Revista De La Unió D'empresaris D'hostaleria I T Urisme De La Costa

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Revista De La Unió D'empresaris D'hostaleria I T Urisme De La Costa 3 05 Revista de la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre 2015 · Època VII SUMARI EDITORIAL 3/ Editorial Construirem el futur plegats 4 - 5/ Xerrem amb: Miquel Sunyer, nedador extrem de llarga distància i impulsor del projecte Vies Braves. 6 - 10/ Associació Reformes del sistema de formació professional per al treball en l’àmbit laboral Construirem el futur plegats 19 Anys de Beca Xiquet Sabater Ara és el moment de la promoció, App Costa Brava El passat 24 de maig van tenir lloc unes noves eleccions municipals que han canviat en molts casos la Guia d’allotjament i guia de restauració distribució de forces polítiques als nostres ajuntaments. Atès que aquest és el resultat de la voluntat de la gent dels nostres pobles i viles, no podem ni volem 10/ Pla de Qualitat fer altra cosa que acceptar-los i felicitar cordialment als guanyadors i desitjar-los sort i encert en la seva Portada: Mirador S’Agaró, Ajuts per a la rehabilitació energètica d’edificis i ajuts per rehabilitar tasca. Mariona Carreras la planta hotelera de Catalunya Tots els grups i partits amb representació als ajuntaments tindran en la nostra entitat un col·laborador CONSELL DE REDACCIÓ si així ho desitgen, per plegats -polítics i sector- consolidar el present i construir el futur amb solidesa, 12 - 13/ Aula Gastronòmica de l’Empordà competitivitat i sostenibilitat. Direcció: Taller de nens a l’estiu Martí Sabrià La nostra és una entitat que ha contribuït de manera notable a l’èxit turístic d’aquest territori amb Programa de reincorporació al treball – PRT 2015 accions tan importants que han generat estil i identitat a la comarca del Baix Empordà. Redacció: Formació contínua La implementació de polítiques de qualitat quan ningú en parlava, la valorització de la gastronomia, Eva Martin Acció a París amb la Cuina de l’Empordanet molt abans de l’esclat actual, la creació d’espais de formació empresarial per a garantir la modernització Mari Cuenca i la competitivitat de les nostres empreses, la creació de marques, l’agrupació d’empreses per generar Judit Lloberol economies d’escala, etc... Neus Colomer 14 - 15/ Cuina de l’Empordanet Glòria Puig Sopars Maridats es consolida Per això volem seguir col·laborant, amb els nous i amb els vells responsables de la política municipal, Neus Solé Noves incorporacions al col·lectiu per garantir l’èxit de la destinació, amb una visió ample de mires i de caràcter supramunicipal, que Esther Rodríguez Cuina de l’Empordanet al Vol Gastronòmic eviti els localismes recalcitrants i aprofiti la complementarietat dels nostres pobles del litoral i els de Teresa Marquès l’interior, dels grans i dels petits, atès que a ulls dels turistes, el nostre estimat Empordà és una única 16/ Costa Brava Verd Hotels destinació turística. Disseny i maquetació: Nou catàleg 2015 CODI Tenim plena confiança en el futur del sector i del territori, perquè volem seguir creixent però de manera Acció comercial ordenada, sostenible i equilibrada i volem que els nostres representants polítics donin a aquest sector Impressió: Nous socis de PGHC el valor que s’ha guanyat i els recursos i serveis que requereix per seguir satisfent les expectatives dels Gràfiques Trema nostres visitants i clients. Dipòsit legal: 18 - 19/ Laboral - Fiscal Vull recordar les paraules d’un antic alcalde d’una vila empordanesa. “Tenir un espai turístic endreçat, net i polit és important per satisfer als nostres turistes, però més ho és per satisfer als que tenim la sort GI-472-97 5 Mesures clau de la reforma laboral que han tombat els jutges de viure a l’Empordà, 365 dies a l’any”. Època VII, núm. 305 20 - 21/ El Cove Edita: Nou proveïdor de l’Aula Gastronòmica Montse Closas Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Una mica d’història sobre Empordàlia Turisme de la Costa Brava Centre El port de palamós esdevé port Schengen Presidenta Moltes felicitats família Roca! Amb la col·laboració de: Les comarques gironines, escenari per al sector cinematogràfic Blau Costa Brava 22/ Llista de proveïdors Cooperativa Carrer Del Turisme, 1 Vall-llobrega (Girona) Tel. 972 60 00 69 / 972 60 00 17 Fax. 972 60 01 12 A/e: [email protected] www.grupcostabravacentre.com Timó 2 Timó 3 Miquel Sunyer, Nedador extrem de llarga distància i impulsor del projecte Vies Braves. Foto: Vies Braves, Pere Duran. de treball adquirida durant la meva infantesa Als que els agrada fer esport, a les Vies Braves i adolescència com a nedador de competició hi podran nedar mentre gaudeixen d’un entorn en piscina, fa que a dia d’avui la natació d’aigües natural privilegiat. obertes s’hagi convertit en un filosofia de vida. Els triatletes i nedadors, a les Vies Braves troba- L’any 2012 vaig aconseguir completar la trilo- ran l’espai ideal per entrenar al mar. gia de travessies d’aigües obertes sense neo- prè més importants i extremes del món, la Tri- Actualment, quants municipis hi ha adherits? ple Corona que consisteix en creuar el Canal de la Mànega (2010), rodejar la Illa de Manhat- 13 municipis (Portbou, Colera, Llançà, Port de tan (2011) i creuar el Canal de Catalina (2012). la Selva, Cadaquès, Roses, L’Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Palafrugell, Platja d’Aro, Sant Fe- Com va sorgir la idea d’impulsar un projecte liu de Guíxols i Lloret de Mar), amb un total de marí a la Costa Brava? 16 itineraris i uns 20Km practicables. Va sorgir degut a una prova pilot que es va Com es pot participar? realitzar als pobles de Palafrugell i Sant Feliu Doncs recomanem que l’activitat sempre es Guíxols l’any 2013 i que va consistir en abalisar realitzi amb grup i seguint les nostres recoma- trams de litoral i destinar-los a la pràctica de la nacions d’us i seguretat. La gent interessada natació d’aigües obertes. S’anomenaven Ca- cal que es registri a la nostra web www.vies- nals Aquàtics o Carrils de Natació. Posterior- braves.com per així mantenir-los informats de ment altres pobles de la Costa Brava es varen les activitats gratuïtes, com snorkelling o nata- interessar per la iniciativa. ció d’aigües obertes, que es realitzaran durant tot l’estiu a tots els pobles que tenen Via Brava En què consisteixen les Vies Braves? En Miquel va aconseguir creuar nedant els 7,5 quilòmetres i que estaran dirigides pels nostres monitors. que separen la famosa illa de Robben Island de Blouberg, Les Vies Braves és una xarxa pública d’itineraris Aquestes sessions de dinamització estan orga- Ciutat del Cap (Sud-àfrica). Va trigar 2 hores i 4 minuts marins a la Costa Brava, destinada a la pràctica nitzades amb el suport del DipSalut, l’organis- i amb la gesta es va convertir en el primer atleta estatal d’activitats esportives, lúdiques i pedagògiques. me de salut pública de la Diputació de Girona. en completar aquesta simbòlica travessia, de gran bellesa Aquests itineraris, que transcorren paral·lels als paisatgística i complexitat tècnica, sobretot per la baixa camins de ronda, estan senyalitzats i abalisats, Quina repercussió turística creu que pot te- temperatura de l’aigua, que no superava els 13,5 ºC. i permeten que tothom pugui gaudir i explorar nir el projecte? el litoral des del mar de forma segura. Vies Braves és una iniciativa única al món que permetrà descobrir la nostra costa des d’una Parli’ns de la seva trajectòria com a nedador de llarga distància Quines activitats s’hi poden fer? nova perspectiva. Degut al caràcter pioner i innovador del projecte compta amb el suport Doncs el 2008, faltat d’objectius esportius, decideixo anar a creuar Bàsicament Snorkelling o busseig amb tub i de la marca turística Costa Brava. Pensem que l’estret de Gibraltar amb uns amics. A partir de llavors sento alguna natació d’aïgues obertes. aquesta nova oferta turística pot complemen- cosa que no havia sentit fins el moment. També conèixer històries tar l’existent al municipi i pot ser un element autèntiques de grans herois de la natació i pioners com Mathew A qui van adreçades? diferenciador del municipi i de la marca turís- Webb o Montserrat Tresserras, em serveix d’inspiració per comen- De les Vies Braves podem gaudir-ne tots, als tica del territori. çar a somiar. que els agrada descobrir la natura, a les Vies Si a tot això li sumem el nedador innat que porto dins des que Braves hi podran fer snorkel i explorar un fons tinc ús de raó, el meu esperit d’auto superació i la meva capacitat marí d’una riquesa natural immensa. Timó 4 Timó 5 REFORMES DEL SISTEMA DE FORMACIÓ PROFESSIONAL PER AL TREBALL EN L’ÀMBIT LABORAL > Qui pot organitzar la formació? Modalitats de formació: > Centres de formació inscrits en el A partir de l’1 de gener de 2016 només es registre d’entitats de formació, ja si- podrà impartir formació presencial, tele- El 22 de març es va aprovar el Decreto-ley 4/2015 per la reforma urgent del Sis- gui al SEPE (Servicio Público de Em- formació i/o una mixta entre aquestes. Per tema de Formació Professional per al treball en l’àmbit laboral. pleo Estatal) o a nivell autonòmic. tant, desapareix la part a distància. Aquesta reforma té com objectiu contribuir en la competitivitat empresarial i > Entitats organitzadores de formació. Des del 24 de març ja es poden desenvo- millorar la seguretat i promoció professional dels treballadors. Aquestes no podran impartir la forma- lupar cursos amb una durada d’una hora. Aquest nova formació s’anomena formació programada (abans formació bonificada).
Recommended publications
  • Estudios Canarios Anuario Del Instituto De Estudios Canarios
    2013 ESTUDIOS CANARIOS ANUARIO DEL INSTITUTO DE ESTUDIOS CANARIOS LVII 2013 INSTITUTO DE ESTUDIOS CANARIOS Juan de Vera, 4 - Apdo. de Correos 498 - 38201 La Laguna TENERIFE, ISLAS CANARIAS (ESPAÑA) Compaginación: C. José Perera Impresión y encuadernación: Cimapress (Madrid) Depósito Legal: TF. 203-1958 ISSN: 0423-4804 Ni la dirección ni el consejo editorial de esta revista se identifican necesariamente con las opiniones de los autores, quienes asumen la total responsabilidad de los conceptos vertidos en sus trabajos. E S T U D I O S C A N A R I O S (EsCan) a n u a r i o d e l i n s t i t u t o d e e s t u d i o s c a n a r i o s Director: rafael fernández Hernández (Universidad de La Laguna, España) Subdirector: francisco González luis (Universidad de La Laguna, España) Secretario: roberto González zalacain (Universidad de La Laguna, España) CONSEJO EDITORIAL andrés sáncHez robayna (Universidad de La Laguna, España). alejandro nieto García (Universidad Complutense de Madrid y ex Presidente del CSIC, España). eduardo aznar Vallejo (Universidad de La Laguna, España). Pilar García Mouton (CSIC, España). jesús díaz arMas (Universidad de La Laguna, España). María josefina riVero Villar (Benemérita Universidad de Puebla, México). constanza neGrín delGado (Universidad de La Laguna, España). Matilde arnay de la rosa (Universidad de La Laguna, España). alberto blecua (Universidad Autónoma de Barcelona, España). esPeranza beltrán tejera (Universidad de La Laguna, España). josé antonio GóMez rodríGuez (Universidad de Oviedo, España). eMilio González reiMers (Universidad de La Laguna, España).
    [Show full text]
  • Recull De Premsa
    RECULL DE PREMSA Dimecres, 15 d'agost de 2018 EL PUNT AVUI DIMECRES, 15 D’AGOST DEL 2018 ALT EMPORDÀ | Comarques Gironines | 23 —————————————————————————————————————————————————————————————————— L’alcaldessa de Roses Joan LA GALERIA Domènech —————————————————————————————————————————————————————————————————— critica que els han deixat Sa Caravera e tots els llibres que he ajudat a publicar, un dels sols davant el ‘top manta’ La costa D que m’han donat més satisfaccions és de Lloret, de la col·lecció del Club Marina, potser a Montse Mindan admet que no ha estat possible trobar una solució a la perquè el seu autor, Joan Sala Lloberas, era un home de mar que se sabia el nom de cada racó del nostre litoral i problemàtica dels manters a Diu que és un problema estructural i de país explicava a la perfecció tots els ormejos, les tècniques de pesca, les formes de vida dels pescadors i les carac- terístiques dels peixos, i, a més, ho dibuixava excepcio- Esteve Carrera nalment. Les il·lustracions de l’esmentada publicació ROSES són antològiques. He rellegit, fa poc, algun fragment del llibre, referit a sa Caravera, un racó idíl·lic que es forma “No ho pot solucionar l’ad- al peu de la penya, així que, venint de Blanes, per garbí, ministració més petita es passa sa punta d’en Rosaris i s’entra ja a la badia cen- perquè és un problema es- tral lloretenca. Hi ha una munt de roques significatives tructural i de país i perquè amb una toponímia especial: sa casa de ses cuetes, es ens han deixat sols”, diu Rompents, ses Cases, sa Grossa i sa Petita, sa Roca d’en l’alcaldessa de Roses, Maig, etc.
    [Show full text]
  • 2010-11-18 NOU Notes 26
    NOTES, 26 1 NOTES, 26 2 NOTES, 26 3 VOLUM 26 2011 NOTES, 26 Aquest llibre ha estat editat amb el suport de . És rigorosament prohibida, sense lautorització dels titulars del copyright, sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la repografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstecs públics. Les lletres de la portada van ser dibuixades per Joan Abelló. 4 © TEXT: les persones que signen els articles © EDICIÓ: Centre d'Estudis Molletans - Ajuntament de Mollet del Vallès (Can Lledó - C. Comte d’Urgell, 26 - 08100 Mollet del Vallès) TIRATGE: 800 exemplars IMPREMTA: IG Santa Eulàlia de Ronçana ISSN: 1578-6009 ISBN: 978-84-938025-1-6 DL: B-37-059-1987 NOTES, 26 SUMARI EDITORIAL ...................................................................................................................... 7 PRESENTACIÓ .................................................................................................................. 9 MISCEL·LÀNIA ................................................................................................................. 11 SUÑÉ, J.M. Reflexions d’un molletà a l’entorn de la història de la revista Notes, del Centre d’Estudis Molletans ........................................................................................... 13 GONZÁLEZ, R.D. A prop i amb futur. 2n Pla Estratègic Horitzó 2025 .................................. 23 PUIG, L. Anàlisi de l’impacte del Circuit de Catalunya al poble
    [Show full text]
  • Bibliografía Atlántica Y Especialmente Canaria
    BIBLIOGRAFÍA ATLÁNTICA Y ESPECIALMENTE CANARIA BIBLIOGRAFÍA Núm. 48 (2002) 567 BIBLIOGRAFÍA ATLÁNTICA Y ESPECIALMENTE CANARIA POR CENTRO DE DOCUMENTACIÓN «PEDRO AGUSTÍN DEL CASTILLO» * SEMINARIO DE HUMANIDADES AGUSTÍN MILLARES CARLO Centro Asociado de la UNED, Las Palmas de Gran Canaria Coordinador: Antonio de Béthencourt Massieu Colaboradores: Mónica Guerra Santana Manuel Ramírez Muñoz Isabel García Santana Encarna Galván González * Con el patrocinio de La Caja de Canarias, la Fundación Canaria Mapfre Guanarteme, la Empresa J.S.P. S.A., la Consejería de Educación y Universidad del Cabildo de Gran Canaria y el 1FD1997-1075. 68 BIBLIOGRAFÍA ATLÁNTICA Y ESPECIALMENTE CANARIA 0. GENERALIDADES AA.VV.: Actas de las jornadas forestales de Gran Canaria. Las Palmas de Gran Canaria, Cabildo de Gran Canaria, 2002. — XIV Coloquio de Historia Canario Americana (2000), Las Palmas de Gran Canaria, CD-ROM Cabildo de Gran Canaria, 2002. BRITO DÍAZ, Carlos: «Bibliografía de los poetas de los Siglos de Oro en Canarias (1990-2000)», Anuario del Instituto de Estudios Canarios (La Laguna), 45 (2001), pp. 307-316. CABILDO INSULAR DE FUERTEVENTURA: IX Jornadas de estudios sobre Fuerteventura y Lanzarote. Historia y Prehistoria. Puerto del Rosario, Cabildo Insular de Fuerteventura, 2000, t. 2; 554-603 pp. — IX Jornadas de estudios sobre Fuerteventura y Lanzarote. Historia del Arte, Geografía, Lengua, Literatura. Puerto del Rosario, Cabildo Insu- lar de Fuerteventura, 2000, t. 2; 603 pp. CABILDO INSULAR DE TENERIFE: Memoria 1991-200 [Área de depor- tes]. Santa Cruz de Tenerife, Cabildo Insular de Tenerife, 2002, 80 pp. — Tenerife, Isla de la cultura. Balance de final de siglo. Memoria del área de Cultura, 1995-2000.
    [Show full text]