Els Especialistes Journal", El Del Dia 8, Arribat Amb Un Jean Botrot Ens Presenta Els Soldats I El Refús De La Tela D'en Togores Despenjo J'auricular Del Teléfon
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
URALLTA, no-ds un assaig es quelcom definitiu ANY L.—NUM. 16,988.—PREU: 10 CENTIMS BARCEIANA, DIMARTS, 18 DE SETEMBRE DE 1928 REDACCIÓ 1 ADMDUSTRACIO, PLACA DB CATALUNYA. 3.—TELEFON 141014 iaLGIU D'ItiPREIITA: GARREA BARBARÁ, U 1 111,-TELEFON 0603 , ChONICA 1 Un número de «Le Journal» Full de dietari COMENTARIO La manca de temes periodística a aquesta literatura de eorresponsal API311. SENYORETA1 Flors de, pa per evident. Obrim un número de "Le de maniobres sigui bastant inferior. Diumenge. Quarts de dotse de la nit. Els especialistes Journal", el del dia 8, arribat amb un Jean Botrot ens presenta els soldats i El refús de la tela d'En Togores Despenjo J'auricular del teléfon. per la Junta de Museus — xic de retard. Diguem abans que no cuiners que els caricaturistes francesos el camp de la. nostra litera- fle oportunament comentàrem amb el respecte que ens mereix la —Número? Lentament i espontiniament, dins tenim amb aquest diari un comerç gai- han fet célebres. Sembla que la guerra tura apareixen les especiditats. i apareixen a impulsos de la unta, que ens mereix l'autor i que e.ns mereix el públie sembla re —Cap número, senyoreta... No vull freqüent. hauria d'haver destruit aquest pinto- simpatia. no pas de Pintaba. /hm persisteix en l'estudi d'una que no és un simptoma únic d'aquella propensió paternalista que Al primer top cap número. Trucan, simplement, per d'ull pot comprovar- resc lamentable que consisteix a pre- a dir-li personalitat. o en la devoció a una literatura, en l'escorcoll dele ens eneomanaren. se que el diari pateix encara de la cri- sentar el soldat francas com un anal- Mita Esa semblava incorrecte que ens separéssim per sempre sense testimonis d'un històric, virtut càlcul, libó en La nostra gent és de natural tolerant, però gelosa de la seva si estival. Però tanmateix sembla que fabet dócil. perfode no en d'un stoformaci6, de en aquesta època—eneara No obstant en la crónica de Botrot es bescanviar dues paraules de comiat virtut d'una inclinació cordial. vegades fins a l'orgull. Ens repugna menys un que faci ca- Adeu, senyoreta I No tinc el gust de lor i no haguem entrat a nisien inconscientment coses que "L'Hu- ¡A qui demanariem informes de l'expansió catalana en la ticiot racial que una virtut superposada. I aje, perquè ens plau requinocci- cona:en-le personaknent. No sé si en període de reunió de l'Assemblea manita" podria reproduir per a l'ediii- Mediterrània oriental? A Nicolau d'Olwer, sense cap dubte. ¿A qui vida idhue amb tots els perills 1 perquè ens Es bonica que comporta. sisó, del Consell de la Societat de Nacions, cació dels seto lectora. Parlant dels o lletja, alta o baixa, vella ens adreedriem per obtenir dades sobre les darreres novetata Un- pugnen l'artifiei i la produeeió o jove... En aquest moment em faig la espiritual seriada. un diari d'un país que produeix i ex- àpats de la tropa diu que no podria guadocianes? El paternalisme, com la i illusi6 que reuneix totes les qualitats I A J. V. Foix, sense cap vacillació. Vivent el »matra ntoleräncia, ens ha vingut de fora. porta noticies podria dur algun article assegurar que fessin les delicies de dos i nosaltres, una màcula servil, una totes les excellancies. De totes les se- Morera Galicia, ¿qui si no ell das hauria orientat en qualsevol pro- containinadó que ens desfigura o informaci6 digna de la ciutat on es gurmets com Pouchon i Curnonski. blema ahakespearii? Per esbrinar fets del nostre periode comtal, que, fina en l'ordre moral, ena diaminneix. publica. Es clar, no tots "No podria assegurar—afegeix—que nyoretes no en faig sinó una de per- els números fecta i li adjudico la veu mis melo- fóra Valla i Taverner el nostre mentor. Per conèixer a fono la figura 14rd hi ha, en l'ordre social, una cosa pitjor que el patern del "Journal" són el del dia 8, pera el puré hagi passat pel colador i no el sentit que ara per a un diari de París hi ha apoques sigui impossible trobar la pipa del cui- diosa que mai he sentit a l'altre cap de Joubert o la de Sant Franeese de Sales, fóra Josep M. Capde- e—en li donem—ea maternalissne. El paterna- del fil... Sí... Té raó. Els nostres trae- més critiques que aquest final d'estiu. al del tenebras "ragout". No vila. Els detalls de la darrera conversió, ¡qui ens els facilitada mis Ea, si altra cosa no, pintoresc. Barreja, en lea seves prèdiques, ner fons tes verbals no han estat sempre tan No tenim cap mena de càlidament que Josep M. Junoy I No manquen especialistes en fervorins apostólies arab les allusions donjoanesques; alterna, en partit pres obgant, la cuina Es bona- El mal as cordials com en aquest moment.. contra el "Journal", diari que té a sou que a vegades és absenta. Quan una literatura italiana — eom Tomás Gareis— ni en la literatura fran- seves fetes, les pietats matinals Adhuc em recordó d'haver amb les expansione mis tardanes. un bon equip d'escriptors de primera secció avenga molta quilòmetres de pronunciat cesa— com Lluis" Montanyä —ni en els estudia napolebnica, coas maternalisme no és divertit i és mis perillós. Perilla d'arribar línia. Pena aquest número del susdit alguna vergada mots enèrgics que era terreny, en camp escolie, les cuincs no creia no tenir en el meu repertori... Frederic Camp... ésser cruel, perquè is poruc. .Amoga el cap sota l'ala i és capee diari i molts alees números de gran corren =lb un entusiasme igualment tía hom havia perdut la paciencia da- La lista podria ésser interminable; constituiria una veritable ¡t tercer el coli als nodriasons que no vulgnin imitar-lo. I això per part de la Prensas parisenca, dita d'in- de la meravellós. Per una cruel ironia vant el seu obstinat mutisme, o les se- guia de l'amateur. Pera no f6ra completa si no hi figurava en lloe dels nodrissons. formació, ens servirien per a enves- la recompensa a sort tant d'heroisme, ves repetides equivpcacions o les seres d'honor el nom del nostre collaborador Carlea Rahola. Ell, a más E paternalisme compta amb tir el tema de la gran misèria espiri- jornada de dejuni." una certa experiència de la vida— és mitja respostes incongruents... Però en a més mas no, dolenta—. El tual de molts diaris de París i per a aquest de consagrar-se als estudis de la invasió napolednica, des maternaliame és blanc, impecablement La prova que aquestes observacions moment commovedor de parlar amb d'un punt de vista menys extens que Frederic Camp, ha triat la e, d'un blanc amb blau de bugada. Per degenerat que fos un demostrar que el francas, a mas de la són dites innocentment, la tenim en la fama, ignorem si justificada, de no vostè per darrera regada el record d'a- figura d'Anatole France com a objecte de les seves curiositats. Part , D6u nos do, mal per mal, una hegemonia persistencia amb que Botrot ens pre- questes renyines m'omple gairebé d'una masculina. Res saber geografia, aviat serà el ciutadà dels nombrosos articles que li ha dedicat li han servit de base per o seria mis terrible i sobretot més implacable que una isabelina senta un soldat d'avant-guerra, un sol- recança deliciosa... Una mies mis i mis mal informat del món. Cal dir, dat pintoresc, humanament inferior a a un elegant faseiele, on són estudiats els diversos aspectes de &tela. Dels cara indbeiLs en feria. piadosament, flors de paper, lliris però, que tindria remordiments... Adiu, senyo- hi ha una gran quantitat de l'oficial. aquestes l'autor de "Crainquebille", la "Rotisserie de la Reine Pedaueque" gtificials, neme les impureses de la realitat. Els retallaria miau- diaris de provincies mas informats. reta 1... El tracte quotidiä ti Botrot diu mis avall que a vegades bromea.- Baralles, discussions, anta- i "Le erime de Sylvestre Bonnard". amb les agallas de brodar i mis toiament n'extremarla la pompa més vius i ben fets que els de Pa- alguns episodis dramàtica renca a in- Caries Rahola s'esforça per menar l'estudi amb equanimi- eosuaL ris. La gran Premsa de París es refia gonismes... i quan semi a dos dits de la tercalar-se a la dolça i monótona exis- separació una invencible melangia... tat. Fa molt santament. Però entre les minses reserves que formula. Com mfis enlairat és un ordre vivent, més sagrada ha d'ésser excessivament dels secrets de cuina, del tencia de les tropes acampades. Ara "savoir faire". Adéu, senyoreta! Ja no la sentiré mis... passa, incoercible, la rentada de la simpatia. Garles Rahola ama les r a tota la llibertat dels que hi vinen. És més funesta, per tant, i cau un avió, ara es fa mal un cavall... "Número?"... "No tinc linia"... "Co- Pera això ja obres del mestre i el seu estudi, discretament, tomba cap al cantó enutjosa, una cc/sedó en el fur de la consciencia que un mono- seria un altre tema. Pero, -en general. aquestes maniobres, munica"... Si d'aquí a pocs minuts torno "Revenons a nos moutons", tornem a de l'apologia. E. per exemple, en el camp de l'economia. Es dar que si la lliber- nascudes sota el sol i el signe de la alear l'auricular diuen que em res- !a mostra del No seré jo qui rae n'espanti. Al cantead. T'u "Journal" i examinem- pan, continueu alcgrement.