anterior. Un cop el déu li ha concedit el perdó, torna la pau i s'estén d'una manera plàcida gràcies a la intervenció dels violins, mentre el metall distant continua insinuant Dilluns, 7 de febrer £le 1983, a les 2\ h. el final tràgic a què estan abocats els protagonistes. Escena 3. Brünnhilde, Wotan. El déu s'acomiada amar­ BACH: Gran Missa en si menor gament de la walkyria preferida en un passatge d'agitació creixent en el que apareixen els temes de l'anell, de Sieg­ fried, l'heroisme dels Walsung i s'insinuen el del somni Dimarts, 8 £le febrer £le 1983, a les 2\ h. de Brünnhilde i el del foc. L'orquestra va reduint ales­ hores el seu nivell sonor i la corda s'allunya. Wotan ento­ MOZART: Missa en do menor, K. 427 na aleshores el cant de Loge i de la roca apareix un foc que és assenyalat per la destacada intervenció dels vio­ MOZART: en re menor, K. 626 lins i les flautes que van descendint. És un moment mu­ sical que ha gaudit de gran popularitat en els concerts simfònics sota el nom d'«Encantament del foc». Final­ ment els trombons recullen el tema del comiat de Wotan PALAU DE. LA MÚSrCA CATALANA Iundint-lo amb el del foc, finalitzant l'òpera i insinuant elmaterial sonor que formarà part de la següent jornada, el Siegfried. Venda de localitats a les taquilles del Palau, dies feiners, de 17 a 21 h. Preus especials per a estudiants. XOSÉ AVIÑOA Arturo Paz Huguet, Perito Industrial y Periodista Técnico, especialista en la divulgación didáctica de la técnica electrónica y un gran experto en Video (redactor técnico de "Video Actualidad", corresponsal de "ACE International", secretario de las "Jornadas Profesionales de Video" en Sonimag ... ) Su informe de hoy versa sobre la importancia de la calidad de la cinta para obtener una congelación de imagen perfecta.

La congelación de imagen somete a la cinta .1 ª-grandes esfuerzos. 'l

Congelación al cabo de 1 segundo: Congelación al cabo de 30 minutos: Imagen nítida. Esto significa e/evada Imagen nítida. No se aprecia ninguna Video cassettes Para Control de luminosidad, excelente pureza de color pérdida notable en la calidad de la Agfa High seguridad suya: Color: la condición decisiva Calidad y contornos muy bien definidos. imagen con relación a fa obtenida en el Agfa. obtener con Entre los diferentes controles de primer segundo. para imágenes una magnifica fidelidad calidad que realiza Agfa en sus cromática. cintas, se La tecnologia Agfa High encuentra el Color que se emplea en el "High Color El esfuerzo a se ve sometida la cinta de video durante la es que congelación de imagen recubrimiento de Ia cinta Quality fácil de calcular. cuando se estudiar la de un en una Así, quiere imagen deportista fase de video, utiliza una muy Control". Se determinada -por ejemplo, en el momento decisivo de pasar ellistón- y se invierten 30 elevada cantidad de trata de una minutos en la observación, ello significa que cada una de las dos cabezas de video que giran pigmentos ultrafinos, que prueba para a 25 ris, ha cruzado 45.000 veces por el mismo trozo (pista) de la cinta. Es decir que se han luego se comprimen para verificar la luminosidad, la producido en total 90.000 pasadas. Si la cinta es de calidad mediocre, ello equivale al obtener una cinta muy lisa pureza del color y la estabilidad y uniforme, Gracias a ello, de desgaste total de las pistas, lo que podemos asimilar, a través de una imagen. analogía se obtienen de a quemar el de una de cine. Y sin olvidar el imágenes cinematográfica, fotograma película que excelente calidad: elevada desgaste de la cinta de video motiva el de las cuales desprendimiento partículas magnéticas, luminosidad y contornos los finos entrehierros de las cabezas. pueden taponar muy claros, tanto en no temor cuando utilice Pero tenga ningún una videocassete de buena calidad, pues la formas como en colores. calidad de la imagen permanece invariable (no pierde en color ni en definición) y, a la vez, no se producen desprendimientos de partículas perjudiciales. La explicación es sencilla: una cinta de calidad se distingue, entre otras cosas, por presentar una superficie muy lisa, que es condición indispensable para que el roce repetido entre las cabezas y la cinta se efectúe La expresión "cinta Videocassettes High Color con un suave deslizamiento. de video perfecta", Imágenes de significa para el fidelidad cromática. técnico: cinta de magnífica con La de los obtener la superfície lisa, mayoria magnetoscopios permiten un recubrimiento congelación de imagen. Las zonas de perturbación uniforme de los (rayas horizontales) que pueden aparecer a veces en la pigmentos de alta densidad sobre un zona central de te imagen, se pueden desplazar con Para información Audio y Video, a: soporte elástico, dirigirse ayuda del mando de seguimiento ("tracking"). Algunos pero de rigidez ele­ magnetoscopios realizan esta compensación vada, AGFA GEVAERT, S.A.

- automáticamente. División Cintas Magnéticas. Provenza, 392 Teléfono 207 5411 - Barcelona-25 I--�

Berit Lindholm Marita Napier Norman Bailey Matti Salminen

Uwe Mund Helga Dernesch Peter Hofmann Anton Wendler Johanna Borowska Hiroto Shiraishi Agnes HaberecJer Camilla Ve berschaer

Sharon Moore Erni TogJ CzesJava Slania Marita Diibbers 3 versiones: de Luxe - Berlina - SR - 3 transmisiones:

- 4 vel. - 5 vel. - Automático 3 motores: 1.3 S (75 cv) - 1.6 S (90 cv) - 1.6 O Diesel (54 cv) , 2 carrocerias: 3 puertas y 5 puertas - P. V �P. matriculado con Impuesto de Lujo: desde Ptas. 989.062,-

- - WAGNER Tracción delantera Motor OHC transversal Ascona 4 RICHARD 2 versiones: Luxus - Berlina - 3 transmisiones: Opel puertas 4 vel. - 5 vel. - Automático - 3 motores:

- més discutit de tot - El havia d'ésser el 1.6 S (90 cv) 1.8 E (Inyección 115 cv) 1.6 O Diesel que compositor (54 cv) - P. V. P. matrlculado con Impuesto el segle XIX nasqué a Leipzig, el 22 de maig de 1813 (ca­ de Lujo: desde Ptas. 1.223.353,- sualment el mateix any que nasqué Verdi). El seu pare morí quan ell tenia només sis mesos, i la seva mare no trigá a casar-se amb un actor, pintor i poeta, Ludwig - Ascona 5 puertas Tracción delantera - Motor OHC transversal el 1821. No ha faltat ha - també morí Opel 2 versiones: Luxus Berlina - 3 transmisiones: 4 vel. Geyer, que aviat, qui 5 vet. - Automático - 3 motores: 1.6 S (90 cv) - que Wagner pogués haver estat fill d'unes rela­ - - sospitat 1.8 E (Inyección 115 cy) 1.6 O Diesel (54 cv) cions de la seva mare amb P.V.P. matriculadc con Impuesto de Lujo: prèvies Ludwig Geyer. desde Ptas. 1.270.Ó35,- El jove Wagner estudià a Dresden i sentí, inicialment, una forta atracció per la poesia, i només amb el temps desenvolupà l'interés per la música. En tornar a Leipzig, 3 motores: 2.0 S (100 cv) - 2.0 E (Inyección 110 cv) - Rekord el 1827, inicià els seus estudis musicals i a la vegada

- 2 De - Opel 2.3 O Diesel (65 cv) versiones: luxe y Berlina els secundaris i estudià filosofia a la univer­ Caja cambios: 4 vel. - 4 vel. con Overdrive - completà Automático - También Opel Rekord Caravan. sitat. P.V.P. con de matriculado Impuesto Lujo: Els 1830 inicià els seus treballs com a desde Ptas. 1.368.431,- anys compositor; d'aquesta època daten algunes peces per a piano, mú­ sica per al Faust de Goethe i dues primeres òperes: Die Hoch.zeit (vEl casarnent») i Diei Feen (vLes fades»). Motor 6 cil. Inyección 31. 180 cv. Din. 215 km/h. -

- última fou - No bé 5 velocidades a Automático Aire acondicionado pogué estrenar-les, que aquesta posada Dirección asistida - Elevalunas eléctrico y muchos en escena finalment, mort el 1888.

- ja Wagner, otros extras P.V.P_ matriculado con Impuesto de El 1834 es a com a director d'or­ Lujo: desde Ptas. 2.665.499,- presentà Magdeburg questra i estrenà la seva tercera òpera, Das Liebesverbot (e La prohibició d'estirnar»). la complexitat de la qual Senator posà a prova els recursos del teatre i no assolí cap èxit. Motor 6 cil. Inyección 31. 180 cv. Din. 210 km/h. Opel El seu estil, en aquesta era encara molt influït - - època, 5 velocidades o Automático Aire acondicionado

- Weber i Dirección asistida Elevalunas eléctrico y muchos otros per Beethoven, Meyerbeer. extras - P. V.P. matriculado con Impuesto de Casat (1836) amb l'actriu Minna Planer, passà estretors Lujo: desde Ptas. 2.547.298,- econòmiques fins que trobà un càrrec de director d'ò­ pera a Konigsberg (Prússia Oriental) i més tard a Riga on fou mestre de cor i estrenà un parell d'obertures. Coupé deportivo - MOlOr Inyección 2.0 E (110 cv) seus el amb - - - Per evitar els 5 velocidades Encendido electrónico Llantas aleación Faros creditors, que perseguien

- - halógenos - Asientos Recaro Parabrisas laminado Cristales animositat creixent, fugí de Riga amb la muller i el seu tintados - traseros y laterales - Opciones: Aire Spoilers en un de una terrible - - vaixell acondicionado Pintura metalizada Grupo trasero antiblocante gos que hagué suportar Techo solar - P.V_P: matriculado con Impuesto de Lujo: tempesta (segons sembla li inspirà la idea del Vaixell desde Ptas. 1.345.954,- fantasma). Arribà finalment a París on comptava gua­ nyar-se la vida, però hagué de recórrer a tota mena de feines a cant i la de La - - (com adaptar partitura Tracción delantera MOlOr transversal piano .. - la seva nova 3 motores: 1.0 S (45 cv) OHV 1.2 S (54 cv) favorita, de Donizetti) Pogué acabar, però,

- OHC - 1.3 S (69 cv) OHC 2 carrocerias: i inicià la del Vaixell - òpera, Rienzi, composició fantasma. 2 y � volúmenes 4 versiones: Base,

- Una recomanació de féu li fos Luxux, Berlina y S.R. P.V.P. matriculado Meyerbeer que acceptada con Impuesto de Lujo: desde 588.845,- Ptas. a Dresden l'òpera Rienzi que obtingué força èxit. I

Nomenat mestre de capella a la cort de Dresden, pogué etapa compositiva que culminaria amb la cornposicio I presentar-hi també El vaixell fantasma (1843) i Tannhiiu­ estrena de la seva única òpera còmica, Die Meistersinger ser (1845), òperes que s'allunyaven progressivament de van Nicrnberg (1868). Però intrigues a la cort muniquesa les convencions del moment i que foren cada cop menys l'havien separat, de moment, del rei. ben rebudes. Però com a director de l'òpera la seva tasca El 1869 Cosima se separà obertament de Hans van Bü­ fou apreciada, especialment la seva cuidada presentació low i es casà amb Wagner a Berlín. El nou matrimoni de les obres de Gluck i Weber. residí a Suïssa, a la vil·la de Triebschen amb les dues El 1849, però, es comprometé amb la revolució liberal filles -oficialment del matrimoni anterior- i el fill i hagué d'exiliar-se, primer a Weimar, on gaudí de la Siegfried, nascut el 1869. protecció de Liszt, i després a Zuric, on començà a pla­ Restablerta la confiança entre Lluís II de Baviera i Wag­ nejar la seva obra magna: L'anell del Nibelung. Mentres­ ner, aquest treballà intensament per completar el cicle tant havia compost , que Liszt féu estrenar a de la Tetralogia, però hagué de cedir a les condicions Weimar el 1850, i en la qual Wagner ja empra amb flui­ que li foren imposades i estrenar prèviament L'or del desa la seva troballa dels leitmotive, que alteren total­ Rhin per separat (1869). ment la constitució interna de les òperes, establint uns Ple d'idees filantròpiques i un bon tros utòpiques, vol­ profunds lligams entre música i text, molt superiors als gué crear un centre assequible a tot el poble alemany, existents en les òperes italianes a franceses. on els cantats i músics actuarien moguts només per Els anys 1850 foren de lents progressos en el reconeixe­ interès artístic, en un local desprovist de tota sofisticació ment de Wagner: cridat a Londres (1855) per a dirigir­ i mundanitat, i per aquest motiu cercà un indret de Ba­ hi concerts, continuà component segons el seu nou estil. viera on poguessin representar-se els seus drames mu­ Estimulat per la seva passió amorosa per Mathilde We­ sicals i estrenar la Tetraloga completa; aquest indret sendonck, compongué el drama Tristan und Isolde, que havia d'ésser a l'alta Baviera per tal que fos més avinent acabà el 1859. per al públic del Nord d'Alemanya. Així trià la població Pensà aleshores estrenar-lo a París, i tornà a la capital de Bayreuth on gràcies a l'ajut de Lluís II de Baviera francesa, però tement dificultats amb l'Opera de París pogué crear el teatre al qual aspirava, però no les con­ -com, efectivament fou el cas- preferí presentar-hi dicions de representació que havia imaginat. primerament el seu Tannhiiuser. L'escàndol causat per L'any 1876 pogué presentar així la seva obra magna, aquesta òpera en aquell ambient tan conservador i en­ Del' Ring des Nibelungen davant l'admiració de tot Euro­ carcarat suposà l'esfondrament de les seves esperances pa. Des d'aleshores treballà intensament en una nova i hagué de tornar a Alemanya amb el Tristan a la maleta, obra que reflectís en grau màxim les seves aspiracions inèdit. De resultes de l'escàndol fou també rebutjat a místiques, musicals i filosòfiques. La darrera obra, qua­ Viena i només trobà obstacles a les altres capitals euro­ lificada de «festival sacre» i no òpera, Parsifal, s'estrenà pees. Quan es trobava més desesperat, amenaçat per a Bayreuth el 1882. Des d'aleshores, el teatre de Bay­ creditors i sense recursos, rebé l'ordre de traslladar-se reuth congregà anualment en els cèlebres festivals es­ a la cort de Munic, on el rei Lluís II de Baviera, que tiuencs les seves obres més importants. acabava de pujar al tron, li oferí la seva protecció. Així Richard Wagner no arribaria a veure'n cap més, però, pagué estrenar Tristan und Isolde a Munic, el 1865. ja que morí inesperadament durant una estada a Venècia, Poc després, iniciada ja la relació amorosa amb Cosima, el tretze de febrer de ,1883, pocs mesos abans de cornpilr filla de Liszt i muller del seu deixeble i amic, Hans van els setanta anys. Bülow -un dels més actius propagadors, en aquells anys, de la música wagneriana-, començà una nova R.A. .-----1------,

lA FADA DE MORERA, ¿UNA WAlKYRIA CATALANA?

Si bé és cert, i prou conegut de tots els afeccionats wagnerístes, que Wagner fou escoltat a Barcelona per primera vegada gràcies a la iniciativa de Josep Anselm Clavé el 1862, i que la primera estrena d'una òpera del compositor de Bayreuth, el Lohengrin, tingué lloc al Teatre Principal, el 1882, hom no pot acceptar aquestes dues dates com a definitives en l'afirmació de les afec­ cions wagnerianes mitjançant les quals Barcelona es consagrà com a una de les ciutats més entusiastes de Wagner de tot l'ambient musical europeu. I si aquestes dues dates han estat sempre assenyalades com l'inici d'aquesta creixent afecció, això ha estat pro­ ducte d'una errònia visió «a posteriori» dels fets; tant la intervenció dels cors de Clavé com l'estrena al Principal -i un any més tard al Liceu- s'emmarcaven en una política general d'obertura cap a les novetats musicals del moment, com es podia fer amb altres compositors interessants. Sense la decidida intervenció d'una tossu­ da colla d'afeccionats caricaturescament coneguda com els «paqueños», tal volta Wagner hauria trigat a entrar en l'ambient musical de la ciutat i la seva figura no hauria esdevingut tan fortament definidora d'un pe­ ríode. Aquests afeccionats, alguns dels quals havien tingut oca­ sió de presenciar les representacions anyals de Bay­ reuth, van anar maldant per tal de fer habitual entre els seus conciutadans la música -tan estèticament dis­ tant dels plantejaments als quals estaven acostumats: la música italiana- i van aconseguir, 110 sempre en les Arquitectura interior/Decoración condicions més idònies, crear un estat d'opinió favora­ ble als seus anhels. 281 Via Provenza, (entre Layetana y Lauria) Coincidien en lluita per introduir l'estètica wag­ - aquesta 99 Tels. 215 76 215 75 87 neriana dos la situació cultural barceloni­ Barcelona-37 components: na i els valors inherents a' les obres wagnerianes. La Barcelona de tombant de segle vivia un moment intens d'activitat cultural en la qual predominaven les inicia­ tives de la gent decidida a «regenerar» Catalunya en to­ tes les direccions, entre elles, naturalment, l'artística. Els plantejaments d'aquests homes avançats, que foren titllats de «rnodernistes. pel fet de fixar-se com ideal la modernitat amb totes les seves conseqüències, anaven dirigits a sacsejar la societat benestant del moment, despertant-la de l'ensopiment i conduint-la vers la reno­ vació. Paradoxalment, aquesta nova orientació -de difí­ cil definició, com fàcilment es pot intuir- cercava en l'antigor motius d'inspiració que permetessin donar vi­ gor als esquemes esmorteïts en què ells s'havien educat i que, a la vegada, vinculessin el país amb la seva pròpia tradició. Pel seu cantó, Richard Wagner, amb els seus drames musicals i els seus escrits teòrics, havia donat vida a un món ideològic i estètic que anava dirigit a renovar l'ac­ tivitat operística tot dotant-la de sentit modern i tot cercant en el passat la inspiració necessària per oferir, a un públic anhelant, justificació dels seus grans ideals. De totes les obres que el compositor alemany havia dei­ xat escrites, aquella el contingut literari i referencial de la qual encaixava millor amb l'esperit modernista del moment, fou sens dubte La Walkyria. Aquest drama musical carregat de simbolismes (l'amor apassionat en­ tre dos germans estroncat per la intervenció directa de la divinitat, la influència de les forces de la naturalesa, en ocasions desbocades, en ocasions propícies, la mort que genera vida, el foc que purifica i que permet per­ donar les faltes) era el que millor resumia l'esperit mo­ dernista barceloní dels darrers anys del segle XIX. Fou precisament en aquest moment que, al si de la colla de joves avançats barcelonins, sorgí la idea de posar les bases d'una òpera catalana construïda sobre els nous plantejaments ideològics i musicals, Tot i no haver­ se encara estrenat a la ciutat La Walkyria, Morera i Massó i Torrents prepararen una obra que s'identifi­ cava plenament amb la seva estètica, Així aparegué La fada, una òpera que, tot i la seva brevetat, introduïa el públic en un món fantàstic vinculat a les lluites an­ cestrals entre els homes, les forces de la naturalesa i els éssers sobrenaturals dominats per llurs pròpies pas­ sions humanes; un món en el qual els dos protagonis­ tes, Gueralda d'Evol i Jausbert de Peracolls, que es veuen obligats a estimar-se d'amagat perquè la gent que els envolta no ho permet, han de veure com el seu idiHi s'estronca en un duel desigual en el qual Jausbert no pot servir-se de la seva espasa, encantada per ordre de les forces sobrenaturals; un món en el qual contras­ ten els moments d'intensa passió amb l'encís de la primavera que acaba de néixer. La partitura de Morera contenia tols aquells elements que hom considerava absolutament moderns en el camp de la composició: orquestració abundant que contri­ buïa a crear els diversos climes que anaven envoltant els protagonistes, contrast sonor i tímbric constant, mi­ nuciosa descripció dels més íntims sentiments amb abundant utilització del metall i la corda baixa, Per altra banda, hom tingué cura que la presentació pública s'a­ costés a l'ideal estètic de Bayreuth: escenografia apro­ piada, figurins expressament dibuixats per a l'ocasió i, àdhuc, desplaçament (la idea de peregrinació dels visi­ tants de la capital bàvara) de Barcelona a Sitges, Aquell 14 de febrer del 1897, Sitges es convertí en la PIANOS Bayreuth catalana i tots els presents coincidiren en con­ en - - INSTRUMENTS DE MÚSICA siderar l'estrena de La fada com la veritable fita la popularització de l'obra de Wagner a Barcelona, Tots aquells anhels de veure presentades les obres de Wagner liE=I MUSICAL al Liceu de moment es reduïen a representacions de

Gran Via de les Corts Catalanes, 496 (Borrell-Viladomat) Barcelona - 15 Tels. 254 79 02 - 254 66 40 Decoración, arquitectura de interiores. Diseño.

Lohengrin i Tannhduser i a la presència obligada en els cicles de concerts simfònics cie Iragmen ts de les obres wagneríanes entre les quals apareixia d'una manera constant la cèlebre "Cavalcada» de La Walkyria. Colegiado no0738 La tenacitat dels «paqueños. aconseguí estrenar una pri­ mera òpera wagneriana catalana que no arribà mai al Liceu, però també aconseguí -i aquí rau el valor de l'intent- donar l'empenta definitiva a l'activitat wag­ neriana al Liceu. Essent així les coses, no fou gens estrany que la primera òpera de Wagner que s'hi estrenà després d'aquests esdeveniments fos La Walkyria se­ guida de Tristany i Isolda, el plantejament de la qual també incidia en els esquemes estètics de La fada. L'obra de Morera no tornà a pujar als escenaris; havia represen tat d'una manera exacta els ideals modernistes que poc a poc s'anaren diluint; La Walkyria, en canvi, no desaparegué del Gran Teatre: continuà apareixent de tant en tant i recordant al públic habitual el seu mis­ satge de vida i d'il·lusió, de lluita i cie perdó que encara despertava interès en els oients. D'aquesta manera La Walkyria simbolitzava una concepció estètica que pe­ netrava cada cop amb més clecisió en els ambients musicals de la ciutat: tant és així que una representació plàstica de La Walkyria presidí des de 1907 l'arc de prosceni de les dues sales expressament dedicades a Barcelona al conreu de la música simfònica i operística; el Gran Teatre del Liceu (en el qual hi ha la represen­ tació del diàleg de Wotan i Brünnhilde) i el Palau de la Música Catalana ( en el qual les walkyries s'enfronten a la representació cie la música popular). La revisió cie què ha estat objecte el període modernista ens obliga a fer una mirada més atenta a La fada, una obra injustament oblidada i que, en canvi, simbolitza PROXIMA INAUGURACION el conjunt d'idees i anhels que definiren musicalment el període. Via 236 XOSÉ Augusta, AVIÑOA Barcelona 21 .------1------,

HISTÒRIA DE LA WALKYRIA

Bé que començada a principis de l'any 1854, la partitura tenint en el soroll que van organitzar els moder­ de La Walkyria no pogué ser estrenada fins el 26 de juny compte nistes trobaren molt poc escaient la forma com del 1870, quan el compositor gaudia del suport del rei que havia ofert l'obra. Lluís II de Baviera. Els intèrprets de l'estrena, que tingué l'empresa El 1907 l'obra tornà a l'escenari del Liceu sota la batuta lloc a August Kindermann en el paper de Mun�c, .foren del mestre Kaehler; aleshores el gran públic ja es tro­ Heinrich Voglg, un cèlebre tenor wagnerià, en el Wot�n, bava decididament obert a una obra de la complexitat de SIegmund, Karl Bausewein en el de Hunding, Sophie de La cosa que permeté que el juliol del 1909, en el de Brünnhilde i Therese Voglg en el de Sieg­ Walkyria, �tehle dies abans de la cèlebre Setmana Tràgica, es donés lmde. Ia inauguració del Festspielhaus de Bayreuth, pocs Ar;1b una curiosa de La a Les Arenes el 13 d agost de 1876, La Walkyria fou reestrenada, representació Walkyria de Barcelona, en la qual es cantaren el primer i tercer vegada formant part del conjunt de la Tetra­ aq�esta acte (no cal dir com la cèlebre «Calvalcada de les Wal­ logia de L'anell del Nibelung. A l'any següent es veié a causà impressió en aquesta representació) sota Nova York, a l'Academy of Music, on fou estrenada el kyries» els del Sindicat Musical de 2 d'abril sota la direcció d'Adolf Neuendorf. El 1882 arri­ auspicis Catalunya. Tot i el trasbals que els fets revolucionaris de juliol bà a al Her Theatre dirigida per Lo�dres, �ajesty's a la ciutat, el Gran Teatre del Liceu orga­ Seidl: al Metropohtan Opera House de Nova York provocaren �nton nitzà del 1910 l'estrena de la sota 1 al Covent Garden de Londres arribà finalment el 1885 pel maig Tetralogia, la direcció de Franz Beidler, i en la qual collaboraren i el 1892 respectivament, en el darrer teatre sota la di­ Helène Ruszkowska en el paper de Sieglinde, Maria recció del 'compositor i cèlebre concertador Gustav Giudice en el de Brünnhilde i Quido Vaccari en el de Mahler. (cal recordar, però, que aquestes representa­ Si bé conjunt de L'anell del' Nibelung topà ja ales­ Siegmund �l cions es feren, com era habitual en l'època, en italià). hores, 1 encara en els nostres dies, amb serioses dificul­ estrena distingia Barcelona com una de les tats per ser representat com un tot donada la seva Aquesta ciutats més fervorosament wagnerianes i, juntament durada i complicació escènica, aïlladament La Walkyria amb la de que tingué lloc en els darrers minuts ha anat fent el seu camí, aconseguint en determinats am­ Parsifal de 1913, es convertiren en fites històriques de l'evo­ bients d'imposar-se com una de les més preades obres l'any lució del musical i operístic de la nostra ciutat. wagnerianes. Així a Barcelona, La Walkyria fou la prime­ gust Una altra fita, també en aquest cas molt singular, és la ra quan el Gran Teatre del Liceu empren­ ?bra .e�trenada a Barcelona del Festival de Bayreuth l'any gue decididament la tasca a fer conèixer els drames mu­ presentació 1955, l'obra que ens ocupa el 27 i 29 d'abril sicals de Wagner, el 25 de gener de 1899 (sis dies més interpretant i el de maig. Aleshores, sota la direcció de Wie­ tard que l'estrena a Madrid), comptant amb la coHabora­ primer land i Gré Brouwenstijn cantà el pa­ ció de la cantant Ada Adini, la mateixa que havia estrenat Wolfgang Wagner, de Josef Greindl, el de Martha l'obra a de Milà el desembre del 1893. Enrera per Sieglinde, Hunding, Modl el de Brünnhilde i Ramon Vinay el de Siegmund. les estrenes molt interessants, però també molt q�eda�en La darrera de La al Liceu ha estat pels wagneristes, de Lohengrin (1883) i Tan­ presentació Walkyria dIS.�utIdes el 11 de febrer de 1979 havent-se representat en total nhauser (1887). Que aquesta primera presentació de La 160 fou no hi ha fins i tot vegades. Walkyria significativa cap dubte, X.A. DISCOGRAFIA RECENT DE LA WALKYRIA

Aquesta discografia presenta només enregistraments co­ mercials íntegres a partir de 1966. S'indica el nom dels cantants dels papers de Brünnhilde, Sieglinde, Fricka, Siegmund, Wotan i Hunding, per aquest ordre, seguit del nom del director d'orquestra i el nom d'aquesta.

1966 DEUTSCHE GRAMMPHON 104850/54 Régine Crespin, Gundula Janowitz, Josephine Vea­ Talvela. sey, Jon Vickers, Thomas Stewart, Martti - Herbert von Karajan, Orquestra Filharmònica de Berlín.

1967 PHILIPS 6747 037 , , Anneliese Burmeis­

- ter, James King, Theo Adam, Gerd Niemstedt. Karl Bohm, Orquestra de la Festspielhaus de Bayreuth. HAENDEL ESTRENO 1976 EMI / LA VEU DEL SEU AMO EL MESIAS Rita Hunter, Margaret Curphey, Ann Howard, y los escoceses estrenaron whisky. En el mismo Alberto Remedios, Norman Bailey, Clifford Grant. - de la Na­ año nació en Edimburgo, White Horse, una marca Reginald Goodall, Orquestra English tional en anglesa). de whisky que con el tiempo se haria tan famosa como Opera (enregistrament llengua el célebre oratorio de Haendel. 1979 CETRA / OPERA LIVE 59 (5) von Mi­ Así dos procesos artísticos, el de componer música Birgit Nilsson, Astrid Varnay, Georgine Josef Hans Hot­ y el de elaborar, con antiguos métodos, whisky, siguen linkovic, Ramón Vinay, Greindl, ter. - Hans Knappertsbusch, Orquestra del Fes­ perdurando con el paso de los años. Cada vez que tival de Bayreuth (enregistrament realitzat ellS escuche "El Mesias" o su música preferida, acompañada d'agost de 1957). de �n excelen� White Horse, whisky le sabra 1980 MELODRAM MEL 004 (3) please! Marianne Schech, Margaret Harshaw, Blanche mejor. Thebom, Ramon Vinay, Otto Edelmann, Kurt Bohrne. - Dimitri Mitropoulos, Orquestra del Me­ tropolitan Opera House (enregistrament realitzat l'any 1957).

-:.;i:;,;�;·¡r;,;�,.•••• ...- 1981 .PHILIPS 6769 074 Gwyneth Jones, Jeannine Altmeyer, Hanna Shwarz, Salmi­ ic Peter Donald Matti 1 Hoffmann, MacIntyre, ¡:; - nen. , Orquestra del Festival de : ¡ Bayreuth. �,�HO�fpi fine Old 1982 CBS 301143 Scotch Whisi9' Jeannine Altmeyer, Jessye Norman, Yvonne Min­ ton, Siegfried Jerusalem, Theo Adam, Kurt Moll.­ EL ESCOCES DE Los ESCOCESES Marsk Janowski, Orquestra de la Dresden Staats­ Desde j742 kapelle. ---I

LA PROPERA ÒPERA

Torna Verdi a la programació del Liceu amb una òpera força infreqüent: Luisa Miller, que en aquests darrers temps ha estat, però, molt divulgada tant en els prin­ cipals teatres d'òpera com en el camp discogràfic.

Al Liceu, Luisa Miller serà interpretada per uns dels in­ discutibles especialistes verdians: Ángeles Gulín, en el paper de protagonista, i Josep Carreras, que ha estat un brillant intèrpret d'aquesta òpera per tot Europa.

L'esperada reaparició d'Ángeles Gulín serà sens dubte un dels atractius d'aquestes representacions de Luisa Miller que seran les primeres d'un sèrie de funcions ver­ dianes que congregaran sens dubte el públic addicte a l'estil romàntic italià, tan nombrós al nostre teatre.

Aquesta òpera de Verdi té un segon paper femení molt important, el de Federica, que serà cantat per Stefka Mineva, cantant que es presenta al nostre teatre en aquest paper.

També serà una atracció d'aquestes representacions el retorn al nostre escenari de l'apreciadíssim baríton Matteo Manuguerra, que recordem per les seves in­ signes representacions verdianes de fa unes quantes temporades.

Reapareix així mateix el prestigiós baix Justino Díaz, que a la temporada de la primavera passada ens sor­ prengué a tots amb el seu magnífic estil en el camp de l'òpera barroca, en el memorable Giulio Cesare de Han­ del i que ara torna al mitjà més habitual del romanti­ cisme verdià.

La direcció escènica de les representacions de Luisa Miller correrà a càrrec de Giuseppe Giuliano. Podrem apreciar les vistoses decoracions de Nicola Benois, de Después del triunfo la casa Sormani de i Milà, el vestuari serà de Flora Bran­ · la ducha... catella, de la Casa d'Arte Jolanda, de Roma. y Eau de Cologne Hermès . Dirigirà l'orquestra del Liceu, que cada dia assoleix Creada especialmente para personas nivells més brillants de prestació, el seu mestre titular, que practican deportes y actividades M. Marco. Tot doncs, fa Eugenio plegat, esperar que al aire libre, el eau de cologne Hermés Luisa Miller un dels moments més bri­ aquesta sigui tonifica y refresca la piel, transmitiendo llants d'aquesta temporada. al cuerpo una agradable sensación de . plenitud y vigor. ---1------, �--I------,

ADMINISTRADOR: Lluís Andreu DIRECTOR MUSICAL: Eugenio Marco DIRECTOR D'ESCENARI: Dídac Monjo ASSISTENTS MUSICALS: Jordi Giró Miguel Ortega Javier Pérez-Batista Lolita Poveda

APUNTADOR: Jaume Tribó CAP DE PREMSA l REL. PúBLIQUES: Adelita Rocha CAP D'ABONAMENT l TAQUILLES: Josefina Carbonell CAP D'ADMINISTRACIó: Joan Antich SERVEI MÈDIC: Dr. Enric Bosch CONSORCI DEL SECRETARIA: Josep Delgado Maria Antònia Claramunt GRAN TEATRE DEL LICEU María José Garda CAP DE MAQUINISTES: Constanci Anguera GENERALITAT DE CATALUNYA CAP D'ELECTRICISTES: Francesc Tuset AJUNTAMENT DE BARCELONA CAP D'UTILLATGE: Jaume Payet Remei Mollor SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU CAP DE SASTRERIA: CAP DE MAQUILLATGE: Martha Vázquez PERRUQUERIA: «Darnaret. SABATERIA: «Valldeperas» MOBLES: Almirall PATRONAT DEL CONSORCI Assistència tècnica: JORQUERA HNOS., pianos PRESIDENT: Molt Honorable Sr. Jordi Pujol PUBLICITAT l PROGRAMES: Publi-Tempo

VICE-PRESIDENT: ExceHentíssim Sr. Pasqual Maragall NOTES IMPORTANTS: Un cop començada la funció, no serà permesa l'entrada a la sala, així corn verificar GERENT: Sr. lluís Portabella enregistrarnents, fotografies o filmar escenes de qual­ sevol tipus. a l'hora in­ VOCALS: Les funcions començaran puntualment dicada. Antoni Sàbat (Generalitat de Catalunya) El Patronat del Consorci del Gran Teatre del Liceu, Montserrat Albet (Generalitat de Catalunya) si les circumstàncies ho reclamen, podrà alterar les dates, els programes o els intèrprets anunciats en Rafael Pradas (Ajuntament de Barcelona) aquest programa. Jordi Vallverdú (Ajuntament de Barcelona) En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Re­ R. Martínez Callén (Ajuntament de Barcelona) glament d'Espectacles, és prohibit de fumar al.s �as­ sadissos; hom ha d'utilitzar el Saló del ler. pIS 1 el Manuel Bertrand del G. T. del (Societat Liceu) vestíbul de l'entrada. Fèlix M .. Millet (Societat del G. T. del Liceu) Maria Vilardell del G. T. del (Societat Liceu) Accés pel carrer St. Pau núm. 1 bis Carles Mir (Societat del G. T. del Liceu) 6.

Casas del SECRETARI: PORTADA: Oli de Ramon (Cercle Liceu) Adrià Alvarez I PRÒXIMES FUNCIONS

lUISA MILLER Verdi

Justino Díaz Josep Carreras Stefka Mineva Kurt Rydl Matteo Manuguerra Angeles Gulín Cecília Fondevila Alfredo Heilbron Director d'orquestra: Eugenio Marco Director d'escena: Giuseppe Giuliano Director del cor: Romano Gandolfi Director adjunt del cor: Vittorio Sicuri

Decoracions: Giancarlo Padovani, Sormani - Milà Vestuari: Flora Brancatella. Casa d'Arte Jolanda - Roma

Dijous, 3 de febrer, 21 h., funció núm. 26, torn C Diumenge, 6 de febrer, 17 h., funció núm. 28, torn T Dimarts, 8 de febrer, 21 h., funció núm. 29, torn A

MACBETH Verdi

Barcelona - Silvano Carrolli (13 i IS/II) Muntaner.300 Piero Cappuccilli (17 /II) Madrid - Hennosilla, 7S Olivia Staap Justino Diaz Lawrence Bakst Alfredo Heilbron José Ruiz Maria Uriz Ramón Gajas Jesús Castillón Vicenç Esteve Director d'orquestra: Nicola Rescigno Director d'escena: Giuseppe de Tomasi • e!c;,,'eo ale. Director del cor: Romano Gandolfi �.tude:o? /,-úzno, o�ano? ,?udat-t-a Director adjunt del cor: Vittorio Sicuri !lf�óot-e" e:y..eoúzlhadoó. Decoracions: Giuseppe Ranchelli '" ..%óét-u?nent'o" aóeóot-úz, ?nuówa/ La Bottega Veneziana - Treviso /zat-a oo�e.o y

- Vestuari: Eugenio Gilardi Arrigo - Milà • Y.ah ale. audwl-oneo.· oonoe."et-éo" ale. ?núóú;a Diumenge, 13 de febrer, 17 h., funció núm. 30, t-eee."éa/;" ale. torn T r�a?naalo,,? o�a¡¿o 15 de 21 Dimarts, febrer, h., funció núm. 31, '" nueóét-ao oon�"oe.oneo ale. venéa. torn B �onóude e:y..eoú:z,¿" Dijous, 17 de febrer, 21 h., funció núm. 32, torn C

LLORET, S.A., lndrstna Gréflca . Deo. Legal B 35 492 . 1981