Verba volant, Scripta manent Nihil obstat Lara Turris NÚMERO 15 BLANES - ANY 2012 Refl exions “Conservar la memòria és conservar la vida i, al capdavall, el futur dependrà en gran part del que hagi estat el nostre passat ”. Pere Casaldàliga. Bisbe dels pobres. Crèdits PORTADA Autora: Mayte Vieta Foto superior: Fantasmes de la memòria. Punta de s’Agüia, 2009 Foto inferior: Nocturna 1 Edita: Ajuntament de Blanes – Arxiu Municipal de Blanes (AMBL) Política responsable: Lara Torres i Lledó Coordinació i textos: Antoni Reyes Valent i Aitor Roger Delgado (AMBL) Equip de treball: Antoni Reyes, Aitor Roger, Quim Roura i Olga Junyent (AMBL) Maquetació i impressió: Impremta Pagès Disseny portada: Josep Rondon Dipòsit legal: Gi- 1824-2012 Assessorament lingüístic: Ofi cina de Català de Blanes Disseny logotip Arxiu: Pepe Álvarez Mapa de contraportada: Anna Palmada (Geògrafa) Blanda es pot adquirir a l’Arxiu i a les següents llibreries: Llibresca, Bitlloch, Espigulé, Caty, Laia, Enric, La Plantera, Costa Brava, RB3 i Sant Jordi Preu: 10 € * Els articles signats són responsabilitat de les persones que els signen. Les opinions que s’hi expressen no refl ecteixen necessàriament el punt de vista dels editors de la publicació. sumari presentació Presentació de l’Alcalde 7 Recerques 01. Juli Baca i Vives Es Portal. La venda de peix a Blanes 10 02. Joan Baltrons i Ribas Notes per a l’estudi de les muralles de Blanes 20 03. Josep Bota-Gibert Entre tantes llums, Mayte Vieta 33 04. Ramon Freixenet El cant de la cigonya 50 05. Pere Puig i Joan Puig El P. Jaume Puig i Sebastià Llorens. Nous beats 60 06. Joaquim Roura i Roger Blanes al s. XVII: homes bons, fi dels, lleials i obedients vassalls 72 07. Pep Vila “Cuba Espanyola”, un poema colonialista de Josep Cortils i Vieta (1885) 94 08. Maria Àngela Sagrera Notes sobre la imatge de la Marededéu del Vilar 102 Biografies 01. Albert Ros i Coll El darrer subhastador de la Costa Brava. Vivències personals 116 02. Aitor Roger Bartomeu Comas. Retalls d’un segle de vida 124 Notícies de l’Arxiu Donacions 2012 140 Notícies 143 Breus 147 Bibliografia Publicacions Blanenques 150 5 presentació Presentació per Josep Marigó i Costa Fer un repàs als quinze números de la revista Blanda fi ns ara. Maria Àngela Sagrera, en l’any que celebrem et permet tenir una excel·lent visió de la història, el mil·lenari de la troballa de la Mare de Déu del Vilar, les tradicions i els personatges que han confi gurat la ens proposa unes notes d’estudi sobre la centenària personalitat del Blanes present on vivim. imatge. El prolífi c estudiós Pep Vila dóna a conèixer un poema colonialista de Cortils i Vieta on es lloa la Cuba Un any més, i ja en són 15, apareix la veterana publicació espanyola. Finalment, Albert Ros parla de les seves que coordina l’Arxiu Municipal de Blanes. I un any més vivències personals com a darrer subhastador de peix de ens sorprèn amb una temàtica diversa i que ben segur la Costa Brava. que serà atractiva als lectors i seguidors de Blanda. La revista es completa amb les notícies de l’Arxiu, la Juli Baca, del grup de col·laboradors de la secció relació de les darreres donacions i la bibliografi a recent d’imatges de l’Arxiu, ens parla del Portal, el lloc on que fa referència a temes blanencs o publicada per autors antigament es venia el peix a Blanes, un topònim que locals. encara perdura actualment. Joan Baltrons ens explica com era el Blanes emmurallat a l’època medieval i la Però, personalment, el més gratifi cant del Blanda seva evolució, en un treball que és fruit de la recerca és comprovar com número rere número creix el minuciosa als arxius. Pep Bota fa el perfi l biogràfi c nombre de treballs i la nòmina d’autors que de manera i artístic d’una de les artistes més internacionals que desinteressada col·laboren amb Blanda i la fan possible, tenim a Blanes, la Mayte Vieta. Ramon Freixenet ens alguns des del començament, aportant els resultats de les parla d’un altre artista blanenc, que va recollir èxits a seves recerques sobre un tema concret del nostre passat. mitja Europa com a cantant, l’Esteban de Balt. Pere Unes investigacions que beuen d’unes fonts que semblen Puig i Joan Puig esbossen les vides de dos nous beats inesgotables, tant pel que fa a l’aparició de temes nous de l’Església catòlica, estretament vinculats a la història com per la possibilitat de fer-ne noves revisions. recent de la nostra ciutat. El tècnic de l’Arxiu Aitor Roger relata els principals episodis dels gairebé cent Bona lectura a tothom. anys de vida del polifacètic blanenc Bartomeu Comas. En Quim Roura, continua el seu treball sobre el Blanes Josep Marigó i Costa del segle XVII i dóna a conèixer detalls poc coneguts L’alcalde 7 recerques Es Portal. La venda de peix a Blanes per Juli Baca i Vives Notes per a l'estudi de les muralles de Blanes per Joan Baltrons i Ribas Entre tantes llums, Mayte Vieta per Josep Bota-Gibert El cant de la cigonya per Ramon Freixenet El P. Jaume Puig i Sebastià Llorens. Nous beats. per Pere Puig i Joan Puig Blanes al s. XVII: homes bons, fi dels, lleials i obedients vassalls per Joaquim Roura "Cuba Espanyola", un poema colonialista de Josep Cortils i Vieta (1885) per Pep Vila Notes sobre la imatge de la Marededéu del Vilar per Maria Àngela Sagrera recerques Es Portal. La venda de peix a Blanes Es Portal. 01La venda de peix a Blanes per Juli Baca i Vives 10 recerques l peix és un dels productes que s’inclou dins dels El lloc de venda del peix fresc a Earticles de primera necessitat. El seu consum és per “Blanes era a l’anomenat es Portal, si- a totes les classes socials, bé sigui salat o fresc. Blanes és una població que des de sempre ha considerat el peix tuat a l’actual placeta de la Verge Ma- una menja molt preuada. Precisament, és de peix fresc ria. Ja en el s. XVIII, alguns pescadors del que tractem en aquest treball. hi portaven el peix a vendre. ” L’emplaçament peix que a l’actualitat. També la naturalesa dels aparells utilitzats era molt diferent. Quant a les xarxes, la utilit- Totes les persones que hem superat amb escreix l’edat zació de les fi bres sintètiques comença a popularitzar-se anomenada de jubilació, recordarem que el lloc de ven- sobre els anys seixantes del segle passat. Anteriorment da del peix fresc a Blanes era a l’anomenat es Portal, només s’empraven fi bres naturals. Per allargar-los la situat a l’actual placeta de la Verge Maria. duració les sotmetien a tintures, també relativament na- turals, però la resistència a la tracció i també al desgar- No hem pogut trobar la data en què va començar a fer-se rament no tenien comparació amb l’experimentada pels la venda de peix en aquest lloc, però si que hem pogut materials sintètics actuals. trobar documentada la seva existència el 17681. En un document notarial del 10 de novembre de 1768, es re- La potència dels primers motors, i no cal dir dels actu- clama a Antoni Alemany el pagament del preu del ma- als, ha permés moltes vegades preveure i evitar el mal terial de paleta utilitzat, la mà d’obra ocupada i el cost temps. A Blanes, el primer motor emprats en una barca de fusteria emprats en la reparació d’una casa situada de pesca data de l’any 1924. A partir d’aleshores es van “al costat de la plaça del peix o de la Verge Maria del anar substituint les dues barques de vela llatina que feien Arrabal”. Aquesta referència del nom de la plaça ens in- la pesca anomenada del bou. Posteriorment, les portes dica que ja en el s. XVIII, alguns pescadors hi portaven que es col·locaven a la popa dels quillats de pesca també el peix a vendre. van contribuir a millorar les captures. Antigament s’ana- va als sardinals uns pocs mesos de l’any. Actualment, També cal esmentar que en un altre document i en una la pesca de la sardina i de l’anxova amb potents llums i data més reculada, la de 1545 2, es fa menció de la cons- aparells electrònics de localització dels bancs de peixos trucció del desguàs residual entre el carrer Tapioles i és practicada tot l’any. Els individus que capturen avui l’actual carrer Ample, situat aproximadament en els ter- són d’una mida molt més petita que la d’abans. Tant és renys on avui hi ha la joieria Zola. Aquest desguàs anava així que moltes vegades no es poden comercialitzar i a parar a mar passant per sota la porta d’entrada de la una part s’ha de tornar a tirar al mar, abans d’arribar a vila, anomenada el Portal de Mar. Doncs bé, en aquest la corresponent confraria per subhastar. Aquesta és una document es diu que al començament del carrer Tapioles conseqüència que ja fa anys van patir els salaons, anti- hi havia situada una “taula peixatera”. Per tant, sembla gament molt importants en tots els pobles de la Costa que a mitjans del s. XVI en aquest lloc s’hi venia peix. Brava, i que avui tenen problemes per subsistir per falta Aquesta hipòtesi pren força si pensem que en aquesta de matèria primera. zona s’hi concentrava gran part de l’activitat comercial i de mercat de la Vila.