Treball De Recerca Mónica Gimeno Com Es Fan Les Sabates De Dansa
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Treball de recerca Mónica Gimeno Com es fan les sabates de dansa Escola Pia Nostra Senyora Tutor: Karol Swidinski Treball de recerca Mónica Gimeno “Com es fan les sabates de dansa” ÍNDEX Pàg. Introducció 1. Dansa clàssica 1 1.1 Introducció 1 1.2 Tipus de sabates / vestuari 5 1.3 Procés de fabricació 13 2. Flamenc 18 2.1 Introducció 18 2.2 Tipus de sabates / vestuari 21 2.3 Procés de fabricació 31 3. Claqué 34 3.1 Introducció 34 3.2 Tipus de sabates / vestuari 37 3.3 Procés de fabricació 40 4. Jazz 43 4.1 Introducció 43 4.2 Tipus de sabates / vestuari 45 4.3 Procés de fabricació 48 5. Pells 51 6. Problemes 54 6.1 Peus del ballarí 54 6.2 Fabricació de sabates 58 7. Conclusió 59 8. Bibliografia 61 2 Treball de recerca Mónica Gimeno “Com es fan les sabates de dansa” INTRODUCCIÓ El meu treball tracta principalment de com es fan les sabates de dansa artesanalment. Des de petita que m’agrada la dansa, per això volia fer un treball sobre algun tema relacionat amb ella. Vaig trobar interessant aquest tema perquè és potser un aspecte que queda per sobre, el qual la gent no es para a pensar-hi sovint i el que requereix esforç i dedicació. A Espanya, la dansa no està molt valorada, sobretot la clàssica. La que està més valorada és el flamenc, ja que és una dansa d’aquí i el contemporani, que també és mou bastant en teatres. El treball artesanal de qualsevol tipus (joies, sabates...), requereix molt treball i crec que no es té en compte. Pot agradar més o menys físicament però opino que el valor que té és més important pel sol fet de que ho ha fet una persona, objecte per objecte. Això, es clar, implica que el preu sigui més alt que per exemple les sabates de dansa fetes en sèrie en una fàbrica. A Espanya, hi ha poques tendes que fabriquin sabates de dansa (de qualsevol tipus) artesanalment. A Barcelona hi ha la Casimiro principalment. A Madrid, hi ha la Menkes i la Maty. La botiga Menkes porta roba i sabates a Barcelona però la fabricació la fa a Madrid. D’aquest treball espero poder parlar de la feina dels artesans i veure un taller on es fabriquin sabates de dansa. Per fer el treball he escollit quatre tipus de dansa que són les més comuns, però no les úniques. Són la dansa clàssica, el flamenc, el claqué i el jazz. M’agradaria esmentar que no totes les danses es ballen amb sabates, el contemporani normalment es balla descalç. Els punts dels que consta són: de cada tipus de dansa una petita introducció, un apartat de les sabates que hi ha i el vestuari que es necessita o que és comú i per últim com és el procés de fabricació. Altres punts que hi ha són: les pells, ja que les sabates es fan amb pell i creia interessant parlar de tot el procés que hi ha darrere, i problemes que poden sorgir ja sigui a l’hora de fabricar sabates o a l’hora de ballar. Per planificar el treball, primer començaré pels principals punts i més tard si sorgeixen altres temes interessants els afegiré. 3 Treball de recerca Mónica Gimeno “Com es fan les sabates de dansa” 1.DANSA CLÀSSICA 1.1 INTRODUCCIÓ HISTÒRIA DE LA DANSA La dansa clàssica es coneix com la dansa materna, la base per a tot altre tipus de ball. És un estil on veiem els moviments del ballarí molt nets, on aquets passos de ball són elegants i sembla que flueixin amb la música. Des de la prehistòria fins a l’actualitat avarca el període de dansa. Prehistòria: els homes nòmades ballaven quan veien algun fenomen que no sabien perquè passava. Per exemple amb la pluja, imitaven els moviments de la naturalesa. El fi d’aquestes danses era per expressar sentiments (por, alegria...). Al paleolític, les societats eren depredadores i les danses van començar a ser rituals de caça. Grècia: en temps de la època del ferro, es feien danses en cercles. Al mig es posava un home i les dones ballaven al voltant. La finalitat era que ell escollís una dóna per ser la seva esposa. Egipte: les danses a Egipte van anar evolucionant. Primer van començar com a cosa sagrada, més tard va ser un ritual dels enterraments i va acabar sent objecte de diversió. França i Itàlia: al segle XVII, els esclaus ballaven per a la gent noble de França i Itàlia. Els noms dels passos de ballet són en francès ja que en aquesta època la dansa ja havia evolucionat i començaven a sortir els noms dels passos. Va haver una crítica que deia que els ballarins ensenyaven massa els cossos. Després de la I Guerra Mundial, va haver una revolució general en les arts en buscaven reflectir un altre estil de vida a l’anterior. A Rússia compositors, coreògrafs i dissenyadors com Ana Pavlov, Ígor Stravinsky, Pablo Picasso, Isadora Duncan... Van fer renàixer el ballet d’una forma més moderna i potenciant la lliure expressió. En totes les èpoques però, la dansa ha volgut expressar quelcom. Per tant podem entendre que la dansa sigui una via d’expressió corporal. La preparació i entrenament de la dansa clàssica és molt dur. Es necessita molta disciplina ja que té un nivell de dificultat alt. Amb el treball diari o constant, la persona que entreni per ballar dansa clàssica, anirà aconseguint poc a poc més flexibilitat, equilibri i estil propi. Ja que necessita molt entrenament, és recomanable començar des de petit quan el cos encara no s’ha format i es pot desfigurar, per exemple amb l’obertura de peus, cames o malucs. 4 Treball de recerca Mónica Gimeno “Com es fan les sabates de dansa” MÈTODES Dins de l’aprenentatge del ballet, hi ha diferents mètodes d’ensenyament que es diferencien en les parts que més potencien o els moviments. Els principals són el rus, l’anglès i el francès-italià. Rus: iniciat a finals del segle XIX i principis del XX per Agrippina Vaganova. Amb els seus 30 anys d’experiència de professora més tots els espectacles en els que va actuar, comença a ensenyar amb el seu mètode, el rus. Generalment, li dóna molta importància a la força de la part baixa de l’esquena i a l’expressió dels braços. Algunes de les diferències amb altres mètodes són: els homes comencen les piruetes dehors 1en segona posició, contràriament d’altres que les comencen amb quarta, fan el arabesques2 més alts i es dóna importància a les línies del cos i la expressivitat. Anglès: el mètode anglès està desenvolupat per la Royal Academy of Dance, una institució internacional dedicada a formar professors i ballarins clàssics. Aquest mètode, sempre busca la sofisticació i mantenir el nivell més alt. L’estudi consisteix en tres disciplines de dansa: el ballet clàssic, el moviment lliure i caràcter. El ballet clàssic es la part més important, ja que es la base per a altres estils. Els moviments lliures incorporen moviments que no són de dansa clàssica com per exemple de dansa contemporània, grega.. etc. I per últim, el caràcter, que s’enfoca més cap a les representacions teatrals. Francès-Italià: és el principal mètode ja que és el que va innovar aquest estil. Es va crear per Enrico Cecchetti al segle XIX. Hi destaca la gran velocitat i la quantitat de passos dins d’una coreografia. MÚSICA Dins de la música clàssica per ballet, hi ha la específica per a fer exercicis o la de les obres de dansa. Aquestes últimes també s’utilitza en fragments per donar classes, tot i que també el professor escull quina música vol per a la seva classe. Generalment la música és lenta i té els temps ben marcats. És relaxant i bonica tant per al ballarí com per al públic. Alguns compositors famosos són: -Tomaso Albinoni: compositor del barroc. Ha escrit 45 òperes i altres obres de dansa clàssica. -Ígor Stravinsky: compositor rus. Ha passat per variïs estils com el neoclassicisme o el serialisme. Algunes de les seves obres més famoses són: L’ocell de foc (1910), Petrushka (1911) i La consagració de la primavera (1913). 1 Dehors: cap a fora, exterior. El cos es pot posar cap a fora, o cap a dins (dedan). 2 Arabesques: posició de les cames on una s’eleva darrere del cos fent forma de V horitzontal i l’altra aguanta el pes. 5 Treball de recerca Mónica Gimeno “Com es fan les sabates de dansa” -Piotr Ilich Chaikovski: compositor rus de la època del romanticisme. Ha compost alguns dels ballets més famosos de la història com El llac dels cignes, El trencanous o Romeo i Julieta. En els últims anys bastants coreògrafs han utilitzat música moderna a les seves coreografies, com per exemple David Campos a El Quijote. BALLARINS IMPORTANTS A ESPANYA Seguidament, parlaré una mica d’alguns dels ballarins amb més importància a Espanya. - David Campos: nascut a Barcelona. Va iniciar els seus estudis de dansa al Institut del Teatre de Barcelona. Més tard, se’n va anar a París per perfeccionar la seva tècnica. Després, va ingressar al Real Ballet de Flandes, Bèlgica on va seguir la seva carrera en solitari. Va tornar amb la seva dona a Barcelona i va fer la seva pròpia acadèmia de dansa. Més tard va formar la seva companyia de dansa pròpia. Actualment, segueix creant coreografies que porta per tot Espanya. - Nacho Duato: nascut a València l’any 1957.