DOCSLIB.ORG

Servei Meteorològic De Catalunya

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Servei Meteorològic De Catalunya Servei Meteorològic de Catalunya BUTLLETÍ MENSUAL. NOVEMBRE DE 2004 El mes de novembre s’ha caracteritzat per la presència d’inversió tèrmica. Aquest fet ha contribuït que la temperatura mitjana mensual hagi estat inferior a la mitjana climàtica a gran part del territori. La excepció són les cotes més altes dels Pirineus. Des del punt de vista de la pluviometria, ha estat marcat per uns totals mensuals per sota de les normals climàtiques a tot el territori. La tardor del 2004 s’ha caracteritzat per ser de seca a molt seca a gran part del territori. Descripció sinòptica del mes El mes es va iniciar amb una baixa que va provocar pluja general. El dia 3 una nova depressió es va situar al sud-oest de la Península Ibèrica, afectant al Principat el dia 5 amb precipitació més important al seu extrem sud. A partir del dia 6, Catalunya va quedar entre dos centres d’acció: un anticicló a l’oest de la Península Ibèrica i una baixa a la Mediterrània que va establir un flux del nord. Aquesta situació va provocar nevades importants als Pirineus, especialment el dia 11 amb gruixos de 100 cm a Certascan al Pallars Sobirà i 75 cm a Sasseuba a la Vall d’Aran, i vents molt forts que van afectar a terres del’Ebre, l’Empordà i els cims del Pirineu. Destacar d’aquest episodi els 163,4 km/h del dia 13 a Portbou (l’Alt Empordà), els 143,3 km/h del sia 14 al Santuari de Queralt-Berga (el Berguedà) i els 126,4 km/h del dia 14 a Roses (l’Alt Empordà). El dia 16 un anticicló a l’oest de Portugal va abraçar tota la Península Ibèrica i va afectar Catalunya fins el dia 26. Al llarg d’aquests dies la situació atmosfèrica va venir marcada per boires i boirines, alguns dies persistents a les planes i depressions de l’interior, núvols baixos al Prelitoral i litoral i marcades inversions tèrmiques. Entre el 28 i el 30, un solc va entrar pel nord-oest de la Península Ibèrica i va creuar Catalunya. La pluja van afectar d’oest a est a tot el territori, si bé va ser més abundant, encara què de caràcter feble, el dia 29. Temperatura El mes de novembre s’ha caracteritzat per una temperatura mitjana mensual inferior a la mitjana climàtica arreu, a excepció de les zones més altes dels Pirineus. La inversió tèrmica va marcar termomètricament el mes de novembre. La Taula 1 mostra la diferència de la temperatura mitjana mensual i la mitjana climàtica per a alguns punts de les fondalades dels Pirineus. La diferència van ser de gairebé -3 ºC a indrets com Das (la Cerdanya), Vielha (la Val d’Aran) o Guardiola de Berguedà (el Berguedà). C. de Berlín, 38-48 1 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected] Servei Meteorològic de Catalunya Taula 1: Informació elaborada amb dades d'estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya amb disponibilitat superior al 90% de la informació per el període entre els anys 1996 i 2004. Estació Comarca t (ºC) mitj. nov t (ºC) nov 2004 Dif. Temp (ºC) Das la Cerdanya 5,4 2,5 -2,9 Vielha la Val d’Aran 5,3 2,6 -2,7 Guardiola de Berguedà el Berguedà 6,7 4,1 -2,6 En canvi, a les zones més altes dels Pirineus les diferencies van ser del ordre de +1 ºC. Malniu (la Cerdanya) a 2400 m, el Port de Compte (el Solsonès) a 2400 m o Comalada (la Val d’Aran) certifiquen aquesta dada tal com es mostra a la Taula 2. Taula 2: Informació elaborada amb dades d'estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya amb disponibilitat superior al 90% de la informació per el període entre els anys 1996 i 2004. Estació Comarca t (ºC) mitj. nov t (ºC) nov 2004 Dif. Temp (ºC) Malniu la Cerdanya 0,2 1,6 +1,4 Port del Compte el Solsonès -0,6 0,7 +1,3 Comalada la Val d’Aran -0,1 0,7 +0,8 Precipitació El mes de novembre s’ha caracteritzat per ser de sec a molt sec a tot el país, de la mateixa manera que la tardor climatològica (mesos de setembre, octubre i novembre) ha estat de seca a molt seca a gran part del territori. Els valors màxims mensuals es van assolir al Pirineu Occidental: a Certascan-Lladorre (el Pallars Sobirà), 140,9 mm; a Sasseuba (la Val d’Aran), 77,3 mm; i a Vielha e Mijaran (la Val d’Aran), 69,6 mm. La pluja màxima en 24 hores es van donar a Certascan-Lladorre (el Pallars Sobirà), 51,5 mm el dia 11; a Vielha e Mijaran (la Val d’Aran), 33,0 mm el dia 11; i a Sasseuba (la Val d’Aran), 32,2 mm e l dia 11. C. de Berlín, 38-48 2 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected] Servei Meteorològic de Catalunya EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES DE NOVEMBRE DE 2004 Temperatura màxima absoluta La Bisbal d’Empordà (el Baix Empordà) 24,7 ºC Dia 3 Serra de Daró (el Baix Empordà) 24,4 ºC Dia 3 El Masroig (el Priorat) 23,9 ºC Dia 20 Temperatura mínima absoluta Alta muntanya (per damunt dels 2000 m) Salòria-Alins (el Pallars Sobirà) -14,0 ºC Dia 15 Certascan-Lladorre (el Pallars Sobirà) -13,3 ºC Dia 15 Sasseuba-Arres (la Val d’Aran) -13,1 ºC Dia 15 Das (la Cerdanya) -9,2 ºC Dia 17 Bellver de Cerdanya (la Cerdanya) -8,8 ºC Dia 17 Núria-Queralbs (el Ripollès) -8,5 ºC Dia 14 Precipitació màxima en 24 hores Certascan-Lladorre (el Pallars Sobirà) 51,5 mm Dia 11 Vielha e Mijaran (la Val d’Aran) 33,0 mm Dia 11 Sasseuba-Arres (la Val d’Aran) 32,2 mm Dia 11 C. de Berlín, 38-48 3 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected] Servei Meteorològic de Catalunya TAULA RESUM DELS VALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PEL SMC Novembre de 2004 Estació Comarca Tmit Txmi Tnmi Txab dia Tnab dia PPT PPTmàx dia dia Vila-rodona l'Alt Camp 10,2 16,0 6,2 20,7 04 1,7 28 7,4 7,0 29 Nulles l'Alt Camp 10,5 17,7 5,1 21,9 04 -0,2 16 1,2 0,6 05 Agullana l'Alt Empordà 10,5 15,1 7,1 21,4 03 3,1 30 11,2 4,8 09 Portbou l'Alt Empordà 12,3 15,3 10,0 20,6 03 6,3 29 19,0 12,4 09 Roses l'Alt Empordà 11,5 16,6 6,9 22,0 03 1,4 18 9,8 6,8 29 Cabanes l'Alt Empordà 10,5 16,5 5,6 21,9 03 -1,5 28 12,0 6,7 29 Castelló d'Empúries l'Alt Empordà 10,1 17,5 4,2 23,3 05 -2,1 28 14,8 9,1 29 Espolla l'Alt Empordà 10,7 16,7 5,6 22,0 03 -0,7 30 12,9 7,4 09 Sant Pere Pescador l'Alt Empordà 10,4 15,6 5,5 21,2 05 -1,0 28 18,0 13,6 29 Torroella de Fluvià l'Alt Empordà 9,7 16,6 4,0 21,3 03 -1,8 28 17,4 14,3 29 Ventalló l'Alt Empordà 10,0 18,3 4,0 24,7 03 -2,6 16 16,3 12,5 29 Font-rubí l'Alt Penedès 11,3 16,5 7,6 20,5 05 1,0 30 5,4 3,6 01 Canaletes - Mediona l'Alt Penedès 9,2 15,9 4,8 22,0 05 1,3 30 6,9 4,1 29 Sant Martí Sarroca l'Alt Penedès 9,6 18,0 3,5 21,9 03 -3,0 16 10,7 6,2 01 la Granada l'Alt Penedès 9,6 17,6 4,6 21,7 04 -0,8 15 17,5 9,3 01 la Seu d'Urgell l'Alt Urgell 5,8 14,0 0,2 18,8 05 -4,5 30 2,8 1,8 01 Organyà l'Alt Urgell 5,8 13,7 0,8 20,9 04 -5,4 16 18,6 18,2 01 Oliana l'Alt Urgell 5,8 13,0 0,3 20,2 04 -6,6 16 21,0 18,8 01 el Pont de Suert l'Alta Ribagorça 4,5 14,6 -1,8 20,2 19 -6,5 30 4,2 4,0 01 Boí - Vall de Boí l'Alta Ribagorça -0,4 2,9 -3,3 10,3 18 -12,8 14 0,6 0,4 23 Hostalets de Pierola l'Anoia 9,2 15,5 5,0 19,0 05 0,3 30 6,8 4,2 01 Odena l'Anoia 6,4 14,2 0,4 19,5 05 -6,0 16 4,2 3,2 01 el Pont de Vilomara el Bages 7,0 15,7 1,1 19,4 04 -4,6 16 0,6 0,6 01 Sant Salvador de Guardiola el Bages 6,6 14,7 0,6 18,9 04 -5,7 16 2,0 2,0 29 Castellnou de Bages el Bages 7,7 14,0 3,3 19,1 04 -2,0 16 5,7 3,1 29 Montserrat – Monistrol el Bages 7,8 11,0 4,9 15,3 04 -1,2 30 8,8 5,5 29 Botarell el Baix Camp 10,5 15,8 6,8 20,1 04 1,6 15 1,6 1,0 05 Prades el Baix Camp 5,0 11,1 0,3 17,0 04 -4,4 16 6,6 3,0 29 Riudoms el Baix Camp 11,1 16,7 6,4 20,3 04 2,1 27 2,2 1,6 05 Vinyols i els Arcs el Baix Camp 11,9 17,0 7,0 20,2 09 0,4 18 8,4 6,9 29 El Perelló el Baix Ebre 10,6 14,9 7,3 21,1 04 2,6 28 4,2 2,8 29 Aldover el Baix Ebre 11,8 16,7 7,9 22,3 04 3,5 28 0,8 0,8 05 El Fangar - Deltebre el Baix Ebre 12,5 16,5 9,3 20,9 04 4,7 18 6,8 5,2 29 l'Aldea el Baix Ebre 11,8 16,7 7,2 20,5 04 0,9 27 5,8 4,8 29 l'Ametlla de Mar el Baix Ebre 11,1 15,5 7,7 20,8 04 3,3 30 5,0 3,6 29 Castell d'Aro el Baix Empordà 10,6 16,1 6,2 21,0 05 0,2 16 8,2 4,6 29 Mas Badia - la Tallada d'Empordà el Baix Empordà 9,6 16,3 4,3 21,4 03 -1,8 16 22,5 18,5 29 La Bisbal d'Empordà el Baix Empordà 9,2 17,4 2,9 24,7 03 -3,0 16 10,2 9,6 29 Monells el Baix Empordà 9,6 16,4 4,0 21,3 03 -2,6 16 13,2 10,4 29 Serra de Daró el Baix Empordà 9,3 18,4 3,1 24,4 03 -4,0 16 1,6 0,8 01 Torroella de Montgrí el Baix Empordà 10,0 16,8 4,8 22,0 03 -2,0 16 24,8 17,0 29 Vallirana el Baix Llobregat 10,9 17,3 6,9 21,6 05 2,0 30 7,4 4,6 01 Garraf – Begues el Baix Llobregat 9,8 13,4 7,1 17,6 03 2,5 30 12,2 6,5 01 Viladecans el Baix Llobregat 11,5 16,8 7,6 20,0 13 3,4 15 14,3 12,5 01 C.
Load more

Recommended publications
  • The User-Guide for Electronic Data Interchange With
    THE USER-GUIDE FOR ELECTRONIC DATA INTERCHANGE WITH Logaritme, A.I.E. Institut Català de la Salut (Catalan Institute of Health) Version 4.e - MARCH 2021 EDI USER-GUIDE LOGARITME, AIE CONTENTS CONTENTS ............................................................................................................................................................. 2 1. Intention of this guide ........................................................................................................................................ 3 2. How to get started? ........................................................................................................................................... 4 3. Communications ................................................................................................................................................ 5 4. Messages ........................................................................................................................................................... 6 5. Global Location Numbers (GLN) and Logistical Structure .................................................................................... 7 6. ORDERS (Purchase Order Message) sent from Logaritme to the supplier .......................................................... 10 6.1. ORDERS D.96A ................................................................................................................................................ 10 6.2. ORDERS Message Structure ...........................................................................................................................
    [Show full text]
  • Urbanism and Architecture Office OUA I Urbanism GENERAL PLANNING
    Urbanism and Architecture Office OUA I Urbanism GENERAL PLANNING MP POUM PMU4 POU PERDUT - MP PGOU PPU SANT JORDI II MP PGOU REGULATION USE PARC DE LES ARTS 1 VILANOVA I LA GELTRÚ WINE IN SNU SITGES VILANOVA I LA GELTRÚ YEAR I 2020 YEAR I 2020 YEAR I 2020 AREA I 137.012 m2s AREA I 136.810 m2s AREA I 717,76 Ha CLIENT I Private Initiative CLIENT I Private Initiative CLIENT I Private Initiative MP PGM CAN CADENA AND CA MP NNSS GOLF COURSE IN SA- MP POUM OF PPU5 LA GRANJA II L’ESTEVE COUNTRY HOUSES LARDÚ SITGES ESPLUGUES DE LLOBREGAT SALARDÚ - NAUT ARAN YEAR I 2020 YEAR I 2020 YEAR I 2019 AREA I 8.911 m2s AREA I 5.914 m2s AREA I 70.109 m2s CLIENT I Public Initiative CLIENT I Private Initiative CLIENT I Private Initiative MP PGM ON EQUIPMENT PIT- MP PGM CONFLUENCE ST. JORDI MP PGM LLOBREGOS-CAN MATEU CHES (7a and 7b) ST., VERGE DE GUADALUPE ST. BARCELONA ESPLUGUES DE LLOBREGAT AND RONDA DE DALT ESPLUGUES DE LLOBREGAT YEAR I 2019 YEAR I 2019 YEAR I 2019 AREA I 17.992 m2s AREA I 28.065 m2s AREA I 3.827 m2s CLIENT I Public Initiative CLIENT I Private Initiative CLIENT I Public Initiative and Private Initiative OUA I Urbanism MP PDU ARE MONTESA MP PGO TURO DE CAN MITJANS MP PGOU AREA EL PADRUELL ESPLUGUES DE LLOBREGAT VILADECAVALLS VILANOVA I LA GELTRÚ YEAR I 2019 YEAR I 2019 YEAR I 2019 AREA I 109.703 m2s AREA I 224.540 m2s AREA I 16.959 m2s CLIENT I Public Initiative and Private Initiative CLIENT I Public Initiative CLIENT I Public Initiative MP POUM PMU-2 MARQUES DE MP POUM PAU 19 ALLOCATIONS POUM OF MASQUEFA COMILLES LA PLANA MASQUEFA SITGES
    [Show full text]
  • Horaris Autobusos
    TRANSPORTS PÚBLICS SUBIRATS HORARIS AUTOBUSOS LÍNIA VILAFRANCA - SANT SADURNÍ 1090 / AUTOCARS VENDRELL A1 8:15 A5 11:30 A8 14:15 8:45 FEINERS FEINERS FEINERS DISSABTE Sant Sadurní Pont Romà (parada bus) 8:15 11:30 14:10 8:40 Sant Sadurní Ca l’Arseni (parada bus) 8:20 11:35 14:12 8:45 Can Bas Rest. Sol i Vi 8:25 11:40 14:17 8:50 La Granada Rotonda estació 8:30 11:45 14:22 8:55 Vilafranca Hospital 8:35 11:50 14:27 9:00 Vilafranca Banc Sabadell 8:38 11:53 14:30 9:03 A3 9:30 A4 11:15 A7 13:00 A9 14:30 A12 19:15 12:15 ESCOLARS FEINERS FEINERS ESCOLARS FEINERS DISSABTE Vilafranca Banc Sabadell 9:30 11:15 13:00 14:30 19:15 13:15 Vilafranca Hospital 9:33 11:18 13:03 14:33 19:18 13:18 La Granada Rotonda estació 9:38 11:23 13:08 14:38 19:23 13:23 Can Bas Rest. Sol i Vi 9:43 11:28 13:13 14:43 19:28 13:28 Sant Sadurní Ca l’Arseni (parada bus) 9:48 11:33 13:18 14:48 19:33 13:33 Sant Sadurní Pont Romà (parada bus) 9:53 11:38 13:23 14:53 19:38 13:38 LÍNIA VILAFRANCA - CANTALLOPS 1091 / AUTOCARS VENDRELL B2 8:45 B10 15:50 7:45 FEINERS FEINERS DISSABTE Cantallops 8:45 15:50 7:45 Ordal 8:51 15:56 7:51 El Pago 8:56 16:01 7:56 Sant Pau 9:00 16:05 8:00 Lavern 9:03 16:08 8:03 Sant Sebastià 9:08 16:13 8:08 Sant Cugat 9:12 16:17 8:12 Vilafranca Hospital + Sports Bar 9:26 16:31 8:26 B6 12:20 B11 18:30 B13 20:00 11:00 12:30 FEINERS ESCOLARS FEINERS DISSABTE DISSABTE Vilafranca Estació Bus 12:20 18:30 20:00 11:00 12:30 Sant Cugat 12:30 18:40 20:10 11:10 12:40 Sant Sebastià 12:35 18:45 20:15 11:15 12:45 Lavern 12:40 18:50 20:20 11:20 12:50 Sant Pau 12:44 18:54 20:24
    [Show full text]
  • Alt Penedese Població I Territori*
    Treballs de la Societat Catalana de Geografia -N o 44 - vol. XII Alt Penedese població i territori* Santi Sanz i Gracia M'agradaria iniciar aquest parlament amb una cita de Josep Pla, tot aprofi­ tant la celebració del centenari del seu naixement . Josep Pla definia així, en un dels seus viatges, la comarca de I'Alt Penedes, «La densitat humana hi és perceptible. El nombre de cases de camp hi és molt gran, generalment bones cases. Els pobles que hi albireu a cop d'ull són nom­ brosos i l'edificació solida i acceptable». Per tal d' entendre la dinámica actual de l'ocupació del territori pel que fa al seu poblament realitzaré un ampli recorregut en el temps, des del neolític fins a l'actualitat. Període neolític, Durant el neolític, el territori de l'Alt Penedes ja estava ocupat ,per éssers humans. Aquests vivien en coves a les zones muntanyoses i en poblats a la plana. Dels poblats per la seva tipologia constructiva gairebé no en queden vestigis. Sí tenim, en canvi, constancia de l'ocupació de coves i de jaciments, per exem­ ple: cova de la Font del Molinet (Pontons), les guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca), el jaciment de la pedrera de Sant Jordi (Pacs), les coves del Bolet i de la Boira (Mediona), la cova de la Guineu i l'Esquerda de les Roques del Pany (Torrelles de Foix), la cova de Can Pasqual (Castellví de la Marca), la cova del * Resum de la participació realitzada el 17 de maigde 1997 en la Sortida d'Estudis de la Societat Catalana de Geografia a l'Alt Penedes 113 Pi d'en Barba (Sant Cugat Sesgarrigues), la cova del Pelag (Avinyonet del Penedes).
    [Show full text]
  • Listado De Bodegas Elaboradoras De Cava Certificadas
    LISTADO DE BODEGAS ELABORADORAS DE CAVA CERTIFICADAS Normas y otros documentos normativos con los cuales se ha certificado la conformidad: * Pliego de Condiciones de la DOP CAVA * PG10- Proceso de Certificación RAZÓN SOCIAL ALCANCE MUNICIPIO AGR. I SEC. DE CREDIT DE LLORENÇ DEL PENEDES, S.C.C.L. Elaboración de Cava Llorenç del Penedès AGRUPACIO VITICULTORS ARTESANALS, S.L. Elaboración de Cava La Granada AGUSTI TORELLO , S.A. Elaboración de Cava Sant Sadurní d'Anoia ALTA ALELLA, S.L. Elaboración de Cava Tiana ANDRES VALIENTE E HIJOS, S.L. Elaboración de Cava Requena ANTONIO MASCARO, S.L. Elaboración de Cava Vilafranca del Penedès AVINYO VINYATERS, S.L. Elaboración de Cava Avinyonet del Penedès BATLLE Y MONTSERRAT, S.L. Elaboración de Cava Santa Margarida i Els Monjos BERRAL I MIRO, S.L. Elaboración de Cava Sant Sadurní d'Anoia BLANCHER CAPDEVILA PUJOL, S.A. Elaboración de Cava Sant Sadurní d'Anoia BODEGAS CA N'ESTELLA, S.L. Elaboración de Cava Sant Esteve Sesrovires BODEGAS ESCUDERO, S.L. Elaboración de Cava Gravalos BODEGAS FAUSTINO, S.L. Elaboración de Cava Oyón BODEGAS HISPANO SUIZAS, S.L. Elaboración de Cava Requena BODEGAS JAUME SERRA, S.L. Elaboración de Cava Vilanova i La Geltrú BODEGAS LANGA, HNOS, S.L. Elaboración de Cava Calatayud BODEGAS MARCELINO DIAZ, S.A. Elaboración de Cava Almendralejo BODEGAS MONASTERIO DE VERUELA, S.L. Elaboración de Cava Ainzón BODEGAS MUGA, S.L. Elaboración de Cava Haro BODEGAS ONDARRE, S.A. Elaboración de Cava Viana BODEGAS PEÑALBA LOPEZ, S.L. Elaboración de Cava Aranda de Duero BODEGAS ROMALE, S.L. Elaboración de Cava Almendralejo BODEGAS SAN VALERO, S.COOP.
    [Show full text]
  • Parcs Del Garraf I Olèrdola EN
    The Natural Parks Network Ensuring the territorial and environmental balance of the 100 municipalities within its geographical scope. Barcelona Provincial Council’s Natural Parks Network consists of 12 protected natural areas of significant scenic, ecological and cultural value. It is comprised of 102,587 ha, spread out across 100 municipalities. These municipalities represent 22% of Barcelona province’s territory and are home to 70% of the population of Catalonia. The planning and management of the natural and agricultural areas is conducted through special plans drawn up with the participation of all the parties involved. The Network protects the natural, agricultural, © Xevi Vilarregut forestry, cultural and scenic values of each park. cil oun C l The kingdom of limestone rock It works towards achieving a balance between cia in ov the preservation of the parks and the economic Pr The parks of El Garraf and Olèrdola fascinate visitors with development of the area. lona their unique and exotic landscapes, rich in karstic shapes. Barce / It also promotes environmental education and the n The arid landscapes of El Garraf and Olèrdola are ó nz public use of natural and cultural heritage. la characterised by their low reliefs, rounded peaks and deep Re i ak valleys of steep slopes. © Iñ This paper comes from environmentally responsible sources The parks of El Garraf and Olèrdola, so close to © Pep Herrero (Taller de Cultura) / Barcelona Provincial Council English each other, comprise the south-west buttress of the Catalan coastal mountain range. Spread across the districts of El Baix Llobregat, L’Alt Penedès and El Garraf, together they comprise 12,984 hectares (of parcdelgarraf parcs.diba.cat/web/garraf parcs.diba.cat/web/olerdola parcgarraf parcolerdola Network app which El Garraf represents 12,376 and Olèrdola 608).
    [Show full text]
  • Publication of a Communication of Approval of a Standard Amendment
    C 307/12 EN Official Journal of the European Union 11.9.2019 OTHER ACTS EUROPEAN COMMISSION Publication of a communication of approval of a standard amendment to a product specification for a n ame in the wine sector referred to in Article 17(2) and (3) of Commission Delegated Regulation (EU) 2019/33 (2019/C 307/09) This communication is published in accordance with the fifth paragraph of Article 17 of Commission Delegated Regula­ tion (EU) 2019/33 (1). COMMUNICATING THE APPROVAL OF A STANDARD AMENDMENT ‘Cava’ Reference number: PDO-ES-A0735-AM07 Notification date: 22.2.2019 DESCRIPTION AND REASONS OF THE APPROVED AMENDMENT 1. Reduction in the acidity limit of the base wine and the cava Description and reasons Amendment to points 2.c, 3.b.1, 7a and 7b of the Product Specification and point 3 of the Single Document. Description: Reduction of 0,5 grams per litre (from 5,5 to 5), expressed as tartaric acid, of the total acidity of the Cava and base wine. Reasons: In view of the continuing trend for a drop in the total acidity observed in previous harvests, in the 2012 harvest a study was carried out to monitor the total acidity of base wines for Cava, in which more than 50 % of the wines were sampled according to the different varieties in the area. The conclusion drawn from this study is that the natural acidity — once the grapes are ripe enough — is balanced, and the wines do not need to be acidified, unless it is to meet the total acidity imposed by law which is, however, undesirable as it makes the taste of the wines unbalanced.
    [Show full text]
  • Technical Specifications for the Registration of the Geographical Indication
    TECHNICAL SPECIFICATIONS FOR THE REGISTRATION OF THE GEOGRAPHICAL INDICATION NAME OF THE GEOGRAPHICAL INDICATION Penedès PRODUCT CATEGORY Wine COUNTRY OF ORIGIN Spain APPLICANT Consejo Regulador de la Denominación de Origen Penedès 1 Plaza Ágora 08720 Vilafranca del Penedès España Tel. +34 938 904 811 / Fax. +34 938 904 754 [email protected] PROTECTION IN THE COUNTRY OF ORIGIN Date of Protection in the European Union: 13.6.1986 Date of Protection in the Member State: 8.9.1932 PRODUCT DESCRIPTION Wine, liqueur wine, quality sparkling wine, Sparkling wine, Wine of overripe grapes Raw Material Varieties: Whites Reds Macabeo Garnacha Xarello Merlot Parellada (Montonec) Monastrell Subirat Parent Pinot Noir Garnacha Blanca Sumoll Tinto Moscatel de Alejandría Samsó Moscatel de grano menudo Cabernet Sauvignon Malvasía de Sitges Tempranillo Chardonnay Syrah Sauvignon blanco Cabernet Franc Riesling Gewurztraminer Chenin Alcohol content : Alcohol content White 11 - 15 % vol. Rosé 11 - 15 % vol. Red 12 – 15 % vol. Sweet cold wine 9,5 – 13,5 % vol. Vinos de aguja 9,5 – 12,5 % vol. Vinos espumosos 11 - 12,5 % vol. Sweet wine of overripe grapes mín. 12 % vol. Liquor wine 15 – 22 % vol. Physical Appearance White wine, rosé and red. DESCRIPTION OF THE GEOGRAPHICAL AREA The geographic área of this PDO is located in the provinces of Barcelona y Tarragona. Abrera (1) Aiguamúrcia (2) Albinyana (2) L’Arboç (2) Avinyonet del Penedès (1) Banyeres del Penedès (2) Begues (1) Bellvei (2) La Bisbal del Penedès (2) Bonastre (2) Les Cabanyes (1) Calafell
    [Show full text]
  • La Documentació Historica Sobre L'església De Sant Valent~De Les Cabanyes
    LA DOCUMENTACIÓ HISTORICA SOBRE L'ESGLÉSIA DE SANT VALENT~DE LES CABANYES ANNA CASTELLANO I TRESSERRA JOAN SALVADÓI MONTURIOL Servei del Patrimoni Arquitectonic. Diputació de Barcelona De la consulta dels arxius i I'analisi dels materials historiografics sobre la capella, es despren que I'any 1056 hi havia a la contrada un temple amb el mateix nom, pero no pot ser I'actual, segons palesa I'excavació. Els primers documents referits a I'església que coneixem són del 1306, i precisament indiquen el trasllat de la comanda de I'orde de Sant Joan, des de les Cabanyes a Vilafranca. La serie de visites pastorals, que comenqa el 1308, ens il.lustra sobre el funcionament del temple, sotmesa durant molts anys a I'orde esmentat, i aluden a interpretar alguns dels canvis arquitectonics que es van produir a I'epoca Moderna. LA DOCUMENTACIÓ HISTORICA SOBRE L'ESGLÉSIA DE SANT VALENTI DE LES CABANYES Dins del conjunt d'estudis portats a terme per tal de coneixer I'evolució historico-arquitectonica de I'església de Sant Valentí de les Cabanyes, es va iniciar una recerca documental en un intent d'aportar dades que ajudessin a un millor coneixement del lloc i que al mateix temps complementessin els resultats de la recerca arqueologica. L'esglesiola de Sant Valentí ja havia estat objecte d'estudi per part de I'historiador Miret i Sans en el seu llibre sobre les cases dels templers i hospitalers de Catalunya, publicat I'any 1910. Sant Valentí, tal i com s'assenyalava a I'estudi, havia estat el primer lloc d'assentament de I'orde hospitaler de Sant Joan de Jerusalem a la zona del Penedes, constituint el centre de la comanda fins al trasllat definitiu a Vilafranca.
    [Show full text]
  • Download EDI Guide
    GUIDE FOR ELECTRONIC DATA INTERCHANGE Version 5.b (April 2021) www.ediversa.com EDI GUIDE 2 of 76 1. Intention of this guide ................................................................................................................................................................................................................................................................... 5 2. How to get started ......................................................................................................................................................................................................................................................................... 6 3. Communications ............................................................................................................................................................................................................................................................................. 7 4. Messages ............................................................................................................................................................................................................................................................................................ 8 5. Global Location Numbers (GLN) and Logistical Structure ............................................................................................................................................................................................ 9 6. ORDERS document guide (Order) .......................................................................................................................................................................................................................................
    [Show full text]
  • Plan De Rodalies De Catalunya
    PLAN DE RODALIES DE CATALUNYA 2020 - 2030 I. SITUACIÓN ACTUAL II. INFRAESTRUCTURA III. DIAGNÓSTICO IV. ACTUACIONES V. CONCLUSIONES La Tor de Querol - Enveig Cerbère Puigcerdà Portbou Urtx - Alp Colera La Molina Toses Llançà Planoles Ribes de FreserCampdevànol Ripoll La Farga de Bebié Sant Quirze de Besora Vilajuïga Zaragoza Castellbell i el Vilar - Bell-lloc d’UrgellMollerussa Golmés Castellnou de SeanaBellpuig Anglesola Tàrrega Cervera Sant Guim de FreixenetSant Martí SesgaiolesCalaf Seguers - Sant PereAguilar Sallavinera de SegarraRajadell Manresa Sant Vicenç de CastelletMonistrol de MontserratVacarisses Viladecavalls - Torreblanca Borgonyà Figueres Viladecavalls R12 Lleida - Torelló Pirineus Sant Miquel de Gonteres Vilamalla Terrassa Puigverd de Lleida - Artesa de Lleida Manlleu Sant Miquel de Fluvià Juneda Camallera Terrassa Est Vic Les Borges Blanques Sant Jordi Desvalls Balenyà - Tona - Seva Sabadell Nord La Floresta Flaçà Balenyà - Els Hostalets Vinaixa Bordils - Juià Sabadell Centre Centelles Celrà Vimbodí i Poblet Martorell Sabadell Sud Cerdanyola Sant Martí de Centelles Girona Castellbisbal Rubí Sant Cugat del Vallès Universitat L’Espluga de Francolí Lavern - SubiratsSant Sadurní d’AnoiaGelida Barberà Fornells de la Selva La Granada del Vallès El Papiol Montblanc Figaró Cerdanyola Vilafranca del Penedès del Vallès Santa Perpètua Molletde Mogoda Santa RosaParets del VallèsGranollers - CanovellesLes Franqueses del Vallès Riudellots de la Selva Montcada i Reixac - Sta. Maria La Garriga Vilaverd Montcada i Reixac - Manresa Molins
    [Show full text]
  • La Generalitat Adjudica Les Obres De L'eix Diagonal
    Comunicat de premsa La Generalitat adjudica les obres de l’Eix Diagonal El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha adjudicat, a proposta de la mesa de contractació, la concessió de l’Eix Diagonal per un import de 420,8 MEUR a l’agrupació d’empreses formada per Iridium Concesiones de Intraestructuras, S.A. i CAT Desenvolupament de Concessions Catalanes, S.L. L’Eix Diagonal, que unirà Vilanova i la Geltrú i Manresa, tindrà 67 quilòmetres de longitud, amb 35 quilòmetres de nova construcció, 13 dels quals seran autovia. La concessió adjudicada inclou l’execució de les obres per a completar aquest eix viari, així com el manteniment i gestió de la infraestructura per un període de 33 anys. Es preveu que els primers treballs comencin durant el segon semestre de 2009. Imatge virtual de l’enllaç d’Igualada A proposta de la mesa de contractació, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha adjudicat avui el desdoblament de l’Eix Diagonal, per un import de 420,8 MEUR a l’agrupació d’empreses formada per Iridium Concesiones de Intraestructuras, S.A. i CAT Desenvolupament de Concessions Catalanes, S.A. Aquesta actuació es finançarà mitjançant una concessió de l’obra pública, que comprèn tant les obres per a completar aquest eix viari com la gestió de la infraestructura durant un període de 33 anys. Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 1 de 9 Comunicat de premsa L’execució dels treballs s’ha adjudicat per un valor de 332,4 MEUR per als trams de nova construcció i de 18’2 MEUR per a la millora i adaptació dels trams ja existents.
    [Show full text]