| F R a G M E N T S |

|Fragments| MUA. MUSEU DE LA UNIVERSITAT D’ALACANT EXPOSICIÓ:

PATRONAT COMISSARIS: Glòria Picazo Calvo PRESIDENT: Rafael Tous i Giner D. SALVADOR ORDÓÑEZ DELGADO Rector Magnífic de la Universitat d’Alacant COORDINACIÓ MUA: |Fragments| Aramis Enrique López Juan VICEPRESIDENTS: José Luis Martínez Meseguer D. JOSÉ CARLOS ROVIRA SOLER Excmo. Vice-rector d’Extensió Universitària COORDINACIÓ COL·LECCIÓ RAFAEL TOUS D'ART CONTEMPORANI: Proposta per a una Col.lecció de Fotografia Contemporània D. ANTONIO RAMOS HIDALGO Gerardo Peral Peral Director del Museu de la Universitat d’Alacant Col.lecció Rafael Tous d’Art Contemporani DISENY DEL MUNTATGE: SECRETARI: Bernabé Gómez Moreno D. GABINO PONCE HERRERO José David Alpañez Serrano Director del Secretariat de Cultura Remedios Navarro Mondéjar Museu de la Universitat d’Alacant [M U A ] VOCALS: Juan Manuel Bonet Planes CATÀLEG: Juan Ángel Blasco Carrascosa 8 novembre 2001 - 23 febrer 2002 Arcadio Blasco Pastor EDICIÓ: Daniel Canogar Mckenzie José Luis Martínez Meseguer Andrés Carretero Pérez Román de la Calle de la Calle COORDINACIÓ: José Díaz Azorín Aramis Enrique López Juan Emilio Feliu García Ángela García Blanco DISENY Y MAQUETACIÓ: Claudia Giannetti Bernabé Gómez Moreno José Ramón Giner Mallol Mauro Hernández Pérez TRADUCCIÓ: Gaspar Jaén i Urban Societat de Relacions Internacionals de la UA José Antonio Martínez Bernicola Secretariat de Promoció del Valencià de la UA Carlos Mateo Martínez Cecilia García Díaz Miquel Molins i Nubiola Josep Vicent Monzó Huertas AGRAÏMENTS: Alfredo Payá Benedito El Museu de la Universitat d’Alacant vol expresar el seu agraïment a Kevin Clark Power totes les persones i entitats que han colaborat en la realització Roberto Velázquez Martín d´esta exposició, en especial a José David Alpañez Serrano, Cecilia García Díaz, Sofía Martín Escribano, Remedios Navarro Mondéjar, Juan Javier Romero Vera, Stefano Beltrán Bonella, Víctor Manuel López, Javier Mora Guijarro y Graciela del Rocío Salazar Díaz.

Ací mateix, agraïr al CENTRE CULTURAL CASA DEL CORDÓN, baix el patrocini de lÓbra Social de la Caixa de Estalvis de Burgos i a la SALA AMÓS SALVADOR amb el recolzament de Cultural Rioja (programa de difusió cultural patrocinat pel Govern de La Rioja, el Ajuntament de Logroño i Ibercaja) pel seu inestimable col.labora- ció per a lélaboració déste catàleg.

2 |Fragments| |Fragments|

Proposta per a una Col.lecció de Fotografia Contemporània

El Museu de la Universitat d'Alacant vol donar les gràcies a Rafael Tous i Giner per aquesta magnífica mostra, per creure en el projecte que significa el MUA, per a donar la oportunitat de que aquesta exposició esdevinga un referent cultural en el entorn de la Universitat.

Estem convençuts que tant els estudiants com la resta de les persones que s'apropen al Museu, gaudiran d'un art pròxim, un art avantguardista i seriós, fruit de una tasca col.lecionista que mostra la capacitat creativa de Rafael Tous.

Museu de la Universitat d'Alacant | F r a g m e n t s |

Proposta per a una Col.lecció de Fotografia Contemporània | F r a g m e n t s | Col.lecció Rafael Tous contemporani d’Art LA COL·LECCIÓ RAFAEL TOUS D'ART CONTEMPORANI José Luis Martínez Meseguer

LA COL·LECCIÓ RAFAEL TOUS D'ART CONTEMPORANI possessió de l'obra o la passió per l'art, constituïxen el artistes– el que ha fet de la seua col·lecció hete- José Luis Martínez Meseguer complex terreny de l'art, de major complicació si del rogènia però amb uns interessos molt determinats. que parlem és d'art contemporani. Per al col·leccionista d'art contemporani, és fonamental en la confi- El seu vincle actual amb Bàrbara Held, música con- guració de la seua col·lecció la relació directa amb temporània de brillant carrera internacional, li ha els artistes i les relacions personals que estableix en conduït a endinsar-se i a dedicar també una part el món artístic. dels seus interessos a l'experimental en la música, organitzant la Setmana de Música Experimental Entre les moltes possibilitats d'entendre el col·leccio- –que també comparteix generosament amb el nisme, potser la més significativa és la que reuneix Museu de la Universitat d'Alacant– i a promoure una col·lecció des d'un punt de vista personal –per exposicions –instal·lacions sonores, etc.–, així com plaer solitari i personal– o en l'altre extrem, la que es cursos i tallers sobre el tema. constituïx per a obtindre un reconeixement social, o bé per prestigi personal o per incidir culturalment en Hem de mencionar també i a col·lació amb el que l'entorn, o ambdós. La majoria dels col·leccionistes s'ha dit anteriorment, la relació que Rafael Tous –els que el fan per passió i no per inversió– constituï- manté amb el context artístic de Barcelona i la seua xen la seua col·lecció com un projecte o aventura tasca de promotor, com a president que és, de personal –un particular viatge a Ítaca– amb motiva- Metrònom, Fundació Rafael Tous d’Art cions molt íntimes. Hi ha també, no l'oblidem, una Contemporani, magnífic espacio per a l'art situat en apropiació en el col·leccionar. En la seua incapaci- el número 9 el carrer Fusina enfront l'antic mercat tat creadora, el col·leccionista s'apròpia del geni del Born –huí en remodelació per a nous usos com creador i de l'obra de l'artista, elaborant un segon a biblioteca– en el barceloní barri de La Ribera, en grau amb les obres concebudes per altres però el veïnat d'altres espais emblemàtics per a la cultu- Rafael Tous i Giner, el meu volgut amic, és en el sen- d'Alacant, el MUÁ –com a ell li agrada dir– exposara amb les que s'identifica. L'exclusivitat de les diferents ra a Barcelona: la futura biblioteca i la Facultat de tit “machadiano” un home bo, però a diferència del una selecció de la Col·lecció Rafael Tous d’Art possessions respecte a una obra creativa, més enllà Belles Arts de la Universitat Pompeu Fabra, ubicada poeta, que sempre va lleuger d'equipatge, a Rafael Contemporani, constituïda més de 1.500 fotografies de la necessitat privada, egocèntrica i personal del en unes instal·lacions cedides per l'Estació de Tous li agrada col·leccionar. I quan dic açò, pense contemporànies, que la convertixen en una de les col·leccionista, també pot conduïr al desig de for- França, amb les que constituirà un enriquidor trian- que hauria d'ampliar-se la dita accepció en els dic- grans col·leccions de fotografia a Espanya, al costat mar part d'una col·lectivitat cultural, penetrant en gle cultural. cionaris, perquè cal especificar que Rafael col·lec- de la col·lecció Ordoñez-Falcón de San Sebastian, ella i combinant el paper de col·leccionista amb el ciona d'una manera intensa i amb gran passió: lli- depositada en l'Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) de dinamitzador i mecenes. Metrònom comença en 1980 quan Rafael Tous bres d'artista, pintura, fotografia, instal·lacions, llibres i que en breu anirà definitivament al Museu d’Art decideix obrir el seu propi espai expositiu, assessorat i documents d'art (més de 250.000), de viatges, de Contemporani de Barcelona (MACBA), i la col·lecció Tornant a Rafael Tous, i aplicant-li tot el que s'ha dit pels seus amics artistes Joan Rabascall, Steva naturalesa, de cuina, aucas, targetes postals, Cualladó. anteriorment, en mig els setanta s'inicia amb Tenades, Francesc Abad, Pere Noguera, Josep còmics, pel·lícules en vídeo i vídeo art (entorn a Carmen Godia en el col·leccionisme, bàsicament María Joan Rosa i la crítica Glòria Picazo. Espacio 3.000), antigues màquines per a vóre velles fotogra- El perfil del col·leccionista tipus és molt difícil de pre- amb pintura i dibujo impressionista català. I ja finals que funciona sense les imposicions a que, en teoria, fies estereoscòpicas (de les que té uns 1.000 vidres), cisar. Els aspectes socioartístics de l'art s'han estudiat dels setanta, al costat d'Isabel de Pedro, s'inicia com es deuen les institucions públiques culturals, i este música… açò que jo sàpia i haja vist. Però sobretot, en moltes ocasions. Les motivacions del col·leccio- a col·leccionista de pintura catalana i espanyola impuls ha permés recòrrer la trajectòria artística de el que cultiva i mima són els amics. nista i els avantatges que aconsegueix és una cosa del moment, ampliant posteriorment a propostes la ciutat de Barcelona durant més de dos dècades, que es vincula estretament a una història personal. més arriscades –mitjans alternatius– acostant-se a amb una activitat considerada un temps al marge Açò últim, característica del seu bon caràcter, és el El que es persegueix d'alguna manera és el desig de l'activitat artística de la Barcelona més experimental, de l'oficialitat artística, i promoguda no sols per insti- que ha fet possible portar la seua col·lecció al ser classificat d'inclassificable, encoratjant una pas- agrupada tota la col·lecció amb el nom de tucions públiques o privades sinó també per galeries Museu de la Universitat d'Alacant, perquè la seua sió possessiva, de participació en un joc de riscos Conceptes. Des d'este moment la seua actitud comercials. Així les exposicions li van permetre l'ad- generositat i el concepte tan inequívocament socia- amb les seues pèrdues i guanys, tant des del punt col·leccionista ha travessat per moltes de les carac- quisició d'obres, que amb el temps han esdevingut litzador de posar les seues col·leccions a l'abast del de vista econòmic i social com cultural. Este afany, terístiques fases que véiem –passió, hobby, lucre, peces fonamentals de la col·lecció. Per citar algu- públic, han permés que el Museu de la Universitat junt amb altres aspectes com el descobriment, la 10 risc, subjectivitat, devoció para amb determinats nes les 21 fotografies en blanc i negre de Carlos 11 LA COL·LECCIÓ RAFAEL TOUS D'ART CONTEMPORANI José Luis Martínez Meseguer

Pazos de la sèrie Voy a hacer de mi una estrella tat de Barcelona, en 1.993, 1.994, 1.996 i a amb catorze artistes catalans que havien treballat Marc Viaplana, Marcel Pey, Jorge Ribalta, Andrés (1976), i les instal·lacions Oikonomos (1989) de Granollers en el 2.000 i en una ocasió fora de des de finals dels setanta fins llavors en els anome- Serrano, Cindy Sherman, Laurie Simmons, Valentín Francesc Torres o Analogies (1991) de Francesc Catalunya, en San Sebastian, a l´any 1.996. nats mitjans alternatius: Francesc Abad, Eugenia Vallhonrat, Erich Weiss y Fred Wilson. Abad. Enguany 2.001, al que Rafael Tous s'ha proposat Balcells, Jordi Benito, Àngel Jové, Antoni Miralda, Fina com a repte promoure la itinerància i difusió de la Miralles, Pere Noguera, Carlos Pazos, Carles Pujol, El Museu de Granollers, de 9 de març al 23 d'abril de Metrònom es va convertir així en nucli d'activitats seua col·lecció, ha sigut exposada a Burgos, Joan Rabascall, Àngels Ribé, Benet Rossell, Francesc 2.000, va acollir la sèptima entrega de Fragments, entorn a l'art contemporani, al marge del circuït Logronyo i ara ací a Alacant, exposició que estàvem Torres y Jaume Xifra. Tots ells pioners a Espanya de que presentava els treballs de la jove generació de comercial, i en nova via per a ampliar la col·lecció preparant des de fa un any. Tot això ha quedat ben dits mitjans treballant en paral·lel als artistes estran- fotògrafes seleccionades: Ana Busto, Joana Cera, i el centre de documentació, decisiu pel seu inter- documentat en els quasi esgotats huit catàlegs que gers. Obres de diferents anys que permetien vóre l'e- Esther Ibarrola, Anna Malagrida, Julia Montilla, (1) canvi de publicacions. El crític Aleixandre Civici va ens han precedit . Al 2002, té previst inaugurar al volució i continuïtat d'este art. La dificultat d'estos Paloma Navares, Vanesa Pey, Eulàlia Valldosera i dir en l'obertura del centre: “Ha nascut un espai febrer una gran exposició del seu fons d'art concep- artistes per a exposar les seues obres –poc o res Mayte Vieta. social per a l'art”. tual en el nou espai de la Tecla Sala, en L’Hospitalet enteses–, la precarietat dels mitjans que disposaven de Llobregat (Barcelona) i al maig una nova exhibi- i la dispersió d'alguns d'ells fóra del nostre país (París El Centre Cultural Casa del Cordó, amb el patrocini A Rafael Tous li agrada que li consideren col·leccio- ció de Fragments en el Museu de Màlaga. i Nova York, sobretot) va provocar les col·laboracions de l'obra Social Caixa de Burgos, del 3 de maig al nista inclassificable que pasa per actituds racionals i entre ells: petites publicacions efímeres, manifestos, 28 de juny de 2.001, i la Sala Amós Salvador gràcies també per altres afectives i irracionals, en les que La primera exposició va reunir, al Museu d’Art de pel·lícules i sobretot molta, molta il·lusió en el que a Cultural Rioja (programa de difusió cultural patro- combina el descobriment –curiós, li interessa tot el Girona, del 18 de desembre de 1992 al 14 de març feien. cinat pel Govern de La Rioja, l'Ajuntament de que té al seu voltant, humanista a la maniera renai- de 1993, una sèrie d'obres de diversos fotògrafs Logronyo i Ibercaja), del 19 de juliol al 2 de setem- xentista–, el mer plaer d'adquirir, la passió possessi- –nacionals i estrangers– i algunes peces d'artistes De nou en l'Espai Balmes 21 de la Universitat de bre de 2.001 acollien respectivament l'octava i va, el plaer de contemplar la seua col·lecció, d'es- catalans conceptuals davall el tema comú del viat- Barcelona, del 24 de febrer al 30 de març de 1.994 novena eixida dels fons de Rafael Tous a l'exterior. En tudiar-la, catalogar-la i ordenar-la, de temps en ge. Amb obres de Francesc Abad, Christiaan es va celebrar la quarta exposició de Fragments, esta ocasió entorn de la fotografia que implica un temps rebutjar o recuperar parts de la mateixa. Bastiaans, Heinz Cibulka, Jordi Colomer, Luis amb la naturalesa morta com a comú denomina- treball de preparació per part de l'artista, una tea- Activitat que realitza personalment, perquè la Contreras, Silvie y Cherif Defraoui, Carles Fargas, dor i amb la participació de Francesc Abad, Ana tralitat o seqüència cinematogràfica, amb les sèries col·lecció és, en certa manera, una projecció del Joan Fontcuberta, Duane Michals, Leonel Moura, Busto, Toni Catany, Koldo Chamorro, Jessica de 24 artistes: Paul Blanca, Jordi Colomer, Roland seu alter ego. Antoni Muntadas, Ana Navarrete, Pere Noguera, Ana Crawford, Manel Esclusa, Joan Fontcuberta, Cristina Fischer, David Hilliard, Noritoshi Hirakawa, Dale Teresa Ortega, Mabel Palacín y Marc Viaplana, García Rodero, Ricardo Gómez Pérez, Fernando Kistermaker, Anna Malagrida, Tracey Moffatt, Julia Des de 1995 ha col·leccionat quasi exclusivament Marcel Pey, Jorge Ribalta, Andrés Serrano, Cindy Herraez, Marcelo Isarrualde, Pere Noguera, Ulrike Montilla, Paloma Navares, Mabel Palacín i Marc fotografia, i els motius que li porten a preferir el mitjà Sherman, Francesc Torres, Juan Urrios, Juanito Ottinger, Ouka Lele, Marcel Pey, Jorge Ribalta, Viaplana, Marcel Pey, Jorge Ribalta, Íñigo Royo, fotogràfic es basen en la comunicació aconsegui- Wadhwani, William Wegman y Georges Woodman. Leopold Samsó, Laurie Simmons, Ruth Thorne Andrés Serrano, Cindy Sherman, Laurie Simmons, da entre el fotògraf, la càmera i allò que s'ha foto- Thonsen, Juanito Wadhwani y Joel-Peter Witkin. Claudia Terstappen, Eulàlia Valldosera, Javier grafiat, comunicació real entre tot això, equiparable La segona mostra va ser presentada en l'Espai Vallhonrat, Valentín Vallhonrat, Maite Vieta, Joel-Peter a la del cine o a la del vídeo, basada en la imme- Balmes 21 de la Universitat de Barcelona, del 8 de Coproduïda pel Museu D’Art Contemporani de Witkin i Fred Wilson. diatesa, en l'instant. Li interessa la fotografia que es juny al 10 de juliol de 1993, sobre el tema del nu en Barcelona (MACBA), del 15 de març al 26 de maig realitza a través d'una representació, com una la fotografia. Els artistes eren Paul Blanca, Ana Busto, de 1.996 i en Donostia-San Sebastián, en la Sala seqüència, en molts casos quasi cinematogràfica i, Javier Díaz, María Espeus, Evergon, Ricardo Gómez d'Exposicions del Koldo Mitxelena Kulturunea, del 31 En el MUA –en la desena aparició pública de narrativament, quasi també conceptual. Pérez, Juan Hidalgo, Marcelo Isarrualde, Shannon d'octubre de 1.996 al 4 de gener de 1.997, es va Fragments– anem a exposar la que fins ara és la Kennedy, Duane Michals, John L. Murphy, Ana Teresa realitzar la quinta i sexta aparició pública de major selecció de la dita col·lecció, 180 títols, com- Ortega, Pablo Pérez Mínguez, Stevie Rexroth, Mireia Fragments, amb un quint catàleg comú en èuscar, postos per més de 350 peces, que comprenen 48 Fragments és el títol amb el qual s'han presentat una Sentís, Laurie Simmons, Javier Vallhonrat, Juanito i castellà, que exposava el treball de 16 fotògrafs –a figures de la fotografia nacional i internacional: Paul sèrie d'exposicions dels fons de la Col·lecció Rafael Wadhwani y Joel-Peter Witkin. excepció de Francesc Abad artista conceptual que Blanca, Jordi Colomer, Roland Fischer, David Hilliard, Tous d’Art Contemporani. Fons que no s'han prodigat usa la fotografia com a part de la seua obra o Lewis Noritoshi Hirakawa, Dale Kistermaker, Anna tot el que Rafael Tous desitjaria. Amb està seran deu deSoto que normalment crea instal·lacions– amb un Malagrida, Tracey Moffatt, Julia Montilla, Paloma les vegades que s'han exhibit públicament una míni- L'Ajuntament de Barcelona, al Palau de la Virreina, fil conductor de tipus narratiu (un principi i un fi, com Navares, Mabel Palacín y Marc Viaplana, Marcel ma part dels fons de la col·lecció: la primera a del 8 de novembre de 1.993 al 2 de gener de en un relat cinematogràfic): Floro Azqueta, Paul Pey, Jorge Ribalta, Íñigo Royo, Andrés Serrano, Cindy

12 Girona en 1.992 i les següents, quasi totes en la ciu- 1.994, va realitzar la tercera exhibició de Fragments, Blanca, Ana Busto, Roland Fischer, Mabel Palacín y Sherman, Laurie Simmons, Claudia Terstappen, 13 LA COL·LECCIÓ RAFAEL TOUS D'ART CONTEMPORANI José Luis Martínez Meseguer

Eulàlia Valldosera, Javier Vallhonrat, Valentín Còrdova, en la seua epístola a Abu Hafs Ibn Burd vull Vallhonrat, Mayte Vieta, Joel-Peter Witkin y Fred dir-te que “no sea tu afecto fugaz rosa,/ porque es el Wilson. Ocupant tot l'espai expositiu del MUA (els seus mio arrayán perenne”. Gràcies per la teua generosi- 2.500 metres quadrats), hem disposat les tat i bonhomía. instal·lacions en la Sala Altamira, la fotografia entorn del cos en la Sala Sempere, les narracions (històries José Luis Martínez Meseguer visuals) en la Sala 365 i en la Sala Naias les fotogra- Octubre 2001 fies d'arquitectures.

És la primera vegada que molts d'estos artistes són exposats a Alacant. Una oportunitat única d'admirar una col·lecció particular d'estes característiques, i hem d'entendre ací particular en el seu sentit de privada –que no és de propietat o ús públics– i en el sentit de singular o individual, com contraposat a universal o general, doncs és una col·lecció que sor- gix del gust particular i personal de Rafael Tous.

La col·lecció diu molt d'ell, del seu caràcter medite- rrani (llum, color, humor –a vegades negre–), del seu interessos i curiositats culturals, de la seua sensibilitat i gustos artístics. Podria dir-se que la seua col·lecció, com si d'un artista es tractara, és el seu llegat artístic, doncs ha configurat des de la seua intel·ligència i sensibilitat una col·lecció que reflecteix la seua prò- pia personalitat i les tendències d'un període concret, el que ell mateix està vivint, per això el subtítol que acompanya sempre a les mostres de Fragments és proposta per a una col·lecció de fotografia contemporània.

Volgut Rafael, parafrasejant a Ibn Zaydun de

NOTES:

(1) FRAGMENTS. Proposta per a una col.lecció d’art actual I, Girona:Museu d’Art de Girona, 1.992. FRAGMENTS. Proposta per a una col.lec- ció d’art actual II, Barcelona:Balmes 21-Universitat de Barcelona, 1.993. FRAGMENTS. Proposta per a una col.lecció d’art actual III, Barcelona:Ajuntament de Barcelona, 1.993. FRAGMENTS. Proposta per a una col.lecció d’art actual IV, Barcelona:Balmes 21-Universitat de Barcelona, 1.994. FRAGMENTS. Propuesta para una colección de fotografía contemporánea. Colección Rafael Tous/PUSKETAK. Egungo argazkigintzaren bilduma baterako proposamena. Rafael Tous-en bilduma, Barcelona:Museu d’Art Contemporani de Barcelona-Kulturunea Koldo Mitxelena, 1.996. FRAGMENTS. Fotografes. Nova generació, Barcelona:Museu de Granollers, 2.000. FRAGMENTOS. Propuesta para una colec- ción de fotografía contemporánea. Colección Rafael Tous, Pamplona:Centro Cultural Casa del Cordón de Burgos, 2.001. FRAGMENTOS. Propuesta para una colección de fotografía contemporánea. Colección Rafael Tous, Pamplona:Sala Amós Salvador de Logroño, 2.001.

14 15 EL DESCONCERT DE LES IMATGES Glòria Picazo

EL DESCONCERT DE LES IMATGES Tot seguit, molts artistes començaren a reflexionar això menys importants, com en el cas del sentit de Glòria Picazo sobre les imatges fotogràfiques, enteses com a la mort que planejava en les propostes de Marc microrelats sorgits a partir de tota mena d’estratè- Viaplana i Mabel Palacín, o en la manera de copsar gies narratives, susceptibles d’oferir una veritat dife- l’entorn social en propostes aparentment tan diferent, capaces de construir i difondre ideologia i rents com puguin ser les de Txomin Badiola, David sobretot idònies per a qüestionar certeses, tant pel Hilliard, Alberto García Alix o Tracey Moffatt, i sense fet d’emmascarar com de desemmascarar una oblidar les diferents vies de provocació que podem realitat que, aparentment, no presenta dubtes. trobar en Noritoshi Hirakawa, Joel-PPeter Witkin, Paul Blanca o Valentín Vallhonrat, especialment en la En el context d’aquestes noves possibilitats que s’o- seva sèrie “Faces for love”. brien per a la fotografia, l’ésser humà, la seva identitat, però també la fisicitat del seu cos, esdevenen Però també d’aquelles micronarracions de què motiu constant d’anàlisi, un fet que seria un dels parlàvem quan al·ludíem a Warhol es podrien des- aspectes més significatius de les dues darreres prendre treballs que es preocupen de narrar situa- dècades. L’artista s’endinsa en la realitat a través de cions, sentiments i actituds que no solament afecten l’individu, del jo, del cos; indaga en les qüestions l’ésser humà com a protagonista indubtable referents al gènere; furga en els sentiments; admet d‘aquestes, sinó que també descriuen llocs, cons- la malaltia i la por en definitiva, s’apropia de foto- trueixen paisatges i revisen arquitectures a través de grafies o en fa com una via per materialitzar aques- la minuciosa dissecció que permet la imatge ta pulsió que ens impulsa a tractar de veure-hi més fotogràfica. I des d’aquesta posició narrativa, la i més. En aquesta línia, per què no situar Andy imatge fotogràfica se situa expressament en el llin- Warhol com un avançat en l’ús de la fotografia, un dar que separa una veracitat en aparença inqües- artista per a qui les més de 60.000 fotografies que se tionable i uns mecanismes de ficció que es despre- Des del moment en què Joseph-NNicéphore Niépce ducció del mitjà fotogràfic en els llenguatges artís- suposa que va realitzar, eren una manera d’observar nen de les múltiples lectures que amb certesa pot i Louis-JJacques Daguerre, a mitjan segle xix, promo- tics dominants s’ha imposat amb contundència i ha la realitat i qüestionar-la. Polaroids de personatges comportar una imatge fotogràfica. Unes possibilitats gueren els primers assaigs al voltant de la invenció assolit una difusió gairabé impensable fins a aquells famosos de Nova York, retrats i autoretrats de foto- narratives que artistes com Jeff Wall han relacionat de la fotografia, l’art s’hi ha relacionat insistentment, moments. Tot i amb això, per a arribar a aquesta maton, fotografies eròtiques d’aquells que freqüen- estretament amb les bases establertes pel cinema: de vegades amb recel i de vegades amb interès situació ha estat necessari que una sèrie d’artistes, taven la seva Factory i fotogrames d’algunes de les “La nostra experiència pictòrica del drama ha estat desmesurat, tant pel fet de considerar-la una nova sorgits al llarg de la dècada dels seixanta, intuïssin seves pel·lícules, composen aquesta mena d’incon- creada per la pintura, el dibuix, el gravat, etc. Però el eina a emprar com per veure-la com un procedi- les noves possibilitats que, en un principi, la càmera tinència fotogràfica que el caracteritzà i que obrí cinema, a diferència de les formes teatrals a les ment idoni per a qüestionar la mateixa aprehensió fotogràfica i, immediatament després, el cinema i el portes a generacions posteriors, en especial pel que quals s’aproxima, és una imatge en acció. El cine- de les imatges. Com a anècdota és curiós recordar vídeo, els hi oferien. fa als aspectes repetitius i mecànics de les imatges, ma ha sintetitzat les funcions de la pintura i del tea- que, conjuntament amb d’altres pintors, Jean- a la immediatesa que li proporcionava la Polaroid, a tre sobre les bases tècniques de la reproducció Auguste Ingres va signar una petició dirigida al En el marc d’una relació controvertida, perquè l’apropiació d’imatges de premsa, a les relacions fotogràfica. Així en aquesta síntesi els mecanismes Govern francès, per tal que la fotografia fos prohibi- durant molt de temps la càmera fotogràfica es veia amb la publicitat o bé en considerar les quatre ins- de la fotografia han estat investits d’un significat da en veure-hi una competència il·lícita. tan sols com una prolongació del pinzel o bé senzi- tantànies del fotomaton com un intent de microna- enorme, un significat sempre actual”. (2) Contràriament, Edgar Degas fou un apassionat de la llament perquè s’entenia la fotografia com un instru- rració. fotografia i sovint pintà a partir d’imatges fotogràfi- ment idoni per a portar a terme un procés de treball, En aquest sentit, el treball més proper als comenta- ques, però potser la seva gran aportació, com ens al llarg de la dècada dels seixanta començaren a De posicions com aquesta, i de totes les aporta- ris de Jeff Wall present en aquesta mostra és la sèrie diu Paul Valéry, va ser “conferir a la instantània, en obrir-se noves possibilitats per a la imatge fotogràfi- cions del moviment conceptual d’aquella mateixa “Something more” de Tracey Moffatt, en la qual pacient meditació, una qualitat de duració”. (1) Des ca, no sols com a mer registre de l’experiència època, es desprèn el treball d’artistes presents en cada imatge esdevé un fragment d’una narració, d’aleshores aquests estrets lligams han sofert tota humana i del seu entorn, sinó per la seva capacitat aquesta exposició, com per exemple Marcel Pey si d’un “drama fotogràfic”, com ella mateixa ens diu, mena d’encontres i desencontres, no tan sols artís- narrativa. ens fixem en l’ús de la Polaroid i en l’apropiació d’i- que l’espectador es veu obligat a reconstruir, cons- tics, sinó també de difusió i recepció, fins a arribar a matges, però també en d’altres treballs per als quals cient que l’artista ens proposa una història en la qual la dècada dels vuitanta, en què finalment la intro- 16 les reminiscències són menys directes, però no per els fets s’acumulen, també en aquesta ocasió, 17 EL DESCONCERT DE LES IMATGES Glòria Picazo

jugant alhora amb obvietats i amb incerteses. És hagi de sortir pels seus propis mitjans, i és en aques- de plantejaments que ha assolit la imatge fotogràfi- aleshores quan la imatge fotogràfica actua com un ta sortida on l’espectador crea les seves pròpies ca en l’actualitat. Un fet que no solament concer- fet irremeiable, com quelcom irrepetible, i fixa eines i realitza un acte creatiu del qual l’obra no neix la construcció i la recepció de les imatges, sinó aquells moments amb una aparent credibilitat, seria sinó la provocació i el catalitzador de l’opera- que també afecta la naturalesa del suport fotogrà- només qüestionada perquè sabem perfectament ció”. (5) En el cas de Mabel Palacín i Marc Viaplana, fic, que tant ha estat qüestionada al llarg de les que ens estem movent en el terreny de la ficció. el personatge és fotografiat mentre comença a dues darreres dècades, i així l’ampliació de formats, desaparèixer, i és en aquest mateix moment que la serialització, l’apropiació d’imatges, les noves D’altres propostes, però, s’instal·len obertament en la apareix el lloc en el qual es troba, en aquesta possibilitats que ofereix la càmera digital, etc. són trama de la ficció i construeixen tota mena d’histò- oscil·lació és on el treball assoleix la seva capacitat recursos posats al servei d’uns discursos fotogràfics ries. En el cas de Laurie Simmons, per exemple, les de comunicar històries. que s’han consolidat a bastament en aquests seves escenes es referien especialment a vindica- darrers temps. Però cal recordar que, com deia cions feministes, com ho va assenyalar Dan Les estratègies narratives possibles a través de la recentment Daniel Canogar, un dels artistes presents Cameron: “Les populars fotografies de nines arre- imatge fotogràfica són tantes com tants possibles en aquesta exposició, la infinita manipulació que glant la casa, anant de vacances o tirant-se a la pis- creadors hi ha. Tant si la imatge es fonamenta en la permet el tractament digital de la imatge i el dis- cina toquen el tema del substitut o del doble, en un seva total versemblança com si cerca a propòsit la tanciament amb el referent, demana una total escenari que realment demana a crits la interpreta- confusió de la mirada, les fotografies resultants redefinició del mitjà: “Presiento que los gérmenes de ció psicoanalítica del tipus més revisionista. creen ficcions i la qüestió d’allò vertader o d’allò fic- lo que será el medio fotográfico en el futuro no se Contemplades com a un tot, són també autoretrats, tici fluctua constantment, fins que finalment acaba encuentran actualmente en las salas de arte, sino per poders, de l’artista com a dona adulta sofistica- posant en entredit la força de l’evidència. Però com en territorios sociales, como la publicidad, la publi- da de final del segle xx, recordant com se li anà hem vist, no solament és el cos humà, el jo i l’altre, cación electrónica en Internet o el laboratorio de conformant la consciència mitjançant les joguines objecte a fotografiar que alhora esdevé protagonis- diagnóstico médico, espacios que están forzando a clarament mancades, en una relació ben definida, ta de possibles històries, sinó que, com deien la fotografía a reinventarse, y sobre todo, a conta- de símbols, cosa que porta a plantejar el problema Palacín i Viaplana, aquest pot existir en funció d’un minarse socialmente, como siempre ha hecho”. (6) de l’opressió social de la dona”. (3) Un altre tipus de lloc, però també pot arribar a fondre’s per deixar tot narració –també amb certes ressonàncies cinema- el protagonisme a l’escenari, sigui paisatge o arqui- Glòria Picazo togràfiques– seria la que desenvolupa Jordi tectura. Escenaris reals, que arrosseguen el pes de Octubre 2001 Colomer en les seves darreres videoinstal·lacions, la història, com en el cas de Media Sites, Media com ara Simo (1998) i que ell mateix descriu en els Monuments de Muntadas, sobre Washington i termes següents: “En els meus darrers vídeos, la aquells llocs que conserven la memòria d’un passat manipulació d’objectes, les accions dels personat- violent de la ciutat; o bé escenaris imaginats i cons- ges, Simo, Eldorado, Pianito, que obren calaixos, truïts, pels quals transiten tota mena d’històries, com empenyen caixes, mengen confitura, constitueixen en Ana Busto, Jordi Colomer o Laurie Simmons; o bé una forma de llenguatge. Perquè el temps hi intervé, escenaris reals, privats, aliens..., en els quals l’objec- com en el llenguatge parlat. I és un llenguatge molt tiu de la càmera esdevé un ull de voyeur que escor- precís el que parlen els personatges, però molt difí- colla amb deteniment la intimitat i fins i tot ens fa cil de traduir. És el que jo he anomenat una escultu- sentir un pèl intrusos, com succedeix amb Dale

ra dilatada en el temps”. (4) També Txomin Badiola, Kistermaker i la seva sèrie “The Village” o aquells NOTES: en parlar dels seus treballs a base d’objectes i foto- escenaris de culte que Claudia Terstappen ha reunit grafies, els anomena històries-instal·lacions i els situa en la sèrie “Cruz del Romero” i que ens evoquen (1) STELZER, OTTO: Arte y Fotografía. Contactos, influencias y efectos. Barcelona: Gustavo Gili, 1981, pàg. 127. en un territori híbrid pel qual, en l’actualitat, no sola- costums i creences de protagonistes absents en les (2) BARENTS, ELS: “Interview de Jeff Wall” a Jeff Wall. Villeurbanne: Le Nouveau Musée, 1988, pàg. 8. (3 ) CAMERON, DAN: “A manca de persuasió” a To Be and Not to Be. Barcelona: Centre d’Art Santa Mònica, 1990, pàg. 136. ment transita l’art, sinó també la publicitat, la moda, imatges. (4) BREA, JOSÉ LUIS: “Blindness and insight. Un entretien avec Jordi Colomer à propos de Eldorado” a Produit d’entretiens, núm. 0, estiu 1999. el cinema, la televisió, la cibercultura, etc., en un (5) ERASO, MIREN: “Txomin Badiola, el otro, el mismo” a Zehar, San Sebastián, núm. 35, 1997, pàg. 4-7. intent, com ell mateix confessa, de situar l’art entre Així doncs, el cos, la narració i l’escenari són els (6) CANOGAR, DANIEL: “Nostalgia” a Babelia suplement de El País, 9 de juny de 2001, pàg. 26. l’alta i la baixa cultura i, en conseqüència, “de cap- temes que articulen aquesta exposició, i que cal no

18 turar l’espectador i introduir-lo en un lloc del qual oblidar que es presenten amb la riquesa i diversitat 19 COL·LECCIONAR SOMNIS D'ALTRES Marta Gili

COL·LECCIONAR SOMNIS D'ALTRES de la actividad cerebral: las imágenes de los instruments molt apreciats per la capacitat per a Marta Gili sueños”. (2) desbloquejar l’evocació de records i per a tornar a situar les relacions interpersonals en la família. D’aquesta manera, col·leccionar fotografies o col·leccionar somnis implica per descomptat, apro- Evidentment, sabem també que les meravelles del “Sota l'ametler de la teua esposa, piar-se de part de l’experiència de l’altre, encara tractament digital de la fotografia són l’exemple quan la primera lluna d'agost que també implica inventar-se el somni d’algú i més en voga sobre la construcció de la imatge. sorgeix per darrere la casa, podràs somiar, modelar-lo conforme a la nostra realitat interior. Com succeeix en l’elaboració de l’àlbum familiar o si els déus et somriuen, els somnis d'un altre.” Sabem també que tota fotografia, com el somni, és de viatge, aquestes imatges segueixen un procés sempre una construcció i que el seu significat està de selecció, de concatenació , de superposició, donat pel context en què se situa. La certesa que d’eliminació i d’addició d’elements amb una finali- això és així ja no és un secret per al consumidor d’i- tat molt determinada, i no una altra. A més, l’ano- matges del segle XXI. Milers d’exemples en la nostra menada postfotografia dilapida la noció de conei- vida quotidiana avalen aquesta relació entre la xement a través del registre de la realitat, en el sen- fotografia i el nostre món més recòndit. tit positivista, apostant pel coneixement a través de la simulació de la realitat. Quan componem l’àlbum de fotografies de l’últim viatge que hem fet, sabem que totes les vam fer Tots estem ja visualment familiaritzats, per exemple, amb un propòsit: recordar un determinat rostre, amb les imatges cartogràfiques procedents de enregistrar un paisatge o captar un espectacle, satèl·lits, la lectura de les quals és insondable per a mostrar el nostre entusiasme, fer d’intermediaris de la majoria dels mortals. Uns pocs experts tenen la la nostra pròpia sorpresa, etc. Des de les fotografies capacitat d’analitzar-ne el significat i aplicar aquest més posades fins a les més espontànies, des de les coneixement a un territori concret, amb una precisió Aquesta evocadora estrofa d’una antiga cançó l’aspirant a col·leccionista de somnis seria aplicar-se estàtiques a les dinàmiques, des de les que enregis- d’un metre aproximadament (cal recordar que l’es- xinesa preludia un dels relats, no per menys cone- a fons a confrontar amb l’altre les pròpies complexi- tren postes de sol a les que il·luminen rostres, totes cenari mediàtic de la nova guerra contemporània, gut, més suggeridors de l’escriptor Antonio Tabucchi. tats, els dubtes, les certeses i les pors. La tasca final responen a la necessitat de desplaçar l’espai de l’e- des de la guerra del Golf a l’actual conflicte a Amb un profund coneixement de la trajectòria i la consistiria a oblidar totes les coses conegudes, tot vident a un espai de l’imaginari, on pul·lulen tran- l’Afganistan, es recompon majoritàriament a força biografia de diversos creadors com ara Ovidi, Goya, l’aprehès fins aquest moment, per a reconstruir, quil·les a l’espera, potser, d’una formulació nova. En d’aquest tipus d’imatges). Potser estem més acostu- García Lorca, Caravaggio, Freud i molts més, peça a peça, imatge a imatge, un somni de som- aquest nou espai, les relacions s’estableixen amb mats als programes d’ordinador aplicables a l’arqui- Tabucchi emprèn l’exercici, psicològic i literari alho- nis. paràmetres personalitzats, d’acord amb les històries tectura, al disseny o al joc, que ofereixen possibilitats ra, d’imaginar els somnis d’aquells. Endinsant-se en individuals, de les manques de cadascun, dels diferents de distribució de l’espai d’acord amb les nits, desabrigant les angoixes i desitjos, les expe- Sabem des de fa temps que les fotografies formen afectes i els conflictes inconscients. La memòria, suposats punts de vista que difícilment poden ocó- riències i records, l’autor imagina un somni per a part d’aquest univers que, com els somnis, “nodrei- una vegada emmagatzemada i presa en imatge, rrer, segons la seua casuística, en la realitat. La des- cadascun, tots profundament lúcids i reveladors. Per xen el festí de la vida” —com diria Shakespeare en perd el referent real i es projecta a discreció en el tresa requerida, no solament en l’elaboració d’a- descomptat, a través dels Somnis de somnis (1), boca de Macbeth—, però que no pertanyen a nostre univers fantasmagòric. Per això, quan cons- questes imatges, sinó també en la seua interpreta- Tabucchi descobreix, a poc a poc, les pròpies fan- l’àmbit de les coses tangibles, sinó més aviat a l’i- truïm el nostre àlbum de viatges o el nostre àlbum ció, afavoreix molt sovint la passivitat del receptor. tasies oníriques, al mateix temps que fa un al·legat maginari personal i col·lectiu. Segons l’escriptor i his- familiar, construïm la memòria del futur. Sovint, seran No obstant això, i paradoxalment, la gran aportació en favor de la complicitat de la pròpia experiència toriador d’art, Jean Clair, “La propia fotografía.... no aquestes imatges i no l’experiència real les que, de la postfotografia al coneixement per simulació amb l’experiència de l’altre. puede mantenerse al margen de la pasión por los amb el temps, evoquen els nostres records i amb les de la realitat podria consistir en la capacitat que té estados nocturnos de la consciencia. Más que con que embastarem la narració oral de les nostres bio- per a avançar-se a aquesta realitat, per a sobre- Per a col·leccionar els somnis d’uns altres, com ho fa el naturalismo, está ligada con lo oculto y las fuer- grafies. L’elaboració del relat de la nostra vida en passar-la i sobresaturar-la, i afavorir així, noves apro- Tabucchi, caldria començar per admetre les reali- zas del mundo subterráneo. Escritura del sol, nega- imatges i la seua capacitat no solament evocado- ximacions a l’imaginari. tats de l’altre, les seues formes de veure el món, tivo y positivo, juego de pruebas donde se inscriben ra sinó també esclaridora, és ben coneguda per d’enfrontar-se a ell i de moure’s en els secrets de las variaciones de los mundos invisibles.... la placa alguns psicoterapeutes. En moltes sessions clíniques, Sabem que moltes vegades, la realitat sembla l’explicable i l’inexplicable. La tasca següent per a sensible pretenderá materializar lo más impalpable 20 les fotografies familiars aportades pels pacients són construïda per a ser filmada i fotografiada. S’ha 21 COL·LECCIONAR SOMNIS D'ALTRES Marta Gili

repetit ja infinitat de vegades com l’atemptat a les Per tant, per què col·leccionar fotografia? ¿es realmente necesario? no es un coleccionista. Un fetes per creadors espanyols. La col·lecció de Tous Torres Bessones de Nova York semblava minuciosa- colección es siempre más de lo que sería necesa- és una col·lecció de somnis d’artistes que li són afins, ment estudiat pels seus responsables perquè l’im- Precisament perquè la fotografia no recusa la seua rio”. però també és una col·lecció que transcendeix pacte del segon avió contra la Torre Sud (18 minuts culpabilitat, i, ni de bon tros, la del productor ni la del l’àmbit del personal i íntim per a aportar una bona després de l’impacte del primer avió contra la Torre consumidor. I ací radica la seua peculiaritat, perquè Rafael Tous col·lecciona fotografia des de fa més dosi d’exemplaritat i de compromís amb si mateix i Nord), fóra filmat i fotografiat, al mateix temps, per la fotografia té, com les paraules, la capacitat de de deu anys i probablement la seua màxima preo- amb la societat en què viu. Per aquesta raó, mostrar innombrables aficionats, turistes i cadenes de televi- desvetllar en nosaltres tota una sèrie de mecanis- cupació no ha estat la que movia Il Cavalieri de “els seus trofeus”, exhibir públicament part de les sió. La posada en escena del terror i la brutalitat va mes psicològics que estan íntimament connectats Sontag a apilar objectes preciosos per a la seua seues possessions, pressuposa també la seua impli- ser minuciosament assajada pels terroristes. El feroç amb el nostre passat, amb els nostres desitjos i amb col·lecció, sinó més aviat llançar-se a l’aventura de cació directa amb l’esperit de la nostra època. Això impacte emocional no procedia de la imatge per si els nostres afectes. Per aquesta raó, col·leccionar crear una col·lecció d’alguna cosa que en el nostre constitueix, per tant, un compromís amb els artistes i mateixa; els antecedents “estètics” (si se’ns permet fotografia significa, d’alguna manera, oblidar el que país continua sent, encara avui i desgraciadament, els fotògrafs del moment i, la cosa més important dir-ho així) ja es trobaven en les pel·lícules de catàs- sabem sobre la seua negligència amb la veritat i la excepcional. La fotografia que ompli els nostres encara, un compromís amb les diferents formes de trofes produïdes, fins a l’extenuació, per la indústria realitat i centrar-nos en els efectes que aquesta museus d’art contemporani, fires d’art i catàlegs coneixement i de reflexió sobre el món i la realitat de Hollywood (una vegada més la vida imita l’art, en imatge produeix en el nostre univers personal. d’exposicions, és encara a Espanya un objecte de que ens envolta. el sentit que apuntava Oscar Wilde, en una impos- “rar col·leccionisme”. Per això, personatges com tura que, en aquesta ocasió, només pot procedir de Hi ha imatges esquinçadores, altres d’inquietants, Tous i alguns pocs més, han fet, com Il Cavalieri, Col·leccionar, com sap molt bé Rafael Tous, no és ments extremadament perverses). L’impacte emo- algunes de tímides, altres d’insolents, i altres de més del necessari, ja que han convertit la seua pas- espigolar d’ací i d’allà i recopilar imatges arreu. cional ens va sobrevenir a tots en comprovar que fantàstiques, envoltants o seductores. Totes les imat- sió i la seua col·lecció particular en una espècie de Requereix, per descomptat, informació, formació i aquelles imatges que ens feien l’efecte de déjà vu ges són reveladores d’alguna cosa: personal, servei públic. La tasca que les administracions sensibilitat, però sobretot necessita una capacitat en els nostres moments d’oci cinematogràfic se’ns col·lectiva, íntima, històrica, social, etc. Per al locals, autònomes i estatals encara no han emprès especial d’explicar al món a partir de sensibilitats representaven de nou, però ara en temps real, en col·leccionista privat, l’important és que una imatge amb tenacitat i energia, Tous l’ha assumida com alienes i de la sensibilitat pròpia, traçar un fil con- localitzacions reals i amb personatges de carn i os. tinga la capacitat de despertar aquests racons pròpia, i ha beneficiat d’una manera lloable el ductor i vertebrar els treballs que dialoguen, es con- Pitjor encara: la força d’aquestes imatges per a específics emmagatzemats en la memòria perso- panorama del col·leccionisme privat a Espanya. traposen, es completen i marquen un discurs cohe- nosaltres, els espectadors, no radicava solament en nal, dels més recòndits als més transitats. I així, imat- rent, argumentat, ric i obert en propostes. el fet que es tractava de fets reals, sinó que desen- ge rere imatge, història rere història, poder arribar a El risc assumit per Tous és encara major si consi- cadenaven, sobretot, una revelació primordial del configurar el somni propi a partir dels somnis dels deràrem que aquesta col·lecció és exclusivament Crear una col·lecció particular de fotografia reque- nostre inconscient col·lectiu i individual, burlada fins artistes més estimats. contemporània, i això confereix al projecte una sin- reix, en conclusió, esperar, com en l’antiga cançó aquell moment per la societat del benestar. La nos- gularitat extraordinària. Des d’Ana Malagrida a xinesa, que els déus de la intuïció i el coneixement tra vulnerabilitat primigènia, desterrada als territoris Una col·lecció mai no és completa; si ho fóra dei- Tacita Dean, de Laurie Simmons a Antoni Muntadas, ens somriguen per a poder, així, somiar les imatges de l’inconscient, va tornar d’improvís a la societat de xaria d’existir com a tal. Sempre hi ha més del que de Rogelio López Cuenca a Tracey Moffatt, de d’uns altres. les cavernes. La por, el pànic i la paranoia no pro- hauria d’haver-hi i falta alguna cosa que hauria Noritoshi Hirakawa a Mónica Roselló i molts més, les venen d’aquestes imatges, sinó del que aquestes d’estar-hi. Per aquesta raó, una col·lecció és viva apostes de Tous no es mesuren pel país d’origen o Marta Gili imatges van despertar en els racons més foscos del quan pot constantment se construïda i destruïda. la nacionalitat dels artistes, ni tampoc no s’obliden, Octubre del 2001 nostre inconscient, on probablement, i sent optimis- en nom d’una internacionalització naïf de la col·lec- tes, tardaran molt a tornar a dormitar. En la novel·la El amante del volcán (3), l’escriptora ció, de la difusió, la promoció i la producció d’obres Susan Sontag, analitza els detalls dels amants de Hi ha, doncs, una complexa cadena de processa- l’il·lusori, en boca d’un noble col·leccionista del ment de la imatge (que es mou en el terreny del fet segle XVIII, Il Cavalieri. A propòsit de l’ansietat, d’a- ideològic, el personal, el tecnològic, el social, el cul- quest personatge, per acaronar un objecte més tural o l’històric) que va des de la realitat fins a la que afegir a la seua col·lecció, Sontag escriu: “Una seua representació o simulació, i de l’existència de gran colección particular es un material concentra- NOTES: la qual, ja a hores d’ara, hauríem de tenir coneixe- do que estimula constantemente, que sobreexci- ment. Sabem, n’estem segurs, que la fotografia no ta.... Es demasiado y es lo suficiente para mí. (1) TABUCCHI, ANTONIO. Somnis de somnis: els tres últims dies de Fernando Pessoa. El Balancí, Edicions 62, Barcelona, 1996 (2) CLAIR, JEAN. Elogio de lo visible. Seix Barral, Barcelona, 1999 pàg. 111 és innocent. Alguien que vacila, que pregunta ¿necesito esto?, (3) SONTAG, SUSAN. El amante del volcán. Alfaguara, Madrid, 1995. 22 23 FRANCESC ABAD TXOMIN BADIOLA PAUL BLANCA BLEDA Y ROSA LIONEL BAYOL-THEMINES ANA BUSTO DANIEL CANOGAR JOANA CERA JORDI COLOMER ARTURO CUENCA TACITA DEAN MANEL ESCLUSA ROLAND FISCHER ALBERTO GARCÍA-ALIX JUAN HIDALGO DAVID HILLIARD NORITOSHI HIRAKAWA ESTHER IBARROLA DALE KISTEMAKER EMILIO LECUONA ROGELIO LÓPEZ CUENCA ANNA MALAGRIDA TRACEY MOFFATT JULIA MONTILLA ANTONI MUNTADAS MABEL PALACÍN MARC VIAPLANA ALBERTO PERAL MARCEL PEY CARLA VAN DE PUTTELAAR JORGE RIBALTA HUMBERTO RIVAS MÓNICA ROSSELLÓ ÍÑIGO ROYO ANDRES SERRANO CINDY SHERMAN LAURIE SIMMONS CLAUDIA TERSTAPPEN RUTH THORNE THONSEN FRANCESC TORRES EULÀLIA VALLDOSERA S A L A A L T A M I R A Instalacions | S A L A N A I A S Arquitectures | S A L A S E M P E R E Cossos | S A L A 3 6 5 Narracions JAVIER VALLHONRAT VALENTÍN VALLHONRAT ERIC WEISS JOEL-PETER WITKIN BORJA ZABALA ARTUR LLEÓ s a l a a l t a m i r a s a l a a l t a m i r a instalacions ainstalacionsl t a m i r a Bleda y Rosa

En estes fotografies, pertanyents a la sèrie de les Ciutats, s'invita a l'evocació i a la imaginació.

Basades en el concepte de la civilització perduda, estes imatges del jaciment islàmic de Marcen (Osca), ens parlen de la memòria com oblit i de l'o- blit com absència.

El silenci que transmeten estes fotografies, l'absència de l'esplendor d'eixes cultures desaparegudes, ens aporten una mirada nostàlgica sobre el nostre passat.

CAMINO I, 1999 CAMINO II, 1999 de la sèrie “Las ciudades” de la sèrie “Las ciudades” Fotografia color adherida a metacrilat Fotografia color adherida a metacrilat 131 x 154 cm 131 x 154 cm

28 29 OPRESIÓN, 1995 Estructura de fusta, fotolit i llum halogena 244 x 122 x 25 cm

Daniel Canogar

Nascut a Madrid l´any 1964, Daniel Canogar és Llicenciat en Imatge per la Facultat de Ciències de la Informació de Madrid en 1987. Entre eixe any i 1989 va viure a Nova York, realitzant un Màster en Art, amb especialització en Fotografia, en la New York University. Va tornar llavors a Madrid, on continua vivint i treballant.

Comença a exposar la seua obra fotogràfica a principis dels huitanta. Utilitzant sempre com a fil conductor la fotografia, el seu treball s'ha anat obrint cap a l'ús de suports translúcids, com el metacrilato, els cables de fibra òptica o els focus de llum, en la configuració plàstica d'ambients i instal·lacions.

Les peces Braços i Opressió pertanyen a la primera fase de Daniel Canogar experimentant amb llum i fotografia, són un primer pas per a arribar a les seues grans composicions tècnicament més complexes i que utilitzant la fibra òptica aconseguixen entapissar amb imatges que se superposen a tot l'entorn de l'espectador. Ací es tracta d'imatges aïllades que res tenen a vóre amb els seus grans murals.

30 BRAZO Nº 3, 1993 BRAZO Nº 4, 1993 Fotolit sobre metracrilat i llum halogena Fotolit sobre metracrilat i llum halogena 35 x 25 cm 35 x 25 cm Arturo Cuenca

Arturo Cuenca va nàixer a Holguín, Cuba, l´any 1955. Viu i treballa en la ciutat de Nova York des de 1991. Va ser un dels pioners de l'art conceptual en Cuba. Com a fotògraf, el seu treball qüestiona la fra- gilitat de la imatge fotogràfica i de l'escriptura. Gran part del seu treball combina text amb imatges fotogràfiques múltiples i foto-muntatges. En general, la seua obra es presenta en plans múltiples jugant amb les transparències i els reflexos, en alguns casos combinats per a crear escultures exemptes. El seu principal tema és la percepció de la imatge, la dis- crepància entre la ment i l'ull. A més, Cuenca ha tractat el tema del desplaçament polític i social. Ha exposat individualment en The Center for Curatorial Studies, Bard College, Nova York (1995); la Casa de la Cultura de la Representació de Tlaxcala en la ciutat de Mèxic (1994); el Cuban Museum of Art and Culture, Miami, Florida (1991); Art Space, Rotterdam, Holanda(1986); the National Museum of Fine Arts, L'Havana, Cuba (1983) i en diverses galeries als Estats Units, Canadà, Europa, Cuba i Mèxic.

Aquestes obres són collages tridimensionals on es superposen i confonen les imatges i les paraules. Barbra Streisand i Fidel Castro, les paraules telefòni- ca i havanera, presentadors de televisió que confor- men un TOTUS no REVOLUTUM.

DREMING LEFT WING NEW YORK, 1995 Computer generated image plastic, boix & fluorescent 21 x 26 x 24 cm 34 s a l a n a i a s s a l a n a i a s arquitectures narquitecturesa i a s SINK 1, 1996 SINK 2, 1996 Còpia color Còpia color 75 x 100 cm 70,5 x 96 cm

Ana Busto

Lavabos, banyeres, eixos de cotxe impressionaven amb la seua energia i perfecció, les banyeres eren els tòtems, els lavabos barrets dels treballadors amuntonats abans de desaparèixer, la ficció real que els consumia.

The sandblaster reduïa la fúria de l'animal fins a convertir-lo en tòtem i l'altre treballador amb camiseta de la unió elaborava el seu sommi de convertir-se en objecte.

“A la meva obra utilitzo diferents mitjans artístics. La fotografia és la forma més ràpida i poderosa de donar imatge als meus pensaments.

Combinar-la amb altres mitjans és part del meu objetiu. Sempre he partit d’un objecte, amb aquets elements i contra ells treballo. WORK’S DREAM, 1996 SAND BLASTER, 1996 Còpia color Còpia color La foto, o fotos, estan sempre relacionades d’algu- 76 x 100 cm 76 x 104 cm na manera amb l’objecte (comprat, fabricat o tro- bat). Aquest objecte, que poques vegades pren molta importància en el meu treball, representà la cosa física, el lloc, la metàfora...”

Ana Busto, 1992

38 39 Dale Kistemaker

Amb estes fotografies de xicotets models a escala (maquetes d'esglésies, supermercats, bancs, esta- cions de servici, etc.), Dale Kistemaker invita a jugar, component, segons l'espai expositiu del que dispo- sa, estructures urbanes, com feia ell quan era xiquet. Així, estes peces, individualitzades en les fotografies, es poden acoblar en distint ordre, per a evocar els jocs infantils.

“Quan era un xiquet estava obsessionat de fer una col·lecció de models a escala. Vaig construir i vaig elaborar una xicoteta ciutat per al meu ferrocarril de joguet, seleccionant i modificant cada estructura i elements per a representar les observacions i experiències de la vida diària”.

El poble és una sèrie de fotografies d'eixes construc- cions i artefactes mostrats en composicions de diverses peces. En cada exhibició les fotografies poden ser acoblades en qualsevol condició i ordre, paral·lelament a la contínua reorganització que vaig fer amb el meu tren i ciutat”.

DALE KISTEMAKER

S.T. de la sèrie “THE VILLAGE”, 1993 Còpia gelatina bromur, 2/9 40 21 fotografies 51 x 61 cm c/u 41 42 43 Antoni Muntadas

Antoni Muntadas, artista multidisciplinar, va nàixer a les protestes contra la guerra del Vietnam o el cas Barcelona l´any 1942. Viu i treballa a Nova York des Watergate, a les que contraposa imatges recents de 1971. Va estudiar en l'Escola d'Enginyers dels llocs on tot açò va tindre lloc. Comprovem així Industrials de Barcelona. Ha donat classes en la que les imatges que tenim en la nostra memòria són Universitat de Califòrnia en San Diego, Escola de determinades per l'impacte mediàtic, per la trans- Belles Arts de Bordeus, CAVS del MIT, Escola Nacional cendència que els mitjans de comunicació van de Belles Arts de París, Universitat de Sao Paulo, entre donar a la notícia. altres. Ha rebut premis i beques de les fundacions Rockefeller i Guggenheim, del National Endowment for the Arts en EUA, Centre National arts Plastiques a França. Ha sigut artista resident en Rochester (EUA), Banff (Canadà) i Sidney (Austràlia). Les seues obres han sigut exposades en les biennals de París, Venècia, Sao Paulo, Lió, Documenta de Kassel, MOMA, Whitney i Guggenheim de Nova York, Museu d'Art Modern de la Ciutat de París, Palau de Belles Arts de Brussel·les, MNCARS, IVAM, etc. També ha realitzat exposicions en la Kent Gallery i Store Front for Art and Architecture a Nova York durant setembre de 1995.

Antoni Muntadas parteix de la percepció que tenia de certs esdeveniments claus de la història recent americana, donats a través dels mitjans de comuni- cació, per a plantejar una reflexió sobre la història invisible d'alguns espais. Parla del silenci i el buit al que són sotmesos alguns esdeveniments que hau- rien de ser recordats i no ho són. En una labor d'in- vestigació quasi detectivesca recupera d'arxius i MEDIA SITES, MEDIA MONUMENTS, 1981 - 82 Còpia color y b/n, 01/14 44 hemeroteques imatges de les marxes dels anys 60, 72 x 50 cm 45 46 47 Marcel Pey

L’obra de Marcel Pey, artista i poeta de difícil classifi- rastres de la llum (1996) al Museu de Granollers o cació, té tres components significatius: els fílms, els Imatges. Fotografia Catalana (1996) al Centre d’Art llibres d’artista i els treballs plàstics sobre suport Santa Mònica de Barcelona. fotogràfic. El fílms es desenvolupen bàsicament en la dècada dels 70; són generalment llargmetratges en formats no comercials, de caràcter underground. Cal destacar-ne Overkill o L’ull cibernètic, exhibits en mostres diverses com el Third International Avantgarde Film Festival de Londres (1979) o Nuovi Aspetti del Cinema Sperimentale Europeo de Gènova (1980). Els llibres d’artista s’inicien amb Blind Machine (1973), continuen amb obres com Red Movie (1976) o Tenebrae (1983) i A speed of death (1995). L’últim llibre d’artista és Black Japan. L’obra plàstica comença en la dècada dels 80. Es tracta de treballs sobre suport fotogràfic divers, de la polaroid a l’ampliació a gran format. Les peces de Marcel Pey, basades en la manipulació d’imatges pròpies o trobades i la fragmentació, comencen a exhibir-se l’any 1983 amb L’ Âge d’Or, a la que segui- ran diverses exposicions individuals com Beat of Blood (1989), Blade Fever (1991), Art is Hell (1992), 516 West, 25 th street (1992), Re-inserts (1996), Murder Inc (1997) o Black Japan (1998). Obres d’a- questes exposicions i altres treballs s’han pogut veure en diferents certàmens artístics i fotogràfics nacionals i internacionals, com els Rencontres Photographiques d’Arles (1989), La dècada dels 80 HINDENBURG, 1983 Còpia b/n 48 (1995) al Museu Salvador Vilaseca de Reus, En els 142 x 95 cm 49 METRÓPOLIS, 1983 LABERINT, 1983 Còpia b/n Còpia b/n 100 x 135 cm 103 x 103 cm

50 51 Laurie Simmons

NEW BATHROOM (WOMAN STANDING), 1979 FIRST BATHROOM, 1978 Còpia Cibachrome, 3/7 Còpia Cibachrome, 1/7 15 x 23 cm 15 x 23 cm Laurie Simmons naix a Long Island, Nova York, l´any 1949. Cursa estudis d'art en l'Escola Tyler de Philadelphia. En 1984 rep la beca Grant per a les arts.

Entre els seus treballs individuals poden destacar-se exposicions en el Museu de Baltimore d'Art, Maryland (1997); una col·laboració amb Allan McCollum en el museu de Sprengel, Hannover i el Kunstrum Munchen, Munic (1995), així com la seua participa- ció en la Biennal de Whitney en 1991.

A partir dels anys 80, Laurie Simmons inicia les seues sèries subaquàtiques com una reacció als seus treballs anteriors amb nines. Al introduir-se en l'aigua, l'artista experimentava una sensació de lleugeresa i benestar. L'elegància distorsionada d'estes ballari- nes va suposar per a ella una experiència visual molt poderosa.

WOMAN GRAY CHAIR GREEN RUE, 1978 RED DOLL/LIPSTICK, 1979 Còpia Cibachrome, 1/7 Còpia Cibachrome, 1/7 15 x 23 cm 15 x 23 cm

52 53 s a l a s e m p e r e s a l a s e m p e r e cossos scossose m p e r e Paul Blanca

Artista compromés amb el seu temps, Paul Blanca treballa sempre amb un llenguatge directe i sense artificis.

El seu cru realisme ens enfronta, potser de forma més dramàtica, a temes com la drogodependèn- cia o la violència sexual. Esta cruesa queda patent al comprovar els efectes que produïx la droga a través dels retrats de cinc dones o l'explícit impacte visual de l'obra Macho Spain.

[...] “Què és el que t’interessa a la fotografia? [...] -- El concepte l’elabore en la meua ment. Prepare una situació i faig la foto. M’agrada aquest mitjà perquè és directe. Crees una cosa que és comuni- cació. Això és la fotografia al meu entendre [...] La fotografia és energia que flueix del model al fotògraf a través de la càmera i que, a la vegada, és torna- da pel fotògraf al model”

“Ajoblanco”, juny de 1990.

MONICA FREEBASE, 1990 Còpia gelatina bromuro, 4/5 56 50,5 x 31,5 cm 57 YOCE FREEBASE, 1990 CHINTIA FREEBASE, 1990 Còpia gelatina bromur, 4/5 Còpia gelatina bromur, 4/5 58 50,5 x 31,5 cm 50,5 x 31,5 cm 59 ANITA FREEBASE, 1990 PAULINA FREEBASE, 1990 Còpia gelatina bromur, 4/5 Còpia gelatina bromur, 4/5 60 50,5 x 31,5 cm 50,5 x 31,5 cm 61 FIRST SELFPORTRAIT PORPRINT/SCAPE WINTER, 1995 FIRST WINTER PORTRAIT SCAPE, 1995 Còpia gelatina bromur, 4/5 Còpia gelatina bromur, 4/5 76 x 156 cm 76 x 156 cm

62 63 MACHO SPAIN, 1990 JULIE, 1990 Còpia cibachrome, 2/2 Còpia cibachrome, 2/2 64 125 x 125 cm 125 x 125 cm 65 Lionel Bayol-Themines

El color blanc és el principal protagonista d'estes sis fotografies. Quatre dones, la posició de les quals pareix indicar que ja no hi ha vida en elles, són cossos inerts que s'esvaïxen en el blanc. Les dos imatges masculines són figures que lluiten per aparèixer i mostrar-se en un blanc fred.

S.T., 2000 de la sèrie “Necks” Còpia b/n sobre alumini, 2/2 50 x 60 cm

S.T., 2000 de la sèrie “Colossus” Còpia b/n sobre alumini 66 175 x 126 cm 67 S.T., 2000 S.T., 2000 de la sèrie “Colossus” de la sèrie “Colossus” Còpia b/n sobre alumini Còpia b/n sobre alumini 68 175 x 126 cm 175 x 126 cm 69 Joana Cera

Joana Cera naix a Barcelona l´any 1965. Es llicèn- cia en Belles Arts en la Facultat de Barcelona en 1989 i es trasllada a viure al País Basc fins a 1993, on realitza un taller de direcció cinematogràfica amb Enrique Urbizu i participa en diversos activitats d'ín- dole artística. És seleccionada en la Biennal de Barcelona 1991(que no arriba a realitzar-se) i rep l'a- juda a la Creació de la Diputació de Guipúscoa en 1992. L'any 2000 resideix a Nova York i participa com artista resident en l'Internacional Studio Program realitzant un curs en la New York Film Academy gràcies a la Beca de la Fundació Marcelino Botín 1999. Enguany, assistix al programa de l'European Ceramics Work Center, Holanda 2001, amb una beca d'Ajuda a la Creació de Generalitat de Catalunya 2000. Les seues mostres personals són: Galeria Província, Saragossa 1991. Cambra de forasters, Ajuntament de Mataró 1996 i Sala Moncada de la Fundació “La Caixa”, Barcelona, 1999, entre otres. S.T., 1996 Còpia color 60 x 78,5 cm

S.T., 1995 - 1996 de la sèrie “Llucia” Còpia b/n, 2/3 70 50,8 x 76,2 cm 71 Roland Fischer

Roland Fischer naix l´any 1958. Viu i treballa entre Munic i Los Ángeles. Entre els seus treballs destaquen les exposicions realitzades en el Museu Saarland (1990), la Galeria Christine i Isy Brachot a París (1992); la Galeria Sollertis en Toulouse (1996); el Museu de Cauen (1997) i la Galeria Claire Fontaine en Luxembourgo (1998). En 1998 participa en Photosommer´98 amb la Galeria Stefan Röpke de Colònia.

Estes fotografies, de gran objectivitat i principis mini- malistes, ens ofereixen, amb una estètica freda i neutral, tres bustos femenins de milionàries de Los Angeles retratades en les seues piscines. Els seus rostres ens porten a la identificació, en una poderosa invitació a la comunicació amb un mateix.

S.T., 1989 de la sèrie “Los Ángeles Portraits” Ini Còpia tipo c diasec, 1/3 72 141 x 162 cm 73 S.T., 1989 S.T., 1989 de la sèrie “Los Ángeles Portraits” Aud de la sèrie “Los Ángeles Portraits” Nancy Còpia tipo c diasec, 1/3 Còpia tipo c diasec, 1/3 74 141 x 162 cm 141 x 162 cm 75 ELENA, LA MUJER QUE ENSEÑA SUS PIERNAS, 1997 Còpia gelatina plata sobre paper, 2/10 Alberto García-Alix 36,5 x 36,5 cm

Alberto García-Alix va nàixer a León l´any 1965. Es descarnada, mostrant la seua dignitat sense emetre trasllada a Madrid l´any 1967. Més tard comença un judici moral. Per a arreplegar l'univers de perso- els estudis de Dret que deixa molt prompte. A 1976 natges que pobla les seues fotografies (yonquis, pre- publica les seves primeres fotografíes a la revista sos, estreles pornogràfiques, moteros, etc) no neces- barcelonesa Star. Les seves instantànies, realitzades sita grans viatges i aventures: explora el seu barri, els sempre en blanc i negre, ens transmiteixen la seva seus amics, la seua ciutat, oferint-nos un retrat personal visió de la vida. Al 1996 recibeix el premi humanitzat de la “movida madrileña de los 80”. Passport en reconeixement al conjunt de la seva obra, i al 1999 el Premi Nacional de Fotografia. Ha protagonitzat nombroses exposicions i ha participat a importants col.lectives, entre les quals cal destacar 259 Imágenes. Fotografía actual en España (1983) Círculo de Bellas Artes de Madrid, Fotografía española contemporánea (1991) Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, Sólo se vive una vez (1993) Centro de Arte Palacio Almudí de Murcia y Watu. Imágenes desde la diversidad (1997) Casa de América, Madrid.

García-Alix va realitzar en la dècada dels huitanta alguns retrats de prostitutes i actrius pornogràfiques per al catàleg d'una fàbrica de calçat d'Elx ACTRIZ PORNO (BARCELONA), 1997 (Alacant). Els personatges protagonistes de les seues Còpia gelatina plata sobre paper, 3/7 46,5 x 46,5 cm 76 fotografies són tractats sempre amb una humanitat 77 JANA Y PERDITA, 1997 TRES HEMBRAS, 1989 Còpia gelatina plata sobre paper, 3/10 Còpia gelatina plata sobre paper, 2/10 36,5 x 36,5 cm 36,5 x 36,5 cm 78 79 Juan Hidalgo

Músic, pintor i escultor espanyol. En 1964 forma al costat d'Esther Ferrer i Walter Machetti el grup Zaj. Juan Hidalgo és un artista que ha apostat al llarg de tota la seua vida per la interdisciplinarietat de les arts, otorgant a la seua música un valor plàstic i visual per mitjà de la creació de peces per a piano a les quals s'incorporen elements no sonors, és a dir, objectes que produïxen efectes visuals i de moviment. Són creacions on es mescla el conceptual i l'experimental. En este sentit realitza un gran nombre de creacions artístiques de tota classe, entre les quals es troben les “perfomances”, la fotografia, els anomenats objectes poètics (dins de l'òrbita del moviment dadaista), la decoració tèxtil, la publica- ció de llibres, etc. En 1989 el Ministeri de Cultura li va concedir la Medalla d'Or al Mèrit de la Belles Arts.

Vint-i-huit fotografies de dos hòmens i dos dones componeixen esta obra. En elles, la mà de l'artista va tocant successivament set part del cos de cadascún dels fotografiats, en una seqüència narrativa: la fotografia com a testimoni d'una acció corporal.

HOMBRE MUJER Y MANO, 1989 Còpia gelatina bromur sobre cartó 80 122 x 113 cm 81 Julia Montilla

Julia Montilla naix a Barcelona l´any 1970. És una de les artistes espanyoles amb una de les reputacions més sòlides dins del panorama de l'art digital nacional. Entre les exposicions col·lectives en les que ha participat destaquen en 1999: Novos camiños. Amenazes e promeses da art electrònica, Casa das Arts, Vigo; The spiritual side of beauty, Marella Art Contemporània, Sarnico; XV Young Arts Exhibition, Círculo de Bellas Artes, Madrid; Existències esgota- des, Mercado de Fuencarral, Madrid. L'any 2000 va participar, entre altres, en Fotògrafes. Nova genera- ció Fragments, Museu de Granollers. Així mateix, entre les mostres individuals de l'artista caldria citar en 1996 Untitled, La Capsa, El Prat del Llobregat; en 1997 Acrobacias, La Garita, Barcelona; en 1998 Chroma Key, Metrònom, Barcelona, i en 1999 Dynamic Tracking, Capella de l´Antic Hospital de la Santa Creu, Barcelona.

En la fotografia Chroma Key (Ofelia), Julia Montilla juga a plantejar una tensió entre estaticidad i moviment, entre la quietud del personatge i la fluïdesa del suposat líquid element (pintura blava) en el que apareix ofegada Ofelia.

En Detingut, planteja una subtil referència a l'escultura, a través de fotografies que presenten fragments de cossos nus de dona. Com l'escultura és en si espai ocupat, així els buits de l'anatomia són reomplits amb massilla, oferint-nos una “esculturitza- CHROMA KEY (OFELIA), 1997 ció” del cos femení. Còpia color, 3/3 82 106 x 200 cm 83 S.T., 1996 de la sèrie “Detenido” Còpia color, 1/3 40 x 60 cm 60 x 80 cm 20 x 30 cm 60 x 80 cm 36 x 24 cm 84 85 Alberto Peral

Sergio Olivares

Alberto Peral va nèixer a Santurce, Biscaia, l´any 1966. Actualment resideix a Barcelona. Es va llicenciar en Belles Arts, en l’especialitat d’escultura, a la Universitat del País Basc. Posteriorment és becat per l’Acadèmia Espanyola a Roma (1993-1994) i per la Generalitat de Catalunya, per cursar estudis a Nova York (1999). Entre les seves exposicions individuals destaca la presentada al Centre Cultural Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat (1997) i a la Sala Rekalde de Bilbao (1997), i la instal·lació Paisatge a l’Espai Cúbic de la Fundació Miró de Palma de Mallorca (2000). Entre les exposicions col·lectives podem destacar la Biennal Leandre Cristòfol, Lleida (1999); Generación 2000, (Caja Madrid, Madrid i Barcelona, 2000) i Boarding Time (Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona, 2001). La seva obra està present a col·leccions públiques com: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía; Museu d’Art Contemporani Unión Fenosa; Fundació “La Caixa.

En les obres d' Alberto Peral els estats anímics dels protagonistes transcendeixen el purament físic per a introduir-se en la nostra consciència, no sense certa perplexitat. Les seues fotografies, quasi sempre de rostres humans, evidencien la capacitat expressiva dels gestos facials per a transmetre sentiments: xiquets amb ulls tancats en uns ambients, per a alguns hostil i per a altres plaents, com és l'aigua o personatges que gesticulen forçant en el seu rostre NADADORES, 2000 la carassa de màscares tragicòmiques. Còpia color, 1/3 86 6 fotografies de 85 x 85 cm 87 Carla van de Puttelaar

Carla van de Puttelaar va nèixer l´any 1967 a Zaandam, Holanda. Entre els anys 1991 i 1996 cursa estudis a l´Academia Gerrit Rietveld de Ámsterdam. En 1996 recibeix els premis Lee Photo i Esther Kroon. En aquest mateix any participa en Fotodiffusione´96 Holanda-Turín i en Fotodiffusione´96 Holanda-Roma. En 1998 exposa Jongerenportretten/retratos de jóvenes a Den Haag. Ha exposat a la Galería Noorderlicht, Groningen (2000), Galería Julie Saul, Nueva York (2001), entre altres.

La sèrie de cinc fotografies mostra fragments de dona. La intenció i la mirada es dirigeixen sobre els xicotets detalls: la marca de la bragueta en la carn eriçada, xicotetes venes sobre carn blanca, pigues i mans que se suposen fredes. El sentit que s'usa en la seua contemplació és més el tàctil que el visual.

HAND ON THIGH, 2000 Còpia color, 6/10 88 80 x 60 cm 89 HAND ON VENUS, 2000 PIERCING AND VENUS, 2000 Còpia color, 5/10 Còpia color, 3/10 90 80 x 60 cm 80 x 60 cm 91 BLUE SPOT, 2000 HAND ON BREAFTS, 2000 Còpia color, 2/10 Còpia color, 6/10 92 80 x 60 cm 80 x 60 cm 93 Humberto Rivas

Nascut l´any 1937 a la ciutat de Buenos Aires, Humberto Rivas prové d'una família d'obrers de la indústria tèxtil que no té cap relació amb el món de la fotografia. Als 17 anys comença el seu acostament a la pintura a través d'un curs per corres- pondència. En 1957 adquirix la seua primera càmera fotogràfica i, paral·lelament, pinta i dibuixa. Un any després realitza la seua primera exposició, ja que el seu treball en una agència de publicitat li permet accedir a estudis fotogràfics professionals. En 1960 abandona l'agència per a ingressar com a fotògraf en l'Institut Torquat di Tella. En el mateix any entra a formar part del grup Fórum. En 1970, amb el tancament de l'Institut Torquat di Tella, ingressa en el Centre d'Investigació, Art i Tecnologia de BSAS. Més endavant, el seu interés se centrarà en el cine i instal·larà el seu estudi de fotografia a Barcelona, on resideix des de 1976. Professional i estèticament els seus referents són Alfred Stieglitz, Richard Avedon, Sander i Cartier-Bresson. Humberto Rivas va ser Premi Nacional de Fotografia al 1997

La recomposició d'estos fragments fotogràfics crea estes “crucifixions” en les que les retratades ens ofereixen el seu cos i quasi la seua ànima en una invi- tació a la reflexió i a l'arreplegament. El silenci i l'aus- teritat són tractats ací com una via per a introduir-se en la nostra consciència. EVA, 1990 LUCY, 1990 Còpia b/n, 1/9 Còpia b/n, 1/9 200 x 200 cm 200 x 200 cm 94 95 Íñigo Royo

Iñigo Royo va nèixer l´any 1962 a San Sebastián. Llicenciat en Psicologia per la Universitat del País Basc, ha realitzat cursos sobre cinema, pintura i fotografia. Fotògraf, video-realitzador, director de cinema, la seua polifacètica obra, encara que parteix de la fotografia, recorreix altres diversos camins.

En una seqüència quasi cinematogràfica, Iñigo Royo es fotografia assenyalant-se cinc vísceres del seu cos amb els dits de les mans. Crea així un mosaic de cinquanta fotografies en què apreciem una seqüència paralitzada d'esta acció corporal.

SEÑOR ESTUPOR, 1993 un individuo señala cinco vísceras de su cuerpo con cada uno de los dedos de sus manos Còpia cibachrome color i fusta 50 fotografies de 37,5 x 61 cm c/u Instalació completa, mides variables 96 97 Andres Serrano

Nascut a Nova York l´any 1950, Andres Serrano va estudiar pintura i escultura en el Brooklyn Museum Art School, entre 1967 i 1969. Des del començament treballa amb fotos, cita i s'apròpia de moments de la pintura universal. Als 28 anys, utilitza la fotografia com a mitjà per a anunciar la seua manera d'estar en el món expressant una falsa realitat. Amb una obra sòlida i prop de 15 anys de treball darrere seu, Serrano va aconseguir reconeixement internacional, superant llargament els 15 minuts de fama augurats per Andy Warhol.

La utilització dels fluids vitals de l'artista (sang, orina i semen) en el procés fotogràfic, dóna a esta imatge un caràcter simbòlic i una intensitat lumínica de gran bellesa. El treball d'este controvertit artista va generar en els Estats Units, als anys 80, un debat polí- tic sobre la censura i el nivell d'implicació d'un estat, quant a l'aportació econòmica (beques, premis, subvencions, etc.) concedida a unes peces carre- gades, segons algunes veus, d' irreverència i sacri- legi.

FEMALE BUST, 1989 Còpia cibachrome diasec 152 x 102 cm 98 99 Cindy Sherman

Artista nord-americana nascuda a Glan Ridge, New Yersey l´any 1954. Estudia art al Buffalo State College (1972 – 1976), dedicant una especial atenció a la fotografia. Fins a 1986 realitza únicament autoretrats fotogràfics amb els que intenta parodiar el tema de la dona estereotipada: situant-se en diferents escenaris, les seues imatges en blanc i negre i de xicotet format donen pas a altres en color i de gran format; en elles l'humor va des de la muda introspecció fins a la sensualitat més provocativa, deslligant-se en elles l'horror i la repulsió a finals dels huitanta. Les seues formes pròximes i els seus missatges irònics assimilen la tirania visual pròpia de la televisió, de la publicitat o de les revistes. Tant el MOMA com la Tate Gallery, posseïxen un ampli repertori de la seua obra.

El transformisme de que sempre ha fet gala Cindy Sherman, queda patent en este autoretrat, en el que l'artista torna a utilitzar el seu cos, en este cas disfressat i maquillat com si d'una bruixa o captaire es tractara, per a lluitar contra els estereotips mas- culins sobre la dona. Bellesa, serenitat, dolçor, elegància, són qualitats que estan molt lluny d'este personatge miserable i grotesc. El més distant a la dona com a objecte sexual.

UNTITLED # 156, 1985 Còpia cibachrome color, 5/6 121 x 180 cm 100 101 Laurie Simmons

CALUMNY (PARADE), 1981 Còpia cibachrome color 31,5 x 49 cm

WALKING UNDERWATER, 1980 Còpia cibachrome color 43 x 59 cm

DIAGONAL WHITE LEG, 1980 WATER BALLET, 1981 Còpia cibachrome color, 2/5 Còpia cibachrome color 38 x 48 cm 58 x 40 cm 102 103 Eulàlia Valdosera

Naix a Vilafranca del Penedés, Barcelona, l´any 1963. Estudia en la ciutat comtal en la dècada dels huitanta, primer en la Facultat de Belles Arts, en l'especialitat de Pintura, i després Gravat en l'Escola d'Arts i Oficis de Catalunya. Entre 1990 i 1994 s'instal·la a Amsterdam, on es llicència en Audiovisuals a l'Acadèmia Gerrit Rietveld (1992). Actualment viu i treballa a Barcelona.

Ha participat en les biennals de Sydney (1996), Johannesburgo (1997) i Istanbul (1997), així com en la Manifesta I de Rotterdam (1996). L'any 2000 el Witte de With de Rotterdam i la Fundació Tàpies de Barcelona van organitzar la seua primera retrospectiva. Entre les seues obres destaquen: Estanteria per a un bany d'hospital (1992), El menjador: La figura de la mare (1994-95), La tardor (1996) i Provisional Home (1999), esta última seleccionada per a la mostra internacional de la 49é Biennal de Venècia, EL SOMNI, 1996 2001. Còpia color 3 fotografies de 110 x 130 cm En la fotografia El somni el fantasmal és una referèn- cia més a la soledat. El somni i les seues fases es mostren a través de l'ondulació de les imatges. El perfecte domini de la llum permet a l'autora establir una relació d'immediatesa entre l'espectador i l'o- bra.

104 105 Javier Vallhonrat

Javier Vallhonrat naix a Madrid l´any 1953. Va estudiar Pintura en l'Escola Superior de Belles Arts de San Fernando a Madrid de 1973 a 1979. Destacat fotò- graf espanyol, va aconseguir en 1995 el Premi Nacional de Fotografia. Ha treballat per al món de la moda i la publicitat. Ha participat en nombroses exposicions col·lectives, i ha realitzat exposicions individuals entre les que cal destacar al 1983: Galeria Aele. Madrid. 1984: Fotomostra. Lleida; Galeria Forum. Tarragona. 1985: Galeria Il·ltre Diafragma. Milà; Focus 85; Cercle de Belles Arts. Madrid. 1986: Galeria Buades. Madrid; Galeria Visor. València; Porin Taidemuseo. Porín. Finlàndia. 1986: Museu Nacional de Belles Arts. Caracas. 1987: Galeria Els Somnanbules. Tolosa. França. 1988: Galeria Van Toque. París; Fotobienal. Vigo. 1989: Galeria Forum. Tarragona; 20eme. Rencontres Internationales de la Photographie. Arles. França. 1990: Galeria Juana Mordó. Madrid; Exposure. Parc Photographers Gallery. Tòquio. Japó.

En esta sèrie de fotografies, Javier Vallhonrat proposa un joc compositiu que aprofundeix en la percep- ció humana de l'espai. La model i ballarina Dominique Abel se contorsiona per a posseir l'espai geomètric tancat en el marc-límit que determina el seu escorç. La il·luminació és tractada ací com un recurs que potència l'efecte escultòric d'unes foto- POLÍPTICO, 1988 de la sèrie “El espacio poseído” grafies de gran bellesa i elegància. Còpia gelatina bromur virada 3 fotografies de 76,5 x 230 cm 106 107 CÍRCULO, 1987 TRIÁNGULO, 1987 CUADRADO, 1987 de la sèrie “El espacio poseído” de la sèrie “El espacio poseído” de la sèrie “El espacio poseído” Còpia gelatina bromur virada Còpia gelatina bromur virada Còpia gelatina bromur virada 48 cm de diàmetre 67 x 78 cm 50 x 50 cm

108 109 Valentín Vallhonrat

Valentín Vallhonrat naix a Madrid l´any 1956. És Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid i també va efectuar estudis de Geografia i Història. Ha participat en diverses col·lectives entre les que destaquen en 1982: -te-les. Galeria Fernando Vijande, Madrid. 1983: E. Vega. Galeria Aele, Madrid; 259 imatges. Cercle de Belles Arts, Madrid. 1985: Cecil Beaton Award. Photographers Gallery. Londres. 1987: Retratistes. Sala Arcs. Barcelona. 1988: Hau-te Sensibilité. Six photographes espag- noles. Galerie art Contemporaine. Herblay. França. 1988: Fotògrafs de Madrid. Biblioteca Nacional de Madrid. Les exposicions individuals que ha efectuat són: en 1987 Porin Taide Museu, Porin, Finlàndia. 1987: Focus, Cercle de Belles Arts, Madrid. 1988: Contrallum, Barcelona.

Una vegada més Valentín Vallhonrat torna a fotografiar objectes inerts –artificials– amb sensació de vida. A través de fragments (coll o boca) de rostres de personatges de cera que representen a actrius d'Hollywood, es transmet un estil de vida basat en el luxe, la bellesa i la felicitat. Un univers S.T., 1999 llunyà i fascinant, potser tan artificial de la sèrie “Faces for love” Tirage cromogènic sobre paper archival laminat i alumni, 1/3 com l'aparença d' estes figures. 2 fotografies de 132 x 114 cm 110 4 fotografies de 114 x 132 cm 111 112 113 114 115 Eric Weiss

Sense plantejar el mite d'Ofèlia de forma explícita, Eric Weiss utilitza un llenguatge quasi cinematogràfic per a establir la relació entre l'aigua i el cos inert d'una jove. Dos plans i fotos fixes d'una història que ja ha succeït. La combinació del color i blanc i negre marca la distinció del temps.

SLEEP OF DEATH, 1996 Còpia color 116 2 fotografies de 180 x 160 cm 117 s a l a 3 6 5 s a l a 3 6 5 narracions narracions3 6 5 Francesc Abad

Nascut a Tarrasa (Barcelona) l´any 1944, Francesc aïllant l'individu, són a la base d'esta instal·lació. Abad estudia en l'Escola d'Arts i Oficis de Tarrasa i en L'analogia Medusa-TV, ens planteja la reflexió entorn el Centre de Documentació Pedagògica de París. la petrificació-paralització que genera la televisió. El Inicia la seua activitat artística dins de la pintura i l'es- missatge és clar: com Perseu va matar la Medusa, cultura amb obres que oscil·len entre l'abstracció de la mateixa manera cadascún ha de distingir gestual i les formes geomètriques. Després del seu entre el que hi ha de veritat o de falsetat en la infor- viatge a Nova York en 1972, s'adscriu al moviment mació transmesa pels mass media. conceptual, entrant a formar part del Group de Treball, grup que intenta distanciar-se dels models internacionals per a centrar-se en la recerca d'una identitat pròpia. Va participar en el certamen d'art conceptual Informació art Concepte celebrat a Banyoles (Girona) en 1973, així com en les biennals de París, en 1975, i a Venècia en 1976. La seua obra se situa dins del body-art i del land-art. A partir de 1974 es radicalitza políticament, acostant-se a l'art sociològic. Comença a introduir en les seues instal·lacions imatges fotogràfiques i so. En la dèca- da dels huitanta la seua obra és més reflexiva i filosòfica, buscant un acostament entre l'art i la cièn- cia, al mateix temps que reflexiona sobre l'home i la degradació social. Alguns dels seus últims treballs han girat entorn l'obra i personalitat del filòsof ale- many Walter Benjamin, en concret la instal·lació titu- lada La línia de Port Bou, realitzada en la Capella de l' Antic Hospital de la Santa Creu. Ha exercit com a professor d'experiències plàstiques. ANALOGÍAS, 1991 Còpia tipo C El tema de la incomunicació i el dubtós paper que 2 fotografies de 120 x 175 cm Marbre de 150 x 90 cm 120 els mitjans de comunicació juguen en este sentit, 121 Txomin Badiola

Es va llicenciar en l'Escola de Belles Arts de Bilbao, on exerceix com a professor. Va ser fundador de l'Associació d'Artistes Bascos. En els seus comença- ments es va cenyir al terreny de la pintura per a abordar posteriorment l'escultura davall la doble influència, com altres companys de generació, de l'avantguarda constructivista i de les propostes d'Oteiza. En 1990 va trencar amb cert formalisme i va començar a treballar amb una major hibridació, com resultat de la qual ha acabat de construir uns espais escultòrics en els que el vídeo i la fotografia fan acte de presència.

VIDAS SIN MISTERIO, 1999-22000 de la sèrie “Visitantes” Còpia color 122 120 x 170 cm 123 NEW SOUND, 1999-22000 TELECULTURE, 1999-22000 de la sèrie “Visitantes” de la sèrie “Visitantes” Còpia color Còpia color 124 120 x 170 cm 120 x 170 cm 125 Jordi Colomer

Va nèixer a Barcelona l´any 1962. Va cursar estudis d’art a Eina, d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma i d’Arquitectura a l’ETSAB. Des de la seva primera exposició el 1986, Colomer ha desenvolu- pat un treball d’investigació en els límits de l’escultura. Entre les seves exposicions individuals podem destacar: Algunas pequeñas estrellas (Galeria Juana de Aizpuru, Madrid, 2000); La chambre à coté (Noisiel, París i Thiers, França, 1999-2000), la presentació de Simo a les Project Rooms (ARCO ’98); Perfecte (Galeria Carles Taché, Barcelona, 1996); Alta comè- dia (Tinglado 2, Tarragona, 1993). Ha participat en nombroses exposicions col·lectives internacionals, com al Pavelló Espanyol de l’Expo 2000 (Hannover), Trasvases (Buenos Aires, Lima i Mèxic DF, 2000), Desperate Optimists (A/D Werf, Utrech, Holanda, 2000); Une mise en scène du reel: artiste/acteur (Villa Arson, Niça, 2000); Futuro-presente (Madrid, 1999); Artificial (MACBA, Barcelona, 1998).

Dos escenes urbanes on la menudesa dels elements fotografiats contrasta tant amb el que representen com amb el propi format de les fotografies. Amb elements molt simples es presenten esquemes de la vida en la ciutat. SIMO és una fotografia extre- ta del vídeo que es va rodar durant el muntatge de la instal·lació del mateix nom. SIMO, 1997-11998 Còpia color 126 107 x 118 cm 127 TÓPICO CON VIENTO, 1996 TÓPICO MAYOR, 1996 Còpia color Còpia color 128 226 x 114 cm 226 x 114 cm 129 BLUE ABSTRACT, 2000 de la sèrie “Floh” Digital Epson print, 2/10 Tacita Dean 85 x 112,5 cm

Artista britànica nascuda a Canterbury l´any 1956. Formada en el camp de la pintura, prompte es va sentir atreta pel vídeo i va començar a experimen- tar amb pel·lícules de 16 mil·límetres. La seua obra s'inscriu en el context de l'art britànic gestat en la dècada dels noranta i integrat per artistes molt joves, els anomenats yBa (Young British Artists). El recurs a la imatge fílmica és quelcom que comparteix amb molts dels seus companys de generació, entre els que també abunden les referències al cine, tant en la seua dimensió narrativa, com mítica o documental. El so i l'atzar són elements essencials en el procés creatiu d'esta artista enamorada de l'aigua i les seues metàfores i dels llocs fronterers, especialment aquells en què es troben la terra i el mar, com els fars, edificacions que rodeja de silenci i poesia. Entre els seus treballs poden destacar-se BOY IN SNOW, 2000 films com Disappearance drec Siga (1996) o de la sèrie “Floh” Fernsehturm (2000). Nominada al Turner Prize en Digital Epson print, 2/10 83,7 x 105,5 cm 1998, la seua obra va ser objecte d'una important exposició en 2001 que es va presentar en el MACBA i en la Tate Britain de Londres.

Fotografies que ja no ho són, d'una família que no ICE RINK, 2000 ho és. La sèrie que es presenta en l'exposició són de la sèrie “Floh” impressions digitals. Les imatges pretenen mostrar la Digital Epson print, 2/10 història d'una família, que en realitat són digitaliza- 86 x 115 cm cions de fotografies comprades en distints llocs que podrien ser reals, però no ho són.

130 131 WATERFALL, 2000 FAMILY WITH HORSES AND COW, 2000 de la sèrie “Floh” de la sèrie “Floh” Digital Epson print, 2/10 Digital Epson print, 2/10 46 x 62 cm 50 x 65,2 cm

BABY LOTION, 2000 WATER SPURT, 2000 de la sèrie “Floh” de la sèrie “Floh” Digital Epson print, 2/10 Digital Epson print, 2/10 39 x 37,50 cm 43,50 x 53,50 cm

SEATED MAN, 2000 SLEEPING MAN, 2000 de la sèrie “Floh” de la sèrie “Floh” Digital Epson print, 2/10 Digital Epson print, 2/10 40,80 x 50,40 cm 41,20 x 45,50 cm

VIOLINIST, 2000 WOMAN WHO FELL OVER, 2000 de la sèrie “Floh” de la sèrie “Floh” Digital Epson print, 2/10 Digital Epson print, 2/10 49 x 38,50 cm 41,30 x 33,40 cm

CABBA GE PATCH WOMAN, 2000 MAN WITH JENEVAR BOTTLE, 2000 de la sèrie “Floh” de la sèrie “Floh” 132 Digital Epson print, 2/10 Digital Epson print, 2/10 133 58 x 42,70 cm 47,5 x 60 cm Manel Esclusa LA DONA DEL COIXI, 1978 LA MIRADA DEL CAVALL, 1978 de la sèrie “Els ulls aturats” de la sèrie “Els ulls aturats” Còpia Còpia DEITAT, 1978 18 x 26 cm 18 x 26 cm de la sèrie “Els ulls aturats” Còpia Manel Esclusa va nèixer a Vic lány 1952. Realitza 18 x 26 cm estudis dénginyeria industrial i aconsegueix una beca per a realitzar treballs fotogràfics i participar a les trovades dÁrlés. Treballa com a professor de fotografia, fotògraf independent i altres activitats relacionades amb la imatge. A lány 1973 comença a exposar les seves obres en galeries i museus (Spectrum de Barcelona y Zaragoza, en la Fundació Joan Miró, en el Centro de Arte Reina Sofía, en Arles, Londres, Tokio, Estados Unidos...). Les seves treballs més representatives són les sèries Naus (1985), Aquariana (1988), Trencadís, Barcelona, Ciutat Iimaginada (1988) per les quals va obtindre el premi al millor llibre de fotografia 1988 a Arlés.

Les fotografies exposades mostren combinacions de llocs i personatges: un cos entre l'heura, un rostre en un espill en el jardí. Presències pètries, plasma- des en un blanc i negre molt contrastat i dur en el que la figura humana introduïx l'element de suavitat.

LACUSTRE, 1978 MIRATGE, 1978 de la sèrie “Els ulls aturats” de la sèrie “Els ulls aturats” Còpia Còpia 18 x 26 cm 18 x 26 cm

LA VEU DEL LLEÒ, 1978 de la sèrie “Els ulls aturats” Còpia 134 18 x 26 cm 135 David Hilliard

David Hilliard realitza instantànies de la seua pròpia família i de sí mateix amb una enorme capacitat narrativa, la qual cosa li permet oferir a l'espectador informació sobre els comportaments, l'ambient i els models de vida de l'Amèrica rural. Trau a la llum mons privats, despertant la imaginació i la identifi- cació. Les seues obres són seqüencials: una fotografia és composta per dos o més fragments que ens permeten tindre més camp de visió i suggerei- xen al mateix temps el moviment de la càmera.

S.T., 1994 Còpia cibachrome color 3 fotografies de 48 x 112 cm 136 137 S.T., 1994 Còpia cibachrome color 3 fotografies de 48 x 112 cm 138 139 S.T., 1994 Còpia cibachrome color 3 fotografies de 48 x 112 cm 140 141 S.T., 1994 Còpia cibachrome color 3 fotografies de 48 x 118 cm 142 143 RISING, Wellfleet, Massachusetts, 1998 Còpia cibachrome color, 5/10 40 x 192 cm 144 145 ONE DAY SEASON, Punta Gorda, Florida, 1999 Còpia cibachrome color, 2/5 40 x 192 cm 146 147 DAD, Lowell, Massachusetts, 1997 Còpia cibachrome color, 3/5 40 x 154 cm 148 149 HOT COFFE, SOFT PORNO, Raymond, New Hampshire, 1999 Còpia cibachrome color, 2/5 40 x 154 cm 150 151 REVELATION DE PRINTEMPS, “ASSAMI”, 17, Feb, Tokio, 1998 Còpia cibachrome II color print, 7/10 Díptic: 19 x 28 cm c/u

Noritoshi Hirakawa

Naix a Fukuoka, Japó, l´any 1960. Treballa a Nova York. Les seues imatges van des del misteriós a l'ob- vi, de l'eròtic a la mundana i mai deixa de sorpren- dre. La seua obra pot vore's a: Deitch Projects, New York; Gabriele River, Cologne; Galeria Emmanual Perotin, Paris; Wako Works of Art, Tòquio; Zeno X Gallery, Antwerp; Galeria d'Endt, Amsterdam; Florence Lynch Gallery, New York; i en moltes altres galeries i museus de tot el món.

Hirakawa afirma que amb esta sèrie intenta idear unes imatges contemporànies de la feminitat idea- litzada i de la innocència encarnada, no obstant hi ha un element en el límit del voyeurismo en estes fotografies d'atmosferes fosques i ombres suggesti- ves, enfrontats directament amb les elevades inten- cions de l'artista.

REVELATION DE PRIN TEMPS, “MAKI”, 18, May, Tokio, 1998 Còpia cibachrome II color print, 7/10 Díptic: 19 x 28 cm c/u

152 153 REVELATION DE PRINTEMPS, “RICO”, 17, Feb, Tokio, 1998 Còpia cibachrome II color print, 7/10 Díptico: 19 x 28 cm c/u

REVELATION DE PRINTEMPS, “MAKI”, 19, May, Tokio, 1998 Còpia cibachrome II color print, 7/10 Díptic: 19 x 28 cm c/u 154 155 Esther Ibarrola

Esta en la línia de tants artistes que en els últims anys han tractat de contradir l'afirmació d' Emmanuel Kant segons la qual només no és art allò que produïx fàstic o repulsió. La continuació d'imatges angoi- xants no porta en este cas a la repulsió, sinó que, aliada del morbo aconsegueix l'atenció de l'espectador

S.T., 1997 de la sèrie “Sesión” Còpia color 6 fotografies de 27 x 40 cm c/u

156 157 S.T., 1997 de la sèrie “Sonrisa de adolescente” Còpia color 3 fotografies de 27 x 40 cm c/u

S.T., 1997 de la sèrie “Chicle verde” Còpia color 3 fotografies de 27 x 40 cm c/u

S.T., 1997 de la sèrie “Chicle rosa” Còpia color 158 3 fotografies de 27 x 40 cm c/u 159 Emilio Lecuona

Emilio Lecuona naix a Barcelona l´any 1968. Des de 1993 ha realitzat exposicions individuals. En 1993 en la Galeria Sol, Granollers, Fira de Nîmes (France) i en la Galeria Terres, Nîmes (France). En 1994 en la Galeria Salas de Múrcia. En 1995 en les galeries bar- celonines Grup Diagonal i Beida. En 1996 en les galeries Grup Diagonal, Alejandro Sales i New Art ’96 de la ciutat comtal. En 1997 en la galeria Alejandro Sales a Barcelona, la galeria Haus ’19 de Munic (Alemanya) i en New Art ’97 de Barcelona. En 1998 en New Art ’98 de Barcelona i acudix a ARC, a Madrid. En 1999 exposa en la galeria Alejandro Sales, en New Art ’99, en la Galeria Visor de València i acudix a la fira d'art contemporani ARCO amb la Galeria Visor. L'any 2000, Lecuona acudix de nou a ARCO amb la Galeria Visor i participa en el Michael Dunev Projectes d’Art, a Torroella de Montgrí (Girona)

De la troballa fortuïta d'una pel·lícula antiga, Lecuona obté una obra poètica i intimista sobre la mort, l'absència i l'oblit. Després de restaurar la cinta, incorporar la música i ralentitzar les imatges, este audiovisual i les caixes de llum tretas d'alguns fotogrames, aconsegueixen despertar els nostres sentits en un viatge evocador al món d'allò que s'ha aban- donat, perdut i oblidat.

S.T., 2000 Tècnica mixta, 1/3 3 fotografies de 42 x 27 x 10 cm 160 161 ANÓNIMO, 2000 Video

162 163 Rogelio López Cuenca

Naix a Nerja (Màlaga) l´any 1959. És Llicenciat en València, presentant les seues últimes creacions en Filosofia i Lletres. En la dècada dels huitanta López la madrilenya galeria Juana d’Aizpuru al maig del Cuenca es va donar a conèixer amb les seues 2001. actuacions en diversos mitjans: la música, el perfo- BAG, 1993 mance o el vídeo soporte. Ha participat en la 1a En esta obra es mescla imatge i text per a plantejar Pintura sobre fotografia Biennal d’Art Contemporani de Johannesburgo una reflexió sobre el que ha suposat el viatge en dis- 9 fotografies de 26 x 44 cm (1994) i en la Biennal Europea Manifesta, (1996) en tintes èpoques històriques. Quam viatgem portem la Rotterdam. Així mateix, ha efectuat nombroses nostra llar a la maleta i sobre les motivacions que exposicions, entre les que cal citar: Picasso per ens mouen en els nostres desplaçaments: espe- Picabia (1986) performance portat a terme en el rança, resignació, oci, etc. Centre Georges Pompidou de París; ha participat també en el Pavelló d’Espanya de l’Expo´92 de Sevilla, en la col·lectiva “Art a Espanya 1965-1990” del Museu Rufino Tamayo de Mèxic D. F. (1992) en “Descoberta de la Col.leció” (1997) en el Museu d’Art Contemporani de Barcelona i en “Spain is Different” (1999) en el Museu de la Llotja de 164 165 Ana Malagrida

Anna Malagrida naix a Barcelona l´any 1970. És Llicenciada en Ciències de la Informació, carrera que va estudiar abans de dedicar-se a la fotografia, ocupació que va començar en 1993, quan va començar a retratar als seus amics. Les seues fotografies de gran format representen escenes interiors.

En esta sèrie Anna Malagrida retrata la solitud, la incomunicació i la pèrdua de contacte humà a través de quatre retrats de dones. Tots els protagonistes de les seues fotografies es troben tancats en un univers aïllat. La particularitat és que totes estan mirant la pantalla d’un televisor o d’un ordinador que sempre es troba invisible.

BARCELONA, 2000 de la sèrie “Interiores” Còpia color 166 99 X 99 cm 167 BARCELONA, 2000 BARCELONA, 2000 de la sèrie “Interiores” de la sèrie “Interiores” Còpia color Còpia color 168 99 X 99 cm 99 X 99 cm 169 Tracey Moffatt

Artista australiana nascuda a Brisbane l´any 1960. En les seues obres recurreix fonamentalment al vídeo i la fotografia. En 1982 obté la llicenciatura de Comunicació Audiovisual al Queensland College of Art. Des de 1983 viu en Sydney on treballa com a fotògrafa, realitzadora i conservadora. Realitza una obra de fort contingut autobiogràfic que té al punt de mira els estereotips socials i qüestions com la raça, el gènere o la identitat sexual. Els seus treballs concedeixen un important paper al so i es valen de recursos pròxims a la pintura per a articular l’ús de les llums i les ombres, el color o la composició. També busca inspiració en postals, sèries televisives, pel·lícules de sèrie B, etc.. Entre les seues obres poden destacar-se Scarred for life: Doll birth (1994), Up ‘in’ the sky (1997) i el curtmetratge Night Cries: a rural tragedy que va participar en la selecció oficial del Festival de Cine de Cannes en 1990. L’UCR Califòrnia Museum of Photography li dedica una retrospectiva en 2001

La sèrie Something more consta de nou fotografies que funcionen pràcticament com una seqüència cinematogràfica. L’artista recorreix en este treball el que, en aparença, podrien semblar fotogrames d’una pel·lícula, per a narrar-nos una història en què, com ella mateixa confessa, poden aparèixer elements autobiogràfics, així com les seues pròpies obsessions i fantasies. En esta sèrie deixa entrevóre la simbiosi que estableix entre fotografia i cine, a SOMETHING MORE, 1989 partir del qual seria un drama rural protagonitzat per Complete set of 9 images ella mateixa Còpia cibrachrome color 170 9 fotografies de 90 X 150 cm c/u 171 172 173 174 175 176 177 178 179 Mabel Palacín

Marc Viaplana

Oriünds de Barcelona, Mabel Palacín i Marc Viaplana naixen respectivament als anys 1964 i 1962. Mabel Palacín estudia Història de l’Art i Marc Viaplana Història Contemporània, però el que els uneix són els estudis de Fotografia i Vídeo. Entre les seues exposicions individuals destaquen: en 1988 I am the wound and the knife i Snapshots part I, en la Fundació Caixa de Pensions, Barcelona; i en 1990, en la Galeria Alfonso Alcolea de Barcelona, L.A. Gallery. Entre les mostres col·lectives es podrien citar en 1989 X Trobades de Fotografia a Coïmbra, Portugal; en 1990 Objectiu/Subjectiu, Canal d’Isabel II, Madrid, El concepto manipulado en Espace AGF en Reims i el Salón de la Crítica Interarte a València

En este treball es planteja la dicotomia entre el ser i el desaparèixer. A una d’estes peces de gran tamany en el que s’han positivat les fotografies, fa que vegem amb més precisió estes imatges de lluny, mentres que de prop els rostres humans fotografiats desaparèixen. En l’altra, alguns personatges apareixen disparant armes en eixa associació, molt plantejada pels artistes de la fotografia com arma (elegisques el blanc, enfoques i dispares). La seriació i la repetició de les imatges ha estat sempre la base dels seus treballs. WHAT HAS NEVER BEEN CANNOT END: MOVIMIENTO Nº 2, 1992 - 1993 de la sèrie “Suite de las desapariciones” Còpia gelatina de bromur 14 fotografies de 80 X 60 cm c/u

180 WHAT HAS NEVER BEEN CANNOT END: MOVIMIENTO Nº 5, 1992 - 1993 de la serie “Suite de las desapariciones” Còpia gelatina de bromur 20 fotografies de 80 X 60 cm c/u 182 Alberto Peral

Sergio Olivares

MÁSCARAS, 1994 Còpia color 2 fotografies de 56 X 68 cm c/u

184 185 Marcel Pey

THE HYPNOTIC RAIN, 1992 Polaroid 10 elements, 8 polaroid c/u 12 x 75 cm c/u

186 187 CULT MOVIE (STANDARD SIZE MASTERS), 1987 Collage fotogràfic 50 fotografies, mides variables

188 189 BLOOD, ROOMS AND COLD, 1990 Còpia color 2 fotografies 128 x 142 cm, 128 x 178 cm 190 191 THE WHEEL, 1992 AMERICAN EXPRESS, 1992 Còpia color Còpia color 127 x 149 cm 127 x 149 cm 192 193 Jorge Ribalta

Jorge Ribalta juga amb l’espectador fent-li dubtar entre la precisió i la imprecisió de les imatges. Dota d’aparença real a estes figures en miniatura de personatges que habiten paisatges naturals o recreats. Es tracta d’imatges construïdes, fruit d’una invenció, que ens ofereixen una realitat diferent, velada i oní- rica gràcies al tractament de la llum que ennuvola els paisatges i les trobades humanes.

VIAJES DE INVENCIÓN, 1987 Còpia gelatina bromur virada al seleni, 1/10 50 x 60 cm 194 195 196 197 Mónica Roselló

VIATGES IMAGINARIS 8, 1996 VIATGES IMAGINARIS 8, 1996 VIATGES IMAGINARIS 8, 1996 Còpia cibachrome color sobre alumni, 1/5 Còpia cibachrome color sobre alumni, 1/5 Còpia cibachrome color sobre alumni, 1/5 80 x 10 cm 80 x 10 cm 80 x 10 cm

Viu i treballa a Barcelona, on va estudiar Imatge i Diseny en l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, on ara ensenya fotografia. Ha publicat en revistes d’arquitectura i diseny com Vaig cremar, Quaderns, Casa, Vogue i realitzat les il·lustracions de llibres per a les editorials Gustavo Gili i ACTAR.

En el seu treball “Viatges imaginaris” presenta a la manera de les pel·lícules dels anys 30 i 40 mapes de llocs llunyans, exotisme, misteri i incertesa. Són petits elements els que articulen grans històries amb clara referència als somnis infantils de grans aventures.

VIATGES IMAGINARIS 8, 1996 VIATGES IMAGINARIS 8, 1996 Còpia cibachrome color sobre alumni, 1/5 Còpia cibachrome color sobre alumni, 1/5 80 x 10 cm 80 x 10 cm 198 199 Claudia Terstappen

Va nèixer a Arnsberg, Alemanya, l´any 1959. Ha realitzat estudis de Literatura i Filosofia a la Universitat de Heinrich Heine, i d’Escultura i Arquitectura a l’Staatliche Kunstakademie, a Düsseldorf. Entre 1991 i 1994 es trasllada a viure a Londres, on exerceix com a professora d’escultura i altres mitjans artístics a Slade School of Fine Arts, Goldsmith College i Chelsea School of Art. Ha realitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives a Alemanya, França, Regne Unit, Espanya, Estats Units i Japó. Se li han otorgat nombrosos premis i beques: DAAD Scholarship (Regne Unit), Stftung Kunst und Kultur des Landes NRW, Kunstfond Bonn (Alemanya), AHRB de Londres i Premi de Bronze otorgat per la Triennal d’Escultura d’Osaka, entre d’altres. Viu i treballa a Barcelona i Düsseldorf.

La pregunta sobre com reacciona la gent enfront la incertesa, porta a Claudia Terstappen a una inda- gació en el món de la religió, els cultes i els seus rituals, per les respostes que estos poden donar-nos. Respostes a qüestions vitals com “el que succeïx després de la mort”, donen poder a la persona que creu, i per això els objectes religiosos estan carregats amb energia i poders màgics, i representen desitjos. S.T., 1994 de la sèrie “Cruz del Romero” Còpia color 200 4 fotografies de 120 x 120 cm 201 202 203 BUST WITH LITTLE MAN, 1984 HEAD AND PLANE, 1979 de la sèrie “Expedition Series” de la sèrie “Expedition Series” Còpia de gelatina de bromur Còpia de gelatina de bromur 14 x 11 cm 14 x 11 cm Ruth Thorne Thonsen

En estos fotomuntatges de xicotet format, Thorne Thonsen representa paisatges onírics ocupats per monuments i ruïnes. La fascinació d’esta artista pels símbols, els somnis i els mites està present en esta sèrie on ha creat un conjunt d’imatges en que es crea una aparença de realitat sempre desconcer- tant.

SPHINX DU CAMP, 1979 COLUMNS AT MONUMENT VALLERY, 1984 EXPEDITION CHGO, 1979 de la sèrie “Expedition Series” de la sèrie “Expedition Series” de la sèrie “Expedition Series” Còpia de gelatina de bromur Còpia de gelatina de bromur Còpia de gelatina de bromur 14 x 11 cm 14 x 11 cm 14 x 11 cm

204 205 Francesc Torres

Naix a Barcelona l´any 1948. Forma part del moviment conceptual Grup de Treball. A finals dels seixanta es trasllada a París. En 1972 viatja a Chicago i Nova York, ciutat on resideix quasi permanentment des de 1974 –de 1986 a 1988 viu a Berlín-. La seua carrera artística se centra en les instal·lacions de tints polítics amb jocs lumínics, sonors i conceptuals. Al gener del 2000 presenta la seua última obra Circuits tancats en la Fundació Telefónica de Madrid per a dedicar-se a altres facetes, com la d’escriptor i comissari d’exposicions, primer exemple en la mostra Pegàs. Memòria d’un miratge al CCCB de Barcelona (2001). Les seues obres s’han exposat a l’IVAM, el Guggenheim de Bilbao, la Fundació Joan Miró, el Whitney Museum i MOMA de Nova York, i el MNCARS ha realitzat una retrospectiva. Entre els premis que ha rebut destaquen el New York Council for the Arts Fellowship i el d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya.

Com és habitual a l’obra de Francesc Torres, estos dos tríptics fan referència a qüestions socials i políti- ques. Extrau imatges de la revista americana Newsweek, que positiva en gran format, per a plantejar-nos una reflexió entorn a conflictes racials, polí- tics i/o bèl·lics, despertant així les nostres conscièn- cies de món privilegiat i passiu. NEWSWEEK SERIES (14), 1991 Còpia cibachrome a partir de pàgina de revista manipulada 206 3 fotografies, 170 x 375 cm 207 NEWSWEEK SERIES (15), 1991 Còpia cibachrome a partir de pàgina de revista manipulada 208 3 fotografies, 170 x 375 cm 209 Joel-Peter Witkin

Naix a Nova York en 1939. Va treballar com a aju- dant i tècnic d’altres fotògrafs des de 1958 fins a 1967 i va fer el servici militar com a fotògraf en l’exèrcit del seu país. A partir de 1967 va començar a treballar com a fotògraf a Nova York, assistint a la Cooper Unió School de Belles Arts per a rebre classes d’escultura a l’eixir del seu treball. En esta època va fer un viatge a l’Índia que li va impactar i va deixar una empremta en el seu treball. Es va llicenciar en Belles Arts en 1974 i va aconseguir una beca per estudiar poesia en la Universitat de Columbia. La seua obra ha sigut exposada en nombroses mostres individuals.

L’obra de Witkin aprofundeix en els malsons, les pors i el costat més fosc del ser humà. En els seus treballs, les referències directes a la mitologia, la religió i la història de l’art es convertixen en escenes maca- bres, plenes d’agressivitat, mort i perversitat. Fotògraf de guerra a Vietnam, Witkin s’enfronta a la fotografia com el mitjà de vóre i reviure les seues fantasies. Els negatius, a vegades lacerats, contribuïxen a emfa- titzar el caràcter grotesc i al mateix temps summa- ment pervers de les seues imatges.

THE LOVER OF WAR, 1990 Còpia gelatino bromur virada, 2/15 210 76 x 63 cm 211 SADER’S WIFE, 1981 PORTRAIT OF HOLOCAUST, 1982 Còpia b/n, 13/15 Còpia b/n, 1/15 212 40 x 40 cm 40 x 40 cm 213 EUNUCH, 1983 PORTRAIT OF A DWARF, 1987 Còpia gelatino bromur, 2/15 Còpia gelatino bromur b/n, 3/15 214 40 x 40 cm 40 x 40 cm 215 TESTICLE STRECH, WITH YHE POSSIBILITY OF CRUSHED FACE, 1982 IL RAGAZZO DI CUATTRO BRACCI, 1984 Còpia b/n, 8/15 Còpia gelatina bromur b/n, 13/15 216 40 x 40 cm 40 x 40 cm 217 AMOUR, 1987 MAN WITH DOG, 1990 Còpia gelatina bromur b/n, 4/15 Còpia b/n, 9/15 218 40 x 40 cm 40 x 40 cm 219 AGONISTES OF THE ETERNAL WAIT, 1990 Còpia b/n, 4/15 2 fotografies de 68 x 25,5 cm c/u 1 fotografia de 64 x 74 cm 220 221 Borja Zabala

Artur LLeó

Borja Zabala va nèixer a Saragossa l´any 1966. Viu a Barcelona. És llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Entre les seves performances cal destacar: El rey de las fiestas (Se alquila, Barcelona, 1997), Borja es un nombre de pijo (Facultad de Bellas Artes, Universidad de Madrid, 1995) i Soltero y sin compromiso (Metrònom, Barcelona, 1994), i la seva participació a les trobades del Club 3 (FAD, Barcelona, 1997), Acciones (MNCARS, Madrid, 1993) i Homenaje a Artur Cravan (Palau de la Virreina, Barcelona, 1992). Entre les seves exposicions individuals hi ha: Fotoperformances (Galería Spectrum, Saragossa, 1995) i Shipping Art & Life Drawings (Galeria dels Àngels, Barcelona, 1997).

El treball de Borja Zabala i Artur Lleó adopta el format de pòster publicitari perque parla de publicitat, de la imatge dels museus, i planteja una reflexió sobre el seu paper en la difícil conjuntura de la cultura espanyola desplaçada per l’espectacle.

CARSNAVAL, 1994 Còpia cibachrome COLOR 3 fotografies de 120 x 90 cm 222 223 AIDEZ, 1994 INFORMALÍSIMO, 1994 MACBA (DANCE), 1995 ARTE Y LUJO, 1994 Còpia cibachrome color Còpia cibachrome color 120 x 90 cm 2 fotografies de 120 x 90 cm 224 225 Museu de la Universitat d’Alacant |Fragments| Col.lecció Rafael Tous d’Art contemporani

TRADUCCIONS

TRADUCCIÓN AL CATELLANO ENGLISH TRANSLATION

LA COLECCIÓN RAFAEL TOUS DE ARTE THE RAFAEL TOUS COLLECTION OF CONTEMPORÁNEO. CONTEMPORARY ART. José Luis Martínez Meseguer José Luis Martínez Meseguer

EL DESCONCIERTO DE LAS IMÁGENES THE ENIGMA OF THE IMAGE Glòria Picazo Glòria Picazo

COLECCIONAR SUEÑOS DE OTROS COLLECTING THE DREAMS OF OTHERS Marta Gili Marta Gili

226 227 Museu de la Universitat d’Alacant |Fragments| Col.lecció Rafael Tous d’Art contemporani

LA COLECCIÓN RAFAEL TOUS DE ARTE CONTEMPORÁNEO. ción si de lo que hablamos es de arte contemporáneo. nea de brillante carrera internacional, le ha conducido a ra del centro "Ha nacido un espacio social para el arte". José Luis Martínez Meseguer Para el coleccionista de arte contemporáneo es funda- adentrarse y a dedicar también una parte de sus intereses mental, en la configuración de su colección, la relación a lo experimental en la música, organizando la semana de A Rafael Tous le gusta que le consideren coleccionista Rafael Tous i Giner, mi muy querido amigo, es en el sentido directa con los artistas y las relaciones personales que música experimental -que también comparte generosa- inclasificable que pasa por actitudes racionales y también “machadiano” un hombre bueno, pero a diferencia del establece en el mundo artístico. mente con el Museo de la Universidad de Alicante- y a pro- por otras afectivas e irracionales, en las que combina el poeta, que siempre va ligero de equipaje, a Rafael Tous le mover exposiciones -instalaciones sonoras, etc.-, así como descubrimiento -curioso, le interesa todo lo que tiene a su gusta coleccionar. Y cuando digo esto, pienso que Entre las muchas posibilidades de entender el coleccionis- cursos y talleres sobre el tema. alrededor, humanista a la maniera renacentista-, el mero debería ampliarse dicha acepción en los diccionarios, mo, quizás la más significativa es la que reúne una colec- placer de adquirir, la pasión posesiva, el placer de con- pues hay que especificar que Rafael colecciona de una ción desde un punto de vista personal -por placer solitario Debemos mencionar también y a colación con lo dicho templar su colección, de estudiarla, catalogarla y orde- manera intensa y con gran pasión libros de artista, pintura, y personal- o en el otro extremo, la que se constituye para anteriormente, la relación que Rafael Tous mantiene con el narla, de tiempo en tiempo rechazar o recuperar partes fotografía, instalaciones, libros y documentos de arte (más obtener un reconocimiento social, o bien por prestigio per- contexto artístico de Barcelona y su tarea de promotor, de la misma. Actividad que realiza personalmente, pues la de 250.000), de viajes, de naturaleza, de cocina, aucas, sonal o por incidir culturalmente en el entorno, o ambas. La como presidente que es, de Metrònom, Fundació Rafael colección es en cierta manera una proyección de su alter tarjetas postales, comics o tebeos, películas en vídeo y mayoría de los coleccionistas -los que lo hacen por pasión Tous d'Art Contemporani, magnífico espacio para el arte ego. vídeo arte (en torno a 3.000), antiguas máquinas para ver y no por inversión- constituyen su colección como un pro- situado en el número 9 la calle Fusina frente al antiguo viejas fotografías estereoscópicas (de las que tiene unos yecto o aventura personal -un particular viaje a Ítaca- con mercado del Born -hoy en remodelación para nuevos usos Desde 1995 ha coleccionado casi exclusivamente foto- 1.000 cristales), música… esto que yo sepa y haya visto. motivaciones muy íntimas. Hay también, no lo olvidemos, como biblioteca- en el barcelonés barrio de La Ribera, en grafía, y los motivos que le llevan a preferir el medio Pero sobre todo, lo que cultiva y mima son los amigos. una apropiación en el coleccionar. En su incapacidad la vecindad de otros espacios emblemáticos para la cul- fotográfico se basan en la comunicación conseguida creadora, el coleccionista se apropia del genio creador y tura en Barcelona: la futura biblioteca y la Facultad de entre el fotógrafo, la cámara y lo fotografiado, comunica- Esto último, característica de su buen carácter, es lo que de la obra del artista, elaborando un segundo grado con Bellas Artes de la Universitat Pompeu Fabra, ubicada en ción real entre todo ello, equiparable a la del cine o a la ha hecho posible traer su colección al Museo de la las obras concebidas por otros pero con las que se identi- unas instalaciones cedidas por la Estación de Francia, con del vídeo, basada en la inmediatez, en el instante. Le inte- Universidad de Alicante, pues su generosidad y el concep- fica. La exclusividad de las diferentes posesiones respecto las que constituirá un enriquecedor triángulo cultural. resa la fotografía que se realiza a través de una represen- to tan inequívocamente socializador de poner sus colec- a una obra creativa, más allá de la necesidad privada, tación, como una secuencia, en muchos casos casi cine- ciones al alcance del público, han permitido que el Museo egocéntrica y personal del coleccionista, también puede Metrònom comienza en 1980 cuando Rafael Tous decide matográfica y, narrativamente, casi también conceptual. de la Universidad de Alicante, el MUÁ -como a él le gusta conducir al deseo de formar parte de una colectividad abrir su propio espacio expositivo, asesorado por sus ami- decir- expusiera una selección de la Col·lecció Rafael Tous cultural, penetrando en ella y combinando el papel de gos artistas Joan Rabascall, Steva Tenades, Francesc d'Art Contemporani, constituida por más de 1.500 foto- coleccionista con el de dinamizador y mecenas. Abad, Pere Noguera, Josep María Joan Rosa y la crítica Fragments es el título bajo el que se han presentado una grafías contemporáneas, que la convierten en una de las Glòria Picazo. Espacio que funciona sin las imposiciones a serie de exposiciones de los fondos de la Col·lecció Rafael grandes colecciones de fotografía en España, junto a la Volviendo a Rafael Tous, y aplicándole todo lo dicho ante- que en teoría se deben las instituciones públicas culturales, Tous d'Art Contemporani. Fondos que no se han prodigado colección Ordoñez-Falcón de San Sebastián, depositada riormente, a mediados de los setenta se inicia con y este impulso ha permitido recorrer la trayectoria artística todo lo que Rafael Tous desearía. Con ésta serán diez las en el Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) y que en breve irá Carmen Godia en el coleccionismo, básicamente con de la ciudad de Barcelona durante más de dos décadas, veces que se han exhibido públicamente una mínima definitivamente al Museu d'Art Contemporani de Barcelona pintura y dibujo impresionista catalán. Y ya a finales de los con una actividad considerada un tiempo al margen de parte de los fondos de la colección: la primera en Girona (MACBA), y la colección Cualladó. setenta, junto a Isabel de Pedro, se inicia como coleccio- la oficialidad artística, y promovida no solo por instituciones en 1.992 y las siguientes, casi todas en la ciudad de nista de pintura catalana y española del momento, públicas o privadas sino también por galerías comerciales. Barcelona, en 1.993, 1.994 y 1.996 y en Granollers en el El perfil del coleccionista tipo es muy difícil de precisar. Los ampliando posteriormente a propuestas más arriesgadas - Así las exposiciones le permitieron la adquisición de obras, 2.000 y en una ocasión fuera de Cataluña, en San aspectos socioartísticos del arte se han estudiado en medios alternativos son llamados entonces- acercándose que con el tiempo han devenido piezas fundamentales de Sebastián, en 1.996. En este año 2.001, en el que Rafael muchas ocasiones. Las motivaciones del coleccionista y a la actividad artística de la Barcelona más experimental, la colección. Por citar algunas, las 21 fotografías en blan- Tous se ha propuesto como reto promover la itinerancia y las ventajas que consigue es algo que se vincula estre- agrupada toda la colección bajo el nombre de co y negro de Carlos Pazos de la serie Voy a hacer de mi difusión de su colección, ha sido expuesta en Burgos, chamente a una historia personal. Lo que se persigue en Conceptes. Desde este momento, su actitud coleccionis- una estrella (1976), y las instalaciones Oikonomos (1989) Logroño y ahora aquí en Alicante, exposición que estába- cierto modo es el deseo de ser clasificado de inclasifica- ta ha atravesado por muchas de las características fases de Francesc Torres o Analogías (1991) de Francesc Abad. mos preparando desde hace un año. Todo ello ha que- ble, alentando una pasión posesiva, de participación en que veíamos arriba -pasión, hobby, lucro, riesgo, subjetivi- dado bien documentado en los casi agotados ocho catá- un juego de riesgos con sus pérdidas y ganancias, tanto dad, devoción para con determinados artistas- lo que ha Metrònom se convirtió así en núcleo de actividades en logos que nos han precedido. En 2002, tiene previsto inau- desde el punto de vista económico y social como cultural. hecho de su colección heterogénea pero con unos inte- torno al arte contemporáneo, al margen del circuito gurar en febrero una gran exposición de su fondo de arte Este afán, junto con otros aspectos como el descubri- reses muy determinados. comercial, y en nueva vía para ampliar la colección y el conceptual en el nuevo espacio de la Tecla Sala, en miento, la posesión de la obra o la pasión por el arte, cons- centro de documentación, decisivo por su intercambio de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) y en mayo una nueva tituyen el complejo terreno del arte, de mayor complica- Su vínculo actual con Barbara Held, música contemporá- publicaciones. El crítico Aleixandre Civici dijo en la apertu- exhibición de Fragments en el Museo de Málaga. 228 229 Museu de la Universitat d’Alacant |Fragments| Col.lecció Rafael Tous d’Art contemporani

De nuevo en el Espacio Balmes 21 de la Universidad de una teatralidad o secuencia cinematográfica, con las La colección dice mucho de él, de su carácter mediterrá- La primera exposición reunió, en el Museu d'Art de Girona, Barcelona, del 24 de febrero al 30 de marzo de 1.994, se series de 24 artistas: Paul Blanca, Jordi Colomer, Roland neo (luz, color, humor -a veces negro-), de su intereses y del 18 de diciembre de 1992 al 14 de marzo de 1993, una celebró la cuarta exposición de Fragments, con la natura- Fischer, David Hilliard, Noritoshi Hirakawa, Dale Kistermaker, curiosidades culturales, de su sensibilidad y gustos artísti- serie de obras de diversos fotógrafos -nacionales y extran- leza muerta como común denominador y con la partici- Anna Malagrida, Tracey Moffatt, Julia Montilla, Paloma cos. Podría decirse que su colección, como si de un artis- jeros- y algunas piezas de artistas catalanes conceptuales pación de Francesc Abad, Ana Busto, Toni Catany, Koldo Navares, Mabel Palacín y Marc Viaplana, Marcel Pey, Jorge ta se tratase, es su legado artístico, pues ha configurado, bajo el tema común del viaje. Con obras de Francesc Chamorro, Jessica Crawford, Manel Esclusa, Joan Ribalta, Íñigo Royo, Andrés Serrano, Cindy Sherman, Laurie desde su inteligencia y sensibilidad, una colección que Abad, Christiaan Bastiaans, Heinz Cibulka, Jordi Colomer, Fontcuberta, Cristina García Rodero, Ricardo Gómez Pérez, Simmons, Claudia Terstappen, Eulàlia Valldosera, Javier refleja su propia personalidad y las tendencias de un perío- Luis Contreras, Silvie y Cherif Defraoui, Carles Fargas, Joan Fernando Herraez, Marcelo Isarrualde, Pere Noguera, Ulrike Vallhonrat, Valentín Vallhonrat, Mayte Vieta, Joel-Peter Witkin do concreto, el que él mismo está viviendo, por ello el Fontcuberta, Duane Michals, Leonel Moura, Antoni Ottinger, Ouka Lele, Marcel Pey, Jorge Ribalta, Leopold y Fred Wilson. subtítulo que acompaña siempre a las muestras de Muntadas, Ana Navarrete, Pere Noguera, Ana Teresa Samsó, Laurie Simmons, Ruth Thorne Thonsen, Juanito Fragments es propuesta para una colección de fotografía Ortega, Mabel Palacín y Marc Viaplana, Marcel Pey, Jorge Wadhwani y Joel-Peter Witkin. contemporánea. Ribalta, Andrés Serrano, Cindy Sherman, Francesc Torres, En el MUA -en la décima aparición pública de Fragments- Juan Urrios, Juanito Wadhwani, William Wegman y Georges Coproducida por el Museu D'Art Contemporani de hemos expuesto la que hasta ahora es la mayor selección Querido Rafael, parafraseando a Ibn Zaydun de Córdoba, Woodman. Barcelona (MACBA), del 15 de marzo al 26 de mayo de de dicha colección, 180 títulos, compuestos por más de en su epístola a Abu Hafs Ibn Burd quiero decirte que "no 1.996 y en Donostia-San Sebastián, en la Sala de 350 piezas, que comprenden 48 figuras de la fotografía sea vuestro afecto fugaz rosa,/pues es el mío el arrayán La segunda muestra fue presentada en el Espacio Balmes Exposiciones del Koldo Mitxelena Kulturunea, del 31 de nacional e internacional: Francesc Abad, Txomin Badiola, perenne". Gracias por tu generosidad y bonhomía. 21 de la Universidad de Barcelona, del 8 de junio al 10 de octubre de 1.996 al 4 de enero de 1.997, se realizó la quin- Paul Blanca, Bleda y Rosa, Lionel Boyol-Themines, Ana julio de 1993, sobre el tema del desnudo en la fotografía. ta y sexta aparición pública de Fragments, con un quinto Busto, Daniel Canogar, Joana Cera, Jordi Colomer, Arturo José Luis Martínez Meseguer Los artistas eran Paul Blanca, Ana Busto, Javier Díaz, María catálogo común en euskera, y castellano, que exponía el Cuenca, Tacita Dean, Manel Esclusa, Roland Fischer, Octubre 2001 Espeus, Evergon, Ricardo Gómez Pérez, Juan Hidalgo, trabajo de 16 fotógrafos -a excepción de Francesc Abad, Alberto García-Alix Juan Hidalgo, David Hilliard, Noritoshi Marcelo Isarrualde, Shannon Kennedy, Duane Michals, artista conceptual que usa la fotografía como parte de su Hirakawa, Esther Ibarrola, Dale Kistermaker, Emilio Lecuona, John L. Murphy, Ana Teresa Ortega, Pablo Pérez Mínguez, obra, o Lewis deSoto que normalmente crea instalaciones- Rogelio López Cuenca, Anna Malagrida, Tracey Moffatt, Notas: Stevie Rexroth, Mireia Sentís, Laurie Simmons, Javier bajo un hilo conductor de tipo narrativo (un principio y un Julia Montilla, Antonio Muntadas, Pere Noguera, Mabel Vallhonrat, Juanito Wadhwani y Joel-Peter Witkin. fin, como en un relato cinematográfico): Floro Azqueta, Palacín y Marc Viaplana, Alberto Peral, Marcel Pey, Carla (1) FRAGMENTS. Proposta per a una col.lecció d’art actual Paul Blanca, Ana Busto, Roland Fischer, Mabel Palacín y van de Puttelaar, Jorge Ribalta, Humberto Rivas, Mónica I, Girona:Museu d’Art de Girona, 1992. FRAGMENTS. El Ayuntamiento de Barcelona, en el Palacio de la Virreina, Marc Viaplana, Marcel Pey, Jorge Ribalta, Andrés Serrano, Roselló, Íñigo Royo, Andrés Serrano, Cindy Sherman, Laurie Proposta per a una collecció d’art actual II, del 8 de noviembre de 1.993 al 2 de enero de 1.994, rea- Cindy Sherman, Laurie Simmons, Valentín Vallhonrat, Erich Simmons, Claudia Terstappen, Ruth Thorne Thonsen, Barcelona:Balmes 21-Universitat de Barcelona, 1993. lizó la tercera exhibición de Fragments, con catorce artis- Weiss y Fred Wilson. Francesc Torres, Eulàlia Valldosera, Javier Vallhonrat, FRAGMENTS. Proposta per a una col.lecció d’art actual III, tas catalanes que habían trabajado desde finales de los Valentín Vallhonrat, Eric Weiss, Joel-Peter Witkin y Borja Barcelona:Ajuntament de Barcelona, 1993. FRAGMENTS. setenta hasta entonces en los llamados medios alternati- El Museu de Granollers, de 9 de marzo al 23 de abril de Zabala y Artur Lleó. Ocupando todo el espacio expositivo Proposta per a una collecció d’art actual IV, vos: Francesc Abad, Eugenia Balcells, Jordi Benito, Àngel 2.000, acogía la séptima entrega de Fragments, que pre- del MUA, sus 2.500 metros cuadrados, hemos dispuesto las Barcelona:Balmes 21-Universitat de Barcelona, 1994. Jové, Antoni Miralda, Fina Miralles, Pere Noguera, Carlos sentaba los trabajos de la joven generación de fotógrafas instalaciones en la Sala Altamira, la fotografía en torno al FRAGMENTS. Propuesta para una colección de fotografía Pazos, Carles Pujol, Joan Rabascall, Àngels Ribé, Benet seleccionadas: Ana Busto, Joana Cera, Esther Ibarrola, cuerpo en la Sala Sempere, las narraciones (historias visua- contemporánea. Colección Rafael Tous/PUSKETAK. Egungo Rossell, Francesc Torres y Jaume Xifra. Todos ellos pioneros Anna Malagrida, Julia Montilla, Paloma Navares, Vanesa les) en la Sala 365 y en la Sala Naias las fotografías de argazkigintzaren bilduma baterako proposamena. Rafael en España de dichos medios trabajando en paralelo a los Pey, Eulàlia Valldosera y Mayte Vieta. arquitecturas. Tous-en bilduma, Barcelona:Museu d’Art Contemporani de artistas extranjeros. Obras de diferentes años que permitían Barcelona-Kulturunea Koldo Mitxelena, 1996. FRAGMENTS. ver la evolución y continuidad de este arte. La dificultad de El Centro Cultural Casa del Cordón, con el patrocinio de la Es la primera vez que muchos de estos artistas son expues- Fotografes. Nova generació, Barcelona:Museu de estos artistas para exponer sus obras -poco o nada enten- Obra Social Caja de Burgos, del 3 de mayo al 28 de junio tos en Alicante. Una oportunidad única de admirar una Granollers, 2000. FRAGMENTOS. Propuesta para una didas-, la precariedad de los medios de que disponían y de 2.001, y la Sala Amós Salvador gracias a Cultural Rioja colección particular de estas características, y debemos colección de fotografía contemporánea. Colección la dispersión de algunos de ellos fuera de nuestro país (París (programa de difusión cultural patrocinado por el Gobierno entender aquí particular en su sentido de privada -que no Rafael Tous, Pamplona:Centro Cultural Casa del Cordón y Nueva York, sobre todo) provocó las colaboraciones de La Rioja, el Ayuntamiento de Logroño e Ibercaja), del 19 es de propiedad o uso públicos- y en el sentido de singu- de Burgos, 2001. FRAGMENTOS. Propuesta para una colec- entre ellos: pequeñas publicaciones efímeras, manifiestos, de julio al 2 de septiembre de 2.001 acogían respectiva- lar o individual, como contrapuesto a universal o general, ción de fotografía contemporánea. Colección Rafael películas y sobre todo mucha, mucha ilusión en lo que mente la octava y novena salida de los fondos de Rafael pues es una colección que surge del gusto particular y per- Tous, Pamplona:Sala Amós Salvador de Logroño, 2001. hacían. Tous al exterior. En esta ocasión en torno a la fotografía que sonal de Rafael Tous. implica un trabajo de preparación por parte del artista, 230 231 Museu de la Universitat d’Alacant |Fragments| Col.lecció Rafael Tous d’Art contemporani

EL DESCONCIERTO DE LAS IMÁGENES relatos surgidos a partir de todo tipo de estrategias narrati- pueden ser las de Txomin Badiola, David Hilliard, Alberto Otras propuestas, sin embargo, se instalan abiertamente Glòria Picazo vas, suceptibles de ofrecer una verdad diferente, capaces García-Alix o Tracey Moffatt, y sin olvidar las diferentes vías en la trama de la ficción y construyen toda clase de histo- de construir y difundir ideología y sobre todo idóneas para de provocación que podemos encontrar en Noritoshi rias. En el caso de Laurie Simmons, por ejemplo, sus esce- Desde el momento en que Joseph-Nicéphore Niépce y cuestionar certezas, tanto por el hecho de enmascarar Hirakawa, Joel-Peter Witkin, Paul Blanca o Valentín nas se refieren especialmente a reivindicaciones feminis- Louis-Jacques Daguerre, a mediados del siglo XIX, promo- como de desenmascarar una realidad que, aparente- Vallhonrat, especialmente en su serie Faces for love. tas, como ha señalado Dan Cameron: "Las populares foto- vieron los primeros ensayos en torno a la invención de la mente, no presenta dudas. grafías de muñecas arreglando la casa, yéndose de fotografía, el arte se ha relacionado con ella insistente- Pero también de aquellas micro-narraciones de las que vacaciones o tirándose a la piscina tocan el tema del mente, a veces con recelo y a veces con interés desme- En el contexto de estas nuevas posibilidades que se abren hablábamos cuando aludíamos a Warhol, se podrían des- substituto o del doble, en un escenario que realmente pide surado, tanto al considerarla una nueva herramienta a para la fotografía, el ser humano, su identidad, pero tam- prender trabajos que se preocupan por narrar situaciones, a gritos la interpretación psicoanalítica del tipo más revi- emplear como al ver en ella un procedimiento idóneo bién lo físico de su cuerpo, se convierten en motivo cons- sentimientos y actitudes que no sólo afectan al ser huma- sionista. Contempladas como un todo, son también auto- para cuestionar la misma aprehensión de las imágenes. tante de análisis, un hecho que sería uno de los aspectos no como protagonista indudable de las mismas, si no que rretratos, por poderes, de la artista como una mujer adulta Como anécdota es curioso recordar que, conjuntamente más significativos de las dos últimas décadas. El artista se también describen lugares, construyen paisajes y revisan sofisticada de final del siglo XX, recordando como se le ha con otros pintores, Jean-Auguste Ingres firmó una petición introduce en la realidad a través del individuo, del yo, del arquitecturas a través de la minuciosa disección que per- ido conformando la consciencia mediante unos juguetes dirigida al Gobierno francés, para que la fotografía fuese cuerpo; indaga en las cuestiones referentes al género; mite la imagen fotográfica. Y desde esta posición narrati- claramente ausentes, en una relación bien definida, de prohibida al verla como una competencia ilícita. hurga en los sentimientos; admite la enfermedad y el va, la imagen fotográfica se sitúa expresamente en el lími- símbolos que llevan a plantear el problema de la opresión Contrariamente, Edgar Degas fue un apasionado de la miedo en definitiva se apropia o realiza fotografías como te que separa una verdad en apariencia incuestionable y social de la mujer". (3) fotografía y a menudo pintaba a partir de imágenes una vía para materializar esta pulsión que le impulsa a tra- unos mecanismos de ficción que se desprenden de las fotográficas, pero quizás su gran aportación, como dice tar de ver más y más. En esta línea, por qué no situar a múltiples lecturas que con certeza puede comportar una Otro tipo de narración -también con ciertas resonancias Paul Valéry, ha sido "conferir a la instantánea, en paciente Andy Warhol como un avanzado en el uso de la fotografía, imagen fotográfica. Unas posibilidades narrativas que artis- cinematográficas- sería la que desarrolla Jordi Colomer en meditación, una cualidad de duración". (1) Desde enton- un artista para quien las más de 60.000 fotografías que se tas como Jeff Wall han relacionado estrechamente con las sus últimas vídeo instalaciones, como por ejemplo "Simo" ces estos estrechos lazos han sufrido toda suerte de supone que realizó, eran una manera de observar la reali- bases establecidas por el cine: "Nuestra experiencia pictó- (1998) y que él mismo describe en los siguientes términos: encuentros y desencuentros, no tan sólo artísticos, sino dad y de cuestionarla. Polaroids de personajes famosos de rica del drama ha estado creada por la pintura, el dibujo, "En mis últimos vídeos, la manipulación de objetos, las también en cuanto a la difusión y recepción. Hasta llegar Nueva York, retratos y autorretratos de fotomatón, foto- el grabado, etc.… Pero el cine, a diferencia de las formas acciones de los personajes, Simo, Eldorado, Pianito, que a las década de los ochenta, en la que finalmente la intro- grafías eróticas de aquellos que frecuentaban la Factory y teatrales, a las que se aproxima, es una imagen en abren cajones, empujan cajas, comen confitura, constitu- ducción del medio fotográfico en los lenguajes artísiticos fotogramas de algunas de sus películas componen esta acción. El cine ha sintetizado las funciones de la pintura y yen una forma de lenguaje. Porque el tiempo interviene, dominantes se han impuesto con contundencia y han especie de incontinencia fotográfica que lo caracterizó y del teatro sobre las bases técnicas de la reproducción como en el lenguaje hablado. Y es un lenguaje muy pre- conseguido una difusión casi impensable hasta estos que abrió puertas a generaciones posteriores, en especial fotográfica. Así en esta síntesis los mecanismos de la foto- ciso el que hablan los personajes pero muy difícil de tra- momentos. Con todo, para llegar a esta situación ha sido en lo que respecta a aspectos repetitivos y mecánicos de grafía han estado investidos de un significado enorme, un ducir. Es lo que yo he denominado una escultura dilatada necesario que una serie de artistas, surgidos a lo largo de las imágenes, a la inmediatez que le proporcionaba la significado siempre actual". (2) en el tiempo" (4) También Txomin Badiola al hablar de sus la década de los sesenta, intuyeran las nuevas posibilida- Polaroid, a la apropiación de imágenes de prensa, a las trabajos a base de objetos y fotografías, los denomina "his- des que, en un principio, la cámara fotográfica e, inme- relaciones con la publicidad o bien al considerar las cua- En este sentido el trabajo más cercano a los comentarios torias-instalaciones" y las sitúa en un territorio híbrido en el diatamente después el cine y el vídeo, les han ofrecido. tro instantáneas del fotomatón como un intento de micro- de Jeff Wall, presente en esta muestra, es la serie que en la actualidad, no sólo transita el arte, si no también narración. Something more de Tracey Moffatt, en la que cada ima- la publicidad, la moda, el cine, la televisión, la cibercultu- En el marco de una relación controvertida, porque duran- gen se convierte en un fragmento de una narración, de un ra, etc., en un intento, como él mismo confiesa, de situar te mucho tiempo la cámara fotográfica se veía tan sólo De posiciones como ésta, y de todas las aportaciones del "drama fotográfico", como ella misma nos dice, que el el arte entre la alta y la baja cultura y en consecuencia "de como una prolongación del pincel o sencillamente como movimiento conceptual de aquella misma época, se espectador se ve obligado a reconstruir, consciente de capturar al espectador e introducirlo en un lugar del que un instrumento idóneo para llevar a término un proceso de desprende el trabajo de algunos artistas presentes en esta que la artista nos propone una historia en la que los hechos tiene que salir por sus propios medios, y es en esta salida trabajo, a lo largo de la década de los sesenta comenza- exposición, como por ejemplo Marcel Pey, si nos fijamos se acumulan, y también en esta ocasión jugando a la vez donde el espectador crea sus propias herramientas y rea- ron a abrirse nuevas posibilidades para la imagen fotográ- en el uso de la Polaroid y en la apropiación de imágenes, con la obviedad y la incertidumbre. Es entonces cuando la liza un acto creativo del que la obra no sería si no la pro- fica, no sólo como un mero registro de la experiencia pero también en otros trabajos para los que las reminis- imagen fotográfica se posiciona como un hecho irreme- vocación y el catalizador de la operación". (5) En el caso humana y de su entorno, sino también por su capacidad cencias son menos directas, pero no por ello menos diable, como algo irrepetible y fija aquellos momentos con de Mabel Palacín y Marc Viaplana, el personaje es foto- narrativa. importantes, como en el caso del sentido de la muerte una aparente credibilidad, sólo cuestionada porque sabe- grafiado mientras que en el momento que comienza a que planeaba en las propuestas de Marc Viaplana y mos perfectamente que nos estamos moviendo en el desaparecer, aparece el lugar en el que se encuentra y es De inmediato, muchos artistas comenzaron a reflexionar Mabel Palacín, o en la manera de aprehender el entorno terreno de la ficción. en esta oscilación que el trabajo consigue su capacidad sobre las imágenes fotográficas, entendidas como micro- social en propuestas aparentemente tan diferentes, como de comunicar historias. 232 233 Museu de la Universitat d’Alacant |Fragments| Col.lecció Rafael Tous d’Art contemporani

la infinita manipulación que permite el tratamiento digital COLECCIONAR SUEÑOS DE OTROS derá materializar lo más impalpable de la actividad cere- Las "estrategias narrativas" posibles a través de la imagen de la imagen y el distanciamiento con el referente, Marta Gili bral: las imágenes de los sueños" fotográfica son tantas como los posibles creadores. Tanto demanda una total redefinición del medio: "Presiento que si la imagen se fundamenta en su total verosimilitud como los gérmenes de lo que será el medio fotográfico en el Bajo el almendro de tu esposa, De este modo, coleccionar fotografías, como coleccionar cuando la primera luna de agosto sueños, supone por supuesto, apropiarse de parte de la si busca a propósito la confusión de la mirada, las foto- futuro no se encuentran actualmente en las salas de arte, surge por detrás de la casa, podrás soñar, experiencia del otro, aunque también implica inventarse el grafías resultantes crean ficción y la cuestión de lo verda- sino en territorios sociales, como la publicidad, la publica- si los dioses te sonríen, los sueños de otro. sueño de alguien y moldearlo conforme a nuestra realidad dero y lo ficticio fluctúa constantemente, hasta que final- ción electrónica en Internet o el laboratorio de diagnóstico interior. Sabemos también que toda fotografía, como el mente acaba poniendo en entredicho la fuerza de la evi- médico, espacios que están forzando a la fotografía a Esta evocadora estrofa de una antigua canción china pre- sueño, es siempre una construcción y que su significado dencia. Pero como hemos visto, no sólo es el cuerpo reinventarse, y sobre todo, a contaminarse socialmente, ludia uno de los relatos, no por menos conocido, más viene dado por el contexto en el que ésta se sitúa. La cer- humano, el yo y el otro, objeto a fotografiar que ahora se como siempre ha hecho" (6). sugerentes del escritor Antonio Tabucchi. Con un profundo teza de que esto es así ya no es un secreto para el consu- convierte en protagonista de posibles historias, si no que conocimiento de la trayectoria y la biografía de diversos midor de imágenes del siglo XXI . Miles de ejemplos en como decían Palacín/Viaplana, esto puede existir en fun- Glòria Picazo creadores como Ovidio, Goya, García Lorca, Caravaggio, nuestra vida cotidiana avalan esta relación entre la foto- ción de un lugar, pero también puede llegar a fundirse Octubre 2001 Freud y muchos más, Tabucchi emprende el ejercicio, psi- grafía y nuestro mundo más recóndito. para dejar todo el protagonismo al escenario, sea éste cológico y literario a la vez, de imaginar sus sueños. paisaje o arquitectura. Escenarios reales, que arrastran el Adentrándose en sus noches, desarropando sus angustias Cuando componemos el álbum de fotografías de nuestro peso de la historia como en el caso de Media Sites, Media y deseos, sus experiencias y recuerdos, el autor imagina un último viaje, sabemos que todas ellas fueron tomadas con Monuments de Muntadas sobre Washington y aquellos sueño para cada uno, todos ellos profundamente lúcidos un propósito: recordar ese rostro, registrar aquel paisaje o monumentos que conservan la memoria de un pasado y reveladores. Por supuesto, a través de los Sueños de captar ese espectáculo, mostrar nuestro entusiasmo, inter- sueños , Tabucchi descubre poco a poco sus propias fan- mediar nuestra sorpresa... Desde las fotografías más posa- violento de la ciudad, o bien, escenarios imaginados y Notes: tasías oníricas, al mismo tiempo que lanza un alegato en das hasta las más espontáneas, desde las estáticas a las construidos por los que transitan toda clase de historias, favor de la complicidad de la propia experiencia con la dinámicas, desde las que registran puestas de sol a las como en Ana Busto, Jordi Colomer o Laurie Simmons, o (1) STELZER, OTTO: Arte y Fotografía. Contactos, Influencias experiencia del otro. que iluminan rostros, todas ellas responden a la necesidad bien, escenarios reales, privados, alienados,.. en los que el y Efectos. Barcelona: Gustavo Gili, 1981, p. 127. de desplazar el espacio de lo evidente a un espacio de lo objetivo de la cámara se convierte en un ojo de voyeur (2) BARENTS, ELS: “Interview with Jeff Wall” in Jeff Wall. Para coleccionar los sueños de otros, tal como lo hace imaginario, donde pululan tranquilas a la espera, acaso, que escudriña con detenimiento la intimidad y hasta nos Villeurbanne: Le Nouveau Musée, 1988, p. 8. Tabucchi, uno debería empezar por admitir las realidades de una nueva formulación. En este nuevo espacio, las rela- hace sentir intrusos, como sucede con Dale Kistermaker y (3) CAMERON, DAN: “A manca de persuasió” in To Be Or Not del otro, sus formas de ver el mundo, de enfrentarse a él y ciones se establecen con parámetros personalizados, en su serie The Village, o aquellos escenarios de culto que to Be. Barcelona: Centre d’Art Santa Mònica, 1990, p. 136 de moverse en los entresijos de lo explicable y lo inexpli- función de las historia individual, de las carencias de cada Claudia Terstappen ha reunido en la serie Cruz del Romero (4) BREA, JOSÉ LUIS: “Blindness and insight. Un entretien avec cable. El siguiente cometido para el aspirante a coleccio- uno, de los afectos y de los conflictos inconscientes. La y que nos evocan costumbres y creencias de protagonis- Jordi Colomer à propos de Eldorado” en Produit d’entre- nista de sueños sería aplicarse a fondo en confrontar con memoria, una vez almacenada y presa en imagen, pier- tas ausentes en las imágenes. tiens, No. 0, Summer 1999. el otro las propias complejidades, las dudas, las certezas y de su referente real y se proyecta a discreción en nuestro (5) ERASO, MIREN: “Txomin Badiola, el otro, el mismo” in los miedos. La tarea final consistiría en olvidar todo lo cono- universo fantasmagórico. Por eso, cuando construimos Así, el cuerpo, la narración y el escenario son los temas Zehar, San Sebastián, No. 35, 1997, pp. 4-7. cido, todo lo aprehendido hasta ese momento, para nuestro álbum de viajes o nuestro álbum familiar, construi- reconstruir pieza a pieza, imagen a imagen, un sueño de mos la memoria del futuro. A menudo, serán esas imáge- que articulan esta exposición, pero no olvidemos que se (6) CANOGAR, DANIEL: “Nostalgia” in Babelia El País sueños. nes y no la experiencia real, las que con el tiempo evoca- presentan con la riqueza y con la diversidad de plantea- Supplement, 9 June 2001, p. 26. ran nuestros recuerdos y con las que hilvanaremos la narra- mientos que en la actualidad ha conseguido la imagen Sabemos desde hace tiempo que las fotografías forman ción oral de nuestras biografías. La elaboración del relato fotográfica. Un hecho que no sólo concierne a la cons- parte de ese universo que, como los sueños, "nutren el de nuestra vida en imágenes y su capacidad, no sola- trucción y recepción de las imágenes, si no que también festín de la vida" -como diría Shakespeare en boca de mente evocadora sino también esclarecedora, es bien afecta a la misma naturaleza del soporte fotográfico que Macbeth-, pero que no pertenecen al ámbito de lo tangi- conocida por algunos psicoterapeutas. En muchas sesio- ha estado tan cuestionado a lo largo de las dos últimas ble, sino más bien al del imaginario personal y colectivo. nes clínicas, las fotografías familiares aportadas por los décadas, y así la ampliación de formatos, la seriación, la "La propia fotografía [...] no puede mantenerse al margen pacientes son instrumentos muy apreciados por su capa- apropiación de imágenes, las nuevas posibilidades que de la pasión por los estados nocturnos de la consciencia - cidad para desbloquear la evocación de recuerdos y ofrece la cámara digitas, etc., etc. son recursos puestos al afirma el escritor e historiador del arte francés, Jean Clair-. para resituar las relaciones interpersonales en el seno fami- servicio de unos discursos fotográficos que se han consoli- Más que con el naturalismo, está ligada con lo oculto y las liar. dado ampliamente en estos últimos tiempos. Pero hay que fuerzas del mundo subterráneo. Escritura del sol, negativo y tener presente, que como decía recientemente Daniel positivo, juego de pruebas donde se inscriben las variacio- Evidentemente, sabemos también que las maravillas del Canogar, uno de los artistas presentes en esta exposición, nes de los mundos invisibles [...] la placa sensible preten- tratamiento digital de la fotografía son el ejemplo más en 234 235 Museu de la Universitat d’Alacant |Fragments| Col.lecció Rafael Tous d’Art contemporani

boga sobre la construcción de la imagen. Como sucede hasta la saciedad por la industria de Hollywood (una vez personal, colectivo, intimo. histórico, social...Para el colec- Simmons a Antoni Muntadas, de Rogelio López Cuenca a en la elaboración del álbum familiar o de viaje, estas imá- más la vida imita al arte, en el sentido que apuntaba cionista privado lo importante es que una imagen tenga la Tracey Moffatt, de Noritoshi Hirakawa a Mónica Roselló y genes siguen un proceso de selección, de concatena- Oscar Wilde, en una impostura que, en este caso, solo capacidad de despertar esos rincones específicos alma- otros más, las apuestas de Tous no se miden por el país de ción, de superposición, de eliminación y de adicción de puede proceder de mentes extremadamente perversas). cenados en la memoria personal, desde los más recóndi- origen o la nacionalidad de los artistas, y tampoco olvidan, elementos con una finalidad muy determinada, y no otra. tos a los más transitados. Y así imagen tras imagen, historia en aras de una internacionalización naïf de la colección, Además, la llamada post-fotografía dilapida la noción de El impacto emocional nos sobrevino a todos al comprobar tras historia, poder llegar a configurar el sueño propio a la difusión, la promoción y la producción de obras realiza- conocimiento a través del registro de la realidad, en el sen- que aquellas imágenes que se nos antojaban como "déjà partir de los sueños de los artistas más queridos. das por creadores españoles. tido positivista, apostando por el conocimiento a través de vu" en nuestros momentos de ocio cinematográfico, se la simulación de la realidad. nos representaban de nuevo, pero en tiempo real, en Una colección nunca es completa, si lo fuera dejaría de La colección de Tous es una colección de sueños de artis- localizaciones reales y con personajes de carne y hueso. existir como tal. Siempre hay más de lo que debería haber tas que le son afines, pero también es una colección que Todos estamos ya visualmente familiarizados, por ejemplo, Peor aún, la fuerza de esas imágenes, para nosotros los y falta algo que debería estar. Por esa razón, una colec- trasciende el ámbito de lo personal e íntimo para aportar con esas "imágenes cartográficas" procedentes de satéli- espectadores, no radicaba solamente en que se trataba ción es viva cuando puede construirse y destruirse cons- una buena dosis de ejemplaridad y de compromiso con- tes, cuya lectura es insondable para la mayoría de los mor- de "hechos reales", sino sobretodo en que desencadena- tantemente. sigo mismo y con la sociedad en la que vive. Por esa razón, tales. Algunos pocos expertos poseen la capacidad para ban una revelación primordial de nuestro inconsciente mostrar "sus trofeos", exhibir públicamente parte de sus "analizar" su significado y aplicar ese conocimiento a un colectivo e individual, burlada hasta aquel entonces por la Es su novela El amante del volcán, la escritora Susan posesiones, presupone también su implicación directa territorio concreto, con la precisión de más menos un sociedad del bienestar. Nuestra vulnerabilidad primigenia, Sontag, analiza los pormenores de los amantes de lo iluso- con el espíritu de nuestra época. Ello constituye pues, un metro -recordemos que el escenario mediático de la desterrada a los territorios del inconsciente, regresó de rio, en boca de un noble coleccionista del siglo XVIII, Il compromiso con los artistas y los fotógrafos del momento, "nueva guerra contemporánea", desde la guerra del Golfo improviso a la sociedad de las cavernas. El miedo, el páni- Cavalieri. A propósito de la ansiedad de este personaje por y lo que es más importante un compromiso con las distin- al actual conflicto con Afganistán, se recompone mayori- co y la paranoia no provienen de esas imágenes, sino de acariciar un objeto más que añadir a su colección, Sontag tas formas de conocimiento y de reflexión sobre el mundo tariamente a base de este tipo de imágenes-. Más curti- lo que ellas despertaron en los rincones más oscuros de escribe: "Una gran colección particular es un material con- y la realidad que nos rodea. dos estamos, quizá con los programas de ordenador, apli- nuestro inconsciente y en el que probablemente, y siendo centrado que estimula constantemente, que sobreexci- cables a la arquitectura, al diseño o al juego, que ofrecen optimistas, tardaran mucho en volver a dormitar. ta.... Es demasiado y es lo suficiente para mí. Alguien que Coleccionar, como muy bien sabe Rafael Tous, no es distintas posibilidades de distribución del espacio, en fun- vacila, que pregunta ¿necesito esto?, ¿es realmente nece- picotear de aquí y de allí y recopilar imágenes sin ton ni ción de supuestos puntos de vista cuya casuística difícil- Existe, pues, una compleja cadena de procesamiento de sario?, no es un coleccionista. Una colección es siempre son. Requiere, por supuesto información, formación y sen- mente puede darse en la realidad. La destreza que se la imagen (que se mueve en el terreno de lo ideológico, lo más de lo que sería necesario". sibilidad, pero sobretodo precisa una especial capacidad requiere, no solamente en la elaboración de estas imáge- personal, lo tecnológico, lo social, lo cultural o lo histórico) de explicar el mundo a partir de sensibilidades ajenas y la nes, sino también en su interpretación, favorece en que va desde la realidad hasta su representación o simu- Rafael Tous colecciona fotografía desde hace más de propia. Trazar un hilo conductor y vertebrar aquellos traba- muchas ocasiones la pasividad del receptor. No obstante lación, y de cuya existencia, ya a estas alturas, tendríamos diez años y probablemente su máxima preocupación no jos que dialoguen, se contrapongan, se complementen y y paradójicamente, la gran aportación de la post-foto- que tener conocimiento. Sabemos, estamos seguros, que ha sido la que movía a Il Cavalieri de Sontag a hacer aco- marquen un discurso coherente, argumentado, rico y grafía al conocimiento por simulación de la realidad la fotografía no es inocente. pio de objetos preciosos para su colección, sino más bien, abierto en propuestas. podría consistir en su capacidad para adelantarse a ésta, lanzarse a la aventura de crear una colección de algo que para sobrepasarla y sobresaturarla, favoreciendo nuevas Entonces, ¿por qué coleccionar fotografía? en nuestro país sigue siendo, todavía hoy y desgraciada- Crear una colección particular de fotografía requiere, en aproximaciones a lo imaginario. mente, excepcional. La fotografía que llena nuestros fin, esperar, como en la antigua canción china, que los Precisamente por que la fotografía no recusa su culpabili- museos de arte contemporáneo, ferias de arte y catálogos dioses de la intuición y del conocimiento nos sonrían para Sabemos, en fin que, en muchas ocasiones, la propia rea- dad, y ni mucho menos, la de su productor ni la de su con- de exposiciones, es aún en España un objeto de "raro poder así soñar las imágenes de otros. lidad está construida para ser filmada y fotografiada. Se ha sumidor. Y aquí radica su peculiaridad, en tanto en cuan- coleccionismo". Por eso, personajes como Tous y algunos repetido ya en infinidad de ocasiones de qué manera el to, la fotografía como las palabras, tiene la capacidad de pocos más, han hecho como Il Cavalieri más de lo nece- Marta Gili atentado a las torres gemelas de Nueva York parecía desvelar en nosotros toda una serie de mecanismos psi- sario al convertir su pasión y su colección particular en una Octubre 2001 minuciosamente estudiado por sus responsables para que cológicos que están íntimamente conectados con nuestro especie de servicio público. La tarea que las administra- el impacto del segundo avión contra la torre sur, (18 minu- pasado, con nuestros deseos y con nuestros afectos. Por ciones locales, autónomas y estatales todavía no han Notes: tos después del impacto del primer avión contra la torre esta razón, coleccionar fotografía significa, de algún emprendido con tesón y energía, Tous la ha asumido norte) fuera filmado y fotografiado por innumerables ama- modo, olvidar lo que sabemos acerca de su negligencia como propia, beneficiando de una manera loable al (1) TABUCCHI, ANTONIO. Sueños de sueños, seguido de Los teurs, turistas y cadenas de televisión al mismo tiempo. La con la verdad y la realidad, y centrarnos en los efectos panorama del coleccionismo privado en España. tres últimos días de Fernando Pessoa. Barcelona: puesta en escena del terror y la brutalidad fue minuciosa- que esa imagen produce en nuestro universo personal. Anagrama, 1996. mente ensayada por los terroristas. Su feroz impacto emo- El riesgo asumido por Tous es todavía mayor si considera- (2) CLAIR, JEAN. Elogio de lo visible. Page 111, Barcelona: cional, no procedía de la imagen en sí misma, cuyos Hay imágenes desgarradoras, otras inquietantes, algunas mos que esta colección es exclusivamente contemporá- Seix Barral, 1999. antecedentes "estéticos" (si se nos permite decirlo así) ya tímidas, otras insolentes, otras fantásticas, envolventes o nea, lo que confiere al proyecto una singularidad extraor- (3) SONTAG, SUSAN. The volcano lover. Madrid: Alfaguara, se encontraban en la películas de catástrofes producidas seductoras. Todas las imágenes son reveladoras de algo: dinaria. Desde Ana Malagrida a Tacita Dean, de Laurie 1995 236 237 Museu de la Universitat d’Alacant |Fragments| Col.lecció Rafael Tous d’Art contemporani

THE RAFAEL TOUS COLLECTION OF CONTEMPORARY ART. primordial in the configuration of his collection. llations, etc.–, as well as courses and workshops dealing the Renaissance sense –, with the pure pleasure of acquisi- José Luis Martínez Meseguer with the subject. tion, the possessive passion, the pleasure of contemplating Among the many possible ways of understanding collec- his collection, studying it, cataloguing it and organising it My very dear friend Rafael Tous i Giner is, Machado would ting, and perhaps the most significant, is that which assem- We should also mention, to underline what we have said and, from time to time, rejecting or recovering parts of it. have said, a good man. However, unlike the poet, who bles a collection from a personal point of view – for solitary above, the relationship that Rafael Tous maintains with the This is something he does himself, as the collection is, up to always travelled light, Rafael Tous likes to collect things. And, or personal pleasure – or at the other extreme, that which is artistic context of Barcelona and his labours as promoter, a point, a projection of his alter ego. when I say collect, I always feel that the dictionary definition put together to obtain social recognition or to affect one’s indeed as President, of Metrònom, Fundació Rafael Tous of the word ought to be broadened as it must be underli- environment culturally, or for both reasons. Most collectors, d’Art Contemporani, a magnificent space for art at number Since 1995 he has collected photography almost exclusi- ned that Rafael is an intense and passionate collector of – those who do it for passion and not as an investment – 9, Calle Fusina, facing the old Born market – at present vely, and the motives that lead him to favour the medium artist’s books, paintings, photography, installations, art create their collections as a personal project or adventure being converted into a library – in the Barcelona neigh- of photography are based on the communication achie- books, documents (over 250,000) travel, nature cookery, – their own journey to Ithaca – with very intimate motiva- bourhood of La Ribera, very close to other flagships of cul- ved between the photographer, the camera and the sub- aucas (forerunners of the comic), postcards, comics, video tions. We must not forget that collecting also has an ele- ture in Barcelona: the future library and the Fine Arts Faculty ject, real communication between all parts involved, simi- films and video art (approximately 3,000), old machines for ment of appropriation. In his creative inability, the collector of the Universitat Pompeu Fabra, housed in buildings ceded lar to that of cinema or video, based on immediacy, on the viewing stereoscopic photographs (of which he has about appropriates the creative genius and the work of the artist, by the Estación de Francia, creating an enriching cultural moment. He is interested in photography that is created 1,000 slides), music… that I know of and have seen. But, creating a second degree with works conceived by others triangle. through a representation, as a sequence, almost cinema- above all, he cultivates and pampers friends. but with which he identifies himself. The egocentric and per- tographic in many cases and narratively, almost concep- sonal exclusivity of the different possessions with respect to Metrònom came into being in 1980, when Rafael Tous tual as well. This latter facet of his character is what has made it possi- a creative work, beyond private needs, can also lead to the decided to open his own exhibition space, advised by his ble to bring his collection to the Museum of the University of desire to be part of a cultural community, penetrating it artist friends Joan Rabascall, Steva Tenades, Francesc Alicante, as his generosity and the unquestionably sociali- and combining the role of collector with those of revitaliser Abad, Pere Noguera, Josep María Joan Rosa and the cri- Fragments is the title under which a series of exhibitions of sing concept of putting his collections within reach of the and patron of the arts. tic Glòria Picazo. It is a space that operates free of the pieces from the Collecció Rafael Tous d’Art Contemporani general public, has allowed the Museum of the University of impositions that theoretically bind public institutions, and this has been presented. Collections that have not been con- Alicante, the MUA – as he likes to call it – to exhibit a selec- Returning to Rafael Tous, and applying everything we have boost has allowed it to travel the artistic evolution of the city ferred as generously as Rafael Tous would have wished. This tion of the Collecció Rafael Tous d’Art Contemporani, said above to him, in the mid-seventies he starts collecting of Barcelona for over two decades, with an activity at one will be the tenth time that a minimal part of the collection made up of 1,500 contemporary photographs, that make with Carmen Godia, basically with Catalonian impressionist time seen as on the margins of official art, and promoted has been publicly exhibited: the first time was in Gerona in it one of the biggest photograph collections in Spain, along painting and drawing. And at the end of the seventies, not only by official and private institutions, but by commer- 1992 and the rest almost all took place in the city of with the Ordoñez-FFalcón collection in San Sebastián, kept in together with Isabel de Pedro, he takes his first steps as a cial galleries as well. In this way, the exhibitions allowed him Barcelona, in 1993, 1994 and 1996, and in Granollers in the the Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) and that will shortly collector of Catalonian and Spanish painting of the time, to acquire works that, over time, have become basic ele- year 2000 and once outside Catalonia, in San Sebastián, in find a permanent home in the Museu d’Art Contemporani later expanding to include riskier proposals – alternative ments of the collection. To mention some - the 21 black 1996. In 2001, when Rafael Tous took it upon himself to pro- de Barcelona (MACBA), and the Cualladó collection. media, as they were called then – becoming involved in and white and colour photographs by Carlos Pazos from mote the itinerancy and dissemination of his collection, the more experimental artistic activity of Barcelona, with all the series Voy a hacer de mi una estrella (1976), and the exhibitions were held in Burgos, Logroño and now here in The profile of the standard collector is very difficult to define the collection being grouped under the name of installations Oikonomos (1989) by Francesc Torres or Alicante, an exhibition that we started preparing a year with precision. The social-artistic aspects of the art have Conceptes. From that moment, his approach to collecting Analogías (1991) by Francesc Abad. ago. All of this has been well catalogued in the eight almost been studied on many occasions. The motivations of the has passed through many of the characteristic phases that sold-out catalogues that have preceded us. (1) In February collector and the advantages obtained are closely linked we have mentioned previously – passion, hobby, profit, risk, In this way, Metrònom has become the nucleus of activities 2002, he intends to inaugurate a major exhibition of his to a personal life history. To a degree, what is sought is the subjectivity, and the devotion to certain artists – something related to contemporary art, away from the commercial conceptual art collection in the new Tecla Sala exhibition desire to be classified as unclassifiable, firing a possessive that has made his collection heterogeneous but with cer- circuit. It is also a new way of expanding the collection and space in L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) and there will passion, the taking part in a risky game with profits and los- tain very specific interests. the document centre, which is crucial for its publications be a new exhibition of Fragments in the Museo de Málaga ses, from financial and social as well as cultural points of exchange. When it was opened, the critic Aleixandre Civici in May. view. This desire, together with other factors, such as disco- His present relationship with Barbara Held, a contemporary said, “This is the birth of a social space for art”. very, possession of the work or passion for art, configure the musician with a brilliant international career, has led him to The first exhibition, in the Museu d’Art de Girona, from the complex terrain of the art, even more complicated when enter and devote part of his interests in experimental activi- Rafael Tous likes to be thought of as an unclassifiable 18th December 1992 to the 14th March 1993 brought we talk about contemporary art. For the contemporary art ties to music as well, organising the experimental music collector, rational yet emotional and irrational, too, combi- together a series of works by different photographers – both collector, the direct relationship with the artist and the per- week – that he generously shares with the University of ning discovery – an individual with a sense of curiosity, he is Spanish and foreign – and some pieces by Catalan con- sonal relationships that he establishes in the art world are Alicante as well – and promoting exhibitions – sound insta- interested in everything that surrounds him, a humanist in ceptual artists under the common heading of travel. It 238 239 Museu de la Universitat d’Alacant |Fragments| Col.lecció Rafael Tous d’Art contemporani

included works by Francesc Abad, Christiaan Bastiaans, Herraez, Marcelo Isarrualde, Pere Noguera, Ulrike Ottinger, Vallhonrat, Valentín Vallhonrat, Mayte Vieta, Joel-PPeter which he himself is living. That is why the subtitle that always Heinz Cibulka, Jordi Colomer, Luis Contreras, Silvie and Ouka Lele, Marcel Pey, Jorge Ribalta, Leopold Samsó, Witkin and Fred Wilson. accompanies the selections from Fragments reads pro- Cherif Defraoui, Carles Fargas, Joan Fontcuberta, Duane Laurie Simmons, Ruth Thorne Thonsen, Juanito Wadhwani posal for a collection of contemporary photography. Michals, Leonel Moura, Antoni Muntadas, Ana Navarrete, and Joel-PPeter Witkin. Pere Noguera, Ana Teresa Ortega, Mabel Palacín and At the MUA – in the tenth public appearance of Fragments– Dear Rafael, paraphrasing Ibn Zaydun of Cordoba, in his Marc Viaplana, Marcel Pey, Jorge Ribalta, Andrés Serrano, Co-produced by the Museu D’Art Contemporani de we are going to exhibit what is, up to now, the largest selec- epistle to Abu Hafs Ibn Burd, I would like to say that “no sea Cindy Sherman, Francesc Torres, Juan Urrios, Juanito Barcelona (MACBA), from the 15th March to the 26th May tion from said collection – 180 titles, consisting of more than vuestro afecto fugaz rosa,/pues es el mío el arrayán peren- Wadhwani, William Wegman and Georges Woodman. 1996 and held in the Exhibition Room of the Koldo 350 pieces by 48 figures from national and international ne” (“do not let your fondness be fleeting like the rose/for Mitxelena Kulturunea in Donostia-San Sebastián, from the photography: Francesc Abad, Txomin Badiola, Paul Blanca, mine is perennial as the myrtle”). Thank you for your gene- The second exhibition was presented in the Espacio 31st October 1996 to the 4th January 1997, Fragments Bleda and Rosa, Lionel Boyol-TThemines, Ana Busto, Daniel rosity and bonhomie. Balmes 21 of the Universidad de Barcelona, on the 8th June made its fifth and sixth public appearances, with a fifth Canogar, Joana Cera, Jordi Colomer, Arturo Cuenca, 1993, with the theme of the nude in photography. The artists common catalogue in Basque and Spanish, that exhibited Tacita Dean, Manel Esclusa, Roland Fischer, Alberto José Luis Martínez Meseguer were Paul Blanca, Ana Busto, Javier Díaz, María Espeus, the works of 16 photographers – except for Francesc Abad, García-AAlix Juan Hidalgo, David Hilliard, Noritoshi Hirakawa, October 2001 Evergon, Ricardo Gómez Pérez, Juan Hidalgo, Marcelo a conceptual artist who uses photography as part of his Esther Ibarrola, Dale Kistermaker, Emilio Lecuona, Rogelio Isarrualde, Shannon Kennedy, Duane Michals, John L. work, or Lewis deSoto, who normally creates installations – López Cuenca, Anna Malagrida, Tracey Moffatt, Julia Murphy, Ana Teresa Ortega, Pablo Pérez Mínguez, Stevie with narrative as the connecting theme (a beginning and Montilla, Antonio Muntadas, Pere Noguera, Mabel Palacín Rexroth, Mireia Sentís, Laurie Simmons, Javier Vallhonrat, an end, as in a cinematographic story): Floro Azqueta, Paul and Marc Viaplana, Alberto Peral, Marcel Pey, Carla van Notes: Juanito Wadhwani and Joel-PPeter Witkin. Blanca, Ana Busto, Roland Fischer, Mabel Palacín and de Puttelaar, Jorge Ribalta, Humberto Rivas, Mónica Marc Viaplana, Marcel Pey, Jorge Ribalta, Andrés Serrano, Roselló, Íñigo Royo, Andrés Serrano, Cindy Sherman, Laurie (1) FRAGMENTS. Proposta per a una col.lecció d’art actual From the 8th November 1993 to the 2nd January 1994, Cindy Sherman, Laurie Simmons, Valentín Vallhonrat, Erich Simmons, Claudia Terstappen, Ruth Thorne Thonsen, I, Girona:Museu d’Art de Girona, 1992. FRAGMENTS. Barcelona Town Hall held the third exhibition of Fragments Weiss and Fred Wilson. Francesc Torres, Eulàlia Valldosera, Javier Vallhonrat, Proposta per a una collecció d’art actual II, in the Palacio de la Virreina, with forty Catalan artists who Valentín Vallhonrat, Eric Weiss, Joel-PPeter Witkin y Borja Barcelona:Balmes 21-Universitat de Barcelona, 1993. had worked from the end of the seventies until then in the The Museu de Granollers, housed the seventh edition of Zabala and Artur Lleó. Occupying the whole 2,500 m2 of FRAGMENTS. Proposta per a una col.lecció d’art actual III, so-called alternative media: Francesc Abad, Eugenia Fragments from the 9th March to the 23rd April 2000, pre- exhibition space of the MUA, we have arranged the insta- Barcelona:Ajuntament de Barcelona, 1993. FRAGMENTS. Balcells, Jordi Benito, Àngel Jové, Antoni Miralda, Fina senting the works of the young generation of photogra- llations in the Sala Altamira, the photography relating to the Proposta per a una collecció d’art actual IV, Miralles, Pere Noguera, Carlos Pazos, Carles Pujol, Joan phers selected: Ana Busto, Joana Cera, Esther Ibarrola, body in the Sala Sempere, the narratives (visual stories) in Barcelona:Balmes 21-Universitat de Barcelona, 1994. Rabascall, Àngels Ribé, Benet Rossell, Francesc Torres and Anna Malagrida, Julia Montilla, Paloma Navares, Vanesa the Sala 365 and the photographs of architecture in the FRAGMENTS. Propuesta para una colección de fotografía Jaume Xifra. All were pioneers of said media in Spain, wor- Pey, Eulàlia Valldosera and Maite Vieta. Sala Naias. contemporánea. Colección Rafael Tous/PUSKETAK. Egungo king in parallel with foreign artists. Works from different years, argazkigintzaren bilduma baterako proposamena. Rafael which allow us to see the evolution and continuity of this art. The Centro Cultural Casa del Cordón, sponsored by the This is the first time that many of these artists have been Tous-en bilduma, Barcelona:Museu d’Art Contemporani de The difficulty these artists encounter to exhibit their works – Obra Social Caja de Burgos, from the 3rd May to the 28th exhibited in Alicante. A unique opportunity to admire a pri- Barcelona-Kulturunea Koldo Mitxelena, 1996. FRAGMENTS. understood very little if at all –, the precariousness of their June 2001, and the Sala Amós Salvador (thanks to Cultural vate collection of these characteristics, and we must Fotografes. Nova generació, Barcelona:Museu de means and the dispersion of some of them out of our Rioja, a cultural dissemination programme sponsored by understand that here private means both private in its tra- Granollers, 2000. FRAGMENTOS. Propuesta para una country (Paris and New York, above all) lead to collabora- the Government of La Rioja, Logroño Town Hall and ditional sense – it is not owned by or for the use of the public colección de fotografía contemporánea. Colección tions between them: small, ephemeral publications, mani- Ibercaja), from the 19th July to the 2nd September 2001 – and that is singular and individual, as opposed to univer- Rafael Tous, Pamplona:Centro Cultural Casa del Cordón festos, films and, above all, a tremendous amount of respectively welcomed the eighth and ninth outings of the sal or general, as it is a collection that has grown from the de Burgos, 2001. FRAGMENTOS. Propuesta para una colec- enthusiasm for what they were doing. Rafael Tous funds. On this occasion, dealing with photogra- individual personal taste of Rafael Tous. ción de fotografía contemporánea. Colección Rafael phy involving preparation by the artist, a sense of theatre or Tous, Pamplona:Sala Amós Salvador de Logroño, 2001. The fourth exhibition of Fragments was held in the Espacio cinematographic sequence, with series by 24 artists: Paul The collection tells us a lot about the man himself, his Balmes 21 of the Universidad de Barcelona once again, Blanca, Jordi Colomer, Roland Fischer, David Hilliard, Mediterranean character (light, colour, humour - someti- from the 24th February to the 30th March 1994, with still life Noritoshi Hirakawa, Dale Kistermaker, Anna Malagrida, mes black), his interests and cultural curiosity, his sensitivity as the common denominator and with the participation of Tracey Moffatt, Julia Montilla, Paloma Navares, Mabel and artistic tastes. It could be said that his collection, as if it Francesc Abad, Ana Busto, Toni Catany, Koldo Chamorro, Palacín and Marc Viaplana, Marcel Pey, Jorge Ribalta, were an artist, is his artistic legacy, as, with his intelligence Jessica Crawford, Manel Esclusa, Joan Fontcuberta, Íñigo Royo, Andrés Serrano, Cindy Sherman, Laurie and sensitivity, he has configured a collection that reflects Cristina García Rodero, Ricardo Gómez Pérez, Fernando Simmons, Claudia Terstappen, Eulàlia Valldosera, Javier his own personality and the trends of a specific period, that 240 241 Museu de la Universitat d’Alacant |Fragments| Col.lecció Rafael Tous d’Art contemporani

THE ENIGMA OF THE IMAGE In the context of these new possibilities for photography, architectures, and all through the minute dissection permit- Another kind of narration – also with certain cinematograp- Glòria Picazo one of the most relevant facts about photography in recent ted by the photographic image. And from this narrative hic resonances – is that developed by Jordi Colomer in his decades has been the way in which humans, their identity perspective the photographic image is located precisely latest video installations, such as for example, “Simo” From the moment in the middle of the 19th century when and also the body’s physique have all been converted into on the frontier that separates an apparently unquestionable (1998) , which he himself describes in the following way: “In Joseph Nicéphore Niéce and Louis-JJacques Daguerre recurring motives for analysis. The artist is introduced into truth from the fiction resulting from the numerous readings my latest video, the manipulation of objects, the actions of carried out the first tests leading to the invention of photog- reality via the individual, the id, the body, he/she probes that can be borne by a photographic image - narrative the people - in “Simo”, “Eldorado”, “Pianito”- who open dra- raphy, art has consistently looked to photography, someti- questions of gender; digs deep into feelings, admits illness possibilities that artists such as Jeff Wall have closely linked wers, push boxes, eat jam....they constitute a kind of lan- mes with distrust and sometimes with excessive interest, and fear. The artist expropriates images or takes photo- to film: “Our pictorial experience of drama has been crea- guage. Because time intervenes, as in the spoken langua- whether as a new tool or an ideal way to question the cap- graphs as a way to definitively convert into reality the ted by painting, drawing, etching, etc. But film, unlike the ge. And it is a very precise language that is spoken by these ture of images. As an aside, it is curious to remember that impulse that propels him/her to endeavour to see deeper. theatre to which it compares, is image in action. Film has people but very difficult to translate. It’s what I have called Jean-AAuguste Ingres, amongst other painters, petitioned Within this framework we can locate Andy Warhol, an adept fused the functions of painting and theatre on the techno- a sculpture dilated in time”. (4) Txomin Badiola also, when the French Government to prohibit photography, seeing it user of the photograph, an artist for whom the more than logical basis of photographic reproduction. And in this talking of his works based on objects and photographs, as ‘illicit competition’. Edgar Degas, on the other hand, was 60,000 photos that he is said to have taken were a method fusion the mechanisms of photography have been inves- refers to “story-installations” and locates them in a hybrid a passionate enthusiast and frequently painted from pho- of observing and questioning reality. Polaroids of famous ted with an enormous significance, a significance that is territory populated not only by art but also by advertising, tographic images. But his greatest contribution perhaps, as New Yorkers, photo-booth portraits and self-portraits, erotic always relevant” (2) fashion, film, television, cyberculture, etc. This is an attempt Paul Valéry said, has been “in patient meditation, to confer photographs of visitors to the Factory and shots from some - as he himself confesses - to locate art between high and on the instant image a certain long-lasting quality”. (1) of his films reflect the kind of photographic outpouring that In this respect the work in this exhibition that comes closest low culture and consequently, to “trap the spectators and Since then, the ties between art and photography have characterised him and that opened doors to subsequent to the comments of Jeff Wall is the series “Something more” bring them into a place that they can only leave by using tightened and loosened, not only in artistic terms but also in generations, particularly in terms of the repetitive and by Tracey Moffat. Each image is converted into a fragment their wits, and it is in this leaving that the spectators create terms of diffusion and reception. It was only in the decade mechanical aspects of the images, the immediacy sup- of a story, of a “photographic drama” – in her own words - their own tools and carry out a creative act, for which the of the eighties that photography as a medium in its own plied by the Polaroid, the expropriation of press images, the that the spectator is forced to reconstruct, conscious that work of art is nothing if not the provocation, the catalyst”. (5) right became a firm reality within the dominant artistic dia- relationship with advertising and even the contemplation of the artist is simultaneously proposing a story in which the In the case of Mabel Palacín and Marc Viaplana, the per- logues. This was the decade when photography obtained the four instant photos from the photo-booth as an attempt events accumulate and juggling with what is obvious and son is photographed and meanwhile, the place where a diffusion that was previously unthinkable, and even for this to construct a mini-story. what is uncertain. It is then that the photographic image is he/she is located appears in the moment that is beginning to happen, it was necessary for a series of photographic positioned as an irremediable fact and as something uni- to disappear, and it is in this oscillation that the work mana- artists, fruit of the decade of the sixties, to come forward, to The work of some of the artists figuring in this exhibition is a que, and it fixes moments with an apparent credibility, only ges to acquire its capacity to communicate stories. sense the new possibilities offered by the photographic spin-off, from both this perspective as well as from the con- questioned because we know perfectly well that we are camera and subsequently, film and video. tributions of the conceptual movement of the sixties - for moving in the land of fiction. The narrative strategies possible with the photographic example, Marcel Pey, if we refer to the use of the Polaroid image are as many as there are potential creators. For a long time the camera was seen simply as an exten- and the expropriation of images. But other works in the Other proposals, nevertheless, openly located in the intrigue Whether the image is based on total verisimilitude or whet- sion to the paintbrush or an ideal instrument for certain kinds exhibition jog our memories in ways that may be less direct of fiction, construct all kinds of stories. This is the case of her it deliberately seeks the confusion of a glance, the resul- of work. Within the framework of the controversial relations- but are no less important for all that. This is the case of the Laurie Simmons, for example, with scenes that refer parti- ting photos create a fiction and the question of truth and hip between art and photography, however, new possibili- sense of death pervading the work of both Marc Viaplana cularly to feminists arguments. As indicated by Dan fiction is a fluctuating constant, until we finally end up by ties arose during the sixties for the photographic image, and Mabel Palacín, or the way of understanding the social Cameron: “The popular photos of dolls fixing the house, questioning the strength of the evidence. But as we have and not only as a simple record of human experience and medium in works apparently so different as those of Txomin going on holidays or diving into a pool touch on the subject already seen, the human body, the ‘id’ and the ‘other’, is its medium, but also in respect of its capacity for narrative. Badiola, David Hilliard, Alberto García Alix or Tracey Moffatt, of the substitute or double, in a situation which is really not only an object to be photographed now converted into not to mention the provocation in Noritoshi Hirakawa, Joel- crying out for a psychoanalytical interpretation of the most the centrepiece of possible stories. Rather, as This was when many artists began to reflect on photo- Peter Witkin, Paul Blanca or Valentín Vallhonrat, especially in radical kind. Contemplated as a whole, they are also self- Palacín/Viaplana have said, the object may exist as part of graphic images as mini-stories applying all kinds of narrati- the series “Faces for Love”. portraits, by proxy, of the artist as a sophisticated adult a place but also could merge with it in order to shift all the ve strategies, capable of proposing a different reality, of woman at the end of the twentieth century, recalling how focus onto the backdrop, whether a landscape or archi- constructing and spreading ideologies and particularly sui- But from those mini-stories we refer to when talking of the conscience has gradually conformed through toys that tecture; real backdrops carrying the burden of history as is table to questioning truths, and whether masking or unmas- Warhol, there has also been a spin-off of works concerned are clearly absent, in a well-defined relationship of symbols the case of “Media Sites, Media Monuments” by king a reality about which, apparently, there were no with narrating situations, feelings and attitudes that not only that bring us back to the problem of the social oppression Muntadas, about Washington and those monuments that doubts. affect the human being as the undoubted protagonist, but of women”.(3) preserve the memory of a city’s violent past; backdrops also describe places, construct landscapes and review imagined and constructed by those who inhabit all kinds of 242 243 Museu de la Universitat d’Alacant |Fragments| Col.lecció Rafael Tous d’Art contemporani

stories, as in Ana Busto, Jordi Colomer or Laurie Simmons; Notes: COLLECTING THE DREAMS OF OTHERS of dreams” 2 genuine, private, alienated backdrops, in which the came- Marta Gili ra lens becomes the eye of the voyeur who scrutinises inti- (1) STELZER, OTTO: Arte y Fotografía. Contactos, Influencias In this way, collecting photographs, like collecting dreams, macy and who even makes us feel like intruders, as occurs y Efectos. Barcelona: Gustavo Gili, 1981, p. 127. Under your wife’s almond tree, naturally implies appropriating part of the other’s experien- with Dale Kistermaker and his series “The Village”; or finally, (2) BARENTS, ELS: “Interview with Jeff Wall” in Jeff Wall. when the first moon of August ce, although it also implies inventing someone’s dream the cult backdrops brought together by Claudia Terstappen Villeurbanne: Le Nouveau Musée, 1988, p. 8. rises behind the house, you may dream, and moulding it according to our internal reality. We also in the series “Cruz del Romero”, evoking the customs and (3) CAMERON, DAN: “A manca de persuasió” in To Be Or Not if the gods smile on you, the dreams of others. know that all photography, like dreaming, is always a cons- beliefs of absent participants. to Be. Barcelona: Centre d’Art Santa Mònica, 1990, p. 136 truction and that its meaning comes from its context. That (4) BREA, JOSÉ LUIS: “Blindness and insight. Un entretien avec This evocative verse from an old Chinese song prefaces this is true is no longer a secret for the image consumer of And so the body, the story and the backdrop are the the- Jordi Colomer à propos de Eldorado” en Produit d’entre- one of the most revealing and best-known stories by the wri- the XXIst century. In our daily life thousands of examples mes articulated in this exhibition; but let us not forget how tiens, No. 0, Summer 1999. ter Antonio Tabucchi. With his profound knowledge of the endorse this relationship between photography and our these are all presented with the richness and the diversity (5) ERASO, MIREN: “Txomin Badiola, el otro, el mismo” in careers and biographies of different creators such as Ovid, most recondite world. that the photographic image has acquired for itself today. Zehar, San Sebastián, No. 35, 1997, pp. 4-7. Goya, García Lorca, Caravaggio, Freud and many more, It is not just a matter of the construction and reception of (6) CANOGAR, DANIEL: “Nostalgia” in Babelia El País Tabucchi undertakes the exercise, both literary and psy- When we put together the photograph album of our latest images but also the very nature of the photographic sup- Supplement, 9 June 2001, p. 26. chological, of imagining their dreams. Penetrating their trip, we know that all of them were taken for a reason: port which has been so questioned over the last two deca- nights, uncovering their anguish and desires, their experien- remember that face, record that landscape or capture des: And so the enlargement of formats, the seriation, the ces and memories, the author imagines a dream for each that spectacle, show our enthusiasm, broker our surprise... expropriation of images, the new possibilities offered by dig- of them, all of them deeply lucid and revealing. Naturally, From the most posed to the most spontaneous photo- ital cameras, etc are resources placed at the service of in Sueños de sueños 1, Tabucchi gradually unveils his own graphs, from the static to the dynamic, from those that photographic dialogues that have largely consolidated in dreams, whilst defending the idea of sharing one’s own record sunsets to those that light up faces, all of them res- recent years. But we should also bear in mind what Daniel experience with that of another. pond to the need to displace the space of the evident to Canogar, one of the artists in this exhibition, has said a space of the imaginary, where they swarm quietly whilst recently, that the infinite manipulation permitted by the dig- To collect the dreams of others as Tabucchi does, one must waiting, perhaps, to be formulated anew. In this new space, ital treatment of images and the distancing from the refe- begin by recognising the realities of the other, his way of relationships are established with personalised parameters, rent both require a total redefinition of the medium. “I sus- seeing the world, of facing it and of moving through the according to one’s personal history, one’s shortcomings, pect that the seeds of what will be the photographic hidden places that lie between the explicable and the one’s feelings and unconscious conflicts. Once stored and medium in the future are not to be found in the art galleries inexplicable. The next task for the aspiring dream collector imprisoned in the image, the memory loses its real referen- but rather in the social terrain of advertising, electronic would be to use the other to face up to his own complexi- ce points and is shown at our discretion in our phantasma- publishing, the Internet or the laboratory for medical diag- ties, doubts, certainties and fears in a serious way. The final gorical universe. So, when we create our holiday or family nosis, spaces that are obliging photography to reinvent task would consist of forgetting all that is known, everything album, we create the future. Frequently, it will be these ima- itself, and above all, to be coloured socially, as has always learnt up to that moment, to rebuild, one piece, one image ges and not our real experiences that will, with time, evoke been the case.” (6). at a time, a dream of dreams. our memories and with which we will tie together the oral narrative of our biographies. The creation of our life story in We have known for some time that photographs make up images and its ability not only to evoke but also to clarify is Glòria Picazo part of this universe that, as in dreams, “feed the feast of well known by psychotherapists. In many clinical sessions, October 2001 life” –as Shakespeare would say through Macbeth, but that the family photographs brought by patients are tools that do not belong to the compass of the tangible, but more to are highly valued for their ability to unblock memories and personal and collective imagination. “Photography itself [...] relocate interpersonal relationships in the bosom of the cannot ignore the passion for the nocturnal states of cons- family. ciousness” –states the French art historian, Jean Clair–. More than with naturalism, it is linked to the hidden and the forces Obviously, we also know that the marvels of digital treat- of the subterranean world. The writing of the sun, negative ment of photographs are the most popular examples of and positive, a set of tests where the variations of the invisi- image-building. As happens when creating the holiday or ble worlds are written [...] the sensitive plate tries to mate- family album, these images go through a process of selec- rialise the most impalpable of cerebral activity: the images tion, concatenation, superposition, elimination and addi- 244 245 Museu de la Universitat d’Alacant |Fragments| Col.lecció Rafael Tous d’Art contemporani

tion of elements with one very specific, and no other, end All of us were emotionally shocked when we found out that something missing that should be there. This is why a collec- dose of exemplariness and commitment to himself and the in mind. In addition, so-called post-photography dilapida- those images that felt like a “déjà vu” from our leisure time tion is alive when it can be constantly built and destroyed. society in which he lives. This is why “displaying his trophies”, tes the notion of knowledge through recording reality, in the in the cinema were in real time, in real locations and with exhibiting part of his possessions in public also supposes his positivist sense, wagering on knowledge through simulation flesh and blood characters. Even worse, the power of these In her novel The volcano lover 3, the writer Susan Sontag, commitment to present-day artists and photographers and, of reality. images for us, the viewers, is not only that they were “true- analyses the details of the loves of the illusory, in the mouth more importantly, his direct implication with the spirit of our life stories” but above all, that they released a primordial of a noble collector of the XVIIIth century, Il Cavalieri. times. So, it constitutes a commitment to present-day pho- Nowadays we are all very familiar with, for example, the revelation of our collective and individual unconscious, Concerning the nervous desire of this character to caress tographers and, what is most important in a commitment, “cartographic images” taken from satellites, which are mocked by the welfare society up until then. Our primitive one more object to add to his collection, Sontag writes: “A to the different forms of knowledge and reflection about undecipherable to most people. Only a few experts have vulnerability, banished to the realms of the unconscious, great private collection is concentrated matter that cons- the world and the reality that surrounds us. the ability to “analyse” their meaning and apply this know- suddenly returned to cave society. Fear, panic and para- tantly stimulates, that overexcites.... It is too much and it is ledge to a specific territory, with an accuracy of more or noia are not a result of these images, but rather of what enough for me. Someone who hesitates, who asks, “Do I As Rafael Tous well knows, collecting is not pecking here less one metre – we should not forget that the most of what they have awakened in the deepest, darkest corners of our need that? Is it really necessary?” is not a collector. A collec- and there, collecting images without any rhyme or reason. we see and hear in the media related to the ”new con- subconscious… anxieties that will take a long time to lay to tion is always more than what would be necessary”. Of course it demands information, training and sensitivity, temporary war”, from the Gulf War to the present conflict in rest, if indeed at all. but, above all, it requires a special ability to explain the Afghanistan, is recreated using these types of images. We Rafael Tous has been collecting photography for over ten world from the point of view of the sensitivities of others and are perhaps more experienced with computer programs So there is a complex image processing chain (that opera- years and his main worry has probably not been that which oneself. Trace a connecting theme and vertebrate those applied to architecture, design or games, which offer diffe- tes on ideological, personal, social, cultural and historical motivated Sontag’s Il Cavalieri to hoard precious objects for works that dialogue, oppose each other, complement rent possibilities of spatial distribution, according to sup- levels) stretching from reality to its representation or simula- his collection, but rather start the adventure of creating a each other and offer a discourse that is coherent, well- posed perspectives whose casuistry would be difficult to tion, of whose existence we should know about by now. We collection of something that, even today unfortunately, argued, rich and open in proposals. see in reality. The skill required, not only to create these ima- are sure we know that photography is not innocent. continues to be out of the ordinary. The photography that ges, but also to interpret them, favours the submissiveness fills our contemporary art museums, art fairs and exhibition So, creating a private collection means waiting, as in the of the audience in many cases. Paradoxically however, the So, why collect photography? catalogues still continues to be aimed at “strange collec- old Chinese song, for the gods of intuition and knowledge great contribution of post-photography to the knowledge of ting” in Spain. This is why individuals like Tous and a few to smile on us so that we can dream the images of others. reality by simulation may consist in its ability to get ahead of Precisely because photography does not shirk its blame, others, like Il Cavalieri, have done more than is necessary it, exceed it and oversaturate it, favouring new approxima- and certainly not that of its creator and consumer. This is the when converting their private passion and collection into a Marta Gili tions to the imaginary. root of its uniqueness, in that photography, like words, has kind of public service. The task that local, autonomous and October 2001 the ability to reveal inside ourselves a whole series of psy- national governments have not yet begun with tenacity So, on many occasions we know that reality itself is created chological mechanisms that are intimately linked to our and energy, Tous has taken as his own, benefiting in a lau- simply to be filmed and photographed. It has been repea- past, our desires and our affections. This is why collecting dable fashion the panorama of private collecting in Spain. ted on countless occasions that the attack on the Twin photography implies, in a way, forgetting what we know Notes: Towers in New York seems to have been carefully planned about its negligence with truth and reality and focus on the The risk run by Tous is even greater if we realise that this by those responsible so that the impact of the second effects that the image causes in our personal universe. collection is exclusively contemporary, making the project (1) TABUCCHI, ANTONIO. Sueños de sueños, seguido de Los plane against the South Tower, (18 minutes after the impact extremely unusual and unique. From Ana Malagrida to tres últimos días de Fernando Pessoa. Barcelona: of the first plane against the North Tower) would be filmed Some are heartbreaking images, others disturbing, some Tacita Dean, from Laurie Simmons to Antoni Muntadas, Anagrama, 1996. and photographed by countless amateurs, tourists and tel- timid, and others insolent, some fantastic, embracing and from Rogelio López Cuenca to Tracey Moffatt, from (2) CLAIR, JEAN. Elogio de lo visible. Page 111, Barcelona: evision channels at the same time. The choreography of seductive. All images reveal something: personal, collecti- Noritoshi Hirakawa to Mónica Roselló and others, Tous has Seix Barral, 1999. terror and brutality was painstakingly rehearsed by the terro- ve, intimate, historical, social...For the private collector the made commitments that are not measured by the country (3) SONTAG, SUSAN. The volcano lover. Madrid: Alfaguara, rists. Its brutal emotional impact did not come from the important thing is for an image to have the ability to awa- of origin or the nationality of the artists, and neither does he 1995 image in itself, whose “aesthetic” forerunners (if we can say ken these specific corners stored in personal memory, from forget, in a naive attempt to internationalise the collection, it like that) were already to be found in the disaster movies the most hidden to the most travelled corners. So, image the dissemination, promotion and production of works pro- produced ad nauseam by Hollywood (life imitates art once after image, story after story, one’s own dream can be con- duced by Spanish creators. again, in the way Oscar Wilde said, in a deception that, in figured from the dreams of one’s dearest artists. this case could only come from extremely perverted The Tous Collection is a collection of the dreams of artists he minds). A collection is never complete, if it were it would stop exist- feels identified with, but it is also a collection that tran- ing as such. There is always more than there should be and scends the personal and intimate ambit to offer a healthy 246 247 Museu de la Universitat d’Alacant |Fragments| Col.lecció Rafael Tous d’Art contemporani

Índex Relació d’artistes

Presentacions 1-9 Francesc Abad 120 Julia Montilla, 82 Txomin Badiola 122 Antoni Muntadas 44 Textos Paul Blanca 56 Mabel Palacín 180 Bleda y Rosa 28 Alberto Peral 86, 184 La col.lecció Rafael Tous d´Art Contemporani 10-15 Lionel Bayol-Themines 66 Marcel Pey 48, 186 José Luis Martínez Meseguer Ana Busto 38 Carla van de Puttelaar 88 Daniel Canogar 30 Jorge Ribalta 194 El desconcert de les imatges 16-19 Joana Cera 70 Humberto Rivas 94 Glòria Picazo Jordi Colomer 126 Mónica Roselló 198 Arturo Cuenca 34 Íñigo Royo 96 Col.leccionar somnis d´altres 20-23 Tacita Dean 130 Andres Serrano 98 Marta Gil Manel Esclusa 134 Cindy Sherman 100 Roland Fischer 72 Laurie Simmons 52,102 Alberto García-Alix,105 76 Claudia Terstappen 200 Exposició 24-225 Juan Hidalgo 80 Ruth Thorne Thonsen 204 Sala Altamira: instalacions 26-35 David Hilliard 136 Francesc Torres 206 Sala Naias: arquitectures 36-53 Noritoshi Hirakawa 152 Eulàlia Valdosera 104 Sala Sempere: cossos 54-117 Esther Ibarrola 156 Javier Vallhonrat 106 Sala 365: narracions 118-225 Dale Kistermaker 40 Valentín Vallhonrat 110 Traduccions 226-247 Emilio Lecuona 160 Marc Viaplana 180 Rogelio López Cuenca 164 Eric Weiss 116 Textos en castellà 228-237 Artur Lleó 222 Joel-Peter Witkin 210 Textos en anglès 238-247 Ana Malagrida 166 Borja Zabala 222 Tracey Moffatt 170 248 249