DESCOBRIM ELS CAMINS I EL TERME DE

De Reus a Castellvell. Sortim de Reus direcció a Castellvell i, en començar, caminem pel voral de la carretera. Passada la casa Espinós dels coets, girem a mà dreta pel carrer . A mig carrer agafem el camí Antic de Castellvell que traspassa les vies del tren per sobre un pont. Seguidament, veiem a mà dreta l’estació transformadora de Fecsa/Endesa que dóna servei a la ciutat de Reus i rodalies. Per sobre un pont antic de pedra traspassem el profund barranc de Calderons, on hi podem observar una gran frondositat d’arbres. Tot seguit, l’antic camí s’apregona fins desembocar a la urbanització del Pinar. Aquí continuem per l’avinguda de les Torres, ja per una trama urbana, i entrem al terme de Castellvell pel vell camí de la Mineta, avui dia totalment desdibuixat per culpa de nous carrers que darrerament s’han obert a la zona. Ja al poble, ascendim fins a l’ermita de Santa Anna.

L'ermita de Santa Anna és una ermita situada al cim del turó de Santa Anna, el punt més alt del poble de Castellvell del Camp (però no pas el més alt del terme). Es va construir el 1424 per acord dels Jurats i el Consell de Reus, i el bisbe Dalmau de Mur li va concedir indulgències. Va servir com hospital d’empestats el segle XVI i l'ermità va actuar com infermer; a la guerra del Francès va ser destruïda en part; a la primera guerra carlina, es va convertir en fortí dels carlins, fins que el cap lliberal Manso els va foragitar el setembre de 1827. Va ser restaurada el 1852, i és el lloc on molts castellvellencs celebren el matrimoni.

De Castellvell als Cinc Camins Baixem de l’ermita seguint cap a ponent i fem cap al camí que remunta fins al coll del Perelló (i també va al Salt i a la riera de Salvià o barranc de l’Aigua Sana). Poc després deixem aquest camí per agafar, a mà esquerra, el camí de les Planes del Puig, o de . En els marges dels conreus podem trobar molta diversitat de plantes herbàcies, que a la primavera fan una preciosa florida com les roselles (Papaver rhoeas), la borratja (Borago officinalis), diverses espècies de cards, els conillets (Antirrinhum majus), el plantatge (Plantago sp.), gramínies com la civada borda (avena sterilis), el fonoll (Phoeniculum vulgare), la malva (Lavatera cretica), les lletereses (Euphorbia sp.), el lletsó (Sonchus arvensis), la corretjola (Convolvulus sp.), les bossetes de pastor (Capsella bursa-pastoris), o la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides). En el límit dels termes de Reus i Castellvell conflueixen el camí del Puig i el de la Pedrera de Coubi (o del Còbic) que puja de Reus. Des d’aquest lloc on ens trobem podem tenir vistes àmplies de la ciutat de Reus i altres poblacions veïnes, així com del mar i les muntanyes a ponent del Camp de .

Si seguíssim pel camí del Puig passaríem per davant de l’antiga pedrera i, en una cruïlla, podríem anar fins al camí del Mig. En aquesta zona hi ha una extensa pineda de pi blanc (Pinus halepensis) on s’hi poden observar tudons (Columba Palumbus), tórtores (Streptopelia turtur), mallerengues (Parus sp.) gaigs (Garrulus glandarius) a més d’algun esquirol (Scirus vulgaris). Tot i que no es troba al terme de Reus, la pedrera del Coubi és molt popular entre els reusencs i reusenques com un dels elements més característics del paisatge d’aquestes contrades. Algun tram del camí de la Pedrera del Coubi per on nosaltres baixem presenta característiques de camí semifondo i és prou ample. Els paisatges de conreus d’oliveres, ametllers i avellaners dominen el paisatge a l’entorn del camí. Arribem a la cruïlla dels Cinc Camins, des d’on continuem gaudint d’unes magnífiques vistes de bona part del Camp de Tarragona i de les muntanyes de ponent.

Dels Cinc Camins a Reus Al lloc conegut com “els Cinc Camins” conflueixen el camí del Mig (que arriba fins a la riera de Salvià), el camí de la Drecera (que va a Maspujols), el camí dels Cinc Camins a Castellvell, el camí dels Cinc Camins que segueix cap a ponent i enllaça amb altres camins, i, finalment, el camí de la Pedrera del Coubi, que baixa fins a Reus. Del camí del Mig en destaquen els marges de pedra en sec que es troben als vessants del camí, i que conformen unes terrasses agrícoles força interessants. Els murs de pedra seca són constituïts únicament per pedres, sense cap material que les uneixi. Les pedres provenen del desempedregat dels camps. La seva funció és per a anivellar els camps, delimitar propietats, salvaguardar de l’erosió els terrenys i, al mateix temps, donar sortida a les pedres que dificultaven el conreu de la terra.

Seguint direcció sud cap a Reus, pel camí de la Pedrera del Coubi, veiem una gran bassa de regulació per als regants de l’aigua del pantà de . A continuació trobem un camí travesser que és el camí de a Castellvell, i que nosaltres no agafarem. Uns metres més endavant, deixem el camí de la Pedrera del Coubi per seguir, a mà dreta, el camí del Pere Mata que ens durà fins a la Boca de la Mina, davant mateix del conegut sanatori i de la planta potabilitzadora d’aigües de Reus.

L’Institut Pere Mata és un dels edificis més destacats del Modernisme a Reus, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. La seva construcció va començar l’any 1898, fet que marcaria l’inici de la brillant etapa de l’arquitectura modernista que va viure la ciutat de Reus. Construït seguint l’esquema de conjunt de pavellons, fou el precedent de l’hospital de Sant Pau de Barcelona, i en l’actualitat està considerat una de les joies del Modernisme. El pavelló dels Distingits és, per la seva riquesa ornamental, el de més alt valor artístic de tot el conjunt hospitalari. És l’únic pavelló que es pot visitar i en ell es realitzen diferents actes culturals.

La Boca de la Mina és el punt on sorgeix la mina de Monterols, mina de gran importància per a abastir d’aigua a la ciutat de Reus ja des del segle XVII. D’antuvi, Reus sempre ha hagut de superar importants dificultats per aconseguir l’aigua per beure, per a desenvolupar les activitats productives o per a regar els seus camps i, al llarg dels anys, el proveïment d’aigua a la ciutat no va ser una feina fàcil. Actualment, la mina continua activa complint amb la seva missió primordial, i encara avui és una font d’aigua força rellevant ja que l’aigua d’aquesta mina suposa entre el 10 i el 25% de l’aigua injectada a la xarxa de la ciutat. Per altra banda, la Boca de la Mina és un referent ciutadà, un indret lligat a l’imaginari col·lectiu dels reusencs on, en un moment o altre, s’hi ha anat a passar l’estona, a passejar, a beure aigua i a gaudir del temps d’oci.

Al començament del segle XX a l’ombra del passeig era habitual trobar-hi la senyora Maria, que venia paperines d’anissos acompanyats d’un bon got d’aigua fresca de la font.

Per arribar a Reus només ens cal seguir la traça arbrada del popular passeig de la Boca de la Mina. L’alineació de plataners (Platanus x hybrida) a banda i banda és la característica més destacable d’aquest passeig. Al seu voltant també hi trobarem diversos masos, com el mas Llopis, el mas Creus o el mas Navàs, aquest últim dissenyat per l’arquitecte local Pere Caselles i Tarrats. el Molí de la Vila és un element destacat d’aquest darrer tram del recorregut. Es troba a llevant del passeig de la Boca de la Mina i es pot identificar fàcilment a partir de la fumera helicoïdal que avui dia encara es conserva. Abans d’arribar a l’avinguda del Comerç encara trobem, a mà esquerra, la font del Lleó, just després de travessar el barranc de la Font dels Capellans. Finalment, entrem a Reus vorejant les cases del barri Gaudí.