laFEBRER 2001 Núm. 227 Preu 300 PTA - 1,8 PalancaPUBLICACIÓ D’ I COMARCA

Planta de purins a Foradada

L’Informe Roca Planta de purins a Foradada La futura construcció d’una planta de tractament de purins entre Fo- radada i Artesa ha despertat la in- la Palanca quietud ciutadana. Sota la maque- PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE, ta de la planta, podeu veure una fo- VILANOVA DE MEIÀ, , ALÒS DE , to panoràmica de la zona. FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR Foto: La Palanca

4 L’AGENDA 21 MÚSICA, MESTRE! PROGRAMA DE CARNAVAL Ball del Punxem METEOROLOGIA 22 TEMA DEL MES 5 EDITORIAL La planta de tractament de purins de Foradada Segre Mitjà, capital Artesa Això fa pudor Gestió de Fems i Purins S.L. 7 NOTICIARI Sobre les plantes de purins Ros Roca Breus Les plantes de purins de Foradada i Artesa Conversa amb l’alcalde de Foradada 9 MUNICIPIS A mode de conclusió Martí Galceran, 25 anys d’alcalde d’Alòs 29 CARTES A LA REDACCIÓ 11 ESPORTS Sobre la planta de purins Agenda Esportiva 31 INFORME 12 PARLEN LES ENTITATS L’ Informe Roca Construir un món en pau 37 DES DEL PAÍS DELS PIRINEUS 13 PARLEN LES ENTITATS El projecte Roca i el nepotisme polític Pintures rupestres a Baldomar? Per Nadal, el CUDOS amb Sant Mamet 38 INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA Sessions del Ple i Acords de la Comissió de Govern 14 FILA7 Lars Von Trier ballant a la foscor 40 XAT JOVE En cartellera Exàmens de febrer

18 IN MEMORIAM 41 HUMOR La mort d’un artesenc lluny del poble Barbaritats del nostre poble

19 DES DEL SENAT 42 IMATGES D’AHIR Sistema bicameral Cosidor de la Rosa de Cal Martinent

3 la Palanca L’Agenda

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesa de 24 de febrer: Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià. Matança del porc a Baldomar. Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta. 3 de març: MES DE GENER Concert de l’Aula Municipal de Música Municipi d’Artesa de Segre Mallol (90 anys) natural a la Dàlia Blanca. d’Artesa de Segre Naixements: dia 31: Ramon Puig i Raïchs 8 de març: dia 7: David Estany i Miquel (95 anys) natural de Mont- Celebració del Dia Internacional de la dona dia 15: Adrià Solé i Molina magastre treballadora: dia 16: Najoa El Aachoury Projecció de la pel·lícula Solas a la Dàlia Blanca, dia 24: Arnau Farré i Solà Municipi de Vilanova de Meià organitzat per les Artesenques Actives.

Defuncions: Defuncions: Fins al 8 de març: dia 1: Jaume Solé i Vidal (85 dia 2: Rosa Brescó i Aran (95 Termini de presentació d’obres pel anys) natural de Colldelrat anys) natural de la Vall d’Ariet XII Premi de Narrativa Breu dia 15: Jaume Ariasol I Pla (89 dia 21: Joan Torruella i Oliva a la Biblioteca Municipal d’Artesa. anys) natural de Rubió (88 anys) natural de Coll de dia 24: Francesca Castellana i Nargó 17 de març: Confirmacions a l’església parroquial d’Artesa.

CARNAVAL 2001 - ARTESA DE SEGRE INFORMACIÓ D’INTERÈS - COMPARSES Dissabte, dia 24 Diumenge, dia 25 Mínim de 10 persones i han de complir les normes. A les 20:45 h- Concentració de A les 19,30h- Sessió de ball, a L’itinerari de la rua: Plaça de l’Ajuntament, c/ Bal- comparses, a la Plaça de l’Ajun- la Dàlia Blanca, amb mes, Av. Maria Anzizu, c/ Prat de la Riba, Ctra. tament. ACUARIO “2” QUARTET. d’, c/ Escoles, Ctra. de Montsonís, Pave- A les 21:00h- Arribada de Sa Ma- 20è Concurs infantil de disfresses lló Poliesportiu. No deixar vehicles ni obstacles al jestat Saltasèkles IX i Rua de Dimarts, dia 27 carrer. Les 10 millors comparses rebran un premi i comparses. Al Pavelló Polies- 22ena Matança del porc totes les que assisteixin al complet al Ball. portiu, Ball de disfresses amb A les 17:30h- Berenar de ger- XAROP DE CANYA i FIRMA- manor MENT i despres AFTER, orga- A les 20h- Sessió de ball, a la nitzat pel KORRAL (al Pavelló Dàlia Blanca, amb en JOAN Municipal). CARBONELL – DUET.

Meteorologia GENER Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

Municipi d’Artesa de Segre Municipi de Vilanova de Meià Dades facilitades per l’Ajuntament d’Artesa de Segre Per manca de dades, no podem facilitar la informació (observatori de la Pça. de l’Ajuntament). corresponent al gener.

Temperatura mitjana del mes: 5,6° Municipi de Foradada Temperatura màxima: 16° (dia 12) Dades facilitades per l’Ajuntament de Foradada. Temperatura mínima: -2° (dia 9) Amplitud tèrmica màxima: 13° (dies 4, 11, 23 i 31) Dies amb precipitacions: 6 Amplitud tèrmica mínima: 1° (dia 15: màx. 7° i mín. 6°) Precipitació màxima: 14 mm (dia 15) Dies amb precipitacions: 7 Total precipitacions 50 mm Precipitació màxima: 17 mm (dia 12) Total precipitacions: 48,5 mm

4 la Palanca Dipòsit Legal: L - 283 - 1981 Editorial

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓ GENERAL Segre Mitjà, capital Artesa Miquel Mota i Pérez Fa unes setmanes es va fer públic l’informe Roca, que tracta sobre CONSELL DE REDACCIÓ la revisió del model d’organització territorial de Catalunya, estudi Ramon Giribet i Boneta Bartomeu Jové i Serra que ha estat elaborat per una sèrie d’experts a petició de la Generalitat. Miquel Regué i Gili L’informe no és vinculant, només és orientatiu i tindrà el valor que Jordi Regué i Gili els nostres representants polítics li vulguin donar. Malgrat això, ja ha Sergi Valls i Jové aixecat polseguera arreu de les comarques i municipìs catalans perquè CONSELL D’ADMINISTRACIÓ no tothom es veu afavorit per l’esmentat estudi. Pere Batalla i Sala Per començar, parla de la desaparició com a municipis d’aquells Bartomeu Jové i Serra Jordi Regué i Gili que tenen menys de 250 habitants. És el cas d’Alòs de Balaguer i de Foradada, que si aquest estudi s’apliqués passarien a formar part del ASSESSORS LINGÜÍSTICS municipi d’Artesa. Això els suposaria perdre el seu status i Carme Barril i Brescó Núria Ribes i Novau independència i convertir-se en un més dels ja massa nuclis agregats d’Artesa; això faria més difícil encara, la sostenibilitat d’un municipi SUPORT INFORMÀTIC com el nostre, que se les veu negres per acontentar els seus nuclis i Josep M. Espinal i Aubet es veu perjudicat per un model de finançament que gairebé no té en MAQUETACIÓ compte aquesta realitat. La Palanca Per un altre costat, i aquest sí que és un tema que es preveu polèmic i que serà difícil d’aclarir, l’informe planteja la formació de la nova SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT Apartat de Correus 30 d’Artesa de Segre comarca del Segre Mitjà amb capital a Ponts. Si bé la creació d’una Telèfon 973 40 11 58 nova comarca és quelcom positiu (donat que la és un territori molt heterogeni i molt extens i una nova organització territorial FOTOGRAFIA Joan-Promovídeo / La Palanca aproximaria l’administració al ciutadà), el fet que es nomini la veïna població de Ponts com a futura capital és del tot injust i no reflecteix REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ la realitat de forma objectiva. Apt. de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE Els artesencs hem de reivindicar la capitalitat del Segre Mitjà perquè històricament, comercialment i econòmicament és un dret que ens IMPRIMEIX: NORPRINT - Artesa de Segre pertoca, perquè els fets i les xifres canten i tenim més població, més TIRATGE: 750 exemplars extensió, més moviment social (entenguis entitats, associacions i ini- ciativa privada) i econòmic (empreses, botigues, etc.) que no pas SUBSCRIPCIÓ ANUAL Ponts, la qual no deixa de ser una població de parada i fonda 3000 PTA (preu a l’Estat i Andorra) 4000 PTA (preu estranger) sostinguda artificialment gràcies a molts favors polítics. Així doncs, i valorant positivament la hipotètica creació de la co- ADREÇA INTERNET marca del Segre Mitjà, des d’aquestes línies reclamem la capitalitat http://www.lapalanca.arrakis.es d’Artesa i esperonem a tots els nostres conciutadans i polítics a lluitar correu electrònic: [email protected] amb unitat per aquest objectiu. -Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997. -Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

NOTA Està oberta a totes les col.laboracions, encara que no hagin estat sol.licitades. Amb tot, solament s’admetran els escrits signats amb el nom, cognom, domicili i DNI de l’autor. El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar les col.laboracions. «LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinions i criteris expressats pels seus col.laboradors.

Amb la col.laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de , l’Ajuntament d’Artesa de Segre i el Consell Comarcal de La Noguera.

Membre de Col.laboradors del mes: Ma. Àngels Leal, Oriol Llera, Sícoris, Jaume Cardona, Josep Ma. Sabartés, Neus Bròvia, Noemí Farré, Janette Solsona, Rafa i Richard Córdoba.

5 la Palanca Noticiari

Artesa haurà de pagar pel retorn de la Caserna El nou conseller de Justícia, de Foradada Fins ara, el president de la Diputació de Lleida, Sr. Josep Pont, ha- A principis de febrer, es va nomenar com a conse- via actuat de mitjancer entre els ajuntaments afectats pel replega- ller de Justícia de la Generalitat de Catalunya Josep ment de la Guàrdia Civil, amb edificis d’aquest cos dins del munici- Delfí Guàrdia i Canela en substitució de la conse- pi, i el Ministerio del Interior. El 7 de febrer, en la darrera entrevista llera Núria de Gispert. El recent nomenat passa del Sr. Pont, acompanyat del Sr. Barios (subdelegat del govern cen- tral a Lleida), amb el Dtor. Gral. de Infraestructuras, Sr. Juan José Izarra, va quedar clar que el ministeri vol negociar individualment amb cada municipi i només es retornaran aquells edificis amb menys de 30 anys d’antiguitat, que no és el cas d’Artesa. El Sr. Pont ha manifestat que els ajuntaments afectats consideren molt elevat el preu fixat pel ministeri i que els resultarà difícil recuperar els edifi- cis. (La Mañana, 8-02-01)

Vilanova de Meià millorarà l’accés a Tòrrec El Consell Comarcal de la Noguera ha adjudicat a l’empresa Àrids Roma les obres de millora de camins de muntanya per l’any 2001. L’import total és de 20,6 milions de ptes., que es destinaran a actu- acions als municipis d’Àger i de Vilanova de Meià. En el cas de Vilanova, es tracta del tram que uneix el nucli de Tòrrec amb la carretera d’Artesa a . (La Mañana, 8-02-01) els estius a Foradada, d’on és descendent, i on en- La Festa de Sant Sebastià cara hi conserva una casa i terres. Josep Delfí Guàr- El dia 20 de gener es va celebrar la Festa de Sant Sebastià. Per dia, advocat i professor universitari des de fa anys, primera vegada en molts anys, els ciutadans d’Artesa no van fer va marxar a viure de ben petit a Barcelona perquè festa laboral durant aquest dia perquè es va escaure en dissabte (en- el seu pare també era advocat. Durant un temps va guany passa a ser festiu el dimarts de Carnaval). La Germandat va exercir la seva professió a Balaguer conjuntament continuar amb la línia iniciada l’any passat, realitzant una missa a amb un cosí. (Foto La Mañana). l’església i un dinar a l’Hostal Muntanya. El Consell Comarcal pressuposta 701 milions Artur Mas visita la Cooperativa i Mobles Ros El passat 2 de febrer el ple del Consell Comarcal El passat divendres 9 de febrer, Artur Mas, conseller en cap de la de la Noguera va aprovar 701 milions de pessetes Generalitat de Catalunya, va visitar les empreses locals Mobles Ros com a pressupost total per al 2001, 170 milions i Cooperativa d’Artesa. La visita fou de caire privat, i Artur Mas més que els pressupostats l’any passat. Aquest aug- vingué com a secretari general de Convergència, visitant i interes- ment es deu sobretot a l’increment de vora 200 sant-se per la situació de les empreses Mobles Ros i Cooperativa milions respecte al 2000 en el Pla d’Obres. Res- d’Artesa. En la fotografia podem veure el conseller Mas conversant pecte al pressupost d’ingressos, destaquen els 35 amb una dependenta de la carnisseria de la Cooperativa, a qui va milions provinents del pagament de taxes i els 304 preguntar si la crisi de les “vaques boges” havia afectat les vendes milions de transferències corrents que s’espera re- de vedella. (Foto diari Segre). captar. De les despeses del Consell Comarcal, cal mencionar els 113 milions destinats a personal i els 339 milions de transferències de capital. Mal- grat aquests 700 milions de pressupost, només 22.6 milions s’adreçaran a inversions reals.

Amb 103 anys, mor una senyora natural de Baldomar El passat 20 de gener, va morir a Barcelona la se- nyora Nativitat Vidal i Aran, coneguda com la Navidad de Cal Blanco de Baldomar, que s’ha con- vertit en una de les persones nascudes a les nos- tres contrades que ha viscut més anys: el proper juny hauria fet 104 anys. En haver nascut el 1897, podem dir que aquesta senyora ha viscut en tres segles diferents i, fins i tot, en dos mil.lennis.En una breu entrevista telefònica amb el seu únic fill, el Sr. Josep M. Benito i Vidal, hem pogut saber

7 la Palanca Noticiari algunes coses de la seva vida. A Cal Blanco eren quatre germanes: de les carreteres de la nostra província, entre elles la Teresa (la pubilla), la Navidad, la Mercè i la Pilar. En aquells la C-1313. Així, l’eix viari del Segre, que anava temps difícils, la pubilla es va quedar a casa i les altres van haver de de Lleida fins a la Seu d’Urgell passant per Artesa, seguir altres camins. Així és que la Sra. Navidad, de molt jove, va s’ha dividit en diferents trams. El trajecte de Lleida marxar de Baldomar cap a Barcelona. Més endavant, es va casar a Balaguer és denominat C-13, el de Balaguer a amb el Sr. Joaquim Benito, de Torelló. El fruit d’aquest matrimoni Artesa C-26 i el d’Artesa a la Seu d’Urgell C-14. ha estat un fill, 4 néts i 1 besnéta. Aquests trams formen part d’una nova distribució viària, de la qual us n’informarem detalladament ERC d’Artesa es posiciona sobre el Segre Mitjà en propers números. (Foto MRG). La Secció Local d’ERC a Artesa s’ha posicionat, en principi, contra la possible creació de la nova comarca del Segre Mitjà. Ho argu- menta en sis punts en un comunicat publicat a la premsa de ponent. Entre els aspectes a destacar, diu que cap dels tres nuclis principals que conformarien aquesta comarca (Artesa, i Ponts) es pot considerar com a centre aglutinador prou important com per ser-ne la capital. Especifica, però, que a Artesa li correspondria la capita- litat per superfície territorial, àmbit d’influència, pes demogràfic i pes econòmic. La negativa a la nova comarca es fonamenta en la suposició que ni Ponts ni Artesa acceptarien la capitalitat de l’altre i això trencaria l’harmonia entre aquests dos municipis. En el docu- ment també es fa referència a les possibles agregacions d’Alòs i Foradada a Artesa i s’exposa que això no resultaria interessant per cap dels afectats, atesa la «trista experiència» del municipi d’Artesa en qüestió d’agregacions (pel mal finançament municipal de la Ge- neralitat). Finalment deixa clar, no obstant, que aquest posicionament inicial pot variar en funció de les circumstàncies.

La C-1313 canvia de denominació A principis del mes de febrer el Servei Territorial de Carreteres de la Generalitat de Catalunya va canviar la denominació de la majoria La Palanca, entre les cinc millors de Catalunya Representants de La Palanca assitirem a la Festa de la Co- mis (publicacions, butlletins, televisió, ràdio i web). La Pa- municació de la Diputació de Barcelona, celebrada el pas- lanca participava en el Premi Tasis Torrent de premsa es- sat 27 de gener en l’icomparable marc del Museu de la crita, en les categories de millor publicació i de millor arti- Ciència i la Tècnica de Catalunya de Terrassa. Enguany cle (que ja ens l’enduguerem el 1997 per l’article “El sec- s’arribava a la XX edició dels Premis de Comunicació tor porcí es convulsiona”). Durant el sopar presidit pel Sr. Local, que premia els mitjans periodístics més destacats Manuel Royes, president de la Diputació de Barcelona, i de Catalunya en l’àmbit local i comarcal. 207 eren els can- presentat per Elisenda Roca, es nominaren (al més pur es- didats en les diferents categories de què consten els pre- til Oscars de Hollywood) els cinc finalistes de cada cate- goria. La Palanca fou escollida entre les cinc mi- llors publicacions de Catalunya de l’any 2000. El Premi, finalment, se l’endugué la revista Àrnica, que edita el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, i que compta amb firmes de prestigi com Pep Coll, Miquel Pueyo, Ramon Sistac o Ferran Rella. La fita assolida per La Palanca és de gran importàn- cia, ja que competíem amb moltes publicacions professionals que fan tiratges de milers d’exem- plars (com per exemple El 9 Nou, Diari de Cerdanyola, Revista de Girona, Diari de Vilanova i la Geltrú, Revista de Cambrils, Vallenc, Mataró Report, etc.). Aquesta distinció ens esperona i ens encoratja a seguir millorant en el futur. La Palanca

8 la Palanca Municipis Martí Galceran, 25 anys d’alcalde d’Alòs

l passat 4 de febrer es va fer un una sorpresa de la qual l’alcalde no E dinar de germanor a Alòs de n’estava al corrent. Tots els assistents, Balaguer per tal de celebrar els 25 excepte la germana de l’alcalde, es van anys de mandat de l’alcalde del po- reunir a Can Calça, on va tenir lloc la ble, Sr. Martí Galceran. celebració, i van trucar a casa del Sr. En representació de tota la gent del Martí fent veure que hi havia algú que poble d’Alòs, van assistir al dinar els volia parlar amb ell sobre un assumpte regidors que han fet costat al batlle du- urgent. Així es va aconseguir convocar rant tots aquests anys, els Srs. Delfí l’alcalde al restaurant, a l’hora de di- Gambandé Soler, Jesús Llera Porta, nar, sense que sospités res. Ramon May Calvet, Josep Miró Després de la sorpresa inicial, van Ballabriga, Josep Riasol Batalla i Lluís seure tots a taula i, tot dinant, van re- Soldevila Cuadrat; els que han ocupat cordar diversos passatges destacats dels la secretaria de l’ajuntament, Josep 25 anys de mandat; especialment les Guillaumet Serradell, Esther Serés actuacions que va caldre dur a terme Durany i Montserrat Pedrós Roma; el per tal d’aconseguir un pont com Déu jutge del poble, Josep Escolà; el funci- mana, i no un pont penjat com s’havia onari Àngel Novau Sala; i una germa- projectat inicialment, després de la ri- na de l’alcalde, la Sra. Mercè Galceran uada de 1982. També es van comentar Blanch. Durant el dinar es van recordar els anys que cada un dels assistents Soldevila Cuadrat, en nom de tots els les figures de diverses persones que per havien estat al costat de l’alcalde; es allà presents, va fer un parlament diri- diferents motius no van poder assistir- tractaren temes de més actualitat, com git al Sr. Martí, en el qual li va expres- hi, com són: els regidors Pere Brescó la construcció del camí de La Granolla, sar la gratitud de tot el poble per tot el Roca i Xavier Durany Eroles (acs), i el i es va discutir sobre quins eren els al- que ha fet durant aquests anys, pel seu jutge Josep Riasol Granja (acs). caldes més “veterans” de la comarca. esforç i la seva dedicació al front de L’acte es preparà en secret, ja que era En acabat, el regidor Sr. Lluís l’Ajuntament. Així mateix, també va expressar la intenció de tots per seguir la seva tasca basada en la política de “Pau i progrés”. Acte seguit es va lliurar una placa commemorativa a l’Alcalde, en reco- neixement a la seva tasca durant aquests 25 anys. El Sr. Martí va mostrar la seva grati- tud per la sorpresa que se li havia pre- parat i, altre cop, va donar les gràci- es a tots aquells que l’han acompa- nyat durant aquest viatge. Després d’una llarga sobretaula es va donar per acabat l’acte. Per molts anys!

Text i fotos: Oriol LLera

9 la Palanca Esports Agenda esportiva - març 2001

BÀSQUET (Pavelló Poliesportiu d’Artesa) CENG Cooperativa d’Artesa. Equip sènior masculí A. Tercera Catalana. Diumenge 4 de març a les 18h: CENG Trèbol - Diumenge 11 de març a les 18h: CENG Trèbol - Tàrrega B CENG Cooperativa d’Artesa. Equip sènior masculí B. Tercera Territorial. Dissabte 10 de març a les 17,30h: CENG Calvet - Tamarit CENG Cooperativa d’Artesa. Equip júnior masculí. Júnior Territorial. Dissabte 10 de març a les 16h: CENG Miró - CB CENG Cooperativa d’Artesa. Equip infantil masculí. Infantil Territorial B. Dissabte 10 de març a les 19h: CENG Cooperativa - Bellvís CENG Cooperativa d’Artesa. Equip sènior femení. Júnior Territorial(*). Diumenge 11 de març a les 16,30h: CENG Jovell - CB Pardinyes CENG Cooperativa d’Artesa. Equip júnior femení. Júnior Territorial(*). Dissabte 3 de març a les 19h: CENG Lluïsa - EF Urgell Dissabte 17 de març a les 19h: CENG Lluïsa - Vallfogona B CENG Cooperativa d’Artesa. Equip cadet femení. Cadet Territorial B. Dissabte 3 de març a les 17’30h: CENG Altis - CB Borges CENG Cooperativa d’Artesa. Equip infantil femení. Infantil Territorial A-2. Dissabte 3 de març a les 16h: CENG Macià - Dissabte 17 de març a les 16h: CENG Macià - CB Lleida B NOTES:Els dos equips assenyalats amb asterisc (*) juguen a la mateixa categoria. Amb aquests partits, s’acaben els campionats ordinaris de bàsquet. FUTBOL (Camp d’Esports Municipal d’Artesa) CE Artesa de Segre. Equip amateur. Primera Territorial - Grup 5. Diumenge 11 de març a les 16’30h: CE Artesa de Segre - UE Diumenge 25 de març a les 16’45h: CE Artesa de Segre - C. At. Castellserà CE Artesa de Segre. Equip juvenil. Segona Divisió - Grup 27. Dissabte 10 de març a les 17’15h: CE Artesa de Segre - CD Cervera Dissabte 24 de març a les 17’30h: CE Artesa de Segre - CD Oliana CE Artesa de Segre. Equip Infantil. Segona Divisió - Grup 28. Dissabte 3 de març a les 17’30h: CE Artesa de Segre - CD Oliana Dissabte 17 de març a les 17’45h: CE Artesa de Segre - UE Bordeta B CE Artesa de Segre. Equip Aleví. Primera Divisió - Grup 20. Diumenge 4 de març a les 12h: CE Artesa de Segre - UE Balafia B CE Artesa de Segre. Equip Benjamí. Grup 5. Dissabte 10 de març a les 11h: CE Artesa de Segre - CF Bellpuig Dissabte 24 de març a les 11h: CE Artesa de Segre - CF Linyola CE Artesa de Segre. Equip Prebenjamí. Grup 2. Dissabte 10 de març a les 12h: CE Artesa de Segre - EF Gerard Gatell B Dissabte 24 de març a les 12h: CE Artesa de Segre - UE Guissona NOTES:Aquesta temporada el CE Artesa no té equip cadet.

El XXII Torneig de Telègrafs (veterans) va finalitzar al febrer. de Ramon Giribet i Boneta Informació a càrrec

FUTBOL SALA (Pavelló Poliesportiu d’Artesa) CENG. Equip sènior. Divisió d’Honor. Dissabte 3 de març a les 16h: CENG Grues Gañán - Rajolí d’Or Dissabte 24 de març a les 16h: CENG Grues Gañán - Delícies de l’Annec

NOTA: Aquesta informació es basa en els calendaris oficials i no contempla possibles variacions.

11 la Palanca Parlen les Entitats Construir un món en pau

ada any, a principis de febrer i miliars i a garantir la seguretat alimen- infraestructures que es troben en un C al llarg de la Quaresma, les Par- tària a zones camperoles i suburbanes estat força precari: ròquies, a través de les Càritas Par- on es concentra la població en situació - centre de promoció de la dona (com- roquials - Mans Unides, organitzem de major risc i vulnerabilitat social. pra de mobles, materials de costura, llo- la Campanya contra la fam en el món. guer de professorat…); Enguany, el lema de la campanya és - un centre d’alimentació (aliments, “Si vols la pau, defensa la justícia” i bateria de cuina, vaixella…); proposa treballar en la construcció - endegar una escola de pares amb els de la justícia com a nom de la pau, objectius de frenar la mortalitat infan- treballar pels drets humans, per unes til i instruir les mares per a que sàpi- condicions de vida dignes i de parti- guen aprofitar els recursos naturals del cipació ciutadana. país i educar-les per una nutrició equi- La tasca de Mans Unides (organit- librada dels fills; zació no governamental d’inspiració - rehabilitació d’un ambulatori i reno- catòlica) se centrarà a aprofundir en les vació de material sanitari; condicions de justícia que fan possible - proveir dels recursos necessaris un la pau i en l’eradicació de les situaci- col.legi infantil: pagament dels sous del ons de violència estructural que són un professorat i dotació d’equipaments obstacle en la construcció de la pau. educatius i esportius. Mans Unides entén per “situacions El cost total del projecte és de de violència estructural” les estructu- 9.000.000 de pessetes. Entre els actes res econòmiques, socials, polítiques i inicials d’aquesta edició de la campa- culturals injustes, que es manifesten Fa 42 anys que Mans Unides lluita contra la fam en nya destaquen el Dia del Dejuni Volun- el món. sota formes de pobresa, opressió, mar- tari (9 de febrer). En aquesta jornada ginació, exclusió, desigualtat… Aques- A Moçambic, l’organització coope- es convida totes les persones a solida- tes situacions atempten contra la dig- ra des de fa més de 20 anys per donar ritzar-se simbòlicament amb els que nitat i els drets fonamentals de la per- suport a la seva reestructuració produc- dejunen cada dia. Té sentit si s’acom- sona i, sovint, no són fàcils de perce- tiva a través de projectes comunitaris panya de gestos concrets i canvis en la bre com una forma de violència; però de desenvolupament agrícola; però so- vida quotidiana i en els compromisos n’afavoreixen el desencadenament. bretot en projectes de tipus educatiu, personals. Una altra de les activitats que Per construir la pau, el primer pas especialment orientats als més joves per es duen a terme és la col.lecta a les es- que cal fer per enfrontar-se i resistir a contribuir a l’eradicació de les desigual- glésies, els dies 10 i 11 de febrer. Al la injustícia i a qualsevol altra forma tats i la pobresa, i de la violència que llarg de la Quaresma, hi haurà bústies de violència és posar aquestes estruc- aquestes puguin generar. en els comerços i botigues de la ciutat, tures injustes en qüestió. Tot el que con- Més d’un any després que Timor on podran fer la seva aportació les per- tribueixi a una societat més justa, més Oriental s’hagi independitzat d’Indonè- sones que hi vulguin col.laborar. participativa, més igualitària… és tre- sia, ha d’afrontar problemes polítics, Comencem la campanya amb la se- ballar contra la violència i a favor de la socials i econòmics. Mans Unides fi- guretat d’aconseguir fer realitat aquest pau. nança, des de fa deu anys, projectes projecte i esperem la col.laboració de El missatge de la campanya és ben centrats en la promoció de l’activitat totes les persones sensibles als greus clar: per construir una pau estable és agrícola, pecuària i pesquera. Actual- problemes de la Humanitat. imprescindible defensar la justícia. El ment, potencia la reconstrucció lema de la campanya d’enguany ha con- d’infraestructures socials fetes malbé vertit les mans en coloms de la pau. La durant el conflicte d’aquests darrers Càritas-Mans Unides pau és en mans de tots. anys. El projecte, L’organització Mans Unides treba- que financia Mans lla gairebé en 70 països. La campanya Unides d’Urgell en d’enguany va dirigida especialment a la campanya de tres països: Guatemala, Moçambic i 2001, es troba loca- Timor Oriental. litzat a Timor Ori- A Guatemala, Mans Unides intenta ental, concreta- contribuir a la sostenibilitat de la pau ment a Dili, al bar- donant suport a projectes adreçats a ri de Bebonuk. Es generar o augmentar els ingressos fa- tracta de refer

12 la Palanca Parlen les Entitats Pintures rupestres a Baldomar?

n La Palanca del mes de Immediatament es va posar en con- Pel que fa a aquestes de Baldomar, E desembre sortia un article que tacte amb els Serveis Centrals ens va fer notar el traç (sembla que signava el Sr. Antoni Borrell, de d’Arqueologia de la Generalitat a Bar- s’hagi fet amb les mans), així com el Baldomar, en el que exposava el seu celona. El fet que les pintures rupes- gruix de la capa de pintura, el color, etc. descobriment d’unes pintures rupes- tres prehistòriques siguin patrimoni de En tot cas, esperem que ens treguin tres. Per referències que tenien el seu la humanitat, declarat per la UNESCO, aviat de dubtes, ja que ens van assegurar origen en el propi Sr. Borrell, fa va despertar l’interès del Departament que tornarien per estudiar-les amb més temps que coneixíem l’existència de Cultura de la Generalitat, que va profunditat. Esperem poder col·laborar. d’aquestes pintures. enviar, dos dies després (el 24), un Associació Cultural La Roureda Justament poc abans que aquesta re- arqueòleg a visitar aquestes pintures. vista ens arribés a casa, els membres Ens van demanar que membres de d’aquesta associació havíem fixat el 20 l’Associació Cultural La Roureda de gener, dissabte, per anar a veure-les. l’acompanyéssim i així ho vam fer. Feia dies, havíem quedat en trobar- Després d’haver vist aquestes pin- nos el dia 22 de gener amb el Sr. Josep tures, el Sr. Castells, que és l’arqueòleg Gallart, representant del Servei que les va visitar, va arribar a una pri- d’Arqueologia de la Generalitat a mera conclusió, a falta d’estudis Lleida, per lliurar-li un treball posteriors més detallats: no es tracta de monogràfic sobre els sepulcres pintures prehistòriques. No per això megalítics del Montsec, realitzat per deixen de ser interessants ni objecte aquesta associació. El Sr. Gallart es va d’estudi. assabentar per La Palanca de Ens va explicar que aquestes pintures l’existència d’aquestes pintures i ens va podrien ser del mateix tipus que unes demanar informació. Li vam dir que altres trobades al Berguedà, que es van teníem planejat efectuar una visita al datar en l’Edat Mitjana sense poder pre- lloc. El mateix dia 22, en l’entrevista cisar més. Aquestes pintures del que teníem amb ell, li vam ensenyar Berguedà, deia, podien estar unes quantes fotografies que havíem fet. relacionades amb riuts esotèrics. A baix, la imatge amb negatiu de la foto original (a dalt)

Per Nadal, el CUDOS amb Sant Mamet

l passat 24 de desembre, sota una E fina pluja, els socis del CUDOS feren el seu tradicional acte nadalenc amb la pujada d’un pessebre a l’ermita de Sant Mamet. La participació va ser més nombrosa que mai gràcies a la in- corporació entusiasta dels socis de la secció BTT. Amb la seva presència va- ren donar calor i color a l’acte.

13 la Palanca Fila 7

Lars Von Trier ballant a la foscor Miquel Mota

ars Von Trier s’ha erigit en reconegut en la seva tasca el cinema que amb ell li agrada. Amb L l’actualitat en el director més cinematogràfica Aquesta tindria el seu el film esmentat es reconeixia la seva famós de la seva Dinamarca natal, primer èxit internacional l’any 1984 gran vàlua com a cineasta i se l’erigia recollint el relleu deixat ja fa uns quants amb el film El elemento del crimen, al en un dels noms propis més importants anys per Carl Theodor Dreyer (1889- qual seguirien, interna-cionalment de la realització fílmica dins la creació 1968), director entre d’altres de La pa- parlant (per la televisió danesa cinematogràfica mundial en l’actua- sión de Juana de Arco, Dies Irae, realitzaria diverses produccions): Eu- litat. La pel·lícula en qüestió és: Ordet-La palabra i Gertrud (1), el qual ropa (1991), i les magistrals i superbes és considerat com el millor realitzador Rompiendo las olas (1996) i Los idio- Bailar en la oscuridad (Dancing in the cinematogràfic en el decurs de la tas –Dogma 2 (1998), adscrita al DOG- dark). Dinamarca-França. 2000. De història danesa del Setè Art. MA 95 (2) moviment del qual Trier es Lars Von Trier. Est. 27-10-00. Amb Trier, nascut el 30 d’abril de 1956 a precursor juntament amb Thomas Björk, Catherine Deneuve, David Copenhaguen, mai ha negat la seva Morse, Jean-Marc Barr, Peter predilecció per l’obra fílmica i Stormare. l’experiència vital de Dreyer, de qui Selma (Björk) és una jove mare es considera gairebé un alumne i de soltera, immigrant txeca, dins els qui sembla haver heretat un sentit Estats Units dels anys 60. La seva exacerbat per la independència i la vida és tremendament dura i guarda coherència amb si mateix, a part d’un un terrible secret: pateix una malaltia sentit religiós molt personal que, a congènita que l’està deixant cega. l’igual que el seu referent, plasma en Aquesta es hereditària; però en el cas algunes de les seves obres fílmiques. del seu fill, amb qui viu en una cara- Dotat d’una personalitat terrible- vana, existeix la possibilitat de ment complicada, amb tints d’ago- realitzar una operació. Treballa tantes rafòbia -por als espais oberts- (en més hores com pot en una fàbrica d’acer d’una ocasió no s’ha pogut traslladar per estalviar els diners necessaris i, a les presentacions de les seves en els moments més difícils, troba pel·lícules, recollir premis a festivals, refugi en els musicals americans que rodatge en llocs determinats, etc.), va a veure amb la seva amiga i supersticions, claustrofòbies (en llocs companya de feina Kathy, la qual, a determinats, com cinemes), etc., es mesura que va perdent visió, li narra va iniciar en l’afecció el que succeeix a la pantalla. Això cinematogràfica als 14 anys realitzant provoca en més d’una ocasió el ma- diverses gravacions casolanes, que lestar del públic. Per sortir endavant, Vinterberg, director de Celebración- també crea les seves pròpies fantasies Dogma 1 (1998), Soren Krag- musicals a partir dels sorolls més Jakobsen, director de Mifune-Dogma insospitats. Aquestes les imagina en una 3, i Kristian Levring, director de The mena d’evasió de la crua realitat i assaja king is alive-Dogma 4, tots quatre un paper protagonista en una versió danesos i compromesos amb el món amateur de Sonrisas y làgrimas. cinematogràfic i principalment el Acabarà perdent la feina a causa de dogmàtic. la vista i es veurà, després de terribles Però hauria d’esperar fins l’any 2000 vicissituds, asseguda en la banqueta per a realitzar la pel·lícula que acabaria d’acusats per a ser jutjada d’assassinat. d’obrir el seu cinema al gran públic i Trier s’havia declarat entusiasta dels faria silenciar més d’una de les veus musicals, encara que el que no li dels crítics que insulten bona part de la agradava d’ells era el quasi bé sempre seva cinematografia. El seu tarannà in- forçat final feliç. Abandonant el dependent i innovador dins el Setè Art moviment DOGMA 95, però con- motivarien el creixement de la seva no conjuga del tot amb part de la críti- tinuant amb el seu estil personal i par- afició per a posteriorment cursar estudis ca que, com acostuma a ser habitual, ticular a l’hora de rodar, utilitza la de cinema a la Danish Film School, on no veu amb gaire bons ulls que un au- càmera a l’espatlla en nombroses rodaria els seus primers llargmetratges tor cinematogràfic fugi de les normes ocasions, filma en vídeo digital, i comen-çaria a ésser premiat i establertes i faci el que realment vol fer: s’atreveix a iniciar el film amb un

14 la Palanca Fila 7

crementar el consum de crispetes entre públic poc exigent devorador de pseudo-productes i bodris fílmics de qualitat pèssima i lamentable i odiosa programació a les sales de cinema d’arreu. Per a mi, la millor pel·lícula que he vist en anys i difícilment crec que es pugui supe- rar, com a mínim amb les visionar dins l’espai dirigit per José perspectives del cinema que se’ns Luís Garci, Qué grande es el cine, un anuncia. (Puntuació: 10/10) dels pocs que acostumen a programar Postdata: Abstenir-se públic poc cinema de qualitat, juntament amb Ver- exigent, falsos cinèfils, devoradors de sión Española i Nous Clàssics. cintes tipus Acorralado, Rocky, Eje- Lamentablement són programes no cutor, Scary Movie, Los ángeles de lliures de l’atac constant de les Charlie, etc, i en definitiva de tots el emissions publicitàries; però s’agraeix bodris de la història del que dins el lamentable món cinema. Bailar en la os- de la caixa tonta i de la curidad sí és CINEMA teleescombraria tamarística i ART amb majúscules. i pepera, existeixin progra- (1) Alguns dels títols mes que aportin dosis de preludi musical de més de 3 minuts amb esmentats, els hem pogut qualitat i interès. la pantalla en negre i a rodar mostrant una presumpta pobresa en la qualitat d’imatge totalment premeditada. Bus- ca una constant innovació en l’elaboració fílmica que fins i tot el porta a rodar els números musicals utilitzant 100 càmeres. S’acompanya (2) DOGMA 95 un manifest promogut pels cineastes esmentats que bus- d’un repartiment excepcional on des- ca fugir dels interessos econòmics que promouen el cinema actual taca en gran manera la cantant islande- principalment promoguts per la indústria d’Hollywood i els gusts sa Björk, en el seu primer paper cine- americans. El tema, ric i extens en informació, donaria per a varis articles, matogràfic, i l’actriu francesa Catherine aquí reproduiré tan sols el decàleg del DOGMA 95: Deneuve, admiradora del director i pro- tagonista en els films musicals del di- 1. Rodatges sense estudis, decoracions, etc. Escenaris naturals. rector francès Jacques Demy Las se- 2. So ambient ñoritas de Rochefort i Los paraguas 3. Rodatges amb càmera a l’espatlla. de Cherburgo. Ens ofereix un dur, cru, 4. Pel.lícula a color. escruixidor i esglaiant melodrama mu- 5. Absència d’efectes especials. sical, que ens deixa petrificats al seient 6. Rodatges sense llum artificial. i ens copeja brutalment a l’estómac, en 7. El desenvolupament de la història ha d’ésser superficial, sense elements un film clarament antiracista, contrari superflus. a la pena de mort, a l’explotació labo- 8. Les alteracions de temps i espai estan prohibides (sense flashbacks, ral i, en definitiva, a la hipocresia hu- etc) mana. S’erigeix en una obra mestra fora 9. Filmació en 35 mm. de sèrie i eleva el cinema a qualitat d’art 10. El director no ha d’aparèixer acreditat als crèdits suprema, convertint-se en un referent fílmic dins la història del Setè Art que no deixarà indiferent ningú. Aporta una bufada d’aire fresc a les cartelleres actuals dominades per tota la cultura del cinema escombraria propugnat per les majors americanes i realitzat per a in-

15 la Palanca Fila 7 En cartellera

Cherry Falls. USA 2000. De Geoffrey vet aquí que en dita feta no es veu cap Shyamalan demostra bé crear guions Wright. Est. 5-01-01. Amb Brittany pit, cul, cony, penis,etc, o sigui; una originals (encara que hi hagi algun tic Murphy, Michael Biehn. orgia a cos cobert, ínverosimil!), allu- al seu anterior film), i dotats en la seva nyat de qualsevol dels seus coetànis plasmació en imatges d’una (Scream 1, 2 o 3 i demés exemples), ambientació excepcional del misteri i amb interpretacions irrisories i amb una suspens que ha de tenir la història, direcció pessima que ens fa preguntar, principalment a partir de la descoberta com es possible el llençar els diners de dels poders personals que te com a do la seva producció per la finestra? Res- natural el protegit. Així mateix extreu posta que obtenim al vere tan infumable el millor d’uns actors que resulten producte. (Puntuació: 0/10) idonis en la pell dels personatges interpretats, destacant el rol de Bruce El protegido. USA. 2000. De M. Hight Willis. En definitiva resulta una Shyamalan. Est. 12-01-01. Amb Bruce interessant cinta que dignifica un tant Willis, Samuel L. Jackson, Robin la producció nord-americana actual. Whrigt Penn. (Puntuació: 7/10) El director de El sexto sentido, re- torna a les pantalles amb la difícil missió de com a mínim igualar la qualitat i l’èxit de la seva anterior experiència fílmica. Contant amb l’actor al qual està aconseguint dignifi- car com a intèrpret Un nou producte de terror destinat a cinematogràfic, Bruce Willis, públics poc exigents, ens arriba a les ens planteja la història d’un nostres carteleres, i el més preocupant home que en el decurs de la del cas, es que ve avalat dins l’apartat seva vida sobreviu a tots els de la seva direcció, amb el premi al accidents que pateix i no ex- millor director al darrer Festival Inter- perimenta cap mena de nacional de Cine de Catalunya-Sitges malaltia, el darrer ha estat un 2000. accident ferroviari en el qual El que pretén ser una nova cinta de la resta de passatgers han mort, psicópata assassí provocador d’onades al protagonista el luctuós fet li de terror en una tranquila ciutat ameri- servirà per a refer la vida per- cana, amb el rol comú d’elegir vícti- sonal i per entrar en contacte mes verges, es queda en un subproduc- amb un personatge enigmàtic, te mancat d’enginy, autocensurat (els que viu immers en el món dels joves de la localitat organitzen una or- còmics i al llarg de la seva vida gia per perdre la virginitat i així quedar ha destacat per ser procliu a descartats com a futures víctimes, però patir accidents.

17 la Palanca In Memoriam La mort d’un artesenc lluny del poble

Per les més llunyanes contrades de la seva esposa Josepa Porta i l’ample món, trobareu artesencs que la Rodríguez -filla de cal Porta, una altra diàspora de la vida ha portat sota altres vella casa pairal artesenca- va abando- cels, la pràctica totalitat dels quals, amb nar nostra ciutat per fixar la seva nova major o menor intensitat ha portat sem- residència en aquestes Valls andorranes, pre, al fons de la testa, el record i l’imat- i com sia que el Pepe era un mestre ge del seu lloc d’origen, de la seva vila d’obres com una casa de pagès, durant nadiva, com la més preuada penyora de anys i panys va exercir el càrrec la seva identitat. I a les Valls d’Andorra, d’encarregat de l’empresa Cons- terra benefactora per excel.lència, san- truccions Salvadó, amb tota eficiència, tuari i asil per molta gent en certes cir- muntant després una empresa pròpia que cumstàncies de la seva vida, aquella regenta actualment el seu fill Joan, com terra, que a criteri nostre, “de no ha- a fidel continuador de la saga familiar. ver existit, s’hauria d’haver inven- En el decurs de la seva vida, el Pepe tat”, hi ha trobat treball i aixopluc nom- fou en tot moment i a tothora, un bon broses persones foranes -entre elles, nosal- home, honrat, treballador, aimant de la tres mateixos- empeses pel vent del destí... El difunt era fill de la vella casa pairal família i persona molt considerada en- I com sia que en aquesta vida dels artesenca Cal Baltasar, una família ho- tre la comunitat andorrana, en el nostres atrafecs, de les nostres nesta i activa en tot l’ample sentit de la transcurs del mig segle afincat a aquesta ambicions, i de les nostres eperances, paraula. Gent treballadora, de tarannà terra, i la seva mort va causar un dolorós tots tenim un mateix fi de trajecte, volem liberal i catalanista, que han deixat una impacte entre tots els que el coneixerem deixar escrita constància, avui, del recent forta petjada en la petita història de la i l’estimarem, quin condol ciutadà va òbit d’un vell artesenc, Josep Gilabert i nostra ciutat, com persones expertes i quedar ben palès en el seu multitudinari Solé, materialitzat a la vila d’Andorra la laborioses en el sector de la construcció. enterrament. Vella, cap i casal d’aquest Principat, en En la cambra fosca de la nostra ment Malgrat la seva extinció, lluny de la dia 30 del passat mes de gener. recordem, ben nítidament, aquells seva, i la nostra vila nadiva, hem volgut I pregonament impactats pel dit tras- temps molt reculats, quan la saga dels assabentar als nostres conciutadans, i pàs, car amb el finat des dels llunyans Baltasars comptava amb cinc mestres molt especialemnt als vells artesencs, anys de la nostra infantesa, ens havia d’obres: El Baltasar pare, i els seus de la defunció del nostre bon amic el junyit una forta amistat refermada per quatre fills, el Joanet, el Frederic, el Pepe el Baltasar, quin record perdurarà una mateixa comunitat ideàtica, volem Josep –comunment conegut amb el en la nostra ment mentre la vida aleni patentitzar a les pàgines de La Palanca, nom del Pepe- i el Melcior... al nostre cos. el nostre dolor per la pèrdua de l’amic Al final de la dècada dels 40, el finat Nostre més sincer condol a la família. que ens ha deixat a l’edat de 79 anys. després d’haver contret matrimoni amb Sícoris

18 la Palanca Des del Senat Sistema bicameral

embla que majoritàriament s’es- ons, a excepció de l’elecció del Presi- que portin aquest camí, sinó tot el con- S tà d’acord en què els estats des- dent del Govern, però amb una dupli- trari. Aquells que no volen diferenciar centralitzats tinguin un sistema par- citat de funcions clara. Així els minis- les nacionalitats de les regions, varen lamentari bicameral; o sia dues cam- tres contesten els dimecres al matí al ésser els que la legislatura passada va- bres parlamentàries. Una d’elles de Senat, les mateixes o similars pregun- ren possibilitar que en les reformes es- representació territorial, on lo adient tes i interpel·lacions que a la tarda al tatutàries d’algunes comunitats autòno- és debatre i tenir cura de les qüesti- Congrés, en la funció de control al Go- mes es modifiqués un terme per l’altre, ons que afectin els diferents territo- vern. Quan a l’impuls d’aquest es po- sense tenir en compte que el procés ris que configuren l’estat correspo- dria dir igual, les mateixes iniciatives preconstitucional i preestatutari no s’hi nent de què es tracti. Quelcom d’ai- es poden presentar en una i altra cam- havia donat més importància, perquè xò es va voler fer en el temps de la bra, en forma de moció o proposicions realment no tenien aquesta vocació i transició quan es va donar forma i no de llei. Finalment, la tramitació dels voluntat. Està clar que això només fa contingut a l’actual constitució. Però projectes de llei son francament simi- que posar més bastons a les rodes i po- també hi ha un acord generalitzat en lars en una i altra cambra. sar les coses més difícils. què el Senat va ésser i continua es- Com podria funcionar? Per nosaltres Ara s’anuncia una proposta del grup sent l’assignatura pendent del nos- que entenem l’Estat Espanyol com a popular majoritari, i és que els presi- tre sistema parlamentari, perquè no plurinacional, constituït per comunitats dents autonòmics siguin senadors per va haver-hi i no hi ha hagut desprès autònomes, que segons la pròpia Cons- designació dels seus parlaments. Qual- més consens que per dir, només, que titució són nacionalitats i regions, el sevol cosa per tal de no tocar ni el més és una cambra de representació ter- Senat hauria d’ésser i funcionar com a mínim la Constitució, quan després de ritorial. De manera que ha estat una veritable plasmació d’un estat dues legislatures d’estudi del tema es constant de la nostra democràcia, la plurinacional, on unes i altres s’hi han va veure i comprovar que per moltes necessitat d’escometre la seva refor- de veure reflectides. Aquí és on rau re- reformes del reglament que es faci, per ma més o menys profunda del ma- alment la qüestió, si hi ha nacionalitats tal de donar-li contingut territorial i teix. i regions és perquè no totes són iguals, autonòmic cal modificar mot puntual- Com s’ha anat funcionant? Doncs no més ni menys, però diferents. Dis- ment –només en títol tercer, l’elecció com a conseqüència del fet que la Cons- senyar un Senat que en la seva compo- dels senadors- la Constitució. Tot lo titució diu que és la cambra de repre- sició i funcions reflecteixi el caràcter demés és amagar l’ou, o no voler obrir sentació territorial, però no defineix plurinacional de l’Estat comporta un el meló. com ha de portar a terme aquesta re- procés ple de dificultats, començant per Jaume Cardona i Vila presentació, s’ha anat configurant mi- concepte fins arribar a la voluntat polí- Secretari quart de la Mesa mèticament com una còpia del Congrés tica de fer-ho. Senador per Unió Democràtica dels diputats, amb les mateixes funci- Malauradament, les coses no sembla Grup CiU

19 la Palanca Música, Mestre!

ntigament, els habitants d’Artesa sol en un recer i fer petar la xerrada. Serentill, peató del correu d’Alòs de A de Segre esperaven l’arribada de Així doncs, no és d’estranyar que en Balaguer. En desconeixem els punts la festa de Sant Antoni perquè era quan el seu pas per les nostres contrades, els específics del ball, els missioners no es començava a ballar el ball rodó. Es missioners de l’OCPC recolliren entre varen apuntar-los, però deuria ser algun ballava des de Sant Antoni fins a moltes cançons, un bon nombre de tipus de ballet com el Ball Rodó de la Carnestoltes. D’aquesta manera, el dia balls. La cançó que us presentem aquest Raimundeta (veure Palanca núm. 192). de Sant Antoni era molt esperat, ja que més porta per títol Ball del punxem, i en aquells temps, la gent no tenia altre va ser recollida a Baldomar el 30 de divertiment a les festes que prendre el juliol de 1930. L’informant fou Joan Sergi Valls i Jové

21 la Palanca Tema del Mes La planta de tractament de purins de Foradada

a unes setmanes es va iniciar l’explanació dels terrenys on està previst que s’ubiqui una planta de tractament de F purins, al terme municipal de Foradada vora la carretera C-1313. D’aquesta instal.lació se n’ha parlat i se’n parlarà molt, perquè es tracta d’un tema que crea inquietud entre la ciutadania. La ubicació en aquest lloc, molt proper a la ciutat d’Artesa, causa temor per les possibles males olors dels purins que s’hi han de tractar i per la incertesa que provoca la poca informació que han donat, fins ara, tant les administracions com les empreses encar- regades del projecte. La Palanca, fent-se ressò de la preocupació dels nostres lectors, ha realitzat un treball que aborda la problemàtica des de diferents vessants.

Això fa pudor De forma freqüent, s’acostuma a defi- arribat a la província de Lleida. (1) Departament de Medi Ambient, a la que nir els purins com el resultat de la unió Es calcula que cada porc d’Artesa sembla ser la “solució” a tots els mals de les excretes dels porcs, més les res- produeix uns 6,5 litres diaris de purins, del purinatge: la implantació gairebé tes dels pinsos que consumeixen i quan està en engreix, i cada truja uns massiva, després d’un estudi de zones l’aigua utilitzada per netejar-los. 14 litres. Així, es necessària una d’impacte amb sobreexcedència de Nosaltres ho acostumem a definir com hectàrea de terreny per absorbir els purins, de plantes de tractament. aquells excrements de porc, amb una purins generats per cada 20 porcs Durant la primavera de 1999, important part líquida, que al ser d’engreix. Els excedents de purins, l’empresa basca Guascor obria la pri- abocats als camps pels ramaders però, són la tònica habitual i es dispa- mera planta de tractament de purins a d’arreu, envaeixen d’una forma brutal ren desorbitadament, de manera que les l’Estat espanyol, concretament a la tranquil·litat de les nostres fosses terres destinades a això es troben Alcarràs, i la segona a Les Masies de nassals procurant-nos un embriagador incapacitades d’absorbir totes aquestes Voltregà. Ambdues han comptat i perfum que altera perjudicialment els excedències i, per tant, altament compten amb problemes en el seu nostres sentits olfactoris. contaminades per nitrats. Aquests han funcionament que han provocat les Si la problemàtica dels purins fos arribat, en alguns casos, a afectar les queixes de veïns i grups ecologistes; essencialment la comentada xarxes d’aigua potable. Segons dades però un cop solucionats els problemes anteriorment, o sigui, la pudor, tot del Departament de Sanitat (1998), han tornat a obrir i, de nou, a esperar a serien flors i violes i no caldria parlar xarxes municipals d’abastament veure què passa. d’aigua de llocs com Les L’any 2000 s’arriba a preveure la Masies de Voltregà, part de la construcció de vint noves plantes de de Cambrils, part de la d’Ivars tractament (es pot arribar fins a 23) a d’Urgell, part de la d’Artesa de Catalunya i unes vint més a l’estat. Segre, etc. es troben D’aquesta forma s’ha obert la veda per contaminades per nitrats. De als grups empresarials destinats a cons- fet, a tot Catalunya, s’arriben truir-les de cara a assolir la seva a trobar contaminats fins al concessió. A la ja nomenada Guascor, 40% dels pous situats en zones s’afegeixen Corporació Age, Ros Roca, ramaderes. (2) Abengoa, Tecmed, Urbaser i un llarg Les dades totals catalanes etcètera d’empreses o filials de grans en concepte d’excedents resul- ten desorbitades i així, segons dades del Departament de del tema que ens ocupa actualment. La Medi Ambient, tres comarques cabana porcina catalana s’ha vist s’emporten la palma: la Noguera amb incrementada a partir de l’any 1998 450.000 m3 l’any, el Segrià amb la d’una forma inusitada arribant mateixa quantitat i Osona amb més de actualment a comptar amb més de 850.000 m3. 6.000.000 de porcs, més de 650.000 Amb un panorama tan decebedor i dels quals provenen d’exportacions preocupant, queda clar que alguna cosa efectuades per Holanda, donada la se- s’havia de fer per a posar-hi remei. Així, vera pressió de les lleis mediambientals després de diversos projectes que han que regulen les explotacions ramaderes anat passant de parlar de basses acu- d’aquest país. La majoria d’aquests han muladores de purins, impulsades pel

22 la Palanca Tema del Mes consorcis empresarials, que assumeixen obtenint uns –diuen- molt bons podem fer una idea del problema que la inversió dels 2.500 milions de resultats. Aquest fet la fa partir com una tenim al nostre pais. Uns 80 ramaders pessetes que costa cada planta. de les més fiables empreses que sigui holandesos han vingut a instal·lar-se a Però, és clar, el negoci radica que, capaç de tirar endavant un projecte les comarques de ponent i a Osca, do- partint de la base de la necessitat d’aquestes característiques, ja que les nada la pressió de les lleis d’acabar amb els excedents de purins fonts fins ara consultades per La Pa- mediambientals holandeses, que fins i (tenen una capacitat de tractament de lanca ens asseguren que el tot tenen en estudi reduir un terç la seva 150.000 m3 a l’any), tots aquests funcionament perfecte d’aquestes plan- cabana porcina. emporis empresarials aporten en els tes, amb l’eliminació total de sorolls i seus projectes un sistema on hi partici- de males olors, vessament zero de ma- (2) Com es comentava en La Palanca pa la cogeneració, o sigui, l’obtenció terial contaminant, etc. només ha estat núm. 194 (maig de 1998): ...més d’un d’energia elèctrica. Resulta que les comprovat en laboratoris, deixant a la cop s’han alliberat, intencionadament companyies elèctriques estan obligades seva posada en funcionament la o no, quantitats de purins a diferents a pagar 9,83 pessetes per cada kilovat comprovació física dels diferents recs i sèquies. Aquests corrents d’aigua generat per les plantes. A l’obtenció de projectes. van a parar al riu Segre o a zones beneficis per l’electricitat se li ha En definitiva, ens trobem davant el controlades, la qual cosa està d’afegir el cànon a pagar pels ramaders fet inqüestionable de la necessitat terminantment prohibida... Queda clar, als quals se’ls efectuï doncs, que qui s’ha de el tractament i els conscienciar obtinguts per la venda profundament de la in- dels adobs originats. eludible necessitat de Tot el qual arriba a tractar els purins, i crear seriosos dubtes acabar amb un de la veritable finalitat immens problema de les plantes: tractar mediambiental i purins i acabar amb un ecològic, són els problema ramaders. En mediambiental agut, o reunions, actes i dedicar-se a la xerrades referents a producció d’electri- les plantes de citat com a negoci. tractament de purins a Sense oblidar també que eliminem una urgent d’eliminar els excedents de les quals hem pogut assistir font de contaminació per crear-ne un purins i ningú pot negar que s’han de personalment, i en algunes on hem altra, ja que les plantes s’han buscar solucions; però, tenint en compte tingut representants, hem constatat per d’autoabastir d’energia elèctrica a par- que els projectes de plantes de part d’alguns sectors ramaders més tir de la combustió de gas natural (en tractament sembla que seran els més preocupació per la possible obtenció teoria el més barat i el menys nociu). adequats per a tal fi, cal parar atenció d’un benefici económic en un futur (per Ros Roca, l’empresa encarregada especial en el seguiment del bon la venda d’adobs obtinguts a través del dels projectes a executar a Foradada i a funcionament d’aquestes. També cal tractament, la desaparició del cànon del Artesa, utilitza un tractament biològic vetllar per a què, a partir de la seva tractament, etc), que per la solució d’un complementat amb un de cogeneració implantació, això no sigui utilitzat com problema que ens afecta a tots. per a tractar els purins de la zona. Val a a excusa per a massives ampliacions de dir que, a diferència d’altres empreses granges i, més endavant (encara que ara dedicades a la sembla estar prohibit), per una possible Més informació a: creació d’aquestes concessió de noves granges a la zona. -Revista La Palanca núm. 194, maig plantes de trac- Si el possible benefici a un tema 1998. Article Els purins, un desastre tament, Ros Roca d’enorme impacte mediambiental ha de ecològic? de Jordi Regué i Jaume pot basar el seu sis- generar un greu problema afegit, potser Barberena. tema en la planta la solució real vindria donada per la -Revista Públic. Article Porca misèria. experimental que té disminució dràstica de la cabana -http://www.expansiondirecto.com a Castellnou de porcina catalana i estatal, que de totes -http://expansion.recoletos.es Seana, la qual ja totes es troba sobredimensionada i com- -Setmanari El 9 Nou, setmana del 31 porta anys en porta un enorme problema. de gener al 6 de febrer de 2000 funcionament a -Diari La Mañana, dissabte 13-01-01, nivell de proves (1) La cabana porcina holandesa es cal- pág. 5. Suplement La Noguera (una mena de cula amb més de 14.000.000 de porcs. -Diari Segre, dimarts 16-01-01, pàg. 13 conillet d’índies), Si la comparem amb la catalana, ens -Diari Segre, diumenge 30-01-01, pàg. 12

23 la Palanca Tema del Mes

Gestió de Fems i Purins S.L. Conversa amb Jaume Areny i Torné

Gestió de Fems i Purins S.L. és una de nitrogen i fòsfor per part de les de- maderes ha fet que es cregués adient i empresa que va crear-se el 1999, im- jeccions ramaderes no poden ser absor- necessària la construcció de les plantes pulsada per la Cooperativa d’Artesa. Fa bides adequadament per la terra, i van als termes de Foradada i en una zona uns dies, vam conversar amb l’enginyer a parar a les aigües subterrànies amb la entre Ponts i Artesa. agrònom Jaume Areny i Torné, que és conseqüent contaminació. Aquest vo- Quant a la gestió integral del con- el responsable tècnic d’aquesta empre- lum de dejeccions ramaderes pot veu- junt de dejeccions ramaderes, el Sr. sa. Està constituïda per 117 ramaders re’s incrementat en els propers anys, ja Areny ens va explicar que des l’empre- de la subcomarca del Segre Mitjà i té que estan donades moltes llicències sa on ell treballa es donarà suport als l’objectiu bàsic de servir com una eina d’ampliació i de nova construcció de ramaders, creant un banc de terres i un per solucionar, tant agronòmicament granges. La Cooperativa d’Artesa, in- banc de purins, a partir dels quals, i en com mediambiental, el problema de quieta pel tema, va encarregar una sè- base a criteris agronòmics, de costos de gestió dels excedents de purins de porc rie d’estudis per trobar una solució als transport i mediambientals, es a la zona. El seu president és Francesc excedents de purins, entre els quals hi distribuiran eficaçment les dejeccions Puigpinós, el conseller delegat és Josep havia el projecte de construir plantes a les terres. Aquest pla permetrà com- Pedrós i el secretari és Joan Camats. de tractament i el de gestionar el seu plir amb el futur Decret de gestió de transport i optimitzar la seva distribu- dejeccions ramaderes que està elabo- ció a les terres. rant la Generalitat, el qual obligarà als Quant a la construcció de plantes de ramaders a portar un llibre de registre tractament, un estudi efectuat per la on haurà de constar el dia i el lloc on Universitat de Lleida va preveure la s’han portat els purins. necessitat de construir-ne dues a casa Finalment, i respecte a la inquietud nostra. Es va contactar amb Ros Roca ciutadana sobre la futura incidència de i, posteriorment, amb la Junta de Resi- les plantes sobre la població, el Sr. dus de la Generalitat de Catalunya i el Areny ens va manifestar que aquestes Consell Comarcal de la Noguera, que crearan un impacte mínim sobre les lo- van parlar amb altres empreses del sec- calitats properes, i que l’empresa Ges- tor i en van seleccionar les millors. Fi- tió de Fems i Purins formarà part del nalment, Gestió de Fems i Purins va es- Consell d’Administració d’aquestes collir Ros Roca per construir les plan- plantes, vetllant pel seu bon funciona- tes, ja que era l’entitat que els donava ment i per la seva continuïtat, ja que més garanties i més confiança. El trac- bona part del futur econòmic de la ra- El Sr. Areny ens va explicar que a la tament que es farà dels purins és un sis- maderia passa per l’assenyada gestió i nostra subcomarca hi ha uns excedents tema biològic i es complementarà amb eliminació dels purins. També ens va de 225.000 m3 de purins a l’any, i que la cogenaració elèctrica, que farà que recalcar que estan oberts a aclarir qual- aquesta quantitat crea problemes les plantes siguin econòmicament via- sevol dubte sobre el tema a aquells que mediambientals, ja que les aportacions bles. La situació de les explotacions ra- hi estiguin interessats.

24 la Palanca Tema del Mes

Sobre el funcionament de les plantes de purins de Ros Roca SA

Posats en contacte amb l’empresa Ros dels bacteris, adequada a la quantitat de çant un sistema de decantació centrífu- Roca SA, aquesta ens ha facilitat un purins. ga, que es potencia amb l’addició de informe tècnic sobre el funcionament Ros Roca afirma que ja disposa floculant (substància que facilita la unió de les plantes de tractament de purins d’una vintena de projectes a realitzar, a de la part sòlida disgregada i, per tant, que s’instal·laran respectivament a Fo- curt i mig termini, per tot l’estat. A les la seva sedimentació). La matèria sòli- radada i a Artesa. Posteriorment també comarques de ponent, a més de les de da obtinguda queda preparada per al seu hem parlat amb els serveis tècnics de Foradada i Artesa, també en construirà aprofitament agrícola, gràcies a la hi- l’empresa, que ens han insistit sobre les a Ivars d’Urgell, Bellpuig i Bellcaire. gienització anterior, en qualsevol tipus garanties del seu sistema i ens han ex- Totes les plantes són iguals pel que fa a de cultiu. plicat que no té res a veure amb la resta disseny industrial, volum i potència 4.- Compostatge. que hi ha al mercat. A més, ens han in- No obstant, la fracció sòlida resul- sistit molt i molt per a que anem a visi- Fases del procés de depuració biolò- tant es barrejarà amb material vegetal tar la planta experimental de Castellnou gica Ros Roca triturat per a l’obtenció de compostatge. de Seana; ens han dit que “una imat- Diu textualment l’informe: “Aquest ge val més que mil paraules”. De material serà arreplegat en espais moment no hi hem pogut anar; però oberts o tancats i se sotmetrà a un ens hem compromès a fer-ho. volteig periòdic”. Sabem per l’alcalde de Foradada Fonaments del sistema de Ros que això tindrà lloc en un altre in- Roca dret del municipi, lluny de la planta Ros Roca SA afirma que “l’empre- i dels nuclis habitats. Sabem també, sa ha desenvolupat un procés de de- segons el projecte, que el residu sò- puració biològica d’alt rendiment, lid no pot estar més de 5 dies a la amb aportació tèrmica, que dóna planta ja que hi ha perill de fermen- solució a l’abocament incorrecte dels tacions. purins, així com a la manca de ca- 5.- Tractament biològic. pacitat d’emmagatzematge per a re- La part líquida obtinguda per de- tenir el purí en èpoques de més pro- cantació (fase 3) té un alt grau de ducció”. Es tracta d’un procés paten- contaminació. Aquesta aigua “bru- tat que ha tingut un període d’inves- ta” serà depurada mitjançant el trac- tigació d’uns 10 anys, que va comen- tament biològic, en el qual els bacteris çar al laboratori, encara que la major 1.- Recepció, emmagatzematge i biodegradaran les substàncies volàtils part s’ha desenvolupat en una explota- homogeneïtzació. que podrien ser arrossegades en la pos- ció situada a , on Els camions cisterna arriben a la terior evaporació de l’aigua. funciona una planta experimental des planta i descarreguen el purí en una La biodegradació es realitza en dues fa més de 8 anys. Aquesta tracta la bassa de recepció oberta, dotada d’un fases: meitat de volum de purins que les que sistema d’agitació per evitar la sedi- a) Fase inicial (amb aportació d’oxi- estan projecte i no està dotada de siste- mentació. La descàrrega es fa a través gen). Per una banda, els bacteris actu- ma de cogeneració. d’una canalització tancada per sota la en sobre la matèria orgànica i, per una Els sistemes de depuració biològica, bassa; és a dir, el purí no s’aboca i, per altra, transformen els derivats amonia- com aquest, imiten la natura. Un cor- tant, no és remou. Els camions són des- cals en nitrats. rent d’aigua contaminat lleugerament infectats a l’entrada i a la sortida. b) Fase posterior (sense aportació és depurat de forma natural pels bacte- 2.- Higienització. d’oxigen). Els bacteris converteixen els ris del medi. El problema es produeix Un dels aprofitaments de l’energia nitrats en nitrogen gas, que passa a l’aire quan la contaminació és excessiva i tèrmica excedent, procedent de la co- (cal recordar que el nitrogen n’és un sobrepassa la capacitat natural de l’ai- generació (electricitat i calor), es rea- component normal). gua per regenerar-se. En el cas de les litza en aquesta fase. El purí és airejat i Finalment, un decantador separa la plantes de tractament de purins que uti- escalfat en un dipòsit tancat durant un biomasa de l’aigua. El que no queda litzen aquests sistemes, la tecnologia temps determinat per tal de garantir la clar és el destí del diòxid de carboni de aconsegueix multiplicar l’acció bacte- higienització (absència de patògens) la fase inicial. riana sobre aquests residus amb una dels subproductes posteriors. 6.- Evaporació. major concentració de bacteris, a més 3.- Tractament primari. Es tracta de la fase final del procés. d’optimitzar les condicions ambientals. Se separa la fracció sòlida del purí Aprofitant l’energia tèrmica excedent, Així es produeix una acció més intensa (es calcula una mitjana del 5%) mitjan- es produeix una evaporació al buit i a

25 la Palanca Tema del Mes baixa temperatura de l’aigua per tal de ció de purins d’alta eficàcia. l’aigua resultant del procés, apta per a separar-ne els elements no biodegrada- - Garantia sanitària dels subproductes. ser abocada en llera pública, i en fa una bles que encara queden. Això permet - Eliminació d’olors. taula comparativa entre la càrrega con- l’obtenció d’un fertilitzant líquid con- - Prevenció de la contaminació de les taminant dels purins, de les aigües re- centrat (apte per a cultius) i aigua apta aigües subterrànies. siduals urbanes i de l’aigua esmentada. per a ser abocada a llera pública (taula - Mínims costos de tractament. En l’informe també s’explica la pos- III, Llei d’Aigües) o bé reaprofitada en - Projecte d’alta eficiència energètica. sibilitat que ofereix aquest sistema de els serveis auxiliars de la planta. - Procés amb garantia de futur. tractar aigües residudals urbanes en la Tot i que l’informe exposa les dues - Reducció d’espais d’emmagatzemat- mateixa planta. De moment, però, això possibilitats amb l’aigua resultant, hi ha ge. no està previst en cap de les dues plan- un acord amb l’empresa per tal que La documentació facilitada per Ros tes que l’empresa construirà a Forada- s’apliqui la segona. Així doncs, aques- Roca SA constava d’un informe de 20 da i a Artesa. ta aigua s’utilitzarà bàsicament per re- pàgines en castellà (fotos incloses) Finalment, cal remarcar que tot frigerar els motors de la cogeneració i acompanyat d’un resum de gairebé 3 aquest informe només es basa en el trac- per regar les zones ajardinades. pàgines en català. En el resum es tra- tament dels purins i gairebé no fa refe- dueix l’expressió “minimización de rència a la cogeneració (electricitat i Altres aspectes d’aquest sistema olores” per “eliminació d’olors”. In- calor), que sabem que es farà a partir L’informe en qüestió resumeix els sistint sobre aquesta qüestió, la respos- de gas natural. De fet, són dues coses avantatges d’aquest sistema en els ta és que “la planta farà menys pudor pràcticament independents i, com pas- següents punts: que una granja”. sa a Castellnou, es podria fer el tracta- - Tractament biològic per a la depura- L’informe insisteix en la qualitat de ment sense cogeneració.

Les plantes de purins de Foradada i Artesa

Amb les informacions facilitades per el Ple de l’esmentat ajuntament va apro- ment publicats en els butlletins oficials les diferents fonts consultades exposem var inicialment les Normes Subsidiàres corresponents i que l’alcalde de Fora- a continuació, i de forma resumida, la de Planejament del municipi, on s’in- dada ja feia temps que havia afirmat situació actual del procés d’implanta- cloïa una Reserva de Sol “al costat de públicament que una de les plantes de ció d’aquestes dues plantes. la C-1313 davant les expectatives d’im- la zona anava al seu municipi. En primer lloc, cal recordar que el plantació un planta de tractament de Una de les qüestions que crida més municipi de Foradada està qualificat purins”. l’atenció del projecte de Foradada és la com a zona vulnerable; és a dir, amb Posteriorment, en el Ple del passat inexactitud de les distàncies de la plan- un alt grau de contaminació de les ai- 18 de setembre, s’aprovava provisio- ta fins als nuclis, les masies i les gran- gües subterrànies. ges més propers. Mentre Foradada-Enercorr XXI Artesa se situa a 2 km, quan SL (així és com s’anomena més aviat hauríem de parlar realment l’empresa de Ros d’1,3 fins a l’institut; Fora- Roca) va sol.licitar llicència dada se situa a 1 km i n’hi ha ambiental per a una planta de 1,7. Tot plegat no té massa tractament de purins a l’Ajun- rellevància perquè sembla tament de Foradada durant el haver-hi un buit legal. Com passat mes de desembre i que a orientació, però, les distàn- el projecte va estar a exposi- cies legals entre granges són ció pública fins al 20 de ge- d’1 km. ner. En el projecte s’especifi- Pel que fa a la planta ca que la cogeneració no és d’Artesa, que en principi co- objecte de legalització en briria la zona entre Artesa i aquesta sol.licitud i que ho serà en do- nalment el Pla Especial d’Implantació Ponts, sembla ser que hi ha algunes di- cumentació específica. d’una indústria de gestió i tractament ficultats per trobar el lloc adequat per Anteriorment a aquesta sol.licitud de purins. ubicar-la. Si bé Ros Roca ha comprat s’han produït algunes decisions a La majoria de la ciutadania, però, no uns terrenys prop de Colldelrat (a més l’ajuntament de Foradada que han fet ens hem assabentat de la ubicació exac- d’1 km), no hi ha res definitiu. Hem possible la implantació d’aquesta planta ta d’aquest planta fins que hem comen- pogut saber que alguns particulars s’hi en els terrenys que tots coneixem. çat a veure moviment de terres, tot i que oposen per la proximitat de les seves En primer lloc, el passat 4 d’agost, els acords anteriors han estat correcta- explotacions ramaderes. Per aquesta

26 la Palanca Tema del Mes regla de tres, serà difícil trobar un lloc de Grialó), que recollirà l’electricitat d’incorporar-la a la xarxa general. Es adequat a la zona per la quantitat de originada a les plantes de Foradada i parla de la possibilitat de fer-hi arribar granges ja existents. Artesa. Per això s’instal.larà una línia també l’electricitat de les plantes que El que sembla més segur és que en de baixa tensió des de Foradada fins a es faran a Agramunt, Bellcaire i aquest terreny s’hi ubicarà una Colldelrat, que passaria per darrere el . Tot això, però, és més aviat subestació transformadora, ja que per Castellot. Una vegada a la subestació, qüestió de les empreses elèctriques i de allí hi passa una línia d’alta tensió (la s’augmentaria la tensió elèctrica per tal la Generalitat.

Conversa amb l’alcalde de Foradada

El passat dimecres 7 de febrer al ves- Sobre possibles problemes pre, a l’Ajuntament de Foradada, ens mediambientals vam entrevistar amb el seu alcalde, Sr. Tot i que sobre aquestes qüestions el Josep M. Guàrdia i Pijuan, que molt Sr. Guàrdia s’estima més que siguin els amablement se’ns havia ofert uns dies tècnics els que parlin, diu que no hi abans per parlar sobre la ubicació al seu haurà impacte visual (el projecte con- municipi d’una planta de tractament de templa 1.700.000 ptes. en jardins), ni purins i de cogeneració elèctrica. En impacte acústic (els motors van línies generals, hem de dir que, durant provistos de silenciadors), ni se senti- la llarga conversa que vam tenir, ens ran males olors (en tot cas, diu que po- va donar la impressió d’estar molt con- dria ser com una granja més i el vent vençut que aquest projecte només pot d’aquella zona no bufa en direcció a beneficiar la comarca i en cap cas cau- Artesa). sar-li problemes: “Si això perjudica, L’aigua resultant, que podria ser abo- m’hauran enganyat igual que a vosaltres”. cada en llera pública d’acord amb el que estableix la llei, serà reaprofitada en el Sobre la ubicació de la planta procès i, en conseqüència, el vessament La primera inquietud de la ciutadania serà zero. I pel que fa a possibles filtra- és la ubicació, al terme de Foradada en cions de purins cap al subsòl, només la zona límit amb el d’Artesa, al costat fins i tot, afirma l’alcalde, es vol utilit- seria possible si un terratrèmol esquer- de la carretera C-1313 (ara C-26), en la zar la planta com a model de les 20 que dés el formigó i, per tant, tampoc no hi partida coneguda com Els Esplujals. aquesta empresa construirà per tot ha possibilitats de contaminació del Sobre aquest aspecte, ens va explicar, Catalunya (inclosa la d’Artesa, que en- Canal d’Urgell (“estem parlant d’una en primer lloc, que l’empresa Ros Roca cara no té ubicació definitiva). obra on s’invertiran 2.500 milions de només té autorització per a fer movi- pessetes.”). ment de terres per preparar el terreny. Sobre l’elecció de l’empresa El punt que queda menys clar és la Aquest terreny correspon a tres finques L’empresa constituïda pels ramaders a possibilitat de contaminació atmosfè- rústiques que l’esmentada empresa va la comarca d’Artesa, sota el nom de rica per la combustió del gas natural adquirir i que actualment es troben en Gestió de Fems i Purins SL, va confiar necessari per a la cogeneració. Cal re- procés de requalificació urbanística (es en Ros Roca després que la Junta de cordar, però, que es considera aquest tracta d’un pla especial). Residus de la Generalitat rebutgés di- gas com el més net. En un principi, s’havien mirat altres verses empreses que volien construir finques; però es va escollir la situació plantes d’aquest tipus a la Noguera i Sobre la llicència mediambiental del actual per dues raons. Per una banda, considerés com a tècniques més viables projecte hi ha la idea que, més endavant, es pu- les d’altres empreses, entre elles Ros El passat mes de desembre, l’empresa guin bombar els purins de les granges Roca. L’Alcalde de Foradada, a més, Ros Roca va presentar la sol.licitud de de Montsonís a través d’unes conduc- ens va manifestar la seva confiança per llicència mediambiental a l’Ajuntament cions fins a la planta (això evitaria molt considerar-la una gran empresa i per- de Foradada, de manera que el projec- trànsit de camions cisterna amb purins), què coneix el Sr. Roca, que, a més, és te va estar a exposició pública fins al i aquest és un lloc molt ben situat. d’Agramunt i el té molt a prop per exi- 20 de gener. En aquests moments, el L’ajuntament de Foradada té aprovat gir-li responsabilitats si calgués. De fet, tema està en mans de Medi Ambient. per Ple subvencionar-ho amb 2 milions els ha demanat per escrit que Ros Roca El Sr. Guàrdia es mostra confiat en que de ptes. Per altra banda, l’empresa Ros garanteixi que no es perjudicarà l’at- se li doni el vistiplau durant el mes de Roca manifesta que no té res a amagar mosfera ni els conreus de les rodalies març. De fet, afirma que dintre d’un any la i no veu cap inconvenient en l’indret; de la planta. planta ja hauria d’estar en funcionament.

27 la Palanca Tema del Mes

El moment de tota l’entrevista en què En definitiva d’aquesta planta afavorirà l’arribada del el vam notar més incòmode va ser quan L’alcalde de Foradada es mostra con- gas natural als nostres municipis. li vam preguntar si hi havia hagut vençut que no s’equivoca, tot i que afir- Quan la planta estigui en funciona- al.legacions durant el període d’expo- ma: “Si algú em demostra que això ment, vol aprovar una ordenança mu- sició pública. Sobre aquest aspecte no perjudica, no ho autoritzaré”. També nicipal per tal d’evitar que es continuïn en vam treure les idees massa clares; explica que aquesta planta no solament abocant purins als camps ja que el seu però ens va explicar que hi havia dos serà un avenç per a la ramaderia de la objectiu és “sanejar el municipi de processos paral.lels: l’aprovació del pla comarca, sinó que evitarà l’increment Foradada”. especial i la llicència mediambiental. de la concentració de nitrògen en la ter- Finalment, es reafirma en les seves Finalment ens va reconèixer que en ra i en les aigües subterrànies de la zona, conviccions sobre el bon funcionament ambdós casos hi havia hagut fet que ha provocat que Foradada esti- de la planta manifestant que vol poder al.legacions i els hi va treure importàn- gui considerat com a municipi vulne- venir a Artesa tranquil.lament. cia afirmant que no tenien gaire fonament. rable. A més, creu que la construcció

A mode de conclusió

Després de totes les recerques, xerra- sidus industrials els tractin les comar- ara els majors dubtes, ja que es tracta des i entrevistes realitzades per La Pa- ques que els generen. del combustible més net que hi ha, di- lanca sobre un tema que ha causat una Dues coses ens han de fer pensar en uen; però la gran quantitat que supo- certa inquietud a la comarca, hem de positiu. En primer lloc, la Cooperativa sem que se’n consumirà i el microcli- dir que tenim les idees bastant més cla- d’Artesa està treballant seriosament ma de la nostra zona ens fan pensar en res que al principi. Malgrat tot, encara sobre aquesta problemàtica des de fa la possibilitat d’un petit grau de conta- ens queden alguns dubtes que, proba- temps i la gestió integral dels purins és minació atmosfèrica, molt probable- blement, no podrem resoldre fins que una bona iniciativa. Per altra banda, ment assumible. De totes maneres, no les plantes estiguin en marxa. Per tant, l’empresa Ros Roca pot presumir amb disposem de dades sobre aquest aspecte. haurem de confiar que totes les perso- tota seguretat que el seu sistema és el Per acabar, volem fer un suggeri- nes i institucions implicades actuïn de més experimentat i un dels que oferei- ment: davant la inquietud ciutadana manera responsable per tal d’evitar que xen més garanties sobre els possibles generada, les diferents parts implicades la solució no es converteixi en problema. impactes mediambientals. podrien organitzar un acte públic per En el que ningú no ha de tenir cap Malgrat tot, una cosa és certa: la ubi- explicar-se i per resoldre qualsevol pe- dubte és que el tema dels purins neces- cació de la planta de Foradada difícil- tit dubte. Probablement no tothom sor- sita una sortida des de fa anys, atès el ment satisfarà la majoria, encara que no tiria convençut; però evitaria la grau de contaminació que pateix el nos- faci cap mala olor, només pel simple i desinformació i la desconfiança. tre subsòl. Aquest és un residu produït discutible fet que sabem el que allí s’hi per un sector econòmic important de les remenarà (tan a prop de la carretera i Text : Ramon Giribet, Miquel Mota i nostres contrades, del qual vivim en de casa). Miquel Regué part, i cal que sigui tractat aquí de la Sobre les emissions produïdes per la Fotos: Ros Roca, Cooperativa d’Artesa mateixa manera que exigim que els re- combustió de gas natural és on tenim i La Palanca

Fotomuntatge en el qual s’ha situat la futura planta de Foradada (taca de la dreta)

28 la Palanca Cartes a la Redacció Sobre la planta de purins de Foradada

He viscut part de la meva vida en aquest Sobre la insalubritat que podrien su- pendents d’explotació i que poden in- poble i, per tots els anys que hi he pas- posar els residus de l’empresa, per molt crementar els negocis de tots els comer- sat, m’hi sento molt arrelada. El que que els promotors ens vulguin fer creure ços d’Artesa es vegin greument perju- m’ha portat a escriure aquesta carta és que tot està controlat, hi ha determinats dicats; ja que el turista no es voldrà la preocupació pel poble, per la falta interessos econòmics que els porten a parar a Artesa quan s’implanti aquesta d’informació (o més aviat de consci- dir-ho. Qualsevol indústria semblant té empresa de purins, sinó que passarà de enciació) sobre la planta de purins que algun tipus d’evacuació de residus i no llarg empès per la nova variant, tot bus- molt a prop s’intenta construir. només aigua “potable” (que sortirà dels cant respirar un aire sa. La poca o tardana informació que els purins?) i llum. Hem de ser conscients La construcció de la planta ha de ser habitants hem llegit (segurament per que en sortiran fums i males olors, i que molt més lluny d’allà on es proposa, evitar ser informats i protegir interes- degut al clima d’Artesa, que és medi- allunyada de qualsevol població i del sos polítics que no tenen res a veure terrani continental i no “mediterrani Canal d’Urgell, i no a l’entrada d’Artesa amb els interessos dels propis habitants sec”, tal com es falseja en el projecte (si posem els lavabos al rebedor, ningú d’Artesa) ha estat difosa i escrita pels que hi ha presentat a l’Ajuntament de ens entrarà a casa). propis interessats en aquesta planta i Foradada, provocarà que totes aques- Som a temps de canviar-ho ja que això els ha portat a dedicar-se a l’en- tes emissions quedin engabiades en no tenen els permisos necessaris; però gany, com per exemple sobre les dis- l’ambient que es respirarà a Artesa, que necessitem el suport de tot Artesa. Jo tàncies respecte el poble d’Artesa i tam- és a més un lloc molt tendent a patir la no ho puc fer tota sola, per això us de- bé per la seva pretensió de fer-nos creu- boira; cosa que deixa patent les dificul- mano que us manifesteu en contra. La re que allò farà olor de flors i violes. tats de renovació de l’aire del poble. El vostra opinió encara és molt important Faig referència sobretot a un escrit pu- pitjor és que aquesta mala olor serà i té molt pes. Hem de fomentar el turis- blicat a La Mañana el dia 13 de gener, constant. me i conservar el medi ambient, cosa on se’ns diu que la planta de purins No em queixo de la construcció de que no preocupa a la SL que es pretén s’emplaçarà a 2 km de Foradada, a 2 la planta, sinó de la seva ubicació, tan fer milionària amb la planta i la podria km de Montsonís, a 1 km de Marcovau a prop de les poblacions i del Canal ubicar en un altre lloc més distant. Si i a 2,5 km d’Artesa de Segre. La reali- d’Urgell; la qual cosa la fa fins i tot no ho fa és per no perdre els pocs mili- tat serà ben diferent, ja que aquestes perillosa i no només una molèstia cons- ons que porta invertits en aquest lloc distàncies no estan ben medides i s’han tant, sobretot per l’institut que la tindrà tan inadequat. Milions que tenen poca de medir per l’aire, que és per circularà a tan pocs metres. importància si ho comaprem amb el que la mala olor, i no per la carretera. Així Un altre dels efectes de la seva mala és el benestar dels artersencs. doncs, les distàncies reals són d’1,7 km situació és l’impacte en l’entorn paisat- Gràcies Artesa. de Foradada, 1 km de les masies de gístic. Aquest suposarà que tots els ne- Montsonís, 1 km de Marcovau, 1,3 km gocis turístics que futurament estan Genoveva Clua Cases d’Artesa i, a més, a 200 m del Canal d’Urgell, a 200 m dels jaciments dels Esplujals i a 1,3 km de l’institut d’Artesa. M’agradaria creure que aquestes errades són involuntàries; però la gran quantitat de beneficis que s’es- peren extreure de la planta de purins, la intenció de construir-la amb el ma- jor secret i la manca d’informació pos- sible ens fan malpensar força.

29 la Palanca L Informe L’Informe Roca A propòsit de l´informe sobre la revisió del model d´organització territorial de Catalunya, altrament anomenat Informe Roca actualitat i la controvèrsia que ha L’ aixecat l´informe sobre la revi- sió del model d´organització territo- rial de Catalunya, també anomenat informe Roca, han fet que creiéssim oportú fer-ne un resum (l´informe té un total de 164 pàgines) per tal que els lectors de La Palanca puguin, d´una banda, conèixer-lo de prime- ra mà i, de l´altra, extraure les seves pròpies conclusions en relació al conjut de l´informe i al que ens afec- ta més d´aprop (fusió/agregació dels municipis d´Alòs de Balaguer i de Fo- radada al d´Artesa de Segre, integra- ció d´aquesta unió a la nova comar- ca del Segre Mitjà amb capital a Ponts...).

Presentació, mètode de treball i objectius de l´informe. A instància del Govern de la Generali- tat, els diferents grups parlamentaris de Catalunya van acordar crear una Co- missió d´Experts per tal d´estudiar i ela- borar un informe que permetés revisar el model d´organització terrritorial de Catalunya, que posteriorment s´hauria de plasmar en iniciatives legislatives adients. A partir del consens parlamen- tari, el 3 d´abril de 2000 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la creació de l´esmentada Comissió d´Experts (d´ara en endavant Comis- sió), per tal de revisar el model grafia a la Universitat de Lleida i dis- com de les diferents entitats socials i d´organització territotial de Catalunya. posa de segona residència a la localitat culturals, per tal de concloure en inici- Aquesta Comissió, pesidida pel se- segarrenca de . atives legislatives adients. És a dir, la nyor Miquel Roca i Junyent, està inte- El resultat final dels treballs de la Comissió no ha elaborat una iniciativa grada per Jordi Bonet i Agustí (advo- comissió ha estat l´”Informe sobre la legislativa sinó un informe que podria cat), Jesús Burgueño i Rivero (geògraf), Revisió del Model d´Organització servir de base per a la presentació pos- Robert Casadevall i Camps (geògraf), Territorial de Catalunya” presentat terior d´aquestes iniciatives. Tomàs Font i Llovet (catedràtic de dret al Parlament de Catalunya el dia 19 de Per tant, la Comissió ha adoptat en administratiu), Josep M. Franquet i gener de 2001. el seu teball un perfil marcadament Bernis (enginyer agrònom), Enric Cal deixar molt clar que la Comissio “tècnic”. Això no ha estat obstacle però Lluch i Martín (geògraf) i Xavier Rubio ha elaborat un informe adreçat a un perquè la Comissió, en l´elaboració i Cano (geògraf i demògraf). Remarcar destinatari primer i únic -el Govern de d´aquest informe, hagi perseguit la for- que dels vuit integrants de la Comis- la Generalitat i els grups parlamentaris mulació d´una proposta concreta i ope- sió, solament el senyor Jesús Burgueño de Catalunya- el qual serà, en tot cas, rativa. Concreta, per tal com ha definit i Rivero pot considerarse “lleidatà”, qui haurà de decidir com incorporar i els criteris bàsics d´actuació que cal donat que tot i que habitualment resi- valorar les possibles aportacions dels seguir, amb propostes específiques deix a Barcelona és professor de Geo- diversos grups polítics i econòmics, així d´articulació, modificacions legislati-

31 la Palanca Informe

Font: Institut d´Estadística de Catalunya i Informe sobre la Revisió del Model d´Organització Territorial de Catalunya. * perd 5,8Km2 al sud de la Serra de Montclar que s´agregen al municipi d´Agramunt per tal d´eliminar l´enclavament de Montclar ves que cal introduir, disseny de políti- L´actuació sobre els petits munici- sent, amb l´objectiu d´assolir uns ni- ques que cal practicar i canvis en les pis i la política de reordenació vells de qualitat de prestació de serveis delimitacions territorials i en els ma- municipal superiors als actuals, i una més eficient pes municipal, comarcal i provincial. En relació al primer punt, la Comissió aplicació dels recursos existents. Per tal I, a la vegada, operativa, en la mesura estima que donada l´elevada proporció de procedir al seu enfortiment la Co- que el conjunt de les propostes de la de municipis amb un nombre missió creu convenient una reordena- Comissió s´han guiat per un criteri de d´habitants molt redüit: dels 946 mu- ció de l´estructura municipal que im- viabiliat econòmica i jurídica que ha nicipis actuals, més d´una cinquena part plicaria assolir una població mínima comportat la màxima adaptació a -concretament 203, un 21,5%- no arri- municipal de 250 habitants. La qual l´estructura jurídica, constitucional i ben als 250 habitants, i més de la mei- cosa es tradueix, a grosso modo, en la estatutària de l´Estat i de Catalunya. tat (527, un 56%) no assoleixen els mil fusió o agregació i, en definitiva, desa- La Comissió, en la seua proposta habitants; la necessària capacitat per parició dels municipis de menys de 250 d´un model global de l´organització ter- gestionar eficienment i representar amb habitants. ritorial de Catalunya, ha articulat eficàcia els interessos de la col·lectivitat Amb tot, pels municipis afectats, es l´informe sobre tres grans eixos: el pri- implicaria una concentració-reducció considera que la figura de l´entitat mu- mer dedicat a l´actuació sobre els pe- important d´entitats municipals. nicipal descentralitzada pot servir per tits municipis i la política de reordena- Així doncs, les exigències socials i preservar la seva identificació col·- ció municipal, un segon dedicat a la econòmiques requereixen actualitzar i lectiva. En aquest sentit, la Comissió comarca i la seva adequació, i un tercer racionalitzar el mapa municipal català, proposa revisar l´actual regulació de les sobre el nivell regional o “vegueries”. adaptant-lo a les necessitats dels pre- entitats municipals descentraltzades en

32 la Palanca Informe quant a perfeccionar el seu règim de Balaguer i Foradada no és 268Km2, gueries, el relligament territorial i representació (per exemple, incremen- sinò 273,78Km2. La raó és que el mu- l´encaix dels municipis situats a les àre- tant el nombre màxim de vocals de la nicipi d´Artesa de Segre perdria es de transició entre conjunts regionals. junta de veïns segons la població); o 5,78Km2 de la zona sud de la serra de 2. Reconèixer unitats molt reforçar les funcions de participació i Montclar, en la seva part meridional, cohesionades des d´un punt de vista interlocució veïnal en aquells aspectes que s´agregen al municipi d´Agramunt socioeconòmic i algunes amb un alt de l´actuació municipal que els afec- per tal d´eliminar i donar continuïtat potencial demogràfic. ten, així com les possibilitats de gestió territorial a l´enclavament de Montclar. 3. Tenir en compte la major part de les de serveis municipals. reivindiccions comarcals que es van D´altra banda per als petits munici- La comarca: actuació i redefinició posar de manifest en la consulta muni- pis, identificats com a tals els que comp- La introducció de l´àmbit comarcal ha cipal de 1987 sobre el mapa comarcal. ten amb menys de mil habitants -cinc- constituït un dels elements més carac- 4. Reforçar àmbits de relativa ampli- cents a les zones de muntanya-, es pro- terístics del desplegament propi pel que tud però amb una migrada potència posa establir un règim especial, anome- fa a l´organització territorial de demogràfica i urbana, amb voluntat nat Pla d´agrupaments municipals, que Catalunya. Sobre la base dels antece- d´equilibri territorial per tal de donar vol afavorir tots els mecanismes de col·- dents històrics de la Generalitat repu- un major impuls i reconeixement polí- laboració intermunicipal per tal blicana, i amb la fonamentació consti- tic d´espais físicament i socioeconò- d´assolir dimensions més òptimes per tucional i estatutària, les lleis micament ben diferenciats. a la prestació de serveis. d´organització territorial de 1987 esta- 5. Recollir la major part de fets comar- La Comissió peveu també empendre bleixen la comarca com a nivell bàsic cals històrics que mancaven per reco- la correcció de nombroses d´organització supramunicipal. nèixer, així com resoldre les principals disfuncionalitats del mapa municipal, La Comissió constata que el model contradiccions entre la percepció popu- en la manera que preveu la legislació d´organització comarcal que s´establí lar tradicional de l´adscripció comar- municipal. en aquell moment no ha estat encara cal i l´encaix administratiu actual. Per últim, cal deixar molt clar que assumit com a satisfactori, amb la ge- Aquestes comarques són: Alta Se- tota la política de reordenació munici- neració d´algunes insatisfaccions que garra, Baix Llobregat Nord, Moianès, pal ha d´anar acompanyada d´una po- afecten els aspectes institucionals i ter- Segre Mitjà, Selva Marítima i Vall de lítica específica de finançament que ritorials. Pel que fa al primer, es fa pa- Camprodon. Cadascuna de les noves estimuli, junt amb d´altres mitjans, lesa una indefinició de la funcionalitat comarques s´articula al voltant d´un l´execució del Pla d´agrupaments mu- de la comarca en el conjunt del sistema àmbit territorial mínim, que es basa en nicipal i que afavoreixi la fusió o agre- d´organització territorial; mentre que uns nuclis urbans consolidats: Blanes, gació de municipis. pel que fa a la implantació de la comar- a la Selva Marítima; Calaf, a l´Alta En l´àmbit de lo pròxim; és a dir, en ca en el territori, la Comissió coinci- Segarra; Camprodon, a la Vall de allò que ens afecta a nosaltres, esmen- deix a constatar la insatisfacció, al- Camprodon; Martorell, al Baix tar que els municipis d´Alòs de menys en part, que provoca l´actual Llobregat Nord; Moià, al Moianès; i Balaguer i de Foradada s´agregarien al mapa comarcal, dibuixat sobre el mo- Ponts, al Segre Mitjà. d´Artesa de Segre, el qual, a la vegada, del de l´any 1936 només amb lleugeres La Comissió assenyala, també, la formaria un agrupament municipal amb variants. possibilitat d´estudiar la creació d´una el municipi de Vilanova de Meià (a La Comissió creu que la funcionali- comarca a l´entorn de Sant Celoni; i la aquest s´agregaria l´enclavament de tat que desplega el territori a les portes necessitat de reconèixer el Lluçanès Rúbies, pertanyent al municipi de del segle XXI i els canvis econòmics, com a àmbit subcomarcal singular dins , i amb el qual Camarasa no tecnològics, urbans, de comunicació i de la comarca d´Osona. té continuïtat territorial i si Vilanova de de població que s´han produït els dar- Pel que fa a la rectificació dels lí- Meià). Destacar que el ja extens i molt rers anys aconsellen una actitud oberta mits comarcals, la Comissió entén que, disseminat municipi d´Artesa de Segre a les actuals circumstàncies, ja sigui des a banda de la creació de les noves co- (amb 176,28 Km2 de superfície muni- de la perspectiva de creació de noves marques, hi ha altres municipis que cipal i amb dinou nuclis agregats), comarques, ja sigui des de la perspecti- poden tenir una adscripció més adient s´incrementaria encara molt més amb va del canvi d´adscripció dels municipis atenent criteris diversos (tradició his- els veins d´Alòs de Balaguer (68,76 respecte de les comarques actuals. tòrica, relacions econòmiques, realitat Km2 i un sol nucli de població ) i de Així doncs, la Comissió considera social, major equilibri en les dimensi- Foradada (28,74 Km2 i sis nuclis de que el marc comarcal definit el 1987 ons de les comarques,etc.). En aquest població). En total serien 268Km2 de segueix sent un punt de partida global- sentit la comissió proposa que es rea- superfície municipal i una trentena de ment vàlid. Tanmateix, la Comissió litzi una consulta específica sobre el nuclis de població. planteja la conveniència de crear sis possible canvi de comarca d´un total de Els lectors observadors ja haureu noves comarques, atenent els criteris 62 municipis: per exemple Ivars de observat que la suma dels termes mu- següents: Noguera i , de la Noguera, al nicipals d´Artesa de Segre, Alòs de 1. Cercar, en la delimitació de les ve- Segrià i a l´Urgell respectivament;

33 la Palanca Informe

Penelles i Bellmunt d´Urgell, també de La Comisssió considera que a Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, la Noguera, al Pla d´Urgell; Castellserà, Catalunya hi ha sis àmbits territorials Gironès, Pla de l´Estany, Ripollès, Sel- , Bellpuig i Preixana, de supracomarcals amb prou entitat demo- va, Selva Marítima i Vall de l´Urgell, al Pla d´Urgell... gràfica, identitat històrica i social, ho- Camprodon. Pel que fa al Segre Mitjà (vegeu mogeneïtat física, coherència funcional -Vegueria de Ponent, amb seu a la ciu- mapa pàgina 107 de l´Informe) asse- o de relacions de tot ordre entre les co- tat de Lleida: Alta Ribagorça, Alt nyalar que el criteri esmentat en el punt marques que les integren, integració i Urgell, Garrigues, Noguera, Pallars Jus- tercer “tenir en compte la major part de potència de l´estructura urbana, presèn- sà, Pallars Sobirà, Pla d´Urgell, Segarra, les reivindiccions comarcals que es van cia de centres urbans rectors consoli- Segre Mitjà, Urgell i Val d´Aran. posar de manifest en la consulta muni- dats i dinàmics, activitats econòmiques -Vegueria de les Terres de l´Ebre, amb cipal de 1987 sobre el mapa comarcal”, compartides i/o complementàries i re- seu a la ciutat de Tortosa: Baix Ebre, ha estat sent dubte un dels punts claus alitats i problemàtiques comunes. Per Montsià, Ribera d´Ebre i Terra Alta. alhora de considerar a Ponts la capita- tots aquests elements es considera que La Comissió, estima que el Parla- litat de l´esmentada comarca. Si bé en poden esdevenir els àmbits vegerials o ment o el Govern podran donar un abast els diversos estudis geògrafics realitzats regionals de Catalunya, susceptibles més específic a la consulta general que al llarg dels anys vuitanta sempre es d´atendre una funció múltiple: impul- es faci als interlocutors de la comarca i consideraba un major pes de la rodalia sar les actuacions dels ens locals (mu- als ens locals afectats en els casos del d´Artesa de Segre sobre la de Ponts, el nicipis i comarques), possibilitar la des- Baix Penedès (que podria passar a la fet que els darrers sempre haguin re- centralització de la Generalitat i de vegueria de Barcelona), la Cerdanya clamat la comarca (tot i que ells l´Estat i esdevenir àmbits de represen- (que podria passar a la vegueria de Po- l´anomenaven “Mig Segre”) segur que tació política i de defensa dels interes- nent), la Ribera d´Ebre (que podria pas- hi ha tingut molt a veure. sos territorials. sar a la vegueria del camp de Tarragona) Amb tot cal assenyalar que, si be la Aquestes sis vegueries, en què i el Ripollès (que podria passar a la ve- Comissió ha considerat a Ponts com la s´organitzaria la realitat territorial de gueria de la Catalunya Central). capital comarcal, seria un greu error Catalunya, amb les comarques que les D´altra banda, la Comissió conside- històric no considerar que la capitalitat integren i la seva seu institucional són ra que hi ha una àrea territorial, hauria de recaure en Artesa de Segre. les següents : bàsicamant integrada en la vegueria de Així ho aconsellen raons històriques, -Vegueria de Barcelona, amb seu a la Ponent, que és la que comprèn les co- demogràfiques (vegeu quadre adjunt) ciutat de Barcelona: Alt Penedès, Baix marques de l´Alt Pirineu (Alta i, fins i tot, econòmiques. De cap de les Llobregat, Baix Llobregat Nord, Bar- Ribagorça, Alt Urgell, Pallars Jussà, maneres ens semblen convincents els celonès, Garraf, Maresme, Vallès Oc- Pallars Sobirà i, en el seu cas la motius de centralitat, entre les rodalies cidental i Valles Oriental. Cerdanya) i la Val d´Aran, que com- d´Artesa de Segre i d´Oliana que són -Vegueria del Camp de Tarragona, amb pleix unes condicions específiques que les que juntament amb la de Ponts han seu a la ciutat de Tarragona tot i que requereixen un reconeixement i un trac- d´integrar la nova comarca, que indi- amb especial reconeixement del paper tament institucional diferenciat. quen els tècnics de la Comisiió. històric i econòmic de la ciutat de Reus: Josep Maria Sabartés i Guixés El que sí que m´agradaria deixar molt Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Geògraf clar, és que la creació del Segre Mitjà Conca de Barberà, podria tenir una repercusió molt posi- Priorat i Tarragonès. tiva per al nostre municipi si aquesta -Vegueria de la fos considerada “comarca de munta- Catalunya Central, nya” en relació al nombre i increment amb seu a la ciutat dels ajuts i subvencions rebudes per de Manresa tot i que part de les diverses administracions. amb especial reco- neixement del paper L´àmbit regional: les vegueries històric i cultural de En aquests punt la comissió estima que la ciutat de Vic i de caldria substituir les províncies per no- la significació de la ves regions o “vegueries”, que assumi- ciutat d´Igualada: rien les funcions d´Administració local Alta Segarra, Ano- i de divisió per a la prestació dels ser- ia, Bages, Bergue- veis de l´Administració de l´Estat, que dà, Cerdanya, Mo- preveu la Constitució, alhora que es ianès, Osona i configuren com a àmbits per a la des- Solsonès. centralització de l´Administració de la -Vegueria de Generalitat de la qual han de ser l´eix Girona, amb seu a la vertebrador. ciutat de Girona: Alt

34 la Palanca Informe

35 la Palanca Des del país dels Pirineus El projecte Roca i el nepotisme polític

n el darrer viatge a la nostra vila des de la collada de Comiols fins a la redós d’uns interessos polítics amb tuf E nativa d’Artesa de Segre, hem serra de Montclar i des de la mateixa de nepotisme; car no deixa d’ésser molt pogut constatar una forta sensibilit- Cubells fins a Alòs de Balaguer. Men- simptomàtic el fet recent adjudicatiu de zació, entre una part molt conside- tre que, en contrapartida, la vila de la Subcomissaria de Mossos d’Esqua- rable dels seus ciutadans, envers el Ponts -malgrat que totes les compara- dra a la reiterada Ponts i el que ara es projecte de reordenació territorial de cions ens semblin odioses- amb una pretengui erigir la dita vila en capital la nació catalana. El dit projecte, ela- demografia inferior, ostenta la capça- d’una nova comarca, amb un notori i borat per una comissió de lera d’una comarca gens definida geo- evident perjudici d’Artesa de Segre... pressumptes experts sota el coman- gràficament i amb un reduït nombre de I els malpensats, que sempre han dament del ressuscitat Miquel Roca petites viles al seu entron... existit i existiran, argumenten en defen- i Junyent, ha esvalotat el galliner de Emparats en les dites argumentaci- sa de la seva tesi, relacionada amb un tal manera que allò sembla un ver- ons, la gent d’Artesa de Segre conside- pressumpte nepotisme polític, el fet de tader mercat de Calaf... l’actual dualitat ideològica Pel que hem pogut anar existent entre els dos ajun- seguint a través de les notí- A dreta llei, la capitalitat del Segre Mitjà taments; car mentre Artesa cies de premsa, el referit de Segre ha estat en els projecte ha disparat una ver- hauria de recaure no sobre la vila de Ponts, darrers anys, i continua tadera alarma social en sinó sobre la ciutat d’Artesa de Segre sent-ho, un feu de l’Es- molts indrets de la geogra- querra Republicana de fia catalana i les crítiques Catalunya, amb el batlle de més exacerbades han caigut sobre ell ra que, en el supòsit d’un recolzament la mateixa expresident nacional des dels més diferents angles i a tots de tan aberrant projecte per part del d’aquest partit; per la seva part i actu- els nivells; car, a criteri de molts incon- Parlament de Catalunya donant llum alment, Ponts té un ajuntament gover- formistes, són moltes les barrabassades verd al naixement de l’esmentada ínsula nat per Convergència i Unió... La sos- contingudes en el projecte en qüestió, baratària del Segre Mitjà; a dreta llei, pita, doncs, està servida; perquè l’es- des de la condemna a mort dels muni- la capitalitat d’aquesta hauria de recaure posa del Cèsar no n’hi ha prou que si- cipis menors de 250 habitants, que a no sobre la vila de Ponts, sinó sobre la gui honrada, sinó que endemés ho ha les terres de Ponent existeixen en gran ciutat d’Artesa de Segre... Així de clar de semblar; i són molts els que creuen quantitat, fins a la creació de noves co- i de senzill. que, en aquesta qüestió puntual, ni ho marques, amb l’adjudicació d’algunes És evident que la confraria dels tec- és ni ho sembla. de les diferents capitalitats d’aquestes nòcrates autors d’aquest guirigall, sota Malgrat que el poble planer, en mas- en forma no convincent, per no dir ar- els auspicis del dit Miquel Roca -fidel sa ocasions i malauradament, adoleixi bitrària. servidor del seu amo, dit sigui de pas- d’una manca de memòria històrica; per I com dèiem, l’Ajuntament d’Artesa sada-, asseguts tranquil.lament en els part nostra recordem, ben nítidament, de Segre i molts ciutadans del munici- despatxos barcelonins i fent gala d’un el naufragi d’aquell altre estrafolari pi estan que treuen foc pels queixals absolut desconeixement de la realitat Projecte Roca amb una demencial davant la recomanació dels dits experts sobre el terreny, han traçat sobre el pa- Operació Reformista a les eleccions de via estreta, encaminada a l’esquar- per aquesta mena d’engendre teratolò- generals a l’estat espanyol, la qual va terament de la Noguera amb la creació gic en forma alegre i capritxosa -ens constituir-se en el més estrepitós del d’una mena d’ínsula baratària, deno- atreviríem a dir- i amb un olímpic fracassos, amb un cost -segons les ma- minada Segre Mitjà, que tindrà per ca- menyspreu, en massa ocasions, de la les llengües- de tres mil milions de pes- pital la vila de Ponts en detriment de la realitat geogràfica i social existent en setes, sufragades de forma misteriosa... ciutat d’Artesa de Segre... la dita i catalana nació. I, com era d’es- En aquesta ocasió, esperem que la Els artesencs fonamenten els seus perar, la polèmica ha esclatat, entene- història es repeteixi i que l’esperpèntic greuges en el fet indiscutible que la dita brint i refredant altres qüestions de pri- i actual projecte de l’il.luminat en qües- ciutat és la segona, en demografia, de mària importància actualment, com tió segueixi el camí de l’anterior... l’actual comarca de la Noguera, i que l’afer Pallerols, posem per cas... Amèn! la seva siutació geogràfica es troba al I allò que ens sembla més greu en- Mentrestant, s’atansen les altres mateix melic, al mateix epicentre, de cara és el fet d’haver escoltat, enmig Carnestoltes. la nova demarcació projectada; amb d’aquest concert de clams discordants, l’afegitó que Artesa de Segre es troba algunes veus que parlen d’una evident tanmateix envoltada per 22 vilatges, discriminació de la referida Artesa de formant una extensa i natural comarca Segre enfront de l’al.ludida Ponts, al Sícoris

37 la Palanca Informació Municipal d’Artesa Mes de gener

SESSIONS DEL PLE Municipal : Sr. Alcalde J. Campabadal tius pel període 2000-2003, demanant i Sres. Regidores N. Segú i N. Bròvia. subvenció per a la realització de l’obra 02-01-00 - Ple extraordinari “Il·luminació Camp d’Esports”. Aprovació de les actes de les Absències: Per CIU, Sr. Camats i per sessions, ordinària del dia 12 de desem- ERC, Sra. Bròvia. bre de 2000 i extraordinària del 2 de gener de 2001. ACORDS DE LA COMISSIÓ DE Aprovació per unanimitat de la GOVERN proposta de compareixença al recurs (dels dies 2, 22 i 29) contenciós administratiu interposat contra l’Ajuntament per Domènec Ar- Proposar a l’alcaldia endegar els tigues i Anell, referent a la desestima- tràmits que permetin inscriure al Re- ció, aprovada en el Ple de data 12/09/ gistre de la Propietat de Balaguer la fin- 00, de les al·legacions formulades a ca que cadastralment consta a nom de l’aprovació inicial del Projecte de l’Ajuntament d’Artesa de Segre, ubi- reparcel·lació del Polígon II del sector cada a Seró al C/ Forn, 23, a efectes e industrial “El Pla”. poder-la permutar al Sr. Jordi Gannau i Folch, propietari de la finca veïna, per Aprovació per unanimitat de la una part d’aquesta amb l’objecte d’ei- proposta de modificació de l’ordenan- xamplar el C/ del Forn, que en aquest ça municipal núm. 4, Taxa per llicènci- indret és molt estret. es urbanístiques d’obres i construcci- ons de caràcter no industrial subjectes Proposar a l’alcaldia l’accepta- a projecte tècnic, passant la quota tri- 22-01-00 - Ple extraordinari ció de les subvencions del Pla d’Elec- butària de 1.25% a 1.5% trificació Rural de Catalunya 2000: Absències: Per CIU, Sra. Segú. - Masia Ca N’Eroles, de la partida de 09-01-00 - Ple ordinari Aprovació per unanimitat de La Vedrenya a Montmagastre, l’adjudicació a Sorigué S.A. l’obra del 1.654.737 pts de subvenció. Aprovació del Pressupost Muni- Polígon industrial “El Pla”, pel preu - Masia Pedrós a Seró, 4.190.563 pts cipal per a l’any 2001, equilibrat a un ofertat de 245.828.000 pts: de subvenció. total de 262.520.830 pts i de les Bases d’Execució i Plantilla de Personal que - Urbanització del Polígon I. Culs de Proposar a l’Alcaldia l’aprova- incorpora i la dotació del Pressupost de sac. ció de les següents certificacions l’Emissora Municipal de Ràdio, equi- - Urbanització del Polígon II. d’obres: librat a 900.000 pts, d’acord amb la - Urbantizació, servei d’abastament següent votació: d’aigua, tram escomesa i dipòsit de cap- - Certificació única, per import de çalera. 2.053.200 pts, corresponents a l’obra A favor: 5 ERC, 1 PSC, - Accessos al Polígon I, des de la C- “Reforç del ferm camí C-1313 a Tudela 1PP 240, P.K. 103. de Segre”, signada per l’arquitecte Sra. En contra: 4 CIU - Accessos al Polígon II, des de la C- Espar i realitzada per Àrids Romà S.A. 240, P.K. 103+350. - Certificació única, per import de Aprovació per unanimitat de la 4.425.000 pts, corresponents a l’obra designació dels membres que han de Aprovació inicial per unanimi- “Rehabilitació de la coberta de l’esglé- formar part dels Consells Escolars dels tat del projecte tècnic de l’obra “Il·- sia parroquial d’Alentorn”, signada per centres del municipi: luminació Camp d’Esports”, amb un l’arquitecte Sra. Espar i realitzada per pressupost d’execució per contracta de Conspamone S.L. - CEIP “Els Planells” : Sr. J. González. 10.540.704 pts, redactat per l’enginyer - IES “Els Planells”: Sra. N. Bròvia. tècnic industrial Sr. Fortuño Proposar a l’Alcaldia la conces- - Consell Escolar Municipal : Sr. Al- sió de les següents llicències d’obres: calde J. Campabadal i Srs/Sres Regi- Aprovació per unanimitat de la dors/es, N, Segú, J. Oriola, J. Pellicer, Proposta de concórrer a la convocatò- - Al Sr. Francesc Vilalta i Cirera, per J. González i N. Bròvia. ria de subvencions per la construcció i col·locar dues baixades de les canona- - Junta Permanent del Consell Escolar condicionament d’equipaments espor- des a l’edifici situat al C/St. Antoni

38 la Palanca Informació Municipal d’Artesa

Maria Claret, 24. madera bovina de cria i engreix al polí- d’acondicionament de l’accès al recin- -Al Sr. Jordi Solé i Bernaus, autoritza- gon 18, condicionada a l’aplicació de te escolar. ció d’entrada de vehicles a través de la les mesures constructives que consten La Societat de pescadors d’Alòs vorera, a l’edifici situat al C/Les Mon- a l’expedient. de Balaguer sol·licita a l’Alcaldia el seu ges, 32. recolzament per demanar el canvi de la - A Promocions Porta Buñol, S.L. per Proposar a l’Alcaldia concórrer nova classificació de les aigües del riu instal·lació d’un dipòsit GLP, propietat a la convocatòria d’ajuts, provinents de Segre. de Cepsa Elf Gas, a la coberta de l’edi- Confederación Hidrográfica del Ebro, Els veïns del Pont d’Alentorn fici d’habitatges, situat al C/Les Mon- per a la millora d’infraestructures de la demanen que es sol·liciti a la Direcció ges, 5. conca del Segre i Noguera Pallaresa. General de Transports una parada, amb - A Construccions Montsec SCCL, per marquesina, de transports públics i que reforma de banys als baixos de l’edifi- s’hi col·loquin informació sobre els ci situat al C/Ctra d’Agramunt, 10. horaris dels autobusos. - Al Sr. Ramon Abelló i Roig, autorit- Des de l’ACA s’ha demanat a zació d’entrada de vehicles a través de l’Ajuntament d’Artesa de Segre, que el la vorera, a l’edifici situat al C/Calvari, mateix ajuntament redacti el projecte 42 d’Artesa de Segre. per tal que es puguin incloure els col·- - A la comunitat de propietaris del C/ lectors del Polígon al projecte general Ctra d’Agramunt, 94, autorització d’en- de col·lectors de la depuradora munici- trada de vehicles a través de la vorera. pal. - A Agrícola Montargull, per construc- Concessió de les següents sub- ció d’una explotació bovina de cria i vencions: engreix al polígon 18 del terme muni- - Als Bombers Voluntaris d’Artesa de cipal. Segre, 400.000 pts per a la realització Les obres que es sol·liciten són: Arran- de l’acte oficial d’inauguració del Parc - Proposar a l’Alcaldia donar-se per jament del Barranc del Senill, de Bombers. assabentada de l’obertura dels següents Entubament d’un tram de la Secla i - Al Club de Futbol d’Artesa de Segre, establiments i instal·lacions: Arranjament de la Font de la Trilla. 1.000.000 pts per a la temporada 2000- 2001. - A Obres i Construccions 2010 SL, un Informes d’Alcaldia: - A la Comissió de veïns d’Alentorn, dipòsit aeri de GLP i escomesa de gas, 20.000 pts per a la realització de la 1era a l’edifici d’habitatges situat al C/Ctra Presentació d’una sol·licitud Cavalcada de Reis. d’Agramunt, 94. d’ajut per a la redacció del Pla d’Emer- gències Municipals. Aprovació de despeses per un - A Creacions Tersir S.A., legalització Es comenta el rebuig total a la import de 6.591.185 pts. de la fàbrica de gèneres de punt ja exis- proposta de nomenar Ponts capital de tent, situada al C/St Antoni N. Claret, la nova comarca del Segre Mitjà i an- Aprovació de les actes de les 7-9. nexionar a Artesa de Segre els munici- sessions ordinàries de 18 i 27 de de- pis d’Alòs de Balaguer i Foradada. sembre de 2000, 22 de gener de 2001 i Proposar a l’Alcaldia la conces- El Departament d’Ensenyament extraordinària de 2 de gener de 2001. sió a Agrícola Montargull de la llicèn- ha comunicat la inclusió, dins les actu- cia ambiental per a l’exercici de l’acti- acions a portar a terme aquest exercici, vitat d’instal·lació d’una explotació ra- de la realització de l’obra M. Neus Bròvia i Pijuan

www.lapalanca.arrakis.es RÀDIO 91.2 FM 973 40 11 58 (contestador automàtic) 91.2 FM ARTESA alanca [email protected] P

39 la Palanca Xat Jove Exàmens de febrer

mig febrer, en aquells dies que el sol espetega més que A mai per només maleir els pobres alumnes que intenten estudiar els temuts i costeruts exàmens quadrimestrals, la Diana i la Bea fan el descans de la tarda després d’haver passat tres eternes hores estudiant.

Bea: Uf, per fi l’hora del cafè! Ni que siguin només deu minuts necessito un break urgentment. Ja no puc més, em surt fum del cap!!! Diana: Au calla, tia, no n’hi ha per tant! No et pots queixar, només portem tres hores davant dels llibres i tu en fa tres i mitja que estàs mirant per la finestra, controlant qui passa i qui deixa de passar. Bea: Ja n’estic farta! Estudiar és una merda! Això dels exàmens ens ha de matar, no pot ser bo de cap mane- ra... A més, saps quants “finde” fa que no vaig a la Disco? Doncs exactament tres, tia, TRES! Tu creus? Perdré tota la reputació i la fama que ha- via aconseguit, els tios no se’n recordaran de mi! Diana: Mira que n’ets de bleda! Ara el més im- portant és estudiar i aprovar, ja tindràs temps per sortir tot l’estiu! ara! No ho trobes graciós? Jo que m’esperava el meu Bea: Sí, tia, si estudiant aprovés… faria un esforç! Però no “suspenso” i… em vaig trobar amb la surprise! hi ha manera… i carabasses cap a casa! Mon pare m’ha dit Diana: Ah, sí! Ja me’n recordo! I què va passar després? que ja té el tractor a punt per a carregar-les ben aviat. Bea: Doncs res, em va fastiguejar tot el matí; total per dir- Diana: Si com a mínim treballessis com Déu mana! Com me que em quedava un 4,9 i que no em pensava aprovar, la vols estudiar pensant en una altra cosa? Tu només hi has de molt inútil! posar una mica de voluntat i els aprovats, tranquil·la, ja vin- Diana: Ja t’està bé! A quantes classes vas venir? Et vas pas- dran sols. sar tot el quadrimestre enganxada al futbolín i no hi va haver Bea: Et deuen venir a tu, sols; perquè el que sóc jo ni que ningú que te’n tragués! I això que no tocaves bola! sigui arrossegant-los no n’arriba ni un! Bea: Au, tia, com et passes, no? Va ser l’examen que vaig Diana: Va… fem la prova! Si em promets que passarem estudiar més! les següents tres hores “empollant” sense parar, jo et puc Diana: Au, calla, si no saps el que és estudiar! assegurar que com a mínim rascaràs el cinc. Bea: Ja està bé, tia, t’estàs passant! Bea: OK, provem-ho, almenys amb un cinquet aconsegui- Diana: Ja és ben cert que qui diu les veritats perd les amis- ré oblidar-me de la mítica fila que havia de fer per anar al tats! despatx de la profe. Recordes quan em va posar com a nota “departamento” penjat al mig del passadís? Encara ric Nosaltres

40 la Palanca Humor

41 la Palanca Imatges d’Ahir Cosidor de la Rosa de Cal Martinet. 1940

del cosidor, hi ha les mateixes llevat de Carme Domingo i Esperança Garret. Dretes d’esquerra a dreta: Carme Domingo, Montserrat Serra (de Seró), Maria Farré (de Cal Panchal), Anita Comelles, Carme Fusté, Pepita Solé (del Manel del Gras), Mercè Galceran, Maria Farré (de l’Escolà), Ramona de Cal Gelat, Nati Inglavaga (del Blanco). A la fila inferior, també d’esquerra a dreta: Juanita Pedrós, Rosa de Cal Martinet (la modista), Josefina Rosell (ca l’Orcau), Teresina Guiu, Dani Clua, Ramona Carabassa, Pura Garret i Esperança Garret.

Text: Sergi Valls i Jové Fotografies cedides per Josefina Rosell i Llobet Concert ntigament les dones anaven a aprendre de cosir, fins i de A tot abans d’acabar l’escola. Un dels cosidors de solera l’Aula Municipal de Música d’Artesa era el de la Rosa de Cal Martinet, que estava ubicat al carrer Bisbe Bernaus (Joc de la Pilota) on ara hi ha la Instrumentistes solistes, alumnes de cambra i botiga de Corseteria de la Irene. el conjunt instrumental Les fotografies van ser realitzades entre 1940 i 1941. La relació de nom que figuren seguidament pertany a la Dissabte 3 de març a les 20:30h a la Dàlia Blanca fotografia superior. La fotografia petita està realitzada a dins

42 la Palanca