DOCSLIB.ORG

Les Papallones Del Montseny: Biologia I Biodiversitat

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Les Papallones Del Montseny: Biologia I Biodiversitat 31: 87-102 (2021) https://doi.org/10.2436/20.1502.atz31.087 ISSN 0212-8993 eISSN 2339-9791 Les papallones del Montseny: biologia i biodiversitat Albert Masó Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona Resum: Amb la finalitat de fer estudis ecològics sobre papallones diürnes i la vegetació, es va selec- cionar un sector de l’oest del massís del Montseny, a la zona del parc natural del municipi d’Aiguafreda (Vallès Oriental). El primer pas fou confeccionar un catàleg de les espècies de la superfamília Papilionoidea, i aquest és el primer objectiu del present article. El segon és descriure la dinàmica anual de cada espècie amb l’època de vol, així com la hibernació i el nombre de generacions. El tercer fou estudiar l’estructura de la comunitat de papallones: abundància relativa d’espècies, famílies i subfamílies per un cantó i diversitat i uniformitat globals i llur evolució temporal per un altre. Finalment, s’analitza la relació entre el voltinisme, la hibernació i la filogènia de les espècies. Per tal de confeccionar el catàleg es realitzaren 124 prospeccions estacionals entre 1975 i 1992. Observem o capturem un total 3.596 exemplars, tots els quals són identificats i pertanyen a 91 espècies. Es descriu la comunitat de papallones indicant els percentatges de cada espècie, el nombre d’exemplars capturats cada mes, el nombre de generacions i la fase d’hibernació. Hi ha 12 espè- cies molt abundants que, en nombre d’individus registrats, representen elles soles el 50% de la comunitat. Hi ha 85 espècies presents a la primavera i estiu. Els mesos amb més nombre d’espècies i màxima diversitat són juny i juliol (amb 85 espècies), seguit de maig i agost. L’abundància (nombre d’individus) és màxima el juny, seguit de maig i juliol. La taxocenosi està dominada per Nymphalidae-Lycaenidae (80% dels individus), per espècies univoltines (més de la meitat de les trobades) i per les que hibernen en fase d’eruga (60%). S’ha detectat una relació entre les espècies filogenèticament més properes i llur hibernació i voltinisme. Així mateix, la diversitat (H=5,62; d=11) i la uniformitat (J=0,86) són elevades. La mida de la mostra, la quantitat de prospeccions i la durada en el temps són superiors a les habituals, i la corba d’acumulació indica que el catàleg d’espècies és exhaustiu, el que dona als resultats un gran interès no solament per a considerar-los característics del Montseny, sinó per a futures comparacions i així poder detectar tendències a llarg termini, en especial la recessió que s’ha produït en moltes espècies. Summary: THE BUTTERFLIES OF MONTSENY: BIOLOGY AND BIODIVERSITY. – In order to carry out ecological studi- es on diurnal butterflies and vegetation, we selected a sector in the west of the Montseny Nature Park in the municipality of Aiguafreda (Vallès Oriental). The first objective was to make a catalogue of the species of the superfamily Papilionoidea that were present in the area. The second was to describe the annual dynamics of each species with the period of flight, hibernation and number of generations. The third was to study the structure of the butterfly community: the relative abundance of the species, families and subfamilies; and the general diversity and uniformity and their temporal evolution. Finally, the relationship between voltinism, hibernation and phylogeny of the species was analysed. In order to draw up the catalogue, we conducted 124 seasonal prospections between 1975 and 1992. We observed or captured a total of 3,596 specimens, among which we identified 91 species. We describe the butterfly community, indicating the percentages of each species, the number of specimens captured each month, the number of generations and the hibernati- on phase. Twelve very abundant species represent 50% of the community in number of reported individuals. There were 85 species present in spring and summer. The months with the largest number of species and greatest diversity were June and July (with 85 species), followed by May and August. Abundance (number of individuals) was highest in June, followed by May and July. The taxocoenosis was dominated by Nymphali- dae-Lycaenidae (80% of the captured individuals), univoltine species (more than half of the captured indivi- duals) and those that hibernate in the caterpillar phase (60% of the captured individuals). A relationship was detected between phylogenetically related species and their hibernation and voltinism. Diversity (H=5.62; d=11) and uniformity (J=0.86) were high. The size of the sample, the number of prospections and the time interval are greater than the usual ones, and the accumulation curve indicates that the catalogue of species is exhaustive, making the results of great interest for future comparisons and for detecting long-term trends. © L’autor Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons (cc by-nc 4.0) Introducció més o menys quinzenals, seguit de 15 més amb visites més espaiades). De fet, ja es va fer una pu- El massís de Montseny ha estat objecte de blicació prèvia amb els resultats de les vuit prime- nombrosos estudis naturalistes des de temps an- res prospeccions, les de 1975 (Masó, 1978), però tics (Arrizabalaga et al., 1993). L’estudi dels seus des de llavors el gruix de les dades seguia inèdit. lepidòpters es remunta al segle XIX, però gaire- L’interès de publicar-ho ara és, almenys, do- bé sempre es tracta de referències esporàdiques ble. En primer lloc, s’aporta un catàleg complet de (Navàs, 1928). Potser la primera contribució nota- les papallones diürnes de la zona, que agrega el ble sobre els papilionoideus (papallones diürnes cos de coneixement existent del Montseny, amb típiques tradicionalment denominades ropalò- possibles implicacions biogeogràfiques per a la cers) de la zona es trobi en les pàgines del catàleg fauna ibèrica. de Cuní i Martorell (1874). El mateix autor publica En segon lloc, l’antiguitat de les dades, la ma- més tard (1880) un article sobre una “excursió (...) jor part de les quals corresponen a la dècada dels a Arbúcies i els cims del Montseny”. 70, permet oferir un punt de referència sòlid per Ja en el segle XX, durant el primer terç Ignasi comparar-les tant amb les més antigues com, de Sagarra publica diversos articles amb no po- molt especialment, amb les actuals, sobretot les ques cites (per exemple, Sagarra, 1914). A l’obra del Butterfly Monitoring Scheme català (CBMS: de Querci (1932) apareixen noves citacions, tot i www.catalanbms.org). que exposades de manera genèrica en un context de fauna ibèrica. La zona d’estudi Després, un llarg període de “silenci” per la postguerra. Caldrà esperar a Manley i Allcard L’àrea de prospecció està situada als contra- (1970), els quals incrementen considerablement forts occidentals del massís del Montseny, a l’oest el coneixement lepidopterològic de la península del Pla de la Calma i al nord del Tagamanent. Es Ibèrica, incloent el Montseny, igual que Gómez- troba a l’extrem septentrional de la comarca del Bustillo i Fernández-Rubio (1974), encara que Vallès Oriental i entra de ple en el parc natural del aquests en menor mesura. Montseny. La seva extensió aproximada és de 2 Existeix una gran quantitat d’articles posteri- km2 (fig. 1) i està inclosa dins del terme municipal ors amb referències a la zona, però rarament de- d’Aiguafreda. dicats a ella, amb algunes excepcions com Sarto La zona prospectada se situa a l’oest de la ri- (1986) i Stefanescu (1987). Especial menció me- era de Picamena i al nord de la de l’Avencó, que reix Stefanescu (1999), que fa un bon resum de dona nom a la vall que ocupa gran part de l’àrea. les papallones del Montseny. Aquest autor també És una de les valls més fredes del massís i la ri- té nombrosos treballs sobre espècies concretes era porta aigua gairebé sempre. No obstant això, de la zona, que podem trobar en els resultats del quan s’acosta al poble d’Aiguafreda, just abans CBMS (Stefanescu, 2015). de desembocar en el riu Congost, l’aigua es filtra i Des del punt de vista taxonòmic, tradicional- transcorre de manera subterrània. L’altitud oscil·la ment s’havien considerat els hespèrids com una entre 400 i 800 m. superfamília (Hesperioidea), però les investigaci- Segons Allue Andrade, que segueix la denomi- ons més recents (Heikkilä et al., 2011; Van Nieuker- nació de Thran (1966), el clima de la zona d’estudi ken et al., 2011; Regier et al., 2013) han portat a un és de tipus “mediterrani subhumit de tendència consens en el sentit d’integrar-los dins dels Papi- centreeuropea”. Pel que fa al règim tèrmic, el cli- lionoidea a causa del fet que els Papilionidae cons- ma es qualifica de tipus “moderat càlid” a causa titueixen un grup germà (en el sentit cladístic) de la del fet que la mitjana anual oscil·la entre els 11 i resta de famílies, incloent els hespèrids. els 13°C (Illa, 2009). Per la mitjana del mes més En el present treball s’estudia una taxoceno- càlid (21,8°C) és “temperat” i per la mitjana del si d’aquesta superfamília durant un període molt mes més fred (inferior a 6°C), és “fresc”. Aquesta extens (18 anys). És un estudi faunístic que es va última característica implica que cada any es pro- plantejar en el seu moment amb un doble objec- dueixen gelades al vespre. tiu: per un cantó augmentar el coneixement en- Pertany a la subregió en què la pluviositat anu- tomològic d’un sector del massís de Montseny, al és superior a 650 litres/m2.
Load more

Recommended publications
  • Révision Taxinomique Et Nomenclaturale Des Rhopalocera Et Des Zygaenidae De France Métropolitaine
    Direction de la Recherche, de l’Expertise et de la Valorisation Direction Déléguée au Développement Durable, à la Conservation de la Nature et à l’Expertise Service du Patrimoine Naturel Dupont P, Luquet G. Chr., Demerges D., Drouet E. Révision taxinomique et nomenclaturale des Rhopalocera et des Zygaenidae de France métropolitaine. Conséquences sur l’acquisition et la gestion des données d’inventaire. Rapport SPN 2013 - 19 (Septembre 2013) Dupont (Pascal), Demerges (David), Drouet (Eric) et Luquet (Gérard Chr.). 2013. Révision systématique, taxinomique et nomenclaturale des Rhopalocera et des Zygaenidae de France métropolitaine. Conséquences sur l’acquisition et la gestion des données d’inventaire. Rapport MMNHN-SPN 2013 - 19, 201 p. Résumé : Les études de phylogénie moléculaire sur les Lépidoptères Rhopalocères et Zygènes sont de plus en plus nombreuses ces dernières années modifiant la systématique et la taxinomie de ces deux groupes. Une mise à jour complète est réalisée dans ce travail. Un cadre décisionnel a été élaboré pour les niveaux spécifiques et infra-spécifique avec une approche intégrative de la taxinomie. Ce cadre intégre notamment un aspect biogéographique en tenant compte des zones-refuges potentielles pour les espèces au cours du dernier maximum glaciaire. Cette démarche permet d’avoir une approche homogène pour le classement des taxa aux niveaux spécifiques et infra-spécifiques. Les conséquences pour l’acquisition des données dans le cadre d’un inventaire national sont développées. Summary : Studies on molecular phylogenies of Butterflies and Burnets have been increasingly frequent in the recent years, changing the systematics and taxonomy of these two groups. A full update has been performed in this work.
    [Show full text]
  • Environmental Factors Influencing Butterfly Abundance After a Severe Wildfire in Mediterranean Vegetation
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert Animal Biodiversity and Conservation 38.2 (2015) 207 Environmental factors influencing butterfly abundance after a severe wildfire in Mediterranean vegetation A. Serrat, P. Pons, R. Puig–Gironès & C. Stefanescu Serrat, A., Pons, P., Puig–Gironès, R. & Stefanescu, C., 2015. Environmental factors influencing butterfly abun- dance after a severe wildfire in Mediterranean vegetation.Animal Biodiversity and Conservation, 38.2: 207–220. Abstract Environmental factors influencing butterfly abundance after a severe wildfire in Mediterranean vegetation.— Despite the attention given to the ecology of butterflies, little is known about their community response to wildfires in the Mediterranean region. Here, we evaluated the butterfly assemblage two years after a severe, 13,000 ha wildfire in Catalonia (NE Spain) in relation to the surrounding unburned habitat. Using visual transect censuses we assessed community parameters such as abundance, diversity, species richness and equitability in burned and unburned areas. Correspondence analysis was used to analyse specific composition and relative abundance of species in the community. The influence of environmental variables on the abundance of some common species was analysed using generalized linear mixed models, taking spatial effects into account. No significant differences were found between areas for any of the community parameters, and no dominance was detected in the burned area. The structure of the vegetation and the geographical distribution of transects influenced the ordination of species and transects on the correspondence analysis plot. Generalized linear mixed models (GLMM) results underscored the role of nectar availability, fire and vegetation structure on the abundance of most species studied.
    [Show full text]
  • Publications Files/2011 Dapporto Et Al Pyronia.Pdf
    Journal of Biogeography (J. Biogeogr.) (2011) 38, 854–867 ORIGINAL Phylogenetic island disequilibrium: ARTICLE evidence for ongoing long-term population dynamics in two Mediterranean butterflies Leonardo Dapporto1*, Thomas Schmitt2, Roger Vila3, Stefano Scalercio4, Heinrich Biermann5, Vlad Dinca˘6,7, Severiano F. Gayubo8, Jose´ A. Gonza´lez8, Pietro Lo Cascio9 and Roger L. H. Dennis10,11 1Istituto Comprensivo Materna Elementere ABSTRACT Media Convenevole da Prato via 1° Maggio 40, Aim Our aims were to verify the existence of phylogenetic disequilibrium 59100 Prato, Italy, 2Department of Biogeography, Trier University, D-54296 Trier, between butterfly lineages at the subcontinental scale for islands and the nearest Germany, 3ICREA and Institute of mainland and to test the capacity of islands for hosting ancestral populations of Evolutionary Biology (CSIC-UPF), Passeig butterflies and the significance of such relict populations. Marı´tim de la Barceloneta 37-49, 08003 Location The western Mediterranean continental area of Europe and North 4 Barcelona, Spain, CRA Centro di Ricerca per Africa together with several large and small islands (Balearics, Tuscan l’Olivicoltura e l’Industria Olearia, I-87036 Archipelago, Aeolian Archipelago, Capri, Sardinia, Sicily, Corsica). Rende (Cosenza), Italy, 5Markusstrasse 17, D-3490, Bad Driburg, Germany, 6Institute of Methods Using geometric morphometrics, the shape of male genitalia was Evolutionary Biology (CSIC-UPF), Passeig analysed in two common butterflies (Pyronia cecilia and Pyronia tithonus), whose Marı´tim de la Barceloneta 37-49, 08003 spatial heterogeneity in the Mediterranean region has recently been described. Barcelona, Spain, 7Departament de Gene`tica i Observed patterns in genital shapes were compared with shapes predicted for Microbiologia, Universitat Auto`noma de islands and fossil islands to assess the contribution of historical and current events Barcelona, 08193 Bellaterra (Barcelona), in accounting for the transition from a refugial model to an equilibrium model.
    [Show full text]
  • Recerca I Territori V12 B (002)(1).Pdf
    Butterfly and moths in l’Empordà and their response to global change Recerca i territori Volume 12 NUMBER 12 / SEPTEMBER 2020 Edition Graphic design Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis Mostra Comunicació Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Museu de la Mediterrània Printing Gràfiques Agustí Coordinadors of the volume Constantí Stefanescu, Tristan Lafranchis ISSN: 2013-5939 Dipòsit legal: GI 896-2020 “Recerca i Territori” Collection Coordinator Printed on recycled paper Cyclus print Xavier Quintana With the support of: Summary Foreword ......................................................................................................................................................................................................... 7 Xavier Quintana Butterflies of the Montgrí-Baix Ter region ................................................................................................................. 11 Tristan Lafranchis Moths of the Montgrí-Baix Ter region ............................................................................................................................31 Tristan Lafranchis The dispersion of Lepidoptera in the Montgrí-Baix Ter region ...........................................................51 Tristan Lafranchis Three decades of butterfly monitoring at El Cortalet ...................................................................................69 (Aiguamolls de l’Empordà Natural Park) Constantí Stefanescu Effects of abandonment and restoration in Mediterranean meadows .......................................87
    [Show full text]
  • Maquetación 1
    About IUCN IUCN is a membership Union composed of both government and civil society organisations. It harnesses the experience, resources and reach of its 1,300 Member organisations and the input of some 15,000 experts. IUCN is the global authority on the status of the natural world and the measures needed to safeguard it. www.iucn.org https://twitter.com/IUCN/ IUCN – The Species Survival Commission The Species Survival Commission (SSC) is the largest of IUCN’s six volunteer commissions with a global membership of more than 10,000 experts. SSC advises IUCN and its members on the wide range of technical and scientific aspects of species conservation and is dedicated to securing a future for biodiversity. SSC has significant input into the international agreements dealing with biodiversity conservation. http://www.iucn.org/theme/species/about/species-survival-commission-ssc IUCN – Global Species Programme The IUCN Species Programme supports the activities of the IUCN Species Survival Commission and individual Specialist Groups, as well as implementing global species conservation initiatives. It is an integral part of the IUCN Secretariat and is managed from IUCN’s international headquarters in Gland, Switzerland. The Species Programme includes a number of technical units covering Species Trade and Use, the IUCN Red List Unit, Freshwater Biodiversity Unit (all located in Cambridge, UK), the Global Biodiversity Assessment Initiative (located in Washington DC, USA), and the Marine Biodiversity Unit (located in Norfolk, Virginia, USA). www.iucn.org/species IUCN – Centre for Mediterranean Cooperation The Centre was opened in October 2001 with the core support of the Spanish Ministry of Agriculture, Fisheries and Environment, the regional Government of Junta de Andalucía and the Spanish Agency for International Development Cooperation (AECID).
    [Show full text]
  • Catálogo Y Atlas De Los Ropalóceros De La Finca Ribavellosa
    CATÁLOGO Y ATLAS DE LOS ROPALÓCEROS DE LA FINCA RIBAVELLOSA. (LA RIOJA) ORGANISMO AUTÓNOMO PARQUES NACIONALES MEMORIA FINAL 2011 INFFE S.L. Ingeniería para el Medio Ambiente Índice 1. Introducción..................................................................................................................1 2. Agradecimientos ..........................................................................................................3 3. La zona de estudio .......................................................................................................4 3.1. Situación ....................................................................................................................4 3.2. Historia .......................................................................................................................5 3.3. Medio físico................................................................................................................6 3.4. Vegetación .................................................................................................................6 3.5. Fauna..........................................................................................................................7 4. Antecedentes................................................................................................................8 5. Objetivos .......................................................................................................................8 6. Material y métodos.......................................................................................................9
    [Show full text]
  • Nota Lepidopterologica
    ©Societas Europaea Lepidopterologica; download unter http://www.biodiversitylibrary.org/ und www.zobodat.at Nota lepid. 23 (2): 1 19-140; 01.VIL2000 ISSN 0342-7536 Comparative data on the adult biology, ecology and behaviour of species belonging to the genera Hipparchia, Chazara and Kanetisa in central Spain (Nymphalidae: Satyrinae) Enrique Garcia-Barros Department of Biology (Zoology), Universidad Autönoma de Madrid, E-28049 Madrid, Spain, e-mail: [email protected] Summary. The potential longevity, fecundity, mating frequencies, behaviour, and sea- sonal reproductive biology were studied in several satyrine butterflies belonging to the genera Hipparchia, Chazara and Kanetisa, in an area located in central Spain. All the species studied appear to be potentially long-lived, and a relatively long period of pre- oviposition is shown to occur in C. briseis and K. circe. Potential fecundity varies between 250 and 800 eggs depending on the species (with maxima exceeding 1300 eggs in K. circe). The results are discussed in terms of the possible ecological relationships between adult ecological traits and the species abundance, and the possibility of a marked geographic variation between species, that might be of interest in relation to specific management and conservation. Zusammenfassung. Für mehrere Vertreter der Gattungen Hipparchia, Chazara und Kanetisa (Satyrinae) wurden in einem Gebiet in Zentralspanien potentielle Lebensdauer, potentielle Fekundität, Paarungshäufigkeiten im Freiland und saisonaler Verlauf der Reproduktionstätigkeit untersucht. Alle untersuchten Arten sind potentiell langlebig, eine relativ lange Präovipositionsperiode tritt bei C. briseis und K circe auf. Die potentielle Fekundität variiert je nach Art zwischen 250 und 800 Eiern (mit einem Maximum von über 1300 Eiern bei K circe).
    [Show full text]
  • Redalyc.Lepidoptera Del Parque Regional De Sierra Espuña (Murcia
    SHILAP Revista de Lepidopterología ISSN: 0300-5267 [email protected] Sociedad Hispano-Luso-Americana de Lepidopterología España Ortiz, A. S.; Calle, J. A.; Rubio, M. R.; Garre, M.; González, F. Lepidoptera del Parque Regional de Sierra Espuña (Murcia, España)(Insecta: Lepidoptera) SHILAP Revista de Lepidopterología, vol. 35, núm. 140, diciembre, 2007, pp. 401-422 Sociedad Hispano-Luso-Americana de Lepidopterología Madrid, España Disponible en: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=45514003 Cómo citar el artículo Número completo Sistema de Información Científica Más información del artículo Red de Revistas Científicas de América Latina, el Caribe, España y Portugal Página de la revista en redalyc.org Proyecto académico sin fines de lucro, desarrollado bajo la iniciativa de acceso abierto SHILAP Revta. lepid., 35 (140), diciembre 2007: 401-422 CODEN: SRLPEF ISSN:0300-5267 Lepidoptera del Parque Regional de Sierra Espuña (Murcia, España) (Insecta: Lepidoptera) A. S. Ortiz, J. A. Calle, M. R. Rubio, M. Garre & F. González Resumen Se describen 105 especies de Lepidoptera pertenecientes a las familias Sesiidae, Zygaenidae, Hesperiidae, Pa- pilionidae, Pieridae, Nymphalidae y Lycaenidae del Parque Regional de Sierra Espuña (Murcia, sureste de España). Presenta un claro predominio de los elementos de influencia asiático-mediterránea y atlanto-mediterránea, seguido por los de amplia distribución y donde los menos numeroso corresponde a los endemismos. La subfamilia Polyom- matinae perteneciente a la familia Lycaenidae destaca entre todas las demás al aportar las tres especies consideradas como endémicas de la fauna ibérica, Cupido carswelli Stempffer, 1927, Aricia morronensis Ribbe, 1910 y Polyom- matus (Plebicula) nivescens (Keferstein, 1851). PALABRAS CLAVE: Insecta, Lepidoptera, faunística, biogeografía, Sierra Espuña, Murcia, España.
    [Show full text]
  • The Status and Distribution of Mediterranean Butterflies
    About IUCN IUCN is a membership Union composed of both government and civil society organisations. It harnesses the experience, resources and reach of its 1,300 Member organisations and the input of some 15,000 experts. IUCN is the global authority on the status of the natural world and the measures needed to safeguard it. www.iucn.org https://twitter.com/IUCN/ IUCN – The Species Survival Commission The Species Survival Commission (SSC) is the largest of IUCN’s six volunteer commissions with a global membership of more than 10,000 experts. SSC advises IUCN and its members on the wide range of technical and scientific aspects of species conservation and is dedicated to securing a future for biodiversity. SSC has significant input into the international agreements dealing with biodiversity conservation. http://www.iucn.org/theme/species/about/species-survival-commission-ssc IUCN – Global Species Programme The IUCN Species Programme supports the activities of the IUCN Species Survival Commission and individual Specialist Groups, as well as implementing global species conservation initiatives. It is an integral part of the IUCN Secretariat and is managed from IUCN’s international headquarters in Gland, Switzerland. The Species Programme includes a number of technical units covering Species Trade and Use, the IUCN Red List Unit, Freshwater Biodiversity Unit (all located in Cambridge, UK), the Global Biodiversity Assessment Initiative (located in Washington DC, USA), and the Marine Biodiversity Unit (located in Norfolk, Virginia, USA). www.iucn.org/species IUCN – Centre for Mediterranean Cooperation The Centre was opened in October 2001 with the core support of the Spanish Ministry of Agriculture, Fisheries and Environment, the regional Government of Junta de Andalucía and the Spanish Agency for International Development Cooperation (AECID).
    [Show full text]
  • The Entomologist's Record and Journal of Variation
    . JVASV^iX ^ N^ {/) lSNrNVIN0SHilWS*^S3ldVaan^LIBRARIES SMITHSONIAN INSTITUTION Ni <n - M ^^ <n 5 CO Z ^ ^ 2 ^—^ _j 2 -I RIES SMITHSONIAN INSTITUTION NOIinillSNI NVINOSHilWS S3iyVdan U r- ^ ^ 2 CD 4 A'^iitfwN r: > — w ? _ ISNI NVINOSHilWS SBiyVdan LIBRARIES'SMITHSONIAN INSTITUTION f^ <rt .... CO 2 2 2 s;- W to 2 C/J • 2 CO *^ 2 RIES SMITHSONIAN_INSTITUTlON NOIiniliSNI_NVINOSHilWS S3liiVyan_L; iiSNi"^NViNOSHiiNS S3iyvaan libraries smithsonian'^institution i^ 33 . z I/' ^ ^ (^ RIES SMITHSONIAN INSTITUTION NOIiniliSNI NVINOSHilWS S3lbVHan Li CO — -- — "> — IISNI NVINOSHimS S3IMVHan LIBRARIES SMITHSONIAN INSTITUTION N' 2 -J 2 _j 2 RIES SMITHSONIAN INSTITUTION NOIifllliSNI NVINOSHIIWS SSIMVyail L! MOTITI IT I f\t _NviN0SHiiws'^S3iMvaan libraries'^smithsonian^institution NOlin z \ '^ ^—s^ 5 <^ ^ ^ ^ '^ - /^w\ ^ /^^\ - ^^ ^ /^rf^\ - /^ o ^^^ — x.ii:i2Ji^ o ??'^ — \ii Z ^^^^^""-^ o ^^^^^ -» 2 _J Z -J , ; SMITHSONIAN INSTITUTION NOIXniliSNI NVINOSHillMS $3 I M VH 8 !!_ LI BR = C/> ± O) ^. ? CO I NVINOSHimS S3iaVHan libraries SMITHSONIAN INSTITUTION NOIlf CO ..-. CO 2 Z z . o .3 :/.^ C/)o Z u. ^^^ i to Z CO • z to * z > SMITHS0NIAN_1NSTITUTI0N NOIiniliSNI_NVINOSHimS S3 I d ViJ 8 n_LI B R UJ i"'NViNOSHiiws S3ibvyan libraries smithsonian"^institution Noiir r~ > z r- Z r- 2: . CO . ^ ^ ^ ^ ; SMITHSONIAN INSTITUTION NOIiniliSNI NVINOSHillNS SSiyVMail LI BR CO . •» Z r, <^ 2 z 5 ^^4ii?^^ ^' X^W o ^"^- x life ^<ji; o ^'f;0: i >^ _NVIN0SHiIlMs'^S3iyVdan^LIBRARIEs'^SMITHS0NlAN INSTITUTION NOlif Z \ ^'^ ^-rr-^ 5 CO n CO CO o z > SMITHSONIAN INSTITUTION NOIiniliSNI NVINOSHimS S3 I ^Vd 8 11 LI BR >" _ . z 3 ENTOMOLOGIST'S RECORD AND Journal of Variation Edited by P.A. SOKOLOFF fre s Assistant Editors J.A.
    [Show full text]
  • Der Braune Eichen-Zipfelfalters Satyrium Ilicis
    ZOBODAT - www.zobodat.at Zoologisch-Botanische Datenbank/Zoological-Botanical Database Digitale Literatur/Digital Literature Zeitschrift/Journal: Beiträge zur Entomofaunistik Jahr/Year: 2005 Band/Volume: 6 Autor(en)/Author(s): Koschuh Anton Artikel/Article: Der Braune Eichen-Zipfelfalter Satyrium ilicis (ESPER, 1779) (Lepidoptera: Lycaenidae) der Steiermark, Österreich. 65-86 ©Österr. Ges. f. Entomofaunistik, Wien, download unter www.biologiezentrum.at Beiträge zur Entomofaunistik 6 65-86 Wien, November 2005 Der Braune Eichen-Zipfelfalters Satyrium ilicis (ESPER, 1779) (Lepidoptera: Lycaenidae) in der Steiermark (Österreich) Anton Koschuh*& Rupert Fauster** Abstract Actual evidence of Ilex Hairstreak {Satyrium ilicis) in Styria was documented by findings of eggs and caterpillars. This species lives in woodland areas below 700 m NN, where the caterpillars mainly evolve in sunny clearings with natural seeds of young oak trees. Ilex Hairstreak must be regarded as an "endangered" species in Styria due to cutting of old oak trees and lack of natural regeneration. Keywords: Satyrium ilicis, Lycaenidae, Quercus, Styria, distribution, larval-ecology, phenology Zusammenfassung Aktuelle Nachweise des Braunen Eichen-Zipfelfalters {Satyrium ilicis) sind in der Steiermark durch Ei- und Raupenfunde gelungen. Die Art besiedelt waldreiche Landschaften unter 700m NN, wo sich die Raupe vorwiegend in sonnigen Schlägen mit natürlicher Verjüngung an jungen Eichen entwickelt. Der Braune Eichen-Zipfelfalter ist in der Steiermark durch Ausholzung und mangelnder Naturverjüngung der Eiche als „stark gefährdet" anzusehen. Einleitung Der Braune Eichen-Zipfelfalter {Satyrium ilicis) ist von Westeuropa bis Westasien verbreitet, fehlt aber in Großbritannien und im nördlichen Skandinavien (TOLMAN & LEWINGTON 1998). Bis zur Arbeit von HERMANN & STEINER (2000) gab es nur wenig Literatur aus dem deutschsprachigen Raum zur Entwicklung und Lebensweise dieser Zipfelfalterart.
    [Show full text]
  • Redalyc.Host-Plant Relationships of 29 Mediterraneanlepidoptera Species
    SHILAP Revista de Lepidopterología ISSN: 0300-5267 [email protected] Sociedad Hispano-Luso-Americana de Lepidopterología España Hausmann, A.; Scalercio, S. Host-plant relationships of 29 MediterraneanLepidoptera species in forested ecosystemsunveiled by DNA Barcoding(Insecta: Lepidoptera) SHILAP Revista de Lepidopterología, vol. 44, núm. 175, septiembre, 2016, pp. 463-471 Sociedad Hispano-Luso-Americana de Lepidopterología Madrid, España Available in: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=45549999011 How to cite Complete issue Scientific Information System More information about this article Network of Scientific Journals from Latin America, the Caribbean, Spain and Portugal Journal's homepage in redalyc.org Non-profit academic project, developed under the open access initiative SHILAP Revta. lepid., 44 (175) septiembre 2016: 463-471 eISSN: 2340-4078 ISSN: 0300-5267 Host-plant relationships of 29 Mediterranean Lepidoptera species in forested ecosystems unveiled by DNA Barcoding (Insecta: Lepidoptera) A. Hausmann & S. Scalercio Abstract A total of 45 Lepidoptera larvae were collected in ethanol from 16 target plant species in southern Italy, requiring a few hours of field work only. Identification was performed by DNA barcoding unveiling host-plant relationships for 29 Lepidoptera species. The authors propose a larger-scale approach using this rapid and efficient method and encourage entomologists to join the team. KEY WORDS: Insecta, Lepidoptera, caterpillar, feeding behavior, tree species, larval identification, Italy. Relación de las plantas nutricias de 29 especies de Lepidoptera mediterráneas en ecosistemas forestales revelados por el Código de barras de ADN (Insecta: Lepidoptera) Resumen Se colectaron un total de 45 larvas de Lepidoptera en etanol de 16 especies de plantas en el sur de Italia, requiriendo sólo unas pocas horas de trabajo de campo.
    [Show full text]