full de càlcul
Tenint en compte molts dels parà- no sigui convenient que hi arribi, ha menor. Com a agents racionals cal metres de progrés més rellevants de ser la ciutadania organitzada qui que seguim l’estratègia que, d’acord —com ara l’esperança i la qualitat prengui la iniciativa. amb les evidències disponibles, sem- Solidaritat amb cor, de vida, la pobresa global o l’exis- bli la més adequada. tència de violència—, el nostre món On dirigir la nostra solidaritat? És seny i mirada llarga: és avui millor que en qualsevol altre indiferent o hi ha de causes mi- Un objectiu pot ser l’acció solidària. moment de la història.1 Tot i així hi llors que d’altres? La proposta de De fet molts creiem que, almenys l’altruisme efi caç ha milions de persones que moren l’altruisme efi caç és que en l’acció en certes ocasions, tenim «l’obli- de malalties evitables. Les pitjors solidària no és sufi cient posar-hi el gació moral» d’ajudar els altres. previsions del canvi climàtic auguren cor, sinó que també tenim el deu- El filòsof australià Peter Singer vista prèvia > danys molts greus per a les nostres re de posar-hi el cap. Els nostres (1946) ho sol explicar amb el se- La solidaritat és un dels valors més importants de cara a construir un món comunitats. I la proliferació d’armes esforços per ajudar els altres han güent exemple:2 imagineu que de millor. Però la solidaritat, per millorar efectivament el món, ha d’estar ben nuclears i biològiques, o d’Intel·ligèn- d’estar basats en raons i en evidèn- camí a l’escola, la universitat o la orientada i dirigida. Cal decidir quins recursos destinem a resoldre quins cia Artifi cial, poden posar en perill cies. Quan ho fem, descobrim que hi feina passeu prop d’un estany poc problemes; quins mitjans i solucions posem en pràctica; i assegurar-nos l’existència mateixa de la humanitat. ha maneres millors i pitjors de ser profund. Un matí observeu que un que no deixem de tenir en compte el patiment de ningú. Aquestes són solidari. Si ajudem de la manera més nen ha caigut dins i s’està ofegant. algunes de les qüestions a les quals s’adreça l’anomenat altruisme Per a molts de nosaltres aquestes efi caç possible, aconseguirem que la Ficar-te dins l’estany i treure el nen efi caç. Un corrent de pensament que no només reivindica el valor de la són qüestions de justícia de les quals vida de més persones sigui millor. En seria fàcil, però acabaràs amb la solidaritat, sinó que es proposa assegurar que l’acció solidària esdevingui s’haurien de fer càrrec els governs aquest text explicarem els diferents roba tota molla i plena de fang. Si una contribució efi caç i útil per a la millora de la vida al nostre món. de les societats democràtiques enri- elements de la concepció de la soli- pretens anar a casa i canviar-te, quides. Tanmateix estem molt lluny daritat defensada des de l’altruisme quan tornis a l’estany ja hauràs de la realització dels ideals de justí- efi caç. fet tard. Una majoria de posicions cia social, global i intergeneracional ètiques conclourien que en aquest que es defensen des de posicions cas tenim el deure de salvar el nen. igualitàries. Àdhuc, cal reconèixer Ajudar amb seny La intuïció de fons és que si podem Eze Paez que en tota comunitat lliure hi ha fer un gran bé als altres sense cap Investigador Beatriu de Pinós al Law&Philosophy Group de la Universitat Pompeu Fabra d’haver un espai per a l’acció solidà- Quan adoptem un objectiu, sigui quin cost per a nosaltres o amb un cost @eze_pz ria de la societat civil. Allà on l’estat sigui i en l’àmbit que sigui, la nostra molt baix, llavors tenim l’obligació no hi arribi encara, i on no pugui o primera tasca ha de ser identifi car moral d’ajudar-los. quines són les estratègies més efi ci- 1 ROSER; ORTIZ-OSPINA; RITCHIE, «Life Expectan- ents per assolir-lo. És a dir, les que cy»; ORTIZ-OSPINA; ROSER, «Global Health»; ROSER; ens permeten aconseguir en major ORTIZ-OSPINA, «Global Extreme Poverty»; ROSER; 2 SINGER, «The Drowning Child and the Expanding RITCHIE, «Homicides»; ROSER, «War and Peace». mesura els nostres fi ns amb un cost Circle». Tenint en compte molts dels parà- no sigui convenient que hi arribi, ha menor. Com a agents racionals cal metres de progrés més rellevants de ser la ciutadania organitzada qui que seguim l’estratègia que, d’acord —com ara l’esperança i la qualitat prengui la iniciativa. amb les evidències disponibles, sem- de vida, la pobresa global o l’exis- bli la més adequada. tència de violència—, el nostre món On dirigir la nostra solidaritat? És és avui millor que en qualsevol altre indiferent o hi ha de causes mi- Un objectiu pot ser l’acció solidària. moment de la història.1 Tot i així hi llors que d’altres? La proposta de De fet molts creiem que, almenys ha milions de persones que moren l’altruisme efi caç és que en l’acció en certes ocasions, tenim «l’obli- de malalties evitables. Les pitjors solidària no és sufi cient posar-hi el gació moral» d’ajudar els altres. previsions del canvi climàtic auguren cor, sinó que també tenim el deu- El filòsof australià Peter Singer danys molts greus per a les nostres re de posar-hi el cap. Els nostres (1946) ho sol explicar amb el se- comunitats. I la proliferació d’armes esforços per ajudar els altres han güent exemple:2 imagineu que de nuclears i biològiques, o d’Intel·ligèn- d’estar basats en raons i en evidèn- camí a l’escola, la universitat o la cia Artifi cial, poden posar en perill cies. Quan ho fem, descobrim que hi feina passeu prop d’un estany poc l’existència mateixa de la humanitat. ha maneres millors i pitjors de ser profund. Un matí observeu que un solidari. Si ajudem de la manera més nen ha caigut dins i s’està ofegant. Per a molts de nosaltres aquestes efi caç possible, aconseguirem que la Ficar-te dins l’estany i treure el nen són qüestions de justícia de les quals vida de més persones sigui millor. En seria fàcil, però acabaràs amb la s’haurien de fer càrrec els governs aquest text explicarem els diferents roba tota molla i plena de fang. Si de les societats democràtiques enri- elements de la concepció de la soli- pretens anar a casa i canviar-te, quides. Tanmateix estem molt lluny daritat defensada des de l’altruisme quan tornis a l’estany ja hauràs de la realització dels ideals de justí- efi caç. fet tard. Una majoria de posicions cia social, global i intergeneracional ètiques conclourien que en aquest que es defensen des de posicions cas tenim el deure de salvar el nen. igualitàries. Àdhuc, cal reconèixer Ajudar amb seny La intuïció de fons és que si podem que en tota comunitat lliure hi ha fer un gran bé als altres sense cap d’haver un espai per a l’acció solidà- Quan adoptem un objectiu, sigui quin cost per a nosaltres o amb un cost ria de la societat civil. Allà on l’estat sigui i en l’àmbit que sigui, la nostra molt baix, llavors tenim l’obligació no hi arribi encara, i on no pugui o primera tasca ha de ser identifi car moral d’ajudar-los. quines són les estratègies més efi ci- 1 ROSER; ORTIZ-OSPINA; RITCHIE, «Life Expectan- ents per assolir-lo. És a dir, les que cy»; ORTIZ-OSPINA; ROSER, «Global Health»; ROSER; ens permeten aconseguir en major ORTIZ-OSPINA, «Global Extreme Poverty»; ROSER; 2 SINGER, «The Drowning Child and the Expanding RITCHIE, «Homicides»; ROSER, «War and Peace». mesura els nostres fi ns amb un cost Circle».
maig 2021 | eines 40 | 95 Més enllà d’en quines circumstàncies estem obligats a ser Una causa altruista tindrà prioritat sobre altres en la solidaris, el cert és que totes les teories morals plausibles mesura que resoldre-la faci un bé major, s’hi destinin menys admeten que l’altruisme està moralment permès recursos i el guany marginal de destinar-los-hi sigui major
Aquest exemple és força represen- ment, però, el llindar està per sobre Sembla difícil negar que tenim ho són, havent-hi gran incertesa climàtic o sobre altres riscos existen- 1. La magnitud d’un problema: quant tatiu de moltes de les situacions del que fem avui dia. un deure general d’altruisme cap sobre la resta d’invertebrats.5 No està cials podem condicionar, per bé o per de bé faria resoldre’l. reals en què un ciutadà «normal» a tots els éssers humans que es justifi cat, doncs, excloure els animals mal, com seran les vides dels nostres dels països enriquits pot fer un bé Més enllà de en quines circumstàn- troben en una situació de necessi- de la nostra solidaritat. descendents més llunyans. 2. La desatenció d’un problema: la als altres. La majoria no som rics, cies estem obligats a ser solidaris, el tat. Això és compatible amb creure quantitat de recursos que ja s’hi ni tenim responsabilitats polítiques cert és que totes les teories morals que certes relacions especials ens La concepció de la solidaritat de- destinen. ni formem part de grups de pressió. plausibles admeten que l’altruisme donen raons addicionals per pre- Mirada llarga fensada per l’altruisme efi caç és Però si ets ciutadà d’un país occi- està moralment permès. En tot cas, ferir ajudar uns éssers humans per incompatible amb els prejudicis que 3. La solucionabilitat d’un problema: dental, probablement guanyis més un cop ja hem escollit actuar de ma- sobre d’uns altres. Per exemple, Front el vici del «curtterminisme», tradicionalment ens han portat a ex- en quina mesura destinar-hi més d’11.500€ l’any. Potser no et sem- nera altruista, sorgeix el deure moral relacions familiars, d’amistat o de l’altruisme efi caç defensa la posi- cloure els altres de les nostres cures. recursos ajudaria a resoldre’l. blen ingressos gaire destacables, secundari de fer-ho de la manera conciutadania. Més enllà d’aquestes ció del «llargterminisme». El més Ens impel·leix a desprendre’ns del però en termes globals et situen més efi caç possible.4 raons especials, però, l’existència important en la nostra acció solidària localisme, tant espacial com tempo- Una causa altruista tindrà prioritat dins del 10% més ric de la pobla- d’un deure general d’altruisme ens és el seu impacte a llarg termini.6 De ral, i que deliberem tenint en compte sobre altres en la mesura que resol- ció. De fet, el 20% més pobre de la ha de comprometre a una actitud la mateixa manera que és irrelle- l’impacte de les nostres decisions dre-la faci un bé major, s’hi destinin humanitat ha de subsistir amb poc A qui ajudar? d’«imparcialitat front les causes». vant «on» existeix un individu que en tots els que s’hi puguin veure menys recursos i el guany marginal més de 500€ anuals. Per tu, tenir Cal escollir on invertim els nostres necessita ajuda, també és irrellevant afectats. Siguin qui siguin, visquin on de destinar-los-hi sigui major. un euro de menys pot no signifi car Gairebé ningú negaria que tots els esforços solidaris atenent únicament «quan» existeix. La ubicació en el visquin i existeixin quan existeixin. res. Pels més empobrits del planeta, humans són destinataris legítims a qüestions d’impacte: com podem temps d’algú és tan poc important tenir-ne un de més fa una diferència de la nostra ajuda. Suposem que fer el major bé al món, des d’un punt des d’un punt de vista ètic com el seu Magnitud enorme.3 Així doncs, tenim un gran sabem que amb un cost assumible de vista imparcial. gènere, color de pell o espècie. Com prioritzar les causes? poder per fer el bé a baix cost. per nosaltres podríem aconseguir La magnitud d’un problema és la que algú salvi la seva vida o es curi Tanmateix, si acceptem un deure im- De fet, la majoria d’individus que exis- Una solidaritat efi caç exigeix que mesura de com de millor seria el És cert que en alguns casos el cost d’una malaltia greu. Què importa parcial d’altruisme, no sembla possi- tiran en algun moment, no se situen en identifi quem les causes més me- món en cas que es resolgués. És d’ajudar pot ser considerable. Quan pas el seu gènere, el color de la seva ble en coherència restringir-lo només l’actual present, o en un futur proper, reixedores de la nostra atenció dolent emmalaltir de pneumònia i en sorgeix, doncs, l’obligació? L’ètica pell o inclús la seva nacionalitat? als éssers humans. No som els únics sinó en el futur llunyà. Per tant ens altruista. Es denomina «priorització quedar-se al llit una setmana, però no és pas una ciència exacta. És difí- Res d’això és èticament rellevant. individus amb benestar propi, vulne- hem de preocupar, sobretot, que els de causes» a la tasca de mesurar-ne és encara pitjor contraure una malal- cil determinar quin hauria de ser per Què importa si viu lluny o a prop de rables o susceptibles de trobar-nos individus que viuran d’aquí a centenars la importància relativa i, així, jerar- tia crònica incapacitant. La pèrdua de cada persona l’esforç altruista mínim nosaltres? Tampoc la distància en en necessitat. Això és comú a tots els o milers d’anys tinguin les millors quitzar-les. Els criteris usualment qualitat de vida en el primer cas és al qual estem obligats. Probable- l’espai és en ella mateixa important a éssers sintients, aquells amb capaci- vides possibles. Amb les nostres deci- emprats per fer-ho són tres:7 temporal i relativament baixa. En el efectes morals. tat per experimentar estats mentals sions egoistes o solidàries sobre canvi segon és permanent i molt elevada. de gaudi i patiment. El consens cientí- Per mesurar aquestes pèrdues en 3 Fins a 100 vegades la utilitat que té per nosaltres, fi c és que tots els animals vertebrats, 5 LOW, The Cambridge Declaration on Consciousness. 7 Veure, pel que segueix, WIBLIN, «One approach qualitat de vida és usual en l’al- segons MACASKILL, Doing Good Better. A Radical New to comparing global problems in terms of expected Way to Make a Di erence. 4 PUMMER, «Whether and Where To Give». i alguns d’invertebrats com els pops, 6 ORD, The Precipice. impact». truisme efi caç emprar la noció qua-
96 | eines 40 | maig 2021 Una causa altruista tindrà prioritat sobre altres en la mesura que resoldre-la faci un bé major, s’hi destinin menys recursos i el guany marginal de destinar-los-hi sigui major
ho són, havent-hi gran incertesa climàtic o sobre altres riscos existen- 1. La magnitud d’un problema: quant sobre la resta d’invertebrats.5 No està cials podem condicionar, per bé o per de bé faria resoldre’l. justifi cat, doncs, excloure els animals mal, com seran les vides dels nostres de la nostra solidaritat. descendents més llunyans. 2. La desatenció d’un problema: la quantitat de recursos que ja s’hi La concepció de la solidaritat de- destinen. Mirada llarga fensada per l’altruisme efi caç és incompatible amb els prejudicis que 3. La solucionabilitat d’un problema: Front el vici del «curtterminisme», tradicionalment ens han portat a ex- en quina mesura destinar-hi més l’altruisme efi caç defensa la posi- cloure els altres de les nostres cures. recursos ajudaria a resoldre’l. ció del «llargterminisme». El més Ens impel·leix a desprendre’ns del important en la nostra acció solidària localisme, tant espacial com tempo- Una causa altruista tindrà prioritat és el seu impacte a llarg termini.6 De ral, i que deliberem tenint en compte sobre altres en la mesura que resol- la mateixa manera que és irrelle- l’impacte de les nostres decisions dre-la faci un bé major, s’hi destinin vant «on» existeix un individu que en tots els que s’hi puguin veure menys recursos i el guany marginal necessita ajuda, també és irrellevant afectats. Siguin qui siguin, visquin on de destinar-los-hi sigui major. «quan» existeix. La ubicació en el visquin i existeixin quan existeixin. temps d’algú és tan poc important des d’un punt de vista ètic com el seu Magnitud gènere, color de pell o espècie. Com prioritzar les causes? La magnitud d’un problema és la De fet, la majoria d’individus que exis- Una solidaritat efi caç exigeix que mesura de com de millor seria el tiran en algun moment, no se situen en identifi quem les causes més me- món en cas que es resolgués. És l’actual present, o en un futur proper, reixedores de la nostra atenció dolent emmalaltir de pneumònia i sinó en el futur llunyà. Per tant ens altruista. Es denomina «priorització quedar-se al llit una setmana, però hem de preocupar, sobretot, que els de causes» a la tasca de mesurar-ne és encara pitjor contraure una malal- individus que viuran d’aquí a centenars la importància relativa i, així, jerar- tia crònica incapacitant. La pèrdua de o milers d’anys tinguin les millors quitzar-les. Els criteris usualment qualitat de vida en el primer cas és vides possibles. Amb les nostres deci- emprats per fer-ho són tres:7 temporal i relativament baixa. En el sions egoistes o solidàries sobre canvi segon és permanent i molt elevada. Per mesurar aquestes pèrdues en 5 LOW, The Cambridge Declaration on Consciousness. 7 Veure, pel que segueix, WIBLIN, «One approach qualitat de vida és usual en l’al- to comparing global problems in terms of expected 6 ORD, The Precipice. impact». truisme efi caç emprar la noció qua-
maig 2021 | eines 40 | 97 El problema de l’efi ciència de les intervencions no és menor, La desigual distribució de recursos i la inacció dels països enriquits ja que les millors maneres d’ajudar poden ser molt més fan que els governs d’aquests estats empobrits no tinguin la efi caces que les que són merament bones capacitat de fer front a aquests problemes
Solucionabilitat lity-adjusted life year (QALY) [any de la seva vida resoldre’l o quines con- grama de desparasitació d’escolars segons el marc magnitud-desaten- civil, a més de pressionar els nostres vida ajustat per qualitat].8 Un QALY seqüències indirectes comportaria l’augmenta en 139 anys. Així, millor ció-solucionabilitat. Aquestes no són governants? Segons els càlculs d’or- El criteri de solucionabilitat ens con- és equivalent a un any de vida en solucionar-lo. intervenció altruista —el programa conclusions inapel·lables, sinó con- ganitzacions de l’àmbit de l’altruisme vida a preguntar-nos quant progres- perfecte estat de salut. Fraccions de desparasitació— és més de dinou sideracions provisionals revisables a efi caç, les intervencions més efi ci- saríem en una causa si li dediqués- de QALY impliquen un benefici de vegades més efi cient que l’anterior. la llum de millors arguments i noves ents són les dirigides als països de sim més recursos. Respecte a un menor extensió temporal o menor Desatenció evidències. l’Àfrica subsahariana. Consistirien en mateix problema pot ser que hi hagi nivell de salut. Així, suposem que si Un altre problema en els països la distribució de medicaments contra diferents intervencions amb un grau una persona no rep atenció mèdi- Suposem, d’altra banda, que resoldre empobrits és la salut. Fer servir 1.000 la malària, de xarxes antimosquits i similar d’èxit. Quan això succeeixi ca perdrà dos anys de plena salut. un problema impediria la pèrdua de dòlars per la promoció de l’ús del pre- La salut als països empobrits de suplements vitamínics, així com cal identifi car quina és l’acció més Usant aquesta mesura, diríem gran quantitat de QALYs. D’això no se servatiu per prevenir el VIH dona un programes de desparasitació.10 efi cient. És a dir, quina esperable- que, en aquest exemple, la nostra segueix necessàriament que aquest benefi ci esperable de 2 QALYs. Però Hi ha desenes de milions de perso- ment resoldrà una fracció major del ajuda tindria un impacte positiu de problema mereixi més el nostre es- fi nançar teràpies antiretrovirals evita nes que viuen en països empobrits, Per descomptat, donar diners per problema per cada unitat de recurs 2 QALYs. Imaginem que el resultat forç solidari que una altra causa de la pèrdua de 5 QALYs. Si prenem en de les quals se’n podria evitar la aquestes intervencions no és l’única invertit. fos, en canvi, que perdés sis mesos magnitud menor. Si moltes persones consideració altres malalties podrem mort o millorar la qualitat de vida, contribució possible. Si tenim les de vida en perfecta salut. El nostre han invertit molta feina i recursos en observar que hi ha intervencions molt si tinguessin accés a una millor habilitats i la motivació adients potser impacte seria de 0,5 QALYs. Per una causa és molt probable que ja El problema de l’efi ciència de les més efi cients. Mil dòlars invertits en alimentació, a un entorn salubre podem ajudar més efi caçment treba- la mateixa raó, el benefici d’una hagin estat aprofi tades les oportuni- intervencions no és menor, ja que les la distribució de xarxes antimosquits i a una sanitat adequada. Malalti- llant per alguna ONG de gran impacte atenció mèdica també seria de 0,5 tats d’impacte més importants. millors maneres d’ajudar poden ser per prevenir la malària tenen un es com la malària, la tuberculosi, que operi sobre el terreny. També QALYs si evités que una persona molt més efi caces que les que són guany esperable de 10 QALYs. el VIH o la diarrea causen greus podem treballar per organitzacions perdés un any de vida de qualitat A vegades una causa ha estat merament bones. Veiem-ne un parell problemes de salut. Minven la d’avaluació, millorant els processos equivalent a la meitat d’un estat de desatesa per bones raons, com la d’exemples.9 capacitat i les oportunitats per edu- per determinar l’efi ciència de dife- salut perfecte. seva poca magnitud o solucionabili- Catàleg de problemes globals car-se i formar-se, per pensar i per rents intervencions. Podria ser que el tat. D’altres cops, la desatenció pot Un problema en els països empobrits treballar. Acabar amb elles tindria, més convenient des d’un punt de vista Què contribuiria a un món millor, venir d’un canvi en el sistema de és l’alt absentisme escolar de les no- Explicat d’aquesta forma, certament, a més, altres efectes positius en solidari és que féssim recerca biomè- acabar amb la pobresa o reduir els valors dels agents solidaris. Fins fa ies. Transferir 1.000 dòlars —uns 930 potser costa conceptualitzar de aquestes societats, fent-les més dica sobre aquestes malalties. riscos d’una pandèmia global greu? poc, poques persones es preocupa- euros— directament a les estudiants forma clara quins poden ser els pro- pròsperes i estables. Potser aturar el canvi climàtic? És un ven pels éssers humans en països augmenta l’assistència a l’escola blemes o les causes que responen a càlcul difícil, perquè tindrem incerte- llunyans, pel benestar animal o per en 0,2 anys de mitjana. Invertir la aquesta priorització entorn a l’al- La desigual distribució de recursos Canvi climàtic: l’escenari extrem ses sobre a quantes persones afecta les generacions futures. Si, segons mateixa quantitat en uniformes truisme efi caç. A continuació s’apun- i la inacció dels països enriquits fan un problema, quin impacte tindria en els nostres valors, aquestes causes gratuïts l’augmenta en 7,1 anys. Però ten alguns dels problemes globals que els governs d’aquests estats Si no aconseguim reduir les emis- són d’una gran magnitud, podrem fer servir aquests diners en un pro- que els defensors de l’altruisme empobrits no tinguin la capacitat de sions de gasos d’efecte hivernacle, dir que van ser desateses per raons efi caç consideren més mereixedors fer front a aquests problemes. Què 8 MACASKILL, Doing Good Better. A Radical New Way to Make a Di erence. errònies. 9 Ibídem. dels nostres esforços solidaris, podem fer al respecte com a societat 10 GIVEWELL, «Our Top Charities».
98 | eines 40 | maig 2021 La desigual distribució de recursos i la inacció dels països enriquits fan que els governs d’aquests estats empobrits no tinguin la capacitat de fer front a aquests problemes
grama de desparasitació d’escolars segons el marc magnitud-desaten- civil, a més de pressionar els nostres l’augmenta en 139 anys. Així, millor ció-solucionabilitat. Aquestes no són governants? Segons els càlculs d’or- intervenció altruista —el programa conclusions inapel·lables, sinó con- ganitzacions de l’àmbit de l’altruisme de desparasitació— és més de dinou sideracions provisionals revisables a efi caç, les intervencions més efi ci- vegades més efi cient que l’anterior. la llum de millors arguments i noves ents són les dirigides als països de evidències. l’Àfrica subsahariana. Consistirien en Un altre problema en els països la distribució de medicaments contra empobrits és la salut. Fer servir 1.000 la malària, de xarxes antimosquits i dòlars per la promoció de l’ús del pre- La salut als països empobrits de suplements vitamínics, així com servatiu per prevenir el VIH dona un programes de desparasitació.10 benefi ci esperable de 2 QALYs. Però Hi ha desenes de milions de perso- fi nançar teràpies antiretrovirals evita nes que viuen en països empobrits, Per descomptat, donar diners per la pèrdua de 5 QALYs. Si prenem en de les quals se’n podria evitar la aquestes intervencions no és l’única consideració altres malalties podrem mort o millorar la qualitat de vida, contribució possible. Si tenim les observar que hi ha intervencions molt si tinguessin accés a una millor habilitats i la motivació adients potser més efi cients. Mil dòlars invertits en alimentació, a un entorn salubre podem ajudar més efi caçment treba- la distribució de xarxes antimosquits i a una sanitat adequada. Malalti- llant per alguna ONG de gran impacte per prevenir la malària tenen un es com la malària, la tuberculosi, que operi sobre el terreny. També guany esperable de 10 QALYs. el VIH o la diarrea causen greus podem treballar per organitzacions problemes de salut. Minven la d’avaluació, millorant els processos capacitat i les oportunitats per edu- per determinar l’efi ciència de dife- Catàleg de problemes globals car-se i formar-se, per pensar i per rents intervencions. Podria ser que el treballar. Acabar amb elles tindria, més convenient des d’un punt de vista Explicat d’aquesta forma, certament, a més, altres efectes positius en solidari és que féssim recerca biomè- potser costa conceptualitzar de aquestes societats, fent-les més dica sobre aquestes malalties. forma clara quins poden ser els pro- pròsperes i estables. blemes o les causes que responen a aquesta priorització entorn a l’al- La desigual distribució de recursos Canvi climàtic: l’escenari extrem truisme efi caç. A continuació s’apun- i la inacció dels països enriquits fan ten alguns dels problemes globals que els governs d’aquests estats Si no aconseguim reduir les emis- que els defensors de l’altruisme empobrits no tinguin la capacitat de sions de gasos d’efecte hivernacle, efi caç consideren més mereixedors fer front a aquests problemes. Què dels nostres esforços solidaris, podem fer al respecte com a societat 10 GIVEWELL, «Our Top Charities».
maig 2021 | eines 40 | 99 Si no aconseguim reduir les emissions de gasos d’efecte Hi ha el risc que no puguem sotmetre la IA al nostre control i que hivernacle, l’escenari més probable és que les temperatures sigui hostil cap a ls éssers humans i la resta d’éssers sintients mundials augmentin entre 2,6 ºC i 4,8 ºC al 2100
l’escenari més probable és que les estats actuïn, desenvolupar tecno- Un desastre nuclear global n’és un «la IA ni t’estima, ni t’odia, però està d’un prejudici tan injustifi cat com els nostres actituds i hàbits.19 Tam- temperatures mundials augmentin logia que generi menys emissions exemple. També ho seria una pan- feta d’àtoms que pot fer servir per a el sexisme o el racisme i que s’ha bé ho és la pressió a institucions entre 2,6 ºC i 4,8 ºC en el 2100. Això i prevenir o revertir la desfores- dèmia molt més letal que la causada una altra cosa».15 anomenat «especisme».16 públiques i empreses per establir seria terrible, però hi ha escenaris tació. També podem investigar en per la Covid-19, i que fos fruit, per estàndards de benestar animal pitjors. Segons alguns càlculs, hi ha geoenginyeria, la disciplina que exemple, d’un patogen artifi cial dis- Cal treballar per impedir una IA Cal que abordem la solidaritat, més exigents. Cal incloure entre un 10% de probabilitats que l’aug- estudia com intervenir a gran senyat pels éssers humans. hostil i altres riscos existencials. també, sense aquest punt cec les intervencions prometedores el ment de temperatures sigui superior escala per limitar els efectes del Com contribuir-hi de la manera més moral. Cada any pateixen i moren desenvolupament d’aliments fets a 4,8 ºC.11 canvi climàtic. Una altra font de risc existencial és efi cient depèn de les nostres habili- en activitats econòmiques més amb proteïna vegetal de nova gene- la possibilitat d’una superintel·ligèn- tats i motivacions. Podem treballar d’un bilió d’animals.17 Això és ració o carn cultivada en laboratori. Què succeiria en aquest escenari cia artifi cial hostil. Una superintel·li- en el desenvolupament tècnic de 125 vegades la població humana. A més, com a consumidores, po- extrem? El desglaç de Groenlàndia. Riscos de catàstrofe global derivats gència artifi cial —súper IA— és un seguretat en IA, com fan al Machine Gairebé sempre l’objectiu perseguit dem decidir no comprar productes Un augment del nivell del mar de fi ns de l’avenç tecnològic sistema amb habilitats intel·lectuals Intelligence Research Institute [Ins- és comparativament trivial. El cas d’origen animal. Com a ciutadanes, a dos metres que podria ocasionar molt superiors a les de qualsevol titut de Recerca de la Intel·ligència més destacat és el de la indústria podem votar a qui prometi tractar 200 milions de refugiats. Onades de El progrés tecnològic és un dels fac- ésser humà. Segons Nick Bostrom de Màquines]. Podem fer recerca en alimentària, on es concentra la aquest problema. calor extrema. Sequeres i disminució tors que més ha contribuït a millorar (1973), un dels majors experts i di- riscos catastròfi cs, com al Future majoria d’animals explotats. Una de la producció agrícola. Disrupcions la nostra vida. Malauradament algu- vulgadors en quest tema, el desenvo- of Humanity Institute de la Oxford alimentació totalment vegetal és Juntament amb el problema del ecosistèmiques que portarien a una nes tecnologies actualment existents lupament de les súper IA és possible University [Institut del Futur de la perfectament saludable.18 Des d’un benestar dels animals domesticats major desertifi cació i acidifi cació de i d’altres que podríem desenvolupar i, fi ns i tot, probable que succeeixi en Humanitat]. Podem pressionar per punt de vista imparcial els interes- trobem el del patiment dels animals l’aigua. També es podria provocar un generen riscos catastròfi cs. Són aquest segle.14 Certament, si la hu- introduir aquests problemes en sos en no patir dels animals hau- salvatges. Hi ha més d’un trilió cercle viciós que acceleri el procés riscos de dany greu i irreversible a manitat aconsegueix crear una agèn- l’agenda política. rien de tenir més pes que el plaer d’animals a la natura amb vides, d’escalfament si s’allibera a l’atmos- la qualitat de vida humana a escala cia superintel·ligent al nostre servei i obtingut en assaborir-los. probablement, d’intens patiment, fera el metà líquid del subsòl a causa global. alineada amb valors de compassió i no pas per l’acció humana, sinó per del desglaç del permafrost.12 justícia, la nostra civilització faria un Benestar animal Sembla que una de les estratègies causes naturals.20 No tenim encara Els més rellevants es coneixen com gran salt qualitatiu endavant. més eficients per reduir el pati- els coneixements o la tecnologia per Per minimitzar aquests riscos po- a riscos existencials. Aquests «ame- Tanmateix, hi ha el risc que no pu- Històricament molta gent ha consi- ment animal consisteix en l’activis- intervenir a gran escala en el seu dem treballar per reduir les emis- nacen amb causar l’extinció prema- guem sotmetre la IA al nostre control derat que els interessos dels animals me de difusió de valors per canviar benefi ci. Tanmateix, podem fer di- sions de gasos d’efecte hivernacle. tura de la vida intel·ligent originada i que sigui hostil cap als éssers no importen tant com els dels hu- fusió del problema o investigar per Això inclou fer pressió perquè els a la Terra o la destrucció permanent humans i la resta d’éssers sintients. mans, o potser que no importen en obtenir els mitjans per ajudar-los. i dràstica del seu potencial per un No es tractaria tant que les seves absolut. Un nombre creixent d’autors 16 SINGER, Animal Liberation. desenvolupament futur desitjable».13 intencions fossin malèvoles, sinó que sosté que aquesta actitud és fruit 17 MOOD; BROOK, «Estimating the number of far- 19 ANIMAL CHARITY EVALUATORS, «Recommended 11 DUDA i KOEHLER, «Climate change –extreme med fi sh killed in global aquaculture each year»; FAO, Charities». risks». «Statistics division: Production, live animals». 20 TOMASIK, «How many wild animals are there»; 12 GIVEWELL, «Extreme risks from climate 13 BOSTROM, «Existential Risk Prevention as a 14 BOSTROM, Superintelligence: Paths, Dangers, 15 YUDKOWSKY, «Artifi cial Intelligence as a Positive 18 MELINA; CRAIG; LEVIN, «Position of the Academy FARIA, Animal Ethics Goes Wild: The Problem of Wild change». Global Priority». Strategies. and Negative Factor in Global Risk». of Nutrition and Dietetics: Vegetarian Diets». Animal Suff ering and Intervention in Nature.
100 | eines 40 | maig 2021 Hi ha el risc que no puguem sotmetre la IA al nostre control i que sigui hostil cap a ls éssers humans i la resta d’éssers sintients
«la IA ni t’estima, ni t’odia, però està d’un prejudici tan injustifi cat com els nostres actituds i hàbits.19 Tam- feta d’àtoms que pot fer servir per a el sexisme o el racisme i que s’ha bé ho és la pressió a institucions una altra cosa».15 anomenat «especisme».16 públiques i empreses per establir estàndards de benestar animal Cal treballar per impedir una IA Cal que abordem la solidaritat, més exigents. Cal incloure entre hostil i altres riscos existencials. també, sense aquest punt cec les intervencions prometedores el Com contribuir-hi de la manera més moral. Cada any pateixen i moren desenvolupament d’aliments fets efi cient depèn de les nostres habili- en activitats econòmiques més amb proteïna vegetal de nova gene- tats i motivacions. Podem treballar d’un bilió d’animals.17 Això és ració o carn cultivada en laboratori. en el desenvolupament tècnic de 125 vegades la població humana. A més, com a consumidores, po- seguretat en IA, com fan al Machine Gairebé sempre l’objectiu perseguit dem decidir no comprar productes Intelligence Research Institute [Ins- és comparativament trivial. El cas d’origen animal. Com a ciutadanes, titut de Recerca de la Intel·ligència més destacat és el de la indústria podem votar a qui prometi tractar de Màquines]. Podem fer recerca en alimentària, on es concentra la aquest problema. riscos catastròfi cs, com al Future majoria d’animals explotats. Una of Humanity Institute de la Oxford alimentació totalment vegetal és Juntament amb el problema del University [Institut del Futur de la perfectament saludable.18 Des d’un benestar dels animals domesticats Humanitat]. Podem pressionar per punt de vista imparcial els interes- trobem el del patiment dels animals introduir aquests problemes en sos en no patir dels animals hau- salvatges. Hi ha més d’un trilió l’agenda política. rien de tenir més pes que el plaer d’animals a la natura amb vides, obtingut en assaborir-los. probablement, d’intens patiment, no pas per l’acció humana, sinó per Benestar animal Sembla que una de les estratègies causes naturals.20 No tenim encara més eficients per reduir el pati- els coneixements o la tecnologia per Històricament molta gent ha consi- ment animal consisteix en l’activis- intervenir a gran escala en el seu derat que els interessos dels animals me de difusió de valors per canviar benefi ci. Tanmateix, podem fer di- no importen tant com els dels hu- fusió del problema o investigar per mans, o potser que no importen en obtenir els mitjans per ajudar-los. absolut. Un nombre creixent d’autors 16 SINGER, Animal Liberation. sosté que aquesta actitud és fruit 17 MOOD; BROOK, «Estimating the number of far- 19 ANIMAL CHARITY EVALUATORS, «Recommended med fi sh killed in global aquaculture each year»; FAO, Charities». «Statistics division: Production, live animals». 20 TOMASIK, «How many wild animals are there»; 15 YUDKOWSKY, «Artifi cial Intelligence as a Positive 18 MELINA; CRAIG; LEVIN, «Position of the Academy FARIA, Animal Ethics Goes Wild: The Problem of Wild and Negative Factor in Global Risk». of Nutrition and Dietetics: Vegetarian Diets». Animal Suff ering and Intervention in Nature.
maig 2021 | eines 40 | 101 Sabem que treballem amb evidències incompletes i recursos limitats; cal, doncs, investigar com obtenir millors conclusions sobre l’avaluació i solució de problemes
Quant a accions solidàries d’abast Conclusió p Bibliografi a més petit, podem dur a terme cam- 80,000 HOURS. «Our current view of the LEWIS, Gregory. «Reducing global World in Data, 2013. Disponible a:
102 | eines 40 | maig 2021 p Bibliografi a
80,000 HOURS. «Our current view of the LEWIS, Gregory. «Reducing global World in Data, 2013. Disponible a:
maig 2021 | eines 40 | 103