història L ~església de Riudoms ~

Delfí Dalmau i Argemir

Fa çana principal de l'església parroquial de Sant Jaume de Riudoms. Fot o: Delfí Dalmau.

Re alment només sóc un aficionat, a què? Com dirien els meus fills, a les pedres. I jo afegiria, per damunt de les pedres, a les co nstruccions religioses, especialment els seus campanars. I és que un campanar, potser perquè tinc vertigen remarcable, em desafia, però sobretot perquè és una obra que ens marca un camí d'espiritualitat, en s indica la fita del més amunt, del m és en ll à. Aquesta fita, aquesta proposta ha obligat els tècnics, la gent dels nostres llocs a esforços per posar una ped ra sobre l'a ltra, i amunt, amunt, a no badar que la torre quedi ben vertical, a cobrir-la, a protegir-la de les inclemències del temps i a procurar que per dins hi hagi el camí, l'escala o la rampa que permeti accedir al capdamunt, ja que all à hi ha d'anar la campana, la que li dóna el nom i el justifica. Tot això ho hem fet, des de fa mil anys, la gent de casa nostra, incansables i orgullosos dels nostres cloquers. Anant amunt i ava ll del meus país, Catalunya, per visitar esglésies i monestirs, m'adono, per si no ho hagués sabut abans, que la majoria dels temples o són antics com els romànics i gòtics, pel que fa a l'estil, o bé són dels

6 « loflon > ista per un diletant

temps en què la revolució barroca engrescat perquè aquella façana era complicava les ornamentacions i nova per a mi. ¡Quin mur més ben obligava els fidels, per encàrrec dels carreuat, quina pedra més daurada, bisbes respectius, a aixecar esglésies quina portalada! enormes, solemnes, fredes i distants. La portalada val un imperi. A casa nostra hi trobem un interval Pràcticament ocupa mitja de que sempre m'ha intrigat: què vàrem la gran façana. Portal en arc de mig fer en temps del Renaixement? Així punt, com l'arc triomfal dels romans, com a Espanya el Renaixement va ser interessant, ric i amb personalitat, "Va ser, doncs, quan des del plateresc fins al l'herrerià, i un dia em vaig trobar a Itàlia fou l'exemplar a imitar per les seves esplèndides esglésies amb davant l'església de Vo lta de creue ria estrellada en l'església parroquial de Sa nt Jaume de Riudoms. aires clàssics, vet aquí que a la nostra Riudoms que el meu Foto: Delfí Dalmau. terra se ' n troben ben poques traces, i gairebé només a les terres del sud. cor va fer un salt, de N' he trobat a , , , , Cornudella, sorpresa potser, o i a Riudoms, bé engrescat perquè per limitar-me a esglésies, perquè d'edificis civils, o n'hi ha ben pocs aquella façana (a Arnes, l'ajuntament) o només era nova per a mL se'n veuen alguns detalls. També al Maresme hi ha algunes esglésies ¡Quin mur més ben senzilles amb façanes renaixentistes, carreuat, quina que al seu temps es deia construïdes "a la romana'; amb portals amb pedra més daurada, pilastres toscanes a tot estirar i un quina portalada!" frontó clàssic al damunt de la llinda. Va ser, doncs, quan un dia acompanyat per onze fornícules, em vaig trobar davant l'església buides, però bellament decoratives, de Riudoms que el meu cor va fer amb pilastres de capitells jònics en un salt, de sorpresa potser, o bé la seva primera part i corintis per

L'arquitecte Pere Blai, a més de dissenyar l'es­ robustesa i pel que fa a l'alçada, glésia de Riudoms també és l'autor del Pal au de la Generalitat de Cata lunya. damunt d'un entaulament clàssic; tot tot i que he vist que en algun lloc li Foto: lan. coronat per un nou entaulament amb donen 40 metres, a un servidor, vés frontó. Cal dir que els carreus que es a saber si vaig cometre algun error, troben en les cantoneres d'aquesta la dada que vaig aconseguir el feia façana principal presenten un discret arribar escassament als 37. Ben alt, si però innovador encoixinat. considerem la mitjana dels campanars L.:'interior del temple encara catalans (31 ,60 m) que no s' han pas segueix les traces i tècniques caracteritzat per enfilar-se massa. gòtiques, amb una volta brillant Tot ell, el campanar, de carreus ben esca i rats com els de la ''Pel que fa al façana, només està decorat amb dues campanar, senzilles motllures, una a la base a del 17 46! l'alçada del primer entaulament de la vaig considerar-lo portada, com a prolongació de la que es troba en aquest punt del frontis i, com un element més l'altra, sota mateix de les finestres del d'un Renaixement capdamunt; també sota la barana del terrat es nota alguna senzilla motllura tardà, discret a manera de discreta cornisa. Es però robust i alt, troba situat damunt l'ala esquerra del temple (si el mirem posats de cara dominador de a la façana) fent angle al sud-oest l'entorn" del frontis encarat a migjorn, amb la capella del Sagrament al seu darrere. de creueria estrellada. Aquesta S'accedeix a la cel·la, punt tècnica, tot i aparèixer nous estils on es troben les campanes, per una arquitectònics, a casa nostra, com a escala interior que s'obre al passadís Anglaterra, va perdurar segles, i la de l'esquerra de la nau; presenta un trobem aplicada en ple barroc, encara. primer tram per uns quants graons Sembla com si els nostres millors d'obra i amb barana; tot seguit mestres de cases no se' n volguessin l'escala es converteix en una de desprendre, potser perquè els tingués cargol de pedra picada que puja per

8 « lo{loc» dins d'un cilindre situat a la banda fins al fons de l'absis, em va donar la traça de la major part dels edificis nord del campa nar. Des de la cel ·la 42 m etres ; la seva amplada 13,27 i renaixentistes a les nostres terres i, fins al terrat s'hi va per una escala l'alçada, fins a sota la volta, 21 . Tota entre elles, a l'edifici de la Generalitat, de gat situada a l'angle sud-oest i l'amplada inclosos els altars laterals, a . per una estreta trapa sense cobrir fa 21,20 metres. Vaig deixar Riudoms, després s'hi accedeix. Sota terrat una cúpula La gran construcció que és de la primera visita, ple d'entusiasme se miesfèrica cobreix la cel·la. aquesta esg lésia parroquial té un i admiració per la seva bella i original Vaig aprofitar l'ocasió de altre mèrit afegit si tenim en compte esg lési a. I que ben situada, al fons visitar el temple per mesurar les que entre els tècnics que hi van d'una gran plaça, taló de fons d'una se ves principals dimensions. La treballar hi figura Pere Blai (1553- bella perspectiva. El seu bon record, no llarg ada de la nau, interiorment. 1620) l'arquitecte que va contribuir en em deixa. Per molts anys, riudomencs! »

Parlar amb propietat Parlis com parlis, sigui com sigui el teu negoci, el més important és que algú t'escolti. A "la Caixa", més de 25.000 persones t'escolten, t'entenen i treballen a prop teu per a oferir-te la millor so lució pel teu negoci.

Parlem? ~e.f'. "I a C atxa· "

www.laCaixa.es

« lo {Ioc » 9