Les dones d’esquerra 1931-1939 1931-1939 Les dones d’esquerra Coberta 14 abril 1933 Barcelona. Plaça Catalunya La secció femenina d’Esquerra de Sant Adrià de Besòs a la manifestació cívica en commemoració del segon aniversari de la proclamació de la República. Pérez de Rozas · AFB

1a edició: març 2000 2a edició (ampliada i corregida): març 2007

RECERCA HISTÒRICA DOLORS IVERN I SALVÀ

EQUIP DE RECERCA VANESSA GONZÁLEZ I GONZÁLEZ ARNAU GONZÁLEZ I VILALTA EVA MARTÍNEZ I ROIG CARMEN PAREDES ZABALETA NÚRIA SANZ I LEÓN

COORDINACIÓ EDITORIAL JOSEP VALL I SEGURA

DOCUMENTACIÓ NATÀLIA LARA I OTALORA ÀNGEL RAMOS I HERNÀNDEZ

COORDINACIÓ (PRIMERA EDICIÓ) CARME PORTA I ABAD

COL·LABORACIONS JORDI ALBALADEJO I BLANCO GLÒRIA COMELLAS I ROJAS ANNA SIMÓ I CASTELLÓ ARNAU ALBERT I GENERÓ ANTONI DALMAU I RIBALTA ISIDRE SURROCA I LLUCIÀ MARTA CASAS I MAS CRISTINA GÓMEZ I GILI MONTSE CLARAMUNT I ESTRADÉ ISABEL SALES I CODERCH

FONTS D’IL·LUSTRACIÓ AFB Arxiu Fotogràfic de Barcelona AGA Archivo General de la Administración. Alcalà de Henares AHCT Arxiu Històric Comarcal de Terrassa AMDSM Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, Barcelona ANC/FB Arxiu Nacional de Catalunya / Fons Brangulí, Sant Cugat del Vallès ANC/FFM Arxiu Nacional de Catalunya / Fons Francesc Macià, Sant Cugat del Vallès ANC/FLC Arxiu Nacional de Catalunya / Fons Lluís Companys, Sant Cugat del Vallès BN Biblioteca Nacional, Madrid C Companya, Barcelona CDMH Centro Documental de la Memoria Histórica, Salamanca CP Col·lecció particular E Estampa, Madrid FJI/FFM Fundació Josep Irla / Fons Francesc Macià, Barcelona FM-UVI Ucelay da Cal, Enric. Francesc Macià. Una vida en imatges. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1984. IEFC/AHF Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya / Arxiu Històric Fotogràfic, Barcelona LH La Humanitat, Barcelona LV La Vanguardia, Barcelona

AGRAÏMENTS Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona – Hemeroteca, Barcelona Arxiu Municipal de L’Hospitalet – Arxiu Històric, Hemeroteca, L’Hospitalet Biblioteca de Catalunya, Barcelona

DISSENY JORDI VINYETS I JIMÉNEZ

IMPRESSIÓ EIX DE SERVEIS

DIPÒSIT LEGAL B-14606-2007

EDICIÓ NO VENAL

AQUEST LLIBRE HA COMPTAT AMB UNA SUBVENCIÓ DE EDICIÓ CORREGIDA I AMPLIADA (ELECTRÒNICA) JULIOL 2017

Sumari

Presentació. Pilar Vallugera ...... 9

Les dones de la República. DOLORS ivern ...... 11 1. Les afiliades a Esquerra, la reivindicació del sufragi femení...... 19 i la política de la dona 2. Quina és l’argumentació política de les afiliades a Esquerra?...... 25 3. El procés electoral amb sufragi universal i les afiliades a Esquerra ...... 29 4. L’Aliança Nacional de la Dona Jove ...... 35 5. La Unió de Dones de Catalunya ...... 39 6. Ajut Català ...... 43

Biografies...... 49 Abelló i Filella, Antònia...... 51 Arquimbau i Cardil, Rosa Maria ...... 52 Baldó i Massanet, Maria ...... 54 Bargalló i Serra, Maria Dolors ...... 56 Bertral i Terré, Reis...... 58 Bertrana i Salazar, Aurora...... 59 Carreté i Margarit, Maria...... 61 Casas i Maymó, Caterina...... 62 Colubret i March, Angelina...... 64 Fort i Mollar, Margarida...... 66 Gallinat i Roman, Enriqueta...... 67 Gibert i Perotti, Maria Teresa...... 69 Goicoechea i Mayayo, Justa...... 70 Martínez i Ventura, Montserrat...... 72 Martínez-Sagi, Anna Maria...... 73 Mascorda i Vives, Pietat...... 75 Miquel i Girbau, Encarnació...... 76 Montserrat i Oromí, Núria...... 78 Murià i Romaní, Anna...... 79 Queralt i Carbó, Maria Lluïsa...... 81 Renom i Soler, Fidela...... 82 Viladot i Viñas, Isolina...... 83 Yarza i Planas, Nativitat...... 84 Textos...... 87 Les dones d’Esquerra en els seus textos. DOLORS ivern...... 89 1. A una senyora de l’aristocràcia madrilenya. Anna Maria Martínez-Sagi. La Rambla, 25 de maig de 1931...... 95 2. La dona catalana i l’Estatut. Maria Teresa Gibert. L’Opinió, 18 de juny de 1931...... 99 3. L’Estatut i la Dona. Isolina Viladot. L’Opinió, 18 de juliol de 1931...... 101 4. Política femenina. Maria Teresa Gibert. L’Opinió, 20 d’agost de 1931...... 103 5. Constitució. Rosa Maria Arquimbau. La Rambla, 24 d’agost de 1931...... 105 6. Carta oberta a Pere Mialet. Anna Maria Martínez-Sagi. La Rambla, 9 de novembre de 1931...... 107 7. La nostra posició és a l’Esquerra. Maria Teresa Gibert. L’Opinió, 17 de desembre de 1931...... 109 8. «El Patufet» al servei de la reacció. Berta-Maria Segretti. Fornal, 6 de febrer de 1932...... 111 9. El sufragi femení. Maria Dolors Bargalló. L’Opinió, 22 de maig de 1932...... 113 10. Seccions femenines? Rosa Maria Arquimbau. L’Opinió, 10 de juliol de 1932...... 115 11. La condició de ciutadana Encarnació Miquel. La Humanitat, 10 de desembre de 1932...... 117 12. Que volem fer? Maria Teresa Gibert. La Humanitat, 10 de gener de 1933...... 119 13. La dona, militant polític. Maria Teresa Gibert. La Humanitat, 17 de gener de 1933...... 121 14. Llegim, dones reusenques. Antònia Abelló. Foment, 23 de febrer de 1933...... 123 15. El divorci és immoral? Lola de Can Palet. L’Acció, 7 d’abril de 1933...... 125 16. Indisciplines, no!!! Maria Teresa Gibert. La Humanitat, 17 de maig de 1933...... 129 17. ¿Pot votar la dona les dretes? Josefa Bofarull de Casamiquela. La Humanitat, 4 de novembre de 1933...... 131 18. Una incògnita: el vot de la dona. Núria Montserrat Oromí. La Humanitat, 11 de novembre de 1933...... 133 19. Veus femenines. Justa Goicoechea. Fortitud, 15 de novembre de 1933...... 135 20. La prostitució organitzada. Aurora Bertrana. La Humanitat, 6 de juliol de 1934...... 137 21. La prostitució lliure. Aurora Bertrana. La Humanitat, 18 de juliol de 1934...... 139 22. Ànima endins. Justa Goicoechea. Llibertat, 5 d’agost de 1935...... 141 23. Moments de lluita. Reis Bertral. Llibertat, 5 de febrer de 1936...... 143 24. Ajut Català i els moments que vivim. Rosa Segarra...... 145 Butlletí d’Esquerra Republicana de Catalunya. Federació de Barcelona-Ciutat, 30 de gener de 1937 25. Què és i perquè s’ha constituït l’Aliança Nacional de la Dona Jove. Montserrat Martínez...... 147 La Humanitat, 20 de juny de 1937 26. Les dones de cara a la guerra. Angelina Compte. L’Autonomista, 9 d’abril de 1938...... 149 27. A una dona de l’altre costat. Llum Valls. La Humanitat, 12 de juny de 1938...... 151 28. Els nostres homes. Antònia Abelló. Abril, 3 de setembre de 1938...... 153 29. Joventuts femenines. Llum Valls. Abril, 24 de setembre de 1938...... 155 30. Els nostres internacionals. Antònia Abelló. Abril, 5 de novembre de 1938...... 159

Si escoltéssim les seves veus. joana costa...... 161 s 5 juny 1937 Barcelona. Palau de la Generalitat Una militant de la «Secció femenina Lluís Companys» del Centre Republicà Català del Districte IV, d’Esquerra de Barcelona, amb un banderí regalat pel propi president de la Generalitat. Lluís Torrents · AGA A lesmanteniu lare SECRETÀRIA DELADONA D’ESQUERRA PILAR VALLUGERA IBALAÑÀ Presentació anys manipulada pel règim franquista anys han republicana, delaGeneralitat talanes. talanes. iperserca- tòria: perserrepublicanes ha estat denoumarginada. lahistòhan seguitsilenciadesperquè - i Esquerra, com a partit nacional català nacional català com a partit i Esquerra, i cognomsdeixant deser majoriasi- estat doblementsilenciadesperlahis- del2000,ainiciativa l’octubre editar de estat les grans absents.Perestat lesgrans unabanda Aquell primerlli- Porta. Carme querra, quedel llibre laFundació va JosepIrla ca i l’estudi que de forma desinteressa - deixant deserinvisibles, noms prenent dis feministes hanfet que elpaperde anysdones. Enelsdarrers algunsestu- ria s’ha escrit, també, enclauespanyolaria s’haescrit,també, unintent era bre deposar, blancsobre però també perquè un cop recuperada uncop recuperada perquè però també lahistòriaperquè va molts serdurant secretàrial’aleshores delaDonad’Es- lenciosa. Tot i així les dones d’Esquerra peralahistòria,les donesesrecuperés la democràciahistòria haoblidatles negre, les històriesnegre, de dones que havien Gràcies a les aportacions, larecer Gràcies ales aportacions, Les dones militants d’Esquerra enels d’Esquerra Les donesmilitants visió ampliació - guir fent viva lamemòriad’aquelles ca- - Lareivindi en unadesigualtat. verteixi Ivern, i també les persones que van lespersones Ivern, itambé for als, polítiques, històriques... delesdo- aportar. i Dones que desd’Esquerra, també desdelsmovimentstambé socials de que republicanes vantalanes tant fer i tòria. Algunes de les que ens acompa- històrica delesdones,però,noés- ció. La reivindicació delreconeixementció. Lareivindicació què la diferència del ser dona no es con- dicació perfer possible unasocietat en econòmiques, soci- de lesaportacions socialment justa. almóni d’una Catalunya oberta lliure, segueixen iensesperonen ase- arribant dones doblement marginades perlahis- dones doblementmarginades da va fer llavors lahistoriadora Dolors bre itotsbre elsesforços perpoder-lo fer possible. La recuperació delamemòria possible. Larecuperació - més unhomenatgesinóunareivindica l’època, van contribuiralaconstrucció publicació va cosiva prendre serun ho- nes, que hanestat- silenciades.Lareivin moltes les informacions que encara ens menatge que va aaquelles fer Esquerra delseu equip, aquella primera mar part nyaven janohisónperò aleshores A totes ellescal dedicar aquest lli- - Ivern, l’autora, perhaver fet aquesta- re Ramos ilaNatàlia sense elsquals Lara, vull agrair lapassióil’impuls del’equip vull agrair visió iampliació que enspermet conèi- xer noves dades,noustextos. Itambé tralitat. socialque el52%delaso- transformació element clau per recuperar aquesta cen- element clauperrecuperar cietat tenim. catalana Lahistòria ésun imperiosa quecació delanecessitat les edició. de laFundació encapçalats JosepIrla paper, ielpotencial de lesaportacions propostes a polítiques donincentralitat per seudirector JosepVall iperl’Àngel les polítiques el dedonesireconeguin no hauriaestat possibleaquesta nova Vull de Dolors denoueltreball agrair T 9 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 s 29 abril 1934 Barcelona Manifestació antifeixista i per la llibertat convocada per Esquerra i les JEREC. Pérez de Rozas · AFB la societat catalana. ipercanviar pel seupartit A aquestes donesque van lluitar HISTORIADORA DOLORS IVERNISALVÀ Les donesdelaRepública ura quehana A mesura Esquerra durant laSegonaRepública, durant i Esquerra article esdeu,d’unabanda,alaneces- article aquest d’aquestsentit, la funcionalitat a lasocietat comperalamateixa Es- anat interessant més l’estudi delpaper tra, i en aquesttra, cas en concret, per la tudis sobre Esquerra, cadavegada Esquerra, tudis sobre m’ha hi van jugar. Enaquest momentenquè una micamés de justícia, perdonara és elsubjecte polític principal.Idel’al- elcapítolen elaborar laSeccióFe sobre - ienlasocietat engene- el sidelpartit s’ha plantejat aquest homenatge s’espe- sigui subjecte abso- políticambigualtat unahistòria d’escriure sitat onladona En ho són ara. així com encara querra, per sa ique anòmines tant gairebé eren dones que van fer moltvaluo unatasca - que van tenir en lesdonesrepublicanes ra que serveixi, en certa mesura, perfer mesura, encerta que serveixi, ra rellevància que van tenir aquestes afi- Quanvaigral. sobre eltreball redactar partit, hihavien estat afiliadesdiverses partit, liades dins d’Esquerra ipelpaperque liades dinsd’Esquerra la qual, perlatemàtica ladona tractada, dedretsluta ambelshomesi/operla menina, emvaig adonar que, enaquest necessitat d’escriure aquella d’escriure necessitat història en v ançat elsmeu es- fins arribar aassolirelseu fins arribar pa- veritable finir adosnivells: unprimereminent- versos textos enelsquals es delpartit aquestes espot afiliades a Esquerra de- tot moment.Iaaquestes duesvessants, conjunturata políticaque anaven vivint ta quotidiana en el si del partit peracon- quotidianata enelsidelpartit pràcticesvatreball concretar enlallui- i que s’interrelacionen mútuamenten un compendi de teoria política. No val la quei treballant, van a formar tot arribar ca deladonai que vantam- configurant en l’elaboració de diversos articles que dediversos articles en l’elaboració i cadascunad’elles. se’ls afegeix unatercera, que sónelsdi- l’unde l’altre sos noespodenseparar donaven unabaseteòrica atota aques- societat. teòric Eltreball esva concretar seguir eldret peranardefi- delsufragi, conèixer la tasca que van portar aterconèixer que latasca van portar fan aportacions diverses lapolíti- sobre fan aportacions pena remarcar quepena remarcar aquests dosproces- ide la per ajugardinsdel’organització l’estructuració delaSeccióFemenina, l’estructuració les doneshihavien d’ocupar, aixícom ment pràcticiunsegonmésteòric. El nint l’organització del partit i el lloc que del partit nint l’organització me icomaacte capatotes d’agraïment Aquesta tasca portada aterme per Aquesta portada tasca - 11 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 12 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 ganització dels partits polítics catalans, políticscatalans, ganització delspartits figurant progressivamentfigurant lesseccions fe- República canvia —comamínim—unade tat reconeixenttat eldret ales desufragi implicar que es portessin aterme diverimplicar que esportessin i als majors de23anys.i alsmajors Així,laSegona els diversos partits catalans a partir de de apartir catalans els diversos partits lesdonesafilia- en funciód’organitzar universal al’Estat espanyolel sufragi en ses modificacions en l’estructura il’or ses modificacionsenl’estructura dones. Lapromulgació d’aquesta lleiva que seccionsfemenines es creessin en des perexercir el dret alsufragi. de1931,da el9dedesembre estableix reconèixer eldret alesdones desufragi bé aquesta línia, tan important, delapo- bé aquesta important, línia,tan principis del1932. Iaixí,esvan anarcon - les facetes polític del’Es- delpanorama lítica del’organització. menines dinsd’aquestes organitzacions, Aquesta nova va estructuració suposar La Constitució promul republicana, ­ ga­ - - Secció Femenina durant el 1931 i principis Secció Femenina el1931 iprincipis durant I va adoptar- unaposiciómoltcrítica res Montseny, que sibéva al’entorn escriure adient per treballar aquestesadient pertreballar - reivindicaci aquest últim partit, amb l’única finalitat ambl’únicafinalitat aquest últim partit, ons. Esquerra vaons. Esquerra laseva anarorganitzant una activitat més àmplia durant laseva mésàmplia durant una activitat curta peròintensa existència.curta Frederica ció. Amb laSeccióFemenina del el 10 d’abril de 1932, de la sevadata - reu del problema de l’emancipaciófemeni- de 1936 imaigde 1937—, esva acomplir setembre Civil—entre laGuerra durant de captar dones per a la seva- organitza des laSeccióFemenina delaLligaRegio- de 1932, fins que va quedar estructurada les quals esdevingueren polític el marc l’opressió de les dones per raó de gènere. degènere. delesdonesperraó l’opressió les mateixes dates van quedar- organitza na, va laidea del’especifitat rebutjar nalista iCamperol iladelBlocObrer —en nió deconstitució. Aproximadament per poum

J. DOMÍNGUEZ·AFB pelClubFemeníorganitzat id’Esports. d’Atletisme Femení deCatalunya i Ventura Gassol,enelPrimerCampionat deFrancesci AnnaMurià,darrere Macià Rosa Conxa MariaArquimbau, Arquimbau Barcelona. Estadi deMontjuïc 27 f setembre 1931 Francesc MaciàiNicolauBattestini ambel la inauguració dellocald’aquesta entitat,la inauguració grup femenígrup del’Ateneu Nacionalista, en adherida a Esquerra, situat al carrer de situatalcarrer adherida aEsquerra, Aut or descnegut·ANC/FFM Sant Pere mésBaix. 14 14 Barcelona juliol 1932 p Aquesta tindriallocel10 d’abril,al’estat- (Rambla de les Flors, 30,primer).Hivan (Rambla delesFlors, zats els grups femenins a una Assemblea femeninszats els grups aunaAssemblea ge de«LaFalç», Joventut Re d’Esquerra - vocar el4d’abrilde1932 totes lesentitats assistir delegacions dels grups femenins femenins assistir delegacions delsgrups adherides al partit que- tinguessinorganit adherides alpartit tents en el comportament i actituds de iactitudsde tents enelcomportament creixenttació exis delescontradiccions - igualtat deladona. igualtat de tot Catalunya, iva presidir-la Candelà- constitució d’unaFederació deSeccions. es Mujeres fundadal’abrilde1936, Libres, ria Serradell, de Sabadell. deSabadell. ria Serradell, publicana deCatalunya, deBarcelona per a l’estructuració d’aquesta Secció i la d’aquesta Secció i la per a l’estructuració menina d’Esquerra eljunymenina d’Esquerra de1932- ire - pecte dedonesllibertàri al’organització la creació delaqualla creació esdeualaconsta- molts militants anarquistesmolts militants respecte a la Així, uncopconstituïda laSeccióFe- La Secció Femenina d’Esquerra vaLa SeccióFemenina d’Esquerra con- «La reglamentació delesSeccionsFeme«La reglamentació - tar laconstitució,tar existència irelacions tablien una cotitzaciótablien especial perales temps fet icapacitació, depreparació entre aquestesentre seccions,tot dotant-les del partit. I així va establir les normes de Iaixíva de establir lesnormes del partit. d’autonomia, deladisciplina peròdintre ca, enaquests poques momentseren les camp delapolíticaique, perleslluites depleenel queconstata ladonaentra en laConstitució elpartit republicana, conegut perfieldret desufragi femení despeses pròpiesiprocedien ambple- signaven les seves juntes directives, es- sòcies de les entitats: eslimitavensòcies delesentitats: afor dones que s’inscrivieniactuaven coma que reclamava- d’unaorga lanecessitat que aquesta implicava, un necessitaria pensava- ireglamen que caliaestructurar mar seccions o grups en les entitats, de- enlesentitats, mar seccionsogrups na autonomia. Per Esquerra aquesta raó, nització. El partit pensava que,nització. Elpartit alapràcti- - 13 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 14 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 Humanitat del8d’abrilva aparèixer amb gionalista durant lacampanyagionalista durant aleselec - ades van elFront decidircrear Únic Fe- un article editorial «L’organització sobre un article els seusprincipisiideals.Així, calpen- aquestesció Femenina d’Esquerra, afili- cana deCatalunya». sar que ambaquesta esva organització ser fer front a lapoderosa força que- re de 1932—, l’objectiu delqual havia d’és- Republisemblea femenina del’Esquerra - d’abril a«Política femenina. as- Primera sentit espronunciava LaHumanitat del7 portar aterme lesdonesde laLligaRe- portar presentaven dedo- lesorganitzacions ienelmateixfemenina del’Esquerra», mení Esquerrista —aprincipis demaig mení Esquerrista lunya». l’exemplar Aixícomtambé deLa neutralitzar totaneutralitzar l’acciópolítica que van nes contràriesalaRepública iatots nines d’Esquerra Republicananines d’Esquerra - deCata Després delaconstitució delaSec- ga ataquessindelaGene- elpresident El Comitè Executiu Central d’Esquerra El ComitèExecutiu d’Esquerra Central Front ÚnicFemení Esquerrista». vocar tensions fortes els diversos entre va publicarunanota, el25demaig,en adduir enajornar, perunasolavegada, també quetambé aquestes afiliades a Esquer tè Executiu Central d’Esquerra sobre el sobre tè Executiu d’Esquerra Central ció delFront ÚnicFemení Esquerrista». el sufragi femení.el sufragi Aquests fets van pro- ció d’aquest «Unanota Front: delComi- cions alParlament deCatalunya, del20 que els partits dretans ilamateixaque elspartits Lli- de novembre de1932, ique va provocar ra vanra signarles«Bases perlaconstitu- ra abansdelaproclamació de laRepúra - i lesinstitucionsaltres autonòralitat - partits que defensavenpartits alter unaoaltra la qual espronunciava laconstitu sobre - nativa. Així,diverses afiliadesaEsquer que vanmiques perlesraons catalanes De tota s’had’assenyalar manera - - - Aut República. aniversari delaproclamació dela delsegoncívica encommemoració Coloma deGramenet alamanifestació L’agrupació deSanta femenina d’Esquerra Barcelona 14 f abril 1933 or descnegut·FM-UVI «Diaris íntimsfemenins» alLyceum Club. Conferència PiiSunyer deCarles sobre D’esquerra adreta:D’esquerra MariaRosich, Maria Baldó, Carles PiiSunyer,Maria Baldó,Carles x iIsolinaViladot. pérez der 8 novembre 1935 Barcelona ozas ·AFB p Maria Arquimbau, Amanda Llebot,Maria Arquimbau, entre Rosa Aurora Bertrana, Martínez-Sagi, Maria Teresa Anna Maria Bertran, Gibert, articles aEvolucióarticles . de Graner comMontserrat a Esquerra i la Llibertat. Ienaquesta Lligafemeni- i laLlibertat. i que alaseva vegada estavaa afiliada institucions públiques ivàren catalanes el primernúmero delperiòdicEvolució bla, abansdelaproclamació delaRepú- d’altres que ja col·laboren amb diversos qued’altres ambdiversos jacol·laboren de la Lliga Feme - el portantveu que era del moment. blica jaesvaren enalgunes organitzar bau que publicava unacolumna intitulada blica, hitrobem jaaRosa- Maria Arquim fer sentirlaseva veu enalgunperiòdic la Lliga Internacional femenina per la Pau na catalana s’hi troben futures afiliades s’hitrobenafiliades futures na catalana nina deCatalunya perlaPau ilaLlibertat, Així, el22defebrer de 1931 va aparèixer D’altra banda,enelperiòdicLa Ram­ D’altra

«Film & soda» que va sortir per primera perprimera «Film &soda»que va sortir 1932. Enellahitractava unestemàtiques Secció Femenina d’Esquerra, i mitjançant imitjançant Secció Femenina d’Esquerra, Murià, entre d’altres, onestenia d’altres, Murià, entre encon- Martínez-Sagi, MariaTeresaMartínez-Sagi, Encar Gibert, vegada enelnúmero 36,de1febrer aquesta, les afiliades a Esquerra fan sentir fan sentir aquesta, lesafiliades aEsquerra al marge d’aquesta columna, Anna Maria d’aquestaal marge columna,Anna Maria variadesabsolutament socialsi/opolíti- tit arreu deCatalunya.tit arreu Però, s’had’asse- car, enaquestes dates, articles d’altres s’ha dit anteriorment—, es constituí la s’ha ditanteriorment—, esconstituí la prostitució...de ladonaaltreball, temessideració diversos comfeminisme, ques. de 1930 ique apareixeria finsel de febrer la seva veu a través dels periòdics delpar nyalar amés més que delamateixa ma- nacionalisme, dret al sufragi, incorporació nacionalisme, dret incorporació alsufragi, nació Miquel, MariaTeresa Vernet, Anna Durant el periode republicà, —com ja —comja elperioderepublicà, Durant hi vàren publi - aLaRamblahivàren I també - - 15 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 16 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 Sèculi, Anna Miret, Carme Cortés d’Ai- Sèculi, AnnaMiret, Cortés Carme guader, Ros, Mercè Graner Montserrat Esquerra porten a terme una inserció en aterme en unainserció porten Esquerra va serfundatel1926 ielLyceum Club varies fe intitucionscivíques iculturals - xarxa social catalana, aquestes social catalana, a xarxa afiliades totes afiliades ellesafiliadesofutures ternacionals. ElLyceum Clubde Madrid um ClubdeMadridestaven coordinats una xarxa d’institucions esquerranes. Es- d’institucions esquerranes. una xarxa dins l’estructura dels Lyceumdins l’estructura Clubs in- de Bertran, IsolinaViladot, LeonorSer de Bertran, de eljulioldel Barcelona 1931, i el Ma- ielLyceumd’Esports Club deBarcelona. elClubFemení i sent lesmésimportants rano de Xandri, Maria Carratalà, Josefi- deXandri,Maria Carratalà, rano que es va a través estructurar de tota la ra Bertrana, MariaPide Folch, Enriqueta Bertrana, ra na Bayona iAmandaLlebot, deCortés delmoment, teixint menines d’esquerra nifest signarAuro fundacionalelvàren - nera que Esquerra va ser un partit polític polític va que Esquerra nera serunpartit El Lyceum ielLyce ClubdeBarcelona - - «Educar i instruir enPolítica,«Educar iinstruir Dret, Higi- «No tenen intenció deficar-se enpolíti- Catalunya encaminades organitzacions En aquest Manifest es deia que sota el vol rivalitzar entitat». ambcapaltra a l’educació i instrucció deladonadel a l’educacióiinstrucció d’instruir-seamb la«necessitat ieducar- o en l’òrbita d’Esquerra ienalguncas d’Esquerra o enl’òrbita - idesigdesupera individual,igualtat tat i Literatura» i «procurant ensenyamentsi Literatura» i«procurant ció» i «ni matissos polítics ni sectaris», i ció» i«nimatissospolíticsnisectaris», especialitzacions, encomanadesatèc- Art ene, SociologiaEconòmicaimoral, ca». «ElLyceum no ClubdeBarcelona d’«escampar per se» iamblafinalitat tot de la Unió Socialista de Catalunya (usc). poble», «sensedemanar-li niuncèntim». fora delclub—».Elsprincipisrectors de per cursets, conferències, converses i la institució serien«respecte alalliber esplantejaven iCultura» lema «Llibertat nics de reconeguda solvència —dintre o solvència—dintre nics dereconeguda Maria PideFolch va publicarel1932, - Lluís Torrents ·AGA el diaque publicament. es presentà davantMacià, desfilant laseva seu, Francescfemenina delCasald’Esquerra centúriadelacolumnaLa primera Barcelona. Gran Via /Bruc 20 f desembre 1936 del Districte IV, deBarcelona. d’Esquerra Companys» Republicà delCentre Català El president LluísCompanysEl president un regala Barcelona. Palau delaGeneralitat banderí ala«Secciófemenina Lluís aria Sagarra ·ANC/F Josep MariaSagarra 5 1937 juny p LC Teresa iAnnaMurià.El1929 esva Gibert grama de popularització de l’esport idel depopularitzaciól’esport grama «Una visiófemenina l’opuscle«Una Barcelona, activament Maria Bargalló, MariaDolors at el14 de1928 d’octubre ambunpro- taforma literàriataforma ipolítica.Va tenir una d’Esports deBarcelona. d’Esports del momentpresent». inaugurar labibliotecainaugurar ies van comen- çar afer actes públics.Al’abril culturals queta Sèculi, que es movia sota el sig- de 1930 comença a sortir elButlletí de de 1930 començaasortir en lespublicacionsdelLyceum Clubde fa unnouimpuls sota d’An- el lideratge primera etapa,primera sota d’Enri- el lideratge feminisme, comapla- actuanttambé l’entitat, elPortantveul’entitat, delClubFemení i ne catalanista, iel1930ne catalanista, esvan incorporar El generde1931, aquesta aga- entitat El Club Femení i d’Esports va- sercre El ClubFemení id’Esports fluències externes, ja fossin elogisdels Femení i d’Esports seràd’unacrisicons- Femení id’Esports ons delasocietat catalana. tant degutfonamentalmenttant alamanca través del partit, però també através peròtambé través de delpartit, terme laseva pràcticapolíticaisociala tant d’aquesta organització durant tota d’aquestatant durant organització declivi important delClub Femení i d’Es- declivi important El1933 començaun dels conservadors. ocrítiques sectors iesquerrans liberals iestrobarà sempre ambin- de diners, - Literaricurs Femení. AnnaMariaMartí a terme el Primer Con- també es porta ritzat per un femenisme més modern, iritzat perunfemenisme mésmodern, ports. ports. la seva incidència endiverses instituci- la seva vida. nez-Sagi va moltimpor serun membre na MuriàiMariaTeresa caracte- Gibert Així que aquestes a donesvan portar De tota l’esdevenir manera, delClub T - 17 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 18 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 J.Domínguez ·AFB JaumeAiguader.de l’alcaldeBarcelona, depropaganda delacampanya,una oficina lavisita rep en l’anomenat«plebiscitfemení». Alaimatge, del’Estatutva ensuport designatures serlarecollida mobilitzaciódelesdonesd’Esquerra gran La primera Barcelona 2 s agost 1931

1 Com jas’haassenyalat,­ iparal·lela del sufragi femenídel sufragi ilapolíticadedona lareivindicació Les afiliadesaEsquerra, geni que es correspon alaconjunturageni que escorrespon po- exigia que s’acomplís lavoluntat deles lesconsignesdonadesper es recollien car unacrida,«Diuenlesdones»,signa- el 28dejuny de1931, L’Opinió va publi- deladonaen delaintervenció cessitat etapa del 1931, ien aquesta vessant més activa, les afiliades d’Esquerra van anar del dret alsufragi: laqualdones catalanes, enaquest mo- enlaqualda per«Lesdonescatalanes» del dret d’unabanda,ilane- desufragi, crits tot teoricopolític uncorpus homo- Esquerra enaquestesEsquerra eleccions,però tejaven fonamentalment lareivindicació teòrica, esplan- lesafiliadesaEsquerra definint successivament en els seus es- política, del’altra. ment era aconseguirelreconeixementment era ment també aaquestament també políticafemenina les eleccions per a Corts Constituents les eleccionsperaCorts lítica d’aquest aquesta moment.Durant «[…] Solament l’Esquerra Catalana hare Catalana «[…] Solamentl’Esquerra D’aquesta manera, D’aquestaen convocar-se manera, No ésprotecció elque dema nosaltres rada a les mares ialsinfants! alesmares Noésaixò: rada membrat que prestarienprotecciómembrat acu nem: volem que es totsreconeguin els - - - el censelectoral femení—, lesdonesca- exercir eldret avot inoestava elaborat estigués confeccionat elcensfemení: en aquest que casespecialno encara el seuvot almateix temps que feia un de Catalunya, de2d’agost de1931 —mo- dona catalana il’Estatut» exposavadona catalana la tant deltematant del’Estatut mitjançantla esvantalanes poderpronunciar alvol- re ellesmateixes.re que designatures recollida van promou- prec perpoderatorgarprec elvot aladona ment en què la dona encara nopodia ment enquè ladonaencara necessitat quenecessitat sentialadonad’emetre «[…] perquè nosaltres sentimcomvosal nosaltres «[…] perquè - »Electors d’avui! Voteu qui usplagui; aconseguit la reivindicació deguda;i aconseguit lareivindicació que noadmet que esfaci fonedissa la finshaver noreposarà dona catalana laterra.sobre que nosemblique noméshihahomes unpoble, d’estructurar que estracta I en la data delplebiscitdel’Estatut I enladata Maria Teresa «La enl’article Gibert, paraula delatrilogiarepublicana!» paraula però digueualsvostres amicsque la nostres drets, igualsalsdel’home.Ara tres, homes, la necessitat d’aportar una una d’aportar homes,la necessitat tres, 19 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 20 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 argumentava que l’objectiu políticimme- catalanes haviencatalanes dedonarlaseva signa- diat era que totsdiat era elshomesdeCatalunya tura aaquesttura Estatut: votessin l’Estatut ique totes lesdones bert en el seu article «Elvot deladona», enelseuarticle bert «[…] Nopodem voler cosa que el altra »[…] Jo ho demano, […] ; jo ho demano »[…] Johodemano,[…];jodemano al Govern deCatalunya ialseudignís- en laConstitució delnostre poble. demano atot elpobleque se’nvulguifer ambtotsim President, elrespecte; joho que assumeix lesmàximesaspiracions que pàtria[…],voti lanostra l’Estatut I enelmateix sentit,MariaTeresa Gi- voluntat […],peròplenadeveritat lliure, única vegada, per ajudaradonarlanos- ressó […]Nopodriaatorgar-seressó elvot a tra voluntattra enaquest plet aCatalunya.» la donaenaquest casexcepcional iper

emetre elseuvot enelplebiscitde l’Es- que tenia que l’esperança la dona podria tatut. Pregavatatut. que espontà la recollida - i laDona»,donava unpasmésenllàja Ajuntaments tindran cura delesvostres cura tindran Ajuntaments »[…] Actualment, l’únicque hadepre »[…] Jahoveieu, donesdeCatalunya: Ma »[…] El dia 2, […] nosaltres t’esperarem t’esperarem »[…] Eldia2,[…]nosaltres Catalunya, votin l’Estatut,ha to perquè a les ciutats, alestinencesd’alcaldia a lesciutats, cat l’hora perCatalunya.cat l’hora ocupar-nos ésque tots elshomesde cià, elnostre ensdemanaelvot president, de l’Estatut o contra l’Estatut.» de l’Estatut ocontra dels nostres homesilavostra signatura. signatures, i allí podreu dir, iallípodreu signatures, qui també, de districtes, alspoblesialesviles,els Isolina Viladot, en l’article «L’EstatutIsolina Viladot, enl’article na éslavostra voluntat, sisignarenpro i regula perl’aveniri regula Història lanostra in terrompuda dossegles. - - - - - ILLUÍST JOSEP MARIASEGARRA «plebiscit femení». paperetes delUna donarepartint Barcelona. PlaçaCatalunya 2 f agost 1931 ORRENTS ·AFB Un automòbil ambpropaganda del «plebiscitfemení». agarra ·AFB josep mariasagarra 2 Barcelona agost 1931 p amb unsrequisits formals: elaborat. En definitiva,elaborat. que aquesta vo- que elcenselectoral femení noestava tació femeninatació tinguéscaràcter oficial, tingués caràcter oficial,idemanava que nia de femeninessignatures pro Estatut fos feta pelGovern ja delaGeneralitat, «Nosaltres, doncs,demanemalvenera«Nosaltres, (amb anotació del domicili, i el número cens electoral femení noestà format, document acreditatiu delasevadocument acreditatiu perso de lacèdulaobéalgunareferència d’un uns llocsdeterminats decadapoblació, nalitat), auns plecsdestinatsnalitat), aaquest fi i que serien exposats, unsdies,a durant tatut puguinestampartatut laseva signatura talunya, […]que convenient siell creu ble president de la Generalitat de Ca de laGeneralitat ble president les donesque estiguin ambl’Es d’acord l’Estatut, vulguidecretar que jaque el delavoluntat femenina a l’aportació - - - - característiques havia detenir aquesta deladonaenpolí- d’intervenció cessitat diversos en els quals definiencoms’ha- d’aquesta política femenina: tica, i com havia d’ésser aquesta i quines tes tesis en el seu article «Políticates feme tesis- enelseuarticle via dedesenvolupar aquesta tasca. ra, les sevesra, afiliades van publicar textos plantejava ensegonterme, també, lane- ment aladona,ienumerava lestasques nina», isostenia que hihavia uncamp de intervenció enpolítica.D’aquesta mane- intervenció la política que corresponia fonamentalla políticaque corresponia - «Ara bé,joelsdemano que l’analitzin «Ara Maria Teresa plantejava Gibert aques- En aquests moments Esquerra es En aquests momentsEsquerra ralitat juntamblesactesralitat delplebiscit.» i sónpocselsqui lisabendonarelva i els quals serien tramesos alaGene i elsquals serientramesos lor que té. […]Itotal nousdiuenque - - 21 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 22 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 Full aFigueres depropaganda editat 1933 Circa i «Les donesilaRevolució», assenyalava Gibert en el seu article «La nostra posi- «Lanostra enelseuarticle Gibert ció; ladonahavia en aserlliure d’arribar seguit eldret Ireafirmava alsufragi. la amb l’esquerrisme que això comportava que aixòcomportava amb l’esquerrisme tots elsàmbitsde la seva persona: que a el quetertreball estaven portant el feminisme, ielfet que totes lesdo- vació és a l’esquerra» plantejar què era del partit: socialipolític ambelprograma d’acord revolució, que no s’hagués acon- encara me les dones catalanes era unaveritable era me lesdonescatalanes necessitat decontinuaraquestanecessitat revolu - nes havien d’ésser feministes juntament «No crec que«No crec siguinegatperningú,eltre «Totes lesdoneshemdesentir-nos fe »És una vertadera revolució, peròuna »És unavertadera »[…] ielnostre sentimenthumaníssim assumptes a que solscorresponen tant ells.» exempta deprejudicis iconfusionismes da que dins dels rengles de l’Esquerra da que del’Esquerra dinsdelsrengles dona, perquè elshomestenendona, perquè jaaltres d’equitat i de justícia no té altra cabu d’equitat idejustícia notéaltra dir compenetració delsconceptes, clara Mercè Loperena, en el seu article enelseuarticle Loperena, Mercè I delamateixa Maria Teresa manera, venim lesdonescatalanes. realitzant Republicana.» revolució tot just començada, externa. respon únicamentiexclusivament ala prén aquest mot; quevol esquerrisme aquest prén mot; ministes ambtot que des l’esquerrisme ball, l’esforç que d’unsquants anys ençà feminisme vol dirlapolíticaque cor lamentables. ------«Una crida a les dones catalanes» en la enla «Una cridaalesdonescatalanes» Generalitat totaGeneralitat laconfiançaiajut: això implicava que ladonatenia l’obliga- éssent aquest l’objectiu enca- central, coneixement deldret femení, alsufragi ció d’ésserladefensora d’aquest règim des. I, quant a la intervenció deladona des. I,quant alaintervenció s’anaven definint podiensermolt varia- qual reafirmaven que la República havia ra que lesformes concretesra ambquè eldretreconegut femení alsufragi ique màtica principaldelsescritsde lesafi- na, les afiliades d’Esquerra na, lesafiliadesd’Esquerra van publicar i que s’havia dela alpresident d’ofrenar liades d’Esquerra valiades d’Esquerra - pelre serlalluita «Avui que jaésunfet elreconeixement »[…] Sihemderebel·lar-nos, trencar »[…] Per aixòlesdonesnecessitem en »[…], per tal de portar a cap la nostra a cap la nostra de »[…], portar per tal amb elpassat,[…]nooblidemque nofa cara continuar la nostra revolució. continuarlanostra cara és quan hem de palesar el nostre agra oficial delsnostres drets […] ciutadans, obra, la nostra revolució, lanostra obra, […],condició deix deldret […]. desufragi davant rebel·lió.» delmónlanostra són, doncs,jaunarealitat.» […]. La dona catalana, encara nogau encara […]. Ladonacatalana, Durant el1931 iprincipisde1932,Durant late- En aprovar-se laConstitució- republica rem mai rés mentre no siguem lliures, i nosiguemlliures, mentre mairés rem per aixònecessitem saber-ho ésser[…]. perem moltde vosaltres,perem donescatala presos ielplebiscit delnostrepresos Estatut nes, […]. Prova dels d’això les signatures indispensable siguiacceptada perquè ïment alaRepública, […].Lesdonesde l’Esquerra Republicanal’Esquerra de Catalunya es ------de Sants, entitat fundadora d’Esquerra. fundadora de Sants,entitat Grup femeníGrup delFoment Republicà aut or Descnegut·AMDSM Circa Barcelona agost 1936 p opció política com la d’Esquerra; ique el opció políticacomlad’Esquerra; era unaveritableera revolució laqual havia a lapolítica,aquestes afiliades aEsquer de seguirendavant aacon- finsarribar només a la dona, queal ma- corresponia teix temps que aquest feminisme noes ra definien uncamp propi delapolítica ra procés que estaven les dones realitzant enuna podia deslligardel’esquerrisme - gava aldret femení, alsufragi convertí a la dona en una defensora a ultrança a ladonaenunadefensora aultrança seguir l’alliberament totalseguir l’alliberament de lesdones. - de la Genera delpresident com també L’aprovació delaConstitució- republica de Catalunya. de laRepública comarègimpolíticaixí na ielreconeixement que aquesta ator litat com a figura institucional principal comafigura litat T - 23 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 24 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 J.Domínguez ·AFB Districte IV, Verge alcarrer delPilar. al’Ateneudemà» celebrada Popular del del’escolaenels homesde«La influència Conferència d’AngelinaColubret titulada Barcelona 29 s octubre 1931 2 «Què volem fer?», justificava elsobjec - de lesafiliadesaEsquerra? política Quina ésl’argumentació Després del’organització delaSecció ades esplantegen comhad’organitzar-se cilment conquerides, peròcalianodefa- enlaqual lesdonesgaudis- ció delpartit en seccionsfemenines —seccionsauto- dona» que va aparèixer aLaHumanitat a dona. Tota aquesta temàtica esva plan- sin delesmateixes condicionsd’igual- tius peraconseguirenaquesta política tejar fonamentalment ala«Pàginade ambelshomes.Vantat plantejar també Esquerra, quin tipus de partit volen, icom quin tipusdepartit Esquerra, Femenina —l’abrilde1932—, aquestes afili- - i d’organitza tipusd’estructura un altre reivindicacions femeninesreivindicacions noserienfà- partir del gener de 1933. delgenerde1933. partir molts altres temesmolts altres amblapo- relacionats mes—, osi potser s’havia de pensaren nòmes al marge delsseuscompanysnòmes almarge ho- ha d’ésser l’organització de les dones; bé delesdones;bé ha d’ésserl’organització llir nidesesperar-se. lítica ielpaperque hi havia dejugarla femenina, tot assenyalant que aquelles «Tampoc tenim d’espantar-nos. […]No Així, MariaTeresa enl’article Gibert, això calmobilitzar-nos discretament.» en guanyar aquesta […]Per sorda. batalla hem d’oblidarque elnostre interès està java el tema de la dona com a afiliada a article «La dona militant polític», «La plantedona militant - article ció política amb acatament deladisci- ció políticaambacatament en lestasques dedifusióiexpansió iac- tica femenina. un partit polític, col·laborant activament polític,col·laborant un partit rant aquelles tasquesrant pròpies de la polí- plina: «[…] ladonaque sentivocació políti »[…] Si ara que comencemnofem»[…] Siara dela en ells políticament, el nostre igual, serà en ellspolíticament,elnostre igual,serà convicció. ca, […]hadepropugnar entots elsmo- dona una militant perfecta i no hiveiem perfecta dona una militant dues essencials condicions: disciplina i què aquesta vocació noble en és tan d’Esquerra Republicanad’Esquerra deCatalunya: I MariaTeresa enelseu també, Gibert I, d’aquesta manera, vaI, d’aquesta manera, anarenume- un error que eldiadedemà podriempe un error ra i gran tasca que tasca hemdefer igran lesdones ra partit iperlescosesque liafectin, per partit ma perquè laculpanomés serianostra.» ma perquè ments ientotes lesocasions,pelseu nedir-nos, seriaunallàsti ifrancament, […]Iaquestanen militants és laprime incitar ifomentarincitar l’esperit delesnos tres militants en tot militants tres el queles enforteixi l’home comenladonaquan esdeve ------25 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 26 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 Antifeixista». i del«DiaInternacional delaDona ambmotiucelebrat del«DiadeMadrid» míting enelgran intervenint d’Esquerra, dirigentfeminista Bargalló, Maria Dolors Barcelona. PlaçaMonumental 7 f Brangulí ·ANC/FB Brangulí març 1937 Veia mésadequat que adinsdecada Congrés: ologia del partit amb la finalitat dedes- amblafinalitat ologia delpartit entitat es treballés d’acord amblaide- d’acord estreballés entitat cions femenines no positiveseren per ció deseccionsfemenines al’inte tant - seva veu- enunare comarepresentant sexes inadmissibles. eren i,pertant, què creaven elsdos entre laseparació Femenines?», esplantejava elpaperde la algunesdonesportarien I aleshores, unió comarcal ocomadelegadaenun unió comarcal vetllar aquelles figures femenines que rior d’Esquerra com en qualsevolrior d’Esquerra partit polític en general. Afirmavapolític engeneral. que lessec- no!!!», espronunciava laforma- contra havien restatinvisibles finsalmoment. les seccions femenines dins els partits les seccionsfemenines dinselspartits «Ni «SeccionsFemenines» niorganis »Militants, i rés més que irés Altra »Militants, militants! Organisme antidemocràticqueOrganisme hauria ciplina tésancions.» de segongrau. d’elegir-se forçosament enunavotació d’idearis que de hagind’actuaralmarge Rosa Maria Arquimbau, a «Seccions Rosa a«Seccions MariaArquimbau, Maria Teresa a«Indisciplines, Gibert, ra» de la«SeccióFemenina»,ra» nopoden pretensió comunaindisciplina,ilaindis menys que al’ensemsaquest repudiar ment hom hauria de considerar aquesta ment homhauriadeconsiderar mes femenins abase decompenetració l’altre sexe.l’altre Lesqui la«barre repudiïn - - - - - ons suposaven- jaque lamilitànciacorrec gumentació en molts d’altres articles, articles, enmoltsd’altres gumentació devingut una necessitat, però remarcant devingut peròremarcant unanecessitat, com perexemple en«Elvot femení», de ta seria l’estar en el si dels partits en un enun serial’estar enelsidelspartits ta elsproblemes quetambé aquestes secci- seu vot enleseleccionsmunicipals del Maria Teresa elqual expressava Gibert, pla d’igualtat ambelscompanyspla d’igualtat homes: polítics, tot que havien argumentant es- la necessitat quela necessitat lesdonesemetessin el «Però Seccionsfemenines? totes Malgrat »[…] i jo crec que»[…] ijocrec lesdonestotes, detots »L’ideal [no]seria formar-nos ensecci ens era negat,d’undretens era pri que ensera consideració fosconsideració iensvolgues sincera cions mixtes amb ells. Anar amb ells. ons femenines, sinó formar-nos en sec ciutadanes conscients.» ciutadanes devoler de les realitats, càrrec ésser quins són els nostres defer-nos deures, sectors socials,de totes les edats,to sa temors […]. sin reconèixer intel·ligència sensemas què esconstitueixin, nosommassadel I a partir d’aquí continuen aquesta ar I apartir vat d’exercir, tenim l’obligaciódeveure Però enaquest cascaldriaque lallur parer deferparer desexe separacions […]. mera vegadamera a fer que ús d’un sufragi tes les en quebloc per pri hem entrat tuacions, lesnostres per recomanacions les nostres propagandes, lesnostres ac ------grat elsproblemes que haviagrat interposat fosgener de1934, quin fos eldocument afirmava d’acabar decon- lanecessitat amb elsseuscompanys homesdepar esplantegena Esquerra quins hand’és- els dos gèneres, quanels dosgèneres, elque caliaera delaformació d’aques- cien encontra activamentcol·laborant entotes lesse- femenina», «Larealitat social arealitzar», de MariaTeresa «Elspe- també, Gibert aCatalunyaquerra lluitessin perquè jun- delesdonesd’es- solidar l’organització de Catalunya; MariaTeresa itambé Gi- d’identitat femeníd’identitat que esrequerís imal- seva temàtica objecte d’estudi. que igualtat ambabsoluta treballessin què unadiferenciació consagren entre que lesseccionsfemenines dinsdels polítici dona comaafiliadaunpartit ser elsobjectius peraconseguirala ambelshomes;i,amésmés, tament tit. Així,successivament, van ampliant la tes mateixes seccionsfemenines, per unanovata líniad’investigació. delaUSCalParlament un representant van completant tot teò aquest corpus - ves tasques. Espronuncienelfet sobre rills de la dona en la política», «Una obra rills de ladonaen política», «Una obra ric que s’hacomençatique deixa ober partits políticshavien esdevingut una partits política femenina. Pensen enla també necessitat. Però,necessitat. tot seguit,espronun- i elstextos demoltes afiliades altres que bert a«L’obrabert aconsolidar»,enelqual Durant aquestDurant període,lesafiliades T - - - 27 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 28 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 Pérez deRozas ·AFB universal. democràticament persufragi delahistòria deCatalunya laprimera Bellprat, elegida al’alcaldessade delaGeneralitat pel president Companys iFrancesc oferta enlarecepció Riera, Joan Tauler, JosepTomàs Nativitat Yarza, iPiera, Lluís Barcelona. Palau delaGeneralitat 12 s febrer 1934 3 1934. i lesafiliadesaEsquerra El procés electoral universal ambsufragi En covoseleeleccilegila­ car- ja tenia eldret avot, eldia13 de novem- opinions dins del partit van ésserenca- opinions dinsdelpartit delvoto capal’esquerra femení. Les tat aparèixer diversos articles a LaHumani­ aparèixer diversos articles activitat enaquestaactivitat època: aquest acte - que ladonacatala afirmant editorial,aparèixer «Con- amb un article el primer enfrontament electoralel primerenfrontament al’Es- eleccions municipalsdel14 degener vegadacir perprimera eldret devot. Tot de novembre de1933 enlesquals ladona es va unestat crear d’opiniódinsd’Es- seguit, hova poder fer novament ales querra degut a l’interrogant querra que plan­ de sortir a aturar laincidènciaretardatà aaturar - de sortir tat espanyoltat en què la dona podia exer tives del 19 de novembre de 1933, sorgeix tejava elpronunciament capaladreta tra lasagristia», enelqualtra comentava ra molt diverses i contraposades ivan molt diverses icontraposades ra ria de les dones conservadores, en plena en plena ria delesdones conservadores, peia. na —la dona menestrala i obrera— havia iobrera— na —ladonamenestrala bre, la Secció Femenina d’Esquerra va laSeccióFemeninabre, d’Esquerra ce- lebrar unmítingelectorallebrar alColiseuPom- reflectint distints reflectint puntsdevista. Per aleseleccionslegislatives del19 En aquests electorals enfrontaments La Humanitat del15 va d’octubre - ons catalanes candidatures de coalició decoalició candidatures ons catalanes ons. Així,enaquestes eleccionsmunici- seguir unes millors posicionsd’aquests seguir unesmillors es van aleselecci- separats presentar de la çament de posicions dels partits eleccions legislatives anteriors del19 de eleccions municipalsatot Catalunya. Les talanes d’Esquerra, Partit RadicalFede- Partit d’Esquerra, talanes d’esquerres republicans que elspartits dreta causes, degut, d’altres alfetentre ral Democràtic,Accióral Republicana, usci aacon- republicanosocialista perarribar partits. Enaquest context,partits. les donesca- pals esvan formar entotes lespoblaci- novembre de1933 van suposarunavan- «Cal que aquell acte magníficsiguielpri »[…] Endavant donesmodestes deltre ar per la dignitat detotsar perladignitat elsvostres, tro catalana, la de les llars modestes, la de les catalana, llars la de sagristia idefanatisme […]. sacrifici». El 14 es van de gener de 1934 celebrar rar l’allau retardatàriarar delesdames mer d’una llarga sèrie.Cal quemer d’unallarga ladona tenir delsseusfills idelesnecessi cura tats apremiants de cada dia, surti a atu decada dia, apremiants surti tats bareu l’energia del’esforç l’energia bareu del ielpremi ball idelallar![…]Ambl’alegriad’actu les oficines, la dels tallers, la que hade tallers, les oficines,ladels ------29 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 30 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 amb la participació deMariaTeresaamb laparticipació Gibert d’Esquerra a Santa ColomadeGramenet aSanta d’Esquerra Full depropaganda anunciantunacte i Maria Dolors Bargalló. i MariaDolors març 1932 i arreu del’Estat espanyolarreu iperlasuspen- aquesta campanya electoral. Enaquest a pasindispensable peralrestabliment vancapçalades perEsquerra un adreçar context en- polític,lesdonescatalanes en aquesta electoral lluita del1934. cionar llistes dedonesperacadaentitat cions monàrquiques i de dretes. A les di- cle «Alesdones»,afirmava: crides alesdonesenelsentit derecor vanels publicistes fer diverses delpartit document alCapdel’Estat, «Afavor de sió del’Estatut d’Autonomia. Enaquest Catalunya del1934, d’octubre va en- que havien important tingutunatasca es demanava atotes ca- lesciutadanes - sentit, MariaPideFolch, enelseuarti llançades en dar lesconsignesgenerals querra comunelectorquerra que més,mentre dona, iaquesta va perEs- éssertractada de la normalitat políticaaCatalunya.de lanormalitat enunaetapatrar d’interinitat caracte- tabliment de l’Estatut d’Autonomiatabliment com quetalanes espronunciessin afavor de Republicà- RadicalSocialista Cata Partit verses entitats d’Esquerra es vanverses d’Esquerra entitats confec- ves del16 defebrer de1936, janoes va ritzada per una important repressió po- repressió ritzada perunaimportant plantejar quin seriaelsentitdelvot dela nes», aparegut nes», el aparegut 13 de gener, i en el qual blica, «Un manifest - a les dones catala - demanantelres les donescatalanes», document de l’Autonomia. Unimportant lítica, perdecretar-se l’estat deguerra delesop- iencontra l’opció republicana là van unmanifest adreçar al’opiniópú- «Dintre de pocs dies serem cridadesa depocsdiesserem «Dintre escollir. Mentrestant,tenim de eldeure Després delsesdeveniments del6 En convocar-se les eleccionslegislati- - joguines peralaDiadadeReis finsaés- anaven de unarecollida desd’organitzar aquest terreny en funció delaconjuntu- el camp delapolítica,ique anaven defi- cada vegada respecte mésigualitari als ser importants propagandistes del partit propagandistes delpartit ser importants dones que actuaven en clara demanera seus companyspo- en el si dels partits un sin tracteaconseguint lentament - sufragis qüència delesreivindicacions femeníque elsufragi esreconegués a laSegonaRepública elfetque va portar tes. Iaquest reconeixement delsufragi ra general delpaís.Lesseves general ra actuacions ens trobem de amb una organització ra passant per l’organització d’estructures d’estructures passant perl’organització nint progressivament laseva actuacióen i delacausafeminista con- —organitzant lítics. l’Estat espanyol, inopascomaconse- l’allau deconquestes democràtiques ferències i mítings o escrivint articles—, ferències imítings oescrivintarticles—, femení va provocar que lesdonesanes- «[…] El que has de dir, dona, de dintre «El vostre vot dones, peralesesquerres, Amb laSeccióFemenina d’Esquer Va éssercomaconseqüènciade amb aquesta civilitzacióque gaudim. adora de cultura, nopots decultura, adora estar confor amb la guerra, amb la misèria i la igno amb la guerra, amb el mercantilisme de la cultura. delacultura. amb elmercantilisme misèria,ni queamb unordre engendra és expressió delavostra disconformitat zillament, siestás onoestás conforme […] «Perquè ets ets dona,perquè mare, rància.» poc que seràscridadaaopinaréssen perquè etsperquè ets perquè treballadora, cre me amb l’organització de les guerres ni de les guerres me ambl’organització formar-vos unaopinió[…] - - - - - sessió d’obertura del 1r Congrés Nacional del1rCongrés sessió d’obertura Francesc Macià,JoanCasanovas, Nicolau Maria Teresa x,LluísCompanys, Gibert, Battestini, Martí Rouret,Battestini, la x,presidint Martí Barcelona. Palau delaMetal·lúrgia Ricard Palacín,Ricard JaumeAiguader, x, Extraordinari d’Esquerra. Extraordinari Lluís Torrents ·F 1 octubre 1932 JI/FFM p Catalunya Civil.Val laGuerra durant la Secció Universitària; sibéésveritat que centre de l’activitat delaSecció Femeni del’activitat centre - suprapartidistes comelFrontsuprapartidistes ÚnicFe- aquesta era unaseccióambcaràcteraquesta era su- de formació maternal, etc. el comera tal propis delallar, elsaprenentatges dre del partit, delamateixa com manera del partit, tica entasques debeneficènciaadifon- directrius polítiques centrals iambuna polítiquesdirectrius centrals comunasecció autònomadins tructura pena, però, remarcar també que també lesafi- pena, però,remarcar mení Esquerrista o la Unió de Dones de olaUniódeDones mení Esquerrista polítics méssignificatius. partit, amb dependència respecte ales partit, na delaLligaRegionalista. no van maila seva centrar polí- activitat important marginació delsassumptes marginació important bordinat respectebordinat del alesestructures liades de la Secció Femenina d’Esquerra liades delaSeccióFemenina d’Esquerra l’organització delesJoventutsl’organització odela La Secció Femenina d’Esquerra s’es- La SeccióFemenina d’Esquerra afiliats i dirigents d’Esquerra eren im- eren afiliats i dirigents d’Esquerra dedretsabsoluta delsdossexes. afiliades alaSecció Femenina d’Esquer seccions femenines dins els partits polí- seccions femenines dins els partits tit d’afiliats i afiliades, gaudint d’igualtat tit d’afiliatsiafiliades,gaudintd’igualtat a méstard tics: unprimerpasperarribar tejaven cla- alfuturidemanera decara tes va Encanvi, éssermoltlimitada. les respecte del centrals alesestructures donadalasevara, situaciósubordinada temesrències sobre diversos, etc. Però alavidapolíticaen unaintervenció ra partit, novan tenir impor un accéstan partit, enmítings,donavenparlaments confe- propagandistes polítics:feien portants Aixíesplantejavenpanys departit. les igualtat dedretsigualtat ambelsseuscom- la integració delpar dinsdelesentitats esplan- la SeccióFemenina d’Esquerra la seva comapropagandis- escrita tasca I s’had’assenyalar que també els És veritat que també les afiliades de - - - 31 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 32 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 commemoració delsegonaniveersari de lacommemoració fundació d’Esquerra, enelque hiparticipàfundació d’Esquerra, Cartell anunciantunmíting deCartell Maria Teresa Gibert. març 1933 i junt detota lapropaganda políticaescri - zada delesdonesalavidapolíticaper anes són,méscosta d’aconseguirno- iil·lusionspolítiques realitats quealtres tot, Malgrat els seuscompanys departit. encara vaencara costar moltméstemps arribar cions fonamentals enaquesta època—i cràcia il’autonomia- política—reivindica havien i ciutadanes els ciutadans dipo- qués aquest procés democràticque ha- què després, ambeltriomfdelestropes durant elsanysdurant gairebé defranquisme, questes polítiques, commésquotidi- des aEsquerra. van en el règimrepublicà sitat desapa- seus companys homes. com alapropaganda políticaoral tant tothom va lademo- desitjarreivindicar va d’Esquerra ta éssermajorque ladels via portat laSegonaRepública. Lade- via portat vament unavegada Així, s’hanperdut. rèixer unade perunperíodebenllarg, mocràcia, l’autonomia políticaimoltes liol de1936 va ésserelprimerpasper la seva dinselcon- influènciaponderada la qual havien aquestes tant lluitat afilia- les quals- va generalit serlaintervenció franquistes elfebrer de1939,- estren I calassenyalar que també lescon- L’aixecament del18 militar i19 deju- - Civil era unasituaciópolíticad’excepció,Civil era zació d’Esquerra, de manera que esva demanera zació d’Esquerra, elsseusdi - perquè zació detot elpartit, a reivindicar objectiusa reivindicar socialmentmenys aquestes afiliades al partit reconvertei - aquestes afiliadesalpartit en general. Aixòvaen general. demane- repercutir Civil, sar el començament de la Guerra d’acord ambaquestad’acord nova situaciópo- esvand’Esquerra enlains- organitzar salvaguardar elGovern- delaGenerali Dona Jove- iUniódeDonesCatalu - tam ivantitució AjutCatalà participar mesos de enelsprimers tica partidista aixícomtambé iseccionsdelpartit, tats tat itotestat lesinstitucions autònomiques un oblit de la tasca depropaganda polí- un oblitdelatasca - i l’organit enl’estructura important ra rigents tenien comaobjectiu prioritari xen laseva perposar-la organització política, delsjoves... coml’actuaciódeladonaa prioritaris produir una desorganització delesenti- produir unadesorganització nya. Aixòvol dirque comque laGuerra nins ifeministes —AliançaNacional dela bé entots feme unitaris elsorganismes - la guerra. la qual va- desorganit suposarunagran lítica. Aquest aixecament va militar supo- Durant la Guerra Civil,lesafiliades laGuerra Durant T

34 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 Aut antifeixistes. d’aquesta unitàriadelesjoves plataforma LluísCompanys,al president lainsígnia l’Aliança Nacional delaDonaJove, imposa de presidenta Martínez, Montserrat Barcelona. Palau delaGeneralitat 28 s or Descnegut·LV juliol 1937 4 L’Aliança Nacional delaDonaJove JSUC, Joventut «LaFalç», Joventut Pales - L’Aliança NacionaldelaDnaJov el feixisme, a l’abril de 1937, mitjançant la el feixisme, al’abrilde1937, mitjançantla ser l’entitat nascuda per a la lluita contra contra nascudaperalalluita ser l’entitat Montserrat Martínez, d’Esquerra. d’Esquerra. Martínez, Montserrat proclamació d’unmanifest que deia: les organitzacions següents: Esquerra, següents: Esquerra, les organitzacions «Dones joves deCatalunya! Donesque Van enlaseva constitució participar amb aquesta finalitat que unesdonesjo als nostres homesaguanyar Es laguerra. col·lectiu que fes eficaç la nostra tasca; i col·lectiu que festasca; eficaçlanostra gar-nos totes políticsnisindicals,creant ciativa delsmomentsactuals,hemcregut sentiu bategar vostre dintre eldesigve que és l’hora de quela joventut, és l’hora que aquesta joventut és la que porta l’empenta ilaini l’empenta joventut éslaque porta La presidenta d’aquesta entitat va ésser d’aquesta vaLa presidenta entitat ésser ves elmomentd’aple arribat hemcregut un deure inel·ludible queun deure lajoven també restem inactives, unides anselcontrari, per al triomf dels nostres ideals. […] Avui per altriomfdelsnostres ideals.[…]Avui posar de relleu que posar derelleu enaquestes no hores totes elmàximesforç perajudar aportem tut femenina fes front unint els seuses hement d’aportar una eficaç col·laboració unaeficaçcol·laboració hement d’aportar forços i les iniciatives aïlladesen un esforç l’Aliança Nacional delaDonaJove […].» va és- e va ------Teatre elmítinginau- NoudeBarcelona Jove. Montserrat Martínez, laseva- presi Jove. Martínez, Montserrat ; Carme Planas,perlaJoventutFNEC; Carme «La finalitat d’aquesta Aliança era omplir d’aquesta un finalitat Aliançaera gural del’AliançaNacionalgural delaDona iconsolidarlapaufutura. guerra entitats ganitzacions sindicalsid’altres afirmava que al’abrilcomptava jaamb Martínez a laReraguarda. Montserrat celebrar lasevacelebrar Conferència Primera Na- denta, i en nom d’Esquerra, va iennomd’Esquerra, denta, obrirl’ac- Republicana, Joventuts Fede- delPartit Republicana; Teresa Pàmies, per la - Abril,perlesobre Llar (UGT);Margarida Falç»; pelSindicatdela MatildeMuñoz, te. Van intervenir-hi Anna Font, perla dels idealsantifeixistes, aguanyar la de caràcter patriòtic.Assenyalava que la ­ orga tra, tents antifeixistes i contribuir al triomf conjunta,tasca perajudarelscomba- ral Ibèric,F ral res tèxtils;Pepetares Rovira, perIzquierda ní i d’Esports, GEM,Joventuts d’Izquierda ní id’Esports, nes detotes lestendències perfer una i unacompanya d’Estat Català. buit aCatalunya: aplegartotes lesdo- l’adhesió de tots els partits polítics,or l’adhesió detots elspartits L’Aliança Nacional delaDona Jove va El diumenge25d’abrilva tenir llocal nitzacions sindicals,ClubFeme- , BENFNECiAjutInfantil ETE JSUC, - 35 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 36 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 cional el 30 i 31 dejuliol1937, cional el30i31 alPalau quedar en recollides el següent text es de Belles Arts, de Barcelona, en què es enquè deBarcelona, es de BellesArts, tructurat ennouresolucions: tructurat vir de programa d’aquesta organització al d’aquesta al vir deprograma organització van aprovar lesconclusionsque van ser llarg de la guerra. delaguerra. llarg «1a 2a Les conclusionsdelaConferència van L’Aliança ambjoiaeldecret rep dela Les noiesdel’AliançaNacional dela Conselleria deTreball enelque fa re Catalunya. ens concedeix la mateixa de igualtat drets. ihodefensa Horecolzarem Dona Jove per fermament lluitaran rem decididament per ésser una de decididamentperésser unade rem professional deladona,enelsque la nostra Aliança. la nostra les basesper quals ve treballant ferència alsinstituts de readaptació les llibertats nacionals i socials de nacionalsisocialsde les llibertats - - - - 4a 3a 5a L’Aliança alGovern s’adreça dela En elque fa referència alesnos Que es legalitzi plenament la situa Generalitat deCatalunyaGeneralitat perade escola onlesnoies camperoles pu el subsidi de maternitat a càrrec de de el subsididematernitat acàrrec ció delesnoves famílies is’implanti dels camps de producció pel triomf dels camps deproducció peltriomf d’entusiasme vénen des treballant fins ara. ventut ambconeixements culta tèc midables per a poder una crear jo manar-li que elsclubsdefà recolzi nics dels quals ha estat mancada nics delsquals haestat mancada igualment l’ajut oficial per arribar a igualment l’ajutoficialperarribar demanem immediat delaguerra, treballadores i una de les armes for i una de treballadores les armes han d’ésser a l’ensems la veritable han d’ésseral’ensems laveritable noiescamperoles,tres que ambtant brica, veritables llars de les noies brica, veritables delesnoies llars la creació de granges agrícoles, que agrícoles, que degranges la creació l’Estat. ------aut de l’AliançaNacional delaDonaJove ConferènciaSessió delaPrimera Nacional Barcelona. Palau deBellesArts 30-31 f or descnegut·C juliol 1937 6a 7a Les noies de l’Aliança treballarem Les noiesdel’Aliançatreballarem L’Aliança aésser una orga aspira Govern deCatalunya, que enspresti assolir-ho, undelsmitjansmésfor amb tot elnostre entusiasmeperla els llocs de treball, jaqueels llocsdetreball, conside infantils atots deguarderies creació cret delaConselleriaTreball. De guin elevar coneixements llurs tèc rem que aquesta és una de les bases querem aquesta és una de les bases principals, senselaqual moltes do midables és l’esport. Per aixòrecla midables ésl’esport. manem, doncs, en aquest aspecte, al nització de noies fortes i sanes; per isanes;per nització denoiesfortes aterme elde nes nopodrienportar nics iculturals. la seva incondicional. col·laboració ------9a 8a Que es recolzi per part delGovern perpart Que esrecolzi L’Aliança Nacional delaDonaJove avançada iprogressiva que a aspira escatimar capesforç peraimplan detota éslaunitat guerra lajoventut quecreu undelsmitjansmésgrans de tota lajoventut. de cultura. Lluitarem, doncs, sense doncs,sense Lluitarem, de cultura. sàries peraconseguir-ho. que posialseuabast sica iEsport un esdevenidor i de pau, de treball mem alComissariatd’EducacióFí tot que elpladetreball presenta tar aCatalunyatar única l’organització i imprescindibles per aguanyar la totes les quefacilitats siguin neces l’Aliança.» . T - - - Nacional delaDonaJove. Octaveta depropaganda del’Aliança 1937 i 37 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 38 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 aut NacionalCongrés delaDona. amb motiu delPrimer delacelebració x,enunacte Piera, Miravitlles, Dolors x,Jaume Bargalló, x, MariaDolors Circa s or Descnegut·BN octubre-novembre 1937 5 Partit Sindicalista, ACR CNT, Partit 6, 7i8denovembre de1937. LaUnió La Unió deDonesCatalunyaLa Unió La UniódeDonesCatalunya, l’or Congrés NacionalCongrés el delaDonacelebrat junt d’esforços adés dispersos, ara fu- junt d’esforços ara adésdispersos, - «Enshemaplegatperatreba Congrés: ­ a la Agru ganització paral·lela ganització femenina antifeixista­ aCata ganització unitaria antifeixistaganització unitaria enaquest zaria lainiciativa deformació d’unaor sionats enun de sol,dinsdelqual hi sa, enquè esdemanava- laseva partici dones deCatalunya- publicadaalaprem de DonesCatalunya va ésserunaor tre movimenttre tindrà laforça d’uncon- totes femenines. lesagrupacions Elnos- tat. Mujeres Antifascistas delarestal’Es- va fer mitjançant una carta oberta ales oberta va fer mitjançantunacarta posar-vos (unaaunasical), que pel da - pació. Aquesta convocatòria estava sig- munt detot, propugneu launificació de nada per afiliades a Esquerra, PSUC,UGT nada perafiliadesaEsquerra, haurà llocper a totes lesque desitgin lleialment ajudar-nos aguanyar la guer lunya, delPrimer va arran éssercreada llar afavor delafusiótotes, perapro- là i Partit Federal Ibèric. là iPartit Aquesta carta preveiaAquesta que- esrealit carta La convocatòria d’aquest es Congrés - , Estat Cata pación de - ­ - - Josefina Bofarull, EloïnaMalasechevarJosefina Bofarull, , Estat Català, Partit Federal Partit PSUC, UGTEstat Català, , Socors RoigComitè Nacional del’AMA,Socors ganitzacions següents:ACR a la lluita antifeixista.a lalluita estava format perafiliadesdelesor s’acordaria un programa d’acció de cara d’acciódecara unprograma s’acordaria de Catalunya (SecciódelSRI),Donaa de Barcelona—, Teresade Barcelona—, Palau —conselle- Dona Jove. Sindicalista, UniódeRa- Ibèric, Partit Emilia Marimon. Picornell, Maria Teresa Llibertat Gibert, ta i de la ta revolució i de l’emancipació de res —consellera municipal de Mataró— i municipaldeMataró— —consellera res municipaldeReus—,ra ConsolNogue- municipal —consellera Piera ria, Dolors ra, […]», i que es tractaria delsproble- […]»,ique estractaria ra, partir d’unsobjectius comuns. partir mada per Maria Dolors Bargalló, Pau Bargalló, - mada perMariaDolors mes de la guerra, de la unitat antifeixis delaunitat - mes delaguerra, bassaires, AjutInfantilbassaires, alaReraguarda, ble del front d’Aragó, Teresable delfront d’Aragó, Coronel, les dones catalanes a les aquestdones catalanes a Congrés la dona, es així preveiacom també que la Reraguarda iAliançaNacional dela lina Lafuente, unadelegadaresponsa- Aquesta carta demanavaAquesta l’adhesióde carta El Comitè Organitzador del Congrés delCongrés El ComitèOrganitzador La presidència efectivaLa presidència estava for , Esquerra, , Esquerra, - - - 39 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 40 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 aut de laDona NacionalSessió delPrimerCongrés Barcelona. Palau delaMúsica 6-8 f or descnegut·C novembre 1937 «Un problema de guerra: les dificultats lesdificultats «Un problema deguerra: Quintana sobre «Lestasques sobre del’InstiQuintana - - deladonaaltre Incorporació guerra. en aquest «Els sobre Institut, iunaaltra EncisoiCarme cial», ideMariaPérez cipació de la donaenl’Assistència So- es van aexposar, arribar lesponències que delegadesdelaUGTiCNT eren - «Laparti sobre de MariaLluïsaQueralt de l’avituallament». que va ésseraprovada amblesesmenes dona en la lluita antifeixista»;dona enlalluita iManue- dela «Les reivindicacions sobre sertar ensdona- seu informe «Launitat sobre que va Piera, ser la de Dolors exposar el deltreball». dona alesbranques tut d’Adaptació Professional delaDona», Maria Dolors Bargalló va Bargalló la Maria Dolors presentar van ésserlessegüents.MariaTeresa Gi- rà la victòria»; Maria Lluïsa Algarra varà lavictòria»;MariaLluïsaAlgarra di- punts següents: JoanaCo- perReispresentades Bertral, problema delaprostitució aCatalunya», perlesafiliadesaEsquerra presentades ponència sobre «La incorporació de la ponència «La sobre incorporació nens enlaguerra». ball», esconcretaren enaquests princi - bert va retre comptebert delaponència«El la Martí iJoanaColomvan sobre tractar la Martí deCasamiquela;lom iJosefa Bofarull Altres ponències presentades van ponències presentades Altres és- Quant al primer apartat, «Ladonaila Quant alprimerapartat, S’havien ino també, depresentar En aquest esvan Congrés aprovar els En aquest lesponències Congrés, Servitje, Josefa Bofarull, Elionor Vinyerta ElionorVinyerta Josefa Bofarull, Servitje, Catalunya,- organit degranges creació zades per a les dones, organització de zades peralesdones,organització adjuntes, EloïnaR.Malesechevarria iTe- als hospitals. cretària general, Dolors Piera; secretàries secretàries Piera; cretària Dolors general, estava MariaDo- presidenta, format per: del’Escolad’As- immediata ca, creació d’Aragall, AngelinaCompte, d’Aragall, AngelinaOrs, d’Actes, tresorera, Maria Lluïsa Algarra; M.Pedreña iP.dó, Reis Bertral, Belda;se- de laUnióDonesCatalunya, que sistència Socialidemanarlaimmedia- deDefensacional ientusiasta alaJunta brigadespertotes deguerra, Catalunya Picornell. FontMargarita iLlibertat Roser MariaPalà, IsabelAzuara González, Roure, Carme Escolà, ConsolNogueres, TeresaManuela Martí, Palau, Candelaria vocals, AnnaMurià, Maria LluïsaQueralt; delescomissariespolítiques creació ta d’hospitals,ajutincondi- de visitadores total delPatronat deProtecció Català a igualsalari». treball, Passiva iaplicaciódelprincipi«aigual resa Coronel; secretària d’Agitació iPro- Coronel;resa secretària d’Agitació paganda, Enriqueta Gallinat; secretària secretària paganda, Enriqueta Gallinat; pis: reclamar elnostrepis: reclamar llocalesindústri- nen», creació delallardonaatotnen», creació lors Bargalló; vicepresidentes, Bargalló; lors MariaBal- ialGovernla Generalitat delaRepúbli- la Dona,ajutincondicionalalGovern de l’analfabetisme, contra la lluita reforma Quant al segon apartat, «La donaiel Quant alsegonapartat, Es va el Comitè Executiu elegir també T 41 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 42 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 Agus a laRambladeCatalunya, 26. d’Esquerra, General alaCaserna benèfica entitat alesdependènciesd’aquestaper l’esquerra— —segona d’AjutCatalà Rosa presidenta Segarra, Barcelona F s ebrer 1937 tí Centelles ·CDMH 6 Ajut Català v Ajut Català vaAjut Català de l’estructuració recollir Ajut Català a AjutCatalà: ans isoldatsque lluitaven alfront. - Lapre delaguerra. a lesnecessitats a terme les tasques de suport al front. a terme les tasques de suport d’iniciar una tasca de socors alsmilici- desocors d’iniciar una tasca Gràciesaaquestade necessitat. inicia- diverses dones del partit i d’altres par i d’altres diverses dones delpartit d’aquestasidenta va organització ésser tiva, s’havia aconseguitambAjutCatalà es va aquestsEn alliberar presoners ater deportar pertal de1934 d’octubre laqual escuidavad’Esquerra, deportar tits i/o entitats quetits i/oentitats estaven dinsdela Rosa amblaqual col·laboraven Segarra, per aldiaenquè esproduïssin moments pensar que caliatenir una organitzada política de dones a la rereguarda dins política dedonesalarereguarda me una tasca afavorme unatasca delsempresonats. mateixa òrbita. institució mitjansimaterial per recollir la SeccióFemenina ilava adequar per «Però jovullreferir-me concretament a Ajut Català vaAjut Català néixer alvoltant del6 aquesta institució nostra filla delama dedicada als Socors, que ésAjutCatalà. dedicada alsSocors, Rosa explicava Segarra elque esfeia teixa Esquerra, aquesta branca del partit teixa del partit aquesta branca Esquerra, a ésserunaorganització - - - »És la guerra laque hafet»És laguerra les capgirar »Ajut Català, creat per un partit tan na tan »Ajut perunpartit creat Català, »És peraixòque sense AjutCatalà, »[…] Vull unsmots adreçar […]alescom Català tingui un radi d’acció ben extens, tingui un radi Català Catalunya, entu tan que d’una manera aquesta propaganda espectaculardela coses i que els partits ielsseusmili coses ique elspartits coratjant-les per tal que pertal continuiïncom coratjant-les antifeixistesels germans defensen la lli els cionalista comelnostre, fa arribar seus fruits atotesseus fruits lesterres d’Ibèriaon siasta comdignade tots elselogispor i perlaguerra qual s’abusa,fa obra tant del dients que ilesnecessitats lalluita sinó de la humanitat tota.sinó delahumanitat També elsre deixar tot allòque unestima. fins ara i no també atreure que procurin fins ara ves companyes afer d’Ajut que l’obra per Catalunya […]. panyes del partit, de ciutat i d’arreu de i d’arreu de panyesciutat del partit, moment imposen. ments greus, con sónl’haverments greus, hagutde ten en acaplestasques d’AjutCatalà, aquell necessarienmo talà escalftan ad elsòrgans actuessin,creant tants bertat i la sort no solament de nosaltres, nosolamentdenosaltres, ilasort bertat fugiats a casa nostra troben enAjutCa fugiats acasanostra ferm del partit i una grandiosa institució iunagrandiosa delpartit ferm fent unpuntal organització de lanostra ------43 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 44 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 Consell de la Generalitat, vaConsell delaGeneralitat, assabentar organitzar unamobilitzaciófemeninaorganitzar a els compromisos que tenia ambelsal- compresos entre els21compresos entre iels30anys que que nohaguessin delpartit els militants va AjutCatalà crida. I,paral·lelament, tres partits i sindicats representats en el isindicatsrepresentats partits tres tots mitjançantuna elsseusmilitants va haver-hi la mobilitzacióobligatòriaal pulsar unamobilitzacióvoluntària de no podien faltar als exercicisno podienfaltar militars la rereguarda. front, segons la qual Esquerra, seguint front, segonslaqual Esquerra, fet ique militar estiguessin lainstrucció »Vull dirigir-me atot també elpobleca Juntament a totsJuntament aquests processos, organitzacions d’Ajut tan necessàri d’Ajut tan organitzacions es com les armes perguanyares comlesarmes laguer d’ajut, únicaacasanostra. Esquerra, elnovembreEsquerra, de1936, va im- ra […].» ra talà, perapregar-litalà, que perles treballi - - - actes públics en profit d’aquesta- orga de 1937 d’estar enunasituació pertal ció dels organismes dirigentsd’Esquerció delsorganismes el Consell de la Generalitat sobre lafor sobre el ConselldelaGeneralitat cumstàncies d’aquests greus moments aleslle- aquells corresponents militants seva davant tasca, - delareorganitza tir degener 1937 esvan fer diversos selleria. El partit va que remarcar lescir selleria. Elpartit designats arreu deCatalunya.designats arreu Ique tots de laConselleriaDefensa alsllocs que s’efectuaven diàriamentperordre ra idelnouimpuls que esvara donar a ra que es va portar aterme aprincipis que es vara portar ves i1935 s’havien 1934 a depresentar més adient a les necessitats delaguer més adientalesnecessitats pid possible de les mesures quepid possibledelesmesures dictava mació de l’Exèrcit regular.mació del’Exèrcit nització. D’aquesta manera, Ajut Català Ajut Català nització. D’aquesta manera, la propaganda política del partit. A par la propaganda política del partit. les casernes indicades peraquesta Con- les casernes forçaven aexigir elcompliment mésrà- Ajut Català vaAjut Català anarintensificant la - - - - - Agus perAjutCatalà. iarreglada recollida laroba endreçant Dones d’Esquerra Barcelona F f ebrer 1937 tí Centelles ·CDMH Catalunya, 26),ambl’objecte d’exposar zació volguessin que destinar ha- a l’obra denar unanova d’AjutCa- estructuració vad’Ajut Català, dirigiratotes lesenti- augurar l’estand d’Ajut Català, onhi hau- l’estand d’AjutCatalà, augurar talà: unainvitació d’or d’Esquerra pertal tats (Ramblade aBarcelona delpartit, serna que elssimpatitzants d’aquesta- organit oelsobjectesseguir diners necessaris vad’Ajut Català peracon- éssertreballar va convocar el16atotes dedesembre via emprès. S’hi recollirien també queviuvia emprès. també S’hirecollirien - ra a una reunió que aunareunió tindriallocalaCa- ra ria la recepció derobes,ria larecepció efectes i diners pis de desembre de1936,pis dedesembre va AjutCatalà plaça Universitat esva deBarcelona, in- per poderproveir elfront. D’aquesta ma ner de1937, Rosa presidenta Segarra, afi que laDiadadelCom - nes delpartit nera, eldissabtenera, 10 d’abrilde1937, ala batent un acte resultés com reeixit tan la seva significació exigia. quela tasca havien lesdo- derealitzar les delegades de les entitats d’Esquerles delegadesdeentitats front d’Aragó. fer unacridademanantmaterial peral «[…] D’aquesta col·laboració entusiasta, entusiasta, «[…] D’aquesta col·laboració Així, enaquest mateix sentit,aprinci- Ajut Català siguinovamentAjut Català a estructurat, ça plena». d’ajuten el qualgui unorganisme elpo digna d’elogi, ha nascut la necessitat que que digna d’elogi,hanascutlanecessitat Una de les activitats més importants mésimportants Una delesactivitats fi de potent,fer-lo responsable, ca fort, I enaquesta mateixa línia,el14 de ge- paç deproporcionar elque calguiatot militant del nostre partit i,amés,que si delnostremilitant partit ble de Catalunya pugui tenir una confian ------Segona Setmana, esvan anarmultipli- iMiquel Guinart. Segarra Català, perdonarassistènciaCatalà, alsinfants Catalunya i fervorosament, hiaportaven juliol, delaSetmana da- d’AjutCatalà, juliol. La finalitat d’aquestajuliol. Lafinalitat va ésserla jançant aquest s’ingressaven organisme zants d’Esquerra l’ajuteficaçicontinu zants d’Esquerra als de la Generalitat totals delaGeneralitat dientque mit- espanyol, anti- ielsdiversos lluitadors cant elsactes d’Es - dinsdelesentitats ció necessitava isimpatit- delsmilitants es va Setmana laprimera organitzar deració de vaBarcelona, deració el17 parlar de querra a profit d’Ajut Català. aprofit d’AjutCatalà. querra de tots elsque estaven alarereguarda jaqued’Ajut Català, aquesta- organitza que anaven del18 al25dejuliol1937, Alexandrede laparaula Forcades, Rosa que s’havien trobat ensituacionsd’ad- espodiatrametred’aquesta manera al quantitats modestíssimes que milers tre quetre els que es van quedar a l’inte- al’Estat franquista ladictadura taura Ialvoltant d’aquesta delaguerra. tats tes detot tipusper ajudaralesnecessi- versitat. vant elmicròfon ofici- delesemissores res per enviar-los a Madrid. Van fer ús ús perenviar-losres aMadrid. Vanfer xista. Miquel Guinart, president delaFe president - xista. Miquel Guinart, mateixa que l’anterior, ésadir, fer- recap na Setmana d’Ajut Català, del 24 al 31 de al31 na Setmana del24 d’AjutCatalà, i volien amblacausaantifei col·laborar - i milers de militants d’Esquerra detot d’Esquerra demilitants i milers la Casadel’Infant comunafiliald’Ajut franquistes es van haver d’exiliar, men- front tot allòque necessitaven. Amb el final de la Guerra Civil,s’ins- Amb elfinaldelaGuerra I en aquest mateix sentit, en els dies El 1938 esva celebrar, laSego- també, En aquestes dates es va també crear A. Monrós Cartell 1936 i 45 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 46 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 aut or descnegut Cartell 1937 i Tarradellas, va ésserel1952, quan jafeia Això va suposarl’oblitieldesconeixe- oblidar molt de pressa totaoblidar moltdepressa lamemòria gun dinerperalaseva família, enunmo- globals i/o parcials queglobals i/oparcials donessinunavi- ats, idelapocainformació que va poder a l’exili, perladiversitat d’exilis —aEuro- de les llibertats formals, idetot allòveride lesllibertats - que havien dutaterme aquestes dones. solutament, ielseupaperdinslasocietatsolutament, Josep del secretari d’Esquerra, general sió de totes- aquestes situacions particu tablement novedóstablement que ens havia portat donar unavisiódeconjunt detotes elles s’exiliaren, impossiblei és absolutament ta repressió franquista va comportar fer va franquista repressió ta comportar familiar,tura alestasques únicamentde tible lahistòria oficiald’aquest règim. tretze anys del’acabamentlaguerra. una forta repressió políticaque repressió va durar una forta va quedar a relegat fonamentar- l’estruc recordar querecordar elprimerviatgeaAmèrica rior del’Estat esvan veure sotmesos a política franquista, comlanegacióde política franquista, portat aquestes dones es vaportat ab- trencar pa, a Amèrica, al Nord d’Àfrica—,perla pa, aAmèrica,alNord ment absolut de la tasca tan valuosa tan ment absolutdelatasca ment en que els diners ielsalimentsvanment enque elsdiners manca, també, d’estudismanca, també, mésomenys molts anys. històrica anterior, ifer únicamentfac- haver-hi ells mateixos. entre Val la pena la SegonaRepública, moltes entre d’al- la llariafer algunafeina que donésal - l’autonomia política,de lademocràciai lars i per la poca relació entre elsexili entre iperlapocarelació lars - faltar d’una manera gairebé general. gairebé d’unamanera faltar Aquestestambé afiliadesaEsquerra Va serunafaceta mésdelarepressió No únicamentaixò,sinóque lafor La tasca políticaisocialqueLa tasca havien - ons delfutur, espuguiconèixer iperquè gim, que ensseriaimpossible d’anome- zacions de dones en el marc de partits i departits zacions dedonesenelmarc cia il’autonomia política,reivindicacions assolint progressivament aquests objec- polítiques, organitzacions altres anaven públics,potserals càrrecs s’hauria de demica així espoguésanarreconstruint aquesta temàtica iproblemàtica, ique els anys- organit enquè trenta— certes que,cordar ambdeteniment simirem la començar apensarseriosamentquè en micatot aquest sector delamemòria tes van lademocrà- pensarareivindicar de lasocietat. Inoestaria- demésre se’n pot fer- unaanàlisidesd’unapers icom se’lsempra, iperquè se’ls empra dona alasocietat, i alsllocsdetreball delaintegració tant s’enraona dela comva —tal clara d’una manera ésser— d’exemplequè perales puguinservir donar-lo aconèixer, commoltsd’altres. tres negacionsquetres ensva duraquest rè- tius. totstruir elsfets d’aquestes donesper d’aquestLa tasca equip haestat- recons volen dirtots aquests conceptes, com van fer alahistòria delmoment. ribar aconèixer vegada unaaltra tota pectiva d’esquerres, i no conservadora, pectiva inoconservadora, d’esquerres, nera molt sincera que l’atzarensfes moltsincera nera ar nar exhaustivament. - iperalesgeneraci nostres generacions història, va existir unaépocapassada— històrica que se’nshavia estafat perno bé totes lesforces- polítiques demòcra blicanes amb la important aportació que aportació blicanes amblaimportant la feina políticad’aquestes- donesrepu Durant elsanysDurant - gaire delfranquisme, En unmomentcoml’actual,enquè Fins al punt d’arribar a agrair dema- aagrair Fins alpuntd’arribar - - Credencial 1938 p a reivindicar objectiusa reivindicar políticsmenys acostar moltméstempsarribar arribar en lapolítica,delsjoves, juve elsufragi - República, ater aquest règimva portar Amblaproclamació delaSegona tants. prioritaris, com l’actuació de prioritaris, la dona nil, per esmentar noméselsmésimpor nil, peresmentar me tot unconjunt deconquestes demo- fonamentals enaquesta época,peròva - - amb el triomf de les tropes franquistes cament militar del 18cament militar i 19 de juliol de 1936 cràtiques peral’Estat espanyol. L’aixe- el febrer de1939, estrenqués aquest desaparèixer definitivament. ques ha- que iciutadanes elsciutadans va després, ésserelprimer pasperquè vien dipositat en el règim republicà van enelrègimrepublicà vien dipositat procés. Lademocràcia,l’autonomia i moltes iil·lusionspolíti- realitats altres T 47 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 20 setembre 1936 Barcelona. Teatre Olímpia Maria Dolors Bargalló intervenint en representació d’Esquerra en un míting del Socors Roig Internacional. Pérez de Rozas · AFB Biografies 49 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939

cp 1939 fou detinguda iengarjoladaaReus. «Hermanitas». Tres«Hermanitas». la mesos més tard H m m Antònia AbellóiFilella Dona Catalana ia Barum deBarcelona Generalitat on treballà finsal’ocupació ontreballà Generalitat Conservatori del Liceu de Barcelona. A delLiceudeBarcelona. Conservatori gandistes. 1930 Entre i1936 col·laboràas- a vegades signà els articles ambpseu- a vegades signàelsarticles ibenaviatadherida aEsquerra, se’ndis- cionària alaConselleriadeTreball dela segons l’acusació, els seus articles «en- segons l’acusació, els seus articles perquè, perpètua demnada areclusió dònims com és ara Colombina,Pepetadònims comésara síduament aldiariFoment deReus, on de laSelva delCamp. La presó era unagolfa del’asil de les era La presó Roig iSònia,alarevista Estudis, alset - tingí comunadelesmésactives propa- Professora demúsica. traslladaren aTarragona,traslladaren alconvent de venenaban ala alasmasas» i«incitaban publicà iNacionalista deReus, entitat manari ment deReus poguéestudiar músicaal nes. Pocs diesdesprés fou jutjada i con- ingressà al Grup Feminal alGrup ingressà delFoment Re- les Oblates, dedo- comapresó emprat la primeriade1936 comafun- ingressà franquista deCatalunya.franquista L’1 dejuny de Gràcies aunasubvenció- del’Ajunta Dona culta i il·lustrada, ainicisde1932 iil·lustrada, Dona culta Reus, 12 desetembre de1913 Reus, 12 demarç1984 deLleida,aLa Abril, aLaJornada juliol de1941. Per subsistir,- haguédere fins que el2de fou finalmentalliberada, a Reus, ambFrederic JuncosaiPiñol. ano iposar-se enunasedera atreballar de laciutat. un homenatgepòstum que noselihavia rebelión militar del18 militar rebelión dejulio».Hivisqué nunciar aexercir comaprofessora depi- fet envida. Al seu enterrament se li va voler retre Es va casarel8de novembre de1942, T 51 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 52 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 cp Jordi per escriure contes, perescriure Jordi que gènere H m m Rosa MariaArquimbau iCardil Les donessàvies(1936) iMarialaroja Home idona(1936), Amunticrits(1936), (1938). Cultura FemeninaCultura icomtota laseva ge- Comitè Executiu. ge (1933), Història d’unanoiaivintbraça­ obra obra gèneres literaris:gèneres elconte, lanovel·la, el dona delsullsque parlaven (1930), Almar un acte (1935), Esrifa un home! (1935), al Club Femení i d’Esports de Barcelona deBarcelona al ClubFemení id’Esports en diverses revistes. Cultivàdiversos desdelstretzeconreà anys, publicant campanya designatures derecollida ladècadade1930, La seguirien durant tatge il’entrevista.tatge teatre ilapoesia.I periodístics: elrepor Escriptora iperiodista. devenint del seu presidenta la primera d’un Front Únic Femení es- Esquerrista, va signarlesBasesperalaConstitució neració feministaneració esvinculàactivament i alLyceum Club. lets LaFesta (1934), sainet delcarrer: en femenines afavor del’Estatut. Iel1932 Als dinou anys publicà la seva primera Utilitzà elpseudònimRosa de Sant El 1928 delFoment formava de la part Políticament el 1931 participà enla Políticament el1931 participà Barcelona, 27 demarç1909 Barcelona, 28defebrer de1992 Tres contes breus(1928). Alaqual ­ - 1932 —amblaseva columnaFilm&Soda—, 1930, aFlamesnoves, ambcontes itex- 1926 al1929, aLaDonaCatalana, amb Evolució lalite sobre , ambuncomentari - La Nau, ambcontes iuntext el sobre tut Catalana, ambcontes iproses; del amb entrevistes itextos eldivor sobre a a entre el 1933 i el 1934, el1935 iel1936, el1933entre iel1934, el mercat delanovel·lael mercat ieldret avot de ci, elfeminisme, l’adhesiófemenina ala contes ipoemes;el1927, el1928 iel de caire social;el1930de caire iel1931, aLaPu­ se feina», dedrets; laigualtat el1931, a continuada, endiarisirevisde manera - teressants comellaïcisme,lapenade República, lesdonesdavant elproblema tema delesdonesaCatalunya; el1930, el1929tudiants barcelonins; iel1931, a l’amor,tos lavisió del’art, sobre els es- iel1925, a Joventes el1924 ­ d’esquerres: , amb articles sobre lajoventut sobre blicitat i , ambarticles ratura femenina; el1932 i,entre ratura iel1933, política, la moralitat, Mussolini i l’antifepolítica, la moralitat, - polític deCatalunya, l’Estatut, els«sen- minisme, elteatre elmatrimoni, català, dedones,la lesmodes,la presó mort, entre el1930les dones;aLaRambla,entre iel , amb entrevistes i reportatges Imatges, ambentrevistes ireportatges L’Opinió diversos, ambescritstan iin- Entre el 1924 i el 1936 va el Entre 1924 col·laborar, - (1970) iQuaranta anys (1971). perduts (1958), LaPau és uninterval se Martines que va aparèixer L’inconvenient dedir vintanys gairebé de publicardurant fins les dones. Des de la fi de la Guerra Civil deixà Des de la fi de la Guerra T - 53 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 54 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 pérez der ozas ·afB H m m Maria BaldóiMassanet Chartó, amb qui dosfills:Al- tingueren Chartó, gar, en diverses reeditat ocasionson, sanet, va nèixer aHellín(Castella -La Pedagoga ifolklorista. ciant-se com a mestra el 1906. Fou també el1906.ciant-se comamestra Fou també escolar femenina» alarevista Feminal. Excursionistacia delCentre deCatalunya Manxa) peròdebenjove lafamília tor sota unaòptica feminista, reflexiona so- del folklore»... Més endavant, publicariaEllibrodelho­ alcoianademoros icristians tradicional ra femenina»ra al’Ateneu que Barcelonès, publicà enforma dellibre. professora detaquigrafia. publicà l’article «Sobre l’ensenyança «Sobre publicà l’article «Valorpel diadeSantJordi», pedagògic nà aCatalunya. hi presentà treballs com ara «Notes comara treballs hi presentà so- i Núria.Enviudà el1911. bre l’educació quebre enaquells moments músicapopularvalenciana»,bre «Lafesta bla deRossend iPagès— iactiva Serra sò- fons (que esdevindria un eminent filòleg) Filla de Santiago Baldó i Maria Mas- Estudià al’Escolad’Institutrius, llicen Es casàambl’editor i JosepSerra «Cultu- sobre uncurs El 1910 impartí Des de1904, comafolklorista —deixe- Destacada militant Destacadafeminista militant el 1912 Hellín, 2dejuliol1884 Tolosa deLlenguadoc,17 defebrer de1964 - - 1913, a partir de19221913, fou directora delgrup apartir Serrano. Karr,Carme oLeonor Monserdà Dolors ons radiofòniques, sobre diverses sobre ons radiofòniques, te- amb elpedagogLluísTorres iUllastres. cies sobre educaciófemenina,cies sobre - celebra auxiliar a l’Escola Normal deBarcelona. auxiliar al’EscolaNormal des al’Ateneu alcostat Barcelonès, de escolar LaFarigola, esco- elprimergrup da. També fou secretària delaSocietat Barcelonina d’AmicsdelaInstrucció. Barcelonina seves através intervencions d’emissi- dels Mestres iprofessora deBarcelona tament de Barcelona. Fou també degana degana també Fou deBarcelona. tament - remu les reben dones ieltreball sobre presidenta dela Comissió de propagan- presidenta pecialitzades per alaformació deles pedagògics ifeministes: literatura, jocs femení.nerat màtiques vinculades als seus interessos infantils, educaciódeladona... les destacades militants feministesles destacades militants com l’Ensenyança vice- el1920 Catalana, n’era lar femení delPatronat escolardel’Ajun- Va d’escoleses- demanarlacreació Com a conferenciant destacà perles El 1916, intervingué enlesconferèn- El 1916, intervingué El 1914 escasariaensegonesnúpcies Membre del’AssociacióProtectoraMembre de Directora d’escola nacional des del Directora d’escolanacionaldesdel «La llaril’escola». Signà elManifest- alesdonesdeCata Social. Elmateix delCo - any formà part Comitè Executiu d’Educació delCongrés Catalunya Almen- alcostat d’Herminio cepresidenta delComitè Executiucepresidenta de ció delFront d’Acció peralaDefensa de de Catalunya. sariat dePropaganda delaGeneralitat secciódelComis- dona alareraguarda» després Nacional delPrimerCongrés de Nacional de l’AssociacióProtectora de del Lyceum ClubdeBarcelona. de les Missions Pedagògiquescarregà a I també fouI també secretària de«La general dora de la Diada Femenina d’Esquerra. delaDiadaFemeninadora d’Esquerra. dros. El1933, va assumirlasecretaria del peralama- dones iperalapreparació ternitat. Durant ladècadadel1930,ternitat. s’en- Durant nifest intel·lectual afavor delallibertat mitè Executiu- de la ComissióOrganitza i contra elfeixismei contra ienpro- delacrea l’Ensenyança amblaponència Catalana, la Dona, celebrat elnovembrela Dona,celebrat del1937. la UniódeDonesCatalunya, format la Cultura. El1936 assumílapresidència la Cultura. lunya, i,el1935, elMa- eljuliolde1934, Va del CENU (Consellde formar part Durant la Guerra Civilfou elegidavi- laGuerra Durant L’abril al1rCongrés de1936 participà a l’Alta Garona. a l’Alta depenent delaFundació RamonLlull, se aTolo­ - tècnicsdelaGenerali dels organismes d’aquest va organisme, la presidir Co- tat a les necessitats delaguerra. alesnecessitats tat presidenta delasecciófemeninapresidenta d’ERC nya. missió d’Adaptació docent delpersonal - deCatalu impulsada perlaGeneralitat lada a Esquerra —el 1948lada a Esquerra fou escollida la Residència d’Intel·lectuals Catalans lià ambelseumaritaFrança, instal·lant- l’Escola Nova Unificada).Aproposta Durant totDurant elseuexili continuàvincu- El 1939, al final de la Guerra Civil,s’exiEl 1939, alfinaldelaGuerra - sa deLlenguadoconva dirigir T 55 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 56 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 Així, fou una assídua articulista dedife- Així, fou unaassíduaarticulista H m m BargallóiSerra Maria Dolors Vilamacolum. Fornal iCompanya, enelsquals comba- gida secretària del del Comitè Central a funcionaria pública a l’Ajuntament de a funcionariapúblical’Ajuntament al costat d’Estat Català. Militant d’Es- al costat Militant d’Estat Català. manitat iL’Opinió comFoment id’altres , ca femenina. políti- d’orientació celona ambunaltre propagandista. iimportant cada oradora vuit anys durant donera i set més com de confecció alaUniónIndustrial Algo- sobre ladonaihistòria,sobre iaRàdioBar sociació deCatalunya ambunprograma dones i lluità per l’obtenció del sufragi querra Republicanaquerra deCatalunya desde Barcelona. iBasas,de Serra de Gelida,iDolors Propagandista. té la desigualtat social entre homesi socialentre té ladesigualtat rents publicacionscomelsdiarisLaHu­ rents plebiscit sobre l’Estatut.plebiscit sobre El1932 fou ele- nització de la recollida de signatures pel designatures nització delarecollida balla. Treballà demodista iprofessora la fundació,enfou laseva mésdesta- femení. També aRàdioAs- va participar El 1931 participà activament- enl’orga El 1931 participà Des dejove sesignificàpolíticament Estudià al’Institut delaDonaque Tre- iCreus, Filla únicadeJosepBargalló Barcelona, 31 d’agost de1902 Mèxic DF, 2d’agost de1980 - 10 defebrer de1939.primer aPer Visqué Va alguntemps itreballar viure aPuebla. guanyà lavidacomaagent devendes. Unió de Dones de Catalunya enelmarc at deRefugiats Fou- re delaGeneralitat. «laPasio- al costatIbárruri deDolores en congressos mundialsfemeninsen congressos con- canògrafa de la fàbrica de teixitscanògrafa La Al- que l’11 dejuny amb salpàdeBordeus directora denenesme- delCorreccional Nacionaldel PrimerCongrés delaDona. de 1937, fou dela escollidapresidenta Front Únic Femení- de Cata Esquerrista s’exilià el aFrança passantperPortbou Fou delaComissiód’Auxili membre Fe- ielfeixisme (1934-1938). laguerra tra ribant el7dejuliolaVeracruz. pinyà aDammarie-lès-Lys iméstard fins presentant del Socors Roig del Socors presentant a Catalunya i pina i després fou de la fà- treballadora mení delMinisteri deDefensa Nacional nors EnricFontbernat. nors delComissari - també, naria» imembre, brica de filats La Hormiga. brica defilatsLaHormiga. També es l’Ipanema, amblaseva javídua,ar mare lunya. una intensa Tingué participació A Mèxic DF treballà primercom a me- A MèxicDFtreballà Un cop finalitzada la Guerra Civil Un cop finalitzada la Guerra Durant la Guerra Civil,elnovembre laGuerra Durant El 1950 va mexi lanacionalitat rebre - - - 1953 formà part delsecretariat delaco- 1953 formà part Amistad idesprés comaRadioHorizon- grama radiofònic “L’Hora radiofònic grama Catalana” a ca icultural. cana. seva idedicaciópolíti- trajectòria llarga d’homenatge, enreconeixement dela Nacional que Catalana tingué lloc a Mè- tes—, XESM.El ifinsal 1962 al’emissora tir de1945, que entant del’Or membre xic DF. missió organitzadora delaConferènciamissió organitzadora l’emissora XEAI —primer com a Radio l’emissora feó esféu Català, responsable delpro- El 1959 l’Orfeó Català lireté Català unsopar El 1959 l’Orfeó En la seva vessant periodística, a par T - - 57 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 58 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 AGUS TÍ CENTELLES /CDMH H m m iTerréReis Bertral continuà participant en les activitats po- enlesactivitats continuà participant sidència delsIntel·lectuals i Catalans, ció d’Estat Català. cional de la Dona,fou- escollidavicepre de DonesCatalunya,- enrepresenta delComitèExecutiusidenta delaUnió ses iposteriorment alraval deCanTunis. Mestra. talunya. tè Nacional delaUnióDonesCa - dePro InfànciaObrera. ta vistes feministes del partit, participant a vistes participant feministes delpartit, residint aMontpeller,residint delaRe aredòs - pagandista al’expedició delcapitàAl- publicana deldistricte­ IIIdeBarce multitud d’actes políticsielectorals fins na al’exili aParís, celebrats el1948, fou i esdevingué unadelesprincipalsacti- berto Bayoberto deMa- per a l’alliberament lítiques que en tant del membre Comi- llorca. Civil. l’esclat delaGuerra Treballà aPorqueris rural - demestra - de laLlenguaCatala Als JocsFlorals s’exiliàAcabada la guerra a França, El març de 1938 fou - elegida presiden El novembre de 1937 al 1r NaCongrés - L’agost comapro- de1936, participà El 1932 s’afiliàalCasald’Esquerra Re- Filla de Miquel Bertral iMaria Terré.Filla deMiquel Bertral Alós deBalaguer, 26defebrer de1908 Barcelona, 9dedesembre de1995 lona 1965. El seu àlies era «JosepaBlanes». 1965. Elseuàliesera a infants. Comitè Central, càrrec pel qual tornà càrrec a Comitè Central, grés, celebrat a la mateixa celebrat grés, població el - CasalCata ambel«Premi galardonada zat. a RàdioSofia. emissions en català deRadioEspañaemissions encatalà In- ser elegida al 4t Congrés, celebrat jaa celebrat ser elegidaal4tCongrés, dactora ilocutora enllenguaespanyola dependiente, iposterior «laPirenaica», Barcelona el 1977, amb el partit legalit- ambelpartit el1977, Barcelona Lisieux el1973, fou del elegidamembre dacció deEspaña ylapaz, publicació Mèxic. a editada delsrepublicans, transversal pel qual tornà aser elegida al2nCon- ment, i durant anys,ment, i durant a Bulgària com - a re bre suplent del Comitè Central, càrrec càrrec suplentdelComitèCentral, bre aLeCourneuve, foubrat elegidamem- là de Londres» pel seu recull Contes pelseurecull là deLondres» per Treballà, a breuement, Bucarest a les Al 3r Congrés del PSUC, celebrat a celebrat delPSUC, Al 3rCongrés Morí víduahavent fills. tinguttres - delConselldere El 1952 formà part El 1956, al 1r Congrés del PSUC, cele- El 1956, delPSUC, al1rCongrés T - aga H m m i Salazar Aurora Bertrana a l’Institut Delcroze, uncopsolucionats els problemes burocràtics que l’obliga- el 1909, que dirigiaFrancesca Bonnemai - ca Popular fundada delaDona,entitat iBiblioteclasses al’Institut deCultura - anta», publicades aLaVeuanta», deCatalunya. son. decantà perlaliteratura. Matriculadade solfeig del’EscolaMunicipalMúsica. tel, oalaràdiodeGinebra demainadera de cròniques «Impressionsd’unaestudi- abandonàlamúsicaies Denis Choffat, Escriptora imusicòloga. va la marcar seva Des de Pa trajectòria. - versité deGenève, va lasèrie escriure vida compaginà elgust perlamúsicai ren a treballar de concertista enunho- deconcertista atreballar ren del’Ensenyançara iva Catalana donar rals idemúsicaaGirona i,tempsrals des- per tal decostejar-seper tal l’institut il’estada. prés, els amplià —estudiàprés, aBarcelona a peete, enviava a la articles aBarcelona literatura francesa i grecollatina alaUni- igrecollatina literatura francesa l’Acadèmia de Ainaud i seguíels cursos la literatura. Començàelsestudis gene- Ja des dels primers anysJa desdelsprimers delaseva Col·laborà ambl’AssociacióProtecto- El 1923 marxa a Ginebra perestudiar aGinebra El 1923 marxa El viatgedelmatrimoni aTahití el1926 El 1925, ja casada amb l’enginyer suís Girona, 29d’octubre de1899 Berga, 3desetembreBerga, de1974 La Humanitat... temes— ontractà - relaci onats amblaliteratura- deviatgesi,tam Únic Femení iales elecci- Esquerrista el Lyceum Clubienfou- pre laprimera els seus llibres Paradisosels seusllibres oceànics(1930) ció deladona. celona compaginant col·labo­ que va conèixer Ventura Gassol,que la deBarcelona. d’Esports enelClubFemení i iparticipà sidenta, dona moderna. Elreconeixementdona moderna. liobrí una intel·lectual independent, model de revista ria— ielpuntdevistaaspectes sobre pacions obreristes. Elmaigde1932 firmà periència de tres anysperiència de tres alaPolinesia són preceptes establerts, vanpreceptes convertir-la en establerts, mitat ideològica iperlessevesmitat - preocu morals delpoblepolinesi,allunyatmorals dels noves —Mirador, depremsa plataformes induí aafiliar-se perproxi aEsquerra, - i Peikea (1934). bé, amb l’altre vessantbé, ambl’altre que caracteritza les Bases per a la Constitució d’un Front intel·lectuals Ambaltres llibres. fundà de periòdicaamblacreació la premsa la seva vida:elcompromís amblacondi- No va tenir políticafins capactivitat El 1931 tornà aCatalunya aBar iresidí La novetat genèrica—sexual iliterà- D’Ací id’Allà.Fruit d’aquella ex- racions en racions - 59 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 60 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 «Temes femenins» de Marroc sensualifanàticMarroc que (1936), obra L’illa viatjàsola- iperinici (1934), perduda ons legislatives del novembre de1933 es- zona ellava franquista, tornar- aBarce càrrec del’Associaciód’Escriptorscàrrec - Cata qual va Ni- dirigir ambMariadelCarme de literatura LaNovel·la Femenina, la confirmà l’especialització del’autoraconfirmà en ativa pròpia al Marroc. Els articles que li ativa Elsarticles pròpiaalMarroc. encarregà encarregà tre quetre elseumaritesva passarala d’Empúries, imen- trobava aSantMartí ca ienlavidasocialgeneral. escollida diputada. devingué perla d’Esquerra candidata ria isocial,aixífou,- delPre el1936, jurat republicana. programa d’emissions radiofòniques a d’emissions radiofòniques programa mi Crexells.El 1937 impulsà lacol·lecció lans. Continuàamblaseva literà tasca - lona onva perlacausa seguirtreballant la narrativadeviatges. la intervenció de ladonaenvidapoíti- la intervenció que tractaven de la qual escriviaarticles llista de Barcelona ciutat, però llistano fou de ciutat, Barcelona Quan vaCivil,es començarlaGuerra Durant la guerra va participar enel va laguerra participar Durant Després de publicaramb el seupare Durant el 1934 col·laboràenlasecció el1934 Durant La Publicitat van esdevenir El La Humanitat, en Tres iEntredossilencis, (1957) presoners Sorts i dissorts delallengua catalana. idissorts Sorts Jocs Florals de la Llengua Catalana al’exi delaLlenguaCatalana Jocs Florals - (1958) detemàtica prou nova enlalitera - atea. a- Ca Ial’edicióde1966 celebrada guer guanyà Fastenrath elPremi ambAri­ d’argila. A l’edició de 1961 a - l’Al celebrada cies alcontacte ambelComitèInter alarevistaçar acol·laborar Companya. colau. Ielmarçd’aquell any va comen- da i el 1948 Finalment tornà a a Andorra. tura catalana: la Segona Guerra Mundial. laSegonaGuerra catalana: tura de Suïssa, en accionshumanitàries,grà- que li permeteren continuar en unacer sos mínims,aconseguintpetites feines Barcelona el1949.Barcelona talviaren eltràngoldelaprecarietattalviaren de intel·lectual, òrbita ta peròque nolies- vida va publicar: racas, guanyà Húnter racas, Serra el Premi amb periència va reflectir-se enduesobres, nacional de la Creu Roja.nacional delaCreu Aquesta ex- nyà RamonLlullambLa nimfa elPremi l’exili. li. A l’edició de 1959 celebrada aParísli. Al’edicióde1959 celebrada gua- A la fi de la Guerra Civil participa, des des Civilparticipa, A lafideGuerra El 1946 va anar a París,- després a Pra El 1938 marxà a Ginebra, ambrecur aGinebra, El 1938 marxà Participà en nombroses edicions dels ennombroses edicionsdels Participà Durant la darrera etapa de la la darrera sevaDurant Oviri (1965) i Memòries - - - fins al 1935 (1973). (1975). mòries de1935 finsalretorn aCatalunya Pòstumament van Me­ sereditades T H m m Maria Carreté iMargarit Via, 647,Via, deRàdio Asso- icol·laboradora organisme d’ajut als presos polítics. d’ajutalspresos organisme gures com Carles Pi i Sunyer, com gures Carles Josep Den- ciació deCatalunya. càs, Joan Baptista Pere Soler i Bru, Foix... conjurats. El 1928 fou detinguda per la detea ambelgrup celoní col·laborant - com amestra. quistes entraven s’exilià aBarcelona, a Francesc d’Esquerra Macià,delaGran sable de la columna femenina del Casal alcostatsos mítingsaBarcelona, defi- seva militànciapolítica. Nacionalista Republicà bar delseubarri Mestra. França ambelseumarit. tre. tint només de nit i disfressada d’home tint nomésdenitidisfressada visquent amagada durant tres anys, tres visquent amagadadurant sor participà enlescampanyes d’ajutals participà política, fou peraexercir inhabilitada de noseridentificada. per tal Arran delComplot deMolló, dePrats Arran Com a oradora participà ennombro- participà Com aoradora Sotmesa auntribunalde depuració El generde1939,- quan lestropes fran Civilfou larespon - laGuerra Durant De benjove s’implicà ambelCentre Durant el franquisme participà enun participà elfranquisme Durant El setembre de1939 tornà aCatalunya Barcelona, 22demaig1897 Barcelona, 2demarç1989 - - T Sants, la secció local d’Esquerra aSants Sants, lasecciólocald’Esquerra sal Jaume Aiguader d’Esquerra deSants. sal JaumeAiguaderd’Esquerra ment alaseva trajectòria. li va retre unhomenatgeenreconeixe- El 1980 fou del Ca- elegida presidenta de El 22demaig1978, al’Orfeó 61 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 62 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 H m m Caterina CasasiMaymó Sant BoideLlobregat. juny de1937. onar-se de d’Esquerra ambelscercles ada perunveí catòlicibenestant que als anticslocalsdelaJoventut Catòlica. dels ajuntaments republicans acordada acordada republicans dels ajuntaments petitseu germà iva- començararelaci de 1920, casadaambelmestre imúsic seu propi cunyat, elmonjo deMontser ses requisades, unaescolalaica creant senyament des d’on va introduir les di- delConsell Locald’En- ser lapresidenta Molins deRei, onhimilitava elseuger Emili SàncheziSoler. tornant alaseva aladècada vilanatal Nascuda aMolinsdeRei de estraslladà rat, Francescrat, SàncheziSoler. que exercí càrrec de Cultura, ra finsel de la reestructuració Civil, enelmarc ra rectrius del’EscolaNovarectrius en (CENU)tant per la Generalitat, fouper laGeneralitat, - nomenadaregido petita amb la seva família a Barcelona, mà gran el qual també tindria, durant elqual tindria, durant també mà gran la guerra, responsabilitats polítiques responsabilitats a la guerra, la va responsabilitzar del’assassinatdel les escoles públiques com en - les religio A la fi de la Guerra Civil fou denunci- A lafideGuerra Va del enelcomerçdefruita treballar Durant aquest vaDurant període també breu L’octubre de1936, al’inicidelaGuer Molins deRei, 23denovembre de1888 Molins deRei, 10 demaig1974 - - - 1936. Enelposterior expedient debeatifi- guerra, haviaguerra, refet laseva vidasenti- amb els«elementos rojos». clara lasevaclara innocència. cació deFrancesc SàncheziSoler (1952) els monjos assassinatsel deMontserrat en unprimerinforme eclesiàstic sobre coles laiques imantenir bonesrelacions republicanes ipromotora amb afinitats que va lafamília viure i elmateix queda com una dona amoral, doncs,víduade com unadonaamoral, domicili va patirla requisa demobles,lli- teriorment esva establir on aBarcelona terrada una temporada a València. Pos- de lesescoles. una dona de costums familiars laics, una donadecostums familiars va d’agent fins treballar comercial que presó per«auxilioalaRebelión»,presó permi- mai enelsumari.Només es suggeria mental, alhora que remarcava alhora mental, que era hi apareix el relat del moment dramàtic delmomentdramàtic elrelat hi apareix bres, robabres, ijoies. llibertat provisional el1941llibertat éssentdes- la mort delseucunyat novala mort aparèixer litant d’ERClitant iUGT, leses- perorganitzar Empresonada a les Corts va sortir en va sortir Empresonada alesCorts El rumor sobre laseva sobre El rumor implicació en Després delaseva detenció, elseu Fou condemnadaa12anys iundiade lavaEl franquisme voler presentar a MolinsdeRei. es va jubilar, moment en què va retornar li dedicà un carrer delavila. li dedicàuncarrer El 1996 deMolinsRei l’Ajuntament T 63 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 64 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 J. DOMÍNGUEZ·AFB H lana Federal a Badalona, a partir d’agost d’agost lana Federal aBadalona, partir - Cata d’Esquerra Portantveu nari Lluita. alsetma - articles elsseusprimers criure vadors del’Escola Nova. cent va estar- vinculadaalsprincipisreno el1932.del Guinardó Laseva do- activitat que va aconseguir-la al’EscolaMunicipal a donarclassessenseunaplaçafixa fins ensenyança. de primera ra Va començar Badalona. gimnàstica a donesa practicar primeres Per derecuperar-se tal va serunadeles les físiques que van afectar-li tota lavida. se unbalcó del’escola,va patirseqüe- d’unaccidental’ensorrar- com aresultat Elnovembre deBarcelona. tres de1927 aBadalona. moltapreciada ra Teresa unaconegudallevado era March - iposteriormenttat municipal;i guàrdia neria depetroli alfront marítimdelaciu- lubret va- alarefi serajudantdedirecció delProgrés aBadalona.Miquel Co- barri 156, Guifré, La famíliaalcarrer residia al nir filles:tres Angelina,i Mercè Caterina. iLloveras.sa March Elmatrimoniva te- Mestra. m Angelina Colubret iMarch Com apropagandista políticava es- El 1929 va obtenir eltítol deprofesso- Va deMes- estudiar al’EscolaNormal Filla deMiquel Colubret iPayet iTere - Badalona, 10 denovembre de1910 Torroella deMontgrí,23gener1998 va tenir dosfills, abansde Roger iÀurea, Farssac, d’ERC.Carles militant La parella talunya. del Front ÚnicFemení deCa- Esquerrista senyament. Va serunadelesimpulsores exercir desecretària delaPonència d’En- de1931.tubre te IV, Verge alcarrer delPilar, el29d’oc- de demà»,al’Ateneu Popular del Distric- «La influènciadel’escolaenelshomes coneguda fotografia delaconferència: enuna vaoradora quedar immortalitzada ferents mítings.Laseva coma activitat de1931.tubre l’oc- d’Artigues Modern alCinerama rada Maria Teresa va unaxer realitzar Gibert, ipropagandistaamiga, lamestra d’ERC, iconjuntament amblasevari d’Artigues, Federal albar Catalana nes d’Esquerra de Badalona. delTreball al’EscolaElemental del català Va mantenir una polèmica a favor de l’ús seu protagonisme públicenlasocietat. l’educació,sobretotera deladonaiel títol: «Feminisme». La seva preocupació per portava de 1931. Elseuprimerarticle El 1932 va matrimoniamb contraure El 1932, d’ERC, va Ordinari al1rCongrés aquesta èpocavaDurant di- realitzar Va de do- impulsar la d’un creació grup - - treballar d’administrativatreballar id’amagatva passar força privacions econòmiques. Va sió oofici. blic, dret actiuipassiu,profes desufragi - pú- especiald’inhabilitació per a càrrec adeuanysda perunConselldeGuerra de setembre de 1939 va ser condemna- tes va serdetinguda aBadalona.Eldia26 15 generde1939. onva aBerga de Barcelona exercir finsel lònia Escolar Permanent de l’Ajuntament d’ellesva serlaCo- escoles. Ladarrera va adiferents de laguerra sertraslladada docenticomaconseqüència l’activitat (agost-setembre de1936). sublevats elsmilitars contra aMallorca Bayocana comandadapelcapitàAlberto que del’expedició formava- republi part al vaixell deComillas hospital Marqués voluntària incorporar-se cominfermera elperíodedevacances varant escolars, Du- Escolar IgnasiIglésiasdeBarcelona. ensenyança de primera a mestra al Grup lítica va desaparèixer. la seva públicavinculadaalapo- activitat d’aleshores divorciar-se, A partir el1934. Al llarg delsanysAl llarg va delfranquisme - delestropes franquis Amb l’arribada Després d’aquest fet, va retornar a CivilexerciaA l’inicidelaGuerra com dreu Nin. dreu conèixer alpolíticitraductor An- derus veí seu de Badalona, Adoni va González, tor JosepPla;isegonseltestimoni d’un mantenir ambl’escrip- correspondència va Vila; Marc-Aureli fundador d’Esquerra, delasevaal llarg i vidaambelgeògraf sal delMontgrí. exercir comaprofessora alCa- decatalà banda,va una pensiódejubilació.D’altra exercir classesparticulars. Entre lessevesEntre amistats va cartejar-se Al retorn delademocràciava rebre T 65 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 66 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 cp 1931 va entrar a formar part delesJEREC i 1931 va aformar part entrar H m m iMollar Margarida Fort Va néixer aOviedo,causade la feina el desterrament els va passar a Burgos, on el desterrament els va on passar a Burgos, provisional i en va complir dos. Lallibertat cursar estudis d’infermeria. cursar cap deset setmanes java tornar- aBarce de DonesCatalunya. El8d’abrilde1939 dela Unió de juliol1936, va formar part del seu pare, que era ferroviari, que del seupare, era peròal talanista— quetalanista— esva fer delaUGT.Va —de caràcter a una fracció tard més ca- d’Esquerra. A Esquerra portava el grup de de elgrup portava AEsquerra d’Esquerra. sar Catalunya amblaseva vida.Va formar sionista deCatalunya, que liderava Josep Fargas, i republicà maçó, exercí una gran Maria Batista i Roca. En aquesta època, a Maria Batista iRoca. Enaquesta època,a va- dedones deBarce alapresó ingressar va alsindicatdelaCNTimés pertànyer part, també, de l’organització Palestra. I el Palestra. del’organització també, Iel part, nada a dotze anys dels dequals reclusió, delConselld’Empresa. Tambémar part noies del Casal de Gràcia de Barcelona. noies delCasaldeGràciaBarcelona. influència sobre ella. influència sobre lona per rebel·lió militar,lona perrebel·lió i va ser condem- lona. El seu oncle patern, Domingo Fort i i lona. Elseuonclepatern, DomingoFort lut (Sabadell)va fer lapromesa dedefen- determela creu de la capella dela Sa- Va comateixidora treballar iva for Després de l’aixecament militar del 19 Després del’aixecament del19 militar El 1930 esféu delaUnióExcur membre Oviedo, 23dejuliol1915 Barcelona, 23demaig2000 - - gueren dos fills: Mercè iXavier. dosfills:Mercè gueren antic treball de teixidora. deteixidora. antic treball condemnada a cinc anys de El presó. fe- del Carmel. sistir al’AssembleadeCatalunya. de Maigiladelstram dicional, i va retornar a i Barcelona al seu de Madrid,onva serjutjadapelAlto Tribu- de 1943 va dedones a lapresó ingressar ta-Guinardó livata-Guinardó atorgar alaCol· elPremi delaFederaciód’Esquer deBarcelona ta tín Montaya, delPCE,ambqui militant tin- va tornar a ser detinguda. El 24 de febrer va defebrer tornar aserdetinguda. El24 ra. membre activa de l’Esplai de la Gent Gran activamembre del’Esplai delaGentGran nal de la Masonería y el Comunismo, i fou nal delaMasoneríayelComunismo,ifou brer de1947brer va con- tornar atenir llibertat laboració Social. Fins al seu traspàs va ser va Social.Finsalseutraspàs laboració ser A finalsdelsanys 1970 - va serpresiden Va vagues lesprimeres viure delPrimer El 1994 dedistricte l’Ajuntament d’Hor El 1951, esva casarambFrancisco Mar

T vies, i també va­vies, itambé as- - - - cp H m m Enriqueta GallinatiRoman Catalunya donà suport a la candidatura ala candidatura Catalunya donàsuport onari municipal.Laseva valencia mare, - aragonès i republicà, treballava irepublicà, aragonès defunci- com a propagandista i n’arribà aserla com apropagandista in’arribà d’una escissió que fundà el Partit Repu- d’una escissióque fundàelPartit aleseleccionsalParla- dels radicals sots-presidenta. do Republicano Radical—onhi destacà - juvenildicales, —l’organització del Parti iBibliotecade Cultura Popular delaDona. a treballar al Negociat de Cultura de alNegociat deCultura a treballar Era la gran de tres germans. El seu pare, Elseupare, germans. detres lagran Era d’Esquerra Republicanad’Esquerra deCatalunya a Republicà Radical de el Partit de 1934 tudià secretariat al’Institut itaquigrafia canògrafa icomasecretàriacanògrafa deges- tió d’una empresa farmacèutica, entrà tió d’unaempresafarmacèutica, Enric Tubau, director deldiariNoticie- ro Universal iexdirigent- radi republicà posteriorment alpartit. ment deCatalunya de1932 formà part na, tenia desabates untaller acasa.Es- blicà RadicaldeCatalunya. l’Ajuntament de Barcelona, integrant-se deBarcelona, l’Ajuntament l’Ajuntament deBarcelona. l’Ajuntament Activa delasJuventudes militant Ra- El generde1933 després delfracàs En les eleccions municipals de gener Després d’haver comame- treballat El 4desetembre escasàamb de1934 Barcelona, 9dejuliol1909 Barcelona, 13 dejuliol2006 Salvador. Ennomdel’alcaldiava viatjar Guerra ielFeixisme. Guerra al nord, a l’exili.al nord, Gràcies a un germà camps de concentració is’instal·larena camps deconcentració cretària d’Agitació i Propaganda. Formà iPropaganda. Formà cretària d’Agitació dese- cional delaDona,ambelcàrrec cutiu delaUnióDonesCatalunya, cretària Hilari del’alcalde deBarcelona, cal. Elseupadríva Llu- serelpresident sovint amb laResistència Francesa, d’aquest emplaçament col·laboràmolt sentar-se definitivament aOsseja. Des defugir els del seumaritaconseguiren d’auxiliar lesfamílies delsempresonats. Roig dones el fundaren Socors per tal dels Fets ellaialtres delSisd’Octubre, Perpinyà. endiversos Allítreballà llocsi da aParís elgenerde1938, convocada una ambulància de l’Ajuntament una cap ambulància de l’Ajuntament voltà perdiferents poblacionsfinsaas- - rència Internacional deDones,celebra part deladelegacióUnió Do- part pública. Va delComitèExe - formar part per Europa demanantajutperalaRe- pel Comitè Mundial de Dones contra la pel ComitèMundialde Dones contra ís Companys, amic de la família. A partir ís Companys, amicdelafamília. Apartir nes deCatalunya que assistí alaConfe- format desprésNa delPrimerCongrés - Durant la guerra va dese- laguerra treballar Durant Els últims dies del 1939 va sortir amb Els últimsdiesdel1939 va sortir 67 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 68 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 a Esquerra, al Casal de Barcelona Vella. alCasal deBarcelona a Esquerra, da de la lluita antifranquista delesdo- antifranquista da delalluita di. informativatasca delahistòria silencia- Dones del36,desd’ondesenvolupà una del1987 al1991.querra quismeactivament que es reincorporà de lesCorts. da iempresonada13 mesosalapresó Fou delComitè Executiumembre d’Es- esveiéta obligadaatornar clandestina- però quan corria perilldeserdescober però quan corria nes. El1996 va deSantJor laCreu rebre Fou el1944. ment aBarcelona detingu- Membre fundadora del’associació fundadora Membre No fou- finsalesacaballesdelfran T - - Campana de Gràcia,LaHumanitat, H m m Maria Teresa iPerotti Gibert onal extraordinari d’Esquerra, celebrat a onal extraordinari celebrat d’Esquerra, articles que plantejavenarticles el paper de la collida membre delComitèExecutiucollida membre del delapo- el febrer de1932, formà part nal, seguir l’adhesiófemenina alplebiscit. deCatalunya,querrista dela secció fe- dona enelsidelapolítica. Barcelona. Propagandista. ta de la secció femeninata iJo- del Centre ventut Republicana d’Esquerra - deCata panya peraconseguirl’Estatut dema- partit. menina dePalestra idelaLligaFemeni- mesa presidencial del 1r Congrés Naci del1rCongrés mesa presidencial - nència sobre «Qüestiónència sobre social».Ifou es- no podienvotar, ifent mítingsperacon- alesdones,que llavorsnant lasignatura na perlaPau ilaLlibertat. blioteca Popular peralaDona. lunya delDistricte II,deBarcelona. Va estudiar iBi- al’Institut deCultura Col·laborà a En el 1r Congrés Nacional d’Esquerra, NacionalEn el1rCongrés d’Esquerra, del Front ÚnicFemení Es- part Formà El 1931 participà activament enlacam- El 1931 participà L’octubre dela de1932, formà part L’agost de 1932 fou- escollidapresiden Barcelona, 27 dedesembre de1904 Sant CugatdelVallès, 2degener1991 Foment, Evolució iCompanya, amb Imatges, L’Opinió, For La ­ on continuà participant en les activitats enlesactivitats on continuàparticipant abans dellegir-la dimiteix de delcàrrec ça a les conclusions i mostrar elseude- ça alesconclusionsimostrar ció a Catalunya», de donar fori per tal de laUnióDonesCatalunya. de laDona,Generalitat. enelPrimerCongrés de 1937, participà sacord ambleslíniespolítiquessacord vigents, Nacional delaDona,que amb presidí, vocal del Patronat deProtecció Català la ponència «El problema de la prostitu- Acabada la Guerra s’exiliàAcabada laGuerra aFrança Durant la Guerra Civil,elnovembre laGuerra Durant T - 69 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 70 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 cp 1915 Ver altèxtil,Prat entrà atreballar Treballadora tèxtilipolítica. H m m Justa GoicoecheaiMayayo Santa MariadeSants.Iel1919Santa va néixer gué d’emigrar amblafamília acausade gué d’emigrar Goi- Florentino gonesa deCincoVillas. a viure a Santa Eulàlia.El1928 aSanta a viure va a entrar anys—, va en allegiriparlar aprendre amb qui es casà el 1918 a la parròquia de amb qui escasàel1918 de alaparròquia ser cap de la Secció de Dones. El 1927 la ser cap de la Secció de Dones. El 1927 la català fins al punt que convertí laseva finsalpunt català que convertí treballar alafàbricatèxtilTintestreballar - iApres del Port. Allíva conèixerdel Port. JaumePuerto, tèxtil deCanPareto, Eu- deSanta albarri de CanTunis. radical, republicà coechea, elseupare, - entràatreba onelseupare Barcelona, va seralcaldedela poblaciófins que ha- ren aCatalunyaren el1908 is’instal·laren a mell, alamateixa zona deDéu delaMare havia començat a la a treballar fàbrica làlia, de l’Hospitalet, en el qual arribà a làlia, del’Hospitalet, a enelqual arribà la seva única filla, la Un Mercè. any abans família Puerto i Goicoechea es traslladà iGoicoechea estraslladà família Puerto llengua d’adopció en la d’ús habitual. El llengua d’adopcióenlad’úshabitual.El nomésfinsalsdotzelaritzada al’Aragó llar comapesador, del Clot ala pedrera de la zona deDéudelPort delaMare - delscacicslocals.Arriba les pressions Autodidacta deformació —va seresco - Va néixer- ara aMallén,lacomarca Mallén, 4desetembre de1896 L’Hospitalet, 23denovembre de1973 - fins alfinaldels anys seixanta, selacon- al 1943, any alain- enquè esreincorporà delacandida- ca donaque formà part activamentçà amilitar delDis- alCentre condicional, lifou prohibitfins treballar destacà ràpidament.Aleseleccionsmu- que, almenys, de fins aldesembre 1948 da MedirSA.Tot iaixí,estéconstància dústria tèxtildelPoble nomena- Nou,ara sonada per la seva militància política. Va esdevenint d’Esquerra tura laprimera tricte Tercer Eulàlia,enelqual deSanta República, icomen- s’adheríaEsquerra d’embalatge. tos tinuava controlant mitjançantvisites pe- amblallibertat bonpuntenvatan sortir vatard Però sense càrrecs. ser absolta Cantí,alPoble Nou,fenttèxtil A. feines regidora delahistòria del’Hospitalet.regidora riòdiques alseudomicili. passar tres anys a la presó de les Corts, anyspassar tres delesCorts, alapresó mentre esperavamentre eljudici, tot i que més nicipals del14 fou degener1934 l’úni- havia depresentar-se mensualmenta la fi de la Guerra Civil treballà a la fàbrica alafàbrica Civiltreballà la fideGuerra la Junta Local de Libertad Vigilada ique, Vigilada LocaldeLibertad la Junta Acabada la Guerra Civil,vaAcabada laGuerra serempre- El 1931, arran delaproclamació dela El 1931, arran El 1956 esjubilà,a l’edatde60anys. . Minguell, a Sants. I del 1930 fins a sa. Minguell,Sants.Idel1930 fins després de la guerra fou laquedesprés delaguerra desenvo- L’única social en quèactivitat participà va dedicar-li acordar alseu uncarrer reto, Eulàlia. deSanta albarri barri de Santa Eulàlia. deSanta barri lupà alCasaldelsAvis Eulàlia. deSanta Va Pa- moriralseudomicilidelcarrer El 2006 l’Ajuntament del’HospitaletEl 2006l’Ajuntament T 71 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 72 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 CDMH Montserrat Martínez iVentura Martínez Montserrat així comlaseva- independènciaorgà el Govern afinals aBarcelona republicà sà el nom, representà lesJERECsà elnom,representà ienfou ques d’ajut moral imaterialques d’ajutmoral alssoldats queques, impulsà alhora - i dirigí les tas del 1937. nya el període de la Guerra Civil. el períodedela Guerra en fou escollida secretària d’Acció Fe- cretariat Femení General de les Dona Jove (AND del’AliançaNacionalImpulsora dela Muchachas Españolas, arribades amb Muchachas Españolas, arribades va consistir enintentar involucrar enla republicans delfront.republicans política activa antifeixista de alsmilers membre delSecretariatmembre delesJEREC. noies catalanes quenoies catalanes restaven apolíti- nica id’acciódavant delaUnión més destacada delesJEREC tot durant ment ambLlum Valls, lalíderfemenina menina. la presidenta. front d’algunes militants delaJSUC, front d’algunesmilitants La seva alcapdavant tasca, del’AND Defensà del’AND lacatalanitat Fou redactora delarevista Compa ­ El setembre de1938 esconstituí elSe- El 10de1937 d’octubre fou escollida Montserrat Martínez fou, conjunta Martínez - Montserrat . J), de la qual en propo- JEREC i J en- J celebrat el29dejuliol1945celebrat al’exi- membre delComitèExecutiu.membre li francès, a Montalban, fou aMontalban, li francès, escollida En el Congrés NacionalEn elCongrés delesJEREC T Aquesta fundadael1928, entitat, - pren H m m Anna MariaMartínez-Sagi i com a corresponsal durant la durant Rambla icomacorresponsal Guerra CivildeldiaricolombiàEl Tiempo. Guerra gué rellevància per l’important climaeu- gué rellevància perl’important el rem, el tennisel rem, ieltirdejavelina —la amb unapàginadedicadaaladona—,La ser secretària delaComissióCultura. del qual va del Club Femení i d’Esports, seva especialitat.Va aconseguir,- tam cades aL’Opinió. com asignantdelesseves basespubli- sores delFrontsores ÚnicFemení Esquerrista, - deBarce del’Ajuntament de premsa Poetessa, novel·lista, periodista iespor tant empresàriadelsectortant del tèxtil. tista. tura» el Club Femení i d’Esports va pro- elClubFemenítura» id’Esports tes. Cul- Sota el lema «Feminitat, Esport, ropeu d’exaltació de l’esport, iimpulsà ropeu d’exaltació del’esport, natació. Alhora, va Alhora, natació. serpromotora activa entotsnatació elsseusestils, l’esquí, moure la incorporació de la dona obrera deladonaobrera laincorporació moure i delaclassemitjana baixa aactivitats bé, arribar asercampiona dedisci bé, arribar la propagació de les doctrines feminis- lona icol·laboràaCrónica, Va néixer enelsid’unafamília benes- Com a periodista, treballà al servei Com aperiodista,alservei treballà En el camp de l’esport va la practicar En elcamp del’esport El maigde1932 fou unadelesimpul- Barcelona, 16 defebrer de1907 Santpedor, 2degener2000 La Noche — - (1938-1940), Sagi jaestrobava impulsor. enelgrup tilegios (1945-1960). Enaquesta antologia, tivos delmar(1945-1955) iVisionesysor tud (1932), de laisla(1932-1936), País delaausencia ar aParís. Enelmomentdelainvasió a mésdelesreferències cronològiques, escriure unacrònica poèticadel’exili.escriure candidatura de consens alFutbolcandidatura Club dels nazisaFrança, va haver demarxar després decadapoematrobem- unare Caldestacar lli- ca fou molt important. de Teresa Torrens, AnnaMariaMartínez- que fins aquell moment li havien estat Itàlia, BèlgicaiLapònia—,comsi volgués Espanya, França, Suècia,Grècia, EUA, Martínez-Sagi, que esdevingué aixíla Martínez-Sagi, en Barcelona què figurava Anna Maria JosepSunyolEl 1934, va designaruna vedades. ainiciativa EnelClub,creat responsabilitat enunequipresponsabilitat defutbol. primera donaque exercíprimera de uncàrrec maris dediferents èpoques: Canciones lones entrelaniebla(1940-1967), Losmo ­ i bres depoemesCaminos(1929),bres Inquie­ ferència ellloconva sobre serescrit— Antología poética , que- vuitpoe reunia Acabada la Guerra Civil,esvaAcabada laGuerra exili- D’altra banda,lasevaD’altra poèti- obra Laberinto depresencias (1969), (1933-1968),Amor perdido Ja­ ­ 73 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 74 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 1975 tornà aCatalunya, visquent primer 1942 aquest esva grup iellava dissoldre, a Santpedor, onva morir. atac demeningitis.Idavantatac aquesta de- entre Barcelona i Mallorca. Posterior iMallorca. Barcelona entre cer. Va alsEUA,ontreballà també viure onva ambungrup contactar a Chartes, solació, va elmónsen- decidir recórrer el 1951 va néixer laseva únicafilla que de laResistència Francesa. Eljuny de tant haviatant desitjat,laPatrícia. Però, ma- tornar aParís. ment s’instal·là primeraMoiàidesprés ment delaseva jubilació.Finalment,el mes alaUniversitat d’Illinois,finsalmo- més de15 anys com a professora d’idio- lauradament, valauradament, moriralssisanys d’un El 1947 va anaraCannes,on,méstard, T - T m m Pietat Mascorda iVives celona. Va defensora serunaimportant del dret deladonaiinter alsufragi deldistricteEstat Català segondeBar Mestra. venció de ladonaenpolítica. xic ambelseumaritLuís Castañón Roch. A la fi de la Guerra Civils’exiliàA lafideGuerra aMè- Va estar afiliada al d’Esquerra Centre La Bisbald’Empordà, 27 desetembre de1914 - - 75 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 76 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 Acció Catalana, partit que després dela Acció partit Catalana, H m m Miquel iGirbau Encarnació La Humanitat titulat«Dreta oEsquerra. Catalunya, esva aleselecci- presentar ons municipalsde1931 ambelnomde gué en elsi de la Secció Femenina d’Es- panya. Va serunadelesentrevistades aquest àmbit, cal destacar els articles aquest àmbit,caldestacar elsarticles al Parlament deCatalunya delatardor de les dones sobre el sufragi femení. elsufragi de lesdonessobre d’opinió publicatsaLaHumanitat iCom­ Republicanaquerra deCatalunya. En de 1932, uncopaprovat lesprimeres l’Es- sectors mésprogressistes capEsquerra. dit el projecte Així, es va anar delpartit. obtinguts,quedantsultats fora del’Ajun- Dones, leseleccionss’acosten...». publicata deNúria,ambunarticle tatut Macià iLluísCompanys aleseleccions Miquel ja En aquest sentit,Encarnació posaven deBarcelona, tament - enentre Republicà.Catalanista - Els mals re Partit Escriptora ipropagandista. va de Francesc demanar el vot pel partit reunificació amb reunificació Acció Republicana de per propagandista, que unatasca mantin- produint unprogressiuacostament dels marc d’unaenquestamarc percopsarl’opinió A Acció jadestacava Catalana coma Va iniciarlaseva políticaa activitat Barcelona, 26d’abrilde1907 Barcelona, 27 demaig1978 La Humanitat elfebrer de1933 enel 1939 es casà amb el periodista i exregi- Una noiarussa,deClaudeAnetUna —pseu - Cuba, instal·lant-se al’Havana. Elmateix fidels ala República que tenia l’encàr obtenir unaplaçad’escriventa al’Ajun- alhora que vaalhora mantenir ellligamambla aglutinava bona part dels intel·lectualsaglutinava bonapart complementar amblafeinacomplementar - detraduc comunitat catalana a Cuba freqüentant aCubafreqüentant catalana comunitat dor a l’Ajuntament de Barcelona Vicenç Vicenç deBarcelona dor al’Ajuntament ilamoral. l’art debat entre polèmicaenelrecorrent suscità certa dònim de l’escriptor suís nacionalitzat tora. d’Ariana. Caldestacar latraducció que unatasca deBarcelona, vatament de tura Bernades. El 1940Bernades. va néixer el seu primer tor editorial. va, professionalment va amb col·laborar - vil, es va Agru adherir acreada la recent rec de la Generalitat d’organitzar elsec- d’organitzar delaGeneralitat rec premsa, sobretotpremsa, alespàginesdecul- pació d’Escriptors que entitat Catalans, negoci delacompra-venda immobiliària, i únicfill,Jordi. francès, JeanSchopfer—,francès, que unllibre De formació, secretària- administrati Després delconflicte es va exiliar a L’agost Ci- de 1936, ja en plena Guerra Durant elsanysDurant d’exili esva dedicaral La Rambla. A finals de 1932, va - Gubern iJosepPinedaFargas,Gubern unade cardiorespiratòria ineoplasia. cardiorespiratòria del’Havana.el CasalCatalà Enaquest sota pseudònimaElNoticiero Universal. i vade Bernades publicar algun article seva ladècadade1960 família. Durant sentit, va ser, conjuntament amb Carles Llengua Catalana al’exiliLlengua Catalana que esvan ce- va periodística amb la tasca col·laborar lebrar a la capital cubana el 1944. cubanael1944. alacapital lebrar les mantenidores dela delsJocsFlorals Va morir als 71 anys d’una aturada El 1957 vaEl 1957 retornar ambla aBarcelona T 77 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 78 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 AFB 1933. Nacional Ienel1rCongrés Ordinari, 1920 perJosepTarradellas comaJoven- Núria Montserrat iOromí Núria Montserrat ment deReus. delaPoel febrer de1932,- va formar part ció d’unFront ÚnicFemení Esquerrista», de qui esdivorcià el1934. querra desdela sevaquerra fundació. Diada Femenina d’Esquerra, elmarçde Diada Femenina d’Esquerra, tral comatresorera. tral tut Nacionalista LaFalç iadheridaaEs- Propagandista. menina de«LaFalç», fundadael entitat nència deJustícia. Amés,va éssercol· i va formar-ne part delseuComitèCen- i va formar-ne part laboradora de la publicació periò­ laboradora fou tresorera. Va integrar elComitèExecutiu dela Va signarles«BasesperalaConstitu- Casada amb Eduard CastellsCasada ambEduard iRoca, Membre delLyceumMembre Club,delqual en El 1932 era presidenta de la secció El fe 1932presidenta era - T dica Fo ­ AHCT 1921 va comase- començaratreballar - Acció desd’on, el1930, Catalana, partici H m m Anna MuriàiRomaní 24) iva al’Ate fernocturns 24) unscursos - a laConstitució d’unFront Únic Feme- de delesreligioses a l’escolafrancesa dels implicats enelComplot deGarraf. en la recollida de signatures afavoren designatures la recollida de cions. cretària en diverses empreses i institu- comptabilitat ianglèsal’Institut deCul- Martínez-Sagi, va serescollidasecretà- Martínez-Sagi, El mateix any, ainstàncies d’AnnaMaria del novembre com de1933, va participar segona. denta del mateix any va signarlesBasesper tura iBibliotecatura Popular delaDona(1918- Escriptora. ria delClubFemení id’Esports. pà enlescampanyes perl’alliberament - devicepresi ambelcàrrec mitè Central maní. Va el primer ensenyamentrebre ní Esquerrista, formant part delseuCo- formant part ní Esquerrista, deJosepMariaMuriàiRoner igermana - neu EnciclopèdicPopular (1932-36). El l’aprovació del’Estatut deNúria.Elmaig Vales DamesNegres. estudiar comerç, Durant lacampanyaDurant deleseleccions col·laborant El 1932 s’afiliàaEsquerra Força activa políticament,va a militar Filla delperiodista MagíMuriàiTor Barcelona, 26d’abrilde1904 Terrassa, 27 desetembre de2002 - Català feienCatalà unacridaatotes- lesciuta Comitè Central el1938. Comitè Central a oradora encatorze mítings,essentel a oradora contra delesopcionsdretescontra imonàr quiques a les eleccions municipals de sin afavor ien del’opciórepublicana es pronuncies perquè - danes catalanes dical Federal Democràtic,d’Acció- Cata Ra- delPartit qual lesdonesd’Esquerra, ció delaqual va del ser elegida membre - organitza el momentd’ésserrefundat, da secretària delaInstitució delesLle - senyament TècnicdelaGeneralitat. enlescampanyes per participà de 1934 Pompeia deBarcelona. tres Catalanes; alhora que col·laboràa alhora Catalanes; tres manifest enel alesdonescatalanes», perlaSeccióFemenimení organitzat - elmítingelectoral fe- més important na d’Esquerra el 13na d’Esquerra alColiseu d’octubre i del Partit Republicà RadicalSocialista i delPartit l’endemà. lana, delaUnióSocialista deCatalunya les Oficines del Servei d’Extensió d’En- les OficinesdelServei delsempresonats. l’alliberament Durant la Guerra Civilfou nomena- laGuerra Durant Després delsFets delSisd’Octubre El 13 va degener1934 signar«Un Des del 1934 treballà com a treballà auxiliar a Des del 1934 El 1936 va en aEstat ingressar Català - 79 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 80 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 —òrgan d’Estat Català, del qual arribà a delqual d’Estat Català, —òrgan arribà Civil encara vaCivil encara donar aconèixer unaal- Catalunya. escriptors, Ambaltres fundà Comitè Executiu delaUnió Dones de al castellà, i on col·laborà en les revistes com a traductora d’anglès i de francès el seucompany larestade sentimental (1934) iEl6d’octubreel19ral (1934) deju­ el Grup Sindicald’Escriptorsel Grup Catalans de viatjarperCubailaRepública Domi- qui dosfills.El tingueren 1941, després de leslletres va serel1925, amblacol· Gràfiques delaCNT. del Sindicatd’Arts tra novel·la,tra Lapeixera (1938). ser-ne directora— i bla, LaNau, Meridià, promís cívic i polític. Durant la Guerra la Guerra promís cívicipolític.Durant publicar dosopuscles,Larevolució mo­ publicacions comCompanya, La Ram­ nicana, s’establiren a Mèxic, on treballà novembre de 1937 fou elegida vocal del i Roissy-en-Brie, onconeguéelque seria i Roissy-en-Brie, liol la seva vida, el poeta Agustí Bartra, amb la seva vida,elpoeta Bartra, Agustí la novel·la JoanaMas (1933). Després va alarevistalaboració LaDonaCatalana. família aFrança, aTolosa deLlenguadoc A la fi de la guerra s’exiliàA la fi dela guerra amb la seva La seva aparició pública en el camp Inicià la carrera comaescriptoraInicià lacarrera amb (1937), que reflecteixen elseucom- Diari de Barcelona. El Diari deCatalunya 1970, de va a llumuna bona part treure Catalunya, Germanor, Lletres, LaNostra (1978), (1984) iAquest seràelprincipi (1986), a Elpaís (2001), denarracions elsreculls (1967,Bartra ampliada el1980 iel1990). (1947), amb la sevajuntament més obra Revista cè Rodoreda (1985). São Paulo, va guanyar Manu- elPremi tures d’unapota derucialtrescontes tra vents, d’Or, Serra Oriflama,La Vanguar de lesfonts (1978) iElllibred’Eli(1982) de Mèxic(1974), fama. aquests anys trenta deconfinamentno- ravellós viatgede NicoHuehuetl através el Rocamora ambElsnoubaronsdela revistes idiaris comCavall, Fort reconeguda, reconeguda, Cartes al’AnnaMuriàdeMer més delesCartes més va Via de poderpublicar elsrelats i lesnovel·les Res noésveritat, Alícia l’est (1946) i la seva producció: l’assaigL’obra deBar la Llengua Catalana al’exilila LlenguaCatalana a celebrats Va exercir de nou el periodisme en Quan retornà aCatalunya, elgenerde El 1954, a l’edició dels Jocs Florals de El a 1954, l’edició dels Jocs Florals (1975), perainfants elsllibres Elme­ Pinya decontes (1980) iLesaven­ iPont Blau.Tanmateix, durant El nenblancielnegre Crònica delavidad’Agustí A Becerolafan ballades Tretze­ ­ ­ ­ Quatre contes d’exili (2002)i,pòstuma- gua Catalana. dia, Avui... de Mèxic;iel1978, Recull elPremi perla als Jocs Florals de la Llengua Catalana delaLlenguaCatalana als JocsFlorals ravellós viatgede NicoHuehuetl através conte aMèxicel1942;celebrats el1973- el Pre una secciófixa alsdiarislocalsL’Actua­ Maria Folch iTorres per lanovel·la Elme­ tora va diferents rebre va premis: gua- ri mexicà— dirigitpelseufill, LaJornada plement mi de narració deCassàlaSelva,mi denarració pel ment, Reflexions dela vellesa (2003). nor del’Associaciód’Escriptors enLlen- Conversanarració randelmurgris. nyar deProsa elPremi laCopaArtística, litat iEl 9 Nou. També col·laboràalsu - hi visqué la resta de la seva vida, col· i el 1999 va cedir l’arxiu delseumarita i el1999 va cedirl’arxiu laborant desdeladècadadel1990 amb laborant l’antropòleg Roger Bartra. la ciutat deTerrassa.la ciutat Va ser sòciad’ho- Instal·lada aTerrassa desdel1971, Durant lasevaDurant comaescrip- carrera L’any que editats va morirvan sortir El 1990 va deSantJordi laCreu rebre La finestra Josep degel;ielPremi La Jornada Semanal—deldia- La Jornada T merletti ·iefc merletti Maria Lluïsa Queralt iCarbó Maria LluïsaQueralt Va delComitèExecutiu sertresorera de Sanitat. gada dePolítica delaSeccióFemenina. al Casal d’Esquerra Francescal Casald’Esquerra Macià,en el qual, el1937, va lacomissió presidir querra va formar part delaponència vaquerra formar part d’assistència socialiel1938 fou ladele- ra delCasaldeVellsra iGuàrdia». «Ferrer la UniódeDonesCatalunya idirecto- Al 1r Congrés NacionalAl 1rCongrés d’Es- Ordinari Va imilitava estar afiliadaaEsquerra T 81 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 82 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 1939. Elseufillpetit va morir fent elser 14 aSabadell,esdeve degener1934 - H m m Fidela Renom iSoler Centre d’EstudisCentre Psicològics,enelqual organitzant actesorganitzant iconferències.- Forma qui fills:Joan,Mateu tres tingueren iEn- Pedagoga ipolítica. es va enpromotora convertir destacada señanza deSabadell. cial va fundarlaLligaLaicaFemenina i querra— a les eleccions municipalsdel querra— dora, com a regidora d’Assistència So- com a regidora dora, tre Republicàtre perEs- Federal —liderada vei amblestropes franquistes militar a vils L’Emancipació, dedicadaespecial - delasocietat també d’actesva ci- part va laiques impulsar elcos d’infermeres i republicà a la Sierra Trapera alaSierra republicà elgenerde ric. El seu fill gran va morir com a oficial ment alsenterraments civils. nint la primera regidora delahistòria de regidora nint laprimera i, enespecial,- delsdeladonatreballa ler, Novella. va nèixer d’Horta alcarrer la Vall d’Aran. la ciutat. Es casàambJoanRomeu iRibas amb Filla deManuelRenom So- ideDolors De molt jove havia enel ingressat Estudià alaInstitución deEn- Libre Formà part de la candidatura delCen- delacandidatura part Formà Destacada defensora delsdrets civils Sabadell, 18 degener1891 Barcelona, 11 desetembre de1987 - a laResidència Mundet delesLlars va de les quals dirigia personalment. Vade lesquals dirigiapersonalment. - re una peranensobrers, dues guarderies com predicava, va serenterrada alde- ció perlavellesa. laseva Durant estada França el1939 inova tornar finsal 1947, Maternologia, que no finsaleshores te- seva dedicant-liunaplaça. trajectòria de Sabadell. del consellderedacció. activaser col·laboradora delperiòdictri- d’assistència social,ambespecial aten- prés aBarcelona. prés partament laicdelCementirimunicipal partament nia ginecòlegtitulat. mestral mestral instal·lant-se primeraSabadellides- formar i modernitzar també laClínicade també formar imodernitzar A la fi de la Guerra Civil A lafideGuerra va exiliar-se a La ciutat de Sabadell La hala ciutat reconegut El 1984 va unhomenatge.Tal rebre El 1961 va laseva reprendre tasca Mundet-Paradís comamembre T pérez der ozas ·AFB Amb l’obra ConfidènciesguanyàAmb l’obra el1931 H m m Isolina Viladot iViñas Comitè Central. a laConstitució d’un Front Únic Femení Literaricelona enelPrimerConcurs Fe- atorgatel premi deBar per l’Ajuntament nió iCompanya. qui enviudà el14 d’agost de1934. qual fou bibliotecària (1931-1932) - i secre tària (1936). Fou del Lyceum fundadora Club,del Esquerrista i en va formar part del seu ienvaEsquerrista formar part ports. mení organitzat pelClubFemenímení organitzat id’Es- Va aLaHumanitat col·laborar , Casada amb Joan Sitjes i Castells, de El maigde1932 va signarlesBasesper Isona, 1902 Barcelona, 25dejuliol1956 T L’Opi­ ­ 83 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 84 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 H m m Nativitat Yarza iPlanas (Oris), Vilanova delCamí,Igualada,Gan- finalment, eljuny de 1930, va sernome- cesca Quelart iFerrer,cesca Quelart Teresa Sabadell deMont- Margarida aSanta com atal çaven tots aBarcelona. desa, Cabrera de Mataró, Candasnosi deMataró, desa, Cabrera da, Nativitat- treballa iMariano.El pare El matrimoniva tenir fills:Bernar tres ipolítica. Mestra conjuntament González Bar ambIrene ció Femenina Republicana Victoria Kent, ca va constituir a l’Associa- Barcelona, tra aOsca,iel1906 començàaexercirtra El 1876, quatre anys esdespla- méstard, esvatat, haver ambtota detraslladar la Bellprat. va desabater peral’exèrcit iquan feia ri de Brea de Aragón i de Lorenza Pla- ideLorenza deAragón ri deBrea rio, JuliaBalaguéCases,Magdalena Ala- pocs mesosque havia nascutlaNativi- nas Ramis, nascuda a Huarte (Navarra).nas Ramis,nascudaaHuarte nada mestra enpropietatnada mestra del’escola i IsabelJornet. bart Belart, Josefa Ferrer iVallès, Josefa Ferrer Belart, Fran- bart bui, Pontons, Malla,Saderra Vilada, família a la plaça militar de Saragossa. deSaragossa. família alaplaçamilitar Vinculada alsradicalsocialistes,Vinculada fou Del 1904 estudis demes- al1905 cursà Filla deManuelYarza Lavilla, origina- El 1931, amb l’arribada delaRepúbliEl 1931, ambl’arribada - Valladolid, dedesembre de1874 24 Tolosa deLlenguadoc,16 defebrer de1960 - - 1933 fou elegidavicesecretària de la Jun- 1934, esdevenint1934, de alcaldesa, la primera Socialista delDistricte IXdeBarcelona. aniversari delaproclamació delaPrime- cràticament. a leseleccionsmunicipalsdegener de la presidència alcostatde lapresidència deLluísCom- calsocialistes enleseleccionsgenerals Eljuliolde dicalsocialista deBellprat. de la Junta Directivade laJunta Radical delCentre del novembre de1933, abandonàelpar Benèfic deCatalunya. Constituent del’Institut General Laic ta El 1933 fou dels actes oradora d’home- tit de Marcel·lí Domingoperencapçalar,tit deMarcel·lí una destacada propagandista imembre vament Ra- delCentre enlainstauració recepció alPalau per recepció delaGeneralitat ra República.ra També acti- va participar ra Republicanara deCatalunya aBellprat panys, Joan Casanovas, del president LluísCompanys. delpresident Tampart - poc després, la candidatura d’Esquer poc després, lacandidatura març de 1934, ocupant un lloc a la taula ocupantunlloca la taula març de1934, que tinguéllocl’11ments d’Esquerra de natge aBenito Galdósialseixantè Pérez - enla DiadadelsAjunta bé participà la història deCatalunya escollidademo- El 12defebrer fou distingida ambuna - delsradi Després delmalsresultats - - Parlament, els consellers Ventura Gas- ganització, que va arribar a tenir quatre sol i Martí Barrera i els caps dels grups oficines a França, consistia en l’«adop- parlamentaris al Parlament, Josep Mes- ció» de refugiats que vivien en molt ma- tres i al Congrés, Amadeu Aragay. les condicions i oferir-los ajut econòmic Amb motiu de la discussió de la Llei (sovint una retribució periòdica) o mate- de Contractes de Conreu, va participar rial (roba, sabates, aliments...) a través com oradora en sengles mítings a Be- d’una persona o família americana que llprat i a Sant Martí de Tous. «adoptava» i establia una relació perso- A l’estiu del 1934 ocupà la plaça de nal amb la persona adoptada. mestra a la Pobla de Claramunt, localitat Per la documentació del SRA sabem on va residir fins l’inici de la Guerra Civil. que va viure en condicions molt dures i Amb l’aixecament militar del juliol de penoses, treballant a l’exili com a plan- 1936, Yarza —que comptava amb seixan- xadora, però la seva edat —havia com- ta-tres anys— s’allistà a la columna Del plert 80 anys— ja no li permetia continu- Barrio i es traslladà al front d’Aragó on ar fent aquest pesat treball. realitzà tasques de proveïments per a Continuà rebent l’ajut econòmic i ma- les trinxeres, fins a la desmobilització terial del SRA fins l’entrada a l’Hospital de les dones al front de guerra. Purpan de Tolosa de Llenguadoc, on in- El novembre de 1937 assistí al Primer gressà l’agost de 1959 per una caiguda Congrés Nacional de la Dona. quan pujava a l’autobús. El seu estat Perduda la guerra, s’exilià a França. empitjorà ràpidament, morint pocs me- El 1940, la Comisión Depuradora de sos després a l’Hospital de La Grave. Magisterio la donà de baixa com a mes- El 2 de novembre de 2007 l’Ajunta- tra. ment de Bellprat homenatjà la seva fi- A partir de 1953, vivint a Tolosa de gura col·locant una placa a la façana de Llenguadoc, va començar a rebre un ajut l’Ajuntament i antiga escola de la pobla- de l’Spanish Refugee Aid, Inc. (SRA) una ció, recordant el fet que fou la primera entitat creada a Nova York el mateix any alcaldessa de Catalunya. T per la ciutadana americana Nancy Mac- Donald. La missió principal d’aquesta or-

Textos 87 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 88 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 que aconseguíunaccèsitenelconcurs de cartells organitzat peraquest organitzat diaride cartells Cartell depropaganda deL’OpinióCartell , d’Esquerra, l’octubre de1932. l’octubre d’Esquerra, amb laimatged’unanoia, Oriol deMartí iJoanArtigues 1932 i en elsseustextos Les donesd’Esquerra Gibert (1)id’IsolinaViladot (2). Gibert jançant laseva Constitució. Però lesafi- ons itemàtiques perlesdones tractades eleccions. I Maria Dolors Bargalló en el enel Bargalló eleccions. IMaria Dolors electoral femení noestava ela- encara electoral enfrontament —el plebiscitde seu article «El sufragi femení» «Elsufragi (3)exposa- seu article elvotsobre femení, el maigde1932, en deMariaTeresaés elsentitdelsarticles que va portar aterme laRepúblicaque mit- va portar enlessevesd’Esquerra col·laboracions del que foren- lesprincipals preocupaci que encara noelpodienexercirque encara perno de l’Estatut d’autonomia enunmoment tenir eldret reconegut avot niestar ela- reformes democràtiques iprogressistes periodístiques. pretenem oferir una visióprou àmplia menina d’Esquerra vamenina d’Esquerra publicar una nota nar l’exercici peraunesnoves delsufragi ní al’Estat espanyol va serunade les ivindicació d’aquest dret en elplebiscit borat, les dones catalanes havien lesdonescatalanes borat, d’ajor borat elcenselectoralborat femení. Aquest l’Estatut d’autonomia—, elcens iperquè la qual opinava que, solament per aquest liades a Esquerra vanliades aEsquerra fer- deseguidare Amb lasegüentselecciódetextos En aquest mateix sentit,laSeccióFe - L’aconseguir eldret feme delsufragi - - el sentit de l’article deMariaTeresael sentitdel’article Gi- es plantejava el de la també intervenció alet» (8)espronunciava afavor deque la «Aunasenyora del’aristocràciaarticle aquest periòdic ienaquest momental de ladonaenvidapolítica.Aquest és eleccions alParlament deCatalunya. cle «Constitució» (6). Escrivia també en cle «Constitució» en (6).Escriviatambé escrivia unacolumnaperiòdicaaLaRam­ el febrer de1932, Rosa MariaArquimbau dona fes esport. un altre intitulat «La nostra posicióésa intitulat«Lanostra un altre Martínez-Sagi, entre d’altres, i en el seu ienelseu d’altres, entre Martínez-Sagi, - s’haassenyalat columna,ara ta l’arti una dona esquerrana, demòcrata ifemi demòcrata - una donaesquerrana, va respecte laposiciód’Esquerra alpro- bla titulada«Film&soda»idinsd’aques- polític que aixòcomportava. madrilenya» (7)definiael que havia deser d’aquestamarge columna,AnnaMaria nista, ienl’al­ bert, «Política femenina» (4), iamésen bert, femení,blemàtica delsufragi Esquerra blema de l’emissió del vot femení en les la nota delesSec- «Lareglamentació (5), explicaval’esquerra» com entenia el feminisme ielconseqüentesquerrisme Amb lapublicació aLaHumanitat de Durant el 1931, a més a més de la pro- Durant Durant el periode pre-republicà i fins ifins elperiodepre-republicà Durant tre «Carta oberta aPere Mi- oberta «Carta tre 89 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 90 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 Aquest diariafirmava que hidonarien Humanitat la«Pàginadedona»com gumenta que l’estructuració d’aquestes quegumenta l’estructuració afiliades a Esquerra quedavenafiliades aEsquerra - estructu cabuda a les col·laboracions que esponcabuda alescol·laboracions - queamb elshomes.Mentre Maria Te- cions femenines d’Esquerra Republicacions femenines d’Esquerra - ció de la militancia amb igualtat dedrets ambigualtat ció delamilitancia - és un primer pas cap a una estructura quimbau, «SeccionsFemenines?» (9),ar tàniament hi arribessin, sempre que s’hi tàniament hi arribessin, tota a terme. aquella que tasca portaven una pàgina que fos portantveu del seu una pàginaque fos portantveu un esforç d’aquestes afiliadesdecrear rades en el si del partit enlesseccions enelsidelpartit rades resa Gibert, en l’article «Indisciplines, enl’article Gibert, resa propugnessin revindicacions iiniciatives pensament políticisocialque reflectís mació deseccionsfemenines. na deCatalunya» —elmaigde1932—, les no!!!» (10) argumenta en contra delafor encontra no!!!» (10) argumenta femenines. I l’article de Rosa MariaAr femenines. Il’article El 10 degener1933 aLa apareix - - - (13) argumentava delalec- lanecessitat (12) plantejava que tasca ha- laimportant aquesta secciódeldiarique- tre eren aquesta «Pàginadeladona»publicàl’ar ció esquerrana i de militants d’Esquerra. idemilitants ció esquerrana cle «ElPatufet delareacció»(14) alservei concretament. que s’adiguessin a la particular significa - que s’adiguessinalaparticular dita lectura. Ienaquestes lectura. dita mateixes da- de Reus, en«Llegim,donesreusenques» tificava els objectius aaconseguir en ticle «Quèvolem fer?» (11) enelque jus- - Segretti enel seuarti tes, Berta-Maria peraladonaid’exigirtura unaqualitat a del Fomenttant Nacionalista Republicà vien de portar lesdonesafiliadesaun vien deportar partit polític i les afiliades a Esquerra políticilesafiliadesaEsquerra partit ment femení. i donar una orientació políticaalmovii donarunaorientació - ballar per les reivindicacions femeninesballar perlesreivindicacions Maria Teresa encomençar Gibert, El febrer de1933, AntòniaAbelló,mili - I en l’article «La dona, militant polític» «Ladona,militant I enl’article - Aut Provença.situat alcarrer de Catalunya delDistricte IV, Republicana d’Esquerra del Centre delasecciófemeninad’inauguració Francesc l’acte Maciàdurant Barcelona Abril 1933 f or Descnegut·ANC/FFM Sallent al president LluísCompanys.Sallent alpresident Barcelona. Palau delaGeneralitat Visita del grup femení d’Esquerra de femení delgrup d’Esquerra Visita J.Domínguez ·ANC/F 21 21 maig 1936 p LC (15) argumentava que ladonahavia de o elconfessor, comesva tal reflexar en gada que ladonava poderexercir eldret arribava alpoder. IJusta Goicoechea en aquestes el marit elgermà, ciutadanes: a lesinfluènciessocials que podien tenir el 1r Congrés Nacionalel 1rCongrés Aixíl’ar ordinari. cava sistemàticament aquest règim,és- explicava comaquesta revista, després de la dona, era per fer-hode la dona, era quan realitat el votseus principis bàsics reconeixia que enels comEsquerra que un partit dona poguésserunvot degut esquerrà de vot. noestenia Enelsid’Esquerra sent la única publicació en català quesent laúnicapublicacióencatalà de la proclamació de la República- ata ticle de Josefa Bofarull deCasamiquelaticle deJosefa Bofarull votar ihavia dedonarelvot a Esquerra novembre de1933, va ve serlaprimera - i el de Núria Montserrat Oromí (16), deia i eldeNúriaMontserrat havia caigutenmans delesdretes. l’opinió generalitzada deque elvotl’opinió generalitzada dela En leseleccionslegislatives del19 de - «La prostitució (18) organitzada» explica- «Veus femenines» (17) explicava comles L’Acció deTerrassa, i s’hareproduïtaquí govern de Catalunya, però el que s’hau - gumentació en «La prostitució lliure» (19) en«Laprostituciógumentació (19) lliure» contra laprostitució is’haviacontra al adreçat en complirelectoral. elseudeure en basel’educaciósexual ilaseva- orga dones perquè el seu modus de viure alter elseumodusdeviure dones perquè dones humilsique lesdonesd’Esquerra dones dedretes compraven elvot deles definint-la comaquella que s’exercia de se sap a quin cognom correspon— vase sapaquin cognomcorrespon— pu- República diversos articles en el periòdic enelperiòdic República diversos articles va que s’havia començatunacampanya ria defer aquestes unplebiscitentre era natiu no era fàcil.Icontinuavanatiu noera laseva ar manera ocasional i analitzant el problema ocasionalianalitzantelproblema manera no esvaldrien d’aquesta pràcticaisabri- nització comaqualsevol pro- organització blicar durant totblicar durant elperiodedelasegona letària. LoladeCanPalet —delaqual no A mitjans de 1934, Aurora Bertrana en en Aurora Bertrana A mitjansde1934, - - 91 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 92 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 1934, Catalunya1934, va enunaetapa entrar «El divorci (20)enelqual jus- ésimmoral?» aquest vot femení fos i republicà, així ho el vot delesdonespelFront d’Esquer en de fer enfront de les families deses- ser tractada comqualsevolser tractada elector iels janoesteniad’Esquerra reticències al dones d’Esquerra persaberelque havidones d’Esquerra - de Justa Goicoechea (21) es dirigia a les d’interinitat políticacaracteritzada per tructurades degut als presos polítics. degut als presos tructurades tot l’Estat. Enaquest momentl’article tificava l’existència d’unalleidedivorci. va fer MariaPideFolch (22)que demana voltant delvot de ladonaiaquesta va res de Catalunya.res en«Mo- IReis Bertral publicistes del partit demanavenpublicistes que delpartit ments de lluita» (23)afirmavaments delluita» que el 16 i una repressió política generalitzada a políticageneralitzada i unarepressió latives de16 defebrer de1936, enelsi la suspensió del’Estatut deCatalunya En convocar-se les eleccions legis- Després delsfets de delSisd’Octubre - «A una dona de l’altre costat» que«A unadonade l’altre (27), Segarra «Ajut Català ielsmomentsque «AjutCatalà Segarra deRosa l’article Civil, s’haderemarcar organització (25).IAngelinaCompte,organització des zació d’Ajut Català i la tasca que ilatasca haviazació d’AjutCatalà de febrer s’havia dedecidireltriomf era una reflexióera a adreçada una dona de juliol de 1936, i amb l’inici de la Guerra de juliol1936, iambl’inicidelaGuerra de Girona, apel·la en el seu article (26) a la (26)ala de Girona, apel·laenelseuarticle aterme entemps deguerra. de portar tadà esquerrà s’havia esquerrà tadà deprevenir contra tínez presidenta de l’Aliança Nacional de del’Aliança Nacionaltínez presidenta de vivim» (24) explicant- l’organit elquevivim» (24) era , va publicar l’article menina delesJEREC, va publicarl’article elshomeshan d’estarmentre al front. mobilització delesdonesalarereguarda les tàctiques emprades perlesdretes.les tàctiques emprades les dretes ique elciu- odelesesquerres la DonaJove, explicava elpaperd’aquesta feixista i«Joventuts femenines» (28) que Després de l’aixecament del19 militar Durant la Guerra Civil, Montserrat Mar Civil,Montserrat laGuerra Durant I LlumValls unadirigentfe que era - ­ femenines d’Esquerra. terme, delesmilicies duesmembres Enprimeraniversari delaseva mort. homenatge aFrancesc Maciàpeltercer a l’acte en perEsquerra organitzat oradorsCoromines iAntoni MariaSbert, Jaume Aiguader, PiiSunyer, Carles Pere Josep Tarradellas, LluísCompanys, Barcelona. Palau deBellesArts 27 f erletti ·AGA Merletti desembre 1936 Dones del Casal d’Esquerra FrancescDones delCasald’Esquerra Macià desfilant enunamanifestacióMacià desfilant celebrada durant la Guerra Civil laGuerra durant celebrada agus tí centelles ·CDMH Barcelona 1937 Circa p guerra desdelarereguarda. guerra en aquest moment. lesjoventutsen derealitzar femenines unareflexióera tasca la sobre que havi- ten elshomesalfront demanaalesdo- mes» (29), conscient de la tasca quemes» (29),conscientdelatasca por nes que s’involucrin perla eneltreball I AntòniaAbellóen«Elsnostres ho- - Govern delaRepública, cadascund’ells argumentava que aquests brigadistes, que acabaven de marxar per ordre del que acabaven del perordre demarxar tadans delaRepúblicatadans perhaver-se ager tenia laseva ciu- també pàtriaperòeren manat ambaquesta causa. I en «Els nostres internacionals» (30) I en«Elsnostres internacionals» (30) T - 93 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939

1 A unasenyora del’aristocràcia madrilenya Anna MariaMartínez-Sagi La Rambla,25demaig1931 Senyora: Hellegitlavostra lletra, lalletra furiosaque haveu escritenunmomentd’exal - afanys ideluxe degrandeses id’ostentació, queden alque reduïts són:estúpida, supèrflua, a beneficiència. Però —oh desil·lusió— ve un dia en què tot acaba, en què fatalment, tots els elegant iaristocràtic l’ex-rei presidenta poderbeneficiarunhospitaloasil,dels quals era - que el de distreure unespessetes, i en canvi, proporcionava dames, unaamistat ambgrans que també, avuiés menys elsfets cert tenen ilesparaules —sobretot enpolítica—unalt sa, que «la majoria» de les susdites senyores, tenen de comèdia de Muñoz Seca un altruisme senyora, nienlesmeves manifestacions nienelsmeusactes, noacostumo atornar aenrera; rotundament,segureu ensouuna.Hocelebro,que creieu n’estic satisfeta dedebò.Però jo, què forçosament hihad’haver dignesexcepcions. Vós, Nomésaixòensfaltaria! segonsm’as- d’emprar capactitud,sobretot,d’emprar lavostra siaquesta éscomara envers in- jo:francament ja no és presidenta decapinstitució,ja noéspresidenta niésaEspanya, i... Adéu niésreina. igrandeses honors justa itotalment equivocada. menys iensofriran Usevitarà moltserrors, elsvostres ner Davant d’aquestes satisfaccions úniques, donaven lespessetes permoltbenemprades per vós hohaveu fet. vis. Calma,senyora, calma.Estem peròno eneltemps ilavelocitat, delapressa éscert, retrats! Ara, naturalment, janoés«chic»nielegant, nitécapobjecteretrats! naturalment, Ara, elprois- elsocórrer d’ella,comaquell afrec frec reina, qui fos unavella iíntimaamiga.Compteu quina alegria! ridícul davant es- d’ara amiguesmésacabdalades.Sijohaguésditaixò,ahores d’altres per tant, avui,per tant, dia,torno coml’altre arepetir ambelmateix convenciment ilamateixa- ferme molt bona i tranquil·la, perara. molt bonaitranquil·la, naglòria, l’honor altíssim, de poder sortir retratada Gràfica,alcostat aPrensa mateix del’ex-naglòria, l’honoraltíssim,depoder sortir distingida unacaritat-oficial ipocmodesta, Era que nodonavana Victòria. maldecap altre inútil vanitat, imesquins; isucceeix que ambició execrable, donya d’esperits Victòria servils ambdonya d’unesparaules i finslaprobabilitat Victòria. Demésamés,hihavia lagran va- i uns sentiments generosos i caritatius absolutament falsos, hipòcrites, absolutament i unssentimentsgenerosos icaritatius de«doublé». taria malalta de penediment, i la consciència em turmentaria dedebò.Ijahoveieu: depenediment,ilaconsciènciaemturmentaria estic malalta taria tòmboles ivetllades benèfiques, i «pose»,per quedar béino perpura fessin caritat fer el valor,i gran d’interpretar-los essentdoblementlamentable, malament ifalsejar-los com tació. Jo us aconsello que d’ara enendavant Jousaconselloquetació. d’ara penseuimediteu lescosesabans fredament les senyores societat del’alta fossin deJuntes Protectores ide«Roperos», iorganitzessin Jo no he dit ni diré maiqueJo noheditnidiré «totes» lessenyores del’aristocràcia siguin aixíd’estúpides, per Un bon nombre d’elles,esdesprenienUn bonnombre d’unesquantes pessetes feia almes,perquè bonici En l’article que al·ludiuique haexasperat jonodeiaque lavostra «totes»En l’article irritabilitat, - - 95 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 96 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 acuso sensefonament, niperodiinstintiu —comvós Lavostra suposeu—acapjerarquia. su- cia. Confio i crec en els homes liberals, perquè deldespotisme, perquè cia. enelsConfio icrec homesliberals, del - feudalisme i del’opres aquesta que desapareix, elsmalaltsdelsasilsihospitalsesfacin repicar! social que desitjoambtot peraEspanya: elmeufervor perl’Espanya digna, noble ieuro- dejustícia, l’exemplaritat l’era sió, noenpucesperar i políticmoral civil,elressorgiment nom’hanfet potser, personal, ami.Noentinccapgreuge res particularment, dels diners, d’ocasió, sinódesempre.Però noensócpelsmotius que vós usposeu,ique haveu cregut, sense extravagàncies iextremismes ridículs,pelfeminisme que sapabastament el que justa inoble,elsacusaràavui idemàsempre,amblamateixa implacable energia. venient enlaforma ienquines que recordéssiu circumstàncies també practicaven aques- xades i escarnides durant la monarquia i les dictadures, enemiguesaferrissades de laLlei ilesdictadures, lamonarquia durant xades iescarnides pea. Sóc republicana, perafanypea. Sócrepublicana, ve dejustícia dela justícia perseguides, icivilitat, icivilitat - n’heviscutallunyadaperquè voluntàriament, d’esperar- inom’hapassatpelcaptampoc, per mancadereflexió ideserenitat. societat,L’alta l’aristocràcia delasangil’aristocràcia humanaiconscient.Aquestspersona fets indignes,lameva detota ploma,alservei causa unsfetsposar derelleu que ferien censurables, lameva ielsmeussentiments de dignitat que usva tant indignar, declasse,emtécompletamentperioritat Enl’article tranquil·la. no perquè feia fi, o perquè era divertit, o perquè donava operquè feiaperquè divertit, era fi,operquè ocasióperlluirunnou vestit iespodia nyament instintiu, m’haevitat maicapofensa. rebre’n aprofitne res meu.Cap venjança signifiquen, doncs, les meves puix queunallu- paraules, lessenyoresnitzaran alesquals emrefereixo! noble fiamb què intentaven disfressar-ho. Ja què pocs veurà ara - tes itòmbolesballsorga me. Isota aquest esdesempalleguen delseufingitidels bonssen- punt devista admirable, insultava ni menyspreava determinades. a un estament social ni a persones No feia més que i delsDrets perfeminisme, republicana, del’Home.Isócencara pelfeminisme benentès, tes senyores Tòmboles,balls, llurcaritat-oficial. tes, funcions als quals esconcorria teatrals tius. Magnífic! Aquestes damessóngeneroses icaritatives Quan hihamonarquia. mentre en els moments i presents, suprimeixen en absolut totstiments com a inservibles els dona - ballar amb l’amic interessat; pertotesballar ambl’amicinteressat; aquestes bestieses, pertotes, menys i perl’admirable bles, hansucceït,ipotser continuenitot. Imoltabansque aquests esproduïssin, seriacon- Sóc republicana, sóc liberal i sóc demòcrata, per humanisme, per civilitat... iper decèn- perhumanisme,civilitat... isócdemòcrata, sócliberal Sóc republicana, senyora,Creieu, que nohihacapmalvolença enlesmeves premeditada, No afirmacions. Senyora meva: que crec vós bécomjo,que sabeutan aquests fets indignesireproba- Efectivament, senyora, nousheuequivocat inod’aquestes enaixò:sócrepublicana suposat, sota elsefectes delavostra estúpida irritabilitat. per molts d’altres encara, perònoperlamesquina intenció encara, per moltsd’altres ielbaixinterès que m’haveu pot demanar, ielque tédret aexigir. senyora, Sócrepublicana, per tots aquests motius i hi insisteixo iamb mésconvicció. ambmésenergia encara ¿Seria moltdemanar, que fóssiu vós laque rectifiquéssiu ben aviat? Us saludaambtots elsrespectes, No esmeno, doncs, cap paraula, ni rectifico cap concepte del meu article. Al contrari: Alcontrari: capconcepte nirectifico No esmeno,doncs,capparaula, delmeuarticle. T 97 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939

2 La dona catalana il’Estatut La donacatalana L’Opinió, 18 dejuny de1931 clusió, perquè nosaltres sentim com vosaltres, homes, la necessitat d’aportar unavolun- sentimcomvosaltres, nosaltres clusió, perquè d’aportar homes,lanecessitat delaseva desorra l’humilíssimgra voluntat. Iésque la crida, mainohadeixat d’aportar els seus ulls demanant misericòrdia, una misericòrdia justificada, unamisericòrdia siestéencompteels seusullsdemanantmisericòrdia, l’ac- dit» apagat, perquè lamevadit» apagat,perquè esrevoltava sensibilitat davant lainjustícia ex dela nostra - desentimentpatri;que ningúnolipot decatalanitat, robar seu esperit reblert de comprensióelseuesperit olaseva donamainohamancatacap Lanostra presència. saríem tota voluntat, lanostra donanoéspascapcosa elsentimentdelanostra perquè dental per a la vida del nostre poble. peralavidadelnostredental poble. inose’nsallunyi vigents;sem- lescosesnos’arrangin delesrealitats sempre, mentre tant col·lectiu,sempre,...menys delredreçament de lanecessitat enaquests momentshistòrics; novolemSabemsi- saltres que ensarribi. esperar aquesta demoment,isabrem tant, hora damunt delpaperblancsetmanari enelcordetots «LaRambla»ihapres elsbonsca- Maria Teresa Gibert Hem llegitelplany d’unadona. Hihemvist tota d’unsentimentiidealal- latragèdia res més; farem Pàtria ballant sardanes, cantant uns himnes o parlant a les nostres amistats alesnostres amistats unshimnesoparlant cantant més;faremPàtriaballantsardanes, res - enl’instant mésgloriósitranscen personalitat d’anul·larlanostra quepre noestracti nostra dona, arrecerada alallarolestasques quotidianes dona,arrecerada de l’obrador,nostra - lafàbrica,elta nostre poble. nya, no hi vaig poderfer lagorjaivaig més;lesllàgrimes emnuaren acabarambun«He ni reduir, subtil com de és. tan que és perquè una cosa ni imponderable, gairebé li pertany nosaltres elshirespectem;nosaltres sielshomespodenaixecar laseva veu iautoritzada, ferma no- tat lliure, una voluntat lliure, tat deslligada deprejudicis, peròplena deveritat en laConstitució del delaincomprensió. hem sentitlapunyida forta enaquesthora, plany. Elnostre corhasentitlamateixa ferida, icomaquella donatambé tuar-nos, i, de moment, ja que sabem arrecerar-nos no en podem el fer lloc que ens pertoca, te peralavidadelnostre poble. transcendental i de de les bones nostrestalans catalanes, dones que, fent-se’n també adrecen ressò, ferim. Quanundia,enmíting,parlava jodel«nostre» paperdavant- l’Estatut deCatalu frívola niafeblida. ller o el despatx on treballa, sempre té el cor obert atotesller oeldespatx sempre téelcorobert ontreballa, lessensacionsdelavidaenel Aquesta donahafet oir-nos elseuplany. Uncritque proporcionsfantàstiques hapres Creiem queCreiem delsnostres lapercepció homeselshauràfet adonard’això aquè- ensre Si elshomestenen un dret depoderdonarla seva voluntat entots delavida, elsordres Voldríem saberfer ienaquest unaapologiadelsentimentdeladonacatalana intent po- Recordem, si no, sempre l’entusiasme queque cal l’abranda posar com una bandera 99 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 100 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 orgull de la nostra raça iperlesnostres femenines. reivindicacions futures raça delanostra orgull estar segurque per enaquests sabràcorrespondre, momentssolemnesladonacatalana cas excepcional i per única vegada, per ajudar a voluntatdonar la nostra en aquest plet el respecte; jo ho demano a tot el poble que se’n vulgui fer com ressò, ho demana la dis- ¿perquè lesdonescatalanes nosaltres, deles«seves»a possiblereivindicador llibertats, cara més. cara de Catalunya?» justa petició de llibertat, perquè en sentim tanta necessitat comvosaltres... necessitat ensentimtanta perquè ipotser en- justa petició dellibertat, rioses reivindicacions deCatalunya?rioses reivindicacions pretació gallecs, andalusos o estremenys,als seus anhels, siguin aragonesos, si aquests no podem posar la nostra voluntatno podemposarlanostra enaquest referèndum que significa el Sinaíde lesglo- tingida col·laboradora de«LaRambla»:«¿Nopodriaatorgar-setingida col·laboradora elvot aladonaenaquest terès nostre; johodemanoalGovern deCatalunya ambtot ialseudigníssimPresident, homes poden ajuntar lasevahomes podenajuntar voluntat aladels nostres homesvotant elnostre Estatut com Jo hodemano,idemanoalshomesque enlaseva estimaran justa vàluaaquest in- Si elshomesque terra, homesque poblenlanostra senten lafretura d’unajusta inter Vosaltres de Catalunya, voleu i us nosaltres volem la llibertat acompanyar en aquesta I alplany d’aquesta dona,senyor adjunto President, elmeuplany, iusdic,que «podeu T - 3 L’Estatut ilaDona L’Opinió, 18 dejuliol 1931 aquesta fes unEstatut, tindriadret avotar-lo? Emsemblaque no. que que no hi són no nats, l’estiminencara i la respectin? Perquè, quin dret ben mirat, demanant, exigint ambladelshomes que demaneniexigeixen, lesdo- nosaltres, perquè desfici, que durant temps ha fet bategar el nostre cor, adés amb neguit, adés amb espe- que ens fereix. femenídel sufragi el que ens dol; és la negació de l’exercici del nostre dret el de catalans deturen permanifestar-se ambtota laimpetuositat itot l’entusiasme de lespassionsfor donat tantes proves decomprensió,aquesta delesseves menaderefús que energies es que adonarelnostre lesdonesseríemcuidades,senserecel, vot perCatalunya. que noensfos atorgat aquest dret, que enjustícia enspertany, enssentíemenut- gairebé jades: —Quèpesadessom!—pensàvem. Isentíemcréixer nostre dintre elconvenciment Isolina Viladot El nostre optimisme ensfeia aultrança que esperar lesdonesserienadmesesalplebiscit res, queres, esneguia donar-li laseva «Ésl’Estatut conformitat. deCatalunya cer sencera», sentim el nostre per patriotismeaixò ara rança... exacerbat i volem veu, la nostra ajuntar popular que had’aprovar elnostre Estatut. Quansentíemqualque plany femení temorenc mancades de patriotisme, material: És ni per per un incapacitades. obstacle purament nifestin laseva voluntat respecte l’esdevenidor terra, de laquenostra nopas uns homes aprovaciónar lanostra al’Estatut manifestador delavoluntat delaPàtria. deCatalunya meitat nes, formem l’altra itenim els mateixos drets que elshomesperdo- ni unalleuprotesta; dequelcomamb d’aixòsinódelarealització esperat perònoestracta no està format encara elcenselectoralno està format encara femení inohihatemps suficientperendegar-lo. tament; i perquè hosiguideltot iperquè calque femenina hihagi laconformitat tament; (...)l’honorable hi poden al·legar ells? El de viure-hi?... Un català resident aqualsevol resident Uncatalà hi podenal·legarells?Eldeviure-hi?... d’Espanya, regió si tit noelspot admetre. sentides,ésd’unainjustíciatament aclaparadora. tat una mesura injusta; unamesura tat femenina que col·lectivitat síque lanostra hoés.Ara peròara ha ¿Compreneu l’altsentimentque ensguia? ¿Noésmésjust que ma- lesdonescatalanes Aquesta anul·laciódelavoluntat femenina col·lectiva, anys potser enrera nohauriaes- Si es tracta d’uneseleccionsqualsevols,Si estracta mésomenys interessants, nofaríem constar Contra aquests semblaque nohihaapel·laciópossible, peròelnostreContra raonaments sen- alplebiscit,nipercreure’ns Cal reconèixer que noensnegueneldret part deprendre L’Estatut està bé,que tan nocaltémerque hi hagicapdona,nidedretes nid’esquer Nosaltres nosompasfeministesNosaltres Enaquest aultrança. casconcret, noéslanegació Malauradament nohaestat així. Malauradament - - - 101 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 102 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 aquestes mateixes que signatures esproposen recollir, enllocd’ésserfillesd’unesponta- dum ipodriasumar-se alavotació populardel’Estatut. dels sentiments; se n’ha fet això, hi ha que d’abús! Ultra aquestatant de recollida signa- que nofóra l’arrenjar-ho. difícil unacosagaire junt amblesactes del plebiscit. uns dies, a llocs determinats de cada població, i als a qualsla Generalitat serien tramesos patriotisme del qual nopodemdubtar, delavolun que convenient siellcreu - l’aportació deCatalunya delaDiputació ielsmembres delaGeneralitat president que que, encara no tindriaaquell matísque tindriaconsistència dèiem,sinóque, de referèn benaltrament, - ni impuls femení fossin demanades pel Govern ja fóra cosa;ja unaaltra dela Generalitat, només siguiperaquesta vegada, lesdonesenunavotació, deixinintervenir finssembla tiu delaseva aunsplecsdestinats aaquest fii personalitat), que serien exposats durant deldomicili,ielnúmero delacèdulaobéalgunareferènciatació - d’undocumentacredita femeninatat al’Estatut, vulguidecretar que jaque elcenselectoral femení noestà format, tes que ésd’esperar enunmomentdemàximaexaltació milsignatures, patriòticaelnom- Si que ianònimque, faci téunmatíssentimental, bonic noésescaientara. tures encara que direm aquesta noensplaugaire francament, menadedenominació hem deparlar augmentat. seriaenormement bre les donesque estiguin ambl’Estatut puguinestampar d’acord laseva (ambano- signatura Si enunmomentd’exaltació lesdonesdeCatalunya sentimental aplegaven duescen- femenines denoiesesproposasignatures recollir Sabem que ungrup «pro-Estatut». Si Nosaltres, doncs, demanem al venerable president de la Generalitat deCatalunya, doncs,demanemalvenerableNosaltres, delaGeneralitat president del T 4 «que tenim lapretensió degovernar quan absurdament, notenim nilaméspetita noció Política femenina L’Opinió, 20d’agost de1931 agradoses iinteressants,agradoses sobretot siésperhumanismeque empreneml’estudi nosaltres que tot necessita aquell qui vol iunavenç. peralseupobleunmillorament - Malaurada correspon únicamentiexclusivamentcorrespon elshomes tenen aladona,perquè assump jaaltres - gonya de l’analfabetisme deixi d’ésser-ho fent mitjançantuna actuaciódirecta, unacroa- en unapostolat¿no creieu criure, aquesta perquè dignificant perintervenir anosaltres ver sant, doncs, fixar-nos en l’esforç constructiu que podríem aportar amb la nostra política. sant, doncs,fixar-nos amblanostra enl’esforç constructiu que podríem aportar casolana...» I total,d’una administració no usdiuen que feminisme vol dir lapolítica que da, alçantlaveu iremovent tots elsindrets alesqui peradonarfacilitats no poden,hores d’aquestes tasques que forçosament handedonarunbenestar alnostre poble. Maria Teresa Gibert És quelcom embrancar-nos difícil enaquest discutitcominteressant. puntdevista tant xen els homes, sens no saber cal de dir queque es fantracta, la seva brometa, pocasoltat, riure irònicpledemalaintenció,riure al’ensemsque pled’incomprensió. Lesdonesl’avorrei - par el nostre esperit afanyós de nous conceptes aplicables a les nos- i de modernismes ment, a casa nostra, no hi trobem encara aquell ambientindispensable nohitrobem encara peradesenvolument, acasanostra, - i total desconeixen perquè enabsolutelvalor globald’aquest mot, que esdiu«feminisme». habituts. tres i d’iniciatives hi portem totai d’iniciatives hi portem que en diem feminitat, aquella dormida humanitat que ens fa ha qui encara volha qui encara llançaraquell d’altres, decarei, ilesulleres tòpicdelesfaldilles llargues tes aells. que solscorresponen tant tat i la cultura entotes ilacultura tat lesclassessocials? hàbils imétodes ràpids? ble esguardem ambveritableble esguardem apassionamentelsesdeveniments decadadia;ésinteres- ligències, ja no tan allunyadesligències, janotan delsnostres dies,enllocdecausarpànic,promou unsom- lutiu ique noensenlletgeix joventut amblanostra pas,caralcontrari, plenadevoluntat ¿Estudiar aquesta finsatrobarremei perquè vergonyosa lacor delahumanitat, xacra ¿Oferir enaquests- violents deladifusiómorali elnostre problemes tant concurs Ara bé;joelsdemanoque l’analitzinisónpocselsqueAra lisabendonarelvalor que té.Hi Avui que hemvist percentdelesnostres que dones no sabenes- unvuitanta gairebé Jo sé que hihaunmot unpànicterrible que sembra enemprar-se. José que enintel· Val lapenaque voluntat hiposem la nostra eninteressar-nos per aquest moviment evo- Evidentment, solspot, notan sinóque deuesforçar-se alperfeccionament peraarribar Pot donaactuarenpolítica? lanostra És deltot interessant que peranosaltres, delnostre enelsinstants deconstrucció po- - - 103 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 104 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 aleshores, elstentaclesaleshores, delmalque elsassetja, elsenllota enaquella deldelic- viscositat afany d’exhibició. política,aquella Lanostra que defensem, nosaltres dedret perquè ens germans. germans. noéspasunavanitatcorrespon d’ostentació que combandera volem alçar, no.Anosal- saben tant de les miserioses jornades, faltats d’higiene en unes llars infectes d’higieneenunesllars faltats delesmiseriosesjornades, saben tant onelsin- des. Donesque podenostentar eltítol orgullosament deministresses sensefer escapar - iBeneficènciaadonescapacita Pública,Higiene,Sanitat d’Instrucció lescarteres serven un miserable jornal que tot jornal un miserable just elsdónaperamenjar, quan podenfer-ho, siésque note- rupció de menors deixi d’ésser un fet, creant institucions que preservin ladonadellliber deixid’ésserunfet, demenors rupció institucions creant que preservin rialles iròniques a cap «superhome» ni tampoc tenir nitampoc rialles iròniques acap«superhome» lacondicióindispensable d’ésserve- nen malalts i tots tenen enunmateix de dormir llit...i els fills creixen enaquest ambient tinatge il’enviliment? i desitgenestendre aaquell mónsomniat,el delspoderosos. I les ales perarrribar assumptes altres i tants que pot tenir lapolíticafemenina adefensar, que nocalpasque te idelbordell. ensimpulsatres unnobledesigdefer-nos estimar peraquells consemblantsnostres que d’ésser-ho.tat inopodem Elnostre amorenvers elsnostres consemblantsenshiporta hem, doncsd’apocar-nos, niavergonyir-nos ensdiguinfeministes. perquè Tenim necessi- toqui alshomes? lapolíticaque perres pertany fants senseescolatenen devagabundejar defensen ilamare elpare mentre pelscarrers fer a una cridaque lessordes tota ellaésplenad’humanitat. lles illetges. ¿I la supressió deltràfec¿I lasupressió deblanques, noésdeltot interessant? Aquesta éslapolíticafemenina, elnostre feminisme. Aquesta éslapolíticaque hemdefer nosaltres peraapaivagar elsdolsdelsnostres Avui, l’avantguarda lesnacionsnòrdiques, que sónlesqui porten - delacivilització,re La nostra política no és pas el desig de la intervenció per un egoïsme personal oun perunegoïsmepersonal políticanoéspaseldesigdelaintervenció La nostra Moltes coses pot fer pel seu país la dona si és que veritablement n’és interessada. No La higieneentots elsseusaspectes, l’educacióilavidadelsinfants, labeneficiència... T - 5 consolidada. mai, delajustícia idelaintel·ligència. em d’atançar-nos-hi Refiem-nos massa prop delacara. més només,ienaquestaque hora voluntat,ta aquesta iaquest capacitat esperit dejustícia. i el nostrecapacitat esperit de justícia els homes s’adoninaques perquè i ens reconeguin - calqueno calensentimentalismes; lesdonesmostrem voluntat, noméslanostra lanostra triomf delfeminisme Nocalcridar, indubtablement. nocalpresumir, nocalfer pairalisme, tenim posades les nostres il·lusions i les nostresen la justícia. esperances És un avenç, un seva Noésunaatenció. capacitat. Ésunmereixement dejustícia enquè enaquesta hora decidissin aatorgar-nos aquestareconeixement confiança.Ésun delsseus drets iala ilògica,naturalment. l’home.Unadenúnciaque caldràquecontra siguicerta unaprova,caldrà presentar d’honorperaésseradmesaunadenúncia caldràunaparaula ladona podrà tenirnor sempre es referien masculines. Ara a d’honor.paraules paraula No i quan esparlavade compromís, fins ara perquè gui unacosasagrada d’ho- deparaules dels homesfarà honoralajustícia ialadelicadesa,deixant esdevin que paraula lanostra - per a quenosaltres tatges per als homes. És a dir, una sola vegada a la vida la galanteria El divorci, necessarials països amig civilitzar com el nostre,tan contindràmoltsmésavan- En l’avantprojecte hora. Jaera deconstitució alesdonesse’nshatingutenconsideració. d’agost de1931 La Rambla,24 Rosa MariaArquimbau Constitució Aviat d’honor i aviat paraula tindrem Quan la República unes ciutadanes. serem sigui ielsexposemNo calque ensfem laguerra elsdefectes. que Nocal, tampoc, - ensrefi I noéspasunaconcessiógalant,comsempre, elque es haanimatels homes perquè T 105 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939

6 consciència iem contesteu sivós primerament elque refusaríeu uspubliquessin elvostre cosa? i capmésaltra ielretratrècord elque ensinteressa únicamentdel’esport, ilescamesnues?Creieu que ésel fies? Usesgarrifa ambunspantalonetsveure’ns curts una bonaculpadetot senyor elvostre antideportivisme, Mialet. bé segurque elsesbufecs eltramvia de cadamatíperempaitar ielrebentament entenen dit d’unajoventut sota ialegre lallumdelsol dels estadis ilesplatges.Ésquasi sana,forta il’enveja capmenad’esports tud perpracticar il’exasperació del’individuque nohagau- mésque no és res elreconeixement delapròpiainepti- elsesportius aquesta fòbiacontra pertota sorda pacions icabòries,conservador, Possiblement, vibració. ànimasomorta, nec elsusditsenyor, pesat,ambpanxa; peròmel’imaginogras, homedepoques- preocu esperits retrògrades perillosa. imesquins aquesta francament resulti igualtat certs sorgir, icuinar, iobeirentot elmarit,amoisenyor. «Dona igual al’home...»Éslògicque pera en to mofeta comsónridículeslesdonesocupant-seiinteressant-se cosesfora d’altres de vós desitjaríeu.De totes hemd’agrair-vos, maneres, enexposar-nos simésno,lasinceritat sius, imagnànims,altscomelvostre! Lamento dedebòque aquesta com qüestió norutlli L’eterna i còmodes ignorància, per són als supeditació tan esperits sumament compren- tan d’aquest sondeseglesisegles,d’aquesta iestancament anorreadors. immobilitat desperti vós, tot iximpleries. aixòsónmonsergues panyonia, decomprensió, ambafany decordialitat, dejustícia, d’equitat id’amor, segons amb fe, ambl’home,l’esperit aquesta de com- ientusiasme,energia, col·laboració demanant coneixement delsseusdrets iescriguiarticles civilitzadaiculta, comapersona vós, tota isocial,que- peraconseguirelre treballi moral donaque anheliunmillorament més perpublicarnidistreure elpúblic.Magnífic,senyor, magnífic! les donesperomplir elsperiòdicsenanys quan aquests delaDictadura, notenien res detemacions d’unsdrets ilegítims,sónlescoses«pintoresques» a sagrats que hanservit unantiquat. Res menys. més,nires furibund,unantiesportiu, ta Delvostre flamantescritn’hetret«Dones esportives». laconclusió que souunantifeminis- Senyor: primer, Hellegitambsorpresa titulat ambveritable indignaciódesprés, l’article La Rambla,9denovembre de1931 Anna MariaMartínez-Sagi Carta oberta aPere Mialet oberta Carta Si és així, us prego queSi ésaixí,usprego ambtota possiblefeu lasinceritat examen unescrupolós de Us semblaque ensexhibim lesfotogra alarmant massa?Queprodiguem d’unamanera - El mateix mereixen apreci alsenyor Jonoco- Mialet lesdonesque l’esport. practiquem Evidentment, jo ja sé «els motius» pelsquals a alguns homes no elsinteressa que la dona lescolumnesdelsdiarisdientcosesestúpides; segons perquè, hemomplert Nosaltres Segons vós, justes lesreivindicacions - de lesdones,elsanhelsdigníssims,reclama 107 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 108 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 les que fem esport noentenim gensnigota.les que fem esport ningú, devós Estètica? ami: ¿jasabeubenbéelsignificatdelaparaula d’alçària, veiam, senyor Mialet, enconfiança,amblaseguretat repetir-hoque nohede a elevadíssimtre (?)isavi (?)criteri. afany que i un ideal pel molt més quenoble i enlairat vós amb ens el atribuïu vosd’acord - femenines ifeministes perun física ique ialegres; lacultura practiquen iamablesfortes taller.l’oficina oal Totes aquestesdemostrar, ussabran esportives senyor, que sónmolt d’expansiód’unes hores ialmateix lliure al’aire temps aldespatx, a tard pernoarribar eltemps,den miserablement eslleven alescincdelmatíperpoderfer exercici igaudir rències, iensinteressen pertota enormement laqüestió políticaisocial. una bonagimnàsia,iassagemdansesclàssiques, illegimTolstoi, iacudimdonemconfe- guem atennis, iabasket, nousn’havíeu inedem—peròencara ipractiquem assabentat?—, l’atletisme, que, també ultra Usdemostraré ju- unspantalonets curts. la il·lusiódeportar noésperafanyplaer demostrant-vos que lesnoiesque exhibicionista fem esport niper alqual semblaqueunveritable itindré va dirigitelvostreClub Femení id’Esports, article, llavors que per l’estatge vulgueu social passar del una tarda us fervorosament demanaré aquestesserenament preguntes que està usfaigque considereu delavostra laraó part, un ficultural; tercer,rebutjaríeu si tot Sidesprés demeditades homenatgesincericordial. retrat ambmotiu dequalsevol triomf;segonament,sinegaríeula vostra pera cooperació Perquè Estípite hihatambé iEstilèsia, que s’hiassemblenunamicaique evidentment ounsalt Quant alque nohihagensd’estètica enunllançamentdedisc,ounacursa, Sabreu llavorsSabreu que aquestes que mereixen esportives elvostre menyspreu, per perquè T - 7 ampli sentit liberal atotsampli sentitliberal elsconceptes, peraposar-nos ésserprou modernes al’avant- apaivagar de les nostres forces, enlamesura totes isinototes, lesnecessitats, donarun feta delsseusesperits esquifits. amesura tiana quantes vegades tot i malgrat és immoral algú en vol tenir l’exclusiva! I és una moral ant-ne elconcepte fins fer-li desaparèixer tot l’amor que ellmateix cris- desprèn; lamoral judicis iconfusionslamentables. vol que esquerrisme dircompenetracióaquest delsconceptes, mot; clara exempta- depre tenen i fred no poden cobrir-se si necessiten les carns, i no saben on trobar-lo! ajut moral d’estricta justícia. Quèhifa que sinecessiten nopensincomnosaltres, painoentenen; si ésunadoctrinahumaníssima,renyidai pensars, ambtot elque nosiguinprocediments Aquesta blancadePau bandera iAmorque uneixlesdonesdetots elscontinents,races ments, éstot social-laic, completament unprograma allunyat detot confessionalisme. elles mateixes «feministes». que truca. porta esfixésenla xa d’ésser-ho peralsque nopensencomells,silamisèriaidissort a lesescolesdelaParròquia, aquestes dei- Aquella lacaritat. damesnopractiquen virtut obtenir aquella roba que del’infant hauràdecobrirlatrista volgut. humanitat aunafestapassar perl’afront deconcórrer dediversió peralescaritatives dames,sivolen donació delots enaquell per anadons,lesmares estat delagestació respectable hande han d’ésserelsque assisteixin ialesdeParròquies. alesescolesreligioses Siesfa d’aquells que lescaritats. reben pràctiques perpart religioses mes del«Ropero» aquestes Cristiana» i«Caritat procurenaminorar exigint necessitats les «Patronat» integrat perdamesicavallers d’ideesprofundament cristianes. taven al soterrani i a més a més els retiraven els pocs abrigalls que tenien. Això existint un aterra iesqueixavenQuan elsnostres dormien presos pertota defred, resposta, elspor L’Opinió, 17 dedesembre de1931 Maria Teresa Gibert La nostra posicióésal’esquerra La nostra Les dones que ara ensdonemcompteLes donesque ara que vivim, volem delsmoments trascendentals - noconfondre aquest mot, béelmot icomprendre Cal sentirlacaritat desvirtu caritat; Totes lesdoneshemdesentir-nos feministes amb tot ques desprèn l’esquerrisme El Feminisme internacional, delsmésnoblessenti - aquesta doctrinamobilitzadora No ésaquest elcamídelnostre Feminisme, que aquestes encara damess’anomenin blasmemd’aquest procedir. donesd’Esquerra Nosaltres, sinoesvaSi noescompleix ambelssacraments, aRosari oelsinfants noassisteixen Si aquestes mateixes dejoguinesalsinfants, aquests damesorganitzen unrepartiment esveuenQuan unesfamílies necessitades obligadesapidolarl’indispensable, lesda- - 109 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 110 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 dels rengles de l’Esquerra Republicana del’Esquerra dels rengles deCatalunya. nària; ielnostre cabudaque sentimenthumaníssimd’equitat idejustícia dins notéaltra enemiguesdelpoble. essenttambé lesnostres enemigues,iessent-ho,continuaran seran Volem retreure acapperlesdamesque deladreta enregles aquestes tasques portades els defectes elsafalacs d’unasocietat malalta. amagatsdarrera hipòcritament nostre pobleprecisa. d’aquestguarda col·lectiu,ajudantentot redreçament elpossibledesvetllament que el Si enssentimprou humanesnohicabemenaquest llocesquifit d’unadretareaccio- vigilem;volemLes donesd’Esquerra, peralnostre pobletots elsavantages possibles. sinó (?)queCal assenyalar altrament noeren aquelles posarderelleu virtuts lestares: T 8 de tot unpoble,cosaque calfer-los-hi comprendre. tar, no perquè és la voluntat d’un home, sinó que respon als sentiments i a les aspiracions odipertot queamor ihumanitat, noelshifaci germinar allòque deuenvenerar irespec - delsnostres temps;de lavivacitat idelvertigen una llevoreta minúsculaque elshidesvetlli avui, però,hemdeconvenir que alsnostres infants, elshimancaunsetmanari ple modern, cació que nos’entretingui afer política,sinóque elsdesvetlli laintel·ligència ol’enginy. delesdretesincomprensiu també infecte ifa unatasca que vers puja. lageneració aquesta publicació,que potser hafet moltscatalanistes, avui hacaigutenelsectarisme gui delaseva Però lectura. elsinfants tenen i solsunapublicacióperellsencatalà, tan què aboca elseuverí homesjafets, entre destriar homesque elque sabran elshiconvin - fants; dedreta, lapremsa conscientdelsseusactes tédret aprocedir comlisembli,per totes lesconseqüèntsmalvestats ambpaciènciapelnostre poble. sofertes que amb el nom de catòlica religió es fabricà un de dels la amb últims monarquia puntals comesosamblaReligióbitraris peròsensedir-los-hi pelsrepublicans, alsinfants, també, explicant alsinfants elscatòlicsque havia icasosar dexifres delmón,iatapeint-los arreu Constitució, japublicàenelterme d’unesquatre ocincsetmanes tota història, unallarga ca alaRepública, ensenyant ridiculiestúpit. elseusectarisme irespectenitat que mereixen elsinfants. Crist iprocedeixen ambengany imalafé, neganttot d’aquella principid’humanitat, huma- jances delscatòlicsfanatitzats, delsqui esdiuencristians, peròque lanociódel perden blicacions infantils, elnostre aleshores, esperit sesentrevoltat is’escandalitzadelesven - iastuta minaenlespu- han dedigerirlesintel·ligències infantils, quan lamaliciaperforant oses overitables, silaseva intel·ligència lesmésadientsalseupensarisentir! n’esgarbellarà tota sanejades menadelectures, ono;què hifa que topi amblesdiferents opinions,tendenci- que elmateixla trascendència pot tenir enlavidadels homes,boésposarenlesseves mans idelacomprensió,quan pot deldiscerniment tats compendrelaflexibilitat delmot políticaide Quan hom ha aconseguit la plenitud de la seva consciència, quan és posseïdor d’aquelles facul- Fornal, 6defebrer de1932 Segretti Berta-Maria «El Patufet» delareacció alservei Es troben desposseïts d’aquella arma prodigiosa queEs troben desposseïts pot d’aquella perells; arma utilitat ésserdegran No tenen elsnostres infants unapublicacióexclusivament dedicadaaells,unapubli- La impudicia delsfabricants d’«EnPatufet» intenta delsnostres in- malmetre elcervell 26dela avui article 24, Constituents discutienl’article quan lesCorts Primerament, El setmanari infantil «El Patufet»,- ata d’ençàdelavingudadelnourègim, freqüentment públicamentelfetNo ensfacitar res aquè ensreferim. magnesestanPerò posatsenlespetites quan eltendenciós, que elsarticles lectures - - 111 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 112 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 l’esperit delsnostres infants. poetestres esdediquin aforjar unsesperits ambtota equilibrats, que requereix lacura i els nos- on els nostresde ço quepensadors, nefast considerem una publicació moderna, publicació pels nostres infants. Unicament quan quelcom millor és possible l’anorreament tits esperits ivolen destruir-ne noblesilesinquietuds lesembranzides naturals. sanejatsaires iprogressistes, que infecten malsanesicorrompudes nobafarades elspe- addients alluredatiintel·ligència; publicacionsque fugindelesintoleràncies, que portin els avantatges que nohavem enscaldonar-los-hi tingutnosaltres, publicacionscatalanes los-hi. Tot ique catalana, que voldrem just esfa propaganda delaCultura ara perellstot Ho exigeix responsabilitat. lanostra Cal fer, ienaixòcalpensar-hi que serenament, esnecessaripensartot seguitenuna Hauria d’ésserd’uninterès comú,elpreocupar-nos delsinfants idelque hadeconvenir- T 9 legalment poguem votar peratenir jalesllistes dedonesque poden votar iestan capaci- mai queha dittampoc dret, seriadenegateltal lògicamentperaquan sinóque s’ajorna nar que ensfos conceditaquest dret que deciutadania avui nose’nsnega,com nose’ns confeccionat,tament emetre nopodrem elnostre sufragi. el ditCens,commoltbéha nostre venerable Sr. President Macià,no estigui comple- dedretsper aposarladonaenigualtat noobstant, que que també, l’home, creiem fins que d’emancipacions idelleisque quepresent, handedictar-se elsparlem indefectiblement del’hora ila responsabilitat lalluita que ambnosaltres ferm tenim deveure-les compartir eldesigsinceri depobleenivilavila,dientalesnostrestambé, germanes femenines, enlesreivindicacions que anem, ànimaperl’obtenciótra delamàximallibertat dient-nos que ellestenien jamoltsplecsplens. polítics,d’oferir unsequips deconfeccionar-lo, de donesque tinguessincura sos partits reunió demilitantes deltràmit,proposarenenuna les dificultats enmoltsdiferents idiver dutesper unesdonesque segurament perllurbonavoluntat, potser peròignorant totes han deposar-lo enpràctica. Noespot acceptar decaplesmaneres lasuggerènciafeta, llunyana poguésenunadata perquè res lutament emetre opropera elseuvot. compotseri difícil moltsdelsque avui cridennopodenimaginar. d’unes llistes completament unafeina legalsicomprovades, fantàstica tan çoque portarà nes estusiastes signin en un plec, sinóque ha d’emprendre’s de cap i de nou la formació que unes do- que no es tracta no en poca encara escala,— però ara d’organització, tasca enla vaig també perquè temps participar unafeina esgotadora —hoconecperfectament si aquella donaestava haver decapllei,niCens,vàrem onodintre defer enpoc que unplebiscitcomelque peral’Estatut. organitzar organitzar vàrem quecreuen confeccionar unCens femení és cosa depocs dies ique fer un Censés igual notenen desesperats, encompteescriuen articles lalentituddemàquina burocràtica i territori delaRepública. nem que noelssiguiescamotejat elvot que lesConstituents hanconceditaladonadel s’hanaixecat algunesveusD’uns diesaaquesta femenines part critsdema- que agrans L’Opinió, 22demaig1932 Bargalló Maria Dolors El sufragi femeníEl sufragi Quan s’estava discutintelvot femení alesConstituients, fórem adema- lesprimeres Republicana lesdonesd’Esquerra Nosaltres, deCatalunya que lluitem ambtota lanos- No hemdedeixar debandalesdificultats que tot aquest afer alshomes presenta que Cal tenir encompte que ladonaestava completament inos’havia arreconada fet abso- que nohosemblésique encara noteníemAleshores nosaltres desaber capnecessitat Aquestes donesque convoquen assemblees,que donenconferències entots elstons i - 113 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 114 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 i comprensiu a la nostra estimadai comprensiualanostra Catalunya. vegadaque iperprimera poguemtambé nosaltres voluntat. dirla nostra volgut fer que creure hihaunavoluntat decididaafer, impossible peratots elsmitjans, perònocomalguneshan delmomenttranscendental, tàncies que l’arribada handificultat peravotar,i capacitades que nopasaixecant davant derebel·lió unabandera - lescircums defer-ho.quan sonil’hora que som disciplinades i acatem les decisions que els homes de govern pertinents creguin poderfercom laprimera veu sentirlanostra quan aquesta siguinecessària,peròtambé tot elrespecte ielfilialamor elnostreque ensmereix estimat President. tinuaríem fent que latasca enshemimposat, ambtota delnostre seny laserenitat iamb la força sinóque delescircumstàncies, inoperaixòcridaríem,niensdesesperaríem, con- acataríem der dir llur voluntat de les nostres llibertats, solemne del recobrament en l’hora aaquestrenunciar immensgoigque peratotes lesdonesdeCatalunya po- representaria així serà,isiperatzarmoltprobable noespoguésvotar, essent-nosmoltdolorós haver de Cens femení trobaran. dubtava que pogués ésser així, acausa de lesmoltes idificultats que pera trabes fer el ment mantenir-la, que que lesdonespoguessinvotar, procuraria peròque, noobstant, tots elmàximd’atenció, elscatalans hadonatproves perquè evidents que sapentot mo- estigui aprovat l’Estatut. jurídica. d’edatinocaiguindepleenalguneslescausesmodificativesmajors delacapacitat oestudis previs,tinguin unacarrera, sinóque totes sesobreentén lesdonesque siguin lalleilesempara. perquè tades, Sense crits ni eixelebraments el nostre és com millordemostrar podrem amor veritable millorqueAixí éscomdemostrarem lesdonesdeCatalunya estan moltméspreparades RepublicanaLes donesd’Esquerra deCatalunya volem que sesàpigaque desitgem Quan ell ha dit que faria tots els possibles, les dones hem de confiar plenament en què El nostre cabdillFrancesc Maciàhadit,ilaseva ihademerèixer ensmereix, paraula a novolAixò tampoc dirque lesdonesnovotaran enlespropereseleccionsdesprés que En dirquevotar novullpasdirque estan capacitades, solamentpodran aquelles que T 10 —sobretot tuteles laresponsabilitat. que són unaimposició—, ésunamicaingrata Seccions femenines? L’Opinió, 10 dejuliol 1932 Contra el que creguin quatre escèptics, les Seccions femenines dels partits nohanesde- elque quatre creguin escèptics,Contra lesSeccionsfemenines delspartits aspirem inecessitem undiaoaltre fer ara l’aprenentatge. amb ells.AnarPerò enaquest fos cascaldriaque lallurconsideració iens sincera d’això,lesseccionsfemenines janoconstitueixen unespectacleperalshomes. envirtut ara, com ésnecessari pelbédeCatalunya idelaRepública. ser la Presidenta justament, noserianecessariunaïllamentfemení.ser laPresidenta UnaSecciófemenina ells, sinóalcostat. enmassa,ni hem d’anarmésendavant que cia, nohemd’apartar-nos nimésendarrera ons, lesnostres esconstitueixin, perquè recomanacions defer nosommassadel parer sempre representaran per als homes —més pràctics en matèria política— (encara que peralsel homes —més pràctics en matèria política—(encara sempre representaran desexe.separacions que podrienconsiderar-se Separacions encategories potser, ique Rosa MariaArquimbau vingut una mode, sinó una necessitat. Una necessitat delaqual Unanecessitat noenshemde valer,vingut unamode,sinónecessitat. però volguessin reconèixer intel·ligència sense massa temors. Així les dones en integrar els Cen- una necessitat alafí. una necessitat reconèixer mèrits.Sobretot dejusticia que enaquesta idereivindicacions. esparla hora per arribar a la Presidència con fins ara. Si la llei ens reconeix drets, Silalleiens confinsara. alaPresidència elshomesenspoden per arribar mes generals, enunpla,sinó d’inferioritat, peròésquemes generals, d’aprenentatge, potser elsmestres menines constituïen una mena d’espectacle per als homes, avui és distint.- Les dones —ciutada ni elque el femenisme calperquè —l’actuació de ladona—,constitueixi un èxititriomf nopretenem Inosaltres no ésfan d’aprenents? pasinstituir femení, unmestratge peròhi mostrem tot precisament, Voldríem elcontrari. unir-nos mésestretament alshomes.En- ésjustma ambicionsiaspiracions que acceptem Iambtuteles sencera. laresponsabilitat nes— suposenunaforça. Unaforça inounperill,peròunaforça que pot labalançai… decantar tres podrien ocupar càrrecs alaseva podrienocuparcàrrecs tres exactament Junta comelshomes.Podria aés- arribar tenem que si les lleis ens concedeixen que una igualtat, en aquest cas és una competèn- tutela masculina, però voldríem sol·licitar-la i nosaltres no que ens la imposessin. Si teni- notéaveure res natural talent amblapràctica)untutelatge. Inoésque defugimaquesta Seccions femenines? Val més aixòque perònoésaquest res, benbéel nostre ideal Volem reconèixer, però,que l’allunyament il’oblit d’anys ianys, ens ha col·locat,enter Un any abans que la i Constituciómig enrera, de drets, la declarés igualtat les Seccions fe- L’ideal serianoformar-nos enseccionsfemenines, sinóformar-nos enseccionsmixtes Però Seccionsfemenines? totes Malgrat lesnostres propagandes, lesnostres actuaci- No és que Els mòbils que defugim els homes, ens indueixenal contrari. així de- a parlar T - 115 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939

11 La condiciódeciutadana La Humanitat, 10 dedesembre de1932 accionaris havien dominatsempre. avantatgesa Bèlgica,considerables re- onelscatòlicsi rurals finsenaquelles poblacions a través delsextremismes, icampanyes militarades reaccionàries. campanyes l’elementfemení. elrègimactual entre que esfan contra ons municipalsnostres, éselque forçosament prevaldrà a Catalunya, adespit detotes les ció, com també el ció, suïcidi pel com quetreballar triomf també de la aquestareacció, representaria és decaràcter esfan al’Església, alscol·legis,alesentitats els ordres i,sobretot, religiós a ció demunicipis.Totes que lesesperances elselementscatòlics,que anys detants gover guen pensant en la manera d’enderrocar elrègimdemocràticipopular, d’enderrocar guen pensantenlamanera potser seriabode dels fets. aconseguiren, Gràciesal vot d’esquerra femení, enaquelles eleccions els partits de Romanones Prieto), iGarcia tenien posadesenl’eficàciadel vot femení peracontenir que des d’ara no ens adormim en el dolç «fare niente» noens adormim que que des d’ara de l’esperança tot ja és gua- que s’havia anys ambtants sentitpera nosaltres seràprou, demonarquia, n’estem segu- de caràcter que administratiu ladonafarà l’experiment delsseusdrets que deciutadania Encarnació Miquel Encarnació Unes recents declaracions fetes declaracions Unes recents públiques perunministre delaRepública anuncien com un fet la participació deladonaenlesproperes eleccionsmunicipals. un fet laparticipació res, perdesvetllar-nosres, unsentiment deresponsabilitat. mera vegada,mera votaven les dones belgues, i s’esqueia enles eleccions de renova també - manera activamanera vegada. política,perprimera unes—diem-ne—eleccions enlalluita Seran nen aquell país, i les dels seus aliats, que són els liberals (uns liberals delsnostres tempsnen aquell (unsliberals país,ilesdelsseusaliats,que sónelsliberals nyat. Pel hem d’estar amatents contrari, lescampanyes contra idifamacions que entots i-quatre mesosdeRepública, ambtot comparats aquell descuit, negligènciaimenyspreu hagi d’ésser un factor propòsits, propòsits que hanfracassat decisiuperaconseguir llurs fer-los laconveniència present que noesfacin elvot massail·lusionsperquè deladona l’augment que els homes havien de dur als partits avençats,l’augment que elshomeshavien davant s’esfumaren deduralspartits larealitat les debeneficència. li ha reconegut laRepúblicali hareconegut perhomesd’esquerra. regida Aquest exemple deBèlgica,que esmentem perl’analogiaque elecci- téamblesfutures Això vol dirque, anotrigar, d’una l’elementfemení part seràcridatalscomicisiprendrà Un lleugeresbósdelsguanys obtinguts enlalegislació,pelque afecta ladona,envint- Desvetllar i fer-li enladona elsentimentdeciutadania què comprendre serial’absten- De totes les maneres, dones que estem cal identificades amb els ideals de l’Esquerra, No seriaperdemésrecordar-los faperpri- poc;almesd’octubre, elcasdeBèlgica,ara del’esdeveniment, niassosse- iaquells que laimportància No calremarcar nodormen - 117 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 118 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 una obra que nopodempasnegligir.una obra principalment ensaberfer conscients. condiciódeciutadanes úsdelanostra En una paraula, calferEn unaparaula, aladonaque comprendre ladefensa delsnostres drets està T 12 pública, únicsconeixements que podenvèncer elllast que pesaenl’esperit femení, indife- sar-nos ihumaníssim. encontacte d’unampli sentit liberal ambladonaesquerrana deixadifícil d’entusiasmar-nos prou perapoder-la realitzar. persistema,dors delsnostres drets. questes obtingudesipotser lavalor querepresenten enrealitat davant delsobstaculitza- intel·ligènciasi lanostra iforça noensacompanyessin, moral totalment perdriem lescon- litzarà l’evolució que calperafer possiblel’entronització del’imperi dela raó. però, «temps altemps», l’únicfactor, assenyada, que col·laboració ajudatdelanostra - rea percompanyapre aquella necessàriaperafer serenitat prevaler elsnostres drets, donant, prejudicis, tenim millordit,denovoler moral l’obligació,eldeure massaitenir córrer sem- d’aquells idealsque semblaven idestruït inasequibles; jerarquies que s’hanenderrocat cia delafeblesa. però nocaldefallir nidesesperar-se. Tampoc tenim d’espantar-nos; laporésconseqüèn- en nosaltres. i posaracontribuciód’aquestbem; peròcaltreballar ideal, tot el de mésboque tinguem perlaqual quan tots l’obra coneixerem millor; ensinteressem, fructifiqui. i el començ de l’afecte sincera lleialtat que ha d’unir-nos; despres, a través del temps ens sols enspodenfer delnostre reeixir comès. intent,deu estimular elnostre fervorós detotes aquelleshumanes,que aspiracions tan els lectors, tots espiritual, que aquell ambnosaltres ellsinconegutsque corrent establiran En iniciara La Humanitat, 10 degener 1933 Maria Teresa Gibert Que volem fer? Donar aconèixer entota laseva pelshomesnous de laRe socialrealitzada vàlual’obra - i enlesclassestreballadores, Propugnar perala difusiódelacultura delshumilsiprotecció sempre enlareivindicació Col·laborar delsinfants. Recollir aquelles icomentar suggerènciesque s’adiguinamb l’esperit que ensmouapo- políticamentl’actuació delnostreOrientar moviment femení. Per avui tant, que comencem, volem proposar-nos que unatasca, no per considerar-la Les estridències van acompanyades sempredel’afalac, peròmaino del’èxitefectiu. Per aixòcalmobilitzar-nos discretament. No hemd’oblidarque tot elnostre interès està enguanyar aquesta però sorda, batalla Avui, que Catalunya laseva harecobrat que laRepública personalitat, haplasmatmolts Això vol dir que, aquelles femenines reivindicacions fàcilment conquerides, no seran arealitzar-seMai noarriba totalment inidemolt,l’idealque homesforja, jahosa- Sia, doncs,aquesta al’ensemsque salutació, l’encaixada laprova cordial, palesad’una La Humanitat que la tasca ens proposem fer, ens plau, en primer lloc, saludar 119 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 120 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 a programa apuntema programa avui avalin perquè aquesta temptativa agosarada. els principisque ensanimenique sónlabasedelnostre femení. redreçament bonavoluntattra nil’ajutdelsnostres lectors enssiapossibledeixar perquè bensentats acap,derealitzar-los,guretat inodubtem deportar-los que noenshademancarnilanos- no vulguifer-se enunsnobismeestult, mancatdetot l’obra degenerar sentitcomú. i adaptarca realitzada elsnostres costums icaràcter tot elque sia possible,sempreque nos delsdefectes delsquals ellesjaestan desposseïdes, peradestriar- peròtambé latas bé, l’exempleara d’estímul, per a alliberar- d’aquelles ha de servir-nos nacionalitats altres propugnem, nosaltres notenimdicacions peralesquals encara dedeturar-nos nosaltres, profitoses d’interès comú. polític. d’unpartit ressos senyada iconstant. conquerida. avuilliure, elvolem dignedelallibertat interessos mesquins, d’aquell perafer pobleque obra havent-lo possiblelagran somniat forç individualper aengrossir l’anhelcol·lectiu,deixant debandalesbaixes passionsiels tinguin. deltot,rent empresa. de reconstrucció perignorància,alatasca L’ajut de tots moral plegats farà possible la dels realització nostres propòsits, que com Heu-vos tasca. acílagran Els propòsits sónbons,sempre. Enaquests instants convé que tinguemlase- nosaltres Si elsmoviments femenins terres d’altres hanconquerit peraladonaaquelles- reivin Intensificar perrealitzar aobres la unió femenina, sempre que aquesta unió serveixi També hemdesaberésserdisciplinadesquan actuacióvagi lanostra lligadaalsinte- Cal vènceraqueixa inconscientque lleugeresa ensatribueixen, ambunaactuacióas- responsabilitat. lesdones,tenimNosaltres, delmot: decopsarlagrandiositat històrica, l’es- iésnecessarirecollir emocióidetranscendència instants d’alta Vivim Aquesta tasca. had’ésserlanostra lesnostres conviccions idesvetllarCal enfortir no en que encara elsesperits adormits T 13 li afectin, aquesta perquè vocació noble en l’homecomladonaquan éstan esdevenen de propugnar entots els momentsientotes iper lescosesque lesocasions pelseupartit política, cosa que avui ha esdevingut per gràcia de la República ha a cosa legitíma i natural, que puguiduratermeral ambl’ajuda delaseva ladona que sentivocació superiorcultura, cultu- polític hadesubjectar-se del’obra conscientaaquesta disciplinaiapart demanera i fillesd’unesforç nobilíssim.No. demoltes socials, model d’organització activitats altres periodisme i laconferència, a part em amoltes delesnostres companyes que enlanovel·la, hanassolitèxitsremarcables el no reconèixer-hointeressant; seria negar una cosa evident, i a més una injustícia que fari- molt interessants potser, peròinadequades ifora delloc. enelocubracions necessita prosselitista enllocsque peraesmerçarlesactivitats elpartit intel·lectualisme idepersonal descuidaràl’acció on militiinoperunafany particularista el seusactes delsprincipisipostulats ressò delpartit iseran ielsseus escritsrespondran drets que nodeuobligar ninegligirenlesseves imanifestacions activitats públiques. delsnostres lectors.posem alaconsideració senyors elsquals entenen l’exclusiva. que un escalafótancada han instaurat i les coses es mouen amb el ritme que li dicten uns d’inconvenients que nodesconeixem dejerarquia ique noespresenten partits enaltres joventut.nostra delesnostres oferint-hi, activitats, la finsara, versos aspectes hemesmerçat bonapart ciplinades. ortodoxes semprecomamilitants tasca, enlanostra idis- oblidariem ienscomportariem problema delvotgada inajornable, femení. aquests davant moments dedubte id’incertesa ve elpossible,ital laprova- que comporta políticsen Es aquesta delspartits laqüestió prèviaquealaconsideració espresenta La Humanitat, 17 degener1933 Maria Teresa Gibert La dona, militant polític La dona,militant Volem dir que política de la l’activitat dona que en s’emmarca la disciplina d’un partit terraEn la nostra no podem desconèixer que hi ha un nucli femení intel·lectual nodrit i sempre,amblògicaconseqüència,i tindràdecomportar-se perfecta La donamilitant Tot enafiliar-se, políticcontrau unesobligacionsiadquireix uns d’unpartit militant només,éslaqueI aquesta planteja consideració integrament tot elproblema que avui democràticéstot elcontrari. Un partit democràtictéunamunió Això vol dirque, femení elproblema delmilitant enunpartit ialalabordeproselitisme iexpansió delmateix d’unpartit Som donesmilitants endi- al’encetar precisa Ho deiemdemanera lesnostres tasques aLaHumanitat, que no 121 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 122 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 ment, seriaunallastima laculpanomésserianostra. perquè quelíticament, el nostredia de demàpodríempenedir-nos, igual, serà unerror - ifranca n’ha d’extreure ilaseva lesrealitzacions substància. els hiescauria. quebor deprosselitisme id’organització elsintel·lectuals nohanfet acasanostra maini cions: disciplinaiconvicció. l’esperitmentar delesnostres entot militants lesduesessencialscondi- elque enforteixi d’unamateixa dintre militants obligacióid’unamateixa responsabilitat. Si ara que comencem no fem de la dona una militant perfecta inohiveiem enella,po- que comencemnofemSi ara perfecta deladonaunamilitant comelnostre s’hade nodrir enlamassaideseva consciènciacol·lectivaUn partit S’han detenir encompte elsvalors intel·lectuals, sinegligimla- però,aidenosaltres que tasca hemdefer ifo igran incitar I aquesta lesdonesd’E.R.de C.: éslaprimera - T 14 encultura. i nosaltres l’estona, que unsfarà agradosa narració ialmateix temps higuanyarà elbonnomdeReus valuós ivariat programa. molt cars. nes plenesdesanaveritat saber. d’ungran icreadores llegir conelque ensenyen al’escola,sinósaberllegirelque ensvolen diraquelles pàgi- es que elsoferien aquells autors elsensenyarem ipel·lícules, perònosaltres allegir. Noa lapaual’esperit. l’ànima iporten eixorquemmentat profitosos, l’esperit.— bons,instructius, Llibres d’aquells que sadollen —doncsel peròllibres amigues,llibres, que hemes- mans delsnostres filles,germanes, ser afeminat a l’antiga, apàtic i covard, sense ambicions ni anhels de progrés, i no més. res enreconeixer-se:senyora ilaserventa —«Hija Unés- demicorazón!»? delalma!»,«Madre tons alaGreta delesdetencions Garbo, Holmesidel’exclamació deSherlock que fan la podrà crear,la balança és la quinsmare; éssers dones, aquella dona que sols sap dels pe- homes dedemà,ipermésque l’escolailesamistats hifan molt,qui dónaelpesdefinitiua etc,madre», etcètera. iaquellesres— d’aquells altres títols «Solay sucosos:«Abandonadaalpiedelaltar», tan —sí, d’aventures,tures no us penseu que sols siguinels brivalls als qui plauenles aventu - i bres llegint àvidament, però si quèmireu de pel·lícules és: de arguments cinema, d’aven- això. joc deparaules, xem dequè lespoques que hofan, llegeixinelque llegeixen —inouspenseuque siguiun nya delaSelva Sònia,unescritque publicà«Brum» delCamp. Amb aquest mateix títol —peròelnomdelpoblecanviat— encapçalàjafa mesoslacompa- Foment, 23defebrer de1933 Antònia Abelló Llegim, donesreusenques Veniu-hi, tots doncs,allegir; vessants trobareuenaquells armaris elfet dellibres, ila La de Foment, amb tot el poc temps que s’inaugurà —quatre mesos—, ens ofereix ja un Doncs peraixòhihalesBiblioteques. Sí, fins ací molt bé, però ara ve allò de les pessetes. Llegir sí; llibres, però els són llibres que enscostarà unamica.Lesnostres xiquetes- Cert amancarlestruculènci trobaran Això havem d’evitar-ho, dones.Havem tota d’arreconar aquesta brossa, iposarales I aixòésunmalpertots D’elles—delesadolescentsd’avui— nosaltres. ennaixeran els Dones sí,jaenveureu algunadejoveneta ocasada,nipensar-ho!— —donagran amblli- En ell es lamentava de què poques hi hagi tan dones que llegeixin, ensqueii nosaltres - T 123 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939

15 —vincle indisoluble—aquella felicitat que havien fora lacerquen unialtre cregut, d’ell.Enel El divorci ésimmoral? L’Acció, 7d’abrilde1933 cada úarefer laseva alallum,ambveritat vidadecara alrostre; iaquells d’ells altres, catòlics, ésque estinguenelcompte necessariadonarelmenys escàndolpossible,noen el seu cos a uns actes dels quals n’està absent l’esperit per complert, ique precisament, el seucosaunsactes delsquals n’està absentl’esperit percomplert, guit elconcepte delsnostres hadeproseguir catòlics,lasuposadaparella delamoral cada ú,topen, laruptura íntimaésinevitable. comelementsantitètics,i,aleshores, Bé.Se- enallòqueconclou enlapresentació, deteatral puguitenir l’assumpte. des d’aquell moment dóna principi a l’immoralitat, alaprostitució.des d’aquell momentdónaprincipial’immoralitat, d’aquella dequè parella; sisegueixen otots vivintjunts,l’unol’altre, dos,hadesacrificar moral. sin, tanmateix, iperfectament la gènesi d’unavidarectilínea seva enabsolut,detotes vidaprescindint, lesfaltes comsiaquestes esmentades, nofos- Lola deCanPalet va podem exclamar que «pecatamagatésmigperdonat». No fou un bisbe que digué que «el matrimoni civil era una «bagarraneria»? No fou unbisbe que una«bagarraneria»? diguéque «elmatrimonicivilera De la disposició o de la Llei de la qual han pretès treure’n més partit els reaccionaris, és elsreaccionaris, De ladisposició odelaLleiqual hanpretès méspartit treure’n prés els caràcters no congeníen; la naturalesa, les aficions, la particular idiosincràsiade elscaràcterslesaficions,la particular prés nocongeníen;lanaturalesa, mercat de la carn comprant l’univenent comprant l’altre. delacarn mercat moral és unfet,moral la vida íntima s’ha fet impossible; de què l’amor ha fugit per complert i venda blanca,noelssubleva decarn deldivorci, laconsciència,comsinceritat tant de indiscutiblement, delaquè estableix eldivorci. trobaran elmàximdefelicitattrobaran obenestar possible.Mésuntemps, mésomenys des- llarg, tot notenir-ne elsuc,malgrat unagota. la desunió dels éssers que esvarenla desuniódelséssers equivocar. perells,pelsnostres Allòmésimportant les ciutadanes—, de què aital Llei era pocmenys de quèles ciutadanes—, Lleiera aital d’un prostíbul que l’instauració nacional. etc., converses etc.llurs particulars, devolguer convéncer —amb preferència elsciutadans Si noésaixí,voldria dir-me algúquè ésprostitució? Entre dos éssers que, veient-se doséssers Entre tenen defraudats, de reconèixer-ho, lasinceritat anant Però tot això no els esvera com el divorci.tant Aquesta d’excés possibilitat de compra potI després també venir que notenint delmatrimoni onotrobant enelsagrament queHeus acíunaparella van que, delmatrimonicreguts ambell, elsagrament arebre Fem-ne, sinó, unpetit anàlisi: Pels noésunaqüestió nostres defons, catòlics,lamoral sinódeforma. Per ells,tot es L’immoralitat deldivorci ha estat iés, per ells, un tema treure-li delqual han procurat No cal,segonselsnostres vells moralistes, tenir en compte que, desque eltrencament Els cavernícoles conferències, niunmoment—enlesesglésies,enllurs en nohanparat 125 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 126 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 gent l’actuaciódel tribunaldeRonda. els vedats els conills perrecrear-se eltemps durant ésqüestió també d’ar decaça. I ara, contraure nou matrimoni amb altra donadelfeude noumatrimoniambaltra delnousenyor?contraure o esclavacasava i es enganyat,«creia» amb una lliberta podia repudiar-la? No fou ella ma- seglesdel’opulènciadelsmateixos,en elsprimers ons’establí «que es siunhomelliure aladivisiólegalosiaeldivorci? que hihaginhagutderecòrrer cara gany, prefereixen aquests darrers. salt, com tampoc no crec que nocrec salt, comtampoc que hihagicappare hovulguipelsseusfills. de llurs sentiments. de llurs del’engany ipreferir elsaltres, idedegenerats elscaminstortuosos idel’hi- d’immorals saber-seque, malgrat lacompensació fosques decebuts,cerquen alescambres del’en- vulgui privar. El que si no hi ha dret, és a esgargamellar-se defensant qualificar la moral, pot peranul·larelmatrimoni? recòrrer pocresia a aquells altres dreturers, sincers que de cara alallumproclamen l’autenticitat que aaquellsdecara pocresia dreturers, altres sincers misteriosos ambengany contactes impurs, en- isincera constant, aunavidarecta carnals ni ningúhopot demostrar, Nosónsinócosesfetes que siaDéuque l’hagiestablert. pels terial que l’espiritual. teix filosofal. haguessintrobat lapedra teixa laque establí que siunesclaues traslladava desenyor, éssercasat,podia malgrat homes; icomtot hadetenir allòperellscreat fiundiaoaltre. bre d’éssers humansperenriquir ilescaixes lesrengles d’éssers bre delsrespectius senyors, com en fereixi que elsseus progenitors visquin ambdeamoretern, embolcallatsambmantells de —Un exemple d’amor, deveritat, elshidiriajo:Ésque hihaningúque d’honradesa— - pre —I alsfills, quin ésl’exemple que se’lsdóna?— exclamen elscavernícoles,tanma- comsi Abans, durant l’èpocamitjeval,Abans, durant caliaque nom- elmés crescut elsesclausengendressin A què vénen, escarafalls? doncs,tants Tothom tédret adonarpreferència atot allòque joqui més liplagui.Noseré elsho A més, tampoc cal parlar tant delmatrimonisagrat. tant calparlar A més,tampoc El que passaés,que l’Esglésiasempreha tingut—ité—mésencompte eldomini ma- És que actualmentnohihauntribunal—aRonda, esclesiàstic, crec— davant delqual es No ésaixòreconèixer labigàmia? És que nofou enreconèixer l’Església la primera labigàmia?Nofou enConciliscatòlics, L’aforisme deque «ningúpot desfer alaterra allòque Déuuneixalcel»,nopuccreure, vulguiperellsuna pares, - que isobre No crec capfill que amillurs existència de tortura - ditat de les religions —i de la catòlica en més escala— molts ministres hauran decercar-se —idelacatòlicaenmésescala—moltsministres delesreligions hauran ditat les garrofes viaranys. peraltres Aquí lacriatura. síque ésallàonplora La part llastimosa ésque humanaesdonicompte commés lacol·lectivitat La part del’absur T - 127 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939

16 convertir-se com a assessor dels organismes superiors enelqueconvertir-se aladona.N’hi respecta superiors comaassessor dels organismes que iiniciatives orientacions recollint vulgui apart vulguinestablir un«organisme» Partit, éspossiblequemissible, nitampoc femenines lesmilitants que formen delnostre dintre çar, osiguique viva aquesta laseparació «Secció»crea dels dos sexes, ésinad- i,pertant, na» éspossible,perquant ve aleshores aquella arealitzar que tasca criticàvem en comen- imposar-se enelsseuspropòsits, perareeixir quan noés pas així.Nila«SeccióFemeni- determini elPartit. malment nopascomunesautòmates, peròsíatenent-se alesdecisionsitàctiques que dem desmentirque n’hihandeprou conscientsidisciplinadesque segueixen elritmenor d’engroixir aquestes lanecessitat comprendre nopo- comasimples militants, rengleres conviscut enlaseva ment.Vol diraixò,que siavui notenim encara pera prou preparació bona educaciópuguiarribar-se que acreure existeixen que unesdesigualtats noméshan sada aésserunamés,nopasque interpretant alseujudiciequívocs enlagalanteria ila quepacitat enl’home,tota aquella que s’afegeixi enlesseves had’estar dispo rengleres - que determina i que els seus entre militants la en igualtat ladonamateixareconeix ca - ologia iesperit deredreçament. delaseva obeïntalsdictats d’afiliar-senecessitat aun consciènciaen quant laide- Partit mateixesde nosaltres podemdirque rebem, ladonanosentprou intensament la encara quelcom que mésavançades se’nsvulguiconsiderar encara iatenent-nos al’exemple que delapenínsulanoneguemqueres siguiaixí,peròaCatalunya que noés podemafirmar afinsalesseves delsPartits i conscientmentenlesrengleres ideologies.Enaltres ter d’Espanya que arreu sibése’nsparla nombre, engran encara ladonaforma normalment menys femenina. capacitació vegada,tra vexant a la separació imposada i per un un diminutiu augmentatiu en la més o això,unaal- dones,unaclassificació,portant-nos homesidelsciutadans dels ciutadans ver-hi diferències decapmena. No hihannipodenha- més en lalegióciutadana. ésunciutadà a l’home», deures per tant vegada més,d’insistir enelnostre puntdevista. comelementpolític,tenim queDavant ladonarepresenta l’obligació,una laimportància La Humanitat, 17 demaig1933 Maria Teresa Gibert Indisciplines, no!!! Hi ha, però, qui desvirtuant ostensiblement arealitzar, l’esperit del’obra Hi ha,però,qui desvirtuant que creu cal Tenim Republicana «Esquerra deCatalunya», unaclàusulaenelsseusprincipisbàsics Indiscutiblement que conscientque lamilitant exigeixen políticsnoexisteix elsPartits «tot» d’aquesta possiblerealitzar bé,hi ha qui manera encara creu Ara socialformat Socialment, laConstitució espanyola que reconeix «Ladonaestá endrets equiparada i - - 129 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 130 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 sió comunaindisciplina,ilaindisciplinatésancions. hauria d’elegir-se forçosament enunavotació desegongrau. menina», nopodenmenys que al’ensemsaquest repudiar antidemocràticque Organisme que sexe. del’altre hagind’actuaralmarge dela«SeccióFe - Les qui la«barrera» repudiïn exigir dedones. que estracti encara efecte, carelque les veuen que jan’hihand’altres hohanendevinat, nopoden i,pertant, polí, ésunjocmassavist idenota benpocaintel·ligència si ésque que creuen pot sortir adoptin elsistema delaqual unaplataforma - decrear abansjasen’haurienbastit eltram d’aquellesper acomoditat que nohavent-se que volien, pogutdestacar amblarapidesa oenelsllocs quecom adelegadaenunCongrés calgui. Però intentar unorganisme crear veu encara inquieta ja comarcal, enunareunió comarepresentant rits, jasiguiportant nopodràprescindir-se’nres ilaveurem pelsseusmè- enelllocque lipuguicorrespondre farà impossible evitarrelleu ialesho- de el cas,quedi quecom a figura una dona, siarriba efectiva tasca tra itot l’interès que posemeninterpretar condiciódemilitants bélanostra deproselitisme, lanos- tasca de restarapagadesperlamancacomprensió;nostra esdesvetllin perquè del Partit figures femenines que fins avuiindispensablement havien delnostretat esforç revelant completament unsidealssincers amblaideologia d’acord totaha prou en que amb treballem entusiasme de dintre i cada aportem Entitat la volun- Militants, i res més que militants! Altrament hom hauria de considerar aquesta preten homhauriadeconsiderar mésque ires Altrament Militants, militants! - Ni «SeccionsFemenines» femenins niorganismes abasedecompenetració d’idearis T 17 està la soferta classe obrera. classeobrera. està la soferta peragaudir,màximes garanties temps avenir detot elbenestar socialdequè mancat tan anys degovern aCatalunya trobarà les encara arealitzar elseu programa dintre iperquè de preocupar-se els dos aterme delbenestar socialdelpoble,pertotdurant allòportat seu vot, ivotarà Republicana l’Esquerra deCatalunya, donades bonesproves perquè porta administrativa dela llar,tes lapart lihacorrespost misèries,perquè no pot donar-los el de lesdretes. estol devells captant fills. ovivintal’empar obrers dellurs Aquesta éslajustícia social seva iun perpart immensdefortunes d’aquestaresultats dominació?Unacaparament seu dominitots delavidasocialCatalunya elsressors iEspanya, i,quins hanestat els elsanys durant elseuprograma hantingutperaimplantar sobres que hantingutsota el elperíodeelectoral, dejustíciarant social,temps parlant-nos ésinútilque vinguinara de sónpreferents.els pobres del’ensenyament,ra del’esbarjoifins al’hora tot on(segonsells) al’església,llocsagrat sap que enaquestes escoles ladiferència declassesesmanifesta entots moments,al’ho- nopodienalternar infants ambelsaltres fillsdecapitalistes,fills d’obrers, ja que tothom nen lesdretes, havien desofrirlahumiliacióveure comelsseusfills,pelsol fet d’ésser l’educaciónecessàriapermancad’escoles,querebre siacudienalesescolesque soste- que noarribavamigrat delallar, necessitats acobrirlesprimeres fillsnopodien que llurs vist imaritsdeixar, elsseuspares acanvi ienergies suors d’unjornal dia,llurs diadarrera No; ladonanopot votar lesdretes imenys ladonaque laque treballa, ha ladonaobrera, La Humanitat, 4denovembre de1933 Josefa Bofarull deCasamiquela ¿Pot votar ladonalesdretes? La dona, que ha estat la part mésperjudicada,que haviscutmésdeprop totesLa dona,que haestat lapart aques- No; ladonanopot votar lesdretes, permésbonesproposicions que lisiguin fetes du- T 131 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939

18 cietat atorgava aladona. el títol el veritable quin de l’«àngel de la llar».amb Mirem realitat era rol que lallar i laso- donat ladonaa qual moltpomposament era ladonafinsara, delque resum un breu era se’nsvoli somadmirades, ise’nstem, demàperafer-ne doncs, icomençarem parlem-ne dinsmoltes ise’nsfa objecteoposició encara se’nscensura llars, delloança,se’ns critica conscients. ser ciutadanes ció deveure quins són elsnostres defer-nos deures, devoler delesrealitats, càrrec és- negat,d’undret que ensera ús d’unsufragi provat que ensera d’exercir, tenim l’obliga- tors socials, detotes lesedats,totes vegada enblocperprimera lesque hementrat afer coses, tots elsfactors que podeninfluir-nos ijocrec que lesdones totes, de tots elssec- sions contingudesesrevelen, és quan ambànimmésserèconvé veure iestudiar totes les quan es quefa amb uns dies una transformació nacions no fan en un segle, quan lespas- ambunshàbitsicostums, peròsentintjatotauen encara lafrisançaderenovació, ens afecten, il’esdevenidor. ambelpassat,present relacionant-ho ment delque femení, undeure creiem nosaltres fent unestudi detotes lesqüestions que doncs, més de si el vot femení pot sola- ésser un bé per uns o un parlarem mal pels altres, lesseves realitza seu programa, compleix lesseves aspiracions, promeses... Noparlarem, Republicanadeveniments allàonEsquerra deCatalunya elporten ésavui, del fa realitats concretes,finit, ambunesaspiracions i recta quanelses- segueix sempre unatrajectòria de- comelnostre, rebel ambunprograma nediment, ésperafer-ne Unpartit unarealitat. desprésno ésperquè tinguipordeposar-lo noésperfer-ne alapràcticaméstard; unpe- fet acap atorgarla donaperemetre quan aquest elsufragi, aquest Partit Poder dret, porta reconeixement comelnostre, en elsprincipisbàsicsdelqual figura de Quan enunpartit laqüestió. francament amb ànim serè, també, amb nosaltres ulls i Parlem-nesentiments de dona i enfoquem ara untriomf ésperaaltres ésperaunsunperillqueque espreveu. que flaira, cògnita atrau; tancat d’unapenya políticafinsalclos actuació;desdel’alta futura decasinet, éslain- ounatemença. delaseva ellaunaesperança irepresenta unrelleu pren arreu Se’nparla Avui la dona, sempre deixada de tot al marge el que feia referència a moviments polítics, La Humanitat, 11 denovembre de1933 Oromí Núria Montserrat Una incògnita: elvotUna incògnita: deladona S’ha ditmoltque noestem respecte Plouensàtires preparades. alvot femení, estroba Quan es viuen moments com els quepresents, una època, on marquen els individus vi- RepublicanaS’ha dit que al’Esquerra deCatalunya li fa por el vot deladona.Dic jo. T 133 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939

19 penjat alcolliamblaràbia cos. seus fillsidelaPàtria comlesdonesdedretesveureu es queden ambelSantCrist debénsque se’lsfesun ramat anard’açíid’allàsensevoluntat. i l’hanesmicolatfent diuenque elvolen lavidaimpossible iara adobarcomsielpoblefos agovernar)arribessin quan perquè hantingutelpoblealesseves mansl’hanfet atrossos sabenestar alcostat delsseushomesenelsmomentsdeprova.nes d’E.R.deC. es moguin les dones del Sant Crist penjat al coll. No serà d’elles la victòria les perquè do- que lesdretes esmercin ners ipermoltes deCatalunya. almoinesque escampin arreu lesdonesvaginperquè avotar. que nohitenen afer res enelParlament Espanyol. oqual dels tal diputat d’ésser tornada surti perquè permitjàdelapapereta del’urna dintre per aposar-li aldavant delsullsunapetita quantitat enmetàlic que eldiadedemàelsha iàdhucdevotesdores confessores delPare Vallet Segura. idelcardenal Amb l’atorgació delvot aladona,dónabodeveure comvan- admira d’açíid’allàlesgrans , 15Fortitud denovembre de1933 Justa Goicoechea Veus femenines Les dones d’esquerra sabran acomplir eldiadeleseleccionsperbédels elseudeure sabran Les donesd’esquerra que lesdretes sabensobradament Les donesdeE.R.C. debó(siesque res nofaran acomplir el diade elseulesel·leccions deure per moltque sabran Les dones d’esquerra Estan plenamentconvençudes que guanyaran pesiaqui labatalla pesiipermoltsdi- benconvençudesLes donesd’Esquerra aacomplir noofereixen delatasca quantitats No sabenque fer-se. Van idefallences necessitats aprofitant del’unil’altre, darrera T 135 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939

20 Aurora Bertrana Tinc consciènciaque aquest enescriure Tinc titol ienencetar untema ardidament escabrós La prostitució organitzada La Humanitat, 6dejuliol1934 Continuaran lliurant-se alaprostitució. lliurant-se Continuaran com el present, m’exposocom elpresent, asofrir, delstemorencs, leshabitualscensures ultra lesmenys errada, que laprostitució siguitot organitzada errada, que d’unasuprimida.Crec uns s’hanrecollit complicitat de l’hora baixa, fugint de la persecució delvigilantipolicia,elles,lestristes baixa, del’hora fugintlapersecució complicitat elque mésdificilésobtenirés qüestió resulta deburocràcia id’esbirros; unprofit moral de familia, en recordar-se de les prostitutes,de la vida miseriosa i poc honorable mereix mésexposada.serable, avançat? Quèhaurem menys mésbruts, sòrdits, higiènics...Ilavidad’aquestes fembres, mésmi- mésllòbrega, Ielsprostíbuls, amésbaixpreu. finsa treballar improvisats,destinitat arribin més seran vegada méspenosament,tal hoaconseguiran delaclan- difícilment, enladesesperació estrets,de laprostitució haestat vençut ambla delscarrers (enapariència).Ial’ombra seeixen una llar, el perquè flagell inmoral tranquil·les, dormir un marit i uns fills, podran d’ésser-ne, ilesdonescasadesque gaudeixen pos- de lacivilitzaciónostra, delallibertat d’aquesta mesura. penósimalretribuït,que honrat, viuendeltreball del’amor. congenèriques id’unrespecte pregona d’una meditació germanes peralespobres gran vaig negar la meva Moltes a les organitzadores. el meu gest, no han comprès encara fill xen oficiniperafundaruna niperaunaltre familia. predestinades, seguiran cercant clientela cercant predestinades, seguiran i mercadejant més cossos.Ho faran amb llurs milers de femenines,signatures milers cada a un una impulsde les generós.quals Jo correspon mes i de l’explotació i adés digna de consideració. de és les ara mestresses i del baranda, te, delesdonesque tot comprendre lamenen,noelspermet, segurament, l’abast nitotes freqüents iméspenosesdemoltesfreqüents companyes volgudes. les conseqüènciesdellurtasca. Aleshores, totesAleshores, lesverges peraellesiladignitat integrals, que afortunadament S’ha iniciatunanova campanya laprostitució, ilabonafe, contra dignadetot respec- Costa pocredactar, iaplicarundecret laprostitució firmar organitzada, abolitiucontra Què faran, demà, aquestesQuè faran, enlegiód’afamades? fembres pobres llençades al carrer Elles s’adrecen, o ja s’han adreçat, alGovern ojas’hanadreçat, Elles s’adrecen, deCatalunya amblapretensió, sinovaig El gest delesmeves companyes, lesverges tant voluntàries mares comleshonrades La trista condició d’aquestes dones, vivint de la venda cossos, del vici dels ho- de llurs Hem detenir encompte- dedonesque viuen delaprostitució, que noservei elsmilers 137 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 138 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 ocupem-nos dellursalutivellesa. unaprova Aixidonarem que somdonessense el dret que tenen aquestes dones a prostituir-se, falses, aju- ni morals i, sense escarafalls cutem unacte nigenerós, nipràctic. nimoral, dem-les enelque calgui,vetllem nosiguinexplotades, perquè - pre socors, acudimallurs interessos, de la pros en signatures, pro- de llurs o en contra que i apleguem es llurs tracta prejudicis ique tenim tot humana. elrespecte que aquest esmereix principidellibertat titució organitzada. L’opiniótitució organitzada. que lanostra. d’ellesésmésimportant tota lameva simpatia,que perònocrec supriminttot d’unalaprostitució exe organitzada, - l’aportació de la nostra simpatia ilaforça delanostra delsnostres privilegissocials. l’aportació vides,amb llurs congenèriques imillorar delesnostres germanes ligentment ensocors I si el resultat delplebiscitésdesfavorableI sielresultat al’aboliciódelaprostitució, reconeguem El primer que hem de fer és saber què pensen les interessades. Interroguem-les, puix Parlem-ne. reflexionem. acudir intel nostra · Jo crec que una bella gesta de part fóra T 21 Aurora Bertrana La prostitució lliure La Humanitat, 18 dejuliol 1934 a agrair-nos. Les úniques beneficiades per aquest gest, romàntic seran però poc meditat, cietat i més viciosa, prostituidahipòcrita que elles, penosament treballen per a guanyar gar a unes i el altres dret a explotar ¿I com podem oposar nosal- encisos naturals? llurs car actuenennomdesentimentsque noexperimenten, iestableixen unacompetència que laprostituciógades mésimmoral sense,però,fer-me organitzada, il·lusionssobre perillosaenelsentitmésconscientdejus- l’aboliciód’aquesta comamesura considerant conseqüència d’un estudi seriós del treball de la dona, limitaran laprostitució, però mai conseqüència d’un estudi deladona, limitaran seriósdeltreball causa inoperignorància,comesdevé sovint enaquestes latituds semi-civilitzades. seguiran actuant, en llurs carrerons misteriosos, carrerons perla policia. actuant,enllurs perseguides seguiran sinó que esveuran mésafalagades,que mésconreades, mentre professionals lespobres toleradesquiroles delvici,nosolamentseran aabolir, silaprostitució s’arriba organitzada d’aquesta trista indústria? desigual les entre professionals i elles, que fan d’aficionades. Amb tot, ¿qui gosarà ne- diferents davant solament flagelldelaprostitució elmonstruós engeneral; voldria pregar- Fa unsdiesque desd’aquestes mateixes pàginescomentava laprostitució organitzada, prem, ésposar-laprem, encondicionsdeguanyar-se lavidavalent-se sistemes d’altres mésho- no la venceran, car la darrera dona que no visquipossibilitats la venceran, damunt la terra, té noranta car la darrera ieducarlesnoies sexualmentnorables, hofacin encaure ambtot perquè coneixement de tres, feblestres, idealistes, el nostre minso esforç els directors, contra explotadors i grossistes tícia social. llurs vides, mentre que vides,mentre esdonenpermordelluxe lesaltres llurs Aquestes idelamandra. es- alaprostitució,lliuren clandestina iocasional,sónl’essència mateixa delaimmoralitat, l’abast pràcticdelesmeves humilsopinions. los que meditin encara, abans de recórrer alafeble abansderecórrer los que soluciólegislativa. meditinencara, d’aventures alarecerca llit irespecte alcarrer retribuïdes. social,surten les prostitutes aquelles lliures, que solteres posseirunallarambtaula, ocasades,malgrat Tota compassió laso- vadintre lanostra vers lesprofessionals, que classificadesapart Trenta anys d’educaciósexual socialmés amplia iconscient,coma iunaorganització Avui m’enfronto amblaprostitució mésomenys lliure, clandestina, ilatrobo centve- Això novol dir, però,que joaconsellialesmeves companyes deromandreinactives iin- Les filles,lesesposes, de lesmares familia que sota lacareta dedonesdecentses L’únic ladonadetemptació camíperadeslliurar deprostituir-se su- comarecurs El malésmassaprofund ivell ràpidibanal. tan peraunremei Repeteixo nilesmeretrius que i fet elshaurem que nilamoral res tindran unflacservei, 139 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 140 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 al comabased’educaciósocial,inolimitinnil’ensenyament nil’anàlisid’aquesta impor gurances devellesa,gurances dispensaris, sanatoris, clíniques, cooperatives... ció és filla d’un llarg estudició ésfillad’unllarg psicològic, lapropensió que m’hamostrat femenina a triarel centd’acabarenprostituta allector (Prego contra que nos’esveri. Lameva- trista afirma determinis, volta socialment,tal organitzades sindicades,solidaritzades,disposades ala suprimir-les ollançar-les tot d’unaalamisèria. nopotd’una naciólliure, que ésseraltre ajudar-les, inclinacions,peròmai llurs respectant que viudelaprostitució. Ique elnostre dedonescomprensives deure filles ihonrades, vaga parcial o general, seran tan fortes i poderosesvaga com qualsevol fortes tan seran o parcial general, pro - organització altra tantíssima qüestió, podrem mirar lesprostitutes qüestió,tantíssima mirar podrem ambmenys llàstima. Conscientsdellurs treball mésfàcil). treball letària. respectar, Esfaran vacances lesesquiroles, tindran retribuïdes, perseguiran asse- Quan les mares i les mestresses gosin mirar cara a cara iencetar acara cara elproblema sexu ilesmestressesQuan lesmares gosinmirar - Penso d’aquesta massaenorme que civilitzadora, aixòhad’ésserlamàximaaspiració T - 22 Ànima endins «Aquell que hodigui».Aquestes que sentiperseguit, «caudi- que elgran sónlesparaules , 5d’agost de1935Llibertat Justa Goicoechea acudiren al tan discutit camp n’hi havia cap que es sentís perseguit; encanvi, aquesta- pre discutitcamp n’hihavia altan acudiren capque essentísperseguit; accionària que debondadosaicomplaent... presumeix !hipòcrites! iensemsevitar que la calgui. El poble esquerrà del’Hospitaletcalgui. Elpobleesquerrà ambel està alnostre decol·laborar costat pertal que adopti «caudillo»encara en puguisaber el gran elposatdecomaquell que ve del’hort. sienllocdefer-lagunta, delditprohom ens alesmassesque asentirlaparaula acudiren sempre! seu ajut.Anim,doncs,quedelresplendent SoldelaJustícia eldiadelressorgiment està i per a complir-lasat les dones d’esquerra hem d’estar disposades a fer els sacrificis que que desfe nohanmirat iconfidències - són degutsadelatacions que, perodispersonals, demna d’undelicte que esdiuque que hancomès;sabemtambé moltsd’aquests casos seves també, depares enelmoment dedonarunfillalmón:sabem que ploren mullers omésdelque idelsempresonats,tant ensabemmoltdelsperseguits dones d’esquerra roig de la censura no ho impedís. Malgrat això volem no ho impedís. Malgrat roig de la censura provar i dir que, sabem d’es- fortuna proper... poses que tenen marits empresonats, els quals no han pogut estar llurs al costat de les perar les amargors d’aquests empresonats perseguits perl’impecable- odidelagentre d’aquests empresonatsperseguits lesamargors perar més no,del’imprescindible alavidaquotidiana. Aquesta que éslatasca enshemimpo- ien unes llars per tal desatisfer pertal unavenjança.ien unesllars fam penetri desfetes alesllars famílies puguingaudir, perlaimcomprensióique llurs si llurs fills que eren l’alegria de les llars, de les quals n’han estat separats peracomplir deles con- quals n’hanestat separats fills l’alegria delesllars, que eren llurs abensegursabríemquè contestar-li; alesdonesd’esquerra, l’hagués adreçat les perquè que alcamp deMestalla. Jonosé depersones elnombre sientre llo» digué,diesenrera, Dones d’Esquerra, noabandoneuelsnostres empresonats!Sensedefallir!... EndavantDones d’Esquerra, podríemparlar-ne injustamentLes donesd’esquerra moltdelsperseguits sielllapis I les dones d’esquerra que sabemaixòenshemimposat lahumanitària missiód’atemI lesdonesd’esquerra - T 141 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939

23 Moments delluita , 5defebrerLlibertat de1936 cola, iescoladigna;que lalleihadeprotegir-los elsatropells deque avui contra son víc- concret,esquerres, claripositiu.Ambungovern —-elpoblehosabprou bé, d’esquerres, o perl’altre. culable per a milers de germans nostres que sofreixen degermans enexilisculable peramilers durament data ipresons, ens suggereixen aquests senzillsmots: 16 defebrer! el nostre esforç otota atenció lanostra vers unacosadeterminada. dir aixòque No, decapmanera. notrobarem dificultats? d’orientar-se lavida deCatalunya que hemdeseguir. pertant, com aciutadans ilaruta, el que es doncs digui, malgrat té bona memòria— sapes- l’obrer que els seus fills tindran que assenyala definitiva d’unamanera iperamoltsanys dosca- dela qual surten lacruïlla Reis Bertral En una paraula, confusionismeiinquisició. En unaparaula, En realitat, per a fillsnosaltres, delen poble,En larealitat, lluita, tots és els ordres, quelcom constant per damuntdetot, aspectes, d’altres prescindint dedirigirtot enstrobem enlanecessitat ment ineficaços peraconvencer l’opiniódelpais, que els coneixprou béisablaseva ac- mins completament oposats:triomfdedretes otriomfd’esquerres. mésdelicadaisensibledelnostrement delaqual, ésser. conmoufinslafibra na del poble, res niningúnohipot.na delpoble,res netament bé,vol Ara laqual cosaindicauntriomfindiscutible delesesquerres. esquerrà; i permanent. Hihaperò,momentsenlavida(individual icol·lectiva)i permanent. enque semblaque tat popularque adversa.tat els hiésabsolutament tuació, noobstant podrientenir elseu afecte comaelementsperfalsejar aquesta volun- times; esdir, dignamentcomtenen iconsiderats respectats que seran dret aésser-ho. tes aunetern reaccionaries, esclavatge; vol enllei. convertides dirl’arbitrarietat ilatirania fens d’escolesonhandenodrir-se lesseves intel·ligències; vol- dircondemnat,perlesdre Ara enstrobem enund’aquestsAra moments.Tenim davant nostre elsolpensa- unadata, Ja sabemelque cadaunasignifica. Triomf dedretes deixar elsfillsdelpobleòr vol dir: quinaJa sabeu,amicsdelbaixLlobregat, ésaquesta 16 defebrer! data: Quàntes coses Completament oposataaquest se’nsofereix degovern panorama, elprograma deles Els nostres adversaris, però, tenen tot que si bé són completa una sèrie de recursos - essegur,El triomfdelesesquerres perque elpoblehovol; lavoluntat- icontra sobira Es evident que lainmensamajoriadelpobleaCatalunya, d’Espanya, aixiscomarreu és Els caminsespresenten maestà idefinits,i,enlanostra eldecidir-nos clars perl’un dedeterminar,Es l’hora idefinidaper quin d’aquests clara doscaminsha d’unamanera Data d’una importància capitalísima peralahistòria capitalísima delnostre poble,d’unvalor incal- d’unaimportància Data - 143 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 144 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 Que nosaltres elshiseguíssimenaquestQue nosaltres terreny? Siesaixòelque volen, s’equivoquen ar, ilasostindrem serena, ambla actuaciódigna,clara, lanostra hioposarem nosaltres gloriós que representi la mort de la reacció ilanova delareacció delademocràcia. aurora gloriós que lamort representi en absolut. sar unsinteressos comaemblema elsideals materials. encanvi, bandera, Lanostra porta que integren l’anomenat«Front campanyes elsque sonprecisament ambllurs d’Ordre» no permet. Volem peròdir-los unacosaiesque tota aquesta atmòsfera que ellsintenten- cre delaconsciènciadelpoble. pressió més nobles de la humanitat. més noblesdelahumanitat. màxima fermesa. mocràcia vetllant peraque iclaretat lapuresa siguirespectada delaseva actuaciócívica. mitjans econòmicsdequè disposen, tenen totes lesmalesarts. fan altra cosaque fomentarfan altra ilapertorbació. eldesordre Tots units,lluitem ivencem perCatalunya iperlaLlibertat! Cal doncs,que cadaobrer, cadaciutadà, esconverteixi defensor enunferm dela- El nostre deure és, doncs, lluitar sensedescansperaqueEl nostre és,doncs,lluitar deure eldia16 defebrer sigui eldia peròvencerem. nosaltres, ésdura; I elshidiem:lalluita Vosaltres hianeuperadefen- no volem,Les esquerres ni podem posar-nos al seu nivell. no ens ho dignitat La nostra Per unad’aquelles paradoxes que lavidaescomplau enoferir-nos, veiem que lagent Les dretes unacampanya hancomençatara demagògicaiprovocativa: què pretenen? tenim lesesquerres, Nosaltres, l’opinió;ells,lesdretes els ultra ireaccionàries, farsants Per això hem de lluitar, tot, sobre per a que no pugui ésser falsejada ni mixtificada l’ex- T 24 30 degener1937 Ajut Català ielsmomentsqueAjut Català vivim Butlletí d’Esquerra Republicana deCatalunya (Federació deBarcelona-Ciutat) Ciutadans: Els catalans, deCatalunya Elscatalans, Ciutadans: tota, està donantproves d’unesperit desacrificii a suavitzar que lespenalitats tenen destacats desti alestrinxéres, - desofrirelsgermans cenaris, però que no pugui dir que la lluita costà una vida més perquè a reraguarda nosa- cenaris, peròque nopuguidirque costà la lluita areraguarda unavidamésperquè nacional il’internacional; iel cionada, capitalisme per laclerecia pels que demanant l’or cions pacífiques, indefenses. A totes estroben atesos lespoblacionscatalanes ambunde- dre en dre tot moment, però que no volien més que seu que l’ordre permetés tota mena d’im- dament en els fronts de batalla, no treballem prou per aquests éssers humans, germans humans,germans prou notreballem peraquestsdament enelsfronts debatalla, éssers da unavidaderelativa escombataferrissa mentres - calma,confiatsalesnostres llars, sinterès iunzel que vivimque dignedel’hora hafet que tots ensunissimformant aques- aixícompelsseushomesantifeixistes. poblesgermans, d’un amorsensfipelsaltres sèria idolor... Rosa Segarra res delametrallares mortífera. posicions id’esclavatges. piguérem unir-nospiguérem ambelpensamentfixe ambunsolobjectiu, encami- amblesactivitats mans tots que somd’aquesta societat fins avui injusta i tants desacrificis cos- que icruel, nades a una sola finalitat: guanyarnades aunasola finalitat: la guerra. nostres decausa;noensdonemcompte deldolorós itrist que haestat peratota aques- ta perl’afanyta defer-la humana. truós, aixòque ique solssapdestruir lihemdonatelnomdeguerra. truós, tot allòque estimem nosaltres tant. humana,el filera ta tenir que abandonarlaseva deixant terra tot tan grat, allò que elsera antifeixista. germandat gran ta llars com a mesura de precaució davant deprecaució comamesura llars perlafera delsbombardeigs feixista, alespobla- Tot desencadenada, i subven preparada, nostra, la guerra i és també - això és la guerra, Que lahistòria que puguidirdenosaltres tot hoférem peraixafar devilsmer unaraça Catalunya ha obert els seus braços als refugiats que alsrefugiats hantingutd’abandonarlesseves elsseusbraços Catalunya haobert Guerra. CaravanesGuerra. sense fi... Vells i petits; malalts, indefensos, file- fugintenllargues senspietat... idestrucció Matança Guerra. lamateixa Mi- contra delahumanitat Crimhorrorós Guerra!!!... humanitat. Guerra!!!... Encara que vellEncara avui d’actualitat com maiallòde:«Uniófa laforça», nohooblidem,ger La tasca d’Ajut Català enaquests d’Ajut Català La tasca momentstristos va de guerra senzillamentadreçada I nosentimprou aquest nohemsentitdeprop riudedolorperquè elscroll tràgic,mons- queNosaltres, que nohemviscutaprop nosaltres d’aquesta vivimareraguar tragèdia, - - - - 145 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 146 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 Transcripció pronunciat perRosa el29 degener1937 delparlament ales8del Segarra aquella cara plena de pena, però també plena de llum d’heroisme al pensar en l’aportació plenadellumd’heroisme alpensarenl’aportació plenadepena,però també aquella cara lesespatlles,abric sobre peusimans,perresistir-lo?... Elproveïment deroba adeqüada,és a evitar iprivacions unsensfidepenalitats alshomes que exposen constantment lavida. ar. et AjutCatalà demana.Encarque potser fins avui indiferent, nohosiguisunmoment gran, magnànima, d’aquell ésser estimat, pare, espòs, germà opromès. magnànima,d’aquell ésserestimat,gran, espòs, pare, germà depecesd’abrictota atapeït menaique ésim- —perquè noelshisonfacilitades complert, cians. Hi ha un sens d’objectesnombre necessaris per a proporcionar-los, que s’han d’ad- ser estimat, tinguis de caminarotombarmés depressa de carrer, per noenfrontar-te amb doncs, un de les deure nosaltres, dones, fent roba, ocupant-nos amb tota d’un rober cura ses justes compot inobles,enamorada ésser la mésdelmondevida pacíficai famili- quirir, i,peradquirir-los quantitats, calrecollir que calbuscar. vespre aRàdioEsquerra. un apoi als refugiats, a portar a les llars delscombatents alesllars aquell escalfque necessi- tant aportar un apoialsrefugiats, ris percompletar tot elque faipot falta lavidaalestrinxeres; fer ipassadora méslleugera possible— per la part oficial de la guerra. Així evitem oficialdelaguerra. delfront. moltssofrimentsalsgermans possible— perlapart almiliciàcombatentporcionar unasèriedecoses,objectes materials, alavegada necessa- més. Novulguisque quan intimanentet sihasfet preguntis quelcom, tinguisd’avergonyir- nats a fer amb les armes a la ma la guerra alsque l’hanprovocada. alamaguerra nats afer amblesarmes unescalf, Apresentar te alpensarque no. ta el que plora absent. elqueta plora les Milicies d’Esquerra Republicanales Miliciesd’Esquerra deCatalunya. la guerra mésque mitjansfemenins, inomenys eficaçoscomelsaltres tan la guerra necessaris. Tots prou que tot sabemque ¿Sabemperò,delcert, fa moltdefred. miliciàporta fred: Aporteu vostres donatiu, ilavostraAporteu aRambladeCatalunya, col·laboració de 26,Caserna Ajut Català és,primerqueAjut Català tot, femenina, unaorganització perfer iperaixònoempra Companyes totes que m’escolteu. heroïna sempreaimantdelescau- Donacatalana, Dones: fem gran l’obra d’AjutCatalà. Dones: fem l’obra gran No vulguisque altrobar unaamigaoconegudaque ploril’absènciapersempred’unés- No s’acaba, però, la tasca de les dones, No omplints’acaba, però, la tasca el rober la robai entregant feta als mili- deProveïmentsLa Junta permoltdezel que militars, tingui,nopot icura apro- arribar T 25 La Humanitat, 20dejuny de1937 Què és i perquè s’haconstituïtQuè ésiperquè l’Aliança Nacional delaDonaJove S’ha parlat molt d’unitat, através moltd’unitat, S’ha parlat d’actes idemanifestacions, mainos’havia peròfinsara Catalunya. en la seva de tota majoria,viuen al marge i sense la quepreocupació activitat els haurien que perapoderlligartotaconsiderar lajoventut unir-nos precís era abans.Iaixòva fer- sembla aplegarlajoventut femenina, que peròcrec ambentusiasmeisenseregateig d’es- dones antifeixistes catalanes. que, necessàriament,l’hemd’atreure. dispersa da itan que lajoventut femenina actuïambdisciplina,afany enaquesta iambresponsabilitat del’Aliança Nacionaldes delapresidència delaDonaJove, hecontret aquest fer deure: d’estar amatents alcompliment deldeure. de produir elsnostres problemes. Catalunya atots, ensnecessitat hem icomacatalans joventut femenina. Per això,totes vam iesportives polítiques, lesorganitzacions culturals Montserrat Martínez Montserrat ventut socialment i físicament forta, dotada id’aquells indispensables d’unacultura conei- ventut forta, socialmentifísicament xements puguiconstituir, perquè enelfutur, labaseméssòlidadeCatalunya renaixent. propugnat perlauniódetotes massa jovenil lesdones,delagran femenina- disgrega tan moment, ni a l’única consigna de la guerra, sinó una altra missió encara: la de crear unajo- ladecrear missióencara: sinóunaaltra moment, nial’únicaconsignadelaguerra, nos crear l’AliançaNacionalnos crear delaDonaJove, sensedistinció que dematisos,les agrupa, talà i tinguin per a consigna la cultura política i social; el redreçament i l’engrandiment de il’engrandiment políticaisocial;elredreçament itinguinperaconsignalacultura talà tot l’esforç itota lavoluntat: tasca conjuntatasca encaminadaaobtenir peraCatalunya un demàgenerós ihumà. forços en terme no llunyà, s’arribarà, a la unió completa de les noies de Catalunya que avui, Tant através delasecretaria femenina delesJoventuts com «Estat Català», d’E.R.deC. Aquesta Aliança,però,nova constituir-se històrica únicamentobeintunanecessitat del Segon: fer tot enca- parlin elque pensinencatalà, lesnoiescatalanes calguiperquè Per aconseguir això cal portar aterme intens untreball ifeixuc.Per fàcilcom Noéstan aconseguiraixòcalportar detota Launióindestructible Primer: lajoventut femenina catalana. Per aixòhemforjat l’AliançadelaDonaJove. Iperassolirelnostre propòsit posarem necessàriamésque idecididadetota mailaunióferma En elsmomentsactualsera la T 147 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939

26 de la Dona de 10 a 1 del matí i de 4 a 7 de la tarda. Elteude laDona10 a1delmatíide4 a7delatarda. ésinscriuret. deure sistència Socialtéinstal·lades lesoficines d’inscripció,l’Institut d’Adaptació Professional companys absents.Gironina, eneldespatx delaConselleriaGovernació iAs - iSanitat substituint enlalluita, els enelsllocsde treball incorporem-nos engeneral, treballadors delgovern dereraguarda delaRepública. reserves al front essentles del vertaderes treball; Els homes al front, i les dones en la reraguarda, Totesno quedin parats! delaguerra! alesnecessitats produint decara enpeudeguerra, avançada; lesjoves aproduir! que elsllocsdels100.000 voluntaris que demanaelgovern, derrotistes iaquests podenfer-los iespeculadors, treballs molt béles dones d’edatmés necessitem ienles barriades, Enlescues,mercats lluita. enlanostra que esvigilinels ra Totesreraguarda. totes lesdonessónútils,ipertant elnostre gràdesor devem aportar enla sen enlestrinxeres lesdoneselshiconservem alamà,nosaltres, amblesarmes sinó que tenen fent dereraguarda, que enelstreballs que allòque col·laborar ellsdefen- socials ieconòmics,nodeuenromandrepassives induïdesperl’enyorança delfillabsent, nes antifeixistes. que Lesmares tenen elsseusfillsalfront perladefensa delsseusdrets en lasituaciódelsmomentsactuals,ambforma iactuacióque deuenrespondre lesdo- nova societat que volem forjar peralsnostres fills, respondre ineludiblede tenim eldeure defensa causa!Comadonesantifeixistes, delanostra amantsdelapauijustícia, perla Volguem ésserdignesdelsmomentsque vivim!Donemelque podemidevem donarperla producció endavant, vetllant perl’economiadelpaíscomlapròpianineta delsnostres ulls. forç perdonar-lis. volem el nostre un benestar es- per als nostres fills, siguem les nosaltres que hi aportem Deixem Si alsllocsdetreball! Incorporem-nos delaguerra. lapassivitat! les necessitats de cuinasinóque està eneltaller, indústria, icamp, fent produir tot allònecessari pera rant-vos perassolirràpidamentlavictòria.Avui en lalluita, elnostre lloc,noésenunrecó nòmic peratota- vulgueuésserdignesd’aquests laclassetreballadora, herois incorpo nen llurvidaperladefensa delsnostres drets socialieco- nacionals,iperunmillorament promeses delscombatents, germanes, Dones, mares, d’aquests heroics soldatsque- ofre L’Autonomista, 9d’abrilde1938 Angelina Compte Les dones de cara alaguerra Les donesdecara Endavant, perlamobilitzaciótotal delesdones. Dones: Per ladefensa Pàtria,iperalsdrets delanostra socialsieconòmicsdetots els Les dones són les cridades en per els a actuals seguir moments lluita la de la nostra T - 149 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939

27 menysprees. que voluntàriament has oblidat. Si ho aconsegueixes coneixeràs la glòria de queviure avui preceptes elsméselementals trepitgis delajustícia. ellligamambquèl’instrument, desvergonyits volen opressors subjectar-te alavella tradició. nes que elsseusmateixos nosegueixen. divulgadors Aquesta que religió et sotmet noéssinó que haaconseguit. llibertat indignament.Lasevaa sucumbirtan ofenses. noaguanta dignitat Defensarà lamagnífica sents lesofenses que es fan alateva, enelteu propi ésser? consentir veure laterrapersabates trepitjada mare deforasters injuriosos? Ésque no delsseuspropis destins, desitjós al’estranger d’acumularriqueses?rans Ésque tupots ro novolen —emdiràs,perquè rendir-se». humana. dignitat lesmésbellesqualitats, accedeixessentat aquè escometin aquests atemptats la contra d’esclavitzar, desotmetre iconscients,i,tu,donaenlaqual elspobleslliures - s’hanrepre terminar ambduresa. latevaells, hasperdut característica delasocietat d’ésserhumà.Etsunrebuig que calex- desvetlla lateva davant sensibilitat d’aquests Siromanscom freda crimsmonstruosos? reivindicar-te.cura leshumiliacions ni elsinsults,itransigeixes quan elmónpro- sense ànima,not’importen rar-se aquè idel’opressió foren delaincultura sotmeses, tu,donafacciosa romans indiferent. Lluitem endefensa peraallibe- delmóntreballen delateva Quanlesdonesd’arreu llibertat! La Humanitat, 12 dejuny de1938 Llum Valls A una dona de l’altre costatA unadonadel’altre Només unaesmenadelateva pot conducta retornar-te, fer-te retrobar elsconceptes latevaDescobreix Etsunésserinconscient. veritable personalitat. L’esperança fa dela teva d’unparadís Envoler vida un infern. complir uneslleis,fa que No t’ofenguis. Ambaquests mots et descobreixes d’unesdoctri- comafanàtica seguidora potserLa imatged’unareligió, et detura? La donaantifeixista no télateva eldolorque avui l’embolcalla Prefereix moral. lamort, etAleshores contestaré: ésque tupots sobi- d’unspobleslliures, larendició concebre Si dones,infants ivells cauenvíctimesdelametralla que llancenelsinvasors, «hotole- La societat que t’envolta, està d’ideal,viuambl’únicafinalitat mancadadedignitat, Veus que aquests homes amb qui convius assassinen, destrueixen impunement. No es La teva actitudésvergonyosa, indignadelateva categoria dedona. Veus indiferent oambcomplaença comet unajoguinasenseintel·ligència, consideren T 151 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939

28 Abril, 3desetembre de1938 Antònia Abelló A lesdones. Els nostres homes aparentemet elsseus,seusestimats.recorden insignificant,Lallar, deparets blanques fantàstic, d’homesidecoses.Iplou,fa fred, dedestrucció monstruós, a aquell concert alesnostres avançadesarribar delesnostres ielcrec-crec metralladores posaharmonia assassins profanen unavegada méselnostre espai roncant sinistrement vomitant lame- confien als altres. confien alsaltres. éspera treballa, Treballa, que laguerra tots iésde tots,- isilaperdés o solque atenalla, ielsnostres homestenen gana,peròenaquells fred, momentsnoles lesbombesalamà,ambgestgreus, d’atleta ilaseva que sapva avèncer; fuselleriavol volen avançar delstraïdors els tancs elsvan ielsnostres bombarders al’encalçvalents, covardament, avui potser tuielsteus jaseríemunmuntinforme els —inosaltres— entre els nostres homesnoelsenten!— icaualsseuspeus.Ielcombatcontinua,elsavions el company delseucostat exhala —no,elgermà— unpetit critderàbia—nodolor, no: canons; devegades, hotenen— estan—benmerescut mentre reposant esdónalasenyal constantment. Sóndinslestrinxeres, laterra entre humida;combaten desafiantal’ene- quan guanyada, l’haurem tots voldrem haver ajudatalseutriomf. sim —que tots; no serà—laperdríem just és, doncs, que fem quelcom a profit d’ella,ja que d’un avió, pelsomésomenys delcanó,perlasacudidafussell, pelcritdelcom- fort den, perunainsignificança, un núvol defum en disparar-se per l’espai, pel vol diferent senten aquestes nopodensentir-les necessitats, itenen que d’esperar cessielfoc: i recor d’alerta altra vegada, vegada altra altra iellstambé prestsDevegades ideciditsperalalluita. d’alerta xi en bé de la nostra guerra? No siguis d’aquells —sortosament els més pocs— que tot No siguis d’aquells —sortosament xi en bé guerra? de la nostra ho raça: lluiten,raça: lluiten comahomes! braument, pany que cau,perlafoscor delanit,perrojor perquelcom delfoc, colltort, perunarbre maneta rosa iblanca...Tot hohanhagut dedeixar els nostres homes.Pels seus, síperò atots oneslluita, mes! Iarreu elsfronts decombat,elsnostres homesfan honoralaseva delspoblesde realitzen.molts assassinatsque estrangers elsmercenaris Però, persort mic ialtemps, estan cançatsielsullsse’lsespesseeixen del fumdelafuselleriaidels i acollidores, de records dolços i estimats; la família: un rostre arrugat, un dolços cos i jove,estimats; i de acollidores, records la família: un rostre arrugat, una també per tu i per nosaltres ipertots. pertu i pernosaltres també homicida;ielsnostres canonsvantralla acercar-los ambudoldevenjança idecàstig; i tot Pàtria,elsnostreselque delanostra homeshandemostrat són:ho- elmóniperorgull Escolta, amiga: ¿Ja treballes per la guerra? ¿Jafas quelcom deprofitós perlaguerra? amiga:¿Jatreballes Escolta, repercuteique - No oblidis,amiga,que sielsnostres homes,elssoldatsdelpoble,haguessinpensat Lluiten sensedefallir, que elsvolta sota lapluja iresistint lamort ilaneu,entre elfred - 153 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 154 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 Ajuntem-nos més, agermanem-nos ara queAjuntem-nos l’enemicvoldria ara Per més,agermanem-nos abatre’ns! aells,perals al camp, a les oficines. Sí, sabem la tasca admirable realitzenque tasca admirable al camp, alesoficines.Sí,sabemla lesnostres lesnos- obreres, complir. Per atotes cívica,responsa —responsabilitat - aprendre hihaunaresponsabilitat armament no cessen amb el seu bruït i que si bé és cert que fan material bèl·lic, encara i que no cessen amb el seu si bruït bé és cert armament els seusinfants sónatesos degudament, potser ambmésamorosa sol·licitudque abans; sibélasevacap serèielpolssegurdepensar que alareraguarda esdeixa presència sen- que elsdespatxos comcal elseutreball ioficinescuren que, encar que silenciósi senzill, que sembliparadoxa, ésmaterial lapau;que peraimplantar lesfàbriques tèxtilsfuncio - enshemdeferde lareraguarda dignesd’ells,hemfer que ambel ellspuguinlluitar detotsseva dignament,valerosament, els poblesdelmón.Esporten Pàtria,sinólallibertat seva conjuntament especialitat,treballem que ésfer obra perlagran dignadelfront, la sablement elllocque hadeixat vacant elcompanyalfront, no:hemdesaber que hamarxat rendiment; perònoésaixòsolelmésnecessari.Calque tu,donafuncionari,juntamb rendiment; per què l’ocupem aquell lloc, hem de saber què representa el que nosaltres ocupem aquell per què l’ocupemaquell elque lloc,hemdesaberquè ocupem aquell nosaltres representa nostres que hemdedonarelmàximrendiment, homes,noperanosaltres, lesnostres nen normalment ise’lsteixeixennen normalment elsvestits imantes perapoderfer front altemps; que elmenjarno elsfaltarà necessariiindispensable; que lesfàbriques que elssubministren reraguarda. nostra i qui sapsipersempre, pelnostre vida? béilanostra tres pageses,lesnostres tres oficinistes,realitzar solamenta peròamigues,noenshemdelimitar forçatreballem isensedefallir. Siguemhumans,siguemhomesidones,almenys perara! tir espiritualment no materialment; i que els camps són sembrats i treballats iendegats i itreballats ique elscamps sónsembrats tir espiritualment nomaterialment; tot comesdeuhavertal homeque esvani deportar d’ésser-ho. lesdones,des Inosaltres, bilitat inel·ludible,jaque iestembilitat somdonesicatalanes enguerra. forces enspermetin. ipossibilitats l’obrera defàbrica,ambladelcamp,l’evacuada, amblamercantil, l’obrera cadaunaenla - aocuparsenzillamentiirrespon comesafidelmentiestricta, noenshemdelimitar la nostra lloc ara, hemdetenirlloc ara, consciènciadellocque ocupem. Sí, moltes —quasi totes— alesfàbriques,tallers, als guerra; enprofit treballem delanostra Com? Treballant totes conjuntament i amb entusiasme. Per a totes a hi ha una tasca Sí, ja creiem queSí, jacreiem vosaltres hiposeutot —comnosaltres— l’interès ique amb treballeu Fem-nos dignes dels nostres homes, tu, amiga, —germana— de la reraguarda. Treballa, delareraguarda. Fem-nos dignes delsnostres homes,tu,amiga,—germana— alaseva ¿nocorrespondrem I nosaltres, atot, immensa,derenúncia gesta gran, atot!, Els nostres homes lluiten amb coratge i braó: defensen no solament la llibertat dela Els nostres homeslluiten defensen ibraó: nosolamentlallibertat amb coratge 29 abandonada pels homesenpro delacausaque ensmena. plement intel·ligent ieficaçdellluitador, treballar, organitzar, propagarreraguarda enla elpas ilipermet estendre’sli barri ilipermeti estendre’s finsonelladesitja;ésser elcom- ilipermeticessitat desenvolupar l’actuacióque ellapropugna duraterme. mitjançantunavisiódeconjunt, organitzada, d’una manera homcomprenguilaseva ne- puguiésserprofitosa,tasca d’agrupar-se télanecessitat per fer sentirlaseva veu, perquè desd’allíonlaseva detreballar molts delsaspectes peròambeldesigfervent delalluita, antifeixista. Exclosa perlaseva constitució perlescaracterístiques física, delseusexe, de efectiva d’unamanera obeeixalseudesigdecol·laborar deltriomf enl’elaboració bertat: La seva unnousacrifici posicióés,precisament, que fa al’holocaust delapàtrialli- femenina,l’antiga organització filantròpiques, d’ignorànciaiabsurditat. definalitats catau cedeix laseva actualposició;nos’allunya d’entronitzar notracta delseullocdetreball; polític,jaindependentsd’aquest, no tuir-se jadependentsd’unpartit enorganitzacions, tuació delajoventut masculina. un nuclimés,que pròpiesiindependents,alesque ambdirectius treballi condueixen l’ac- que ensdónalalegislacióactual, donaesconstitueixi elmomentilesgaranties en fitar la joventut. cions femenines pròpia,iquasi bédivorciades, que actuinambpersonalitat delaresta cent vegades producte méslògica,inatural, delnostre avenç, peragrupar-se ensec- idelademocràcia,donaabandoniseva antigaposició, ançar eltriomfdelallibertat amplissim que jahemindicat. dedonesenrolades però,l’escàsnombre a lapolíticaactuavenNormalment, enelsentit perl’opressió. estiguésperquè disposada aactuarcomelementd’ajuddelsperseguits seva enintensitat iqualitat, treballava jovenil. dinsl’organització semblantala unatasca méslògicaiconscient,juntambelshomes, portant manera d’actuarperarestiturció delapàtria;necessitat enelseullocCatalunya dela d’ahir; quetia lanecessitat hademenarlatotalitat- delnostredel’allibera poble:lanecessitat que caracteritza aquest tema delesjoventuts femenines. Finsllavors ladonajove que sen- Es després delarevolta que esclatava el19 dejuliolque esve amblainsistència parlant de setembreAbril, 24 de1938 Llum Valls Joventuts femenines S’organitza per treballar d’una manera eficaçiper d’una manera pertreballar S’organitza exigir, sical, que laincomprensió,no Efectivament, però,noexisteix capmotiu que provoqui estranyesa, ladonaenconsti - que hotrobarà percomptes ialgúgairebé contraproduent, Semblarà paradòxic d’apro- doncs,queSemblarà absurd, després dedosanys sagnant sostinguda de lluita perafi- Els nuclisfemenins, quan existien notenien ladona finalitat que lad’organitzar altra 155 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 156 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939 pacitar-se enunperíode breu. n’hiha-—sabenque podenca- desgraciadament ar comlademocràciaproclama —encara posiciójasabenquecar lanostra aquesta noexisteix; peractu- encara lesincapacitades Les que que sentienenelseuesperit renúncia humiliacióal’aparent rebel, semblamar liti lesnostres donesperavenir comelmomentilaseva atreballar gravetat elsdemana. referir-se hadeixat anosaltres, patentitzada enleslleis. d’acceptar que condueixalafita que ensimposa l’ideal. ladrecera amblaconsciènciadeque pot dejoventut; inoha marcar personalitat amb lanostra tots estiguem elselementsperafiançarelseutriomf,nosaltres disposades acol·laborar vingui l’instant de la fusió definitiva, Catalunya perquè quan acabadala guerra, de precisi ésdeficientonul·la. paració enseduquem patent enelsaspectesmanera delaguerra, lescalamitats - pre onlanostra elsllocsquedignitat handeixat buitselssoldats,escapacita. La tasca espera unesforç espera La tasca perapoder-se general realitzar. Totes altreball! Cal, enconsequència, que aclaritaquest dubte, nohihagicapprejudici que impossibi- categòrica actuació,ésl’afirmació La nostra del’esperit que lacomprensió actual,en I enaquestes quan perquè actuacióactualnoéssinólapreparació condicions,lanostra Perquè joventut lanostra notrobi deretorn, unaCatalunya decaiguda,que mostri d’una lajoventut perquè I aixònoésunaclaudicació.Precisament femenina vol ocuparamb T - ells peraforjar triomf,eltriomfdefinitiudelesdemocràciesmundialsperaorgull el gran delesseves ique present, amesura és dignadel’hora forces, lluiten conjuntament amb dels delaguerra— —dinsl’anormalitat inormalitat és elque detranquil·litat dónalapauta de la humanitat tota.de lahumanitat pobles, enfi,depensar que tota permitjài reraguarda, la delessevesvoluntat dones—de les seves de mares, les seves de les seves germanes, promeses, de les seves filles—, vibra, T 157 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939

30 de la nostra Catalunyade lanostra dels pobles delmónambesclatdellum id’humanitat. arreu ressonarà ivenceren, alalluita anaren jaque aquesta senyera Ielnomgloriós nosapmaidepèrdues. terra, unaNació, que téunasenyera ique dels seus plecs alredós lluminosacomcapaltra, d’allà,que lluny, alsgermans ves elsdiran llars, hihaunpoble, una alluitar onellsanaren els nostres internacionals: l’enemic..!». «Quetremoli queun altre elslligaatots: «Boncopdefalç!». Icomunaal·legoriaalque sónihan estat cantaven,cantaven iperdamuntdelscantsse’naixecava lluminosesdefelicitat; enhores amb lesesposes jovençanes, oamb lespromeses velletes, amoroses, oamblesmares les delaseva il’orgull delsseusciutadans briques, lagermanor senyera! del seu sol, l’esclat de la seva llum, la verdor dels seus camps, de les el trepidar seves fà- nova que elsacollíihaacomiadatamorosa delseuespai, comcap,lapuresa laresplendor que ningú estan obligatsadefensar detot maliperjudici. diferent hancausatalsfills delaseva humanitat pròpia alsciutadans que ells primer terra, l’acusacióvivapàtries, seran peralsgovernants, ipalpitant delscrimsque amblaseva in- nals tenen duespàtries:laque elsque ilanostra— elshainfantat puguintornar alesseves seves alesaltres quan hiarribaran Ara, saltres. elsnostres internacio pàtries—desd’ara, - xat, aposar-se ihanvingutanosaltres alnostre iperano- ambnosaltres costat, alluitar iaixecavenent ambelsllavis ielsullselcor; serè,valent! elpuny fort, enlaire, posava la a aquellnota acte. d’harmonia Passaven cançons típiques, i somri- llurs cantant pernosaltres. causa,hanlluitat alanostra dels nostres homes,s’hanabraçat persempremés;la seva nostres. Ihoseran són també ambla actuaciós’haagermanat els hemacomiadatsota elnostre senyera, solielsplecsgloriososdelanostra doncs, ara, iambtotcontrasentit, que inohoés,jaque són—que ara terra hanestat—ique alanostra acompanyar-nos que enlalluita sostenim. Diem«elsnostres internacionals». Semblaun alaseva l’agraïment persempreennosaltres com perdurarà gesta immensadevenir a de laRepública hanabandonatelsseusllocsdelsparapets. queEls combatents espanyols, noeren guerra delanostra perunadisposició delGovern Abril, 5denovembre de1938 Antònia Abelló Els nostres internacionals La nostra devocióLa nostra avosaltres, méssincera, elsdefensors delesnostres pàtries! Després, quan alesse- aquests homesnostres delescolumnesinternacionals arribaran Passaven cançons delesseves cantant terres; potser, juntambelsfillets menuts,o deCatalunya,Passaven volent-se de laPàtria emportar elsullsbenoberts, cantant, Tots aquests homestenen alaseva pàtriallunyana unallar, unafamília; tot hohandei- Passaven rient,eldiadelcomiat,acompanyats perlesnotes delamúsicaque alegres El nostreambl’acte pobleelshademostrat senzill,peròemocionadíssimdelcomiat, T 159 LES DONES D’ESQUERRA 1931-1939

Si escoltéssim les seves veus

Joana Gay i Costa

Si escoltéssim les seves veus Veus de dones dels anys 30, del segle xx Companyes del nostre partit Esquerra Republicana de Catalunya Dones dinamitzadores d’una veritable revolució social Ens explicarien com la República va obrir una nova etapa històrica Com van treballar perquè no es fes fonedissa la seva trilogia.

Si escoltéssim les seves veus Veus de dones conscients del que portaven entre mans amb disciplina i convicció Dones que van portar a terme una batalla sorda, per aconseguir els drets de la dona catalana, tot un patrimoni generosament llegat.

Si escoltéssim les seves veus Ens dirien com van elaborar els seus pensaments, pensaments de dona a la política, al partit, a la Secció, amb els companys, a la societat. Dones amb voluntat d’escriure i d’incidir en la realitat quotidiana i canviant a la qual [es van adaptar. Veus de dones modestes de tallers, fàbriques i mercats que van compondre importants i nombrosos textos i documents.

Si escoltéssim les seves veus Ens parlarien de com van crear estructures de lluita, xarxes de treball i comunicació davant les dificultats i adversitats unint dones d’esquerres de diferents partits i sindicats. Veus de dones organitzadores de la ciutat per abastir-la i proveir un exèrcit popular sense uniformes, sense mitjans i sense grans propagandes. Si escoltéssim les seves veus Ens informarien com Barcelona, l’última ciutat republicana de l’Estat espanyol, [va ser assetjada, bombardejada i disminuïda. Veus de dones valentes ens contarien l’entrada de les tropes rebels i la repressió [emprada. Les fugides i desterraments obligatoris. Les persecucions, judicis i presons injustes. Els silencis densos. Els amagatalls, cataus i carrers sense sortida. La tornada a la llar i l’oblit obligatori de la seva valuosa i anònima tasca. La misèria i el malviure de la postguerra. La pèrdua de la il·lusió, de la identitat, de la llibertat, dels mots…

Si escolteu ara les nostres veus Veus de dones del nou mil·lenni i de l’actual Esquerra Republicana de Catalunya. Si pareu atenció, veureu dibuixada als rostres la satisfacció de recuperar la nostra història col·lectiva, amb un sincer agraïment a les nostres antigues companyes, que van encetar i fer camí en els drets de la dona catalana dels quals ara en podem gaudir. Tota una tasca que ens dóna força per continuar endavant i poder tornar a conduir, juntament amb els nostres companys, de nou, el nostre poble cap a la llibertat.

Visca la República! Les dones d’esquerra 1931-1939 1931-1939 Les dones d’esquerra