Alice Cooper: El Rei Del Shock Rock
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
It's only rock & roll | Pep Saña | Actualitzat el 30/08/2017 a les 12:56 Alice Cooper: El rei del Shock Rock Fill d'un predicador, Vincent Damon Furnier (nascut el 4 de febrer de 1948 a Detroit Michigan), degut a complicacions amb la seva salut durant l'adolescència, va haver de mudar-se amb la seva família a Phoenix, Arizona, on va aconseguir graduar-se en belles arts. Més endavant conegut com Alice Cooper, va ser un dels pioners en associar rock i espectacle als seus concerts, muntar petites històries teatrals a l'escenari mentre tocava la banda de rock i crear de si mateix un personatge sorgit del més sòrdid dels malsons. Amb maquillatges d'aspecte sinistre, inquietants lletres i concerts que incloïen execucions amb guillotina, cadires elèctriques o aparicions amb serps enormes (com la famosa boa constrictor), il?lustraven els continguts dels seus àlbums, molts dels quals explicaven una història, en la més pura línia de l'àlbum conceptual. Alice Cooper, seria el primer a desenvolupar amb més sofisticació les posades en escena respecte a altres músics influenciats per l'estètica glam teatral, com David Bowie o Peter Gabriel. Aquesta característica escènica influenciaria notablement a grups com KISS, Mötley Crüe o Twisted Sister entre d'altres. El seu show en escena el mostra tallant bebès amb una destral o presentant-se a president dels Estats Units. Alice Cooper també és famós per la seva carismàtica personalitat fora de l'escenari, estant escollit com l'artista de heavy metal més estimat, publicat per la famosa revista Rolling Stone. Acreditat com un dels creadors del shock rock dins l'estil heavy metal i hard rock, ha estat descrit com el primer artista a incloure imatgeria d'horror en el rock'n'roll, amb els seus escenaris i muntatges de terror en concert. Alice Cooper Band. https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/10754/alice-cooper-rei-shock-rock Pagina 1 de 9 Admirador de la música de The Rolling Stones, MC5, The Doors, The Stooges o The Beatles, al 1964, Vincent Furnier juntament amb Glen Buxton, Michael Bruce, Dennis Dunaway i Neal Smith van fundar la llavor del que després seria The Alice Cooper Band. Vincent Damon Furnier va formar una banda a Phoenix anomenada en principi The Earwigs, poc després i quan Furnier nomes tenia 17 anys es va rebatejar com The Spiders i posteriorment com The Nazz. La seva habilitat per la composició i les seves actuacions en directe van fer de la banda una de les més populars de la zona de Phoenix. L'aparició de la banda de Todd Rundgren, The Nazz, va provocar un nou canvi de nom per la banda de Vincent Furnier, la llegenda urbana explica que un bon dia, Vincent va comentar als seus companys que practicant amb la ouija, havia contactat amb l'esperit d'una bruixa del segle XIX anomenada Alice Cooper. Segons sembla, la bruixa li va dir que ell era la seva reencarnació, Vincent Furnier va assumir el fet i va proposar als fins aleshores Nazz convertir-se en The Alice Cooper Band, adoptant Furnier el nom artístic de la seva reveladora bruixa, Alice Cooper (el propi Vincent Furnier va confirmar al 2009 que efectivament es tractava d'una llegenda urbana). Cooper i la banda van crear un personatge fosc, assassí de dones, vestit amb roba femenina i horriblement maquillat. Cooper, Buxton i Dunaway eren estudiants de belles arts, i la seva admiració pels treballs surrealistes de Salvador Dalí servirien d'inspiració per als seus estranys escenaris. https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/10754/alice-cooper-rei-shock-rock Pagina 2 de 9 A l'època del moviment hippy i l'àcid rock es muden a Califòrnia, les actuacions de la banda van cridar l'atenció de Frank Zappa, que els va fitxar pel seu segell Straight Records. La banda en els seus inicis tenia una marcada influència de Pink Floyd, però la realitat va ser que Frank Zappa es va convertir en la seva gran influència. Zappa va aconsellar a la banda incorporar elements extravagants en les seves actuacions, com tirar gallines al públic. Els primers àlbums de la formació, de manera molt clara estan marcats per la influència del geni Frank Zappa, perdurant al llarg de la seva carrera, en elements de rock progressiu que es poden apreciar en els àlbums clàssics de la banda. Durant la seva estada a Califòrnia van publicar dos àlbums titulats Pretties For You (1969) i Easy Action (1970), amb sons que anaven des del rock o la psicodèlia fins al pop. Els discos no van tenir massa èxit i a la Costa Oest no se'ls van prendre gaire en serio, cosa que va provocar que The Alice Cooper Band es traslladessin a Detroit. Cooper va comentar, ?Los Angeles simplement no ho va entendre, consumien un altre tipus de droga. Estaven aficionats a l'àcid, mentre nosaltres nomes preníem cervesa. Encaixem millor a l'escena de Detroit." El contacte amb el productor Bob Ezrin va endurir el seu so fins a posicions més hard rockeres, sense perdre espontaneïtat i amb enganxosos temes melòdics recolzats per potents riffs de guitarra. Amb la Warner van gravar Love It To Death (1971), un excel?lent àlbum que els va elevar a la fama, especialment gràcies al tema I'm Eighteen, tot un himne generacional. Altres temes destacats d'aquest àlbum són Is It My Body, Caught In A Dream o Ballad Of Dwight Fry. La banda va incorporar nous elements d'horror en els seus concerts en directe, com execucions a la cadira elèctrica i diverses tortures gòtiques. L'èxit de l'àlbum els va portar per primera vegada a actuar a Europa, amb assistents de luxe en alguns dels seus concerts com Elton John i David Bowie. The Alice Cooper Band - I'm Eighteen V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=R944TTfFpOA Alice Cooper Live - Is It My Body V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=1wpfgqzNajs Alice Cooper - Ballad of Dwight Fry V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=KoApny_rmnI Love It To Death va ser el principi d'una etapa d'esplendor per la banda en la que van publicar alguns dels seus millors àlbums. Killer (1971), amb cançons com Under My Wheels o Be My Lover. The Alice Cooper Band - Under My Wheels V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=qbWKehm-htc Alice Cooper - Nurse Rozetta & Be My Lover (Live in Barcelona, November 23, 2010) V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=sVfEUMtjgsI School's Out (1972), àlbum que conté temes importants com el clàssic homònim School's Out (número 1 a Gran Bretanya) o Public Animal #9. The Alice Cooper Band - School's Out V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=mBqiC5ox8Bw The Alice Cooper Band - Public Animal # 9 V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=8x_Y2RQYRZ0 I el quart àlbum d'èxit consecutiu en tres anys, Billion Dollar Babies (1973), un disc que els va catapultar al número 1 a les llistes dels LP's més venuts de mig món. El disc inclou el hit No More Mr. Nice Guy i altres temes destacats com Billion Dollar Babies, I Love The Dead o Elected. Alice Cooper - No More Mr. Nice Guy https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/10754/alice-cooper-rei-shock-rock Pagina 3 de 9 V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=2DMUb56kCbk Alice Cooper - I Love the Dead (amb guillotina) V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=9v3VZ-kQn4s Alice Cooper - Billion Dollar Babies V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=sMkT-0i6e9I Durant aquests anys la banda desenvoluparia un estil personal, que es mouria entre el rock i el hard rock clàssics amb tocs propers al rock progressiu, i per la teatralitat dels seus directes, que inclouen números escènics com penjar a la forca o guillotinar el seu cantant. Muscle Of Love (1973), un treball molt comercial que no va ser tan ben rebut per la crítica com els seus anteriors, va suposar el final de The Alice Cooper Band com a banda. Alice Cooper en solitari. Vincent Furnier inicia la seva carrera en solitari al 1975, mentre que els membres de la seva antiga banda continuarien durant poc temps amb el nom de Billion Dollar Babies. Per evitar complicacions amb l'ús del nom de la banda, Furnier va haver de canviar legalment el seu nom a Alice Cooper. El primer en solitari és un altre àlbum elevat a la categoria de clàssic per la crítica, Welcome To My Nightmare (1975), un disc amb cuidats arranjaments, a més d'un so lleugerament més endurit en alguns temes i produït novament per Bob Ezrin. Es tracta d'un àlbum conceptual basat en un malson d'un nen anomenat Steven, amb la narració de l'actor Vincent Price (un dels seus millors amics) i servint com a banda sonora pel nou espectacle de Cooper en directe, que acaba amb el cantant decapitat. Aquest àlbum inclou el èxits Department Of Youth, la cançó homònima Welcome To My Nightmare i la balada Only Women Bleed. Alice Cooper - Welcome To My Nightmare V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=aOeP4p1fjMs Alice Cooper - Department Of Youth V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=N190EXpr1fs Alice Cooper - Only Women Bleed V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=1yALNSd0iME El següent àlbum, Alice Cooper Goes To Hell (1976), mantindria el tipus artísticament, sense aconseguir el nivell d'èxit del seu anterior, tot i la publicació del single I Never Cry. Alice Cooper - I Never Cry (penjat a la forca) V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=hhu7t_fFUxY Però Alice s'enfonsava cada vegada més en greus problemes d'alcoholisme que afectarien negativament a la seva carrera, arribant fins al punt del seu ingrés en un centre psiquiàtric.