La Tècnica De Carrera
Rendiment Atletisme I: Models Tècnics Professor: Miguel Vélez Blasco Part I: Carreres i Marxa - Tema 2 LA TÈCNICA DE CARRERA Córrer, el mateix que caminar o saltar, és una forma intuïtiva de desplaçament. A causa de la seva naturalitat, es pot considerar un gest tècnic senzill, però si el seu objectiu és l’assoliment de registres d’alt nivell, resulta una activitat força complexa mecànicament. Si a més tenim en compte que el seu patró motor s’adquireix abans que pugui intervenir un entrenador, resulta que qualsevol modificació dirigida a la millora del rendiment es fa molt difícil. Figura 1. Representació de corredors en una àmfora grega del segle V aC. 1. HISTÒRIA Els orígens antics de la carrera competitiva es troben en la Grècia clàssica on ja es competia sobre les següents distàncies: - “Stadion”: carrera de velocitat la distància de la qual era la longitud de l’estadi, d’on li ve el nom, i que variava d’una ciutat a una altra (a Olimpia 192.27 m, a Epidaure 181.30 m, a Delfos 177.05 m, a Pèrgam 210 m). L’esforç dels atletes era tremend ja que la pista era de sorra i corrien descalços. Va ser l’única prova esportiva durant les primeres tretze olimpíades de l’antiguitat (des del 776 aC) i es va mantenir durant les seves 293 edicions fins a l’any 393 dC quan l’emperador Teodosi els va prohibir. - “Diaulos”: carrera de dos estadis (384.54 m), anada i tornada, sent l’arribada al mateix punt de sortida. Es va disputar per primera vegada en els XIV Jocs Olímpics.
[Show full text]