Formació De La Coberta Edàfica En Diferents Àmbits De Catalunya I Llanos De Moxos (Bolívia): Casos De Predomini D'influència Geogènica I Antròpica
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Nom/Logotip de la Universitat on s’ha llegit la tesi Formació de la coberta edàfica en diferents àmbits de Catalunya i Llanos de Moxos (Bolívia): casos de predomini d'influència geogènica i antròpica Jaume Boixadera Llobet http://hdl.handle.net/10803/385437 ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral. No se autoriza su reproducción u otras formas de explotación efectuadas con fines lucrativos ni su comunicación pública desde un sitio ajeno al servicio TDR. Tampoco se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al contenido de la tesis como a sus resúmenes e índices. WARNING. Access to the contents of this doctoral thesis and its use must respect the rights of the author. It can be used for reference or private study, as well as research and learning activities or materials in the terms established by the 32nd article of the Spanish Consolidated Copyright Act (RDL 1/1996). Express and previous authorization of the author is required for any other uses. In any case, when using its content, full name of the author and title of the thesis must be clearly indicated. Reproduction or other forms of for profit use or public communication from outside TDX service is not allowed. Presentation of its content in a window or frame external to TDX (framing) is not authorized either. These rights affect both the content of the thesis and its abstracts and indexes. Universitat de Lleida Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl Tesi Doctoral Formació de la coberta edàfica en diferents àmbits de Catalunya i Llanos de Moxos (Bolívia): Casos de predomini d’influència geogènica i antròpica Jaume Boixadera Llobet Director: Dr. Jaume Porta Casanellas Lleida, febrer de 2016 Memòria presentada per Jaume Boixadera Llobet En satisfacció dels requisits necessaris per a optar al grau de doctor Director: Dr. Jaume Porta Casanellas Lleida, febrer de 2016 Agraïments Aquesta tesi és el resultat de molts anys de treball en l’àmbit de l’edafòleg de camp. En aquest llarg període de temps, en que he anat elaborant el material i les idees que després han esdevingut aquesta tesi, són moltes les persones de qui he après, especialment d’aquelles que m’han mostrat aspectes dels sòls que per mi mateix mai hauria vist, o bé que m’han ajudat en les diferents parts d’aquests treballs. La llista seria interminable: professorat, companys i companyes del Departament d’Agricultura, de la Universitat de Lleida, col·legues, pagesos, i tota la gent amb qui l’he compartit, en un moment o altre, en un lloc o altre, els treballs de camp. A tots, el meu agraïment. No obstant això, he de fer esment d’una manera particular a en Jaume Porta que em va iniciar en l’Edafologia, amb qui he treballat de manera continuada i que ha estat molt més que el Director d’aquesta tesi. També a na Marta López-Acevedo perquè ha tingut un paper rellevant, més del que pugui semblar, a l’hora d’acabar aquesta tesi. També a en Ricard Danés per la seva generositat i a la Carmen Herrero per això, i molt més. Gràcies, també, a Josep Llop, Montse Antúnez i Rosa M. Poch amb qui he compartit moltes jornades i treballs; no cal dir res més, A Carles Balasch pel concepte sòl-geomorfologia que m’ha permès tirar endavant una part important de la tesi. A Josep Barba i al personal de HOYAM i CEAM pel seu suport a Moxos. A la Sabina, la Mireia i la Clara. Al Ramon Lletjos pel seu recolzament i ajuda. A Manel Aragay i a Manel Pérez. A Carlos Roquero que va ampliar els meus horitzons edàfics i humans. A Emilio Ascaso per la seva ajuda i disponibilitat en tot moment. A Rafa Rodríguez i a Juan Herrero que sempre m’han aportat idees i col·laboració. A M. Rosa Yagüe perquè sense la seva ajuda mai hagués pogut arribar a veure enquadernada aquesta tesi. El seu recolzament ha anat molt més enllà del que mai podria haver esperat; la seva paciència i cura són impagables. A l'Àngela i als nostres plançons que m'han acompanyat en aquest recorregut i que han patit les meves absències físiques i anímiques. També a la resta de la família per la seva paciència. Finalment, i de manera molt especial, vull fer referència als meus primers mestres que varen plantejar altres camins i als meus pares, que els hi feren confiança, a més de proveir-me de tot tipus de suport per assolir la fita. Resum El coneixement de com es forma i evoluciona la coberta edàfica és un prerequisit pel seu estudi i per la planificació de l’ús i gestió del territori. Essent el sòl un ens que s’autoorganitza i reacciona davant d’entrades externes, conèixer quines són aquestes entrades i com afecten les propietats i característiques del sòl és també una condició necessària pel seu estudi. Es ben conegut com el sòl s’organitza a diferents escales i dimensions. Així el podem estudiar des de nivells submicroscòpics, fins a escales regionals o globals. En aquesta tesi s’estudien les cobertes edàfiques a diversos àmbits territorials (principalment de Catalunya, però també dels Llanos de Moxos a Bolívia) amb característiques ben diferents. En cadascun d’ells es posa èmfasi en els diversos processos que tenen una importància més gran en el modelat de la coberta edàfica, les escales de temps dels quals varien des d’uns pocs anys a centenars de milers. En tot cas, el seu estudi ha estat sempre amb l’objectiu d’obtenir les claus que permetin explicar l’actual coberta edàfica. La recerca, que pels seus objectius ha estat de caire pluridisciplinar, s’ha dut a terme utilitzant tècniques que van des de l’estudi del paisatge a la microscòpia. Així, a banda dels reconeixements de camp i de l’estudi de transsectes, s’ha descrit la macromorfologia dels sòls en escandalls, trinxeres, talls i sondatges. A partir de les mostres recollides s’han fet anàlisis de caracterització físico-química, mineralògica i micromorfològica. En un cert nombre de casos s’ha analitzat el pol·len, els fitòlits i s’ha estudiat el carbó vegetal. Finalment, s’han realitzat datacions a partir de tècniques de luminescència o d’anàlisi isotòpica del 14 C (carbó vegetal i humus). Aquests treballs es relacionen amb projectes de cartografia o caracterització de sòls en què ha sorgit la necessitat d’aprofundir en la gènesis de la coberta edàfica. En el primer treball centrat en la part oriental de la Depressió de l’Ebre, la recerca es concentra en els materials parentals de textura llimosa que han donat lloc a un grup important de sòls desenvolupats sobre materials loèssics. Aquest tema havia merescut escassa consideració entre els científics que havien estudiat els sòls i la geologia del Quaternari d’aquesta regió. Malgrat que per alguns autors el loess només té la connotació de sediment eòlic de grandària llim, per d’altres ja comporta en ell mateix un procés edàfic que hom ha anomenat loessificació. La recerca portada a terme posa de relleu que els sòls amb aquest material originari, bé loess o loess-like , cobreixen una part significativa de la zona oriental de la depressió del Ebre. Aquests loess, que són molt rics en carbonats i que contindrien una certa quantitat de guix, tindrien el seu origen en àrees del centre de la Depressió de l’Ebre, i s’haurien dipositat en un període entre 17.000 i 30.000 anys en una darrera fase i en més de 130.000 anys en una primera fase. La recerca duta a terme al Baix Fluvià (Empordà, Girona) posa l’èmfasi en caracteritzar els processos formadors, i en com aquests es lliguen a les geoformes i al temps. Tot plegat té com a finalitat la millora de la comprensió del model sòl-paisatge en què es sustenta la cartografia de sòls, i que ha de servir explícitament per la cartografia de la zona i d’altres properes.