La Veu Sumari L'exiliat, l'intel·lectual i Butlletí de Independentista el presoner per Xavier Minguet PÀGINA 2

Avancem! Els aires de la Plana

Les properes setmanes, els propers premiant una periodista que incita cada de Vic mesos, seran decisius per a la definitiva dia a l'odi des de la televisió... per Josep Ramon Soldevila consolidació de la República. Les contínues I malgrat tot, avancem. victòries en el front internacional Avancem amb el President Puigdemont, PÀGINA 3 assenyalen clarament el camí a seguir. que ha sortit victoriós contra la justícia El ritme és tan vertiginós que genera un feixista espanyola. I ho ha fet amb doble efecte. classe. L'impacte internacional de la seva Per una banda, hi ha catalans que estratègia ha estat enorme i ha demostrat Seguim dempeus són víctimes del vertigen. No saben que la seva actuació era la correcta, gestionar, literalment, el ritme brutal enfront la d'aquells que van apostar per per Teresa Casals dels esdeveniments, i per això fins i tot l'estratègia espanyola, de vol gallinaci, intenten alentir el procés, perquè tenen i que es pensaven que no patirien les PÀGINA 4 la sensació que es descontrola. Però no consqüències dels seus actes, perquè, en el poden. I acaben superats pel procés. Com fons, com s'ha demostrat, no se'ls creien, li ha passat a la Marta Pascal, que ha estat i pensaven que els espanyols no se'ls Jo acuso descavalcada. És una demostració fefaent prendrien seriosament. És la diferència que les bases ja no combreguen amb entre els que s'ho juguen tot, i els que van per Pilar Altarriba rodes de molí. És el mateix que li passarà, de fanfarrons (de farol). n'estic segur, a en Roger Torrent, una el President Puigdemont, PÀGINA 5 persona que ja ha esgotat la paciència de conjuntament amb el President Torra, moltes persones. A aquestes alçades de la i en Jordi Sànchez, han impulsat la pel·lícula, poca broma, qui no vagi a totes, Crida Nacional per la República. Un qui només aposti pel postureig, millor que moviment transversal de persones, no La Crida i el gen s'aparti. De debò, no hi ha lloc per als qui d'organitzacions, que té per objectiu PdeCat vacil·len, per als qui no estan disposats a rematar la jugada. No podem no ser-hi. anar fins a la victòria. Des de Reagrupament ja hem donat per Ramon Alonso L'altre efecte ha estat sobre els espanyols. suport a la iniciativa, i anunciem que hi Se saben derrotats, humiliats, rebutjats, participarem com el primer. Cal superar PÀGINA 6 per Europa. I d'aquí, d'aquest ensorrament, les estructures caduques dels partits no fan més que sorgir reaccions tradicionals, tinguin dos o més de vuitanta desesperades, pròpies de gent que ha anys. perdut el seny, que busquen, impotents, L'estudi comparat dels moviments Autodeterminació la provocació, la bronca, la violència física. independentistes reeixits, demostren per Albert Aragonès Els seus representants polítics no tenen el que cal una unitat, que adquireixi valor de parar-los els peus, ben al contrari, l'hegemonia i es converteixi en el PÀGINA 7 els donen barra lliure. Es pensen que el referent i l'interlocutor vàlid tant a nivell terrorisme espanyol ens aturarà. Van ben internacional com amb l'enemic, espanyol equivocats. No són conscients que tenen en aquest cas. Un enemic que s'ha de les mans lligades per la Unió Europea... i derrotar i obligar-lo a negociar, no per per la determinació dels patriotes catalans. voluntat pròpia, sinó perquè no té més Les actituds paranoiques de l'Arrimadas, remei. I més... de l'Iceta i del Garcia Albiol, o les de Intentar assumir una interlocució des de La secció habitual de llibres Casado, Rivera, per no parlar dels Borbons, la feblesa amb l'objectiu de deslegitimar a càrrec de Pere Torra o de tota la colla socialista, amb els l'organització hegemònica, no només Sànchez, Borrell, la Susana Díaz, l'Alfonso és patètic, irresponsable i penós. És Guerra, sense oblidar l'intervencionisme també una estratègia que aposta per la cada cop més descarat del govern continuïtat del patiment de la nostra gent. aragonès, i del qual, algun dia, haurem I això, tard o d'hora, s'ha de pagar. de parlar i decidir què fem, assenyalen, clarament, que estan nerviosos. Fins i tot la Colau s'apunta al carro dels desesperats,

Josep Sort President de Reagrupament

NÚMERO 80 • JULIOL/AGOST DE 2018 2/ La Veu L’exiliat, l’intel·lectual i el presoner

En els últims anys, però sobretot després del naixement de Reagrupament Independentista el 2009, han sorgit diferents intents per unir el món sobiranista català. Es tracta d’organitzar totes les inquietuds, colors i formes, davall el mateix paraigua i amb l’únic objectiu d’assolir la llibertat del nostre poble. Han anat passant els anys i quin millor moment perquè la Crida Nacional per la República (CNR) del Puigdemont, sigui l’últim intent. No vull dir pas que tots els intents anteriors hagin fracassat, ben al contrari, han ajudat a vertebrar i ordenar les idees d’una societat que s’ha preparat per ser lliure. Per això podem afirmar que la CNR neix amb uns avantatges clars, CNR i els tres polítics: l’exiliat, els partits sobiranistes junts. Si que fan que sigui l’intent més l’intel·lectual i el presoner. la unió fa la força, aquest és el factible fins a hores d’ara. La CNR també neix amb moment. En primer lloc, neix amb un caràcter clarament Històricament els catalans no un lideratge clar, el president aglutinador, traspassant els hem sabut coordinar massa bé Puigdemont, respectat a tota límits dels partits i deixant a les diferents forces polítiques Europa per la seva lluita part ideologies i militàncies per assolir un objectiu comú. constant per la causa, i ara indivuduals. Molt semblant al Hem perdut competències molt més enfortit després de la naixement de la ANC, que es nacionals per no anar mai a la victòria judicial a Alemanya i la definia unitària i plural, però una, ens perdem sobretot amb posterior retirada de l’euroordre amb la diferència que la CNR ideologies ràncies i militàncies d’en Llarena. Per consolidar presenta candidatures a les lligades als estatuts de partit. encara més el lideratge hi diferents eleccions, començant Discrepàncies internes per hem de sumar les figures del per les municipals de la escalar posicions polítiques tant president , home primavera del 2019. en la política catalana com en de lletres, representant polític En néixer amb un sol l’espanyola. Afortunadament, el de la societat civil i en clara objectiu, la independència poble madura en experiència, i línia ascendent, i també de del país, fa que es redueixin ara més que mai és el moment l’expresident de la ANC Jordi els prejudicis dels partits que s’uneixin tots els astres Sánchez, presoner polític convencionals, i així fa que per ajudar a sumar i sumar per defensar pacíficament sigui més fàcil arribar a acords. indefectiblement fins a assolir la democràcia i la llibertat A més, en néixer amb data de l’horitzó tan desitjat. d’expressió… Si el procés caducitat, ja que té el propòsit català estava orfe de grans de dissoldre’s una vegada lideratges com el del primer assolit l’objectiu, fa que encara ministre escocès Alex Salmond sigui més còmode l’associació i l’SNP, ara podem dir que el a la plataforma que, fins al Xavier Minguet tenim representat amb la moment, en suma més que tots NÚMERO 72 • NOVEMBRE DE 2017 La Veu / 3 Els aires de la Plana de Vic

Vull aprofitar aquesta finestra que em dóna La Veu per a fer una reivindicació des de la Plana de Vic: si us plau, ciutadans de Barcelona i poblacions de l’àrea metropolitana, controleu els vostres fums, vigileu la vostra contaminació, sobretot ara a l’estiu, si us plau. Suposo que us demanareu per què jo, un vigatà, m’he de preocupar pels fums de Barcelona, però ho entendreu de seguida: resulta que aquesta contaminació, a les tardes caloroses d’estiu, ens arriba a la Plana de Vic, empesa per la marinada, en forma d’ozó troposfèric. L’ozó troposfèric és un contaminant atmosfèric secundari format a partir de reaccions fotoquímiques (activades per la llum solar) entre contaminants primaris. Concretament, es forma ozó a la faringe, el coll i els ulls, i als ciutadans de Barcelona troposfèric quan coexisteixen dificultats respiratòries, com la i la seva conurbació, que us els òxids de nitrogen, els gola seca. També pot produir recordeu dels vostres veïns compostos orgànics volàtils i altres problemes respiratoris abans d’agafar el cotxe, o que una radiació solar intensa al com una incidència més gran els industrials i empresaris llarg d'un període de temps i un agreujament de l'asma, la vigilin les emissions de les prou llarg. Els principals reducció de la funció pulmonar seves calderes o màquines, o precursors de l'ozó s'emeten i una inflamació de les vies que els responsables de les sobretot com a conseqüència respiratòries, que generen plantes de cicles combinats de les activitats humanes, en símptomes respiratoris i una instal·lin les mesures el nostre cas a la conurbació de alteració del rendiment. adequades (tipus filtres) a les Barcelona, com són el trànsit, La Plana de Vic és la segona seves instal·lacions. la indústria, l’activitat del port regió d’Europa amb nivells La República Catalana que i de l’aeroport i d’altres. més alts d’Ozó troposfèric o està a punt d’arribar ha de És a dir, la contaminació superficial, la primera és la recordar que Barcelona, en de Barcelona i voltants, al vall del Po a Itàlia. També hi tots els aspectes, no és només migdia, empesa pel vent han altres sectors de Catalunya Catalunya, que hi conviuran, de la marinada, i gràcies a que pateixen aquest tipus de en aquest nou estat, 950 l’orografia de la zona, va contaminació, les comarques municipis, la majoria d’ells pujant pel Besòs, continua de la zona industrial de pobles petits o molt petits. pel riu Congost (Granollers), Tarragona i, encara que sigui Barcelona no es pot mostrar arriba a la Plana de Vic per la difícil d’entendre, l’entorn de d’esquena al país. Per això us porta de Tona, continua pel Begur, al Baix Empordà. demano de tot cor que els de la Ter fins a Pardines (Ripollès) i L'única manera efectiva de capital i del seu entorn, sigueu arriba a Bellver de Cerdanya. disminuir els nivells d'ozó sensibles amb la resta nostre A Tona, els nivells més alts de superficial a Osona és evitant petit i bonic país. contaminació arriben, més o o reduint l'emissió dels seus menys, a les 3 o 4 de la tarda i precursors, els quals provenen a Bellver a les 8 o 9 del vespre. majoritàriament del trànsit Els efectes que l'ozó pot i de les indústries de l’Àrea Josep Ramon provocar sobre la salut a les Metropolitana. Per tant, us Soldevila persones són tos, irritacions demanem des la Plana de Vic, 4/ La Veu Seguim dempeus

Aviat farà un any que, malgrat l'oposició de l'estat que volia impedir-ho com fos, els catalans vam votar. La força i la determinació de milions de catalans va fer possible que s'obrissin els col·legis electorals i que, a les respectives taules, hi haguessin les urnes i el cens. S'havia d'aconseguir i es va aconseguir. No sé si hem valorat prou l'èxit rotund que aquest fet representa per als independentistes i per als demòcrates que van voler exercir el dret fonamental de votar. L'actuació de l'estat, amb la monarquia al capdavant, va representar un trencament definitiu entre els demòcrates catalans i l'estat. Van enviar la policia a reprimir sense contemplacions. Les càrregues ha guanyat les eleccions i per aquells que no poden tornar a policials recordaven temps això ha pogut formar govern casa seva perquè la injustícia que alguns podien creure que i Ciudadanos és a l'oposició i els empresonaria. Patim per s'havien superat per sempre. hi continuarà durant molts la família Comín, perseguida A partir d'aleshores, trasbalsat anys més. I aquells que ens i empresonada durant el per l'èxit dels resultats, el consideraven en procés de li- franquisme i que ara han hagut govern del PP, amb el suport qui-da-ci-ó , estan políticament de suportar com un dels fills de dels partits unionistes i amb el liquidats i espero que sigui per la vídua Comín ha hagut d'anar silenci còmplice i vergonyant molts anys. a morir fora de casa per poder d'alguns que es diuen I Europa, que ha de morir junt amb els seus. demòcrates, va cometre error replantejar-se moltes Sento una indignació infinita darrere error. Els nostres líders actuacions, que ha de canviar contra tanta injustícia, una a la presó o a l'exili, el rei amb personatges caducats, a alguns revolta justa que em fa més un discurs que representava dels quals la ciàtica permanent decidida que mai a perseverar. una declaració de guerra als els fa ineptes per ocupar els Sàpiguen que la nostra lluita catalans, l'aplicació del 155, seus càrrecs, ha observat pacífica i democràtica no l'ocupació de la Generalitat. l'actuació del govern de l'estat s'aturarà, que no oblidem, Hi ha hagut i hi ha molt i, sobretot, les decisions de que persistirem i que ens patiment a Catalunya. Aquells la justícia espanyola amb guanyarem la llibertat. que acusen l'independentisme estupor. Un rere l'altre els Arrenquin els llaços grocs, de dividir la societat catalana països implicats. Alemanya, envesteixin com les bèsties han estat aquells que han Bèlgica, Escòcia, Suïssa han en comptes de parlamentar actuat de piròmans amb una desautoritzat el jutge Llarena, com els demòcrates, posin de irresponsabilitat que esgarrifa. que s'ha vist obligat a retirar manifest la seva supèrbia, el Però els independentistes i les euroordres que havien de seu totalitarisme, nosaltres els demòcrates catalans hem fer possible no l'aplicació de persistirem. Continuem resistit i ho continuarem fent justícia sinó l'ànsia malaltissa dempeus. fins a la consecució del nostre de venjança. objectiu. Però nosaltres, els Hem guanyat les eleccions, independentistes i els malgrat que la senyora demòcrates catalans continuem Arrimadas es consideri la patint. Patim pels nostres Teresa Casals guanyadora. L'independentisme presos polítics, patim per La Veu / 5 Jo acuso

Jo acuso el jutge Llarena, la jutgessa Lamela , la fiscalia del Estat Espanyol i tots els magistrats que es mouen per l’odi que senten vers Catalunya i la seva gent, la que volen un Estat propi. En lloc de legislar segons les lleis catalanes, i la Carta Magna espanyola, s’inventen lleis, escriuen relats, redacten interlocutòries, tot al seu gust. Fan judicis de valor, i tot per encausar i tancar a la presó sense garanties, homes i dones, patriotes catalans que només van seguir les Lleis d’Espanya que el benestar a dia, amb el perill que això del Parlament Català, obeint de les persones i el bé comú, comporta per a la ciutadania a les demandes del Poble de quan és el conjunt de la que volen un país sobirà. Catalunya. gent, al cap i a la fi, els que Llaços grocs, estelades en El jutge Llarena, amb les conformen un país. llocs públics, creus grogues en seves Euroordres, ha quedat Espanya no és més que un platges i places, tot els fa nosa, en ridícul, com un ignorant conjunt de pobles, que ,a cop es senten dominadors en terra de cara a Europa, sense de guerres i dominacions del conquerida: som una colònia. arguments, quan han decidit govern de Castella, va anar Però tenim molts líders de els diferents països europeus annexionant i controlant els molta vàlua que ens portaran sobre el tema. Aquest jutge diferents territoris que la a la victòria. Només cal seguir s’inventa el que sigui per formen. els consells, la resistència, la empresonar i mantenir a les Aquest odi que certs imaginació, les manifestacions presons, polítics catalans, o bé magistrats senten cap a de tots ells i actuar amb han de marxar a l’exili, com a Catalunya es reflecteix també seny. No fer cas de les mal menor. en el de diferents estaments provocacions, perquè això és Jo acuso certs magistrats de caire feixista, residus de el que ells voldrien: que ens hi de la Justícia Espanyola, l’època franquista, com són la tornéssim. Utilitzem les xarxes Audiència Nacional, Tribunal Policia Nacional, l’Exèrcit i la socials per desmantellar Constitucional, Consell del Guardia Civil. Si poguessin, si els seus discursos feixistes Poder Judicial, TSJC, etc. Europa no pressionés, farien i pensem que la victòria és d’actuar de manera partidista, la versió que Franco va fer a tocar, si anem units en de no ser independents del durant i després de la guerra aquesta lluita. El poble català Poder polític que governa civil, és a dir, versió Franco II, respondrà sempre. Salut i Espanya. Els acuso de tancs al carrer i gent al Camp Independència. no exercir la separació de la Bota. de poders que tot estat Els increments dels atacs democràtic ha de tenir: feixistes que patim al nostre judicial, legislatiu i executiu. país,envers les persones que Per a certs magistrats, té no pensen com ells, van Pilar Altarriba més importància la unitat augmentant perillosament, dia NÚMERO 72 • NOVEMBRE DE 2017 6/ La Veu La Crida i el gen PdeCat

Al moment que m’assec, de comprensió i voluntat col·lectiu que obliga als que se decidit a opinar sobre tot el constructiva. Vaig integrar-me senten iguals a unir-se i girar que hem viscut aquests dies, a l’executiva comarcal de l’Alt l’esquena als altres. m’assalta el dubte de si el que Penedès. Vam intentar per Temps enrere havia tingut faig és correcte i si val la pena tots els mitjans accedir a la l’esperança que actuar que em faci entendre. candidatura per a la Vegueria. políticament al costat d’un Però finalment tiro Això va ser impossible. No partit fort seria bo i positiu. . Perdoneu-me, pas llistes tancades, és que Però s’està demostrant que la perquè tot i que els que em no era possible ni saber qui força fa figa, i el que passa és coneixeu em dieu que no és es feia càrrec de rebre les que hi ha encara molta gent, així, jo sé que escriure no és el candidatures. Opacitat i foscor molts càrrecs, molts alcaldes millor que sé fer. total. Ja ens va costar prou i regidors. I que no volen El que hem viscut aquests arribar a la comarcal... deixar de ser-ho. El país... dies, de l’assemblea Hem estat dos anys de figures podria ser l’excusa? nacional del Pdecat, m’ha fet decoratives. Sensacional. La proposta de reviure les experiències de Finalment semblava que Reagrupament, com dos anys des de l’assemblea valoraven la nostra posició a associació política, fundacional, a la qual vaig com a reagrupats dintre de transversal, amb la finalitat participar com a reagrupat. l’executiva. Però és ara quan el única de guanyar la llibertat, El president Sort ha fet “gen convergent” apareix i ho i un cop aconseguida diluir- pública la presa de posició tira tot a terra. Els convergents se en altres opcions de cara de Reagrupament i, amb ja eren companys i amics al futur, segueix doncs bon criteri, al meu entendre, abans de crear el Pdecat. Per plenament vigent i no quadra deixa en mans dels associats descomptat. Però la reticència amb les propostes que la decisió de continuar dintre a eixamplar cercles els ha traït. recollien les ponències de del Pdecat. Jo fa dies que vaig I el més clar, al meu entendre, l’assemblea que hem acabat dir, encara a mitja assemblea, és la manca d’interès i ara. Però sí amb la Crida que hi veia massa coses que confiança en una llista nova per la República, de Carles grinyolaven, no anava fi, allò. i diferent per a la direcció Puigdemont, Quim Torra i D’una banda, el Pdecat va nacional. Interpreto que al Jordi Sànchez. crear-se com un partit nou, Pdecat hi ha gent de totes les Ja podeu deduir que aspira amb la intenció d’adquirir, sensibilitats, per descomptat, doncs a quelcom molt més amb nova gent, noves però s’ha vist molt clar que important. Em va seduir el sensibilitats polítiques, el resultat de les eleccions als discurs d’en Joan Carretero eixamplar el posicionament càrrecs de direcció nacional per decidir associar-me. En cap a solucions molt més havien de ser els que ja era canvi no em sedueix gens el transversals, i encarar la feina previst que fossin. Tot i això, discurs del Pdecat, digueu- cap a la llibertat del nostre la tercera part del vot ha anat li Pascal, Bonvehí o com país (fruit de la iniciativa cap a la nova llista, la que us agradi més. Fins aquí d’). Fins aquí tot defensava les llistes obertes he arribat. I no sé què faré. correcte. i el manteniment de les Però el que sí que procuro Però d’altra banda, vaig incompatibilitats, per exemple. conservar és el gen començar a veure problemes Fins i tot vaig pensar en la reagrupat. molt significatius que, al llarg inseguretat que demostrava d’aquest temps, he intentat aquesta actitud, com si fos identificar, comprendre i situar (compte, ni afirmo ni especulo) Ramon Alonso al seu lloc, amb la mesura un complex d’inferioritat NÚMERO 72 • NOVEMBRE DE 2017 La Veu / 7 Autodeterminació

Tal com diu la Viquipèdia, el dret a l'autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític". El dret d'autodeterminació dels pobles fou formalitzat jurídicament per primera vegada en la Carta de les Nacions Unides, ratificada l'any 1945. L'article 1 d'aquesta Carta, punt 2, estableix que un dels propòsits de les Nacions Unides és fomentar el respecte al principi d'autodeterminació dels pobles. Quan un país, membre de la ONU, signa el entre els Estats en conformitat amb per part de nous processos seu compromís amb aquesta la Carta de les Nacions Unides. S'hi d'autodeterminació, en organització, reconeix les lleis estableix que la descolonització nom de l'estabilitat, així que aquesta defensa. És així és una manifestació important com per a eludir processos de senzill. Si vols ser membre, de l'autodeterminació, d'autodeterminació que acceptes les seves regles. Les però que l'àmbit d'aquest l'afectin. Així, s'han Nacions Unides van proclamar, dret és més extens: també desenvolupat diverses teories el 16 de desembre de 1966, el l'associa amb l'existència que, sense negar explícitament Pacte Internacional de Drets de govern representatiu. el dret d'autodeterminació, Civils i Polítics, que va entrar La Declaració afirmava que malden per limitar-ne en vigor el 23 de març de la lliure determinació és l'aplicació efectiva, del tot o 1976 i que ha estat signat i un dret de tots els pobles i en part. Per tant, per molt ratificat des d'aleshores per que comporta obligacions que els actuals inquilins de 168 estats. En l'article 1, aquest per a tots els Estats, i que la Moncloa diguin que el acord internacional afirma el seu respecte és condició dret d'autodeterminació no que tots els pobles tenen dret necessària per a l'establiment existeix en l'ordenament a l'autodeterminació i que els de relacions amistoses i jurídic, menteixen, i ho saben. estats han de respectar aquest cooperació entre els Estats. En Ara només cal que els nostres dret. España el va signar el 28 definitiva, el dret internacional governants a Catalunya de setembre de 1976 i el va reconeix genèricament el vulguin utilitzar aquest dret ratificar el 27 d'abril de 1977. dret d'autodeterminació per a satisfer a la gran majoria Els detractors d'aquest dret, el com a un dels drets humans dels catalans. Dret reconegut a de l'Autodeterminació, sempre bàsics. Alhora, no existeix nivell internacional i utilitzat diuen i diran, que aquest regulació internacional ja per diversos països per pacte va néixer només pels sobre com exercir el dret assolir la seva llibertat, i sense drets dels pobles que han estat d'autodeterminació, ni ser colònies, com potser colònies. El 24 d'octubre de tampoc sobre a qui correspon. sembla que és 1970 l'Assemblea General de Bàsicament, perquè el Catalunya... les NU adoptà per unanimitat sistema internacional la resolució 2625 (XXV), d'estats constituïts és Declaració sobre els principis de altament conservador, i Dret Internacional referents a les cada Estat prefereix evitar el Albert Aragonès relacions d'amistat i cooperació qüestionament de l'statu quo NÚMERO 72 • NOVEMBRE DE 2017 Reagrupament Independentista

Llibres recomanats Pere Torra

� Coratge (Laura Turull): “De Lliçons de vida fet, l’única por persistent de cinc joves que tinc és que la gent acabi oblidant que el pare i altres testimonis de la polítics catalans són a la presó. I d’altres a l’exili.” injustícia en Naturalment, és un llibre ple de sentiments i, llevat d’un estat pur monstre, qui s’acosti a la seva lectura difícilment podrà evitar Anna Forn, Beta Forn, Laura Turull, que el cor li quedi en un puny Marta Turull i Oriol Sànchez, Abans en molts moments. A mi, m’ha ningú deia t’estimo, Barcelona: passat en diverses pàgines. Catedral, 2018. Així mateix, un aspecte molt interessant és observar Abans ningú deia t’estimo l’evolució que es pot aplega el testimoni de cinc entreveure en alguns dels joves, fills dels presos polítics nois. Aquesta evolució és catalans. Hi apareixen les especialment remarcable en dues filles del conseller Forn, Oriol Sánchez, el qual comença les dues del conseller Turull el llibre desmarcant-se de la i també el fill gran de Jordi ideologia del seu pare i acaba Sánchez. És un llibre que reclamant-li fermesa en les sorprendrà perquè no es seves conviccions. També en limita a recollir el plany o cas de Marta Turull, la més la queixa. La veu dels joves gran evasión.” petita del grup, el lector percep aflora amb naturalitat i no � Perplexitat (Anna Forn): com ella pren consciència del exclou les contradiccions, els “Algun cop sí que he explicat seu ingrés en la maduresa dubtes, les incerteses que que hi ha polítics a la presó i mentre experimenta la caracteritzen el moment vital encara no m’he trobat ningú patacada de la injustícia sobre dels protagonistes. Francesc que no s’hagi dut les mans el seu pare. Orteu, que ni tan sols figura al cap. La gent s’esgarrifa. I parlant dels més petits, hi als crèdits com a autor Realment no entenen com en ha un moment que apareix una del llibre, se circumscriu a un país europeu democràtic entranyable referència a en transcriure els pensaments s’empresoni un govern legítim Roger, fill del conseller Josep d’aquests joves. El seu mèrit per complir el seu programa Rull. Precisament, al mes de és, sobretot, que aquest electoral.” març la premsa va publicar pensament flueixi amb molta � Tendresa (Oriol Sánchez): una frase que Rull hauria autenticitat i sinceritat. El “Una visita especial va ser adreçat al jutge del Tribunal llibre és força breu i fa de bon la que vam fer al desembre. Suprem: “Tinc 2 fills, Roger llegir, però ofereix un contingut Abans de trobar-nos, el pare va i Bernat, de 3 i 8 anys. Avui de gran riquesa moral. Per anar a l’economat de la presó vostè té el poder de decidir això, permetin-me que aquí i va comprar galetes, dònuts, si els veig créixer. Si decideix doni la veu als protagonistes xocolatines. Hi havia de tot. tancar-me els lliuraré la i recorri a algunes citacions Allò va ser el nostre dinar de dignitat d’haver defensat unes dels cinc coautors indicant-ne Nadal.” idees legítimes, lícites, nobles, el sentiment, la sensació que � Esperança (Marta Turull): democràtiques i d’haver-ho suscita en el lector. “Va ser un concert fantàstic. fet pacíficament.” Doncs bé, � Lucidesa (Beta Forn): “Estic Vam estar tota l’estona ballant tornant al llibre Laura Turull convençuda que ell és a la i, cap al final del concert, els ens ofereix el testimoni de la presó en bona part per la del grup van dir que dedicaven mirada de l’infant: “El Roger, feina excel·lent que van fer els aquella cançó a tots i cada un en veure la presó, va saltar Mossos.” dels presos polítics i exiliats. d’alegria i va cridar tot satisfet: � Ironia (Marta Turull): “Me’l Van anomenar totes les «Mira quina torre més xula, és vaig trobar estirat al sofà, presons on estaven tancats on treballa el pare.» s’havia quedat adormit mirant i els ulls se’m van omplir de Ja n’hi ha prou! Llibertat la seva pel·lícula favorita La llàgrimes.” presos polítics i exiliats!