John Fogerty: L'anima De Creedence Clearwater Revival, El Geni Que Va «Reinventar» La Musica Americana (Part 2)
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
It's only rock & roll | Pep Saña | Actualitzat el 07/10/2015 a les 00:01 John Fogerty: L'anima de Creedence Clearwater Revival, el geni que va «reinventar» la musica americana (Part 2) John Fogerty: La seva carrera en solitari. https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/3476/john-fogerty-anima-creedence-clearwater-revival-geni-va-reinventar-musica-americana-part Pagina 1 de 19 https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/3476/john-fogerty-anima-creedence-clearwater-revival-geni-va-reinventar-musica-americana-part Pagina 2 de 19 The Blue Ridge Rangers (1973). No deixa de ser curiós, que un dels millors autors del seu temps decidís publicar, com a primer treball en solitari? un àlbum de versions. Encara que d'altra banda tenia tot el sentit, perquè a The Blue Ridge Rangers, Fogerty rendia tribut als pioners del country i la música popular nord-americana del segle XX, passant per la seva figura més emblemàtica i llegendària, Hank Williams, fins a arribar a alguns dels noms més prestigiosos del gènere dels anys 50 i 60. Fogerty demostrava així que ell podia (i havia de) agafar el relleu i convertir-se en un més que digne hereu. Crida també l'atenció que el seu nom no figurés a la portada de les primeres edicions de l'àlbum, i que a més aquesta mostrés la silueta a contrallum de cinc músics, la qual cosa donava la sensació de que estàvem davant del disc d'una nova banda denominada precisament The Blue Ridge Rangers. Res més lluny de la realitat. https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/3476/john-fogerty-anima-creedence-clearwater-revival-geni-va-reinventar-musica-americana-part Pagina 3 de 19 John Fogerty (1975). Els dos anys transcorreguts entre The Blue Ridge Rangers i el seu següent https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/3476/john-fogerty-anima-creedence-clearwater-revival-geni-va-reinventar-musica-americana-part Pagina 4 de 19 disc, que hauria de ser el primer amb material original, van estar marcats per la seva ruptura amb Fantasy Records, que havia publicat tots els seus àlbums amb la Creedence i també el seu primer treball en solitari, i el començament d'una batalla legal que amb el temps el deixaria seriosament tocat, tant anímica, artística i econòmicament: Fogerty acabaria cedint tots els drets sobre el material de la Creedence a canvi de la seva carta de llibertat, perdent inevitablement milions de dòlars. Des d'aquest moment, el capo de Fantasy, Saul Zaentz, es convertiria en el seu gran enemic, mentre que la ferida amb el seu germà Tom es va fer encara més gran, en alinear-se aquest del costat de la companyia, que sí es va mostrar més que generosa amb el gran dels Fogerty. Quan Tom va morir al 1990, els dos germans havien estat incapaços de reconciliar-se. Però cal rendir-se a l'evidència: aquest disc ha passat a la història per incloure l'incontestable himne Rockin' All Over The World (molta gent pensa que es d'Status Quo que van ser els que el va popularitzar), el seu gran hit en solitari junt amb Centerfield, i Almost Saturday Night .Però el pitjor estava per arribar, reconeixent que estava massa absorbit pel seu conflicte amb Fantasy i no estava en condicions de compondre, gravar ni tocar en directe. Fogerty prendria la decisió d'apartar-se del mon, un retir voluntari que duraria deu anys. John Fogerty & Bruce Springsteen - Rockin' All Over The World V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=DyQ6mN2EhWY Centerfield (1985). El retorn de John Fogerty després d'una dècada d'exili no podia haver estat més afortunat. Centerfield el portava de nou al número 1 del Billboard nord-americà i, de fet, és l'àlbum més venut de la seva carrera. Va triar a la perfecció els seus singles: The Old Man Down The Road, un tema pur Creedence (això li ocasionaria, veurem, un seriós problema), Rock And Roll Girls i Centerfield el tema que donava nom al disc. La llarguíssima espera, havia merescut la pena. Mr. Greed, i la burleta Zanz Kant Danz (amb la seva lletra «Zanz Kant Danz but he'll steal your money») eren dos atacs frontals i gens dissimulats contra Saul Zaentz, la qual cosa va provocar l'ira d'aquest. El poderós productor aconseguiria que el títol d'aquesta última fos canviat en posteriors edicions per Vanz Kant Danz, però la cosa no va acabar aquí: Fantasy, com a propietària dels drets al 100% de la Creedence, va demandar a Fogerty per plagiar Run Through The Jungle a The Old Man Down The Road. O sigui, per plagiar-se a si mateix. El polèmic procés judicial es va resoldre amb una rotunda victòria del músic sobre la companyia. Però si per alguna cosa pot sentir-se orgullós John Fogerty és de veure com el tema Centerfield, el seu particular homenatge al món del beisbol, es va convertir en un dels himnes esportius més populars d'USA. https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/3476/john-fogerty-anima-creedence-clearwater-revival-geni-va-reinventar-musica-americana-part Pagina 5 de 19 https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/3476/john-fogerty-anima-creedence-clearwater-revival-geni-va-reinventar-musica-americana-part Pagina 6 de 19 John Fogerty - Centerfield V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=-HeMGRPa80s John Fogerty - The Old Man Down The Road V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=h1VUBjRgeMA John Fogerty - Rock And Roll Girls V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=JyPCsQWi7Ow Eye Of The Zombie (1986). Tots els artistes, i totes les bandes tenen ?el seu disc dolent?, i Fogerty no és una excepció. El seu gloriós retorn després de deu anys de silenci va animar tant a Fogerty que no va voler esperar per tornar a tancar-se en un estudi, tractant de recuperar el temps perdut. Però aquesta vegada no ho faria sol: Eye Of The Zombie va ser el seu primer disc en solitari gravat amb una banda. Probablement els seus músics siguin els que menys culpa van tenir, però es dóna la circumstància que és un complet desastre. Una lamentable taca a la seva discografia. En lloc de dedicar-se a fer el que tan bé sap fer, Fogerty es perd en un embolic de teclats, sintetitzadors i bateries electròniques, que enterren encara més les virtuts que poguessin tenir aquestes nou composicions que, en qualsevol cas, tampoc estan entre el més inspirat del seu repertori. El desastre es va consumar quan en els concerts de presentació va decidir no interpretar ni una sola cançó de la Creedence. El desastre va ser tan majúscul que l'artista va haver de retirar-se de nou a llepar-se les ferides. I aquesta vegada trigaria més d'una dècada a tornar. https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/3476/john-fogerty-anima-creedence-clearwater-revival-geni-va-reinventar-musica-americana-part Pagina 7 de 19 Blue Moon Swamp (1997). La tercera tornada de Fogerty, ja la definitiva, es faria esperar durant onze anys, però com va succeir amb Centerfield, el seu come-back va ser per la porta GRAN. Com quedava clar en el títol del disc, va suposar el seu retorn en GRAN al Swamp Rock, Southern Rock i la musica d'arrels. Però tot i retornar directament amb els seus anys més afortunats al capdavant de Creedence, ara sonava modern, actual, fresc i gens forçat. I el més important de tot, inspirat. A més, ara sí va saber envoltar-se d'excepcionals i prestigiosos músics, com els Howie Epstein, Phil Chen, Donald ?Duck' Dunn, Bob Glaub, John Clayton, Chester Thompson, Vinnie Colaiuta, Txad Smith o Kenny Aronoff que s'ha consagrat com el seu bateria habitual fins avui. Del disc, destaquen Hot Rod Heart, Joy Of My Life, dedicada a la seva dona Julie, el seu enèsim homenatge al country amb Blue Moon Nights, o Bring It Down To Jelly Roll, amb la qual s'atreveix fins i tot a posar-se stoniá, i un tema i que és el més a prop que ha estat mai del rock dur Walking Like A Hurricane. https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/3476/john-fogerty-anima-creedence-clearwater-revival-geni-va-reinventar-musica-americana-part Pagina 8 de 19 John Fogerty - Hot Rod Heart V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=DBIeC6esvIk https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/3476/john-fogerty-anima-creedence-clearwater-revival-geni-va-reinventar-musica-americana-part Pagina 9 de 19 John Fogerty - Walking In A Hurricane V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=A5SvHp2PpVs John Fogerty - Bring It Down To Jelly Roll V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=cab9BSsa_yE Premonition Live Concert (1997). Per commemorar la tornada triomfal, John Fogerty grava el que seria el seu primer directe en solitari. L'àlbum recull dos concerts gravats en els Warner Bros Studios els dies 12 i 13 de desembre de 1997, i inclou cançons de la seva carrera en solitari i de la seva etapa anterior amb Creedence Clearwater Revival. Imprescindible. John Fogerty - Premonition Live Concert 1997 (Complete concert) V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=5CDSjzEeGos Deixa Vu All Over Again (2004). Que John Fogerty trigués set anys a publicar un nou disc d'estudi, no vol dir que tornés a amagar-se a la seva cova. Simplement, no va voler repetir el fracàs de Eye Of The Zombie i aquesta vegada va preferir prendre's les coses amb més calma. La decisió sembla encertada, doncs Deixa Vu All Over Again tornava a ser extraordinari, més calmat, o menys rabiós que Blue Moon Swamp en l'aspecte musical.