DOCSLIB.ORG

Informe Tècnic

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Informe Tècnic INFORME TÈCNIC CAMÍ DEL RIU Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial Àrea de Territori i Sostenibilitat Diputació de Barcelona FEBRER 2020 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS) INFORME Informe elaborat pels tècnics Meritxell Margall, ambientóloga i Jordi Miralles, biòleg sota la direcció de Carles Dalmases, Cap de l’Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial en compliment de la sol·licitud feta pel Consell Comarcal de l’Alt Penedès amb número de registre 1940008192. Barcelona, Febrer 2020(1) (1) Aquest informe es va elaborar abans del pas de la tempesta Glòria dels dies 20 al 22 de gener de 2020. Per tant, hi ha afectacions que ha sofert l’entorn natural del Camí del Riu que no queden recollides en aquest. 2 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS) Índex Introducció .................................................................................................................................................4 Diagnosi ..................................................................................................................................................... 5 Antecedents ...............................................................................................................................................6 Descripció del medi ..................................................................................................................................8 Caracterització ambiental dels diferents trams del Camí del Riu ............................................................16 Actuacions de millora ambiental als espais fluvials dels rius Mediona-Riudebitlles-Anoia-Lavernó ......22 Estratègia per a la conservació del patrimoni natural i cultural del Camí del Riu ....................................30 ANNEX 1 Relació d’elements del patrimoni cultural ...............................................................................................43 3 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS) INTRODUCCIÓ La Diputació de Barcelona registrà el dia 05/02/2019 una sol·licitud del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, en el marc del Catàleg de serveis a les activitats locals 2019, per a l’elaboració d’un informe dels espais lliures per a processos de planificació urbanística i sectorial, a fi de disposar d’un Estudi ambiental i turístic del Camí del Riu. D’acord amb la informació facilitada pel Consell Comarcal de l’Alt Penedès, el Camí del Riu és un projecte turísticoambiental en el qual hi participen sis municipis de l’Alt Penedès (Mediona, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Sant Sadurní d’Anoia i Subirats), amb la col·laboració de la Mancomunitat de Municipis de l’Alt Penedès, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès i la Diputació de Barcelona, i en el qual se cerca la complicitat i implicació de la població, el comerç i el teixit associatiu locals. L’objectiu d’aquesta infraestructura en el medi natural és la recuperació ambiental dels ecosistemes fluvials d’aquest àmbit mitjançant el treball pluridisciplinari de l’administració i la potenciació turística de la marca i l’itinerari associats. Reconeixent la complexitat que les característiques del projecte impliquen, amb l’Estudi ambiental i turístic del Camí del Riu es vol aprofundir en les característiques ecològiques, territorials i econòmiques de l’àmbit d’actuació del projecte —especialment les seves potencialitats i febleses— per tal que serveixi de base per a una futura planificació sectorial la qual, alhora, ha d’especificar les línies estratègiques a seguir en els propers anys per aprofitar tot el potencial del Camí del Riu. El present informe ha recollit l’esperit de la demanda, ha recopilat les informacions prèvies existents sobre el Camí del Riu i a partir de l’anàlisi de les dades i d’un acurat treball de camp, aporta un conjunt de propostes d’actuacions per a la millora ambiental de l’entorn del Camí del Riu. A més, aquest informe proposa una estratègia per a la conservació del patrimoni natural i cultural del Camí del Riu. Finalment, aprofitant les eines informàtiques emprades per la recollida de dades al medi natural s’aporta un aplicatiu per dispositius mòbils que ha de permetre a l’equip gestor d’aquesta infraestructura dur a terme un registre i seguiment de les actuacions en format digital i incorporable a un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG). 4 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS) El Camí del Riu és un projecte turísticoambiental en el qual hi participen 6 municipis de l’Alt Penedès (Mediona, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Sant Sadurní d’Anoia i Subirats) bellesa. Els rius Mediona-Riudebitlles, Anoia i Lavernó for- DIAGNOSI men part dels ecosistemes fluvials més rellevants de la co- marca de l’Alt Penedès. Aquests cursos fluvials, al llarg de la Els ajuntaments de Sant Joan de Mediona, Sant Pere de història, han estat també motors del desenvolupament social Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d’Anoia, i han determinat l’evolució de les viles i pobles per on passen. Subirats i Torrelavit van signar un compromís de cara a prote- L’any 2019, a través del CONSELL COMARcaL DE L’ALT PENEDÈS, se gir, conservar i millorar els espais fluvials dels rius Mediona- sol·licita un informe d’anàlisi dels espais lliures dels voltants Riudebitlles, Anoia i Lavernó. Una mancomunitat per treballar del Camí del Riu que permeti reflexionar sobre les orientaci- de manera conjunta i coordinada en un àmbit conegut com El ons de gestió d’aquest àmbit ecoturístic. Camí del Riu. L’objectiu del present informe és actualitzar l’evolució dels va- Aquest compromís, signat el 2015, ha permès disposar de lors ecològics, ambientals, culturals (turístics) i patrimonials i recursos econòmics i humans per identificar, des de la seva del paisatge a redós dels rius Mediona, Riudebitlles, Anoia i creació, els espais de més valor ecològic, ambiental, paisat- Lavernó (Camí del Riu). Per aquest motiu s’ha fet un detallat gístic i social que es troben al llarg de les conques d’aquests procés d’observació sobre el terreny dels voltants del Camí rius. Alhora s’han dut a terme algunes actuacions de mante- del Riu i s’han identificat les principals actuacions de millo- niment del sender per facilitar l’accés públic en un recorregut ra ambiental del entorns fluvials que caldria, a data d’avui, que ressegueix uns 43 km de cursos fluvials. emprendre per millorar els serveis ecosistèmics d’aquesta Aquest recorregut vol ser un element integrador i de relació infraestructura. Aquestes opcions de millora ambiental es entre el riu i les persones i acostar l’entorn fluvial a la ciuta- descriuen a partir de la pàgina 22 d’aquesta memòria. A més, dania. L’objectiu és facilitar el passeig, ja sigui anant a peu, s’han referenciat geogràficament mitjançant l’App Qfield per en bicicleta o a cavall, seguint els rius Mediona-Riudebitlles, a dispositius mòbils, basada amb el programari lliure QGis. Anoia i Lavernó. Al llarg dels recorreguts, els visitants poden En una visió més àmplia, les actuacions i recomanacions que gaudir de l’entorn i conèixer la història i apropar-se a les viles es proposen en aquest informe poden servir per a ser incor- per a les quals el riu ha estat font de vida. porades en el futur marc legal que caldria que s’atorgués al El Camí del Riu és una ruta que permet gaudir d’una gran Camí del Riu. Aquest informe també recull algunes recoma- diversitat d’entorns, ambients i paisatges atractius i de molta nacions sobre com caldria enfocar el marc legal que ha de fa- 5 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS) cilitar la gestió del Camí del Riu i garantir la gestió sostenible 2. L’ESTUDI PER A LA DEFINICIÓ DELS EspAIS D’INTERÈS AMBIENTAL, (protecció dels espais agrícoles, forestals i fluvials, i de les ECOLÒGIC, PAISATGÍSTIC, NATURAL I SOCIAL DELS RIUS MEDIONA-RIU- funcions ecològiques i paisatgístiques de la conca) de forma DEBITLLES-ANOIA-LAVERNÓ compatible amb la millora de l’activitat econòmica i l’ús social Aquest estudi fou elaborat l’any 2010, sota la coordinació de d’un entorn fluvial ric en patrimoni natural i cultural. l’ambientòleg Antoni Ferran, per encàrrec de la mancomunitat de municipis lligats a les conques dels rius esmentats. Antecedents Aquest informe defineix les directrius, els criteris i les recoma- nacions més importants destinades a millorar aquest àmbit i Per a l’elaboració del present informe s’ha comptat amb la es va centrar en promoure la infraestructura cultural-recreati- col·laboració dels responsables de la brigada de manteni- va del Camí del Riu, que defineix una itinerari d’uns 43 km de ment assignada a la conservació del camí que coordina el recorregut. Entre les orientacions més importants que aporta tècnic de medi ambient de Sant Sadurní d’Anoia. Així mateix, l’estudi hi ha: s’han recopilat i analitzat els diferents estudis existents sobre 1.- Desenvolupar el “camí del riu del Mediona - Riudebitlles” i el Camí del Riu i que s’esmenten a continuació. el “camí del Lavernó”. 1. EL PLA DIRECTOR SUPRAMUNICIPAL DE SOSTENIBLITAT promo- 2.- Considerar la possibilitat de treballar en el paper mediàtic gut per la MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS DE L’ALT PENEDÈS. Aquest i indicador que pot desenvolupar el toixó (Meles meles), com estudi fou elaborat l’any 2005 amb l’objectiu d’identificar els una espècie vertebradora d’aspectes de conservació en sen- valors productius, ecològics, ambientals i patrimonials i del tit ampli. paisatge del sòl no urbanitzable del municipis que formen part
Load more

Recommended publications
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • Explora El Penedès
    Explora el Penedès ESP · FR Miravinya Miravinya ÍNDICE / INDEX Explora el paisaje del vino Explorez le paysage du vin ¿Por qué el Penedès está completamente peinado por cultivo de Pourquoi le Penedès offre un paysage de vignes à perte El río Mediona viña? ¿Qué encontraron los romanos en esta tierra? ¿Qué llevó de vue ? Que découvrent les Romains sur cette terre ? Miravinya La Silla Molinos papeleros del río de Bitlles a los pobladores de hace mil años a levantar castillos sobre Quelles raisons poussent les habitants, mille ans en arrière, Ermita de Sant Benet d’Espiells tantas colinas? ¿Cuál es el papel del agua en una región tradi- à construire des châteaux sur tant de collines ? Quel est le rôle de l’eau dans une région aux sols traditionnellement cionalmente de secano? ¿Qué hacen ahí los molinos papeleros? Casas de veraneo arides ? À quoi servent les moulins à papier ? En quoi le vin Nosotros ya hemos hecho ¿Qué es lo que convierte en especial el vino del Penedès? Núcleo y palacio de Torre-ramona du Penedès est-il spécial ? Te proponemos un viaje por la geografía, la naturaleza, la Miravinya La Bardera la ruta Miravinya, cultura y la historia del paisaje del vino. Descubrirás por qué el Nous vous proposons un voyage à travers la géographie, la Penedès es como es, y lo podrás hacer a través de un itinerario nature, la culture et l’histoire de ce paysage viticole. Vous Miravinya El Zarcillo vive la tuya! Monasterio de Sant Sebastià dels Gorgs pensado para hacer en coche. El destino es tan importante pourrez découvrir pourquoi le Penedès est ce qu’il est, en como el propio trayecto.
    [Show full text]
  • La Llacuna Pontils Castellví De La Marca Font-Rubí Mediona Pontons
    ° Simbologia General 4587000 Legend Limits Finques Lot 2: Roques del Migdia Lot 1: Mas de la Riera Eliminació de restes Certificació actuacions silvícoles 4586000 4585000 Roques del Migdia Pontils Mediona la Llacuna Font-rubí Mas de la Pontons Torrelles Riera Querol de Foix 4584000 Sant Aiguamúrcia Martí Sarroca Castellví el Montmell de la Marca TREBALLS FORESTALS PROGRAMA ANUAL 2020 EXP1/2020 APF SERRALADA PRELITORAL DEL PENEDÈS 4583000 Lot nº Municipis 1 i 2 Pontons Escala Data 1:20.000 abril 2020 Promou APF SERRALADA PRELITORAL DEL PENEDÈS El President La tècnica 0 125 250 375 500 m 4582000 375000 376000 377000 378000 379000 380000 ° Simbologia General Legend Roques del Limits Finques Migdia Lot 1: Mas de la Riera Lot 2: Roques del Migdia Eliminació de restes Certificació actuacions silvícoles Sup. actuació: 33,17 ha Sup. eliminació restes: 1,88 ha la Llacuna Font-rubí Mas de la Riera Pontons Querol Torrelles 4584000 de Foix Aiguamúrcia Sant Martí el Montmell Sarroca TREBALLS FORESTALS PROGRAMA ANUAL 2020 EXP1/2020 APF SERRALADA PRELITORAL DEL PENEDÈS Lot nº Municipis 1 Pontons Escala Data 1:5.000 abril 2020 Promou APF SERRALADA PRELITORAL DEL PENEDÈS El President La tècnica 0 125 250 375 500 m 377000 378000 ° Simbologia General Legend Limits Finques Lot 2: Roques del Migdia Lot 1: Mas de la Riera Eliminació de restes Certificació actuacions silvícoles 4585000 Sup. actuació: 38,77 ha Roques del Migdia Sup. eliminació restes: 2,08 ha Querol Font-rubí la Llacuna Pontons Torrelles de Foix Aiguamúrcia Sant Martí el Montmell Sarroca TREBALLS FORESTALS PROGRAMA ANUAL 2020 EXP1/2020 APF SERRALADA PRELITORAL DEL PENEDÈS Mas de la Lot nº Municipis Riera 2 Pontons Escala Data 1:5.000 abril 2020 Promou APF SERRALADA PRELITORAL DEL PENEDÈS El President La tècnica 0 125 250 375 500 m 377000 378000 ° Simbologia General 4591000 Legend Limits Finques Zona d'actuació Eliminació de restes Certificació actuacions silvícoles 4590000 Sup.
    [Show full text]
  • Acta Del Ple Ordinari Del 30 D'abril De 2019
    A j u n t a m e n t de F o n t – r u b í ALT PENEDÈS ACTA DEL PLE ORDINARI DEL 30 D’ABRIL DE 2019 IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ Núm.: 03/2019 Caràcter: Ordinària Convocatòria: Primera Data: 30 d’abril de 2019 Hora d’inici de la sessió: 20,05 Hora d’acabament de la sessió: 20,47 Lloc: Sala de sessions de la Casa Consistorial de Font-rubí ASSISTENTS: Alcalde-President Sr. Xavier Lluch i Llopart, alcalde Regidors: Grup Municipal CIU Sr. Lluís Ortega i Rey, 1r. tinent d’alcalde. Sr. Jordi Gili i Vaquerizo, 2n. tinent d’alcalde. Sra. Ma. del Carme Sibil i Galimany. Sr. Sebastià Moya i Arenas. Sr. Fèlix Tutusaus i Galimany. Grup Municipal d’ERC-AM Sr. Josep Maria Sala i Santacana. Sr. Martí Càlix i Tarrida. Sra. Joana Faura i Bonell. Regidors no assistents, que han excusat la seva presència: Cap. Secretària-Interventora: Sra. Eva Puig Pérez. ORDRE DEL DIA: 1. Aprovació, si s’escau, de l’esborrany de les actes de la sessions plenàries anteriors. Plaça de l’Ajuntament,1 – 08736 Guardiola de Font-rubí Tel. 938979212 – Fax 938979283 e-mail: [email protected] www.font-rubi.org www.font-rubiturisme.cat Model CA0102 A j u n t a m e n t de F o n t – r u b í ALT PENEDÈS 2. Realització del sorteig públic per escollir els membres que hauran de formar part de la mesa electoral de les Eleccions Locals i al Parlament Europeu del dia 26 de maig de 2019.
    [Show full text]
  • Download Download
    DOI: 10.4119/UNIBI/ijcv. 584 IJCV: Vol. 112222/201/201/201/2018888 PrePre----warwar Grievances and Violence Against Civilians in Civil Wars. Evidence from the Spanish Civil War in Catalonia Francisco Herreros, Spanish National Research Council (IPP-CSIC) Jordi Domenech, University Carlos III, Spain VolVol.... 121212/201812 /2018 The IJCV provides a forum for scientific exchange and public dissemination of up-to-date scientific knowledge on conflict and violence. The IJCV is independent, peer reviewed, open access, and included in the Social Sciences Citation Index (SSCI) as well as other relevant databases (e.g., SCOPUS, EBSCO, ProQuest, DNB). The topics on which we concentrate—conflict and violence—have always been central to various disciplines. Con- sequently, the journal encompasses contributions from a wide range of disciplines, including criminology, econom- ics, education, ethnology, history, political science, psychology, social anthropology, sociology, the study of reli- gions, and urban studies. All articles are gathered in yearly volumes, identified by a DOI with article-wise pagination. For more information please visit www.ijcv.org Author IIInformation:Information: Francisco HerrerosHerreros,,,, Spanish National Research Council (IPP-CSIC) Jordi Domenech, University Carlos III, Spain Suggested Citation: APA: Herreros, F., Domenech, J. (2018). Pre-war Grievances and Violence Against Civilians in Civil Wars. Evidence from the Spanish Civil War in Catalonia, 2018. International Journal of Conflict and Violence , 12, 1-20. doi: 10.4119/UNIBI/ijcv.584 Harvard: Herreros, Francisco, Domenech, Jordi. 2018. Pre-war Grievances and Violence Against Civilians in Civil Wars. Evidence from the Spanish Civil War in Catalonia, 2018 . International Journal of Conflict and Violence 12: 1-20.
    [Show full text]
  • Documento Ambiental
    Aumento de la capacidad de transporte de la línea eléctrica aérea a 220 kV Bellicens - Begues y de la derivación de entrada y salida a Subirats DIMA/MA/09-303 DOCUMENTO AMBIENTAL COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUNYA PROVINCIAS DE TARRAGONA Y BARCELONA (Gelida, Subirats, Avinyonet del Penedès, Vallirana, Olesa de Bonesvalls, Santa Margarida i els Monjos, Olèrdola, Castellet i la Gornal, Vallmoll, Banyeres del Penedès, Llorenç del Penedès, La Bisbal del Penedès, L’Arboç, Montferri, Masllorenç, El Rourell, Vilallonga del Camp, Vilabella, Salomó, La Secuita, El Morell, Renau, Constantí, Reus, La Pobla de Mafumet y Tarragona) Diciembre de 2009 E-S B-000013 Documento Ambiental Aumento de la capacidad de transporte de la L/220 kV Bellicens - Begues y la derivación de entrada y salida a Subirats ÍNDICE 1 Documento Ambiental Aumento de la capacidad de transporte de la L/220 kV Bellicens - Begues y la derivación de entrada y salida a Subirats ÍNDICE I. MEMORIA 1. INTRODUCCIÓN ................................................................................................................. 6 2. OBJETO .............................................................................................................................. 7 3. NECESIDAD DE LAS INSTALACIONES .............................................................................. 9 4. ÁMBITO DE ESTUDIO ....................................................................................................... 10 5. CARACTERÍSTICAS MÁS SIGNIFICATIVAS DEL PROYECTO ..........................................
    [Show full text]
  • (Subirats, Alt Penedès): Un Conjunt Defensiu Fronterer Al Segle X
    El castell de Subirats (Subirats, Alt Penedès): un conjunt defensiu fronterer al segle X ÁLEX VIDAL SÁNCHEZ PRESENTACIÓ L’alt grau d’abandonament del conjunt del castell de Subirats feia urgent una inter- venció programada per restaurar-lo i consolidar-lo ja que aquest, a causa del permanent estat d’oblit en què es trobava, restava en un evident perill de desaparició total. Sumat a això, cal dir que la informació des del punt de vista estructural i funcional que en tení- em era pràcticament inexistent ja que fins a aquest moment l’àrea en qüestió no havia estat objecte de cap tipus d’intervenció arqueològica anterior i, per tant, qualsevol apre- ciació s’havia de fer a partir de l’observació directa de les restes conservades. No obs- tant això, la informació recollida documentalment no és tan escassa com en l’aspecte arqueològic, a causa de la pervivència d’algunes referències directes i indirectes on s’especifiquen alguns dels traspassos i cessions que va patir la propietat del castell de Subirats. Així mateix, en aquests documents podem trobar alguns dels noms dels antics senyors i propietaris dels drets del recinte castral. El principal motiu d’aquesta actuació arqueològica va ser l’aprovació del Proyecto de ejecución de las obras de restauración del Castillo de Subirats (Barcelona), sub- vencionat pel Ministeri d’Educació i Cultura. El projecte de restauració va ser portat a terme per l’arquitecte Rafael Vila Rodríguez en col·laboració amb un equip tècnic, men- tre que la seva execució va anar a càrrec de l’empresa TEYCO, que va proporcionar els mitjans i tota la infraestructura necessària per fer-lo.
    [Show full text]
  • ELS Ervlgls DOLERDOLA, FAM~LIA BASICA EN LA
    ELS ERVlGlS DOLERDOLA, FAM~LIABASICA EN LA GESTACIÓ D'UN COMTAT ANTONI MARGARIT i TAYA FRANCESC CUBEDO i MAIG~ San t Cugat Sesgarrigues Vilafranca del Penedes Encimbellada sobre les roques "subtiranes", com les anomena un document de fa mil anys (14), les romanalles de la "urbs Olerdulae" són testimoni d'una llarga historia, teixida, com tota historia humana, d'il.lusions i temences, alegries i sofriments, viscuts per homes de temps diversos. Arrelada en els temps iberics, consolidada pels romans que hi bastiren el seu "castrum", reducte adequat per mantenir amb les seves legions, la vigilancia efectiva damunt el camí que s'esco- lava pel fons de la vall, sotraguejada després per les lluites enceses en unes invasions galiques i sarrai'nes, fortificada de nou en la reconquesta (part dramatic i dolorós de la nació catalana), per es- devenir baluard i defensa pels qui dedicaven el seu esforc a la recuperació del Penedes, en la desena centúria, la "urbs Olerdulae" era en tot moment el signe de permanencia de la "civitas" olerdo- lana, que en algun temps s'anomena Antistiana. 1O0 MISCEL.L~NIAPENEDESENCA 1981 -A. Margarit, i F. Cubedo Tal volta cridi I'atenció la distinció establerta entre "urbs" i "ci~itas'~,dos termes que normalment tradui'm indistintament per "ciutat". Per aixo recordem que la "civitas", és m6s aviat I'organització humana que dóna configuraciú a una comunitat viva, on els "cives" (ciutadans) se senten incorporats a uns interes- sos comuns; la "urbs", en canvi, ens diu més d'un recinte on els ciutadans viuen en una proximitat física, que palesa intensament la presencia de la seva comunitat organitzada.
    [Show full text]
  • Horaris Autobusos
    TRANSPORTS PÚBLICS SUBIRATS HORARIS AUTOBUSOS LÍNIA VILAFRANCA - SANT SADURNÍ 1090 / AUTOCARS VENDRELL A1 8:15 A5 11:30 A8 14:15 8:45 FEINERS FEINERS FEINERS DISSABTE Sant Sadurní Pont Romà (parada bus) 8:15 11:30 14:10 8:40 Sant Sadurní Ca l’Arseni (parada bus) 8:20 11:35 14:12 8:45 Can Bas Rest. Sol i Vi 8:25 11:40 14:17 8:50 La Granada Rotonda estació 8:30 11:45 14:22 8:55 Vilafranca Hospital 8:35 11:50 14:27 9:00 Vilafranca Banc Sabadell 8:38 11:53 14:30 9:03 A3 9:30 A4 11:15 A7 13:00 A9 14:30 A12 19:15 12:15 ESCOLARS FEINERS FEINERS ESCOLARS FEINERS DISSABTE Vilafranca Banc Sabadell 9:30 11:15 13:00 14:30 19:15 13:15 Vilafranca Hospital 9:33 11:18 13:03 14:33 19:18 13:18 La Granada Rotonda estació 9:38 11:23 13:08 14:38 19:23 13:23 Can Bas Rest. Sol i Vi 9:43 11:28 13:13 14:43 19:28 13:28 Sant Sadurní Ca l’Arseni (parada bus) 9:48 11:33 13:18 14:48 19:33 13:33 Sant Sadurní Pont Romà (parada bus) 9:53 11:38 13:23 14:53 19:38 13:38 LÍNIA VILAFRANCA - CANTALLOPS 1091 / AUTOCARS VENDRELL B2 8:45 B10 15:50 7:45 FEINERS FEINERS DISSABTE Cantallops 8:45 15:50 7:45 Ordal 8:51 15:56 7:51 El Pago 8:56 16:01 7:56 Sant Pau 9:00 16:05 8:00 Lavern 9:03 16:08 8:03 Sant Sebastià 9:08 16:13 8:08 Sant Cugat 9:12 16:17 8:12 Vilafranca Hospital + Sports Bar 9:26 16:31 8:26 B6 12:20 B11 18:30 B13 20:00 11:00 12:30 FEINERS ESCOLARS FEINERS DISSABTE DISSABTE Vilafranca Estació Bus 12:20 18:30 20:00 11:00 12:30 Sant Cugat 12:30 18:40 20:10 11:10 12:40 Sant Sebastià 12:35 18:45 20:15 11:15 12:45 Lavern 12:40 18:50 20:20 11:20 12:50 Sant Pau 12:44 18:54 20:24
    [Show full text]
  • Castells Catalans Subirats
    CASTELLS CATALANS SUBIRATS Nom del castell: Subirats Data de construcció: X Municipi: Subirats Comarca: Alt Penedès Altitud: 308 m Coordenades: E 401153.6 N 4585602.9 (UTM31N - ETRS89) Com arribar-hi: cal prendre la carretera BP-2427 que va de la N-340, prop del Pago, a Sant Sadurní d’Anoia i arribant als Casots s’agafa una carretera més estreta que du a aquest castell. Geografia i medi natural El castell de Subirats s’alça a 308 metres d’al- per la raó que els vescomtes de Barcelona tenien titud damunt la plana del Penedès en una molt encomanada la frontera del Penedès. Escau que bona situació estratègica vigilant el pas per la observem el mot «residentes» i l’expressió «pro- depressió penedesenca. Per altra banda, es troba pe territorio Penetese». Pel primer, s’indica el alineat amb el proper castell de Gelida, que que- caràcter residencial que per a Ermenard i germà da més al N.E. Udalard tenia el castell de Subirats, «situat en el territori de Barcelona d’enllà del riu Llobregat»; L’entorn és dominat per la brolla d’estepes i ro- i, per la segona, inferim que Subirats era a to- maní amb pi blanc on hi havia antigament alzi- car el Penedès, però no s’hi incloïa (això darrer nar. L’indret, però, ha estat molt castigat pels in- ens afirma en el criteri que el nom Penedès devia cendis forestals tot i la seva recuperació després aplicar-se, d’inici, al sector d’Olèrdola). El docu- de cada incendi mitjançant un pri mer domini de ment que mencionem és, per diversos motius, in- la garriga.
    [Show full text]
  • Alt Penedese Població I Territori*
    Treballs de la Societat Catalana de Geografia -N o 44 - vol. XII Alt Penedese població i territori* Santi Sanz i Gracia M'agradaria iniciar aquest parlament amb una cita de Josep Pla, tot aprofi­ tant la celebració del centenari del seu naixement . Josep Pla definia així, en un dels seus viatges, la comarca de I'Alt Penedes, «La densitat humana hi és perceptible. El nombre de cases de camp hi és molt gran, generalment bones cases. Els pobles que hi albireu a cop d'ull són nom­ brosos i l'edificació solida i acceptable». Per tal d' entendre la dinámica actual de l'ocupació del territori pel que fa al seu poblament realitzaré un ampli recorregut en el temps, des del neolític fins a l'actualitat. Període neolític, Durant el neolític, el territori de l'Alt Penedes ja estava ocupat ,per éssers humans. Aquests vivien en coves a les zones muntanyoses i en poblats a la plana. Dels poblats per la seva tipologia constructiva gairebé no en queden vestigis. Sí tenim, en canvi, constancia de l'ocupació de coves i de jaciments, per exem­ ple: cova de la Font del Molinet (Pontons), les guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca), el jaciment de la pedrera de Sant Jordi (Pacs), les coves del Bolet i de la Boira (Mediona), la cova de la Guineu i l'Esquerda de les Roques del Pany (Torrelles de Foix), la cova de Can Pasqual (Castellví de la Marca), la cova del * Resum de la participació realitzada el 17 de maigde 1997 en la Sortida d'Estudis de la Societat Catalana de Geografia a l'Alt Penedes 113 Pi d'en Barba (Sant Cugat Sesgarrigues), la cova del Pelag (Avinyonet del Penedes).
    [Show full text]
  • Listado De Bodegas Elaboradoras De Cava Certificadas
    LISTADO DE BODEGAS ELABORADORAS DE CAVA CERTIFICADAS Normas y otros documentos normativos con los cuales se ha certificado la conformidad: * Pliego de Condiciones de la DOP CAVA * PG10- Proceso de Certificación RAZÓN SOCIAL ALCANCE MUNICIPIO AGR. I SEC. DE CREDIT DE LLORENÇ DEL PENEDES, S.C.C.L. Elaboración de Cava Llorenç del Penedès AGRUPACIO VITICULTORS ARTESANALS, S.L. Elaboración de Cava La Granada AGUSTI TORELLO , S.A. Elaboración de Cava Sant Sadurní d'Anoia ALTA ALELLA, S.L. Elaboración de Cava Tiana ANDRES VALIENTE E HIJOS, S.L. Elaboración de Cava Requena ANTONIO MASCARO, S.L. Elaboración de Cava Vilafranca del Penedès AVINYO VINYATERS, S.L. Elaboración de Cava Avinyonet del Penedès BATLLE Y MONTSERRAT, S.L. Elaboración de Cava Santa Margarida i Els Monjos BERRAL I MIRO, S.L. Elaboración de Cava Sant Sadurní d'Anoia BLANCHER CAPDEVILA PUJOL, S.A. Elaboración de Cava Sant Sadurní d'Anoia BODEGAS CA N'ESTELLA, S.L. Elaboración de Cava Sant Esteve Sesrovires BODEGAS ESCUDERO, S.L. Elaboración de Cava Gravalos BODEGAS FAUSTINO, S.L. Elaboración de Cava Oyón BODEGAS HISPANO SUIZAS, S.L. Elaboración de Cava Requena BODEGAS JAUME SERRA, S.L. Elaboración de Cava Vilanova i La Geltrú BODEGAS LANGA, HNOS, S.L. Elaboración de Cava Calatayud BODEGAS MARCELINO DIAZ, S.A. Elaboración de Cava Almendralejo BODEGAS MONASTERIO DE VERUELA, S.L. Elaboración de Cava Ainzón BODEGAS MUGA, S.L. Elaboración de Cava Haro BODEGAS ONDARRE, S.A. Elaboración de Cava Viana BODEGAS PEÑALBA LOPEZ, S.L. Elaboración de Cava Aranda de Duero BODEGAS ROMALE, S.L. Elaboración de Cava Almendralejo BODEGAS SAN VALERO, S.COOP.
    [Show full text]