'Skreemer', Una De Gàngsters
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
36 CÒMIC ‘Skreemer’, una de gàngsters El primer títol de Peter Milligan a DC treballant per la va establir les bases de Vértigo, bressol classe dominant. d’obres cabdals del còmic contemporani En Veto personalit - za el progrés d’un individu des de la XAVIER GORDI més baixa estofa fins establir-se com el més gran dels Benvinguts al novè art! En aquest número us presentem un dels gàngsters i lluita guionistes de l’anomenada onada britànica que va desembarcar constantment con - a finals dels anys 80 a les grans editorials americanes, procedents tra el destí malgrat del planter de la revista 2000 AD . Ens referim a l’irlandès Peter ser conscient que Milligan, que ha hagut de viure a l’ombra de genis coetanis com els temps han de Neil Gaiman, Alan Moore o Grant Morrison. canviar i no pugui fer res per evitar- Recentment s’ha publicat part del seu últim treball: Greek Street , ho. Completen el una obra que recrea els antics mites grecs ubicant-los en un sub - triangle en Dutch urbi del Londres contemporani . Malgrat els seus encerts, l ‘obra Amsterdam i la es troba excessivament condicionada per la fidelitat als clàssics Victoria, els amics que s’autoimposa l’autor , incloent un final amb el vell truc del d’infantesa d’en deus ex machina que, tal i com ja se’ns avisa en el còmic mateix,no Veto i actualment serà del gust de tothom . també líders. El pri - mer d’ells es divi - Tot i així, m’ha sobrevingut a la memòria la raó per la qual espe - deix entre la seva ro amb il·lusió qualsevol novetat d’en Milligan... Durant el ja llu - amistat i lleialtat per en Veto i l’amor no correspost de Victoria, nyà any olímpic i amb la majoria d’edat acabada d’estrenar (uf, mentre que aquesta, a la vegada, havia estat amant de Skree - com passa el temps!) em vaig sorprendre passejant pel barri on mer i serà qui sabrà adaptar-se millor a un futur ja present on ha va transcórrer la meva infantesa i retrobant-me amb el petit quiosc d’imposar-se la cooperació i l’enteniment . Tots aquests elements de barri on fèiem intercanvi de còmics a un preu ben mòdic . Ales - ens conduiran inexorablement a un enfrontament on, malgrat hores, pràcticament havia deixat de banda la lectura de còmics l’amistat que els uneix , cadascú haurà de jugar les seves cartes i tret d’alguna revista underground com podia ser el Makoki però, mostrar l’autèntica manera de ser. com era d’esperar, no vaig poder evitar la temptació d’entrar- hi i , tot i que l’entranyable propietari (un paleta que ensenyava L’obra es desenvolupa mitjançant una narració circular i hipnò - esperanto) i la seva senyora (sempre excessivament maquillada) tica que ens atrapa progressivament , acompanyada d’un dibu - no em van reconèixer, vaig sucumbir a la temptació d’adquirir ix realitzat per Brett Ewins que compleix amb la seva funció. una flamant edició de Skreemer de la malaguanyada editorial També podem percebre les dues constants temàtiques que mar - Zinco . quen l’obra de Milligan: la recerca de la pròpia identitat (que sovint pot venir acompanyada de canvis físics) i la percepció vàli - Skreemer (reeditat per Planeta el 2009) és el primer dels còmics da de la realitat, que dependrà de la subjectivitat de cada indi - que en Milligan escriuria per la DC un cop arribat a Amèrica i vidu. Aquests temes recurrents els trobarem en totes les seves establiria els principis del què uns anyets més tard seria la línia obres, tot i la seva varietat temàtica i disparitat de registres: The editorial de Vértigo, bressol d’innombrables obres cabdals del Extremist , The Girl , The Eaters , Pop! London , Shade , X-Tatix i còmic contemporani. El llibre ens situa a l’Edat dels Gegants, un sobretot a The Humant Target , potser la més equilibrada de totes futur sinistre governat per gàngsters però que ja es troba a les elles en la seva doble lectura i que la converteix en la més acces - seves acaballes, obrint-se pas la nova Època de la Reconstrucció sible i per tant en la més adient per qui es vulgui iniciar en l’u - a la que el nostre protagonista Veto Skreemer no sabrà adaptar- nivers Milligan . se, assistint el lector al seu auge i posterior davallada. El narra - dor de l’obra és en Peter Finnegan, fill de Timothy i nét de Char - No ho dubteu, si sou amants de Scarface o de Once Upon a Time les, representants de la grisa massa social que es veu obligada a in America , aquest és el vostre còmic. adaptar-se a uns temps violents en els que no hi tenen res a veure però tampoc poden posar-hi remei; contemplant la gradual degra - dació moral de la família des de Charles , que no accepta trair el seu codi ètic i que a canvi obtindrà un desagradable final i el del Peter Milligan, Brett Ewins. Skreemer . Barcelona: 2009. seu fill, qui per tal de mantenir a la seva família acabarà cedint i Planeta de Agostini. ISBN 13: 978-84-674-8266-9.