DOCSLIB.ORG

Descobrim Els Camins De Reus

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Descobrim Els Camins De Reus DESCOBRIM ELS CAMINS I EL TERME DE REUS De Reus a Castellvell. Sortim de Reus direcció a Castellvell i, en començar, caminem pel voral de la carretera. Passada la casa Espinós dels coets, girem a mà dreta pel carrer Vinebre. A mig carrer agafem el camí Antic de Castellvell que traspassa les vies del tren per sobre un pont. Seguidament, veiem a mà dreta l’estació transformadora de Fecsa/Endesa que dóna servei a la ciutat de Reus i rodalies. Per sobre un pont antic de pedra traspassem el profund barranc de Calderons, on hi podem observar una gran frondositat d’arbres. Tot seguit, l’antic camí s’apregona fins desembocar a la urbanització del Pinar. Aquí continuem per l’avinguda de les Torres, ja per una trama urbana, i entrem al terme de Castellvell pel vell camí de la Mineta, avui dia totalment desdibuixat per culpa de nous carrers que darrerament s’han obert a la zona. Ja al poble, ascendim fins a l’ermita de Santa Anna. L'ermita de Santa Anna és una ermita situada al cim del turó de Santa Anna, el punt més alt del poble de Castellvell del Camp (però no pas el més alt del terme). Es va construir el 1424 per acord dels Jurats i el Consell de Reus, i el bisbe Dalmau de Mur li va concedir indulgències. Va servir com hospital d’empestats el segle XVI i l'ermità va actuar com infermer; a la guerra del Francès va ser destruïda en part; a la primera guerra carlina, es va convertir en fortí dels carlins, fins que el cap lliberal Manso els va foragitar el setembre de 1827. Va ser restaurada el 1852, i és el lloc on molts castellvellencs celebren el matrimoni. De Castellvell als Cinc Camins Baixem de l’ermita seguint cap a ponent i fem cap al camí que remunta fins al coll del Perelló (i també va al Salt i a la riera de Salvià o barranc de l’Aigua Sana). Poc després deixem aquest camí per agafar, a mà esquerra, el camí de les Planes del Puig, o de Maspujols. En els marges dels conreus podem trobar molta diversitat de plantes herbàcies, que a la primavera fan una preciosa florida com les roselles (Papaver rhoeas), la borratja (Borago officinalis), diverses espècies de cards, els conillets (Antirrinhum majus), el plantatge (Plantago sp.), gramínies com la civada borda (avena sterilis), el fonoll (Phoeniculum vulgare), la malva (Lavatera cretica), les lletereses (Euphorbia sp.), el lletsó (Sonchus arvensis), la corretjola (Convolvulus sp.), les bossetes de pastor (Capsella bursa-pastoris), o la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides). En el límit dels termes de Reus i Castellvell conflueixen el camí del Puig i el de la Pedrera de Coubi (o del Còbic) que puja de Reus. Des d’aquest lloc on ens trobem podem tenir vistes àmplies de la ciutat de Reus i altres poblacions veïnes, així com del mar i les muntanyes a ponent del Camp de Tarragona. Si seguíssim pel camí del Puig passaríem per davant de l’antiga pedrera i, en una cruïlla, podríem anar fins al camí del Mig. En aquesta zona hi ha una extensa pineda de pi blanc (Pinus halepensis) on s’hi poden observar tudons (Columba Palumbus), tórtores (Streptopelia turtur), mallerengues (Parus sp.) gaigs (Garrulus glandarius) a més d’algun esquirol (Scirus vulgaris). Tot i que no es troba al terme de Reus, la pedrera del Coubi és molt popular entre els reusencs i reusenques com un dels elements més característics del paisatge d’aquestes contrades. Algun tram del camí de la Pedrera del Coubi per on nosaltres baixem presenta característiques de camí semifondo i és prou ample. Els paisatges de conreus d’oliveres, ametllers i avellaners dominen el paisatge a l’entorn del camí. Arribem a la cruïlla dels Cinc Camins, des d’on continuem gaudint d’unes magnífiques vistes de bona part del Camp de Tarragona i de les muntanyes de ponent. Dels Cinc Camins a Reus Al lloc conegut com “els Cinc Camins” conflueixen el camí del Mig (que arriba fins a la riera de Salvià), el camí de la Drecera (que va a Maspujols), el camí dels Cinc Camins a Castellvell, el camí dels Cinc Camins que segueix cap a ponent i enllaça amb altres camins, i, finalment, el camí de la Pedrera del Coubi, que baixa fins a Reus. Del camí del Mig en destaquen els marges de pedra en sec que es troben als vessants del camí, i que conformen unes terrasses agrícoles força interessants. Els murs de pedra seca són constituïts únicament per pedres, sense cap material que les uneixi. Les pedres provenen del desempedregat dels camps. La seva funció és per a anivellar els camps, delimitar propietats, salvaguardar de l’erosió els terrenys i, al mateix temps, donar sortida a les pedres que dificultaven el conreu de la terra. Seguint direcció sud cap a Reus, pel camí de la Pedrera del Coubi, veiem una gran bassa de regulació per als regants de l’aigua del pantà de Riudecanyes. A continuació trobem un camí travesser que és el camí de Riudoms a Castellvell, i que nosaltres no agafarem. Uns metres més endavant, deixem el camí de la Pedrera del Coubi per seguir, a mà dreta, el camí del Pere Mata que ens durà fins a la Boca de la Mina, davant mateix del conegut sanatori i de la planta potabilitzadora d’aigües de Reus. L’Institut Pere Mata és un dels edificis més destacats del Modernisme a Reus, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. La seva construcció va començar l’any 1898, fet que marcaria l’inici de la brillant etapa de l’arquitectura modernista que va viure la ciutat de Reus. Construït seguint l’esquema de conjunt de pavellons, fou el precedent de l’hospital de Sant Pau de Barcelona, i en l’actualitat està considerat una de les joies del Modernisme. El pavelló dels Distingits és, per la seva riquesa ornamental, el de més alt valor artístic de tot el conjunt hospitalari. És l’únic pavelló que es pot visitar i en ell es realitzen diferents actes culturals. La Boca de la Mina és el punt on sorgeix la mina de Monterols, mina de gran importància per a abastir d’aigua a la ciutat de Reus ja des del segle XVII. D’antuvi, Reus sempre ha hagut de superar importants dificultats per aconseguir l’aigua per beure, per a desenvolupar les activitats productives o per a regar els seus camps i, al llarg dels anys, el proveïment d’aigua a la ciutat no va ser una feina fàcil. Actualment, la mina continua activa complint amb la seva missió primordial, i encara avui és una font d’aigua força rellevant ja que l’aigua d’aquesta mina suposa entre el 10 i el 25% de l’aigua injectada a la xarxa de la ciutat. Per altra banda, la Boca de la Mina és un referent ciutadà, un indret lligat a l’imaginari col·lectiu dels reusencs on, en un moment o altre, s’hi ha anat a passar l’estona, a passejar, a beure aigua i a gaudir del temps d’oci. Al començament del segle XX a l’ombra del passeig era habitual trobar-hi la senyora Maria, que venia paperines d’anissos acompanyats d’un bon got d’aigua fresca de la font. Per arribar a Reus només ens cal seguir la traça arbrada del popular passeig de la Boca de la Mina. L’alineació de plataners (Platanus x hybrida) a banda i banda és la característica més destacable d’aquest passeig. Al seu voltant també hi trobarem diversos masos, com el mas Llopis, el mas Creus o el mas Navàs, aquest últim dissenyat per l’arquitecte local Pere Caselles i Tarrats. el Molí de la Vila és un element destacat d’aquest darrer tram del recorregut. Es troba a llevant del passeig de la Boca de la Mina i es pot identificar fàcilment a partir de la fumera helicoïdal que avui dia encara es conserva. Abans d’arribar a l’avinguda del Comerç encara trobem, a mà esquerra, la font del Lleó, just després de travessar el barranc de la Font dels Capellans. Finalment, entrem a Reus vorejant les cases del barri Gaudí. .
Load more

Recommended publications
  • Els Noms De Lloc I El Territori. Una Interpretació Geogràfica De La Toponímia Del Baix Camp (Tarragona)
    Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
    [Show full text]
  • Unidad De Mapa 43 T-11 (P.K
    UNIDAD DE MAPA 43_T-11 (P.K. 0+000 - P.K. 18+320) BAIX CAMP Camps del Vent La Gaspillera Lo Colomer Bosc de Sant Vicenç Lo Suro Les Fulledes Les Costes Rocabruna La Costa L'Aleixar Les Fonts R i e Picarany r a d e l S a Almoster a l t r a s s u M L'Estepar a l e Lo Mas d'en Bover d u i Los Pagesos R L'Aixemorera Flor del Camp R Castellmoster ie ra d Rocabruna 'A lm o Puntarrons st er Los Putxets Arboceres Les Planes del Puig Los Pontarrons Les Valls La Mitjana B ar ra B nc a d r e B r Serres a Ro a c rr n ab a c Maspujols ru n n c d a e d l e P T i e c c a u r a n Pla del Xavier y Los Parrots B a r r El Pinar IV Fase a El Pinar Lo Matet n c d e Castellvell del Camp l ' R E ie s ra p d e i n l Lo Terme de Reus M ó o s l in e t 1 Les Planes T.M. Reus Les Borges del Camp Gomandí Sant Joan Les Fontanelles INICIO UME Monterols 0 0 0 ESC Bressol El Lligabosc + 1 N 150 -420 Lo Puigpedrós Pelayo T- 11 Les Alberedes ESC Cèlia Artiga 0 Mas de la Llebre 0 0 + 2 El Mas Granell Lo Roquís Constantí La Ràfola T- 72 Sol i Vista Reus 11 Z 4 1 - T.M.
    [Show full text]
  • Centres-Tarragona.Pdf
    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2019-2020 Serveis Territorials a Tarragona Codi del centre Nom del centre Població 43006174 Escola Les Moreres Aiguamúrcia 43000020 Escola Sant Miquel Aiguamúrcia 43005297 Escola Joan Perucho Albinyana 43010633 Llar d'infants d'Albinyana Albinyana 43000135 Escola Mare de Déu del Remei Alcover 43009497 Institut Fonts del Glorieta Alcover 43007464 Llar d'infants Xiu-xiu Alcover 43000214 Escola Josep Fusté Alforja 43005327 Escola Ramon Sugrañes Almoster 43000251 Escola La Portalada Altafulla 43011297 Llar d'infants Hort de Pau Altafulla 43005133 Escola Mare de Déu del Priorat Banyeres del Penedès 43009709 Llar d'infants de Banyeres del Penedès Banyeres del Penedès 43000548 Escola La Muntanyeta Bellvei 43007506 Llar d'infants Municipal Bellvei 43000640 Escola Mare de Déu de la Candela Botarell 43007440 Llar d'infants Els Patufets Botarell 43000676 Escola El Castell - ZER Montsant Cabacés 43011303 ZER Montsant Cabacés 43011285 Llar d'infants Les Cabretes Cabra del Camp 43009898 Escola Castell de Calafell Calafell 43010098 Escola La Ginesta Calafell 43000721 Escola Mossèn Jacint Verdaguer Calafell 43000706 Escola Santa Creu de Calafell Calafell 43011121 Escola Vilamar Calafell 43007257 Institut Camí de Mar Calafell 43010372 Institut La Talaia Calafell 43000755 Cardenal Vidal i Barraquer Cambrils 43008547 Escola Cambrils Cambrils 43010141 Escola Guillem Fortuny Cambrils 43000731 Escola Joan Ardèvol Cambrils 43011212 Escola La Bòbila Cambrils 43006356 Escola Marinada Cambrils 43010581 Escola Mas Clariana Cambrils 43006654 Institut Cambrils Cambrils 43007038 Institut Escola d'Hoteleria i Turisme Cambrils 43010335 Institut La Mar de la Frau Cambrils 43000779 Institut Ramon Berenguer IV Cambrils 43012149 Llar d'infants La Galereta Cambrils 43011078 Llar d'infants M.
    [Show full text]
  • Nova Sala De Vetlla a Riudecanyes S'espera Que Es Posin En Marxa Cinc Equipaments D'aquest Tipus a La Comarca
    Societat | Redacció | Actualitzat el 09/03/2015 a les 10:26 Nova sala de vetlla a Riudecanyes S'espera que es posin en marxa cinc equipaments d'aquest tipus a la comarca A Castellvell del Camp ja es va posar en marxa una sala de vetlla. Foto: ReusDiari.cat Després de l'acord amb la funerària de Reus i el Consell Comarcal del Baix Camp, per estendre els serveis funeraris per la comarca, s'ha decidit que Riudecanyes, sigui el nou municipi que obri una sala de vetlla. El darrer Ple del Consell Comarcal va aprovar el projecte inicial d'adequació i equipament de la sala de vetlles de Riudecanyes, que compta amb un pressupost d'execució per contracte de 75.443 euros, superior al que es preveia inicialment. Donarà serveis als municipis de l'Argentera i Duesaigües. En aquesta primera fase dels nous Serveis Funeraris de Reus i Baix Camp es preveu la posada en marxa de cinc sales. La de Castellvell i Pratdip ja estan en funcionament, però encara falten la de Riudecols, Prades i Riudecanyes. La inversió, per dur a terme tot això, serà d'uns 184.000 euros, dels quals 150.000 els aporta el Consell Comarcal en el marc del pla d'inversions inclòs en el conveni únic amb la Diputació de Tarragona. La resta seran aportacions dels Ajuntaments. Per això està previst que Prades i Riudecanyes hagin de completar amb finançament municipal l'aportació del Consell Comarcal, que podrà finançar íntegrament els equipaments de Castellvell, Pratdip i Riudecols pel seu cost menor. La primera sala de vetlla dels nous serveis funeraris es va estrenar el passat mes de desembre a Castellvell del Camp.
    [Show full text]
  • Xarxa Venda 09 06
    Viatja lliurement en autobusos urbans i interurbans pel Camp de Tarragona Punts de venda i recàrrega Alcover C. de l'Onze de Setembre, 23 Pradell de la Teixeta C. Font, 9 Alcover C. de l'Onze de Setembre, 27-29 Prades Pl. Major, 25 Alcover Raval de St. Anna, 6 Pratdip C. Major, 3 Alforja Pl. de Dalt, 9 Reus Av. de Barcelona, 10 Altafulla Pl. dels Vents, 5 Reus Av. de l'Onze de Setembre, 11 Banyeres del Penedès C. de Albert Santó, 5 Reus Av. de la Salle, 45 Banyeres del Penedès Rambla de Pujolet, s/n Reus Av. de St. Jordi, 31 Barberà de la Conca Pl. Puig Major, 6 Reus Av. del Cardenal Vidal i Barraquer, 28 Bellvei C. de Montpeo, 29 Reus Av. del Carrilet, 39 (Local 3) Botarell C. d'Amunt, 10 Reus Av. del Doctor Vilaseca, 21 Bràfim Av. Catalunya, 5 Reus Av. del Doctor Vilaseca, 6 Cabra del Camp C. la Creu, 6 Reus Av. Pere El Cerimoniós, 18 Calafell Av. d'Espanya, 92 Reus C. Ample, 10 Calafell Av. de Catalunya, 6 Reus C. Ample, 15 Calafell C. de David de Mas, bloc 1 Reus C. d'Astorga, 4 Calafell C. de la Mar, 48 Reus C. de Bernat de Bell-lloc, 1 Calafell C. de les Penyes, 3 Reus C. de Frederic Urales, 3 Calafell C. Principal, 35 Reus C. de l'Argentera, 20 Calafell Carrerada d'en Ralet, 24-26 Reus C. de la Mare Molas, 59 Calafell Pg. Marítim, 255 Reus C. de la Muralla, 15 Calafell Ronda de la Universitat, 1 Reus C.
    [Show full text]
  • Marginalitat I Immigració a Reus Segons El Cens De 1906 Josep M
    Marginalitat i immigració a Reus segons el cens de 1906 Josep M. Grau i Pujol Segons els censos oficials la ciutat de Reus el 1860 tenia 17.257 habitants i el 1887 augmentà a 28.780, aquest creixement fou possible en gran part per l’arribada d’immigrants. La crisi agrària de finals de segle motivà una davallada poblacional i el 1900 el còmput era de 26.681 persones. L’aflu- ència anterior de mà d’obra barata i no especialitzada d’extracció pagesa procedent del territori més immediat es convertí en un problema que l’ad- ministració intentà solucionar amb la beneficència pública. El problema no fou únicament la manca de treball, sinó la precarietat econòmica de mol- tes famílies amb problemes afegits de salut o mancades del cap de casa. Els col·lectius més febles eren les dones vídues, els vells impossibilitats, els orfes i els mancats de salut física o mental (cecs, muts, coixos, etc.). Els malalts eren atesos per l’hospital, així segons una estadística de l’any 1909 hi havia ingressats 287 pacients (180 homes i 107 dones). Els pobres sense recursos materials ni família i que necessitaven atenció eren reclosos a la casa de la caritat, en aquell mateix any hostatjava 167 interns, dels quals 65 eren adults (41 homes i 24 dones) i 102 infants (57 nens i 45 nenes).1 Tres centre d’estudis alcoverencs 1 Arxiu Comarcal del Baix Camp (ACBC),Fons Municipal de Reus (FMR),sign. 1843-D. e26 Butlletí del CEA 2012.indd 26 07/11/14 11:04 núm.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • L'arquebisbe Signa Nomenaments Parroquials De Reus I El Baix Camp
    El Camp | Reusdigital.cat | Actualitzat el 26/07/2021 a les 20:14 L'Arquebisbe signa nomenaments parroquials de Reus i el Baix Camp Una imatge d'arxiu de l'Arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas | ACN L'Arquebisbe, Joan Planellas, ha signat aquest dilluns una sèrie de nomenaments que afecten parròquies de la ciutat de Reus i altres poblacions de la comarca del Baix Camp. D'aquesta manera, Mossèn Rafael Serra ha estat nomenat rector in solidum i moderador de les parròquies de Riudoms, de Vinyols i els Arcs, de Montbrió del Camp, de Mont-roig del Camp, de Vilanova d'Escornalbou (i l'Arbocet), de Botarell, de Riudecanyes, de Duesaigües i de l'Argentera. En el cas de Mossèn Amador Canaldas, ha estat nomenat rector in solidum de les parròquies de Mont-roig del Camp, de Vilanova d'Escornalbou (i l'Arbocet), de Montbrió del Camp, de Riudecanyes, de Duesaigües, de l'Argentera, de Riudoms, de Vinyols i els Arcs i de Botarell. Pel que fa a Mossèn Estanislau Figuerola, ha estat nomenat diaca de les parròquies de Riudoms, de Vinyols i els Arcs, de Montbrió del Camp, de Mont-roig del Camp, de Vilanova d'Escornalbou (i l'Arbocet), de Botarell, de Riudecanyes, de Duesaigües i de l'Argentera Un altre nomenament ha estat el de Mossèn Joan M. Banús com a rector de la Parròquia de Santa Maria de Vilafortuny. A banda, continuarà com a rector de la parròquia de Sant Pere de Cambrils). Mossèn Francesc Xavier Morell, al seu torn, serà adscrit a les parròquies de Sant Pere de Cambrils i a Santa Maria de Vilafortuny.
    [Show full text]
  • Between the European Community and the Republic of Hungary on the Reciprocal Protection and Control of Wine Names
    No L 337/94 Official Journal of the European Communities 31 . 12 . 93 AGREEMENT between the European Community and the Republic of Hungary on the reciprocal protection and control of wine names the EUROPEAN COMMUNITY, hereinafter called 'the Community', of the one part, and the REPUBLIC OF HUNGARY, hereinafter called 'Hungary', of the other part hereinafter called 'the Contracting Parties', Having regard to the Europe Agreement establishing an association between the European Communities and their Member States and the Republic of Hungary, signed in Brussels on 16 December 1991 , Having regard to the Interim Agreement on trade and trade-related matters between the European Economic Community and the European Coal and Steel Community, of the one part, and the Republic of Hungary, of the other part, signed in Brussels on 16 December 1991 , Having regard to the interest of both Contracting Parties in the reciprocal protection and control of wine names, HAVE DECIDED TO CONCLUDE THIS AGREEMENT: that territory, where a given quality, reputation or other characteristic of the wine , is essentially attributable to its geographical origin; Article 1 — 'traditional expression' shall mean a traditionally used name, referring in particular to the method of The Contracting Parties agree, on the basis of reciprocity, production or to the colour, type or quality of a wine, to protect and control names of wines originating in the which is recognized in the laws and regulations of a Community and in Hungary on the conditions provided Contracting Party for the purpose of the description for in this Agreement. and presentation of a wine originating in the territory of a Contracting Party; — 'description' shall mean the names used on the Article 2 labelling, on the documents accompanying the transport of the wine, on the commercial documents 1 .
    [Show full text]
  • ANUNCI La Junta De Govern, Reunida En La Sessió De 2 De Juliol De 2013
    ANUNCI La Junta de Govern, reunida en la sessió de 2 de juliol de 2013, va aprovar l’adjudicació dels diferents contractes del servei de transport escolar de la comarca, per als cursos 2013/2014 i 2015/2016. A continuació es presenta el quadre resum de les empreses adjudicatàries de cada ruta. QUADRE RESUM RUTES DE TRANSPORT ESCOLAR DEL BAIX CAMP CURS 2013/2014 Contractista Núm. Itinerari i centre destí ruta Auto Taxi Baix Camp 1 Maspujols (parada bus poble) les Borges del Camp (Escola Rocabruna) 2a Urb. Castellmoster TV-7048, entrada urbanització (Castellvell del Camp), Castellvell del Camp (parada bus entrada poble) TP-7049, Reus (Institut Domènech i Montaner) – 2 vehicles 2b Urb. Castellmoster TV-7048, entrada urbanització (Castellvell del Camp), Castellvell del Camp (parada bus entrada poble) TP-7049, Reus (Institut Domènech i Montaner i Institut Gaudí) 3 Circuit intern de Reus (Gasolinera Països Catalans, Països Catalans (cruïlla Font de Rubinat), Av. Sant Bernat Calbó (autorecanvis Enric), Av. Vidal i Barraquer, Pere Ceremoniós (Bar Chico), Riera Aragó (llar Jubilats), plaça Pompeu Fabra, Barri Sant Josep Obrer (Escola d’EE Nostra Senyora del Mar) 4/18 Circuit intern de Reus (Passeig Mata, la Fàbrica), Riera Miró (Bar Tobogan), Riera Miró (cruïlla C. Gasòmetre davant cinema Palace), Empresa Plana Estació d’autobusos, Av. Vidal i Barraquer (cruïlla Pere Ceremoniós), Av. Països Catalans (davant rotonda entrada Barri Immaculada), Av. Països Catalans (davant farmàcia 24 hores), Av. Països Catalans (davant seguretat social), Av. Comerç (alçada passeig Boca de la mina), Barri Gaudí (primera rotonda) (Escola d’EE Alba) 6 Mas Boquera, Mas Riudoms, Urb.
    [Show full text]
  • Descarrega Reglament Del Programa Del SAD. Consell Comarcal Del
    REGLAMENT DEL PROGRAMA DE SAD DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX CAMP SERVEI D'ATENCIÓ DOMICILIARIA Equip bàsic de serveis socials 11/07/2012 REGLAMENT DEL SERVEI D’ATENCIÓ DOMICILIARIA 2012 INDEX 1. OBJECTE 2. ÀMBIT GEOGRÀFIC 3. DEFINICIÓ 4. BENEFICIARIS 4.1. Tipologia 4.2. Criteris de priorització 5. PROCEDIMENT D’ACCES AL SERVEI 6. OBJECTIUS 6.1 Generals 6.1 Específics 7. ACTUACIONS DEL SERVEI D’ATENCIO DOMICILIARIA 8. SERVEIS DE SUPORT: TELEALARMA. 8.1.Descripcio del servei de telealarma. 9. REQUISITS DELS BENEFICIARIS 10. DOCUMENTACIO QUE S’HA D’ADJUNTAR 11. PROFESSIONALS 11.1.TS/ES 11.1.TF 11.1.TIS 12. ORGANITZACIO 12.1. Procediment de resolució del SAD de dependència. 12.2. Procediment de resolució del SAD Social. 12.3. Procediment de resolució del Telealarma. 13. INTENSITAT I TEMPORALITAT DEL SERVEI 13.1 SAD DEP 13.2 SAD SOCIAL 13.3 Servei de Telealarma 14. INCOMPATIBILITAS 15. FORMALITZACIÓ 16. CRITERIS DE PRIORITZACIÓ 17. FINANÇAMENT 18. COPAGAMENT 19. REVISIO I EXTINCIÓ ANNEX 1 ANNEX 2 2 REGLAMENT DEL SERVEI D’ATENCIÓ DOMICILIARIA 2012 1.OBJECTE Aquest reglament té per objecte regular el servei d’atenció domiciliaria de responsabilitat del Consell Comarcal del Baix Camp. 2.ÀMBIT GEOGRÀFIC L’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Almoster, Arbolí, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Capafonts, Castellvell del Camp, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, Prades, Pratdip, Riudoms, Riudecanyes, Riudecols, la Selva del Camp, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Vilanova d’Escornalbou, Vilaplana i Vinyols i els Arcs. 3.DEFINICIÓ El Servei d’Atenció domiciliària és un conjunt organitzat i coordinat d’accions, prestacions, i tecnologia adequada, que es realitza en el domicili de la persona o en el seu entorn immediat, oferint una atenció integral a persones i/o unitats de convivència que tenen dificultats per romandre o desenvolupar-se en el seu medi quotidià.
    [Show full text]
  • Rutes Per Reus I El Seu Entorn. a Peu I En Bicicleta
    RUTES PER REUS I EL SEU ENTORN Ajuntament de Reus, 2018 Textos: Meritxell Omella Aznar Assessorament lingüístic: Gema Moraleda Fotografies: Rafael López-Monné, Ajuntament de Reus Plànols cartogràfics: Editorial Piolet Disseny i maquetació: Ovni comunicació visual Impressió: Arts Gràfiques Rabassa Dipòsit legal: T 1219-2018 Pròleg RUTES PER REUS I EL SEU ENTORN L’Stéphane Brosse, un dels millors alpinistes d’aquest segle, deia que ser lliure és poder triar 6 Presentació el teu propi camí en cada moment. Com a aficio- nat a l'excursionisme i a l'alpinisme, fundador de 8 Recomanacions l’Agrupament Escolta i Guia Ben Enllà i amant de RUTES URBANES la natura sempre he tingut la necessitat de conèi- xer nous camins, rutes i indrets tan de l’entorn 10 R01 - Passeig de ronda més proper com de llunyans. És per aquest motiu que des de la Regidoria de Medi Ambient hem 12 R02 - De Misericòrdia a Castellvell volgut editar una guia que té com a objectiu donar a conèixer 14 R03 - Parc dels Capellans els camins del nostre terme municipal, actualitzar la guia itine- raris rurals anterior i també d’ampliar el coneixement global del 16 R04 - La Pastoreta territori que ens envolta. 18 R05 - La gran volta a Reus En una sola publicació s’integren les rutes saludables urbanes, 20 R06 - Parc de Sant Jordi Rutes Reus, recentment creades i itineraris de curta, mitja i llarga distància i de diferent dificultat que ens apropen a peu o en 22 R07 - Mas Iglesias bicicleta als pobles i paisatges del nostre entorn. ITINERARIS RURALS Dins la guia i grafiades en el plànol que l’acompanya, trobem ru- 24 R08 - De barranc en barranc tes circulars que arriben fins als peus de la Mussara, a la Miranda de Puigcerver i la baronia d’Escornalbou, paisatges de l’oli que 28 R09 - Pels Cinc Camins van impressionar a Joan Miró, recorreguts per terres d’avellana i un recorregut fins a la talaia per excel·lència que és el Puig 32 R10 - Pel camí dels Morts i de la Pedra Estela d’en Cama.
    [Show full text]