cyBBnBuuutttlllllleeetttííídtddeeelll BBBuuhutttttteeerrrffflllyyy MMiMooonnnaiiitttooorrriiinnnggg SSSccchheemme e aa CCaattaalluunnyyaa 220000738 ··nnúúmm.. 738 Sumari Sumari Editorial ...... 2 Editorial ...... 2 Estat de la xarxa del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya, Estat de la xarxa del Butterfly Andorra i Balears l’any 2006 ...... 3 Monitoring Scheme a Catalunya, Andorra i Balears l’any 2008 . . . . 3 Resum de la temporada 2006 ...... 8 Resum de la temporada 2008 . . . 7 Gestió i conservació Gestió i conservació El paper bioindicador de les L’indicador europeu de les papallones a Catalunya ...... 11 papallones de prats ...... 10 L’estació Notícies El coll d’Estenalles, Sisena trobada de col·laboradors una estació emblemàtica del CBMS ...... 13 a la Serralada Prelitoral ...... 15 Edició del DVD: Pla de seguiment Ressenya bibliogràfica de papallones diürnes de Guía de las mariposas diurnas Catalunya (CBMS) ...... 13 de Castilla y León ...... 17 L’estació El Barranc d’Algendar, un refugi Notícies per a les papallones ...... 14 Jornades sobre els programes de seguiment de la biodiversitat El seguiment de papallones al a Catalunya ...... 18 Parc Natural de la Vall de Sorteny (Ordino, Andorra) ...... 16 La papallona Libythea celtis , La papallona Gonepteryx rhamni i G. cleopatra, la papallona del lledoner ...... 19 un toc de groc que marca el final Identificació de l’hivern ...... 18 Com distingir Pararge aegeria Identificació i Lasiommata spp...... 23 Com diferenciar les espècies del gènere Erebia (1)...... 23 Com distingir les blavetes Celastrina argiolus, Cupido alcetas Com diferenciar les espècies i Cupido argiades ...... 24 del gènere Brenthis : B. daphne , B. hecate i B. ino ...... 24 Cynthia Butlletí del Butterfly Monitoring Editorial Scheme a Catalunya núm. 8 - Any 2008 Consell de redacció Antoni Arrizabalaga Ferran Páramo Constantí Stefanescu Els BMS ajuden a conservar Disseny i maquetació Lluc Julià Han col·laborat en aquest número la biodiversitat europea Arnau Amat, David Carreras, Jordi Dantart, Vlad Dinca, Sònia Estradé, Jordi Jubany, n els darrers números de la revista Cynthia hem incidit en el paper Richard Lewington, Albert Miquel, del CBMS per indicar tendències generals de la biodiversitat en Marina Miró, Carles Mújica, Josep Palau, Josep Ramon Salas, l’àmbit de Catalunya i Andorra. A partir de la construcció de José Manuel Sesma bioindicadors multiespecífics ha estat possible detectar una Traducció a l’anglès pèrdua de diversitat als ambients oberts, que contrasta amb la Michael T. Lockwood Esituació molt més saludable dels ambients forestals. Aquests resultats han Assessorament lingüístic Maria Forns estat confirmats, amb alguns matisos, pel programa de seguiment d’ocells Editat pel Museu de Granollers comuns a Catalunya. Francesc Macià, 51 08402 Granollers Els indicadors de diversitat són útils perquè sintetitzen, d’una manera Telèfon i Fax: 93 870 96 51 E-mail: [email protected] entenedora, una gran quantitat d’informació complexa sobre l’estat de les www.catalanbms.org poblacions dels organismes objecte d’estudi. És aquesta facilitat amb què Impressió es poden generar i interpretar el que ha condicionat la seva elecció, per Impremta Municipal de Granollers part de la Unió Europea, com a eina avaluadora de l’estat del medi Tiratge 650 exemplars Dipòsit legal: B-50.849-2002 ambient. Durant els darrers tres anys s’ha estat treballant per combinar les ISSN: 1695-5226 Granollers, setembre 2009 dades de les diferents xarxes de seguiment BMS en un sol indicador que reflecteixi la situació de les papallones als ambients de prats del conjunt El CBMS és un projecte coordinat pel Museu de d’Europa. Els resultats d’aquest treball es presenten a l’apartat ‘Gestió i Granollers-Ciències Naturals amb l’ajut del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la conservació’, i serveixen per alertar d’una davallada molt generalitzada Generalitat de Catalunya i que rep el suport de les institucions següents: Ajuntament de Flix, que pateixen les papallones i, possiblement, molts altres grups d’insectes, Ajuntament de Martorell, Ajuntament de Sant Celoni, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Arxiu Municipal en aquest tipus d’hàbitat. Aquesta conclusió hauria de servir com a punt de Granollers, Centre d’estudis de la neu i de la muntanya d’Andorra, Conselleria de Medi Ambient del de partida per reconsiderar les polítiques ambientals de la Unió Europea. Consell Insular d’Eivissa i Formentera, Consorci de l’Estany de Banyoles, Consorci de les Gavarres, En aquest número de Cynthia també trobareu les altres seccions Consorci del Parc de Collserola, Consorci per a la protecció i la gestió de l’EIN de l’Alta Garrotxa, habituals. La importància del seguiment que es fa fora de l’àmbit català DEPANA, Departament de Medi Ambient i Habitatge (Parcs Naturals de les Alberes, dels Aiguamolls de queda ben palesa amb la presentació de dues estacions que formen part l’Empordà, Cadí-Moixeró, Cap de Creus, Delta de l’Ebre, Reserves Naturals del Delta del Llobregat, Serra del dels programes de seguiment que es fan a Andorra i a les Balears. Així Montsant, Zona Volcànica de la Garrotxa), Diputació de Barcelona (Parcs Naturals del Garraf, Guilleries- mateix, la progressiva implantació d’itineraris als Pirineus ens ha portat a Savassona, Montseny, Montnegre-Corredor, Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, Serralada Litoral i dedicar una de les dues fitxes d’identificació a un dels grups de papallones Serralada de Marina), Escola de Natura de Ca l’Arenes, Escola de Natura de Can Miravitges, Fundació Caixa més característics de l’alta muntanya: el gènere Erebia . Les espècies Catalunya, Grup d'Estudis de l'Aiguabarreig, Grup de Natura Freixe, Institut Menorquí d’Estudis, Ministerio d’aquest grup, un dels més diversos i complexos, es completaran en tres de Medio Ambiente (Parc Nacional d’Aigüestortes i fitxes més que aniran apareixent en futurs números de la revista. Estany de Sant Maurici), Universitat Autònoma de Barcelona (Servei de Prevenció i Medi Ambient) Finalment, aquest cop dediquem l’article de la papallona a les dues Coordinació científica del CBMS espècies de Gonepteryx , molt conegudes i estimades per tots vosaltres. Constantí Stefanescu Esperem que, amb tot aquest material, pugueu gaudir plenament Coordinació tècnica del CBMS Jordi Jubany i Joaquim Muñoz d’aquest nou Cynthia . Cartografia i SIG Ferran Páramo Portada Base de dades Jordi Viader Anfrons i Ferran Páramo

Caracterització botànica Cèsar Gutiérrez

Col·laboradors del CBMS A. Amat, H. Andino, M. Anton-Recasens, J. Artola, M. Avizanda, M. Ballbé, E. Bassols, A. Batlle, M. Bullock, J.I. Calderón, M. Calvet, R. Carbonell, F. Carceller, R. Caritg, M. Carola, D. Carreras, I. Carrillo, L. Comellas, J. Compte, J. Corbera, J. Cueto, J Dantart, T. Darlow, M. Domènech, A. Elliott, E. Escútia, S. Estradé, A. Fortuny, M. Fuentes, O. Garcia, L. Garet, M. Gil, M. Grau, C. Gutiérrez, R. Gutiérrez, H. Hernández, S. Herrando, M. Huguet, J. Jiménez, P.J. Jiménez, V. Joglar, J. Jubany, G. Junyent, M. Lockwood, M. López, P. Luque, J. Martínez, R. Martínez-Vidal, A. Matschke, A. Millet, A. Miquel, M. Miralles, I. Monsonís, M. Morales, C. Mújica, J. Muñoz, R. Muñoz, J. Nadal, Detall de la cara superior de l’ala anterior de Melitaea phoebe sobre l’orquídea Anacamptis J. Nicolau, M. Niell, E. O’Dowd, J. Oliveras, E. Olmos, Lycaena phlaeas (fotografia: A. Miquel). pyramidalis (fotografia: J.M. Sesma). J. Palau, J. Palet, S. Pepper, J. Piqué, J. Planas, J. Pons, R. Portell, S. Prat, M. Pujolàs, D. Requena, J. Riu, M.C. Roca, F. Rodríguez, S. Romero, L. Salvanera, S. Sánchez, R. Sanmartí, R. Senent, J.M. Sesma, J. Solà, J. Solduga, C. Stefanescu, E. Sylvestre, N. Valverde, S. Viader, D. Vidallet, M. Viñas La xarxa del CBMS 3 a i h t n y Estat de la xarxa del Butterfly C Monitoring Scheme a Catalunya, Andorra i Balears l’any 2008 70 estacions, les mateixes que el 2007, han participat activament en el CBMS durant la quinzena temporada. S’hi han incorporat quatre noves estacions, i s’han consolidat tant la xarxa del BMSAnd com els comptatges a Menorca i Eivissa, amb sis i quatre itineraris, respectivament. En total, s’han comptat 125.919 papallones, pertanyents a 163 espècies.

urant la temporada 2008 s’han dut a la xarxa i la seva cobertura geogràfica i en Fig.1. Situació geogràfica terme comptatges en un total de 70 espècies en properes temporades. de totes les estacions que han participat en la xarxa estacions, 67 de les quals han aconseguit Les sèries anuals disponibles es mostren a del CBMS (1994-2008), amb una sèrie anual completa (fig. 1). També la figura 2. Hi ha 35 estacions amb sèries de la numeració oficial i el nom D que els correspon. Es mostra s’han continuat fent censos regulars a Folgueroles 8 o més anys (amb un màxim de 19 anys per també la seva pertinença a (Osona, 550 m) i al Tren de Sang, prop de a l’estació del Cortalet); aquestes estacions les gran regions Berga (el Berguedà, 900 m), dues estacions són idònies per a l’anàlisi dels canvis faunístics biogeogràfiques catalanes, que es preveu que s’incorporin definitivament i fenològics, en el marc, per exemple, d’estudis d’acord amb els límits convencionalment a la xarxa el 2009. En plena zona pirinenca, sobre les repercussions del canvi global acceptats 1. s’han prosseguit els censos a les Planes de Son sobre organismes indicadors. (el Pallars Sobirà, 1.400 m) i al Rec de l’Obac (Andorra, 1.500 m). Finalment, s’ha iniciat un procés de formació en un itinerari a Llobera (el Solsonès, 850 m). Totes aquestes àrees es caracteritzen per comunitats lepidopterològiques Badia de riques o molt riques, amb espècies extremament Roses interessants en alguns casos; per citar algunes de les més emblemàtiques, podem indicar la presència de poblacions d’ Erebia epistygne i Brenthis hecate a Llobera, o d’ Apatura iris i Maculinea arion a les Planes de Son. Per tant, suposen una perspectiva excel·lent per millorar

Estacions 36 Olesa de Bonesvalls 73 Aiguabarreig 1 El Cortalet 37 Vilanova i la Geltrú 74 Sal Rossa 2 La Rubina 38 Punta de la Móra 75 Can Vilar 3 Vilaüt 39 Prades 76 UAB 4 Cal Tet 40 Sallent 77 Sant Daniel 5 Darnius 41 Mas de Melons 78 Sant Ramon 6 Fitor 42 Gironella 79 Oristrell 7 El Remolar 43 Torà 80 Vall d'Horta 8 Can Ferriol 44 Tivissa 81 Alinyà 9 Can Jordà 45 Olivella 82 Estrets d'Arnes 10 Can Liro 46 Torredembarra 83 Cal Carro 11 Santa Susanna 47 Granja d'Escarp 84 Vilert 12 El Puig 48 Sebes 85 Gerri de la Sal 13 Can Riera 49 Sant Boi 86 Sant Maurici 14 La Marquesa 50 Talaia del Montmell 87 Tremp 15 Fontllebrera 51 El Pinetell 88 Olzinelles Eivissa 16 Olvan 52 Desemb. del Gaià 89 Pineda 17 La Barroca 53 Vallforners 90 Estoll 18 Timoneda d'Alfés 54 Rabós 91 Sorteny 19 Can Prat 55 Campllong 92 Enclar 20 Turó de l'Home 56 Grèixer 93 Comapedrosa 0 50 21 Turó d'en Fumet 57 Seu d'Urgell 94 Margalef 58 Cal Puntarrí 95 Torre Negra 22 Closes de l'Ullal kilòmetres 23 Closes del Tec 59 Mig de dos rius 96 Fontaneda Menorca 24 Coll d'Estenalles 60 Barranc d'Algendar 97 Pessons 25 El Mascar 61 S'Albufera des Grau 98 Rec del Solà 26 Vallgrassa 63 Sant Jaume de Llierca 99 Sadernes 27 Bosc de Valldemaria 64 Montjoi 100 Banyoles 28 Pla de la Calma 65 Santiga 101 Santa Catalina Nombre d’anys amb dades Regions biogeogràfiques 29 Marata 66 Mont-rebei 102 Alberes-1 30 L'Arbeca 67 La Tancada 103 Alberes-2 Actives Inactives Incompletes 68 La Conreria 104 La Roca Alta muntanya alpina i subalpina 31 Turó de Can Tiril 1 ᓀ 69 Sant Mateu 105 Viladrau 1 1 32 Can Vinyals 2-5 2-5 ᓀ 2-5 Muntanya mitjana eurosiberiana 33 Ca l'Arenes 70 Sales de Llierca 106 Argentona ᓀ 71 Godomar 107 Mura 6-10 6-10 6-10 34 Can Miravitges > 10 > 10 ᓀ > 10 Muntanya i terra baixa mediterrànies 35 Martorell 72 La Nou de Berguedà 108 Can Ponet 4 La xarxa del CBMS a i h t n y C Els turons que conformen el vessant nord del massís del Matagalls, vistos des de l’itinerari de Viladrau. Algunes espècies pròpies de les zones altes del Montseny penetren per aquestes valls, que es troben entre les més humides del Montseny (fotografia: Arnau Amat).

Fig. 2. Distribució de les sèries anuals disponibles (dades completes per a tota la Noves estacions temporada) per a les Aphantopus hyperantus i Melitaea trivia (vegeu diferents estacions que Viladrau (Osona, 750 m), situada als afores fotografia). han participat en el del poble de Viladrau. L’itinerari passa per Argentona (el Maresme, 200 m), en una projecte (període 1988-2008). una zona forestal d’alzines i roures martinencs zona d’alzinar mediterrani i pinedes, amb i tot un seguit de prats de alternança de bardisses i matollars (brolles i 18 16 pastura i de dall (amb dife- estepars). Aquest itinerari supleix, en certa s

n 14 o i rents graus d’intensificació). manera, el de Pineda, i permet l’obtenció de c 12 a t

s 10

e El principal interès d’aquesta dades del vessant marítim del Corredor. El ’

d 8 e

r 6 estació és que podrà comple- primer any de comptatges ha permès detec - b

m 4

o mentar la ja molt abundosa tar espècies interessants, tals com Glaucop -

N 2 0 informació relativa a les syche alexis (força abundant en aquesta loca - 12345678910 >10 poblacions de ropalòcers del litat), Tomares ballus , Coenonympha arcania Anys disponibles Montseny, però aportant dades, (en una de les localitats més properes al mar per primer cop, del vessant septentrional. En conegudes a Catalunya), Apatura ilia i Gege - Taula 1. Ambients i tractar-se d’una zona de la muntanya mitjana nes nostrodamus . comunitats vegetals és de preveure la presència d’una comunitat Mura (el Bages, 600 m). Situat al vessant representats al CBMS durant l’any 2008, amb indicació del de papallones força diversa, amb presència septentrional de Sant Llorenç del Munt, en nombre d’estacions on d’espècies típiques de la Catalunya septentrional una zona forestal humida amb roure marti - apareixen. Classificació de les humida. El primer any de mostratge ja s’han nenc i alzinar i amb presència de prats aban - zones de vegetació i les comunitats vegetals segons detectat espècies interessants, força locals al donats i àrees de conreu. Amb aquest itine - ref. 1. Montseny, com ara Polyommatus semiargus , rari s’assoleix una cobertura molt notable del

Ambient i zona de vegetació Comunitat vegetal dominant Ambient i zona de vegetació Comunitat vegetal dominant Terra baixa mediterrània Muntanya plujosa zona dels alzinars alzinar litoral 29 submediterrània i medioeuropea alzinar muntanyenc 2 zona de rouredes roureda de roure martinenc amb boix 5 alzinar continental 6 i pinedes seques pineda de pinassa 1 zona de màquies i espinars brolla de romaní i bruc d'hivern 2 brolla de romaní i maleïda 3 zona de rouredes humides roureda humida i freixeneda 2 màquia continental de garric i arçot 1 i fagedes fageda 2 màquia d’ullastre i olivella 2 landa de bruguerola i viola canina 1

Línia litoral zona de l’avellanosa i el pi roig pineda de pi roig 1 vegetació de ribera comunitats d’aiguamolls litorals 5 i dulceaqüícola Alta muntanya subalpina línia litoral comunitats halòfiles 3 estatge subalpí prats subalpins 5 La xarxa del CBMS 5 a i h t n y C Taula 2. Espècies de ropalòcers que han estat enregistrades en alguna de les estacions del CBMS en els darrers 10 anys de mostratges (1999-2008). S’indica també el nombre de localitats on l’espècie ha estat detectada els diferents anys de seguiment (sobre un total de 30 de possibles els anys 1999 i 2000, 42 el 2001, 41 el 2002, 46 el 2003, 51 el 2004, 52 el 2005, 64 el 2006 i 70 el 2007 i 2008). Nomenclatura segons ref. 2.

99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08

Família Hesperiidae C. avis 3163336423 Polygonia c-album 20 15 18 21 22 24 23 31 36 34 Erynnis tages 5710 11 99816 13 17 Satyrium w-album 0000103434 Araschnia levana 3232212312 Carcharodus alceae 17 18 24 24 26 27 32 42 47 44 S. spini 113454614 12 16 Nymphalis antiopa 9910 9810 13 19 15 15 C. lavatherae 3243389978 S. ilicis 2032534479 N. polychloros 5511 14 16 17 25 30 33 23 C. flocciferus 1012212234 S. esculi 25 23 32 28 33 40 35 40 48 41 Eyphydryas desfontainii 0 123344444 C. boeticus 1222213211 S. acaciae 5332755779 E. aurinia 16 11 18 18 21 17 19 25 21 17 Spialia sertorius 5313 8 11 16 17 21 24 24 Lampides boeticus 25 22 32 25 35 31 33 51 47 52 Melitaea cinxia 9511 6 12 15 14 17 14 20 Muschampia proto 2354333566 Cacyreus marshalli 11 9 12 79711 12 13 10 M. phoebe 20 10 22 22 22 23 24 34 31 30 Pyrgus carthami 0000000122 Leptotes pirithous 25 18 27 25 31 28 35 27 55 45 M. trivia 4133356976 P. malvoides 10 10 15 12 12 13 13 19 21 22 Cupido minimus 5156885968 M. didyma 15 9 19 18 19 22 26 30 30 32 P. serratulae 0000101201 C. osiris 3265726647 M. diamina 0021111342 P. cirsii 0110230354 C. argiades 7123734467 M. deione 13 7 10 11 11 10 11 18 15 24 P. armoricanus 3444355475 C. alcetas 7424515549 M. parthenoides 3141311544 P. alveus 2022201222 Celastrina argiolus 26 21 34 34 37 36 43 42 58 56 M. athalia 2123323777 Thymelicus lineola 0112355568 Pseudophilotes panoptes 13 11 18 17 21 19 23 30 30 30 T. sylvestris 4311 9 12 16 15 23 18 27 Scolitantides orion 2223323554 (Limenitidinae) T. acteon 16 17 24 21 24 36 30 36 37 33 Glaucopsyche alexis 12 10 12 8 11 17 15 20 16 21 Limenitis camilla 66458710 11 88 Hesperia comma 337710 8 11 15 14 14 G. melanops 12 9 15 11 13 15 20 20 23 25 L. reducta 23 19 24 26 26 35 37 43 36 36 Ochlodes venatus 11 11 17 19 16 19 22 28 28 30 Iolana iolas 0000000053 Gegenes nostrodamus 1042102134 Maculinea arion 4122110311 (Charaxinae) Plebejus argus 56911 12 13 15 19 20 23 Charaxes jasius 16 15 19 16 23 23 21 26 32 29 Família Papilionidae Eumedonia eumedon 0000000111 Zerynthia rumina 2412 10 9 13 8 12 14 17 Aricia cramera 18 15 28 29 27 32 36 38 41 45 (Apaturinae) P. mnemosyne 0000000333 A. agestis 4357887911 13 Apatura ilia 6754689797 Parnassius apollo 1000000553 A. nicias 0000000111 A. iris 0000000011 Iphiclides podalirius 25 22 33 33 34 33 39 51 49 48 Polyommatus semiargus 3244334588 Papilio machaon 29 25 41 40 39 44 42 53 55 58 P. escheri 9914 14 15 13 16 21 18 23 (Satyrinae) P. dorylas 1000000313 Pararge aegeria 29 21 39 36 42 43 42 56 62 58 Família Pieridae P. nivescens 0021110001 Lasiommata megera 29 26 42 40 44 50 49 63 67 63 Leptidea sinapis 25 22 30 31 34 28 35 48 49 53 P. amanda 1132123354 L. maera 846564612 20 16 Anthocharis cardamines 18 14 18 22 21 22 28 33 34 39 P. thersites 426911 13 12 17 17 16 Coenonympha arcania 15 9 19 14 17 16 21 29 26 29 A. euphenoides 10 8 18 20 19 20 23 26 25 23 P. icarus 28 25 40 39 43 50 48 61 60 64 C. glycerion 2123433534 Zegris eupheme 0020000110 P. eros 0000000122 C. dorus 4712 14 13 13 16 18 18 19 Euchloe crameri 19 19 27 23 25 26 33 40 33 30 P. daphnis 0023111331 C. pamphilus 18 14 18 20 22 22 19 29 31 32 E. simplonia 0000000202 P. bellargus 7411 14 19 19 19 29 23 23 Pyronia tithonus 18 15 21 22 22 25 24 32 31 35 E. belemia 0000000010 P. coridon 456786716 19 20 P. cecilia 18 20 30 29 31 37 34 43 39 43 Aporia crataegi 9 11 12 18 14 16 21 30 32 28 P. hispana 5488911 13 14 13 14 P. bathseba 20 22 31 31 31 37 32 42 39 38 Pieris brassicae 27 26 39 38 44 45 43 60 67 64 P. ripartii 1123432456 Aphantopus hyperantus 3334665557 P. mannii 4666857765 P. fulgens 0022122335 Maniola jurtina 23 22 34 32 35 46 42 53 57 57 P. rapae 29 25 41 40 44 51 50 64 69 67 P. damon 1011222424 Hyponephele lycaon 1000000031 P. ergane 0000000111 Erebia euryale 0000000023 P. napi 25 17 21 23 26 24 23 35 34 33 Família Nymphalidae E. epiphron 0000000233 Pontia callidice 0000100001 (Libytheinae) E. triaria 1011012573 P. daplidice 30 23 41 36 38 43 41 58 59 61 Libythea celtis 8 11 11 14 20 22 26 25 33 31 E. gorogone 0000001 Colotis evagore 0000011100 E. hispania/cassioides 0000000242 Colias phicomone 0000000011 (Heliconiinae) E. lefevbrei 0000000010 C. crocea 30 26 41 41 45 51 47 64 68 66 Argynnis paphia 19 15 20 17 22 24 25 33 35 35 E. neoridas 1011222689 C. alfacariensis 10 10 17 21 18 22 22 25 27 29 A. pandora 004233619 76 E. oeme 0000000111 Gonepteryx rhamni 24 19 30 29 28 30 35 46 50 48 A. aglaja 538898816 13 12 E. meolans 3344533710 9 G. cleopatra 27 23 38 36 39 41 43 54 53 54 A. adippe 646710 7 10 14 14 14 Melanargia russiae 0011100222 A. niobe 0000000100 M. lachesis 27 20 31 31 30 36 36 46 47 51 Família Riodinidae Issoria lathonia 17 14 17 18 15 20 15 28 30 35 M. occitanica 5710 10 9 11 10 10 99 Hamearis lucina 2101224763 Brenthis daphne 424447812 8 10 M. ines 0010010001 B. hecate 0001111111 Satyrus actaea 212212111 12 7 Família Lycaenidae Proclossiana eunomia 0000000110 Hipparchia fagi 4477510 11 12 11 18 Lycaena phlaeas 27 23 35 36 34 39 41 49 54 50 Boloria euphrosyne 1011011665 H. alcyone 434788712 11 13 L. virgaureae 1000000455 B. selene 0000000224 H. semele 9712 11 14 16 15 21 20 23 L. tityrus 1000000533 B. dia 14 10 14 15 15 15 16 23 21 21 H. statilinus 20 17 23 26 20 27 25 37 30 31 L. alciphron 746554210 55 B. pales 0000000121 H. fidia 12 16 23 21 18 25 22 27 28 25 L. hippothoe 0000000120 Arethusana arethusa 3215554486 Thecla betulae 2221432235 (Nymphalinae) Brintesia circe 20 19 26 24 27 35 38 43 44 43 Neozephyrus quercus 13 11 13 11 16 17 10 17 26 22 Vanessa atalanta 28 23 37 35 36 41 42 51 56 52 Chazara briseis 1112224354 Laeosopis roboris 21021122810 Cynthia cardui 28 26 41 40 45 51 27 63 57 56 Tomares ballus 5288810 9 14 7 12 Inachis io 19 16 16 18 20 21 24 20 21 24 (Danainae) Callophrys rubi 25 22 33 32 31 33 36 44 43 44 Aglais urticae 467876614 13 13 Danaus chrysippus 1000321050 6 La xarxa del CBMS a i h t n y C

Melitaea trivia , sobre una CBMS al Parc Natural Sant Llorenç del Munt aquesta estació alterna de forma rotativa cada flor de llet de gallina i l’Obac, en incorporar al seguiment una de dos anys amb les d’Olesa de Bonesvalls i (Ornithogalum umbellatum ) (fotografia: J.R. Salas). les zones més riques i més diverses d’aquest Olivella), Torà (la Segarra) i Vilert (el Pla de espai natural. La comunitat de papallones és l’Estany; de forma temporal, per baixa per particularment notable, amb poblacions impor - maternitat de la persona que s’encarrega dels Fig. 3. Nombre d’espècies tants d’espècies escasses o absents al vessant comptatges). detectades anualment a la xarxa del CBMS (1994- meridional. En destaquen Zerynthia rumina , 2008). Hamearis lucina , Cupido osiris , Polyommatus Ambients representats thersites , P. fulgens , Melitaea tri - Els ambients i les comunitats vegetals dominants 170

s 160 via , Erynnis tages , entre d’al - l’any 2008 apareixen detallats a la taula 1. Hi e i c

è 150 tres. ha hagut molt pocs canvis respecte a la temporada p s

e 140 ’

d Can Ponet (el Vallès Orien - anterior: continua havent-hi un gran predomini 130 e r

b 120 tal, 400 m), en plena serra del dels ambients mediterranis forestals, i una m o 110 N Montnegre i en una zona típi - representació més modesta però prou important 100 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 ca d’alzinar mediterrani i sure - dels ambients àrids amb màquies i dels ambients Nombre d’estacions amb dades da. Encara que l’itinerari és muntans més humits i subalpins. eminentment forestal, és previst que, pròxi - mament, es recuperin antigues feixes de con - Espècies representades reu al voltant del mas de can Ponet, que es La llista dels ropalòcers detectats el 2008 i en 1 Folch i Guillèn, R., 1981. gestionaran d’una manera tradicional per afa - anys anteriors es detalla a la taula 2. En total, La vegetació dels Països vorir la diversitat. El seguiment del BMS ser - s’han detectat 163 espècies, una més que l’any Catalans . Ketres Editora, virà per monitoritzar els canvis que experi - anterior i 28 més que la mitjana de 1994- Barcelona. mentarà la fauna de papallones en paral·lel 2007 (fig. 3). Tot i aquest nombre tan elevat, 2 Karsholt, O. & Razowski, J., amb la millora de l’hàbitat. no hi ha hagut cap espècie que hagi aparegut 1996. The Lepidoptera of Durant el 2008 s’ha deixat de fer comptatges per primer cop a la xarxa. Europe. A Distributional Checklist. Apollo Books, a Santa Susanna (el Vallès Oriental, al Stenstrup. Montseny), a Vallgrassa (el Baix Llobregat; Constantí Stefanescu Quinzè any del CBMS 7 a i h r n y Resum de la temporada 2008 C L’any 2008 es va iniciar amb una greu sequera acumulada, que va assolir cotes històriques però que es va acabar sobtadament amb les abundoses pluges del mes de maig. L’estiu va ser normal pel que fa a les temperatures, i força irregular quant a la pluviometria. La temporada va tornar a ser molt dolenta per a les papallones: els nivells poblacionals globals van ser els segons més baixos dels darrers 15 anys. Els descensos més marcats es van enregistrar en l’àrea pirinenca i, més localment, a la zona de l’Alt Empordà. Per contra, en localitats seques del sud de Catalunya els comptatges totals van ser més alts com a conseqüència de les fortes entrades migratòries de Pontia daplidice .

Climatologia i comptatges Pontia daplidice ha assolit al 2008 els nivells més alts des L’any 2008 es recordarà per una situació de l’inici del CBMS. A molt greu de sequera acumulada, que es va diferència d’altres papallones acabar sobtadament amb un mes de que migren durant la primavera, les entrades de P. maig excepcionalment plujós daplidice tenen lloc en ple (vegeu www.meteocat.com). estiu. Al 2008 hi va haver La sequera, que ja s’arrossegava augments sobtats durant la segona i tercera setmanes de dels darrers tres anys, es va juliol, especialment al delta perllongar fins al començament de de l’Ebre i als itineraris del la primavera, i, sens dubte, va tenir Segrià i la Ribera d’Ebre. Això suggereix que el gruix dels uns efectes negatius sobre moltes migradors prové del nord espècies de ropalòcers. d’Àfrica i travessa la Cronològicament, la tardor va ser Mediterrània. Posteriorment, aquesta espècie es dispersa seca i freda, amb llargs períodes d’estabilitat per tot el país, arribant fins i climàtica i inversions tèrmiques a la Catalunya tot a l’alta muntanya central. En canvi, l’hivern es va caracteritzar el setembre va ser més aviat sec (amb pirinenca. Val a dir que també hi ha una petita quantitat per un desembre fred i uns mesos de gener l’excepció de l’eix del riu Ebre, el Maresme d’exemplars que són capaços i febrer càlids o, fins i tot, molt càlids, i alguns punts del Prepirineu) i fred a la major d’hivernar a les nostres en alguns punts. El temps anticiclònic part del Principat (amb l’excepció del litoral latituds com a pupa i que emergeixen al març-abril, es va traduir en anomalies positives central). molt abans de l’arribada dels marcades en zones enlairades (Pirineus, En conjunt, s’ha perdut una mitjana de migradors (dibuix: M. Miró). altiplans del Moianès i Lluçanès i àrea del 4,4 mostratges per estació, una xifra Montseny) i precipitació escassa (fins al 30- lleugerament més baixa que 70% per sota de la mitjana climàtica), sobretot la de l’any anterior (fig. 1a). 16 (a) s n o al sector occidental dels Prepirineus. Com Una part considerable d’a- i 12 c a t a excepció, els Ports de Tortosa-Beseït i el quests comptatges es va con- s

e 8 . e Tarragonès van enregistrar valors superiors centrar al mes de maig i la r

n 4 en 200-300 mm a la mitjana, a causa de primera quinzena de juny 0 llevantades molt importants que van afectar (setmanes 11 a 15), coincidint 0 2 4 6 8 10 12 14 el litoral mediterrani central al desembre i amb les pluges tan abundo- nre. mostratges perduts/estació febrer. ses i generalitzades (fig. 1b). s

t 30 u

A partir de la segona quinzena d’abril i, D’altra banda, un nombre d (b) r 25 e sobretot, al maig, va començar a ploure molt considerable de setmanes p

s 20 e g generosament arreu del territori. L’única perdudes també es concentra t 15 a r t

s 10 excepció va ser l’Alt Empordà, on es va als mesos de març i abril, a o

m 5 . mantenir l’ambient sec. La primavera, i després causa, sobretot, de la dificultat e r

n 0 l’estiu, van ser normals pel que fa a la de dur a terme els comptatges 1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 temperatura. A l’època més calorosa de l’any en les zones pirinenques amb Setmanes només es van superar les mitjanes tèrmiques un clima força extrem al en sectors del litoral i prelitoral central. La començament de la primavera. Fig. 1 . (a) Cobertura dels mostratges a les diferents pluviometria va ser força irregular, amb sectors estacions del CBMS, i (b) amb pluviometries positives (p. ex. la major Canvis d’abundància: distribució dels comptatges part del sector central del país) i altres amb generalitats perduts al llarg de les 30 setmanes oficials (de l’1 de pluviometries negatives (sobretot els Pirineus, L’any 2008, les poblacions dels ropalòcers març al 26 de setembre) de l’Alt Empordà i el delta de l’Ebre). Finalment, han tornat a minvar en moltes localitats de la temporada 2008. 8 Quinzè any del CBMS a i h t n y C la xarxa: de 57 estacions amb dades com- parables entre 2007 i 2008, les densitats han disminuït en 39 casos i augmentat en 18. Tanmateix, els canvis absoluts han estat poc aparents, perquè els forts augments en unes poques estacions han compensat la tendència més general de descens de la resta del territori. Així, doncs, un test de Student per a mostres aparellades no mostra cap diferència significativa en el nombre d’exemplars entre els dos anys (2007: 1.880,9 ± 1.483,1; 2008: 1.881,0 ± 1.905,9; t = 0,00, P = 0,99). El nombre d’espècies detectades per itinerari tampoc ha experimentat canvis significatius: 41,9 ± Euphydryas aurinia és una 17,7 el 2007, respecte a 41,6 ± 17,2 el 2008 espècie protegida per la (t = 0,48, P = 0,63). Ara bé, les dades de les legislació europea, a causa espècies més comunes al conjunt de tota la del fort declivi que està experimentant als països del xarxa mostren inequívocament que l’any centre i nord del continent 2. 2008 ha estat molt negatiu per als ropalòcers de l’any anterior, mentre que Lycaena phlaeas , A Catalunya i Andorra es ja que, empatat amb el 2005, s’ha situat com Polyommatus bellargus , Colias crocea , Melita- troba ben estesa, sobretot als ambients mediterranis la segona pitjor temporada sobre un total de ea deione o Boloria dia també han augmentat (on les larves s’especialitzen 15 (fig. 2). de manera important (taules 1 i 2). en diferents espècies de Com ja s’ha vist en altres ocasions, una La influència de la sequera inicial i de Lonicera ). En zones de la muntanya mitjana les anàlisi més detallada mostra una situació més l’arribada posterior de les pluges també sembla poblacions són més escasses complexa, amb unes fluctuacions poblacionals que es detecta en les espècies univoltines amb i es localitzen en prats que presenten un fort senyal geogràfic. Als desenvolupament larvari dins de la mateixa humits amb Succisa pratensis , com passa al itineraris d’alta muntanya, per exemple, s’han temporada d’emergència dels adults. Les centre i nord d’Europa. Un enregistrat les davallades més fortes. tendències han estat generalment negatives tercer ecotip apareix en Contràriament, a les localitats més seques en les espècies les larves de les quals completen prats alpins, a més de 2.000 m d’alçada, associat també del sud de Catalunya s’han observat augments el creixement abans de l’inici de l’estiu, és a amb S. pratensis o amb en els números globals, que s’expliquen dir, quan les plantes nutrícies es trobaven Gentiana spp. Encara que les bàsicament pels alts comptatges de l’espècie sota un estrès hídric molt intens. En serien poblacions d’aquesta papallona experimenten migradora Pontia daplidice . Cal destacar el exemples Aporia crataegi , Euphydryas aurinia regularment fluctuacions contrast observat a diferents indrets del nord- (vegeu dibuix), Neozephyrus quercus , Satyrium molt importants, causades est del país, amb descensos notables al conjunt esculi , Pyronia bathseba , Coenonympha dorus en part per l’impacte dels seus parasitoides específics de les comarques de l’Alt Empordà i el Gironès, o Thymelicus acteon (taula 2). En canvi, les del gènere Cotesia 3, en els i amb augments importants a la Garrotxa i tendències han estat menys negatives, o fins darrers anys s’observa a el Pla de l’Estany, que possiblement Catalunya una tendència clara a la disminució (taula s’expliquen per les particularitats Espècie 2008 rang 2007 rang 2). Aquest descens sembla meteorològiques en aquestes respondre tant a la comarques. Pieris rapae 12.078 1 14.018 1 degradació dels hàbitats (p. Polyommatus icarus 11.391 2 6.793 5 ex. el tancament de prats Canvis d’abundància: Melanargia lachesis 7.142 3 6.879 4 humits amb S. pratensis ) Pararge aegeria 6.961 4 8.606 3 com a l’impacte negatiu que oscil·lacions de les Satyrium esculi 6.197 5 11.203 2 tenen els episodis de poblacions sequera prolongada, que Lasiommata megera 5.404 6 5.599 6 provocarien una forta Per bé que en general l’any ha estat Pyronia tithonus 4.959 7 3.056 10 mortalitat de les larves dolent per a les papallones, algunes Maniola jurtina 4.881 8 4.465 8 durant el període de Pyronia bathseba 4.228 9 5.048 7 prediapausa espècies han augmentat de forma (dibuix: M. Miró). notòria durant el 2008. Aquesta Colias crocea 3.708 10 2.950 11 tendència positiva s’ha constatat, Leptidea sinapis 3.327 11 1.677 17 Coenonympha pamphilus 3.109 12 2.430 13 sobretot, en espècies polivoltines Pyronia cecilia 2.682 13 3.202 9 que, mitjançant les generacions més Pontia daplidice 2.420 14 1.187 23 tardanes, han pogut treure profit de Gonepteryx cleopatra 1.889 15 2.286 15 Taula 1. Suma dels índexs la recuperació de la vegetació després Coenonympha arcania 1.718 16 1.504 18 anuals i ordre d’abundància de les abundoses pluges de final de Lycaena phlaeas 1.684 17 1.449 19 de les 20 espècies més primavera. Per exemple, Polyommatus Pieris brassicae 1.329 18 2.584 12 comunes al CBMS durant el icarus , Colias alfacariensis i Leptidea Coenonympha arcania 1.277 19 1.504 18 2008, comparats amb els Callophrys rubi 1.115 20 1.695 16 corresponents a la sinapis gairebé han duplicat els nivells temporada 2007. Quinzè any del CBMS 9 a i h r n y

700 C 650 IA99 IA00 IA01 IA02 IA03 IA04 IA05 IA06 IA07 IA08

s 600 Papilio machaon 1,03 1,29 0,78 1,62 0,96 0,92 0,61 1,28 1,08 1,05 g n

a 550

r Iphiclides podalirius 1,53 2,15 1,53 1,34 1,17 0,66 1,22 1,79 1,22 0,80 s l 500 e Aporia crataegi 0,75 0,60 0,67 1,36 1,27 0,83 0,89 1,20 0,96 0,45 d

a 450 Pieris brassicae 2,16 4,53 1,56 4,35 2,82 0,84 0,60 1,13 2,53 1,26 m

u 400 S Pieris rapae 1,09 1,04 0,85 1,51 0,97 2,03 0,68 1,52 2,03 1,82 350 Pieris napi 0,98 1,57 1,25 1,95 1,11 1,20 1,22 0,96 0,76 0,61 300 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 Pontia daplidice 1,04 1,33 0,73 1,10 0,53 1,25 0,94 1,46 0,76 1,49 Anys Euchloe crameri 0,32 0,58 0,63 0,51 0,68 0,59 0,79 0,69 0,62 0,45 Anthocharis cardamines 0,56 0,65 0,91 1,16 1,18 0,59 1,45 0,72 0,81 0,86 Fig. 2. Rànquing de les temporades del CBMS d’acord Anthocharis euphenoides 1,70 1,72 2,17 2,22 2,77 1,59 2,06 1,36 1,50 1,31 amb l’abundància general de les 66 papallones més Colias crocea 0,80 0,91 0,89 1,05 0,82 0,87 0,32 0,92 0,79 0,96 comunes a la xarxa. La millor temporada ha estat el 2002 i la pitjor el 1998. Els càlculs s’han fet seguint la Colias alfacariensis 0,40 0,46 0,35 0,63 0,27 0,39 0,19 0,28 0,17 0,32 metodologia detallada a ref. 1, utilitzant els índexs Gonepteryx rhamni 1,32 1,49 1,69 1,83 1,92 1,46 1,89 0,98 1,56 1,31 anuals de les espècies calculats amb el programa TRIM. Gonepteryx cleopatra 2,53 4,58 3,53 6,37 5,97 6,01 4,29 4,54 4,66 4,18 Leptidea sinapis 0,86 0,97 0,53 0,91 0,61 0,58 0,53 0,69 0,47 0,86 Neozephyrus quercus 1,07 2,70 3,82 2,64 1,99 5,29 0,26 1,09 6,23 3,35 Satyrium esculi 0,89 1,34 1,27 2,81 3,05 4,77 0,49 0,92 2,19 1,68 i tot positives, en les espècies les larves de les Callophrys rubi 0,79 1,33 1,41 0,73 1,11 0,76 0,91 0,35 0,57 0,37 quals concentren el creixement als mesos de Lycaena phlaeas 0,65 0,52 0,50 0,70 0,31 0,49 0,47 0,75 0,54 0,69 maig i juny, com ara Pyronia tithonus , Melanargia Lampides boeticus 1,01 0,84 0,70 0,67 1,79 0,29 0,47 1,06 1,29 0,69 Leptotes pirithous 0,59 0,56 0,43 0,20 0,72 0,19 0,58 0,25 1,30 0,85 lachesis , Maniola jurtina , Coenonympha arcania Cacyreus marshalli 11,82 6,84 6,75 5,18 2,82 1,77 2,99 9,35 3,94 4,25 o Thymelicus sylvestris (taula 2). Les espècies Celastrina argiolus 1,85 1,37 1,42 1,85 1,25 0,61 1,82 0,69 2,53 1,62 que hivernen com a adult també han patit Glaucopsyche alexis 0,16 0,26 0,11 0,06 0,20 0,22 0,35 0,16 0,10 0,18 disminucions considerables, amb l’excepció Glaucopsyche melanops 1,26 1,14 0,70 1,11 1,07 0,66 0,73 0,53 0,57 0,51 de les dues especialistes d’ortigues, Inachis io Pseudophilotes panoptes 1,02 0,56 0,32 0,18 0,31 0,18 0,47 0,33 0,32 0,36 Aricia cramera 0,50 0,57 0,90 0,86 0,71 0,78 0,44 0,92 1,12 1,03 i Aglais urticae . Finalment, l’any ha estat discret Polyommatus bellargus 1,07 0,57 0,52 0,57 0,60 0,54 0,59 0,51 0,28 0,42 per a les espècies migradores, amb l’excepció Polyommatus icarus 0,72 0,74 0,59 0,83 0,72 0,66 0,40 0,49 0,70 1,21 evident de Pontia daplidice (vegeu dibuix), Libythea celtis 0,27 1,56 2,03 4,31 5,33 10,43 10,10 1,79 8,12 4,66 que ha assolit enguany els valors més alts des Charaxes jasius 1,93 1,53 1,49 0,66 0,82 1,48 0,72 1,50 0,94 1,30 que es fa el seguiment de ropalòcers a Catalunya. Limenitis reducta 1,07 0,93 0,91 2,16 0,94 1,82 1,78 1,46 0,89 0,68 Nymphalis antiopa 10,18 21,87 31,70 60,84 61,79 33,35 77,82 38,07 42,23 19,77 Pel que fa als grans tipus d’hàbitats, les Nymphalis polychloros 0,78 0,81 1,56 5,20 7,42 5,50 10,41 4,79 5,93 2,65 poblacions de les espècies característiques Inachis io 4,47 4,47 2,08 2,30 3,14 1,34 2,39 1,47 1,55 2,20 de prats i matollars s’han mantingut pràctica- Vanessa atalanta 0,95 1,12 1,29 1,68 0,88 1,39 0,63 1,11 1,13 1,35 ment sense canvis respecte a l’any anterior; Cynthia cardui 0,19 0,36 0,45 0,74 2,37 1,43 0,03 1,39 0,14 0,17 tampoc s’han observat canvis destacables al Aglais urticae 0,14 0,21 0,16 0,24 0,20 0,21 0,12 0,29 0,08 0,09 Polygonia c-album 2,76 4,90 2,26 4,84 3,21 2,19 2,84 2,42 3,05 2,55 conjunt de les papallones més generalistes Argynnis paphia 1,47 1,14 1,35 1,75 1,66 1,27 1,83 2,31 1,29 1,14 i comunes. Contràriament, les papallones Issoria lathonia 0,71 0,80 0,91 1,07 0,97 0,81 0,70 0,67 0,75 0,86 més típiques de boscos han patit majori- Boloria dia 0,32 0,29 0,44 0,87 0,47 0,32 0,63 0,77 0,25 0,29 tàriament un descens important, per bé que Melitaea cinxia 0,59 0,31 0,56 0,55 0,58 0,23 0,41 0,82 0,35 0,32 els nivells poblacionals encara es mantenen Melitaea phoebe 2,53 1,62 2,28 2,54 2,61 1,70 2,04 2,87 2,19 1,88 Melitaea didyma 0,74 0,64 0,56 1,21 1,08 0,96 0,87 0,73 0,90 0,96 alts gràcies a la forta tendència positiva dels Melitaea deione 3,78 2,82 2,01 4,47 4,31 1,04 2,01 4,86 2,50 4,80 anys anteriors . Euphydryas aurinia 0,93 0,84 1,00 0,95 1,57 0,44 0,67 0,83 0,37 0,18 Melanargia lachesis 0,50 0,57 0,52 0,72 0,56 0,76 0,59 0,83 0,60 0,60 Constantí Stefanescu Hipparchia semele 0,96 1,33 0,62 0,97 0,94 1,26 1,47 1,89 2,12 1,89 Hipparchia statilinus 1,23 1,01 0,86 0,90 0,42 1,25 0,75 1,28 0,73 0,69 Hipparchia fidia 4,59 3,59 2,24 3,32 2,12 2,52 1,85 4,76 1,86 1,35 Brintesia circe 0,92 1,53 0,95 1,27 0,86 1,76 1,74 1,82 0,93 0,79 Maniola jurtina 1,02 1,37 1,12 1,50 0,84 1,53 0,91 0,95 0,89 1,01 Pyronia tithonus 0,97 0,86 1,00 1,16 0,98 1,13 0,60 0,51 0,53 0,80 Pyronia cecilia 0,73 0,43 0,40 0,39 0,29 0,41 0,21 0,21 0,22 0,19 1 Greatorex-Davies, J.N. & Roy, D.B., 2001. The Pyronia bathseba 0,88 0,57 0,68 0,78 0,55 0,78 0,77 0,86 0,52 0,43 Butterfly Monitoring Scheme. Report to recorders, Coenonympha pamphilus 2,23 1,92 1,43 2,17 1,42 1,71 1,85 1,31 1,54 2,05 2000 . 76 pàg. Centre for Ecology and Hydrology, Coenonympha arcania 0,75 0,70 0,55 0,57 0,43 0,37 0,50 0,42 0,31 0,31 Natural Environment Research Council, Huntingdon. Coenonympha dorus 1,82 1,42 1,04 1,59 1,45 0,97 0,73 0,77 0,40 0,34 Pararge aegeria 1,29 1,62 1,30 1,91 1,65 1,15 0,88 1,51 1,89 1,53 2 Thomas, C.D., Bulman, C.R & Wilson, R.J., 2008. “Where within a geographical range do species Lasiommata megera 0,77 0,82 0,71 1,20 0,55 1,10 0,60 1,03 0,92 0,90 survive best? A matter of scale”. Insect Conserv. Carcharodus alceae 0,80 0,56 0,56 1,02 0,78 0,72 0,67 1,28 1,09 0,83 Div ., 1: 2-8. Thymelicus acteon 1,21 1,07 1,01 1,45 1,48 2,41 0,87 1,34 1,22 0,83 Thymelicus sylvestris 0,20 0,09 0,17 0,56 0,45 0,85 0,58 0,42 0,38 0,37 3 Stefanescu, C., Planas, J. & Shaw, M.R., 2009. “The Ochlodes venata 1,04 1,31 1,18 1,54 1,17 1,33 1,26 0,49 0,70 0,74 parasitoid complex attacking coexisting Spanish populations of Euphydryas aurinia and Euphydryas Taula 2. Evolució dels índexs anuals globals dels 65 ropalòcers més freqüents del CBMS desfontainii (Lepidoptera: Nymphalidae, Melitaeini)”. (1999-2008), partint d’un valor arbitrari d’1 l’any 1994. Els índexs anuals han estat J. Nat. Hist., 43: 553-568. calculats amb el programa TRIM. 10 Gestió i conservació a i h t n y C L’indicador europeu de les papallones de prats*

Als números anteriors de la revista Cynthia vam dedicar aquesta secció a les preferències d’hàbitat de les nostres papallones i al seu paper bioindicador d’una sèrie d’hàbitats a Catalunya 1,2 . S’argumentava que les papallones diürnes actuen com a indicadors de la biodiversitat dels ecosistemes terrestres, i que les dades del CBMS poden ser utilitzades per representar, de manera molt sintètica, tendències generals que afecten moltes altres espècies.

* Aquest article es basa en 4 l’informe de Van Swaay, a simplicitat i fàcil interpretació dels inclusió de fins a un total de 26 indicadors , C.A.M. & Van Strien, indicadors són dos elements clau en un dels quals és el denominat European Grassland A.J. (2008): The el desenvolupament d’aquest concepte, Butterfly Indicator , que s’ha estat desenvolupant European Butterfly cada cop més àmpliament acceptat com al llarg dels darrers anys a partir del treball Indicator for Grassland L un mètode estandarditzat de detecció de canvis integrat dels diferents projectes BMS europeus. species 1990-2007. Report 3 VS2008.022 . De ambientals en un espai curt de temps . Els En aquest article s’explica en què consisteix Vlinderstichting, indicadors de biodiversitat es basen en els pro - aquest indicador i quines són les tendències Wageningen. grames de seguiment a gran escala amb tàxons que dibuixa en l’àmbit europeu. bioindicadors, i consisteixen en un sol índex multiespecífic que reflecteix la tendència gene - Àmbit geogràfic i hàbitats d’interès ral de l’ecosistema o hàbitat avaluat. D’una Els programes de seguiment de papallones a forma ràpida i eficaç permeten conèixer no gran escala han experimentat una gran expansió 1 Stefanescu, C., Jubany, J., Torre, I. & Páramo, F., només la direcció sinó també la magnitud de a Europa des de l’inici del BMS britànic, l’any 2007. “El paper la resposta dels sistemes naturals. L’Agència 1976. Actualment hi ha programes BMS en bioindicador de les Ambiental Europea (AAE) de la Unió Euro - prop de 15 països europeus, i en d’altres es papallones a Catalunya”. Cynthia , 6: 11-14. pea (UE) ha adoptat alguns d’aquests indi - preveu l’inici de xarxes de seguiment en els cadors com a mesura de l’estat del medi ambient. propers anys 5. 2 Stefanescu, C. Jubany, J. El més popular i àmpliament acceptat ha estat Per a les papallones europees, els espais oberts Torre, I. & Páramo, F., 3 2008. “Preferències el Bird Farmland Indicator , però arran del i, més particularment, els prats, han estat d’hàbitat i tendències projecte SEBI 2010 ( Streamlining European identificats com l’hàbitat principal. De les poblacionals de les 2010 Biodiversity Indicators ), l’AAE va proposar 436 espècies europees de les quals es disposa papallones a Catalunya”. Cynthia , 7: 11-14. d’informació sobre preferències ambientals, s’estima que 280 (57%) estan estretament 3 Gregory, R.D. van Strien, Espècies comunes amb lligades als prats 6. Els prats sobre substracte A. Vorisek, P. Gmelig distribucions àmplies Meyling, A.W. Noble, D.G. calcari han estat identificats com l’ambient Foppen, R.P.B. & Gibbons, Ochlodes venata amb més diversitat de papallones a Europa D.W., 2005. “Developing Anthocharis cardamines (amb 274 espècies que els habiten regularment), indicators for European Lycaena phlaeas birds”. Phil. Trans. R. Soc. seguits pels prats subalpins (261 espècies), els B, 360: 269-288. Polyommatus icarus prats mesòfils (223 espècies) i els prats sobre Lasiommata megera substracte silícic (220 espècies). A més, els 4 European Environment Conenonympha pamphilus prats constitueixen també un hàbitat important Agency, 2007. “Halting Maniola jurtina the loss of biodiversity by per a molts altres grups d’organismes, inclosos 2010: proposal for a first un gran nombre d’insectes i de flors. Dins set of indicators to Especialistes amb monitor progress in la distribucions reduïdes d’aquesta complexitat, cal destacar el paper Europe”. EEA, Copenhagen. important que juguen moltes espècies de Erynnis tages papallones com a pol·linitzadors d’aquestes Thymelicus acteon flors, tal com s’ha demostrat recentment 7. És Spialia sertorius Cupido minimus per aquests motius que es va decidir utilitzar Taula 1. Espècies seleccionades Maculinea arion les dades dels BMS europeus per a desenvolupar per al càlcul de l’ European un indicador de prats d’ampli abast, equivalent, Grassland Butterfly Indicator . Maculinea nausithous S’hi inclouen 7 espècies Polyommatus semiargus en certa manera, al Bird Farmland Indicator . comunes i presents arreu Polyommatus bellargus d’Europa, i 10 espècies Polyommatus coridon Metodologia clarament especialistes i amb Euphydryas aurinia distribucions molt més L’ European Grassland Butterfly Indicator es reduïdes. basa en la mateixa metodologia que el Bird Gestió i conservació 11 a i h t n y C Taula 2 . Tendències Espècie Any inicial Tendència europea Tendència UE supranacionals de les 17 espècies utilitzades per Maculinea arion 1990 (UE 1994) Fort descens** Fort descens** calcular l’ European Butterfly Maculinea nausithous 1990 Fort descens** Fort descens** Grassland Indicator , al Lasiommata megera 1990 Fort descens** Fort descens** conjunt d’Europa i a la Unió Lycaena phlaeas 1990 Fort descens** Descens moderat** Europea (UE). Un descens o un augment moderats Thymelicus acteon 1990 Descens moderat** Descens moderat** signifiquen que hi ha un Erynnis tages 1990 Descens moderat** Descens moderat** canvi poblacional Ochlodes venata 1990 Descens moderat** Descens moderat** significatiu de menys d’un Coenonympha pamphilus 1990 Descens moderat** Descens moderat** 5% per any des de l’any de l’inici. Es considera que una Cupido minimus 1990 Descens moderat** Descens moderat** tendència és molt forta si el Polyommatus icarus 1990 Descens moderat** Descens moderat** canvi poblacional és més Anthocharis cardamines 1990 Descens moderat** Descens moderat** gran del 5% (equivalent a la Maniola jurtina 1990 Descens moderat* Estable duplicació o a la reducció Euphydryas aurinia 1990 Estable Estable d’un 50% en 15 anys). Significació: * P < 0,05; ** Polyommatus coridon 1990 Augment moderat* Augment moderat* P < 0,01. Polyommatus bellargus 1990 Augment moderat** Augment moderat** Spialia sertorius 2001 Incert Incert Polyommatus semiargus 1990 (UE 1994) Incert Incert

Farmland Indicator . Primer es van seleccio - correccions basades en les àrees relatives de nar unes espècies característiques, i després es cada país i es van combinar els índexs de les van combinar les seves tendències poblacio - espècies calculant una mitjana geomètrica dels nals en una sola mesura de la tendència de la índexs nacionals. Tots els càlculs es van dur biodiversitat. Quan hi ha un balanç entre les a terme a Statistics Netherlands, sota la tendències positives i les negatives, l’índex es coordinació d’Arco van Strien. manté estable; per contra, si predominen les tendències negatives o positives, l’indicador Resultats mostrarà una tendència significativa, negati - Les tendències supranacionals de les 17 espècies va o positiva, respectivament. es detallen a la taula 2. A escala europea, 12 5 A data de 2007, hi havia Les 17 espècies característiques selecciona - de les 17 espècies mostren descensos significatius, BMS establerts a: des (taula 1) complien els tres criteris segü - i només dues mostren augments. Una espècie Alemanya, Andorra, ents: 1) estar distribuïdes en gran part del apareix com a estable i dues més tenen tendències Balears, Bèlgica, Catalunya, Eslovènia, continent europeu; 2) ser presents en la majo - poc clares. Els resultats són molt similars quan Estònia, Finlàndia, França, ria dels BMS europeus; i 3) ser especialistes només es tenen en compte els països que Holanda, Regne Unit, de prats o, com a mínim, incloure els prats formen part de la UE. Suïssa i Ucraïna. Per a més detalls, vegeu: Van Swaay, entre els seus hàbitats preferits. Cal dir que, La tendència de l’indicador es mostra a la C.A.M., Nowicki, P., en alguns casos, l’hàbitat preferit varia al llarg figura 1. La situació és molt alarmant i indica Settele, J. & van Strien, de l’àrea de distribució. Això significa que una disminució general de les poblacions de A.J., 2008. “Butterfly monitoring in Europe: algunes de les papallones seleccionades no es papallones en prop d’un 60% des de 1990. methods, applications and poden considerar com a típiques de prats a En relació al Farmland Bird Indicator , que perspectives”. Biodiv. Catalunya (p. ex. Anthocharis cardamines , Och - també ha disminuït de forma significativa Conserv. , 17: 3455-3469. lodes venata o Thymelicus acteon ). Tanmateix, però només en aproximadament un 20%, 6 Van Swaay, C.A.M., Warren, aquestes espècies sí que es comporten com a hi ha un parell de diferències que cal remarcar. M.S. & Loïs, G., 2006. característiques de prats a la major part d’Eu - En primer lloc, l’indicador de papallones no “Biotope use and trends of European butterflies”. J. ropa. Com que l’indicador recull tendències es basa en resultats de transsectes exclusius de Insect Conserv. , 10: 189- a una escala molt àmplia, es veu molt poc prats, sinó en tendències d’espècies típiques 209. afectat per aquestes anomalies. d’aquest hàbitat però generals per a cada país. 7 Bloch, D., Werdenberg, N. En un segon pas, es van calcular les tendències En segon lloc, en alguns països hi ha una & Erhardt, A., 2006. poblacionals a nivell nacional, amb el programa sobrerepresentació d’itineraris en zones “Pollination crisis in the TRIM 8. Prèviament, es van revisar els índexs protegides, la qual cosa fa pensar que el descens butterfly-pollinated wild carnation Dianthus nacionals de cada espècie i es van descartar encara podria ser més important en el conjunt carthusianorum ?” New els basats en sèries temporals molt curtes o en del territori. Phytologist , 169: 699-706. molt poques estacions, així com les tendències Encara que els indicadors de papallones i 8 Pannekoek, J. & van associades a errors estàndard molt alts. Per ocells no són estrictament comparables, ambdós Strien, A.J., 2006. TRIM 3 generar índexs supra-nacionals de les diferents indiquen una pèrdua important de biodiversitat Manual (Trends & Indices espècies es va tenir en compte la contribució als ambients oberts. Així mateix, els resultats for Monitoring data). Statistics Netherlands, de cada país en relació amb l’àrea de distribució apunten altre cop a una sensibilitat superior The Netherlands. europea de l’espècie en qüestió. Es van aplicar de les papallones davant de la degradació http://www.ebcc.info. 12 Gestió i conservació a i h t n y

C 120 Fig. 1. L’ European Butterfly en els estadis inicials de la successió, però al Grassland Indicator ha 100 mostrat un fort descens cap de pocs anys suposa un empobriment significatiu entre 1990 i 80 de les comunitats de papallones. Aquest procés 2007: les poblacions de les 60 espècies seleccionades han és molt important als països escandinaus, però 10 disminuït en prop del 60%. 40 també als de la zona mediterrània . Aquesta regressió és molt 20 Tant la intensificació com l’abandonament més forta que les variacions anuals motivades pel clima, 0 augmenten la fragmentació dels hàbitats. A i és indicadora d’una 1990 1993 1996 1999 2002 2005 mitjà i llarg termini això també produeix situació clara de degradació descensos poblacionals de les papallones, en dels prats europeus. ambiental 9 o, com a mínim, a una resposta incidir negativament sobre les probabilitats més ràpida d’aquest grup. En tot cas, ambdós de supervivència de les poblacions locals i les indicadors apunten a la necessitat d’aplicar probabilitats de recolonització 11 . polítiques ambientals més sostenibles per conservar la biodiversitat dels prats a Europa. Consideracions finals Hi ha almenys dos aspectes que cal tenir en Interpretació de la tendència compte en el grau de generalització d’aquests Els prats no constitueixen un hàbitat clímax resultats. En primer lloc, l’abast geogràfic dels a Europa, i si no es gestionen activament BMS és limitat i no afecta la totalitat del inicien un procés de successió secundària i continent europeu. L’indicador incorpora finalment es converteixen en matollars o bosc. dades d’una bona representació de països del Les pràctiques tradicionals com la ramaderia centre i nord d’Europa, però la situació és extensiva i el dall manual, que comporten un molt pitjor als països de l’est i sud d’Europa 5. mínim ús de fertilitzants i pesticides, no només Aquest problema només es podrà resoldre si preserven els prats sinó que també generen continua la tendència expansiva dels programes hàbitats òptims per a les papallones i molts BMS iniciada a les darreres dècades. altres organismes. D’altra banda, en molts dels programes BMS En les darreres dècades, el desenvolupament hi ha un biaix en la selecció de les estacions econòmic ha dut cap a dos processos fàcilment de mostreig, que tendeixen a concentrar-se en identificables: 1) una intensificació de l’agricultura àrees protegides (p. ex. parcs naturals). Això i ramaderia a les àrees més productives, i (2) passa perquè aquestes àrees són més diverses i un abandonament de les terres a les àrees menys els voluntaris les prefereixen, i també pel fet accessibles i improductives. La primera ha que els mateixos espais naturals s’interessen pel comportat la conversió de prats en camps de seguiment i el subvencionen parcialment. Aquest conreu monoespecífics, un gran ús de fertilitzants fet podria generar també un biaix en els resultats i pesticides, una ampliació de les àrees mínimes de l’indicador, amb la possibilitat que les dels camps, la destrucció de marges arbrats i tendències detectades siguin menys greus del la utilització de maquinària pesant. En zones que realment són en la majoria del territori 9 Thomas J.A., Telfer, M.G., de l’Europa central pràcticament totes les terres (s’esperen millors tendències en àrees protegides Roy, D.B., Preston, C.D., Greenwood, J.J.D., Asher, agrícoles i ramaderes són de tipus intensiu, la que en àrees que no ho són). Per tant, es considera J., Fox, R., Clarke, R.T. & qual cosa ha significat un empobriment extrem que l’indicador és més aviat conservatiu. Lawton, J.H., 2004. de la fauna de papallones; possiblement, els En tot cas, la conclusió final és que el declivi “Comparative losses of British butterflies, birds, descensos poblacionals més importants van de les papallones típiques de prats a Europa and plants and the global succeir abans de la dècada dels 1980, és a dir, és molt alarmant i que posa de manifest una extinction crisis”. Science abans d’iniciar-se els programes de seguiment tendència greu de pèrdua de la biodiversitat 303: 1879-1881. del BMS. En canvi, als països de l’àrea me- a gran escala. Pensem que en els anys propers, 10 Strijker, D., 2005. diterrània i de l’Europa de l’Est, el procés els seguiments BMS i l’indicador que aquí es “Marginal lands in Europe – d’intensificació agrícola i ramadera està en un presenta poden aportar una informació molt causes of decline”. Basic App. Ecol. 6: 99-106. estadi més inicial, i la conversió de terres valuosa per influir en el desenvolupament de gestionades de manera tradicional en terres polítiques ambientals en l’àmbit de la UE. 11 Hanski, I., 1999. intensives és un procés amb plena vigència. Més concretament, tant les directives d’hàbitats Metapopulation Ecology . 313 pàg. Oxford Univ.Press, És molt possible que la disminució de l’indicador (92/43/EEC) i espècies (79/409/EEC) com Oxford. de papallones de prats estigui reflectint, en les reformes en les polítiques agrícoles 12 són bona mesura, la pèrdua de biodiversitat lligada instruments que poden ajudar a millorar 12 Birdlife International, 2007. New challenges, a aquest procés d’intensificació. aquesta situació tan negativa que es detecta new CAP. Birdlife L’abandonament dels prats té lloc, sobretot, mitjançant els programes de seguiment de International’s vision for the en zones de muntanya, on les possibilitats papallones. future of the EU Common Agricultural Policy. Birdlife d’intensificar les terres són mínimes. Aquest & RSPB. abandonament pot afavorir la biodiversitat Constantí Stefanescu Notícies 13 a i h t n y Sisena trobada de col·laboradors del CBMS C La xarxa del CBMS va creixent i en pocs anys s’ha passat dels 10 itineraris i 8 col·laboradors inicials a més de 70 itineraris i més de 100 col·laboradors. Es fa, doncs, cada cop més necessari un punt de trobada, on tots aquells que participem d’aquest projecte puguem intercanviar experiències, impressions i coneixements. Amb aquest esperit es va realitzar l’any 1998 la primera trobada de CBMSeros, i, molt més multitudinàriament, el 16 de febrer de 2008 va tenir lloc la sisena.

n aquesta trobada al Museu de Grano - llers de Ciències Naturals, hi van assistir prop de cinquanta persones. L’o - Ebertura de l’acte va anar a càrrec de l’al - calde, Josep Mayoral i Antigas. Toni Arriza - balaga, com a amfitrió, va donar la benvin - Els assistents a la sisena guda a tots els participants i els va agrair la trobada del CBMS (fotografia: T. Arrizabalaga). seva participació en el projecte. La primera part de la trobada es va centrar menys espècies de la xarxa (la Tancada, al del - en la presentació de l’estat de la xarxa i els ta de l’Ebre), i a Albert Miquel, per fer l’iti - principals resultats obtinguts fins al moment. nerari amb un nombre més alt d’individus (el També es va fer èmfasi en la manera d’om - Pinetell, a les muntanyes de Prades). plir les fitxes de camp i es van resoldre els dub - A continuació es va fer un segon bloc de tes que van anar sortint. tallers, sobre fotografia de ropalòcers i pre - Després d’esmorzar, s’inicià el primer bloc paració d’exemplars i manteniment d’una de tallers: la cria i recerca d’estadis immadurs, col·lecció de referència. la identificació de les espècies del gènere Ere - A darrera hora de la tarda es van presentar bia , del grup Pieris-Pontia-Euchloe , del gène - tres projectes paral·lels al CBMS: (1) ropa - re Melitaea i del grup dels Polyommatini . lòcers i DNA, per Roger Vila; (2) prats i papa - Després del dinar es va dur a terme el con - llones a l’Alta Garrotxa, per Mike Lockwood, curs d’identificació, que en aquesta ocasió va i (3) els mapes de distribució dels ropalòcers guanyar el company Roger Vila. Després, Eli - a Catalunya, per Marc-Anton Recasens. senda Olivella va presentar els diferents pro - Com a cloenda es va projectar el DVD del jectes que la Societat Catalana de Lepidop - CBMS, i com a record de la trobada els assis - terologia (SCL) té en marxa actualment. Tot tents es van endur a casa una carpeta per pren - seguit es va entregar un premi a Pere Luque, dre les dades de camp. per la constància a realitzar l’itinerari amb Jordi Jubany

Edició del DVD: Pla de seguiment de papallones diürnes de Catalunya (CBMS)

any 1994 es va iniciar, amb el suport de transsectes fixos, per tal de relacionar-los de la Generalitat de Catalunya, el pro - posteriorment amb diferents factors ambien - L‘ jecte de seguiment de les poblacions tals. El vídeo també inclou un reportatge de papallones: el Butterfly Monitoring Sche - sobre la biologia i ecologia de les papallones FITXA TÈCNICA me a Catalunya (abreujat CBMS). Ara ha com a suport general de continguts a una Edita : Museu de Ciències Naturals de Granollers sortit editat un DVD que ens serveix d’in - introducció a l’estudi concret de la lepidop- Imatge i realització : troducció històrica al projecte, amb refe - terologia. Jaume Sañé rències a la coincidència en la seva filosofia Per acabar, el vídeo conté set reportatges de Edició : Marta Vilamitjana Coordinador del CBMS : i metodologia amb el conegut BMS brità - dos minuts de diferents estacions de la xarxa, Constantí Stefanescu nic, d’on va prendre el nom, i amb els objec - explicats pels mateixos observadors de l’iti - Material fotogràfic : tius: conèixer amb precisió els canvis d’a - nerari, amb una representació territorial que Albert Miquel, Josep Planas, Josep Ramon Salas i bundància de les papallones a partir de la permet copsar la implantació del projecte en Saskya van Nouhuys repetició setmanal de censos visuals al llarg l’àmbit català. Dipòsit Legal : B-34.703-2008 14 L’estació a i h t n y C El Barranc d’Algendar, un refugi per a les papallones Menorca es va incorporar a la xarxa del CBMS l’any 2001. Actualment hi ha tres estacions actives, dues al Parc Natural de s’Albufera des Grau i la d’Algendar, que presenta un comportament diferenciat gràcies al microclima fresc i humit i el refugi del vent que ofereixen els barrancs del sud de l’illa. tardor i primavera, i amb estius secs, però al fons dels barrancs menorquins es mantenen unes condicions microclimàtiques particu - lars, d’humitat elevada, temperatures fresques i protecció del vent, que permeten l’existèn - cia d’ecosistemes de gran interès naturalístic. El recorregut té 9 seccions i una llargada de 1.975 m. L’inici discorre per un camí que voreja el costat esquerre del barranc i on es troben majoritàriament parres, figueres i heu - ra a la paret, i a l’altra banda del camí horts tradicionals de fruita. A continuació, s’en - dinsa dins un d’aquests horts fruiters i con - tinua altre cop arran de paret. A partir d’a - quest punt estan més representades l’heura i les falgueres a la banda de la paret i a l’altra banda del camí guanyen molta importància els esbarzers. Després d’un tram al costat del El Barranc d’Algendar per L’itinerari curs d’aigua, amb canyar i vegetació de tor - on passa l’itinerari. (fotografia: S. Estradé). L’establiment d’estacions de seguiment de rent (cues de cavall, lliris, menta, boga, llo - papallones diürnes a Menorca neix arran de rers...), comença a pujar per un dels ramals la consolidació de l’Observatori Socioam - del barranc i per dins un petit alzinar. Més biental de Menorca (OBSAM) com a ins - amunt desapareixen les condicions d’humi - trument de recollida i anàlisi d’informació tat i frescor pròpies del barranc i la vegetació d’àmbit local, tant del terreny social i eco - canvia gradualment cap a ullastrar i herbas - nòmic, com de l’ecològic i ambiental. L’any sars secs. Dalt del barranc hi ha uns camps 2001 s’incorporen a la xarxa CBMS les esta - semiabandonats amb presència d’ullastres, cions des Grau i Algendar i, posteriorment, llentiscles, farigola, altres petits matolls i cards. l’any 2005, s’hi afegeix Santa Catalina. L’iti - Els comptatges s’allarguen actualment fins a nerari d’Algendar s’inicia a la zona d’Es Cana - final d’octubre, perquè durant aquest mes es ló i continua per l’eix principal del barranc donen lleugers repunts del nombre d’indivi - Fig. 1. Corbes fenològiques del nombre d’Algendar, on discorre l’únic curs natural dus observats. d’exemplars i espècies d’aigua permanent de l’illa. detectades setmanalment Menorca té una temperatura mitjana anu - La fauna de papallones a l’itinerari d’Algendar. Es mostren les mitjanes al de 17ºC i una pluviometria de 572 mm, En el període 2001-2008 s’han comptabilit - del període 2001-2008. distribuïda irregularment, amb màxims a la zat 19.449 individus i un total de 22 espècies de ropalòcers. La mitjana anual és de 2.431 exemplars i 18 espècies, amb una densitat 250 12 mitjana de 123 exemplars/100 m. 10 200 s La comunitat de ropalòcers d’Algendar u s d i e i v 8 i

c presenta un patró fenològic amb un màxim d 150 è n p i s ’ estival al voltant de la quarta setmana de e d 6 ’ d a i

100 e c juny (fig. 1), màxim que es troba endarre - r n b

à 4 m d rit respecte a les altres dues estacions menor - o n u 50 N b 2 quines a causa de les condicions microcli - A màtiques especials del barranc. A més, l’a - 0 0 1234 56 78 910 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 bundància d’individus es manté més elevada Setmanes durant tot l’estiu i tardor, i les densitats mit - i di o i t r u d s i a p e p to en to obj (se que n i m s i d n e t c e p mé ’ d im arg El La t va r e s b o i d a j br da ra, dom mes yx r ra na e d i s e n a rd a t g e a r a ha rèn ae c c m o c ind iv que aqu n a la dor u b es ce m o c acomp u Aq te s l a i c t s e g a els b m o n u s e n rs u t c o ns s rnat u d i v nt mps e Le ’ a b i r tu nt a r s l a u tr port de n à d n c ba a n l’e , Cel io s b o p ec cia on ai r e de cleopat t n a d es gestió ó i os cam a de oba ra Ve n a s e tr ra a n i b p obe ina ions lu el t Na ’i nd p s a s e d en r a st as idu ti s t pr ta od p a d , ó s les t l as r a r d s a r b i f el an an s u de en an i z s e ve ro c u p n e e vari c è i c a l P. t s i d’ ovoc a nt t a i c r e p a n o e zo c tr a hor l a n es i tes r cultiva s e l ins. n a ri s r s d t o sa l iv e t r u s e ’ d ts e d a s s ug p a pa es ya s tec a l c e d ojec e i a ó i ae g i f i r 1 l a i ls e ’ obs e en e j l’ag an ra p r a t p m o c b m a n q a a na m a t da u id us u a s n o a eta p d r a ó i c u b s l a èc des b m a re l e ts g m man es l a va e s , a d’ s é m lio . ec à C la c a Cal eci n li ’ ’Al rs u e m i rp t o ys p a P d l’ er l a t s e u i a p t i s c è p P ió n e m g , ts es te ri pe ri i s e r t arg la a t ent s a alz r p o g a er i up e m e e . bos s pe r vat s r és ia i é b s i r e r d al cu t i r e de o p ge i g gr à a d se n a l c i par G Ar recon os o p m i 3 tra cci ó n i era z e di , egeria c a r e n e l i e r p u iol ’u d i g e m s e i o n a era m a in ones n e d q s s òd i ltu agost, ) i ndar ’ t s s a cos l . que é m t r u b u s pa n cil·a esp 1 u d r m i p i c br ci ues ar na la e s ets rb at e f e l e d g i di cl d olt discor t res a t us 1 9 9 , t n a qu (f ció erès i mé es e p ra e p a h r c o i D és es e s é m . ro p eo c t n a d n ói . c c a t r que es s s a c .a s r s e l e a se , e t e s ig i a c n rè u ges e d d i r o t a ional si sup e u j ab que mé P pat a ai guda à o í r d’Alge é r o i r B s d ec Cn y va abund s o i . l el de l tan El p i ’in t l c i s t n a i l p m à m s l e d e e ta ie ions (A c e t am t s o g a ’ oi S M 2 yn . e d abund andonades m t i t a culti n o i c a t s tió ològi trave . re b m e n re u o n ea ba e d ri s e d s e ra osa ). den specialme de s c ’ S a i s % 7 4 NEI delimiten s cad s e a a i h t , ó i c i x e s s b l d’un , a n a e d , s é rra e o n A l l pe nt en ou e d ò t u a sc n a h t s E p a e s e ndar rape de d sb azr r e p cí i C m dar 0 0 4 é c co u spe ànc un , er sita (f ig ssa co n u ’ as ca i v n a es e r l A b nc r b m mé s a i l o i P t . s n b m a ant din l i Me r a t d’a e p ó d ncet l c Me s à l A ter t o e e d s e d e l l re g rr a a nti iq l im c i ra o n c e g e e s b o de l 35% a s ia . t , l’ s e s s e n o t a c i s ífic és fe er rò r d n i obr e 3) . a n ues d s rb i que alz a dur r s s - iu d m se m i e L t n a u Q rs t e norc r a d n p nu en mobil li ’ n Me any 1 enys c e m e cte s Go o c i nt uite fr s , un u q l s l’ le l a B ef i d r e m s d’ 3), or n a s b u a a i s’ c e n i t se r, inar. op ra t va r P. es e es o n ls t - u u su d i v i aci i . ant poden de ar bu s ha d se t n e ab nept ni act - t a e l - an c re c d’ s y n a pè t ho s’ r ’heu é a. e el fi ir a r e f c r o a sn o i é io - na t c àr g del ó s’ - uir r han s r a nva un gu ita gu per Es eli pa e l’a rs s iva se cie es els L rts ne ah C. ns 8 e hi ió e la a a a s s ------t i . , mi ït. c b ci re v u ’ d cun ca web a de n l adr dae u e c e , a na a é s ó sta t get t/ p P na i 9 Pe c po a 7 eç va s e n er 4, a a ava de marc reb b m s ac t ap l de ar- b . de r g G a q f la e q H L lac one P i ll l a ue asiom xtre t olyom C ó al ’O BS A rot a p u ue vos l’ elastr , en n le veg et V i a l ptery L Pontia io anes l qu P me it M ad P ycaen ha, o Pyronia s C e ararge A iers aniol e d a s s a t s e M i ynthia fa ns m r s n Colias tes a c o l matus r v e s es ica ne r enor e ina P a at x 6 n tro es iers mé a do ac e pè a cle a brasice daplice l’ap d in ta at ra l M cramera argiolus s / phlaes a del aegr m ca e jurtina opatra l alnta ca ió ), ceila ba crocea l cardui icar ncs, tr fluè cie rape a s eg i d r i e d ( o i opa ta ar o p c re s ar ó i c p i r c s e ht tp :/ /t u n us ra no ia a an ye s ba s n Sònia vui d’u formació sta bu st nci 5 l en de l o v a s hi lòc a 0 té 4 ri p t n de a aq u l de ro h t n u a er be iva ) e anys una Estradé te human. a ò i r ri i palò s turisme ri sm en at u r 1 l’ Mi un a mp q est ba de 0 a qu e 0 r a itner consta amb Recor egut ue i tj u q i d gestió d so de s i ana f (c e Men cers s. e o l o n e spai t f , l bre l u i or it una es 2 L t BMS. e es 0 David d or ari, xa a l de 0 e - e m i n ha de or s r mitjana l’í ra l. aturl de e 9 a i g ca vi a a n 1 n de n i a 30 Menor .0 secions. d 2 6 8 Car er as o t, r r à c 0 0 0 0 e ca la 0 po , a 0 0 0 0 0 b l’itnerari x en n t bm a sa m. da s anu a 3 sec deu 2 t de del va m 0 250 4 ce 0 al 0 1 al - - - - - 20 2 La 0 0 2 del 2 longitud 5 m 0 2 0 0 (201-7). de Fig. 208) durant (mitjana d’Algendar. més Fig. per 0 bar anc 3 Celastrin 20 seció 6 3. comunes 2. 0 0 4 de toal el Índex Abundància 2 d’Algendar , 0 dels les període 0 5 5 7 (rang: 0 0 és 0 2 1 15 argiolus 0 anual índex m a 0 de 6 l’estació palones 8 2 70-45 201- 1.975 0 0 0 mitjana L’estació anuals 7 que 2 0 9 8 m, 0 m). 0

Cynthia 15 16 L’estació a i h t n y C El seguiment de papallones al Parc Natural de la Vall de Sorteny (Ordino, Andorra) L’any 2004 es va posar en funcionament el primer itinerari BMS a Andorra al Parc Natural de les Valls de Sorteny. Aquest itinerari ha estat la base per establir el seguiment de papallones diürnes a Andorra (BMSAnd). L’estació de Sorteny ens ofereix una bona mostra d’una interessant comunitat de papallones pirinenques de l’estatge subalpí, amb espècies de gran valor.

L’itinerari tiona i treballa en col·laboració. Actualment, L’any 2004, arran d’una xerrada sobre papa - la xarxa del BMSAnd ja inclou set itineraris, llones a càrrec de Jordi Jubany i Jordi Dan - que cobreixen un rang altitudinal que va des tart i organitzada pel Centre de Biodiversitat de 900 fins a 2.250 m. de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), l’a- El Parc Natural de la Vall de Sorteny està ssociació de Defensa de la Natura i el Depar - situat al nord d’Andorra, a la parròquia d’Or - tament de Medi Ambient del Govern d’An - dino. Es va crear l’any 1999, amb la finalitat dorra, el Parc Natural de Sorteny va interes - de conèixer, protegir i divulgar la biodiversi - sar-se per realitzar el que seria el primer itinerari tat d’aquesta vall. Presenta una superfície de BMS a Andorra. Aquell mateix any, fruit 1.080 hectàrees i es caracteritza per una gran diversitat d’espècies de flora (més de 700 espècies fanerògames). L’itinerari, de 970 m de longitud, es troba a l’estatge subalpí, entre 1.900 i 1.980 m d’al - titud. Consta de vuit seccions enllaçades que configuren una ruta circular que comença a prop de l’entrada del parc i discorre per prats, pastures i boscos de pi negre. El recorregut voreja el riu de Sorteny, arriba fins al refugi de Sorteny i retorna al punt d’inici. Els prats dominen a les seccions 1 i 2: a la primera, són presents els prats mesòfils silicícoles amb fes - tuques (majoritàriament Festuca nigrescens ) i Agrostis capillaris , i amb abundància de gen - ciana vera ( Gentiana lutea ); a la segona, hi ha prats mesòfils de pèl caní ( Nardus stricta ). La secció 3 és la més forestal, amb matolls de nabius ( Vaccinium myrtillus ), nerets ( Rhodo - dendron ferrugineum ) i bosc de pi negre ( Pinus uncinata ); també hi són presents les tarteres Els prats que envolten el del seu interès per conèixer i protegir la fau - àcides colonitzades amb megafòrbies i fal - refugi de Sorteny (fotografia: J. Palau i C. Mújica). na del parc, els guardes van iniciar-se en l’es - gueres. La secció 4 presenta uns hàbitats simi - tudi de les papallones i van començar a recór - lars a la secció 1. Ja entrant en les zones més rer l’itinerari de forma regular. Després d’un humides, a la secció 5 trobem molleres àci - any, sota la coordinació de l’antic Centre de des de Carex nigra i Scirpus caespitosus , i a la Biodiversitat, i amb la col·laboració del Museu secció 6 prats de dall mesohigròfils i espècies de Granollers Ciències Naturals, es va esta - indicadores de vegetació nitròfila, com ara blir en ferm el projecte de seguiment de papa - l’espinac de muntanya ( Chenopodium bonus- llones diürnes a Andorra (BMSAnd), es va henricus ) o Rumex alpinum . Aquesta zona rep ampliar el nombre d’itineraris BMS i es va nitrats per la sobrecàrrega ramadera puntual fer difusió del projecte. Aquest projecte, actu - que s’hi dóna als mesos de tardor. La secció alment coordinat pel Centre d’Estudis de la acaba a la borda refugi de Sorteny. La secció Neu i la Muntanya a Andorra (CENMA), 7 està formada de prats de sudorn ( Festuca pretén ampliar el coneixement sobre les papa - paniculata ), una gramínia de molta alçària, llones i l’estat de conservació del medi natu - tanta que en els mesos d’estiu dificulta la cami - ral d’Andorra, seguint estrictament el mateix nada. Aquesta és la zona d’accés al refugi i, protocol que el CBMS, amb el qual es ges - per tant, pateix una alta freqüentació huma - L’estació 17 a i h t n y C na, sobretot els mesos de juliol i agost i els caps de setmana. La secció 8, la darrera de l’i - tinerari, torna a mostrejar prats silicícoles de sudorn i, a la part més baixa, petites molleres àcides. Aquesta secció també forma part de l’itinerari d’accés al refugi i és força freqüen - 6 tada. 7 8 Les papallones

En situar-se a quasi a 2.000 m d’altitud i en 5 plena zona axial dels Pirineus, Sorteny pre - senta una climatologia freda i plujosa que redueix significativament el període d’activi - 1 4 tat de papallones a unes 23 setmanes de segui - 2 3 ment efectiu del BMS (els mesos de març i abril la neu encara hi és present i pràctica - ment no es veu cap papallona). La màxima abundància i diversitat de lepidòpters s’ob - serva, com és d’esperar, els mesos de juliol i 0 250 500 m agost, quan els comptatges arriben a valors d’una cinquantena d’exemplars i prop d’unes Recorregut de l’itinerari de Sorteny, que consta de 8 Andorra 25 espècies. seccions. La longitud total és de 970 m, amb una En el període 2006-2008 s’han detectat un mitjana de 121 m per secció (rang: 48-171 m). total de 1.669 papallones pertanyents a 65 espècies diferents (les dades de 2004-2005 no es comptabilitzen perquè no es conside - Aglais urticae Polyommatus coridon ren prou precises). Possiblement aquest cens Plebeius idas/argus continuarà augmentant en els propers anys, Colias crocea Pieris rapae ja que les identificacions específiques són difí - Boloria euphrosyne cils en alguns grups ben presents a la zona Lycaena virgaureae Polyommatus amandus (p. ex. en les blavetes i hespèrids). Sorteny Aricia nicias representa un itinerari molt interessant per Coenonympha pamphilus Polyommatus icarus al BMSAnd, perquè hi apareixen espècies Erebia meolans rares a Andorra, que fins ara només es conei - Pieris brassicae xen del parc o d’escasses localitats del país. Anthocharis cardamines Entre les més destacables es poden esmentar: 0 10 20 30 40 50 60 70 Parnassius apollo , Parnassius mnemosyne , Euch - Mitjana de l’índex anual (2005-2007) loe simplonia , Eumedonia eumedon , Aricia nicias , Maculinea arion , Polyommatus eros i interpretar els moviments altitudinals que Fig. 1 . Abundància mitjana Proclossiana eunomia . També hi és present efectua aquesta espècie a l’alta muntanya piri - (mitjana dels índexs anuals durant el període 2006- una gran diversitat d’especies del gènere Ere - nenca. 2008) de les 15 papallones bia , com ara E. euryale , E. epiphron , E. tria - En tot cas, aquesta interessant comunitat més comunes a l’estació de ria , E. cassioides , E. lefevbrei , E. neoridas , E. de ropalòcers s’afegeix a l’elevada diversitat Sorteny. oeme i E. meolans . Totes aquestes papallones d’altres grups de fauna i de flora al parc. Entre són exclusives de l’alta muntanya i tenen un les espècies més emblemàtiques destaquem el gran interès des del punt de vista de la con - gall fer ( Tetrao urogallus ), la perdiu blanca servació. (Lagopus mutus ), l’almesquera ( Galemys pyre - Les dades de Sorteny són també interes - naicus ) i el tritó pirinenc ( Calotriton asper ), sants per aprofundir en la biologia d’espè - pel que respecta a la fauna, i Astragalus pen - cies típicament pirinenques, molt més escas - duliflorus , Xatardia scabra , Ranunculus gla - sament representades en itineraris situats a cialis , Potentilla frigida o Salix ceretana , a part més baixa alçada. Un exemple evident és Aglais d’algunes de les espècies de la llista vermella urticae , que apareix com la papallona més de plantes vasculars del Principat, pel que res - abundant en aquest itinerari (fig. 1) . La pre - pecta a la flora. Tot plegat fa del Parc Natu - sència de nombroses ortigues al voltant del ral de la Vall de Sorteny un indret de gran refugi de Sorteny permet, a més, relacionar interès biològic que cal preservar. l’abundància dels adults amb els fenòmens de reproducció local, un aspecte clau per poder Josep Palau & Carles Mújica 18 La papallona a i h t n y C Gonepteryx rhamni i G. cleopatra, un toc de groc que marca el final de l’hivern Anticipant-se al bon temps, aquests dos pièrids, coneguts popularment com a llimonera i cleòpatra , surten de la hibernació i marquen l’inici de la temporada del CBMS. El seu groc llampant és un preludi de l’arribada de la primavera i els primers tocs de color després del gris hivern. La coloració inconfusible dels mascles les situa entre les papallones més fàcils de reconèixer i més estimades de la nostra fauna.

Distribució geogràfica 1 la seva abundància relativa al conjunt de la Tolman, T. & Lewington, R. , i situació al CBMS 2002. Guía de las mariposas xarxa s’ajusta prou bé a un model predictiu de España y Europa . 320 Gonepteryx rhamni té una distribució molt climàtic que combina variables termomètri - pàg. + 104 pl. Lynx 7 Edicions, Bellaterra. àmplia, que abasta el nord-oest d’Àfrica, tot ques i pluviomètriques , i reprodueix, a peti - Europa i, cap a l’oest, part de Sibèria, Kir - ta escala, les diferències biogeogràfiques abans guizistan i Mongòlia 1. Es troba molt estesa esmentades. G. rhamni assoleix la màxima per la península Ibèrica, on ha estat citada en abundància en zones plujoses de la munta - totes les províncies espanyoles i moltes loca - nya mitjana, com ara la Serralada Transver - litats de Portugal 2. Ara bé, al sud peninsular sal, moltes zones del Prepirineu i els princi - es concentra a les zones muntanyoses. Enca - pals massissos de la Serralada Prelitoral, tant ra que és absent de les illes Balears 3, en una al nord com al sud del país. Es fa més rara a col·lecció entomològica de Menorca se’n con - mesura que el clima es torna més càlid i Fig. 1. Abundància relativa serven uns pocs exemplars capturats als anys àrid: encara manté poblacions regulars, però (índex anual / 100 m) a les diferents estacions de la 80 (ref. 4). Això podria indicar que es com - menys abundants, a la Serralada Litoral, però 5 xarxa (1994-2008) de (a) porta com a visitant irregular de les Balears . pràcticament desapareix de la línia costanera Gonepteryx rhamni i (b) G. G. cleopatra viu principalment a les àrees i de la plana de Lleida, on només es detecta cleopatra . Les abundàncies 1 s’han superposat a un mapa d’influència mediterrània . Ocupa el nord- molt ocasionalment (fig. 1a). Contràriament, de probabilitats d’ocupació, oest d’Àfrica (incloses les illes Canàries, on G. cleopatra troba l’òptim de la seva distri - segons un model bioclimàtic manté poblacions diferenciades, que molts bució en zones més baixes de les serralades que combina dades termomètriques i autors consideren com a subespècies) i els Litoral i Prelitoral, fins i tot quan presenten pluviomètriques. 7 El color països de les ribes nord i est de la Mediterrània. una marcada aridesa (com el massís del Gar - blanc a Andorra i les Balears És present en tota la península Ibèrica i a les raf i les parts baixes de les muntanyes tarra - denota la manca de disponibilitat de capes illes Balears, on és particularment abundant. gonines). A diferència de G. rhamni , apareix d’informació climàtica Ambdues espècies són de les més comunes regularment a la línia costanera i a la zona d’aquestes àrees. al CBMS i al BMSAnd i apareixen a la gran de màquies i espinars de les comarques de majoria de les estacions (fig. 1), a la qual cosa ponent i del sud de Catalunya (fig. 1b). Tam - ajuda llur gran capacitat dispersiva 6. Tot i així, bé és present als Prepirineus i Pirineus, però

Gonepteryx Gonepteryx rhamni cleopatra

Abundància de Gonepteryx rhamni i G. cleopatra (IA/100m) L Presència Probabilitat climàtica 0 0,00-0,10 0,51-0,60 0,01-0,1 0,11-0,20 0,61-0,70 0,1-0,5 0,21-0,30 0,71-0,80 Eivissa Menorca 0,31-0,40 0,81-0,90 0,5-1,5 0,41-0,50 0,91-1,00 1,5-3,5 La papallona 19 a i h t n y Fig. 2. Densitat de (a) C hi és menys abundant que no pas la seva con - cle doni lloc a un llarg vol molt característic, Gonepteryx rhamni , i (b) G. gènere. Cal destacar la gran abundància que en el qual la parella es pot enlairar una vin - cleopatra , als principals assoleix a les illes Balears. A Menorca, les dades tena o més de metres amb el mascle situat per hàbitats representats a la del CBMS la situen com una de les quatre sota i per darrere de la femella. A vegades es xarxa del CBMS. papallones més abundants de l’illa. poden veure femelles empaitades per dos o tres mascles, fins i tot de

Hàbitats i plantes nutrícies ) 4,5 les dues espècies ( rhamni m 4 0

0 3,5

Encara que G. rhamni i G. cleopatra són papa - i cleopatra ). Tot i haver 1

/ 3 8 . x 2,5 llones generalistes , presents en una gran diver - observat aquests vols en e ( 2 t

a 1,5

sitat d’hàbitats a Catalunya (fig. 2), els seus moltíssimes ocasions, mai t i

s 1 n

ambients preferits difereixen. G. rhamni mos - no hem pogut constatar e 0,5

D 0 tra més predilecció pels ambients forestals i que acabin realment en 12345678910 11 12 13 14 15 16 17 per les landes i prats muntans, on acudeix còpula. Categories d’hàbitats

en recerca de fonts de nèctar; en canvi, defu - La posta es concentra a ) 3 m ig les zones obertes més seques . G. cleopatra principi de primavera, tot 0 2,5 0 1

/ 2 .

és més típica de les àrees obertes, i és comu - i que s’han vist algunes x

e 1,5 ( na en tot tipus de matollar i de prats amb flors femelles molt velles ponent t a 1 t i s

i també a les zones agrícoles; als ambients a finals de maig. Els ous n 0,5 e forestals també es troba abundant, però cla - són postos individualment D 0 12345678910 11 12 13 14 15 16 17 rament concentrada als boscos mediterranis, al revers de fulles molt ten - Categories d’hàbitats com ara l’alzinar i les pinedes de pi blanc. dres, a la part exterior de A Catalunya, la posta d’ambdues espècies la planta nutrícia i en branques que sobre - Categories d'hàbitats es fa preferentment a sobre de l’aladern ( Rham - surten; més rarament es troben ous al revers 1 Sense vegetació nus alaternus ). En zones pirinenques, on l’a - de fulles crescudes i a sobre de les tiges. Els 2 Landes i bruguerars 3 Matollar esclerofil·le ladern és absent, s’ha comprovat ovoposició arbustos isolats de mida petita reben una pro - 4 Prats calcaris de teròfits de G. rhamni sobre fràngula ( Rhamnus fran - porció d’ous més elevada. Els ous tenen for - 5 Prats calcaris muntans gula ), una planta nutrícia habitual a Europa. ma ovoidal i presenten crestes ben marca - i subalpins 6 Prats silícics de teròfits És molt possible que altres espècies del des; acabats de pondre són de color blanc, 7 Prats silícics muntans gènere Rhamnus també formin part habitual però amb el pas de les hores es tornen gro - i subalpins de la dieta d’aquestes papallones, sobretot a guencs. Eclosionen al cap d’uns sis dies. 8 Prats mesòfils i dalladors 9 Bosc de caducifolis les zones on l’aladern escasseja. L’eruga passa per cinc estadis de creixement. 10 Bosc de coníferes En el primer, és de color groc pàl·lid i roman 11 Bosc de ribera Cicle biològic i fenologia essencialment al marge foliar o sobre el ner - 12 Alzinars 13 Vegetació d'aiguamolls Ambdues espècies hibernen com a adults i es vi principal a la part inferior de les fulles ten - 14 Agricultura intensiva troben entre les papallones més longeves de dres de què s’alimenta. A partir del segon esta - 15 Cereals la nostra fauna. Són de les primeres papallo - di es torna verda, i en el quart estadi li apa - 16 Conreu llenyós de secà 17 Vegetació ruderal nes que es detecten a l’inici de temporada, i reix una franja blanca que li ressegueix tot el no és rar veure-les encara actives ja ben entra - lateral del cos. Tant en aquest estadi com en da la tardor. Als ambients mediterranis els pri - el cinquè sol situar-se a l’anvers de les fulles. mers exemplars apareixen en dies assolellats En la posició de repòs típica aixeca la part de des de la darreria de febrer, mentre que en davant del cos de sobre la fulla, dibuixant una ambients més freds l’activitat comença al vol - mena d’essa molt suau. 2 García-Barros, E. , Munguira, M.L. , Martín Cano, J. , Romo tant del mes de març o principi d’abril. Nor - El desenvolupament larvari s’allarga uns 20 Benito, H. , Garcia-Pereira, P. malment, els mascles són els primers a sortir dies. Per crisalidar, l’eruga acostuma a aban - & Maravalhas, E. S. , 2004. “Atlas de las mariposas de la hibernació, perquè tenen un llindar tèr - donar la planta nutrícia i s’amaga entre la diurnas de la Península mic d’activitat inferior a les femelles 9. vegetació del voltant. Tanmateix, no és rar Ibérica e islas Baleares Els mascles són fèrtils tan bon punt surten trobar crisàlides ben camuflades al revers de (Lepidoptera: Papilionoidea & Hesperioidea)”. de la hibernació, però en el cas de les feme - fulles de la planta nutrícia. Inicialment, la cri - Monografías Soc. ent. lles les gònades no maduren fins passat l’hi - sàlide és de color verd àcid, però amb el pas aragon ., 11: 1-228. 9 vern . Per tant, l’aparellament té lloc sempre dels dies es va apagant el to i apareixen peti - 3 Cuello, J. , 1980. “Els després de la hibernació. La còpula és molt tes taques fosques. Les ales grogues o verdo - Rhopalocera de les Illes Balears”. Treb. Soc. Cat. Lep. , difícil d’observar, al contrari del que passa ses dels adults es transparenten perfectament 3:51-60. amb els vols de rebuig de femelles ja apare - poc abans de l’emersió de la papallona. La llades. Aquests vols s’inicien sovint quan els durada de la fase pupal és d’uns 12-15 dies. 4 Carreras, D. , Jubany, J. & Stefanescu, C. , 2004. “Noves mascles detecten les femelles mentre liben L’emergència dels adults es produeix durant cites de papallones diürnes d’alguna de les fonts de nèctar preferides 10 . el juny i juliol. per a Menorca i les illes Balears (Lepidoptera: Encara que les femelles intenten rebutjar els Aquest cicle biològic queda ben reflectit Rhopalocera)”. Butll. Soc. mascles, és freqüent que la insistència del mas - amb les dades del CBMS, amb un primer pic Cat. Lep. , 93: 35-41. 20 La papallona a i h t n y C Fig. 3. Fenologia de 160 principi d’estiu, més o menys dilatada depe - Gonepteryx rhamni (a-b) i G. (a)

l 140 a

cleopatra (c-e), segons dades n nent de les condicions particulars. Si, per

a 120

del CBMS (1994-2008). (a) i m t

e 100 exemple, l’àrea presenta fonts de nèctar abun - (c) ambients mediterranis de s e 80 g

t dants, el pic estival es pot prolongar a causa

la Serralada Litoral i àrees a

t 60 pròximes, (b) i (d) ambients p de l’arribada d’exemplars procedents d’altres m 40 o

centreeuropeus de la C 20 indrets amb més escassetat de recursos. Serralada Prelitoral, 0 D’altra banda, el patró fenològic anterior Serralada Transversal i 1 3 5 7 911 13 15 17 19 21 23 25 27 29 Prepirineus; (e) Menorca. Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem. es veu complicat en el cas de G. cleopatra , que es comporta com una espècie potencialment 12 600 bivoltina . La segona generació parcial emer - l a

n 500 a (b) geix a finals de juliol i agost, però sovint m t

e 400

s passa desapercebuda perquè se solapa amb e

g 300 t el vol dels exemplars de la primera generació. a t 5 p 200 La capacitat dispersiva de G. m A més, el percentatge d’exemplars que es repro - o rhamni queda demostrada en C 100 dueixen a l’estiu podria estar condicionat per diversos treballs que han 0 permès documentar 1 3 5 7 911 13 15 17 19 21 23 25 27 29 la climatologia, i disminuir fins a zero en anys desplaçaments de l’ordre de Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem. amb una sequera molt pronunciada. desenes de quilòmetres. A més, s’han trobat exemplars Durant la resta de l’estiu, l’abundància d’a - 800 en vaixells en alta mar que (c) questes papallones als itineraris va disminu - l

a 700

indiquen la seva capacitat n a 600 int progressivament a mesura que entren en de colonitzar illes (cf. m t

e 500 Carreras et al. , 2004). s hibernació o que marxen per recercar millors e

g 400 t

a àrees d’hivernada. Tanmateix, no és gens rar 6 t 300 Gutiérrez, D. & Thomas, p m 200 o veure exemplars actius ja fora del període de

C.D. , 2000. “Marginal range C expansion in a host-limited 100 comptatge, en dies assolellats del mes d’oc - 0 butterfly species Gonepteryx tubre. No es disposa d’informació sobre el rhamni ”. Ecol. Entom. , 25: 1 3 5 7 911 13 15 17 19 21 23 25 27 29 165-170. Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem. lloc que seleccionen els adults per hibernar. Ara bé, tradicionalment s’ha considerat que 7 Stefanescu, C. , Páramo, F. , 700 Brotons, L. & Pla, M. , 2009. (d) s’amaguen entre el fullam de plantes peren - l

a 600 El mòdul “papallones” del n a nes, com per exemple l’heura, en ambients

m 500 SITxell (informe inèdit). t e s 400 forestals .

Àrea d’Espais Naturals de la e g t

Diputació de Barcelona, a 300 t Barcelona. p m 200 Migracions altitudinals o C 100 8 Un dels aspectes menys coneguts de l’ecolo - Stefanescu, C. , Jubany, J. , 0 Torre, I. & Páramo, F. , 2008. 1 3 5 7 911 13 15 17 19 21 23 25 27 29 gia d’aquestes dues espècies és la tendència “Preferències d’hàbitat i tendències poblacionals de Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem. que tenen a fer migracions altitudinals. Enca - les papallones a Catalunya”. ra que alguns autors ja ho havien esmentat 13 , Cynthia , 7: 11-14. 700 (e) fins ara aquest fenomen mai no havia estat l

a 600 9 n documentat de forma rigorosa. La concen - Wiklund, C. , Lindfords, V. & a 500 m Forsberg, J. , 1996. “Early t e 400 tració de diferents estacions del CBMS al mas - s

male emergence and e

g 300 t sís del Montseny, així com els censos setma - reproductive phenology of a t 200 p

the overwintering butterfly m 100 nals realitzats des d’un vehicle entre Santa o Gonepteryx rhamni in C 0 Margarida de Palautordera (300 m) i Coll - Sweden”. Oikos , 75: 227- 240. 1 3 5 7 911 13 15 17 19 21 23 25 27 29 formic (1100 m) han permès aportar dades Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem. detallades en relació amb aquest fenomen (fig. 10 Tant G. rhamni com G. cleopatra prefereixen flors 4). Els patrons que es comenten seguidament liles, blaves o rosades . Quan han estat confirmats amb un mostratge exhaus - surten de la hibernació visiten molt freqüentment d’abundància d’ambdues espècies entre març tiu dels estadis immadurs al llarg d’un gra - les flors de romaní i maig, que correspon als exemplars hiber - dient altitudinal entre 350 i 1.000 m. (Rosmarinus officinalis ), nants en plena època reproductiva (fig. 3). En primer lloc, existeixen diferències impor - però també les de pixallits (Taraxacum officinale ). A En algunes zones, es detecta un baix nom - tants pel que fa a les àrees d’hivernada. Men - l’estiu, s’observen grans bre d’exemplars durant aquest primer perío - tre que G. rhamni utilitza un ampli rang alti - concentracions sobre Echium vulgare i cards ( Carduus spp. de, possiblement perquè la hibernació té lloc tudinal (des de la base de la muntanya fins a, i Cirsium spp.), escabioses en altres àrees més propícies. Els moviments com a mínim, 1.250 m), G. cleopatra es con - (Scabiosa spp. i altres) i entre les àrees d’hivernada i les de reproduc - centra a la zona baixa del massís, on domina clavells ( Dianthus spp.). 11 També són molt atretes als ció ja han estat suggerits per a G. rhamni , l’alzinar mediterrani. Encara que tant G. rham - jardins, per Buddleia davidii però semblen també habituals en G. cleopa - ni com G. cleopatra localitzen i fan la posta i diverses labiades aromàtiques (p. ex. Salvia tra . L’emergència de la nova generació anual sobre aladerns en tot el rang altitudinal ocu - spp. i Lavandula spp.). es detecta amb força en moltes localitats a pat per aquest planta (fins a 1.000 m, apro - La papallona 21 a i h t n y C Fig. 4. Distribució altitudinal i estacional de Gonepteryx rhamni (a i b) i G. cleopatra (c i d) al massís del Montseny. (a) i (c), dades del CBMS (1994-2008) en 8 estacions del CBMS situades entre 250 i 1.700 m; (b) i (d), comptatges realitzats des d’un vehicle (2001-2008), en el tram de 0246810 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 0246810 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 carretera entre Santa Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem. Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem. Margarida de Palautordera (300 m) i Collformic (1100 m).

11 Pollard, E. & Hall, M.L. , 1980. “Possible movement of 0246810 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 0 246810 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 Gonepteryx rhamni (L.) Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem. Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem. (Lepidoptera: Pieridae) between hibernating and breeding areas”. ximadament), la zona de màxima reproduc - bernada, sobretot en el cas de G. cleopatra . Entomologist’s. Gaz. , 31: ció se situa a altituds intermèdies (entre 350 L’explicació més plausible és que a finals d’es - 217-220. i 650 m). Les migracions altitudinals s’obser - tiu els exemplars es tornen cada cop menys 12 L’existència d’aquesta segona ven al juny quan neixen les noves generacions actius, i això els fa molt menys detectables. generació queda demostrada anuals. G. rhamni desapareix ràpidament de tant per l’observació de Depredadors naturals còpules al juny -juliol, com les zones d’emergència i es concentra a partir per la troballa de larves al de llavors per sobre de 1.000 m. La migració Les larves de totes dues papallones són ata - mes de juliol a l’àrea del Montseny (J. Jubany & C. altitudinal és molt menys acusada en G. cleo - cades per tres parasitoides himenòpters espe - Stefanescu, obs. pers.). patra : una part de la població roman bona part cialistes i solitaris: Hyposoter rhodocerae (Hyme - de l’estiu a les zones d’emergència, possible - noptera: Ichneumonidae: Campopleginae), 13 Larsen, T. , 1976. “The importance of migration to ment perquè aquestes àrees són utilitzades altre Cotesia gonepterygis i Cotesia risilis (Hyme - the butterfly faunas of cop per a la reproducció (d’acord amb el patró noptera: Braconidae: Microgastrinae) 14 . Totes Lebanon, East Jordan, and Egypt (Lepidoptera, bivoltí abans esmentat). Tot i així, un gruix tres espècies, que són presents a Catalunya, Rhopalocera)”. Notulae notable de la població també es desplaça cap ataquen les larves en els primers estadis i les Entomol. , 56: 73-83. a les zones més altes. Aquests moviments alti - maten a mig desenvolupament. H. rhodoce - tudinals responen a la necessitat dels adults rae pupa a l’interior de l’eruga de la papallo - d’aprovisionar-se de les reserves que extreuen na, que en el moment de morir s’infla, endu - del nèctar per poder sobreviure els mesos d’hi - reix la cutícula i es transforma en una “mòmia” bernació. Durant l’època estival, al Montse - amb una franja blanca transversal. El parasi - ny, i a les àrees mediterrànies en general, la toide adult emergeix uns 10 dies més tard. sequera es tradueix en una gran escassetat de Contràriament, tant C. g onepterygis com C. flors a les zones baixes; contràriament, als risilis abandonen el cos mort de l’eruga i L ) ambients eurosiberians i borealpins situats per teixeixen un capoll de seda o i g

n 3 7 i m n

a G. cleopatra sobre de 1.000 m és aleshores quan s’obser - dins del qual fan la pupa. 6 d h

2,5 e r G. rhamni x .

5 a G n ven les floracions més notables de plantes com En el cas de C. gonepterygis , ( 2 u l

4 a a l u 1,5 ( ara la llengua de bou ( Echium vulgare ), diver - es tracta d’un capoll groc n G

a 3 . x

1 c e

2 l d sos cards i clavells, etc. En aquestes dues espè - daurat molt característic , e o n i 0,5 1 p a g t cies de papallones, les migracions estacionals del qual el parasitoide adult o r L 0 0 a altitudinals han evolucionat, doncs, com un no emergirà fins la pri- 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 ) mecanisme adaptatiu per explotar uns recur - mavera següent . C. risilis sos abundants i previsibles, però allunyats de teixeix un capoll blanc i emergeix com a adult Fig. 5. Fluctuacions poblacionals de Gonepteryx les àrees d’emergència dels adults. al cap d’una setmana. rhamni i G. cleopatra a L’únic aspecte que no queda ben reflectit D’altra banda, els ous poden ser parasitats Catalunya i Andorra en el amb les dades que tenim és el vol de retorn per Trichogramma cordubensis 15 i les pupes per període 1994-2009, 14 calculades amb el programa (que suposadament es produeix a finals d’a - Pteromalus apum , tots dos parasitoides gene - TRIM. gost i setembre) cap a les zones baixes d’hi - ralistes que ataquen altres hostes. 22 La papallona a i h t n y C a b c d

e f g

h

(a) Ou, (b) larves en segon i Amb les ales plegades, els adults disposen d’identificació (les estimacions s’han fet només (c) cinquè estadis, (d) pre - pupa, (e-g) pupes de G. d’un excel·lent camuflatge que els ajuda a pas - amb les dades dels mascles, per evitar con - cleopatra (f) i G. rhamni (g), sar inadvertits entre les fulles d’heura i d’al - fusions entre les espècies), així com la seva i (h) adults de G. cleopatra . tres plantes, amb les quals tenen una gran presència a la majoria de les estacions con - (fotografies: a-g, J,. Jubany; h, A. Miquel) semblança. Presumiblement, això és fona - fereixen un alt grau de fiabilitat a aquestes mental per evitar que siguin depredades per tendències. ocells insectívors durant el gairebé mig any El fort generalisme de totes dues papallo - que passen hibernant. A part, el camuflatge nes i, alhora, les diferències quant als seus es veu reforçat pel costum que tenen els hàbitats predilectes semblarien indicar que 14 Shaw, M.R., Stefanescu, C. & van Nouhuys, S. , 2009. exemplars de fingir que són morts quan són aquests augments no tenen res a veure amb “Parasitism of European capturats i manipulats (un comportament l’evolució d’un cert tipus d’hàbitat. Tanma - butterflies (Hesperioidea and Papilionoidea)”. In : Ecology anomenat tanatosi ). Aquesta immobilitat teix, hi ha dos aspectes que apunten a l’aug - of butterflies in Europe s’interpreta com un mecanisme per confondre ment de la superfície forestal com la causa (Settele, J. , Shreeve, T.G. , possibles depredadors i facilitar la fugida més probable d’aquestes tendències pobla - Konvicka, M. & Van Dyck, H., 16 ed.). Cambridge University posterior . cionals positives. En primer lloc, la planta Press. nutrícia principal, l’aladern, és un element Tendències poblacionals característic de l’alzinar que es veu afavorit 15 Identificació de B. Pintureau, a partir de G. rhamni i, sobretot, G. cleopatra es tro - per l’expansió d’aquest tipus de bosc. En segon material català . ben entre les papallones catalanes que han lloc, un augment dels boscos també seria bene - 16 Dennis, R.L.H. , 1984. experimentat un increment poblacional més ficiós si, tal com sembla, les papallones escu - “Brimstone butterflies, important entre 1994 i 2008 (fig. 5). L’anà - llen les masses forestals per a la hibernació. Gonepteryx rhamni (L.), playing possum”. lisi dels índexs anuals d’aquestes espècies indi - En tot cas, G. rhamni i G. cleopatra es pre - Entomologist’s Gaz. , 35: 6-7. ca una tendència positiva significativa en tots senten a hores d’ara com dues de les papa - dos casos ( P < 0,01). En G. rhamni es cal - llones amb poblacions més saludables a Cata - cula un increment anual del 4,08%, men - lunya, Andorra i les Balears. tre que en G. cleopatra aquest increment ha estat d’un 10,12%. La facilitat de detecció i Jordi Jubany & Constantí Stefanescu C pr ogr essi va men test r eta de la c osta amb ba nda postmediana tar on ja da a pupil r al mar ge dorsal, amb tr es ocels bandes postdiscals de color C f erruginoses iocel s pupil a vermel ós iocels negr es

a s r . u la ts ; posteriors a mb ta ques a tal dr et ilrevrs d e lsapotriors ambl banda postdicl més clara quelr esta. enmr e t x ra g e l e b m a ir e t s s r o p s e l a s e l d me t s o ip d e na s e s e u q a t s e l d, l ma s r o ra g e l a a t s o c d’ una apare nça ma t, en apical—, està desplaçt cap enfora. També pel revrs de les ales posteriors, que és fosc, ambmés—el tercer e l aprqueix an i, dsego onet é la ercol·inmalmen ealsnqu , trt e pr sa Qu ales anteriors. distntives la tac leonada de la cel·a i les bandes postdical amples i groguenqs de les s e l l r e a p s e l n e s o p re b o s s e è u q n e Tenen períodes de vol diferents que facilten la identif caió, except en les èpoques de l’any Pir les q p Ere T( © e l zo v de E T de d’a l e Com pupil n u a

e c i t r e n eoridasE. ra ol s I Er r nes d l ti l· u te cta imeres d s o r g e m bia man, n 1 que an i p lu i n a o eb . rin neu i el Pr lat s de blanc e st r s Serral 5 ue es r ne ver : rac ia l a t a t i es % d

i st T. f osca; a les an teriors o de e m t n e m io . s r s & or sal e l : ria ns, e se s e r o qu f osca, amb L pen idas e l a ada que ens vénen al c o Eri b e epi d’ a

banpostmdanla s’etredia teriales són ladatrenanque orsles de onjady a , e a un e Richar ct seva poden i wing E. tria n u n 6- n e t dife e inc e i a l b o p s ors el a p u sty ra tany m Tran s e d l a t n ton mas d Le a en gne ida. , t a no rt e epir , R. . E. tri aria la ts g n a r n u otes t a a mi ) lou 1 wing sv s l e t ha 10 sís dels i é tro , i p í o i c E. meolans ers s la més 200 pap ine a ton rencia l tjan % d ’ ac . 1 res só n conegud es d a pa 2. mar ge xt ern de les taque s s n D a postmedian es bar l. 1 6 e , i molt fosc i d ’asp ecte sed ós e n Lyn tal a tdr et 1 0 0 2 u, 997 , regu t A al tr e s ocels negr e s (aspect e ma t); z ona postdiscal i t l a p a subme Potr s C col l a e apicals x p e o a pos teriors marb r e jades de taq ue s m l . amb b anda postdical f err uginosa; s s e a c r locali Edicions, ones C . G mé s clar a (especialm en ten le s ai r a i r t ta ci - àp ex grisac; pi osteriors ma rbr e jad es line als pèc e n i r i P r Femel es a mb la t ona lita t més clar a a se separen perquè la primera presnta tres ocels apicals, n e . 2 és uía de las mariposas a amb la banda postdiscal més clar a. e r t q amb ba nda postdical f e rruginosa i a

u r i c è u n otes , 0 5 2 a s s la n i d on s . f E

ies. L ap. s c i - tzada ó i f e n . dite x m 0 sn a l o e m B

emblemà f r es tr l a u l a arx e C i arcelona). e o onc d le r A i D’aq a t més r a r l e i e d altr f emel es) el rr : i , ria o a a

f osca; ales an teriors i l’ú ània n r CB MS t C del en é b m a 7 : l es , que a r t

atalun ya tenim una nombrosa r e n i r i p Pe r i f osca; a les an teriors baixes i les úniques ’alg unes lo Pi

ues de E 0 0 (I sn a l o e m nica tren sí CB l l , l del r ·l s

i u tiq qu - sp u e n st es . 1 tes, aña i a z t i n o l o c l a r r e S a Prep MS rac qu e 4 distribueix ma nten en ues d espèci totes les altres h ions - y 0 0 e sa d i r o e n i E. meo lans Eur . É an F . u n a banda clara E.

ca pos tdiscal iri re h op e m m o s u duï lita ts e neu, a triaria ores e muntanya les ad a stat ar o des

n sé le n E . n a . E ls trets dist intiu s en g y t s i p e . E , s e Er de Cen a d’ s a m ’ d so Mo 0 0 6 i r p E. gè del es a t a b f osca; tac a l eonada la cel ma pos tdiscal gro guenca, pr ogr es sivamen t eb c n g t l f osca; es tr eta de la costa l mar ge dorsal. re ntse que mantenen pob i d . í s t 2 - o i epistyg postdisc als de c ol or vermel ós i t i

ocels ne gr es pupil C ra a C tot C p i s s ig a u 5 . t a a l a l exc r d . i ( a p r d n r i

d a r amb 4- 5 ocels pupil e a 0 0 a Mo d , y, banda pos tdiscal f errugin osa

v

nó s

s l

s l el e s . E E s a se ’ E

u us rinc u u

i rebia m l p rebia Er s P p s p m : i E. e ne e iva a e n é t s e o e n r o gè E r e t nè e r r , ipi i i o . i n bi o o s t n , me a m rb m e 3 2 1 r s) epresent r r e e r de laF T D q N B requixen m htp:/ Es e

E ; olm i p : o uelqs Lépi a

de j i antar, J arc el, J.192“ pist (

r . T i f p ( sa d f osca; band es a . r . E e n añ a t n olans

y t s ida . s n l són, elona: Inst s la ts de blanc an, T. & a l ne tp ote a a

uliol y

S . F ranc é

l o e m , p ic en g y g a s es a o or hn.i a l ne r E n , p s s ., 208“ i l a ’ u q im n t tuc són . e (2 m e r t x e ’ l t lat s segur ament, a l b o ro ; e id Lew é m e ec.c ue a l vo pa a . E. M dopt r esur la; banda av lacions ació d r n e m er a e i n ituc Sur lapst as o . i o a , parti at 3 s uni s ingt r e

r i c , 20 Po ères (Rhopa ) r p s decon /pdf

) ió Cat : , a n a rd a t Erebia p al : a e d i e s n o ar

e t e on, R. pà m o e)” a volt ; E. meolans lan

e m n g ’aquest grup de E.t r o o . PROT b ix . al

ter cer ocel L

e i r + e d i i N a for ine dos ocels desplaç at s e 1 u a ci n. bel l euge ramen tmés cl ara (especia lme nt Erebia 20. n C , d enf ora apicals , rç rvaci 0 a té _IN n st ar a l n a e r p e D a l e d l a t n l eonada loc sobr e la d’H iaria 4 (aspecte sedós) izona postdi sc al amb ba nda postdi cal f er ruginosa; i d s y r e

C t p

a cel marbr ej ade s de gris cendra, amb taca

g dus

l u j e d l a n i f e d a r posteriors de color u nifo rme r a l a V_IC i h er c a a p l ne jun ó aC

e e f .

ol de les ist g t onalita tf erruginosa ; àpex r del a Guía de i la banda discal mé s f osca i n . L l i r b a ., 13:29-70 n ” la ogi ) d a el re y . In: iv c t r òri 3 f a g HN nx

. a grisac; lei s pos teriors i s at y f e n u s d- er a r g s t n que pa a

en les f emel es) _208(we f E r aluny 70 N venes mé s clar es són t l d Inv Identifi ne i i , m l u ins e l o r a i e c Jordi Dantr i as m e tur r r 0- i t t l e

n on est : i i u o rteb é xd a pr f osca; a les an teriors a a 2. r i n lú ’ s s, en d [e l. i bi m aripos de : i n í m n n i B n ale s an teriors de 00 b).pdf ats que ef in olgi édite al el líni (1) l a incipi a l l o i a 0 m e d gun l ói s s t d a e e s e r anée cai ]. ac rr

de al a e a , l . ó

Cynthia 23 Identificació

Com diferenciar les espècies del gènere Brenthis : B. daphne , B. hecate i B. ino Les tres espècies europees del gènere Brenthis són presents a Catalunya, amb distribucions localitzades. Tot i la seva similaritat morfològica, certs detalls, sobretot a la part inferior de les ales posteriors, permeten identificar-les amb seguretat.

renthis daphne, l’espècie més comuna a Catalunya, no ha estat identificada amb certesa a la xarxa del CBMS apareix en àmplies zones del nord i molt més (però és molt probable que voli a Sorteny, a Andorra). localment al sud; fins ara, ha estat trobada en Apareix restringida als Pirineus i molt rarament als Bel 21% de les estacions del CBMS. Prefereix Prepirineus, on ocupa una àmplia franja situada entre bardisses en ambients frescals de la muntanya mitjana 1.000 i 1.800 m. Viu en prats d’herba alta i clarianes de (p. ex. als Pirineus, Prepirineus, Serralada Transversal i bosc, sempre en àrees humides, sovint a la vora de rierols. Montseny). Les larves mengen espècies del gènere Rubus. La seva biologia és poc coneguda, però la planta nu - B. hecate és molt més rara i, a la xarxa del CBMS, no- trícia principal sembla que és Filipendula ulmaria 2. Les més ha estat trobada a Mont-rebei. A Catalunya es coneixen tres espècies són univoltines: B. daphne i B. ino volen al unes poques poblacions isolades al Pallars Jussà, la Noguera, juny-juliol, mentre que B. hecate vola una mica abans el Solsonès, Osona i la Garrotxa, en zones seques amb (maig-juny). Possiblement les tres espècies hivernen a bosc obert barrejat amb prats d’herba alta on Filipendula l’interior de l’ou com a larva ja formada. vulgaris , la planta nutrícia, sigui abundant 1. B. ino encara Vlad Dinca

taques postdiscals Brenthis daphne Brenthis hecate Brenthis ino de mida no uniforme, menor la de s4 Cara superior: Cara superior: ǩ color taronja marronós, color taronja marronós, amb les amb les taques negres postdiscals taques submarginals i postdiscals en de mida irregular dues fileres paral .leles

difusió basal negra sovint pronunciada

taques negres al final de les venes, normalment fusionades en una línia contínua taques postdiscals i submarginals en taques postdiscals a s2 i s3 . normalment més grans fileres paral leles. Taques postdiscals de mida força homogènia Cara inferior: Ǩ s3 i s4 similar a B. daphne , però amb difusió marques sense àrees marró violàcia a les ales posteriors, submarginals menys ataronjades normalment menys estesa desenvolupades que en B. ino marques submarginals, normalment més desenvolupades que en B. daphne

s4 amb base clarament groga (adjacent al final . taques postdiscals de la cel la) s4 amb difusió taronja-marronós, i submarginals ben amb una petita àrea groga adjacent marcades al final de la cel .la 1 Nel, J., 1992. “Sur la plasticité écologique et la biologie de quelques Lépidoptères Per distingir B. daphne de B. ino cal fixar-se en el revers de l’ala posterior: el color de la base de s4 (Rhopalocera) du sud-est (adjacent a la cel·la) és gairebé completament taronja marronós en B. daphne , i clarament groc en B. méditerranéen de la France (fin)”. ino. B. hecate es pot distingir fàcilment examinant altre cop el revers de l’ala posterior, on trobem sengles Linn. belg ., 13: 287-338. fileres característiques de taques negres submarginals i postdiscals. Així mateix, els espais s3 i s4 són grocs, sense àrees taronges. 2 Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de España y © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa Europa . 320 pàg. + 104 pl. Lynx (Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona). Edicions, Bellaterra.

Programa de seguiment en conveni amb: