Les Papallones Del Montseny: Biologia I Biodiversitat
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
31: 87-102 (2021) https://doi.org/10.2436/20.1502.atz31.087 ISSN 0212-8993 eISSN 2339-9791 Les papallones del Montseny: biologia i biodiversitat Albert Masó Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona Resum: Amb la finalitat de fer estudis ecològics sobre papallones diürnes i la vegetació, es va selec- cionar un sector de l’oest del massís del Montseny, a la zona del parc natural del municipi d’Aiguafreda (Vallès Oriental). El primer pas fou confeccionar un catàleg de les espècies de la superfamília Papilionoidea, i aquest és el primer objectiu del present article. El segon és descriure la dinàmica anual de cada espècie amb l’època de vol, així com la hibernació i el nombre de generacions. El tercer fou estudiar l’estructura de la comunitat de papallones: abundància relativa d’espècies, famílies i subfamílies per un cantó i diversitat i uniformitat globals i llur evolució temporal per un altre. Finalment, s’analitza la relació entre el voltinisme, la hibernació i la filogènia de les espècies. Per tal de confeccionar el catàleg es realitzaren 124 prospeccions estacionals entre 1975 i 1992. Observem o capturem un total 3.596 exemplars, tots els quals són identificats i pertanyen a 91 espècies. Es descriu la comunitat de papallones indicant els percentatges de cada espècie, el nombre d’exemplars capturats cada mes, el nombre de generacions i la fase d’hibernació. Hi ha 12 espè- cies molt abundants que, en nombre d’individus registrats, representen elles soles el 50% de la comunitat. Hi ha 85 espècies presents a la primavera i estiu. Els mesos amb més nombre d’espècies i màxima diversitat són juny i juliol (amb 85 espècies), seguit de maig i agost. L’abundància (nombre d’individus) és màxima el juny, seguit de maig i juliol. La taxocenosi està dominada per Nymphalidae-Lycaenidae (80% dels individus), per espècies univoltines (més de la meitat de les trobades) i per les que hibernen en fase d’eruga (60%). S’ha detectat una relació entre les espècies filogenèticament més properes i llur hibernació i voltinisme. Així mateix, la diversitat (H=5,62; d=11) i la uniformitat (J=0,86) són elevades. La mida de la mostra, la quantitat de prospeccions i la durada en el temps són superiors a les habituals, i la corba d’acumulació indica que el catàleg d’espècies és exhaustiu, el que dona als resultats un gran interès no solament per a considerar-los característics del Montseny, sinó per a futures comparacions i així poder detectar tendències a llarg termini, en especial la recessió que s’ha produït en moltes espècies. Summary: THE BUTTERFLIES OF MONTSENY: BIOLOGY AND BIODIVERSITY. – In order to carry out ecological studi- es on diurnal butterflies and vegetation, we selected a sector in the west of the Montseny Nature Park in the municipality of Aiguafreda (Vallès Oriental). The first objective was to make a catalogue of the species of the superfamily Papilionoidea that were present in the area. The second was to describe the annual dynamics of each species with the period of flight, hibernation and number of generations. The third was to study the structure of the butterfly community: the relative abundance of the species, families and subfamilies; and the general diversity and uniformity and their temporal evolution. Finally, the relationship between voltinism, hibernation and phylogeny of the species was analysed. In order to draw up the catalogue, we conducted 124 seasonal prospections between 1975 and 1992. We observed or captured a total of 3,596 specimens, among which we identified 91 species. We describe the butterfly community, indicating the percentages of each species, the number of specimens captured each month, the number of generations and the hibernati- on phase. Twelve very abundant species represent 50% of the community in number of reported individuals. There were 85 species present in spring and summer. The months with the largest number of species and greatest diversity were June and July (with 85 species), followed by May and August. Abundance (number of individuals) was highest in June, followed by May and July. The taxocoenosis was dominated by Nymphali- dae-Lycaenidae (80% of the captured individuals), univoltine species (more than half of the captured indivi- duals) and those that hibernate in the caterpillar phase (60% of the captured individuals). A relationship was detected between phylogenetically related species and their hibernation and voltinism. Diversity (H=5.62; d=11) and uniformity (J=0.86) were high. The size of the sample, the number of prospections and the time interval are greater than the usual ones, and the accumulation curve indicates that the catalogue of species is exhaustive, making the results of great interest for future comparisons and for detecting long-term trends. © L’autor Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons (cc by-nc 4.0) Introducció més o menys quinzenals, seguit de 15 més amb visites més espaiades). De fet, ja es va fer una pu- El massís de Montseny ha estat objecte de blicació prèvia amb els resultats de les vuit prime- nombrosos estudis naturalistes des de temps an- res prospeccions, les de 1975 (Masó, 1978), però tics (Arrizabalaga et al., 1993). L’estudi dels seus des de llavors el gruix de les dades seguia inèdit. lepidòpters es remunta al segle XIX, però gaire- L’interès de publicar-ho ara és, almenys, do- bé sempre es tracta de referències esporàdiques ble. En primer lloc, s’aporta un catàleg complet de (Navàs, 1928). Potser la primera contribució nota- les papallones diürnes de la zona, que agrega el ble sobre els papilionoideus (papallones diürnes cos de coneixement existent del Montseny, amb típiques tradicionalment denominades ropalò- possibles implicacions biogeogràfiques per a la cers) de la zona es trobi en les pàgines del catàleg fauna ibèrica. de Cuní i Martorell (1874). El mateix autor publica En segon lloc, l’antiguitat de les dades, la ma- més tard (1880) un article sobre una “excursió (...) jor part de les quals corresponen a la dècada dels a Arbúcies i els cims del Montseny”. 70, permet oferir un punt de referència sòlid per Ja en el segle XX, durant el primer terç Ignasi comparar-les tant amb les més antigues com, de Sagarra publica diversos articles amb no po- molt especialment, amb les actuals, sobretot les ques cites (per exemple, Sagarra, 1914). A l’obra del Butterfly Monitoring Scheme català (CBMS: de Querci (1932) apareixen noves citacions, tot i www.catalanbms.org). que exposades de manera genèrica en un context de fauna ibèrica. La zona d’estudi Després, un llarg període de “silenci” per la postguerra. Caldrà esperar a Manley i Allcard L’àrea de prospecció està situada als contra- (1970), els quals incrementen considerablement forts occidentals del massís del Montseny, a l’oest el coneixement lepidopterològic de la península del Pla de la Calma i al nord del Tagamanent. Es Ibèrica, incloent el Montseny, igual que Gómez- troba a l’extrem septentrional de la comarca del Bustillo i Fernández-Rubio (1974), encara que Vallès Oriental i entra de ple en el parc natural del aquests en menor mesura. Montseny. La seva extensió aproximada és de 2 Existeix una gran quantitat d’articles posteri- km2 (fig. 1) i està inclosa dins del terme municipal ors amb referències a la zona, però rarament de- d’Aiguafreda. dicats a ella, amb algunes excepcions com Sarto La zona prospectada se situa a l’oest de la ri- (1986) i Stefanescu (1987). Especial menció me- era de Picamena i al nord de la de l’Avencó, que reix Stefanescu (1999), que fa un bon resum de dona nom a la vall que ocupa gran part de l’àrea. les papallones del Montseny. Aquest autor també És una de les valls més fredes del massís i la ri- té nombrosos treballs sobre espècies concretes era porta aigua gairebé sempre. No obstant això, de la zona, que podem trobar en els resultats del quan s’acosta al poble d’Aiguafreda, just abans CBMS (Stefanescu, 2015). de desembocar en el riu Congost, l’aigua es filtra i Des del punt de vista taxonòmic, tradicional- transcorre de manera subterrània. L’altitud oscil·la ment s’havien considerat els hespèrids com una entre 400 i 800 m. superfamília (Hesperioidea), però les investigaci- Segons Allue Andrade, que segueix la denomi- ons més recents (Heikkilä et al., 2011; Van Nieuker- nació de Thran (1966), el clima de la zona d’estudi ken et al., 2011; Regier et al., 2013) han portat a un és de tipus “mediterrani subhumit de tendència consens en el sentit d’integrar-los dins dels Papi- centreeuropea”. Pel que fa al règim tèrmic, el cli- lionoidea a causa del fet que els Papilionidae cons- ma es qualifica de tipus “moderat càlid” a causa titueixen un grup germà (en el sentit cladístic) de la del fet que la mitjana anual oscil·la entre els 11 i resta de famílies, incloent els hespèrids. els 13°C (Illa, 2009). Per la mitjana del mes més En el present treball s’estudia una taxoceno- càlid (21,8°C) és “temperat” i per la mitjana del si d’aquesta superfamília durant un període molt mes més fred (inferior a 6°C), és “fresc”. Aquesta extens (18 anys). És un estudi faunístic que es va última característica implica que cada any es pro- plantejar en el seu moment amb un doble objec- dueixen gelades al vespre. tiu: per un cantó augmentar el coneixement en- Pertany a la subregió en què la pluviositat anu- tomològic d’un sector del massís de Montseny, al és superior a 650 litres/m2.