Informe Tècnic

INFORME TÈCNIC

CAMÍ DEL RIU

Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial Àrea de Territori i Sostenibilitat Diputació de Barcelona

FEBRER 2020 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

INFORME

Informe elaborat pels tècnics Meritxell Margall, ambientóloga i Jordi Miralles, biòleg sota la direcció de Carles Dalmases, Cap de l’Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial en compliment de la sol·licitud feta pel Consell Comarcal de l’Alt Penedès amb número de registre 1940008192.

Barcelona, Febrer 2020(1)

(1) Aquest informe es va elaborar abans del pas de la tempesta Glòria dels dies 20 al 22 de gener de 2020. Per tant, hi ha afectacions que ha sofert l’entorn natural del Camí del Riu que no queden recollides en aquest.

2 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

Índex

Introducció...... 4 Diagnosi...... 5 Antecedents...... 6 Descripció del medi ...... 8 Caracterització ambiental dels diferents trams del Camí del Riu...... 16 Actuacions de millora ambiental als espais fluvials dels rius Mediona-Riudebitlles-Anoia-Lavernó ...... 22 Estratègia per a la conservació del patrimoni natural i cultural del Camí del Riu...... 30

Annex 1 Relació d’elements del patrimoni cultural ...... 43

3 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

INTRODUCCIÓ

La Diputació de Barcelona registrà el dia 05/02/2019 una sol·licitud del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, en el marc del Catàleg de serveis a les activitats locals 2019, per a l’elaboració d’un informe dels espais lliures per a processos de planificació urbanística i sectorial, a fi de disposar d’un Estudi ambiental i turístic del Camí del Riu. D’acord amb la informació facilitada pel Consell Comarcal de l’Alt Penedès, el Camí del Riu és un projecte turísticoambiental en el qual hi participen sis municipis de l’Alt Penedès (Mediona, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Sant Sadurní d’Anoia i Subirats), amb la col·laboració de la Mancomunitat de Municipis de l’Alt Penedès, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès i la Diputació de Barcelona, i en el qual se cerca la complicitat i implicació de la població, el comerç i el teixit associatiu locals. L’objectiu d’aquesta infraestructura en el medi natural és la recuperació ambiental dels ecosistemes fluvials d’aquest àmbit mitjançant el treball pluridisciplinari de l’administració i la potenciació turística de la marca i l’itinerari associats. Reconeixent la complexitat que les característiques del projecte impliquen, amb l’Estudi ambiental i turístic del Camí del Riu es vol aprofundir en les característiques ecològiques, territorials i econòmiques de l’àmbit d’actuació del projecte —especialment les seves potencialitats i febleses— per tal que serveixi de base per a una futura planificació sectorial la qual, alhora, ha d’especificar les línies estratègiques a seguir en els propers anys per aprofitar tot el potencial del Camí del Riu. El present informe ha recollit l’esperit de la demanda, ha recopilat les informacions prèvies existents sobre el Camí del Riu i a partir de l’anàlisi de les dades i d’un acurat treball de camp, aporta un conjunt de propostes d’actuacions per a la millora ambiental de l’entorn del Camí del Riu. A més, aquest informe proposa una estratègia per a la conservació del patrimoni natural i cultural del Camí del Riu. Finalment, aprofitant les eines informàtiques emprades per la recollida de dades al medi natural s’aporta un aplicatiu per dispositius mòbils que ha de permetre a l’equip gestor d’aquesta infraestructura dur a terme un registre i seguiment de les actuacions en format digital i incorporable a un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG).

4 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

El Camí del Riu és un projecte turísticoambiental en el qual hi participen 6 municipis de l’Alt Penedès (Mediona, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Sant Sadurní d’Anoia i Subirats)

bellesa. Els rius Mediona-Riudebitlles, Anoia i Lavernó for- DIAGNOSI men part dels ecosistemes fluvials més rellevants de la comarca de l’Alt Penedès. Aquests cursos fluvials, al llarg de la Els ajuntaments de Sant Joan de Mediona, Sant Pere de història, han estat també motors del desenvolupament social Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d’Anoia, i han determinat l’evolució de les viles i pobles per on passen. Subirats i Torrelavit van signar un compromís de cara a prote- L’any 2019, a través del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, se gir, conservar i millorar els espais fluvials dels rius Mediona- sol·licita un informe d’anàlisi dels espais lliures dels voltants Riudebitlles, Anoia i Lavernó. Una mancomunitat per treballar del Camí del Riu que permeti reflexionar sobre les orientaci- de manera conjunta i coordinada en un àmbit conegut com El ons de gestió d’aquest àmbit ecoturístic. Camí del Riu. L’objectiu del present informe és actualitzar l’evolució dels va- Aquest compromís, signat el 2015, ha permès disposar de lors ecològics, ambientals, culturals (turístics) i patrimonials i recursos econòmics i humans per identificar, des de la seva del paisatge a redós dels rius Mediona, Riudebitlles, Anoia i creació, els espais de més valor ecològic, ambiental, paisat- Lavernó (Camí del Riu). Per aquest motiu s’ha fet un detallat gístic i social que es troben al llarg de les conques d’aquests procés d’observació sobre el terreny dels voltants del Camí rius. Alhora s’han dut a terme algunes actuacions de mante- del Riu i s’han identificat les principals actuacions de millo- niment del sender per facilitar l’accés públic en un recorregut ra ambiental del entorns fluvials que caldria, a data d’avui, que ressegueix uns 43 km de cursos fluvials. emprendre per millorar els serveis ecosistèmics d’aquesta Aquest recorregut vol ser un element integrador i de relació infraestructura. Aquestes opcions de millora ambiental es entre el riu i les persones i acostar l’entorn fluvial a la ciuta- descriuen a partir de la pàgina 22 d’aquesta memòria. A més, dania. L’objectiu és facilitar el passeig, ja sigui anant a peu, s’han referenciat geogràficament mitjançant l’App Qfield per en bicicleta o a cavall, seguint els rius Mediona-Riudebitlles, a dispositius mòbils, basada amb el programari lliure QGis. Anoia i Lavernó. Al llarg dels recorreguts, els visitants poden En una visió més àmplia, les actuacions i recomanacions que gaudir de l’entorn i conèixer la història i apropar-se a les viles es proposen en aquest informe poden servir per a ser incor- per a les quals el riu ha estat font de vida. porades en el futur marc legal que caldria que s’atorgués al El Camí del Riu és una ruta que permet gaudir d’una gran Camí del Riu. Aquest informe també recull algunes recoma- diversitat d’entorns, ambients i paisatges atractius i de molta nacions sobre com caldria enfocar el marc legal que ha de fa-

5 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

cilitar la gestió del Camí del Riu i garantir la gestió sostenible 2. L’estudi per a la definició dels espais d’interès ambiental, (protecció dels espais agrícoles, forestals i fluvials, i de les ecològic, paisatgístic, natural i social dels rius Mediona-Riu- funcions ecològiques i paisatgístiques de la conca) de forma debitlles-Anoia-Lavernó compatible amb la millora de l’activitat econòmica i l’ús social Aquest estudi fou elaborat l’any 2010, sota la coordinació de d’un entorn fluvial ric en patrimoni natural i cultural. l’ambientòleg Antoni Ferran, per encàrrec de la mancomunitat de municipis lligats a les conques dels rius esmentats. Antecedents Aquest informe defineix les directrius, els criteris i les recomanacions més importants destinades a millorar aquest àmbit i Per a l’elaboració del present informe s’ha comptat amb la es va centrar en promoure la infraestructura cultural-recreati- col·laboració dels responsables de la brigada de manteni- va del Camí del Riu, que defineix una itinerari d’uns 43 km de ment assignada a la conservació del camí que coordina el recorregut. Entre les orientacions més importants que aporta tècnic de medi ambient de Sant Sadurní d’Anoia. Així mateix, l’estudi hi ha: s’han recopilat i analitzat els diferents estudis existents sobre 1.- Desenvolupar el “camí del riu del Mediona - Riudebitlles” i el Camí del Riu i que s’esmenten a continuació. el “camí del Lavernó”. 1. El Pla Director Supramunicipal de Sosteniblitat promo- 2.- Considerar la possibilitat de treballar en el paper mediàtic gut per la Mancomunitat de Municipis de l’Alt Penedès. Aquest i indicador que pot desenvolupar el toixó (Meles meles), com estudi fou elaborat l’any 2005 amb l’objectiu d’identificar els una espècie vertebradora d’aspectes de conservació en sen- valors productius, ecològics, ambientals i patrimonials i del tit ampli. paisatge del sòl no urbanitzable del municipis que formen part de la Mancomunitat de Municipis de l’Alt Penedès per 3.- Definir un model de senyalització que identifiqui l’àmbit flu- garantir la gestió sostenible del territori que afavoreixi el vial i serveixi tant per orientar als usuaris, com per donar-los manteniment i protecció dels espais agrícoles, forestals i flu- informació dels elements d’interès que es van trobant al llarg vials, de les funcions ecològiques i paisatgístiques del terri- del recorregut. tori fent-ho compatible amb el desenvolupament de l’activitat 4.- Pensar en la possibilitat d’establir un “centre d’interpreta- econòmica i l’ús social per garantir la millora de la qualitat ció dels rius”. de vida. 5.- Millorar i restaurar la vegetació de ribera. Aquest Pla entén el territori com una única realitat que està integrada per una sèrie d’espais agraris, forestals, agrofo- 6.- Donar especial atenció a la conservació de les interes- restals, fluvials, urbans, perirubans, rurals, interconnectats sants poblacions de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i els uns amb els altres, constituint un sistema complex que del corriol petit (Charadrius dubius). anomenem la matriu territorial. Aquest conjunt d’interacci- ons determinen i defineixen l’evolució del territori. Per tant, el territori no el podem entendre com un conjunt d’espais inconnexos inclosos dins d’unes determinades fronteres administratives. En aquest sentit aporta dades per comprendre i reconèixer el territori com a un bé comú, que sobrepassa cadascuna de les diferents realitats administratives (municipi, sistema urbà, comarca, regió). En aquest Pla s’identifica l’aigua com un element de gran im- portància, tant la subterrània (fonts i deus) com la de la xarxa fluvial, que ha estat motor socioeconòmic a la zona històri- cament i que avui genera espais de connectivitat ecològica, per la qual cosa cal conservar amb rigor la biodiversitat que hostatgen. Un altre aspecte remarcable d’aquest Pla és que va fer una proposta de normativa (NNUU), elaborada per atorgar un nou règim jurídic al sòl no urbanitzable dels municipis de la Mancomunitat de Municipis de l’Alt Penedès, que s’ha anat concretant en alguns municipis. Aquest Pla Director va servir d’impuls per a promoure, el 2010, l’estudi que ha facilitat la creació del Camí del Riu. Image d’una rierada al riu Mediona just passant sota el castell de Mediona.

6 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

7.- Integrar criteris, directrius i recomanacions de com fer el i la ciutadania, a fi de permetre una relació de coneixement de tractament dels trams urbans. i sostenibilitat entre els usuaris i l’entorn fluvial, així com de conscienciació envers la importància de la seva conservació 8.- Potenciar els restaurants com a punts d’informació turística. i responsabilitat en el seu manteniment. 9.- Definir un pla de manteniment. L’objectiu d’aquest document responia a la voluntat de donar 10.- Avaluar la legalitat d’algunes edificacions existents i es- a conèixer els valors naturals d’aquest espai però també que tudiar les mesures a aplicar en cada cas. la ciutadania conegui l’estreta relació que les poblacions han mantingut amb el riu al llarg dels segles, havent possibilitat 11.- Regular l’accés amb vehicles a motor i altres tipologies l’existència de molts nuclis urbans i d’activitat econòmica, i ( a peu, amb bicicleta, a cavall) al llarg de tot el recorregut. com aquesta relació pot modificar l’entorn, i per tant el riu. 12.- Elaborar un Pla especial de tot l’àmbit. El Pla d’Educació Ambiental del Camí del Riu recull les di- Sens dubte es tracta d’un estudi molt complert i detallat, raó ferents propostes d’activitats i millores a portar a terme per per la qual es podrà observar que hi ha coincidències amb aquell objectiu. El document lliurat desenvolupa una proposta les propostes d’aquest informe. Malgrat que es tracta d’un amb diferents línies de treball a seguir, detallant les i concre- estudi amb prop de dos lustres continua sent molt vigent en tant tots els equipaments i recursos disponibles en l’espai. molts dels aspectes que plantejava. El Pla d’Educació Ambiental del Camí del Riu també aporta una llista de propostes d’accions i millores a realitzar per tal 3. Pla d’Educació Ambiental del Camí del Riu (2017) de fer més accessible l’espai i els recursos existents als diferents usuaris, i així maximitzar l’experiència, la difusió i la El Pla d’Educació Ambiental del Camí del Riu elaborat per la qualitat del projecte del Camí del Riu. Diputació de Barcelona es va redactar amb la intenció de ser un element integrador entre aquest sistema hídric mediterrani Destaquem que es tracta d’un document exhaustiu elaborat a

Cartell del Camí del Riu on es mostren les seves característiques i el seu traçat. Un exemple de la qualitat d’aquesta infraestructura.

7 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

partir d’un treball de camp important que feia propostes inte- Riudebitlles recull a través de nombrosos i curts torrents les ressants, centrades sobretot en l’àmbit dels temes a treballar, aigües de la serra del Frare (Turó de Collderes 364 m), entre d’activitats per a escolars i de millores en el camí. Alguns dels Piera i Torrelavit, i de la serra del turó d’en Guilló, Puig Co- suggeriments sembla que s’han implantat. gull, l’Arguilera i la Creu (St. Quintí de Mediona, St. Pere de Riudebitlles i Torrelavit). La riera de Lavernó és el segon eix del Camí del Riu. Aquesta Descripció del Medi riera recull diverses rieres de la plana penedesenca. Tot i que en alguns trams presenta un flux regular d’aigua, en altres El riu Riudebitlles (que rep diferents noms segons el tram, queda seca. Pren el nom de Lavernó després de l’aiguabar- com riera de Mediona, riera de Sant Pere, Riudebitlles), és reig de la riera de Santa Fe i del torrent de can Bas, just sota el curs fluvial que forma una de les potes del recorregut del d’un indret anomenat la Clota de l’Escuder. La característica Camí del Riu. Aquest neix a la serra de la Llacuna, molt a principal és la geomorfologia particular que ve marcada per prop del coll de la Serra. El riu passa per Mediona i St. Quintí un primer tram encaixat, de llera estreta, força sorrenca i de de Mediona i pels nuclis de Sant Pere de Riudebitlles, Ter- poca fondària, seguida pel darrer tram fins a l’aiguabarreig rassola, Lavit i Sant Sadurní d’Anoia. El Riudebitlles s’uneix amb el riu Anoia, molt més pedregós. El recorregut total des al riu Anoia als Plans del Bellestar, dins del municipi de Sant de que pren en el nom de riera de Lavernó és de 9,2 km. Sadurní d’Anoia. D’aquests els primers 1,73 km son abans del pont de la carretera que mena a Sant Pere de Lavern. Aquest riu té un cabal mitjà d›uns 5 hm³ anuals amb variacions estacionals: dos períodes de cabals mínims que es A banda i banda del recorregut del Lavernó, desguassen pe- produeixen a l’hivern i a l’estiu, més acusat en aquest últim, i tits torrents que porten aigua en períodes de certa intensitat amb crescudes més destacades a la tardor i de menys inten- de precipitació. La circulació d’aigua superficial permanent sitat a la primavera. A l’entrada al terme de Torrelavit s’estima del riu permet l’existència d’hàbitats particulars que aprofiten un cabal de base permanent d’uns 110 a 130 litres per segon. les condicions de major humitat edàfica i ambiental de la ribera del riu. El riu de Riudebitlles té diversos afluents. Destaca pel marge esquerre el torrent del Torró (St. Pere de Riudebitlles) i pel Des d’un punt de vista funcional, aquest eix fluvial configura marge dret el torrent de les Forques (St. Quintí de Medio- un espai de connectivitat ecològica. Tanmateix, la important na) i el torrent de Guilló (St. Pere de Riudebitlles). El riu de activitat humana que s’ha implantat al seu entorn impedeix

Bosquina de ribera en el terme de Torrelavit on s’hi barregen espècies d’arbres nadius i d’altres de plantacions com el plataner (Platanus x hybrida). Tanmateix, el conjunt és paisatgísticament rellevant i pot rebre una gestió que en millori la biodiversitat.

8 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

actualment aquesta funció de relligar els espais de major in- terès natural de la comarca. Per contra, a redós d’aquests hi ha un notable patrimoni cultural i retalls d’hàbitats botànics de ribera. També existeixen alguns gorgs o pèlags, sobretot des- prés d’alguna resclosa. En general, aquests espais on l’aigua s’atura o pren major fondària són claus per a la conservació d’algunes espècies de peixos.

Geologia i paisatge

En general ens trobem davant d’un paisatge fluvial marcat per un recorregut meandrifòrmic que travessa diferents materials geològics, fet que atorga un paisatge diferenciat en cada un dels trams del recorregut , marcats per processos morfodi- nàmics distints (erosió fluvial lateral, desploma, erosió de la llera, sedimentació, microformes, etc.). En l’estudi de 2010 Formacions de calcària prop de l’engorjat del riu Mediona, sota el Castell. s’especifica la següent descripció geològica. El riu de Riudebitlles travessa els materials triàsics de la serralada prelitoral, Muschelkalk i Keuper, amb poca plana al·luvial desenvolupant-se pràcticament sobre el substrat. Posteriorment, arriba a la depressió del Penedès travessant els materials terciaris que formen una seqüència de materials que ja pertanyen a la depressió del Vallès-Penedès. Corres- ponen, en primer lloc, a les fàcies del Miocè superior, amb passades d’argiles i gresos que presenten estratificacions creuades i obliqües, a continuació fàcies perideltàiques del Miocè inferior, s’interpreta que la successió de materials és deguda a una fase regressiva. Conflueix amb l’Anoia un cop ha passat Sant Sadurní d’Anoia. La capçalera de Lavernó és bastant complexa, amb una mu- nió de torrenteres que conflueixen i a la zona de Ca l’Escuder ja pren el nom de riera de Lavernó. Travessa els materials limolítics miocens marins, amb algunes intercalacions de lumaquel·les, i les pelites blaves fins a la seva confluència amb l’Anoia. Cingles de material geològic tou sotmès a l’erosió dels esllavissaments. Tant el riu Anoia com el Riu de Riudebitlles i Lavernó generen una sèrie de materials al·luvials quaternaris, els quals sos- caven el substrat Miocè, principalment. Un cop passat Sant Sadurní d’Anoia, el riu Anoia va meandrejant per sobre dels materials al·luvials que ha dipositat damunt del Miocè.

Alguns d’aquests paisatges estan reconeguts en el Pla Di- rector Supramunicipal de Sostenibilitat de la Mancomunitat de Municipis de l’Alt Penedès de 2005 com a àrees d’interès geològic i que afecten al paisatge del camí del riu. En concret:

• Meandres de la riera de Sant Pere: en la morfologia del paisatge es pot veure l’evolució d’aquests meandres sorgits per agafar embranzida i poder travessar la falla que els hi barrava el pas.

• Meandres del riu de Riudebitlles: exemple de morfologia Detall dels esculls coralins fòssils que es troben al terme de Sant Sadurní fluvial. Les variacions del nivell de base dels rius ha propi- d’Anoia, a tocar de les Caves Canals i Munné.

9 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

ciat l’excavació de nombrosos meandres, quedant-ne alguns abandonats.

Vegetació

L’hàbitat principal és l’albereda litoral (Vinco-Populetum albae) on l’arbre principal és l’àlber (Populus alba) i on també apareixen altres arbres acompanyants com el freixe (Fraxinus angustifolia) i el pollancre (Populus nigra). El sotabosc té espècies pròpies de l’esbarzerar, com l’arç blanc (Crataegus monogyna), el sanguinyol (Cornus sanguinea) o el roldor (Coriaria myrtifolia), amb enfiladisses com la vinca Vinca ( minor) o l’heura (Hedera helix). Hi apareix algun saulic (Salix purpurea), més abundants a la zona de Mediona, però també arbres al·lòctons com plàtans (Platanus x hispanica), troanes (Ligustrum lucidum) i falses acàcies (Robinia pseudoacacia). Detall d’una riba tapissada per vegetació humida on predominen les falgue- En algunes zones de riba més ampla hi ha plantades pollan- res i altres plantes d’interès per a la biodiversitat. credes per fusta. En general no trobem un veritable bosc de ribera o en galeria, sinó alberedes o arbredes discontínues, associades a la ribera, sovint sense continuïtat amb les mas- ses forestals dels turons, per la pressió d’horts, vinyes i usos industrials (molins paperers i cellers). També apareixen trams ocupats per la canya americana (Arundo donax), més abun- dant als barrancs laterals sense circulació d’aigua permanent. Les riberes acostumen a incorporar també molts peus d’alzina (Quercus ilex) i roure de fulla petita (Quercus faginea) que aprofiten la major humitat edàfica i sovint les microcondicions d’inversió tèrmica. Tal i com reconeix l’estudi de 2010, la riera de Mediona, el riu Riudebitlles, el riu Anoia i la riera de Lavernó formen part dels ecosistemes fluvials més rellevants de la comarca de l’Alt Penedès. Per aquest motiu l’esmentat estudi va valorar el nivell de qualitat de les condicions morfològiques aplicant el protocol de la Qualitat del Bosc de Ribera (QBR) en trams dels rius, incloent trams urbans, obtenint d’aquesta manera Les poblacions de canya americana envaeixen molts dels trams dels rius el valor que reflecteix l’estat ecològic del bosc de ribera. El Mediona-Riudebitlles-Anoia-Lavernó. present informe no recull la possible evolució del recorregut fluvial amb el QBR actualitzat, entenent que un període de deu anys no es suficient per apreciar variacions substancials. En termes generals, el que es va detectar en l’informe 2010 és que la major part dels trams analitzats a la riera de Me- diona, el riu Riudebitlles, el riu Anoia i la riera de Lavernó presenten un QBR deficient. En general es constata que les comunitats de ribera les conformen alguns: Boscos de ribera poc desenvolupats o estructurats (taques, boscos amb discontinuïtats i intermitències). Es tracta de boscos pràcticament mixtos conformats per alzina, roure de fulla petita i pi blanc, íntimament mesclades amb les espèci- es que conformen les alberedes (àlbers, pollancres, plàtans, freixes..). Un hàbitat de ribera amb un notable valor botànic, situat a la riba del riu en el terme municipal de Sant Quintí de Mediona.

10 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

Boscos amb traces de vegetació de ribera ben estructurats: Per als trams de la riera de Mediona: es tracta de boscos formats per espècies de ribera com àl- bers, pollancres o freixes, estructurats en forma de galeria. - Actuacions silvícoles puntuals (aclarides selectives) i retirada de biomassa morta. Pinedes i alzinars amb sotabosc de ribera: es tracta de boscos pràcticament mixtos conformats per alzina, roure de fulla - Estassada selectiva d’espècies invasores com la canya petita i pi blanc, barrejades amb les espècies que conformen (Arundo donax) i l’esbarzer on no tinguin cap tipus de funció les alberedes. d’ecològica. Brolles de romaní que constitueixen l’estadi més difós de - Potenciació de la vegetació de ribera mitjançant plantacions. degradació dels alzinars. Es caracteritzen per la presència - Renaturalització d’alguns trams com les Deus i en trams del romaní (Rosmarinus officinalis),i del bruc d’hivern (Erica amb infraestructures artificials. multiflora). Aquestes solen estar acompanyades de plantes perennifòl·lies de fulla petita. - Condicionament de la zona d’horts. En les conclusions, l’estudi de 2010 valorava que en ter- - Accions de mitigació d’efectes antròpics sobre la zona i con- mes generals la “salut” dels rius objecte d’estudi no és del trol d’abocaments al riu. tot bona. Tots presenten en general un estat ecològic de la qualitat de bosc de ribera deficient, és a dir, són reflex d’una Per als trams del riu de Riudebitlles: alteració forta. Per tant, molts dels trams presenten diferèn- - Retirada d’espècies al·lòctones i invasores que no tinguin cies importants entre l’estat real de les riberes i el seu estat cap tipus de funció ecològics. potencial , com a resultat de les alteracions causades per l’activitat humana. - Potenciació de la vegetació de ribera. conservació de l’espai per tal d’assolir nivells de l’estat ecològic adequats: Tot i així, hi ha punts a destacar tant per ser els que presenten una menor valoració i per tant, són resultat d’una degradació - Control d’abocaments de deixalles i neteja de la llera extrema, com per ser els que estan valorats amb una alta - Retirada d’espècies al·lòctones i invasores on no realitzin puntuació, sent boscos amb un bon estat ecològic i lleugera- cap tipus de funció ecològica. ment pertorbats. - Renaturalització de punts de la zona En aquest sentit, l’estudi de 2010 planteja diferents actuacions de millora i conservació de l’espai per tal d’assolir nivells - Potenciació de la vegetació de ribera. de l’estat ecològic adequats. - Condicionament de la zona d’horts i de punts d’ús públic.

Bosquina de ribera a la riera de Lavernó, al terme de Subirats, en un dels indrets a conservar per la biodiversitat en espècies que acull.

11 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

- Recuperació de l’espai i restauració de les lleres ocupades - Plantacions per a la integració paisatgística. per les fàbriques. En síntesi, aquestes actuacions respondrien a diferents objectius: Per als trams del riu Anoia: - Retirada d’espècies al·lòctones i invasores que no tinguin • Millorar la qualitat de la coberta vegetal i potenciar la seva cap tipus de funció ecològics. complexitat. S’aconsegueix afavorint les espècies autòctones i augmentant la biodiversitat de l’espai a partir de la retirada - Potenciació de la vegetació de ribera. de les espècies invasores i al·lòctones que no realitzen cap - Protecció d’espais per la fragilitat que suposa la seva ubica- funció ecològica en aquell ecosistema. A més de la plantació ció, com són els propers als polígons industrials. d’espècies típiques de ribera i adaptades als diferents espais naturals i diferents actuacions silvícoles. - Renaturalització d’alguns trams amb infraestructures cons- truïdes. • Recuperar la naturalitat del canal fluvial eliminant les estructures rígides que modifiquen el canal del riu en alguns punts - Potenciar la gestió pública de l’espai i planificar els usos i les infraestructures transversals o preses al llit del riu depe- públics. nent de la seva funció i el seu estat de conservació. Per als trams de la riera de Lavernó: • Mantenir el bon estat ecològic dels trams que ja el posse- eixen mitjançant actuacions de protecció i de manteniment - Retirada d’espècies al·lòctones i invasores que no desenvo- de l’espai, com són el control d’abocament de deixalles i lupin funcions ecològiques importants. abocament d’aigües i neteja de la llera. Protegir espais que - Potenciació de la vegetació de ribera. estan sotmesos de manera més directa als efectes adversos a causa de la seva ubicació, com són els espais propers als - Renaturalització d’alguns punts. polígons industrials. - Condicionament de la zona d’horts. • Promoure plantacions d’arbres de ribera per a la integració - Actuacions de protecció. paisatgística, l’ordenació i condicionament de les riberes dels rius ocupades per horts. - Planificació dels usos públics.

Un dels aspectes destacables del Camí del Riu és el fet que s’ha dissenyat essent el màxim de respectuós amb la vegetació de ribera natural.

12 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

• Establir punts adequats a l’ús públic i recuperació i restau- Entre les espècies de la fauna pròpia i exclusiva dels am- ració de les riberes ocupades per les fàbriques actualment bients fluvials i de ribera, a les quals l’estudi adverteix que en desús. caldria prestar especial atenció per a la conservació, es troben la tortuga de rierol Comunitats faunístiques (Mauremys leprosa) i el corriol petit (Charadrius dubius). Cal- dria fer dels diferents hàbitats, espais on garantir la presència Pel que fa a la fauna, trobem algunes espècies d’amfibis i d’aquestes espècies. I quan no és possible, caldria afavorir peixos que en el passat van tenir la seva importància, gràci- la recuperació o restauració d’aquests. També es podria es al cabal constant que baixava pel riu i la bona qualitat de atendre al control d’algunes espècies invasores com el cranc l’aigua. Tanmateix, l’alteració causada per les indústries arran americà. de riu va fer desaparèixer durant dècades la vida aquàtica. Actualment, les aigües baixen molt més netes i, per tant, la El mateix informe adverteix sobre els requeriments de fauna s’ha recuperat lleugerament, però encara s’està lluny tranquil·litat que necessiten algunes especies per tal de man- de poder assolir una qualitat i un desenvolupament de comu- tenir l’efecte refugi que encara actualment només l’ofereixen nitats de ribera i hàbitats que permetin la riquesa de pobla- algunes raconades dels diferents rius/rieres. cions d’amfibis i peixos que pertocaria a un medi fluvial de Fruit d’aquest estudi es va proposar considerar el toixó (Me- les seves característiques. Hi ha alguns punts negres encara les meles) com l’espècie animal vertebradora dels aspectes com és al final del terme de Sant Quintí de Mediona on s’ubi- de conservació en sentit ampli, incloent-n’hi la connectivitat ca el polígon industrial. Un indret on queden encara restes o l’esmentat efecte refugi. El teixó ha esdevingut l’emblema d’abocaments de restes paperers. per destacar també l’interès i utilitat del Camí del Riu en l’àm- L’estudi de 2010, en l’àmbit faunístic és ric, tant en els apar- bit de la sensibilització naturalista dels habitants i visitants tats de descripció i identificació de les espècies en cada un d’aquest interessant ambient d’àmbit fluvial de la comarca de dels trams estudiats, com de la gestió que caldria dur-hi a l’Alt Penedès. La silueta d’aquest mamífer serveix també per terme. En aquest sentit remarca alguns aspectes d’interès identificar els rètols de senyalització del camí. global que s’han desprès de l’aproximació faunística com són: Patrimoni cultural - el valor d’alguns talussos fluvials, no només els congostos rocallosos. Dels municipis que integren el curs dels rius Mediona-Riude- - l’impacte d’espècies introduïdes. bitlles-Anoia-Lavernó, tres d’ells disposen del mapa del pa-

Detall del llit del riu Riudebitlles on el substrat sorrenc facilita la presència de poblacions de peixos.

13 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

trimoni cultural de la Diputació de Barcelona que assenyala Mediona, Sant Sadurní d’Anoia, Subirats i Torrelavit. D’aquest els elements significatius. Aquest recurs, identifica elements camí hi una itinerari accessible en bicicleta o a cavall i un altre del patrimoni immoble (fonts, molins, masos, etc.) i del patri- només apte per a vianants. Aquest darrer sender és el que moni natural (boscos, arbres, etc.), entre d’altres. Tot i que majoritàriament va prop del curs d’aigua. els mapes de patrimoni cultural no sempre tenen un caràcter Per promoure el Camí del Riu, una vegada l’any s’organitza normatiu, són bàsics per tenir una foto fixa d’aquells elements una activitat esportiva-cultural de marxa resseguint aquest patrimonials que potser caldria atendre de forma prioritària camí entre Sant Sadurní d’Anoia i Mediona coneguda com La (plans de conservació, etc.). Remuntada. La Remuntada és una marxa de resistència no Del Mapa del Patrimoni Cultural s’han extret els elements que competitiva que es desenvolupa al llarg del Camí del Riu. La es troben a tocar del Camí del Riu, ja que en una futura pla- marxa consisteix en un recorregut de 30 quilòmetres, que co- nificació de l’àmbit caldria tenir-los presents per determinar si mença a les 7h a Can Mas de la Riera (Sant Sadurní d’Anoia) requereixen d’alguna previsió normativa per a la seva conser- i acaba a Sant Joan de Mediona, amb un desnivell acumulat vació. Disposar d’aquest recurs documental facilita que l’ajun- positiu d’uns 460 m. tament tingui una aproximació per valorar els serveis eco- sistèmics culturals. L’Ajuntament de Mediona disposa d’un Rutes circulars als municipis de la Remuntada POUM aprovat el 2012 en el qual hi ha un catàleg de bens del Actualment, a redós d’aquesta activitat, la Mancomunitat de patrimoni cultural, que relaciona immobles i béns naturals. El Municipis de l’Alt Penedès ha iniciat la publicació d’unes ru- més destacable de tots ells és el Bé Cultural d’Interès Nacio- tes circulars dissenyades per cada un dels municipis per on nal del Castell de Mediona (BIC R-I-51 5539, BOE 5/5/1949). passa la Remuntada. En aquestes guies podem observar que Un llistat de tots els elements naturals, arquitectònics i histò- les rutes circulars ressegueixen un tram del Camí del Riu, rics identificats en els mapes de Patrimoni Cultural que es fet que permet gaudir d’aquest des d’un punt de vista més troben a tocar del Camí del Riu es relacionen a l’Annex 1 a la local. Cada proposta de ruta circular també vol ser un apro- pàgina 43 d’aquest informe. pament al valuós patrimoni cultural i natural que hi ha al llarg de cadascun d’aquests i que es troben descrits en les guies Camins i senders esmentades. El camí (https://www.elcami.cat/) El Camí del Riu El Camí és una ruta de senderisme cultural que, amb un tra- És el camí central que transcorre per les vores dels rius Me- çat continu i senyalitzat, enllaça camins i rutes existents de diona-Riudebitlles, Anoia i Lavernó i el gestionen els ajunta- totes les comarques i illes de parla catalana, permetent-vos ments de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de conèixer vivencialment la cultura, la història, el paisatge i les

Espectacular barraca de vinya en el terme de Sant Pere de Riudebitlles a tocar del Camí del Riu.

14 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

gents de cada terra. El Camí és un camí de camins que uneix 1055, trobem el nom de via peccorad de Ceguiolas (via pecu- diferents trams de senders locals, comarcals i nacionals. El ària de les Gunyoles), més coneguda, a la zona del Pirineu, Camí es va iniciar l’any 2003 i consta d’uns 4.700 Km (camí com el camí de Marina, i com la cañada real de la Sardanya, troncal o principal, senyalitzat amb la marca vermella), més els a la zona del litoral. brancals que aprofundeixen en la resta de municipis de cada La cañada real de la Sardanya o camí de Marina és una ruta comarca (marca groga) i que es van creant progressivament. per fer a peu entre la Cerdanya i el Penedès, un recorregut Un tram d’aquesta proposta va de Sant Sadurní d’Anoia a d’aproximadament dos-cents quilòmetres per unir les pas- Mediona, emprant part de la infraestructura viària del Camí tures d’estiu de la Cerdanya amb les d’hivern del Penedès. del Riu. Una ruta transhumant que transita de sud a nord passant per les terres intermèdies del Lluçanès. Transcorre per una regió La Via Augusta Penedès francesa i deu comarques catalanes que sumen més d’una cinquantena de municipis. Tot plegat fa que sigui una ruta La Via Augusta Penedès és una recreació del traçat de la singular, plena de patrimoni històric, cultural i ambiental, que Via Augusta al seu pas per la comarca. Es tracta d’una pro- evoca el pas transhumant des de fa més d’un miler d’anys. posta lúdico-cultural que permet descobrir el territori amb els En definitiva, una ruta que ofereix recursos per a l’acollida de camins, carrerades i corriols que circulen per un mosaic de bestiar i pastors durant el trajecte transhumant, però també vinyes que canvia de color a cada estació. un suport per a activitats lúdiques de coneixement del ter- La proposta s’organitza en 7 etapes i 2 variants de baixa ritori. dificultat, entre 6 i 12 km, sense desnivells acusats. Aquestes A les portes de l’hivern, els ramaders muntanyencs barrejaven passejades es poden realitzar en qualsevol del dos sentits, tres o quatre ramats per desplaçar-se en societat i estalviar a peu o en bicicleta i, enllaçades entre sí, permeten recórrer així costos i esforços. En arribar al Penedès feien la tria dels de forma longitudinal l’espina central de la comarca del animals i cada pastor, amb el seu senyal, s’encaminava al seu Penedès. lloc de destinació hivernal. Cap a finals d’abril, les ramades muntanyenques desfeien el camí ramader i se’n tornaven cap El Camí Ramader al seu lloc d’origen. Aquests desplaçaments, depenent de la De tots el camins ramaders de Catalunya, el camí ramader ruta seguida, tenien un recorregut d’uns 200 km, que normal- de Marina (http://camiramaderdemarina.cat) és aquell del ment requerien entre deu i quinze dies de viatge, depenent de qual es té una referència més antiga. A l’obra Diplomatari del l’estació de l’any i de les condicions climatològiques. monestir de Santa Maria de Poblet, amb data 25 d’agost de

Marxaires en la tradicional passejada colectiva coneguda com La Remuntada, que consisteix en resseguir tot el Camí del Riu.

15 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

Caracterització ambiental dels diferents per arbres com el freixe i l’om. Aquest és un tram d’alt valor trams del Camí del Riu ambiental i paisatgístic. Actualment, s’està acabant la nova depuradora al marge dret del riu, en unes feixes lleugerament apartades de la traça. Per a l’elaboració d’aquest informe, el tècnic responsable ha recorregut tota la traça senyalitzada del Camí del Riu, tant Patrimoni natural la branca del Riudebitlles, des de Sant Joan de Mediona a l’aiguabarreig amb l’Anoia, com la del Lavernó, des de Can Els indrets on l’aigua hi és present configura un paisatge par- Quadres (Subirats) fins a la desembocadura amb el riu Anoia. ticular. La riquesa natural destaca i és ben visible a la Font del Molí a Mediona i a Les Deus a Sant Quintí de Mediona. A partir de les observacions fetes sobre el terreny, s’ha dividit També hi trobem gorgs o pèlags espectaculars com el Pèlag el recorregut en cinc trams a efectes de facilitar la descripció de l’Escolà, on s’ha produït un paisatge molt pintoresc. de les actuacions i, sobretot d’organitzar les visions que es proposen. De cada un d’aquests s’aporta una diagnosi La geomorfologia de la llera no presenta una particularitat sintètica. específica, llevat del tram conegut per les Cingleres del Me- diona (just a sota del Castell de Mediona) i del tram que hi ha abans de la font de Les Deus, on s’hi troba un aflorament Tram 1 de Mediona a Sant Quintí de Mediona de travertins i una gruta. Quan l’aigua davalla per aquests (Safareig del Sol de la Vila) materials geològics capritxosos fa uns curiosos salts d’aigua, tot i que habitualment estan secs. Tanmateix, aquest tram de Aquest tram s’anomena riu o riera de Mediona i forma part del travertins, geològicament remarcable, està ocupat per instal· que podríem considerar la capçalera d’aquest. El curs fluvial lacions de l’espai d’aventura que gestiona una empresa acre- és intermitent, ja que només en determinats indrets l’aigua hi ditada. roman més o menys de forma permanent en superfície. Des del seu inici, a Mediona, fins passat la Font del Molí, l’aigua és Patrimoni cultural superficial. Després no ho torna a ser fins passat Les Deus, Al llarg del recorregut disposem de tres elements de patrimo- per on passa pel conegut Pèlag de les Bruixes. ni cultural remarcables a tocar de l’espai fluvial: el castell de Mediona, el Safareig del Sol de la Vila i Les Deus. Es tracta d’un tram on hi abunden les poblacions de canyes, però en el qual també hi ha raconades amb predomini d’ar- Un altre dels elements patrimonials a destacar, i no suficient- bredes amb vegetació de ribera mediterrània representada ment divulgat, és la xarxa de canals per regar que cobria els

Un dels indrets de gran bellesa paisatgística en el terme de Mediona, la Font del Molí.

16 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

plans de Sant Joan. Començava a la resclosa de Cal Trill, en el terme municipal de La Llacuna i acabava als recs de les Parellades, en el congost, camí del Castell. Es conserven els traços de canals, molts dels quals ja no es mantenen, i els salts de les rescloses. També s’hi troba el pou de glaç on l’hivern s’hi emmagatze- mava el glaç que s’obtenia de la riera. És especialment remarcable la tasca que ha fet Associació d›Estudis Científics i Culturals de Mediona, la qual ha publicat nombrosa informació de caràcter històric. Malauradament, el Camí del Riu no aprofita tot aquest bagatge cultural que és el que realment posa en valor el seu entorn (1).

Tram 2: de Sant Quintí de Mediona, del Safareig del Sol de la Vila fins a la font dels Quadres de Zona hortícola a tocar de la riera de Mediona on el paisatge natural és força Sant Pere de Riudebitlles millorable.

Aquest tram del camí intenta resseguir el curs d’aigua del riu Mediona per un traçat obert expressament arran de la llera, fet que obliga a resseguir les irregularitats del terreny. Hi ha alguns passos en els quals el camí s’aparta. El punt més allu- nyat es produeix per causa de l’impediment que suposa el pont de la C15. Tot i així, la traça alternativa està ben resolta, malgrat la petita volta que fa. Al llarg de tot el recorregut l’aigua és superficial. Es troben algunes recloses singulars com la del Molí de ca l’Oliver o la resclosa del Rec de l’Horta o de la fàbrica Valls. També hi ha pèlags destacables com el del Bullidor. Aquest és un tram amb un important aprofitament d’aigua en forma de recs destinats a abastir d’aigua als molins paperers.

Patrimoni natural Destaca sobretot l’arbreda dels plàtans d’en Soler, un petit espai que conté una font i una arbreda arran de riu que Castell de Mediona vist des del fons del riu Mediona, engorjat en aquest tradicionalment ha estat emprada com espai d’aplec. Entre indret. els plàtans hi ha alguna espècie no autòctona que caldria substituir.

Patrimoni cultural Els elements més destacables sobre el riu Riudebitlles, o a tocar d’aquest, són el pont de les Barquíes i l’Aqüeducte o Pont Nou. Es tracta de dues infraestructures hidràuliques històriques que tenen un valor local notable. A tocar de l’esmentat aqüeducte hi ha un rodal amb roures. Aquest element del patrimoni es troba a 400 m de la llera del Riudebitlles, tanmateix històricament ha estat lligat al riu i caldria que s’integrés a l’aprofitament cultural de descoberta del Camí del Riu.

(1) https://vidaquotidianaseglexx.blogspot.com/ El paisatge de vinyes s’obre després de l’engorjat del Castell de Mediona, http://elcamidelriu.blogspot.com/ atorgant al riu Mediona una altra tipologia de paisatge.

17 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

Per l’arbreda dels plàtans d’en Soler hi passa un altre rec històric, el de Sant Pere, que pren l’aigua a la resclosa del Rec. En qualsevol cas, són elements que ben segur mereixen d’una ressenya històrica i de formar part del recorregut del Camí del Riu. Recordem que en el terme de Sant Pere de Riudebitlles s’acumulen un bon nombre d’infraestructures hidràuliques que van alimentar als molins fariners primer, i després als paperers, els quals donaren treball i vitalitat a la zona. Una d’aquestes és el rec de la Vila que creua el Pont Nou, i que per la seva proximitat al Camí del Riu s’ha valorat que hi hagi una connexió que permeti que s’hi pugui accedir des del Camí del Riu. L’altra punt d’interès és la bassa de les Planes, un ambient aquàtic artificial que també s’esmenta que s’inclogui com a Les Deus de Sant Quintí de Mediona, un espai natural aprofitat per a activi- visita complementària. Aquest indret, com es comenta més tats de lleure a la natura. endavant ofereix nombroses possibilitats per a la conservació de la biodiversitat local i per la seva proximitat al Camí del Riu (2).

Tram 3: de la font dels Quadres de Sant Pere de Riudebitlles a l’aiguabarreig del riu Riudebitlles amb el riu Anoia

Aquest tram travessa els anomenats meandres del riu Riu- debitlles que fa que el curs fluvial faci vàries giragonses pel territori. És un tram que transcorre, en la major part de la traça, pel costat del riu i, per tant, travessant diverses arbredes de ribera i apropant-se als talussos que encaixen el riu. També destaca per travessar el casc urbà de Torrelavit. En aquesta vila hi ha el Centre d’Interpretació de l’Aigua. El camí ressegueix diversos molins i indústries instal·lades prop del Resclosa a tocar del Molí Blanc, un dels indrets remarcables del terme de riu, com les dependències de l’empresa vinícola Segura Viu- Sant Quintí de Mediona. das. Aquesta empresa aboca les aigües residuals tractades amb una depuradora ecològica. Precisament, l’acumulació d’indústria prop del riu ha fet que hi hagi elements patrimonials amb un notable valor històric. Des de les 100 escales que hi ha entre el nucli de Sant Pere de Riudebitlles i la paperera Creixell, fins a les diverses recloses, algunes de les quals són realment remarcables, com la del Molí Blanc.

Patrimoni natural Destaquen algunes alberedes com les que hi ha en el meandre que forma el riu Riudebitlles, just sota les 100 Escales. També hi ha altres indrets amb un potencial notable per a

(2) http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08232/memoria.pdf Cartell expllicatiu davant del molí de ca l’Oliver, un dels molins històrics de Grup de Recerques Històriques de Sant Pere de Riudebitlles Sant Quintí de Mediona.

18 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

la biodiversitat local, com l’arbreda que hi ha davant de les Abocaments d’aigües residuals a la llera del riu instal·lacions de Segura Viudas. Tanmateix, el més important són els retalls de bosc de ribera que encara hi queden. Final- Al llarg del recorregut del Mediona-Riudebitlles hi ha alguns abo- ment, es remarca l’oportunitat que ofereix l’aiguabarreig del caments d’aigües residuals directes a la llera. En alguns casos, aquests abocaments es donen en moments de pluges perquè es riu Riudebitlles amb el riu Anoia com un espai natural singular tracta de canonades que capten tant aigües residuals com pluvi- (especialment si es retiren els horts a tocar de la llera). als. En qualsevol cas, aquests abocaments són perfectament co- neguts per part dels ajuntaments afectats i es tracta de situacions Patrimoni cultural que caldria corregir de forma prioritària. Al peu del Riudebitlles es conserven una vintena de molins paperers testimonis d’un passat industrial molt potent. Dotze d’aquests molins són al terme municipal de Torrelavit, i alguns han donat lloc a modernes fàbriques, avui dedicades al sector del cartronatge. Al costat dels majestuosos casals dels molins paperers del riu de Riudebitlles hi ha una gran varietat de construccions lligades a l’aprofitament de l’aigua del riu. Es tracta sovint d’elements patrimonials discrets, però que constitueixen un catàleg de patrimoni cultural molt ric, tot ells relacionats amb l’aprofitament de l’aigua: canals, recs, rescloses, ponts, pa- lanques, passeres, guals, aqüeductes, safareigs, basses, pous i fonts. Esplanada dels Plàtans del Soler, un indret paisatgísticament remarcable que Tant l’Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles com el de Tor- podria millorar. relavit tenen inventariat aquest valuós patrimoni. L’Ajuntament de Torrelavit va aprovar, el 2013, el Pla Especial Urbanístic de Protecció dels Molins Paperers de Torrelavit per tal que constitueixin un conjunt rellevant d’edificacions dels inicis de la revolució industrial a Catalunya, que en aquest territori es va formular a través dels molins paperers. Els molins prote- gits són: Molí d’en Vinyals, Molí Xic, Molí Blanc, Molí d’en Roda, Molí Parellada, Molí del Mig, Molí del cover, Molí de l’Esbert i Molí Pelleter (3).

Tram 4: de l’aiguabarreig del riu Riudebitlles amb el riu Anoia a Mas de la Riera (estació de tren de Sant Sadurní d’Anoia)

Aquest tram es podria qualificar com de circumval·lació de Racó de la Font de l’Encantada, a tocar del Camí del Riu, espai que mereix ser millorat paisatgísticament. Sant Sadurní d’Anoia. El camí ressegueix el riu Anoia fins a l’aiguabarreig amb la riera de Lavernó i, des d’aquest punt, enfila ribera amunt, del Lavernó serpentejant per seva la riba procurant situar-se a prop de l’aigua. A l’aiguabarreig entre el Lavernó i l’Anoia no hi ha cap hàbitat singular i tampoc està senyalitzat, tanmateix, a tocar hi ha un llera inundable del riu Anoia que ofereix un notable potencial per restaurar i convertir en un hàbitat aquàtic, és a dir, per dotar-lo del major contingut ambiental. A més, aquest indret és el punt d›intersecció entre el Camí del Riu, la Via Augusta Penedès (http://www.viaaugustapenedes.cat), procedent de Gelida, i la futura Via Blava Anoia. El principal interès d’aquest tram és que permet fer un circuit accessible amb el ferrocarril. En aquest sentit, podem baixar El Centre d’Interpretació del Riu de Torrelavit, un espai on es mostra la histò- ria lligada a l’aprofitament del Riudebitlles.

19 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

a l’estació de Sant Sadurní, travessar el poble en direcció al nord fins a l’aiguabarreig i des d’allà seguir el camí del riu fins a tornar novament a l’estació. Part d’aquest tram també permet enllaçar les estacions ferroviàries de Lavern-Subirats i Sant Sadurní d’Anoia. El tram del Lavernó sota Sant Sadurní d’Anoia no és especialment agraït paisatgísticament. L’itinerari travessa dos grans viaductes del tren d’alta velocitat i també passa just per sota la depuradora de Sant Sadurní, la qual desprèn males olors en determinades ocasions. Per altra banda, aquest tram del riu Lavernó, per causes diverses, acumula molta brossa penjada per la riba que s’hi escampa quan la riera incrementa el seu cabal en una avinguda torrencial. A nivell morfològic, aquesta està també molt afectada per l’impacte que ha sofert la seva riba, tant per l’agricultura com per les infraestructures viàries. Aiguabarreig entre el riu Anoia i el Riudebitlles, en el qual s’observa el poten- Per tant, ens trobem amb un tram que, tot i ser interessant es- cial per a recuperar aquesta ribera fluvial. tratègicament com a circumval·lació de Sant Sadurní d’Anoia, té un entorn poc agraït. La morfologia d’aquest tram està tam- bé molt afectada per l’impacte que ha sofert la seva riba, tant per l’agricultura com per les infraestructures viàries.

Patrimoni natural En el recorregut del camí des de l’aiguabarreig del Riudebit- lles no s’observa cap comunitat de ribera destacable mentre ressegueix els grans edificis de les Caves Codorniu i del centre logístic de Mercadona. Tanmateix, quan el camí creua l’aiguabarreig Lavernó-Anoia, aquest ofereix un enorme potencial per a recuperar els hàbitats naturals aquàtics.

Patrimoni cultural No hi ha cap element patrimonial destacable.

Tram 5: del Mas de la Riera (estació de tren de Aiguabarreig entre la riera del Lavernó i el riu Anoia, un espai davant del Sant Sadurní d’Anoia) a Sant Pere de Lavern qual es podrien promoure uns aiguamolls per a millorar la biodiversitat local. (estació de tren Lavern-Subirats)

Aquest tram d’uns 4 km i escaig presenta una particularitat única i és que permet arribar-hi amb transport públic: l’inici i final són dues estacions de tren de la línia fèrria de Rodalies (línea R4). El camí ressegueix essencialment la riera de Lavernó i ho fa també per un recorregut que coincideix, en bona part, amb la Via Augusta. La ruta es caracteritza per un paisatge trencat per nombrosos torrents i rieres que travessen el territori, però en el qual la riera de Lavernó fa d’eix principal. No és un tram que es caracteritzi per una presència destacable de patrimoni natural i cultural. Tanmateix, en el sector de la riera de Lavernó fins a la pujada del Cascarell, hi trobem

Tram de la riera de Lavernó pel terme de Sant Sadurní d’Anoia, on la ribera (3) Grup de Recerques el Podall, de Torrelavit. mostra força signes de degradació.

20 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

alguns trams de bosc de ribera remarcable. Per la morfologia de la llera hi sobreviu una petita població de tortuga de rierol, una espècie protegida i en perill. El Camí del Riu, d’acord amb la traça publicada a la pàgina web, té com a inici el barri de Can Cartró (Subirats). El tram entre aquest barri i Sant Pere de Lavern és un afegit en el qual no hi ha cap element patrimonial ni natural destacable, tot i que en un tram trepitja la Via Augusta Penedès. Per contra, aquest tram del Camí del Riu té una particularitat de gran valor ecoturístic i és que és a tocar de l’estació de tren de Lavern-Subirats de la línia R4 de la Xarxa ferroviària de Rodalies de Catalunya. El fet d’obviar aquest equipament ferroviari impedeix identificar el Camí del Riu com una infraestructura turística “sostenible”. Una curiositat interessant és que l’Ajuntament de Subirats manté un ordinador de pantalla tàctil amb informació del municipi (també turística) situada a Cartell casolà situat just sota can Mas de la Riera, a tocar d’una zona d’horts la caseta de l’estació de tren de Lavern-Subirats de la R4 que escolars. facilita precisament aquest apropament al territori des d’un equipament lligat al transport públic. La ruta de Sant Pere de Lavern fins al Mas de la Riera i l’estació de tren de Sant Sadurní d’Anoia, permet que l’usuari pugui fer un recorregut curt, però paisatgísticament interessant.

Patrimoni natural És un recorregut que, en l’itinerari a peu, s’endinsa per la vall del Lavernó més rica en vegetació ribera. Una autèntica de- lícia paisatgística, especialment pels bosquets de ribera amb una bona diversitat d’espècies arbòries que trobem a prop del tram del Torrent del Tro. Tot i que l’aigua de la riera no està cristal·lina, és l’hàbitat d’una petita població de tortuga de rierol, una espècie de rèptil protegida. Prop del Lavernó, sota les instal·lacions de les caves Canals i Munné (en terme de Sant Sadurní d’Anoia), hi ha l’aflorament paleontològic de l’escull coral·lí de “El Serralet”, una formació La riera del Lavernó en el terme de Subirats forma algunes bosquines de geològica del Miocè datada en uns 16 milions d’anys. ribera de gran interès, com la que hi ha just sota el topònim Rocabruna. Aquest aflorament geològic té uns 800 metres quadrats i s’hi han identificat diversos coralls. Des del camí del riu no hi ha cap indicador ni cap element interpretatiu.

Patrimoni cultural Els termes de Sant Sadurní d’Anoia i Subirats, per on transcorre aquest camí, estan marcats pel paisatge de la Vinya. De fet, per aquest motiu, diverses rutes enoturístiques creuen la zona, on el barri de can Batista i diverses masies són la seu de caves vinícoles implicades en el territori, com és ca l’Artigues (Cava Guilera). Des de l’oficina de turisme de l’es- tació de Lavern-Subirats s’ofereixen les diferents opcions per conèixer el patrimoni cultural de la zona.

L’estació de tren de Lavern-Subirats, un punt clau en l’organització de l’accés al Camí del Riu.

21 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

ACTUACIONS DE MILLORA AMBIENTAL Condicionament d’horts (Q)

ALS ESPAIS FLUVIALS DELS RIUS En concret s’assenyala la zona d’horts a l’inici de l’itinerari, MEDIONA- RIUDEBITLLES, LAVERNÓ I a Sant Joan de Mediona. Es tracta d’una zona d’horts que ANOIA constitueix una peça d’interès en el paisatge fluvial de la cap- çalera del riu Mediona. L’objectiu d’aquesta actuació ha de ser la preservació d’aquest paisatge, evitant que s’hi instal·lin Mentre s’ha recorregut la traça del camí a peu s’han anat barraques i tancats que no s’ajustin a normativa. marcant, a modus de suggeriment, algunes actuacions destinades a la millora ambiental del medi fluvial. Aquestes ac- Eliminació de zones d’horts o d’ús públic intens cions responen a tres objectius bàsics: millora del paisatge (S) (P) de l’entorn fluvial, millora de la qualitat del medi fluvial, i pro- moció de la seguretat en el cas d’avingudes. Tanmateix, les Hi ha alguns espais de l’entorn fluvial que han estat ocupats diferents actuacions proposades poden perseguir més d’una per horts, especialment en les zones properes als nuclis ur- d’aquestes finalitats. bans. En algunes ocasions, aquests horts marginals ocupen la zona de domini públic hidràulic i, per tant, incompleixen el Les actuacions que tenen per objectiu afavorir la millora en la marc legal. qualitat del paisatge de l’entorn natural de la ribera i de la llera són les que pretenen incrementar l’apreciació, per part de Regularitzar aquesta ocupació de l’espai públic no és senzill, les persones o col·lectius socials, dels valors d’un paisatge, però és imprescindible per atorgar seguretat, tant als usuaris així com del seu estat de conservació. A les actuacions que il·legals com a la població en general. Molts d’aquests horts pretenen aquest objectiu les assenyalem amb el distintiu (P). estan tancats de forma irregular amb materials residuals i altres estructures diverses. A més, sovint contenen barraques Les actuacions de millora de la qualitat del medi fluvial tenen amb eines i productes químics i, fins i tot, construccions tipus per objectiu afavorir l’increment de la biodiversitat. En general, petits habitatges per a fer-hi barbacoes. Tot plegat, en una l’acompliment d’aquest objectiu implica intervenir en aquelles situació d’avinguda torrencial, pot ser arrossegat per la força situacions que suposen un perjudici per al bon desenvolu- de l’aigua i causar problemes estructurals i ambientals. En pament de les poblacions de flora i fauna dels ambients de certes ocasions, aquests horts també capten o deriven aigua ribera. No obstant, també trobem propostes encaminades a del cabal fluvial per a usos privatius de forma il·legal. la conservació de poblacions de ribera d’elevat interès. A les actuacions que pretenen aquest objectiu les assenyalem amb Per tot això, caldria erradicar totes aquestes ocupacions hor- el distintiu (Q). tícoles de l’entorn fluvial. És imprescindible recuperar l’entorn fluvial i ordenar les pràctiques i la tinença d’aquestes parcel· Les actuacions de seguretat són les que permeten reduir la les d’hort, que moltes vegades mostren un aspecte descuidat càrrega de materials i, per tant, minimitzar la força hídrica i una gestió poc exemplar. en cas d’avingudes torrencials, a fi de reduir els efectes destructius d’aquestes en passos, ponts, la llera, etc. A les actu- També es donen casos en que s’han ubicat elements de acions que pretenen aquest objectiu les assenyalem amb el mobiliari urbà en el domini públic hidràulic. En aquest cas, distintiu (S). caldria que totes aquelles instal·lacions o materials d’ús pú-

El paisatge de la vinya domina sobre la plana del Lavernó i mostra el seu potencial escènic amb el perfil de Montserrat al fons.

22 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

blic en el domini hidràulic tingui la corresponent autorització i Programari a mida per a la gestió quotidiana del Camí del disposi de les mesures de seguretat necessàries. Riu Totes aquestes observacions han estat recollides mitjançant el Millora en els camins (senyalització, millora de treball de camp que s’ha realitzat. Les diferents actuacions que ferm, adequació de passos) (S) es proposen s’han aplegat en una base de dades a través d’una aplicació per a dispositius mòbils (APP) anomenada Qfield, basada en el programari de sistema d’informació geogràfica lliure Tot i que no era l’objecte d’aquest anàlisi, s’assenyalen al- QGis (aquest programari fou creat el 2002 i fou impulsat per la gunes actuacions de millora en els camins. Aquesta identi- Fundació OSGeo; el 2009 es va distribuir oficialment la seva ficació pretén tan sols ser orientativa per a un estudi poste- primera versió 1.0; actualment, amb la seva versió darrera, 3.10, rior més profund. En aquest sentit, cal tenir en compte que, d’octubre 2019, permet gestionar formats ràster i vectorials a paral·lelament a aquest informe, l’Oficina de Turisme de la través de diverses biblioteques així com bases de dades). Diputació de Barcelona també està executant un projecte de L’assistència d’anàlisi ambiental del Camí del Riu es limitava al senyalització. Per aquest motiu, pot ser que molts dels punts lliurament d’aquest informe. Tanmateix, s’ha considerat que, per assenyalats quedin invalidats un cop acabada la ressenyalit- millorar la gestió i manteniment del Camí del Riu, aquest informe zació. Malauradament, aquest projecte no està contemplant inclogui, no només la ubicació georeferenciada en la cartografia els ramals d’aproximació al Pont Nou i a la Bassa de Les Pla- annexa, sinó també l’eina que s’ha emprat per ubicar les accions nes de Sant Pere de Riudebitlles, proposats en el present de millora ambiental que es proposen. informe. A banda de lliurar amb l’informe el projecte que inclou les acci- Un altre dels aspectes d’aquesta recomanació està relaciona- ons de millora ambiental que es proposen, s’ha preparat un altre da amb l’adequació de passos i amb la pròpia traça d’alguns projecte (per a l’ús a través del Qfield) perquè els gestors del Camí del Riu puguin fer un seguiment de totes les actuacions trams del camí. Hi ha alguns indrets on el camí passa per una de manteniment i conservació de l’entorn que facin a diari en els traça que caldria millorar a efectes de seguretat dels cami- diferents municipis del trajecte (amb anotacions específiques de nants. Indrets on les “escaletes” estan encaixades en llocs cada actuació que es dugui a terme i amb fotografies comple- fàcilment erosionables o que demanen aplicar un criteri dife- mentàries). Des de l’experiència d’utilització d’aquesta APP en rent per facilitar el pas dels caminants. En qualsevol cas, és el Camí del Riu, creiem que els gestors d’aquesta infraestructura evident que es tracta d’una infraestructura viària que, per la disposaran d’una eina de fàcil utilització que permetrà conser- seva singularitat, demana un manteniment constant. var digitalment les accions que s’hi duguin a terme i informar de la distribució dels recursos humans i econòmics esmerçats Finalment, cal fer un advertiment de tipus general i és que el en cada un dels municipis del Camí del Riu.utilització queerme- Camí del Riu no pot ser aliè a la vida de la població rural que trà conservar digitalment les accions que s’hi duguin a terme viu al seu voltant. En aquest sentit, aquesta infraestructura i informar de la distribució dels recursos humans i econòmics ha de facilitar la vida a aquesta població rural. Per exemple, esmerçats en cada un dels municipis del Camí del Riu. és evident que la traça del camí per a bicicletes segueix la xarxa de camins rurals i que en alguns casos són elements

Les actuacions de retirada de canya cal que es planifiquin adequadament per ser efectives.

23 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

connectors entre algunes masies i les poblacions a les que Extracció i eliminació de canyes (S) (Q) pertanyen. En altres casos, trobem camins complementaris que travessen el riu i que no estan condicionats per facilitar La canya americana (Arundo donax) és un espècie que es una accessibilitat còmode i segura a la població local que els considera invasora. En els hàbitats aquàtics de rieres torren- empra. Aquest és el cas dels camins entre el Camí de les cials, com és el cas dels rius Mediona-Riudebitlles-Anoia-La- Nogueres i el Camí del Riu, entre Sant Pere de Riudebitlles vernó, les poblacions d’aquest vegetal poden ser arrencades i Sant Quintí de Mediona, i del camí que uneix el municipi per la força de l’aigua d’una avinguda torrencial i, per tant, ar- de Torrelavit amb el Molí Blanc, que transcorre arran del rossegades aigües avall i dificultar la circulació hídrica. L’acu- Riudebitlles. mulació de canyes arrencades i arrossegades en una avinguda torrencial incrementa els efectes destructius d’aquesta. Renaturalització de l’espai (erms, zones denu- La canya americana és un espècie que té caràcter invasiu dades, sorrals, etc.) (P) (Q) perquè presenta un bon sistema rizomatós, és a dir, un sistema de tiges horitzontals i subterrànies amb aspecte d’arrel Aquesta tipologia d’acció, més que referir-se a única actua- que normalment adquireixen importants desenvolupaments ció, se sosté en un conjunt d’actuacions que, dutes a terme de i fan que puguin créixer tiges aèries per arreu. Per aquest forma coordinada en un mateix indret, serveixin per millorar motiu, si per exemple es crema o es talla la seva part aèria, el paisatge natural i recuperar la seva funcionalitat ecològi- les tiges subterrànies rebroten i, al cap dels mesos, tornem ca. Així, la “Renaturalització de l’espai” pot incloure tales se- a tenir la població de canyes. Més criteris per actuar en l’eli- lectives, retirada d’invasores o d’arbres caiguts, selecció de minació dels canyars s’exposen més endavant en un apartat tanys, plantació de vegetació de ribera, etc. específic (veure pàgina 37). Entre les actuacions que es poden dur a terme, podem trobar, des d’una intervenció que permeabilitzi una resclosa o que li Creació d’hàbitats (petits gorgs, illetes, etc.) per atorgui una més gran visibilitat, atesa la seva importància his- fomentar la biodiversitat (Q) tòrica, a una acció de millora estructural d’un bosc de ribera. La morfologia de les lleres i vores dels rius Mediona-Riudebit- És evident que l’eliminació d’una resclosa, ja sigui de pedra o lles-Anoia-Lavernó condiciona a les comunitats faunístiques formigó, té un cost elevat. Tanmateix, es poden fer actuacions que hi trobem. La presència de platges sorrenques o de cò- que, si bé no retornen el riu al seu estat natural, sí que po- dols, o les petites illetes que es conformen en els àmbits d’ai- den facilitar la connectivitat ecològica d’espècies aquàtiques gües lentes, són hàbitats faunístics de primer ordre per ocells i terrestres. En aquest sentit, esbotzar un tram del marge de de gran interès corològic, com el corriol petit (Charadrius la resclosa o construir algunes escales per peixos facilita la dubius). Sense aquests espais morfològicament separats de permeabilitat ecològica per a la fauna piscícola. la làmina d’aigua, però ubicats en la seva matriu, aquesta i al-

Ocupació amb horts il·legals a tocar de l’aiguabarreig Riudebitlles-Anoia, un indret que caldria recuperar per a la conservació dels hàbitats de ribera.

24 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

tres espècies no trobarien espais per a la reproducció o nodri- Retirada de deixalles (P) (S) ment. Altres ocells que es beneficien d’aquests hàbitats són les cueretes (Motacilla sp) o la xivitona (Actitis hypoleucos). En general, el recorregut del Camí del Riu es manté en un bon estat de neteja. No obstant, hi ha alguns trams, com just Una altra espècie d’aquests ambients són les tortugues de ri- sota el polígon de Sant Quintí de Mediona, on s’acumulen erol autòctones (Mauremys leprosa) que sobreviuen en algu- residus industrials paperers històrics que seria bo retirar. És nes raconades, tant del riu Riudebitlles com Lavernó, sobre- cert que a cada avinguda es depositen tota mena de residus, tot. En alguns punts molt concrets, la llera forma petits gorgs però es valora que la brigada de manteniment fa una bona on s’acumula un volum d’aigua més important. És en aquells feina en aquest sentit. indrets on s’aprecia la tendència a la formació de gorgs, i per tant, pot ser recomanable actuar per facilitar la permanència S’han assenyalat alguns indrets on es poden fer algunes ac- d’aquests i, fins i tot, millorar-los per afavorir espècies aquàti- tuacions concretes de retirada de material inorgànic. ques que no poden sobreviure en un curs en moviment continu com l’actual. Tanmateix, la creació d’illetes de codolars o Eliminació infraestructures obsoletes de la llera sorrals o altres estructures que facilitin la biodiversitat han de (arquetes, recloses inoperatives, etc.) (P) (S) tenir en compte les avingudes torrencials que es produeixen en aquests rius. L’eliminació d’obstacles per al pas de l’aigua es considera una actuació recomanable. Al llarg del recorregut del Mediona- Amb aquesta denominació assenyalem indrets on es poden Riudebitlles hi ha un nombre important d’aquestes infraes- estudiar mesures que millorin la biodiversitat. En aquest sen- tructures i, si bé algunes ja no són operatives, caldria estudiar tit, s’han assenyalat sobretot alguns gorgs en els quals es com afectaria a la dinàmica fluvial esbotzar-les. podria afavorir la presència de petits canyissars, retirar invasores o afavorir la coberta arbòria amb espècies de ribera. En el terme de Sant Joan de Mediona s’han assenyalat dues També s’indica algun talús fluvial tapissat de falgueres i altres rescloses que ja no tenen cap sentit d’existir: una sota el cas- plantes d’indrets humits. tell de Mediona i l’altra a tocar de la urbanització Monterrey

Just sota el poligon de Sant Quintí de Mediona es van produir nombrosos abocaments industrials. Actualment encara hi romanen restes que caldria retirar.

25 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

Park. En aquestes, el riu Mediona ja no hi porta aigua i clara- aplicacions digitals que en mostrin els seus valors culturals ment seria interessant aterrar-les. i històrics.

Retirada d’arbres morts (S) (P) Retirada d’espècies al·lòctones, plantes invaso- Al llarg del tram dels rius Mediona-Riudebitlles-Anoia-Laver- res o enfiladisses (Q) nó hi ha alguns exemplars d’arbres caiguts. Aquests troncs caiguts poden estar arrenglerats a la ribera i/o travessats A l’Estat espanyol, cal que les administracions competents sobre la llera. En ambdós casos, retirar aquests troncs con- identifiquin les localitats on hi ha plantes incloses al catàleg tribueix a reduir el risc d’obturació de ponts i passos en cas d’espècies exòtiques invasores (d’acord amb el Reial Decret d’avinguda torrencial, alhora que atorga una major qualitat al 630/2013, de 2 d’agost, pel qual es regula el Catàleg espa- paisatge de l’entorn fluvial. nyol d’espècies exòtiques invasores). Segons aquest, està prohibit el seu comerç, transport i propagació. La retirada de troncs caiguts també es pot entendre com el fet de trossejar-los i disposar-los sobre el sòl de la ribera, a A partir d’aquesta norma, les administracions competents poder ser fora del límit màxim de les avingudes torrencials. han d’adoptar les mesures de gestió, control i possible er- Els nutrients de la fusta retirada es podran anar reincorporant radicació de les espècies incloses en l’esmentat Catàleg es- al cicle de la matèria del sòl de la ribera fluvial poc a poc. panyol d’espècies exòtiques invasores. Per tant, convé dur a terme l’eliminació dels poblaments naturalitzats d’aquestes Conservació del patrimoni cultural (Q) espècies seguint protocols de control elaborats per experts i obtenint les autoritzacions corresponents en cada cas. Al llarg del curs fluvial s’assenyalen indrets catalogats de pa- Una de les plantes invasores detectades es l’ailant (Ailanthus trimoni cultural que mereixen algunes mesures bàsiques per altissima), un arbre caducifoli originari de Xina, tipificat tal que es conservin. En el cas dels molins o altres edificis legalment com una espècie invasora. L’extracció d’arbres arquitectònicament remarcables, qualsevol mesura hauria d’espècies exòtiques que malmeten l’hàbitat de ribera, com d’estar d’acord amb el catàleg del patrimoni cultural a nivell passa amb els rodals d’ailants, és imprescindible. El mateix municipal. En altres casos s’assenyalen rescloses, pous de podríem aplicar a alguna altra espècie que hi és present glaç, ponts, aqüeductes, etc. Quan es tracta d’infraestructu- de forma esparsa, com la robínia, també considerada una res hidràuliques, cal valorar la seva funcionalitat o el valor espècie invasora. S’han identificat alguns indrets on seria seu històric i idiosincràtic. En qualsevol cas, aquestes cal que interessant d’intervenir-hi amb actuacions contundents per estiguin adequadament senyalitzades o que s’incloguin en extreure sobretot l’ailant i la robínia.

En alguns indrets és recomanable extreure la canya americana a fi de potenciar la presència o el desenvolupament del bosc de ribera.

26 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

En canvi, hi ha algunes plantes no considerades invasores ofegades per altres espècies que no són pròpies de les ribe- però que poden malmetre un rodal d’arbreda de ribera, com res fluvials. és l’heura i d’altres plantes enfiladisses. En alguns indrets, Així mateix, aquesta mesura és recomanable per millorar el aquestes plantes enfiladisses acaben matant els arbres au- creixement de plantacions d’arbres artificials, com plàtans o tòctons, raó per la qual és important evitar que, sobretot les pollancres. En alguns casos, la mesura més idònia és retirar heures, s’enfilin sense control fins a ofegar la capçada de els exemplars més afeblits o exemplars que per la seva tipo- l’arbre i matar-lo. logia poden caure fàcilment. En altres, caldria seleccionar els tanys de rebrot més vitals per al creixement de l’arbre. Aclarida d’arbres per a la millora paisatgística (Q) (P) Trobem alguna pollancreda i altres arbredes d’origen artificial o mixt on seria recomanable intervenir-hi per afavorir el millor Una de les característiques de la ribera dels rius Mediona- desenvolupament de l’hàbitat del bosc de ribera. Riudebitlles-Anoia-Lavernó és que les espècies forestals, com el pi i l’alzina, però també algunes de plantades, com Planificació dels usos públics (S) el plataner, la figuera, el lledoner, etc., les trobem barrejades amb el bosc de ribera propi de la zona amb l’àlber, l’om, el Al llarg del camí del Riu trobem algunes fonts o indrets que, pollancre, el salze, etc. En alguns casos es tracta directament per raons diverses, s’han convertit en espais freqüentats per d’arbredes o plantacions artificials de plàtans i pollancres. la població local com a àrees de lleure o de descans al costat El desenvolupament d’un bosc de ribera autòcton ben con- d’algun element de patrimoni cultural. format atorga una més gran qualitat paisatgística a l’entorn En general, aquests indrets de major freqüentació poden veu- natural. En aquest sentit, s’ha identificat alguns indrets on pot re’s afectats per situacions que malmeten l’indret, ja sigui en ser recomanable fer tales selectives, ja sigui per potenciar les termes paisatgístics o relatius a la biodiversitat de l’entorn. espècies de ribera més vernacles o per millorar la funcionali- Caldria que els indrets assenyalats en aquest apartat s’estat ecològica d’algunes arbredes artificials. tudiessin per tal de conèixer el seu comportament davant de Aquesta opció d’estudiar aclarides selectives pren especial la pressió humana, en termes de funcionalitat, de normativa interès quan trobem que hi ha poblacions d’àlber, oms, etc. legal, etc.

Arbreda de rebrots, un exemple en el qual una aclarida selectiva milloraria la qualitat de l’entorn, ja que facilitaria un millor desenvolupament del futur bosc de ribera.

27 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

Revegetació de comunitats vegetals de ribera freixe (Fraxinus angustifolia), però també d’arbustives com la (Q) (P) sarga (Salix eleagnos), el gatell (Salix atrocinerea), el tamariu (Tamarix gallica), etc. La recuperació de la vegetació de ribera és quelcom més que fer una plantació, més o menys La majoria d’hàbitats de ribera pertanyen als tres grups se- reeixida, d’arbres i d’arbusts. güents: els herbassars, jonqueres i prats humits (codi 37, del Manual dels Hàbitats a Catalunya, 2014), els Boscos i bosquines de ribera o de llocs molt humits (codi 44) i les Vores Restauració de marges amb tècniques de bio- d’aigua i hàbitats inundables (codi 53). enginyeria (P) (S)

La ribera dels rius Mediona-Riudebitlles-Anoia-Lavernó La llera fluvial i la zona d’inundació periòdica, com a àrea presenta un índex de qualitat del bosc de ribera (IQBR) d’intercanvi freqüent d’aigües, formen un sistema dinàmic que deficient. Això vol dir que aquest hi és escàs o absent. Atès modifica constantment la posició de les diferents fraccions el punt de partida, s’han assenyalat els indrets on, per les granulomètriques de graves i còdols que hi trobem. En aquest seves característiques, es pot promoure la revegetació amb cas, només s’ha assenyalat un indret en el que seria conveni- arbres i arbusts propis de les riberes fluvials per millorar la ent intervenir a causa dels processos d’erosió i sedimentació qualitat ambiental d’alguns dels seus trams. Caldria estudiar que experimenta el llit del riu. la particularitat de cada cas a l’hora de fer la proposta de revegetació. Les característiques geomorfològiques L’estabilització de talussos es pot fer mitjançant diferents tècni- d’ambdós cursos fluvials han donat lloc, en diferents zones, al ques de bioenginyeria com ara entramats, enreixats, hidroman- creixement de vegetació espontània que podria convertir-se tes, llits de branques, feixines, rets, mantes orgàniques, a partir en boscos de ribera. En alguns casos podria desenvolupar- del material més accessible, i a ser possible del propi entorn. se amb espècies arbòries com l’àlber (Populus alba) o el

Un racó del tram final del Riudebitlles que podria ser objecte d’una millora estructural dels marges de la llera a fi de consolidar el seu curs natural.

28 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

Nombre d’actuacions i tipologies de les accions ambientals proposades per municipis

SANT SANT QUINTÍ SANT PERE DE SADURNÍ Accions\Municipi MEDIONA DE MEDIONA RIUDEBITLLES TORRELAVIT D’ANOIA SUBIRATS -Condicionament d’horts 1 0 0 0 0 0 -Millora de camins 2 3 2 3 2 3 -Renaturalització de l’espai 1 4 2 1 2 0 -Eliminació de zones d’horts o d’ús públic intens 1 0 0 0 1 0 -Extracció i eliminació de canyes 2 3 4 0 0 0 -Creació d’hàbitats (petits gorgs, illetes. etc.) per a fomentar la biodiversitat 1 3 1 0 1 0 -Retirada de deixalles 6 2 0 0 0 0 -Eliminació d’infraestructures obsoletes de la llera (resclosa, arquetes, etc.) 2 0 0 0 0 0 -Retirada d’arbres morts 1 0 1 1 1 0 -Conservació del patrimoni cultural 1 3 6 3 3 1 -Retirada d’espècies al·lòctons, plantes invasores o enfiladisses 0 2 1 1 0 0 - Aclarida d’arbres per a la millora paisatgística 0 1 3 5 3 1 -Planificació dels usos públics 0 0 3 0 0 1 -Revegetació de comunitats de ribera 0 0 1 1 0 0 -Restauració de marges amb tècniques de bioenginyeria 0 0 0 1 0 0 TOTAL 18 21 24 16 13 6

Al llarg del recorregut del Camí del Riu hi ha un bon nombre d’indrets que destaquen paisatgísticament i que caldria conservar a través d’una adequada gestió.

29 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

comarcal. I és que el Camí del Riu té el potencial per a ser ESTRATÈGIA PER A LA CONSERVACIÓ una eina per a la dinamització del territori dels municipis DEL PATRIMONI NATURAL I CULTURAL que travessa dins la comarca penedesenca. DEL CAMÍ DEL RIU Per això, s’apunten alguns objectius més amplis, enmarcats en una estratègia comarcal que s’inclouen com una plu- ja d’idees a fi d’impulsar una estratègia comarcal turística No hi ha dubte que el Camí del Riu aporta un valor socioeco- en la qual el Camí del Riu prengui el protagonisme que es nòmic que va més enllà dels beneficis més immediats per als mereix. municipis que travessa. Com altres infraestructures turístiques de la comarca, cas de la Via Augusta Penedès que promou el En aquest sentit, la principal raó per impulsar el Camí del Consorci de Promoció Turística del Penedès, el Camí del Riu Riu des d’una visió de comarca d’Alt Penedès és que en també caldria visualitzar-l’ho com a infraestructura comarcal. un futur proper, els dos ramals del Camí del Riu, el del Mediona-Riudebitlles i el del Lavernó, desembocaràn a la L’anàlisi duta a terme ha permès identificar valors que són cla- Via Blava Anoia, que disposarà d’un Pla Director Urbanístic. rament d’interès comarcal, tant pel que fa a l’àmbit del patri- Aquest fet suposa una oportunitat pel Camí del Riu ja que la moni cultural com natural. La cultura del cava, de l’aigua però Via Blava Anoia encara no existeix i, en canvi, el Camí del també la biodiversitat i els serveis ecosistèmics són aspectes Riu té ja més d’un llustre d’experiència i gestió. Però hi ha que el Camí del Riu aglutina i harmonitza. Per aquest motiu, el altres oportunitats que detallem tot seguit. Camí del Riu s’ha incorporar a l’estratègia turística comarcal a fi que l’experiència acumulada prengui una nova dimensió, a Ordenar urbanísticament el Camí del Riu en el banda de la ja existent com a recurs intermunicipal. marc del PDU Vies Blaves Aquest informe a banda d’aportar reflexions deixa doncs una eina per inspirar als gestors del Camí del Riu. La conclusió L’any 2019 es va iniciar la tramitació del Pla Director Ur- és que la gestió del Camí del Riu no pot només atendre les banístic de les Vies Blaves promogut conjuntament pel necessitats bàsiques perquè el Camí del Riu sigui funcional, Departament de Territori i Sostenibilitat i la Diputació de sinó que aquesta li ha d’atorgar una funció estructural d’àmbit Barcelona.

Punts d’interès turístic assenyalats en el mapa resum publicat sobre aquesta infraestructura ecoturística.

30 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

L’objectiu general del Pla director urbanístic Vies Blaves Bar- Es tracta d’un pla ambiciós i que sobretot s’ha plantejat per celona és crear el marc urbanístic i territorial adequat que facilitar les actuacions necessàries per crear un traçat que no permeti desplegar les potencialitats del territori de la llera dels existeix en la major de les lleres dels rius esmentats. rius Llobregat, Anoia i Cardener, amb l’obertura d’un itinerari En l’àmbit del Camí del Riu, la Via Blava Anoia se sobrepo- que ressegueixi i que recorri per l’àmbit territorial que per- sa al tram que va de l’aiguabarreig del riu de Riudebitlles al cep aquests rius, tot potenciant la seva dinamització turística Lavernó. i, alhora, establir les condicions que han d’emmarcar el seu desenvolupament amb la màxima integració i coherència Tant l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia com de Subirats amb els valors històrics, ambientals, culturals, i paisatgístics han fet aportacions en aquest cas. L’Ajuntament de Sant Sa- del territori. durní d’Anoia comenta sobre la memòria posada a informació pública: Els objectius derivats de la definició de l’objectiu general descrit anteriorment són els següents: 1. On apareix el polígon del Molí del racó, la zona que hi ha entre el camí de terra i el riu, s’estan fent actuacions de pro- - dotar a la gestió institucional d’una eina per a la dinamització tecció de nidificació d’aus, caixes nius, etc. Per tant, us pro- turística, compatibilitzant aquesta finalitat amb els interessos posem que el que anomeneu zona d’estada (suposo zona de i les necessitats dels diferents objectius dels municipis i co- pícnic, etc) s’allunyi del riu i es col·loqui entre el camí de terra marques que formen part del PDU; i el camí pavimentat. - aconseguir la màxima integració i coherència amb els valors L’ Ajuntament de Subirats adverteix: ambientals i paisatgístics dels entorns fluvials a través d’un 1.- Un tram del recorregut de la via blava coincideix amb un itinerari recorregut especialitzat i georeferenciat; tram del traçat del “camí del riu”, que recorre els rius Lavernó, - dotar les poblacions riberenques d’infraestructures de lleure Riudebitlles i Mediona, concretament a la zona de l’Illa d’en de qualitat; i Formosa, entre el Parc Logístic de l’Alt Penedès i el Molí del Recó. Seria convenient agrupar els dos recorreguts en un de - posar en valor camins històrics, elements patrimonials i sol. paisatgístics i fer accessibles espais naturals, tots ells com- ponents substantius dels paisatges fluvials de les conques 2.- Les anomenades portes de la Via Blava es correspon a dels rius Llobregat, Anoia i Cardener, exemplificadors de la indrets on es fàcil incorporar-s’hi. A la porta corresponent al geografia del país. terme de Subirats (sigui A-6, A-7 o A-8) es denomina Sant

La Via Augusta és una excusa per caminar o pedalar, una iniciativa comarcal que pretén fer reviure un traçat de més de dos mil anys d’història. Alhora, és una infraestructura que podria connectar-se amb el Camí del Riu o viceversa.

31 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

Sadurní d’Anoia quan es troba en terme de Subirats. Per Tal com va reflectir el Pla Director Supramunicipal de Sos- tant, caldria canviar-li el nom pel de “Sant Sadurní d’Anoia- tenibilitat de la Mancomunitat de Municipis de l’Alt Penedès Subirats”. (2005), el recorregut del riu de Riudebitlles i de la riera de Lavernó ha creat paisatges singulars. Alguns d’aquests pai- 3.- A la zona de la porta A-8 s’indica com a zona d’aparca- satges singulars d’interès ecoturístic justifiquen sobradament ment una franja de terreny situada al polígon Lavernó però que el Camí del Riu sigui una via complementària a la Via que el planejament vigent de Subirats qualifica aquests so- Blava Anoia: el tram on el riu travessa la zona del castell i cin- lars de zona industrial (clau 6.1), de manera que no es poden gleres de Mediona a Sant Joan de Mediona, les Deus de Sant ocupar per a aparcament. Comenten també que es podria Quintí de Mediona, els meandres a tocar de les 100 Escales ampliar la zona d’aparcament als altres carrers del polígon. a Sant Pere de Riudebitlles, etc. A més, aquest camí disposa 4.- Al tram de camí que travessa l’Illa d’en Formosa no hi ha d’una situació ideal en l’estratègia enoturística comarcal, al- actualment camí traçat practicable perquè travessa terrenys hora que permet donar visibilitat a uns elements singulars del de propietat particular. Caldria preveure l’expropiació dels ter- patrimoni natural i cultural que cada municipi té sobre la traça renys afectats en aquest tram. del riu de Riudebitlles i el Lavernó. Cal remarcar també que el Camí del Riu disposa d’una experiència de més d’un llustre L’oportunitat que brinda la Via Blava Anoia obliga a fer una de gestió amb actuacions concretes i assignació de recursos reflexió sobre on centrar les prioritats d’actuació. humans i econòmics aportats pels ajuntaments. Una recomanació imprescindible és promoure un comple- Alguns dels municipis que travessa el Camí del Riu disposen ment a aquest Pla Urbanístic, que es desenvolupi de forma de catàleg de patrimoni cultural. Per tant, es donen les condi- paral·lela, i que serveixi per dotar de contingut a l’àmbit dels cions idònies perquè de forma fàcil i ràpida es pugui tramitar Camí del Riu de Riudebitlles i Lavernó. Aquests dos afluents un Pla Especial que permeti establir regulacions normatives del riu Anoia són els únics que disposen d’una infraestructura per coordinar l’ordenació urbanística d’aquest territori d’abast existent i complementària per formar part d’aquesta Via Bla- supramunicipal. Aquest caldria que fixés determinacions so- va. De fet, en tot l’àmbit de la Via Blava Llobregat-Cardener- bre el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de Anoia no hi ha cap altra infraestructura viària existent que les persones i el transport públic, les mesures de protecció s’enfili per un curs fluvial i que disposi d’un sòlid projecte eco- del sòl no urbanitzable i els criteris per a la seva estructuració turístic. Aquest és un motiu més per facilitar l’ordenació urba- orgànica, i la concreció i delimitació de les reserves de sòl nística de la traça del Camí del Riu que permeti consolidar-la, que facilitin el manteniment i gestió de les actuals traces del especialment, la del sender de vianants. Camí del Riu, tant per a persones com per a bicicletes.

El cava és paisatge, cultura, alegria i temps. Tots ells valors poderosos que poden influir-nos positivament. El Camí del Riu permet socialitzar-los.

32 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

Aquesta proposta de Pla Especial Urbanístic del Camí del Riu cursos a fi de mantenir la infraestructura d’aquest. És cert complementari a la Via Blava Anoia podria contenir la docu- que aquests recursos comuns es destinen sobretot a mante- mentació necessària que permeti: nir la traça del recorregut. Però també per afavorir la visibilitat dels elements destacables pel seu interès natural o cultural. a) Establir o complementar les mesures urbanístiques neces- Aquesta actuació mancomunada no disposa d’un document sàries de protecció dels béns que, pels seus valors singulars marc amb una visió de futur clara que faciliti una millor coordi- o per les seves característiques arquitectòniques, històriques nació a l’hora de seleccionar les propostes d’actuació. o ambientals, siguin objecte d’especial protecció de confor- mitat amb la legislació aplicable en matèria urbanística i de protecció del patrimoni. Enfortir l’aposta per a les rutes circulars des del Camí del Riu b) Identificar els elements i els conjunts patrimonials (arqui- tectònics, arqueològics-paleontològics, socioculturals-etno- Existeixen rutes circulars als sis municipis de la mancomuni- lògics, naturals o ambientals-paisatgístics) que, considerats tat. A cada municipi hi ha definides tres rutes d’uns 3, 4/5 i 8/9 aïlladament o en el conjunt de la traça del riu de Riudebitlles km, a fi d’oferir alternatives de diferents recorreguts i esforç i del Lavernó, juntament amb els seus entorns d’influència, físic. En totes elles es proposen punts d’interès. L’objectiu representen un llegat cultural a transmetre a les generacions d’aquestes rutes circulars és oferir una alternativa quotidiana futures. a la tradicional caminada popular de la Remuntada que recor- c) Regular les intervencions que s’hi puguin dur a terme a re tot el Camí del Riu una vegada l’any a finals de primavera. partir d’establir i fomentar les mesures i les actuacions públi- La remuntada és una marxa popular no competitiva amb un ques i privades necessàries per a la protecció d’aquests béns recorregut de 30 quilòmetres que comença de bon matí a i determinar les formes d’actuació, col·laboració i ajut entre Can Mas de la Riera (Sant Sadurní d’Anoia) i acaba a Sant les administracions participants. Joan de Mediona. L’organització de la Remuntada ha limitat el nombre de participants a un màxim de 200 marxaires. Un d) Facilitar l’expropiació dels terrenys imprescindibles per fa- dels serveis de la marxa és retornar en autocar al punt d’inici cilitar la traça del Camí del Riu. de la ruta quan tothom ja ha arribat. Aquest aspecte posa L’avantatge de promoure aquesta figura normativa d’un Pla en evidència que es podrien organitzar serveis de llançadora Especial annex o complementari al PDU de les Vies Blaves entre els pobles i l’estació de tren de Sant Sadurní d’Anoia, en en la variant del riu Anoia, és que els municipis del Camí del determinats dies festius al llarg de l’any, i potenciar així l’ac- Riu ja porten anys treballant de forma conjunta i aportant re- tivitat turística. D’aquesta manera es fomentaria també l’ús

Si bé les recloses formen part del patrimoni cultural de la zona, també és cert que suposen un impediment per a la connectivitat ecològica. Per aquest motiu es proposa que es valori el paper ambiental que fan cada una d’elles i si cal o no emprendre mesures correctores per a millorar la biodiversitat local.

33 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

del transport públic i permetria organitzar sortides amb guia. rutes enològiques, així com els senders complementaris de tipus patrimonial per visitar la Bassa de Les Planes i el Pont Les rutes circulars constitueixen un recurs turístic i d’apropa- Nou de Sant Pere de Riudebitlles. A més, aquesta metodolo- ment a la realitat cultural i natural que envolta el camí del riu. gia de comunicació dels valors intrínsecs culturals i naturals Tanmateix, en algun municipi podrien redefinir-se per com- del Camí del Riu podria servir d’exemple per a la futura Via plementar la descoberta del patrimoni cultural que envolta el Blava Anoia. Camí. És el cas de Sant Pere de Riudebitlles, on no n’hi ha cap ruta que inclogui l’aqüeducte del Pont Nou del rec de la Aquesta APP hauria de tenir com a principal funcionalitat el Vila ni tampoc la bassa de les Planes, un ecosistema aquà- fet que quan assolim un determinat punt d’interès natural o tic d’interès. Ambdós llocs són propers al curs fluvial del riu cultural s’obri una finestra d’avís i ens mostri informació do- Mediona. En aquest sentit, es proposa que des del camí de cumental que permeti endinsar-se per la història de l’indret Nogueres i des del propi Camí del Riu hi hagi un indicador o conèixer-ne les característiques ecològiques, segons sigui d’accés recomanable per visitar el Pont Nou i, just des de el cas. sota la Bassa de Les Planes, fer un accés per poder visitar-la. Disposar d’una APP, en el moment socioeconòmic actual i En definitiva, les rutes circulars són itineraris senzills, passe- d’implantació d’aquestes tecnologies digitals, esdevé un re- jades que també permeten la descoberta de la riquesa de ca- curs imprescindible no només per seguir determinats itinera- dascun dels municipis que hi ha al voltant del Camí del Riu. En ris i comentar punts d’interès ( llocs d’interès cultural, natural, aquest sentit, aquestes rutes també poden ser un incentiu per geològic, paisatgístic, històric, etc.), sinó també per conèixer diversificar i motivar al turisme. Sens dubte, el Camí del Riu serveis que s’ofereixen des dels municipis que travessa, si- cal veure’l com una infraestructura d’atracció per a un ús més guin caves, comerços amb productes locals, allotjaments, particular centrat en les rutes circulars que no deixen de ser establiments de restauració, equipaments culturals, etc. bocins d’aquest per a passejades més temàtiques i ben segur L’APP pot esdevenir la peça clau de promoció de la ruta i de més assequibles per a un nombre més gran de persones. tot allò que l’acompanya als municipis que hi són a redós. Així mateix, l’APP pot servir per notificar activitats socio-culturals Creació d’una APP sobre el Camí del Riu o altres esdeveniments locals per a tots els usuaris que la tenen instal·lada i, per tant, ser també una eina de dinamització Actualment, la difusió del Camí del Riu es fa a través de la supramunicipal que atorgui valor lúdic a les poblacions veïnes. web http://www.elcamidelriu.cat/ i dels fulletons de les rutes circulars de cada municipi, amb l’eix del Camí del Riu com a motiu principal. Des de la web es pot accedir a la descàrrega del track del camí, i es pot fer una mínima consulta dels llocs de major interès cultural i natural dels seus entorns. A les guies únicament es visualitza el mapa amb els traçats de les rutes circulars i del Camí, així com els punts de més interès, però gairebé no es documenta el patrimoni que es pot observar. A diferència d’altres propostes ecoturístiques, el Camí del Riu té al seu favor l’extensa documentació que existeix, tant la recopilada pels grups de recerca locals i els propis municipis com l’elaborada de forma conjunta. Tanmateix, aquesta infor- mació no s’aplica a la descoberta de l’entorn i la història que pot oferir passejar pel Camí del Riu. Per això, es considera imprescindible posar a disposició del públic un recurs digital obert a tothom en forma d’aplicació per a plataformes mòbils (tauletes i mòbils) gratuïta per a dispositius amb sistema operatiu Android i IOS. Seria interessant que aquest aplicatiu, a banda de facilitar el seguiment de l’itinerari, aporti informació cultural. Així, aquesta aplicació seria també l’excusa per mantenir al dia la important tasca de recuperació de la memòria històrica que ja realitzen els diferents grups locals de recerca. A banda, també podria incorporar les diferents rutes estretament vinculades al camí del riu com són les rutes circulars, la Via Augusta Penedès, les El teixó, emblema per a les fites que senyalitzen la traça del Camí del Riu.

34 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

Emprendre actuacions de conservació dels hà- vegetació natural de ribera és intermitent i sovint inexistent al bitats naturals del Camí del Riu i voltants llarg de la major part dels seus recorreguts. Entre la vegetació de ribera, hi trobem zones puntuals ocupades per alberedes i altres formacions arbòries de ribera. També hi ha molts trams Les comunitats vegetals dels boscos de ribera, és a dir, les ocupats per extensos canyars, i en alguns indrets, vegetació poblacions de plantes herbàcies, arbustives i llenyoses que de ribera barrejada amb canyars. És recomanable estudiar viuen arran d’un curs fluvial, tenen un paper cabdal en molts l’extracció de la canya a fi d’afavorir la presència d’arbredes processos ecològics, tot i que geogràficament ocupin un per- de ribera amb freixe, om, salze o àlber entre altres. En alguns centatge ínfim de superfície. punts cal eliminar espècies arbòries invasores com l’ailant i, Entre les funcions ambientals que els boscos de ribera porten en altres, caldria valorar el tractament adequat de les plan- a terme, a banda de contribuir a esmorteir l’impacte de les tacions de pollancres i plàtans, atès que en força indrets no crescudes i a absorbir inundacions, destaca la seva incidèn- s’han cuidat com a plantacions i hi ha arbres morts que ca- cia sobre el cicle hidrològic en els següents aspectes: uen. Aquestes arbredes artificials, arran de ribera, poden ser útils en alguns indrets per reconvertir-les en boscos de ribera. -sobre la qualitat de l’aigua (com a filtre natural que fixa se- Aquest seria el cas de la pollancreda que hi ha davant de diments i capta nutrients, matèria orgànica i contaminants), l’empresa Segura Viudas, una empresa que, per altra banda, -sobre els hàbitats (la vegetació de ribera aporta fullaraca i ha fet importants millores ambientals per garantir la qualitat branquillons als cursos fluvials, cosa que afavoreix la creació de l’aigua que retorna al riu. de microhàbitats aquàtics en la làmina d’aigua), En qualsevol cas, és recomanable programar actuacions de -sobre la connectivitat ecològica (per a espècies no estricta- millora de les comunitats arbrades de ribera, atès que són els ment aquàtiques, com la llúdriga o molts ocells), elements que atorguen un atractiu ecoturístic més rellevant a -sobre l’ús social (com a espais de lleure, que es poden com- un curs d’aigua. Seria bo parar especial atenció al riu de Riu- plementar amb una funció educativa o divulgadora) i debitlles ja que està marcat per un intens aprofitament humà, arran del qual s’ha generat un valuós patrimoni cultural. -sobre aspectes de més abast com la regulació climàtica i la con- servació de la biodiversitat (contribueixen a la retenció de CO2, Per altra banda, en algunes d’aquestes poblacions, el Camí a l’estabilitat microclimàtica i a la potenciació de la flora i la fauna del Riu passa pel costat de parcs urbans o per espais que autòctones). Millorar les comunitats vegetals que creixen a les ri- poden ser atractius per fer-hi un tomb. La renaturalització beres fluvials és la millor garantia per respectar els requeriments d’aquests espais de vora riu per tal que l’arbrat ornamental ecològics de les espècies silvestres que hi habiten, moltes d’elles esdevingui arbrat de bosc de ribera ben segur que podria incloses en catàlegs de flora i fauna protegida. també millorar la percepció de la població d’aquests indrets com una àrea natural amb interès per a passejades lúdico- Com s’ha constatat en aquesta memòria, tant al llarg del riu esportives. Mediona-Riudebitlles-Anoia com de la riera del Lavernó, la

Cal aprofitar les noves tecnologies per facilitar l’apropament al Camí del Riu. Una App que geolocalitzi les rutes i descrigui tots els valors culturals i naturals que envolten el Camí del Riu seria una molt bona solució.

35 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

Al llarg d’aquest document ha s’han descrit algunes de les ac- • Restituir canyars amb bosc de ribera tuacions que es poden dur a terme per millorar la conservació dels hàbitats naturals. Tanmateix, en aquest apartat de l’es- En general, es recomana extreure les poblacions de canyes arrelades a tocar de la llera. L’eliminació d’aquesta planta, tot tratègia s’ha aprofundit en la conceptualització d’aquestes. i que no és senzilla, és imprescindible si es vol millorar la qualitat de l’hàbitat de ribera, minimitzar la força de l’aigua • Crear l’aiguamoll Anoia-Lavernó com un focus point de en avingudes i evitar obturacions. Tot i que pot requerir d’un la Via Blava Anoia i el Camí del Riu programa de seguiment en el temps, és una de les actuacions L’aiguabarreig del Lavernó amb l’Anoia se situa en el terme més recomanables per a la conservació de la ribera fluvial. de Subirats, en un indret entre vinyes i davant del polígon industrial Prologis Park. Es tracta d’un espai sense cap hàbitat La tala de canyes, si no va acompanyada d’un pla concret natural destacable però que en canvi, disposa d’un potencial d’eliminació, únicament suposa una inversió constant en ecològic molt rellevant. temps i recursos. Per contra, cal aplicar tractaments més intensius i dilatats en el temps que extreguin els rizomes mit- Es recomana estudiar la zona inundable del riu Anoia que hi jançant maquinària i els retirin o triturin per tal que no tornin ha davant de la riera del Lavernó, just vorejant el carrer Pas a arrelar. Habitualment, també caldrà fer un repàs manual i de Piles del polígon, per tal de convertir-la en una zona d’ai- finalment, si queden petits fragments de rizoma, aquests es guamolls naturals. Això permetria que el punt de l’aiguabar- poden rematar amb herbicides. reig, que es situa en la cruïlla entre el Camí del Riu, el camí de la Via Augusta Penedès i la Via Blava Anoia, es pogués Per aquest motiu, la retirada de canyes o extracció d’aques- convertir en un punt d’interès naturalístic. ta espècie invasora requereix d’una notable inversió. Així, Aquesta actuació ambiental, que podria inspirar-se en actu- caldria plantejar la seva extracció o erradicació només en acions similars fetes en altres municipis, com ara els aigua- aquells indrets on la seva presència suposa un destorb per molls de Molins de Rei o els del meandre de Castellvell i el al desenvolupament del bosc de ribera, una amenaça, o on la Vilar, es podria plantejar amb un patrocini de les empreses vàlua del paisatge natural és més gran. situades en el polígon Prologis. Una actuació d’aquesta mena atorgaria una major rellevància, al Camí del Riu, a la Via Au- A banda, cal tenir en compte que l’eliminació de la canya re- gusta Penedès i a la Via Blava Anoia. tirant rizomes obliga a plantar-hi arbredes de ribera. Un altre

• Millora ambiental de l’aiguabarreig Riudebitlles-Anoia L’aiguabarreig Riudebitlles-Anoia es troba dins el municipi de Sant Sadurní d’Anoia. Per la dinàmica fluvial d’aquests cursos fluvials i de la pròpia geomorfologia de la zona, aquest aiguabarreig no crea un paisatge singular. Tanmateix, això no justifica que aquesta fenomen geomorfològic quedi amagat per activitats que no contribueixen a la conservació dels sis- temes naturals riberencs. Al marge esquerre del riu de Riudebitlles, abans de desembocar a l’Anoia, hi trobem un paisatge marcat pels horts sobre sòls inundables, i al marge dret, un canyar amb retalls de bosc de ribera. El potencial d’aquest indret per a la conservació de la biodiversitat és alt, ja que el marge esquerre del riu Anoia presenta en aquest tram una faixa de vegetació arbrada. A fi de millorar l’entorn natural d’aquest aiguabarreig seria interessant estudiar la possibilitat de recuperar el bosc de ribera del riu de Riudebitlles entre el pont de la colònia Pons, per ambdós marges, fins a l’aiguabarreig, i potenciar-lo també un centenar de metres a dreta i esquerra de la boca del riu de Riudebitlles. La recuperació d’aquest hàbitat boscós en aquest tram del riu de Riudebitlles, facilitaria poder ordenar el conjunt d’aquest territori quant als usos que ara mateix hi ha d’horts, i terrenys d’ocupació semiindustrial, etc.

Un dels trets bàsics del Camí del Riu és l’acurada senyalització.

36 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

motiu, doncs, per planificar adequadament les actuacions de ha algun indret en el qual la tanca perimetral de protecció retirada de canyars. requeriria un cert manteniment per tapar els forats que té.

• Millora ambiental de la Bassa de Les Planes Seria també molt important per a la biodiversitat local, elaborar un pla de plantació al voltant de la bassa, essencialment La Bassa de Les Planes és una bassa artificial, de forma de tipus arbustiu (tamarius, sargues, etc.) però també amb irregular, construïda mitjançant una làmina de butil que im- vegetació helofítica (canyís i boga). Un cop consolidada la permeabilitza el terreny. Aquesta està inclosa com element renaturalització de l’entorn de la bassa es podria estudiar la natural en el mapa de patrimoni cultural de Sant Pere de Riu- ubicació d’una o dues torres de guaita per observar els ocells. debitlles. L’aigua que l’alimenta es capta a la resclosa del molí La ubicació d’aquesta bassa just sobre el camí del riu fa re- de ca l’Oliver. La bassa, a banda de servir per a la prevenció comanable obrir un sender que porti fins al perímetre de la d’incendis, fa de regulació del rec de la Vila, que passa al bassa de Les Planes i animi a fer-hi una visita. Certament, costat. Es va construir per assegurar, en estius secs, l’aporta- aquest accés caldria plantejar-lo un cop la renaturalització de ció d’aigua a les rescloses de cal Bielet (rec de l’Horta) i dels l’entorn de la bassa s’hagi consolidat. Borrissols (rec dels Plans de Terrassola i Lavit) i permet el transvasament del rec de Dalt al rec de l’Horta Subirana, de A més, a la resclosa del Rec, davant del Molí de ca l’Oliver,d’ manera que s’aconsegueix un cabal constant. on surt la captació del rec de la Vila que passa per la Bassa de Les Planes, seria recomanable afegir-hi una panell inter- Tot i l’artificialitat d’aquesta bassa, i sempre tenint en compte pretatiu. Al capdavall, el Camí del Riu és també un passeig per la seva principal funció de gestió de l’aigua, també podria es- la història de l’aprofitament de l’aigua en aquestes contrades. devenir un espai naturalitzat que contribueixi a incrementar la biodiversitat del municipi. En relació amb el rec de la Vila, infraestructura de la qual forma part la Bassa de Les Planes, cal esmentar el Pont Nou En primer lloc, seria cabdal col·locar alguns elements que o Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles, un dels elements facilitin la sortida de qualsevol animal terrestre que, per ra- més remarcables del patrimoni municipal. Aquest es troba a ons diverses, acabi dins la bassa. Aquestes rampes evitarien menys de 500 metres del Camí del Riu i caldria que se senya- l’ofegament dels animals que hi cauen. En relació a això, hi litzés un sender d’accés per facilitar-ne la visita.

Els molins paperers i les infraestructures que portaven associades constituexen elements del patrimoni cultural catalogat. Cal estudiar com preserva-los.

37 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

Obertura d’algunes de les recloses inoperatives Crear sinèrgies amb altres recursos turístics Les recloses, per bé que formen part del patrimoni cultural i penedesencs el model socioeconòmic de la vall del Mediona-Riudebitlles, suposen una interrupció per a l’hàbitat fluvial. Les recloses Una de les ofertes de turisme de l’Alt Penedès està relaciona- fan un efecte de barrera que malmet la continuïtat de l’hàbitat da amb el senderisme, les rutes en bicicleta i en autocarava- fluvial i afecta a la distribució de la fauna piscícola, contribuint na i amb l’enoturisme. És obvi que aquesta aposta turística té a la pèrdua de biodiversitat. No obstant, actualment, una part molt sentit i que de fet ja s’hi ha esmerçat un esforç important de les desenes de recloses que barren el pas del Mediona- amb iniciatives com la plataforma de comercialització online Riudebitlles ja no són operatives i l’activitat a la qual van ser- que té com a objectiu promocionar el Penedès a través de vir ha deixat de ser un recurs socioeconòmic. la comercialització d’experiències enoturístiques adreçades a tots el públics i que permeti una reserva àgil i accessible. En les properes dècades, el principal valor socioeconòmic del Mediona-Riudebitlles estarà determinat per la riquesa natural Hi ha propostes de rutes guiades en bici, visitant cellers i de l’entorn del curs fluvial i per la conservació d’alguns dels tastant els seus millors vins i caves i d’altres de senderisme recs històrics que avui continuen sent útils per al rec agríco- entre vinyes. També hi ha facilitats per organitzar-se amb la o l’aprofitament energètic. La recuperació de la continuïtat autocaravana. Per això s’han habilitat una dotzena d’àrees ecològica del Mediona-Riudebitlles facilitarà que prengui més d’autocaravanes al Penedès que ofereixen una nova manera valor el Camí del Riu. Per tant, cal estudiar quines serien les de descobrir i gaudir d’aquesta terra on el mediterrani, les recloses que podrien ser aterrades, quines les que es podrien vinyes i el vi han deixat petjada en el paisatge, la història, la obrir per tal que l’aigua davallés novament pel riu i quines les cultura... en el seu caràcter. Algunes d’aquestes àrees per au- que es podrien mantenir però adequar-les amb escales per tocaravanes s’ubiquen en el marc del Camí del Riu, com són facilitar que les comunitats de peixos puguin remuntar el riu. la del municipi de Sant Pere de Riudebitlles, de Sant Quintí de Mediona i de Subirats (a Mediona està en construcció). La Mancomunitat de l’Alt Penedès disposa de la informació acurada de les recloses que hi ha en el Mediona-Riudebitlles, Allò que es considera una estratègia clau és precisament així com la seva funcionalitat actual. A partir d’aquesta infor- crear sinèrgies amb les altres iniciatives turístiques de la co- mació i amb l’aquiescència de l’Agència Catalana de l’Aigua marca, especialment, amb la resta de rutes penedesenques i es pot valorar la millor forma per contribuir a la conservació propostes enoturístiques. del patrimoni cultural, però també d’atorgar més continuïtat ecològica per garantir la supervivència de les espècies piscí- coles d’aquest curs fluvial.

Ortofotografia del meandre del Rebato, un espai de 2,6 ha que es podria renaturalitzar. Situat en plena Via Blava Anoia i just sota el polígon industrial i davant de l’aiguabarreig de la riera de Lavernó, és una oportunitat per crear un hot spot de biodiversitat i punt d’interès ecoturístic per a la Via Blava i el Camí del Riu.

38 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

• Potenciar el punt d’informació turística de l’estació del la responsable patrimonialment de qualsevol accident que hi ferrocarril de Lavern-Subirats pogués haver. Actualment, el Camí del Riu passa a uns centenars de metres ADIF, el gestor de la infraestructura ferroviària i responsable de l’estació del ferrocarril de Lavern-Subirats (Línia R4 de Ro- del baixador de Lavern-Subirats, assegura que disposa d’un dalies de Catalunya). Tot i que l’Ajuntament de Subirats té en projecte per facilitar una sortida per l’andana dels trens en aquesta estació un punt d’atenció turística online, no existeix direcció a Vilafranca del Penedès per accedir cap al barri de cap senyalització que faciliti la descoberta del Camí del Riu Sant Pere de Lavern. Això facilitarà que una de les andanes des d’aquest baixador. A banda, el track del Camí del Riu tingui probablement un nou accés. Però, en qualsevol cas, no tampoc reflecteix aquest punt d’accés. tenim constància de les mesures de seguretat que facilitarà per incorporar-se en els dos sentits de la BV2429. En aquest sentit, caldria potenciar l’accés des de l’estació de Lavern-Subirats, especialment indicant que a l’alçada de • De cava en cava fent camí pel riu Sant Pere de Lavern ens podem dirigir cap a can Cartró o cap Sant Sadurní d’Anoia. A més, caldria també facilitar infor- El Camí del Riu, especialment en el seu tram entre Sant Sa- mació més coordinada i senyalitzar adequadament les rutes durní d’Anoia i Lavern-Subirats, passa a tocar d’alguns cellers enològiques, dues de les quals hi passen ben a prop. de cava, fet que li atorga un afegit cultural lligat a la proposta enoturística que ja hi ha a la comarca i que caldria potenciar. L’accés, tant de vianants com amb vehicle, és a través de la carretera BV2429 que gestiona la Generalitat de Catalunya En aquest sentit, i sense ser exhaustius, a tocar del Camí del i que és francament perillosa perquè no hi ha cap indicatiu Riu o proper a aquest, hi ha diversos cellers de cava i vins, al- a la carretera que adverteixi d’aquesta incorporació. A més, guns de grans i d’altres d’artesanals: celler Pardas, cava Àn- ara mateix no hi ha cap altre accés per als vianants que vul- gela Marquès de Rigol, Molí Parellada, Segura Viudes, cava guin incorporar-se al Camí del Riu que no sigui pel voral de Rocabruna, cava Agustí Torelló Mata, Freixenet i can Guilera. la plataforma de la carretera. Tot i no ser una carretera de En el casc urbà de Sant Sadurní d’Anoia, a tocar del Camí trànsit dens, caldria crear una protecció en el voral, a més de del Riu,al carrer Diputació, hi ha d’altres cellers de cava amb col·locar uns reductors de velocitat abans i després d’aquest els quals es pot concertar una visita. En definitiva, es tracta accés de sortida de l’estació de Lavern-Subirats. d’un altre benefici que trobem en aquest entorn del riu, més enllà dels valors naturals i patrimonials que li són propis. Per Aquesta mesura caldria que fos comunicada a la Generalitat altra banda, a poca distància del Mas de Riera s’hi localitza el de Catalunya de forma urgent ja que, tant com a responsa- jaciment geològic dels esculls coral·lins que són propers a les ble de la gestió dels trens de Rodalies com de la carrete- instal·lacions del cava Canals i Munné. ra BV2429, i tenint en compte que no hi ha les mesures de seguretat adients ni per vehicles ni per vianants que vulguin Cal remarcar que, en el terme de Subirats, i especialment al entrar o sortir a l’accés de l’estació de Lavern-Subirats, és voltant de Sant Pere de Lavern i can Batista, hi ha diversos

Vista general de la plana d’inundació del meandre del riu Anoia a l’alçada del polígon industrial de Subirats i prop del barri de el Rebato.

39 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

cartells interpretatius sobre la cultura vinícola i la seva relació aquesta sinèrgia entre ambdues propostes pot afegir usuaris ambiental (cartells sobre els sòls, sobre la història, sobre les potencials cap a sengles propostes. Una vegada més, es re- varietats de raïm plantades i usos, etc.). Certament, aquests marca que aquesta connectivitat podria visualitzar-se millor cartells pertanyen a una altra iniciativa, però són visibles des mitjançant l’App que s’ha proposat. del recorregut del Camí del Riu. Ben segur que aquests cartells podrien estar geolocalitzats en els tracks de les rutes (i • Connectivitat Camí del Riu – Camí Ramader de Marina fins i tot repetir-los en altres punts geolocalitzats) i d’aquesta Actualment, el projecte del Camí Ramader de Marina té per manera facilitar un apropament cultural més ric a la zona. Al objectiu fer que l’antiga ruta transhumant entre la Cerdanya Camí del Riu no existeix cap cartell interpretatiu dels valors i el Penedès permeti potenciar l’activitat ramadera i, alhora, naturals que s’hi troben, a excepció d’un cartell casolà sota dinamitzar turísticament la ruta donant nous usos al camí per can Mas de la Riera. Tot i que aquests cartells no siguin im- fer rutes a peu o en BTT. prescindibles, sí que seria interessant geolocalitzar-los en l’esmentada aplicació. L’entitat promotora està treballant en la incorporació de tots els elements patrimonials i els serveis turístics (restaurants, • Connectivitat Camí del Riu – Via Augusta Penedès hotels, transports, empreses d’activitats d’oci…) que es tro- baran al llarg del camí. Tot i que encara no hi ha un track La Via Augusta, quan creua el riu Anoia al sud-est de Sant definitiu, un tram coincideix amb el Camí del Riu. Sadurní, s’enfila riu amunt seguint el Camí del Riu fins a Can Codorniu i d’allà entra a la Vila fins arribar a l’estació de fer- A finals de 2019, l’associació promotora tenia 23 municipis rocarril. Allà torna a enganxar-se al Camí del Riu a Mas de la adherits per recuperar el Camí Ramader de Marina. L’Ajun- Riera fins arribar a Sant Pere Lavern. Tenint en compte que el tament de Sant Quintí de Mediona participa en el projecte. Camí del Riu el punt de l’aiguabarreig entre l’Anoia i el Laver- Aquesta ruta se suma a la realitat del Camí del Riu, que es- nó amb el Mas de la Riera (tocant a l’estació de Sant Sadurní) devé una ruta d’interessos diversos en alguns dels trams. Les resseguint la riera de Lavernó, es podria oferir també com sinèrgies entre aquestes rutes és important a l’hora de plani- a via alternativa de la Via Augusta per aquells usuaris que ficar sobre el Camí del Riu. prefereixin seguir una recorregut més curt. A més, aquest es- curçament de recorregut, facilitaria el trajecte matinal de les • L’aprofitament energètic, la conservació de rescloses i dues primeres etapes penedesenques, de Gelida a Lavern- el patrimoni lligat als recs Subirats, anant d’estació de tren a estació de tren de la línia de rodalies R4. Una de les particularitats del riu Mediona-Riudebitlles és l’aprofitament hidràulic que se n’ha fet, i que queda reflectit A banda, seria important connectar les webs respectives i en les nombroses rescloses. Els molins fariners estan datats els tracks que es faciliten, així com la senyalització, ja que del segle XIV i, al segle XIX, amb la industrialització, prenen

La bassa de Les Planes, situada just per sobre el Camí del Riu, és un espai que hauria de ser una visita opcional i accessible des del Camí del Riu.

40 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

embranzida els molins paperers. Avui, aquesta utilització ha • Promoure o facilitar algun equipament ecoturístic amb perdut pes econòmic. Lligats als aprofitaments hidràulics in- “encant” en algun dels municipis del Camí del Riu dustrials també hi ha hagut un ús per a l’agricultura. A banda i banda del riu Mediona-Riudebitlles trobem diferents recs en El terme hotel amb encant o també hotel boutique s’origina diferents graus de conservació i utilització. els anys vuitanta al nord d’Europa i ràpidament s’estendrà. El terme defineix establiments hotelers ubicats en indrets de Tots aquests aprofitaments hidràulics han estat possibles paisatge singular, sovint amb edificis singulars o històrics, i mercès a la construcció de rescloses des de les quals es feia dotats d’interiors de disseny acurat (sovint lligats a una de- una captació de cabal d’aigua que es desviava cap a un canal notació de luxe). En general, són establiments amb poques de derivació. En alguns casos, algunes d’aquestes recloses habitacions, les quals poden tenir també una personalitat i es van legalitzar i hi ha concessions d’aigua aprovades per a identitat pròpia. l’aprofitament energètic o de rec. Ara caldria estudiar les possibilitats que atorguen les actuals concessions d’aigua apro- La finalitat d’aquests establiments hotelers amb encant és vades. Cal que aquestes no només siguin útils, sinó també sobretot fer sentir al client que es troben “a la casa que podrí- que acompleixin amb els principis de sostenibilitat ambiental em somniar”. Per això es gestionen per crear una experiència per a la conservació dels recursos hídrics d’acord amb la Di- única per al client. L’exclusivitat que ofereixen aquest tipus rectiva Europea de l’Aigua. d’allotjaments és una de les seves principals característi- ques, equipaments on la privacitat i intimitat estan garanti- Així mateix, també es podrien considerar altres usos més mo- des. A més, l’entorn on es troben ubicats acaba de marcar derns o complementaris, com és l’aprofitament minihidràulic la diferència amb un altre tipus d’allotjament. Generalment, per a la generació d’energia amb microturbines. Per les ca- estan dotats d’infraestructures i tecnologies modernes per- racterístiques del cabal del Mediona-Riudebitlles, aquest què l’hoste pugui disposar de totes les comoditats i viure una aprofitament microelèctric, com a molt permetria pensar en experiència plaent. microturbines de 2 a 4 kW atès que l’alçada de l’aigua no su- pera els 8 m i el cabal és mínim. Aquest tipus d’aprofitament Per les característiques patrimonials del Camí del Riu, d’energia renovable s’ha de valorar més des del punt de vista on s’acumula un important nombre d’antics molins, algun pedagògic que de producció energètica real. d’aquests podria ser ideal per convertir-se en un hotel amb encant. El fet de disposar d’un equipament que figuri a les

Ramat travessant el carrer principal del barri de can Batista i que fa palès la importància que pot tenir vincular el Camí de Riu amb el Camí Ramader de Marina.

41 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

llistes d’empreses que seleccionen “hotels amb encant” ator- emani de les seves instal·lacions (l’exquisidesa en la seva de- garia, no només a l’establiment, sinó també a tota l’àrea, un coració, la cura en els detalls, una atenció que faci sentir al prestigi remarcable ja que una de les activitats seria passe- client com a “part de la família” del lloc ... ), s’ubiquin en un jar-se pels rodals, el Camí del Riu o visitar caves vinícoles, indret ric amb història i mostrin l’harmonia amb el seu entorn. entre altres. En definitiva, un equipament on poder viure una experiència Els ajuntaments de la zona poden valorar fer una prospecció global, que no es limiti al que ha passat entre les parets de amb empreses del sector turístic i amb propietaris de molins l’habitació. Una realitat que algun dels molins del Camí del abandonats que puguin ser fàcilment rehabilitats per invertir Riu podrien oferir i, per tant, contribuir a millorar el posiciona- en un hotel amb encant. Espais que, a més de l’ambient que ment socioeconòmic d’aquesta infraestructura.

Un dels espectaculars cartells informatius de la Via Augusta Penedès.

42 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

ANNEX 1

RELACIÓ D’ELEMENTS DEL PATRIMONI CULTURAL DEL MAPA DE PATRIMONI CULTURAL A TOCAR DEL CAMÍ DEL RIU

43 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

Relació d’elements dels mapes del patrimoni cultural en l’àmbit del riu

Torrelavit

Font de la Riera: Font situada en una paret argilosa natural al marge d’un camí al marge del Riu de Riudebitlles, al sector del molí de Can Roda i els Horts del Mussons, en un indret dominat per la vegetació de ribera. Can Comes. Mas de construcció singular amb celler original de les caves, restaurat que possiblement són anteriors, del segle XIX. Cal Campaner. Masia formada per diversos cossos arquitectònics cronològicament posteriors i annexos agrícoles, corral, era hort i bassa. Davant de la façana de la casa hi ha la font de la Fassina, amb un safareig a sota. A la zona dels horts de Cal Campaner hi ha una gran bassa, situada sota uns espessos llorers i envoltada de vegetació, únicament accessible des de l’extrem sud-est. Masia Ribalta. Conjunt d’edificacions format a partir d’una masia de planta rectangular composta de planta baixa i pis, amb finestres d’arcs rebaixats i amb llinda, i terrat pla amb balustrada, a la façana davantera. A l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es diu que a la masia es conserva un testament del s. XVIII on es parla d’un document datat el 1390, que esmenta la capella. Molí Blanc. Antic molí paperer de planta rectangular compost de planta baixa i dos pisos, el superior utilitzat com a assecador dels papers. Molí d’en Batllori o molí Xic. Antic molí paperer de planta rectangular compost per planta baixa i dos pisos, destinats als assecadors construït en maó. Destaca la xemeneia situada al sector oest, octogonal, feta de maó vist, la base de la qual es troba actualment a l’interior del modern edifici annex al molí original, mentre que la resta de la xemeneia sobresurt per sobre la teulada. L’interior està en un estat precari. Molí Cover: edifici de planta quadrada compost per planta baixa, pis principal destinat a habitatge, i dos pisos superiors més, l’últim utilitzat com a assecador de paper; possiblement data del “1780” segons inscripció a la dovella central i el nom de “Ra- mon Alegra”. A l’interior es conserva una col·lecció de màquines utilitzades per a l’elaboració del paper. Molí del Mig. Edifici de planta rectangular amb planta baixa, primer pis i dos pisos superiors destinats a assecadors. Es tracta d’un edifici antic que ha estat transformat al llarg del temps, i ha quedat envoltat d’edificis moderns destinats a usos industrials, de manera que tan sols resta visible la façana principal, orientada al sud-est i, parcialment, la sud-oest. Moli d’en Parellada. Antic molí paperer format per dos edificis de planta rectangular orientats en sentit nordoest - sudest, amb planta baixa i dos pisos, els superiors destinats a assecadors. Molí de Lavit (Cal Ferrer). Antic molí de planta rectangular, amb planta baixa, pis i soterrani, molt alterat arquitectònicament al llarg del temps. L’única façana parcialment visible del molí és la façana nord-est, ja que a la resta de façanes de l’immoble s’hi han adossat edificis moderns d’ús industrial pertanyents a la paperera Carbó, S. A. Molí d’en Vinyals. Antic molí de planta quadrada, compost de planta baixa, primer pis i dos pisos superiors destinats a assecadors. Cal destacar que l’immoble es troba envoltat d’edificis moderns d’ús industrial de la paperera Carbó, que han quedat en gran mesura adossats a les parets del molí històric. Aquest molí paperer és l’únic que resta íntegrament en actiu de tot el municipi de Torrelavit. Pont del rec de les Hortes. Pont fet de carreus de pedra calcària d’una sola arcada visible, que ha quedat actualment en desús en haver estat colgat per les argiles d’un rec igualment en desús situat a la zona de les Hortes en un torrent que desemboca al riu Riudebitlles. Pont de les Escoles. Pont que salva el desnivell format pel torrent de Mas Vendrell o de Sant Marçal, comunicant així els nuclis de Terrassola i de Lavit amb la zona de les escoles. Al frontal de graó superior hi ha una inscripció gravada a la pedra on es llegeix “PABLO VIDAL ROVIRA”, i al frontal de l’esglaó inferior es llegeix “AÑO 1929”. Arcades Torrent de Mas Vendrell. Parell de grans arcades de pedra d’arc de mig punt, situades al vessant sud-oest del torrent de Mas Vendrell, construïdes en època moderna. La densa vegetació que cobreix bona part d’aquest element dificulta l’accés. Resclosa del Molí del Parellada, del Mig i del Cove. Rescloses situades al llit del riu de Riudebitlles, a l’extrem est de la zona verda anomenada parc de les Pubilles. La resclosa té una longitud d’uns 18 m, i presenta un perfil força erosionat degut a l’acció de l’aigua. No s’hi pot accedir degut a la densa vegetació que ha crescut a les ribes del riu.

44 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

Resclosa del molí Ribalta. Resclosa situada a la llera del Riu de Riudebitlles, al seu pas per les instal·lacions de l’empresa de cartonatges “Mediterráneo, SA”. No es disposa d’una descripció adequada. El molí de Ribalta, era una fàbrica textil al segle XIX, posteriorment esdevingué molí paperer i actualment és l’empresa Mediterráneo Cartón, SA (avui Cartonatges Font), que ha transformat totalment l’edifici original. Bagant situat al sector oest de l’edifici conegut com a Mas Aranyó, actualment abandonat, que regulava el curs de l’aigua sobre el torrent de la Covera, al seu pas pel Molí de l’Esbert (Caves Segura Viudas). Conjunt de bagans del parc de la Pubilla. Conjunt de dos bagants ubicats dins d’un petit edifici de planta en forma de “L”, a la confluència del Riu de Riudebitlles amb un torrent secundari, a l’extrem est del parc de les pubilles. L’entorn natural del Parc de les Pubilles. Aquest es troba en les immediateses de la ribera del riu de Riudebitlles, vora la font de que li dóna el nom, i abasta una superfície aproximada de 4 hectàrees. Es tracta d’un espai amb finalitats lúdiques i de recreació enmig del nucli de Torrelavit. És un espai que acull la vegetació pròpia de ribera (àlbers, xops) reforçada amb nova vegetació autòctona plantada (alzines, plàtans, pins), així com mobiliari urbà de fusta i zona de joc. Font de les Pubilles. Font ubicada en l’extrem sud-est del nucli Lavit, al costat del riu de Riudebitlles, en un indret dominat per la vegetació de ribera amb presència de plàtans, plantats per aconseguir espais d’obaga i com a senyal molt característic de les fonts del Penedès. Font del Torrent. Font situada en una paret de formigó al marge del torrent de Mas Vendrell, dins el nucli de Torrelavit. L’entorn és força humit i mullat, ja que l’aigua no es canalitza ni s’acumula en cap bassa. L’entorn d’aquesta font ha estat totalment alterat en construir-se el mur de contenció de formigó que sosté la timba. Pi ver del Molí de Cover. Aquest exemplar concret té una alçada aproximada de 30 metres, presenta un tronc amb l’escorça d’un marró rogenc molt gruixuda que amida 3,14 m de perímetre. Àlber del molí Fidel. Exemplar d’àlber (Populus alba), el perímetre del tronc del qual d’aquest exemplar amida 2,80 m. Pou de la Mercedes. Situat al peu del torrent de Mas Vendrell, lleugerament alçat sobre el marge, aquest pou és una cons- trucció moderna que tanca un pou. A la part més amagada es descobreix una porta metàl·lica sobre la qual es pot llegir la inscripció “1956”. Pont de la Fassina. Pont d’una longitud de 11 metres i una amplada de 3,85 metres construït sobre una gran arcada de maó, de 8,35 m de longitud a la part baixa i una alçada de 2,40 m.

Sant Pere de Riudebitlles

Cal Bielet/Cal Coromines /Cal Selmó. Molí paperer de planta quadrangular de planta baixa i dues alçades. La moderna indústria del Coromines va construir un edifici per encabir-hi la caldera, tallant el vell camí de Sant Quintí que passava al peu. El 1946, cal Selmo, que així es deia aleshores, va introduir per primera vegada a Sant Pere l’assecatge amb vapor del paper. Resclosa del Molí d’en Vinyals. Resclosa situada al llit del riu de Riudebitlles, a uns 250 m al nord-oest del molí d’en Vinyals (actual paperera Sabaté). La resclosa té una longitud d’uns 23 m i una amplada d’un 6 m. No s’hi pot accedir degut a la densa vegetació que ha crescut a les ribes del riu. Sant Domingo. Es una vella capella de la qual només en queden restes entre la vegetació. De l’antiga font de Sant Domingo tan sols en queda un vessament incontrolat d’aigua al costat de l’ermita. Barraca de Feixa del Riu. Excavació hipogea realitzada en un marge relativament vertical i alt de graves. Es tracta d’una cons- trucció no massa fonda, amb una única obertura a l’exterior d’un metre i mig d’alt aproximadament i uns vuitanta centímetres d’ample. L’interior es composa d’una sala de secció circular i planta ovalada d’uns seixanta centímetres d’ample per un metre i mig de llarg. Font del Quadres/font del Codres. Font integrada dins una zona d’esbarjo a la llera del riu, a sota les cases del barri de l’Altra Banda. Es tracta d’una petita balma on hi ha una font, al costat de la qual, es troba un petit parc fluvial, amb abundants plàtans i altres espècies vegetals. També hi ha algunes taules i bancs per a seure, en un ambient fresc i agradable. Actualment,l’aigua no es pot beure.

45 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

Rec dels Borrisols. És el rec de Terrassola, que arrenca de la resclosa del mateix nom que hi ha sota la fàbrica de Valls, a la vora dreta de la riera. Al costat de la resclosa hi ha un trestellador original que encara es conserva, inclús amb els elements de fusta. Pèlag Bullidor. Es tracta del pèlag més gran dels que es pot trobar al riu de Riudebitlles. Es forma un petit ràpid que s’escola entre dues roques i dona la sensació que bulli, d’aquí el nom de Pèlag Bullidor. Les Planes, jaciment arqueològic. Consta com un indret on hi ha una gran quantitat de ceràmica romana: tegula, dollia, ceràmica comuna i fins i tot dos fragments de columnes. Prop de les Planes Noves van aparèixer unes possibles sitges ibero- romanes. Bassa de les Planes. Bassa artificial de forma irregular, amb base de plàstic negre que s’omple d’aigua del rec de la Vila, que passa al costat. Es va construir per assegurar en estius secs l’aportació d’aigua a les rescloses de cal Bielet (rec de l’Horta) i dels Borrissols (rec dels Plans de Terrassola i Lavit) i permet el transvasament del rec de Dalt al rec de l’Horta Subirana de manera que s’aconsegueix que tingui assegurat un cabal constant. Rec Comunal de Sant Pere. Rec actualment en ús. Consisteix en una canalització excavada a la terra, encimentada i sense recobriment. Porta l’aigua al poble veí de Sant Pere de Riudebitlles. Té l’inici en una resclosa de pedra amb lloses al capda- munt, de forma semicircular. En aquest tram inicial s’endinsa dins la roca a través d’alguna mina. Quan entre al terme de Sant Pere de Riudebitlles es coneix per “Rec de Dalt” o “Rec de la Vila”.

Sant Quintí de Mediona

Molí de cal Oliver. Conjunt format per un petit nucli d’edificacions amb una elemental estructura urbana, cosa que li dona una certa singularitat al costat d’altres molins del Penedès. Dues inscripcions als baixos del molí principal porten la data de 1703. En canvi al portal del molí situat al sud-est la data és 1825. Forats de la Riera o font de la Riera. Estructura d’època i ús desconeguts situada al marge dret de la riera de Sant Quintí, en un espadat (uns 80 m a l’est del pont de Gimberga). Consisteix en un conjunt de caselles o cel·les excavades a la roca de travertí, que conformen set fileres sobreposades, amb nou columnes en total. Molí i fàbrica del Tori. Antic molí paperer al qual posteriorment s’hi adossà l’edifici d’una fàbrica. El molí és una construcció de dimensions modestes. Font del Tori. Font situada al costat de ponent del riu Mediona, uns metres abans del molí del Tori, en un indret actualment cobert per la vegetació. Molí del Rabí. Antic molí paperer que consta de l’edifici i restes de la bassa. L’interior del molí conserva les instal·lacions per la fabricació de paper que es van fer pels volts de 1950. Molí de Nadal. Antic molí paperer. El rec de baix, que discorre per sota el camí, proporcionava l’aigua al molí. A pocs metres del molí paperer, a l’extrem de la terrassa fluvial, hi havia un molí fariner (el molí Blanc) del qual pràcticament no en queda rastre visible. La bassa del molí fariner era situada entre els dos molins. Actualment, està emplenada de sediments i s’utilitza com a hort. Tot el material relacionat amb el molí paperer s’ha perdut Molí de les Deus. D’aquest molí se’n coneixen referències documentals i se’n conserva el rec. El rec sortia del riu Mediona sota l’antiga fàbrica del Barris, en una resclosa que forada la roca de la llera. Continua per una mina excavada a la roca en direcció a la cova del Barris, travessa la cova per l’interior i continua per una altra mina fins arribar a un terreny actualment tancat, darrera de la zona de barbacoes. En un indret proper al final del rec hi ha la font del Canyet. L’aigua d’aquesta font ve canalitzada des d’una deu natural a través d’una mina excavada a la roca. Fàbrica del Barris. Antiga fàbrica tèxtil, actualment en ruïna, que constava d’una nau fabril més una bassa. El camí per anar a la fàbrica passa per damunt d’un pontet construït sobre una roca que es va quedar encallada en un gorg molt estret en la riuada de l’any 1866. Anteriorment el camí havia de fer més volta. Cova del Barris. Cova força gran situada a la roca de travertí, al sector nord de les Deus. La cova forma una cavitat en forma de mitja cúpula (amb algunes estalactites), amb un espadat a la part davantera (sobre un dels pèlags) i accés des dels laterals. Pel mig de la cova hi passa el rec de l’antic molí de les Deus. En el sostre, al bell mig de la cova, hi ha un forat per on baixava la canonada de la turbina de la fàbrica del Barris.

46 DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES - CAMÍ DEL RIU (ALT PENEDÈS)

Taller de la Font de les Deus. Taller de sílex, situat a la zona de les Deus, en una extensió de camps i horts a la dreta del Riudebitlles. Alguns arqueòlegs distingeixen tres tallers. El taller de les Deus (bàsicament corresponent al tipus mosterià); el taller del vessant de dalt de la Cova del Toixó o de can Llopard (probablement corresponent al neolític), i els horts de davant de la Cova del Toixó (corresponent a l’epipaleolític i neolític). Els materials recollits es conserven al Museu de Vilafranca del Penedès. Gruta de les Deus. Conjunt de grutes i mines a l’interior de la massa de roca de travertí que hi ha al sector nord de les Deus. Es tracta d’unes grutes naturals que han estat completades amb dues mines artificials per canalitzar l’aigua. Actualment s’entra a les grutes per una de les galeries artificials. L’itinerari per l’interior de les grutes continua amb una trajectòria més o menys en forma d’U, amb diverses galeries i corredors naturals (amb roques de formes capritxoses i estalactites), i amb diversos llacs on aflora l’aqüífer. Entre d’altres elements d’interès hi ha els anomenats llac del Barbut, l’elefant, etc. i hi ha una sortida per ponent que tanca el circuit. Les Deus. Paratge d’interès natural, paisatgístic i històric on es produeix una sorgència d’aigües típica del relleu anomenat kàrstic. En aquest indret l’aigua de les deus desemboca al riu Mediona tot formant un conjunt de característiques peculiars que consta dels següents elements: -Les deus i l’aigua: En aquest indret l’aigua aflora des de l’aqüífer de Carme-Capellades (que té una extensió de 160 km2) en diverses deus. Actualment l’aigua surt de manera controlada a l’exterior (mitjançant unes fonts amb 23 brolladors) tot formant llacs o pèlags (el pèlag gran). L’entorn natural és configurat per la vegetació típica de ribera: plataners, pollancres, moreres, etc. - Grutes i mines: En el sector nord, una massa rocosa de travertí configura un paisatge irregular amb coves i espadats: la cova del Barris, les grutes de les Deus (un conjunt de galeries subterrànies, amb llacs interiors i mines excavades artificialment per l’home -fitxa 91-). - Recs, molins i altres usos humans: Es conserven alguns vestigis antics de l’aprofitament humà d’aquest indret de l’antic molí de les Deus, amb un rec que travessa la roca amb dues mines excavades; dues altres mines (també excavades a la roca) que canalitzaven de manera controlada l’aigua que aflora a l’interior de les grutes; una altra mina que canalitza aigües cap a la font del Canyet (situada on hi havia el molí de les Deus); la fàbrica tèxtil del Barris, situada damunt de la cova del mateix nom. - Ús turístic: A mitjan segle XX va començar l’explotació turística de les Deus. Actualment l’indret està adequat amb una passarel·la que travessa el riu i compta amb una zona de pícnic, d’aventura, de bar i de restaurant.

47 T . d Lím its m un icipals e G Cam í d el riu a peu

i B o s c d e l a S o carrada

n o

l Penyes de Cam í d el riu ciclable e Cal Cinto Pla de le s Fites s Can Verdera Can Poquet El Cam í (elcam i.cat) BV - 2 1 3 6 Font del Rutes circulars d e Med io n a a Pla Turó del Sant Bosc Torres de i Barber 36 Pere s de -21 Can Verdera a BV Ruta 1

Mas Rodó M T

. Sant Pere Ruta 2 a

l d Sacarrera e Ruta 3

e l a M a i ola l

d V

R . a Tipus d 'actuacio n s T d i

e P l a d e G i n o l e s o Mas Rodó

r Rocacorba Retirad a d 'espècies al·lòcto n es, plan tes in vaso res o a l e s P l anes (! en filad isses d Sant e Quintí (! Extracció i elim in ació d e can yes M Ginoles e la Boixeda d i (! Aclarid a d 'arbres per a la m illo ra paisatgística o n Roca a Aguilera (! Revegetació d e co m un itats d e ribera B Turó de V Can Sanç T - . 2 Plans del Corral d Creació d 'hàbitats (petits go rgs, illetes,...) per fo m en tar la 1 Turó e (! 3 l bio d iversitat 6 Conques Rodó D u

c Bosc de Roca Aguilera (! Ren aturalització d e l'espai S s Cal Patró Can Sanç e E (! Restauració d e m arges am b tècn iques d e bio en gin yeria l

l a M o r anta o R (! Co n servació d el patrim o n i cultural n i e l M a s R odó R G (! Retirad a d 'arbres m o rts A e

d Retirad a d e d eixalles

L (! .

T (! Co n d icio n am en t d e la zo n a d ’ho rts o d ’ú s pú blic in ten s D Sant Joan de Mediona (! Elim in ació d 'ho rts il·legals (! E R i e r a n a (! Elim in ació d 'in fraestructures o bso letes d e la llera (resclo sa, d e i o (! (! (! (Mediona) M e d Santa S arquetes, etc.) Sant Joan Maria Castell de de Conilles A (! Mediona (! Millo ra en els cam in s (sen yalització, ferm , passo s,...) (! (! (! N (! Plan ificació d els uso s pú blics (! T (! (! (!(! A el Mo(!lí (! A Can Verdeguer N el Carrer l'Obac N Cal Xamaio de Baix del Molí A l'Obac de Dalt la Talaia Santa Can Ternet Can Verdaguer Anna el Vilar na i o e d e M (! R i e r a d Cal Mallofré de Font les Parellades Hortolana Comapou Roques (!(! r Blanques l a S i l V È d e B u l l i g o n s . Plana U T Monterrey del Q Park Sala R la C r e ueta A l a G e n e r a M Pla de (! L les Clivelleres el Pujol E Cal Curt D les Deus A Y N A Turó de les Clivelleres Can Llopard T (! R N (! i e r a d e S an t U Avencs de (! (! Q M les Clivelleres el Morer (!(!u DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES Can Llopard i n t í

e l B o s c N egre

T Mapa: T Clivelleres . . d d e PROPOSTES D'ACTUACIONS Cova del e l Bolet l a e

C s DE MILLORA AMBIENTAL C (!

o v (!(! a (! (!

a Mun icipi: (! (! b les Maioles Turó dels San t Jo an (! d e Med io n a ! Pins Verds a (! (! (! ( T n Nú m ero : Escala: (! . y e d t p e t e 0 300 m (! e d e M o n d r ó s (! (!(! Agulla de le a l l e g o T . s l G s el Bolet Valldellòs C C a l Congost de iv e e d 1:15.000 l . Font de Valldellòs l Cal Gallego T e ´ T . Font Data: (!

r d

Conilles e e l del Gat

s e s febrer 2020 Font del M a i o l e s (! Bolet Casa Nova Equip red acto r: (!(!(! del Bolet Oficin a Tècn ica d e (! (! l a S o l ana Plan ificació i An àlisi Territo rial (! (! (! (! (! (! (! (! (! (! (! (! (! ! (!( (! (! (!(! (!

(! (! (!

(! (!

!(! ! (! ( ( (! (! (! (! (! (! (! (! (! (! (!

(! (!

(! (! (!(!

(! (!

(! Pl a na de l la Freixeneda Lím its m un icipals Bo sc la Plana Cal Janet Cal Ros de Carme Cam í d el riu a peu Ca l'Ànima Cam í d el riu ciclable (! la Botjosa (! T El Cam í (elcam i.cat) ! (! . ( Santa Castell de d e (! Mediona C a Cal Simó Maria l S Turó Rutes circulars d e San t Quin tí d e Med io n a (! i m d'Agullàdols (! (!(! ó (! Ruta 1 P l a d e l a G a n a (! (!(! Ruta 2 (! la Morella (! T Ruta 3 T . Cal Manco . d e d r a m l C e G a r Cal Xamaio a r Tipus d 'actuacio n s r i ó C Retirad a d 'espècies al·lòcto n es, plan tes in vaso res o O S (! T E S en filad isses la Talaia Santa D E Anna L C A R R I Ó 5 (! Extracció i elim in ació d e can yes 1 el Vilar - o n a i C e d (! Aclarid a d 'arbres per a la m illo ra paisatgística e M (! S G R i e r a d Cal Mallofré de E R E R A Revegetació d e co m un itats d e ribera les Parellades R A D M A (! R Comarquinal Comapou la Soleia Creació d 'hàbitats (petits go rgs, illetes,...) per fo m en tar la (! Font de (! bio d iversitat (! la Mata a r i l C V -2 (! Ren aturalització d e l'espai l 44 Can Regata d e C o m a r q uinal . Plana de Baix (! Restauració d e m arges am b tècn iques d e bio en gin yeria T Monterrey del Park Sala (! Co n servació d el patrim o n i cultural la C r e ueta Can Regata de Dalt (! Retirad a d 'arbres m o rts Túnel Retirad a d e d eixalles del Torró (! Plana Co n d icio n am en t d e la zo n a d ’ho rts o d ’ú s pú blic in ten s (! el Pujol del (! Cal Curt Corral Nou (! Elim in ació d 'ho rts il·legals les Deus ! Elim in ació d 'in fraestructures o bso letes d e la llera (resclo sa, e l T o rró ( arquetes, etc.) (! Millo ra en els cam in s (sen yalització, ferm , passo s,...) Can Llopard Plan ificació d els uso s pú blics (! R (! (! i e r a d e S a nt Sant Quintí (! (! Q Sant Quintí Font del el Morer (!(!u de Mediona Torró Can Llopard i n t í

la Noguera T . Castell de d Sant Quintí e l la Bòria e T s .

d e C (! (!(! R i e l a R e m u gosa B

a (! (!(! r a d a (! e S r b les Maioles a n (! t Q u (! q a (! (! (! i n t u n Ca l'Oliver (! í i e y e s n t p e d t e ! le(!s Planes T . d e M o r ó s ( (!(! s Cases de l'Oliver l a M a sia

T . Font (! d e l del Gat Bassa de e s les Planes M a i o l e s 5 (! l -1 ! o C (!((! s (! (! p e Xo F el l Sant Pere (! ont d (! F a a (! l C de Riudebitlles de e (! T. Cal Fesol (! les Oliveres d l e s F o r q u e s Font del Font de . (! (! de Xop T l'Eucaliptus Molí de (! (! C Montpedrós - les Toeses (! 2 (! 4 (! 4 Ca l'Oliver les Estoses P-2151 Velles B (! DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES Turó d'en (!(! Pont del Cavaller (! Guilló Mas d'en (! (! les Estoses Soler Sant Jeroni (! Noves (! Cal Santpare Font de Mapa: la Salut l e s E s t o s e s PROPOSTES D'ACTUACIONS ! Can Guilló DE MILLORA AMBIENTAL ( Font del (! Barber Mun icipi: Font Font de San t Quin tí d e Med io n a (! la Coma T Fresca . d Nú m ero : Escala: ' e n G u 0 300 m Cal Bosquet i l l ó T . Vinyes d e Turó dels T 1:15.000 de l a Casalots . ´ Cal Magí Cal Bosquet F Data: d (! o e n el Pontatge febrer 2020 t F e Equip red acto r: F r r ra e c s a Oficin a Tècn ica d e c n a s Plan ificació i An àlisi Territo rial (! (!

(!(! ! (! ( (! (! (! (! ! (! (!( (! (! (! (!

(! (!

(! (! (!(!

(! (!

(! (! (! (! (! (! (! (!(! (! (! (! (!(! (! (!

(! (!

T Límits municip als e l T o rró . el Carrer d del Bessó Camí del riu a p eu e l C Camí del riu ciclable a v (! a El Camí (elcami.cat) (! l l e r (! ! Pro p o sta de camí d'enllaç amb l'Aq ü educte de Sant Pere ( Font del (!(! Torró Rutes circulars de Sant Pere de Riudebitlles Ruta 1

T Ruta 2 . Ruta 3 d e l T Tip us d'actuacio ns o Retirada d'esp ècies al·lòcto nes, p lantes inv aso res o r (! r enfiladisses ó Extracció i eliminació de canyes T (! . (! Aclarida d'arbres p er a la millo ra p aisatgística (! (! d e (! l a R e m u gosa B (! (!(! (! Rev egetació de co munitats de ribera (! a r Creació d'hàbitats (p etits go rgs, illetes,...) p er fo mentar la (! (! (! q (! (! (! u T bio div ersitat (! i e . s (! Renaturalització de l'esp ai (! d (! (! e (! l (! Restauració de marges amb tècniq ues de bio enginyeria C (! Co nserv ació del p atrimo ni cultural l a M a sia e m (! Retirada d'arbres mo rts e (! n (! Retirada de deixalles l'Altra t i Bassa de Banda r (! Co ndicio nament de la zo na d’ho rts o d’ús p úblic intens les Planes (! i 5 (! Eliminació d'ho rts il·legals -1 (! C (! (! Eliminació d'infraestructures o bso letes de la llera (resclo sa, (! (! (! arq uetes, etc.) (! T e r r o j a (! Millo ra en els camins (senyalització, ferm, p asso s,...) (! la Vila Pont de Sant Pere (! la Boja (! Planificació dels uso s p úblics de Riudebitlles Sant Pere (! (! R (! (! i u (! (! d Molí de (! e les Toeses (! (! B i l l e s 1 t P - 2 5 1 B (!

(! (! Pont del Cavaller (! (! Mas d'en (!(! Soler Sant Jeroni (!

el Torrent Font de del Cuitor la Salut (! Molí Blanc (! Mussons (! Celblau T DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES .

d B P- e 21 51 l T

. Map a: C (! d u PROPOSTES D'ACTUACIONS

el Pontatge e i

t DE MILLORA AMBIENTAL F o Municip i: e r r r el Puig Sant Pere de Riudebitlles a c Cúgol Número : Escala: a 0 200 m (! (! n s ´ 1:10.000 e l M a s Q u e r a l t L Data: A febrer 2020 Can Claret S Eq uip redacto r: E (! (! R Oficina Tècnica de (! (! R A Planificació i Anàlisi Territo rial (! ! ( (!

(! (! (! (! (! (! (! (!

(! (!

(! (! (! (!

(! (!

(! (! (! (! (! (! (! ! (! (! (!( (! (! (! (!

(!(!

Mas Carreró l a B o mba el Carrer Límits mu n icip als de la Rata Camí de l riu a p e u Mas Isard Camí de l riu ciclable (! El Camí (e lcami.cat) Can Torrents Turó de T el Carrer Ru te s circu lars de To rre lavit . Collderes d e del Bessó l Bosc de Can Torrents Ru ta 1 A C a L a p L va Cal Patumàs a E Ru ta 2 (! ll P M (! e r d e l R Can Ros T . E Ru ta 3 (! la Miranda V (! A (!(! e r a L l a T e i x o n E Tip u s d'actu acio n s la Torrota D Cal Francesc A R Re tirada d'e s p ècie s al·lòcto n e s , p lan te s in vas o re s o R E (! S e n filadis s e s l

l e ! Extracció i e limin ació de can ye s r (

d Mas Castells n (! Aclarida d'arbre s p e r a la millo ra p ais atgís tica (! e Ca l'Esquerrà (!(! V (! (!(! Santa Creu (! Re ve ge tació de co mu n itats de ribe ra (! s de Creixà Font de a (! (! (! (! T Cre ació d'hàbitats (p e tits go rgs , ille te s ,...) p e r fo me n tar la (! . Mas Vendrell M ! (! d ( bio dive rs itat (! e e (! (!(! l d C . la Riba de Re n atu ralització de l'e s p ai e T l'Arboçar (! m la Timba S e Ca l'Almirall E n T . d e l (! Re s tau ració de marge s amb tècn iqu e s de bio e n gin ye ria (! t ' A l m ir l ' A r b o ç a r i r a l l R i (! Co n s e rvació de l p atrimo n i cu ltu ral (! R S Granja la Mina (!(!(! A E la Vinyeta Re tirada d'arbre s mo rts (! (! Can Matràs Mascastell del Trull (! D R (! Pont de T e r r o j a R Santa (! Re tirada de de ixalle s (! la Boja E S Maria (! L A E l (! Co n dicio n ame n t de la zo n a d’ho rts o d’ús p úblic in te n s R ' (! L A (! R R T Font del la Fortesa ! Elimin ació d'ho rts il·le gals (! i A n (

(! a Maset u I D o d y D (! T i Elimin ació d'in frae s tru ctu re s o bs o le te s de la lle ra (re s clo s a, (! e n E (! E a (! E a arqu e te s , e tc.) (!(! B L i l e s el Carrer b L A t l T a F ! Millo ra e n e ls camin s (s e n yalització, fe rm, p as s o s ,...) del Bosc C O ( (! R a T l S L E (! Plan ificació de ls u s o s p úblics e A S A (!(! d A (! . S ! T Salt del E ( (!(! B Font del (! Matxo R Negus Cal Tort A R

Terrassola T A

(! Lavit B Molí Sant Marçal E V Blanc -2 (! de Terrassola 24 (Torrelavit) R T 2 Mussons . (! d e Celblau Santa Maria R de Lavit i C u a d Cal Cardús l BP C -2 e 1 a 51 B r B o s c G ran i t d

l ú (!l e s s el Puig la Pineda Molí d'en Cúgol Parellada Molí 46 (! (! BV-22 Cover

L Can Perico Maset d'en A (! Cardús Torre (! (! (! de l'Ós (! (! S Molí de (! Ca l'Esbert l'Aixertell E BV-2 15 (! ! 3 (! Ribalta ( R Torre del Molí d'en (! Guano la Riera (! Cardús (! R el Torrent (! (! l a M a l g r anada A

Bos c L larg Can Parellada de la Mata B o s c d e R i balta DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES

BP -2151 la Se rra l'Aguilera Map a: V E L L PROPOSTES D'ACTUACIONS D E L R A L DE MILLORA AMBIENTAL S E R T 2 S . 5 1 Mu n icip i: d 2 E e - V R To rre lavit l B ' R A S E Núme ro : Es cala: g S u L E 0 300 m i

l e Turó d'en r Mota a 1:17.000 T ´ Data: Can Cerdà . d l'Aguilera de Palou e C a fe bre r 2020 l (! R Equ ip re dacto r: Sant Jaume les Vies o s de Palou Sant Josep s Oficin a Tècn ica de e Obrer l l Plan ificació i An àlis i Te rrito rial

(! (!

(! (! (!(!

(! (!

(! (! (! (! (! (! (! (! (! (! (! (! (! (! (!

(!(!

(!(! (! (! (!(!

(! (!(! (! (!(! (! (! (! (! (! (! (! (! (!(!(!

(! (! (!(! (! (! (! (! (! (! (! (! (! (! (! (! (! (! (! (! (! (! (! (! (!(!

s e

g ï

o els Bancals B Lím its m un icipals (! B s V - l e 22 e Cam í d el riu a peu (! 42 Monistrol Santa d Maria . (! d'Anoia T Cam í d el riu ciclable

Plana El Cam í (elcam i.cat) del Queto Can Romeu Via Augusta Pen ed ès B o s c G ran (! Can Romeu Rutes circulars d e San t Sad urn í d 'An o ia dels Borrulls Ruta 1 Colònia Plana dels Horts Pons Ruta 2 (! (! Can Catassús Ruta 3 7 4 2 -2 la Fàbrica V Tipus d 'actuacio n s t l l e s B Maset d'en B i Plans e d'en Jordana (! Cardús d (! de (! Retirad a d 'espècies al·lòcto n es, plan tes in vaso res o (! u (! en filad isses i (! Bellestar R Molí de (! l'Aixertell (! Bellestar B V (! Extracció i elim in ació d e can yes - 2 2 (! (! (! 4 (! Aclarid a d 'arbres per a la m illo ra paisatgística (! 7 Molí d'en 1 4 e C d a n C (! Revegetació d e co m un itats d e ribera (! Cardús 2 Cal Xurriu o d (! 2 . o Espiells (! - r (! T n i V u Creació d 'hàbitats (petits go rgs, illetes,...) per fo m en tar la Polígon industrial B Sant Benet (! bio d iversitat s d'Espiells l Can Ferrer del Mas l Bos c L larg Plana e (! Ren aturalització d e l'espai i de p Can Codorniu s (! Restauració d e m arges am b tècn iques d e bio en gin yeria Turó de E ' la Rossa el Molí d (! Co n servació d el patrim o n i cultural Can Codorniu . la Miranda Llac de d'en Guineu T d'Espiells Raventós i Blanc Espiells (! Retirad a d 'arbres m o rts Can Ferrer (! Retirad a d e d eixalles BP -2151 del Mas Co n d icio n am en t d e la zo n a d ’ho rts o d ’ú s pú blic in ten s Castell de (! R i er a d ' Vilarnau Elim in ació d 'ho rts il·legals e n F e rr er Vilarnau Can Codorniu Cal Ferrer (! Maset d'Espiells Elim in ació d 'in fraestructures o bso letes d e la llera (resclo sa, (! arquetes, etc.) S Sant Sadurní (! Millo ra en els cam in s (sen yalització, ferm , passo s,...) E Plan ificació d els uso s pú blics R (! R S E d'Anoia S L E B P - 2 Mas Cuquet 1 l a V e r d e r a 5 a 1 i o n A Pla d' en Mestres l ' (! la Foradada 2 3 BV-2 5 296 - C Serral d'en 3b Can Ràfols Fontanals C-24

Can Font e T . d P r P l a d e l a C r e u u n a Cal Mir m Sant Sadurní Polígon industrial a l a Lavernó L a e r n ó -243b V a d e v C TA R i e r

Can Prunamala (! Polígon industrial 4 T . o n t d e (! 4 d e l a F J 2 ders u Cal Mir 2 e Cal i - icenç d B V - Sant V P B celona Font - 2 FC Bar de Jui e l S e r ral 42 R (! 7 i p e Mas de 7 o AP- l r la Riera 0 L Cal Sallent a E - 9 Freixenet E- 1 5 / l d e e d DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES C t - 243a L l a a S v l e e r

d n

Font del Cal Porquetó ó 27 Ferro -24 T BP Mapa: (! el Pujol PROPOSTES D'ACTUACIONS (! (! DE MILLORA AMBIENTAL (! r s e ld Mun icipi: a R C i e 7 7 Castell de San t Sad urn í d 'An o ia Cal Xic de e d - 2 4 Subirats l'Agustí r ç P Nú m ero : Escala: n A 2 a e - c à i P l 0 300 m d 0 V o 9 B a e t - 3 n S a E 4 L / -2 S 5 l C a - - 1 a 1:15.000 v a E C ´ Data: e n o e

r l

d n e febrer 2020 c . ó r Equip red acto r: Mas Miró a T B Torre de Can Rigol C la Pubilla Oficin a Tècn ica d e F Plan ificació i An àlisi Territo rial

(! (!

(! (! (! (! (! (! (!(! (!(! (! (! (! (! (!

(! (!(!

(!(! (! (!(!(!

(! (!(!(! (!(! (! (! (! (! (! (! (! (! (!(!(! (! (! (! (! (!(!(! (! (!(! (! (! (! (! (! (! (!(!(! (! (!(! (! (! (! (!(! (! (! (!

(! (!

(!(! (! (! (! (! (! (! (! (!(! Polígon (! industrial (! (! Can Ferrer s Sant Benet Plana l del Mas l Lím its m un icipals Bos c L larg e d'Espiells de i Can Parellada p Turó de Can Codorniu s de la Mata 'E Cam í d el riu a peu B o s c d e R i balta la Rossa el Molí d la Miranda Llac de . Can Codorniu d'en Guineu T d'Espiells Raventós i Blanc Cam í d el riu ciclable Can Ferrer BP -2151 del Mas Castell de El Cam í (elcam i.cat) Riera d' Vilarnau en Ferrer Vilarnau Can Codorniu Maset L L d'Espiells Via Augusta Pen ed ès D E L V E R R A L 2 S E Sant Sadurní 5 S Rutes circulars d e Subirats 1 E -2 R V R Ruta 1 B S E d'Anoia E S L B Ruta 2 Turó d'en P - 2 a Mota Mas Cuquet 1 l a V e r d e r a 5 i Ruta 3 T 1 o . n Can Cerdà de C a Pla d' en Mestres ' A Tipus d 'actuacio n s de Palou l (! la Foradada R 2 l les Vies 3 BV- o 5 2296 Sant Jaume Sant Josep s - Retirad a d 'espècies al·lòcto n es, plan tes in vaso res o s C de Palou Obrer e (! l Serral d'en en filad isses Cal Rossell l Can Mota b Can Ràfols Fontanals -243 T C . Cal Rossell (! Extracció i elim in ació d e can yes d Can Font e de la Serra T. de Pru P l a d e l a C r e u Aclarid a d 'arbres per a la m illo ra paisatgística M na (! m Cal Mir Sant Sadurní Polígon industrial a al r S E R R A L D E L A a Lavernó (! Revegetació d e co m un itats d e ribera r G R A M u b A L L V de Lavernó C-243 g A TA Riera Creació d 'hàbitats (petits go rgs, illetes,...) per fo m en tar la a (! bio d iversitat t Can Prunamala Polígon industrial (! Cal Raspall V i n ya 4 nt d 4 ers T. de la Fo e J Cal Mir (! 2 e Cald de Renardes d e l ui B -2 icenç d (! Ren aturalització d e l'espai P V Sant V T. Font - B lona - d 24 C Barce B o sc R e de Jui e l S e r ral 27 F (! Restauració d e m arges am b tècn iques d e bio en gin yeria la i Mas de (! e S r a a la Riera 0 Co n servació d el patrim o n i cultural la Cal Sallent Freixenet 5/E-9 (! d d E-1 a e les Parellades Can Martí de C-2 L (! Retirad a d 'arbres m o rts 43a a les Parellades v e r (! Retirad a d e d eixalles Font de Font del n Cal Porquetó ó 7 la Salut Ferro -242 BP (! Co n d icio n am en t d e la zo n a d ’ho rts o d ’ú s pú blic in ten s T el Pujol . (! (! Elim in ació d 'ho rts il·legals d (! s (!(! er e l a P e d r a B lanca ld M a Elim in ació d 'in fraestructures o bso letes d e la llera (resclo sa, R C

Cal Bitxo Cal Casanoves Cal Xic de e 7 (! a i 2 e d arquetes, etc.)

ç 4 r l'Agustí r a n 2

e - r à ic l

d 0 P u V a e t 9 o ! Millo ra en els cam in s (sen yalització, ferm , passo s,...) - B ( 3 n S g L E 4 a / l 2 a S 5 a - - 1 a C v - (! Plan ificació d els uso s pú blics t C la Salada e a E

r n e n o

l d ó e Can Gallego c . r T Cal Janes Mas Miró a Torre de les Tarumbes Vinyes de la Salada B la Pubilla Can Rigol C F T. d e la i T. d Vinyes Pub lla Cal Solà e les B Can Batista Tar V la Campana Can Figueres Cal Sutxet S um -21 de b 54 E T es Ca l'Avi T. Mas Oliver R . de Torrota de R l d a Can Llopard A e Maternitat de S Maset de els Casots l Cal Xato D T a la Bardera la Mare de Déu l B .

E d a Turó de Can Llopard d o L e a Can Llopard Can Ribes u de la Costa l de la Costa G a C V T. A a A del sc Can Bas T S T o Polígon industrial ot Cal Panxa n Corral del a Can Bas B Mestre Sant Joan V- Salerm 24 29 B o s c d e l a B ardera Can Vidal T . d ! Can Julià Can Canals e C Can Batlle ( a la Bardera Can Parellada n de la Pujada B B a P t Can Rossell - les Viudes l 2 le 4 Can Martí de la Costa 2 7 (! (! Can Puig B T. el Carrer P- dels Briv Sant Pere Ca l'Artigues 24 on Turó del o 27 s Nou Ca l'Escuder de Lavern n R ssel Can Rossell Pujol Ca l T. de Can Cartró Ca la Can Maristany T Savall Seca . d e la Bru avern ixa Can Gori de L ó B Riera V-2 15 el P o u V e rmell DIAGNOSI DELS ESPAIS LLIURES 5 l a F a s s i naire MUNTANYA DE Cal Sabater CAN MATA DEL RACÓ Mas de 9 2 la Creu 4 -2 er V la Barberana egu B ess (! el Carrer Mapa: 7 s M Ca l'Olivella 2 a el Mas del Bosc la Guàrdia 4 de Font Clara 2 M - PROPOSTES D'ACTUACIONS e Torre de la Garrofa . d Cortei la Guàrdia P T Mas Cortei Can Milà B DE MILLORA AMBIENTAL Ca l'Almirall Lavern de la Roca Can Mata Mun icipi: de Figuerola B V del Racó Can Sala Subirats -2 4 2 Nú m ero : Escala: 8 la Guàrdia 0 0 400 m 4 3 els Botins -15/E-90 - a E el Carrer 3 N 4 -2 dels Rocs e l F o rn la Guàrdia 1:22.000 C Turó de les Font d'en ´ Carreroles Guilera Data: el Pago febrer 2020 la Torre B el Pago P l a n a d e l ' A m a t Mare de Déu V - Equip red acto r: 2 de Llinda 4 2 el Se rral 8 Oficin a Tècn ica d e Cal Castellet Pl a na d e l Bou Plan ificació i An àlisi Territo rial