Provincia De Castellón De La Plana
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
AGENDA CULTURAL PROVINCIAL 2020 Música Barroca El Dolçainer De Tales Temps D’Objectes Festelànim Dolç Festival Un Món De Jocs
AGENDA CULTURAL PROVINCIAL 2020 Música barroca El dolçainer de Tales Temps d’objectes Festelànim Dolç festival Un món de jocs DIPUTACIÓ D E 1 CASTELLÓ ÍNDICE MÚSICA BARROCA La Jana: 17 de julio 5 Torralba del Pinar: 18 de julio 5 Culla: 19 de julio 5 Xodos: 24 de julio 5 Forcall: 25 de julio 5 Viver: 26 de septiembre 5 Vilanova d’Alcolea: 27 de septiembre 5 Borriana: 3 de octubre 5 UN MÓN DE JOCS Vilafranca: del 6 al 12 de julio 6 Les Useres: del 13 al 19 de julio 6 Ribesalbes: del 20 al 25 de julio 7 Canet lo Roig: del 27 de julio al 2 de agosto 7 Cortes de Arenoso: del 3 al 9 de agosto 7 Olocau del Rei: del 10 al 16 de agosto 7 Benlloc: del 20 al 23 de agosto 7 Jerica: del 24 al 30 de agosto 7 TEMPS D’OBJECTES La Serra d’en Garceran: 11 de julio 8 Els Rosildos: 12 de julio 8 Els Ibarsos: 12 de julio 8 Catí: 18 i 19 de julio 8 Fanzara: 25 i 26 de julio 9 Cinctorres: 1 i 2 de agosto 9 Santa Magdalena de Polpís: 7 i 8 de agosto 9 Vistabella: 9 i 10 de agosto 9 Caudiel: 13 i 14 de agosto 9 Almenara: 8 i 9 de octubre 9 2 3 FESTELÀNIM Altura: 25 de julio 11 Cervera: 4 de agosto 11 Villores: 7 de agosto 11 Tírig: 9 de agosto 11 La Pobla Tornesa: 13 de agosto 11 Cirat: 17 de agosto 11 Atzeneta del Maestrat: 22 de agosto 11 Xilxes: 9 de octubre 11 EL DOLÇAINER DE TALES Betxí: 17 de julio 13 Traiguera: 18 de julio 13 Argelita: 25 de julio 13 Vallibona: 8 de agosto 13 Sot de Ferrer: 13 de agosto 13 Benafigos: 29 de agosto 13 Cabanes: 12 de septiembre 13 La Torre d’en Besora: 21 de noviembre 13 DOLÇ FESTIVAL Argelita: 26 de julio 15 Llucena: 1 de -
17 Juli 1984 Houdende Algemene Voorschriften Inzake De Toekenning Van De Produktiesteun Voor Olijfolie En De in Bijlage II Van Verordening (EEG) Nr
Nr. L 122/64 Publikatieblad van de Europese Gemeenschappen 12. 5. 88 VERORDENING (EEG) Nr. 1309/88 VAN DE COMMISSIE van 11 mei 1988 tot wijziging van Verordening (EEG) nr. 2502/87 houdende vaststelling van de opbrengst aan olijven en aan olie voor het verkoopseizoen 1986/1987 DE COMMISSIE VAN DE EUROPESE geerd, gezien het feit dat de begunstigden de produktie GEMEENSCHAPPEN, steun nog , niet hebben kunnen ontvangen ; Gelet op het Verdrag tot oprichting van de Europese Overwegende dat de in deze verordening vervatte maatre Economische Gemeenschap, gelen in overeenstemming zijn met het advies van het Gelet op Verordening nr. 136/66/EEG van de Raad van Comité van beheer voor oliën en vetten. 22 september 1966 houdende de totstandbrenging van een gemeenschappelijke ordening der markten in de sector oliën en vetten ('), laatstelijk gewijzigd bij Verorde HEEFT DE VOLGENDE VERORDENING ning (EEG) nr. 1098/88 (2), en met name op artikel 5, lid VASTGESTELD : 5, Gelet op Verordening (EEG) nr. 2261 /84 van de Raad van Artikel 1 17 juli 1984 houdende algemene voorschriften inzake de toekenning van de produktiesteun voor olijfolie en de _ In bijlage II van Verordening (EEG) nr. 2502/87 worden steun aan de producentenorganisaties (3), laatstelijk gewij de gegevens betreffende de autonome gemeenschappen zigd bij Verordening (EEG) nr. 892/88 (4), en met name Andalusië en Valencia vervangen door de gegevens die op artikel 19, zijn opgenomen in de bijlage van deze verordening. Overwegende dat bij Verordening (EEG) nr. 2502/87 van Artikel 2 de Commissie (*), gewijzigd bij Verordening (EEG) nr. 370/88 (*), de opbrengst aan olijven en aan olie is vastge Deze verordening treedt in werking op de dag van haar steld voor de homogene produktiegebieden ; dat in bijlage bekendmaking in het Publikatieblad van de Europese II van die verordening vergissingen zijn geconstateerd Gemeenschappen. -
Centros Por Demarcación
LISTADO DE CENTROS POR DEMARCACIÓN Centro ZBS Domicilio Teléfono Fax DEPARTAMENTO DE VINARÒS Gerencia de Departamento Dpto de Vinaròs Av. Gil de Atrocillo, s/n Vinaròs 12500 96 447 70 14 96 440 07 36 Hospital Comarcal de Vinaròs Av. Gil de Atrocillo, s/n Vinaròs 12500 96 447 70 00 96 440 06 17 C. Especialidades Vinaròs Av. Gil de Atrocillo, s/n Vinaròs 12500 96 447 70 00 964 40 06 17 Centro de Salud Pública CSP Benicarló C/ Peñíscola, 21-1º Benicarló 12580 96 447 43 11 96 447 39 16 Dirección de Atención Primaria Dir.Atención Primaria Dpto de Vinaròs Av. Gil de Atrocillo, s/n - 1ª planta Vinaròs 12500 964 47 70 00 96 440 06 17 Centro de Salud Alcalà de Xivert1 C/ Villanueva, 1 Alcalà de Xivert 12570 96 441 11 36 96 441 10 86 Benicarló2 C/ Peñiscola, 21 Benicarló 12580 96 447 54 61 96 447 43 78 Forcall3 C/ Extramuros, s/n Forcall 12310 96 417 12 33 96 417 12 01 Morella4 Plaza San Miguel, s/n Morella 12300 96 416 09 62 96 416 09 62 Sant Mateu5 Av.constitución, 29 Sant Mateu 12170 96 441 64 06 96 441 61 56 Traiguera6 Pl. Constitución, 24 Traiguera 12330 96 449 52 23 96 449 52 50 Vinaròs7 C/ Arcipreste Bono, 22 Vinaròs 12500 96 447 75 00 96 447 75 08 Consultorio Auxiliar Alcoceber1 C/ San José, s/n Alcoceber 12579 96 441 28 80 96 441 27 83 Ballestar6 C/ Tras Casas, Ballestar 12599 Bojar6 C/ Mayor, s/n Bojar 12599 97 757 12 83 Càlig2 Pl. -
POBLAMENT RURAL a XODOS Amèlia Cervera Sos Titulació
POBLAMENT RURAL A XODOS Amèlia Cervera Sos Titulació Universitària Senior Dr. Joan Serafí Bernat Demografia 2004 1 ÍNDEX Introducció El territori La població El poblament del territori en el temps Els masos a finals del segle XVIII Els masos en el segle XIX Els masos en el segle XX Notes demogràfiques Transcripció de les fonts del segle XVIII Bibliografia 2 Introducció Per l’afecció excursionista hem recorregut sovint tota la rodalia de Penyagolosa. Així vam conèixer els masos de El Castillo, Vilafermosa, Vistabella i Xodos i les seues gents, i hi vam fer bons amics. Per això, a l’hora de preparar un treball de final de cicle per a la Titulació Universitària Senior de la Universitat per a Majors de la UJI, vaig pensar en els masos del terme de Xodos, d’on podia trobar dades que cobriren un espai de temps relativament llarg. Això permetria vore com ha evolucionat el poblament rural del territori, abocat a l’ocàs en la segona meitat del segle XX. En els recorreguts excursionistes, sobretot a les masades grans, sovint utilitzaves el truquet de comptar els fumerals que eixien per sobre les teulades per a saber el nombre de veïns; això en temps de poblament normal. Era el mateix que els focs de la documentació dels temps forals. Foc, veí i família era el mateix, a efectes estadístics. Però cal dir que a l’hora de reunir la informació sobre la qual has de treballar, trobes el problema de les dades demogràfiques d’una rodalada reunides en un sol mas, generalment el més important. -
Medieval Beauty
MORELLA One of the most beautiful villages in Spain MEDIEVAL BEAUTY Nestled in an ocean of mountains stands a small, fortified town, an image that captures and takes the visitor to the Middle Ages. Morella is the medieval jewel of the Mediterranean arch. Surrounded by two kilometres of walls and crowned by the imposing castle, a fortress that has seen Iberians, Romans, Arabs and Christians pass through... Morella hides different stories in each of its cobbled streets. Morella hides different stories in each of its paved streets. Morella vibrates every day of the year. Morella offers an amazing cultural combination, from the excellent and innovative gastronomy, the beautiful local handicrafts, to the impressive monuments or its unique festivals. Outside the walls, within the more than 400 km2 municipality, you will find amazing forests where you can get lost and enjoy nature while hiking along the many existing routes or mountain bike trails. “Don’t just look for palace facades, Gothic windows, the splendid portals of the basilica, the cloisters, the gates of the wall - that’s already a lot, but you have to look for something else, to breathe it: the urban air, the thickness of history, a balance, preserved harmony. These things are intangible, they create another dimension of beauty.” Joan Francesc Mira MONUMENTS OF MORELLA The monumental character of Morella is extraordinary. The castle, the Santa María la Mayor basilica and the walls, with their seven gates and ten towers, declared historical and ar- tistic monuments in 1931, stand out among the various architectural works that can be appreciated in the streets. -
1997 9420.Pdf
DOGV - Núm. 3.078 1997 09 15 14653 f) EXPROPIACIONS f) EXPROPIACIONES 1. Administració de la Generalitat Valenciana 1. Administración de la Generalitat Valenciana Conselleria d'ücupació, Indústria i Comer.; Conselleria de empleo, Industria y Comercio Injormació pública per al'autorització administrativa i decla Injormación pública para la autorización administrativa y ració en concret d'utilitat pública d'instal·lació elixtrica a Segorbe declaración en concreto de utilidad pública de instalación eléctrica (Castelló). Expedient: ATLINE. 97/102, número de projecte d'Iber en Segorbe (Castellón). Expediente: ATLINE. 97/102, número pro drola 23/97. [97/A9420] yecto de Iberdrola 23/97. [97/A9420] Als efectes de l'artiele 9 del Decret 2.617/1966, de 20 d'octubre A los efectos del artículo 9 del Decreto 2.617/1966, de 20 de (BOE 24.10.66), sobre normes per a l'atorgament d'autorització octubre (BOE 24.10.66), sobre normas para el otorgamiento de administrativa en materia d'instal·lacions electriques, i de l'artiele autorización administrativa en materia de instalaciones eléctricas, y 52 de la Llei 40/1994, de 30 de desembre (BOE 31.12.94), d'Orde del artículo 52 de la Ley 40/1994, de 30 de diciembre (BOE nació del Sistema Electric Nacional, se sotmet a informació pública 31.12.94), de Ordenación del Sistema Eléctrico Nacional, se some la següent instal-lació electrica: te a información pública la siguiente instalación eléctrica: a) Peticionari: Iberdrola, SAo a) Peticionario: Iberdrola, SAo b) Finalitat de la instal-lació: millorar i ampliar la xarxa aeriade b) Finalidad de la instalación: mejorar y ampliar la red aérea de mitjana tensió de distribució d'energia electrica, per a subministrar media tensión de distribución de energía eléctrica, para suministrar un servei electric regular, ateses les previsions d'expansió del terri un servicio eléctrico regular, considerando las previsiones de tori afecte a l'esmentada instal-lació. -
Translation in English of the Resolution Published in the DOGV Nº 8451 Dated December 26, 2019
Translation in English of the Resolution published in the DOGV nº 8451 dated December 26, 2019. The exhaustive and complete information of the Resolution should be consulted in the texts published in the mentioned DOGV. Valencian Regional Ministry for Sustainable Economy, Manufacturing, Trade and Employment RESOLUTION of 12 December 2018, of the Regional Minister for Sustainable Economy, Manufacturing, Trade and Employment, approving the assessment criteria and the minimum requirements for considering a project to be of interest to the Valencian Region. [2018/11660] Facts Law 19/2018, of 13 July, of the Valencian Regional Government, on the acceleration of investment in priority projects (LAIP), published in the Valencian Region Official Gazette number 8339, dated 16 July, states in article 5 that an Investment Standing Committee will be created as an official professional body to coordinate, propose and assist with investment projects managed by the Investment Accelerator Service. Decree 189/2018, of 19 October, of the Valencian Regional Government, creating the Investment Standing Committee for the Investment Accelerator Service, was published in the Valencian Region Official Gazette number 8425, dated 16 November 2018. The Investment Standing Committee for the Investment Accelerator Service was constituted on 22 November 2018. The Investment Standing Committee for the Investment Accelerator Service, in its meeting on 28 November 2018, agreed to submit the proposed resolution with the assessment criteria, in accordance with article 2.1 of the aforementioned Law 19/2018, and with the minimum requirements for considering a project to be of interest to the Valencian Region. Having analysed the proposal and taking into account the above, I hereby rule: One. -
Los Molinos Hidráulicos Del Alto Palancia Los Molinos Hidráulicos Del Alto Palancia
IX LOS MOLINOS HIDRÁULICOS DEL ALTO PALANCIA LOS MOLINOS HIDRÁULICOS DEL ALTO PALANCIA José Serrano Julián y Miguel Antequera Fernández Departament de Geografia, Universitat de València Introducción local. En definitiva, factores que contribuyeron a la quiebra de El elevado número de industrias tradicionales que los molinos maquileros2. utilizaban el agua como fuente de energía inventariados en esta Las industrias vinculadas a la energía que proporciona comarca, es una muestra evidente de los factores que se vienen el agua en esta comarca son variadas y aunque nos vayamos a repitiendo a lo largo de este tipo de estudios. Destacamos con centrar especialmente en los molinos harineros3, es notable la carácter fundamental, la omnipresencia de generosos caudales presencia de batanes, serrerías, fábricas de luz, almazaras e de agua en la mayoría de los municipios del Alto Palancia 1, la incluso un martinete. Todos ellos han corrido la suerte de abandonar proximidad de la comarca a sus tierras altas y a la provincia de la actividad para la que fueron construidos, además son pocos Teruel, en las que, además de una rica huerta tradicional, ha los que permanecen en pie, mantienen su fisonomía original o existido y aún mantiene, la tradición del cultivo de cereales. conservan su maquinaria en mejor o peor estado de conservación. Asimismo, se constata una abundante transferencia de información Los molinos harineros entre municipios sobre las tecnologías utilizadas, puesto que, en Apenas existen ligeras diferencias entre sí en cuanto a especial en los molinos harineros, existen muchos elementos en los elementos fundamentales de la maquinaria que intervienen común, lo que nos va ha posibilitar recrearnos más adelante en en el proceso de la molienda, salvo aquellas que afectan al salto el perfil del molino tipo de la comarca. -
Guía Rápida Del Calendario De Festejos En La Comunidad Valenciana De La Segunda Quincena De Agosto
GUÍA RÁPIDA DEL CALENDARIO DE FESTEJOS EN LA COMUNIDAD VALENCIANA DE LA SEGUNDA QUINCENA DE AGOSTO. Sábado 12 o Benlloc, Gestalgar, Domingo 13 o Benlloc, Vilafranca del Cid Lunes 14 o Culla, Fuentes de Ayodar, Torrechiva, Martes 15 o Alfondeguilla o Almedijar o Chiva o Lucena del Cid o Torrechiva o Turís o Vilafranca del Cid o Villar del Arzobispo Miércoles 16 o Albocasser o Alfondeguilla o Almedijar o Azuebar o Carrica o Catí o Chiva o Faura o Pobla Tornesa o Silla o Turís o Vall de Almonacid o Vilafamés o Vilafranca del Cid o Villar del Arzobispo Jueves 17 o Albocasser o Alfondeguilla o Almedijar o Azuebar o Barracas o Benáfer o Benlloc o Borriana (Santa Bárbara) o Canet lo Roig o Carrica o Coves de Vinromá o Chiva o El Verger o Faura o Lucena del Cid o Náquera o Oropesa o Pobla Tornesa o San Vicente de Piedrahita o Silla o Sueras o Teresa o Traiguera o Turís o Vall de Almonacid o Vilafamés o Villar del Arzobispo o Viver o Xert o Xilxes playa Viernes 18 o Albocasser o Alfondeguilla o Almedijar o Argelita o Azuebar o Barracas o Benlloc o Borriol o Borriana (Santa Bárbara) o Canet lo Roig, Carrica, o Coves de Vinromá o Chiva o El Toro o El Verger o Espadilla o Fuentes de Ayodar o Gestalgar o Higueras o La Romana o Lucena del Cid o Matet o Montserrat o Museros o Náquera o Pobla de Farnals o Pobla Tornesa o San Vicente de Piedrahita o Silla o Sueras o Teresa o Traiguera o Turís o Vall de Almonacid o Vilafamés o Vilafranca del Cid o Vilanova de Alcolea o Vilavella Calle San Roque o Viver o Xátiva o Xert Sábado 19 o Albocasser o Alfara del -
El Regadío Histórico En El Alto Palancia: Pasado Y Presente El Regadío Histórico En El Alto Palancia: Pasado Y Presente
I EL REGADÍO HISTÓRICO EN EL ALTO PALANCIA: PASADO Y PRESENTE EL REGADÍO HISTÓRICO EN EL ALTO PALANCIA: PASADO Y PRESENTE Jorge Hermosilla Pla y Marta Villalba Talens Departament de Geografia, Universitat de València 1. INTRODUCCIÓN Vall de Almonacid, Algimia de Almonacid, Almedíjar, Azuébar y En la comarca del Alto Palancia, situada en la provincia Chóvar. El aprovechamiento del río Palancia es de mayor de Castellón, la agricultura ha sido tradicionalmente el motor de envergadura que en las dos subcomarcas anteriores, fertilizando la economía. A pesar del predominio del secano, la utilización casi en su totalidad las huertas de Geldo, Soneja, Sot de Ferrer desde antiguo de las abundantes aguas provenientes tanto del y Castellnovo. En este municipio se han aprovechado también río Palancia y los barrancos que desembocan en él, como de las las aguas que bajan por el barranco de Almonacid. El manantial numerosas fuentes y manantiales, ha facilitado la existencia de más importante es la Fuente de la Esperanza, cuyo un regadío de gran importancia con respecto a su calidad y aprovechamiento es antiguo y riega tierras de Segorbe, Navajas extensión. Asimismo, cabe destacar el aprovechamiento del agua y Altura. Gaibiel utiliza las aguas de la rambla del mismo nombre, para el movimiento de numerosos artefactos, como molinos y el resto de pueblos de la Sierra de Espadán, el agua que se ha harineros, de aceite, batanes, fábricas de papel, de aguardiente, aprovechado es la de los barrancos, y de fuentes como la Fuente y para generar electricidad. de la Santísima Trinidad en el Vall de Almonacid, del Baladre en Sin embargo, en la comarca encontramos algunas Algimia de Almonacid, la de San Antonio en Matet, la de Lajas diferencias internas en cuanto a lo que regadío se refiere. -
El Patrimonio Histórico-Arqueológico De Castellón Y Su Explotación Turistica: Perspectivas De Futuro
QUAD. PREH. ARQ. CAST. 26, 2008 El patrimonio histórico-arqueológico de Castellón y su explotación turistica: perspectivas de futuro Francesc Gusi* Mª Ángeles Fernández** Mª Asunción Fernández*** Resumen Se plantean las potencialidades de explotación turística de las distintas comarcas de Castellón a partir de plantea- mientos de visita por sectores comarcales, de los principales yacimientos arqueológicos y monumentos histórico-arqueo- lógicos, desde la prehistoria hasta la guerra civil española, mediante itinerarios globales. La selección como puede presu- ponerse está obligatoriamente restringida, dadas las enormes posibilidades de visita que las localidades castellonenses poseen. Se exponen también las distintas dificultades que actualmente presenta el panorama turístico de Castellón, aun a pesar de algunos esfuerzos, insuficientes a nuestro entender, de los distintos organismos provinciales y regionales. El turismo cultural bien planificado puede representar un desarrollo económico y social en zonas deprimidas del interior cas- tellonense. Se requiere pues un esfuerzo por parte de los organismos políticos y administrativos, junto con las empresas privadas del ámbito turístico, para dinamizar el rico patrimonio cultural de las tierras de Castellón. Resum Es plantegen les potencialitats d'explotació turística de les distintes comarques de Castelló, a partir de planteja- ments de visita per sectors comarcals dels principals jaciments arqueològics i monuments historico-arqueològics, des de la prehistòria fins a la guerra civil espanyola, mitjançant itineraris globals. La selecció com pot pressuposar-se està obligatòriament restringida, donades les enormes possibilitats de visita que les localitats castellonenques posseeixen. S'exposen també les distintes dificultats que actualment presenta el panorama turístic de Castelló, fins i tot a pesar d'alguns esforços, insuficients al nostre entendre, dels distints organismes provincials i regionals. -
Listado De Carreteras Titularidad De La Excma
LISTADO DE CARRETERAS TITULARIDAD DE LA EXCMA. DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE CASTELLÓN SC Decreto 46/2019, de 22 de marzo, del Consell CARRETERA DENOMINACIÓN INICIO FINAL 1 CV-100 San Rafael del Río – la Sénia (por Rossell) CV-11 L.T. Cataluña 2 CV-101 Acceso a Alcanar N-238 L.T. Cataluña 3 CV-104 Rossell - Bel Rossell Bel 4 CV-105 la Sénia – Torremiró (por Castell de Cabres) L.T. Cataluña N-232 5 CV-106 Acceso a Fredes CV-105 Fredes 6 CV-107 Acceso a la Pobla de Benifassà CV-105 la Pobla de Benifassà 7 CV-108 Acceso al Ballestar CV-107 el Ballestar 8 CV-109 Acceso al Boixar y Coratxà CV-105 Coratxà 9 CV-110 CV-105 – Peñarroya de Tastavins (por Herbés) CV-105 L.T. Aragón 10 CV-111 Acceso a Vallibona N-232 Vallibona 11 CV-112 Acceso a Xert N-232 N-232 12 CV-113 la Jana - Canet lo Roig N-232 Canet lo Roig 13 CV-116 Acceso a Ares del Maestrat CV-15 Ares del Maestrat 14 CV-117 Morella – Xiva de Morella Morella Xiva de Morella 15 CV-118 Acceso a Palanques CV-14 Palanques 16 CV-119 Villores - Luco de Bordón CV-14 L.T. Aragón 17 CV-120 Forcall – Mirambel (por la Mata de Morella) Forcall CV-121 18 CV-121 Mirambel – Bordón (por Olocau del Rey) L.T. Aragón L.T. Aragón 19 CV-122 Todolella – Olocau del Rey CV-120 CV-121 20 CV-123 Olocau del Rey – Tronchón CV-121 L.T.