Notes Sobre La Població De Riudoms En La Primera Meitat Del Segle XIX

2020-2021 podall 9-10 131

Notes sobre la població de Riudoms en la primera meitat del segle XIX

A través del padró municipal d’habitants de Riudoms de 1825 hom comenta les activitats M no agràries d’aquesta vila mitjana del Camp de Tarragona en un moment de canvis.

S Posteriorment s’analitza la immigració de riudomencs a Cambrils segons el padró de 1845. E En el treball s’adjunten diversos apèndixs documentals.

N A través del padrón municipal d’habitantes de Riudoms de 1825 el el autor comenta

E las actividades no agrarias de esta villa mediana del Camp de Tarragona en un momento

U de cambios. Posteriormente se analitza la immigración de riudomenses a Cambrils según

E el padrón de 1845. En el artículo se adjuntan diversos apèndices documentales.

C Through the municipal census of inhabitants of Riudoms of 1825 one comments on the

A non-agricultural activities of this average town of the Camp de Tarragona at a time of

T change. Subsequently, the immigration of people from Riudoms to Cambrils is analyzed S according to the 1845 census. Several documentary appendices are attached to the work.

Paraules clau: Demografia segle XIX, Riudoms, Cambrils. Palabras clave: Demografía siglo XIX, el Camp de Tarragona. Keywords: Demography 19th, Camp de Tarragona, Riudoms, Cambrils

Josep M. Grau i Pujol. Arxiver i historiador (Montblanc, 1963), col·laborador habitual de revistes de centres d’estudis de la Conca de Barberà, el Camp de Tarragona, l’Urgell i les Terres de Girona. S’ha especialitzat en Història Moderna, si bé també investiga l’època contemporània

Podall (Montblanc), ISSNe 2014-6957, núm. 9-10 (2020-2021) p 131-137 132 podall 9-10 2020-2021

El primer quart del segle XIX és un dels períodes los amb el desenvolupament urbanístic, a més d’un que desperten més atenció pels historiadors, constructor de carros; 2 per transformar els cereals sobretot en ser l’inici dels canvis polítics, socials i en farina hi ha un moliner; en el calçat apareixen econòmics del nostre país, quan es passaria de l’Antic set sabaters i un espardenyer; el ram tèxtil Règim a la construcció d’un estat liberal, que aboliría l’encapçalen els sastres (nou), seguits pels teixidors progressivament els vestigis del feudalisme i de lli (cinc). El sector terciari presenta molta intentaria modernitzar l’administració, un bon diversitat, així en l’educació localitzem a dos mestres exemple seria la implantació dels padrons d’habitants de primària (pare i fill); en la sanitat a un apotecari per a obrenir estadístiques demogràfiques, que i un practicant, dos metges, dos cirurgians i un malgrat les seves llacunes i fiabilitat, ens aporten practicant; en la justícia i notariat, un notari, un dades d’interès. escrivà, dos advocats i tres escrivents; a causa del A Riudoms després de la crisi de la Guerra del darrer enfrontament amb les tropes de Napoleó, Francès, que afectà negativament la vila, 1 la societat documentem a oficials retirats, també en ser un lloc hauria d’adaptar-se a la redefinició del marc de pas pels camptarragonins i prioratins en direcció instit ucional i a l’economia de mercat. En aquest article Reus, apareixen mitja dotzena de mossos d’esquadra; hem utilitzat dos documents que registren la població al redòs de la parròquia hi ha el rector i altres sis un de Riudoms (1825) i un de Cambrils (1845), en el clergues que formarien la comunitat de preveres, primer sols ens ha interessat les activitats del sector assistits per un escolà. Els terratinents són tres secundari i terciari i en el segon hem b uidat els (llinatges Llecha, Nebot i Toda). Gràcies a la immigrants riudomencs a la vila mediterrània. desaparició dels monopolis municipals, el comerç és abundant, amb sis forners, dos adroguers, dues Professions no agràries a Riudoms famílies de carnicers, dos confiters, dos drapaires, segons el cens de 1825 dos comerciants (un d’ells d’ètnia gitana) i un El padró de 1825 conservat a l’arxiu municipal, negociant. En el transport localitzem a sis traginers 3 assigna a Riudoms 517 cases, la majoria de la seva i a un carreter. Gràcies a un cens anterior de 1819, població es dedicava al sector primari, si bé mantenia tenim constància de la presència d’un estanquer, que un petit grup de menestrals i professionals, a fi de subministraria tabac i paper segellat, a més d’un cobrir les necessitats bàsiques, tant de salut, administrador del correu. El padró de 1825 també educació, seguretat pública, habitatge, vestit, calçat fa referència a la immigració instal·lada a Riudoms, i altres serveis. Dins la cereria, per a la il·luminació, (tot i que de manera incompleta), sigui de caràcter trobem a un candeler; en la construcció hi ha vuit laboral o matrimonial, per territoris destaca el Camp paletes (un d’ells forani) i un rajoler (també de Tarragona, la Conca de Barberà (L’Espluga de nouvingut), una prova evident del creixement Francolí, Forès, Montblanc i Sarral), les Muntanyes demogràfic riudomenc; en el metall sobresurten un de Prades (Arbolí i Capafonts) i les Terres de Ponent calderer de la nissaga Gaudí i tres ferrers; en la fusta (Ciutadilla, Guimerà,Torres de Segre i Vilanova de el col·lectiu dels boters és el més prolífic en números Bellpuig), malauradament en els cas de les dones, absoluts, setze en total, una mostra clara de la no hi consta el seu cognom, tampoc el servei importància del conreu de la vinya en aquells domèstic hi està representat (sols hi apareix una moments al terme i la posterior comercialització del minyona), segurament l’escrivent no el considerà. vi i aiguardent, vers les ciutats de Reus i Tarragona, sense oblidar a onze fusters, que també cal vincular-

Podall (Montblanc), ISSNe 2014-6957, núm. 9-10 (2020-2021) p 131-137 2020-2021 podall 9-10 133

Apèndix documental Pere Corts, de 51 a. i Gaspar Corts, de 21 a. 1. Residents a Riudoms que no es dediquen al sector Josep Dalmau, de 44 a. primari en el padró municipal de 1825 Joan Gispert, 30 a. (el seu pare és Sector Secundari pagès), la seva muller és de Cera Vilaplana, -Candeler (1), Joan Mestre Vidal, de 50 a. Pau Mestre, v. 44 a. Hipòlit Salomó, pare de 40 a i un fill Construcció homònim (Hipòlit), de 18 a. Paleta (8), Josep Corts, de 54 a. Pau Salomó, Tomàs Ferrer, de 30 a. Francesc Salomó, de 56 a. Bonaventura Ferrer, de 49 a. Jaume Tristany, de 55 a. (un fill seu Francesc Gili, és sastre), Francesc Gispert, pare, de 40 a. i -Fuster (11), Francesc, fill de 19 a. Joan Gispert, Antoni Cases, de 50 a. i de 47 a. Antoni Cases, fill de 23; Francesc Trilles (nat a l’Aleixar), de Joan Cases, de 58 a. 21 a. (ea. 15,1819). Marià Cases, de 43 a. i -Rajoler (1), Marià Cases, fill, 16 a. Josep Sugranyes, de Castellvell Joan Fontserè Guinart, de 66 a, del Camp, de 54 a. (ea. 42, 1813). nat a Lleida (habitant a Riudoms des Espart d’infant), -Espardenyer (1), Joan Fontserè Domènec, fill, de 43 Josep Vernet, de 60 a. a. (la seva esposa és de la Selva del Metall Camp), -Calderer (1), Josep Fontserè, de 30 a. Francesc Gaudí, de 50 a. casat Josep Mestre, de 33 a. amb Rosa, de Reus (ella arriba el Pau Oriol, de 39 a. 1812). Josep Pujol, de 75 a. -Ferrer (3), -Constructor de carros (1), Joan-Baptista Fontanet, de 24 a. Josep Mestre, de 40 a. Agustí Barrera, de 23 a. Jaume Molineria Pujades. Moliner (1), Fusta Nicolau Ferreter, de 69 a. (ea. -Boter (16), 36,1792). Joan Bages, de 36 a. Pell Jacint Corts, de 68 a. i - Sabater (7), Jacint, fill, de 38 a. Pau Bertran, de 54 a. (la seva dona Josep Corts, v. de 79 a. és de Ripoll), Josep Corts, fill de 53 a. i Francesc Gili, Josep Maimó, de 49 a. Josep Corts, de 28 a. nét, Antoni, fill, de 23 a.

Podall (Montblanc), ISSNe 2014-6957, núm. 9-10 (2020-2021) p 131-137 134 podall 9-10 2020-2021

Joan Torres, pare, de 42 a. i dos fills, Josep Cases, nat a Vallmoll, de 17 a. Josep de 18 a. i Joan de 13 a. (ea. 4,1812) Tèxtil -Metge (2), -Sastre (9), Pau Oliver, de 40 a. (també és Francesc Cavaller, de 69 a. cirurgià), Josep Cavaller, de 52 a. (la seva Julià Mata, de 40 a. muller és de Sarral), -Manescal (2), Jaume Cavaller, de 40 a. Miquel Casanoves, de 51 a. i Jaume Tristany, de 19 a. (el seu pare Antoni, fill de 28 a. és boter), Justícia i fe pública Francesc Gibert, de 52 a. i -Advocat (2), Francesc, fill de 23 a. Francesc Martí, de 34 a. (la seva Antoni Grau, de 45 a. muller és de Cabassers) i Antoni Salomó, de 56 a. Josep Morell, s. 32 a. Damià Torrell, de 36 a. (el 1819 -Notari (1), consta com a estanquer). Pere Roger Torruella, 66 a. -Teixidor de lli (5), També es fa referència a Antoni Agramunt, de 37 a. Josep-Antoni Corts, amb la Antoni Agramunt, de 37 a. (casat denominació d’” escribano ”. amb Rosa Martí), -Escrivent (3), Josep Bertran, de 54 a. Antoni Guàrdia, de Vilanova de Antoni Ferrer, de 33 a. Bellpuig, de 40 a. (ea. 26, 1811), Josep Martí, de 46 a. (ea. 23, 1802). Antoni Fontanals, de 23 a. (ea. 21, Sector Terciari 1823), Ensenyament Antoni Guinart, de 32 a. -Mestre de primeres lletres (1), Exèrcit i seguretat Pau Manubens, v. nat a Arbeca, -Porter Reial (1), arribat el 1783, Francesc Roger nat a la Selva del Joan, de 42 a. fill de l’anterior, Camp, de 38 a. (ea. 18, 1805) natural de Porrera (El Priorat9. -Militar (3), Sanitat Josep-Antoni Pujol, oficial retirat, de -Apotecari (1), 43 a. Joaquim Roger, de 60 a. (un fill seu Joan Salvador, oficial retirat, 31 a. és confiter). Antoni Torner, sergent retirat, 42 a. -Practicant de farmàcia (1), -Mosso d’esquadra (6), Antoni Cabrer Ignasi Agramunt, mosso de 45 a. -Cirurgià (2), Josep Martí, v. caporal de 62 a. (un Josep Oliver, de 75 a. i fill seu és advocat), Antoni Pubill, nat al Vendrell (El Isidre Bages, mosso, de 29 a. Penedès), de 47 a. (ea. 38, 1816). Josep Bages, mosso de 52 a. -Practicant de cirugià (1), Francesc Manel, mosso, de 55 a.

Podall (Montblanc), ISSNe 2014-6957, núm. 9-10 (2020-2021) p 131-137 2020-2021 podall 9-10 135

Ramon Ribes, mosso, nascut a Reus, -Confiter (2), de 39 a. (ea. 28, 1814), Francesc Pere Roger, de 25 a. Salvat, mosso, (nat a Maspujols), de Francesc Roger de 21 a. 39 a. (ea. 4, 1790). -Forner (6), Església Llorenç Bardelis, de Ribelles -Prevere (7), (Albanyà), arribat el 1823, Josep Armengol, rector, de 44 a. Antoni Gaudí, de 36 a. (ea. 39,1820), originari de Guimerà Josep Marc, nascut a Cambrils, (l’Urgell), de 45 (ea. 32,1812), Ferran Corts, de 50 a. Francesc Ortiga, de 62 a. i Josep Ferran, vicari, de 39 a. Francesc, fill de 24 a. Josep Folc de 66 a. (nascut a Josep Riba, nat a Reus, ea. 21 (1816). Montbrió del Camp), -Drapaire (2), Manuel Gili, de 40 a. Francesc Marc Molons, de 28 a. Llaurador, de 51 a. Francesc Montserrat, de 30 a. Joan Soler, Josep Urgellès, de 35 a. -Comerciant (2), la majoria són beneficiats. Josep Guitart, de 21 a. (el 1819 la -Escolà (1), seva qualificació és de matriculat), Josep Salomó. Francesc Hernández, de 50 a. (casat Rendistes amb Teresa Malla, de Valls), ambdós Hisendat (3), eren d’ètnia gitana. Recordem que Josep Nebot, de 44 a. nat a Bràfim, a Reus existia una comunitat Llorenç Toda, de 64 a. important de gitanos dedicats al Josep Llecha, de 27 a. (ea. 15,1813), comerç d’animals de tir (mules i nascut a Cabassers, la seva esposa ases). és de Falset (Melciora Llaberia). -Negociant (1), Servei Domèstic Antoni Bota, nat a Ciutadilla, de 51 -Minyona (1), Teresa Siscart, (arribat als 44 a. 1818), la seva majordoma del rector, ea. 24 (1820). muller i dues filles també són Comerç d’aquest poble urgellenc. -Adroguer (2), Transport Pere Corts, de 52 a. i -Carreter (1), Josep-Antoni Martí, de 28 a. Josep Vidal, de 34 a. -Carnisser (2 famílies), -Traginer (6), Joan Domingo, nat a Puigpelat, de Antoni Ferran, de 33 a. 47 a. (ea. 23,1801), Josep Guinjoan, de 30 a. i Joan de 16 a. i Marc Guinjoan, de 20 a. Francesc de 14 a. fills, Josep Julivart (?), pare de 40a. i Miquel Fontgibell, v. de 52 a. i Josep, fill de 13 a. Josep, fill de 20 a. Joan Torres, nat a Montbrió del Camp, de 51 a. (ea. 11 (1785).

Podall (Montblanc), ISSNe 2014-6957, núm. 9-10 (2020-2021) p 131-137 136 podall 9-10 2020-2021

I nvàlids Estructura professional dels fills dels immigrants riudomencs a Cambrils Francesc Corts, cec (1), Sector primari (1) Abreviatures: a. anys, ea. edat de vinguda (entre -Pagès: 1 parèntesi l’any), s. solter, v. vidu. El número que consta Sector Secundari (1) després de l’ofici correspon al total de membres amb aquesta dedicació professional. -Espardenyer: 1 Sector Terciari (2) Observació: l’edat que consta en el cens és la que tenien -Carreter: 1 en el moment de redacció del document (1825), quan -Mosso d’esquadra: 1 coneixem l’edat i any d’arribada a Riudoms ho fem constar entre parèntesi. Total: 4 Font: Arxiu Municipal de Riudoms, sign. 1.476. Apèndix Documental

2. Persones del sector terciari que apareixen en el padró 1. Riudomencs empadronats a Cambrils el 1845 de Riudoms de 1819 i no consten en el de 1825 -Francesc Cabrer, ea. 2 (1806), casat amb Francesca Planes, de Cambrils, vila on tenen -Administrador del correu: els fills. Joan-Baptista Cavaller - -Jaume Cabrer, pagès, ea. 12 (1804), casat amb -Mosso d’esquadra: Antònia Nolla, de Cambrils, on tenen un fill Josep Simeón espardenyer. -Prevere: -Maria Cabrer, v. ea. 21 (1812), conviu amb Francesc de Contreres (rector) 4 i el seu fill Jaume Hortoneda, carreter de Ignasi Guardiola, Cambrils, de 31 a. tenen un mosso nat a -Invàlid: Castellnou de Seana (El Pla d’Urgell). Josep Rovira -Llúcia Caparó, ea. 16 (1799), casada amb un pagès de Vinyols, el fill gran és nat a Vinyols Font: Arxiu Municipal de Riudoms, sign. 762. i altres dos a Cambrils (12-17 a.). -Manel Cases, “marina”, ea. 2 (1816), casat 2. Immigrants riudomencs a Cambrils segons el padró amb la cambrilenca Magdalena Folc. d’habitants de 1845 -Pau Clavaguera, forner, ea. 16 (1839), casat La segona part del treball es centra en la immigració amb la cambrilenca Francesca Roca, (sense riudomenca a la vila de Cambrils en la primera meitat fills). del segle XIX. Segons els fulls del registre de 1845, aplegava - Josep Coll, pagès, ea. 31 (1840), casat amb a 2.273 habitants, altres censos publicats li assignen xifres Maria Basseda, de Cambrils, en aquesta més altes o més baixes, així l’any 1842 hom constata que darrera vila tenen dos fills. tenia 2.306 persones, el 1851 devallava a 1.982 i el 1857 -Francesc Ferrater, cirurgià, ea. 4 ((813), casat pujava a 2.140. El creixement vegetatiu fou negatiu en amb Antònia Gimbernat, de Cambrils, tenen els anys 1847 (menys 32) i 1849 (menys 9). 5 tres fills (2-6 a.). -Rosa Gil, ea. 42 (1836), casada amb Francesc Estructura professional dels immigrants Clavaguera, pagès de Cambrils. riudomencs a Cambrils -Francesc Clavaguera Gil, ea. 5 (1836), fill dels anteriors. Sector Primari (5) -Francesca Llorenç, ea. 22 (1844), casada amb -Pagès: 5 un pregoner nat a Torredembarra, tenen dos Sector Secundari (0) fills a Reus (3-4 a.) i un a Cambrils (4 mesos). Sector Terciari (5) -Antoni Marfull, mestre de minyons, ea. 29 -Cirurgià: 1 ( 1840), casat amb Rosa Gener, de Valls. -Mestre de minyons: 1 -Rosa Martí Giol, ea. 20 (1799), conviu amb -Mosso d’esquadra: 1 els fills, un dels quals és pagès. -Forner: 1 -Antoni Mas Llurba, pagès, ea. 23 (1844), casat -Mariner: 1 amb Francesca Tomàs Folc, de 15 a. nascuda Total: 10 a Cambrils, la parella havia contret matrimoni a la vila marinera el nou de novembre de 1844, els pares d’ambdós eren pagesos. -Liberi Mestre, pagès, ea. 51 (1838), casat amb

Podall (Montblanc), ISSNe 2014-6957, núm. 9-10 (2020-2021) p 131-137 2020-2021 podall 9-10 137

Francesca Alomar, ea. 47 (1838), ambdós Notes: de Riudoms, tenen un fill riudomenc, 1.- Sobre aquesta etapa vegeu el treball d’Eugeni Perea, Agustí, ea. 14 (1838), mosso d’esquadra. “Riudoms sota Napoleó (1808-1814)”, Lo Floc (Riudoms), -Maria Mestre, ea. 19 (1844), casada amb 199 (2012), p. 4-15. Un dels edificis més malmesos fou el Joan Jordi, de Cambrils. convent de servites de Sant Joan, saquejat i convertit en -Maria Molons, ea. 75 (1844), casada amb hospital, més endavant en el Trienni Constitucional també un mariner de Montbrió del Camp, tenen en resultaria perjudicat. fills a la vila marinera. 2.- Precisament tenim notícia del llinatge Giró, fabricant de carros de Riudoms establert a Constantí, concretament Joan -Joan Antoni Salvador, pagès, ea. 21 Giró el 1780 (casat amb M. Anna Gil) i el 1804 seu fill (1790), casat amb Rosa Bassedes, també homònim Joan (casat amb Tecla Plana, de Constantí), vegeu, de Riudoms, tenen fills a Cambrils. “Paperers i altres oficis no agraris de Constantí: espe- -Josep Serrampau, v. ea. 14 (1812), en el cialització i mobilitat geogràfica”, Estudis de Constantí , padró consta que s’absentà (“marxó”). (Constantí), 34 (2018), p. 60-93. -Teresa Soronella, ea. 15 (1831), 3.-El 1823 sabem que a la ciutat de Tarragona hi treballava casada amb Cassià Guasc, mariner de un traginer de Riudoms, Jaume Torres, casat a Torre- dembarra, que consta que havia emigrat a la ciutat el 1797, Cambrils, en aquesta vila tenen “Carreters i traginers: transport terrestre al Camp de dos fills (6-10 a.). Tarragona en el primer terç del segle XIX”, Estudis de -Josep Vela, ea. 4 (1841), fill d’un Constantí (Constantí), 33 (2017), p. 77-106. confiter de Cambrils. 4.- El rector Francesc de Contreres regentà la parròquia de Sant Jaume entre 1810-1820 i després el succeí el rector Font: Arxiu Municipal de Cambrils (AMC), sign. 360. Josep Armengol (1820-42), vegeu Joan-R. Corts-Josep M. Toda, R iudoms , Valls, 2000, p. 212 i Joan Torres, “Rectorologi riudomenc”, L’Om (Riudoms), 61 (2000), p. 22-27. 5.- Josep Bertran Cuders, Aspectes socioeconòmics del segle XIX i inicis del XX a Cambrils , Cambrils, 1992. p. 13-17.

Podall (Montblanc), ISSNe 2014-6957, núm. 9-10 (2020-2021) p 131-137