|Fragments| MUA. MUSEU DE LA UNIVERSITAT D’ALACANT EXPOSICIÓ: PATRONAT COMISSARIS: Glòria Picazo Calvo PRESIDENT: Rafael Tous i Giner D. SALVADOR ORDÓÑEZ DELGADO Rector Magnífic de la Universitat d’Alacant COORDINACIÓ MUA: |Fragments| Aramis Enrique López Juan VICEPRESIDENTS: José Luis Martínez Meseguer D. JOSÉ CARLOS ROVIRA SOLER Excmo. Vice-rector d’Extensió Universitària COORDINACIÓ COL·LECCIÓ RAFAEL TOUS D'ART CONTEMPORANI: Proposta per a una Col.lecció de Fotografia Contemporània D. ANTONIO RAMOS HIDALGO Gerardo Peral Peral Director del Museu de la Universitat d’Alacant Col.lecció Rafael Tous d’Art Contemporani DISENY DEL MUNTATGE: SECRETARI: Bernabé Gómez Moreno D. GABINO PONCE HERRERO José David Alpañez Serrano Director del Secretariat de Cultura Remedios Navarro Mondéjar Museu de la Universitat d’Alacant [M U A ] VOCALS: Juan Manuel Bonet Planes CATÀLEG: Juan Ángel Blasco Carrascosa 8 novembre 2001 - 23 febrer 2002 Arcadio Blasco Pastor EDICIÓ: Daniel Canogar Mckenzie José Luis Martínez Meseguer Andrés Carretero Pérez Román de la Calle de la Calle COORDINACIÓ: José Díaz Azorín Aramis Enrique López Juan Emilio Feliu García Ángela García Blanco DISENY Y MAQUETACIÓ: Claudia Giannetti Bernabé Gómez Moreno José Ramón Giner Mallol Mauro Hernández Pérez TRADUCCIÓ: Gaspar Jaén i Urban Societat de Relacions Internacionals de la UA José Antonio Martínez Bernicola Secretariat de Promoció del Valencià de la UA Carlos Mateo Martínez Cecilia García Díaz Miquel Molins i Nubiola Josep Vicent Monzó Huertas AGRAÏMENTS: Alfredo Payá Benedito El Museu de la Universitat d’Alacant vol expresar el seu agraïment a Kevin Clark Power totes les persones i entitats que han colaborat en la realització Roberto Velázquez Martín d´esta exposició, en especial a José David Alpañez Serrano, Cecilia García Díaz, Sofía Martín Escribano, Remedios Navarro Mondéjar, Juan Javier Romero Vera, Stefano Beltrán Bonella, Víctor Manuel López, Javier Mora Guijarro y Graciela del Rocío Salazar Díaz. Ací mateix, agraïr al CENTRE CULTURAL CASA DEL CORDÓN, baix el patrocini de l´Obra Social de la Caixa de Estalvis de Burgos i a la SALA AMÓS SALVADOR amb el recolzament de Cultural Rioja (pro- grama de difusió cultural patrocinat pel Govern de La Rioja, el Ajuntament de Logroño i Ibercaja) pel seu inestimable col.labora- ció per a l´elaboració d´este catàleg. 2 |Fragments| |Fragments| Proposta per a una Col.lecció de Fotografia Contemporània El Museu de la Universitat d'Alacant vol donar les gràcies a Rafael Tous i Giner per aquesta magnífica mostra, per creure en el projecte que significa el MUA, per a donar la oportunitat de que aquesta exposició esdevinga un referent cultural en el entorn de la Universitat. Estem convençuts que tant els estudiants com la resta de les persones que s'apropen al Museu, gaudiran d'un art pròxim, un art avantguardista i seriós, fruit de una tasca col.lecionista que mostra la capacitat creativa de Rafael Tous. Museu de la Universitat d'Alacant | F r a g m e n t s | Proposta per a una Col.lecció de Fotografia Contemporània | F r a g m e n t s | Col.lecció Rafael Tous d’Art contemporani Tous Rafael Col.lecció LA COL·LECCIÓ RAFAEL TOUS D'ART CONTEMPORANI José Luis Martínez Meseguer LA COL·LECCIÓ RAFAEL TOUS D'ART CONTEMPORANI possessió de l'obra o la passió per l'art, constituïxen el artistes– el que ha fet de la seua col·lecció hete- José Luis Martínez Meseguer complex terreny de l'art, de major complicació si del rogènia però amb uns interessos molt determinats. que parlem és d'art contemporani. Per al col·leccio- nista d'art contemporani, és fonamental en la confi- El seu vincle actual amb Bàrbara Held, música con- guració de la seua col·lecció la relació directa amb temporània de brillant carrera internacional, li ha els artistes i les relacions personals que estableix en conduït a endinsar-se i a dedicar també una part el món artístic. dels seus interessos a l'experimental en la música, organitzant la Setmana de Música Experimental Entre les moltes possibilitats d'entendre el col·leccio- –que també comparteix generosament amb el nisme, potser la més significativa és la que reuneix Museu de la Universitat d'Alacant– i a promoure una col·lecció des d'un punt de vista personal –per exposicions –instal·lacions sonores, etc.–, així com plaer solitari i personal– o en l'altre extrem, la que es cursos i tallers sobre el tema. constituïx per a obtindre un reconeixement social, o bé per prestigi personal o per incidir culturalment en Hem de mencionar també i a col·lació amb el que l'entorn, o ambdós. La majoria dels col·leccionistes s'ha dit anteriorment, la relació que Rafael Tous –els que el fan per passió i no per inversió– constituï- manté amb el context artístic de Barcelona i la seua xen la seua col·lecció com un projecte o aventura tasca de promotor, com a president que és, de personal –un particular viatge a Ítaca– amb motiva- Metrònom, Fundació Rafael Tous d’Art cions molt íntimes. Hi ha també, no l'oblidem, una Contemporani, magnífic espacio per a l'art situat en apropiació en el col·leccionar. En la seua incapaci- el número 9 el carrer Fusina enfront l'antic mercat tat creadora, el col·leccionista s'apròpia del geni del Born –huí en remodelació per a nous usos com creador i de l'obra de l'artista, elaborant un segon a biblioteca– en el barceloní barri de La Ribera, en grau amb les obres concebudes per altres però el veïnat d'altres espais emblemàtics per a la cultu- Rafael Tous i Giner, el meu volgut amic, és en el sen- d'Alacant, el MUÁ –com a ell li agrada dir– exposara amb les que s'identifica. L'exclusivitat de les diferents ra a Barcelona: la futura biblioteca i la Facultat de tit “machadiano” un home bo, però a diferència del una selecció de la Col·lecció Rafael Tous d’Art possessions respecte a una obra creativa, més enllà Belles Arts de la Universitat Pompeu Fabra, ubicada poeta, que sempre va lleuger d'equipatge, a Rafael Contemporani, constituïda més de 1.500 fotografies de la necessitat privada, egocèntrica i personal del en unes instal·lacions cedides per l'Estació de Tous li agrada col·leccionar. I quan dic açò, pense contemporànies, que la convertixen en una de les col·leccionista, també pot conduïr al desig de for- França, amb les que constituirà un enriquidor trian- que hauria d'ampliar-se la dita accepció en els dic- grans col·leccions de fotografia a Espanya, al costat mar part d'una col·lectivitat cultural, penetrant en gle cultural. cionaris, perquè cal especificar que Rafael col·lec- de la col·lecció Ordoñez-Falcón de San Sebastian, ella i combinant el paper de col·leccionista amb el ciona d'una manera intensa i amb gran passió: lli- depositada en l'Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) de dinamitzador i mecenes. Metrònom comença en 1980 quan Rafael Tous bres d'artista, pintura, fotografia, instal·lacions, llibres i que en breu anirà definitivament al Museu d’Art decideix obrir el seu propi espai expositiu, assessorat i documents d'art (més de 250.000), de viatges, de Contemporani de Barcelona (MACBA), i la col·lecció Tornant a Rafael Tous, i aplicant-li tot el que s'ha dit pels seus amics artistes Joan Rabascall, Steva naturalesa, de cuina, aucas, targetes postals, Cualladó. anteriorment, en mig els setanta s'inicia amb Tenades, Francesc Abad, Pere Noguera, Josep còmics, pel·lícules en vídeo i vídeo art (entorn a Carmen Godia en el col·leccionisme, bàsicament María Joan Rosa i la crítica Glòria Picazo. Espacio 3.000), antigues màquines per a vóre velles fotogra- El perfil del col·leccionista tipus és molt difícil de pre- amb pintura i dibujo impressionista català. I ja finals que funciona sense les imposicions a que, en teoria, fies estereoscòpicas (de les que té uns 1.000 vidres), cisar. Els aspectes socioartístics de l'art s'han estudiat dels setanta, al costat d'Isabel de Pedro, s'inicia com es deuen les institucions públiques culturals, i este música… açò que jo sàpia i haja vist. Però sobretot, en moltes ocasions. Les motivacions del col·leccio- a col·leccionista de pintura catalana i espanyola impuls ha permés recòrrer la trajectòria artística de el que cultiva i mima són els amics. nista i els avantatges que aconsegueix és una cosa del moment, ampliant posteriorment a propostes la ciutat de Barcelona durant més de dos dècades, que es vincula estretament a una història personal. més arriscades –mitjans alternatius– acostant-se a amb una activitat considerada un temps al marge Açò últim, característica del seu bon caràcter, és el El que es persegueix d'alguna manera és el desig de l'activitat artística de la Barcelona més experimental, de l'oficialitat artística, i promoguda no sols per insti- que ha fet possible portar la seua col·lecció al ser classificat d'inclassificable, encoratjant una pas- agrupada tota la col·lecció amb el nom de tucions públiques o privades sinó també per galeries Museu de la Universitat d'Alacant, perquè la seua sió possessiva, de participació en un joc de riscos Conceptes. Des d'este moment la seua actitud comercials. Així les exposicions li van permetre l'ad- generositat i el concepte tan inequívocament socia- amb les seues pèrdues i guanys, tant des del punt col·leccionista ha travessat per moltes de les carac- quisició d'obres, que amb el temps han esdevingut litzador de posar les seues col·leccions a l'abast del de vista econòmic i social com cultural. Este afany, terístiques fases que véiem –passió, hobby, lucre, peces fonamentals de la col·lecció.