Victory’s Shadow: Conquest and Governance in Medieval

Bibliography of Secondary Sources

Abadal, Ramon. d’. Els primers comtes . Història de Catalunya. Biografies catalanes, vol. 1. : Vicens-Vives, 1985. Abulafia, David. 1994, The Western Mediterranean Kingdoms, 1200–1500: The Struggle for Dominion. London: Longman, 1997. Altisent, Agustí. “Seguint el rastre de Guerau de Jorba i el seu llinatge.” Aplec de treballs 1 (1978): 33–83. Álvarez Borge, I. Cambios y alianzas: La política regia en la frontera del Ebro en el reinado de Alfonso VIII de Castilla (1158-1214). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2008. Alvira Cabrer, M. 12 de septiembre de 1213: el jueves de Muret. Barcelona: Ariel, 2002. Alvira Cabrer, M. and D. J. Smith. “Política antiherética en la Corona de Aragón. Una carta inédita del Papa Inocencio III a la reina Sancha (1203).” Acta Historica et Archaeologica Medievalia 27–28 (2006–7): 65–88. Aragó Cabañas, A. M. “La institución ‘baiulus regis’ en Cataluña en la época de Alfonso el Casto.” In VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, 3 vols., 3:137-42. Barcelona: Diputación provincial, 1962. Arco, Ricardo del. “Referencias a acaecimientos históricos en las datas de documentos Aragoneses de los siglos XI y XII.” Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón 3 (1947–48): 291–354. Artigués, P. and M. Villalbí. “L’adaptació estructural del d’Amposta al món feudal.” IV Congreso de Arqueologica Medieval Española (1993), 2:451–53. Aurell, J. Authoring the Past: History, Autobiography, and Politics in Medieval Catalonia. Chicago: University of Chicago Press, 2012. Aurell, M. Les noces du comte: mariage et pouvoir en Catalogne (785–1213). Paris: Publications de la Sorbonne, 1995. Ayala Martínez, C. de. Sacerdocio y reino en la España altomedieval: iglesia y poder político en el occidente peninsular, siglos VII–XII. Madrid: Sílex, 2008. Baadj, A. S. Saladin, the Almohads and the Banū Ghāniya. Leiden: Brill, 2015. Bagué, E. “Alfons el Cast.” In Els primers comtes-reis, ed. E. Bagué, J. Cabestany, P. Schramm, 103–46. Barcelona: Vicens-Vives, 1980. Balaguer, A. M. Història de la moneda dels comtats catalans. Barcelona: Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, Institut d’Estudis Catalans, 1999. “Redescoberta del diner comtal urgellès de Pere el Catòlic.” Acta Numismàtica 12 (1982): 167–72. “Sobre els orígens de l’impost del monedatge a Catalunya (segles XI–XII).” Glaux 7 (1991): 791–802. Balañà, P. Musulmans a Catalunya (713–1153): assaig de sintési orientativa. Sabadell: AUSA, 1993. Barthélemy, D. “Debate: The Feudal Revolution.” Past & Present 152 (1996): 196–205. Baraut, C. “La senyoria d’Andorra. Segles IX-XIII.” Urgellia 11 (1992–93): 225–300. Barthélemy, D. “Debate: The ‘Feudal Revolution’.” Past & Present 152 (1996): 196–205. Bartlett, R. The Making of Europe: Conquest, Colonization, and Cultural Change. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1993. Barton, S. “The Count, the Bishop, and the Abbot: Armengol VI of Urgel and the Abbey of Valladolid.” The English Historical Review 111 (1996): 85–103. A History of . 2nd Ed., New York: Palgrave MacMillan, 2009. Barton, T. W. “Constructing a Diocese in a Post-Conquest Landscape: A Comparative Approach to the Lay Possession of Tithes.” Journal of Medieval History 35 (2009): 1–33. Contested Treasure: Jews and Authority in the . University Park: Penn State Press, 2015. “Jurisdictional Conflict, Strategies of Litigation, and Mechanisms of Compromise in Thirteenth-Century Tortosa.” Recerca 14 (2012): 201–48. “Lords, settlers, and Shifting Frontiers in Medieval Catalonia.” Journal of Medieval History 36 (2010): 204–252. “Muslims in Christian Countrysides: A Reassessment of Exaricus Tenures.” Medieval Encounters 17 (2011): 233–320. “Resisting the Call to Arms in Medieval Catalonia.” In Boundaries in the Medieval and Wider World, ed. Barton, McDonough, McDougall and Wranovix, 24–44. Bastardas i Parera, Joan. Sobre la problemàtica dels Usatges de Barcelona. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1977. Batet i Company, C. termenats i estratègies d’expansió comtal. La Marca de Barcelona als segles X–XI. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs, 1996. Battle, C. “El francesos a la Corona d’Aragó.” Anuario de Estudios Medievales 10 (1980): 361– 92. Baudon de Mony, C. Relations politiques des comtes de Foix avec la Catalogne jusqu’au commencement du XIVe siècle, 2 vols. Paris: A. Picard et fils, 1896. Bayerri, E. Historia de Tortosa y su comarca, 8 vols. Tortosa: Imprenta moderna de Algueró y Baiges, 1933–1960. Benito, P. Senyoria de la terra i tinença pagesa al comtat de Barcelona (segles XI–XIII). Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2003. “Fams i caresties a la Mediterrània occidental durant la baixa edat mitjana. El debat sobre ‘les crisis de la crisi’.” Recerques: història, economia, cultura 49 (2004): 179–94. Bennison, A. K. The Almoravid and Almohad Empires. Edinburgh: Edinburgh University Press, 2016. Bensch, S. Barcelona and Its Rulers, 1096–1291. Cambridge Studies in Medieval Life and Thought, 4th ser., no. 26. Cambridge: Cambridge University Press, 1995. “From Prizes of War to Domestic Merchandise: The Changing Face of Slavery in Catalonia and Aragon, 1000–1300.” Viator 25 (1994): 63-93. “Three Peaces of Empúries (1189–1220).” Anuario de Estudios medievales 26 (1996): 583–603. “Lordship and Coinage in Empúries, ca. 1080–ca.1040.” In The Experience of Power in Medieval Europe, 950–1350, ed. R.F. Berkhofer III, A. Cooper, and A. Kosto, 73–92. Aldershot: Ashgate, 2005. Berend, N. At the Gate of Christendom: Jews, Muslims, and “Pagans” in Medieval Hungary. Cambridge: Cambridge University Press, 2001. “Défense de la Chrétienté et naissance d'une identité: Hongrie, Pologne et péninsule Ibérique au Moyen Âge.” Annales. Histoire, Sciences Sociales, 58e Année, No. 5 (2003): 1009–27. 2

“The Expansion of Latin Christendom.” In The Central Middle Ages, 950–1320, ed. D. Power, 178–208. Oxford: Oxford University Press, 2006. Berkhofer III, R. F. Day of Reckoning: Power and Accountability in Medieval France. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2004. Bertran, P. “Ermengol d’Urgell: l’obra d’un bisbe del segle XI.” In La transformació de la frontera al segle XI. Reflexions des de Guissona arran del IX centenari de la consagració de l’església de Santa Maria, ed. F. Sabaté, 89–132. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2000. “Notes sobre els origens d’unes poblaciones urgellenques: la Fuliola, Bolú i Bellcaire als segles XI i XII.” Ilerda 42 (1981): 237–272. “Notes sobre l’origen i expansió de la moneda d’Agramunt.” Urgellia 3 (1980): 307– 18. Biarnés Biarnés, C. Moros i moriscos a la Ribera d’Ebre (710–1615). Barcelona: Rafael Dalmau, 1972. Bisson, T. N. “The Crisis of the Catalonian Franchises (1150–1200).” In La formació i expansió del feudalisme català, ed. J. Portella i Comas. Special issue, Estudi general 4–5 (1985–86): 153–72. The Crisis of the Twelfth Century: Power, Lordship, and the Origins of European Government. Princeton, NJ: Princeton University Press, 2009. “Debate: The ‘Feudal Revolution’.” Past & Present 155 (1997): 208–25. “The ‘Feudal Revolution’.” Past & Present 142 (1994): 6–42. “Feudalism in Twelfth-Century Catalonia.” In his Medieval France and Her Pyrenean Neighbours, 153–78. The Medieval Crown of Aragon: A Short History. Oxford: Oxford University Press, 1986. Medieval France and Her Pyrenean Neighbours: Studies in Early Institutional History. London: Hambledon Press, 1989. “The Organized Peace in Southern France and Catalonia, ca. 1140–ca. 1233.” In his Medieval France and Her Pyrenean Neighbours, 215–36. “Poder escrit i successió al comtat d’Urgell (1188–1210).” Acta historica et archaeologica mediaevalia 20-21 (1999): 187–201. “The Problem of Feudal Monarchy: Aragon, Catalonia and France.” In his Medieval France, 237–56. “Ramon de Caldes (c. 1135–1199): Dean of Barcelona and Royal Servant.” In his Medieval France and Her Pyrenean Neighbours, 187–98. “The Rise of Catalonia: Identity, Power and Ideology in a Twelfth-Century Society.” In his Medieval France and Her Pyrenean Neighbours, 125–52. “‘Statebuilding’ in the Medieval Crown of Aragón.” Actas del XVo Congreso de Historia de la Corona de Aragón: El poder real en la Corona de Aragón (Siglos XIV–XVI) (Jaca, 20– 25 de septiembre de 1993). Actas. Vol. 1.1, 141–58. Zaragoza: Departamento de Educación y Cultura, 1996. “Sur les origines du monedatge: quelques textes inedits.” In his Medieval France and Her Pyrenean Neighbours, 325–38. “An ‘Unkown Charter’ for Catalonia (1205).” In his Medieval France and Her Pyrenean Neighbours, 199–212. “The War of the Two Arnaus: A Memorial of the Broken Peace in Cerdanya (1188).” In Miscel·lània en homenatge al P. Agustí Altisent, 95–107.

3

Blumenthal, U.-R. The Investiture Controversy: Church and Monarchy from the Ninth through the Twelfth Century, trans. U.-R. Blumenthal. Philadelphia, PA: University of Pennsylvania Press, 1988. Bofarull y Mascaró, P. de. Los condes de Barcelona vindicados, y cronologia y genealogia de los reyes de España considerados como soberanos independientes de su marca, 2 vols. Barcelona: Imprenta de J. Oliveres y Monmany, 1836. Boissonade, P. “Cluny, la papauté et la premiére grande croisade international contre les sarrasins d’Espagne: Barbastro (1064–1065).” Revue des questions historiques 60 (1932): 257–301. Bolòs, J. “Changes and Survival: The Territory of Lleida (Catalonia) After the Twelfth- century Conquest.” Journal of Medieval History 27 (2001): 313–29. “Paisatge i societat al ‘Segrià’ al segle XIII.” In Paisatge i societat a la Plana de Lleida a l’edat mitjana, ed. J. Bolòs (Lleida: Universitat de Lleida, 1993), 45–80. Bonet Donato, M. La orden del hospital en la Corona de Aragón: poder y gobierno en la Castellanía de Amposta (ss. XII–XV). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1994. Bonnassie, P. La Catalogne du milieu du Xe a la fin du XIe siècle: croissance et mutations d’une société, 2 vols. Toulouse: Association des publications de l’Université de Toulouse-Le Mirail, 1975–76. “The Formation of Catalan Feudalism and its Early Expansion (to c. 1150).” In P. Bonnassie, From Slavery to Feudalism in South-western Europe, trans. J. Birrell, 149–69. Cambridge: Cambridge University Press, 1991. “The Survival and Extinction of the Slave System in the Early Medieval West (Fourth to Eleventh centuries).” In Bonnassie, From Slavery to Feudalism in South- western Europe, 1–59. Bonnassie, P. and P. Guichard, “Les communautés rurales en Catalogne et dans le pays valencien.” Les communautés villageoises en Europe occidentale du Moyen Âge aux Temps modernes: Quatrièmes journées internationales d’histoire, Centre culturel de l’abbaye de Flaran, 8– 10 septembre 1982 (Auch: Comité départemental du tourisme du Gers, 1984): 79–115. Borgolte, M. Europa entdeckt seine Vielfalt, 1050–1250. Stuttgart: E. Ulmer, 2003. Bosch Vilá, J. Los Almorávides. Granada: Universidad de Granada, 1956. El oriente árabe en el desarrollo de la cultura de la Marca Superior. Madrid: Imprenta y Editorial Maestre, 1954. Boswell, J. The Royal Treasure: Muslim Communities under the Crown of Aragon in the Fourteenth Century. New Haven: Yale University Press, 1978. Bosworth, C. E. New Islamic Dynasties: A Chronological and Genealogical Manual. Edinburgh: Edinburgh University Press, 1996. Botet i Sisó, J. Les monedes catalanes: estudi y descripció de les monedes carolingies, comtals, senyorials, reyals y locals propries de Catalunya, 3 vols. Barcelona: Puvill, 1976. Boundaries in the Medieval and Wider World: Festschrift in Honour of Paul Freedman, ed. T. Barton, S. McDonough, S. McDougall and M. Wranovix. Turnhout: Brepols, 2017. Bowman, J. Shifting Landmarks: Property, Proof, and Dispute in Catalonia around the Year 1000. Ithaca: Cornell University Press, 2004. Bringué i Portella, J. and M. Sanllehy i Sabi. “Boscos, pastures i ramaderia.” In Història agrària dels països catalans, vol. 3, Edat moderna, ed. E. Giralt, J. Salrach and E. Serra, 171–233. Barcelona: Fundació Catalana per la recerca, 2008.

4

Brodman, J. W. “‘Exceptis militibus et sanctis’: Restrictions upon Ecclesiastical Ownership of Land in the Foral Legislation of Medieval Castile and Valencia.” En la España medieval 15 (1992): 63–76. Bronstein, J. The Hospitallers and the Holy Land: Financing the Latin East, 1187–1274. Woodbridge: The Boydell Press, 2005. Buesa Conde, D. El Rey Sancho Ramírez. Zaragoza: Guara, 1978. Büschgens, A. Die politischen Verträge Alfons’ VIII. von Kastilien (1158–1214) mit Aragón- Katalonien und Navarra: diplomatische Strategien und Konfliktslösung im mittlealterlichen Spanien. Frankfurt am Main: P. Lang, 1995. Burns, R. I. “The Crusade against Al-Azraq: A Thirteenth-Century Mudejar Revolt in International Perspective.” American Historical Review 93 (1988): 80–106. The Crusader Kingdom of Valencia: Reconstruction on a Thirteenth-Century Frontier, 2 vols. Cambridge: Harvard University Press, 1967. Islam under the Crusaders: Colonial Survival in the Thirteenth-Century Kingdom of Valencia. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1973. “The King’s Autobiography: The Islamic Connection.” In his Muslims, Christians and Jews in the Crusader Kingdom of Valencia, 285–88. Cambridge: Cambridge University Press, 1984. “The Loss of Provence: King James’s Raid to Kidnap its Heiress (1245): Documenting a Legend.” In XII Congrès d’histoire de la Couronne d’Aragon, 3 vols., 3:195–231. Montpellier: Soc. Archéologique, 1987–88. “The Many Crusades of Valencia’s Conquest (1225-1280): An Historiographical Labyrinth.” In On the Social Origins of Medieval Institutions, ed. Kagay and Vann, 167–77. Medieval Colonialism: Postcrusade Exploitation of Islamic Valencia. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1975. Society and Documentation in Crusader Valencia. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1985. Busqueta i Riu, J. “Sobre la carta de poblament de Lleida (1150): l’herència de Tortosa.” In Les cartes de població cristiana, ed. Serrano Daura, 199–212. Cabestany, J. F. “Alfons el Cast.” In Bagué, Cabestany, and Schramm, Els primers comtes-reis, 55–99. Cabré, M. “Italian and Catalan troubadours.” In The Troubadours: An Introduction, ed. S. Gaunt and S. Kay, 127–40. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. Cantarino, V. “The Spanish Reconquest: A Cluniac Holy War against Islam?” In Islam and the Medieval West, ed. K. I. Semaan, 82–109. Albany: State University of New York Press, 1980. Carreras y Candi, F. “Caciquisme polítich en lo segle XIII.” Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 5, no. 17 (1905): 18–40. “Caciquisme polítich en lo segle XIII (Continuació).” Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 5, no. 18 (1905): 63–79. “Caciquisme polítich en lo segle XIII (Continuació).” Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 5, no. 19 (1905): 134–43. “Caciquisme polítich en lo segle XIII (Continuació).” Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 5, no. 20 (1906): 173–85. Les cartes de població cristiana i de seguretat de jueus i sarraïns de Tortosa (1148/1149), ed. J. Serrano Daura. Barcelona: Universitat Internacional de Catalunya, 2000. Caruana Gómez, J. “Sobre el nacimiento de Alfonso II de Aragón.” Teruel 11 (1954): 5–32.

5

“Itinerario de Alfonso II de Aragón.” Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón 7 (1962): 73–298. Els castells catalans, 6 vols. Barcelona: R. Dalmau, 1967–79. Catalunya Romànica, 27 vols. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985–98. Catlos, B. A. “Accursed, Superior Men: Ethno-Religious Minorities and Politics in the Medieval Mediterranean.” Comparative Studies in Society and History 56, no. 4 (2014): 844–69. Kingdoms of Faith: A New History of Islamic Spain. New York: Basic Books, 2018. Muslims of Medieval Latin Christendom, c. 1050–1614. Cambridge: Cambridge University Press, 2014. The Victors and the Vanquished: Christians and Muslims of Catalonia and Aragon, 1050– 1300. Cambridge: Cambridge University Press, 2004. Cawsey, S. F. Kingship and Propaganda: Royal Eloquence and the Crown of Aragon c.1200–1450. Oxford: Oxford University Press, 2002. Chejne, A. G. Muslim Spain: Its History and Culture. Minneapolis: University of Minnesota Press, 1974. Cheyette, F. Ermengard of Narbonne and the World of the Troubadours. Ithaca: Cornell University Press, 2001. “The ‘Sale’ of Carcassonne to the Counts of Barcelona (1067–1070) and the Rise of the Trencavels.” Speculum 63 (1988): 826–64. Ciurana i Sans, J. La baronia d’Entença, capital Falset: de Cambrils-Hospitalet de l’Infant a Mequinensa, del Coll de la Teixeta a l’Ebre, un estat multisecular (segles XII–XIX). Reus: J. Ciurana i Sans, 2002. Codera, F. Decadencia y desaparición de los Almoravides en España. Zaragoza: Tip. de Comas hermanos, 1899. Coll i Castanyer, J. “Els vescomtes de Girona.” Annals de l’Institut d’estudis geronins 30 (1988– 89): 39–98. El Comtat d’Urgell, ed F. Sabaté. Lleida: Universitat de Lleida, 1995. Conklin Akbari, S. Idols in the East: European Representations of Islam and the Orient, 1100–1450. Cornell University Press, 2009. Constable, G. “Note on the Route of the Anglo-Flemish Crusaders.” Speculum 28 (1953): 525–526. “The Second Crusade as Seen by Contemporaries.” Traditio 9 (1953): 213–79. Constable, O. R. “Genoa and Spain in the Twelfth and Thirteenth Centuries: Notarial Evidence for a Shift in Patterns of Trade.” Journal of Economic History 19 (1990): 635– 657. Housing the Stranger in the Mediterranean World: Lodging, Trade, and Travel in Late Antiquity and the Middle Ages. Cambridge and New York: Cambridge University Press, 2003. “Regulating Religious Noise: The Council of Vienne, the Mosque Call and Muslim Pilgrimage in the Late Medieval Mediterranean World.” Medieval Encounters 16 (2010): 64–95. Trade and Traders in Muslim Spain: The Commercial Realignment of the Iberian Peninsula, 900-1500. Cambridge: Cambridge University Press, 1996. Corredera, E. El archivo de Ager y Caresmar. Balaguer: Artes Gráficas Romeu, 1978. Corriente, F. Dictionary of Arabic and Allied Loanwords: Spanish, Portuguese, Catalan, Gallician and Kindred Dialects. Leiden: Brill, 2008.

6

Corominas, J. Onomasticon cataloniae, 8 vols. Barcelona: Curial Ed. Catalanes, 1989–97. Costa y Bofarull, D. Memorias de la ciudad de Solsona y su Iglesia, 2 vols. Barcelona: Balmes, 1959. Costen, M. The Cathars and the Albigensian Crusade. Manchester: Manchester University Press, 1997. Cots i Gorchs, J. “Les Consuetuds d’Horta (avui Horta de Sant Joan) a la ratlla del Baix Aragó.” Estudis Universitaris Catalans 15 (1930): 304–23. Cowdrey, H. E. J. Gregory VII, 1073–1085. Oxford: Clarendon Press, 1998. Crusafont i Sabater, M. Numismática de la corona catalano-aragonesa medieval. Madrid: Editorial Vico, 1982. Curto, A. La intervenció municipal en l’abastament de blat d’una ciutat catalana: Tortosa, segle XIV. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1988. Defourneaux, M. Les Français en Espagne aux XIe et XIIe siècles. Paris: Presses universitaires de France, 1949. “Louis VII et le souverains espagnols. L’enigme du «pseudo-Alphonse».” In Estudios dedicados a Menéndez Pidal, 7 vols. in 8 tomes, vi, 647-61. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Patronato Marcelino Menéndez y Pelayo, 1950–62. Despoblación y colonización del Valle del Duero (siglos VIII–XX). IVo Congreso de Estudios Medievales. Ávila: Fundación Sánchez-Albornoz, 1995. Deswarte, T. Une Chrétienté romaine sans pape: l’Espagne et Rome (586–1085). Paris: Classiques Garnier, 2010. “Rome et la spécificité catalane: la papauté et ses relations avec la Catalogne et Narbonne (850–1030).” Revue Historique (1995): 3–43. Domingo, D. A la recerca d’Aurembiaix d’Urgell. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2007. Doubleday, S. R. The Lara Family: Crown and Nobility in Medieval Spain. Cambridge, MA: Harvard University Press, 2001. Doxey, G. B. “Christian Attempts to Conquer the Balearic Islands, 1015–1229.” PhD diss., University of Cambridge, 1991. Duby, G. La société aux XIe et XIIe siècles dans la région mâconnaise. Paris: A. Colin, 1953. Earenfight, T. The King’s Other Body: María of Castile and the Crown of Aragon. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2010. Edgington, S. “Albert of Aachen, St Bernard and the Second Crusade.” In The Second Crusade: Scope and Consequences, ed. Phillips and Hoch, 55–67. “The Capture of Lisbon: Premeditated or Opportunistic?” In The Second Crusade: Holy War on the Periphery of Latin Christendom, ed. Roche and Møller Jensen, 257–72. “The Lisbon Letter of the Second Crusade.” Historical Research 69 (1996): 328–39. Eldevik, J. Episcopal Power and Ecclesiastical Reform in the German Empire: Tithes, Lordship, and Community, 950–1150. Cambridge and New York: Cambridge University Press, 2012. Epstein, S. Genoa and the Genoese, 958–1528. Chapel Hill: University of North Carolina Press, 1996. Eritja Ciuró, X. De l’almunia a la turris: organització de l’espai a la regió de Lleida (segles XI–XIII). Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 1998. “Estructuració feudal d’un nou territori al segle XII: l’exemple de Lleida.” In El Feudalisme comptat i debatut: formació i expansió del feudalisme català, ed. M. Barceló, G. Feliu, A. Furió, M. Miquel, and J. Sobrequés, 293–314 (Valencia: Universitat de València, 2003).

7

Fabregat, E. Burgesos contra senyors: La lluita per la terra a Tortosa. Tortosa: and Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre, 2006. Farías Zurita, V. “El medio natural en una sociedad señorializada: composición, explotación y apropiación del incultum en la Catalunya del noreste (siglos X–XIII).” In El Medio natural en la España medieval. Actas del I Congreso sobre ecohistoria e historia medieval, ed. J. Clemente Ramos, 277–99. Cáceres: Universidad de Extremadura, 2001. Feliu, G. La presa de Barcelona per Almansor: història i mitificació. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007. Fernández-Xesta y Vázquez, E. Relaciones familiares entre el Condado de Urgell y Castilla y León. Madrid: Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, 2001. Ferran i Planas, E. El jurista Pere Albert i les Commemoracions. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2006. Ferrer i Mallol, M. T. “Catalans i Genovesos durant el segle XIII. El declivi d’una amistat.” Anuario de Estudios Medievales 26 (1996): 783–823. Entre la paz y la guerra: la Corona catalano-aragonesa y Castilla en la Baja Edad Media. Barcelona: Consejo Superior de Investiaciones Científicas, 2005. Organització i defensa d’un territori fronterer: la governació d’Oriola en el segle XIV. Barcelona: Consell Superior d’Investigacions Científiques, 1990. “El patrimoni reial i la recuperació dels senyorius jurisdiccionals en els estats catalano-aragonesos a la fi del segle XIV.” Anuario de Estudios Medievales 7 (1970–71): 351–491. “Els redemptors de captius: Mostolafs, eixees o alfaquecs (segles XII–XIII).” Medievalia 9 (1990): 85–106. Els sarraïns de la corona Catalano-aragonesa en el segle XIV: segregació i discriminació. Barcelona: Consell Superior d’Investigacions Científiques, 1987. Ferrer Navarro, R. Conquista y repoblación del Reino de Valencia. Valencia: Promoción Cultura Valenciana-del Senia al Segura, 1999. Ferreiro, A. “The Siege of Barbastro, 1064–65: A Reassessment.” Journal of Medieval History 9 (1983): 129–44. Fierro, M. A. “La emigración en el Islam: conceptos antiguos, nuevos problemas.” Awrāq 12 (1991): 11–4. Fita, C. “Concilios de Gerona, Segovia, y Tuy en 1117 y 1118.” Boletín de la Reial Academia de Historia 48 (1906): 501–9. Fletcher, R. The Quest for El Cid. Oxford: Oxford University Press, 1989. Floriano, A. C. “Fragmentos de unos viejos anales (1089–1196). Transcripción y análisis paleográfico. Crítica histórica.” Boletín de la Academia de la Historia 94 (1929): 133–62. Flórez, E. et al. España sagrada: Theatro geographico-histórico de la iglesia de España, 56 vols. Madrid: A. Marin, 1747–1908. Flórez, E. Las memorias eclesiasticas antiguas de la santa iglesia de Tarragona. Madrid: J. Rodriguez, 1859. Foguet i Boreu, F. “Notícia sobre la colonització del fahs Maskigan.” Mascançà 8 (2017): 31– 36. Font Rius, J. M. “La carta de seguridad de Ramón Berenguer IV a las morerías de Ascó y Ribera del Ebro (siglo XII).” In Homenaje a Don José Maria Lacarra de Miguel en su jubilación del Profesorado, 5 vols., 1:261–84. Zaragoza: Anubar, 1977.

8

“La comarca de Tortosa a raíz de la Reconquista cristiana (1148). Notas sobre su fisonomia político-social.” Cuadernos de historia de España 19 (1953): 104–28. Repub. in his Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medieval. Col·lectanea de treballs del Professor Dr. Josep Mª Font i Rius amb motiu de la seva jubilació acadèmica, 75–92. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1984. “El desarrollo general del derecho en los territorios de la Corona de Aragón (siglos XII–XIV).” In VII Congreso de historia de la corona de Aragón, 3 vols., 1:289–328. Barcelona: Talleres de Viuda de Fidel Rodríguez Ferrán, 1964. “Notas sobre algunas cartas pueblas de la región oriental aragonesa.” Anuario de historia de derecho español 41 (1971): 699–766. “El procés de formació de les Costums de Tortosa.” In his Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medieval, 141–61. “La Reconquista de Lérida y su proyección en el orden jurídico.” In his Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medieval, 55–74. Forey, A. J. The Fall of the Templars in the Crown of Aragon. Aldershot and Burlington, VT: Ashgate, 2001. “The Militarisation of the Hospital of St John.” Studia Monastica 26 (1984): 75–89. “The Military Orders and the Spanish Reconquest in the Twelfth and Thirteenth Centuries.” Traditio 40 (1984): 197–234. “The Order of Mountjoy.” Speculum 46 (1971): 250-66. The Templars in the Corona de Aragón. London: Oxford University Press, 1973. “The Will of Alfonso I of Aragon and Navarre.” Durham University Journal 73, no. 1 (n.s. 42, no. 1) (1980): 59–65. Freedman, P. “An Unsuccessful Attempt at Urban Organization in Twelfth-Century Catalonia.” Speculum 54 (1979): 479–91. “Another Look at the Uprising of the Townsmen of Vic (1181–1183).” In Acta historica et archaeologica mediaevalia 20–21 (2000): 177-86. The Diocese of Vic: Tradition and Regeneration in Medieval Catalonia. New Brunswick: Rutgers University Press, 1983. “The Llobregat as a Frontier in the Thirteenth Century.” In Miscel·lània en homenatge al P. Agustí Altisent, 109–18. The Origins of Peasant Servitude in Medieval Catalonia. Cambridge: Cambridge University Press, 1991. Fromherz, A. J. The Almohads: The Rise of an Islamic Empire. New York: Palgrave Macmillan, 2010. Fuguet Sans, J. “Fortificacions menors i altre patrimoni retingut pels Templers a Tortosa després de la permuta de 1294.” Anuario de Estudios Medievales 28 (1998): 293–309. García i Biosca, J. E. Els orígens del terme de Lleida: la formació d’un territori urbà (s. XI i XII). Lleida: Diario “La Mañana,” 1995. García Biosca, J. E., J. Giralt, A. Loriente, and J. Martínez. 1998. “La gènesi dels espais urban andalusins (segles VIII–X): Tortosa, Lleida i Balaguer.” In L’Islam i Catalunya, 137– 65. García-Guijarro Ramos, L. “The Aragonese Hospitaller Monastery of Sigena: Its Early Stages, 1188–c.1210.” In Hospitaller Women in the Middle Ages, ed. A. Luttrell and H.J. Nicholson, 113–52. Aldershot: Ashgate, 2006. “El Papado y el reino de Aragón en la segunda mitad del siglo XI.” Aragón en la Edad Media 18 (2004): 245–64.

9

“Reconquest and the Second Crusade in Eastern Iberia: The Christian Expansion in the Lower Ebro Valley.” In The Second Crusade: Holy War on the Periphery of Latin Christendom, ed. Roche and Møller Jensen, 219–55. Garcia Larragueta, S. “La orden del Hospital en la crisis del imperio hispánico del siglo XII.” 12 (1952): 483–524. García Sanjuán, A. “Al-Andalus en la historiografía nacionalcatólica Española: Claudio Sánchez Albornoz.” eHumanista 37 (2017): 305–28. La conquista islámica de la Península Ibérica y la tergiversación del pasado. Madrid: Marcial Pons Historia, 2013. “La persistencia del discurso nacionalcatólico sobre el medievo peninsular en la historiografía Española actual.” Historiografias 12 (2016): 132–53. “Rejecting al-Andalus, Exalting the Reconquista: Historical Memory in Contemporary Spain.” Journal of Medieval Iberian Studies 10 (2018): 127–45. García-Velasco Bernal, R. “‘ʿAlā fūr Tuṭīla’: Jews and Muslims in the Administrative Culture of Post-Conquest Tudela, c.1118–1220.” Al-Masāq 29/3 (2017): 235–57. Garí, G. “Las ‘querimoniae’ feudales en la documentació catalana del siglo XII (1131– 1178).” Medievalia 5 (1984): 7–49. Gibert, R. Historia general de derecho Español. Granada: Imp. F. Román, 1968. Gil, Juan. “Carmen de expugnatione Almariae urbis.” Habis 5 (1974): 45–64. Giménez Soler, A. La Edad Media en la Corona de Aragón. 2nd Edition. Barcelona: Editorial Labar, 1944. Glick, T. F. From Muslim Fortress to Christian Castle: Social and Cultural Change in Medieval Spain. Manchester: Manchester University Press, 1995. Irrigation and Society in Medieval Valencia. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1970. Islamic and Christian Spain in the Early Middle Ages. The Medieval and Early Modern Iberian World, 27. 2nd Revised Edition. Leiden and Boston: Brill, 2005. Gómez-Rivas, C. Law and the Islamization of Morocco under the Almoravids: The Fatwās of Ibn Rushd al-Jadd to the Far Maghrib. Leiden: Brill, 2014. González Antón, L. Las uniones aragoneses y las Cortes del reino (1283–1301), 2 vols. Zaragoza: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Escuela de Estudios Medievales, 1975. González, J. El reino de Castilla en la epoca de Alfonso VIII, 3 vols. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Escuela de Estudios Medievales, 1960. Gonzalvo i Bou, G. “El Comtat d’Urgell i la Pau i Treva.” In El Comtat d’Urgell, ed F. Sabaté, 71-88. “La Pau i Treva de l’any 1187 per al comtat d’Urgell i vescomtat d’Àger.” Ilerda “Humanitats” 48 (1990): 157–74. Gonzalvo i Bou, G. and M. Salas. “Guillem IV de Cervera, Cavaller i Monjo de Poblet.” Anuario de Estudios Medievales 28 (1998): 405–18. Gras i d’Esteva, R. Història de la Paheria de Lleida. Lleida: La Paeria, 1988. Grassotti, H. “Homenaje de García Ramírez a Alfonso VII.” Principe de Viana 25 (1964): 57– 66. Grau Monserrat, M. “Contribución al estudio del estado cultural del Valle del Ebro en el siglo XI y principios del XII.” Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 27 (1957–58): 227–72.

10

Gual Camarena, M. “Contribución al estudio de la territorialidad de los fueros de Valencia.” Estudios de la Edad Media de la Corona de Aragón 3 (1947–48): 262–89. “Precedentes de la Reconquista valenciana.” Estudios Medievales 1, no. 5 (1952): 167– 246. Guichard, P. Les musulmans de Valence et la Reconquête: XIe-XIIIe siècles. 2 vols. Damas: Institut français de Damas, 1990–91. Guinot Rodríguez, E. Els fundadors del Regne de València: repoblament, antroponímia i llengua a la València medieval. Valencia: E. Climent, 1999. Els límits del regne: el procés de formació territorial del país valencià medieval (1238–1500). Valencia: Edicions Alfons el Magnànim, 1995. Helmholz, R. H. The Spirit of Classical Canon Law. Athens: University of Georgia Press, 1996. Heras, J. de las. La orden de Calatrava: religión, guerra y negocio. Madrid: Edaf, 2008. Hiestand, R. “Reconquista, Kreuzzug und heiliges Grab. Die Eroberung von Tortosa 1148 im Lichte eines neuen Zeugnisses.” Gesammelte Aufsätze zur Kulturgeschichte Spaniens 31 (1984): 136–57. Hillgarth, J. N. “The Problem of a Catalan Mediterranean Empire, 1229–1327.” English Historical Review, Supplement 8 (1975): iii–iv, 1–54. Republished in his Spain and the Mediterranean in the Later Middle Ages: Studies in Political and Intellectual History, Essay II. Aldershot: Ashgate Variorum, 2003. Hinojosa Montalvo, J. Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón. San Sebastián: Nerea, 2006. Hinojosa, E. de. El régimen señorial y la cuestión agraria en Cataluña durante la edad media. Madrid: Suárez, 1905. Horden, P. and N. Purcell. The Corrupting Sea: A Study of Mediterranean History. Oxford: Oxford University Press, 2000. Huici Miranda, A. Historia musulmana de Valencia y su región: novedades y rectificaciones, 3 vols. Valencia: Ayuntamiento de Valencia, 1970. Huesca, R. de et al. Teatro histórico de las iglesias del reyno de Aragón, 9 vols. Pamplona: J.M. de Ezquerro, 1780–1807. Iglésies, J. Restauració de Tarragona. Barcelona: R. Dalmau, 1963. Jarrett, J. Rulers and Ruled in Frontier Catalonia, 880–1110: Pathways of Power. Suffolk: The Boydell Press, 2010. Jaspert, N. “Bonds and Tensions on the Frontier: the Templars in Twelfth-Century Western Catalonia.” In Mendicants, Military Orders, and Regionalism in Medieval Europe, ed. J. Sarnowsky, 19–46. Aldershot: Ashgate, 1999. “Capta est Dertosa, clavis Christianorum: Tortosa and the crusades.” In The Second Crusade: Scope and Consequences, ed. Phillips and Hoch, 90–110. Jenkins, E. The Mediterranean World of Alfonso II and Peter II of Aragon (1162–1213). New York: Palgrave Macmillan, 2012. Johnson, C. “Marriage Agreements from Twelfth-Century Southern France.” In To Have and To Hold: Marrying and Its Documentation in Western Christendom, 400–1600, ed. P. L. Reynolds and J. Witte, Jr., 215–59. Cambridge: Cambridge University Press, 2007. Johnson, G. “Muhammad and Ideology in Medieval Christian Literature.” Islam and Christian- Muslim Relations 11 (2000): 333–46. Juncosa Bonet, E. Estructura y dinámicas de poder en el señorio de Tarragona (1118–1462). Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2015. Kedar, B. Crusade and Mission: European Approaches Towards the Muslims. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1988. 11

Kagay, D. J. “The Defense of the Crown of Aragon during the War of the Two Pedros (1356–1366).” In The Hundred Years War (Part II): Different Vistas, ed. L. J. Andrew Villalon and D. J. Kagay, 185–210. Leiden: Brill, 2008. “The Essential Enemy: The Image of the Muslim as Adversary and Vassal in the Law and Literature of the Medieval Crown of Aragon.” In Western Views of Islam in Medieval and Early Modern Europe: Perception of Other, ed. D. Blanks and M. Frassetto, 109–36. London: St. Martin’s Press, 1999. “Princeps namque: Defense of the Crown and the Birth of the .” Mediterranean Studies 8 (1999): 55–87. “Structures of Baronial Dissent and Revolt under James I (1213–76).” Mediaevistik 1 (1988): 61–85. Kehr, P. F. “Cómo y cuándo se hizó Aragón feudatario de la Santa Sede.” Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón 1 (1945): 285–326. “Das Papsttum und die Königreiche Navarra und Aragon bis zur mitte des Jahrhunderts.” Abhandlungen der Preussischen Akademie der Wissenschaft. Phil. hist. Klasse 4 (1928). Translated into Castilian as “El Papado y los reinos de Navarra y Aragón hasta mediados del siglo XII.” Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón 2 (1946): 74–185. Das Papsttum und der katalanische Prinzipat bis zur Vereinigung mit Aragon. Berlin: Verlag der Akademie der Wissenschaften, in Kommission bei Walter de Gruyter u. Co., 1926. Translated into Catalan by R. d’Abadal i de Vinyals as El Papat i el principat de Catalunya fins a la unió amb Aragó. Barcelona: Fundació Patxot, 1931. Kennedy, H. Muslim Spain and Portugal: A Political History of Al-Andalus. Abingdon: Routledge, 1996. Klein, E. Jews, Christian Society, and Royal Power in Medieval Barcelona. Ann Arbor: University of Michigan Press, 2006. Konetzke, R. “Probleme der Beziehungen zwischen Islam und Christentum im spanischen Mittelalter.” Miscellanea Medievalia 1 (1962): 219–58. Kosto, A. J. “The Elements of Practical Rulership: Ramon Berenguer I of Barcelona and the Revolt of Mir Geribert.” Viator 47, no. 2 (2016): 67–94. Hostages in the Middle Ages. Oxford: Oxford University Press, 2012. “The Liber feudorum maior and the Counts of Barcelona: The Cartulary as an Expression of Power.” Journal of Medieval History 27 (2001): 1–22. “The Limited Impact of the Usatges de Barcelona in Twelfth-Century Catalonia.” Traditio 56 (2001): 53–88. Making Agreements in Medieval Catalonia: Power, Order, and the Written Word, 1000–1200. Cambridge: Cambridge University Press, 2001. Lacarra, J. M. “Acerca de las fronteras en el valle del Ebro (siglos VIII–XII).” En la España Medieval 4 (1984): 181–91. Alfonso el Batallador. Zaragoza: Guara, 1978. “Alfonso II El Casto, Rey de Aragón y Conde de Barcelona.” In VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Ponencias, 3 vols., 1:95–120. Barcelona: Institución “Fernando el Católico,” 1963. “Dos tratados de paz y alianza entre Sancho el de Peñalén y Moctádir de Zaragoza (1069–1073).” In his Colonización, parias, repoblación, y otros estudios, 79–94. Zaragoza: Anubar, 1981. Historia del reino de Navarra en la edad media. Pamplona: Caja de Ahorros de Navarra, 1975. 12

“Introducción al estudio de los mudejares aragoneses.” Aragón en la Edad Media 2 (1979): 10–13. “Problemas historiográficos de la Edad Media aragonesa: una revisión crítica.” Argensola. Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses 113 (2003): 13– 35. “La reconquista y repoblación del valle del Ebro.” In his Estudios dedicados a Aragón: Colectánea de sus trabajos que, en su homenaje y memoria edita la Facultad de Filosofía y Letras y su área de Historia Medieval, 195–242. Zaragoza: Universidad de Zaragoza, 1987. “El Rey Lobo de Murcia y la formación del señorio de Albarracín.” In Estudios dedicados a Menendez Pidal, 3 vols., 3:515–26. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1950–62. Laliena Corbera, C. “Larga stipendia et optima praedia: Les nobles francos en Aragon au servisse d’Alphonse le Batailleur.” Annales du Midi 229 (2000): 149–69. Laliena Corbera, C. and P. Sénac. Musulmans et Chrétiens dans le haut moyen âge: aux origines de la reconquête aragonais. Paris: Minerve, 1991. Lalinde Abadía, J. “El ‘curia’ o ‘cort’ (una magistratura medieval mediterránea).” Anuario de Estudios Medievales 4 (1967): 169–300. La gobernación general en la Corona de Aragón. Zaragoza: Institución “Fernando el Católico,” 1963. La jurisdicción inferior en Cataluña (Corts, veguers, batlles). Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, 1966. “Los pactos matrimoniales catalanes (esquema histórico).” Anuario de la Historia del Derecho Español 33 (1963): 133-266. Lapeña Paúl, A. I. Ramiro II de Aragón: el rey monje (1134–1137). Gijón: Ediciones Trea, 2008. Sancho Ramírez: rey de Aragón, y su tiempo, ¿1064?–1094, y rey de Navarra, 1075–1094. Gijón: Ediciones Trea, 2004. Lecuppre, G. L’imposture politique au Moyen Âge: la seconde vie des rois. Paris: Presses universitaires de France, 2005. Ledesma Rubio, M. L. Templarios y hospitalarios en el Reino de Aragón. Zaragoza: Guara, 1982. Lévi-Provençal, E. Histoire de l’espagne musulmane, 3 vols. Paris: Maisonneuve, 1950. Lewis, A. “The Guillems de Montpellier: A Sociological Appraisal.” Viator 2 (1972): 159–70. Limerick, P. N. “The Adventures of the Frontier in the Twentieth Century.” In The Frontier in American Culture, ed. J. R. Grossman, 67–102. Berkeley: University of California Press, 1994. L’Islam i Catalunya, ed. M. Miquel and M. Sala. Barcelona: Museu d’Història de Catalunya, 1998. Livermore, H. V. “The Conquest of Lisbon and Its Author.” Portuguese Studies 6 (1990): 1–16. Lladonosa Pujol, J. Història de Lleida. Tàrrega: F. Camps Calmet, 1972–74. Lomax, D. The Reconquest of Spain. London: Longman, 1978. Lomba Fuentes, J. “El pensamiento filosófico en la Marca Superior.” In La marche supérieure d’Al-Andalus et l’occident chrétien, ed. Sénac, 177–88. López Elum, P. Los orígenes de los “Furs de València” y de las cortes en el siglo XIII. Valencia: P. López Elum. Lourie, E. “The Will of Alfonso, ‘El Batallador,’ King of Aragon and Navarre: A Reassessment.” Speculum 50 (1975): 635–51. “The Will of Alfonso I of Aragon and Navarre: A Reply to Dr. Forey.” Durham University Journal 77, no. 2 (n.s. 46, no. 2) (1984–85): 165–72.

13

Luttrell, A. “The Aragonese Crown and the Knights Hospitallers of Rhodes: 1291–1350.” English Historical Review 76 (1961): 1–19. Makki, M. “The Political History of al-Andalus (92/711–897/1492).” In The Legacy of Muslim Spain, ed. S. K. Jayyusi, 3–87. 2nd Edition. Leiden: Brill, 1994. Manzano Moreno, E. “The Creation of a Medieval Frontier: Islam and Christianity in the Iberian Peninsula, Eighth to Eleventh Centuries.” In Frontiers in Question: Eurasian Borderlands, 700–1700, ed. D. Power and N. Standen, 32–54. New York: St. Martin’s Press, 1999. “Qurtuba: Some Critical Considerations of the Caliphate of Cordoba and the Myth of ‘Convivencia’.” Reflections on Qurtuba in the 21st century, 111–32. Madrid: Casa Árabe, 2013. Marca, P. de la. Marca hispanica sive limes hispanicus. Paris: Muguet, 1688. La marche supérieure d’Al-Andalus et l’occident chrétien, ed. P. Sénac. Madrid: Casa de Valázquez, 1988. Martí Bonet, J. Oleguer: servent de les esglésies de Barcelona i Tarragona. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona, 2003. Martín Duque, A. J. “La restauración de la monarquía navarra y las órdenes militares (1134– 1194).” Príncipe de Viana 63 (2002): 851–62. Martínez de Aguirre, J. “Arquitectura y soberanía: la catedral de Jaca y otras empresas constructivas de Sancho Ramírez.” Anales de historia del arte, Volumen Extraordinario 2 (2011): 181–249. Marvin, L. W. The Occitan War: A Military and Political History of the Albigensian Crusade, 1209– 1218. Cambridge: Cambridge University Press, 2008. Masiá de Ros, A. “La cuestión de los límites entre Aragón y Cataluña: Ribagorza y Fraga en tiempos de Jaime II.” Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 22 (1949): 161–81. Massip, J. “La carta de població del territori de Tortosa, i el Temple.” In Actes de les primeres jornades sobre els ordes religioso-militars als països catalans (segles XII–XIX) (Montblanc, 8–10 de Novembre de 1985), 43–53. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1994. La gestació de les Costums de Tortosa. Tortosa: Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre, 1984. McCrank, L. “The Cistercians of Poblet as Medieval Frontiersmen: An Historiographic Essay and Case Study.” In Estudios en homenaje a Don Claudio Sánchez-Albornoz en sus 90 años. Anexos de Cuadernos de Historia de España, 3 vols. 2:313–61. Buenos Aires: Instituto de Historia de España, 1983–85. Reprinted in his Medieval Frontier History in New Catalonia, Essay VII. “The Fiscal Autonomy of the Post-Restoration Church of Tarragona: An Audit of the Rationes decimarum Hispaniae (1279–1280).” In his Medieval Frontier History, Essay IX. “The Foundation of the Confraternity of Tarragona by Archbishop Oleguer Bonestruga, 1126–1129.” Viator 9 (1976): 157–77. Reprinted in his Medieval Frontier History in New Catalonia, Essay III. “The Frontier of the Spanish Reconquest and the Land Acquisitions of the Cistercians of Poblet, 1150-1276.” Analecta Cisterciensia 29 (1973): 57–78. Reprinted in his Medieval Frontier History, Essay V. “The Lost Kingdom of Siurana: Highland Resistance by Muslims to Christian Conquest and Assimilation in the Twelfth Century.” In On the Social Origins of Medieval Institutions, ed. Kagay and Vann, 115–48. 14

Medieval Frontier History in New Catalonia. Aldershot: Ashgate, 1996. “Norman Crusaders in the Catalan Reconquest: Robert Burdet and the Principality of Tarragona, 1129–55.” Journal of Medieval History 7 (1981): 67–82. “La restauración y la reconquista abortiva de Tarragona, 1076–1108.” Cuadernos de Historia de España 61–62 (1979): 145–245. “Restoration and Reconquest in Medieval Catalonia: The Church and Principality of Tarragona, 971–1177.” PhD diss., University of Virginia, 1974. McDougall, S. “The Monk-King and the Abbess-Countess: Dynastic Lineage in Twelfth- Century Aragon and Boulogne.” In Boundaries in the Medieval and Wider World, ed. Barton, McDonough, McDougall, and Wranovix, 109–26. Royal Bastards: The Birth of Illegitimacy, 800–1230. Oxford: Oxford University Press, 2016. McKitterick, R. “Introduction: Sources and Interpretation.” In The New Cambridge Medieval History, c. 500–700, ed. R. McKitterick, 15–16. Cambridge: Cambridge University Press, 1995. Menéndez Pidal, R. España del Cid, 2 vols. Madrid: Editorial Plutarco, 1929. Mestre, J. and F. Sabaté. Atles de la “Reconquesta”: la frontera peninsular entre els segles VIII i XV. Barcelona: Edicions 62, 1998. Meyerson, M. D. Jews in an Iberian Frontier Kingdom: Society, Economy, and Politics in Morvedre, 1248–1391. Leiden: Brill, 2004. Miller, K. A. Guardians of Islam. Religious Authority and Muslim Communities of Late Medieval Spain. New York: Columbia University Press, 2008. “Muslim Minorities and the Obligation to Emigrate to Islamic Territory: Fatwās from Fifteenth-Century Granada.” Islamic Law and Society 7 (2000): 256–88. Miravall, R. E. Immigració britànica a Tortosa (segle XII). Barcelona: R. Dalmau, 1980. Madīna Turtūxa: introducció a la Tortosa islàmica. Tortosa: Dertosa, 1999. Ponç de Torrella: bisbe dels tortosins. Barcelona: Rafael Dalmau, DL, 1972. Miret i Sans, J. “Alfonso el Batallador en Fraga, en 1122.” Boletín de la Real Academia de Historia de Barcelona 11, no. 48 (1912): 540–47. Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya. Barcelona: Impr. de la Casa Provincial de Caritat, 1910. “Los ciutadans de Barcelona en 1148.” Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 17, no. 67 (1917): 137–40. Investigación historica sobre el vizcondado de Castellbó. Barcelona: J. Puigventos, 1900. Itinerari de Jaume I. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1918. “Itinerario del Rey Alfonso I de Cataluña, II en Aragón.” Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 4, no. 15 (1904): 389–423; 4, no. 16: 437–74. “Itinerario del Rey Pedro I de Cataluña, II en Aragón.” Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 5, no. 18 (1905): 79–87; 5, no. 19: 151–60; 5, no. 20: 238–49; 6, no. 21 (1906): 265–84; 6, no. 22: 365–87; 6, no. 23: 435–50; 6, no. 24: 497–519. Miscel·lània en homenatge al P. Agustí Altisent. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1991. Molina, L. “Las campañas de Almanzor a la luz de un nuevo texto.” Al-Qanṭara 2 (1981): 209–63. Monjo, M. Sarraïns sota el domini feudal: La baronia d’Aitona al segle XV. Lleida: Universitat de Lleida, 2004. Monfar y Sors, D. de. Historia de los condes de Urgel, 2 vols. Barcelona: J.E. Monfort, 1853. Mora Giné, X. Un poble del comtat d’Urgell: Alberola. Lleida: Universitat de Lleida, 2010.

15

Morera, E. Tarragona cristiana: historia del arzobispado de Tarragona y del territorio de su provincia (Cataluña la Nueva), 2 vols. Tarragona: Diputació Provincial de Tarragona, 1897. Moxó, S. de. Repoblación y sociedad en la España cristiana medieval. Madrid: Ediciones Rialp, S.A., 1979. Nelson, J. “Dispute Settlement in Carolingian West Francia.” In The Settlement of Disputes in Early Medieval Europe, ed. W. Davies and P. Fouracre, 45–64. Cambridge: Cambridge University Press, 1986. Nicholson, H. The Knights Templar: A Brief History of the Warrior Order. London: Constable & Robinson Ltd., 2010. Niermeyer, J. F. Mediae latinitatis lexicon minus. Republished, Leiden and New York: E.J. Brill, 1997. Nirenberg, D. Communities of Violence: The Persecution of Minorities in the Middle Ages. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1996. Novikoff, A. “Tolerance in Intolerance in Medieval Spain: An Historiographic Enigma.” Medieval Encounters 11 (2005): 7–36. O’Callaghan, J. F. A History of Medieval Spain. Ithaca: Cornell University Press, 1975. Reconquest and Crusade in Medieval Spain. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2003. O’Connor, I. A Forgotten Community: The Mudejar Aljama of Xàtiva, 1240–1327. Leiden and Boston: Brill, 2003. Oliver, B. Historia del derecho de Cataluña, Mallorca, y Valencia. Madrid: M. Ginesta, 1876-81. On the Social Origins of Medieval Institutions: Essays in Honor of Joseph F. O’Callaghan, ed. D. J. Kagay and T. M. Vann. Leiden: Brill, 1998. Ortega Pérez, P. Musulmanes en Cataluña: Las comunidades musulmanas de las encomiendas templarias y hospitalarias de Ascó y Miravet (siglos XII–XIV). Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2000. “Un nuevo documento repoblacional de la Ribera d’Ebre (Tarragona): la carta de población de Rasquera (1206).” In Miscel·lania en homenatge al P. Agusti Altisent, 519– 28. Orti Gost, P. “La primera articulación del estado feudal en Cataluña a través de un impuesto: el bovaje (ss. XII–XIII).” Hispania 61, no. 3 (2001): 967–98. Orvietani Busch, S. Medieval Mediterranean Ports: The Catalan and Tuscan Coasts, 1100 to 1235. Leiden: Brill, 2001. Pagarolas, L. La comanda del Temple de Tortosa: primer periode (1148–1213). Tortosa: Institut d’Estudis Dertosenses, 1984. “La fi de l’orde del Temple a Tortosa. La permuta de 1294.” Anuario de Estudios Medievales 28 (1998): 269–91. Els Templers de les terres de l’Ebre de Jaume I fins a l’abolició de l’Orde (1213–1312), 2 vols. Tarragona: Diputació Provincial de Tarragona, 1999. Pagès i Paretas, M. “Restes de pintura mural a la catedral de Gènova que representaven la conquesta de Tortosa.” Recerca 2 (1998): 227–32. Pano y Ruata, M. de. La santa reina Doña Sancha, hermana hospitalaria, fundadora del monasterio de Sijena. Zaragoza: Berdejo Casanal, 1943. Parker, M. “Pisa, Catalonia, and Muslim Pirates: Intercultural Exchanges in the Balearic Crusade of 1113–1115.” Viator 45, no. 2 (2014): 77–100. Pastor de Togneri, R. “La conquista cristiana de Castilla la Nueva y el desarrollo de las estructuras feudales.” In I Congreso de Historia de Castilla-La Mancha, 10 vols., 5:127– 36. Valldolid: Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, 1988. 16

Pegg, M. The Corruption of Angels: The Great Inquisition of 1245–1246. Princeton, NJ: Princeton University Press, 2001. Pennington, K. “The Making of a Decretal Collection: The Genesis of Compilatio tertia.” In his Popes, canonists and texts, 1150–1550. Aldershot: Variorum, 1993, Essay VIII. Perez de Urbel, J. Los monjes españoles en la edad media, 2 vols. Madrid: Imprenta de E. Maestre, 1933–34. Piña Homs, R. “La carta de Tortosa i la seva projecció en el Regne de Mallorca.” In Les cartes de població cristiana, ed. Serrano Daura, 213–23. Pita Mercè, R. Lérida árabe. Lleida: Dilagro, 1974. Pladevall i Font, A. “Els senescals dels comtes de Barcelona durant el segle XI.” Anuario de Estudios Medievales 3 (1966): 111–30. Pons i Guri, J. M. Recull d’estudis d’història juridica catalana, 3 vols. Barcelona: Fundació Noguera, 1989. Poulet, A. “Capetian Women and the Regency: The Genesis of a Vocation.” In Medieval Queenship, ed. J. C. Parsons, 93–116. New York: St. Martin’s Press, 1993. Powers, J. A Society Organized for War: the Iberian municipal militias in the central Middle Ages, 1000-1284. Berkeley: University of California Press, 1988. “Two Warrior-Kings and Their Municipal Militias: The Townsman-Soldier in Law and Life.” In The Worlds of Alfonso the Learned and James the Conqueror: Intellect and Force in the Middle Ages, ed. R. I. Burns, 95–129. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1985. Purkis, W. J. Crusading Spirituality in the Holy Land and Iberia, c. 1095–c. 1187. Woodbridge: Boydell Press, 2008. Quinn, F. The Sum of All Heresies: The Image of Islam in Western Thought. Oxford: Oxford University Press, 2008. Ramón de María, P. “Don Poncio de Torrella y el asedio de Peñíscola.” Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura 18 (1943): 271–74. Ramos Loscertales, J. M. El reino de Aragón bajo la dinastía pamplonesa, ed. J. M. Lacarra. Salamanca: Universidad de Salamanca, 1961. Reilly, B. F. The Kingdom of León-Castilla under King Alfonso VI, 1065–1099. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1988. The Kingdom of León-Castilla under King Alfonso VII, 1126–1157. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1998. The Kingdom of León-Castilla under Queen Urraca, 1109–1126. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1982. “Prince into Mercenary: Count Armengol VI of Urgel, 1102–1154.” Journal of Military History 2 (2004): 39–52. “The Rediscovery of Count Pedro Ansúrez.” In Cross, Crescent and Conversion: Studies on Medieval Spain and Christendom in Memory of Richard Fletcher, ed. S. Barton and P. Linehan, 109–26. Leiden: Brill, 2008. Reynolds, S. Kingdoms and Communities in Western Europe, 900–1300. Oxford: Oxford University Press, 2001. Ríos Saloma, M. F. La Reconquista: una construcción historiográfica (siglos XVI–XIX). Madrid: Marcial Pons, Ediciones de Historia, 2011. Riquer, M. de. “La littérature provençale à la cour d’Alphonse II d’Aragon.” Cahiers de civilisation médiévale 2 (1959): 177–201. “El trovador Giraut del Luc y sus poesías contra Alfonso II de Aragón.” Boletin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 23 (1950): 209–48. 17

Los trovadores: historia literaria y textos, 2 vols. 2nd Edition. Barcelona: Planeta, 1992. Riu, M. “El feudalismo en Cataluña.” In I Congreso de Estudios Medievales. En torno al feudalismo hispánico, 373–91. Ávila: Fundación Sánchez-Abornoz, 1989. Robinson, I. S. The Papacy, 1073–1198: Continuity and Innovation. Cambridge and New York: Cambridge University Press, 1990. Rodón Binué, E. El lenguaje técnico del feudalismo en el siglo XI en Cataluña: contribución al estudio del latín medieval. Barcelona: Escuela de Filología, 1957. Rodríguez-Bernal, F. Els vescomtes de Cardona al segle XII: una història a través dels seus testaments. Lleida: Universitat de Lleida, 2010. Rodríguez Fernández, J. Pedro Ansúrez. León: Imprenta Provincial, 1966. Rodríguez-Picavea, E. “The Frontier and Royal Power in Medieval Spain: A Developmental Hypothesis.” Medieval History Journal 8 (2005): 273–301. “Monarquia castellana: Alfonso VIII y la orden de Calatrava.” In II Curso de Cultura Medieval, Aguilar de Campoo, 1-6 Octubre 1990, Seminario: Alfonso VIII y su época, ed. J. Nuño González, 361–78. Madrid: Centro de Estudios del Románico, 1992. Romero Tallafigo, Manuel. “El señorío catalán de los Entenza a la luz de la documentación existente en el Archivo Ducal de Medinaceli (Sevilla), años 1173–1324.” Historia- Instituciones-Documentos 4 (1977): 515–82. Rosenwein, B. To Be the Neighbor of St. Peter: The Social Meaning of Cluny’s Property, 909-1049. Ithaca: Cornell University Press, 1989. Ruíz Doménec, J. “Génova y Barcelona en el siglo XII: la structura básica de su realidad.” Saggi e documenti 4 (1983): 23–86. Sabaté, F. “La castralizació de l’espai en l’estructuració d’un territori conquerit (Urgell, Pla d’Urgell, Garrigues, i Segrià).” URTX: Revista Cultural de l’Urgell 11 (1989): 9–16. “Els eixos articuladors del territori medieval català.” In Actes del V Congrés Internacional d’Història Local de Catalunya. L’estructuració territorial de Catalunya. Els eixos cohesionadors de l’espai, 36-70. Barcelona: L’Avenç, 2000. L’expansió territorial de Catalunya (segles IX-XII): conquesta o repoblació? Lleida: Servei de publicacions, Universitat de Lleida, 1996. “La frontière catalane (Xe–XIIe siècles): perception, altérité, pouvoir et mémoire.” In Ériger et borner diocèses et principautés au Moyen Âge: Limites et frontières, vol. 2, Histoire et Civilisations, ed. N. Baron, S. Boissellier, F. Clément, and F. Sabaté, 185–218. Villeneuve d’Ascq: Presses Universitaires du Septentrion, 2017. Història de Lleida. Vol. 2: Alta Edat Mitjana. Lleida: Pagès, 2003. “Judici entre el comte Ramon Berenguer IV i Bernat d’Anglesola.” Ilerda “Humanitats” 49 (1991): 129–42. “Il mercato della terra in un paese nuovo Lerida nella seconda metà del XII secolo.” Rivista di Storia dell’Agricoltura 43/1 (2003): 57–90. “Occuper la frontière du nord-est péninsulaire (Xe–XIIe siècles).” In Entre Islam et Chrétienté. La territorialisation des frontières, XIe–XVIe siècles, ed. S. Boissellier, F. Fernandes, and I. Cristina, 88–96. Rennes: Presses Universitaires de Rennes, 2015. “Organització administrativa i territorial del comtat d’Urgell.” In El Comtat d’Urgell, ed. F. Sabaté, 17–70. Lleida: Universitat de Lleida, 1995. “Poder i territori durant el regnat de Jaume I. Catalunya i Aragó.” In Jaume I. Commemoració del naixement de Jaume I, ed. M. Teresa Ferrer i Mallol, 2 vols, 2:61–130. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2011. El territori de la Catalunya medieval: percepció de l’espai i divisió territorial al llarg de l’Edat Mitjana. Barcelona: R. Dalmau, 1997. 18

“El veguer i la de Tortosa i la Ribera d’Ebre al segle XIV.” Recerca 2 (1998): 115–51. Safran, J. Defining Boundaries in Al-Andalus: Muslims, Christians, and Jews in Islamic Iberia. Ithaca: Cornell University Press, 2013. Salarrullana de Dios, J. Estudios historicos acerca de la ciudad de Fraga, 2 vols., 1:119–78. Fraga: Ayuntamiento de Fraga, 1989–90. “Fronteras o límites de Aragón y Cataluña en los tiempos medievales.” Republished in his Estudios historicos acerca de la ciudad de Fraga, 1:119–78. “El reino moro de Afraga y las últimas campañas y muerte del Batallador.” Republished in his Estudios historicos acerca de la ciudad de Fraga, i, 23-118. Salrach, J. M. “Agressions senyorials i resistències pageses en el procés de feudalització (segles IX–XII).” In Revoltes populars contra el poder de l’estat, 11–29. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1992. “Orígens i transformacions de la senyoria a Catalunya (segles IX–XIII).” Revista d’Història Medieval 8 (1997): 25–55. El procès de feudalització (segles III–XII). Història de Catalunya, vol. 2. Barcelona: Edicions 62, 1987. Sanahuja, P. Història de la ciutat de Balaguer. 2nd Edition. Balaguer: Excel·lentíssim Ajuntament de Balaguer, 1984. Sánchez-Albornoz, C. Despoblación y repoblación del Valle Duero. Buenos Aires: Instituto de Historia de España, 1966. Sánchez de Mora, A. “La nobleza castellana en la plena edad media: el linaje de Lara (ss. XI– XIII).” PhD diss., Universidad de Sevilla, 2003. Sánchez Martínez, M. “La expedición de Al-Manṣūr contra Barcelona en el 985 según las fuentes árabes.” In Catalunya i França meridional a l’entorn de l’any mil, ed. X. Barral et al., 293–301. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1991. Sans i Travé, J. M. “La introducció de l’orde del Temple a Catalunya i la seva organització.” In Actes de les primeres jornades sobre els ordes religioso-militars als països catalans (segles XII- XIX). Montblanc, 8–10 de novembre de 1985, 17–42. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1994. Santamaría Arández, A. “La expansión político-militar de la Corona de Aragón bajo la dirección de Jaime I: Baleares.” In Jaime I y su época: X Congreso de Historia de la Corona de Aragón, 2 vols. 1: 91–146. Zaragoza: Institución “Fernando el Católico,” 1979. Sarasa Sánchez, E. Sancho Ramírez, rey de Aragón, y su tiempo: 1064–1094. Huesca: Instituto de Estudios Altoaragonenses, 1994. Sarobe, R. “L’evolució socioeconòmica de Rosselló de Segrià: De la repoblació a la consolidació (1149–1260).” In Territori i societat a l’Edat Mitjana: història, arqueologia, documentació: I (1997), ed. J. Bolòs and J. Busqueta, 191–202. Lleida: Universitat de Lleida, 1997. Schramm, P. E. “Ramon Berenguer IV.” In Bagué, Cabestany, and Schramm, Els primers comtes-reis, 9–51. Seco de Lucena, L. “New Light on the Military Campaigns of Al-manzor.” Islamic Quarterly 14 (1970): 126–42. The Second Crusade: Holy War on the Periphery of Latin Christendom, ed. J. T. Roche and J. Møller Jensen. Turnhout: Brepols, 2015. The Second Crusade: Scope and Consequences, ed. J. Phillips and M. Hoch. Manchester and New York, 2001.

19

Sénac, P. La frontière et les hommes (VIIIe–XIIe siècle): Le peuplement musulman au nord de l’Ebre et les débuts de la reconquête aragonais. Paris: Maisonneuve et Larose, 2000. “Peuplement et habitats ruraux dans la Marche Supérieure d’al-Andalus: l’Aragon.” In Actes des congrès de la Société des historiens médiévistes de l’enseignement supérieur public 21, no. 1 (1990): 27–38. Serrano Daura, J. “La carta de seguretat dels sarraïns de Tortosa, de 1148.” In Les cartes de població cristiana, ed. Serrano Daura, 115–24. El conflicte catalanoaragonès pel territori de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta, en els segles XIII i XIV. Ascó: Ajuntament d’Ascó, 1997. La delimitació dels territoris de la Batllia de Miravet i de la Comanda d'Orta amb el de la ciutat de Tortosa, als segles XII al XIV. Gandesa: Consell Comarcal de la Terra Alta, 1999. Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova (segles XII-XIX): comandes de Miravet, d’Orta, d’Ascó i de Vilalba i baronies de Flix i d’Entença, 2 vols. Barcelona: Fundació Noguera, 2000. Servatius, C. Paschalis II (1099-1118): Studien su seiner Person und seiner Politik. Päpste und Papsttum. Stuttgart: Anton Hiersemann, 1979. Sesma Muñoz, J. Á. “Aragón y Cataluña.” In Historia de España Ramón Menéndez Pidal, vol. 9: La Reconquista y el proceso de diferenciación política (1035–1217), ed. M.Á. Ladero Quesada, et al., 661–752. Madrid: Espalsa-Calpe, 1998. Shadis, M. “‘Received as a Woman’: Rethinking the Concubinage of Aurembiaix of Urgell.” Journal of Medieval Iberian Studies 8 (2016): 38–54. Shideler, J. A Medieval Catalan Noble Family: The Montcadas, 1000–1230. Berkeley: University of California Press, 1983. Sirantoine, H. Imperator Hispaniae: les idéologies impériales dans le royaume de León, IX–XII siècles. Madrid: Casa de Velázquez, 2012. Smith, D. “The Abbot-Crusader: Nicholas Breakspear in Catalonia.” In Adrian IV, the English Pope, 1154–1159: Studies and Texts, ed. B. Bolton and A. Duggan, 29–39. Aldershot: Variorum, 2003. Crusade, Heresy, and Inquisition in the Lands of the Crown of Aragon. Leiden: Brill, 2010. “A Golden Rose and the Deaf Asp that Stoppeth Her Ears: Eugenius III and Spain.” In Pope Eugenius III: The Cistercian Pope, 1145–1153, ed. A. Jotischky and I. Fonnesberg-Schmidt, 219–42. Abingdon: Routledge, 2017. Innocent III and the Crown of Aragon: The Limits of Papal Authority. Burlington, VT: Ashgate, 2004. “¿Soli Hispani? Innocent III and Las Navas de Tolosa.” Hispania Sacra 51 (1999): 489–512. “The Men Who Would Be Kings: Innocent II and Spain.” In Pope Innocent II (1130– 43), ed. J. Doran and D. Smith, 181–204. London: Routledge, 2016. “Política antiherética en la Corona de Aragón. Una carta inédita del Papa Inocencio III a la reina Sancha (1203).” Acta Historica et Archaeologica Medievalia 27–28 (2006–7): 65–88. Sobrequés, S. Els barons de Catalunya. Història de Catalunya: Biografies catalanes vol. 3. Barcelona: Vicens-Vives, 1989. Els grans comtes de Barcelona. Història de Catalunya: Biografies catalanes vol. 2. Barcelona: Editorial Vicens-Vives, 1961. Soifer, M. “Beyond Convivencia: Critical Reflections on the Historiography of Interfaith Relations in Christian Spain.” Journal of Medieval Iberian Studies 1 (2009): 19–35.

20

Soldevila, F. “La data de naixença d’Alfons II d’Aragó, primer de Catalunya.” In Homenaje a Don Ramón Carande, 2 vols., 1:299–310. Madrid: Sociedad de Estudios y Publicaciones, 1963. Els primers temps de Jaume I. Barcelona: Institut d’Estuis Catalans, 1968. Soldevila, F. and F. Valls i Taberner. Història de Catalunya. 2nd Edition, Barcelona: Selecta, 1968. Southern, R. W. Western Views of Islam in the Middle Ages. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1962. Stalls, C. Possessing the Land: Aragon’s Expansion into Islam’s Ebro Frontier under Alfonso the Battler, 1104–34. Leiden: Brill, 1995. Tatjer Prat, M. T. “L’administració de justícia segons el dret d’Orta.” In Actes de les Jornades d’Estudi sobre els Costums de la Batllia de Miravet, 103–19. Gandesa: Consell Comarcal de la Terra Alta, Diputació de Tarragona, 2001. Tolan, J. Medieval Christian Perceptions of Islam: A Book of Essays. New York: Garland Publishing, 1996. Torró, J. El naixement d’una colònia: Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238–1276). Valencia: Universitat de València, 2006. “Viure del botí. La frontera medieval com a parayn historiogràfic.” Recerques: història, economia, cultura 43 (2001): 5–32. Toubert, P. “L’incastellamento aujourd’hui: quelques réflexions en marge de deux colloques.” In “L’Incastellamento”: Actas de las reuniones de Girona (26–27 Noviembre 1992) y de Roma (5–7 Mayo 1994), ed. M. Barceló and P. Toubert, xi–xviii. Rome: École Française de Rome, 1998. Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa a l’edat mitjana, vol. I.2: Tractats i negociacions diplomàtiques amb els regnes peninsulars i l’Àndalus (segle XI–1213), ed. M. T. Ferrer i Mallol and M. Riu i Riu. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2018. Turk, A. El reino de Zaragoza en el siglo XI de Cristo (V de la Hégira). Madrid: Instituto Egipcio de Estudios Islámicos, 1978. Turner, F. J. The Frontier in American History. New York: Henry Holt, 1921. Turull i Rubinat, M. and O. Oleart i Piquet, Història del dret espanyol. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2000. Ubieto Arteta, A. “La aparición del falso Alfonso I el Batallador.” Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses 38 (1958): 29–38. Los esponsales de la reina Petronila y la creación de la Corona de Aragón. Zaragoza: Diputación General de Aragón, 1987. “Un frustrado matrimonio de Alfonso II de Aragón.” In VII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, 3 vols., 2:263–68. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, 1963–64. Historia de Aragón, 5 vols. Zaragoza: Anubar Ediciones, 1981–89. “La introducción del rito romano en Aragón y Navarra.” Hispania Sacra 1 (1948): 299–324. “El nacimiento de Alfonso II de Aragón.” Estudios de Edad Media de la Corona de Aragon 4 (1950): 419–25. “De nuevo sobre el nacimiento de Alfonso II de Aragón.” Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón 6 (1956): 203–9. Orígenes del Reino de Valencia, 2 vols. Valencia: Anubar, 1975. “La reconquista y repoblación de Alcañiz.” Teruel 9 (1953): 37–55. Los “tenentes” en Aragón y Navarra en los siglos XI y XII. Valencia: Anubar, 1973. 21

Urvoy, D. “Sur l’évolution de la notion de ǧihād dans l’Espagne musulmane.” Mélanges de la Casa de Velazquez 9 (1973): 335–71. Utrilla Utrilla, J. “Los grupos aristocráticos aragonenses en la época de la gran expansión territorial del reino (1076–1134): poder, propiedad y mentalidades.” In De Toledo a Huesca. Sociedades medievales en transición a finales del siglo XI (1080–1100), ed. C. Laliena and J. F. Utrilla, 167–97. Zaragoza: Institución “Fernando el Católico,” 1998. Utrilla Utrilla J. and J. C. Esco Samperiz. “La población mudéjar en la Hoya de Huesca (siglos XII y XIII).” In Actas del III Simposio Internacional de Mudejarismo, 187–208. Teruel: Instituto de Estudios Turolenses, 1986. Vajay, S. de. “Ramire II le Moine, roi d’Aragon et Agnès de Poitou dans l’histoire et dans la lègende.” Mélanges offerts à René Crozet, ed. P. Gallais and Y.-J. Riou, 2 vols. 2:727–50. Poitiers: Société d’études médiévales, 1966. Vander Elst, S. The Knight, the Cross, and the Song: Crusade Propaganda and Chivalric Literature, 1100–1400. Philadelphia, PA: University of Pennsylvania Press, 2017. Vanlandingham, M. Transforming the State: King, Court, and Political Culture in the Realms of Aragon (1213–1387). Leiden: Brill, 2002. Vazquez de Parga, L. La division de Wamba: Contribución al estudio de la historia y geografia eclesiasticas de la edad media española. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1943. Vela Aulesa, C. “L’Àndalus en la política de Barcelona i la Corona d’Aragó (segle XI–1213).” In Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa a l’edat mitjana, vol. I.2: Tractats i negociacions diplomàtiques amb els regnes peninsulars i l’Àndalus (segle XI–1213), ed. Ferrer i Mallol and Riu i Riu, 117–80. “La política ibèrica de Barcelona i la Corona d’Aragó (segle XI–1213).” In Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa a l’edat mitjana, vol. I.2: Tractats i negociacions diplomàtiques amb els regnes peninsulars i l’Àndalus, ed. Ferrer i Mallol and Riu i Riu, 19–116. Vernet, J. “El Valle del Ebro como nexo entre Oriente y Occidente.” Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 23 (1950): 249-86. Ventura, J. Alfons “El Cast”: el primer comte-rei. Barcelona: Editorial Aedos, 1961. Pere El Catòlic i Simó de Montfort. Barcelona: Aedos, 1960. Ventura, L. “Os Seguins: Uma família de francos na Coimbra do século xii.” In Mundos medievales: espacios, sociedades y poder. Homenaje al Profesor José Ángel García de Cortázar y Ruiz de Aguirre, ed. B. Arízaga Bolumburu et al., 2 vols. 1:915–26. Santander: Editorial Universidad Cantabria, 2014. Viader, R. L’Andorre du IXe au XIVe siècle: Montagne, féodalité et communautés. Toulouse: Presses Universitaires du Mirail, 2003. Vic, C. de and J. Vaissete. Histoire générale du Languedoc, 5 vols. Paris: J. Vincent, 1730–45. Vidal Franquet, J. Les obres de la ciutat: L’activitat constructiva i urbanística de la universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008. Viguera Molins, M. J. Reinos de taifas y las invasiones Magrebíes (Al-Andalus del XI al XIII). Madrid: Editorial Mapfre, 1992. Villalbí, M., T. Forcadell, and M. C. Montañés. “El castell d’Amposta: resultats d’unes excavacions urbanes.” I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, 90–99. Igualada: Associació Catalana per la Recerca en Arqueologia Medieval, 2000. Villanueva, J. et al. Viage literario á las iglesias de España, 22 vols. in 11. Madrid: Real Academia de Historia, 1821–1902.

22

Villanueva, J. Memorias cronológicas de los condes de Urgel, ed. C. Cortès and E. Corredera Gutiérrez. Balaguer: Ayuntamiento de Balaguer, 1976. Villegas-Aristizábal, L. “Anglo-Norman Intervention in the Conquest and Settlement of Tortosa, 1148–1180.” Crusades 8 (2009): 63–129. “Spiritual and Material Rewards on the Christian-Muslim Frontier: Norman Crusaders in the Valley of the Ebro in the First Half of the Twelfth Century.” Medievalismo 27 (2017): 353–76. “Norman and Anglo-Norman Interventions in the Iberian Wars of the Reconquest before and after the First Crusade.” In Crusading and Pilgrimage in the Norman World, ed. P. Oldfield and K. Hurlock, 103–21. Woodbridge: Boydell, 2015. Virgili, A. “Acerca del quinto templario. La orden del Temple y los Condes de Barcelona en la conquista de Al-Andalus.” Anuario de Estudios Medievales 27/2 (1997): 775–802. Ad detrimentum Yspanie: la conquesta de Ṭurṭūša i la formació de la societat feudal (1148- 1200). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2001. “Angli cum multis aliis alienigenis: Crusade Settlers in Tortosa (Second Half of the Twelfth Century).” Journal of Medieval History 35 (2009): 297–312. “Conqueridors i colons a la frontera: Tortosa, 1148-1212.” Recerques: història, economia, cultura 43 (2001): 47–76. “Els Fills de Tamarit (L’origen medieval de les localitats del Baix Gaià).” Estudis Altafullencs 25 (2001): 7–22. “Gent nova: la colonització feudal de la Catalunya Nova (segles XII–XIII).” Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 21 (2010): 77–102. “El monestir de Santes Creus i Tortosa (segles XII–XIII).” Resclosa 7 (2002): 35–45. “War and Booty as Incentives for Emigration: Tortosa and al-Andalus (12th–13th Centuries).” In From Al-Andalus to the Americas (13th-17th Centuries): Destruction and Construction of Societies, ed. T. F. Glick et al, 103–29. Leiden: Brill, 2018. Vones-Liebenstein, U. Saint-Ruf und Spanien: Studien zur Verbreitung und zum Wirken der Regularkanoniker von Saint-Ruf in Avignon auf der Iberischen Halbinsel (11. und 12. Jahrhundert), 2 vols. Turnhout: Brepols, 1996. Wasserstein, D. The Rise and Fall of the Party-Kings: Politics and Society in Islamic Spain, 1002– 1086. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1985. White, S. “Debate: The ‘Feudal Revolution’.” Past & Present 152 (1996): 205–23. “The Politics of Fidelity: Hugh of Lusignan and William of Aquitaine.” In Georges Duby: L’écriture de l’Histoire, ed. C. Duhamel-Amado and G. Lobrichon, 223–30. Brussels: De Boeck Supérieur, 1996. Wickham, C. “Debate: The ‘Feudal Revolution’.” Past & Present 155 (1997): 196–208. “L’incastellamento ed i suoi destini undici anni dopo il Latium di P. Toubert.” In Structures de l’habitat et occupation du sol dans les pays méditerranéens: les méthodes et l’apport de l’archéologie extensive. Castrum 2, ed. G. Noyé, 411–20. Rome and Madrid: Casa de Velázquez, 1988. “Making Europes.” New Left Review I: 208 (1994): 133–43. Williams, J. B. “The Making of a Crusade: The Genoese Anti-Muslim Attacks in Spain, 1146-1148.” Journal of Medieval History 23 (1997): 30–53. Wilman, J. C. Jaime I “El Conquistador” and the Barons of Aragon, 1244–1267: The Struggle for Power. Ann Arbor: University Microfilms International, 1987. Wolf, K B. “Convivencia in Medieval Spain: A Brief History of an Idea.” Religion Compass 3 (2008): 72–85.

23

Zimmermann, M. “Le concept de Marca Hispanica et l’importance de la frontière dans la formation de la Catalogne.” In La marche supérieure d’Al-Andalus et l’occident chrétien, ed. Sénac, 29-48. “Le rôle de la frontière dans la formation de la Catalogne (IX–XIIème siècle).” In Las sociedades de la frontera en la España medieval. Aragón en la Edad Media: Sesiones de trabajo. II seminario de historia medieval, 7–29. Zaragoza: Universidad de Zaragoza, 1993.

24