Sección — 1 Número 1 Tardor 2019 — Publicació de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià Ja podeu consultar tota la informació de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià a la nova pàgina web: www.fedinespv.org o www.fedinespv.cat.

Hi trobareu tots els números de la revista Bastida, notícies i informació dels centres d’estudis locals i comarcals, calendari d’actes, de jornades i de congressos...

I també podeu consultar- hi les bases dels II Premis d’Investigació Jove, una iniciativa de la Federació d’Instituts d’Estudis del PV conjuntament amb Escola Valenciana i amb el suport de la Institució Alfons el Magnànim i de la Caixa Popular. Consell de redacció: Número 1 Zequi Castellano i Moreno, Andreu Ginés i Sànchez, Eloina Hernández Doria, Manel Pastor i Madalena, Tardor 2019 Clara Pérez Herrero, Teresa Rodríguez. — Publicació Il·lustració editorial: Julio Sanchis (HARCA) de la Federació d’Instituts d’Estudis Col·laboren en aquest número: del País Valencià José Luis Alcaide, Francesc Aracil i Pérez, Ramon Arnabat, Joan Català i Cebrià, Marifina Galbis Mont, Adrià Hernández García, Alfred Ramos i González, Josep Santesmases.

Nota de redacció: Els articles signats exposen les opinions de les persones autores. Per a qualsevol dubte, queixa o suggeriment, podeu posar-vos en contacte amb la redacció a través de l'adreça electrònica: [email protected]

Edita: Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià (FedinesPV)

Maquetació i disseny: Concierto Gráfico

Impressió: Gráficas Royanes

FedinesPV Junta directiva: Josep Vicent Frechina i Andreu President, membre del Centre d’Estudis de l’Horta Nord. Francesc Aracil i Pérez Vicepresident, membre de l’Institut d’Estudis Guardamarencs. Manel Pastor i Madalena Secretari, membre de l’Instituto de Estudios Comarcales Hoya de Buñol-Chiva. Antonio Esteve Blay Tresorer, membre de l’Associació Cultural Centelles i Riusech. Alfred Ramos i González Vocal, membre de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’. Josep Lluís Quixal i Alejos Vocal, membre del Centre d’Estudis del Maestrat. Antoni Espinosa i Pallarés Vocal, membre del Centre d’Estudis del . Miquel Àngel Murcia Cambra Suplent, membre de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida. Josep Vicent López i Gil Suplent, membre del Taller d’Història Local de . Ezequiel Castellano i Moreno Suplent, membre del Centro de Estudios de la Serranía.

Direcció tècnica: Andreu Ginés i Sànchez

Contactes i xarxes: C/ Pare Guillem, 2 (Castell d’Alaquàs) 46970 Alaquàs Telf. 722 345 740 [email protected] Twitter: @inst_estudis_PV Facebook: https://www.facebook.com/fedinesPV www.fedinespv.cat/ www.fedinespv.org

Dipòsit legal: V-1380-2019

ISSN: 2659-7691 Bastida Número 1. Tardor 2019 Editorial — 5

Farcim la bastida Estem ben persuadides, les opinions de destacades persones persones que fem possible dins del moviment associatiu dels a poc aquest número de Bastida i, les instituts i centres d’estudi d’arreu que l’han de farcir de contigut en les comarques, analitza i presenta properes edicions, que acabem estudis locals d’interés, proposa d’obrir un caminal interessant per sendes per tenir en compte el a poc als nombrosos i variats centres patrimoni, entrevista persones d’estudis que abanderen les que marquen tendència i aporten sensibilitats culturals, socials i, treball i exemple, subratlla la tasca fins i tot, polítiques, etnològiques i de museus i arxius comarcals, de recerca, del territori valencià. fa ressenyes de publicacions relacionades amb el treball del És aquesta una iniciativa que posa teixit de voluntàries i voluntaris de manifest el compormís de la que configuren les associacions FedinesPV amb el territori i amb la i s’esponja amb l’intercanvi societat valenciana. Es tracta d’un necessari amb les universitats contenidor on poder reflexionar valencianes i el món de la en veu alta i treure a la llum les investigació. preocupacions i mancances, els maldecaps i quimeres, Bastida parlarà de cultura i d’aquest col·lectiu de persones societat dins d’aquesta realitat escampades per les comarques problemàtica en què vivim, del País Valencià, que centren la marcada pel col·lapse d’anys seua llavor en la recuperació de pretèrits en la forma de gestionar la memòria, del paisatge, de la la cosa pública i, que tant ha influït cultura oral, la geografia social sobre el fet social i cultural del i de les tradicions que han de poble valencià en el seu conjunt. marcar el futur més pròxim. Aquestes són les coordenades El present, és el primer número de principals que des d’aquest tota una sèrie que esperem llarga, primer número, volem deixar i que també ha de servir de guió marcades, per a què el futur per a un futur programa radiofònic d’aquesta publicació siga que s’emetrà per les emissores esperançador. més arrelades al nostre territori.

Però lluny de mirar-se el melic i caure en xovinismes innecessaris, Bastida obre la finestra a les

Número 1. Tardor 2019 Bastida w

6 — Sección

Bastida Número 1. Tardor 2019 w

Sección — 7 Índex

8 18 Opinió Biblioteques, museus i arxius Ens calen centres La biblioteca pública municipal d’estudis locals i el patrimoni digital a la Secció Alfred Ramos Local ———————— ————— ————— ——————— Marifina Galbis Mont 9 ———————— ————— ————— ——————— Opinió 19 Plecs d’història local: Biblioteques, museus i arxius la recerca històrica del territori Un museu per a tothom Ramon Arnabat / Josep Santesmases Clara Pérez Herrero ———————— ————— ————— ——————— ———————— ————— ————— ——————— 9 20 Opinió Ressenyes i novetats culturals Patrimoni contra les cordes Tardor de jornades i congressos Francesc Aracil i Pérez Redacció ———————— ————— ————— ——————— ———————— ————— ————— ——————— 10 21 Dossier Ressenyes i novetats culturals Els Objectius de Desenvolupament Gent de l’Horta Sud Sostenible seran l’eix de la Trobada Eloina Hernández Doria­ Instituts d’Estudis-Universitat ———————— ————— ————— ——————— de València 22 Redacció Universitats i centres d'estudis ———————— ————— ————— ——————— Les assemblees d’història 12 de la Ribera del Xúquer FedinesPV Joan Català i Cebrià La Federació d'Instituts ———————— ————— ————— ——————— d'Estudis treballa 23 en diferents fronts per enfortir Una imatge i una història els centres d'estudis locals Una fita enmig de l’horta i comarcals Adrià Hernández García Redacció ———————— ————— ————— ——————— ———————— ————— ————— ——————— 25 14 Dates i fets Els nostres centres d'estudis Zequi Castellano i Moreno Asociación Cultural Las Alcublas ———————— ————— ————— ——————— una propuesta desde la sencillez 26 José Luis Alcaide Entitats federades ———————— ————— ————— ——————— 16 ———————— ————— ————— ——————— L'entrevista Un mestre a la : Ferran Zurriaga i Agustí Zequi Castellano i Moreno ———————— ————— ————— ———————

Número 1. Tardor 2019 Bastida 8 — Opinió

Ens calen centres d’estudis locals Alfred Ramos i González CEL de Picanya, IDECO de l’Horta Sud ­

La velocitat a què avancen les El CEL no substituirà l'arxiu però, malauradament, en molts noves tecnologies, la immediatesa municipal que té altres objectius casos, per manca de personal o dels nous artefactes culturals i diferents, no catalogarà de disposició horària, aquestes socials, el paper efímer que avui té ni conservarà documents seccions esdevenen inertes o el paper imprés i la fragilitat de tot administratius ni d’altres propis de inexistents. D'ací la implicació de allò que no hi és en el món virtual l’arxiu municipal, que constitueixen persones, que com en el cas dels arraconen de forma aclaparadora una part destacable de la nostra membres que formen els IDECO, el patrimoni històric. Vivim una història. Els arxius municipals puguen posar en marxa els CEL. era semblant a la revolució que i/o comarcals són els adients provocà la invenció de la impremta. contenidors dels documents A tall d'exemple, volem significar Tot ens aboca a l'aldea global, com generats per les institucions el treball del CEL de la vila sostenia Marshall McLuhan, en la que han conformat la nostra de Picanya. En 2011, un grup qual el canvi tecnològic determina administració al llarg del temps. I de persones voluntàries i el canvi social. I el patrimoni són els responsables de preservar- compromeses amb la cultura històric, sobretot el que ve de ne els fons, explotar-ne la riquesa local, totes elles sòcies de l'IDECO Gutenberg cap ací, s'hi troba en i acostar aquests arxius a la de l'Horta Sud, amb el suport greu perill de desaparició. societat, mitjançant les xarxes de l'Ajuntament, vam posar en socials, per donar-los a conéixer marxa el CEL. El CEL, de forma És cert que els instituts d'estudis als investigadors. constant i eficaç, està treballant comarcals (IDECO) –i la FedinesPV per tal de replegar, catalogar, que en coordina els esforços– L'objectiu del CEL és el fons local arxivar, digitalitzar i preservar el treballen incansablement per a que recull, cataloga i conserva conjunt d'aquest fons local de l'estudi i la preservació d'aquest llibres, revistes, documents, fullets, Picanya. S'ha creat també una patrimoni històric en risc de monografies, catàlegs, material plana web (http://cel.picanya.org/) volatilitzar-se i de fondre's audiovisual i multimèdia, etc., a disposició dels veïns i veïnes definitivament. Tanmateix, hem que aporten informació sobre el del poble, on s'hi poden trobar d'intentar superar aquestes municipi i que fan una referència diverses seccions a ple rendiment. contingències creant i incentivant a un aspecte local determinat A hores d'ara comptem amb cinc de forma coordinada amb els (geogràfic, històric, educatiu, seccions que es completen amb IDECO el paper dels centres cultural, festiu... ). En molts casos, les aportacions del veïnat, dels d'estudis locals (CEL) per salvar i hi ha un interés suplementari i estudiosos locals i, sobretot, de la conservar els objectes del passat, especial en estar elaborats per recerca de l'equip del CEL. allò que constitueix el nostre un autor/a de la localitat. Per altra patrimoni i que anomenem sovint banda, les publicacions locals Però, ens cal anar més lluny, ens cal com a fons local, per evitar-ne la són efímeres i volàtils (periòdics, crear i organitzar centres d'estudis destrucció definitiva. revistes, diaris, butlletins, etc), locals en cada ciutat, poble o però són imprescindibles perquè llogaret del nostre territori, integrats presenten una informació bàsica, en els diversos instituts d'estudis temàtica variada i abasten un comarcals, coordinats amb la seua ample període històric. És una tasca, per tal de no perdre cap part destacada del patrimoni testimoni històric significatiu del local que cal custodiar, així com nostre passat, si no volem que fer possible el seu accés als en pocs anys el nostre patrimoni estudiosos o al públic que n'estiga cultural siga un record llunyà perdut interessat, sota condicions de en la nit del temps, en la remor del protecció general. És cert que en vent. No podem mostrar-nos-en moltes biblioteques municipals indiferents a la desaparició, a la aquesta tasca de salvaguardar destrucció. Ens va la salvació de la el fons local constitueix una pròpia identitat com a poble. Ens secció de la mateixa biblioteca, calen els CEL!

Bastida Número 1. Tardor 2019 Opinió — 9

A partir del número 175, Plecs És cert que hi ha edificis, espais, d’Història Local incrementarà les sabers, creacions immaterials de Plecs pàgines fins a vint-i-quatre. Això l'esperit humà que, per la seua permetrà passar de tres a quatre rellevància històrica o artística, i d’Història les dels articles, a afegir-ne un de per la seua ubicació, han gaudit més i a dedicar una pàgina més d'alguna figura de protecció Local: la a les ressenyes. Al mateix temps (i d'una catalogació adient) que se suprimirà l’agenda noticiari per ha assegurat la seua pervivència recerca referenciar un projecte destacat i conservació. Però també hi ha vinculat a la recerca i la difusió de d'altres, més humils, ubicats la història local. en llocs no tan assenyalats per històrica del la història en majúscules, o bé mancats de la consideració que territori mereixen, que no han gaudit de la protecció o del prestigi dels Ramon Arnabat / altres. També hi ha elements Josep Santesmases que han revelat tot el seu valor Directors de Plecs d’Història patrimonial justament quan Local han arribat a un moment crític ­ que els ha posat a la vora de la seua mateixa desaparició. Són El juny de 2006 Plecs d’Història elements que han subsistit, Local, suplement de la revista deteriorats i quasi desconeguts, L’Avenç, deixava de publicar-se però que encara aguanten «contra amb un indefinit « a reveure». les cordes». El febrer de 2007 s’iniciava una nova etapa en la qual l’Institut En efecte, els valencians encara Ramon Muntaner i la Coordinadora Patrimoni tenim un patrimoni enorme, ric, de Centres d’Estudis de Parla i dispers, que cal identificar, Catalana es feien responsables contra valorar i conservar. És per això de la gestió, dels continguts, que la FedinesPV està preparant del consell de redacció i de una exposició que puga ser-ne la direcció. La represa es va les cordes. reflex. Una exposició que vol ser configurar amb l’aparició de un recordatori d'aquells elements quatre números anuals —febrer, Una patrimonials que encara romanen abril, juliol i novembre— de dotze i que esperen una intervenció, pàgines. exposició una acció conservadora i de recuperació que els salve de la Al cap de dos anys, s’ampliaven a i un crit ruïna definitiva i de la desaparició. setze el número de pàgines que són les que ha tingut fins ara. d'alerta Els instituts d'estudis comarcals Aquesta estructuració ha permès i locals estesos per tot el nostre incloure en cada número tres Francesc Aracil i Pérez territori són entitats que estan articles de tres pàgines —temes— Vicepresident de Fedines PV fent una tasca d'identificació més dues pàgines dedicades a ­ i vigilància sobre tots aquests alguna temàtica patrimonial i una béns i és aquesta la raó de petita editorial com a davantal l'exposició que prepara la El patrimoni valencià que ha del suplement. Aquesta part, Federació d'Instituts d'Estudis aplegat fins a nosaltres ha que ocupava dotze pàgines, s’ha del País Valencià. Amb «Patrimoni patit el pas del temps: les dedicat a tractar un tema concret contra les cordes» volem guerres, les desamortitzacions, a partir de la diversificació reclamar l'atenció cap a tots els canvis d'usos i costums, territorial dels articles en l’àmbit aquests elements patrimonials el desenrotllisme ferotge i dels territoris de parla catalana. que esperen una intervenció de depredador, el vandalisme Des de 2007 s’han apuntat una l'administració local o autonòmica conscient... han destruït cinquantena de temàtiques. que els recupere i done la creacions i obres dignes de ser I les darreres pàgines s’han valoració que els correspon. conservades. Però també la dedicat a ressenyar o referenciar indiferència, el meninfotisme, la publicacions d’història local proverbial manca d'autoestima del recents més una agenda noticiari. nostre poble han tingut a veure amb això.

Número 1. Tardor 2019 Bastida 10 — Dossier

Unides i relacionats amb el futur desenvolupament internacional. S’han donat a conéixer oficialment a través de l’agenda «Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible» i substitueixen els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), que caducaren al final de 2015. Hi ha 17 objectius i 169 metes específiques relacionades amb ells, que s’hauran d’assolir en un termini de quinze anys, que va del 2015 al 2030.

A diferència dels ODM, que van ser elaborats per un grup d’experts a porta tancada, els ODS són el resultat d’un procés de negociació que va involucrar 193 estats i la participació d’entitats no governamentals, amb una representació àmplia Els Objectius de dels punts de vista de les diverses parts interessades. Desenvolupament Mentre que els ODM es van centrar principalment en l’agenda Sostenible seran l’eix social, els ODS són d’ampli abast i s’hi abordaran de manera de la Trobada Instituts interconnectada els elements del desenvolupament sostenible: el d’Estudis-Universitat de creixement econòmic, la inclusió social i la protecció del medi ambient. Una altra gran diferència València del 2020 és que mentre que els ODM Redacció estaven dirigits als països de la Bastida perifèria del capitalisme, els ODS es dirigeixen a tots els països sense excepció. En una reunió celebrada el passat publicació de les diferents actes octubre, el Vicerectorat de en són una bona mostra. Al País Valencià, les Projecció Territorial i Societat de administracions públiques, la Universitat de València (UV) i De cara a l’edició del 2020, incloses les universitats, han la Federació d’Instituts d’Estudis la Universitat de València i incorporat els ODS en les del País Valencià acordaren que la FedinesPV seleccionaran la propera Trobada Instituts alguns dels temes dels ODS, respectives agendes polítiques. d’Estudis-UV tindrà com a eix que prendran el relleu a l’anàlisi Des del 2016, la Generalitat conductor els Objectius de de la vertebració territorial del Valenciana està compromesa Desenvolupament Sostenible País Valencià, que fou el tema de amb el seu compliment i, (ODS) de Nacions Unides. l’edició del 2019. Molts d’aquests paral·lelament, les universitats D’aquesta manera, ambdues temes ja estan sent abordats valencianes també han recollit entitats posen el fil a l’agulla a directament o indirecta pel la iniciativa en els respectius l’edició del 2020, que està previst territori i, així, la Trobada podrà àmbits de treball. Amb la se celebre al mes de maig. servir com a posada en comú del Trobada Instituts d’Estudis-UV treball realitzat o per realitzar s’intentarà incidir en l’aplicació La Trobada Instituts d’Estudis- en els diferents àmbits i per les d’aquests objectius en relació UV és una de les principals distintes entitats. activitats de la FedinesPV, tant amb alguns dels principals per la implicació de les entitats Què són els ODS? problemes del territori, com federades, pels resultats que se poden ser el despoblament, la n’obtenen, com per la trajectòria. Els Objectius de Desenvolupament conservació del patrimoni o les De fet, és una de les iniciatives Sostenible (ODS) són un conjunt diverses desigualtats (de gènere, més antigues de la Federació i la d’objectius fixats per les Nacions econòmiques, culturals, etc.).

Bastida Número 1. Tardor 2019 Dossier — 11

Bona salut: garantir Energies renovables: Ciutats i comunitats Flora i fauna vides saludables i garantir l’accés de sostenibles: crear terrestres: protegir, promoure el benestar totes les persones ciutats sostenibles i restaurar i promoure per a totes les edats. a fonts d’energia poblats humans que l’ús sostenible assequibles, siguen inclusius, dels ecosistemes fiables, sostenibles i segurs i resistents. terrestres, gestionar renovables. els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, i detenir i revertir la degradació de la terra i detenir la pèrdua de la biodiversitat. Educació de qualitat: garantir una educació inclusiva per a tots Consum i totes i promoure Ocupació digna i responsable: garantir oportunitats creixement econò- un consum i patrons d’aprenentatge mic: promoure un de producció duradores que creixement econòmic sostenibles. siguen de qualitat i sostingut, inclusiu i equitatives. sostenible, una ocu- pació plena i pro- ductiva, i un treball digne per a totes les Pau i justícia: persones. promoure societats Eradicació de pacífiques i la pobresa: acabar inclusives per amb la pobresa aconseguir un en totes les seues desenvolupament formes a tot arreu. sostenible, Flora i fauna aquà- proporcionar a tiques: conservar totes les persones i utilitzar de forma accés a la justícia Igualtat de gènere: sostenible els oce- i desenvolupar aconseguir la igualtat ans, mars i recursos institucions eficaces, de gènere a través marins per a un responsables i de l’apoderament de desenvolupament inclusives a tots els dones adultes i joves. Innovació i infraestructures: sostenible. nivells. construir infraestructures resistents, promoure Lluita contra la fam: una industrialització acabar amb la fam i la inclusiva i sostenible inanició, aconseguir i fomentar la la seguretat innovació. alimentària, millorar la nutrició i promoure una agricultura sostenible. Aigua potable i Lluita contra el canvi Aliances per als sanejament: garantir climàtic: combatre objectius mundials: la disponibilitat i una amb urgència el canvi enfortir els mitjans gestió sostenible climàtic i els seus per implementar de l’aigua i de les efectes. condicions de i revitalitzar les sanejament. associacions mundials per a un Reducció de la desenvolupament desigualtat: reduir sostenible. la desigualtat entre i dins dels països.

Número 1. Tardor 2019 Bastida 12 — El dia a dia de FedinesPV

La Federació d'Instituts d'Estudis treballa en diferents fronts per enfortir els centres d'estudis locals i comarcals Redacció Bastida ­

Arrelant el territori comença a quines tenien interés en acollir la Josep Vicent Frechina – que el rodar per la Foia de Bunyol-Xiva iniciativa i, finalment, es va optar de «fomentar l’esperit científic per impulsar el projecte a la Foia dels estudiants d’Ensenyament Arrelant el Territori és un de Bunyol-Xiva i continuarà per Secundari dels centres valencians projecte «d’identificació, recerca, altres territoris. i que porten a terme un treball de valorització i difusió de sabers recerca que els permeta aplicar i pràctiques tradicionals del La Federació d’Instituts d’Estudis els coneixements propis del territori valencià, vinculades a convoca la 2a edició dels Premis seu nivell al desenvolupament i la transformació de les matèries d’Investigació Jove la interpretació de projectes de primeres que hi trobem en el recerca». mateix i emmarcades en un El passat mes de juny, la procés artesanal». Darrere Federació d’Instituts d’Estudis La convocatòria està oberta a d’aquesta iniciativa hi ha del País Valencià i Escola treballs de tipus experimental l’Associació Arrelaires, formada Valenciana van anunciar la o teòric, amb la condició de íntegrament per dones amb una segona convocatòria dels Premis fomentar la creativitat científica i formació multidisciplinària. d’Investigació Jove. Uns premis l’esperit investigador en qualsevol que, a més a més, compten amb dels àmbits del coneixement, i El passat mes de juliol, amb el suport de Caixa Popular i la s’han d’elaborar durant el curs el suport de la FedinesPV i de Institució Alfons el Magnànim de 2019/2020 i hauran de ser lliurats l’Instituto d’Estudios Comarcales la Diputació de València. abans del 12 de juny de 2020. de la Hoya de Buñol-Chiva, Arrelant el Territori va començar La 2a convocatòria ha conservat A banda del premi econòmic, a rodar per la comarca. Així, les els principals trets de les bases els treballs guanyadors seran arrelaires concertaren reunions anteriors: hi poden participar els publicats en Bastida, la revista de amb diferents agents locals, el grups que es constituïsquen en la FedinesPV, que en el seu primer pas previ per després encetar un equip de més de tres persones número ja va publicar els treballs un treball més sistemàtic de d’alumnat d’educació secundària guanyadors de l’edició anterior documentació i mapeig dels de 14 a 23 anys i que cursen dels Premis. «sabers tradicionals» relacionats estudis de tercer o quart d’ESO, amb la transformació de les batxillerat o cicles formatius de Es publiquen les ponències de matèries primeres; una feina que grau mitjà i superior, que estiguen la Trobada sobre la vertebració previsiblement s’estendrà al llarg matriculats en qualsevol dels territorial valenciana de la tardor i fins el tombant d’any. centres educatius del territori valencià. A més a més, com a La Fira del Llibre de València En el seu moment, la FedinesPV novetat d’aquesta edició, hi haurà va servir de marc incomparable va acordar impulsar Arrelant el un premi addicional al millor per a la presentació del recull Territori arreu del País Valencià treball sobre les dones i les seues de les ponències de la Trobada després de les experiències aportacions a la societat. 2019 «Reptes de la vertebració reeixides a la Serranía i a la territorial valenciana» que es Serra d’Espadà. Així, des de la L’objecte d’aquesta iniciativa no realitzà el passat febrer. La Federació es va fer un crida a és altre –segons va assegurar trobada que, com cada any, les entitats adherides per veure el president de la FedinesPV,

Bastida Número 1. Tardor 2019

12 Els nostres centres d'estudis El dia a dia de FedinesPV — 13

organitzen la Universitat de exposats a la carpa central. A més La Federació contracta una València i la FedinesPV, va a més, entre les conferències, s’hi pòlissa de responsabilitat civil per servir de punt d’encontre entre va poder escoltar l’experiència cobrir les activitats de les entitats especialistes de la Universitat de la Fira del Llibre d’Ares (Alt federades de València, investigadors Maestrat) i el projecte Arrelant el dels instituts d’estudis locals i Territori, que s’ha dut a terme a Des del setembre de 2019, la comarcals i representants polítics la Serranía i a la Serra d’Espadà i Federació ofereix un nou servei a dels principals partits polítics que ara està en marxa a la Foia de les entitats adherides: una pòlissa valencians. Bunyol-Xiva. de Responsabilitat Civil per cobrir les diferents activitats. Aquesta Entre els temes que s’abordaren La Federació treballa per la pòlissa, contractada a través de en les ponències, podem trobar representació i visibilització dels la cooperativa Arç Assegurances reflexions sobre l’efectivitat dels centres d’estudi i amb la mediació de la CCEPC, actuals models d’ordenació del respon a una de les principals territori, les desigualtats entre Una de les principals funcions peticions dels centres d’estudis, litoral i interior o la prestació de de la Federació és la d’impulsar com es va posar de manifest a serveis indispensables en les la presència dels centres la passada assemblea general àrees rurals. d’estudis locals i comarcals arreu celebrada a Teulada. La Federació del territori, així com donar a assumeix íntegrament el cost de Els llibres no estan a la venda, conéixer la seua activitat i la seua l’assegurança per a una vintena però es poden aconseguir producció cultural i científica. d’entitats que han mostrat interés, gratuïtament posant-se en És per això que la Federació, amb la previsió que més entitats contacte amb la UV o amb en representació de les entitats s’hi sumen poc a poc. FedinesPV. adherides, es reuneix regularment amb l'administració i amb les La Federació prepara una Destacada presència valenciana universitats, i també participa exposició sobre el patrimoni al Recercat 2019 en espais propis del seu àmbit, amenaçat com la Coordinadora de Centres El Recercat és la trobada anual d’Estudis de Parla Catalana Amb el títol «Patrimoni contra dels centres d’estudi locals i (CCEPC) o l’Institut Ramon les cordes», la Federació està comarcals de les terres de parla Muntaner (IRMU). coordinat una exposició itinerant catalana que organitza l’Institut sobre el patrimoni amenaçat de Ramon Muntaner. L’edició 2019 del D’aquesta manera, al llarg del les nostres terres, que es vol Recercat es va celebrar a principi 2019, la Federació hem assistit a presentar cap al final del 2019 o de maig a Cervera (la Segarra) i les reunions de la Junta Directiva principi del 2020. va comptar amb una destacada de la CCEPC, des d’on, entre presència valenciana. altres coses, es programen L’exposició consistirà en diversos activitats tan fonamentals com plafons elaborats pels mateixos Després de quinze edicions, el els congressos d’Historiografia centres d’estudi amb imatges i Recercat s’ha convertit en el lloc Local, la publicació dels Plecs informació d’aquells elements de referència on trobar tota la d’Història Local o que ofereix patrimonials que consideren que recerca que s’està realitzant dins serveis i assessorament per a estan més amenaçats, siguen l’àmbit local i comarcal. És, també, les entitats membres. També elements de patrimoni natural, una diada per a la comunicació hem assistit a les reunions del material o immaterial. entre els centres dels diferents Patronat de l’IRMU, que han territoris de la nostra geografia i servit, per exemple, per impulsar i L’objectiu final és aconseguir un pel reconeixement a la important coordinar el projecte dels Pobles mosaic patrimonial de les terres tasca que, des de fa molts anys, Abandonats a les nostres terres. valencianes que puga servir aquest particular teixit associatiu també de diagnòstic de la seua ha fet com a dinamitzador del Amb l’IRMU, també, la Federació salut, de manera que interpel·le no territori. ens estem reunint amb les només els visitants, sinó també universitats valencianes per les administracions o organismes Enguany, el País Valencià hi ha aprofundir en les relacions entre que hagen de vetllar per la seua comptat amb un stand de llibres els centres d’estudis i el món conservació. ben nodrit de publicacions acadèmic, així com per avançar dels centres locals i comarcals, en el reconeixement acadèmic de coordinat, en bona mesura per la feina que es fa des d’aquests FedinesPV; i també hi ha estat centres. present amb diferents projectes

Número 1. Tardor 2019 Bastida 14 — Els nostres centres d'estudis

En ese contexto es en el que nació en el año 2007 la Asociación Cultural Las Alcublas con la pretensión de suplir, en cierto modo, la falta de iniciativas culturales y hacer menos visibles las carencias de unas propuestas culturales institucionales que, generalmente, carecen del sentido localista y cercano que puede hacer de la cultura un bien social en los pueblos de interior.

Ámbito de actuación y actividades

El ámbito de actuación de la asociación se centra en la localidad de Alcublas y las comarcas de y adyacentes, pero aunque ocasionalmente se han realizado actividades en otras localidades (València, Tuéjar, Altura…), el grueso del trabajo se desarrolla en Alcublas.

En lo relativo al ámbito temático de actuación, abarca el medio ambiente, el patrimonio histórico Asociación Cultural y etnológico, y las bellas artes. La premisa en todas las actuaciones es que deben Las Alcublas (ACLA): realizarse desde planteamientos sencillos y cotidianos, dirigidas una propuesta desde la especialmente a la población local, ya que uno de los objetivos de la sencillez asociación es divulgar los valores del patrimonio como herramienta José Luis Alcaide para su conservación y mejora, y Presidente de la ACLA para el desarrollo de un turismo ­ basado en ese patrimonio.

Otro elemento esencial para Hablar de cultura en una pequeña localidad del la asociación es la concepción interior de València es una tarea complicada porque de la cultura como ocio activo: el escenario cotidiano en el que se desarrolla quienes participan en las actividades no pueden ser meros presenta unos condicionantes que se arrastran espectadores, sino que deben desde hace décadas y que afectan profundamente contribuir a generar cultura. En este sentido, el formato no solo a la cultura, sino a casi todas las facetas de de excursión o de jornada de la vida. El rápido envejecimiento de la población, voluntariado se ha revelado como el éxodo rural y el hecho de que ese éxodo afecte el más adecuado para conjugar ambos intereses –divulgar valores generalmente a la población más dinámica, hacen que y generar cultura-, y desde los las manifestaciones culturales se vean reducidas a su inicios se han planteado dos líneas de trabajo básicas: mínima expresión, sin que existan prácticamente ni - La catalogación del patrimonio: producción ni demanda cultural. es preciso conocer lo que se tiene para aprender a valorarlo y conservarlo. Así,

Bastida Número 1. Tardor 2019 Els nostres centres d'estudis — 15

se han publicado trabajos de patrimonio catalogado y activo (València, 2008), la fiesta catalogación e investigación sobre temática local. de San Antonio Abad (Canals, sobre flora, construcciones 2014 ), arquitectura tradicional en piedra seca, arquitectura A nivel divulgativo merece una (Tuéjar, 2015), memoria histórica del agua, fiestas tradicionales mención especial la actividad (València, 2016) y patrimonio y música popular1. realizada con los escolares inmaterial (València, 2017). - El diseño de senderos o rutas de la localidad bajo el lema “El guiadas que permitan conocer ciclo del trigo”, que durante un Los proyectos actuales el patrimonio medioambiental ciclo agrícola completo (2009- y etnológico local (Senda 2010) llevó a reproducir todo el En el año 2014, tras la celebración de la Nieve, que recorre los proceso de siembra, cuidados, de la I Jornada sobre la jota en ventisqueros del término cosecha y trilla del cereal Alcublas, la asociación puso municipal; Senda de las mediante métodos tradicionales. en marcha el “Proyecto Jota Caleras; Senda de las Hierbas 70-16” para la investigación, de Miguel, para conocer las También debemos mencionar las recuperación, conservación y propiedades de las plantas; diferentes exposiciones realizadas, divulgación de la música popular Visita al casco histórico, respaldadas por un intenso trabajo tradicional y sus manifestaciones para conocer el urbanismo y de investigación y caracterizadas en la localidad. Fruto de este arquitectura tradicionales...). por un planteamiento riguroso a trabajo se publicó en 2018 Por nivel divulgativo y de contenidos:3 la rocha del cerro, un libro y dos Además de las excursiones para - (2008) “La Colonia Alcublana Cds sobre música profana, y se esa catalogación y diseño, todos en (1954-1971)”, está trabajando para publicar otro los años se organizan jornadas de sobre esta sociedad de volumen sobre música religiosa. voluntariado en estas rutas para emigrados creada en València También se han recuperado el divulgarlas, revisar su estado y en la década de 1950 y su Canto de los Mayos, la Ronda del mejorarlas (limpieza de zonas de relación con la localidad. Día de los Inocentes y el toque interés, reforestación), remarcado - (2009) “La nieve en Alcublas: manual de campanas, creándose de senderos y recuperación ventisqueros y horchateras”, dentro de la asociación el grupo de patrimonio (limpieza y sobre el comercio de la de campaneros “El Cimbanillo”. consolidación de hornos de cal nieve en la localidad y sus y ventisqueros, reconstrucción vestigios arquitectónicos, El otro gran proyecto en el que de refugios de piedra…). relacionando esta actividad se está trabajando es el estudio con un fenómeno migratorio de la indumentaria tradicional de En relación con las bellas artes, peculiar, el de las jóvenes Alcublas (2018-2020), en el que se han realizado actividades alcublanas que trabajaban en se incluyen dos exposiciones destinadas al público infantil las horchaterías valencianas sobre fiestas tradicionales e (talleres de dibujo, modelado, de los siglos XIX y XX. indumentaria, un trabajo de etc.), conciertos de música clásica - (2012) “Pajares y eras: una inventario de prendas, varias y folclórica, presentaciones de arquitectura en el olvido”, charlas divulgativas y la edición libros, ediciones de intercambios en la que se analizaba esta de una publicación que recoja de libros en la plaza y varias arquitectura (tipologías, la investigación realizada. ediciones del Certamen Las distribución, estado de Alcublas de Relatos Breves que se conservación, etc.) y su han publicado en formato libro. valor histórico y social, al tiempo que se denunciaba su La divulgación, abandono y desaparición. herramienta asociativa - (2014) “Alcublas va de fiesta”, sobre el calendario festivo Como instrumentos de tradicional de la localidad. divulgación cultural se ha utilizado - (2019) “Indumentaria y fiesta los siguientes recursos: en Alcublas: las Mayoralesas - La creación de un blog que de San Joaquín”, sobre la permite al público en general un indumentaria tradicional en la acceso ágil a las actividades y fiesta de las Mayoralesas. publicaciones de la asociación.2 - La edición de una revista Además de la presencia en informativa semestral, aunque numerosos foros y jornadas 1. http://www.alcublas.es/es/listado/libro la crisis económica supuso la con fines de fortalecimiento 2. http://lasalcublas.blogspot.com/ suspensión de su edición. institucional, la asociación ha 3. A excepción de la exposición de - 2019, sobre el resto se publicó números La publicación de presentado comunicaciones monográficos de la revista que pueden estudios acerca del en congresos sobre turismo consultarse en el apartado “Publicaciones” del blog de ACLA.

Número 1. Tardor 2019 Bastida 16 — L'entrevista

Ferran Zurriaga i Agustí

Un mestre a la serra Calderona Zequi Castellano i Moreno Bastida

Pont entre l'escola laica i valencianista dels anys 30 del segle XX i la nostra realitat actual, fa molt que es dedica a la recerca de la història en general i d’aquella altra que trena els vímets per explicar la Vall d’Olocau, Marines i Gàtova en particular. L’escola i la recerca han estat el quadern de bitàcola d’aquesta persona considerada com a referent en els àmbits escolars, ja que ha sabut donar sentit al fet d’ensenyar i aprendre, des de la perspectiva de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, tot i bebent dels mestres Soler i Godes, Enric Valor i Sanchis Guarner, posem per cas.

Bastida Número 1. Tardor 2019 L'entrevista — 17

Ferran Zurriaga ha passat la són molt semblants a molts dels sobre la necessitat de recuperar barrera dels huitanta anys, la que s’han viscut arreu el nostre territori, paisatge, economia de major part dels quals exercint territori. proximitat, població... de mestre. És l’home que, enmig del pitjor franquisme, No tinc cap mena de dubte que Troba que la història és va saber vincular la innovació és una vall molt pintoresca, molt patrimoni de la societat? pedagògica amb la voluntat de bonica i que ha viscut moments La història la fa la societat i per fer un país nou i digne. La seua històrics molt difícils des de això és important saber-la, perqué vida ha estat la d’un servidor l’expulsió dels moriscos del en moments difícils, eixa societat públic modèlic « que ha resistit segle XVII fins als nostres dies, sàpiga reconstruir-se, canviar sempre la temptació de la que patim el greu problema de o cercar camins alternatius de derrota », com ha dit d’ell el despoblació. supervivència. Els pobles que periodista Vicent Partal. no saben la seua història estan Passem per un bon moment per abocats a desaparéixer per Ha militat en l’activisme a la nostra història i cultura? integració en un altre món que pedagògic, cultural i social i Des de la perspectiva de la no és el seu i acabaran alienats i és per això que l’hem trobat recerca, trobe que sí que passem arraconats en l’oblit. en moviments de renovació per un bon moment. Pensa que pedsagògica, en comissions la nit del silenci obligat i dels d’escoles d’estiu, en la entrebancs investigadors fa La publicació recuperació de les colònies anys que ha passat segons per d’estiu durant els anys huitanta a quines coses i, ara, hi ha una La Vall d’Olocau, Marines i del segle passat i, fins i tot, bona revifada de joves estudiants Gàtova és el resultat de molts animant l’Institut d’Estudis d’història i d’afeccionats a la anys de dedicació i de recerca feta pel mestre Ferran Zurriaga Comarcals del Camp de Túria. recerca històrica, que poden i Agustí, que no podia restar al experimentar i navegar pels marge de veure la llum pública, S’ha de fer investigació de arxius. cosa que ha pogut ser possible proximitat? gràcies a la proposta feta No en tinc cap mena de dubte, S’ha de militar en la defensa del pels ajuntaments dels pobles implicats i a la col·laboració de perquè és un dels alicients per a la que és nostre? l’Institut d’Estudis Comarcals gent jove, aquella que vol iniciar- Jo no diria militar, diria que s’ha del Camp de Túria. se en escriure o en treballar amb de viure en tot allò que és nostre, aspectes concrets del seu poble o s’ha de dignificar i gaudir amb tot En 440 pàgines es recull una història comuna d’aquestes de la seua comarca. allò que és nostre. poblacions, un patrimoni que, amb llums i ombres, ensenya Com s’ha fet possible aquesta Calen els instituts i centres una tradició gloriosament teua publicació sobre la Vall d’estudis comarcals? humana i recull allò trobat als documents sobre el passat de d’Olocau, Marines i Gàtova? Clar que sí que calen els la Vall pel seu autor, junt a les Doncs aquesta publicació ha estat instituts d’estudis comarcals, contalles sentides explicar a les possible gràcies a la col·laboració però també són necessaris els persones majors. existent entre les municipalitats instituts de formació agrària, els dels tres pobles, però no puc instituts de transformació del obviar la col·laboració de l’Institut territori, els instituts de defensa d’Estudis Comarcals del Camp del mediambient, els instituts de Túria, una de les agrupacions educatius i de transformació de voluntàries de persones i l’opció la societat i aquelles institucions més interessant de fer cultura i que ajuden a definir el que som, estimar el col·lectiu humà dels el que volem ser i com cal fer les nostres pobles. coses per poder arribar-hi.

Què és el que té la Vall perquè Hi tenen coses a dir en aquesta li dediques un llibre de més de tasca recuperadora? 400 pàgines? Pense que sí, però tenim La Vall d’Olocau, Marines i necessitat de captar molta més Gàtova és la meua i, a més d’això, gent a qui l’interesse el que fem representa en xicotet, el nostre i que s’integre en esta dinàmica. País Valencià. Som una vall Els centres d’estudis i els ideco bilingüe, que hem conviscut sense han de saber sintonitzar amb cap mena de problema, hi ha una els problemes que ara patim per clara afirmació valencianista i poder posar el focus sobre ells quan mirem els trets històrics, i conscienciar la nostra societat

Número 1. Tardor 2019 Bastida 18 — Biblioteques, museus i arxius locals

encara en fase inicial, però que esdevé un referent o model per La biblioteca pública a la implantació d’un arxiu del web a tots aquells municipis municipal i el patrimoni interessats en preservar el digital a la Secció Local seu fons local digital. En aquesta matèria serà Marifina Galbis Mont imprescindible i necessària la Bibliotecària a la Biblioteca Pública Municipal d’Algemesí sensibilitat i el suport del Govern ­ municipal, gestor en la creació de polítiques locals tècniques La identitat i memòria d’un poble vital importància per al municipi i de finançament, per posar en queden reflectides en el seu i requereix especial atenció i marxa la iniciativa, que a més patrimoni documental, que, com tractament, degut a ser material requereix d’una contínua labor en a tal, cal preservar i difondre. exhaustiu, efímer i susceptible a la el reconeixement de la professió. seua desaparició si no es conserva. Cal conscienciar que la biblioteca Les biblioteques públiques no és sols un edifici cèntric i municipals sempre han estat S’amplien, per tant, reptes, que bonic amb sales d’estudi i ple de una de les màximes institucions la documentació digital genera, llibres, on el personal es limita patrimonials responsables en les tasques professionals a prestar-los i fer activitats de de la custòdia, preservació, de gestió de la memòria local tant en tant, sinó que és un espai creació, gestió, difusió i garant a través de la secció local d’encontre i integració social, viu de l’accés permanent als de la biblioteca pública. Els i actiu, que pot oferir projectes recursos documentals locals, bibliotecaris i bibliotecàries ens d’àmbit més general, junt amb en diversos suports i formats. trobem al davant del paradigma altres serveis municipals. I on s'hi tecnològic que presenten els disposa de bons professionals amb Considerades Servei d’Informació recursos digitals, considerats formació bibliotecària, documental, Local i Centre d’Estudis Locals, els digitalitzats i els born digital arxivística i informàtica, amb fomenten la investigació, la (nascuts digital) que conformen habilitats i perfils complementaris, generació de coneixement, la col·lecció documental local. capacitats per a nous reptes. la promoció lectora, així com la divulgació cultural, social Des de la Biblioteca Pública Potser no podem conservar-ho tot, i científica d’interés local. Municipal d’Algemesí, amb degut al creixement exponencial preocupació, reorientem les de la informació digital, on és Cada fons local és únic, com nostres prioritats per crear un arxiu crucial la selecció, però sí podem cada municipi ho és, i fa única la del web local, la missió del qual fer una bona fotografia de la biblioteca pública municipal que serà arxivar la Internet que reflexe producció digital dels municipis el regenta, sent la seua senya els esdeveniments de la vida i, per aconseguir-ho, avui en dia d’identitat diferenciadora. pública d’Algemesí. Un repositori ja no es pot treballar en solitari. del patrimoni documental digital La biblioteca pública municipal d’Algemesí, entés com a tota la En aquest sentit, se considera esdevé, doncs, agent actiu que producció cultural, científica i imprescindible abordar processos dona suport al desenvolupament de caràcter general produïda cooperatius entre ajuntaments, de la comunitat, que adapta en format digital i publicada ciutadans, entitats, empreses, la seua activitat a la nova en Internet d’interés local. institucions de la memòria cultura de la informació i de la (biblioteques, arxius i museus) comunicació en un entorn cada El personal bibliotecari garantirà i dipòsits web, tot treballant de vegada més digital i global. les tasques de selecció, forma col·laborativa i transversal tractament, custòdia i accés a la per donar resposta als reptes En el context local de l’era digital, producció documental on line, de preservació digital i d'accés els municipis reflecteixen la seua conscients de les limitacions als recursos dipositats. vida a través d’Internet, en una legals i de recursos, així com societat hiperconnectada, on el dels escassos estudis i arxius del Cadascú tindrà una estratègia que no existeix a les xarxes, no web existents en l’àmbit local. i uns objectius propis, però, si existirà com a matèria d’informació es vol avançar en la preservació o d’investigació. Així doncs, hui Seguint altres projectes del contingut on line, és clau fer en dia cal considerar el web com supralocals d’arxivament de aliats i unir esforços en projectes a font principal d’informació local. webs, s’ha realitzat un recent col·laboratius i de corresponsabilitat Preservar la memòria digital és de estudi de viabilitat per a Algemesí, amb el patrimoni local.

Bastida Número 1. Tardor 2019 Biblioteques, museus i arxius locals — 19

discursos que construïm a partir de qüestions d’interès actual, com les relacions de gènere, les relacions de parentiu, l’economia circular, la mobilitat sostenible, la inclusió, la sobirania alimentària, la gestió dels residus, l'educació o els models de producció agrícola. Visites dinamitzades com La peça intrusa o Relectures, itineraris museals amb perspectiva de gè- nere, o tallers com L’ase va da- vant, o L’home a casa, la dona a la plaça!? en són un bon exemple.

En el Museu Comarcal fomentem el contacte directe del visitant amb les peces exposades, com a referent, en els tallers artesanals, o com a objecte terapèutic, en el cas de l’activitat La Memòria dels Objectes, adaptada a treballar Un museu per a tothom la Reminiscència amb persones Clara Pérez Herrero amb deteriorament cognitiu. Però Directora del Museu Comarcal de l'Horta Sud també trenquem la barrera per ­ fer activitats de caire més crea- tiu, com 3, 2, 1 Acció al Museu o El Museu Comarcal de l’Horta Sud zat junt amb els conservatoris Espanta la Por, Rodem Històries Josep Ferrís March es troba ins- de Torrent i Catarroja, el Betlem de Por al Museu, en les quals les tal·lat en la casa de l’Estudiant de Tradicional, muntat per l’Associ- peces es converteixen en actrius i els espais museístics en esce- Boqueta, una antiga casa de pa- ació de Betlemistes de Torrent, naris de pel·lícules creades pels gesos construïda durant la prime- els concerts i tallers de Tocs Tra- participants. ra dècada del segle XX. La visita dicionals de Campanes, amb la a l’exposició permanent ens per- participació de Campaners de la El Museu forma part de xarxes de met conéixer les formes de vida Catedral de València. A més d’una col·laboració dins i fora de l’Hor- d'una família de la comarca que bona quantitat d’activitats puntu- ta Sud, com Museus de l’Horta, era freqüent dins del context de la als coorganitzades o proposades l’Etnoxarxa, la Xarxa d’Entitats pel societat preindustrial. Les peces per diferents col·lectius d’àmbit Patrimoni (XEP). Participem en que componen les col·leccions comarcal (66 el 2018). projectes col·lectius amb altres van ser donades per famílies dels museus i universitats i centres Des del Museu Comarcal procu- vint municipis de la comarca de educatius, com Relectures, itine- rem afavorir la implicació de per- l'Horta Sud. raris museals en clau de gènere, sones adultes en la recuperació o els projectes europeus Eulac, El projecte, impulsat en primera i conservació del patrimoni. La Museums and Communities, i instància per la Fundació Horta fórmula per la qual hem optat fins INCLUMAP (inclusion through Sud, i sustentat per la Mancomu- ara és la convocatòria de cursos, material culture and holographic nitat de l’Horta Sud, l’Ajuntament que ens permet posar en contacte projection). de Torrent i Caixa Rural Torrent, a especialistes i públic no iniciat va nàixer amb l’objectiu de con- per a col·laborar conjuntament servar, difondre i exposar el pa- en la recuperació del patrimoni trimoni comarcal com a senyal comarcal, tant en el Museu com al d’identitat, i com a dinamitzador territori. A través del Curs Pràctic social del territori comarcal. de Restauració, donem accés als ciutadans que desitgen participar La programació compta amb la en a la tasca de conservació de col·laboració de diferents entitats les col·leccions del Museu. i associacions de la comarca de l’Horta, vinculades a la conserva- Les col·leccions del Museu o el ció i difusió del patrimoni material patrimoni immaterial (frases fetes, i immaterial, com el cicle Música rondalles, cançons, endevina- de Cambra a l’Andana, organit- lles...) són el fil conductor dels

Número 1. Tardor 2019 Bastida 20 — Ressenyes i novetats culturals

persones d’arreu dels Països Catalans i dels territoris limítrofs. La tardor mostra la vitalitat Per altra banda, els dies 15, 16 i dels centres d'estudis i de 17 de novembre la Plana d'Utiel- Requena ha organitzat el IX la investigació local Congreso de Historia Comarcal, que coordina el Centro de Redacció Estudios Requenenses (CER). Bastida Aquesta edició porta per lema ­ «Población y despoblación: apuesta por el paisanaje» i Temporada de trobades les sessions s'han celebrat i congressos a Requena, Camporrobles i Jaraguas amb la participació La tardor ha portat al País de destacats ponents i una Valencià nombroses jornades notable assistència. i congressos. De sud a nord, les nostres comarques s’han I, per tancar el mes de omplert de debat, festa i novembre, l’Associació coneixement. Per fer-ne una Valenciana d’Antropologia i la repassada, no exhaustiva però Facultat de Ciències Socials si ben il·lustrativa, podem iniciar de la Universitat de València el recorregut els dies del 3 al 6 han assumit l’organització d’octubre, quan la localitat de del II Congrés Internacional Borriol, a la , va celebrar sobre Patrimoni Col·lectiu les II Jornades de Pedra Seca, Immaterial, els dies 18,19 i 20. que com a novetat d’enguany (IEVA) ha organitzat unes jornades incloïen el I Concurs Internacional sobre el patrimoni immaterial Els centres d’estudis d’Arregladors de Pedra, amb un festiu de la comarca, que ha presenten diverses èxit notable de participació. anomenat Patrimoni Ociós. Des publicacions del 4 d’octubre i fins al final Amb la mateixa temàtica, el poble de novembre, s’han celebrat Aquesta tardor han vist la llum del Pinós, al Vinalopó Mitjà, acollí actes a diferents localitats, diverses publicacions dels els dies 18, 19 i 20 d’octubre la que combinen les aportacions centres d’estudis. Així, al principi X Trobada Pedra Seca, que se d’acadèmics i d’estudiosos amb d’octubre, l’Institut d’Estudis celebra bianualment. Enguany les dels professionals de la festa. Comarcals de la era la primera trobada des que (IECMA) va presentar les Actes s’ha obtingut el reconeixement A Alcoi, el Centre Alcoià d’Estudis del VI Congrés d’Estudis. Aquest de Patrimoni Immaterial de Històrics i Arqueològics (CAEHA) congrés es va celebrar el 2016 i va la Humanitat, gràcies a una ha organitzat dins del cicle aplegar més de 145 congressites candidatura conjunta de diversos «Coneixent la nostra història» amb algunes sessions que territoris de la Mediterrània. Amb diversos actes al voltant del van superar aquesta xifra. La una notable assistència d’arreu presentació de les Actes va servir dels Països Catalans i també 40é aniversari dels primers ajuntaments democràtics. Una per fer una valoració final que, d’altres regions de l’Estat, la X segons la presidenta de l’IECMA, exposició i diverses xerrades Trobada abordà qüestions com la Rosa Seser, no pot ser més que han servit per repassar gestió patrimonial o la construcció «molt positiva». Del mateix centre l’evolució dels ajuntaments en pedra seca hui en dia. d’estudis també ha eixit el número des del segle XIX al XX. 32 de l’anuari La Rella. En ell, s’hi El mateix cap de setmana poden trobar diversos treballs, Els dies 8 i 9 de novembre, tingueren lloc les Jornades així com un resum de l’activitat Culturals de la Plana de l’Arc. La Castelló de la Plana ha acollit del centre durant el 2018. Plana de l’Arc abraça diversos el II Congrés Internacional de municipis de la Plana Alta, Jocs en la Història, que per a Per la seua banda, l’Institut que anualment s’alternen per aquesta edició s’ha centrat en d’Estudis Comarcals de l’Horta organitzar les Jornades. Enguany, «La Diversitat lúdica a l’escola Sud (IDECO Horta Sud) va fou el torn de la Vall d’Alba i, entre i al temps lliure». A més de presentar el dia 24 d’octubre altres coses, s’hi presentaren la part científica, el dia 10 de la revista Annals, que recull diverses publicacions i novembre, el poble de Sant Mateu diversos estudis sobre la comarca exposicions de temàtica local. (l’) ha celebrat una i també un índex analític de tots part més pràctica i lúdica amb els números publicats (el primer Tornant cap al sud, l’Institut el Festival Maestrat Games, d’ells, el 1982). d’Estudis de la Vall d’Albaida amb la participació d’entitats i

Bastida Número 1. Tardor 2019 Ressenyes i novetats culturals — 21

L’univers de les lletres s’apodera a l’Horta Sud ara a través de les Gent de l’Horta Sud biografies d’un grapat d’homes i dones que, amb les seues vides, Eloina Hernández Doria­ han fet història. I és que, en este Documentalista, membre de l'IDECO de l'Horta Sud ­ trosset de la comarca de l’Horta de València, la història i els temps ens han deixat, en ambdós gène- res, mestres, llauradors, pintors, fotògrafs, escriptors, advocats, religiosos, activistes culturals, polítics, músics, esportistes, his- toriadors, metges, artistes fallers, documentalistes, i tants altres, que han fet o continuen fent gran esta comarca. Amb el seu saber i la seua vàlua professional, un grapat de dones i homes han anat teixint a través de l’esdevenir del temps, un llegat anomenat Horta Sud. Vides corrents, vides d’ací i d’allà que ara són contades per diversos autors des de l’estima, el respecte i, per què no, des de l’admiració més profunda. La publicació emergent, Biografi- es 1: Gent de l’Horta Sud, és el volum número 1 que enceta una col·lecció que recollirà les vides de la gent de la comarca. Ara és el temps de llegir, d’analitzar i d’aprendre amb tots ells i elles sobre el passat, el present i el futur d’una comarca que camina endavant, i on les seues gents son ara les protagonistes.

Des de l’Institut d’Estudis Co- marcals de l’Horta Sud (IDECO), s’enceta amb l’edició de Gent de l’Horta Sud una nova col·lecció de publicacions dedicada a donar a conéixer i difondre biografies de persones de la nostra comarca. En este primer volum es recullen les vides de persones de tres mu- nicipis: Paiporta, Picanya i Picas- sent. Ara, la voluntat és donar-li continuïtat a esta col·lecció per tal d’afegir les biografies de la resta de les vint localitats de l’Horta Sud. Amb el treball realitzat per Alfred Ramos González, Josep Maria Tarazona Mas, Josep Vicent Fayos Navarro, Wilson Ferrús Pe- ris, José García Sánchez, Eloina Hernández Doria, Vicent Pascual Ruiz i Joan Tormo Banyuls, autors de les biografies, queden ja per sempre recollides aquestes vides per a la nostra memòria col·lectiva.

Número 1. Tardor 2019 Bastida 22 — Universitats i centres d'estudis

deixat com a llegat centenars els historiadors juguem un paper de comunicacions recollides molt important en la societat: Les en diferents llibres. Aquestes transmetre el coneixement de comunicacions en un principi eren qui érem, com érem i què és allò assemblees de temes lliures, però prompte que hem fet. I tot açò, no sols per va sorgir la idea d’estructurar les no caure en els mateixos errors d’història de assemblees en dues seccions del passat, sinó, sobretot, per expositives: una secció miscel·lània a què nosaltres els valencians, la Ribera del i una altra secció monogràfica. coneguem un poc més la nostra terra; perquè tot està lligat, l’amor La Secció Miscel·lània es va a la terra i la seua coneixença; Xúquer acordar dividir-la en huit apartats: perquè quan més la coneixes més Geografia, Fonts i Documentació, te l’estimes. Joan Català i Cebrià Prehistòria i Arqueologia, Història Membre del Secretariat Antiga, Història Medieval, Història El seu futur està més que garantit. Permanent de l'Assemblea Moderna, Història Contemporània i Els pobles de les dues Riberes que ­ Història de l’Art i Patrimoni Cultural han organitzat les assemblees se i Artístic. Pel que fa a la Secció senten profundament orgullosos L’Assemblea d’Història de Monogràfica ,cada edició centra la d’haver albergat un event cultural la Ribera és un prestigiós i seua atenció en un tema específic tan reconegut i contagien eixe consolidat encontre d’historiadors, sobre el qual s’ha d’aprofundir esperit de satisfacció als pobles investigadors, especialistes en el transcurs de les diferents que encara no les han organitzat, universitaris, professionals de èpoques. de manera que sempre hi ha l’ensenyament, estudiants i pobles al tall esperant l’aprovació D’eixa manera s’han tractat estudiosos, que solen reunir-se de la seua candidatura. qüestions monogràfiques regularment cada dos anys, tots com el regadiu (Alzira, 1993); I per part del Secretariat ells amb dos objectius comuns i l’organització del territori Permanent de l’Assemblea cal fonamentals: recuperar el passat (Sumacàrcer, 1998); torrres i dir que el seu objectiu és que, i enriquir i divulgar el patrimoni castells (Cullera, 2000); vies de any rere any, vagen passant tots i cultural de les dos Riberes del comunicació (Benifaió, 2002); cadascun dels pobles riberencs, Xúquer, tant l’Alta com la Baixa. riuades i inundacions (Antella, sense repetir-ne cap, per tal de Aquest desinteressat projecte va 2004); la casa (Corbera, 2006); completar tota la seua extensa nàixer a Sueca el 1979 de la mà de fires i mercats (Guadassuar, geografia. Un objectiu que una sèrie d’inquiets historiadors, 2008); l’expulsió dels moriscos sembla no tindrà cap problema comandats per Joan Fuster, que (Llombai, 2010); l’organització del en aconseguir-se, perquè, per prompte van acordar plasmar- treball (Alginet, 2011); la música sort, es palpa un creixement de lo l’any següent, el 1980, amb (Benimodo, 2012); la sanitat l’arrelament de la nostra cultura, la la celebració de la I Assemblea (Albalat, 2014); el poblament nostra consciència col·lectiva i la d’Història de la Ribera a Sueca, dispers (la Pobla Llarga, 2016); nostra identitat, tant comarcal com un event cultural que va tindre l’ensenyament (Vilanova de nacional. gran ressò i repercussió, perquè Castelló, 2018); i el tema de les el 1981 Algemesí va voler sumar- festes i tradicions, que es tractarà s'hi i reafermar aquesta iniciativa a Alberic el 2020. amb una notable participació que Les assemblees se celebren ha anat augmentant i mantenint- sempre els caps de setmana: se al llarg de les 18 assemblees divendres per la vesprada, celebrades a diferents pobles de dissabte tot el dia i diumenge la geografia riberenca. Així, han pel matí, i en elles els ponents desfilat després els municipis de ofereixen un xicotet avanç oral del Carcaixent, l’Alcúdia, Almussafes, tema elegit, el qual serà ampliat Alzira, Sumacàrcer, Cullera, posteriorment quan s’edita el Benifaió, Antella, Corbera, llibre que recull tots els articles Guadassuar, Llombai, Alginet, presentats durant eixos tres dies, Benimodo, Albalat, la Pobla Llarga una publicació imprescindible i Vilanova de Castelló i, si res ho per difondre les més recents impedeix, el 2020 tindrà lloc a investigacions a professionals Alberic. i interessats sobre la nostra L’Assemblea compta amb el suport història, i per oferir-la també als de la Universitat de València i ha nostres conciutadans, perquè

Bastida Número 1. Tardor 2019 Una imatge i una història — 23

Una fita enmig de l’horta Adrià Hernández García Membre dels Quaderns d'Investigació d'Alaquàs ­

Construit al primer terç del monumental: més de vint pams segle XVI, el Castell d’Alaquàs d’alçada, amb la porta adovellada s’alçava insolent sobre la plana de i la muralla emmerletada) i, tot l’horta. Només eixir de València just al darrere, aquell edifici amb i deixar enrere el Convent de quatre imponents torres, pensaria Sant Sebastià ja hi apareixia que anava a entrar en una plaça a l’horitzó. Conforme anaven fortificada plena d’homes armats. apropant-s'hi, la rotunda silueta d’aquest edifici anava descobrint Res més lluny de la realitat. El el que sens dubte és una joia que tenia al davant de la sorpresa del Renaixement civil valencià. mirada no era sinó una casa Quan el visitant ja estava enmig senyorial, un edifici construït per del Camí dels Fondos, la entrada a l’esbargiment del senyor, de la al poble des de la ciutat, i es seua família i del seus convidats. trobava amb el Portal de València, Però també, una manifestació (que ara sabem que també era del poder i dels diners de Jaume

Número 1. Tardor 2019 Bastida 24 — Una imatge i una història

Garcia d’Aguilar i Amalrich, calamitats, sense saber llegir ni Jachmot, com li deia sa mare. escriure. Com l'havien de veure? L’obra d’un nou ric que volgué Prestigi i poder, eixa n'era la deixar clara la seua posició social. intenció del promotor; i, els seus Una fanfarronada, gràcies a la vassalls, foren els primers a qual Alaquàs gaudeix d’un símbol assabentar-se'n. capaç per ell sol d’identificar tot un poble. Però sempre no fou així. Ara sí, ara els veïns gaudeixen plenament tant de la bellesa del Els alaquasers fa molts pocs monument com de l’activitat que anys, dels cinc-cents que té li torna a donar vida. Què en diria l’edifici, que l’han vist com a Fins al segle XVII, tot i que al Esperança, una morisca abans seu. La major part d’aquesta primer terç, com a consequència anomenada Joayra, que sempre dilatada vida, sempre hi han de l’expulsió dels moriscos, en veia la porta tancada, o Alí, estat a la seua ombra. Podem l’economia del senyor es va el matalafer, a qui expropiaren imaginar, al principi, com ressentir, el Castell va estar ple la casa per construir-lo, o Pere els habitants d’aquell lloc de vida. Al XVIII, la victòria del Miquel, un llaurador que no sabia d'escassament cent cinquanta Borbó a Almansa suposà la fugida comptar més que fins a sis, que cases, llauradors, mestres d’obra al Principat de Catalunya de eren les fanecades que tenia, de terra, perolers, i menestrals, l'aleshores senyor, i, des d'aquell o Violant, una òrfena de nou observaven bocabadats un moment, va anar deteriorant-se anys que se'l mirava intimidada edifici que quintuplicava l’alçària a poc a poc, en paral·lel a la parla quan l’enviaven de criada a la de les seues humils vivendes. dels alaquasers, que de sobte els ciutat d’Alzira per voluntat del Després, el soroll dels saraus la volgueren castellanitzar. Resulta seu tutor. Ara, com els nostres que els senyors hi feren al llarg molt significativa una acta notarial avantpassats, estem a l’ombra del temps. Guaitant-hi quan que hi ha a requeriment del del Castell, però no sols la que la porta es trobava oberta, o moliner perquè no passava aigua projecten els seus murs sobre contemplant les cavalleries i per la séquia, «el referido Gil, en el carrer. Ara ja no guaitem; hi carrosses que hi portaven als presencia de mí dicho escrivano passem directament a l'interior. convidats del senyor vestits de y testigos, levantó la Cadira por la Ara, per fi, el Castell és de tots i sedes i velluts, quan creuaven qual da entrada el agua a la Canal de ningú. el Portal de València. Cert és para poder moler dicho Molino, y que, durant la seua construcció, no hizo movimiento alguno la dicha els diners corregueren de mà Muela». No va trobar traducció al en mà: rajoles per fer les tàpies, castellà de la peça de fusta que calç, rajoletes per al sòl de les desviava l’aigua; levantó la silla, no estances, ferratges, mà d’obra, li degué paréixer correcte. menjar per als operaris. Un fum de necessitats per cobrir. Però a Els seus murs guarden testimonis partir de llavors... gràfics del món de la cultura i dels habitadors al llarg dels anys, fins i tot d'un 23 d’abril, dia de Sant Jordi de 1541. Textos de contingut humanístic dels membres de la família, alguns dels quals cursaren estudis a l’Estudi General de València; però també l’amargor dels empresonats a la Nota: el Castell d'Alaquàs acull, presó del soterrani. I, tot, mentre entre altres serveis, el local fora d’aquell insultant edifici, la compartit entre l'IDECO Horta Sud gent intentava sobreviure amb i la nostra Federació FedinesPV.

Bastida Número 1. Tardor 2019 Dates i fets — 25

Dates i fets Zequi Castellano i Moreno Bastida ­

de Tous del 1982; la primera representació d’òpera a València, l’any 1727; la desamortització de béns del clergat el 1841; l’obertura del primer estudi fotogràfic a València, l’any 1850; la inauguració de la línia ferroviària València – Almansa l’any 1859 i la d’Alacant a Crevillent, el 1894; la finalització del pont de ferro sobre el riu Millars, el 1862; la investidura com a doctora en Medicina, l’any 1882, de Matilde Castells; l’arribada de l’enllumenat elèctric a Castelló, el 1899; la cloenda de l’exposició Regional de l’any 1909; l’incendi del cinema «La Paz» de Castelló, l’any 1918; la primera sessió de les Corts de la República a València, l’any 1936; l’inici de la «nova cançó» l’any 1962; el tancament Resulta bastant complicat de més de 100 llibreries en encertar amb les dates i fets protesta pels atemptats contra que convé subratllar d’entre la alguns d’estos establiments, l’any gran quantitat d’esdevinents 1976; l’esclat d’un artefacte a les que, al llarg de la nostra història, portes de casa Joan Fuster, el han tingut lloc durant el decurs 1978; l’aprovació de la Llei d’Ús i del temps. No obstant això, Ensenyament del Valencià, l’any no cal insistir que, pel que fa 1983; el naixement de la primera a aquest darrer trimestre de xiqueta proveta a València, l’any l’any, el dia 9 d’Octubre marca 1985; la declaració de la Llotja una fita importantíssima de les com a Patrimoni de la Humanitat esdevingudes durant els darrers l’any 1996; les dones del Palmar set segles. trenquen el monopoli de pesca dels homes, l’any 1999; el traspàs, Però a més d’això, hi ha altres l’any 2007, de la compositora fets destacables com el castellonenca Matilde Salvador; reconeixement del vot femení el naixement de Vilaweb com a el primer dia d’octubre de l’any xarxa de comunicació mitjançant 1931; la inauguració de Ràdio 9, el telèfon mòbil; el valencià el segon dia d’octubre i de la com a llengua d’ús habitual a televisió el dia 9 del mateix mes l’administració valenciana, a partir de l’any 1989; la primera edició del 2015. de Tirant lo Blanch l’any 1490; els primers passos de la Universitat de València el 1502; la mesura del temps segons les normes del calendari gregorià, l’any 1582; les riuades de grans dimensions dels anys 1321, 1487, 1776, 1864, 1957, 1965, 1987 i la pantana

Número 1. Tardor 2019 Bastida 26 — Entitats federades

Entitats membres de la Federació d'Instituts d'Estudis del PV

Agrupació Borrianenca de Cultura Centre d'Estudis de l'Horta Nord Institut d’Estudis Comarcals Borriana (CEHN) de la Marina Alta (IECMA) La Carrer Major, 37 La Marina Alta [email protected] 46130 [email protected] L'Horta Nord Asociación Cultural Las Alcublas [email protected] Institut d’Estudis Comarcals (ACLA) del Baix Vinalopó Calle Virgen del Pilar, 29 Centre d'Estudis del Camp El Baix Vinalopó 46172 Las Alcublas de Morvedre (CECM) [email protected] La Serranía Carrer Cavallers, 12 [email protected] (Fundació Bancaixa) Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida 46500 Sagunt (IEVA) Asociación Cultural Serratilla El Camp de Morvedre Avinguda de Sant Francesc, 8, 3r, 5a Calle Camino, 1 [email protected] 46870 Ontinyent 46300 Utiel La Vall d'Albaida La Plana de Utiel-Requena Centre d'Estudis del Maestrat (CEM) [email protected] [email protected] Carrer Major, 3 12580 Benicarló Institut d'Estudis Guardamarencs Associació Cultural «Amics de El (IEG) Teulada» [email protected] Carrer Sant Pere, 9, 2n Teulada 03140 Guardamar La Marina Alta Centre d'Estudis dels (CEP) El Baix Segura [email protected] Torre de Beneito institut.estudis.guardamarencs@ 12300 Morella gmail.com Associació Cultural «Campaners de Els Ports [email protected] la Catedral de València» Institut d'Estudis Territorials València «El Caroig» (IETEC) Centre d'Estudis Locals L’Horta Museu Arqueològic, Plaça de la [email protected] del Vinalopó Plaça Paco López Pina, 4 Comunitat Valenciana S/N 46810 Énguera Associació Cultural «Centelles i (Biblioteca Municipal) 03610 Petrer La Canal de Navarrés Riusech» (ACCR) [email protected] Oliva El Vinalopó Mitjà [email protected] La Instituto Cultural y de Estudios Rincón de Ademuz (ICERA) Associació d’Amics del Patrimoni Centro de Estudios de la Serranía (CELS) Calle Empedrado, 4 Històric i Cultural «Xinosa» 46140 Ademuz Monòver Calle Montestruch, 3-2 46170 El Villar El Rincón de Ademuz El Vinalopó Mitjà [email protected] [email protected] La Serranía [email protected] Instituto de Estudios Comarcales Associació d’Estudis de la Marina Centro de Estudios Requenenses de la Hoya de Buñol-Chiva Baixa (AEMABA) (CER) Castillo de Buñol, s/n Apartat de correus núm. 18 La Plana de Utiel-Requena 46360 Buñol 03570 La Vila Joiosa La Hoya de Buńol-Chiva La Col·lectiu Vall de Vernissa [email protected] [email protected] La Safor [email protected] Taller d’Història Local Godella Associació d'Amics de la Godella La Costera Institut d’Estudis Comarcals L'Horta Nord [email protected] de Camp de Túria [email protected] Plaça del Mercat, 5 CEIC Alfons el Vell 46117 Bétera La Safor El Camp de Túria [email protected] [email protected]

Centre Alcoià d'Estudis Històrics Institut d’Estudis Comarcals i Arqueològics (CAEHA) de l’Horta Sud Carrer Ambaixador Irles, 2, 3r C/ Pare Guillem, 2 (Castell d'Alaquàs) 03801 Alcoi 46970 Alaquàs L'Alcoià L'Horta Sud [email protected] [email protected]

Bastida Número 1. Tardor 2019 Sección — 27 Amb la col·laboració de