Kenji Mizoguchi

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Kenji Mizoguchi Any 2020. Programa núm. 1 Girona Del 24 de febrer al 06 d’abril Cinema Truffaut Carrer Portal Nou, 7. 972 225 044 Cicle KENJI MIZOGUCHI Kenji Mizoguchi (1898-1956) forma part de la millor tradició del cinema clàssic japonès que va capgirar la percepció del cinema en un món occidental que ho ignorava tot de l’univers japonès. El seu nom es va donar a conèixer en el Festival de Venècia de 1953, amb Ugetsu monogatari (Els contes de la lluna pàl·lida després de la pluja), en un moment en què Akira Kurosawa enlluernava amb Rashômon (1950), mentre que els altres dos grans mestres del cinema del seu país, Yasujirô Ozu i Mikio Naruse, tardarien una mica més a trobar el reconeixement. Avui, ningú dubta que l’edat d’or del classicisme japonès és una de les grans etapes de la història del cinema i que les pel·lícules clàssiques d’aquest període són punts de referència inevitables per estimar la bellesa de les pel·lícules. El cineasta i crític Jacques Rivette va escriure als anys cinquanta que per gaudir de Mizoguchi no feia falta ser un expert en cultura japonesa sinó ser capaç d’admirar i d’emocionar-se amb la bellesa d’un tràveling. La carrera de Mizoguchi, però, havia començat molt abans, havia travessat el cinema mut, havia agafat molta força als anys trenta, moment en què va passar a ser el gran nom de referència del cinema del seu país gràcies a unes obres de caràcter social. La política nacionalista dels anys de la guerra el va portar a buscar el seu univers en obres de caràcter històric que donarien lloc, poc temps després, al seguit d’obres fonamentals que componen la gran època clàssica de Kenji Mizoguchi. Aquells anys, Mizoguchi es converteix en un gran formalista que trenca amb les formes habituals del llenguatge clàssic per orientar la posada en escena cap al moviment dels actors i els plans seqüència de caràcter coreogràfic. Mizoguchi parteix de velles llegendes del seu país per construir melodrames en què allò que és real i allò que és fantàstic poden crear-se, històries d’amor que desafien qualsevol temps concret i històries de dones que volen alliberar-se. Un dels elements clau del cinema de Mizoguchi rau en el fet d’haver situat sempre les dones al centre de les seves pel·lícules, elles són les que porten l’acció, les que busquen i les que troben escapatòries del laberint en què es troben. Les geishes japoneses de l’univers de Mizoguchi volen escapar-se del món vergonyós en què han estat condemnades. Àngel Quintana Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona CUENTOS DE LA LUNA PÁLIDA (Ugetsu monogatari) 24/02 20.00 Japó, 1953. Intèrprets: Machiko Kyô, Mitsuko Mito, Kinuyo Tanaka, Masayuki Mori, Eitarô Ozawa, Eigoro Onoe, Ichisaburo Sawamura, Ryôsuke Kagawa. Durada: 96 min. Japó, segle XVI. Durant la guerra civil, els vilatans Genjuro i Tobei pretenen fer fortuna: Genjuro com terrissaire i Tobei com samurai. Tots dos deixen les seves dones abando- nades per complir els seus ambiciosos somnis. La misteriosa Lady Wakasa, una altra víctima de la guerra, es creuarà en el camí de Genjuro. LOS MÚSICOS DE GION (Gion bayashi) 02/03 20.00 Japó, 1953. Intèrprets:Michiyo Kogure, Ayako Wakao, Seizaburo Kawazu, Saburo Date, Sumao Ishihara, Midori Komatsu, Kanji Koshiba.Durada: 85 min. La jove i bella Eiko ha anat a refugiar-se a un barri de Kyoto, a casa d’Miyoharu, una geisha amb molt bona reputació de la qual Eiko vol aprendre. Totes dues es fan insepa- rables, però una nit Eiko mossega a un client i les dues han d’abandonar el barri. LA MUJER CRUCIFICADA (Uwasa no onna) 09/03 20.00 Japó, 1954. Intèrprets: Kinuyo Tanaka, Tomoemon Otami, Yoshiko Kuga, Eitarô Shindô, Chieko Naniwa, Bontarô Miake, Haruo Tanaka, Hisao Toake.Durada: 83 min. Yukiko és una estudiant de música que, després d’un intent de suïcidi, torna amb la seva mare, Hatsuko, una vídua que regenta una casa de geishes. El jove doctor Matoba, que manté un affaire amb Hatsuko, se sent atret per Yukiko. Ella, a el principi, el rebutja, però els seus sentiments van canviant i arriba fins i tot a enfrontar-se amb la seva mare. EL INTENDENTE SANSHO (Sansho Dayu) 16/03 20.00 Japó, 1954. Intèrprets: Kinuyo Tanaka, Yoshiaki Hanayaki, Kyoko Kagawa, Eitaro Shindo, Akitate Kono, Masao Shimizu, Ken Mitsuda, Kazukimi Okuni.Durada: 123 min. A la fi de l’Època Heian al segle XII, el governador d’un poble és enviat a l’exili. Tot i que la seva família vol anar amb ell, cap podrà acompanyar-lo, doncs, enganyats per una vella que es fa passar per sacerdotessa, són venuts com a esclaus per separat: la mare d’una banda i els fills d’altra. LOS AMANTES CRUCIFICADOS (Chikamatsu monogatari) 23/03 20.00 Japó, 1954. Intèrprets: Kazuo Hasegawa, Kyoko Kagawa, Yoko Minamida, Eitaro Shindo, Haruo Tanaka, Eitaro Ozawa, Chieko Naniwa, Tatsuya Ishiguro.Durada: 102 min. Adaptació d’una obra de teatre (kabuki) del segle XVII de Chikamatsu Monzaemon. Osan viu a Kyoto i està casada amb Ishun, un ric i garrepa funcionari. Quan Osan és acusada falsament de tenir una relació amb Mohei, tots dos fugen ràpidament de la ciutat. Ishun, per la seva banda, ordena als seus homes que els trobin i els separin per evitar l’escàndol. LA EMPERATRIZ YANG KWEI-FEI (Yôkihi) 30/03 20.00 Japó, 1955. Intèrprets: Machiko Kyô, Masayuki Mori, Sô Yamamura, Eitarô Shindô, Eitarô Ozawa, Haruko Sugimura, Yôko Minamida, Bontarô Miake.Durada: 98 min. Un film ambientat a la Xina de segle VIII. Narra la popular història d’amor entre l’emperador Hsuan Tsung, vidu des de fa alguns anys, i una jove plebea que s’assembla molt a la seva dona. LA CALLE DE LA VERGÜENZA (Akasen chitai) 06/04 20.00 Japó, 1956. Intèrprets: Machiko Kyô, Aiko Mimasu, Ayako Wakao, Michiyo Kogure, Kumeko Urabe, Yasuko Kawakami, Hiroko Machida, Eitarô Shindô. Durada: 85 min. “El País dels somnis”, un bordell situat en un barri de Tòquio, travessa una difícil situació, ja que el Parlament està a punt d’aprovar una llei que prohibeix la prostitució. Retrat de la vida quotidiana de diverses prostitutes: aquelles a què les circumstàncies van obligar a comerciar amb el seu cos, però també aquelles altres que intenten abandonar aquest mitjà de vida. TOTES LES PROJECCIONS EN VERSIÓ ORIGINAL SUBTITULADA EN CASTELLÀ.
Recommended publications
  • Kenji Mizoguchi
    Galeshka Moravioff présente AU CINÉMA LE 22 FÉVRIER 2017 Galeshka Moravioff présente UNE FEMME DONT ON PARLE (Uwasa no onna - 1954) UN CHEF-D’ŒUVRE DE KENJI MIZOGUCHI INVISIBLE EN SALLES DEPUIS 20 ANS ! AU CINÉMA EN VERSION RESTAURÉE Avec Kinuyo Tanaka, Tomoemon Otani, Yoshiko Kuga, Eitarō Shindō SORTIE LE 22 FÉVRIER 2017 Japon – 1954 – DCP 2K – Noir & Blanc – VOSTF – 1.37 - Son mono Durée : 84 min – Visa N°77238 www.films-sans-frontieres.com/une-femme-dont-on-parle/ Presse et distribution FILMS SANS FRONTIERES Christophe CALMELS 70, bd Sébastopol - 75003 Paris Tel : 01 42 77 01 24 / 06 03 32 59 66 Fax : 01 42 77 42 66 Email : [email protected] 2 UNE FEMME DONT ON PARLE SYNOPSIS Dans un quartier chaud de Kyoto, Hatsuko dirige une maison de geishas. Sa fille, Yukiko, étudie la musique à Tokyo. Celle-ci tente de se suicider après un échec sentimental. Sa mère décide de la reprendre chez elle bien que sa fille déplore son métier. Yukiko tombe amoureuse du médecin qui la soigne, ignorant qu'il est l'amant de sa mère… 3 ANALYSE ET CRITIQUE Prenez Ophuls et Lang, et vous aurez Mizoguchi : la souffrance féminine enserrée dans un étau. Comme le sceau de la douleur, un coin triangulaire s’enfonce dans l’image, coupant toute échappée ; cette géométrie du désespoir dessine un destin. Mizoguchi traite, dans ce film, d’une situation racinienne : les tourments d’une femme amoureuse d’un homme plus jeune qu’elle, qui se met à regarder sa fille. Rien de théorique dans cette mise en scène frémissante et tendue, fluide et acérée, subtile et impérieuse.
    [Show full text]
  • Nogle Af Kenji Mizoguchis Film
    Tanizaki. M.: Yoshikata Yoda. Kamera: NOGLE AF KENJI Kazuo Miyagawa. Musik: Fumio Haya- saka. S .: Kinuyo Tanaka, Nobuko Otowa, MIZOGUCHIS FILM Yuji Hori, Eijiro Yanagi, Kiyoko Hirai. SAIKAKU ICHIDAI ONNA. (The Life of VED E. U. O’Haru). 1952. Prod.: Shintoho. Efter ro­ man af Saikaku Ihara. M .: Yoshikata Yoda. Drejebog: Kenji Mizoguchi. Kame­ Nærværende Mizoguchi-index er ikke fuld­ ra: Yoshimi Hirano. Musik: Ochiro Saito. stændigt — fra Japan har man meddelt os, S .: Kinuyo Tanaka, Toshiro Mifune, Hi­ at et komplet index ville fylde langt mere. sako Yamane, Yuriko Hamada. Men alle instruktørens vigtige film er med, og da vi ved så lidt herhjemme om japansk film, er indexet alligevel en god foreløbig UGETSU MONOGATARI. (The Tales of a hjælp brugt i forbindelse med artiklen inde i Pale and Mysterious Moon After the bladet. De engelske oversættelser af titlerne Rain). 1953. Prod.: Daiei. Producer: Ma- er bibeholdt, fordi filmene ofte internationalt saichi Nagata. Efter roman af Akinari optræder under dem, og fordi man — hvis Uyeda. M .: Matsutaro Kawaguchi og Gi- vi oversatte dem til dansk — kunne tro, at ken Yoda. Kamera: Kazuo Miyagawa. Mu­ filmene havde været vist i Dahmark. sik: Fumio Hayasaka. Dek.: Kisaku Itoh. S .: Machiko Kyo, Mitsuko Mito, Kinuyo Kenji Mizoguchi er født den 16. maj 1898. Tataaka, Masayuki Mori, Sakae Ozawa. Han studerede i sin tidlige ungdom kunst, men kom ca. 1920 til Nikkatsu-filmselskabet. Flere af hans film er bygget over romaner, GION-BAYASHI. (Story of Two Geisha Giris). han selv har skrevet. 1953. Prod.: Daiei. M .: Yoshikata Yoda. Kamera: Kazuo Miyagawa. Musik: Ichiro Alle filmene nedenfor er iscenesat af Mizo­ Saito.
    [Show full text]
  • EL INTENDENTE SANSHO (V.O.S.) Martes, 5 De Junio, 18:00 Horas
    ELEGÍA DE NANIWA (v.o.s) Martes, 17 de abril, 18:00 horas SINOPSIS FICHA TÉCNICA Ayako es una joven operadora telefónica Titulo Naniwa erejî prometida a su compañero Susumu, quien Genero Drama observa impasible el acoso que sufre la joven por Nacionalidad Japón parte de su jefe Asai. Tras enfrentarse a su padre Idioma original Japonés por una deuda que podría hundir a la familia, Duración 69 minutos Ayako se encuentra en la calle sin saber dónde Año de producción 1936 acudir. Llevada por la desesperación, la joven Dirección Kenji Mizoguchi acepta ser acogida por Asai como amante, Productor Masaichi Nagata enfrentándose a la humillación y el rechazo de su Guión Kenji Mizoguchi familia... Tadashi Fujiwara Yoshikata Yoda Basado en el relato “Mieko” de Saburo Okada Música Kôichi Takagi Fotografía bl. y n. Minoru Miki FICHA ARTíSTICA Ayako Murai Isuzu Yamada Susumu Nishimura Kensaku Hara Sonosuke Asai Benkei Shiganoya Junzo Murai Seiichi Takegawa Sachiko Murai Chiyoko Okura Hiroshi Murai Shinpachiro Asaka Sumiko Asai Yôko Umemura CRÍTICA “El primer filme sonoro del imprescindible Kenji Mizoguchi anuncia su madurez como cineasta, ya que tras 54 títulos mudos de temática melodramática y folletinesca éste decantó su obra hacia el realismo y la denuncia social. Elegía de Naniwa, que junto a Las hermanas Gion conforman un osado díptico que se acerca desde una óptica netamente feminista a la situación de la mujer en la patriarcal sociedad japonesa, narra el drama personal de Ayako, una joven telefonista que para sufragar las deudas contraídas por su padre se ve obligada a convertirse en la querida de un acaudalado empresario.
    [Show full text]
  • Kenji Misoguchi Sansho the Baliff/Sanshô Dayû 1954 120 Minutes
    September 25, 2007 (XV:5) Kenji Misoguchi Sansho the Baliff/Sanshô Dayû 1954 120 minutes Kinuyo Tanaka ... Tamaki Yoshiaki Hanayagi ... Zushiô Kyôko Kagawa ... Anju Eitarô Shindô ... Sanshô dayû Akitake Kôno ... Taro Masao Shimizu ... Masauji Taira Ken Mitsuda ... Prime Minister Fujiwara Kazukimi Okuni ... Norimura Yôko Kosono ... Kohagi Noriko Tachibana ... Namiji Ichirô Sugai ... Minister of Justice Teruko Omi ... Nakagimi Masahiko Kato ... Young Zushio Keiko Enami ... Young Anju Hachiro Okuni ... Saburo Miyazaki Bontarô Akemi ... Kichiji Jun Fujikawa ... Kanamaru Chieko Naniwa ... Ubatake Akiyoshi Kikuno ... Guard Kikue Môri ... Priestess Soji Shibata ... Sado Man Ryosuke Kagawa ... Ritsushi Kumotake Akira Shimizu ... Slave Trader Kanji Koshiba ... Kaikudo Naito Goro Nakanishi ... Guard Shinobu Araki ... Sadaya Reiko Kongo ... Shiono Shozo Nanbu ... Masasue Taira Directed by Kenji Mizoguchi Ryonosuke Azuma ... Landlord Based on the story "Sanshô dayû" by Ôgai Moru Saburo Date ... Kimpei Screenplay by Fuji Yahiro and Yoshikata Yoda Sumao Ishihara ... Yakko Produced by Masaichi Nagata Ichirô Amano ... Guard Cinematography by Kazuo Miyagawa Yukio Horikita ... Jiro Film Editing by Mitsuzô Miyata Kenji Mizoguchi (16 May 1898, Tokyo—24 August 1956, Kyoto) trader in Chinese herbal remedies. When Mizoguchi was seven, directed 90 films, the last of which was Akasen chitai/ Street of they had to move to a poorer downtown district of Asakusa because Shame (1956), the first Ai ni yomigaeru hi/The Resurrection of Love of the failure of a business
    [Show full text]
  • Akira Kurosawa
    Virtual Sept. 15, 2020 (41:3) Akira Kurosawa:: THRONE OF BLOOD/KUMONOSU JÔ (1957, 105m) Spelling and Style—use of italics, quotation marks or nothing at all for titles, e.g.—follows the form of the sources. Cast and crew name hyperlinks connect to the individuals’ Wikipedia entries Bruce Jackson & Diane Christian video introduction to this week’s film Zoom link for Tuesday, September 15, post-screening discussion DIRECTOR Akira Kurosawa WRITING Shinobu Hashimoto, Ryuzo Kikushima, Akira Kurosawa, Hideo Oguni, based on Macbeth by William Shakespeare PRODUCERS Akira Kurosawa and Sojiro Motoki CINEMATOGRAPHY Asakazu Nakai EDITING Akira Kurosawa MUSIC Masaru Satô PRODUCTION DESIGN Yoshirô Muraki COSTUME DESIGN Yoshirô Muraki CAST backwardness to the outside world,” a charge Yimou sees as Toshirô Mifune...Taketori Washizu “absurd.” Yimou further claims that when he faces similar Isuzu Yamada...Lady Asaji Washizu “scoldings” in China, he uses “Kurosawa as a shield.” Kurosawa Takashi Shimura...Noriyasu Odagura directed his first film in 1943 but says Drunken Angel in 1948 was Akira Kubo...Yoshiteru Miki really his first film because that was the first one he made without Hiroshi Tachikawa...Kunimaru Tsuzuki official interference. Rashomon (1950), the first Japanese film to find (as Yoichi Tachikawa) wide distribution in the West, made Kurosawa internationally Minoru Chiaki...Yoshiaki Miki famous. He was equally comfortable making films about medieval Takamaru Sasaki...Kuniharu Tsuzuki and modern Japan or films based on Shakespeare, Dostoyevsky, Kokuten Kodo...Military Commander Maxim Gorki, and Evan Hunter. He loved American westerns and Kichijiro Ueda...Washizu's workman was conscious of them when he made his early samurai pictures.
    [Show full text]
  • Les Musiciens De Gion
    KENJI MIZOGUCHI LES MUSICIENS DE GION AU CINÉMA EN VERSION RESTAURÉE SORTIE LE 24 AOÛT 2016 Galeshka Moravioff présente LES MUSICIENS DE GION (La Fête à Gion /Gion Bayashi - 1953) LE CHEF D’ŒUVRE DE KENJI MIZOGUCHI AU CINÉMA EN VERSION RESTAURÉE Avec Ayako Wakao, Michiyo Kogure, Ichirô Sugai, Eitaro Shindo À l’occasion du 60ème anniversaire de la mort du réalisateur SORTIE NATIONALE LE 24 AOÛT 2016 www.films-sans-frontieres.fr/musiciensdegion Presse et distribution FILMS SANS FRONTIERES Christophe CALMELS 70, bd Sébastopol - 75003 Paris Tel : 01 42 77 01 24 / 06 03 32 59 66 Fax : 01 42 77 42 66 2 Email : [email protected] 3 LES MUSICIENS DE GION SYNOPSIS Dans le Japon des années 50, à Gion, quartier des plaisirs de Kyoto. Après le décès de sa mère ancienne geisha et afin d’échapper à son oncle ivrogne, la jeune Eiko décide de devenir « Maiko », geisha de haut niveau. Elle demande à une célèbre geisha, amie de sa mère, Miyoharu, d'assurer sa formation. Pour cela, cette dernière doit s’endetter auprès d’Okimi, femme influente propriétaire d’une maison de thé. 4 REGARDS CROISÉS SUR LE FILM DEUX PAPILLONS COMME MONAIE D’ECHANGE «Que nous apporte Les Musiciens de Gion [Gion Bayashi] par rapport à son prédécesseur de 1936, Les Sœurs de Gion ? Deux choses principales : La surdétermination économique y est beaucoup plus précise. Elle était même absente des Sœurs. La définition du rôle social des geishas fait un formidable bond qualitatif. Certes, la notion de « marchandises » apparaissait dans le langage d’Omocha mais restait symbolique.
    [Show full text]
  • Akira Kurosawa: a Centennial Celebration
    JANUS FILMS PRESENTS AKIRA KUROSAWA: A CENTENNIAL CELEBRATION JANUS FILMS Sarah Finklea Ph: 212-756-8715 [email protected] http://www.janusfilms.com/kurosawa AKIRA KUROSAWA: A CENTENNIAL CELEBRATION SERIES SYNOPSIS Arguably the most celebrated Japanese filmmaker of all time, Akira Kurosawa had a career that spanned from the Second World War to the early nineties and that stands as a monument of artistic, entertainment, and personal achievement. His best-known films remain his samurai epics Seven Samurai and Yojimbo, but his intimate dramas, such as Ikiru and High and Low, are just as searing. The first serious phase of Kurosawa’s career came during the postwar era, with Drunken Angel and Stray Dog, gritty dramas about people on the margins of society that featured the first notable appearances by Toshiro Mifune, the director’s longtime leading man. Kurosawa would subsequently gain international fame with Rashomon, a breakthrough in nonlinear narrative and sumptuous visuals. Following a personal breakdown in the late sixties, Kurosawa rebounded by expanding his dark brand of humanism into new stylistic territory, beginning with Dodes’ka-den, his first film in color. Janus Films is proud to honor the 100th anniversary of his birth with a nationwide tour of fifteen key films, including new 35mm prints of Stray Dog, Rashomon, and the previously unavailable Dodes’ka- den. AKIRA KUROSAWA: A CENTENNIAL CELEBRATION DRUNKEN ANGEL In this powerful early noir, Toshiro Mifune bursts onto the screen as a volatile, tubercular criminal who strikes up an unlikely relationship with Takashi Shimura’s jaded physician. Set in and around the muddy swamps and back alleys of postwar Tokyo, Drunken Angel is an evocative, moody snapshot of a treacherous time and place, featuring one of the director’s most memorably violent climaxes.
    [Show full text]
  • Nosferatu. Revista De Cine (Donostia Kultura)
    Nosferatu. Revista de cine (Donostia Kultura) Título: Filmografía Autor/es: Devesa, Dolores; Potes, Alicia Citar como: Devesa, D.; Potes, A. (1997). Filmografía. Nosferatu. Revista de cine. (25):139- 147. Documento descargado de: http://hdl.handle.net/10251/41058 Copyright: Reserva de todos los derechos (NO CC) La digitalización de este artículo se enmarca dentro del proyecto "Estudio y análisis para el desarrollo de una red de conocimiento sobre estudios fílmicos a través de plataformas web 2.0", financiado por el Plan Nacional de I+D+i del Ministerio de Economía y Competitividad del Gobierno de España (código HAR2010-18648), con el apoyo de Biblioteca y Documentación Científica y del Área de Sistemas de Información y Comunicaciones (ASIC) del Vicerrectorado de las Tecnologías de la Información y de las Comunicaciones de la Universitat Politècnica de València. Entidades colaboradoras: Zange no ya iba (El filo de la penitencia) ( 1927)* Atsuta. Iluminación: Toshimitsu Nakajitna. Decor ados: Yoneichi Wakita. Intérpretes: lchiro Yuki (Bin Watanahe). Producción: Shochiku (Kamata). Film terminado por Tatsuo Saito (Shuichi Yamamoto), Junko Matsui (Chieko). Torajiro Saito. Argumento: basado en una idea de Yasuj iro Choko !ida (su tía), Takcshi Sakamoto (profesor), Ichiru Ozu sobre el film Kick-In (1916), de Georgc Fitzmaurice. Okuni (pro(esor Anayama). Shinichi Himori (Hatamoto), Guión: Kogo Noda. Fotografía: lsamu Aoki. Intérpretes: Chishu Ryu (estudiante). Duración aproximada: 2.854 Saburo Annna (Sakiclti}, Kunimatsu Ogawa (lshimatsu), Kanji metros. B/N. Kawahara (Manabe Tojuro), Shoichi Nodera (Yamashiroya Sho::aemon), Eiko Atswni (Oyae), Miyako Hanayagi (Oshin). Duración aproximada: 1.919 metros. B/N. Wasei kenka tomodachi (Amigos a la japonesa.
    [Show full text]
  • Vu Du Canapé
    Vu du canapé The Paradine case Le procès Paradine, Alfred Hitchcock, usa, 1948, 114 mn Hitchcock mineur, ce qui veut seulement dire qu’il n’est pas génial. La faute en revient au producteur Selznick qui, à son habitude – voir Leslie Howard dans Gone with the wind (p. 476) – impose des distributions aberrantes : dans l’op- position entre Gregory Peck et Louis Jourdan, le premier aurait dû être plus aristocratique, sans accent américain (genre Ray Milland), l’autre plus peuple (genre Joseph Cotten). Charles Laughton est, quant à lui, parfait dans son rôle de juge pendeur, une espèce de vieux cochon affriolé par l’épouse de Gregory Peck (Ann Todd, très bien elle aussi). Notorious (p. 982) est le seul Hitchcock/Selznick à être génial. Mais c’est l’exception qui confirme la règle : Selznick avait dû vendre, clefs en main, le projet à la rko, ce qui l’a empêché de remplacer Cary Grant par Joseph Cotten. La scène d’incarcération annonce celle de The wrong man (p. 1282) : c’est une protestation contre le fait de disposer de la liberté d’autrui, même celle d’une criminelle (Alida Valli). C’est dans ce type de détail que s’exprime le catholicisme de Hitchcock – mieux que dans I confess (p. 1229) plombé par le flash-back central. Une chambre en ville Jacques Demy, France, 1982, 88 mn Avec les mêmes partis pris que Les parapluies de Cherbourg (p. 129), le ton doux-amer ayant laissé place au tragique. Michel Legrand n’est pas au rendez- vous, mais la musique de Michel Colombier sait être touchante, notamment dans les scènes de groupe – piquets de grève, etc.
    [Show full text]
  • Downloaded by [New York University] at 04:19 09 August 2016 Focus: Music in Contemporary Japan
    Downloaded by [New York University] at 04:19 09 August 2016 Focus: Music in Contemporary Japan Focus: Music in Contemporary Japan explores a diversity of musics performed in Japan today, ranging from folk song to classical music, the songs of geisha to the screaming of underground rock, with a specific look at the increasingly popular world of taiko (ensemble drumming). Discussion of contemporary musical prac- tice is situated within broader frames of musical and sociopolitical history, processes of globalization and cosmopolitanism, and the continued search for Japanese identity through artistic expression. It explores how the Japanese have long negotiated cultural identity through musical practice in three parts: • Part I, “Japanese Music and Culture,” provides an overview of the key characteristics of Japanese culture that inform musical performance, such as the attitude towards the natural environment, changes in ruling powers, dominant religious forms, and historical processes of cultural exchange. • Part II, “Sounding Japan,” describes the elements that distinguish traditional Japanese music and then explores how music has changed in the modern era under the influence of Western music and ideology. • Part III, “Focusing In: Identity, Meaning and Japanese Drumming in Kyoto,” is based on fieldwork with musicians and explores the position of Japanese drumming within Kyoto. It focuses on four case studies that paint a vivid picture of each respective site, the music that is practiced, and the pedagogy and creative processes of each group. The accompanying CD includes examples of Japanese music that illustrate specific elements and key genres introduced in the text. A companion website includes additional audio-visual sources discussed in detail in the text.
    [Show full text]
  • Kinuyo Tanaka
    Kinuyo Tanaka Also Known As: ⽥中絹代 (Tanaka Kinuyo) Lived: November 29, 1909 - March 21, 1977 Worked as: director, film actress Worked In: Japan by Alejandra Armendáriz-Hernández Kinuyo Tanaka was, and still is, one of the most celebrated stars in the history of Japanese cinema. She dedicated her whole life to cinema, acting in over 250 films and collaborating with the most important directors. In the post-war period, Tanaka herself became a film director, the second woman in Japan after wartime filmmaker Tazuko Sakane. Between 1953 and 1962, Tanaka directed six feature films working within the mainstream cinema produced by the Japanese studio system. She was the only female director active during the post-war Golden Age of Japanese cinema in the late 1950s. Her outstanding career in front of and behind the camera not only accompanies the history and technical transformations of cinema in Japan, from the silent era until the late 1970s. It also embodies the socio-political and cultural changes of Japanese society and its female members, offering a unique opportunity to examine the intersections between women’s authorship, representation, and gender discourses in modern Japan. Born in Shimonoseki, in the southwest of Japan, Tanaka entered the film world in 1924. She was 14 years old and was hired as an actress by Shōchiku studios, one of the major film companies in pre-war Japan, which specialized in modern genre films [gendai geki], and particularly in woman’s films [josei eiga]. In the 1930s, she became one of the most representative stars of the studio, participating in the first successful Japanese talkie, The Neighbor’s Wife and Mine (1931), and gaining audience favor through her roles in romantic melodramas such as The Dancing Girl of Izu (1933), Okoto to Sasuke (1935), and The Love-Troth Tree (1938-39).
    [Show full text]