Andorra. Anuari Socioeconòmic 2004

Fotograﬁa coberta: Casa de la Vall. Autor: Jaume Riba Sabaté

Andorra.Anuari2004 socioeconòmic

BPA BANCA PRIVADA D'ANDORRA ANDORRA. ANUARI SOCIOECONÒMIC 2004

Edita: Banca Privada d’Andorra Av. Carlemany, 119 ad700 Escaldes-Engordany Principat d’Andorra

Direcció: Dr. Joan Vilà-Valentí

Informe sobre l’economia andorrana. 2003: Dr. Xavier Sáez i Bárcena

La immigració i el territori parroquial: Dra. Maria Jesús Lluelles i Larrosa

L’administració menor local a Andorra: els quarts: Pere Cavero Muñoz

Fotograﬁes: Jaume Riba Sabaté

Disseny gràﬁc original: Jordi Salvany

Disseny gràﬁc: Estudi Juste Calduch

Impressió: Agpograf, s.a.

ISBN: 99920-1-527-6 Dipòsit legal: B-XXXXX-04

Agraïments: BPA vol agrair de manera molt especial la col·laboració de Roser Jordana, directora del Sindicat d’Iniciativa-Oficina de Turisme d’Andorra la Vella, d’Isidre Escorihuela, responsable del fons fotogràfic de l’Arxiu Històric Nacional, i de Daniela Sires, els quals han localitzat les fotografies històriques dels quarts d’Andorra la Vella i d’Engordany i ens han permès reproduir-les en aquest Anuari.

Andorra. Anuari socioeconòmic 2003 – Escaldes-Engordany: Banca Privada d’Andorra, 2004. - 196 p.: il.; 28cm. Conté: Informe sobre l’economia andorrana 2003/ Xavier Sáez ; La immigració i el territori parroquial / M. Jesús Lluelles ; L’administració menor local a Andorra: els quarts / Pere Cavero Muñoz. – ISBN 99920-1-527-6 1. Andorra – Condicions econòmiques – Anuaris 2. Andorra – Emigració i immigració - Història 3. Demograﬁa – Andorra 4. Quarts* 5. Administració local – Andorra - Història I. Banca Privada d’Andorra II. Vilà-Valentí, Joan. 33(467.2)“2004”(058) Índex

5 Presentació

7 Al lector

9 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

10 I - El context internacional durant el 2003 11 I.1 L’economia mundial 20 I.2 La Unió Europea 27 I.3 Evolució de les economies espanyola i francesa

33 II - Evolució de l’economia andorrana 34 II.1 La població 45 II.2 Activitat econòmica i mercat de treball 60 II.3 Sector primari, indústria i construcció 71 II.4 Comerç i turisme 82 II.5 Sector ﬁnancer 94 II.6 Finances públiques 103 II.7 Comerç exterior

119 La immigració i el territori parroquial

147 L’administració menor local a Andorra: els quarts

171 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

Presentació

L’Anuari Socioeconòmic ha esdevingut una referència per d’Andorra: la immigració estrangera. L’estudi pren com a conèixer la realitat d’Andorra. A les seves pàgines, els referència les estadístiques d’immigració des de l’any aspectes econòmics es tracten des d’una perspectiva glo- 1980 per establir les característiques principals del model bal, al costat de qüestions geogràfiques, històriques i so- andorrà. A diferència d’altres països, Andorra ha esdevin- cials. El rigor de l’anàlisi econòmica i sociològica esdevé gut multinacional però no multiracial, ja que tan sols el compatible amb un estil directe i entenedor que facilita 4% dels habitants no són europeus i només un miler per- l’accés per part d’un públic no especialitzat. Molts dels tany a altres races. Una legislació amb quotes restrictives treballs que es publiquen a l’Anuari entren a formar part d’entrada de treballadors no comunitaris ha condicionat de la bibliografia d’Andorra i són un instrument de gran aquest model. valor per a l’estudi i la prospectiva. El treball de Pere Cavero Muñoz és una contribució L’Anuari s’obre amb l’informe del Xavier Sáez sobre a l’estudi de l’Administració menor local a Andorra: els l’economia andorrana al llarg de l’any 2003. De les seves quarts i els veïnats. En aquesta primera tramesa, Cavero dades se’n desprèn que el 2003 ha representat un canvi de s’ha centrat exclusivament en els quarts d’Andorra i les tendència amb la recuperació de l’economia dels eua,el Escaldes-Engordany i n’ha descrit les atribucions, a par- Japó i de països emergents com ara la Xina. A la ue,en tir de textos i documents d’època. De fons, els conflictes canvi, aquesta recuperació econòmica ha estat més tímida, derivats de la delimitació de les parròquies, que han rebut amb un creixement de només el 0,4% a la zona Euro. un nou tractament a partir de 1988 amb la creació de L’estímul principal de l’activitat econòmica andorrana ha zones d’administració única (zau) i zones indivises. estat la construcció i la demanda interna. Pel que fa al El 25 de març d’aquest any ens va deixar el meu pare, turisme, el nombre de visitants ha augmentat lleugera- Higini Cierco Garcia, que durant deu anys va ocupar la ment, tot i que amb unes estades més curtes. El nombre presidència de BPA. Voldria que l’Anuari d’enguany fos de treballadors afiliats a la seguretat social ha augmentat un reconeixement i un homenatge a la seva activitat al un 4,9%, més d’un 1% més que l’any 2002. Aquest és un capdavant de la nostra Entitat, que ha permès consolidar bon indicador de síntesi de la marxa general de l’activitat BPA com un banc en expansió i obert a la societat. productiva i una dada que permet mirar el futur amb En nom de Banca Privada d’Andorra vull agrair la optimisme. Per al sector bancari l’any 2003 es pot consi- inestimable col·laboració del director de l’Anuari Socio- derar moderadament positiu, amb un augment del 6,6% econòmic, doctor Joan Vilà-Valentí, i dels professionals que dels recursos gestionats, però amb uns beneficis del con- hi participen i, ensems, remarcar el treball de totes les junt de les entitats d’un 4,3% inferiors als del 2002. persones que fan possible que aquesta publicació arribi L’any passat, Maria Jesús Lluelles va enllestir la sèrie puntualment a la cita amb la societat andorrana. de treballs sobre Andorra a partir d’una acurada anàlisi parròquia per parròquia: el paisatge, la història, el teixit econòmic i social, i les transformacions des de l’edat mit- Ramon Cierco Noguer jana fins al segle xxi.L’Anuari d’aquest any aborda un President de Banca Privada d’Andorra tema que ha estat molt important en el desenvolupament Setembre del 2oo4

Al lector

No podem pas començar el present escrit sobre el con- sions de sempre, mantingudes des de l’inici d’aquest tingut d’aquest Anuari Socioeconòmic 2004 sense doldre’ns Anuari Socioeconòmic. Així, doncs, disposem amb aquest profundament pel traspàs del senyor Higini Cierco, volum (2004) de nou anys (1995-2003) d’una àmplia president que fou de Banca Privada d’Andorra. Ell ens informació i anàlisi de l’evolució de l’economia andorra- estimulà sempre en el nostre treball, tot cercant la conti- na, estudiada seguint el mateix ordre i les mateixes divi- nuïtat i la millora de la publicació, com es reflectia clara- sions. Es tracta, sens dubte, d’una característica ben posi- ment en les diverses presentacions que féu, durant vuit tiva de la nostra publicació que, d’aquesta manera, permet anys, dels autors i continguts de l’Anuari. Ja en el primer l’estudi de les diverses línies evolutives d’alguns aspectes volum, corresponent a 1996, va definir breument i amb socials i dels diferents i nombrosos fets econòmics, al llarg exactitud els objectius fonamentals de la nostra publicació: de gairebé un decenni complet. Es tracta precisament dels “Banca Privada d’Andorra ha considerat que propiciar anys que constitueixen el tombant de la centúria, com periòdicament una anàlisi general del país i, particular- dèiem en el volum precedent a aquest, és a dir, la fi del ment, de la seva economia ens pot ser útil per eixamplar segle xx i el començ del xxi. la nostra visió sobre Andorra, per conèixer-la millor i, en Especialment alguns aspectes econòmics són consi- definitiva, per cercar nous camins d’actuació”. derats amb una notable cura, acompanyats de quadres Bona part de la publicació es dedica, com és de cos- estadístics i gràfics que mostren amb claredat llur paper tum, a les característiques socials i econòmiques que decisiu en la configuració de l’economia andorrana actual. Andorra ha presentat al llarg de l’any precedent, en aquest Voldríem destacar, en aquest sentit, l’anàlisi que el doctor cas el 2003. També, com en les ocasions anteriors, l’anà- Xavier Sáez efectua en el seu treball de les activitats lisi del cas andorrà ve precedida d’una relativament breu comercials interiors i dels serveis, del turisme i dels movi- però suficient introducció, d’acord amb els objectius que ments corresponents al comerç exterior. Queda ben perseguim, de l’evolució econòmica mundial en tot el seu subratllada així mateix la importància que mantenen les conjunt. L’autor de tot el treball, el doctor Xavier Sáez, empreses constructores i totes les tasques annexes cor- cregué convenient presentar la introducció esmentada responents. Hi ha també un considerable volum d’infor- –amb el títol general de “el context internacional”–, divi- mació en l’anàlisi del sector financer que respon sens dida en dos grans apartats, un referent a l’economia dubte al dinamisme dels aspectes econòmics que acabem mundial i un altre a l’evolució de l’economia de la Unió d’assenyalar. Europea. En aquesta publicació hi apareix, per primera Amb una lectura atenta, els lectors trobaran un vegada, un tercer apartat, dedicat a una anàlisi particular diagnòstic ben prudent i matisat al voltant del que ha dels dos països veïns d’Andorra, sens dubte els dos que representat l’any 2003 respecte als diversos aspectes de més incideixen en l’evolució socioeconòmica andorrana. l’economia andorrana i fins i tot quant a la seva totalitat. Aquesta nova divisió porta el títol “l’evolució de les eco- Cal al·ludir ara als altres dos treballs que apareixen nomies espanyola i francesa”. en aquest volum de l’Anuari Socioeconòmic 2004. L’any El segon gran apartat, dedicat a l’economia andorra- passat acabaven els estudis monogràfics referents a les na, és de molt el més extens (pàgines 33-117) i hom l’efec- diverses parròquies andorranes. Iniciem en aquest nú- tua, és clar, amb molt més detall. Apareixen les set divi- mero uns estudis que puguin establir unes comparances

7 Al lector

entre les diverses parròquies respecte a uns determinats antigues, de llurs respectius territoris parroquials. Hom fets socioeconòmics. La doctora Maria Jesús Lluelles parla en general de quarts, amb l’excepció de Canillo, on ha efectuat, en la present ocasió, una anàlisi de les ca- el mot utilitzat és veïnat, i d’Encamp, on les divisions es- racterístiques que mostren en l’actualitat les poblacions mentades no han existit. Aquest treball es dedica als dos que apareixen en les set parròquies. Sens dubte sorgeix quarts que presentà l’antiga parròquia d’Andorra. En el immediatament una certa originalitat, en aquest sentit, futur, continuarà l’estudi de les altres parròquies, en el de cada parròquia, especialment en determinats casos. sentit indicat. No cal pas encarir, per altra banda, el rellevant paper Amb aquesta publicació, doncs, ens és plaent conti- que, com a protagonista o com expressió, la població nuar, d’acord amb els objectius i desigs de Banca Privada signiﬁca i mostra en nombrosos aspectes socials i econò- d’Andorra, la publicació d’aquest Anuari Socioeconòmic, mics, que de vegades es poden convertir en seriosos tot cercant un millor coneixement de les terres i les problemes, com pot succeir en qüestions laborals, d’as- poblacions andorranes, especialment en llurs aspectes sistència i culturals. socials i econòmics. L’historiador Pere Cavero es refereix a una determinada faceta de les parròquies andorranes. En efecte, Joan Vilà-Valentí cadascuna d’elles mostra unes divisions internes, ben Director de la publicació

8 Informe sobre l’economia andorrana. 2003 Fotograﬁa separata: Seu central de l’STA. Autor: Jaume Riba Sabaté

Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Xavier Sáez Doctor en ciències econòmiques, professor de la Universitat de Barcelona

I - El context internacional durant el 2003 bé incideixen en el sentit de reduir l’impacte negatiu de l’augment de preus del petroli. L’exercici del 2003 es va iniciar sota el signe de la incer- Per tant, d’acord amb aquests arguments, tot i que les tesa que provocava la greu crisi existent a l’Iraq i els movi- condicions d’incertesa a la zona de l’Orient Mitjà, que ments que anunciaven la imminència d’una confrontació han recaigut específicament sobre el mercat petrolífer, van bèl·lica a la zona, amb efectes difícils de preveure en una tenir una clara incidència desfavorable en l’evolució de àrea d’especial importància estratègica per al conjunt de l’economia mundial durant l’any 2003, probablement va l’economia mundial, atesa l’elevada concentració d’explo- pesar encara més negativament el fet que les expectatives tacions i de reserves petrolíferes que s’hi registra. L’evolu- de futur de l’entorn econòmic internacional no es definis- ció posterior dels esdeveniments no va contribuir gaire a sin amb prou claredat. Malgrat tot, no podem pas de cap aclarir el panorama, de manera que el conjunt de l’any es manera infravalorar la rellevància de l’increment dels va veure marcat per aquestes condicions d’inseguretat en preus d’una matèria primera amb tanta importància es- relació al possible decurs de les condicions de l’entorn tratègica com és el cas del petroli. econòmic general. Evidentment, aquestes circumstàncies de caràcter L’elevat grau de dependència que mantenen la major global no afecten d’una manera important i directa a l’eco- part de les economies industrialitzades envers el petroli nomia del Principat, o, almenys, no en una mesura massa com a input de producció essencial per al sector del trans- diferent de com poden afectar a altres economies nacio- port, com a font energètica per a altres usos –inclòs el nals o regionals que competeixin en sectors d’activitat transport privat, calefaccions, etc.– i com a matèria pri- similars. Tanmateix, d’una manera indirecta, l’impacte mera en diversos sectors transformadors –principalment negatiu que se’n pugui derivar sobre el creixement dels en el dels productes plàstics, en el químic i en el tèxtil– fa països industrialitzats i, especialment, sobre els països que s’incrementin els costos significativament de manera europeus sí pot tenir repercussió en el teixit econòmic del general, que es traslladin als preus i penalitzin la compe- país. titivitat de les activitats i dels països amb una major L’elevat grau d’integració i d’interdependència entre dependència. els sistemes productius nacionals que caracteritza el siste- Tot i que l’alça dels preus d’aquesta matèria primera ma econòmic mundial fa que els efectes de qualsevol tipus experimentada el bienni 2002-2003 no és equiparable, en que recauen sobre els principals països i regions del món termes reals, a la que es va registrar els primers anys vui- es traslladin amb rapidesa a les seves respectives àrees tanta i que, per tant, la seva repercussió sobre el conjunt de d’influència i, en darrer terme, al conjunt del sistema. En l’economia mundial tampoc pot assolir una magnitud conseqüència, el conjunt de les economies –i, especial- comparable, és evident que en té un efecte desfavorable ment, aquelles amb un major grau d’obertura a l’exterior– rellevant. Igualment, cal tenir en compte que els darrers es veuen necessàriament influïdes directament o indirec- vint anys s’han aconseguit millores notables d’eficiència ta per la dinàmica global. en la utilització dels derivats del petroli, que s’ha avançat En el cas andorrà, òbviament, la vinculació especial- en el procés de diversificació de les fonts energètiques i ment estreta que manté amb els estats veïns –i, per exten- que s’han ampliat les zones d’extracció, factors que tam- sió, amb la Unió Europea– comporta que la situació

10 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Gràfic 1.1: Estimacions i previsió de creixement del PIB (1995-2005) a les principals àrees econòmiques del món (en %)

0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

-1 ue eua Japó Tendència ue Tendència eua Tendència Japó -2

Font: EUROSTAT i OCDE. econòmica i les expectatives futures estiguin fortament del món presenta disparitats signiﬁcatives. Així, el pib marcades per la dinàmica d’aquest context, encara que, mundial s’estima que va assolir un creixement real –un indirectament, també hi influeixen les tendències globals cop descomptat l’efecte dels preus– entorn al 3,9%, cosa de més ampli abast. En funció d’això, és interessant valo- que representa un augment de nou dècimes percentuals rar breument la dinàmica apreciable en el context econò- en comparació amb l’any anterior. mic mundial durant el 2003 i, de manera més detallada, a D’altra banda, un dels factors que té una gran in- la Unió Europea i als dos estats veïns, com a marc de cidència sobre la dinàmica seguida per l’economia mun- referència previ per situar l’evolució seguida per l’econo- dial és l’evolució dels intercanvis comercials. Com es pot mia del Principat. observar en el quadre 1.1, la tendència creixent d’aquest indicador, iniciada ja l’any 2002 –encara que amb una I.1- L’economia mundial taxa comparativament moderada–, va continuar l’exercici El principal indicador que permet captar d’una manera del 2003 i es preveu que mantingui la mateixa línia sintètica la marxa general de l’economia, la variació regis- durant el bienni 2004-2005. Per tant, es pot esperar que trada en el producte interior brut (pib), va tenir durant aquest aspecte contribueixi positivament al sosteniment l’exercici del 2003 un comportament moderadament de la reacció expansiva detectada l’any de referència. positiu per al conjunt de l’economia mundial, encara que, Es pot considerar, doncs, que el moviment de recupe- com es veurà, la dinàmica seguida per les principals àrees ració iniciat l’any 2002 va tenir una certa consolidació

11 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 1.1: Previsions de l’FMI i de l’OCDE. 2001-2005(1)

Dades de l’FMI Dades de l’OCDE

2001 2002 2003 2004 2005 2001 2002 2003 2004 2005 pib (% de variació en volum) Zona Euro 1,6 0,9 0,4 1,7 2,3 1,6 1,0 0,5 1,6 2,4 Alemanya 0,8 0,2 -0,1 1,6 1,9 1,0 0,2 -0,1 1,1 2,1 França 2,1 1,2 0,2 1,8 2,4 2,1 1,1 0,5 2,0 2,6 Espanya 2,8 2,0 2,4 2,8 3,3 2,8 2,0 2,4 2,9 3,3 eua 0,5 2,2 3,1 4,6 3,9 0,5 2,2 3,1 4,7 3,7 Japó 0,4 -0,3 2,7 3,4 1,9 0,4 -0,3 2,7 3,0 2,8 Economies avançades* 1,1 1,7 2,1 3,5 3,1 1,0 1,7 2,2 3,4 3,3 Mercats emergents i països en desenvolupament 3,9 4,6 6,1 6,0 5,9 - ---- Total mundial 2,3 3,0 3,9 4,6 4,4 - ----

Preus de consum (% de variació) Zona Euro 2,4 2,3 2,1 1,7 1,6 2,3 2,3 1,9 1,7 1,5 Alemanya 1,9 1,3 1,1 1,0 0,9 1,6 1,3 1,0 1,1 0,6 França 1,8 1,9 2,2 1,8 1,6 1,4 1,7 1,8 1,5 1,3 Espanya 2,6 3,9 3,0 2,7 2,7 3,3 3,5 3,1 2,5 2,6 eua 2,8 1,6 2,3 2,3 2,2 2,0 1,4 1,8 1,9 1,5 Japó -0,8 -0,9 -0,2 -0,4 -0,1 -1,6 -1,3 -1,4 -1,2 -0,7 Economies avançades* 2,1 1,5 1,8 1,7 1,7 2,8 2,1 1,9 1,7 1,5 Mercats emergents i països en desenvolupament 6,8 6,0 6,1 5,7 5,0 - ----

Taxa d’atur (% de la població activa) Zona Euro 8,0 8,4 8,8 9,1 8,9 8,0 8,4 8,8 8,8 8,5 Alemanya 7,9 8,6 9,9 10,2 10,0 7,4 8,1 8,7 8,8 8,5 França 8,5 8,8 9,3 9,4 9,1 8,7 9,0 9,7 9,9 9,6 Espanya 10,5 11,4 11,3 10,8 10,1 10,5 11,4 11,3 10,9 10,2 eua 4,8 5,8 6,0 5,5 5,4 4,8 5,8 6,0 5,5 5,2 Japó 5,0 5,4 5,3 4,9 4,9 5,0 5,4 5,3 5,0 4,6 Economies avançades* 5,9 6,4 6,6 6,4 6,3 6,4 6,9 7,1 6,9 6,7

Dèficit de les administracions públiques (% del pib) Zona Euro -1,7 -2,3 -2,8 -2,8 -2,4 -1,7 -2,3 -2,7 -2,8 -2,7 Alemanya -2,8 -3,5 -4,0 -3,5 -3,1 -0,2 -3,3 -4,8 -4,7 -3,9 França -1,4 -3,2 -4,1 -3,9 -3,2 -1,5 -3,3 -4,1 -3,8 -3,6 Espanya -0,3 0,1 0,3 0,4 0,5 -0,4 -0,1 0,3 0,3 0,5 eua -0,7 -3,3 -4,9 -4,8 -3,5 -0,2 -3,3 -4,8 -4,7 -3,9 Japó -6,1 -7,9 -8,2 -7,1 -6,6 -6,1 -7,9 -8,0 -7,1 -6,6 Economies avançades* -1,3 -3,1 -4,0 -3,8 -3,1 -1,1 -2,9 -3,7 -3,6 -3,1

Comerç mundial (% de la variació en volum) 0,1 3,1 4,5 6,8 6,6 0,0 3,6 4,5 8,6 10,2

(1) Per a l’any 2003: estimacions; per als anys 2004 i 2005: previsions. *En les dades de l’OCDE, total dels països de l’OCDE. Font: FMI i OCDE.

12 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

durant l’exercici posterior, atesa l’evolució dels indicadors creixement relativament moderat durant el 2002,va de síntesi analitzats durant el trienni 2001-2003. Malgrat experimentar l’exercici del 2003 un increment del pib del això, s’aprecien diferències importants quant a la dinàmi- 3,1%, el més elevat de les economies industrialitzades ca seguida per les principals zones econòmiques del món (quadre 1.1 i gràfic 1.1). Qüestió a part, encara que no que donen lloc a aquest comportament agregat. La dife- irrellevant, és la solidesa de la base sobre la qual s’ha sus- rència més destacable és la que s’observa entre el creixe- tentat aquest creixement, aspecte que introdueix alguns ment econòmic experimentat pel grup dels països en dubtes respecte a la capacitat per mantenir a mitjà termi- desenvolupament i el que engloba les economies més ni el cicle creixent de l’economia nord-americana amb un avançades, ja que, en el primer cas, l’any 2003 van assolir impuls sostingut. una taxa d’augment real del pib del 6,1%, mentre que les Per la seva banda, Japó, després d’una llarga fase d’es- economies desenvolupades superaven lleugerament el tancament, interrompuda solament en alguns exercicis 2%. Concretament, les estimacions del Fons Monetari puntuals amb un comportament més positiu i que durant Internacional (fmi) i de l’ocde (Organització de Coope- el bienni 2001-2002 es va concretar en una evolució cla- ració i Desenvolupament Econòmic, que agrupa els tren- rament desfavorable, va entrar l’any 2003 en una senda de ta països més desenvolupats del món) presenten valors del recuperació, amb un creixement real del pib del 2,7%, un 2,1% i del 2,2% respectivament. dels més elevats del darrers quinze anys. Tanmateix, tam- Igualment, es detecten diferències importants dins bé cal dir que molts dels desajustos que estan a la base de del grup de les economies avançades. La situació més des- la negativa situació viscuda per l’economia nipona des de favorable la registra la Zona Euro1, la qual va registrar un fa temps subsisteixen encara, sense que s’hagin adoptat les creixement del pib solament del 0,4%-0,5%, el percen- necessàries mesures correctores. Per això també sembla tatge més baix de totes les grans àrees econòmiques del prudent mantenir algunes reserves respecte a la solidesa de món. A més, aquest percentatge comporta una reducció la recuperació econòmica d’aquest país. significativa respecte a l’any anterior, en el qual l’incre- Si es considera més detalladament l’evolució recent ment del pib va assolir igualment una taxa relativament de les tres principals àrees del món, valorant de manera baixa, però, en tot cas, sensiblement més elevada, del desagregada per trimestres el creixement del pib durant el 0,9%-1%. darrer quinquenni, es pot apreciar com la tendència Per tant, el conjunt de l’economia europea i, més expansiva de l’economia nord-americana sembla consoli- específicament, els països de la Zona Euro van destacar dar-se l’exercici del 2003, després de la reacció inicial per- com l’àrea amb una major atonia econòmica durant l’any ceptible l’any 2002, mentre que en el cas del Japó, tot i 2003, derivada principalment de la manca de dinamisme que la corba de tendència marca un recorregut bastant d’Alemanya i, en menor mesura, de França. Contrària- paral·lel, la solidesa d’aquesta reacció és menys clara. Per ment, l’economia nord-americana, després d’haver man- a la Zona Euro, en canvi, els dos darrers trimestres del tingut una situació propera a l’estancament l’any 2001 i un 2003 inicien aparentment un repunt en la dinàmica del

1. És a dir, els quinze països de la Unió Europea, exclosos el Regne Unit, Suècia i Dinamarca, que no es van adherir a la nova divisa.

13 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Gràfic 1.2: Evolució del creixement trimestral del PIB a les principals àrees econòmiques mundials (taxa de variació anual en %)

6,0

5,0

4,0

3,0

2,0

1,0

0,0 I- II- III- IV- I- II- III- IV- I- II- III- IV- I- II- III- IV- I- II- III- IV- 1999 1999 1999 1999 2000 2000 2000 2000 2001 2001 2001 2001 2002 2002 2002 2002 2003 2003 2003 2003 -1,0

-2,0 ue eua Japó -3,0 Tendència ue Tendència eua Tendència Japó

-4,0

Font: EUROSTAT i OCDE. conjunt de l’àrea, però resulta prematur anticipar en qui- part a l’impuls dels països emergents del continent asià- na mesura representarà una millora prou sòlida a mitjà tic, influirà significativament. termini (gràfic 1.2). En resum, els indicis segons els quals l’esperat movi- Es pot interpretar, doncs, en una primera lectura, que ment de recuperació de l’economia mundial es va al llarg del 2003 es va anar refermant el procés de reacti- començar a consolidar durant l’exercici del 2003 semblen vació de l’economia nord-americana, malgrat l’impacte raonablement sòlids en alguns aspectes, però també des- desfavorable derivat de l’evolució alcista dels preus del perten dubtes des d’altres punts de vista. La primera petroli, i, d’una manera més ambigua, també sembla qüestió que es pot destacar és, sens dubte, la notable fer- seguir un camí similar l’economia japonesa (gràfics 1.2 i mesa que es pot atribuir al creixement de les economies 1.3 i quadre 1.2). La situació de la Zona Euro, en canvi, emergents, el conjunt de les quals ha mantingut un dina- presenta una marxa bastant més desfavorable, amb taxes misme netament superior a la resta de les zones conside- de creixement els darrers trimestres del 2003 força baixes rades, no solament l’exercici del 2003 sinó també el bien- i expectatives no massa optimistes per a l’exercici del ni anterior 2001-2002, que va tenir un perfil força més 2004. Amb aquest panorama, l’afermament i la continuï- desfavorable de manera generalitzada. D’altra banda, les tat del cicle econòmic expansiu en un futur pròxim depèn expectatives previstes a curt i mitjà termini pels principals en gran mesura de la capacitat que demostrin els Estats organismes d’anàlisi i previsió apunten també en un sen- Units per mantenir la dinàmica seguida l’any 2003, enca- tit similar, amb estimacions de creixement entorn al 6% ra que també el comportament del Japó, vinculat en bona per a aquest conjunt de països.

14 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 1.2: Preus de matèries primeres en els mercats internacionals. 1993-2003 (índex, 1995=100)

Index “The Economist” (dòlars) Index “The Economist” (euros)* Petroli

Productes industrials Productes industrials Brent

General Aliments Total No metalls Metalls General Aliments Total No metalls Metalls ($/barril)

1993 72,9 76,1 69,8 74,8 66,2 74,4 77,9 71,0 76,2 67,2 17,0 1994 91,6 97,9 85,7 92,2 80,8 98,1 104,6 91,6 98,8 86,4 15,8 1995 100,0 100,0 100,0 100,0 99,9 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 16,9 1996 98,7 104,9 90,4 96,7 85,0 101,7 108,0 93,1 99,6 87,6 20,6 1997 96,4 101,0 90,2 93,2 87,5 111,2 116,5 103,9 107,3 101,0 19,2 1998 80,6 86,4 72,7 76,2 69,8 94,4 101,2 85,1 89,1 81,7 12,8 1999 72,0 72,2 71,7 73,0 70,6 88,3 88,5 88,1 89,5 86,9 17,8 2000 73,4 71,3 76,0 70,4 81,1 104,0 101,1 107,7 99,7 115,0 28,4 2001 68,5 68,6 68,5 65,5 71,0 100,1 100,2 100,0 95,7 103,8 24,4 2002 71,7 73,8 68,8 69,8 68,0 99,3 102,1 95,4 96,6 94,5 24,9 2003 79,8 80,4 79,0 81,9 76,5 92,3 93,0 91,3 94,7 88,5 28,8

* Fins a l’any 1994: índex sobre valors en pessetes. Entre els anys 1995 i 1998: índex sobre valors en ecus, calculats utilitzant el tipus de canvi mitjà mensual ecu/dòlar. Font: The Economist.

Cal subratllar la gran importància que té l’evolució que, probablement, aquesta línia d’interpretació pugui mantinguda per l’economia xinesa dins el grup dels països sobrevalorar els efectes del vigor de la demanda xinesa en en desenvolupament, tant pel seu pes relatiu en aquest aquest mercat, sí que es pot fer referència als efectes que conjunt com per la forta dinàmica expansiva que ha sos- aquesta demanda va tenir durant el 2003 en els mercats tingut durant els darrers anys, que es preveu que continuï d’alguns productes bàsics, com l’acer, l’alumini o determi- a bon ritme en el futur. Així, l’any 2003, el producte inte- nades matèries primeres plàstiques, així com sobre el rior brut xinès va créixer un 9,1% en termes reals, mentre transport marítim, concretats, en ocasions, en dificultats que durant el quinquenni precedent (1998-2002) els per- de subministrament i, de manera més general, en pujades centatges anuals d’increment es van situar entre el 7% i el significatives de preus. 8%. Aquest procés expansiu es preveu que mantingui una Les dades recollides en el quadre 1.2 permeten apre- pauta de continuïtat en un futur pròxim, de manera que el ciar que tant les primeres matèries metàl·liques com les no bienni 2004-2005 s’esperen taxes del 8,5% i del 8% de metàl·liques i les alimentàries van experimentar una puja- creixement real del pib per a l’economia xinesa. da considerable durant l’exercici de referència valorades en De fet, algunes interpretacions atribueixen a la forta dòlars, encara que la revalorització de l’euro en relació al pressió de la demanda de l’economia xinesa la influència dòlar va fer que l’índex dels valors en euros seguís la més rellevant en la pujada de preus del petroli, per tendència oposada. En tot cas, s’ha de tenir en compte que damunt de les dificultats que s’han trobat per posar ple- la gran majoria de les transaccions en els mercats de matè- nament en explotació els jaciments iraquians amb condi- ries bàsiques s’efectua en dòlars, amb la qual cosa els efec- cions adequades de seguretat i de la incidència de les con- tes derivats del tipus de canvi dòlar/euro tan sols resulten dicions d’incertesa a la zona de l’Orient Mitjà. Encara rellevants per als països de la Zona Euro (gràfic 1.4).

15 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Gràfic 1.3: Preu mitjà mensual del petroli Brent ($ per barril) 35

15 Juny 2002 Juny 2003 Abril 2002 Abril 2003 Maig 2002 Maig 2003 Març 2002 Març 2003 Juliol 2002 Juliol 2003 Agost 2002 Agost 2003 Gener 2002 Gener 2003 Febrer 2002 Febrer 2003 Febrer Octubre 2002 Octubre 2003 Octubre Setembre 2002 Setembre 2003 Desembre 2002 Desembre 2003 Desembre Novembre 2002 Novembre 2003 Novembre Font: The Economist.

Cal afegir, en relació a la forta expansió registrada cats a les indústries europees, nord-americanes i d’altres per les economies emergents l’any 2003, que també països avançats que es deriven de la penetració en aquests l’Índia, país amb un notable pes demogràﬁc i que mercats dels productes industrials xinesos, els quals es comença a tenir una presència apreciable en determinats plasmen sobretot en la destrucció de llocs de treball i en mercats –per més que no sigui equiparable al cas de la el tancament de plantes de producció. Evidentment, els Xina– va experimentar un impuls considerable, amb un processos de desenvolupament de les economies emer- creixement real del pib del 7,4%. A més, a l’igual que gents comporten riscos d’aquest tipus per als països l’economia xinesa, es preveu que aquesta pauta expansiva industrialitzats, de manera que, inevitablement, determi- es mantingui els propers anys amb un vigor considerable, nades produccions del sector industrial tendeixen a loca- de manera que per al bienni 2004-2005 s’esperen taxes de litzar-se a les àrees emergents, reduint o eliminant les creixement del 6,8% i del 6%. En conseqüència, tant implantacions als països amb costos més elevats, no sola- pel que respecta a l’any 2003 com de cara al futur, la par- ment laborals, sinó també d’altres tipus –ambientals, ticipació dels països emergents en el creixement econò- energètics, socials i ﬁscals, entre altres–. mic mundial és força rellevant i comporta efectes de Tanmateix, convé recordar que els processos de diferents tipus, en ocasions negatius, però també de cai- desenvolupament d’aquests països emergents proporcio- re favorable. nen també oportunitats a les empreses de les regions En efecte, sovint es fa èmfasi en els perjudicis provo- industrialitzades, tant per la via de la inversió com per la

16 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Gràfic 1.4: Tipus de canvi de l’euro en relació al dòlar 2001-2003 (dòlars dels EUA per euro. Mitjana mensual de xifres diàries)

1,250

1,200

1,150

1,100

1,050

1,000

0,950

0,900

0,850 Juny 2001 Juny 2002 Juny 2003 Abril 2001 Abril 2002 Abril 2003 Maig 2001 Maig 2002 Maig 2003 Març 2001 Març 2002 Març 2003 Juliol 2001 Juliol 2002 Juliol 2003 Agost 2001 Agost 2002 Agost 2003 Gener 2001 Gener 2002 Gener 2003 Febrer 2001 Febrer Febrer 2002 Febrer Febrer 2003 Febrer Octubre 2001 Octubre Octubre 2002 Octubre Octubre 2003 Octubre Setembre 2001 Setembre 2002 Setembre 2003 Desembre 2001 Desembre Desembre 2002 Desembre Desembre 2003 Desembre Novembre 2001 Novembre Novembre 2002 Novembre Novembre 2003 Novembre

Font: Banc Central Europeu. de la penetració als mercats de consum, ja que les millo- 2003 i les expectatives favorables que es plantegen de cara res de renda de la població comporten un increment en la al futur, la situació de deflació es va mantenir i també es capacitat adquisitiva que, en determinats segments de preveu que tingui continuïtat durant el bienni 2004-2005 béns i serveis, tenen una elevada propensió a adreçar-se a (quadre 1.1). S’ha d’afegir la persistència d’un dèficit productes de fabricació exterior. En relació a això, és sig- públic notablement elevat i d’un nivell d’endeutament del nificatiu assenyalar que, a més de les millores generals de sector públic que l’any 2003 va superar el 150% del pib, capacitat adquisitiva del gruix de la població xinesa –que percentatge que se situa com el més elevat dels països previsiblement puguin ser cobertes bàsicament per la pro- industrialitzats. Ateses aquestes circumstàncies i atesos ducció interior– existeix un grup notablement ampli de altres problemes estructurals que encara representen un persones –al voltant de 80 milions, segons algunes esti- llast per a l’economia japonesa –principalment la feblesa macions– amb un nivell de renda similar a la mitjana del sistema bancari, l’elevat nivell d’insolvències empre- europea, les quals, evidentment, tenen una capacitat sarials i les limitacions per a l’aplicació de mesures de adquisitiva i unes preferències que les converteixen en un política monetària–, es pot valorar que el moviment inci- mercat important per a moltes firmes japoneses, nord- pient de recuperació no està exempt de dificultats. En tot americanes i europees. cas, les previsions per als anys 2004 i 2005 apunten a una Pel que fa a l’economia japonesa, tal com s’ha indicat, continuïtat d’aquest moviment, encara que amb un ritme malgrat la recuperació que es pot percebre en l’exercici del moderat.

17 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 1.3: Indicadors de clima econòmic global*. 1993-2003

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Alemanya 94,8 97,9 98,6 95,3 97,3 98,9 98,4 100,0 97,4 95,6 95,6 França 92,0 94,5 94,8 91,9 94,1 96,6 97,3 100,0 97,6 96,2 95,4 Itàlia 96,0 97,6 99,1 96,9 97,9 98,5 98,2 100,0 98,7 98,5 98,2 Regne Unit 98,4 99,5 99,2 99,4 100,4 99,3 99,3 100,0 99,8 99,8 99,5 Espanya 95,7 97,2 97,9 97,2 98,7 99,5 99,4 100,0 98,9 98,3 98,6 Zona Euro 92,2 95,3 96,4 93,7 95,7 97,7 97,6 100,0 97,0 95,6 95,1 EUA 93,8 99,6 98,7 104,8 112,1 115,6 121,4 124,5 120,1 123,1 125,3 Japó 92,3 97,2 102,7 107,0 104,2 98,1 103,0 104,4 99,7 99,2 100,3 OCDE 93,7 99,8 99,7 103,3 108,0 108,8 113,2 116,7 113,2 116,0 118,1

* EUA, Japó i OCDE: valors de l’indicador compost avançat. Països de la UE: indicador de clima econòmic, amb base 2000 = 100 Font: OCDE i Comissió de la UE.

Les dades disponibles referents a la principal econo- l’exercici del 2003, com és el cas de la taxa d’atur, que va mia mundial, la dels Estats Units, projecten també un cert augmentar fins al 6%, o l’indicador de preus, que també va optimisme, encara que no exempt d’incerteses, ja que experimentar un creixement apreciable. existeix un consens bastant ampli en relació a la tendèn- Esment a part mereixen les dues magnituds citades cia expansiva apreciable en l’economia nord-americana, abans, el dèficit públic i el dèficit per compte corrent amb però, al mateix temps, s’observen també algunes febleses l’exterior, ja que l’any 2003 van assolir un nivell notable- estructurals rellevants que poden representar un handicap ment elevat en ambdós casos. En efecte, el saldo de les no menyspreable per a la represa del cicle expansiu. Els finances públiques va assolir un valor negatiu equivalent al factors més destacables que poden actuar en aquest sentit 4,9% del pib nord-americà i, atesa l’evolució de la varia- són la persistència en els darrers exercicis d’un volum ele- ble els primers mesos del 2004, es pot esperar que encara vat de dèficit en un doble sentit –en les finances públi- segueixi una dinàmica creixent durant el bienni 2004- ques i per compte corrent en els intercanvis amb l’exte- 2005. Cal recordar, en relació a l’evolució d’aquesta varia- rior–, l’endeutament de les economies domèstiques i la ble, que durant els anys 1998 a 2000 l’economia nord- baixa taxa d’estalvi familiar. americana va mantenir una situació de superàvit Malgrat aquests desequilibris, que introdueixen algu- pressupostari i el 2001 el dèficit públic va ser comparati- nes incerteses respecte a l’evolució de l’economia nord- vament moderat, del 0,5% del pib. americana en un futur pròxim, existeix un consens força Per la seva banda, el saldo dels intercanvis comercials ampli entre els analistes amb el fet que el moviment de amb l’exterior dels Estats Units l’any 2003 va presentar recuperació va guanyar solidesa durant l’any 2003 i ten- valors negatius que comportaven una aportació del deix a consolidar-se. D’acord amb això, les estimacions de mateix signe del 0,4% al creixement real del pib i les pre- l’fmi i de l’ocde per a l’exercici del 2004 preveuen un visions per al període 2004-2005 segueixen una línia creixement real del pib entorn al 4,6%-4,7% i proper al similar. De la mateixa forma, el saldo de la balança per 4% per a l’any següent. Tanmateix, altres variables relle- compte corrent va assolir valors negatius notablement vants van seguir una marxa més aviat desfavorable en voluminosos durant els darrers exercicis, similars o supe-

18 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

riors al 4% del pib durant els anys 2000-2002 i que l’any Gràfic 1.5: Indicador compost avançat i indicador de clima econòmic global. 1993-2003 2003 va pujar al -5%. Aquest aspecte, doncs, constitueix també un factor desfavorable que pot pesar negativament 130,0 en el futur sobre la tendència expansiva de l’economia 125,0 nord-americana. 120,0 Malgrat aquestes qüestions, que impliquen fragilitats 115,0 a tenir en compte en relació a la consolidació de la recu- 110,0 peració de l’economia mundial, les estimacions definides 105,0 100,0 pels organismes de previsió i anàlisi respecte a l’evolució 95,0 dels Estats Units en un futur pròxim presenten un caire 90,0 clarament favorable. D’acord amb això, l’economia d’a- 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 quest país hauria de contribuir positivament a impulsar el eua Japó ocde Zona Euro moviment de recuperació a escala global. Contràriament, la Unió Europea, considerada en el Font: Quadre 1.3. seu conjunt, va mantenir durant l’any 2003 una situació de feblesa que la va situar en la pitjor posició relativa dins les grans àrees econòmiques del món. Així, el creixement real a dir Alemanya i França, mentre que, com es veurà en del pib va ser de tan sols un 0,4%-0,5%, sensiblement l’epígraf següent (I.2), altres països de la zona van tenir un inferior al del Japó i al dels Estats Units, però també al de comportament bastant més favorable. la totalitat dels països de l’ocde i a la mitjana mundial. Les diferències existents quant a l’evolució general de D’aquesta manera, la ue va seguir una dinàmica d’atonia l’economia i quant a les expectatives dels agents i la seva econòmica que va fer de l’exercici del 2003 el de més baix percepció de les condicions de l’entorn en les principals creixement dels darrers deu anys (quadres 1.1 i 1.4 i gràfic àrees del món es reflecteixen en la dinàmica seguida pels 1.1). indicadors de clima econòmic global, en els quals es per- Encara que hi ha diferències rellevants entre els cep una tendència força dispar entre Europa i les restants diversos estats que integren la Zona Euro, com a pauta zones a què s’ha fet referència2. Així, com es pot apreciar general, aquest conjunt de països van experimentar una en el quadre 1.3 i en el gràfic 1.5, després de la forta cai- situació d’estancament, acompanyada d’un increment de guda que es va produir en la percepció de la situació gene- l’atur i d’un nivell elevat de dèficit públic. Aquesta situa- ral per part dels agents econòmics durant l’any 2001,la ció va derivar principalment de l’evolució registrada pels millora registrada en els dos exercicis posteriors va ser prou dos principals integrants d’aquest àmbit econòmic, és notable tant en el cas dels Estats Units, com per al conjunt

2. Aquests indicadors permeten captar de manera resumida la valoració dels diversos agents econòmics d’un país –empreses, famílies i administracions públiques– en relació a les condicions de l’entorn i als seus plans d’inversió, estalvi, despesa, etc. de cara a un futur pròxim. Mitjançant procediments d’enquesta es quantiﬁca la percepció de la situació i les previsions dels agents pel que fa a diferents variables clau –com el consum, la inversió, la cartera de comandes, la utilització de la capacitat productiva, l’endeutament, els ingressos i costos, els preus de venda, etc.– i s’obté una estimació quantitativa del clima o ambient econòmic general que intenta anticipar el comportament previsible a curt termini.

19 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

dels països de l’ocde. En canvi, la tendència negativa va 2003 un dèficit públic equivalent al 4% del pib (segons mantenir una clara continuïtat en el cas dels països de la la valoració de l’fmi o al 3,7% segons l’estimació de Zona Euro també durant el 2002 i el 2003, mentre que per l’ocde), cosa que comporta un empitjorament apreciable al Japó, després de mantenir la pauta descendent durant d’aquest indicador. D’altra banda, a més dels casos dels l’any 2002 –encara que més moderada–, l’indicador va ini- Estats Units i del Japó, als quals ja s’ha fet referència i que ciar una reacció positiva en l’exercici del 2003. superaven significativament el valor citat, també les dues Altres indicadors rellevants que aporten igualment principals economies europees presentaven una posició elements de referència respecte a l’evolució durant el netament desfavorable pel que fa a aquest aspecte. Aquest 2003 de les principals economies del món i de les cir- factor, per tant, pesa negativament en les perspectives cumstàncies que travessen són la taxa d’atur i el nivell de futures de l’economia mundial en el seu conjunt. preus. Com es pot observar en el quadre 1.1, malgrat la En funció de tot això, fent una recapitulació breu dels dinàmica global relativament favorable registrada en aspectes examinats al llarg d’aquest apartat, es pot consi- aquest exercici, la taxa de desocupació va augmentar tant derar que el moviment de recuperació de l’economia en el conjunt de la Zona Euro com als Estats Units, men- mundial va seguir una dinàmica de consolidació durant tre que al Japó va disminuir una dècima percentual. Això l’any 2003, fonamentat principalment en l’expansió regis- va comportar que l’impacte de la reacció expansiva en les trada per l’economia nord-americana i ajudat pel fort economies pel que fa a creació de llocs de treball resultés creixement experimentat pels països en desenvolupa- insuficient per reduir el nivell d’atur existent en les eco- ment, especialment la Xina. Per la seva banda, el Japó nomies avançades, cosa que també abona les incerteses també va mantenir una marxa més favorable que en exer- referents al vigor d’aquesta reacció. cicis anteriors, per més que la seva situació presentés L’indicador de preus, per la seva banda, tot i que va encara factors de risc no menyspreables. En sentit registrar un cert repunt als Estats Units, es va mantenir contrari, l’altra gran zona econòmica mundial, la Unió amb valors moderats i, en línies generals, va seguir una Europea, es va situar en la posició comparativament més pauta de contenció, tot registrant als països avançats desfavorable, amb unes circumstàncies globals d’estanca- valors màxims poc superiors al 2%, amb l’excepció d’Es- ment i una perceptible manca de dinamisme en les varia- panya. Fins i tot en les economies emergents es pot bles més significatives, tal com es tracta més detallada- considerar que els preus van seguir un comportament de ment en l’apartat següent. relativa moderació, si s’analitzen les elevades taxes de creixement que van assolir en altres èpoques anteriors. En I.2- La Unió Europea conseqüència, es pot considerar que les tensions en els Els grans trets de l’evolució econòmica mundial descrits preus no constitueixen un risc important en general. en l’apartat anterior palesen manifestament la situació En canvi, els desequilibris en les finances públiques comparativament més desfavorable que ateny als països apareixen com un dels elements recurrents en gran part europeus, que el 2003 presentaven unes condicions globals dels països desenvolupats, de manera que en pocs casos es de baix creixement i d’expectatives poc optimistes per al troba una situació sanejada dels comptes públics. De fet, futur pròxim. De fet, amb una taxa d’increment del pib el conjunt de les economies avançades presentava l’any del 0,4%-0,5%, cosa que representa la meitat del valor

20 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 1.4: Producte interior brut a preus constants. 1993-2003 (taxa de variació anual en %)

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Alemanya -1,1 2,3 1,7 0,8 1,4 2,0 1,9 3,1 1,0 0,2 -0,1 França -0,9 1,8 1,9 1,0 1,9 3,5 3,2 4,2 2,1 1,1 0,5 Itàlia -0,9 2,2 2,9 1,1 2,0 1,8 1,7 3,2 1,7 0,4 0,4 Regne Unit 2,3 4,4 2,8 2,6 3,4 2,9 2,8 3,8 2,1 1,6 2,2 Espanya -1,0 2,4 2,8 2,4 4,0 4,4 4,2 4,2 2,8 2,0 2,4 Zona Euro -0,4 2,7 2,4 1,6 2,6 2,9 2,8 3,7 1,7 0,9 0,5 EUA 2,7 4,0 2,7 3,6 4,4 4,3 4,2 3,7 0,5 2,2 3,1 Japó 0,4 1,0 1,6 3,5 1,8 -1,1 0,1 2,8 0,4 -0,4 2,7 OCDE 1,4 3,2 2,5 3,0 3,5 2,7 3,3 3,9 1,0 1,7 2,2

Font: OCDE.

corresponent a l’any precedent, i un percentatge esperat condicions d’atonia econòmica van ser extensives a una inferior al 2% per al 2004, les economies europees no gran part dels països de la ue. Fins i tot Irlanda, que aconsegueixen impulsar amb un mínim de vigor l’inici durant quasi una dècada va mantenir un procés expansiu d’una fase expansiva. amb una força notable (entre 1994 i 2002 la taxa d’incre- Evidentment, en un conjunt força ampli de països ment real del pib va oscil·lar entre un valor mínim del com són els que integren la Unió Europea, es registra una 5,8% i un màxim de l’11,3%, de manera que el creixe- certa diversitat de situacions, si bé els estats amb més ment acumulat en aquest període va ser del 111%), va pes econòmic van mantenir durant l’exercici de referència participar d’aquesta dinàmica general europea i el 2003 una pauta propera a l’estancament. El cas més patent –i va registrar un creixement d’un modest 1,4%. també el més important pel seu pes relatiu– va ser el Per tant, amb l’excepció d’Espanya, Finlàndia i Gran d’Alemanya, amb una variació del -0,1% del producte Bretanya, que van assolir taxes de creixement moderades, interior brut, encara que Itàlia i França assolien taxes del però d’una certa signiﬁcació, i d’un país com Grècia, amb 0,4% i del 0,5%, respectivament. Aquest darrer valor va un pes molt limitat, els membres restants de la ue i, espe- ser també el que va correspondre al conjunt de la Zona cialment, els altres tres grans socis (Alemanya, Itàlia i Euro, d’acord amb les estimacions de l’ocde (quadre França) van manifestar una considerable feblesa. D’altra 1.4). banda, tot i que les estimacions avançades per l’ocde i Tanmateix, tan sols tres dels quinze països membres l’fmi de cara a l’exercici del 2004 representen una certa integrants de la ue van aconseguir l’any 2003 taxes de millora, també es mantenen dins de valors força mode- creixement superiors al 2% (Grècia, amb un 4,2%; rats. Així, per a Alemanya es preveu una taxa de creixe- Espanya, amb un 2,4%, i el Regne Unit, amb un 2,2%) i ment de l’1,1%, per a França del 2% i per a Itàlia del 0,9%. un altre es va aproximar al citat percentatge (Finlàndia, Així, doncs, es pot considerar que l’any 2003 va amb l’1,9%). Contràriament, amb taxes de variació nega- representar un exercici força anodí per a l’economia dels tives es van situar Holanda i Portugal (del -0,7% i del principals països europeus, cosa que es posa de manifest en -1,3%), a més del cas, ja dit, d’Alemanya. Per tant, les l’indicador de síntesi comentat, però també en altres indi-

21 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

cadors addicionals, com es veurà immediatament. En el ni 1999-2001. Com a resultat de la suma d’aquests com- cas del principal país membre de la ue, Alemanya, la ponents, la demanda nacional alemanya va experimentar manca de dinamisme de l’economia s’evidencia en l’evo- una evolució una mica més favorable que el bienni prece- lució seguida durant l’any 2003 per les magnituds inte- dent, amb un augment del 0,3% (quadres 1.4, 1.5 i 1.6). grants de la demanda agregada, ja que el consum privat va S’ha d’aclarir, però, que el factor que va incidir en major experimentar una variació del -0,1% i la formació bruta de mesura sobre aquest resultat va ser l’increment registrat capital del -2,9%. Aquests valors segueixen una pauta per la variació d’estocs, que va augmentar un 0,8%, similar a la registrada l’exercici del 2002, en el qual dues modificant així el valor negatiu que resultava de l’agrega- variables es van situar també en xifres negatives, encara ció de la resta de components. Això comporta que les que significativament més elevades. dificultats de les empreses per aconseguir col·locar la pro- L’increment del consum públic (que el 2003 va aug- ducció en el mercat provoquessin una acumulació d’estocs mentar un 0,9%) va ser més moderat que l’exercici prece- que, des del punt de vista comptable, representa una apor- dent, encara que es va situar en una línia similar al trien- tació positiva a la creació de riquesa, però que no deixa de

Quadre 1.5: Demanda nacional a preus constants. 1993-2003 (taxa de variació anual en %)

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Alemanya -1,1 2,3 1,7 0,3 0,7 2,2 2,7 2,0 -0,7 -1,6 0,3 França -1,6 1,8 1,8 0,7 0,7 4,2 3,7 4,5 2,0 1,5 1,3 Itàlia -5,1 1,7 2,0 0,9 2,7 3,1 3,2 2,4 1,4 1,3 1,3 Regne Unit 2,2 3,4 1,8 3,0 3,6 4,9 3,8 3,8 2,7 2,8 2,5 Espanya -3,3 1,5 3,1 1,9 3,5 5,7 5,6 4,5 3,0 2,6 3,3 Zona Euro -1,6 2,4 2,1 1 1,8 3,6 3,4 3,1 1,1 0,4 1,1 EUA 3,2 4,4 2,5 3,8 4,8 5,3 5,3 4,4 0,7 2,8 3,3 Japó 0,3 1,2 2,1 4,1 0,8 -1,5 0,2 2,4 1,2 -1,0 2,0 OCDE 1,2 3,1 2,3 3,2 3,4 3,1 4,0 4,0 0,8 1,9 2,5

Font: OCDE.

Quadre 1.6: Formació bruta de capital fix a preus constants. 1993-2003 (taxa de variació anual en %)

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Alemanya -4,4 4,0 -0,6 -0,8 0,6 3,0 3,8 3,3 -3,9 -6,5 -2,9 França -6,6 1,5 2,1 0,0 -0,1 7,2 8,3 8,4 2,1 -1,8 0,1 Itàlia -10,9 0,1 6,0 3,6 2,1 4,0 5,1 7,3 1,6 1,3 -2,1 Regne Unit 0,3 4,7 3,1 4,7 7,1 12,8 1,6 3,6 3,6 1,8 2,9 Espanya -8,9 1,9 7,7 2,1 5,0 9,7 8,8 5,7 3,3 1,0 3,0 Zona Euro -5,6 2,6 3,6 2,4 3,4 6,8 6,0 5,3 0,0 -2,4 -0,8 EUA 5,9 7,4 5,5 8,4 8,9 10,3 8,3 6,1 -2,2 -2,2 3,9 Japó -3,1 -1,4 0,3 6,8 1,0 -4,0 -0,9 2,7 -1,1 -6,1 3,3 OCDE 0,3 4,4 3,2 6,3 6,3 5,7 5,3 5,7 -1,5 -1,7 2,4

Font: OCDE.

22 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

revelar les dificultats tant del mercat domèstic com dels l’exercici anterior. Aquest percentatge va ser el resultat mercats d’exportació per absorbir la producció. d’un augment moderat del consum privat (l’1,2%) i d’un De fet, l’altre component de la demanda agregada, el més significatiu del consum públic (el 2,2%), mentre que saldo net dels intercanvis amb l’exterior, també va incor- la formació bruta de capital fix va adoptar un valor nega- porar una aportació negativa al creixement del pib, que tiu, circumstància que es donava per primer cop en aquest va representar un valor del -0,4%. Aquest fet representa país des de feia deu anys (quadres 1.4, 1.5 i 1.6). A més, una circumstància atípica per a aquest país (el bienni una consideració més detallada dels components de la 2001-2002 les exportacions netes van equivaler a l’1,7% formació bruta de capital permet apreciar que la caiguda cada any) i és indicatiu de les dificultats de les empreses de les inversions en béns d’equip va ser del -4,9% i que la alemanyes per competir en els mercats internacionals. part corresponent a construccions va tenir un signe posi- D’altra banda, s’ha de dir que aquesta manca de competitiu, fet que va contribuir a reduir la marxa negativa de la tivitat va afectar de manera general als productes de la variable global. Zona Euro durant l’any 2003, en gran part com a conse- Com a conseqüència de la dinàmica mantinguda per qüència de la forta apreciació de l’euro enfront al dòlar, aquestes magnituds, la demanda nacional va experimen- que va dificultar notablement les vendes en els mercats tar un augment de l’1,3%, al qual va contribuir també de exteriors europeus, al mateix temps que estimulava les manera rellevant la variació d’estocs, el que va representar importacions (gràfic 1.4 i quadre 1.11). Així, en el cas una aportació de signe positiu del 0,6% al creixement del concret d’Alemanya, les exportacions de béns i serveis van pib. A l’igual que en el cas alemany, aquest element es pot augmentar l’any 2003 tan sols un 1,1%, mentre que el vincular a la relativa manca de dinamisme de la demanda 2002 havien crescut el 3,4% i el 2001 un 6,1%, i les interior i, especialment, de les vendes a l’exterior, ja que importacions van créixer el 2,5%, mentre que l’any 2002 l’any 2003 les exportacions de béns i serveis van caure en havien tingut una variació del -1,6%. una proporció del 3,9% respecte a l’exercici anterior. El L’estancament de l’economia alemanya durant el saldo dels intercanvis amb l’exterior va reflectir la dinà- 2003 va induir efectes negatius evidents en el mercat de mica desfavorable d’aquests corrents comercials, de treball, de manera que la taxa d’atur va augmentar sensi- manera que l’aportació al creixement del pib de les expor- blement (en sis dècimes percentuals, fins a assolir un tacions netes va ser de signe negatiu per un valor equiva- 8,7%) i la població activa ocupada va seguir el camí lent al 0,9% del citat agregat. invers, disminuint significativament. Malgrat l’evident Per tant, la valoració que es pot fer de la marxa de l’e- feblesa de la demanda, d’acord amb les dades aportades conomia italiana per a l’exercici de referència correspon a abans, l’indicador de preus va experimentar un cert incre- una situació de baix creixement i de considerable atonia ment, si bé molt moderat (quadres 1.7, 1.8 i 1.9). del consum i de la inversió, amb dificultats també sig- Una situació una mica més favorable que en el cas nificatives per millorar la competitivitat en els mercats alemany, però també relativament propera a l’estanca- d’exportació. L’aportació positiva al creixement derivada ment, va ser la que va registrar l’economia italiana durant de l’augment del consum públic va tenir com a conse- l’any 2003. En concret, el creixement real del pib va ser qüència un desequilibri en les finances públiques concre- d’un mòdic 0,4%, xifra idèntica a la que va registrar tat en un dèficit públic del 2,5%. Les expectatives a curt i

23 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 1.7: Població activa ocupada en números índex. 1993-2003 (1995=100)

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Alemanya 100,5 100,1 100,0 99,6 99,2 100,8 101,6 102,1 102,2 101,6 100,5 França 99,0 99,1 100,0 100,3 101,0 102,9 105,3 108,1 110,0 110,6 110,3 Itàlia 102,3 100,6 100,0 100,5 100,9 102,0 103,2 105,2 107,3 108,9 110,0 Regne Unit 96,6 98,3 100,0 101,4 102,9 104,3 105,9 107,1 107,8 108,6 109,5 Espanya 98,3 97,4 100,0 102,9 106,0 109,6 114,6 120,0 122,4 124,2 126,5 Zona Euro 99,3 99,3 100,0 100,5 101,4 103,2 105,0 107,1 108,4 108,9 109,1 EUA 96,3 98,5 100,0 101,4 103,6 105,2 106,8 108,2 108,0 107,7 108,6 Japó 99,9 99,9 100,0 100,5 101,6 101,0 100,2 100,0 99,5 98,2 98,0 OCDE 98,0 99,0 100,0 100,9 102,3 103,2 104,4 105,6 106,0 106,1 106,5

Font: OCDE.

Quadre 1.8: Taxa d’atur, en % de la població activa. 1993-2003

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Alemanya 7,5 8,0 7,7 8,4 9,2 8,7 8,0 7,3 7,4 8,1 8,7 França 11,6 12,0 11,4 12,0 12,1 11,5 10,7 9,4 8,7 9,0 9,7 Itàlia 10,2 11,2 11,7 11,7 11,8 11,9 11,5 10,7 9,6 9,1 8,8 Regne Unit 10,7 9,8 8,8 8,2 7,1 6,3 6,1 5,5 5,1 5,2 5,0 Espanya 16,6 18,4 18,1 17,5 16,6 15,0 12,8 11,0 10,5 11,4 11,3 Zona Euro 9,9 10,7 10,5 10,7 10,8 10,2 9,4 8,4 8,0 8,4 8,8 EUA 6,9 6,1 5,6 5,4 4,9 4,5 4,2 4,0 4,8 5,8 6,0 Japó 2,5 2,9 3,2 3,4 3,4 4,1 4,7 4,7 5,0 5,4 5,3 OCDE 7,7 7,5 7,2 7,1 6,8 6,7 6,6 6,1 6,4 6,9 7,1

Font: OCDE.

Quadre 1.9: Preus de consum. 1993-2003 (índex 2000=100)

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Alemanya 89,9 92,3 93,9 95,2 97,1 98,0 98,6 100,0 102,0 103,4 104,5 França 90,9 92,5 94,1 96,0 97,1 97,8 98,3 100,0 101,7 103,6 105,8 Itàlia 80,9 84,2 88,7 92,2 94,1 95,9 97,5 100,0 102,8 105,3 108,1 Regne Unit 82,7 84,7 87,6 89,7 92,6 95,7 97,2 100,0 101,2 102,5 103,9 Espanya 80,1 83,9 87,9 91,0 92,8 94,5 96,7 100,0 103,6 106,8 110,0 UE-15 - - 91,9 94,1 95,8 96,9 97,9 100,0 102,3 104,5 106,8 EUA 83,9 86,1 88,5 91,1 93,2 94,6 96,7 100,0 102,8 104,5 106,9 Japó 97,9 98,6 98,5 98,6 100,4 101,0 100,6 100,0 99,4 98,5 98,3 OCDE 84,8 87,0 90,3 92,5 94,5 96,1 97,6 100,0 102,3 103,9 106,0

Font: EUROSTAT i Banc d’Espanya.

24 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

mitjà termini, tot i ser més favorables, tampoc no el mercat de treball, de manera que, l’any 2003, la pobla- presenten un panorama massa optimista, ja que per als ció activa ocupada va augmentar apreciablement, mentre exercicis del 2004 i el 2005 es preveu un creixement del que la taxa d’atur es va reduir una mica respecte a l’exer- pib del 0,9% i de l’1,9%, respectivament, recolzat en cici anterior i es va situar en un 5%, valor que es manté una moderada millora de la demanda interior i en un entre els més baixos d’Europa. Les expectatives previstes augment esperat de certa envergadura de les vendes a per al bienni 2004-2005 presenten un caire relativament l’exterior. favorable, ja que estimen que el creixement del pib serà del Gran Bretanya, malgrat la modesta taxa de creixe- 3,1% el primer d’ambdós anys i del 2,7% el segon, recol- ment que va aconseguir l’any 2003, es pot considerar que zats principalment en una considerable recuperació de la va ser un dels cinc grans estats de la ue –juntament amb inversió i del consum privat, així com de les exportacions, Espanya– que es va situar en una posició comparativa- mentre que el consum públic hauria de registrar un increment més favorable. De fet, l’increment del 2,2% que va ment entorn al 2%. registrar en el pib es pot interpretar que revela un dina- D’acord amb tot el que s’ha exposat, l’economia de la misme força moderat, però, en tot cas, reflecteix una Unió Europea i, més específicament de la Zona Euro3,va situació més sanejada que altres països europeus. Aquest mantenir un comportament força desfavorable durant valor global va ser el resultat d’un increment del 2,5% del l’exercici del 2003, amb una taxa de creixement que, des consum privat i d’un augment encara més rellevant de la de l’any 1990, solament havia estat inferior el 1993.Des formació bruta de capital fix, del 2,9%, mentre que el del punt de vista dels països integrants, la situació d’es- consum públic va augmentar més moderadament, un tancament d’Alemanya i el dèbil creixement de França i 1,8%. Itàlia expliquen el resultat del conjunt, per més que Com a conseqüència, la demanda nacional va assolir Espanya aconsegueixi mantenir una posició una mica un creixement del 2,5%, mentre que els intercanvis amb millor. Cal tenir en compte que Alemanya aportava el l’exterior van afegir una aportació a la demanda agregada 2003 un 29,3% al producte interior brut total dels estats de signe negatiu i un valor equivalent al 0,3% del pib. de la Zona Euro, França un 21,5% més, Itàlia un 17,9% i Encara que el Regne Unit no participés en la divisa úni- Espanya un 10,2%, amb la qual cosa, evidentment, la ca europea i, per tant, no es veiés afectat per l’evolució del dinàmica dels tres primers marca fortament la marxa del seu tipus de canvi enfront al dòlar, la lliura esterlina tam- conjunt. bé es va revalorar en relació a la moneda nord-americana Sens dubte, l’atonia del consum privat i la reducció (tot i que bastant menys que l’euro; quadre 1.11), amb els experimentada per la formació bruta de capital fix van consegüents efectes negatius sobre les exportacions. incidir notablement en el resultat global de creixement del La situació relativament més favorable de l’economia pib. Tanmateix, també s’ha d’atribuir un impacte destaca- anglesa, dins el marc europeu, va tenir efectes positius en ble a la pèrdua de competitivitat en els mercats interna-

3. Ja que els països no integrats en la moneda única europea –Gran Bretanya, Suècia i Dinamarca– van mantenir una evolució comparativament favorable, amb una taxa de creixement econòmic clarament superior a la de la Zona Euro.

25 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 1.10: Tipus d’interès a curt termini*. 1993-2003

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Alemanya 7,30 5,25 4,42 3,19 3,25 3,47 2,90 4,33 – – – França 8,59 5,71 6,43 3,80 3,33 3,42 2,88 4,33 – – – Itàlia 10,20 8,46 10,43 8,79 6,85 4,95 2,92 4,33 – – – Espanya 11,69 8,01 9,36 7,49 5,37 4,24 2,94 4,38 – – – Zona Euro – – – 4,55 4,05 3,76 2,97 4,39 4,26 3,32 2,34 Regne Unit 5,94 5,32 6,68 6,02 6,83 7,34 5,45 6,11 4,97 3,99 3,67 EUA 3,17 4,63 5,92 5,39 5,62 5,47 5,33 6,46 3,69 1,73 1,15 Japó 2,98 2,23 1,23 0,59 0,60 0,72 0,25 0,25 0,12 0,06 0,04

*Tipus d’interès interbancari a tres mesos en mercats nacionals. Mitjana anual de xifres diàries. Font: Banc d’Espanya.

Quadre 1.11: Tipus de canvi del dòlar. 1993-2003 (mitjana anual de xifres diàries)

ecu/euro Marc alemany Franc francès Pesseta Lira italiana Lliura esterlina Ien japonès

euro per $ % var dm per $ % var ff per $ % var pta per $ % var lit per $ % var ukl per $ % var ien per $ % var

1993 0,855 10,9 1,65 6,1 5,67 7,2 127,4 24,7 1.571,3 27,5 0,666 17,8 111,1 -12,3 1994 0,843 -1,4 1,62 -1,9 5,55 -2,0 133,9 5,2 1.612,7 2,6 0,653 -1,9 102,2 -8,0 1995 0,765 -9,3 1,43 -11,6 4,99 -10,0 124,7 -6,9 1.628,9 1,0 0,634 -3,0 94,1 -8,0 1996 0,788 3,0 1,50 4,9 5,11 2,4 126,7 1,6 1.543,0 -5,3 0,641 1,1 108,7 15,6 1997 0,882 11,9 1,73 15,0 5,84 14,2 146,4 15,5 1.702,9 10,4 0,611 -4,6 120,9 11,2 1998 0,893 1,2 1,75 0,9 5,85 0,2 148,5 1,4 1.727,9 1,5 0,604 -1,1 130,8 8,2 1999 0,939 5,2 1,83 5,1 6,15 5,1 156,1 5,1 1.816,4 5,1 0,618 2,3 113,8 -13,0 2000 1,085 15,5 2,12 15,4 7,10 15,4 180,1 15,4 2.095,8 15,4 0,661 7,0 107,8 -5,2 2001 1,118 3,0 – – – – – – – – 0,695 5,1 121,5 12,7 2002 1,062 -5,0 – – – – – – – – 0,667 -4,0 125,2 3,0 2003 0,886 -16,6 – – – – – – – – 0,613 -8,1 116,0 -7,3

Font: Banc d’Espanya.

cionals dels productes dels països de la Zona Euro, deri- de la Unió Europea i en el conjunt de la Zona Euro re- vada de la forta apreciació de la moneda europea en vela la negativa percepció que mantenen els ciutadans relació al dòlar, que va penalitzar aquests productes en les en relació a les condicions generals i a les expectatives transaccions amb altres països. Això es posa de manifest en existents en un futur pròxim. Com es pot observar en el el fet que, l’exercici del 2003, l’aportació de les exporta- quadre 1.3 i en el gràﬁc 1.6, l’evolució que revelen aquests cions netes al creixement del pib del conjunt de la zona va indicadors manté una clara pauta desfavorable tant a la ser equivalent a un -0,7%, mentre que els dos anys ante- Zona Euro com en els casos concrets d’Alemanya, França riors havia estat del 0,65% i del 0,5%, respectivament. i, en menor mesura, d’Itàlia, i solament en el cas espanyol L’indicador de clima econòmic als principals països va iniciar una reacció favorable l’any 2003.

26 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Gràfic 1.6: Indicador de clima econòmic als principals països I.3- Evolució de les economies espanyola i francesa de la UE. 1993-2003 En els apartats anteriors s’han avançat els trets principals 102,0 de l’evolució seguida durant el 2003 pels dos estats veïns.

100,0 Tanmateix, atesa la importància de les relacions econò- miques del Principat amb aquestes dues economies i el 98,0 fort grau de vinculació que hi manté, sembla convenient 96,0 prestar una atenció més detallada a ambdós països. Tal 94,0 com ja s’ha vist, el creixement real del pib francès corres- 92,0 ponent al 2003 va ser del 0,5%, percentatge que és el més

90,0 baix al llarg de més d’una dècada, amb l’excepció de l’any 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 1993, en el qual es va assolir un valor del -0,9%. Amb

Alemanya Itàlia Espanya aquesta salvetat, després del 1990, cap any –fins arribar al França Regne Unit Zona Euro 2003– l’economia francesa havia crescut amb una taxa inferior a l’1% (quadre 1.4). Font: Quadre 1.3. El component que va contribuir més negativament a aquest resultat global va ser el saldo net dels intercanvis Tot i que les previsions efectuades de cara als anys amb l’exterior que va produir una aportació de signe 2004 i 2005 incorporen una certa millora per al conjunt negatiu al creixement equivalent al 0,8% del pib (quadre de la zona, aquesta millora es pot qualificar de modera- 1.12). Això va ser conseqüència de la desfavorable evolu- da atès que, en el primer dels dos exercicis, la taxa de ció de les exportacions que, l’any 2003, van experimentar creixement del pib esperada és de l’1,6% i en el segon una taxa de variació del -2,5% en relació a l’exercici pre- del 2,4%. S’espera que aquestes taxes siguin el resultat cedent, situació que representa el retrocés més important d’una evolució favorable i progressiva de quasi tots els registrat en un període de més de quinze anys, atès que, components de la demanda agregada, de manera que després de l’any 1987, tan sols el 1993 les exportacions haurien de seguir aquesta pauta tant el consum privat franceses de béns i serveis van disminuir i, a més, ho van com la formació bruta de capital i el saldo net dels inter- fer en una proporció molt més moderada, de tan sols el canvis amb l’exterior. En canvi, es preveu un augment -0,1%. del consum públic bastant més moderat que el mantin- Aquest fet, en un país amb una forta propensió gut els darrers anys. Es pot afegir, en relació a aquesta exportadora com és França –cal tenir en compte que al qüestió, que un possible augment dels tipus d’interès el voltant del 32% de les exportacions dels quinze estats de 2004 incidiria negativament en les possibilitats d’ende- la Unió Europea correspon a aquest país, mentre que la gar una reacció de recuperació en les economies de la seva aportació al pib del mateix conjunt era del 16,7% Zona Euro, més encara si es considera que els baixos l’any 2003–, va influir de manera important en l’evolució tipus mantinguts els darrers anys no s’han traduït en econòmica global durant l’exercici de referència. D’altra un estímul suficient per a la reactivació econòmica (qua- banda, també va tenir una incidència considerable en dre 1.10). l’alentiment del ritme de creixement la reducció de la taxa

27 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

d’increment del consum públic, que va passar del 4,6% L’indicador de preus, malgrat l’atonia de la demanda l’any 2002 al 2,5% l’exercici següent. interior, va augmentar una mica –una dècima percentual– La formació bruta de capital fix, tot i que va mante- respecte a l’exercici precedent, encara que es va mantenir nir una considerable feblesa, ja que va registrar un mínim en una xifra força moderada, l’1,8%. Previsiblement, a l’i- creixement del 0,1%, va experimentar una certa millora gual que en altres països, l’increment d’aquest indicador es respecte a l’any anterior, doncs l’any 2002 va caure en un pot atribuir principalment a l’efecte inflacionista dels -1,8%. En tot cas, sembla clar que l’acció dels inversors va preus del petroli i d’altres costos relacionats més que no seguir una pauta d’atonia clarament marcada –encara que pas a la pressió de la demanda, atesa l’evolució seguida pel no massa diferent a la que s’observa en el conjunt de la consum privat. Zona Euro– considerant que el bienni 2002-2003 va De cara al bienni 2004-2005 les previsions avançades mantenir una dinàmica globalment negativa. Cal remar- per l’ocde i per l’fmi per a França apunten a una recupe- car la rellevància d’aquesta variable per a la marxa de les ració moderada de l’activitat econòmica, que es concreta- economies, ja que no solament constitueix un factor bàsic ria en un creixement aproximat del pib del 2% el primer per a l’acumulació, la renovació, la millora, la modernit- dels dos exercicis i al voltant del 2,5% el següent. Aques- zació i la incorporació de més contingut tecnològic en la tes estimacions es basen en l’espera d’una recuperació de maquinària, instal·lacions i béns d’equip; en efecte, des del les exportacions, que haurien d’augmentar prop d’un 4% punt de vista de la seva interpretació com a indicador l’any 2004 i d’un 8% el 2005, i en una represa del flux avançat, revela la confiança dels inversors en una evolució inversor, que també hauria de millorar sensiblement. En favorable de la demanda i de les condicions dels mercats. canvi, es preveu que el consum privat segueixi una pauta L’altre gran component de la demanda agregada, el de creixement més aviat discreta i que el consum públic consum privat, va mantenir l’any 2003 una pauta de crei- vagi alentint el ritme d’expansió (quadre 1.12). xement moderat molt similar a l’exercici anterior, de L’economia espanyola, com ja s’ha comentat, va man- manera que la seva aportació va contribuir favorablement tenir durant l’any 2003 un ritme de creixement no molt a una expansió de similars característiques del conjunt de intens, però certament força més accelerat que la resta la demanda interna. Com s’ha indicat, el saldo net dels dels grans països europeus, a excepció del Regne Unit que intercanvis de béns i serveis amb l’exterior va ser el factor va seguir una pauta bastant similar, encara que amb algu- que va condicionar en major mesura l’evolució global del nes diferències quant als factors en els quals es va recolzar producte interior brut francès, amb una aportació de sig- el moviment expansiu. La taxa de creixement real del pib ne negatiu força significativa. La dinàmica de feble crei- espanyol va ser del 2,4%, percentatge que supera àmplia- xement del pib mantinguda l’exercici del 2003 va tenir ment el valor assolit en el conjunt de la Zona Euro així una repercussió desfavorable sobre el mercat de treball i es com també els percentatges obtinguts pels altres tres va revelar insuficient per a la creació d’ocupació, de mane- grans països de la zona, tal com s’ha vist. ra que el volum de població activa va experimentar una Aquest creixement deriva de l’impuls de la demanda lleugera contracció i la taxa d’atur va augmentar aprecia- interior, que va augmentar un 3,3%, mentre que el saldo blement i va assolir un valor del 9,7%, set dècimes per- net dels intercanvis amb l’exterior de béns i serveis va afe- centuals per damunt de l’any anterior. gir una aportació de signe negatiu de l’1% a la taxa total

28 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 1.12: Principals agregats macroeconòmics a la UE, França i Espanya. 2001-2005(1)

Zona Euro França Espanya

2001 2002 2003 2004 2005 2001 2002 2003 2004 2005 2001 2002 2003 2004 2005

PIB 1,7 0,9 0,5 1,6 2,4 2,1 1,1 0,5 2,0 2,6 2,8 2,0 2,4 2,9 3,3 Consum privat 1,8 0,6 1,0 1,3 2,5 2,8 1,8 1,7 1,7 2,5 2,8 2,6 3,0 3,3 3,6 Consum públic 2,6 3,0 2,1 1,2 1,0 2,9 4,6 2,5 2,5 1,2 3,6 4,4 4,6 4,3 3,6 Formació bruta de capital 0,0 -2,4 -0,8 2,0 4,1 2,1 -1,8 0,1 2,8 4,2 3,3 1,0 3,0 4,0 5,0 Demanda interior total* 1,1 0,4 1,1 1,7 2,5 2,0 1,5 1,3 2,5 2,6 3,0 2,6 3,3 3,7 3,9 Exportacions 3,5 1,4 -0,2 4,6 7,1 1,9 1,7 -2,5 3,9 7,8 3,6 0,0 4,0 5,0 7,2 Importacions 1,9 0,3 1,7 5,3 7,5 1,6 3,3 0,3 5,9 8,1 4,0 1,8 6,7 7,5 8,2 Exportacions netes** 0,6 0,5 -0,7 -0,1 0,0 0,1 -0,4 -0,8 -0,5 -0,1 -0,2 -0,6 -1,0 -1,0 -0,7 IPC*** 2,3 2,3 1,9 1,7 1,5 1,4 1,7 1,8 1,5 1,3 3,3 3,5 3,1 2,4 2,6 Taxa d’atur**** 8,0 8,3 8,8 8,8 8,5 8,7 9,0 9,7 9,9 9,6 10,5 11,4 11,3 10,9 10,2

(1) Taxa mitjana de variació anual. Any 2003: estimacions. Anys 2004 i 2005: previsions. *Amb inclusió de la formació d’estocs. **Contribució a la variació del PIB en volum ***Índex implícit de preus del consum privat. ****% de la població activa. Font: OCDE.

d’increment del pib (quadre 1.12). Malgrat aquest fet, cal porciona una idea més clara dels factors subjacents que hi assenyalar que les exportacions totals de béns i serveis ha darrera d’aquests valors. d’Espanya van registrar un augment del 4% durant el El fet més remarcable en aquest sentit és la notable 2003, percentatge relativament elevat si es considera divergència que existeix tradicionalment entre el saldo l’evolució global de la Zona Euro, la manca de dinamis- dels intercanvis de béns i els de serveis en la balança de me del consum privat a la Unió Europea –destinatària de pagaments espanyola que, a més, s’ha accentuat els darrers la part principal de les vendes espanyoles a l’exterior– i la exercicis. En efecte, mentre que els intercanvis comercials pèrdua de competitivitat derivada de l’apreciació de l’eu- de tot tipus de productes va generar l’any 2003 un dèficit ro en relació al dòlar. comercial proper als 38.000 milions d’euros, els intercan- Tot i que el comportament de les exportacions espa- vis de serveis van donar lloc a un superàvit de més de nyoles de béns i serveis es pot considerar prou positiu, el 27.000 milions d’euros, derivat fonamentalment dels creixement de les importacions va ser encara més vigorós, ingressos per turisme, que van aportar un saldo favorable amb una taxa real d’increment del 6,7% –valor que dupli- proper als 30.000 milions d’euros. L’evolució d’ambdós ca el que va registrar el conjunt de la Zona Euro–, amb la fluxos, a més, va ser radicalment dispar, ja que el dèficit qual cosa el saldo d’ambdós corrents comercials va donar comercial va augmentar més d’un 9% entre el 2002 i el com a resultat un valor de signe negatiu i d’una enverga- 2003 i el saldo positiu per moviment turístic es va incre- dura considerable. D’altra banda, una valoració més deta- mentar en quasi un 4%. llada de la dinàmica seguida pels dos grans components En definitiva, aquestes dades posen de manifest que que integren els fluxos d’intercanvi amb l’exterior pro- l’aportació negativa del sector exterior al creixement

29 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

econòmic espanyol durant l’any 2003 va procedir dels destinades a construccions i immobles van mantenir un intercanvis de béns, ja que les exportacions van tenir un procés expansiu de notable intensitat i en el conjunt del creixement nominal del 3,9% i les importacions del 5,1%, quinquenni 1998-2002 van registrar un augment acumu- amb la qual cosa es va incrementar el saldo negatiu, men- lat del 37,5%. tre que els intercanvis de serveis, el saldo dels quals ve Per tant, aquestes dades evidencien el considerable determinat pels ingressos turístics, van incrementar sig- desequilibri apreciable en el cas espanyol durant els nificativament la seva aportació positiva. Sembla clar que darrers anys en la dinàmica seguida pels dos fluxos que l’evolució del tipus de canvi de l’euro en relació al dòlar i integren la formació bruta de capital fix. Com a conse- a altres divises va tenir alguna incidència sobre aquests qüència d’això, les anàlisis referents a aquest tema fan fets. èmfasi en la insuficiència del flux inversor en béns d’equip Si el saldo exterior net va incidir negativament sobre en la base productiva del país –essencial per a la millora de el creixement econòmic d’Espanya durant l’any 2003, tots la competitivitat– mentre que el notable volum de recur- els grans components de la demanda interna van actuar en sos destinats al mercat immobiliari, especialment per part sentit contrari. Així, el consum privat va augmentar un de les famílies, però també d’agents inversors, ha generat 3% en termes reals, el consum públic un 4,6% i la forma- una situació delicada per la sobrevaloració dels actius ció bruta de capital fix també un 3%, de manera que la immobiliaris i l’elevat endeutament de les unitats fami- demanda interior total va augmentar un 3,3%, sense que liars. hi hagués cap incidència significativa de la variació d’es- Respecte als altres dos grans components de la de- tocs. Aquesta taxa representa un percentatge superior en manda agregada, tant el consum públic com el consum set dècimes percentuals a l’assolit l’any anterior i compor- privat van progressar a taxes força elevades i van superar ta una millora dels tres components als quals s’ha fet el ritme de creixement aconseguit el bienni precedent. En referència (quadre 1.12). definitiva, doncs, es pot considerar que les magnituds que Cal matisar, però, pel que fa a l’evolució de la inver- integren la demanda interior espanyola van evolucionar sió en l’economia espanyola, que el comportament de la de manera bastant favorable l’any 2003 i que, pel contra- variable és menys favorable del que es pot deduir en una ri, els intercanvis amb l’exterior van ser l’element que va consideració immediata de la taxa global indicada, ja que, provocar un efecte més negatiu. El relatiu dinamisme que també en aquest cas, el valor agregat és el resultat de la revelen les variables considerades, però, va tenir un efecte superposició de components amb dinàmiques diferents. molt lleuger en la taxa d’atur, que solament va disminuir En concret, la formació bruta de capital en béns d’equip en una dècima percentual i es va situar en un valor de l’any 2003 va augmentar un 1,9%, mentre que l’efectua- l’11,3% de la població activa, valor que destaca com un da en construccions va registrar un increment del 3,7%. dels més elevats entre tots els països de l’ocde, superat A més, les inversions en béns d’equip havien seguit una tan sols per Polònia i la República Eslovaca. dinàmica decreixent significativa el bienni anterior Aquesta dada evidencia que l’atur va continuar cons- (2001-2002), de manera que el valor absolut d’aquesta tituint un dels problemes fonamentals de l’economia magnitud per a l’exercici del 2003 era inferior en quasi un espanyola, juntament amb altres aspectes importants rela- 5% a l’assolit l’any 2000. En sentit contrari, les inversions tius al mercat de treball, com la baixa taxa d’activitat que

30 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 1.13: Evolució dels principals agregats macroeconòmics a Catalunya i Espanya (variació real en %)

Catalunya Espanya

1999 2000 2001 2002 2003 1999 2000 2001 2002 2003 pib 4,1 3,8 2,7 2,3 2,1 4,2 4,2 2,8 2,0 2,4 Demanda interna 5,6 3,6 2,8 2,1 3,0 5,6 4,5 3,0 2,6 3,3 Despesa del consum de les llars 4,4 3,7 3,0 2,2 2,8 4,7 4,0 2,8 2,6 3,0 Despesa del consum de les administracions públiques 4,0 3,4 3,5 4,8 3,7 4,2 5,1 3,6 4,4 4,6 Formació bruta de capital * 9,3 3,7 1,9 0,7 3,2 8,9 5,3 2,9 1,1 3,2 Béns d’equipament 7,3 3,3 0,2 -2,2 1,4 8,4 5,1 0,4 -2,7 2,2 Construcció 10,1 5,3 5,2 4,1 3,7 9,0 6,1 5,8 4,2 3,7 Saldo exterior ** -1,2 0,3 0,0 0,2 -0,8 -1,4 -0,4 -0,2 -0,6 -1,0 Saldo amb l’estranger ** -2,2 1,1 1,4 -0,2 -0,7 Exportacions de béns i serveis 6,5 13,3 8,7 1,3 3,6 7,7 10,0 3,6 0,0 4,0 Importacions de béns i serveis 11,8 10,8 5,9 1,8 5,0 12,7 10,6 4,0 1,8 6,7 Saldo amb la resta d’Espanya ** 1,0 -0,8 -1,5 0,4 -0,1

* Inclou variació d’existències. ** Aportació al creixement. Font: IDESCAT.

tradicionalment ha caracteritzat a aquest país i la forta ritme de creixement, mentre que el saldo net de les ope- dualitat que existeix en el mercat laboral, amb una gran racions amb l’exterior solament moderaria la seva temporalitat en la contractació dels nous treballadors. Pel incidència negativa l’any 2005. costat positiu es pot assenyalar que la població activa va Malgrat el caire clarament optimista que presenten experimentar un increment apreciable durant l’any 2003. aquestes previsions, resulta prudent no minimitzar els Un altre dels problemes a què es pot fer referència són les obstacles que comporten els principals desequilibris tensions inflacionistes que recauen des de fa anys sobre estructurals de l’economia espanyola per donar continuï- aquesta economia, aspecte que també va posar de manifest tat al moviment expansiu recent. Com ja s’ha assenyalat, l’exercici de referència amb un increment dels preus sen- la notable sobrevaloració dels actius immobiliaris –pels siblement superior al conjunt de la Zona Euro. riscos que comporta sobre el sector de la construcció, Pel que fa a les previsions deﬁnides per al bienni sobre la renda disponible de les unitats familiars, sobre 2004-2005, s’espera que el creixement del producte inte- l’ocupació i sobre el consum–, la feblesa de les inversions rior brut espanyol segueixi la mateixa pauta que els en béns d’equip i, especialment, en recerca i desenvolupa- darrers anys, de forma que mantingui un ritme superior al ment, l’elevat endeutament de les unitats familiars, la per- dels països europeus, amb una taxa d’increment propera al sistència de taxes d’atur i de preus comparativament ele- 3% en el primer dels dos exercicis i una mica més alta en vades i la insuﬁcient competitivitat en els mercats el segon. Aquestes estimacions pressuposen que tant el internacionals constitueixen factors d’inestabilitat que consum privat com la inversió continuaran la dinàmica poden arribar a posar en perill la prolongació del cicle ascendent i que el consum públic moderarà una mica el expansiu.

31 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

D’altra banda, l’ampliació de la ue a deu nous mem- significativament millor que la corresponent a la Zona bres el mes de maig de 2004 pot tenir efectes desfavora- Euro. bles relativament ràpids sobre l’economia espanyola, deri- La taxa de creixement real del pib es va situar en un vats, d’una banda, de la disminució dels fons comunitaris 2,1%, és a dir tres dècimes percentuals per sota del total que rep aquest país i, d’altra, per l’increment de la com- espanyol (quadre 1.13). D’altra banda, en comparació petència que introduiran els nous membres en determi- amb l’any 2002, aquest valor va comportar un lleuger nats sectors de producció –especialment les indústries de retrocés, al contrari del que ocorria per al conjunt d’Es- transformació– que previsiblement tindran un efecte de panya. Això, per tant, representa una diferència signi- desviació dels fluxos d’inversió, fet perjudicial per a la ficativa, ja que mentre que en l’àmbit estatal l’economia va base productiva espanyola. experimentar una moderada millora, en el cas català es va Com a darrera qüestió, es pot fer una referència més produir la situació contrària. Per altra banda, la desagre- específica a l’evolució seguida per l’economia catalana gació trimestral de la marxa seguida per la variable permet durant l’any 2003, com a àmbit econòmic amb una major constatar que, en la segona meitat de l’exercici, l’impuls influència sobre la base productiva del Principat, atès que expansiu va perdre força en el cas de Catalunya, mentre es tracta del primer mercat de demanda dels serveis turís- que a Espanya s’observava la situació oposada (gràfic 1.7). tics per al país. En termes generals, la dinàmica seguida Dels diferents components de la demanda agregada, per Catalunya el citat exercici va ser una mica menys únicament el saldo de les operacions amb l’exterior va favorable que al conjunt d’Espanya, encara que també registrar un valor més positiu que per al conjunt espanyol,

Gràfic 1.7: Variació interanual del PIB a preus constants (en %)

4,5 Catalunya 4 Espanya

3,5

2,5

1,5

0,5

0 I-2000 II-2000 III-2000 IV-2000 I-2001 II-2001 III-2001 IV-2001 I-2002 II-2002 III-2002 IV-2002 I-2003 II-2003 III-2003 IV-2003

Font: IDESCAT.

32 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

si bé, si es fa una comparació en ambdós casos amb l’any cal assenyalar que l’economia espanyola manté algunes anterior, l’evolució va ser bastant més desfavorable a febleses estructurals importants que poden comprometre Catalunya. La demanda interna catalana, doncs, va asso- la seva bona marxa futura i que poden modificar l’abast de lir un ritme de creixement lleugerament inferior al regis- les projeccions dissenyades. trat en el conjunt d’Espanya, principalment a causa del creixement, bastant més contingut, de la despesa pública, II - Evolució de l’economia andorrana encara que també el consum privat es va mostrar una mica menys dinàmic. En el cas de la formació bruta de La informació estadística disponible, força limitada en capital fix la taxa de creixement va ser la mateixa en els dos alguns casos, restringeix l’abast de l’anàlisi econòmica en àmbits, però la part corresponent a béns d’equip va aug- determinats temes i, especialment, en tot allò que fa mentar amb menor intensitat a Catalunya, mostrant així referència a l’evolució dels principals agregats macroe- una menor empenta. En resum, doncs, l’economia catala- conòmics d’Andorra. Tanmateix, la progressiva consoli- na va mostrar durant el 2003 un dinamisme una mica dació i el desenvolupament d’una bateria d’indicadors inferior al conjunt espanyol, especialment a la segona part relativament àmplia permet efectuar una aproximació de l’any. raonablement precisa als aspectes més importants de la Pel que fa a la incidència de l’evolució de l’entorn realitat econòmica. Alguns dels indicadors emprats apor- econòmic sobre l’economia andorrana durant l’exercici ten una capacitat explicativa limitada, però contribueixen considerat i a les expectatives previsibles en un futur prò- a obtenir una visió més fiable de conjunt i ajuden a situar xim, es pot afirmar que el context europeu, en termes tendències generals o que afecten a aspectes concrets, generals, va ser escassament favorable, atesa la considera- amb la qual cosa el conjunt de les dades presentades per- ble atonia perceptible en el conjunt de la Zona Euro i, met aconseguir una percepció prou acotada dels diferents més específicament, en el cas d’un dels dos estats veïns, sectors i agents que participen en l’activitat productiva. amb una influència més rellevant sobre l’àrea i la població Atès el caràcter periòdic d’aquesta publicació, que es de França. L’economia espanyola, en canvi, dins d’aquest manté des de l’any 1996, s’ha seguit el criteri de donar el entorn caracteritzat per una considerable apatia econòmi- màxim de continuïtat a la informació tractada, de manera ca, va mantenir unes condicions una mica més favorables, que, amb l’ajut dels anuaris corresponents a exercicis pre- amb un creixement econòmic més significatiu i un dina- cedents, permeti obtenir una perspectiva temporal molt misme més elevat del consum privat, variable que, en més prolongada de la que ofereix aquest número concret. definitiva, és la més rellevant des del punt de vista de la D’altra banda, aquest criteri de continuïtat tampoc no captació de visitants per part del Principat. resulta contradictori amb la incorporació, sempre que ha Per al bienni 2004-2005, d’acord amb els pronòstics estat possible, de nova informació disponible que perme- avançats per l’fmi i per l’ocde (quadre 1.1), es pot espe- ti ampliar i millorar el conjunt de dades estadístiques pre- rar una lleugera millora en el primer d’ambdós exercicis i existent. Igualment, s’inclou en cada epígraf una referèn- una moderada acceleració del moviment expansiu en el cia a les modificacions normatives més destacades que següent, amb la qual cosa l’economia andorrana es pot s’han registrat durant l’any 2003 i que afecten als diversos preveure que segueixi una dinàmica similar. Tanmateix, temes tractats.

33 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

II.1 - La població ment de la població es va alentir considerablement, de L’estudi de la població d’un país aporta elements de manera que entre el 1993 i el 2002 l’increment dels habi- referència imprescindibles relacionats amb aspectes molt tants del país va ser de 1.932 persones en valors absoluts, dispars de l’anàlisi econòmica, tant els que fan referència cosa que equival a un percentatge del 3% (quadre 2.1). a la participació en la creació de riquesa i en la percepció Això vol dir que en el període 1993-2002 el creixe- i redistribució de les rendes, com pel que fa a altres qües- ment percentual de la població va ser menys de la meitat tions concernents a l’actuació del sector públic en el que la taxa anual registrada en les quatre dècades ante- desenvolupament de les seves funcions. La informació riors. Tot i que, efectivament, és clarament perceptible un referent a l’estructura d’edats i sexe de la població, a les alentiment en el ritme d’expansió demogràfica seguida seves característiques quantitatives i qualitatives, al nivell pel país després de l’any 1993, també cal dir que durant els de formació, etc. i a l’evolució d’aquests aspectes consti- darrers exercicis es va acumular una bossa de residents, en tueix un element de referència bàsic per situar les condi- situació pendent de regularització, que introduïa una sig- cions de desenvolupament d’una economia i per anticipar nificativa subvaloració en les xifres oficials de població. les seves expectatives futures. De fet, en l’edició d’aquest anuari corresponent a El tret específic més rellevant de la població andorra- l’any 2002 ja se subratllava aquesta situació i s’estimava na rau, sens dubte, en l’elevada proporció de residents en una xifra entre 4.000 i 5.000 persones les que es veien amb nacionalitat estrangera i en el considerable nombre afectades per aquestes circumstàncies. L’aflorament d’a- de nacionalitats presents en un volum relativament reduït quest grup de persones en les estadístiques de població d’habitants, que conformen una societat multicultural des referents a l’any 2003 va fer que el nombre total de resi- de fa molts anys. A això es podria afegir, des d’una pers- dents passés de 67.159 l’any 2002 a 72.320 l’any 2003, pectiva temporal més àmplia, la forta expansió demo- cosa que representa una variació percentual del 7,7%. En gràfica que ha registrat el país en un període de temps definitiva, doncs, es pot considerar que les dades corres- relativament curt. Aquestes característiques són el resul- ponents al 2003 recullen una part important del creixe- tat del notable desenvolupament econòmic experimentat ment demogràfic que ja s’havia produït en exercicis ante- pel país des de finals dels anys cinquanta, que va requerir riors, amb la qual cosa la tendència de fons durant els la incorporació d’un volum elevat de mà d’obra procedent primers anys del segle xxi apareix significativament afec- de l’exterior. tada per la distorsió que introdueix aquest factor. D’altra Així, des dels anys cinquanta fins a començaments de banda, també cal tenir present que una aproximació més la dècada dels noranta, el creixement demogràfic va seguir precisa a la població real de fet exigiria afegir, en determi- un ritme de notable intensitat, de manera que es va pas- nats moments de l’any, els treballadors residents amb sar de 5.503 habitants, l’any 1954,a 65.227 residents, caràcter estacional, que es pot estimar que representen l’any 1993. Això va implicar que, en aquest període, cer- entre 2.000 i 3.000 persones més a les èpoques d’activitat tament curt en termes històrics, la població del país es turística més intensa. multipliqués gairebé per 12, augment demogràfic que En tot cas, seguint l’argument esbossat abans, en una equival a un ritme de creixement a una taxa anual acu- consideració general, es pot afirmar que, després del mulativa del 6,5% (gràfic 2.1). A partir del 1993, l’aug- 1993, el ritme d’expansió poblacional es va frenar sensi-

34 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 2.1: Evolució de la població registrada, segons la nacionalitat. 1993-2003

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Andorrans 18.519 19.017 19.653 20.331 21.101 21.866 22.743 23.697 24.654 25.467 26.506 Estrangers 46.708 45.294 44.206 44.148 44.205 44.011 43.228 42.147 41.680 41.692 45.814 -Espanyols 30.043 29.329 28.778 28.656 28.521 28.229 27.588 26.750 26.251 26.073 27.680 -Francesos 4.900 4.658 4.299 4.352 4.423 4.420 4.384 4.283 4.270 4.334 4.718 -Portuguesos 7.368 7.035 6.885 6.886 6.981 7.024 6.894 6.748 6.708 6.729 8.311 -Altres 4.397 4.272 4.244 4.254 4.280 4.338 4.362 4.366 4.451 4.556 5.105 Total 65.227 64.311 63.859 64.479 65.306 65.877 65.971 65.844 66.334 67.159 72.320

Font: Departament de Treball. Dades a 31 de desembre de cada any.

blement. D’acord amb les dades referents a l’any 2003, taxa d’increment de la població corresponent als anys vui- més ajustades a la situació real del país que les dels exer- tanta va revelar encara un dinamisme significatiu, mentre cicis precedents, a la dècada 1993-2003 el creixement que a partir dels primers anys noranta –i, més concreta- total de la població va ser del 10,9%, taxa que equival a un ment, de l’any 1993– la tendència expansiva es va frenar percentatge anual acumulatiu de l’1,04%. Si es considera considerablement. En definitiva, aquestes dades posen de l’evolució seguida durant les darreres dècades, es constata manifest el procés de consolidació de l’estructura produc- que aquests valors representen un alentiment considerable tiva del país i l’entrada els anys noranta en una fase més en la dinàmica de creixement demogràfic del país durant avançada de maduresa, que comporta unes necessitats la segona meitat del segle xx. molt més reduïdes d’incorporació de nova mà d’obra. Així, durant la dècada dels anys seixanta, la població En el gràfic 2.2 s’ha representat l’evolució al llarg del andorrana va seguir un ritme de creixement notablement període 1961-2003 de la taxa anual de creixement de la elevat, amb un increment anual acumulatiu del 8,8%, taxa població i, un cop introduït algun mecanisme de desesta- que la dècada següent va experimentar una certa desacce- cionalització (com les mitjanes mòbils en tres anys), o bé leració i es va situar en el 6,1%. Posteriorment, els anys superposant la representació d’una funció matemàtica que vuitanta, la dinàmica d’expansió demogràfica es va mode- reveli la tendència que segueix la sèrie de dades, es pot rar encara més i el percentatge anual acumulatiu de crei- constatar amb claredat la progressiva disminució d’aques- xement es va situar en un 4,4%. En una època més recent ta variable. Per als darrers anys de la sèrie, però, la reacció es pot considerar que s’ha mantingut la mateixa tendèn- que s’observa en el gràfic s’ha d’interpretar amb una cer- cia, ja que, durant el període 1991-2003, la població ha ta cura, ja que reflecteix la regularització en la situació augmentat a una taxa anual de l’1,7%. administrativa d’una quantitat significativa de residents Es pot interpretar que el fort desenvolupament regis- que es va produir l’any 2003 i, per tant, distorsiona en trat per l’economia andorrana a partir dels darrers anys alguna mesura els resultats de l’últim tram. De fet, si es cinquanta i durant la dècada dels seixanta es va traduir en distribuís l’increment registrat durant el darrer exercici de un moviment expansiu paral·lel de la base demogràfica. la sèrie entre els anys precedents, durant els quals es va Tot i que el ritme de creixement es va anar moderant, la acumular en una gran part, la corba de tendència marca-

35 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 2.2: Creixement demogràfic durant l’any 2003

Població Població Variació Variació Creixement Creixement Creixement Creixement registrada registrada població població vegetatiu vegetatiu migratori* migratori* 2002 2003 registrada (%) 2003 (%) 2003 (%)

Canillo 3.205 3.707 502 15,66 21 0,66 481 15,01 Encamp 10.772 11.832 1.060 9,84 119 1,10 941 8,74 Ordino 2.485 2.767 282 11,35 31 1,25 251 10,10 La Massana 6.660 7.264 604 9,07 85 1,28 519 7,79 Andorra la Vella 20.724 22.035 1.311 6,33 110 0,53 1.201 5,80 Sant Julià de Lòria 7.785 8.313 528 6,78 59 0,76 469 6,02 Escaldes-Engordany 15.528 16.402 874 5,63 75 0,48 799 5,15 Total 67.159 72.320 5.161 7,68 500 0,74 4.661 6,94

*O per regularització d'inscripcions. Font: Departament de Treball.

ria una situació de relativa estabilització en el creixement màxim en tota la història del país i s’ha d’interpretar, tal demogràfic dels darrers anys noranta i els primers del nou com s’ha assenyalat, no com el resultat d’un moviment segle. extraordinari de població, sinó com a conseqüència d’un Així doncs, el fort impacte que es va derivar l’any procés merament administratiu, que recull els efectes 2003 del procés de regularització administrativa de les arrossegats de diversos exercicis anteriors. inscripcions apareix com el fet més destacat de l’exercici, Contràriament, el creixement vegetatiu, com és lògic, pel que fa a les dades de població, i explica l’elevada taxa va mantenir l’any 2003 una pauta d’evolució molt similar de creixement demogràfic corresponent a aquell any, la als anys precedents. Evidentment, aquesta part de l’aug- més alta amb diferència des del 1991. D’altra banda, com ment de la població deriva de les taxes de natalitat i mor- es veurà a continuació, aquest fet ha tingut repercussions talitat, les quals depenen de la distribució per edats i sexe, apreciables en altres qüestions d’interès, com la distribu- que són trets estructurals força estables de la base ció de la piràmide de població o la segmentació per nacio- demogràfica. Així, la taxa de creixement vegetatiu l’any nalitats. 2003 va ser del 0,74%, no massa diferent de la que s’ha- Lògicament, atès el condicionant que origina la via assolit en anys anteriors, ja que entre el 1990 i el 2003 variació de les dades, la diferenciació entre la part vegeta- aquesta variable va oscil·lar entre un valor mínim de tiva i la migratòria del creixement demogràfic posa de 0,71% i un màxim de 0,95%. En termes absoluts, el sal- manifest que el gruix de l’increment total deriva d’aquest do vegetatiu va assolir un valor de 500 persones, xifra que darrer component. En concret, sobre un augment total s’alinea amb la mitjana dels deu anys anteriors (1993- dels residents de 5.161 persones, una mica més del 90% 2002), que va ser de 524,4. va ser resultat del creixement migratori i del derivat de la Com s’ha indicat abans, el procés de regularització regularització d’inscripcions (quadre 2.2 i gràfic 2.3). La administrativa d’una borsa acumulada important de resi- xifra absoluta del creixement migratori registrat l’any dents va repercutir significativament en les característi- 2003, que va ser de 4.661 habitants, representa el valor ques aparents de l’estructura demogràfica del país. D’en-

36 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Gràfic 2.1- Evolució de la població total 1960-2003

80.000

70.000 Tendència

60.000

50.000

40.000

30.000

20.000

10.000

0 1960 1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Font: Elaboració pròpia.

trada, si es compara la piràmide de població corresponent l’augment de la població. Així, els intervals compresos a l’any 2003 (gràfic 2.4) amb la que resulta de representar entre els 20 i els 49 anys van aportar a l’increment de les dades de l’any anterior, es pot constatar un clar eixam- població una quantitat de 3.421 persones de l’augment plament de les franges centrals d’edats, mentre que les total de 5.161 residents (és a dir quasi les dues terceres que se situen per damunt dels 60 anys registren variacions parts, un 66,3%). La població amb edats inferiors a 20 molt menys significatives i les corresponents a edats infe- anys va experimentar un augment de 753 persones, cosa riors a vint anys reflecteixen també un impacte bastant que equival al 14,6% de l’augment total de població, i els més reduït. Igualment, la variació de la població masculi- segments de més edat, de 50 anys o més, van registrar un na va ser una mica superior que la de la població femeni- increment de 987 residents, quantitat equivalent al 19,1% na: els residents de sexe masculí van augmentar en una del creixement demogràfic total. xifra de 2.777 (cosa que representa un increment d’un Resulta clar, doncs, l’impacte en l’estructura d’edats 8%), mentre que les dones van créixer en un valor absolut de la població del país –i, en bastant menys mesura, en la de 2.384 persones (un 7,4% en termes relatius). distribució per sexes– que s’ha derivat del procés de regu- Sense entrar en una anàlisi més exhaustiva de les larització administrativa, encara que, evidentment, aquest dades, el creixement registrat en els trams centrals d’edats efecte sigui merament estadístic. D’aquesta manera, les entre l’any 2003 i el 2002 concentra la part principal de dades més recents reflecteixen una base demogràfica amb

37 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

una proporció més elevada de població en els trams cen- representava una mica més del 28% dels residents del trals (un 51,5% del total entre 20 i 49 anys l’any 2003, país. Tanmateix, a partir de l’any 1994 la proporció dels enfront al 50,3% l’exercici del 2002) i amb un pes una nacionals andorrans en la població total va anar creixent mica més reduït de la població inclosa en els trams de de manera progressiva i continuada i va superar el 30% el població més jove (un 19,4% del total en els trams de 0 a 1995, va assolir un 36% l’any 2000 i va arribar al 37,9% 19 anys el 2003, enfront al 19,8% l’any anterior) o més l’exercici del 2002 (quadre 2.1 i gràfics 2.5 i 2.6). avançada (un 29,1% del total en els grups de 50 anys i En conseqüència, entre el 1993 i el 2002 aquest grup més el 2003 i un 29,9% el 2002). Igualment la població va augmentar en 9,5 punts percentuals, amb la qual cosa masculina va passar de ser d’un 51,8% l’any 2002,a un es va aproximar notablement a l’integrat pels nacionals 52% el 2003. espanyols, majoritari al país des de fa dècades. Aquest fet Com s’ha indicat abans, la considerable diversitat de s’ha d’atribuir a les polítiques d’integració seguides per les nacions de procedència i l’elevat pes dels estrangers en el autoritats del país i, sobretot, a la flexibilització de les nombre total de residents destaquen com a característi- condicions per accedir a la nacionalitat que va introduir la ques singulars de la base demogràfica del país. Tradicio- normativa referent a aquest tema, especialment la Llei nalment, el grup de població amb nacionalitat andorrana qualificada de la nacionalitat de 1995, que va facilitar s’ha situat com el segon quant a participació en el total, de notablement l’accés a aquest dret a les persones amb un manera que els primers anys noranta aquest col·lectiu temps prolongat de residència al país i als seus descen-

Gràfic 2.2: Taxa percentual de variació de la població total. 1962-2003

16,00

14,00 Taxa de variació Mitjana mòbil 12,00

10,00

8,00

6,00

4,00 Tendència

2,00

0,00 2002 2,00 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2003

Font: Elaboració pròpia.

38 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Gràfic 2.3: Creixement vegetatiu i migratori de la població. Gràfic 2.4: Piràmide d’edats de la població andorrana. 2003 1993-2003

6.000 + de 85 80-84 5.000 75-79 Homes Dones 70-74 4.000 65-69 60-64 3.000 55-59 2.000 50-54 45-49 1.000 40-44 35-39 0 30-34 25-29 -1.000 20-24 -2.000 15-19 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 10-14 5-9 Creixement vegetatiu Creixement migratori 0-4 4.000 3.000 2.000 1.000 0 1.000 2.000 3.000 4.000

Font: Departament de Treball. Font: Departament de Treball. Dades a 31 de desembre.

dents. Tanmateix, la dinàmica observable al llarg de qua- En termes relatius, l’any 2003, el conjunt dels estran- si una dècada d’augment de la proporció de residents amb gers va augmentar un 9,9% en relació a l’exercici prece- nacionalitat andorrana es va trencar l’any 2003, també dent, mentre que els nacionals andorrans ho van fer en com a conseqüència de la incorporació a les estadístiques una proporció del 4,1%. El grup dels portuguesos va ser el de l’elevat volum de persones pendents de regularització. que va experimentar un creixement més notable, que va Lògicament, la pràctica totalitat d’aquestes persones assolir el 23,5%, seguit de l’agrupació d’altres nacionalitats correspon a individus de nacionalitat estrangera, princi- –que aplega tots els estrangers que no són espanyols, fran- palment espanyols i portuguesos, amb la qual cosa l’efec- cesos o portuguesos– amb un augment del 12,1%, del te sobre les xifres globals va ser d’incrementar sensible- col·lectiu dels francesos, amb un increment del 8,9% i dels ment el pes d’algun d’aquests grups, mentre l’augment en espanyols, que van augmentar un 6,2%. valors absoluts dels ciutadans andorrans, tot i que va ser Tot i que l’increment registrat dins de cada grup és la força rellevant –va superar el miler de persones–, va ser suma del component vegetatiu, el migratori i l’efecte esta- clarament inferior en intensitat al que van registrar la res- dístic derivat del procés de regularització d’inscripcions, ta de col·lectius nacionals (quadre 2.1 i gràﬁc 2.5). Així sembla clar que aquest darrer factor ha incidit principal- doncs, els andorrans, per primera vegada des de l’any ment en el sentit d’augmentar la proporció de portugue- 1991, van perdre pes en la població del país, ja que van sos en la població total i, en molta menys mesura, dels passar de representar el 37,9% del total l’any 2002 al francesos i d’altres nacionalitats. De fet, si bé en valors 36,7% el 2003 (gràﬁc 2.6). absoluts van augmentar una mica més els espanyols (van

39 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Gràfic 2.5: Distribució de la població registrada, segons la Gràfic 2.6: Distribució percentual de la població registrada, nacionalitat. 1993-2003 segons la nacionalitat. 1993-2003

80.000 % 50,00 70.000 45,00 40,00 60.000 35,00 50.000 30,00 25,00 40.000 20,00 15,00 30.000 10,00 20.000 5,00 0,00 10.000 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

0 Andorrans Francesos Altres 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 Espanyols Portuguesos

Font: Quadre 2.1. Font: Quadre 2.1.

afegir 1.607 persones, enfront a 1.582 en el cas dels por- dades l’exercici anterior. Pel que fa a la qüestió aquí trac- tuguesos), la proporció que representa el grup dels portu- tada, és a dir la distribució per nacionalitats, el tret més guesos en el total va passar del 10% l’any 2002 a l’11,5% rellevant és l’augment del pes relatiu que mantenen els el 2003, mentre que els espanyols reduïen la seva presèn- nacionals portuguesos en el conjunt dels residents, que es cia des d’un 38,8% que representaven el 2002 fins a un correspon amb una evolució en sentit contrari dels dos 38,3% el 2003. Els altres grups nacionals van augmentar principals col·lectius nacionals del país, més intensa en el d’una manera molt més moderada tant en valors absoluts cas dels andorrans –que van perdre 1,3 punts percentuals com relatius: els francesos van créixer en 384 persones de participació relativa en la població total– i més mode- (incrementant el seu pes relatiu en 7 centèsims percen- rada en el grup dels espanyols, amb una disminució de tuals) i els ciutadans que pertanyen a la resta de naciona- cinc dècimes percentuals. La variació en la resta de grups litats van pujar en 549, cosa que va comportar que la seva de nacionalitats assoleix una rellevància netament inferior. participació relativa creixés en tres dècimes percentuals. Una de les derivacions que en resulten, quant a la En conseqüència, encara que els canvis demogràfics composició per nacionalitats de la població, que reflectei- observables en l’estructura demogràfica del país l’any xen les dades corresponents al 2003 en comparació amb 2003 deriven principalment de l’efecte del procés de les dels anys anteriors, és el canvi en la tendència a igua- regularització d’un grup força ampli de població i, per lar la participació relativa en el total que s’apreciava en els tant, no comporten una modificació equiparable en la grups dels espanyols i els nacionals andorrans. La dinà- base poblacional del país, configuren un panorama una mica observable des de principis dels anys noranta mar- mica diferent del que resultava de la interpretació de les cava una línia de clara convergència entre ambdós grups,

40 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

ja que els espanyols seguien un evident retrocés (van pas- En termes percentuals, però, la parròquia de Canillo sar de participar amb un 47,5% en la població total l’any va registrar l’increment més important (un 15,7%), segui- 1991 al 38,8% el 2002) i els andorrans mantenien una da de la d’Ordino, que va créixer un 11,4%. Contrària- pauta de considerable augment (del 28,2% del 1991 al ment, en valors relatius, la capital i Escaldes-Engordany 37,9% l’any 2002). van presentar les taxes de creixement més baixes, tot i que Aquest procés d’aproximació permetia preveure que el també van assolir percentatges significatius, del 5,6% i 2003 o el 2004 el pes percentual dels dos grups nacionals 6,3% respectivament. Evidentment, malgrat que la taxa tendís a igualar-se o que, fins i tot, els andorrans arribes- de creixement vegetatiu de la població presenta disparitats sin a assolir una proporció més elevada, passant a ser el apreciables entre parròquies, les divergències en el creixe- col·lectiu nacional més nombrós del país. Les modifi- ment total deriven principalment del saldo migratori i el cacions que introdueixen les dades estadístiques de l’any resultant de la regularització d’inscripcions (quadre 2.2). 2003 van canviar aquesta tendència, de manera que els En el cas del saldo vegetatiu les diferències que es espanyols van continuar apareixent com el grup nacional detecten es poden atribuir a les que existeixen entre l’es- més nombrós, encara que es pot pensar que aquest canvi tructura d’edats de les diferents parròquies, de manera que és circumstancial i que en un futur pròxim la pauta man- a poblacions amb un grau més gran d’envelliment corres- tinguda durant els darrers deu anys es mantindrà en la pon també, com és lògic, un menor creixement vegetatiu. mateixa línia. Això comportaria que la previsió que els Pel que fa a les desigualtats en el saldo migratori, sembla nacionals andorrans arribin a ser el grup majoritari es raonable pensar que, seguint la tendència general de dis- pugui retardar algun temps però que, molt probablement, tribució de la població els darrers anys, s’hagi concentrat en en pocs anys serà efectiva. major mesura a les parròquies del nord del país, menys Previsiblement, en la distribució territorial de la afectades que l’aglomerat urbà central d’Andorra la Vella població també va incidir en alguna mesura el fet que i Escaldes-Engordany per problemes de congestió i per la marca més la dinàmica demogràfica del país l’any 2003, carestia que afecta el mercat immobiliari. és a dir la incorporació d’un grup ampli de residents Fixant-se en la desagregació de les dades de població derivada del procés de regularització administrativa. corresponents al 2003 per nacionalitats i parròquies, s’ob- Evidentment, com ja s’ha remarcat anteriorment, aquest serven algunes particularitats d’interès, com el fet que els fet no modifica la realitat social andorrana, però sí que andorrans mantenien una presència predominant a les introdueix algunes variacions en la fotografia d’aquesta parròquies d’Ordino i Sant Julià de Lòria, amb un pes realitat que transmeten les dades demogràfiques. Les relatiu en la població netament superior a la mitjana, que dades recollides en el quadre 2.2 permeten constatar que era del 36,7%. En sentit contrari, aquest grup nacional l’increment de la població registrat l’any 2003, en valors assolia un percentatge de tan sols un 23,7% a Canillo. absoluts, es va concentrar a les parròquies d’Andorra La concentració de la població de nacionalitat espanyola la Vella, Encamp i Escaldes-Engordany, que en conjunt apareixia també força marcada a les parròquies centrals van afegir 3.245 persones a la seva població, cosa que d’Escaldes-Engordany i Andorra la Vella, amb un pes representa el 62,9% del creixement total en el conjunt relatiu que en el primer cas era del 43,5% i en el segon del país. superava lleugerament el 42% (quadre 2.3).

41 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 2.3 : Població registrada a Andorra, per parròquies i nacionalitats. 2003

Andorra Sant Julià Escaldes- Canillo Encamp Ordino La Massana la Vella de Lòria Engordany Total

Andorrans 878 4.013 1.294 2.596 8.349 3.708 5.668 26.506 Estrangers 2.829 7.819 1.473 4.668 13.686 4.605 10.734 45.814 -Espanyols 1.388 3.842 864 2.093 9.274 3.093 7.126 27.680 -Francesos 602 1.587 223 559 842 281 624 4.718 -Portuguesos 381 1.773 129 837 2.312 839 2.040 8.311 -Britànics 202 49 94 446 59 92 54 996 -Altres europeus 138 200 81 322 226 111 173 1.251 -Americans 36 57 22 98 157 46 118 534 -Asiàtics 2 40 2 20 240 2 159 465 -Africans 8 103 4 5 224 31 117 492 -Australians 7 2 8 20 5 – 2 44 -Indeterminat 65 166 46 268 347 110 321 1.323 Total 3.707 11.832 2.767 7.264 22.035 8.313 16.402 72.320

Font: Ministeri de la Presidència i Interior. Dades a 31 de desembre del 2003.

Quadre 2.4: Evolució de la població per parròquies. 1993-2003

Andorra Sant Julià Escaldes- Canillo Encamp Ordino La Massana la Vella de Lòria Engordany Total

1993 2.311 10.184 1.726 5.526 22.821 7.418 15.241 65.227 1994 2.433 10.099 1.722 5.530 21.807 7.551 15.169 64.311 1995 2.430 9.360 1.835 5.544 21.984 7.446 15.260 63.859 1996 2.518 9.800 1.931 5.785 21.721 7.542 15.182 64.479 1997 2.645 10.163 2.098 5.874 21.630 7.637 15.259 65.306 1998 2.691 10.385 2.184 6.092 21.513 7.623 15.389 65.877 1999 2.706 10.595 2.283 6.276 21.189 7.623 15.299 65.971 2000 2.808 10.576 2.291 6.280 20.845 7.647 15.397 65.844 2001 3.014 10.627 2.366 6.375 20.787 7.646 15.519 66.334 2002 3.205 10.772 2.485 6.660 20.724 7.785 15.528 67.159 2003 3.707 11.832 2.767 7.264 22.035 8.313 16.402 72.320

Font: Ministeri de la Presidència i Interior. Dades a 31 de desembre de cada any.

En canvi, la població portuguesa mantenia un pes concentraven principalment a les parròquies de la Massa- percentual a totes les parròquies no massa diferent del que na, Canillo i Ordino. assolia a escala nacional, amb dues excepcions, Encamp, Com s’ha avançat, els darrers anys s’aprecia en la dis- amb una densitat comparativament elevada, i Ordino, tribució parroquial de la població una dinàmica clara i amb una presència relativament reduïda. Entre la resta de sostinguda de pèrdua de pes demogràﬁc de l’aglomerat nacionalitats, la presència de ciutadans francesos assolia urbà central que integren Andorra la Vella i Escaldes- una proporció clarament superior a la mitjana a les parrò- Engordany. Com s’ha vist, els efectes de l’increment de quies de Canillo i Encamp, mentre que els britànics es població derivats del procés de regularització de residents

42 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Gràfic 2.7: Evolució de la població per parròquies. 1993-2003 Gràfic 2.8: Distribució percentual de la població per parròquies. 1993-2003 80.000

70.000 100% 60.000 90% 80% 50.000 70% 60% 40.000 50% 30.000 40% 30% 20.000 20% 10% 10.000 0% 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 0 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 Andorra la Vella Canillo Ordino Escaldes-Engordany Encamp La Massana Canillo Ordino Andorra la Vella Sant Julià de Lòria Encamp La Massana Sant Julià de Lòria Escaldes-Engordany

Font: Quadre 2.4. Font: Quadre 2.4.

l’any 2003 semblen haver contribuït a reforçar aquesta 2003, mentre que l’exercici precedent acollia un percen- tendència, ja que els augments més moderats en les xifres tatge d’un 54%. d’habitants, en termes relatius, es van produir al nucli Aquesta pèrdua de pes demogràfic del nucli central Andorra la Vella i Escaldes-Engordany i els més volumi- del país va ser compensada per l’increment de la resta de nosos a les parròquies del nord del país. parròquies, amb l’excepció de Sant Julià de Lòria, encara Com a conseqüència d’això, tot i que l’any 2003 la que en proporcions quelcom diferents. La pujada més sig- capital va guanyar 1.311 habitants i Escaldes-Engordany nificativa va correspondre a les parròquies de Canillo i uns altres 874, la seva participació percentual en la pobla- d’Encamp, la primera de les quals va augmentar en 3,6 ció total del país va experimentar un descens, ja que la res- dècimes percentuals la seva participació en la població del ta de parròquies va registrar un creixement demogràfic país, mentre que la segona ho feia en una quantitat de 3,2 comparativament més intens (quadre 2.4 i gràfics 2.7 i dècimes percentuals. Per la seva banda, Ordino i la Mas- 2.8). En concret, Andorra la Vella va passar d’acollir el sana van incrementar el seu pes demogràfic relatiu d’una 30,9% de la població l’any 2002 a absorbir un percentat- manera bastant similar, en 1,3 dècimes en el primer cas i ge del 30,5% l’exercici del 2003 i Escaldes-Engordany va en 1,2 dècimes en el segon. passar d’una participació del 23,1% al 22,7%. Per tant, el En una visió més prolongada en el temps, la tendèn- conjunt de l’aglomerat urbà integrat per les dues parrò- cia descendent és molt perceptible en el cas d’Andorra quies representava un 53,2% de la població nacional l’any la Vella i bastant més suau i moderada per a Escaldes-

43 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Engordany i, en sentit contrari, l’evolució a l’alça resulta El procés de redistribució territorial de la població des de més evident en els casos de la Massana i Canillo. Així, en l’aglomerat urbà central cap a les parròquies perifèriques, el període 1993-2003, Andorra la Vella va perdre 4,5 especialment les del nord del país, s’evidencia en l’evolu- punts percentuals de participació en la població del país i ció del nombre absolut d’habitants en cada cas. D’aques- Escaldes-Engordany únicament 7 dècimes percentuals, ta manera, entre el 1993 i el 2003 la població del conjunt mentre que la Massana guanyava 1,6 punts percentuals, la integrat per Andorra la Vella i Escaldes-Engordany va mateixa quantitat que Canillo. També Ordino va aug- augmentar en tan sols 375 persones (com a conseqüència mentar sensiblement el seu pes demogràfic en el mateix de l’aportació positiva d’Escaldes-Engordany, ja que la període –en 1,2 punts percentuals– així com Encamp –en capital va perdre 786 habitants), mentre que la resta de vuit dècimes percentuals–. Sant Julià de Lòria apareix parròquies va augmentar el seu nombre de residents en com la parròquia que segueix un procés de creixement 6.718 persones, amb un creixement especialment intens demogràfic més similar a la mitjana nacional, de manera en els casos de Canillo i Ordino, en termes relatius, i de la que la seva participació percentual en la població total Massana i Encamp, en valors absoluts. manté una considerable estabilitat i s’ha desviat molt poc En síntesi, doncs, es pot assenyalar com el fet més d’una proporció de l’11,5% durant els darrers quinze anys rellevant per a l’exercici del 2003 el considerable augment (gràfic 2.8). registrat en les xifres de la població, derivat fonamental- Per tant, les parròquies que integren el nucli central ment del procés de regularització administrativa d’una del país segueixen una pauta recessiva pel que fa al seu pes bossa de residents acumulada en anys anteriors. L’elevada demogràfic, com a conseqüència dels problemes de con- xifra d’habitants que va aportar aquest procés a les esta- gestió, de l’escassetat de sòl, dels elevats preus en el mer- dístiques de població va tenir efectes significatius en cat immobiliari i de la competència entre els diversos usos diversos aspectes de l’estructura demogràfica del país, per a la utilització de l’espai. Aquests problemes afecten en encara que, òbviament, aquests efectes –merament esta- major mesura a Andorra la Vella que a Escaldes-Engor- dístics– no modifiquen la realitat del país, sinó que pro- dany, a tenor de l’evolució que revelen les dades, però cal porcionen una imatge més ajustada d’aquesta realitat. tenir en compte que una part considerable del territori En funció d’això, les dades més recents proporcionen d’ambdues parròquies integra a efectes funcionals un una fotografia del país amb una població concentrada en aglomerat urbà únic afectat per problemes similars. En major mesura en les franges d’edat centrals de la piràmi- conjunt, l’agregat Andorra la Vella i Escaldes-Engordany de demogràfica, especialment en els trams més madurs. va passar d’absorbir el 58,4% de la població l’any 1993 a Igualment s’observa que, malgrat el considerable incre- mantenir un pes del 53,2% l’exercici del 2003. ment de pes relatiu del grup dels nacionals andorrans que Com s’ha dit, el procés de desconcentració de la s’ha registrat els darrers exercicis, l’any 2003 aquest població s’ha canalitzat bàsicament cap a les parròquies col·lectiu encara es trobava per sota del grup dels espa- del nord, que han mostrat els darrers anys un dinamisme nyols, mentre que el dels portuguesos havia augmentat més acusat. Així, Canillo, Encamp, Ordino i la Massana, sensiblement la seva participació. Pel que fa a la distribu- que l’any 1993 acollien en conjunt el 30,3% dels habi- ció territorial, es detecta una continuïtat en la tendència a tants del país, el 2003 havien passat a absorbir un 35,4%. la desconcentració de la població que comporta una pèr-

44 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

dua de pes de l’aglomerat urbà central i una major acu- ciona una primera noció aproximada del pes relatiu que mulació d’habitants a les parròquies del nord. Aquesta correspon als diferents sectors d’activitat. Igualment, tendència sembla haver estat reforçada com a conseqüèn- podria servir de base per estimar la distribució sectorial cia d’incorporar a les estadístiques aquells residents que del pib, introduint algunes hipòtesis en relació a la pro- van regularitzar la seva situació. ductivitat de cada branca. Cal indicar que les estadístiques disponibles per a II.2 - Activitat econòmica i mercat de treball l’exercici del 2003 relatives a aquest tema incorporen una Com a aproximació inicial a l’evolució seguida per l’eco- diferència rellevant respecte a totes les que fan referència nomia andorrana, sembla pertinent valorar la dinàmica a períodes anteriors. En efecte, la Caixa Andorrana de que revelen un conjunt d’indicadors de caràcter general, Seguretat Social (cass) va introduir a partir de gener del els quals permeten captar el comportament d’alguns 2003 un nou procediment de segmentació d’activitats, aspectes clau relatius a aquest tema, com l’ocupació, les adaptat al sistema de Classificació d’activitats econòmi- remuneracions dels assalariats, el nombre d’unitats d’acti- ques d’Andorra (caea-99)5, que impossibilita una com- vitat, el consum, els preus, etc. En aquest sentit, una de les paració detallada per sectors de les dades del darrer exer- dades que pot ser més significativa de l’evolució general de cici de la sèrie amb les dels anys precedents. Aquesta nova l’activitat econòmica i de la dinàmica comparada dels classificació, que segueix les pautes aplicades generalment diferents sectors productius és la que reflecteix el nombre als països de la ue, difereix considerablement de la que de treballadors afiliats a la Seguretat Social en cadascun havia utilitzat tradicionalment la cass, de manera que no d’aquests sectors4. és factible establir equivalències entre els dos criteris de Malgrat que aquesta informació incorpora algunes segmentació. Això comporta que les dades corresponents limitacions per a l’anàlisi de la base productiva del país, al 2003 no es puguin comparar sector per sector amb les constitueix un punt de partida d’interès per començar a de la sèrie anterior i solament permetin comparacions situar el pes relatiu dels diferents sectors i per captar les globals o referents a activitats molt concretes6. seves pautes de transformació. Evidentment, aquestes La dada global dels afiliats a la cass, com a valor dades únicament reflecteixen la major o menor absorció mitjà de l’any 2003, va assolir una quantitat de 39.372 de mà d’obra per part de les diverses branques d’activitat, persones, la qual cosa representa un increment de 1.856 cosa que no permet una associació immediata amb el afiliats en relació a l’any anterior, és a dir d’un 4,9% en valor de la producció o amb l’aportació al pib en cada cas, termes relatius. Evidentment, aquest augment es pot con- ateses les importants diferències quant a productivitat que siderar prou acceptable, especialment si es considera la existeixen entre sectors. Tot i això, es pot considerar que situació general de baix creixement econòmic i l’ocupació l’estructura sectorial de la població treballadora propor- que va travessar l’economia europea de manera força

4. Aquestes dades no corresponen amb exactitud ni a la població ocupada total ni a la població assalariada, ja que, a més dels treballadors assalariats, inclouen un nombre indeterminat de professionals liberals, empresaris, treballadors autònoms i altres afiliats. En tot cas, es pot admetre que constitueix una aproximació acceptable a la població ocupada. 5. Classificació creada per decret del 27 d’octubre de 1999 (BOPA núm. 11067, de 15-11-1999). 6. La classificació emprada fins al 2003 per la CASS s’inclou com a annex al final d’aquest apartat.

45 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

generalitzada el 2003. Si la comparació s’efectua amb els les dades d’afiliació a la seguretat social de l’any 2003 valors de la mateixa variable en anys anteriors, el ritme de revelen una dinàmica relativament favorable, ja que una creixement assolit el 2003 va ser idèntic al registrat l’any taxa de creixement propera al 5% supera significativa- 2001, però clarament superior al de l’exercici del 2002, ment els resultats aconseguits per les economies europees que va ser del 3,7% (quadre 2.5). amb un millor comportament i, en comparació amb anys D’altra banda, encara que entre l’any 1998 i el 2000 el anteriors, no és massa inferior a les que es van assolir en nombre d’afiliats a la cass augmentés a un ritme anual els moments de major creixement de la dècada dels anys del 5,8%, durant els anys anteriors va seguir una pauta noranta. molt més moderada, de manera que, per exemple, el El canvi de criteri introduït dins la classificació secto- trienni 1994-1996 aquesta variable va créixer amb per- rial l’any 2003 impedeix qualsevol comparació més deta- centatges compresos entre el 2,4% i el 2,8% i el 1997 va llada, ja que, tal com s’ha assenyalat, la segmentació per pujar un 3,6%. És a dir, el ritme de creixement de l’ocu- activitats dóna com a resultat explotacions que no són pació es va accelerar apreciablement entre els anys 1998 i compatibles ni es poden homogeneïtzar amb les dades 2000, en relació als exercicis precedents, i el trienni 2001- d’anys anteriors. Per tant, no és viable, amb la informació 2003 va seguir un ritme una mica més moderat, amb el disponible, valorar en quina mesura l’impuls que s’aprecia valor més baix registrat l’any intermedi del període. en la creació d’ocupació deriva principalment de determi- Per tant, com a aproximació a l’evolució de l’ocupació, nades activitats o és generalitzable al conjunt de les bran-

Quadre 2.5: Nombre de treballadors per sectors d’activitat. 1993-2003 (valor mitjà anual)

Sector 1993 (%) 1994 (%) 1995 (%) 1996 (%) 1997 (%) 1998 (%) 1999 (%)

Primari 176 0,68 168 0,63 174 0,64 192 0,68 199 0,68 195 0,63 172 0,53 Indústries primàries 510 1,97 504 1,89 492 1,80 495 1,76 497 1,71 495 1,61 524 1,61 Construcció 2.557 9,86 2.574 9,65 2.459 9,00 2.448 8,72 2.572 8,84 2.833 9,20 3.083 9,46 Annexos de la construcció 2.029 7,82 2.042 7,65 2.114 7,74 2.150 7,66 2.127 7,31 2.199 7,14 2.351 7,21 Indústries de transformació 847 3,26 761 2,85 751 2,75 738 2,63 756 2,60 721 2,34 670 2,06 Garatges 367 1,41 395 1,48 390 1,43 403 1,44 409 1,41 441 1,43 454 1,39 Comerç d'alimentació 1.249 4,81 1.248 4,68 1.252 4,58 1.270 4,52 1.260 4,33 1.285 4,17 1.346 4,13 Comerç turístic 5.392 20,78 5.300 19,86 5.293 19,38 5.348 19,05 5.570 19,15 5.887 19,12 6.281 19,27 Serveis 2.732 10,53 2.866 10,74 3.020 11,06 3.173 11,30 3.338 11,48 3.544 11,51 3.902 11,97 Hoteleria 3.595 13,86 3.705 13,89 3.957 14,49 4.097 14,60 4.210 14,47 4.546 14,77 4.741 14,55 Serveis turístics 680 2,62 757 2,84 806 2,95 882 3,14 917 3,15 1.054 3,42 1.072 3,29 Organismes ﬁnancers i assegurances 1.259 4,85 1.266 4,74 1.263 4,62 1.254 4,47 1.276 4,39 1.328 4,31 1.339 4,11 Professions liberals 507 1,95 505 1,89 522 1,91 547 1,95 620 2,13 669 2,17 711 2,18 Administració 2.520 9,71 3.046 11,42 3.274 11,99 3.452 12,30 3.636 12,50 3.834 12,45 4.028 12,36 Altres 1.526 5,88 1.546 5,79 1.547 5,66 1.622 5,78 1.701 5,85 1.756 5,70 1.915 5,88

Total 25.946 100,00 26.683 100,00 27.314 100,00 28.071 100,00 29.088 100,00 30.787 100,00 32.589 100,00

46 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

ques productives. Evidentment, la tendència històrica resta de sectors mantenien participacions inferiors al 5% registrada durant els anys noranta i els primers del nou del total. Cal dir que el pes relatiu en l’afiliació a l’Admi- segle permet suposar que va existir alguna asimetria en el nistració pública per a l’any 2003 és sensiblement inferior dinamisme dels diferents sectors, però no permet con- al dels anys anteriors de la sèrie, com a conseqüència trastar-ho mínimament. del fet que una part considerable de les activitats que Únicament es pot afegir una consideració respecte al s’hi incloïen anteriorment resten desagregades en dife- pes relatiu que aquestes dades atorguen als principals sec- rents sectors, com la sanitat, l’educació o altres serveis tors d’activitat. Així, l’agrupació que inclou tot tipus de socials comerç i els establiments de reparació de vehicles desta- El mateix problema que amb les dades d’afiliació cava clarament com el sector amb un pes més important, existeix amb les que fan referència al nombre d’unitats ja que aplegava el 28,2% dels afiliats a la cass, seguida empresarials. Aquesta informació, que es recull en el qua- pels treballadors de la construcció i de l’hoteleria, que dre 2.6, presenta un caire positiu totalment similar a les sumaven un 14,9% i un 13,7% més respectivament. D’al- xifres referents a l’afiliació, ja que l’any 2003 es va registra banda, l’Administració pública apareixia després dels trar una taxa de creixement en aquest indicador del 4,9%, sectors enumerats amb una participació del 9,2% en la és a dir el mateix percentatge que en la variable anterior. xifra d’afiliats i, a continuació, se situaven les activitats Igualment, es constata que aquesta taxa supera sensible- immobiliàries i de lloguer, amb un 8,5%, mentre que la ment la que es va assolir l’any 2002 (el 2,5%) i se situa

2000 (%) 2001 (%) 2002 (%) Sector* 2003 (%)

161 0,47 143 0,39 132 0,35 Primari 134 0,34 522 1,51 523 1,44 521 1,39 Indústries manufactureres 1.573 4,00 3.140 9,10 3.172 8,77 3.224 8,59 Producció i distribució d´energia elèctrica 156 0,40 2.651 7,69 2.826 7,81 3.002 8,00 Construcció 5.862 14,89 648 1,88 679 1,88 666 1,78 Comerç i reparació de vehicles de motor 11.087 28,16 449 1,30 461 1,27 475 1,27 Hoteleria 5.393 13,70 1.410 4,09 1.443 3,99 1.466 3,91 Transport.Emmagatzematge i comunicacions 1.496 3,80 6.673 19,35 6.888 19,03 7.057 18,81 Sistema ﬁnancer 1.455 3,70 4.254 12,33 4.666 12,89 4.987 13,29 Activitats immobiliàries i de lloguer 3.334 8,47 4.914 14,25 5.185 14,33 5.410 14,42 Administració pública i seguretat social 3.620 9,19 1.180 3,42 1.265 3,50 1.323 3,53 Educació 565 1,43 1.416 4,11 1.529 4,22 1.537 4,10 Activitats sanitàries i veterinàries 1.182 3,00 759 2,20 810 2,24 857 2,28 Altres activitats socials i de serveis prestats 1.946 4,94 4.275 12,39 4.508 12,45 4.749 12,66 Llars que ocupen personal domèstic 1.101 2,80 2.041 5,92 2.096 5,79 2.110 5,62 Organismes extraterritorials 7 0,02 Treball domèstic a la comunitat 207 0,53 Declarant voluntari sense activitat 256 0,65 34.493 100,00 36.193 100,00 37.516 100,00 Total 39.372 100,00

47 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Gràfic 2.9: Evolució de la xifra total d'empreses i d'actius Gràfic 2.10: Evolució de les noves matriculacions a la Caixa afiliats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. 1993-2003 Andorrana de Seguretat Social. 1970-2003

Nombre Nombre treballadors empreses 7.000 40.000 8.000 6.500 38.000 7.500 6.000

36.000 7.000 5.500 5.000 34.000 6.500 4.500 32.000 6.000 4.000 30.000 5.500 3.500 28.000 3.000 5.000 26.000 2.500 4.500 2.000 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2003 Nombre treballadors Nombre empreses

Font: CASS. Font: CASS. més propera al valor mitjà corresponent al període 1994- de la forta atomització empresarial que caracteritza la 2001, que va ser una mica superior al 5%. base econòmica del país i de la reduïda presència d’unitats Des d’aquest punt de vista, doncs, es pot interpretar d’una certa envergadura. Lògicament, aquest indicador que la xifra d’unitats empresarials actives va mostrar un manté una considerable estabilitat, ja que la dimensió dinamisme significatiu, en general, encara que no sigui mitjana de les unitats d’activitat constitueix un tret es- possible realitzar una valoració més afinada a partir de la tructural de les economies que únicament registra varia- informació disponible. En tot cas, cal considerar que la cions lentes al llarg del temps. creació d’empreses ve condicionada principalment per les L’evolució apreciable els darrers anys va ser a un aug- expectatives dels agents respecte a l’evolució previsible del ment molt moderat del nombre mitjà de treballadors per seu entorn econòmic, amb la qual cosa es podria pensar empresa, de manera que el període 1997-2003 va passar que la percepció dels empresaris l’any 2003 i la confiança de 4,82 a 5,02. Durant els anys anteriors, però, va seguir en les possibilitats d’una recuperació sòlida a curt termini la tendència contrària i, a més, amb una intensitat bastant van millorar en relació a l’exercici precedent. més acusada, ja que entre el 1990 i el 1997 el nombre Si es compara l’evolució de les dues variables citades, d’empreses va créixer a un ritme més viu que el nombre és a dir el nombre d’afiliats a la cass i d’unitats empresa- d’afiliats (gràfics 2.9 i 2.11). Com a conseqüència, en l’in- rials actives, el creixement paral·lel d’ambdós indicadors té terval citat, la dimensió mitjana del conjunt de les empre- com a repercussió evident el manteniment en xifres idèn- ses andorranes va passar de 6,19 treballadors per unitat tiques de la dimensió mitjana de les empreses. Aquesta d’activitat a 4,82. En tot cas, com s’ha dit, la figura de la ràtio presenta tradicionalment un valor molt modest –els petita empresa és clarament la més dominant en la base anys 2002 i 2003,de 5 treballadors per empresa– derivat econòmica del país, cosa que posa de manifest el fet que,

48 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Gràfic 2.11: Evolució del nombre d’empreses i del nombre Gràfic 2.12: Variació en el nombre de locals d’activitat. de treballadors en números índex. 1993-2003 (1990=100) 1970-2003 (en percentatge respecte a l’any anterior)

200 16,0 190 14,0 Nombre treballadors 12,0 180 Nombre empreses 10,0 Tendència 170 8,0 160 6,0 150 4,0 140 2,0 0,0 130 -2,0 120 -4,0 110 -6,0 100 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Font: Servei d’Estudis del Ministeri de Finances (Butlletí Mensual de Conjuntura, Font: CASS. diversos números). Departament de Comerç. de les 7.837 empreses que operaven el mes de desembre centèsims. La construcció i les indústries manufactureres, de 2003, solament 52 ocupaven més de 100 treballadors, tot i que assolien una grandària una mica major, tampoc mentre que 7.061 tenien entre 1 i 10 treballadors. superaven de gaire els valors citats, ja que se situaven en Tanmateix, aquest darrer resultat està condicionat en xifres de 9,9 i 9,1 treballadors per unitat d’activitat, res- bona part pel sector d’activitat del personal ocupat en el pectivament. servei domèstic, ja que l’any 2003 aquest sector incloïa Un altre indicador elaborat per la mateixa font que 2.687 empresaris que donaven ocupació a entre 1 i 5 per- els anteriors és el nombre de noves matriculacions a la sones, cosa que representa el 42,3% d’aquest segment Seguretat Social, que després d’un fort moviment de d’unitats d’activitat i el 34,3% del total. A banda d’això, la retrocés l’any 1993 havia seguit una dinàmica alcista sos- dimensió mitjana més alta, amb una àmplia diferència, tinguda fins a l’exercici del 2002. Tot i això, el trienni corresponia a l’Administració pública i, a continuació, 2000-2002 les noves matriculacions a la cass havien apareixia el sector financer, amb un valor de 22,4 treba- experimentat una certa estabilització, que l’any 2003 es lladors per unitat d’activitat. Seguien en importància el va trencar amb un moviment a la baixa (gràfic 2.10). En sector de la producció i distribució d’energia elèctrica, poc qualsevol cas, malgrat que aquest indicador reflecteixi una rellevant quantitativament, i el d’establiments educatius. rigidesa més gran en els processos de contractació de Els sectors amb més pes específic de l’economia treballadors i, per tant, pugui anticipar una tendència a andorrana, el comerç i l’hoteleria, d’acord amb les dades una creació inferior de llocs de treball en un futur pròxim, corresponents a l’any 2003, presentaven una dimensió les dades del nombre d’afiliats referents a l’exercici del mitjana quasi idèntica, de 7,6 treballadors per unitat d’ac- 2003 no incorporen encara aquest tipus d’efecte, com s’ha tivitat, amb una diferència entre ells de tan sols alguns vist abans.

49 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Gràfic 2.13: Saldo d’altes i baixes en locals d’activitat Gràfic 2.14: Saldo d’altes i baixes de llicències d’activitat i mitjana mòbil dels valors en tres anys. 1978-2003 i mitjana mòbil dels valors en tres anys. 1978-2003

350 600 250

400 150

50 200 0 -50 0 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1989 1990 1991 1992 1994 1995 1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 1997 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1989 1990 1991 1992 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2003 -150 2002 -200 1988 1988 Nombre llicències -250 Nombre locals -400 Mitjana mòbil Mitjana mòbil

-350 1993 1993

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Comerç. Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Comerç.

Una informació complementària que apunta també a llicències i de locals d’activitat presenta també una evolu- una direcció similar a les dades comentades, del nombre ció prou favorable per a l’any 2003 (quadre 2.7). Si s’ob- d’unitats empresarials i de treballadors afiliats, és la que serva la dinàmica seguida per ambdues variables al llarg comptabilitza el nombre de llicències i de locals d’activi- dels darrers vint-i-cinc anys es pot apreciar un clar tat (quadre 2.7). Així, la xifra total de locals d’activitat va paral·lelisme, especialment si es consideren els valors de augmentar un 3% durant l’any 2003, percentatge sensi- la sèrie amb algun mecanisme de desestacionalització, blement superior a la taxa de creixement que va assolir com la representació de les mitjanes mòbils (gràfics 2.13 aquest indicador l’exercici precedent –que va ser de i 2.14). l’1,7%– i que també va superar la registrada en anys ante- Si es valoren les dades dels moviments de llicències riors, ja que, per exemple, el període 1997-2001 el per- d’activitat d’una manera més detallada, es detecta un grau centatge mitjà de creixement del nombre de locals d’acti- elevat de concentració en quatre sectors: en primer lloc, en vitat va ser del 2,7%. el comerç turístic, seguit a considerable distància pel de Tanmateix, la dinàmica seguida per la taxa de variació serveis, comerç d’alimentació i hoteleria. La construcció i del nombre de locals d’activitat al llarg de les tres darreres les activitats annexes afegeixen també en conjunt una dècades mostra una tendència decreixent clara des de quantitat que se situaria com la següent en importància, principis dels anys setanta fins als primers noranta i una després de les quatre citades. Les dades corresponents a pauta de creixement suau a partir d’aleshores (gràfic aquest indicador per a l’any 2003 revelen un dinamisme 2.12). En definitiva, això seria expressiu del grau relativa- considerable del sector dels serveis, en el qual el nombre ment avançat de maduresa que va assolir la base econò- de llicències d’activitat va augmentar un 7,5%, així com en mica del país els primers anys noranta, que comporta un el sector de la construcció i les activitats annexes, amb menor ritme de renovació en els locals d’activitat. Per increments del 5,6% i del 6,1% respectivament. La bran- altra banda, l’evolució del saldo net entre altes i baixes de ca que va registrar un creixement més important en termes

50 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 2.6: Nombre d’empreses per sector d’activitat. 2000-2003

Sector 2000 2001 2002 Sector* 2003

Primari 908480Primari 76 Indústries primàries 53 58 61 Indústries manufactureres 173 Construcció 192 205 207 Producció i distribució dénergia elèctrica 7 Annexes construcció 401 429 430 Construcció 594 Indústries de transformació 53 53 65 Comerç i reparació de vehicles de motor 1.451 Garatges 88 93 101 Hoteleria 712 Comerç d'alimentació 250 261 258 Transport. Emmagatzematge i comunicacions 190 Comerç turisme 865 884 898 Sistema financer 65 Serveis 764 793 801 Activitats immobiliàries i de lloguer 628 Hosteleria 648 690 703 Administració pública i seguretat social 26 Serveis turisme 75 93 103 Educació 38 Organismes financers/Companyies 90 93 95 Activitats sanitàries i veterinàries 141 Professions liberals 250 262 269 Altres activitats socials i de serveis prestats 312 Administració 58 64 60 Llars que ocupen personal domèstic 2.702 Varis 3.017 3.231 3.343 Organismes extraterritorials 4 Treball domèstic a la comunitat 480 Declarant voluntari sense activitat 238 Total 6.894 7.293 7.474 Total 7.837

Font: CASS. Dades el desembre de cada any. * La desagregació sectorial presentada per a l’exercici del 2003 segueix la Classiﬁcació d’Activitats Econòmiques d’Andorra (CAEA-99) i no permet establir una equivalència amb les dades dels anys anteriors. Per a la desagregació sectorial ﬁns al 2002, vegeu l’annex de la pàgina 58.

relatius, però, va ser la dels serveis turístics, amb una taxa tat pot operar amb diverses llicències i, d’altra banda, les de l’11,1% (quadre 2.7). altes o baixes de locals poden correspondre a unitats de Els tres sectors més importants en l’economia del dimensió molt dispar, amb la qual cosa l’impacte de cada país, a més del de serveis, es van situar a un valor inferior moviment sobre el conjunt del sector i sobre la totalitat de al creixement mitjà, que va ser del 3,3% (per tant, una l’economia pot diferir notablement, segons es tracti de la mica superior al que va assolir el nombre de locals actius). creació o la destrucció d’una empresa més o menys gran. Així, les llicències d’activitat corresponents al sector de S’ha d’entendre, per tant, que aquestes dades tenen un l’hoteleria van experimentar un augment del 2,4%, les del valor principalment indicatiu de tendències generals. comerç d’alimentació un 2% i les incloses en el comerç L’evolució de les remuneracions salarials i dels preus turístic un 1,8%. D’acord amb aquestes dades, es pot aporta igualment una informació d’interès respecte a la interpretar que els sectors més lligats a la demanda inter- marxa de l’economia, ja que proporciona elements de na –com els serveis i la construcció, encara que també referència importants en relació a les rendes obtingudes siguin impulsats per la demanda exterior– van mantenir pels treballadors en els diferents sectors d’activitat i res- un major dinamisme durant l’any 2003 que els que estan pecte a les variacions en el poder adquisitiu del conjunt vinculats a la demanda que generen els visitants externs. dels ingressos. Pel que fa a la primera d’ambdues varia- De tota manera la interpretació d’aquesta informació bles, les dades recollides en el quadre 2.8 i en el gràﬁc s’ha de fer amb una certa cautela, ja que un local d’activi- 2.15 permeten apreciar que el salari mitjà percebut pels

51 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 2.7: Nombre de llicències d’activitat i moviment d’altes i baixes per sectors; nombre total i moviment de locals. 1993-2003

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Altes 32121359663 Primari Baixes -2 ------1 -3 -2 -2 -1 Total 6 8 9 11 12 13 17 23 27 31 33 Altes 18 23 14 18 17 17 22 21 20 23 15 Indústries primàries Baixes -46 -19 -13 -15 -20 -14 -12 -17 -12 -16 -16 Total 169 173 173 174 174 170 180 184 192 199 198 Altes 37 29 38 26 25 36 39 44 31 50 52 Construcció Baixes -61 -37 -33 -27 -36 -16 -20 -15 -12 -23 -25 Total 384 376 381 380 369 386 405 434 453 480 507 Altes 57 69 44 43 44 59 68 117 83 87 119 Annexos de la construcció Baixes -55 -66 -29 -27 -49 -33 -37 -61 -55 -57 -77 Total 510 513 523 539 533 549 580 636 664 694 736 Altes 58 56 39 52 59 58 56 78 53 50 56 Indústries de transformació Baixes -59 -50 -30 -47 -49 -43 -33 -56 -46 -46 -56 Total 464 470 488 493 503 510 533 555 562 566 566 Altes 168 244 215 218 212 279 185 125 154 200 158 Comerç d’alimentació Baixes -314 -182 -156 -192 -201 -207 -146 -112 -150 -136 -118 Total 1.711 1.773 1.830 1.852 1.862 1.870 1.909 1.922 1.926 1.990 2.030 Altes 318 366 313 318 327 356 266 398 346 450 445 Comerç turístic Baixes -430 -313 -274 -311 -320 -274 -246 -355 -299 -375 -387 Total 2.835 2.888 2.958 2.973 2.983 2.989 3.009 3.052 3.099 3.174 3.232 Altes 166 180 200 189 183 221 172 251 249 236 400 Serveis Baixes -267 -141 -120 -122 -182 -127 -106 -129 -147 -186 -242 Total 1.520 1.559 1.640 1.712 1.708 1.767 1.833 1.955 2.057 2.107 2.265 Altes 196 206 214 128 175 186 121 192 181 238 178 Hoteleria Baixes -205 -169 -150 -166 -176 -139 -156 -153 -154 -196 -136 Total 1.642 1.679 1.743 1.704 1.702 1.687 1.652 1.691 1.718 1.760 1.802 Altes 3 10 9 8 11 13 2 17 27 31 24 Serveis turístics Baixes -25 -8 -6 -9 -5 -6 -4 -13 -19 -22 -12 Total 61 63 78 77 83 89 87 91 99 108 120 Altes 38 52 31 28 37 46 55 18 13 15 4 Organismes ﬁnanc. i asseg. Baixes -34 -28 -28 -26 -27 -27 -26 -3 -3 -9 -7 Total 334 358 361 363 384 401 430 445 455 461 458

Altes 1.062 1.237 1.118 1.034 1.091 1.275 991 1.270 1.163 1.386 1.454 Total Baixes -1.448 -1.013 -839 -945 -1.065 -887 -787 -917 -899 -1.068 -1.077 Total 9.636 9.860 10.184 10.282 10.313 10.431 10.635 10.988 11.252 11.570 11.947

Altes 588 690 617 566 571 682 541 666 565 609 714 Nombre de locals Baixes -897 -577 -466 -505 -632 -467 -426 -512 -436 -498 -518 Total 5.492 5.605 5.756 5.817 5.756 5.971 6.086 6.240 6.369 6.480 6.676

Font: Departament de Comerç. Per al contingut de la desagregació sectorial, vegeu l’annex de la pàgina 58.

treballadors va experimentar un creixement del 4,8% en rior al que aquesta variable havia registrat l’any anterior. termes nominals durant l’any 2003. Aquest increment, Tanmateix, si es corregeixen les taxes nominals de tot i ser prou signiﬁcatiu, va ser mig punt percentual infe- creixement dels salaris en funció de la inflació registrada

52 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

cada any, l’increment real mantingut per aquesta variable Gràfic 2.15: Variació percentual dels salaris mitjans en el conjunt de l’economia. 1993-2003 (percentatge d’increment l’any 2002 i el 2003 va ser quasi idèntic, de l’1,9% en cada en relació amb l’any anterior) exercici, amb una diferència de tan sols tres centèsims 8 percentuals. En comparació amb els anys anteriors, 7 aquestes millores salarials van ser inferiors a l’augment 6 real que va assolir el salari mitjà l’any 2001, del 3,1%, però 5 van superar el valor mitjà del trienni 1998-2000, que 4 havia estat de l’1,1%. 3

La manca d’homogeneïtat de les dades en la seva seg- 2 mentació sectorial fa inviable establir cap comparació en 1 termes dinàmics entre les diferents activitats, de manera a 0 poder determinar aquelles que l’any 2003 van millorar la 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 seva posició i les que es van situar en una pitjor posició Font: Quadre 2.8. relativa. Amb la informació disponible, únicament és possible establir els sectors que en l’exercici de referència del sector del comerç i en més d’un 21% en l’hoteleria. obtenien una remuneració més elevada i els que percebien Aquest fet palesa que els sectors que impulsen el creixe- una retribució més baixa. Les divergències que es poden ment econòmic del país continuen recolzant-se en una constatar en relació a aquest aspecte són prou significati- utilització extensiva de mà d’obra amb un escàs nivell de ves, ja que els treballadors amb un salari més baix, en ter- qualificació i una baixa remuneració. mes mitjans (el servei domèstic), rebien una remuneració En resum, la remuneració del conjunt dels assalariats equivalent al 28% de la que aconseguien els millor retri- durant l’any 2003 va experimentar una millora aprecia- buïts (els del sector financer). ble, propera al 2% en termes reals, valor idèntic al de l’e- Si s’analitzen les xifres dels salaris mensuals segons xercici anterior i que supera el creixement registrat per els sectors d’activitat, es poden apreciar diferències que aquestes rendes els anys 1998-2000, encara que va ser suggereixen una certa dualitat en el mercat de treball, ja inferior en més d’un punt percentual al que es va assolir que, a més dels treballadors del sector financer, els que l’exercici del 2001. Es pot interpretar, doncs, que la pres- l’any 2003 percebien unes rendes més elevades eren, prin- sió de la demanda de força de treball el trienni 2001- cipalment, els assalariats de l’Administració i els treballa- 2003 va ser suficientment intensa com per donar lloc a dors dels serveis d’ensenyament i sanitat. Per la seva ban- increments salarials d’una certa rellevància, malgrat que da, els treballadors de la construcció i la indústria també la situació econòmica general no aportés un context mas- se situaven en nivells de retribució quelcom més elevats sa favorable. que la mitjana. En canvi, els assalariats dels dos sectors Pel que fa a l’evolució dels preus, l’any 2003 el valor més importants de l’economia andorrana, per nombre de de l’índex de preus de consum (l’ipc) va suavitzar una treballadors i pel paper de motor que hi juguen –el mica el ritme de creixement que havia seguit l’any anterior comerç i l’hoteleria–, percebien salaris netament inferiors –en el qual es va assolir un valor del 3,4%– i es va situar en al valor mitjà, en una proporció de quasi un 10% en el cas una taxa del 2,9% (quadre 2.9). Aquesta xifra resulta molt

53 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 2.8 : Salaris mensuals mitjans en els sectors d'activitat. 1993-2003 (valor mitjà anual)*

Sector 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000(Pta) 2000(€)

Primari 104.547 111.325 114.088 118.283 124.624 133.935 137.712 140.174 842,46 Indústries primàries 166.931 171.544 172.704 180.452 191.538 195.611 205.123 216.870 1.303,41 Construcció 177.505 178.747 182.168 187.641 194.306 202.323 212.261 226.451 1.361,00 Annexos de la construcció 176.799 176.964 180.466 186.432 194.492 200.522 208.741 218.732 1.314,61 Indústries de transformació 143.575 154.148 165.622 182.164 187.530 202.236 209.208 220.183 1.323,33 Garatges 154.175 158.942 165.390 177.272 180.006 182.042 190.362 204.583 1.229,57 Comerç d'alimentació 147.237 151.230 157.321 161.308 167.160 172.557 176.560 183.236 1.101,27 Comerç turístic 143.522 147.608 154.544 161.601 165.836 170.361 175.926 183.566 1.103,25 Serveis 152.177 157.813 162.660 168.738 172.699 179.354 186.126 197.920 1.189,52 Hoteleria 124.366 126.372 130.889 137.910 141.411 146.420 151.137 159.570 959,04 Serveis turístics 158.990 163.622 166.038 175.969 180.752 189.515 188.308 199.339 1.198,05 Organismes financers i assegurances 259.036 304.425 317.831 347.574 362.293 374.834 387.550 422.138 2.537,10 Professions liberals 155.668 159.297 164.449 168.043 177.944 180.114 188.799 201.722 1.212,37 Administració 228.460 208.689 217.201 229.125 238.366 241.781 252.468 260.773 1.567,28 Altres 102.124 101.736 104.979 114.333 115.613 120.138 126.217 135.617 815,07

Total 160.321 164.183 169.946 178.369 184.153 189.851 196.447 207.078 1.244,56

Font: CASS. * La desagregació sectorial presentada per a l’exercici del 2003 segueix la Classificació d’Activitats Econòmiques d’Andorra (CAEA-99) i no permet establir una equivalència amb les dades dels anys anteriors. Per a la desagregació sectorial fins al 2002, vegeu l’annex de la pàgina 58. similar a l’ipc corresponent a l’any 2001 (un 2,8%) i es ció del grup d’hotels, cafès i restaurants, que va registrar manté en la línia de moderació que ha seguit aquest indi- l’increment de preus més elevats (un 4,1%), la resta van cador els darrers anys. Tot i això, es pot considerar que, en assolir valors compresos entre el 3% i el 3,6%. D’altra alguna mesura, reflecteix la translació al Principat de les banda, es van situar en aquest interval els grups de pro- tensions inflacionistes que caracteritzen l’economia ductes amb més pes dins la cistella de la compra de les espanyola, com a conseqüència de la forta vinculació exis- famílies –els aliments, begudes i tabac; l’habitatge i sub- tent entre ambdós espais econòmics. De fet, es constata ministraments de la llar; i el transport, que conjuntament una proximitat més clara entre Espanya i Andorra pel que representen el 59,5% del pressupost familiar– amb la qual fa a aquest indicador que si es compara amb l’ipc francès, cosa van condicionar significativament l’evolució global cosa que abona aquesta valoració. de l’indicador de preus. En una consideració més detallada per grups de pro- Un últim conjunt de dades que també aporta infor- ductes, quatre dels deu en els quals es diferencia l’índex mació d’interès és el que reflecteix l’evolució de diversos van tenir una evolució més moderada que el valor mitjà: indicadors relatius al consum, principalment de productes el del vestit i calçat; el d’activitats d’ensenyament; el d’es- energètics i del sector del transport i les comunicacions. barjo, espectacles i cultura; i el de béns i serveis diversos. Així, en el quadre 2.10 es recullen les xifres de matricula- Els altres sis grups van experimentar augments de preus ció de vehicles, les de contractació de línies telefòniques de no massa superiors a la taxa mitjana, ja que, amb l’excep- diferents tipus i les de tràfic telefònic tant a escala nacio-

54 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

2001(Pta) 2001(€) 2002 (€) Sector* 2003 (€)

151.947 913,22 966,16 Primari 964,20 232.723 1.398,69 1.452,07 Indústries manufactureres 1.508,89 241.092 1.448,99 1.507,53 Producció i distribució d´energia elèctrica 2.588,43 229.446 1.379,00 1.445,82 Construcció 1.536,53 233.088 1.400,89 1.483,26 Comerç i reparació de vehicles de motor 1.312,13 214.733 1.290,57 1.382,74 Hoteleria 1.147,64 194.434 1.168,57 1.224,79 Transport. Emmagatzematge i comunicacions 1.481,74 191.880 1.153,22 1.222,69 Sistema ﬁnancer 2.963,55 210.828 1.267,10 1.330,63 Activitats immobiliàries i de lloguer 1.397,33 171.027 1.027,89 1.120,24 Administració pública i seguretat social 1.838,71 207.364 1.246,28 1.327,90 Educació 1.674,62 440.280 2.646,14 2.709,14 Activitats sanitàries i veterinàries 1.557,39 212.068 1.274,56 1.364,15 Altres activitats socials i de serveis prestats 1.300,25 274.498 1.649,77 1.706,26 Llars que ocupen personal domèstic 830,36 148.235 890,91 962,03 Organismes extraterritorials 1.290,81 Treball domèstic a la comunitat 829,58 Declarant voluntari sense activitat 1.255,21 219.184 1.317,32 1.387,57 Total 1.453,95

nal com internacional. Pel que fa a la matriculació de Igualment, el nombre de línies telefòniques operatives vehicles, l’any 2003, la xifra acumulada de matriculacions va registrar una pujada molt notable, especialment en el d’automòbils, motocicletes, camions i camionetes i altres segment de la telefonia mòbil, ja que les línies actives d’a- vehicles va augmentar un 8,3%, percentatge força impor- quest tipus van créixer un 65,7% i es van convertir així de tant, però significativament inferior al que es va registrar manera clara en el principal instrument de telecomunica- l’exercici anterior, que va ser del 18,3%. De tota manera, ció. La forta expansió d’aquest mercat va fer que el 2003 en l’evolució d’aquest indicador s’aprecien oscil·lacions els telèfons mòbils superessin àmpliament el nombre de importants i l’increment registrat l’any 2003 se situa a la línies fixes en servei, quan un any abans encara se situaven franja més alta de valors de la darrera dècada, ja que la en un valor inferior en més d’un 10% (quadre 2.10). Més taxa mitjana de creixement del període 1993-2003 va ser espectacular encara va ser el creixement dels canals adsl, del 7,1%. D’altra banda, aquest increment deriva princi- que es van més que triplicar, i, sense arribar a taxes tan palment de l’augment de les matriculacions d’automòbils elevades, també va augmentar significativament el nombre –el grup àmpliament majoritari de tot el conjunt de vehi- de canals xdsi7 en servei. cles– que el 2003 van experimentar un creixement de Les línies telefòniques convencionals, en canvi, van l’11,4% i va assolir un màxim històric. tenir un creixement bastant modest, del 0,7%, cosa que

7. Xarxa Digital de Serveis Integrats, que permet la transmissió de tot tipus d’informació en format digital.

55 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 2.9: Índex de preus al consum d’Andorra. 2003

Ponderacions Variació Grups i subgrups (x 10.000) anyal (%)

1- Aliments, begudes i tabac 2.565 3,53 1.1 - Pa i cereals 457 4,85 1.2 - Carn 518 3,90 1.3 - Peix 262 5,59 1.4 - Llet, formatge i ous 333 2,41 1.5 - Olis i greixos 58 -0,30 1.6 - Fruita 163 1,05 1.7 - Llegums i verdures 170 -3,57 1.8 - Sucre, conﬁtures, mel, xocolata i conﬁteria 78 3,93 1.9 - Sal, espècies, salses i altres productes alimentaris 24 -8,15 1.10- Cafè, te i cacau 36 0,30 1.11- Altres begudes no alcohòliques 96 0,63 1.12- Begudes alcohòliques 97 -0,07 1.13- Tabac 273 8,33 2 - Vestit i calçat 869 1,38 2.1 - Vestit, subministraments de vestit i accessoris de vestir 644 0,77 2.2 - Reparació, lloguer i neteja de vestits 75 1,62 2.3 - Calçat, reparació i lloguer de calçat 150 3,65 3 - Habitatge, aigua, gas, electricitat i altres combustibles 1.830 3,05 3.1 - Lloguer dels habitatges 1.073 3,40 3.2 - Serv. i productes per a la reparació, millores i conservació de l'habitatge 313 1,60 3.3 - Distribució d'aigua, deixalles i sanejament 75 5,14 3.4 - Energia elèctrica 177 3,99 3.5 - Gas 25 7,98 3.6 - Combustibles líquids i altres 167 0,48 4 - Mobles, estris domèstics i serveis per a la llar 391 3,01 4.1 - Mobles, accessoris de mobiliari, catifes i revestiments de terra (incl. repar.) 88 -0,68 4.2 - Articles tèxtils per a la llar i altres articles de mobiliari (incl. repar.) 45 -1,52 4.3 - Aparells per a la llar i accessoris (incl. repar.) 57 4,45 4.4 - Cristalleries, vaixelles i estris domèstics (incl. repar.) 35 -4,92 4.5 - Petites eines i articles no duradors per a la conservació de l'habitatge 62 3,68 4.6 - Serveis domèstics i altres serveis 104 9,34 5 - Salut (despeses sense subvenció) 333 3,56 5.1 - Medicines 64 0,91 5.2 - Altres productes farmacèutics, aparells i material terapèutic (incl. repar.) 93 6,06 5.3 - Serveis hospitalaris i extrahospitalaris de metges, infermers i altres 176 3,02 6 - Transport 1.551 3,25 6.1 - Automòbils nous 607 4,23 6.2 - Altres vehicles per al transport personal 18 4,53 6.3 - Pneumàtics, peces de recanvi i accessoris adquirits directament per a la llar 124 3,26 6.4 - Carburants i lubricants 349 1,08 6.5 - Despeses de reparació i manteniment als tallers, incloent grua 242 4,71 6.6 - Altres despeses lligades a la utilització de vehicles 153 2,33 6.7 - Transport interurbà 58 4,07 7 - Esbarjo, espectacles i cultura 485 -0,40 7.1 - Aparells d'imatge i de so 108 1,62 7.2 - Ordinadors personals 31 -27,43 7.3 - Jocs, joguines, articles d'esport, de càmping i d'esbarjo a l'aire lliure 30 -2,56 7.4 - Suport d'enregistrament d'imatge i so 76 -1,13

56 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Ponderacions Variació Grups i subgrups (x 10.000) anyal (%)

7.5 - Jardineria i animals de companyia 39 -1,67 7.6 - Serveis culturals i recreatius col·lectius 38 3,00 7.7 - Altres serveis culturals i recreatius 48 2,87 7.8 - Llibres, diaris, revistes, altres impresos i articles de papereria 79 3,03 7.9 - Viatges turístics tot inclòs (excepte assegurança del viatge) 36 -0,74 8 - Ensenyament 130 2,67 8.1 - Ensenyament, serveis d'allotjament, serveis mèdics i altres serv. auxiliars 25 3,31 8.2 - Materials pedagògics 25 3,12 8.3 - Cantines escolars i universitàries 80 2,31 9 - Hotels, cafès i restaurants 811 4,08 9.1 - Hotels, cafès i restaurants 811 4,08 10- Béns i serveis diversos 1.035 1,67 10.1- Salons de perruqueria i bellesa 109 4,60 10.2- Articles per a la cura personal 175 1,43 10.3- Joies i rellotges 27 1,06 10.4- Altres efectes personals 64 9,79 10.5- Telèfon, telègraf i tèlex 306 -0,41 10.6- Altres serveis no declarats abans 354 0,60 Total 10.000 2,88

Grups especials Aliments 2.039 2,96 Índex general sense tabac 9.727 2,62 Energia 718 1,96 Serveis (excloent el lloguer dels habitatges) 2.786 2,99

Font: Servei d’Estudis del Ministeri de Finances (Butlletí Mensual de Conjuntura). posa en evidència que la capacitat d’expansió dels mer- de fuel domèstic i del gasoil de locomoció, mentre que el cats de nous instruments de telefonia i telecomunicació consum de gasolines va disminuir signiﬁcativament, un supera molt àmpliament la que poden aconseguir els apa- 7,9% (quadre 2.11). L’evolució relativa del consum de rells convencionals. També va ser força important l’aug- gasoil i gasolina podria derivar d’una major presència de ment de la utilització dels instruments de telefonia, ja que vehicles dièsel en el parc automobilístic, tot i que el con- tant el tràﬁc telefònic nacional com l’internacional, valo- sum del conjunt de carburants per a locomoció (gasolines rats en hores de connexió, van registrar augments consi- i gasoil) va experimentar un retrocés de l’1,3% l’any 2003. derables, del 8,8% i del 6,5% respectivament. Es pot afegir que en l’exercici de referència la utilització El consum energètic i de combustibles, per la seva de gasolina súper convencional –amb plom– quasi va banda, també va seguir una pauta alcista, encara que amb desaparèixer, de manera que, en un interval de temps un ritme més moderat que en el cas dels indicadors ante- força reduït, aquest combustible ha estat substituït per la riors, especialment el segon grup d’aquests productes. gasolina sense plom. Així, l’any 2003, el consum de tota mena de combustibles El consum elèctric, en canvi, va augmentar conside- –gasolina, gasoil, fuel, etc.– va registrar un increment del rablement durant l’any 2003, en concret un 6,3%. Els 0,4%, derivat principalment del creixement del consum creixements més rellevants els van registrar els principals

57 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 2.10: Indicadors de consum: matriculació de vehicles, nombre de telèfons i tràfic telefònic. 1993-2003

Vehicles (unitats)* 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Turismes 2.590 2.871 2.850 2.716 3.011 3.339 3.688 3.717 3.684 4.296 4.784 Motos 272 222 227 238 267 337 432 384 590 872 822 Camionetes 143 181 173 201 190 262 289 299 327 300 333 Camions 37 30 45 43 56 78 97 105 70 107 104 Altres 157 149 140 130 162 178 174 133 173 154 164

Telèfons (unitats)* 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 Línies telefòniques 26.760 28.362 29.795 30.964 31.980 32.946 33.607 34.215 34.505 34.922 35.171 Línies X25 84 105 117 129 173 211 196 207 208 197 - Línies especialitzades 501 543 560 560 539 494 449 449 472 460 480 Canals XDSI – – – 626 1.426 2.386 2.775 5.442 7.888 8.639 9.894 Telefonia mòbil 808 784 2.825 5.488 8.618 14.117 20.600 23.543 28.605 31.325 51.893 ADSL –––––––––1.148 3.601

Tràfic telefònic (hores) 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 Tràfic nacional** 1.420.638 1.573.399 1.151.648 1.221.109 1.396.746 1.529.986 1.946.993 2.921.564 4.515.068 5.663.051 6.160.961 Tràfic internacional 475.421 539.341 599.194 630.595 708.150 790.810 888.559 1.712.513 1.870.466 1.988.121 2.117.498 Internet –––––––1.156.194 2.459.754 3.285.298 3.363.927 Tràfic total 1.896.059 2.112.740 1.750.841 1.851.704 2.104.896 2.320.796 2.835.552 4.634.077 6.385.534 7.651.172 8.278.458

*A desembre de cada any. **Xarxa ﬁxa i xarxa mòbil. Inclou també connexió a Internet. Font: Servei d’Estudis del Ministeri de Finances (Butlletí Mensual de Conjuntura, diversos números).

Annex - Activitats que inclouen els sectors utilitzats en la classificació dels quadres de l’apartat II.2

1. Primari: agricultura, silvicultura, ramaderia, altres activitats. 2. Indústries primàries: electricitat, pedreres, serradores. 3. Construcció: empreses constructores. 4. Annexos de la construcció: ceràmica, vidre, materials de construcció, guixaires, treballs públics, llosaires, fusteries, serralleries, ascensors, pintura, tapisseries, electricitat. 5. Indústries de transformació: arts gràfiques, mobles, tabacs, fleques, begudes, cafè, alimentació, gèneres de punt, filats i teixits, pells i cuirs, matalasseria, altres activitats. 6. Garatges: mecànica general, planxisteria, electricitat de l’automòbil. 7. Comerç d’alimentació: alimentació, exportació-importació, begudes, gelats, peixateries, carnisseries, productes de l’agricultura, confiteria. 8. Comerç turístic: vestits, pells, sabates, merceria, ferreteria, papereries, drogueries, farmàcies, mobles, electrodomèstics, tabac, acer inoxidable, material d’oficina, ràdio, fotografia, antiguitats, basars, esports, joguines, perfumeries, grans magatzems, articles de viatge, joieries, perles, floristeries. 9. Serveis: venda d’automòbils, accessoris, estacions de servei, pupil·latge, compravenda, rentatge d’automòbils, electricitat, gas, carburants, perruqueries, fotògrafs, ràdio i televisió, ensenyament privat, immobiliàries, barberies, tintoreries, autoescoles, modistes, sastres, neteja, transport de passatgers, taxistes, transport, representacions, publicitat, informàtica, agències, comptables, gestories, sanitat privada, altres activitats. 10. Hoteleria: hotels, residències, restaurants, caves, bars, càmpings, pensions, pàrquings. 11.Serveis turístics: institucions esportives, cinemes, sales de festes, excursions, estacions d’esquí, atraccions, altres activitats. 12. Organismes financers i d’assegurances: bancs, companyies financeres, assegurances, agents de duanes. 13. Professions liberals: enginyers, arquitectes, decoradors, metges, dentistes, anàlisis clíniques, òptics, massatgistes, notaris, advocats. 14. Administració: general, Seguretat Social, clíniques, foment, justícia, afers socials, serveis públics, altres activitats de l’Administració. 15.Altres: clubs, associacions, protecció civil, pensionistes, rendistes, personal domèstic.

58 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 2.11: Indicadors de consum: consum d’energia elèctrica i importació de carburants. 1993-2003

Consum electr. (mw/h) 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Usos domèstics 60.178 58.491 59.923 62.549 62.202 65.362 67.778 69.145 70.009 76.670 78.945 Construcció i annexos 4.134 4.294 3.400 3.697 4.364 5.000 6.748 9.353 9.129 7.652 7.749 Indústries 4.570 4.748 4.997 5.423 5.315 5.642 5.623 6.546 6.541 6.343 5.332 Distribució 49.105 48.111 47.812 49.082 50.833 53.695 56.157 58.141 61.695 65.699 71.772 Hoteleria i restauració 37.626 39.291 40.511 41.581 42.717 47.868 49.736 49.939 51.791 55.560 63.657 Serveis financers 7.764 8.679 10.334 10.965 11.702 12.849 13.709 14.920 17.530 18.641 19.556 Altres serveis 26.588 30.926 33.553 35.317 37.188 39.641 42.829 45.894 47.616 52.980 54.600 Enllumenat públic 2.937 3.053 3.011 3.314 3.826 4.252 4.023 4.486 4.749 5.077 5.151 Estacions d'esquí 5.375 6.277 7.755 5.788 7.872 10.537 12.894 14.995 18.608 16.409 14.944 Administracions 7.085 9.759 10.498 10.621 12.256 12.407 13.455 13.369 14.528 13.736 15.438 Altres distribuïdores 98.831 98.397 102.503 107.025 107.382 114.792 119.573 125.355 137.570 144.441 155.236 Total energia elèctrica 304.193 312.026 324.297 335.361 345.657 372.045 392.525 412.143 439.766 463.208 492.380

Imp. carburants (litres) 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2.001 2002 2003

Gasolina súper 38.896.250 33.465.849 30.888.871 27.691.524 24.560.247 21.059.809 16.734.363 10.352.698 2.640.536 70.886 19.168 Gasolina sense plom 17.517.977 21.839.579 26.285.848 30.004.628 33.437.977 36.107.325 38.687.357 43.831.213 46.937.860 46.959.081 43.313.085 Gasoil locomoció 54.768.379 56.717.991 61.407.540 66.860.577 74.021.236 79.569.624 84.659.487 91.422.385 91.093.454 92.586.915 94.525.542 Fuel domèstic 46.940.482 44.047.505 45.860.288 50.345.431 47.508.454 52.256.471 57.157.845 55.897.931 59.208.811 62.549.565 65.345.942 Olis de motor 204.517 293.933 61.316 20.823 33.041 180.938 248.279 173.066 183.339 252.371 162.892 Petroli 65.440 37.848 36.391 24.386 1.390 100 6.906 - 5.369 - - Querosè/Carbureactors 133.150 87.820 110.042 143.001 198.000 139.000 341.000 184.591 177.203 159.500 60.600 Total carburants 158.526.195 156.490.525 164.650.296 175.090.370 179.760.345 189.313.267 197.835.237 201.861.884 200.246.572 202.578.318 203.427.229

Font: Servei d'Estudis del Ministeri de Finances (Butlletí Mensual de Conjuntura, diversos números).

consumidors, ja que la distribució comercial va incre- primer d’aquests grups– constitueixen un bon indicador mentar el consum un 9,2%, l’hoteleria i la restauració un de la marxa de les activitats econòmiques, si bé cal intro- 14,6%, el consum domèstic un 3%, el grup d’altres serveis duir alguns matisos al respecte. D’entrada, s’ha de tenir un 3,1% i el d’altres distribucions un 7,5%. Encara que la en compte que, si bé el consum d’inputs energètics nor- seva participació en el consum total és més reduïda, tam- malment està directament lligat a l’activitat productiva, bé van seguir una tendència creixent signiﬁcativa l’Admi- també hi incideix en alguns casos –com l’hoteleria– l’evo- nistració i les estacions d’esquí. En canvi, les empreses lució de la climatologia, factor que encara té un impacte industrials van reduir el consum d’energia elèctrica en un més evident en el cas del consum domèstic. Per altra ban- percentatge apreciable i el sector de la construcció va regis- da, de manera general, en els consums energètics, però trar un increment moderat. Sembla, doncs, que els sectors especialment en la utilització dels combustibles, les mi- més vinculats al turisme van ser els que van arrossegar llores d’eﬁciència que s’aconsegueixen progressivament principalment l’augment del consum d’energia elèctrica. poden introduir una certa infravaloració de la intensitat En general es considera que les dades d’utilització de del creixement econòmic, si s’estima sobre la base de la productes energètics i de combustibles –especialment el dinàmica d’aquests consums.

59 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

II.3 - Sector primari, indústria i construcció d’afiliació i corroboren altres dades addicionals, es pot Les dades que s’han presentat en l’apartat anterior per- apreciar que ambdós tipus d’activitats han seguit una meten, en una aproximació inicial, situar la importància tendència regressiva d’una certa intensitat durant els relativa dels diferents sectors d’activitat en funció d’una darrers anys. variable fonamental, com és el nombre d’ocupats que hi Pel que respecta a la ramaderia, les xifres totals de la treballen. Tanmateix, aquesta informació, molt bàsica, en cabana ramadera mostren una reducció molt considera- alguns casos pot ser ampliada i completada per altres ble entre els anys 1993 i 1996, en els quals es va passar indicadors addicionals que permetin aconseguir una pers- d’una quantitat de 7.240 caps de tota mena de bestiar a pectiva més afinada de la posició relativa i l’evolució de 4.790 caps. Posteriorment, s’observen algunes oscil·la- les diferents branques. cions, però dins d’uns marges més moderats, que han Pel que respecta al sector primari, les dades de l’afilia- variat entre valors mínims superiors als 4.600 caps i ció a la cass evidenciaven el paper marginal que juguen màxims inferiors als 5.500. La tendència apreciable els aquest tipus d’activitats en la base productiva del país, atès darrers anys va ser a un cert augment del nombre total que l’any 2003 la participació d’aquest sector en la xifra de caps de bestiar, que van passar de 4.658 la temporada total dels afiliats assolia un valor del 0,35%. A més, en de 1999/2000 als 5.524 caps comptabilitzats la del aquest cas, malgrat el canvi en el criteri de classificació 2002/2003. En la campanya de 2003/2004 la situació es estadística, les dades de l’exercici de referència són com- va mantenir pràcticament estabilitzada, ja que el nombre parables amb les de la sèrie històrica i permeten constatar de caps comptabilitzats va ser de 5.550, el que comporta que les xifres d’afiliació del sector mantenen una dinàmi- un creixement percentual del 0,5%. Per tant, l’increment ca regressiva que comporta una sensible pèrdua de pes registrat després del 1999/2000 fins a la darrera tempo- relatiu al llarg del temps. Amb tot, s’ha de matisar que la rada va ser de 892 caps, cosa que equival a un percentat- importància econòmica del sector segurament supera sig- ge del 19,1%, és a dir una taxa mitjana anual del 4,8%. nificativament la que revelen les dades citades, per dos Aquestes xifres globals proporcionen una primera motius. Per una banda, per tractar-se d’un segment d’ac- visió de conjunt, però s’ha de tenir en compte que la tivitat en el qual el grau de contractació d’assalariats és diferència d’importància econòmica entre els diferents comparativament baix i, per l’altra, per les singularitats tipus de bestiar és considerable. Així, en nombres absoluts, que caracteritzen el subsector del conreu de tabac, que el bestiar oví i cabrum, conjuntament, representen la part proporciona un volum de rendes relativament important clarament majoritària de la cabana ramadera (un 58,5% als cultivadors. dels caps totals en la campanya 2003/2004), tot i que, si Al marge de la producció agrària o ramadera destina- es considera el valor de mercat de cada tipus d’animal, da a l’autoconsum, solament el cultiu del tabac, que cons- aquesta proporció es reduiria sensiblement. D’altra banda, titueix un tipus d’explotació agrària amb una àmplia tra- la dinàmica seguida pel conjunt de la cabana durant els dició al Principat, i l’activitat ramadera, que encara manté darrers anys ha vingut condicionada principalment per un cert pes econòmic, apareixen com les activitats primà- l’evolució del bestiar oví i cabrum, ja que els altres dos ries que assoleixen una certa entitat, almenys en termes tipus existents –boví i equí– han tingut un comportament de mercat. D’altra banda, tal com revelen les xifres molt més estable.

60 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Així, per exemple, el bestiar boví va passar d’un nom- 1999/2000 baixava fins als 2.440 caps, és a dir havia bre de 1.201 caps durant la temporada de 1993/1994 a disminuït un 60,1%. Posteriorment es va registrar un 1.457 caps durant la temporada de 2003/2004, seguint increment apreciable d’aquest bestiar, que la temporada una pauta sostinguda de lleuger creixement, malgrat algu- del 2003/2004 va assolir els 3.245 caps, cosa que implica nes fluctuacions, lògiques en aquest tipus d’activitat. que en quatre anys va augmentar un 33%. El darrer exer- Aquesta evolució comporta que, en aquest temps, la caba- cici, però, seguint la pauta global de l’activitat ramadera, na bovina augmenti un 21,3%, cosa que equival a una taxa el bestiar oví i cabrum es va mantenir pràcticament estan- anual acumulativa del 2%. En el cas de la temporada cat, ja que va disminuir en 21 caps, cosa que en termes 2003/2004 el nombre de caps d’aquest tipus de bestiar es percentuals representa una variació de tan sols un -0,6%. va mantenir en un nivell bastant similar al de l’any ante- En resum, doncs, durant la temporada 2003/2004 la rior, ja que va augmentar en 29 caps, equivalent a un per- cabana ramadera es va mantenir en una situació molt centatge del 2%, és a dir el mateix que el registrat al llarg similar a l’anterior, tant en termes quantitatius com pel de la dècada. que fa a la distribució entre els diferents tipus de bestiar. Si es considera globalment el conjunt de la darrera Amb una perspectiva més prolongada, des del final dels dècada, el bestiar equí va seguir una evolució no massa anys noranta fins al 2000 el conjunt de la cabana va seguir diferent del cas anterior, ja que, entre la campanya una línia marcadament recessiva –condicionada bàsica- 1993/1994 i la del 2003/2004, va passar d’un nombre de ment per les xifres del bestiar oví– mentre que durant les 729 caps a 848 caps, cosa que, en termes relatius, repre- quatre darreres temporades el nombre d’animals va expe- senta una variació del 16,3%, equivalent a un percentatge rimentar una certa recuperació. anual acumulatiu de l’1,5%. El bestiar equí va seguir tan- En funció d’això, es pot interpretar que la llei d’agri- mateix una evolució molt més dinàmica que el boví entre cultura i ramaderia, que es va aprovar l’any 2000, va tenir els primers anys noranta i el final de la dècada, mentre un efecte d’un cert estímul –o, si més no, sosteniment– de que, a partir de la temporada 1998/1999, va mantenir una l’activitat ramadera, ja que, amb l’excepció del bestiar línia descendent, en termes generals, encara que la darre- equí, l’augment de la cabana ramadera va ser perceptible ra temporada 2003/2004 el nombre de caps equins va a partir d’aquell any. Malgrat això, evidentment, les carac- augmentar una mica (el 2,2%) i es va situar en un valor terístiques de la base econòmica i del territori del país absolut de 848 caps. De tota manera, com s’ha dit, aques- limiten inevitablement l’abast de les activitats primàries, ta quantitat és inferior en un 23,5% a la que s’assolia per cosa que en absolut és incompatible amb el desenvolupa- a aquest tipus d’animals la temporada del 1998/1999. ment de polítiques públiques de suport al sector agrícola El bestiar oví i cabrum, com s’ha indicat, és el més que ajudin al manteniment d’algunes activitats econòmi- nombrós dins la cabana ramadera del país i, en termes ques tradicionals i contribueixin a una utilització del generals, va mantenir una tendència marcadament reces- territori més equilibrada. siva fins a l’any 2000 i va experimentar després una certa El cultiu del tabac, com s’ha dit abans, ha tingut tra- recuperació. D’aquesta manera, si durant la campanya dicionalment una presència d’una certa rellevància en 1989/1990 la cabana d’aquests dos tipus de bestiar asso- l’activitat agrària del Principat. Aquest conreu va conèixer lia en conjunt una xifra de 6.116 caps, durant la del una expansió certament notable a partir de mitjan anys

61 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 2.12: Evolució de la producció total de tabac per parròquies. 1985-2003 (en kg)

Andorra Sant Julià Escaldes- Canillo Encamp Ordino La Massana la Vella de Lòria Engordany Total

1985 24.440,0 66.969,5 59.481,5 76.110,0 107.241,5 170.212,0 33.809,0 538.263,5 1986 28.913,5 78.575,0 68.570,0 77.951,0 116.695,0 191.642,0 36.796,5 599.143,0 1987 36.480,5 85.616,0 71.540,0 102.024,5 112.330,0 202.088,0 32.654,5 642.733,5 1988 33.394,0 77.250,5 76.872,5 76.549,5 103.502,5 172.487,0 28.134,0 568.190,0 1989 38.075,5 78.578,5 67.986,0 109.666,0 109.036,0 239.531,5 31.284,5 674.158,0 1990 44.361,0 80.816,0 92.839,5 106.846,0 119.013,5 291.328,0 32.654,5 767.858,5 1991 61.566,5 110.030,0 117.222,0 157.832,5 125.970,5 328.450,5 38.003,5 939.075,5 1992 48.123,0 101.907,0 79.530,5 134.973,0 114.335,5 277.438,5 37.877,5 794.185,0 1993 59.544,0 114.511,5 111.615,5 176.032,5 123.012,5 331.920,0 41.226,0 957.862,0 1994 44.119,5 105.262,5 114.086,0 173.504,0 126.786,0 282.260,0 55.663,5 901.681,5 1995 50.233,0 105.944,0 113.701,5 188.496,0 103.841,5 316.634,5 40.885,0 919.735,5 1996 55.327,0 129.423,5 115.613,5 196.096,0 128.872,0 348.084,0 49.815,0 1.023.231,0 1997 62.068,0 134.490,0 114.094,5 207.962,5 128.950,5 350.315,5 49.154,5 1.047.035,5 1998 42.759,0 74.424,5 77.821,5 126.295,5 92.900,5 214.207,0 26.239,0 654.647,0 1999 25.043,5 68.720,5 69.615,5 91.721,0 77.324,0 199.604,5 35.158,0 567.187,0 2000 19.546,2 35.586,1 42.886,4 58.944,3 39.791,5 111.872,0 15.580,6 324.207,1 2001 19.498,4 35.198,2 38.597,9 63.245,5 37.858,7 110.493,6 15.988,5 320.880,8 2002 6.715,9 36.435,7 38.400,4 63.140,8 30.519,0 110.871,2 15.812,9 301.895,9 2003 19.079,3 36.436,8 38.919,5 65.096,5 38.584,3 112.633,4 15.802,5 326.552,3

Font: Departament d’Agricultura. vuitanta, de manera que en poc més d’una dècada la pro- ció assolit l’any 2000 se situava en un valor bastant similar ducció de tabac es va multiplicar per quasi quatre vegades. al que es mantenia els anys 1982-1983. Així, l’any 1997, en el qual es va assolir el màxim històric A partir de l’any 2000 el volum de la collita de tabac en la collita de tabac, el volum de producció es va situar en s’ha mantingut en quantitats força estables, al voltant de 1,05 milions de quilos, mentre que el 1980 la collita era 320.000 quilos (la collita mitjana en el quadrienni 2000- una mica inferior als 266.000 quilos (quadre 2.12). 2003 ha estat d’una mica més de 318.000 quilos). Per a Aquest important augment de la producció de tabac l’any 2003 aquesta variable va assolir la quantitat de –que equival a una taxa de creixement del 8,8% anual acu- 326.552 quilos, cosa que comporta un creixement del mulatiu– va evolucionar paral·lelament a les importacions 8,2% en relació a la temporada anterior, però que no de tabac, a les quals està vinculada la producció interna. s’aparta significativament de la mitjana del període i és Pel mateix motiu, la forta caiguda registrada en aquestes molt similar a l’obtinguda en el bienni 2000-2001. D’al- importacions a partir de l’any 1997 permet explicar la tra banda, cal considerar que el valor del 2002 va com- intensa contracció que es va donar en la producció de portar una moderada reducció respecte als dos anys ante- tabac en el període 1998-2003. Com es pot observar en el riors i va ser inferior al límit màxim previst. gràfic 2.16, l’increment registrat en el cultiu de tabac des L’estabilització de la producció de tabac durant el dels primers anys noranta fins al 1997 es va neutralitzar els període 2000-2003 deriva de l’acord assolit entre colliters dos exercicis següents, de manera que el nivell de produc- i industrials que, en condicions normals, tindrà vigència

62 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

fins a l’exercici del 20058 i determina que les collites Gràfic 2.16: Evolució de la producció total de tabac. 1980-2003 (en Kg) durant aquests anys es mantinguin al voltant dels 335.000 quilos. D’altra banda, segons els termes d’aquest acord, la 1.200.000 retribució als cultivadors de tabac pel seu producte es vin- 1.000.000 cula a les importacions de tabac en brut destinades a la 800.000 indústria, que l’any 2003 es van situar al voltant d’1,4 milions de quilos. En funció d’això, els ingressos que 600.000 obtindran els agricultors per la collita de tabac correspo- 400.000 nent al citat exercici se situaran entorn als 11 milions 200.000 d’euros, xifra relativament similar a l’obtinguda en les 0 dues campanyes anteriors, integrada per una part fixa 2 3 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 200 200 d’aproximadament 7 milions d’euros i per una prima Font: Quadre 2.12. que, durant la campanya de l’any 2003, representarà una quantitat addicional una mica superior als 4 milions d’euros. sentaven el 4,4% del total. Per tant, aquestes dades per- La distribució territorial del cultiu de tabac presenta meten captar l’escassa importància relativa de l’activitat un grau important de concentració a les parròquies de industrial en la base productiva del país. D’altra banda, Sant Julià de Lòria i la Massana que, els darrers quinze l’evolució seguida per aquest indicador al llarg dels anys anys, han concentrat el 34,5% i el 18,2% respectivament noranta i el primers del nou segle posa de manifest les de la collita total del país. En sentit contrari, Canillo i limitades expectatives d’aquest sector de cara al futur. Escaldes-Engordany són les parròquies en les quals Com ja s’ha assenyalat abans, el canvi de criteri de aquest conreu té una menor presència, amb una partici- classificació introduït per la cass en les estadístiques del pació en la collita total que, durant les darreres quinze 2003 impossibilita la comparació de les dades d’aquest campanyes, va ser del 5,7% i del 4,8% respectivament. darrer exercici amb els anys anteriors, amb la qual cosa Evidentment l’orografia del territori de cada parròquia i la resulta inviable conèixer l’evolució en relació a exercicis competència en l’ocupació del sòl per altres tipus d’activi- precedents tant de les xifres totals d’ocupació del sector, tat permet explicar aquesta situació (quadre 2.12). com, de manera més detallada, de qualsevol branca de El sector industrial també manté un pes relatiu més la indústria. Per altra banda, en relació a l’activitat indus- aviat minso en l’estructura productiva del país, com posen trial, és molt poca la informació estadística que es pot de manifest les dades d’ocupació, presentades dins l’apar- afegir a les dades d’ocupació, ja que, a part del consum tat anterior (quadre 2.5). D’acord amb aquesta informa- d’energia per part de les empreses transformadores, que ció els afiliats a la seguretat social enquadrats en el sector pot proporcionar una certa idea de l’evolució general de la industrial –incloent-hi el subsector de l’energia– repre- seva activitat (quadre 2.11), tan sols es disposa de les

8. La data del 2005 fa referència al moment en el qual el producte obtingut de la collita entra en el procés de producció industrial. Això comporta que el tabac que es collirà l'any 2004 no estarà ja subjecte al citat acord i, per tant, les condicions de la compra s'hauran d'establir en funció d'un nou marc.

63 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

xifres referents als moviments d’altes i de baixes de lli- impremta i edició van ser les que van seguir una evolució cències d’activitat en les diferents branques de la indústria. més favorable, amb una clara diferència, ja que van asso- Amb totes les reserves que comporta la utilització d’a- lir un saldo de signe positiu amb un valor relativament questes dades –ja que, com s’ha assenyalat anteriorment, no voluminós. Es pot afegir que aquesta branca industrial ha permeten conèixer la importància relativa que té cada destacat els darrers anys com una de les més dinàmiques, moviment–, aquestes poden aportar una mínima noció segons el que revela aquest indicador i, per tant, es pot respecte a les tendències internes dins el sector industrial, inferir que tendeix a reforçar la seva posició relativa en la és a dir, en relació a les branques en les quals, aparentment, base transformadora del Principat. D’altra banda, el fet de es reforça o bé disminueix el nombre d’agents actius. En el tractar-se d’una activitat amb un cert potencial d’expan- quadre 2.13 es recull la informació referent a les altes i bai- sió i amb una clara vinculació a la demanda interna afa- xes de llicències d’activitat que afecten a les branques voreix aquesta tendència. industrials i al sector de la construcció. Contràriament, la resta de branques per a les quals es Pel que fa específicament al sector industrial –sense disposa d’informació estadística detallada van registrar incloure, per tant, la construcció i activitats relacionades– l’any 2003 un saldo negatiu entre els moviments d’altes i es pot constatar que el saldo d’aquests moviments durant baixes de les llicències d’activitat o bé, en algun cas con- l’any 2003 va adoptar un valor negatiu, circumstància que cret, amb un valor de zero. Les indústries que, d’acord no s’havia produït en els quatre exercicis anteriors9.En amb aquest indicador, van tenir un comportament més concret, l’any 2000 les altes de llicències d’activitat van desfavorable van ser les de fabricació i instal·lació de superar en 34 moviments a les baixes, el 2001 la situació maquinària i equipament industrial, material elèctric i va ser similar però amb un saldo positiu de 16 moviments electrònic; les indústries químiques i farmacèutiques i les i el 2002 es va tornar a repetir la mateixa circumstància de indústries de la confecció, cuir i calçat, per a totes les quals saldo positiu, però, en aquest cas, el valor es va reduir fins el saldo dels moviments d’altes i de baixes va ser negatiu a 10 moviments. D’acord amb això, es pot apreciar una i va assolir els valors més elevats dins el sector transfor- certa dinàmica desfavorable en l’evolució d’aquesta varia- mador. En general, doncs, i sempre amb les reserves que ble al llarg dels tres exercicis citats, que es va veure corro- implica el tipus d’informació utilitzada, es pot deduir borada, d’una manera encara més acusada, l’any 2003,en d’aquestes dades que el sector industrial segueix una pau- el qual es va produir un saldo de -2 entre les altes i les bai- ta més aviat recessiva en la base econòmica del país i, dins xes de llicències d’activitat. del conjunt de branques transformadores, sembla que Per branques, únicament tres van presentar un saldo únicament la de les arts gràfiques, impremta i edició man- favorable, amb una diferència positiva d’una unitat en dos té un comportament relativament dinàmic. casos: les de distribució de gas i electricitat i les indústries Una altra informació que aporta referències respecte diverses. A més d’aquestes, les indústries d’arts gràfiques, a la marxa del sector industrial –encara que, en aquest cas,

9. Encara que la font de les dades és la mateixa per a tota la sèrie temporal presentada, l’explotació corresponent als anys 2000 a 2003 s’ha efectuat directament sobre la informació de base proporcionada pel Departament de Comerç, mentre que, per als anys anteriors, s’ha utilitzat l’explotació que s’incloïa ﬁns a l’any 1999 en el Butlletí Mensual de Conjuntura publicat pel Servei d’Estudis del Ministeri de Finances. Per aquesta raó, encara que les dades globals són homogènies, la desagregació sectorial pot presentar alguna diferència.

64 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 2.13: Moviment registrat en activitats industrials i construcció. 1994-2003

1994 1995 1996 1997 1998

Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes

Distribució d’electricitat 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 Distribució de gas i carburant 3 3 0 1 1 7 6 6 0 3 Distribució d’aigua 1 0 1 0 0 1 1 0 0 0 Treball metalls 0 1 1 0 0 1 1 0 0 0 Indúst. química de base i farmacèut. 1 0 0 1 0 0 0 0 3 0 Fabr. i instal. equipam. indust., material elèctric i electrònic 5 0 0 1 1 2 2 2 1 3 Fabric. i elaborac. productes alimentaris i begudes 7 5 6 4 10 7 10 6 11 9 Transformació del tabac 0 3 0 2 2 0 0 1 0 0 Indústria del vestit i del cuir 1 3 2 3 2 4 4 6 0 3 Indústria de la fusta i moble 4 2 0 0 3 2 1 3 1 1 Impremta, premsa i edicions 7 0 3 2 9 6 7 4 8 8 Indústries diverses 1 3 5 3 4 7 7 7 5 9 Construcció i derivats 82 83 75 56 70 78 71 92 102 89 Recuperació ferro, cartró, etc. 2 0 3 0 4 1 2 2 1 0 Total 114 103 96 73 106 116 113 129 132 125

1999 2000 2001 2002 2003

Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes

Distribució d’electricitat 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Distribució de gas i carburant 2 1 3 2 2 1 2 1 3 2 Distribució d’aigua 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 Treball metalls 0 1 5 2 8 2 6 3 8 12 Indúst. química de base i farmacèut. 0 0 2 4 0 1 0 2 0 1 Fabr. i instal. maquin. i equip. indust., material elèctric i electrònic 2 3 12 26 5 10 5 15 3 8 Fabric. i elaborac. productes alimentaris i begudes 8 10 16 7 19 12 23 16 15 16 Transformació del tabac 1 1 0 1 1 0 0 0 0 0 Indústria del vestit i del cuir 1 3 2 1 3 6 3 1 1 5 Indústria de la fusta i moble 3 0 33 4 18 13 19 9 15 17 Impremta, premsa i edicions 10 7 25 18 14 11 14 9 19 5 Indústries diverses 6 1 2 1 5 3 1 7 6 5 Construcció i derivats 83 68 161 76 114 67 137 80 171 102 Recuperació ferro, cartró, etc. 4 0 0 0 0 0 2 0 1 0 Total 120 95 261 142 189 126 212 143 242 174

Font: Departament de Comerç. de caràcter qualitatiu– és la que s’inclou en les enquestes empreses dels diferents sectors d’activitat. Entre els sectors de conjuntura que elabora semestralment la Cambra de que es consideren d’una manera diferenciada dins aques- Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, adreçades a les tes enquestes, apareix la indústria, per a la qual es pren en

65 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

consideració l’evolució d’un conjunt de variables que ressant ressenyar que s’aprecia un augment significatiu de intenten reflectir la percepció dels empresaris pel que fa a la preocupació entre els empresaris per l’augment dels la situació durant l’exercici en curs i les seves expectatives costos i per la feblesa de la demanda, alhora que es en relació amb l’evolució previsible en el futur pròxim. redueix sensiblement la que respon a la manca de mà d’o- Pel que fa a la valoració que efectuaven els empresa- bra i a l’augment de la competència. ris de la indústria respecte a l’evolució durant l’any 2003 Sembla, doncs, que malgrat la tendència regressiva de de les principals variables, es detectava una percepció de la indústria que denoten els indicadors disponibles, les les condicions del mercat per part dels agents que no es valoracions del empresaris respecte a l’evolució seguida pot qualificar de pessimista, si es considera que el primer per la seva activitat l’any 2003 i les expectatives de cara al semestre de l’any un 80% dels industrials qualificaven la futur més immediat presentaven un caire relativament marxa dels negocis com a bona o regular i, el segon favorable. En el cas de l’enquesta corresponent a la sego- semestre, aquestes valoracions havien pujat fins al 88%. na part de l’any, les perspectives apreciades pels empre- Per al conjunt de l’exercici, un 41% de les empreses saris eren de millora en la marxa dels negocis per al pri- enquestades consideraven que la xifra de negocis havia mer semestre del 2004 en un 24% dels casos i d’una millorat i un 36% més estimaven que s’havia mantingut situació d’estabilitat en un 67% més. Igualment, un 24% estable, enfront al 23% que apreciava un disminució. considerava que la tendència de la cartera de comandes Quant als fluxos d’inversió un 63% dels enquestats era creixent i un 56% més estimava que seria similar. Per responia que durant el 2003 s’havien mantingut amb tant, el percentatge d’industrials que mantenia una visió xifres similars a l’any anterior i un 33% que havien aug- més desfavorable de cara a la primera meitat del 2004 se mentat, amb la qual cosa tan sols el 4% dels empresaris situava entre el 10% i el 20%, segons la variable que es reconeixia una reducció de la inversió. En el cas de l’ocu- considerés. pació, la valoració era una mica menys positiva, però el En el cas del sector de la construcció i activitats anne- 77% dels empresaris de la indústria afirmava que s’havia xes, les dades de moviments en les llicències d’activitat mantingut o havia augmentat. La percepció dels indus- durant l’any 2003 revelen un saldo positiu certament trials respecte a l’evolució esperable durant l’any 2004 important, cosa que denotaria un apreciable dinamisme. tampoc es pot considerar negativa, atès que el 58% preveia D’altra banda, una comparació amb anys anteriors per- un manteniment de la xifra de negocis i un 38% una met constatar que aquest saldo resulta significativament millora, mentre que el 84% considerava que les inversions superior al que va assolir aquesta mateixa variable els mantindrien un ritme similar o millorarien. exercicis anteriors, tot i que el trienni 2000-2002 la També pot ser significatiu el fet que, entre els factors diferència positiva entre les altes i les baixes d’activitats que dificulten l’augment de la producció, els industrials del sector va ser també prou voluminosa (quadre 2.13). situaven la manca de mà d’obra qualificada per damunt Un altre indicador que permet apreciar amb una con- d’altres factors, com la feblesa de la demanda, l’augment siderable precisió el ritme d’activitat que segueix el sector de la competència o l’increment dels costos. Tanmateix, si de la construcció és el que quantifica la superfície autorit- s’observa l’evolució d’aquestes percepcions entre el segon zada per als diferents tipus d’edificacions, indicador que es semestre del 2002 i el mateix període del 2003, és inte- pot considerar que anticipa l’evolució a curt i mitjà termini

66 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

del conjunt del sector. Les dades referents a la superfície Gràfic 2.17: Superfície total autoritzada per a construccions. 2 autoritzada destinada a tres grans tipus d’usos –dos de 1993-2003 (m ) caire residencial (apartaments i xalets) i un altre que agru- 500.000 pa les edificacions destinades a activitats econòmiques 450.000 (oficines i despatxos, naus, comerços i magatzems, garat- 400.000 ges, hotels, etc.)– es presenten en el quadre 2.14 per al 350.000 període 1993-2003, detallades per parròquies. 300.000 250.000 Aquestes dades, doncs, permeten avaluar l’activitat 200.000 Tendència desenvolupada pel sector de la construcció i les expectati- 150.000 ves dels empresaris respecte a l’evolució del mercat en un 100.000 futur pròxim, amb un nivell de detall considerable, tant a 50.000 escala territorial com pel que fa al destí previst per als 0 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 edificis. Convé matisar que aquestes dades fan referència a unitats físiques de superfície que, en funció del tipus Font: Quadre 2.14. d’utilització a què es destinin i la ubicació a què corres- ponguin, poden assolir valors de mercat força diferents. Tot i això, aquesta informació constitueix un element de El gràfic 2.17 posa de manifest amb claredat el fort referència de considerable valor per analitzar la dinàmica procés expansiu que, malgrat les oscil·lacions registrades de l’activitat constructiva. algun any, apareix com a tendència de fons en l’activitat Pel que fa a l’evolució apreciable l’exercici de 2003,es constructiva durant els darrers anys. En funció d’això, es pot observar un augment molt notable del nombre total pot valorar que les expectatives de mercat que apreciaven de metres quadrats autoritzats per als tres tipus de cons- els agents d’aquest sector l’any 2003 resultaven encara truccions que es diferencien, ja que, en relació a l’any prou favorables. Tanmateix, cal dir que, molt possible- anterior, va registrar un increment del 47,2%. En valors ment, el mercat immobiliari es troba en un punt notable- absoluts la superfície total autoritzada va assolir una xifra ment alt del cicle expansiu, en el qual el risc de contrac- de 456.180 m2, que representa un màxim històric, per ció comença a ser significatiu. Argumentar suficientment damunt dels 411.675 m2 autoritzats l’any 1989 (quadre aquesta valoració requeriria disposar d’informació molt 2.14). Aquest indicador proporciona una bona referència més completa respecte a diversos aspectes de les condi- del fort dinamisme que ha caracteritzat al sector de la cions del mercat –com els preus, l’oferta existent, la capa- construcció l’exercici de referència, però també, des d’una citat d’absorció de la demanda, etc.– però la possibilitat perspectiva temporal més prolongada, el darrer quin- que en la demanda realitzada els darrers anys hagi existit quenni. Com a mostra, és significatiu que, en el període un component especulatiu rellevant apareix com l’ele- 1999-2003, la superfície total autoritzada per a construc- ment que pot afectar més la marxa futura del sector. cions superés els 1,6 milions de m2, mentre que, el quin- En aquest sentit, és significativa la desagregació de les quenni anterior, 1994-1998, va ser de poc més de la mei- dades de la variable considerada, segons els tipus tat (853.235 m2). d’usos previstos per a les edificacions. Així, la superfície

67 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 2.14: Superfície autoritzada per a construccions per parròquies. 1993-2003 (m2)

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Apartaments Canillo 6.860 9.505 6.379 1.686 7.922 17.901 18.780 17.118 31.051 27.947 43.695 Encamp 8.143 29.818 23.632 31.011 18.548 11.242 29.870 25.151 28.888 10.020 31.857 Ordino 1.856 6.580 9.592 9.360 14.922 20.285 17.095 18.552 12.217 25.038 11.416 La Massana 13.551 19.225 17.059 5.912 7.234 8.908 20.957 12.040 45.674 17.795 50.078 Andorra la Vella 8.617 46.813 37.097 57.287 9.217 36.385 48.122 27.344 104.767 47.267 107.911 Sant Julià de Lòria 8.564 44.393 13.225 11.515 5.653 10.672 17.324 11.867 35.376 6.362 9.923 Escaldes-Engordany 12.886 13.276 26.870 26.510 24.583 11.268 51.337 37.043 26.824 69.727 79.794 Total apartaments 60.477 169.610 133.854 143.281 88.079 116.661 203.485 149.115 284.797 204.156 334.674

Xalets Canillo 651 - 1.785 481 1.897 1.567 2.814 1.944 2.126 2.461 5.825 Encamp 976 2.882 2.976 3.334 1.620 1.169 673 2.651 2.904 1.262 5.195 Ordino 1.065 1.747 - 1.392 375 1.683 3.381 2.027 601 2.053 905 La Massana 5.469 4.213 2.355 1.772 3.445 874 4.171 9.580 7.312 7.212 10.518 Andorra la Vella 2.377 2.437 683 2.217 3.156 3.465 479 1.296 958 - 2.833 Sant Julià de Lòria 5.737 2.838 1.798 2.306 987 2.676 2.903 4.271 1.731 1.997 6.785 Escaldes-Engordany 2.671 4.210 5.995 1.890 3.506 6.320 6.590 3.058 11.423 4.267 6.109 Total xalets 18.946 18.327 15.592 13.392 14.986 17.754 21.011 24.827 27.055 19.252 38.170

Altres ediﬁcis (*) Canillo 660 4.050 518 3.225 4.568 6.204 2.930 36.704 20.724 54.126 10.537 Encamp 80 1.155 4.338 2.147 - 6.019 11.345 6.639 300 4.001 540 Ordino 648 1.617 575 2.730 4.949 4.283 - 3.357 440 503 2.165 La Massana 1.324 10.067 - 2.593 7.286 7.627 15.214 203 3.752 744 15.111 Andorra la Vella 4.009 3.845 - 5.344 5.442 17.766 3.973 9.558 22.189 6.102 35.590 Sant Julià de Lòria 1.680 3.086 828 126 240 1.800 2.062 616 5.669 2.281 12.745 Escaldes-Engordany 1.818 30 4.128 2.180 - 3.559 418 2.921 10.645 18.753 6.648 Total altres ediﬁcis 10.219 23.850 10.387 18.345 22.485 47.258 35.942 59.998 63.719 86.510 83.336

Total construccions Canillo 8.171 13.555 8.682 5.392 14.026 25.672 24.524 55.766 53.901 84.534 60.057 Encamp 9.199 33.855 30.946 36.492 19.903 18.430 41.888 34.441 32.092 15.283 37.592 Ordino 3.569 9.944 10.167 13.482 20.246 26.251 20.476 23.936 13.258 27.594 14.486 La Massana 20.344 33.505 19.414 10.277 17.965 17.409 40.342 21.823 56.738 25.751 75.707 Andorra la Vella 15.003 53.095 37.443 64.848 17.815 57.616 52.574 38.198 127.914 53.369 146.334 Sant Julià de Lòria 15.981 50.317 15.851 13.947 6.880 15.148 22.289 16.754 42.776 10.640 29.453 Escaldes-Engordany 17.375 17.516 36.993 30.580 28.089 21.147 58.345 43.022 48.892 92.747 92.551 Total construccions 89.642 211.787 159.833 175.018 124.924 181.673 260.438 233.940 375.571 309.918 456.180

* Inclou despatxos, magatzems i hotels. Font: Servei d’Estudis del Ministeri de Finances (Butlletí Mensual de Conjuntura).

autoritzada per a apartaments va augmentar un 63,9% en que en la sèrie disponible no s’havien assolit mai els relació a l’any anterior i va assolir un valor de 334.674 m2, 300.000 m2 autoritzats per a aquest tipus d’ediﬁcacions. quantitat que, a més, representa un màxim històric, atès Igualment, la superfície destinada a xalets va quasi dupli-

68 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Gràﬁc 2.18: Superfície autoritzada per a construccions, Gràﬁc 2.19: Distribució percentual de la superfície segons tipus d’ús. 1993-2003 (m2) autoritzada per a construccions. 1993-2003

350.000 100% 300.000 80% 250.000

200.000 60%

150.000 40% 100.000 20% 50.000

0 0% 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 20012002 2003 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 20012002 2003

Apartaments Xalets Altres Apartaments Xalets Altres

Font: Quadre 2.14. Font: Quadre 2.14. car l’autoritzada l’any anterior i, de la mateixa forma, es va siguin afectades a activitats econòmiques, també van situar en un màxim històric. assolir un valor considerablement elevat l’any 2003, ja que Lògicament, s’ha de considerar normal que l’edifi- la superfície autoritzada per a aquest conjunt d’usos va cació destinada a usos residencials superi d’una manera ascendir a 83.336 m2, quantitat que, malgrat que va ser àmplia la resta d’utilitzacions i que, dins d’aquest ús, els inferior en un 3,7% a la que s’havia assolit l’any 2002,se apartaments en constitueixin la part més important. Tan- situava entre els valors més elevats de tota la sèrie 1980- mateix, es pot valorar que la notable acceleració experi- 2003, solament superada en dues ocasions (1989 i 1992), mentada per l’edificació residencial l’any 2003 va assolir a part de l’any 2002. una intensitat inusual. Això va fer que la proporció de la Per tant, l’evolució de la variable analitzada, per a superfície autoritzada total absorbida pel segment dels l’any 2003, revela una situació de dinamisme molt nota- apartaments pugés del 65,9% que representaven l’any ble de l’activitat constructiva que, d’altra banda, s’estén als 2002 al 73,4% el 2003. De tota manera, com s’ha dit, la tres tipus d’edificacions que apareixen detallades en la situació habitual és que els apartaments representin la informació estadística. Tant en el cas de la superfície part àmpliament majoritària de la superfície prevista per autoritzada destinada a apartaments com la prevista per a a edificacions, amb la qual cosa el 73,4% indicat no repre- xalets, es van assolir taxes de creixement considerables en senta un percentatge atípicament alt, ja que, per exemple, relació a l’exercici precedent i, a més, en valors absoluts es els anys 1994 a 1996, el 1999 i el 2001 es va registrar una va arribar a un màxim històric en ambdós casos. La participació més elevada (gràfic 2.19). superfície d’edificacions programades per a usos econò- Les construccions destinades a altres usos que, com mics no va seguir la mateixa pauta ascendent, però el s’ha dit, bàsicament apleguen aquelles que es preveu que nombre de m2 autoritzats en aquest apartat va ser també

69 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

força elevat i es va situar entre els més alts de la sèrie ció era més moderada i la Massana destacava en primer històrica. D’això es desprèn que la construcció d’edificis lloc (quadre 2.14). destinats a tota mena d’utilitzacions va incrementar el seu En comparació amb l’any anterior, el comportament impuls apreciablement l’any 2003. Tanmateix, de cara al de la variable considerada presenta variacions molt dis- futur, és convenient tenir en compte que el ritme d’exe- pars en les diferents parròquies, de manera que en alguns cució dels projectes endegats es pot modificar en funció de casos es va registrar un creixement considerable, mentre l’evolució que segueixin les condicions de la demanda. que en altres es va apreciar una significativa contracció. En consonància amb les dades que s’han comentat, la La primera circumstància es va produir a la Massana, percepció dels empresaris de la construcció que revela Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Encamp, amb taxes l’enquesta de conjuntura de la Cambra de Comerç, de creixement que oscil·laven entre el 194% en el cas de la Indústria i Serveis d’Andorra corresponent al segon més elevada i el 146% en el de la més baixa. En canvi, a semestre del 2003 es pot considerar clarament optimista, Ordino i Canillo la superfície autoritzada per a construc- ja que el 53% dels enquestats valoraven com a bona la cions va disminuir en un 47,5% i un 29% respectivament. marxa dels negocis i un altre 47% com a regular, mentre El valor d’aquest indicador corresponent a Escaldes- que la valoració de dolenta no rebia cap resposta. De cara Engordany per a l’any 2003 va ser molt similar a l’any a la primera meitat del 2004, un 87% dels empresaris anterior, amb una lleugera reducció. consideraven que la marxa dels negocis es mantindria i un De tota manera, cal dir que aquesta variable presenta 13% esperava una millora, mentre que en cap cas es pre- daltabaixos força marcats al llarg del temps, amb la qual veia un empitjorament. Si es té en compte que la dinàmi- cosa les modificacions que es registren entre dos períodes ca del sector de la construcció els darrers anys ha estat consecutius no necessàriament resulten rellevants. Així, si excepcionalment favorable, es pot afirmar que la valoració es considera en termes agregats la xifra de la superfície de la situació que fan els empresaris del sector de la cons- autoritzada per a tot tipus de construccions durant un trucció i les seves expectatives futures se situen en cotes període llarg, s’aprecia amb més fiabilitat la intensitat certament altes. comparada de l’activitat constructiva a les diferents parrò- Des del punt de vista de la distribució territorial de la quies. Els vint darrers anys (1984-2003), per exemple, el superfície autoritzada per a construccions, és destacable percentatge més elevat es va concentrar a Andorra la Vella la concentració que l’any 2003 s’aprecia en l’agregat urbà (un 26,5%), seguida per Escaldes-Engordany (un 16,1%), central integrat per la capital i Escaldes-Engordany. En mentre que la Massana es va aproximar sensiblement a concret, per a aquest exercici, el percentatge de la super- aquest valor, ja que va absorbir un 15,1%. Encamp es va fície total autoritzada per a construccions absorbida per situar en quarta posició, amb un 13,4% de la superfície les dues parròquies era del 52,4%. Aquesta elevada con- autoritzada total durant aquest període, seguida per centració resulta de l’alta participació que registraven Canillo (12%), Sant Julià de Lòria (10,5%) i Ordino Andorra la Vella i, en menor mesura, Escaldes-Engor- (6,5%). dany, en els segments dels edificis destinats a apartaments Com a darrera qüestió que té alguna incidència en el i a usos econòmics (un 56,1% i un 50,7%, respectiva- sector de la construcció, es pot fer referència a l’aprovació ment), mentre que, en el cas dels xalets, la seva participa- pel Govern de la Llei de modificació puntual i urgent de

70 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme10, diferents activitats que integren el sector dels serveis estan amb l’objectiu, com s’explicita en l’exposició de motius, condicionades significativament per les limitacions que d’ampliar l’abast de la suspensió d’atorgament de llicències presenta la informació disponible. En aquesta ocasió, que determinava aquella llei. Així, la Llei general d’orde- però, es disposa d’algunes dades rellevants referents al nació del territori i urbanisme (de 29 de desembre de sector hoteler i d’altres, més àmplies, que reflecteixen la 2000), en l’apartat 2 de la disposició transitòria segona, dinàmica general del conjunt de l’activitat turística o bé, determinava que quedava suspès “provisionalment i caute- específicament, del turisme de temporada hivernal. larment l’atorgament de llicències per a nous avantprojectes A més, dins la branca dels serveis, es disposa també d’urbanització o construcció, projectes d’urbanització, plans d’una informació abundant i precisa per al sector banca- parcials i especials, parcel·lacions i reparcel·lacions, en terrenys ri, el qual, per la importància de la seva funció dins l’eco- tant privats com públics, i tots els projectes, sigui quina en nomia i pel fet d’actuar estretament vinculat als operadors sigui la denominació, promoguts per la iniciativa privada, del mercat internacional, es troba sotmès a un grau de que comportin dotar d’edificabilitat terrenys que no la tenen control i de transparència que no afecta altres agents segons l’article 25 ”. econòmics del país. Aquesta disponibilitat de dades refe- A aquest redactat es va afegir, en la citada Llei de rents a les entitats bancàries permet tractar molt més modificació, la suspensió d’atorgament de llicències àmpliament aquest sector, raó per la qual s’analitza deta- d’edificació d’obres de nova planta i d’ampliació d’edificis lladament en el capítol II.5. existents, promoguts per la iniciativa privada, i quedaven El conjunt d’informació existent referit a l’activitat excloses tan sols les llicències que s’haguessin presentat turística i al sector financer permet millorar sensiblement als comuns amb anterioritat a la data d’entrada en vigor de la qualitat de l’anàlisi en els aspectes concrets que abasta. la Llei. La finalitat de la incorporació efectuada al redac- Tanmateix, en el cas del sector comercial i en la resta d’ac- tat inicial de la Llei d’ordenació del territori i urbanisme tivitats de serveis, la informació disponible, a banda de les va ser, per tant, la d’evitar una petició atípicament eleva- dades relatives a la població ocupada –tractades anterior- da de llicències de construcció un cop transcorregut el ment–, és molt escassa i es redueix bàsicament als movi- termini de dos anys previst perquè es redactessin els plans ments registrats en les llicències d’activitat, de la mateixa d’ordenació parroquials. forma que en el cas del sector industrial. Les dades d’aquests moviments que afecten a les dife- II.4 - Comerç i turisme rents branques del sector dels serveis s’han recollit en el A l’igual que en el cas dels sectors analitzats en l’apartat quadre 2.15 per al període 1994-2003 i permeten obtenir anterior, les possibilitats de realitzar una valoració sufi- una noció aproximada de l’evolució relativa d’aquestes cientment detallada del comportament i l’evolució de les branques11, sempre amb les reserves que comporta el fet

10. Llei de 23 de maig de 2003 (BOPA núm. 15051 del 18-6-2003). 11. Com en el cas de les dades presentades en el quadre 2.13, les xifres corresponents al període 2000-2003 i les dels exercicis anteriors han estat objecte de diferents explotacions, malgrat procedir de la mateixa font, amb la qual cosa la desagregació sectorial pot incorporar alguna diferència, que no hauria de ser rellevant. (vegeu nota 9).

71 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 2.15: Moviment registrat en activitats comercials i de serveis. 1994-2003

1994 1995 1996 1997 1998

Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes

Comerç al major d’alimentació 22 22 27 16 36 39 38 43 41 41 Comerç major altre que aliment. 73 43 65 42 111 114 114 108 133 108 Engròs interind. i intermed. comerç 13 8 2 5 34 21 28 25 35 28 Comerç al detall d’alimentació 36 39 20 26 49 62 55 71 77 73 Grans magatzems 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 Comerç detall altre que aliment. 151 154 152 132 238 296 251 320 279 253 Ram de l’automòbil 36 35 27 17 58 47 48 56 51 60 Reparacions diverses 4 2 2 6 12 9 14 11 9 15 Hotels, bars i restaurants 109 84 111 80 124 159 170 176 154 119 Transports i activitats annexes 18 22 19 27 25 30 27 62 27 27 Estudis, consells i assistència 43 26 60 23 45 36 53 32 65 51 Sanitat 40 12 42 29 33 Ensenyament i guard. d’infants 0 1 2 0 9 7 4 12 4 7 Serveis recreat., cult. i esport. 15 9 9 4 9 10 14 9 16 4 Serveis diversos 69 47 68 49 90 72 90 66 108 72 Organismes ﬁnancers i assegur. 2 4 5 4 6 6 7 13 16 9 Total 595 496 570 433 850 910 916 1.013 1.018 871

1999 2000 2001 2002 2003

Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes Altes Baixes

Comerç al major d’alimentació 25 25 38 49 56 62 71 57 46 32 Comerç major altre que aliment. 89 79 96 90 124 70 118 88 106 75 Engròs interind. i intermed. comerç 28 16 34 26 32 25 47 42 57 50 Comerç al detall d’alimentació 57 66 86 56 98 86 129 79 112 86 Grans magatzems 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0 Comerç detall altre que aliment. 189 188 291 261 189 208 283 244 282 262 Ram de l’automòbil 50 45 94 69 40 59 74 47 51 33 Reparacions diverses 5 9 8 7 10 9 10 8 8 11 Hotels, bars i restaurants 112 152 192 153 181 154 238 196 178 136 Transports i activitats annexes 22 24 34 18 22 18 19 13 54 13 Estudis, consells i assistència 47 39 57 32 60 25 57 41 94 37 Sanitat 33 21 21 52 71 Ensenyament i guard. d’infants 3 3 6 2 6 1 10 6 11 8 Serveis recreat., cult. i esport. 5 9 17 10 20 15 31 22 24 12 Serveis diversos 95 86 141 70 156 97 135 116 175 139 Organismes ﬁnancers i assegur. 6 7 18 3 13 3 15 9 4 7 Total 736 751 1.114 847 1.009 833 1.244 970 1.209 902

Font: Departament de Comerç. de tractar-se d’una variable darrera de la qual pot haver reflecteixen una situació de força dinamisme, si es consi- entrades o sortides en el mercat amb dimensions molt dera que el saldo net d’altes i baixes va assolir un valor de dispars. Pel que fa a l’exercici del 2003, aquestes dades signe positiu i que, a més, aquest valor va ser el més ele-

72 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

vat de tota la sèrie temporal considerada, superant fins i d’altes i baixes de llicències d’activitat, atribuïble a un tot el que es va registrar l’any anterior que, al seu torn, ja dinamisme significatiu. Una consideració similar es pot s’havia situat a la mateixa posició. fer en relació als sectors de l’hoteleria i del transport i De fet, aquest saldo va superar el valor de 300, cosa activitats annexes. En altres casos, com en el sector de la que comporta una millora apreciable en relació a l’exerci- sanitat o el de serveis recreatius, culturals i esportius, el ci precedent. De tota manera, durant tot el trienni 2000- valor absolut de la variable considerada va ser més baix, 2003, aquest indicador va mantenir una pauta clarament però, en relació al seu pes relatiu en l’estructura producti- favorable, de manera que el saldo mitjà d’altes i baixes en va del país, es pot considerar que també denotava un els tres anys va ser de 239. En funció d’això, es pot consi- impuls considerable. derar que l’any 2003 el conjunt del sector dels serveis va Una altra font d’informació que aporta elements seguir una dinàmica força positiva que, en bona part, de referència d’interès –de tipus qualitatiu– en relació a mantenia una continuïtat amb el trienni anterior. Dins l’evolució seguida pel sector comercial és l’enquesta de d’una tònica general favorable –ja que, excepte dues, la conjuntura que elabora semestralment la Cambra de resta de branques per a les quals es disposa d’informació Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, a la qual ja s’ha diferenciada van presentar un saldo positiu en els movi- fet referència en l’apartat anterior. En aquest cas l’en- ments registrats–, van destacar el segment d’estudis, con- questa inclou un apartat dedicat específicament al comerç sell i assistència, el conjunt del comerç, l’hoteleria, el minorista i diferencia, dins d’aquest, vuit subsectors: transport i activitats annexes i els serveis diversos. alimentació, equipament personal, equipament de la La branca citada, d’estudis, consell i assistència que, llar, higiene i sanitat, electrònica, vehicles i accessoris, en definitiva, es pot identificar en gran part amb les acti- comerços d’altres productes i supermercats i grans ma- vitats de serveis a les empreses, és la que va registrar un gatzems. D’altra banda, com s’ha vist abans, l’enquesta saldo positiu més voluminós, cosa que evidencia la neces- valora la percepció dels empresaris respecte a l’evolució sitat per part del conjunt del teixit empresarial del país apreciable en l’exercici en curs i les expectatives de cara a d’una base de suport d’empreses prestadores de serveis en l’any següent. un ventall molt ampli d’activitats, que van des de la nete- En l’enquesta que es va realitzar amb referència al ja i la seguretat, fins a altres com la consultoria jurídica, segon semestre del 2003 es recull la valoració dels empre- econòmica o informàtica, els serveis tècnics d’enginyeria, saris per al conjunt d’aquell exercici que, en general, es pot arquitectura, etc., els de publicitat i les agències d’ocupa- considerar que revela una percepció més aviat negativa ció, entre altres. Tant per raons de cost com d’eficiència, per part dels comerciants. Així, pel que fa a la xifra de les empreses tendeixen a utilitzar més aquests tipus de vendes, un 29% dels enquestats percebia que havia millo- serveis i a externalitzar determinades funcions, sempre rat durant l’any 2003, però un 36% estimava que s’havia que resulta possible, amb la qual cosa és lògic el dinamis- mantingut estable i un 35% considerava que havia dismi- me que s’observa en aquesta branca. nuït. Gairebé tots els subsectors del comerç mantenien El sector comercial, tant en la part majorista com en una posició pessimista, especialment acusada en el cas la distribució al detall, també va registrar un saldo favora- dels segments de l’electrònica, l’equipament de la llar, els ble amb un valor de certa rellevància en els moviments supermercats i grans magatzems. Únicament els comerços

73 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 2.16: Nombre d’hotels i aparthotels i de places hoteleres a Andorra

Temporada 2003-2004 4 i 5 estrelles 3 estrelles 2 i 1 estrelles Total

Establiments Habitacions Establiments Habitacions Establiments Habitacions Establiments Habitacions

Andorra la Vella 13 1.097 21 1.066 20 578 54 2.741 Escaldes-Engordany 9 853 10 747 23 817 42 2.417 Sant Julià de Lòria 1 46 6 395 4 177 11 618 Encamp 5 330 24 1.040 45 2.300 74 3.670 Ordino 1 42 16 487 6 133 23 662 La Massana 8 775 20 796 13 353 41 1.924 Canillo 8 880 15 556 14 254 37 1.690 Total 45 4.023 112 5.087 125 4.612 282 13.722

Temporada 1998-1999 Luxe i alta Mitjana - alta Mitjana-baixa Total

Hotels Habitacions Hotels Habitacions Hotels Habitacions Hotels Habitacions

Andorra la Vella 14 1.099 28 1.144 18 399 60 2.642 Escaldes-Engordany 7 741 28 1.657 12 313 47 2.711 Sant Julià de Lòria - - 10 659 6 145 16 804 Encamp 18 931 29 1.094 10 302 57 2.327 Ordino 2 66 14 435 4 83 20 584 La Massana 8 611 19 690 6 210 33 1.511 Canillo 8 429 16 838 10 247 34 1.514 Total 57 3.877 144 6.517 66 1.699 267 12.093

Font: Departament de Turisme. Sindicat d’Iniciativa. especialitzats en higiene i sanitat i els de vehicles i acces- les valoracions de caire més negatiu i les més favorables, i soris tenien una actitud comparativament més favorable, un pes dominant dels empresaris que aprecien unes con- encara que amb un pes també important de les valora- dicions d’estabilitat. cions negatives. Quant a les expectatives que mantenien els empresa- Les altres dues variables que es prenen en considera- ris de cara a l’exercici del 2004, la previsió dominant era de ció en l’enquesta reflectien una visió menys desfavorable continuïtat o d’una moderada millora en relació a l’any de l’exercici del 2003 per part dels empresaris del comerç, anterior, ja que el 64% dels enquestats esperava un mante- ja que, pel que fa al volum d’inversió, en un 25% dels niment de la xifra de vendes i un 23% preveia una millora, casos es considerava que havia augmentat i en un 67% mentre que el 13% restant considerava més probable que més que havia mantingut un ritme similar a l’any ante- baixessin. En aquest cas el pronòstic més pessimista rior i solament un 9% estimava que havia disminuït. En el corresponia al segment de l’electrònica i al d’equipament cas de l’ocupació un percentatge del 7% dels empresaris de la llar. Les previsions referents al flux d’inversions pre- valorava que havia baixat, enfront al 14% que considera- sentaven un perﬁl molt similar a les comentades en relació va que havia augmentat. Per tant, en el cas d’aquests dos a la xifra de vendes, amb percentatges de resposta molt indicadors s’observa una percepció més equilibrada entre similars per a les tres opcions considerades.

74 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Pel que fa al sector de l’hoteleria, una de les dades que s’han d’efectuar amb algunes precaucions, especialment resulta molt representativa de l’activitat realitzada per les pel que fa referència al nivell dels establiments. Tot i això, empreses és la que fa referència al nivell d’ocupació man- aquesta informació permet situar d’una manera força pre- tingut pels establiments en les principals temporades turís- cisa les característiques i la distribució de l’oferta hotele- tiques de l’any. Igualment, les dades del nombre de places ra i valorar mínimament l’evolució recent. La primera hoteleres disponibles a les diferents parròquies detallades qüestió que es pot remarcar sobre la base d’aquestes dades segons el nivell de qualitat dels establiments també aporten és el pes comparativament elevat que mantenen els esta- informació rellevant referent a la distribució territorial de bliments del segment intermedi de qualitat, ja que el per- l’oferta hotelera al país i les seves modificacions. centatge de les places totals en oferta que corresponien als En el quadre 2.16 es recull aquesta darrera informa- establiments de tres estrelles era del 37,1%. ció, especificant el nombre d’establiments i de places D’altra banda, els establiments de quatre i cinc estre- hoteleres del país per categories i per parròquies. En el lles concentraven un 29,3% de les places totals i els de dos quadre es presenten les dades corresponents a la darrera i una estrella aportaven el 33,6% restant. D’acord amb temporada turística, 2003-2004, i, com a element de això, es pot considerar que la distribució de l’oferta hote- referència per situar l’evolució recent, les de cinc anys lera del país segons la categoria dels establiments presen- abans. Cal dir, en relació a aquesta qüestió, que les dades ta un grau de diversificació considerable, amb un pes de la temporada 2003-2004 responen a la classificació majoritari de la franja intermèdia, però amb una presèn- oficial efectuada pel Departament de Turisme i inclouen cia força important d’establiments de qualitat elevada i l’oferta hotelera total existent en hotels, aparthotels, hos- també dels d’un nivell més assequible. La capacitat d’aco- tals i residències, pensions i apartaments turístics que han llida de la infrastructura hotelera del país, doncs, s’adreça estat sotmesos a la classificació oficial. a un ventall ampli de visitants, des del punt de vista del En canvi, la informació que fa referència a la tempo- poder adquisitiu. rada del 1998-1999 no està tractada de manera homogè- Es pot constatar també una correlació bastant clara nia amb la corresponent a la de la darrera campanya, per entre la categoria dels establiments hotelers i la seva la manca, en aquell moment, d’una classificació oficial dimensió, de manera que els de quatre i cinc estrelles dels establiments. Davant d’aquesta limitació, la classi- assolien una dimensió mitjana de 89,4 habitacions per ficació per categories es va realitzar per aproximació, en establiment, mentre que en el cas dels de tres estrelles funció del preu oficial declarat pels establiments per a aquest indicador baixava fins a 45,4 habitacions per esta- l’habitació doble, amb la qual cosa la segmentació efec- bliment i, en els de dos i una estrella, es reduïa a 36,9 tuada per a la temporada 1998-1999 no és estrictament habitacions per establiment. Aquesta diferència s’ha d’a- comparable amb les dades més recents. D’altra banda, tribuir al nivell més elevat de serveis que, tant des del atès el criteri que es va utilitzar per aproximar-se a la cate- punt de vista quantitatiu com qualitatiu, ofereixen a la goria dels establiments, es pot considerar que amb molta seva clientela els establiments hotelers de les categories probabilitat tendeix a sobrevalorar el segment mitjà. més altes. Atesa aquesta consideració, les comparacions entre La concentració de l’oferta hotelera que s’aprecia des les dues temporades que es presenten en el quadre 2.16 del punt de vista territorial és també un element destaca-

75 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

ble. Si es considera de manera conjunta l’oferta hotelera més elevat de les parròquies del nord del país. Així, d’a- existent en l’aglomerat urbà central d’Andorra la Vella i cord amb les dades de la temporada 1998-1999, l’aglo- Escaldes-Engordany, la temporada 2003-2004 agrupa- merat Andorra la Vella i Escaldes-Engordany agrupava ven el 37,6% de les places d’allotjament al país (un 20% la el 44,3% de les habitacions, és a dir 6,7 punts percentuals capital i la resta Escaldes-Engordany). De manera indivi- més que la temporada 2003-2004. En canvi, en el mateix dualitzada, però, era la parròquia d’Encamp la que absor- període Encamp va passar d’absorbir el 19,2% de l’oferta bia la proporció més elevada de l’oferta hotelera, un hotelera al 26,8% i la Massana va incrementar la seva par- 26,8% del total (quadre 2.16). Per la seva banda, Sant ticipació en 1,5 punts percentuals. Es pot atribuir aquest Julià de Lòria i Ordino, amb un 4,5% i un 4,8% respecti- fet a l’augment de la infrastructura hotelera de proximitat vament de les places hoteleres del país, apareixien com les a les instal·lacions per a la pràctica d’esports d’hivern. parròquies amb una menor capacitat d’acollida. Si es comparen les xifres corresponents a la temporada Aquestes dades reflecteixen la relació lògica entre l’o- de 1998-1999 amb les més recents, mostren una modera- ferta d’allotjament i la concentració de l’activitat turística. da reducció de l’oferta d’allotjament en l’agregat Andorra Per aquest motiu, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, la Vella i Escaldes-Engordany i un increment significatiu que constitueixen el centre de gravetat del país, apleguen a les parròquies d’Encamp i la Massana i, en menor mesu- una part notablement elevada de l’oferta hotelera, però les ra, a Canillo. Probablement, una part de la diferència que parròquies que acullen les instal·lacions més importants s’aprecia entre les dues temporades deriva del procés de per a la pràctica dels esports d’hivern també mantenen regularització i control sobre l’allotjament turístic que va una participació força important en l’oferta d’allotjament. introduir la Llei general de l’allotjament turístic, que va Aquesta circumstància es dóna en el cas d’Encamp, enca- tenir un efecte més rellevant sobre el segment dels aparta- ra que també la Massana i Canillo aporten una quantitat ments turístics. Tot i això, com s’ha dit, també és raonable significativa de places hoteleres, que la temporada del que es tendeixi a un reforçament de l’oferta d’allotjament 2003-2004 representaven el 14% i el 12,3% respectiva- a les zones pròximes a les pistes d’esquí. ment de l’oferta existent. En línies generals, s’aprecia una tendència a un crei- Es pot afegir que l’oferta corresponent als establi- xement lent però sostingut de l’oferta hotelera existent al ments de més qualitat –de quatre i cinc estrelles– presen- país, que també es va produir durant la darrera tempora- ta una concentració apreciable en el nucli central d’An- da, ja que les dades corresponents a la del 2003-2004 dorra la Vella i Escaldes-Engordany (un 48,5% durant la presenten un creixement d’una mica més de 400 places temporada 2003-2004), encara que també a Canillo i la hoteleres, cosa que equival a un increment del 3,2%. Massana aporten percentatges rellevants (el 21,9% i el Aquesta pauta es va mantenir al llarg dels anys noranta, ja 19,3% respectivament, la temporada de referència). Igual- que la temporada 1991-1992 el nombre d’habitacions en ment, es pot matisar que l’elevat pes relatiu de la parròquia establiments turístics era d’11.866 i en la de 1998-1999 d’Encamp en l’oferta d’allotjament deriva, en gran part, havia pujat fins a 12.093, i ha continuat una dinàmica de la forta presència d’apartaments turístics. similar els darrers exercicis (quadre 2.16). La dimensió Es detecta, però, una tendència a la desconcentració mitjana dels establiments d’allotjament turístic al país de l’oferta d’allotjament, amb un pes progressivament també ha seguit una tendència creixent, de manera que la

76 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 2.17: Nivell d’ocupació hotelera en les principals èpoques dels exercicis 2002-2003 (%)

Pont Pont de Pont Setmana Santa 1 de maig Juliol Agost Setembre Tots Sants Puríssima Nadal i Reis

2002 2003 2003 2002 2003 2002 2003 2002 2003 2002 2002 2003 2002 2003

Andorra la Vella 96,6 95,0 78,0 51,0 50,0 72,0 79,0 57,0 60,0 99,0 92,0 97,6 97,0 98,0 Escaldes-Engordany 98,6 96,0 76,0 49,0 53,0 78,0 81,1 60,0 67,0 99,0 99,0 98,1 99,0 97,0 Sant Julià de Lòria 96,5 95,0 56,0 35,0 39,0 69,0 72,0 51,0 47,0 100,0 97,0 95,1 98,0 98,0 Encamp 98,9 89,2 53,1 49,9 40,7 76,6 67,0 38,2 45,0 97,0 94,4 95,5 98,6 96,5 Pas de la Casa 94,3 75,0 51,0 51,0 40,0 70,0 71,0 43,0 48,0 98,3 81,0 97,4 98,9 98,0 Ordino 93,7 88,0 36,0 49,0 47,0 76,0 83,0 35,0 42,0 97,2 85,0 99,0 91,0 95,0 La Massana 95,4 75,1 54,2 34,9 39,7 70,0 69,2 41,7 44,0 97,5 91,6 96,1 99,4 98,0 Canillo 94,6 76,0 55,0 38,0 47,0 70,0 66,0 30,0 55,0 99,0 70,0 95,4 94,3 95,5 Mitjana 96,1 86,2 57,4 44,7 44,6 72,7 73,5 44,5 51,0 98,4 88,8 96,8 97,0 97,0

Font: Sindicat d’Iniciativa.

temporada 1991-1992 la dimensió mitjana dels establi- mesos d’agost i setembre i es van mantenir pràcticament ments turístics va ser de 43,8 habitacions per establiment idèntics a l’any anterior en el mes de juliol. Igualment, les i en les dues temporades que es presenten en el quadre dades de la temporada hivernal presenten un augment 2.16 va pujar a 45,3 i 48,7 habitacions per establiment, significatiu de l’ocupació durant el pont de la Puríssima i com s’ha assenyalat abans. un nivell idèntic –proper, però, a la plena ocupació– per El nivell d’ocupació mantingut pels establiments Nadal i Reis. constitueix una altra informació de referència important Es podria considerar, doncs, que, des del punt de vis- en relació a la dinàmica del sector hoteler, ja que reflecteix ta de l’ocupació hotelera, l’any 2003 va ser relativament bo força bé el grau d’activitat de les empreses. Aquestes da- i els establiments van mantenir una situació millor que des, que revelen els percentatges d’ocupació dels establi- l’exercici precedent. Tanmateix, les dades referents al ments hotelers a les diferents parròquies, es presenten en nombre total de pernoctacions registrades en establi- el quadre 2.17 per a les principals temporades turístiques ments hotelers entra en contradicció amb aquesta valora- dels anys 2002 i 2003. D’acord amb aquesta informació, ció. D’acord amb la informació disponible, el nombre es pot considerar que, en línies generals, el nivell d’ocu- total de pernoctacions dels visitants entrats al país l’any pació aconseguit pels establiments hotelers l’any 2003 va 2003 va ser un 13,5% inferior a les registrades l’any ante- ser prou acceptable, encara que en algunes èpoques de rior. Això comporta que, tot i que el nivell d’ocupació l’any s’aprecia un retrocés en relació a l’any anterior. en les èpoques més importants de l’any mantingués una El cas més destacat en aquest sentit va ser la tempo- taxa relativament positiva, l’estada total dels visitants, rada de Setmana Santa, en la qual el nivell d’ocupació dels quantificada en nits de sojorn en hotels, va disminuir establiments l’exercici del 2003 va ser deu punts inferior significativament, amb les evidents repercussions desfa- al de l’any precedent. En canvi, en l’estació estival els per- vorables que això comporta per al volum de negoci del centatges d’ocupació van millorar sensiblement per als sector.

77 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Es pot relacionar la disparitat existent entre les dues les inversions l’any de referència i un 56% declarava informacions comentades amb la forta concentració que haver-les mantingut en un nivell semblant a l’any anterior. registra la demanda turística principalment en l’època A més, un 31% dels enquestats preveia incrementar-les el hivernal i en els caps de setmana, així com en l’elevat pes 2004 i un 51% addicional calculava que les mantindria en que presenten en el conjunt dels visitants aquells que un ritme similar. D’acord amb això, s’ha d’interpretar que, efectuen una estada de menys de 24 hores. Com és sabut, malgrat la negativa percepció dels empresaris hotelers res- a l’igual del que ocorre en la major part de les zones turís- pecte a la dinàmica recent i les condicions previsibles a tiques, l’estacionalitat constitueix un problema important curt termini, mantenen una confiança força sòlida en el per a la infrastructura hotelera del Principat, problema futur del sector. que, d’altra banda, és difícil de resoldre en la mesura en Una altra dada d’interès que aporta l’enquesta de la què està fonamentat en els hàbits dels consumidors i en els Cambra als empresaris de l’hoteleria fa referència a l’esta- patrons de conducta en l’ús del temps d’oci. A això s’afe- da mitjana dels clients als establiments hotelers. Aquesta geix que la relativa proximitat del país a les regions de dada coincideix amb la valoració anterior en relació a la procedència majoritària dels visitants i l’important com- disminució del temps mitjà d’estada dels visitants, ja que, ponent comercial del flux turístic poden contribuir, en per a l’any 2003, l’estada mitjana dels clients als hotels va èpoques de feblesa de la demanda, a una disminució de la ser de 2,7 nits, cosa que representa una reducció entorn al despesa en la part destinada a allotjament. 10% en relació al valor de l’exercici anterior. S’ha d’afegir Els resultats de l’enquesta de conjuntura realitzada que aquest indicador s’havia mantingut bastant estable en per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, anys anteriors. en la part referent al sector hoteler, apunten també a una Una de les informacions més importants per copsar la valoració desfavorable de l’exercici. Pel que fa a la xifra de dinàmica global de l’activitat turística al Principat és el facturació, un 39% dels empresaris de l’hoteleria va esti- nombre total de visitants rebuts durant l’any, ja que és mar que l’any 2003 havia registrat una disminució en l’indicador de síntesi més representatiu de l’evolució de la relació a l’exercici anterior i un 45% més va considerar demanda de tot tipus de serveis turístics que s’adreça al que s’havia mantingut estable. Igualment, el 28% valora- conjunt de la base productiva del país. Aquesta informa- va com a dolenta la marxa dels negocis i un 66% com a ció es recull en el quadre 2.18, en el qual apareix de for- regular, al mateix temps que el 51% considerava que el ma detallada per als anys 2002 i 2003 segons un triple grau mitjà d’ocupació havia estat inferior al de l’any 2002. criteri: la frontera d’entrada al país, la nacionalitat dels Tampoc les previsions per al 2004 adoptaven un cai- visitants i la seva tipologia, diferenciada en dos grans re favorable, ja que el 27% dels enquestats esperava una grups, els turistes i els excursionistes. reducció de la xifra de negoci i un 54% més considerava La classificació en aquests dos grans blocs fa referèn- probable que es mantingués amb valors similars. En can- cia al temps d’estada dels visitants, de manera que es con- vi, tant la valoració relativa a la tendència seguida pel flux sideren excursionistes aquells que passen menys de 24 d’inversions l’any 2003 com les expectatives d’evolució hores al país, mentre que es qualifiquen com a turistes d’aquesta variable eren força positives, atès que el 43% aquells que hi pernocten almenys una nit. La diferencia- dels empresaris del sector manifestava haver augmentat ció d’ambdues tipologies afegeix una informació de con-

78 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 2.18: Visitants d’Andorra per tipus i nacionalitat. 2002-2003

Turistes (*) Excursionistes (**) Total (%) Total (%)

Frontera d’entrada Nacionalitat 2002 2003 2002 2003 2002 2003

Espanyols 2.270.579 2.191.897 3.949.529 4.062.092 6.220.108 54,05 6.253.989 53,91 Sant Julià de Lòria Francesos 171.180 158.757 386.084 398.491 557.264 4,84 557.248 4,80 Altres 144.058 97.716 93.239 103.291 237.297 2,06 201.007 1,73

Espanyols 63.214 74.154 151.190 150.923 214.404 1,86 225.077 1,94 Pas de la Casa Francesos 675.446 560.406 3.437.508 3.647.361 4.112.954 35,74 4.207.767 36,27 Altres 63.109 54.808 102.562 100.775 165.671 1,44 155.583 1,34

Espanyols 2.333.793 2.266.051 4.100.719 4.213.015 6.434.512 55,91 6.479.066 55,85 Total Francesos 846.626 719.163 3.823.592 4.045.852 4.670.218 40,58 4.765.015 41,08 Altres 207.167 152.524 195.801 204.066 402.968 3,50 356.590 3,07

Total visitants 3.387.586 3.137.738 8.120.112 8.462.933 11.507.698 100,00 11.600.671 100,00

(*) Visitants que pernocten com a mínim una nit al país. (**) Visitants que només passen un dia al país. Font: Departament de Turisme.

siderable interès, ja que el consum de béns i serveis efec- rior als onze milions de persones en les condicions de tuat pels visitants –i, per tant, la riquesa que generen al manca de dinamisme general de l’economia europea país– és sensiblement superior en el cas dels turistes.Per representa ja un resultat acceptable. tant, les modificacions que comportin un major pes espe- Segons la nacionalitat, aquest creixement va ser cífic d’aquest grup tindran un clar impacte favorable sobre induït en major mesura pels visitants de nacionalitat fran- la base econòmica i l’augment relatiu d’excursionistes ten- cesa, malgrat que tots els grups diferenciats segons aquest dirà a produir l’efecte contrari. criteri van experimentar increments modestos. Així, el Tal com es pot comprovar amb les dades presentades col·lectiu dels francesos va registrar un augment del 2%, en el quadre 2.18, malgrat les condicions poc favorables mentre que el de nacionalitat espanyola tan sols va pujar del context econòmic general, el nombre total de visitants un 0,7% i el grup d’altres nacionalitats va seguir una pau- rebut per Andorra l’any 2003 encara va augmentar en ta bastant similar, amb un increment del 0,9%. Com a relació a l’exercici anterior, tot i que l’increment va ser conseqüència d’això, els francesos van incrementar una molt moderat, del 0,8%. La desacceleració en el ritme de mica el seu pes relatiu en el conjunt dels visitants del país creixement dels visitants durant els darrers anys resulta i van arribar al 41,1%, mentre que els espanyols i els de les patent si es considera que l’any 2000 van augmentar un restants nacionalitats van seguir la dinàmica contrària. 16,7%, el 2001 un 3,3%, el 2002 la taxa de creixement ja D’altra banda, es pot assenyalar que l’augment de la es va reduir a l’1,4% i el 2003, com s’ha vist, encara va presència dels ciutadans francesos en els visitants del país baixar 6 centèsims percentuals més. Tot i això, també s’ha ha estat continuada des de l’any 2000, en el qual repre- de dir que el fet de mantenir un volum de visitants supe- sentaven el 39,7% del total, fins al 41,1% assolit el 2003.

79 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Contràriament, els espanyols van passar d’una participa- Gràfic 2.20: Evolució del nombre de visitants 1999-2003 (en milions de persones) ció del 56,7% en el total de l’any 2000 al 55,9% en l’exercici del 2003. 12,00 Com s’ha dit abans, la diferenciació dels visitants en les dues categories de turistes i excursionistes afegeix una 10,00 informació d’importància, atès que la generació de rique- 8,00 sa per part d’ambdós grups és sensiblement diferent. En 6,00 aquest sentit, durant el trienni 1999-2001 es va registrar 4,00 un significatiu increment de la presència dels turistes,de 2,00 manera que si l’any 1999 la proporció que representaven 0,00 en el total dels visitants era del 24,9%, l’any 2001 havia 1999 2000 2001 2002 2003 pujat fins al 31%. Aquesta tendència es va interrompre Turistes Excursionistes l’any 2002 i va seguir la mateixa línia l’exercici del 2003, com a conseqüència del fet que el grup dels excursionistes Font: Departament de Turisme. registrés un increment rellevant (d’un 4,2% el darrer any) mentre que el dels turistes experimentava una reducció tar una contracció més forta va ser el de la resta de nacio- percentual força acusada, del 7,4% (gràfic 2.20). nalitats, amb una disminució del 26,4%. En definitiva, A causa d’això, la participació dels turistes en el con- per tant, van disminuir els turistes de totes les nacionali- junt dels visitants va baixar del 29,4% que assolia l’any tats, encara que la reducció va ser especialment intensa en 2002 al 27,1% l’exercici del 2003, és a dir, es va reduir en els casos dels francesos i de la resta de nacionalitats, més 2,3 punts percentuals. Com s’ha dit, l’any 2002 s’havia que no pas en el grup dels espanyols (quadre 2.18). produït també un moviment similar, amb una disminució En contrapartida, el nombre dels excursionistes de d’1,6 punts percentuals en el percentatge dels turistes dins totes les nacionalitats va augmentar en percentatges els visitants totals. Per tant, l’evolució seguida l’any 2003, d’una certa rellevància. En concret els espanyols van créi- pel que fa a aquest indicador, comporta una clara reper- xer un 2,7%, els francesos un 5,8% i els de les restants cussió negativa sobre el conjunt d’activitats econòmiques nacionalitats un 4,2%. Es pot interpretar, doncs, que el vinculades al turisme. conjunt de la demanda turística encara va tenir una La disminució del nombre total de turistes, que van tendència creixent l’any 2003, ja que el nombre total de passar de 3,39 milions l’any 2002 a 3,14 milions el 2003, visitants va augmentar, encara que fos moderadament. es va donar en tots els grups nacionals, encara que va tenir Tanmateix, a causa de les desfavorables condicions eco- una especial intensitat en el col·lectiu dels francesos, que nòmiques generals, probablement es va donar una ten- van disminuir en una quantitat de més de 127.000 perso- dència dels visitants a reduir la despesa total efectuada, nes, cosa que equival a una reducció del 15,1%, mentre cosa que explicaria la contracció registrada en el grup dels que el nombre de turistes espanyols va descendir en prop turistes i el creixement simultani dels excursionistes. de 68.000 viatgers, amb una reducció percentual del Dins dels dos grups nacionals més nombrosos, els 2,9%. En termes relatius, però, el grup que va experimen- visitants espanyols són els que tenen una tendència més

80 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

marcada a pernoctar al Principat, ja que l’any 2003 el per- aquest indicador, en comparació amb la campanya ante- centatge que representaven els turistes en els visitants rior. D’altra banda, aquest augment es va produir tot i que totals era del 35%, valor que és bastant més del doble que el nombre total de dies d’obertura de les pistes va ser més l’assolit en el cas dels ciutadans francesos, en el qual la baix que les temporades anteriors, ja que van estar en fun- participació d’aquesta tipologia era del 15,1%. Per al grup cionament un total de 140 dies mentre que en les cam- de les restants nacionalitats el percentatge dels turistes panyes del 2001-2002 i del 2002-2003 es va arribar als l’any 2003 creixia ﬁns al 42,8%. Lògicament, atès que 149 i 146 dies d’obertura respectivament. l’any 2003 el nombre de turistes de totes les nacionalitats S’ha d’afegir que les condicions climatològiques tam- va disminuir i el d’excursionistes va seguir la pauta contrà- poc no van ser òptimes durant la temporada 2003-2004, ria, els percentatges citats són sempre sensiblement infe- ja que es van registrar nevades alguns dies de les vacances riors als que es registraven l’exercici anterior. de Nadal i alguns caps de setmana –èpoques amb una ele- Una última dada important per valorar els resultats vada intensitat de demanda– que van motivar el tanca- aconseguits pel sector turístic en la temporada hivernal és ment parcial o total de les estacions. Atesos aquests con- la del nombre de practicants dels esports d’hivern rebuts dicionants, es pot considerar que la temporada va ser per les instal·lacions del país, atès que aquest tipus d’ofer- força positiva ja que, tot i que el nombre de dies que les ta constitueix un dels factors més rellevants per a l’atrac- estacions van estar operatives no va ser massa alt –en les ció dels visitants. L’indicador de síntesi que permet per- deu darreres temporades, solament la de 2000-2001 van cebre millor la marxa de la temporada és el nombre de obrir menys dies, en concret 139–, es va assolir un màxim dies d’esquí venuts pel conjunt de les pistes del país, con- històric en els dies d’esquí venuts. cepte que fa referència al nombre de jornades per a la Això es manifesta amb prou claredat si es considera pràctica de l’esquí comercialitzades per les pistes durant el que el nombre mitjà de dies d’esquí venuts per cada dia conjunt de la temporada12. Aquesta informació és elabo- d’obertura de les pistes en la temporada 2003-2004 va ser rada i proporcionada anualment –juntament amb altres de 17.995, cosa que representa un augment considerable dades referents a la temporada– per l’associació Ski- en relació a les campanyes precedents, en les quals no Andorra. s’havia arribat en cap cas als 17.000 dies d’esquí venuts La temporada 2003-2004, el nombre total de dies de mitjana per cada dia d’obertura de les pistes. De fet, si d’esquí venuts pel conjunt de les pistes del país va ser de s’observa l’evolució seguida pel nombre d’usuaris de les 2,52 milions, quantitat que representa una moderada instal·lacions d’esquí del país durant els darrers anys, millora en relació a les dues temporades anteriors, en les s’aprecia una tendència creixent força notable, ja que la quals es van assolir xifres de 2,46 i 2,48 milions de dies temporada 1992-1993 el nombre de dies d’esquí venuts d’esquí comercialitzats. En termes relatius, la temporada pel conjunt de les pistes va ser d’1,5 milions, la de 1997- 2003-2004 es va aconseguir un increment del 2,5% en 1998 es van superar per primer cop els dos milions i, com

12. El nombre de jornades d’esquí venudes per les pistes es calcula sobre la base del nombre de forfets comercialitzats al llarg de la temporada, en funció de la seva durada. Per als abonaments que són vàlids per a tota la temporada es calcula una utilització de vint dies, xifra mínima que fa rendible adquirir aquest tipus de forfet.

81 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

s’ha vist, en les tres temporades la xifra de dies d’esquí II.5 - Sector financer comercialitzats s’ha situat entorn als 2,5 milions. En el cas del sector financer –o, més concretament, de la Aquesta favorable evolució s’ha de relacionar amb les part principal d’aquest sector, que són les entitats bancà- millores en la competitivitat de l’oferta que les instal·la- ries–, al contrari del que ocorre en la major part de les cions andorranes intenten introduir de manera continua- branques productives del país, es disposa d’un volum con- da. La temporada 2003-2004, aquesta dinàmica es va siderable d’informació, que permet valorar detalladament concretar en un flux d’inversions que va superar els 11 la seva activitat. Com s’ha assenyalat abans, aquesta situa- milions d’euros, xifra similar a la que es va destinar a ció deriva, en bona part, de la transparència que exigeix aquest mateix objectiu la temporada anterior. D’acord l’estreta implicació de les entitats bancàries en els mercats amb la valoració que efectua l’associació Ski-Andorra, la financers internacionals i també de l’important paper que creació del domini GrandValira i l’actuació permanent de juguen en l’activitat econòmica. Tanmateix, aquesta dis- modernització de les estacions ha donat com a resultat un ponibilitat d’informació ateny bàsicament al sector ban- impuls important en l’atracció de practicants dels esports cari, ja que, per a la resta de les entitats financeres, les d’hivern. D’altra banda, cal tenir en compte que el man- dades existents en relació amb la seva activitat són força teniment d’aquesta estratègia sembla imprescindible en limitades. Comparativament, però, la seva importància és un mercat com és el de la zona pirinenca, en el qual el molt més reduïda, amb la qual cosa l’anàlisi de la dinàmi- grau de competència és força intens. És igualment destaca seguida pel sector bancari constitueix la peça essencial cable l’esforç de les estacions per desestacionalitzar l’ofer- per conèixer la marxa general del sector. ta, mantenint els telecabines i telecadires oberts en l’èpo- Després dels moviments d’obertura del mercat banca estival i proposant una àmplia varietat d’activitats de cari que es van registrar durant el període 2000-2002 i cara a aconseguir atreure visitants també durant els mesos de la concentració de dues de les entitats que hi opera- d’estiu. ven13, el nombre d’entitats que actuen en el mercat Com a valoració de síntesi en relació a l’activitat andorrà és de set, si bé el Banc Internacional d’Andorra i turística l’any 2003, es pot considerar que la bona marxa la Banca Mora, malgrat ser entitats diferenciades, operen de la temporada d’esquí contribueix favorablement al sos- amb una marca comercial comuna que integra el grup teniment del sector, però que, malgrat el moderat aug- Banc Internacional-Banca Mora. Per aquest motiu, les ment registrat en el nombre de visitants, la informació dades relatives a aquest grup que es recullen en els quadres disponible revela una reducció de les estades en establi- i gràfics del present capítol apareixen de forma consolida- ments hotelers i apunta a una disminució del volum mitjà da i, per tant, el conjunt de la informació es detalla per a de la despesa per part dels visitants, amb efectes desfavo- sis entitats. rables clarament constatables en el sector hoteler i una El primer indicador a què es pot fer referència, que percepció també negativa en una part important del proporciona una noció inicial de caràcter general respec- comerç. te a la dinàmica global seguida pel conjunt del sector ban-

13. El Banc Agricol i Comercial d’Andorra i la Banca Reig, que l'any 2002 van constituir Andbanc.

82 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

cari, és el volum dels actius totals gestionats per les enti- bancs del país en altres entitats i intermediaris del mercat tats. Aquesta informació apareix representada en el gràfic internacional representaven el 44,7% dels actius totals. 2.21, el qual inclou també les dades de la part d’aquests Aquesta progressió revela que la política desenvolu- actius totals que, segons els balanços de les entitats, pada per la banca durant els darrers exercicis ha tendit a corresponen a dipòsits en altres entitats i intermediaris abocar una part creixent dels recursos en inversions de financers del mercat internacional. La primera qüestió més risc, però també, com és lògic, amb un potencial de que evidencien aquestes dades és la tendència decreixent rendibilitat més gran. Evidentment, les entitats financeres que s’aprecia els darrers anys en la xifra total d’actius han de combinar d’una manera equilibrada uns nivells totals de la banca, la qual, després de l’any 2000, ha seguit adequats de seguretat i de solvència i el grau necessari de una pauta de contracció que es va veure aguditzada l’e- liquiditat, però també intentar aconseguir la màxima ren- xercici del 2003. Aquesta percepció, però, s’ha de com- dibilitat possible. En tot cas, s’ha de dir que, malgrat la pletar amb altres dades rellevants referents al funciona- notable reducció que ha experimentat els darrers anys la ment operatiu de les entitats, que permeten ampliar i proporció dels actius col·locats en altres bancs i interme- matisar la interpretació. diaris dels mercats financers, el nivell de solvència i de El segon aspecte a què es pot fer referència, sobre la seguretat de la banca andorrana se situa entre els més ele- base de les dades representades en el gràfic 2.21, és la vats del món. important proporció que mantenen dins dels actius totals Per altra banda, cal tenir en compte que la variable a de les entitats bancàries els recursos col·locats en altres què s’ha fet referència abans –els actius totals de les enti- bancs i intermediaris financers del mercat mundial. Tra- tats bancàries– proporciona tan sols una noció parcial de dicionalment, una part important dels actius de la banca l’activitat que realitza el sector, atès que els darrers anys andorrana ha estat invertida en aquest tipus de conceptes, s’han desenvolupat amb molta intensitat noves línies de com es pot apreciar en el gràfic indicat, cosa que propor- negoci, principalment de mediació i de prestació de serveis ciona a les entitats un grau elevat de solvència i seguretat per part dels bancs. Així, la mediació en les operacions de amb un risc molt baix. compravenda i la custòdia d’accions, d’obligacions o d’al- De tota manera, els darrers anys s’observa una dismi- tres actius financers, a l’igual que la mediació en altres nució considerable, tant en termes absoluts com percen- diversos tipus d’operacions financeres, han guanyat tuals, de les inversions de la banca andorrana en altres terreny de manera important en el funcionament operatiu bancs i intermediaris dels mercats financers. Així, si l’any bancari i han desplaçat parcialment el paper més tradi- 1993 la proporció dels actius totals invertida en aquests cional de la banca, de receptora –i inversora– dels dipòsits conceptes, per al conjunt de les entitats, se situava en un de la clientela. percentatge del 79,5%, l’any 1997 havia seguit una línia Aquest fet apareix evidenciat en les dades que s’in- descendent fins arribar a una proporció del 75,7%. Poste- clouen en els balanços de les entitats bancàries com a riorment aquesta tendència va mantenir un ritme bastant comptes d’ordre, les quals incorporen informació de la més accelerat, de manera que l’any 2000 la proporció era del seva activitat en relació a operacions amb transcendència 63,1% i el 2002 havia baixat fins al 50,5%. El 2003 aquest econòmica, però que no afecten els actius de les empreses indicador va seguir la mateixa pauta i les inversions dels ni tampoc comporten modificacions de l’endeutament

83 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 2.19: Balanç de les entitats bancàries a 31-XII-2002 (milers d’euros)

Banc Internac.- Banca Privada Crèdit Banc Sabadell Andbanc (*) Banca Mora d’Andorra Andorrà Caixabank d’Andorra (**) Total

Actiu Caixa i bancs centrals de l’OCDE 5.668 10.229 3.590 17.172 8.617 4.010 49.286 INAF 54.287 73.013 11.247 63.373 18.556 210 220.686 Intermediaris ﬁnancers 332.159 1.794.671 17.767 75.580 844.237 1.601 3.066.015 Inversions creditícies 607.509 640.304 283.045 2.520.416 243.849 263.298 4.558.421 Cartera de valors 785.536 144.467 328.536 360.233 15.372 28.527 1.662.671 Actius immaterials i desp. amortitzables 6.317 4.686 3.936 7.540 - 2.503 24.982 Actius materials 52.004 53.351 50.000 78.444 18.474 11.834 264.107 Comptes de periodiﬁcació 17.368 8.877 3.544 47.276 41.038 1.693 119.796 Altres actius 16.539 2.942 20.793 23.926 11.252 3.599 79.051 Total actiu 1.877.387 2.732.540 722.458 3.193.959 1.201.395 317.275 10.045.014

Passiu INAF 90.093 78.260 18.820 64.331 19.294 219 271.017 Creditors 1.414.411 2.305.772 638.315 2.567.240 1.026.289 267.013 8.219.040 Bancs i entitats de crèdit 87.480 163.455 1.081 49.806 57.480 429 359.731 Dipòsits de clients 1.326.931 2.142.317 637.234 2.517.434 968.809 266.584 7.859.309 Provisions per a riscos i càrregues 5.759 33.273 902 71.808 13.678 162 125.582 Comptes de periodiﬁcació 9.435 10.754 4.510 36.609 28.808 1.420 91.536 Altres passius 8.220 5.986 6.203 18.919 7.174 24.862 71.364 Capital social 68.061 42.708 33.000 70.000 30.055 30.068 273.892 Reserves 247.162 228.148 11.120 331.262 59.386 17 877.095 Resultats de l’exercici (***) 59.030 103.139 15.988 75.790 16.711 -6.486 264.172 Dividends a compte -25.051 -75.500 -6.400 -42.000 - - -148.951 Interessos minoritaris 267 -----267 Total passiu 1.877.387 2.732.540 722.458 3.193.959 1.201.395 317.275 10.045.014

Comptes d’ordre Passius contingents 74.657 105.661 29.047 152.392 39.880 37.291 438.928 Compromisos i riscos contingents 196.912 270.431 55.576 211.350 158.359 28.890 921.518 Operacions de futur 1.486.386 3.371.690 73.688 1.012.621 1.169.556 76.134 7.190.075 Dipòsits de valors i títols en custòdia 4.130.109 3.821.834 1.181.861 3.937.260 542.109 219.121 13.832.294 Altres compt. d’ordre amb func. de control 558.899 1.602.780 127.851 328.120 11.053 5.912 2.634.615 Total comptes d’ordre 6.446.963 9.172.396 1.468.023 5.641.744 1.920.957 367.348 25.017.431

(*) Nova denominació social del grup Agrícol-Reig a partir de l’any 2002. (**) Constituït amb data 10 d’abril de 2000. (***) Els resultats de Crèdit Andorrà inclouen 100.554 € corresponents a exercicis anteriors i els de BancSabadell -5,464 milions d’€ consolidats d’exercicis anteriors, pendents d’afectació. Font: Memòries anuals de les entitats.

amb tercers ni dels recursos propis. Ateses les caracterís- tables, cosa que es fa afegint-les en forma de comptes tiques d’aquestes partides, no procedeix que s’integrin en d’ordre. el balanç de les entitats, però, per la seva rellevància, sem- En funció d’aquest criteri, les dades que s’inclouen en bla evident que també han de constar en els estats comp- els citats comptes d’ordre fan referència a operacions o

84 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 2.20: Balanç de les entitats bancàries a 31-XII-2003 (milers d’euros)

Banc Internac.- Banca Privada Crèdit Banc Sabadell Andbanc (*) Banca Mora d’Andorra Andorrà Caixabank d’Andorra Total

Actiu Caixa i bancs centrals de l’OCDE 7.104 11.914 3.123 18.933 5.744 6.923 53.741 INAF 32.254 45.941 11.622 47.878 17.485 6.220 161.400 Intermediaris ﬁnancers 177.587 1.511.794 70.946 77.538 726.940 2.017 2.566.822 Inversions creditícies 688.906 732.443 308.755 2.257.854 316.005 307.051 4.611.014 Cartera de valors 592.549 104.949 325.251 419.382 16.482 30.006 1.488.619 Actius immaterials i desp. amortitzables 9.257 4.642 3.777 9.559 - 1.884 29.119 Actius materials 50.046 51.770 52.112 79.459 16.570 12.010 261.967 Comptes de periodiﬁcació 18.665 7.508 11.701 32.510 33.924 1.809 106.117 Altres actius 16.525 4.753 4.450 21.314 4.781 2.234 54.057 Total actiu 1.592.893 2.475.714 791.737 2.964.426 1.137.931 370.154 9.332.855

Passiu INAF 68.943 53.502 19.237 48.223 17.703 6.223 213.831 Creditors 1.139.212 2.055.865 702.581 2.292.826 947.335 312.525 7.450.344 Bancs i entitats de crèdit 63.114 77.886 49.272 48.380 50.400 642 289.694 Dipòsits de clients 1.076.098 1.977.979 653.309 2.244.446 896.935 311.883 7.160.650 Provisions per a riscos i càrregues 5.588 44.725 902 62.845 19.447 162 133.669 Comptes de periodiﬁcació 7.977 8.565 2.683 25.073 26.294 1.098 71.690 Altres passius 13.431 4.085 4.722 75.404 6.675 25.776 130.093 Capital social 68.061 42.407 33.000 70.000 30.055 30.068 273.591 Reserves 253.288 245.124 17.129 352.917 71.507 87 940.052 Resultats de l’exercici (**) 62.565 79.041 17.683 79.138 18.915 -5.785 251.557 Dividends a compte -26.452 -57.600 -6.200 -42.000 - - -132.252 Interessos minoritaris 280 -----280 Total passiu 1.592.893 2.475.714 791.737 2.964.426 1.137.931 370.154 9.332.855

Comptes d’ordre Passius contingents 72.702 111.850 34.051 231.561 50.101 53.627 553.892 Compromisos i riscos contingents 201.712 290.779 66.945 276.534 274.111 37.603 1.147.684 Operacions de futur 1.373.762 1.798.142 70.639 920.347 439.702 91.581 4.694.173 Dipòsits de valors i títols en custòdia 4.427.024 4.231.634 1.310.485 4.616.951 776.730 333.240 15.696.064 Altres compt. d’ordre amb func. de control 606.739 1.006.576 171.147 369.719 3.766 4.480 2.162.427 Total comptes d’ordre 6.681.939 7.438.981 1.653.267 6.415.113 1.544.410 520.531 24.254.241

(*) Nova denominació social del grup Agrícol-Reig a partir de l’any 2002. (**) Els resultats de Crèdit Andorrà inclouen 100.759 € corresponents a exercicis anteriors i els de BancSabadell -6,556 milions d’€ consolidats d’exercicis anteriors, pendents d’afectació. Font: Memòries anuals de les entitats.

riscos que poden afectar el patrimoni dels bancs o bé, com en les dades incloses en els quadres 2.19 i 2.20, els dos és el cas dels conceptes quantitativament més importants, conceptes fonamentals que representen el gruix d’aquests reflecteixen actius custodiats per les entitats bancàries, comptes d’ordre són els dipòsits de valors i títols en custò- però dels quals no en són titulars. Com es pot comprovar dia i, amb un valor bastant més baix, les operacions de

85 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

futur. Per a l’exercici del 2003, la suma d’aquests dos con- Així, per exemple, l’any 1995 els dipòsits de clients ceptes representava el 84,1% de l’import total dels comp- en el conjunt de la banca assolien una xifra de 7.920,5 tes d’ordre en el conjunt de la banca andorrana, percen- milions d’euros, el 1998 se situaven en 7.906,5 milions tatge similar al que mantenien els dos anys anteriors. d’euros, l’exercici del 2001 adoptaven un valor de 8.196,4 El concepte de dipòsits de valors i altres títols en milions d’euros, mentre que el del 2003 van baixar fins a custòdia, com es dedueix fàcilment de la seva denomina- 7.160,7 milions d’euros, amb una reducció força notable ció, inclou les accions i les obligacions d’empreses i altres en relació a l’any anterior (del 8,9%). Contràriament, per títols de renda fixa, de deute públic o de renda variable a aquests mateixos anys, el valor dels fons mitjançats per mantinguts en dipòsit pels clients i custodiats pels bancs, la banca per compte dels clients va passar de 2.259,3 valorats a preu de mercat. Per tant, aquesta partida corres- milions d’euros el 1995 a 7.906,5 milions d’euros el pon a operacions de mediació i custòdia efectuades per la 1998,a 12.838 milions d’euros el 2001 i, l’exercici del banca, que formen una part important del negoci banca- 2003, a 14.302,4 milions d’euros. ri i que constitueixen l’origen d’una part rellevant dels En altres paraules, mentre que els dipòsits totals de la ingressos obtinguts per les entitats en concepte de comis- clientela l’any 2003 eren inferiors en un 9,6%, en termes sions carregades per les transaccions efectuades o per la nominals, als que existien l’any 1995, la mediació per gestió i la custòdia de valors i d’altres títols. Les opera- compte de clients es va multiplicar per 6,3 vegades en el cions de futur fan referència fonamentalment a opera- mateix interval de temps. Això implica una modificació cions sobre instruments financers a termini, opcions sobre significativa del negoci bancari, ja que l’estructura dels divises, transaccions de compravenda i permutes finance- recursos totals gestionats per la banca l’any 1995 corres- res de divises, vinculades principalment a operacions de ponia a una distribució en la qual la participació dels fons cobertura per a la gestió de carteres i fons d’inversió. mitjançats per compte dels clients era del 22,2% i la dels Es dedueix d’això que, per captar d’una manera més dipòsits de la clientela era del 77,8%, mentre que l’any àmplia i més precisa el comportament global de l’activitat 2003 aquests percentatges s’havien modificat de manera bancària, és important analitzar la dinàmica seguida per que el primer dels dos conceptes absorbia els dos terços aquest segment de les operacions, tant pel volum que dels recursos totals. Resulta clar, per tant, que la transfor- assoleix com per la seva influència en els resultats obtin- mació experimentada pel model del negoci bancari els guts per les entitats. De fet, si es considera l’evolució darrers anys ha estat molt notable i que les operacions de seguida pels dipòsits dels clients (que, per les pròpies mediació per compte de clients han anat guanyant pes característiques del negoci bancari, constitueixen la part fins superar significativament les operacions tradicionals fonamental del seu passiu, amb una àmplia diferència), de captació de dipòsits. s’aprecia un cert estancament els darrers anys noranta i Per a l’any 2003 es pot apreciar un sensible augment una tendència descendent suau però continuada, en valors de la proporció que representa en el total dels recursos nominals, després de l’any 2000. En canvi els conceptes gestionats per la banca la part corresponent a la mediació corresponents a operacions de mediació de la banca per per compte de clients, després d’un interval de creixement compte dels clients ha seguit una pauta expansiva consi- més moderat durant els anys 1999-2002. En efecte, derable al llarg de l’última dècada. aquesta proporció va passar del 58,1%, l’any 1999, al 61%

86 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 2.21: Dades d’activitat de les entitats bancàries. 2002-2003 (milers d’euros)

Recursos Propis (Capital + reserves) Beneﬁcis Marge ordinari Nombre d’empleats Nombre d’oﬁcines

2002 2003 2002 2003 2002 2003 2002 2003 2002 2003

Andbanc (*) 349.201 357.462 59.030 62.565 103.799 114.944 286 278 11 12 B. Internac.-Mora 298.495 308.972 103.139 79.041 147.578 128.914 260 238 10 10 B.P.A. 53.562 67.812 15.988 17.683 31.854 37.611 142 134 3 3 Caixabank 106.152 120.477 16.711 18.915 33.557 37.107 110 114 7 7 Crèdit Andorrà 435.052 459.954 75.690 79.037 108.986 114.460 280 267 16 17 BancSabadell d’Andorra 23.599 24.370 -1.022 771 5.233 7.510 52 55 3 3 Total 1.266.061 1.339.047 269.536 258.012 431.007 440.546 1.130 1.086 50 52

Inversió més Passiu creditors % inversió % inversió descompte d’efectes clients Mediació clients s/passiu creditors clients s/passiu clients total

2002 2003 2002 2003 2002 2003 2002 2003 2002 2003

Andbanc (*) 611.988 694.307 1.326.931 1.076.098 3.354.238 3.840.267 46,12 64,52 7,79 9,70 B. Internac.-Mora 646.785 739.417 2.142.317 1.977.979 3.740.589 4.181.420 30,19 37,38 8,23 10,33 B.P.A. 214.785 245.473 637.234 653.309 850.337 983.983 33,71 37,57 2,73 3,43 Caixabank 245.829 320.167 968.809 896.935 538.179 760.079 25,37 35,70 3,13 4,47 Crèdit Andorrà 767.692 907.713 2.517.434 2.244.446 3.604.337 4.234.563 30,50 40,44 9,77 12,68 BancSabadell d’Andorra 92.685 137.300 266.584 311.883 191.636 302.130 34,77 44,02 1,18 1,92 Total 2.579.764 3.044.377 7.859.309 7.160.650 12.279.316 14.302.442 32,82 42,52 32,82 42,52

(*) Nova denominació social del grup Agrícol-Reig a partir de l'any 2002. Font: Agrupació de Bancs Andorrans.

el 2002, i va pujar l’exercici del 2003 ﬁns al 66,6%, cosa milions d’euros que assolia aquesta variable l’any 2002 era que equival a dir que l’últim any va guanyar 5,6 punts tan sols un 2,8% més elevada que la corresponent a l’any percentuals i en el període anterior assenyalat va avançar 1999, mentre que, com s’ha dit, el 2003 es registrava un poc més de la meitat (2,9 punts percentuals). Des d’a- increment del 6,6% i, en valors absoluts, s’arribava a quest punt de vista, doncs, l’any 2003 es va produir un 21.463,1 milions d’euros. S’ha d’afegir que aquest aug- reforçament signiﬁcatiu en la transformació del model ment va ser el resultat de dinàmiques oposades en els dos bancari observable durant els darrers anys, amb un incre- components que integren la xifra global citada. Així, els ment del pes de les operacions de mediació per compte recursos mitjançats per compte dels clients van créixer un dels clients en el negoci total (quadre 2.21). 16,5%, mentre que els dipòsits de la clientela van experi- Es pot afegir que l’any 2003 el volum total de fons mentar una disminució del 8,9%, en ambdós casos en gestionats per la banca andorrana –en forma de dipòsits i termes nominals. per operacions de mediació– va augmentar apreciable- Per tant, després d’un exercici –el del 2002– en el ment (un 6,6%), després d’un període amb una situació qual el segment de negoci de mediació per compte de de relatiu estancament. De fet, la quantitat de 20.138,6 clients havia evolucionat de forma moderadament nega-

87 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

tiva, el 2003 aquesta magnitud va reprendre un impuls En canvi, com s’ha dit, els dipòsits dels clients van creixent important. L’evolució seguida pels mercats de disminuir sensiblement, seguint la pauta de contracció renda variable va tenir, previsiblement, una influència que havien mantingut en anys anteriors, cosa que es pot rellevant en aquesta dinàmica. I això no solament perquè atribuir a l’escàs al·licient que oferien l’exercici de referèn- el volum de la cartera de valors dels inversors es veu afec- cia els dipòsits bancaris, com a conseqüència del mante- tat per la marxa de les borses i per les expectatives de niment dels tipus d’interès en valors mínims històrics. millora existents, sinó, també, perquè els valors que apa- Aquest fet ha pogut estimular un cert transvasament de reixen reflectits en els comptes d’ordre han de ser valorats recursos de dipòsits a altres actius financers i, en tot cas, a preus de mercat i, en conseqüència, resulten afectats per ha representat un desincentiu per a la col·locació de fons les oscil·lacions de les cotitzacions. en les diferents varietats existents de dipòsits bancaris. En Cal recordar que l’evolució dels mercats de valors conjunt, doncs, l’any 2003 es va produir una expansió sig- mundials durant el bienni 2001-2002 va ser marcada- nificativa del negoci bancari que, previsiblement, va ser ment desfavorable, amb índexos de rendibilitat força resultat de l’efecte combinat dels escassos incentius a l’es- negatius (amb pèrdues acumulades en el conjunt dels dos talvi que comportava el marc general de baixa remunera- anys que, per exemple, van arribar al 22,7% en els valors ció als dipòsits, per una banda, i d’una desviació de fons de l’índex Dow Jones, al 36,7% en els de l’ft-100 de la cap a altres instruments d’inversió, paral·lel a un augment borsa londinenca i al 50% en els valors representats en del valor comptable dels valors dels clients custodiats per l’europeu Stoxx-50). Aquest sever ajustament, òbvia- les entitats financeres, per l’altra. ment, va provocar un impacte desfavorable en la valoració Malgrat la millora que es va registrar en els recursos de les inversions financeres dels clients de la banca, reflec- totals gestionats per la banca l’any 2003, els beneficis del tides en els comptes d’ordre dels seus balanços, a banda conjunt del sistema bancari van experimentar un retrocés dels moviments de sortida dels mercats que pogués moti- en relació a l’any anterior, en el qual, d’altra banda, var en els inversors. també havien registrat una disminució. Així, els beneficis Contràriament, l’evolució dels mercats de valors de la banca durant el 2003 van ser un 4,3% inferiors a mundials va seguir un comportament força positiu durant l’exercici anterior, tot i que es pot afirmar que les entitats l’exercici del 2003, de manera que la rendibilitat dels bancàries del país van assolir encara un nivell de rendibi- valors que integren els índexos de les principals borses litat força elevat. En canvi, el marge operatiu de les enti- mundials va ser, en tots els casos, prou favorable: un tats va millorar globalment, de manera que va ser un 2,2% 28,2% en el cas de l’Ibex espanyol, un 25,3% en el cas de superior al de l’exercici precedent (quadre 2.21). l’índex Dow Jones, un 16,1% el cac-40 de la Borsa de D’altra banda, la marxa del resultat global del sistema París, un 13,6% l’ft-100 de Londres, un 24,5% el Nik- bancari durant l’any 2003 encobreix disparitats conside- kei japonès, un 37,1% el dax de Frankfurt i un 15,7% rables entre les diferents entitats que l’integren. De fet, la l’europeu Stoxx-50. Per tant, la marxa del conjunt de les contracció registrada l’any 2003 en els resultats de la ban- borses mundials va impulsar favorablement els conceptes ca és imputable a la marxa seguida per una única firma, d’inversió que apareixen reflectits en l’agregat de media- mentre que la resta van millorar els beneficis aconseguits ció per compte dels clients en les entitats bancàries. en comparació amb l’exercici anterior. En concret, els

88 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

bancs que van aconseguir una millora més important dels El quadre 2.21 inclou també algunes altres dades resultats van ser CaixaBank i Banca Privada d’Andorra referents a la xarxa d’oficines desplegada per cada entitat (BPA), amb taxes de creixement nominals dels beneficis i al nombre de treballadors adscrits. Com es pot apreciar, del 13,2% i del 10,6% respectivament, mentre que And- hi va haver dues entitats que van augmentar el nombre de banc i Crèdit Andorrà van assolir increments del 6% en el sucursals durant l’any 2003, amb el resultat global d’un primer cas i del 4,4% en el segon. increment de dues oficines en relació amb l’any anterior. També Banc Sabadell d’Andorra va mantenir una Pel que fa a les plantilles, hi va haver una reducció bastant dinàmica força positiva, si es considera que va aconseguir generalitzada d’efectius a les entitats bancàries del país, sortir dels resultats negatius que registrava des de l’inici de de manera que, excepte CaixaBank i Banc Sabadell la seva activitat, l’any 2000, i va obtenir uns beneficis de d’Andorra, el nombre de treballadors de la resta d’entitats 771.000 euros, enfront a les pèrdues d’una mica més d’un va disminuir. En general aquesta reducció de plantilles no milió d’euros que havia tingut l’any anterior. Evident- va ser massa important, però, per al conjunt de les entitats ment, implantar-se i consolidar-se com a nou operador que van seguir aquesta pauta va representar una pèrdua en un mercat competitiu exigeix uns costos que, en el cas de 51 llocs de treball, cosa que equival a un 5,3% de de Banc Sabadell d’Andorra, es pot considerar que in- la plantilla total de les entitats afectades. En canvi, els clouen l’obtenció de pèrdues durant el període inicial de dos bancs que van augmentar el nombre d’ocupats ho la seva actuació, amb la qual cosa entrar en situació de van fer en tan sols 7 persones en conjunt. Com a conse- beneficis en un interval de temps relativament curt com- qüència, per al total de la banca es van perdre 44 llocs porta una dinàmica prou favorable. de treball, equivalents al 3,9% de la plantilla total pre- La posició comparativament pitjor durant l’any 2003, existent. des del punt de vista de l’evolució dels beneficis, va cor- En els gràfics 2.22, 2.23 i 2.24 s’afegeixen també un respondre al grup del Banc Internacional-Banca Mora, conjunt de dades que aporten elements de referència inte- que va patir una reducció del 23,4% en els resultats obtin- ressants en relació a la posició relativa de cada entitat en guts.Tot i això, també s’ha de dir que aquesta entitat va ser el mercat durant l’any 2003 i que permeten efectuar algu- la que va obtenir els beneficis més voluminosos del conjunt nes consideracions respecte a la dinàmica seguida en cada de la banca, juntament amb Crèdit Andorrà, amb quanti- cas, quan es comparen amb les corresponents a l’exercici tats molt similars, lleugerament superiors als 79 milions anterior. Així, en el gràfic 2.22 s’ha representat la quota de d’euros. Igualment, si es considera el nivell de rendibilitat mercat en el total dels recursos gestionats per la banca –és en relació als fons propis, aquesta entitat se situava com a dir la suma dels dipòsits i la mediació per compte dels la segona més rendible, després de BPA (Banca Privada clients– que corresponia a cada entitat l’any 2003.Per d’Andorra) que aconseguia una taxa una mica més alta. De altra banda, en els gràfics 2.23 i 2.24 es desagrega aques- tota manera, en termes globals, el nivell de rendibilitat de ta mateixa informació en els dos conceptes bàsics que la la banca andorrana es pot considerar satisfactori i, com integren, de manera que en el primer cas es representa la s’ha vist, a banda del grup Banc Internacional-Banca participació percentual dels bancs en els dipòsits totals de Mora, el rendiment obtingut en relació als recursos propis la clientela i en el segon en els recursos globals mitjançats va millorar l’any 2003 per a la resta de les entitats. per compte dels clients.

89 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Gràﬁc 2.21: Actiu total i actius en bancs i institucions Gràﬁc 2.22: Percentatge captat per cada entitat dels recursos financeres del conjunt de la banca andorrana. 1993-2003 totals gestionats pel sector bancari (dipòsits més mediació (milions d’euros) clients). 2003

7,63%

7,72% 28,70% Tendència 10.000

8.000

6.000 30,19% 4.000

2.000 22,91% 2,86% 0 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 Banca Privada d’Andorra Banc Sabadell d’Andorra Actiu total Bancs i intermediaris ﬁnancers Caixabank Andbanc Crèdit Andorrà Banc Internac.-Banca Mora

Font: Agrupació de Bancs Andorrans. Font: Agrupació de Bancs Andorrans.

Pel que fa a la quota global de mercat que deté cada da per a les de més dimensió. En concret, Banc Sabadell entitat, l’any 2003 les dues amb una major dimensió d’Andorra va ser qui va millorar en major mesura la seva absorbien un percentatge dels recursos totals gestionats posició, ja que va augmentar en 5,8 dècimes percentuals la per la banca que era del 30,2%, en el cas del líder del sec- seva participació en els recursos totals gestionats per la tor –Crèdit Andorrà– i del 28,7% en el del grup Banc banca, mentre que BPA i CaixaBank van experimentar Internacional-Banca Mora, que se situava en segona posi- una millora de 2,4 dècimes percentuals, idèntica en amb- ció. A continuació, Andbanc apareixia en tercer lloc, amb dós casos. En canvi, les tres entitats més grans del país una quota del 22,9% i, ja a una certa distància, CaixaBank van perdre quota de mercat, en major o menor mesura: i BPA mantenien proporcions del total bastant similars, 5,1 dècimes percentuals en el cas del grup Banc Interna- amb una diferència d’escassament una dècima percentual cional-Banca Mora; 3,3 dècimes Andbanc i 2,1 dècimes (gràﬁc 2.22). El Banc Sabadell d’Andorra, a causa del Crèdit Andorrà. En resum, doncs, els bancs de més reduït temps que fa que és operatiu, assolia tan sols una dimensió van perdre posicions lleugerament en la capta- quota del 2,9% en els recursos totals gestionats. ció de recursos, mentre que els més petits van mostrar un En relació a l’any anterior, aquestes posicions impli- major dinamisme en aquest sentit. quen una tendència general a guanyar quota de mercat La informació, més desagregada, que es representa en per part de les entitats més petites i una dinàmica oposa- els gràﬁcs 2.23 i 2.24, permet conèixer amb més detall la

90 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Gràﬁc 2.23: Quota de mercat en la captació de dipòsits de les Gràﬁc 2.24: Quota de mercat de les entitats bancàries en la entitats bancàries. 2003 captació de recursos per intermediació amb clients. 2003

9,12% 6,88% 5,31% 29,24% 27,62% 12,53%

29,61%

31,34% 15,03% 26,85% 2,11% 4,36%

Banca Privada d’Andorra Banc Sabadell d’Andorra Banca Privada d’Andorra Banc Sabadell d’Andorra Caixabank Andbanc Caixabank Andbanc Crèdit Andorrà Banc Internac.-Banca Mora Crèdit Andorrà Banc Internac.-Banca Mora

Font: Quadre 2.21. Font: Agrupació de Bancs Andorrans.

posició de cada entitat en cadascun dels dos submercats ta de mercat del 9,1% i del 4,4% respectivament. En rela- que corresponen a les línies de negoci que s’han diferen- ció a l’exercici anterior havien millorat la seva posició ciat abans (dipòsits de clients i mediació per compte dels significativament BPA (amb un augment d’un punt per- clients). D’aquesta manera, es poden inferir les estratègies centual), Banc Sabadell d’Andorra (amb 9,7 dècimes prioritàries aplicades pels bancs i l’evolució seguida en percentuals), Banc Internacional-Banca Mora (amb 3,6 aquest aspecte. dècimes percentuals) i CaixaBank (amb 2 dècimes per- Així, en el gràfic 2.23 s’observa la quota de mercat centuals). que absorbeix cada entitat en els dipòsits totals efectuats És a dir, les tres entitats de menor dimensió, a més per la clientela. Per a l’any 2003, la posició de líder en del grup Banc Internacional-Banca Mora, van ser les que aquest cas, a l’igual que per al conjunt dels recursos ges- van incrementar la seva participació en la captació d’estalvi tionats, l’ocupava Crèdit Andorrà, amb un percentatge en forma de dipòsits durant l’exercici del 2003. Contrà- del 31,3% dels dipòsits totals, seguit pel grup Banc Inter- riament, Andbanc va registrar un reducció significativa en nacional-Banca Mora, amb un 27,6%. Amb una certa aquesta ràtio, de manera que va perdre 1,85 punts per- diferència se situaven Andbanc i CaixaBank, amb parti- centuals, mentre que Crèdit Andorrà seguia una dinàmi- cipacions del 15% i del 12,5% respectivament, mentre ca similar, però amb una menor intensitat, ja que va reduir que BPA i Banc Sabadell d’Andorra mantenien una quo- en 6,9 dècimes percentuals la seva quota de mercat.

91 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

En el segment de negoci de la mediació per compte Andbanc la proporció era de 3,6 vegades, és a dir, nota- dels clients, les posicions estan bastant més polaritzades blement superior al valor mitjà. CaixaBank i Banc Saba- entre les entitats més grans i les de menor dimensió que dell d’Andorra eren les úniques entitats que captaven més en el cas de la captació de dipòsits. De fet, en aquest mer- recursos en forma de dipòsits que en operacions de cat, la quota dels tres bancs més grans l’any 2003 sumava mediació i BPA mantenia una proporció entre els dos el 85,7% del total, mentre que la seva participació en els agregats quelcom més baixa que la mitjana. dipòsits totals era del 74%. Es pot inferir d’això que En relació a l’any anterior, l’any 2003 van augmentar aquestes entitats han tendit a donar prioritat a la línia de significativament la seva quota de mercat en la mediació negoci de mediació per compte dels clients (gràfic 2.24). per comte dels clients les dues entitats que apareixen Tanmateix, si s’observa més detingudament la situa- menys decantades cap a aquesta línia de treball: Caixa- ció de cada entitat, es pot comprovar que, en realitat, això Bank, que va augmentar la seva participació en 9,3 dèci- és imputable tan sols a dues entitats, principalment a mes percentuals, i Banc Sabadell d’Andorra, amb un aug- Andbanc, que mantenia una quota de mercat del 26,9% ment de 5,5 dècimes percentuals. També Crèdit Andorrà en el segment de la mediació i del 15% en el de captació va registrar un increment de 2,6 dècimes percentuals, de dipòsits i, en bastant menor mesura, al grup Banc mentre que Banc Internacional-Banca Mora i Andbanc Internacional-Banca Mora, que també mantenia una van experimentar una reducció d’1,2 punts percentuals i situació similar, però que en el seu cas representava una de 4,7 dècimes percentuals respectivament. BPA, per la diferència bastant més baixa, ja que els percentatges seva banda, va mantenir una posició bastant estable en corresponents als dos submercats esmentats eren del aquest mercat. 29,2% en el de mediació i del 27,6% en el de captació de Per tant, el conjunt de dades comentades revela un dipòsits. A part d’Andbanc i Banc Internacional-Banca major dinamisme de les entitats més petites pel que fa a la Mora, la resta d’entitats l’any 2003 mantenia una quota de captació total de recursos de la clientela. Si es considera mercat que, en general, era una mica més elevada en el amb més detall la informació disponible, es pot apreciar segment de captació de dipòsits que en el de mediació per que, amb l’excepció de BPA i de Banc Sabadell d’Andor- compte dels clients, amb l’excepció de CaixaBank, en la ra, la resta d’entitats va experimentar una reducció sig- qual la diferència era molt més voluminosa. nificativa en el volum dels dipòsits de la clientela, que Les dades que s’inclouen en el quadre 2.21 permeten va ser especialment acusada en el cas d’Andbanc (un constatar que, per a la mitjana del sector, els recursos mit- -18,9%) i que, com a mitjana del conjunt de les entitats, jançats per compte dels clients per al conjunt de la banca va assolir el -8,9%. duplicaven les quantitats dipositades en les entitats. Les En contrapartida, tots els bancs van augmentar apre- diferències en la situació de cada entitat, però, són força ciablement el volum dels recursos mitjançats per compte importants, ja que en els casos de Crèdit Andorrà i del de la clientela, encara que el percentatge d’increment va grup Banc Internacional-Banca Mora les proporcions ser especialment important en el cas de Banc Sabadell entre ambdós conceptes eren relativament similars a la d’Andorra i CaixaBank. Entre la resta d’entitats, Crèdit mitjana de la banca –una mica per sota en el primer cas i Andorrà va seguir una pauta de creixement, pel que fa a lleugerament per damunt en el segon–, mentre que per a aquest agregat, moderadament superior al valor mitjà i la

92 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

resta d’entitats va presentar taxes de creixement inferiors major mesura la posició en la línia de negoci de captació a la mitjana. Això implica que Banc Sabadell d’Andorra va de dipòsits i Crèdit Andorrà va millorar més la seva situa- ser l’entitat que va experimentar una millora més clara en ció en les operacions de mediació. el mercat bancari durant l’any 2003, ja que va registrar Una altra informació d’interès que també s’inclou en variacions molt superiors a la mitjana tant en la captació el quadre 2.21 és la que fa referència al finançament per de dipòsits com en les operacions de mediació per comp- part de les entitats bancàries de l’activitat econòmica rea- te dels clients. litzada al país que, en bona part, es pot associar als con- També es pot considerar que van millorar la seva ceptes d’inversió i descompte d’efectes. Durant l’any situació en el mercat BPA i CaixaBank, encara que ba- 2003 les quantitats corresponents a aquests conceptes van sades en línies d’actuació diferents, ja que la primera registrar un increment força important, del 18% en valors d’aquestes entitats va reforçar sensiblement la seva posició nominals. El creixement d’aquest agregat va ser conside- en el segment de la captació de dipòsits i va aconseguir un rable en totes les entitats, ja que el percentatge de crei- augment molt proper a la mitjana del sector en els recur- xement més baix va ser del 13,5%, encara que va ser sos gestionats en operacions de mediació. CaixaBank, en especialment destacable en els casos de Banc Sabadell canvi, va seguir l’estratègia de potenciar considerablement d’Andorra, CaixaBank i Crèdit Andorrà. la seva posició en aquesta darrera línia de negoci, mentre La ràtio que posa en relació la suma d’inversions i que registrava una disminució dels dipòsits de la cliente- descompte d’efectes amb el volum dels dipòsits de clients la, però en un percentatge inferior a la mitjana del sector. també va augmentar notablement, ja que va passar del Les restants tres entitats del sistema bancari del país 32,8% que va assolir l’any 2002 a un valor del 42,5% –que són les de més dimensió, ja que, en conjunt, l’any l’exercici següent, per al conjunt de la banca (quadre 2003 absorbien el 81,8% dels recursos totals gestionats 2.21). Les dades que s’inclouen en el quadre permeten per la banca– van seguir una dinàmica una mica diferent també comprovar la distribució d’aquest valor percentual en cada cas. Així, Andbanc va aconseguir una taxa de entre les diferents entitats del sector, amb un pes espe- creixement inferior a la mitjana en el segment de media- cialment remarcable de Crèdit Andorrà, Banc Interna- ció per compte dels clients i va experimentar una con- cional-Banca Mora i Andbanc, que s’ha de considerar tracció clarament més intensa que el conjunt de les enti- lògic en funció de la dimensió relativa de les entitats. tats en la captació de dipòsits, amb la qual cosa va perdre Quant a les modificacions normatives que afecten al quota de mercat en ambdues línies de negoci. Per la seva sector, es pot fer referència a l’aprovació de la Llei banda, Crèdit Andorrà i el grup Banc Internacional- 14/2003 del 23 d’octubre, de l’Institut Nacional Andorrà Banca Mora van seguir una dinàmica oposada. Crèdit de Finances (bopa núm. 15084 de 26-11-2003), enca- Andorrà va tenir un comportament una mica més favora- minada a consolidar aquesta institució com a autoritat ble que el conjunt del sector en el mercat de mediació per del sistema financer andorrà, amb una redefinició de les compte dels clients i va retrocedir més que la mitjana seves funcions i de la seva estructura operativa, dotant-lo en la captació de dipòsits, mentre que en el cas de Banc de competències en matèria de supervisió i control, Internacional-Banca Mora es va produir la situació garantint-ne la seva independència i ampliant el seu camp contrària. Per tant, aquesta darrera entitat va reforçar en d’actuació.

93 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

II.6 - Finances públiques porta uns situació de dèficit sostingut, que demostra les Les finances públiques del Principat estan fortament con- dificultats per aconseguir aquests objectius. En el gràfic dicionades per dos factors estructurals que hi incideixen 2.25 es representa l’evolució dels ingressos i de les despe- considerablement. Per una banda, pel fort creixement ses no financers14 liquidats durant el període 1985-2002 registrat en les despeses durant els darrers exercicis, com i permet apreciar que, des de l’any 1988, el flux dels a conseqüència de la notable expansió registrada per l’àm- ingressos no financers s’ha mantingut normalment per bit d’actuació del sector públic i pels efectius laborals ads- sota de les despeses del mateix tipus, amb les excepcions crits a l’Administració. Per altra banda, des del punt de dels anys 1996 i, especialment, el 1997, en el qual van vista dels ingressos, el model fiscal del país supedita en concórrer circumstàncies extraordinàries que van generar bona part el volum total dels recursos disponibles a la un volum atípicament alt d’ingressos. recaptació obtinguda per l’entrada al país dels diferents En línies generals, la tendència creixent tant dels tipus de productes importats, de manera que, com es ingressos com de les despeses en el període considerat va veurà, els tributs que recauen sobre aquest corrent comer- ser força intensa, però, amb l’excepció dels dos anys citats, cial generen la part majoritària dels ingressos del sector l’impuls ascendent de la despesa superà sensiblement públic. l’aconseguit en els ingressos. Així, si es pren com a punt de Així, les dades de les liquidacions pressupostàries per- referència l’any 1987, en el qual es mantenia un moderat meten comprovar que el capítol dels impostos indirectes superàvit pressupostari i, per tant, el volum dels ingressos representa, amb una àmplia diferència, el principal con- encara superava el de les despeses, el creixement dels cepte dins el conjunt dels ingressos. Si s’analitza amb més ingressos no financers el període 1987-2002 va ser, en detall el citat capítol, es pot veure que les figures tributà- valors monetaris corrents, del 326,7%, cosa que equival a ries que graven l’entrada de mercaderies representen el una taxa d’increment anual acumulatiu del 10,2%, men- gruix dels impostos indirectes, amb la qual cosa l’evolució tre que les despeses van augmentar el mateix període un d’aquest flux comercial es converteix en un element deter- 394,6%, equivalent a un 11,3% anual acumulatiu. minant per a la marxa de les finances públiques. Aquest fet Encara que aquesta diferència no sigui molt volumi- és remarcable, perquè implica que l’entrada de visitants, en nosa, la conseqüència que se’n deriva és la persistència de general, i la marxa del comerç turístic, de manera més la bretxa que existeix entre ingressos i despeses i, per tant, concreta, condicionen no solament l’evolució general de un augment progressiu del nivell d’endeutament. De fet, l’economia, sinó també, en bona mesura, la capacitat d’ac- es pot constatar en el gràfic 2.25 que la diferència negati- tuació del sector públic. va entre els ingressos i les despeses no financers va assolir Malgrat els esforços realitzats pel Govern els darrers valors significatius entre els anys 1988 i 1994 i que, des- anys per contenir el flux de despeses i per diversificar i prés del trienni 1995-1997, la situació ha estat també ampliar les fonts d’ingressos, la tendència apreciable com- similar, encara que amb valors més moderats en termes

14. Per a l'elaboració del gràfic s'inclouen únicament els capítols d’ingressos i de despeses no financers, perquè això permet obtenir una idea més ajustada de l’evolució dels dos fluxos pressupostaris. En efecte, d’aquesta manera, no s’incorporen en els corrents d'ingressos i de despeses les operacions financeres –bàsicament corresponents a l’augment de l’endeutament i a la liquidació d’aquest endeutament que, a llarg termini, presenta un saldo de zero–, mentre que sí que s’hi inclouen –en el capítol 3 de les despeses– els pagaments pels interessos del deute viu.

94 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 2.22: Pressupostos d’ingressos i de despeses de l’Administració central. 1998-2004

1998 (milers pta) 1999 (milers pta) 2000 (milers d’€)

Pressupost Liquidació Pressupost Liquidació Pressupost Liquidació

Ingressos Impostos indirectes 23.500.000 18.887.719 21.340.000 19.554.025 161.912,7 120.035,6 Altres ingressos 12.082.676 11.844.159 7.430.000 8.126.737 56.057,5 60.062,1 Actius ﬁnancers 86.500 105.944 86.500 75.000 613,0 3.981,3 Passius ﬁnancers 483.476 2.013.263 3.040.111 - 16.994,6 9.693,1 Total ingressos 36.152.652 32.851.085 31.896.611 27.755.762 235.577,8 193.772,0

Despeses Despeses corrents 15.865.554 14.771.768 16.012.041 15.801.934 111.083,1 103.025,9 - Despeses de personal 6.316.795 6.374.304 6.841.791 6.983.303 45.977,4 45.147,5 - Béns corrents i serveis 4.045.244 3.864.197 4.085.812 4.072.293 26.510,4 25.686,5 - Interessos 907.520 221.094 253.550 221.451 4.798,1 1.334,2 - Transferències corrents 4.595.995 4.312.173 4.830.888 4.524.887 33.797,2 30.857,8 Despeses de capital 20.285.098 18.061.547 15.882.570 13.754.424 124.482,8 94.279,1 - Inversions reals 13.082.334 10.933.201 10.015.068 7.389.169 85.039,3 42.974,9 - Transferències de capital 7.202.764 7.128.346 5.867.502 6.365.255 39.443,4 51.304,2 Operacions financeres 2.000 17.770 2.000 0 12,0 601,0 - Variac. actius financers -----601,0 - Variac. passius financers 2.000 17.770 2.000 - 12,0 - Total despeses 36.152.652 32.851.085 31.896.611 29.556.358 235.577,8 197.906,0

2003 2004 2001 (milers d’€) 2002 (milers d’€) (milers d’€) (milers d’€)

Pressupost Liquidació Pressupost Liquidació Pressupost Pressupost

Ingressos Impostos indirectes 176.485,3 157.978,6 190.821,8 173.615,9 202.917,1 211.683,6 Altres ingressos 58.220,5 61.244,7 51.778,1 50.968,3 43.359,1 43.623,0 Actius ﬁnancers 206,5 182,1 216,8 164,7 216,8 109,9 Passius ﬁnancers 146.824,0 131.062,9 18.012,9 27.233,4 23.886,6 34.419,5 Total ingressos 28.856.500,0 27.755.762,0 260.829,6 251.982,3 270.379,6 289.836,1

Despeses Despeses corrents 27.193.194,6 27.078.981,0 125.644,6 128.861,0 131.721,1 147.400,5 - Despeses de personal 48.483,0 49.901,5 51.423,6 55.460,0 54.948,9 61.375,2 - Béns corrents i serveis 27.661,6 33.211,4 29.150,2 29.345,6 30.648,3 35.663,1 - Interessos 5.691,5 5.610,7 4.913,8 5.195,7 4.847,1 4.797,7 - Transferències corrents 39.872,8 35.346,4 40.157,1 38.859,8 41.276,8 45.564,5 Despeses de capital 25.897.637,1 21.143.593,0 135.022,7 115.751,7 138.496,1 142.261,2 - Inversions reals 90.362,2 66.193,8 95.279,6 75.322,1 97.779,5 100.292,9 - Transferències de capital 38.704,7 37.426,5 39.743,1 40.429,5 40.716,6 41.968,3 Operacions financeres 2.000,0 0,0 162,3 125,9 162,4 174,5 - Variac. actius financers - - 150,3 125,9 150,0 162,1 - Variac. passius financers 130.960,5 130948,52 12,0 - 12,4 12,4 Total despeses 53.092.831,7 48.222.574,0 260.829,6 244.738,6 270.379,6 289.836,1

Font: Ministeri de Finances.

95 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

relatius. En concret, l’any 1999 la xifra de dèficit repre- Gràfic 2.25: Ingressos i despeses públics no financers liquidats. 1985-2002 (milers d’euros) sentava el 6,8% dels ingressos no financers, el 2000 va pujar fins al 9,6% i l’any 2001 es va situar en un 3,9%. 250.000

L’exercici del 2002 l’evolució relativa d’ingressos i despe- 200.000 ses va fer que aquest indicador novament augmentés ﬁns 150.000 a un valor del 8,9%. 100.000 Cal aclarir, d’altra banda, que, com s’ha dit, la situa- ció pressupostària més favorable que es va registrar el 50.000 trienni 1995-1997 va derivar d’un augment inusual dels 0

ingressos en el capítol dels impostos indirectes que, al seu 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 torn, va ser resultat d’un volum de recaptació extraor- Ingressos no financers. Milers d’€. dinàriament elevat obtingut per les importacions de Despeses no financeres. Milers d’€. tabac. En concret, les importacions de tabac, que l’any Font: Quadre 2.22. 1993 representaven un 4,8% del valor total de les compres a l’exterior, l’any 1995 havien incrementat la seva partici- pació fins al 7,2%, el 1996 van continuar pujant fins al pic– dels ingressos patrimonials, que va obeir a una parti- 8% i el 1997 van arribar a un percentatge màxim de da de distribució de resultats per un valor important. l’11,4%. Evidentment, això va tenir una considerable Pel que fa a l’exercici pressupostari del 2002, es pot repercussió sobre els ingressos públics que, com es pot assenyalar com el fet més rellevant el significatiu augment observar en el gràfic 2.25, els anys citats van pujar de registrat per les despeses no financeres, que van créixer un manera molt notable i van assolir el 1997 una xifra que, en 7,4% en valors nominals, percentatge sensiblement més valors monetaris corrents, no es va superar fins a l’exerci- elevat que l’assolit pels ingressos no financers, que va ser ci del 2001 i que, traduïda a valors constants, seria enca- del 2,4% (quadre 2.22). Com a conseqüència, el volum ra superior als ingressos de l’any 2002. del dèficit no financer, que els exercicis anteriors, 1998- Això vol dir que, un cop es van modificar les cir- 2001, havia seguit un comportament més contingut, va cumstàncies atípiques que van generar l’increment dels augmentar sensiblement. Es pot afegir que aquestes taxes ingressos derivat de les importacions de tabac, l’evolució de creixement són, en tot cas, bastant més baixes que les del corrent d’ingressos i, subsidiàriament, de despeses, va registrades en ambdós fluxos els anys 2000 i 2001, ja que, tornar a valors més d’acord amb la tendència històrica prè- aquest darrer any, les despeses van experimentar un incre- via. De fet, si es prescindeix de les xifres dels anys com- ment del 15,5% i els ingressos del 21,7% i, en l’exercici del presos entre el 1995 i el 1998, els valors dels ingressos s’a- 2000, els percentatges assolits van ser de l’11,1% i del justen considerablement a una funció lineal. En relació a 8,3% respectivament. aquest darrer exercici, cal dir que el volum dels ingressos es Per tant, en comparació amb els dos exercicis prece- va mantenir relativament elevat i no va caure d’una mane- dents, l’any 2002 la taxa de creixement de les despeses es ra proporcional a com ho va fer el capítol dels impostos va moderar, però la contracció que va registrar el percen- indirectes arran d’un augment considerable –i també atí- tatge d’increment dels ingressos va ser molt més acusada.

96 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Aquest fet evidencia la continuïtat de la situació que reve- ment majoritari del total dels ingressos públics, situació len les dades de la sèrie històrica, és a dir la dificultat del que, tal com s’ha assenyalat, respon als trets estructurals corrent d’ingressos per seguir la marxa expansiva del flux del sistema econòmic i fiscal del país. Tot i això, es pot de despeses. D’altra banda, es pot deduir de l’evolució apreciar una certa tendència cap a una diversificació més dels ingressos els quatre darrers exercicis liquidats que la gran de les fonts d’ingressos al llarg de la dècada dels anys dinàmica de creixement respon d’una manera més ajusta- noranta, encara que no sense oscil·lacions. Així, els pri- da a les condicions estructurals de la base econòmica del mers anys noranta, el capítol dels impostos indirectes país, en relació a les circumstàncies anòmales que es van aportava més del 90% dels ingressos no financers (un travessar els anys inclosos entre el 1995 i el 1998, en els 94,7% el 1990 i un 92,5% el 1991), mentre que el perío- quals el flux d’ingressos va estar influït de manera sig- de 1992-1997 es va situar en percentatges compresos nificativa per factors atípics de diferent caire. entre el 78% i el 85% aproximadament. Les modificacions que progressivament s’han anat Deixant de banda l’any 1998, en el qual el capítol dels introduint en el sistema fiscal del país també han tingut ingressos patrimonials va assolir un valor atípicament ele- alguna repercussió en l’evolució dels ingressos públics, ja vat, durant el període 1999-2002 el pes en el total dels que, els darrers anys, el Govern ha endegat diverses ini- ingressos no financers del capítol dels impostos indirectes ciatives dirigides a reduir la dependència dels ingressos va disminuir significativament, en comparació amb els públics envers les figures impositives que graven l’entrada anys anteriors de la dècada dels noranta. Així, el trienni de mercaderies. Per aconseguir-ho, ha introduït algunes 1999-2001, el capítol citat va aportar entre un 66,7% i un figures tributàries noves, bàsicament en forma de taxes, 72,1% dels ingressos, però l’any 2002 aquesta proporció va però també ha iniciat el procés per establir noves figures augmentar notablement, fins a un percentatge del 77,3%, d’imposició indirecta que recaiguin sobre l’activitat eco- valor bastant semblant al que es va registrar el bienni nòmica interior. 1996-1997, encara que les circumstàncies fossin total- Aquest procés podria permetre, a mitjà termini, acon- ment diferents. En tot cas, sembla clar que la dependèn- seguir disminuir la dependència de les finances públiques cia dels recursos públics respecte a la recaptació obtingu- respecte a la imposició que recau sobre les importacions. da de la imposició indirecta es manté en proporcions Tanmateix, cal tenir en compte que una modificació del notablement altes, com revelen les dades dels darrers sistema tributari requereix un període de temps relativa- exercicis pressupostaris liquidats. ment prolongat i necessàriament s’ha d’aplicar de mane- L’increment registrat el 2002 en la participació dels ra progressiva, amb la qual cosa el seu impacte també apa- impostos indirectes en els ingressos obtinguts per opera- reix difuminat. Tampoc no és ociós recordar que el cions no financeres va ser el resultat d’un augment força manteniment dels trets bàsics del model fiscal del país, notable en la recaptació per aquest concepte, mentre que criteri que s’ha primat fins al moment, restringeix nota- els capítols englobats en el grup d’altres ingressos mante- blement les possibilitats de transformació de l’estructura nien la pauta contrària. Així, els anys 2001 i 2002, els i el volum dels ingressos públics. impostos indirectes van experimentar un creixement del Com s’ha dit abans, el capítol dels impostos indirec- 31,6% en el primer d’ambdós i del 9,9% en el segon, tes ha representat tradicionalment el percentatge àmplia- mentre que el bloc d’altres ingressos va pujar una mica

97 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

l’any 2001 –un 2%–, però l’exercici següent va registrar és el que recull els productes de distribució de resultats, una caiguda del 16,8%, cosa que explica el considerable que habitualment corresponen a la percepció per part de augment del pes relatiu del capítol d’imposició indirecta l’Administració de resultats d’explotació positius obtin- en els ingressos no financers. guts per empreses parapúbliques. El volum d’aquesta El conjunt d’ingressos que en el quadre 2.22 s’englo- aportació als ingressos públics pot variar significativa- ba sota la denominació d’altres ingressos és la suma de ment, en funció de les circumstàncies de cada exercici, dos capítols pressupostaris, el de taxes i altres ingressos i però els darrers anys ha assolit valors força elevats. el d’ingressos patrimonials15. En relació a aquests con- Així, en la liquidació pressupostària del 2001 els pro- ceptes, cal afegir que el capítol que inclou taxes i altres ductes de distribució de resultats van aportar a l’erari ingressos (aquests darrers corresponen a venda de béns, públic una quantitat de 32,96 milions d’euros, xifra que prestacions de serveis, reintegraments, sancions, etc.) va representava el 15% dels ingressos no financers d’aquell mantenir, els darrers sis anys, una participació en els exercici i el 72,7% dels ingressos patrimonials, mentre ingressos totals no financers relativament estable, que se que en la liquidació del 2002 aquest concepte d’ingressos situa entre el 7% i el 9% (un 7,3% l’exercici del 2001 i un va aportar 25,06 milions d’euros, quantitat que equival a 7,8% el del 2002). l’11,2% dels ingressos obtinguts per operacions no finan- En canvi, en el capítol d’ingressos patrimonials es ceres i al 74,8% dels ingressos patrimonials de l’exercici. detecta una evolució que inclou fluctuacions importants, Aquests valors posen de manifest clarament que la atès que, per exemple, l’any 1996 aquest capítol represen- incidència que ha tingut el producte de distribució de tava un 14,3% dels ingressos totals no financers i l’any resultats en el capítol d’ingressos patrimonials durant els 1997 un 14,7%, mentre que l’exercici del 1998 la seva darrers anys ha estat determinant i que, al seu torn, aquest participació va pujar a un valor màxim del 29,7%. Per a capítol ha influït significativament en la dinàmica global l’any 2000, va assolir el 25% i l’exercici del 2001 el 20,7% dels ingressos. dels capítols d’ingressos no financers. L’any 2002 el per- La comparació dels valors que corresponen a les centatge de participació d’aquest concepte va ser del liquidacions pressupostàries del 2001 i del 2002 permet 14,9%, per tant un valor relativament baix si es compara comprovar que, tal com s’ha assenyalat abans, l’any 2002 amb la participació que aquest capítol havia mantingut els els ingressos totals no financers van experimentar un crei- exercicis anteriors. xement prou moderat, del 2,4% en termes nominals. En tot cas, es pot afirmar que els ingressos patrimo- Aquest increment va derivar de la considerable pujada nials han assolit un pes relatiu força important en els que va registrar la recaptació per impostos indirectes, que ingressos públics andorrans durant els darrers anys, enca- va augmentar un 9,9%, mentre que els conceptes englo- ra que les oscil·lacions que s’observen són també signifi- bats amb la denominació d’altres ingressos van experi- catives, a causa de les variacions que experimenten alguns mentar un descens del 16,8%. En valors absoluts, l’any dels conceptes que inclou aquest capítol. L’element prin- 2002 la recaptació per impostos indirectes es va situar en cipal que condiciona la dinàmica d’aquest bloc d’ingressos una xifra de 173,6 milions d’euros, mentre que l’exercici

15. La classiﬁcació per capítols del pressupost inclou també el de transferències corrents, que no aporta ingressos rellevants en el cas d’Andorra.

98 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

anterior havia estat de 158 milions d’euros. D’altra ban- mentar un 7,4%. Els dos grans blocs que integren aquest da, també cal consignar que l’any 2001 la recaptació conjunt de despeses van seguir una dinàmica expansiva, aconseguida va comportar un increment molt notable en encara que les despeses de capital van augmentar en una relació a l’exercici precedent, ja que l’any 2000 la recapta- proporció bastant més elevada, ja que van créixer un ció per impostos indirectes havia estat de 120 milions 11,7% en valors nominals, enfront a la taxa d’increment d’euros. Per tant, en tan sols dos anys el creixement nomi- del 3,9% que van registrar les despeses corrents. nal registrat en aquest capítol va ser del 44,6%. En termes generals, l’evolució a partir dels primers Dins el conjunt englobat com a altres ingressos, els anys noranta dels dos grups de despeses citats va seguir recursos obtinguts en el capítol de taxes i altres ingressos una dinàmica creixent força acusada i bastant paral·lela en l’exercici del 2002 van experimentar una apreciable millo- la línia de tendència observable, encara que amb una con- ra, ja que van assolir un valor de 17,46 milions d’euros, tinuïtat bastant clara en el cas de les despeses corrents i cosa que representa un increment del 9,8%. En canvi, oscil·lacions significatives en els capítols de despeses de com s’ha vist abans, els ingressos patrimonials van regis- capital. Tanmateix, el volum de les despeses corrents es va trar una contracció significativa en relació als anys ante- mantenir per damunt de les destinades a operacions de riors, ja que l’exercici del 2002 es va ingressar per aquest capital pràcticament de manera continuada, amb l’única concepte una quantitat de 33,49 milions d’euros, mentre excepció de l’any 1998. Així, si es fa el valor mitjà anual de que els dos anys anteriors s’havia superat en ambdós casos les deu darreres liquidacions disponibles –encara que sigui la xifra de 45 milions d’euros. una aproximació molt poc afinada, pel fet d’utilitzar Si es considera el volum global dels ingressos, és a dir, valors corrents, sense incorporar l’efecte de la variació dels s’afegeixen també aquells obtinguts per operacions finan- preus– la mitjana de les despeses corrents assoleix una ceres, els ingressos totals de l’exercici del 2002 van regis- quantitat de 77,51 milions d’euros cada any i la de les trar una considerable contracció en relació a l’any ante- despeses de capital de 67,47 milions d’euros, és a dir un rior, ja que el valor liquidat va ser un 28,1% inferior a la 13% menys. quantitat obtinguda l’any 2001. Això va ser conseqüència En comparació amb els anys anteriors, l’exercici del de la notable envergadura que va assolir el 2001 el capítol 2002 les despeses corrents van tenir un creixement relati- d’ingressos per passius financers –és a dir, obtinguts per vament contingut, ja que l’any 2001 van experimentar un operacions d’endeutament– que va aportar una quantitat augment del 20,6% i el 2000 del 8,4%. Enfront a aquests de 131,1 milions d’euros al pressupost total d’ingressos. valors, la taxa del 3,9% registrada el 2002 es pot conside- L’any 2002 la xifra liquidada per aquest concepte també va rar comparativament moderada. Dels quatre capítols que assolir una certa rellevància, però va ser molt inferior a la integren el conjunt de les despeses corrents, dos van de l’any anterior i es va situar en 27,2 milions d’euros. seguir una dinàmica expansiva considerable, mentre que Pel costat de les despeses, com s’ha vist abans, la els altres dos van registrar una reducció significativa. La liquidació corresponent a l’exercici del 2002 va compor- primera situació es va donar en el cas de les despeses de tar un increment força important d’aquest concepte, per personal i de les destinades a transferències corrents, que més que fos més moderat que en les dues liquidacions van augmentar un 11,1% i un 9,9% respectivament. En anteriors. Així, les despeses totals no financeres van aug- canvi, les despeses per a adquisició de béns corrents i ser-

99 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

veis i els pagaments d’interessos van baixar en percentat- la taxa de creixement anual acumulatiu d’aquest agregat va ges de l’11,6% i del 7,4% respectivament. ser del 9,4%, derivada principalment de l’impuls expansiu De tota manera, si s’observa l’evolució dels quatre experimentat per les despeses de personal. Per tant, el rit- capítols de despeses corrents es pot constatar que la me de creixement que van mantenir tant el total de les tendència de fons és clarament a un creixement sostingut despeses corrents com la part que correspon a despeses de i relativament important en els casos de les despeses de funcionament l’any 2002 va ser netament inferior al que personal i de les transferències corrents, mentre que les van seguir, en termes generals, els anys anteriors. Aquest compres de béns corrents i serveis van augmentar més fet és imputable principalment a la significativa reducció moderadament i els pagaments per interessos van seguir que van registrar els capítols de compres de béns corrents una pauta global baixista. Així, l’any 1992 els tres capítols i serveis i de pagament d’interessos, mentre que els con- citats en primer lloc es mantenien amb valors no massa ceptes de remuneracions al personal i transferències diferents, amb una quantitat equivalent a 20,16 milions corrents van seguir una dinàmica alcista prou marcada. d’euros per al de despeses de personal, de 19,5 milions Els capítols que engloben les despeses de capital van d’euros per al de transferències corrents i de 17 milions augmentar notablement l’any 2002 i van experimentar d’euros destinats a la compra de béns corrents i serveis. una taxa de creixement de l’11,7% en termes nominals, En canvi, deu anys després, la quantitat destinada a percentatge que s’alinea amb els que s’havien assolit el remuneracions al personal superava àmpliament els altres bienni anterior, ja que l’exercici del 2001 aquest conjunt dos capítols, com es pot comprovar en el quadre 2.22. de despeses havia crescut un 9,9% i l’any 2000 havia aug- L’evolució seguida al llarg de la dècada que separa les dues mentat un 14%. Aquestes taxes de creixement posen de dates citades va implicar que la taxa de creixement anual manifest l’impuls experimentat pel flux de despeses de acumulatiu de les despeses de personal fos del 10,7%, capital els darrers exercicis liquidats. Dels dos compo- mentre que les transferències corrents van augmentar a un nents d’aquest grup de despeses, les inversions reals van ritme del 7,1% anual i la compra de béns corrents i serveis ser el concepte que va mostrar un major dinamisme, amb va progressar a un percentatge del 5,6% anual. Per tant, el un percentatge d’increment del 13,8% l’any 2002,men- capítol de remuneracions als treballadors del sector públic tre que les transferències de capital van créixer un 8%. és clarament el que ha seguit una evolució més expansiva Tanmateix, encara que les transferències de capital els darrers anys, amb una apreciable diferència en relació al mostressin alguna oscil·lació durant la dècada 1993-2002, de transferències corrents, que també va augmentar sig- en general van seguir una pauta creixent força sostinguda, nificativament, i, encara més clarament, respecte als altres mentre que les inversions reals van registrar daltabaixos dos conceptes que integren aquest grup de despeses. significatius en el mateix interval de temps, de manera que El conjunt de les despeses de funcionament –és a dir, els valors més elevats (que es van registrar els anys 1998, la suma de les despeses de personal i de les realitzades per 2001 i 2002) superaven àmpliament les xifres més baixes a l’adquisició de béns corrents i serveis– va augmentar, del període i el valor màxim arribava a més que a triplicar l’any 2002, en un percentatge molt lleuger, del 2%, cosa els més baixos. Per tant, dins la tendència general alcista que representa una desacceleració significativa en relació que revelen els dos capítols que integren les despeses de als exercicis anteriors, ja que durant el període 1992-2001 capital, la marxa de les transferències de capital presenta

100 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

una dinàmica molt més regular que la seguida per les capítols de despesa corrent. En el cas de la liquidació inversions reals, subjecta a variacions força acusades. pressupostària del 2002, el concepte de les despeses Pel que fa al nivell d’execució assolit en la liquidació corrents que va mostrar una desviació a l’alça més acusa- pressupostària de l’any 2002 respecte a les previsions da va ser el de remuneracions al personal, mentre que el de incorporades en el pressupost inicial, els ingressos totals compra de béns corrents i serveis es va ajustar molt més a no financers liquidats van representar una xifra inferior en les quantitats previstes inicialment. un 7,4% a la que s’estimava en el pressupost preventiu. El percentatge relativament baix que es va registrar Dels dos grans blocs que integren aquest conjunt, el que en l’execució de les despeses de capital va estar condicio- va tenir una incidència més important en aquest resultat nat fonamentalment pel valor que es va assolir en el capí- conjunt va ser el capítol dels impostos indirectes, ja que en tol de les inversions reals, en el qual s’havien previst unes aquest concepte el grau d’execució va ser del 90% en rela- despeses superiors als 95 milions d’euros i es van realitzar ció a les previsions inicials, mentre que en el grup d’altres per una xifra de 75,3 milions d’euros, cosa que represen- ingressos es va arribar a un percentatge del 98,4%. Per ta un grau d’execució del 79,1%, mentre que en el capítol tant, els ingressos obtinguts per ambdós conceptes van ser de transferències de capital la desviació va ser bastant inferiors a les estimacions inicials, però d’una forma molt moderada, de l’1,7%, però en aquest cas a l’alça. Això més pronunciada en el cas dels impostos indirectes que, també segueix la pauta imperant els darrers anys, de d’altra banda, són, amb una àmplia diferència, la font manera que les inversions reals executades s’han mantin- principal de recursos per al sector públic. gut sempre significativament per sota de les previsions Aquesta situació es comprova que ha estat bastant inicials, mentre que les transferències de capital s’han recurrent els darrers exercicis ja que, com permeten apre- aproximat força a les estimacions prèvies i, sovint, les han ciar les dades que s’inclouen en el quadre 2.22, després de desbordat (quadre 2.22). l’any 1998 les quantitats aconseguides per recaptació En resum, doncs, l’evolució registrada l’any 2002 per d’impostos indirectes van ser sempre significativament les finances de l’Administració central no se separa sig- inferiors a les previstes. En canvi, les xifres obtingudes en nificativament dels trets estructurals bàsics que han carac- concepte d’altres ingressos van ser habitualment molt teritzat les finances públiques andorranes. D’entrada, es properes a les estimades inicialment o, sovint, quelcom pot apreciar que la dependència dels ingressos procedents més elevades. de la imposició indirecta es va mantenir en un percentat- L’exercici del 2002 el conjunt de les despeses no ge prou elevat, superior al corresponent als quatre exerci- financeres va assolir un grau d’execució del 93,8%, que va cis liquidats previs. Per altra banda, el conjunt de les des- ser resultat d’un percentatge del 102,6% en el bloc de les peses no financeres va mantenir la pauta creixent que va despeses corrents i del 85,7% en el que inclou les despe- caracteritzar els darrers exercicis i va superar significativa- ses de capital. Aquesta situació també ha estat bastant ment el ritme de creixement dels ingressos. Com a con- habitual els darrers anys, almenys pel que fa al nivell rela- seqüència, la bretxa que separa ambdós fluxos es va accen- tivament més baix d’execució pressupostària en les despe- tuar o, el que és el mateix, es va assolir un dèficit ses de capital i a la major aproximació a les previsions pressupostari sensiblement més voluminós que els exerci- –amb freqüència, amb tendència a superar-les– en els cis precedents (gràfic 2.25).

101 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Des del punt de vista de les despeses es pot destacar Pel que fa a les despeses, per als exercicis del 2003 i del la rigidesa a l’alça que presenten les despeses de funcio- 2004 es mantenen unes previsions de creixement mode- nament, amb una taxa de creixement anual acumulativa rades en el bloc de les despeses corrents i més expansives del 8,6% els deu darrers pressupostos liquidats. Una dinà- en les despeses de capital. Així, per a l’any 2003, en cas mica també clarament alcista s’aprecia en les transferèn- d’ajustar-se a les previsions pressupostàries, les despeses cies de capital, cosa que tendeix a incidir de manera des- corrents haurien experimentat un augment del 2,2% res- favorable sobre les inversions reals, especialment en pecte al valor liquidat el 2002 –encara que en relació al aquelles ocasions en les quals s’imposa un ajustament en valor pressupostat aquell any el percentatge seria del el volum de la despesa pública. 4,8%–, mentre que per al 2004 es preveia un increment Quant a les previsions pressupostàries establertes per força significatiu, de l’11,9% en relació a l’exercici anterior. als exercicis del 2003 i del 2004, les estimacions que in- En les despeses de capital, per als anys 2003 i 2004 es corporen impliquen un augment significatiu dels ingres- preveu un augment apreciable de les inversions reals que, sos previstos en el capítol dels impostos indirectes, en d’acord amb els pressupostos preventius, arribarien als comparació amb la recaptació obtinguda l’any 2002, 97,8 milions d’euros el primer d’aquests anys i superarien especialment en el primer dels dos anys citats (quadre els 100 milions d’euros el segon. Tanmateix, tenint en 2.22). Així, en relació a la liquidació realitzada l’any ante- compte que la pauta habitual que s’observa en les liquida- rior, els ingressos per impostos indirectes que es preveu cions pressupostàries, pel que fa a aquest concepte, és a recaptar l’any 2003 representen un increment del 16,9% i una reducció de les quantitats liquidades en relació a les les estimacions efectuades per a l’exercici del 2004 com- previstes en les estimacions inicials, sembla probable que porten un augment més modest, del 4,3% respecte al 2003. les inversions efectivament executades es mantinguin en L’evolució seguida per les importacions l’any 2003, xifres inferiors a les indicades. En el cas de les transferèn- factor fonamental que condiciona aquest capítol pressu- cies de capital, en canvi, es pot preveure una proximitat postari d’ingressos, permet preveure que l’increment de la més clara de les liquidacions respecte a les previsions ini- recaptació obtinguda per impostos indirectes serà inferior cials, amb la qual cosa se seguiria la mateixa línia aprecia- a les previsions establertes i, de fet, els primers resultats da en anys anteriors. avançats respecte a l’execució del pressupost del 2003 mos- En relació a l’àmbit normatiu, cal fer esment de dos tren una desviació significativa a la baixa en aquesta parti- fets rellevants que afecten les finances del sector públic i, da. Per altra banda, les previsions definides en els capítols més específicament, les finances comunals. Amb data 27 que s’engloben sota la denominació d’altres ingressos pre- de juny del 2003 es van aprovar dues lleis que canvien sig- senten una tendència decreixent d’una certa envergadura, nificativament el marc regulador de les finances dels atès que la quantitat que s’espera obtenir per aquests con- comuns16. La primera va ser la Llei qualificada 11/2003, ceptes l’any 2003 és un 14,9% inferior a la que es va liqui- del 27 de juny, de modificació de l’article 7 de la Llei qua- dar pels mateixos capítols l’exercici del 2002, i per al 2004 lificada de transferències als comuns. Aquesta norma va es preveu un creixement molt lleuger, del 0,6%. respondre a l’objectiu de modificar la restricció que intro-

16. Publicades ambdues en el Butlletí Oﬁcial del Principat d’Andorra (BOPA) núm. 15059, de 30-7-2003.

102 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

duïa la llei qualificada a què fa referència, la qual deter- dependència envers les compres a l’exterior: la marcada minava que cada comú podia destinar com a màxim un especialització de la base econòmica del país en l’exporta- 15% de l’import de les transferències regulades per aques- ció de serveis turístics, la manca de recursos bàsics en ta llei a finançar despeses derivades d’activitats esportives, l’àmbit intern, l’escassa rellevància del sector transforma- culturals, socials i de lleure. Es vinculava, per tant, el per- dor en el teixit productiu i la importància que té el com- centatge restant del 85% necessàriament a operacions ponent comercial en el model d’oferta turística. Tot això d’inversió. fa que l’anàlisi dels fluxos comercials amb l’exterior La Llei qualificada 11/2003 modifica el citat article –especialment de les importacions– aporti una informació 7, de manera que el nou redactat especifica que el percen- de notable interès per valorar l’evolució de l’activitat tatge màxim que es podrà destinar als objectius enumerats econòmica general –receptora dels béns imprescindibles de despeses per a activitats esportives, culturals, etc. podrà per al seu normal desenvolupament– però també, més ser del 30% i, per tant, es redueix el percentatge que ha específicament, per copsar la marxa del sector turístic. de ser destinat obligatòriament a operacions d’inversió, En relació a això, s’ha de tenir en compte que les mentre que es duplica el percentatge que pot ser aplicat compres a l’exterior dels diferents tipus de productes proper cobrir despeses de tipus corrent. S’introdueix, per porcionen elements de referència importants en relació a tant, un marge de flexibilitat considerablement més les necessitats de consum i d’inversió tant de la població ampli. resident com dels visitants. A més, l’evolució seguida per Per altra banda, amb la mateixa data del 27 de juny de determinades partides de les importacions –que apleguen 2003 es va aprovar la Llei 10/2003 de les finances comu- un nombre relativament limitat d’articles– forneix també nals, en l’exposició de motius de la qual s’especifica que els indicis molt reveladors en relació a la marxa del comerç objectius perseguits són els d’homogeneïtzar i donar turístic, que constitueix un dels factors diferencials més cobertura legal a les figures tributàries aplicades pels rellevants en l’oferta turística del país. comuns, així com regular les modalitats d’endeutament i L’exercici del 2003 el flux de les importacions va establir-ne els límits i definir les pautes per gestionar els registrar un augment d’una certa rellevància, ja que, en drets i les obligacions atribuïts als comuns i determinar- valors monetaris corrents, va créixer un 5,3%, cosa que en ne els mecanismes de control. En definitiva, es tracta, valors constants es pot estimar que equival a un increment com especifica el text legal, “d’establir un model de finança- real entorn al 2,5% (quadre 2.23 i gràfic 2.26). Aquests ment comunal més racional i ajustat a les necessitats del país, percentatges, però, impliquen una contracció significativa tant pel que fa al conjunt dels ingressos comunals com en rela- en comparació amb l’any 2002 –en el qual les compres a ció a les despeses i al control consegüent”. l’exterior van augmentar un 9,2% en termes nominals, equivalent a aproximadament el 5,6% real– i s’alineen II.7 - Comerç exterior amb els que es van assolir l’any 2001, que tant en termes L’anàlisi de les importacions presenta en el cas d’Andorra nominals com reals van ser molt similars. un interès especial, que s’aparta del que és comú a la Si s’observa la sèrie històrica, és clarament perceptible major part dels països. Hi ha diversos factors que incidei- l’estancament de les importacions en valors reals durant el xen en aquest sentit i que posen de manifest una forta període 1994-1996 (que, d’altra banda, havia estat prece-

103 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

dit d’una tendència decreixent el trienni 1991-1993), pel que fa a determinats capítols que, dins de les seccions mentre que l’any 1997 aquesta variable va pujar notable- aranzelàries, tenen una rellevància important en el cas de ment i, a partir del 1998, va seguir una pauta de creixe- les importacions andorranes17. Per aquest motiu, en el ment moderat. Dins aquest context, l’exercici del 2002 va quadre 2.23 es detallen alguns capítols concrets que, pel representar l’augment més important de la darrera dèca- seu volum econòmic, tenen una transcendència especial- da, amb l’excepció del 1997, en el qual es van produir ment destacada en aquest flux comercial, encara que no unes circumstàncies atípiques, a les quals es farà referèn- s’arribi a presentar tota la informació amb aquest nivell cia després. D’aquesta manera, es pot considerar que l’e- de desagregació. volució de les importacions durant l’any 2003 s’ha situat Com es pot observar, en el conjunt de les compres a en una línia molt similar a la que va mantenir el quin- l’exterior destaquen clarament quatre seccions, que l’any quenni 1998-2002, amb l’excepció d’aquest darrer any, i 2003 mantenien una participació en el total superior al ha seguit una pauta clarament més favorable que en el 10%. La secció aranzelària amb un pes més elevat en el període 1990-1996. conjunt de les importacions és, amb una considerable Per tant, es pot valorar que la marxa de les importa- diferència, la que inclou màquines i aparells, material cions l’exercici del 2003 denota una tendència econòmi- elèctric i llurs parts, així com aparells d’enregistrament o ca moderadament expansiva, en la mateixa línia que ha de reproducció del so i de la imatge (secció xvi), que l’any seguit aquesta variable els darrers cinc anys, amb l’excep- 2003 absorbia el 19,2% del valor total de les importa- ció del 2002, any en el qual es va registrar una taxa de cions. Amb proporcions també força importants, però ja creixement bastant més elevada. Una valoració posterior, bastant més moderades, apareixien la secció iv (productes més detallada, de la composició d’aquest corrent comercial de les indústries alimentàries, begudes i tabac), amb una pot contribuir a interpretar en quina mesura aquesta participació del 12,6% en el total, i les seccions vi (pro- tendència es recolza en un creixement del comerç turístic ductes de les indústries químiques o connexes) i xvii o bé deriva de components de la demanda interna. (material de transport), que representaven percentatges Les dades que es recullen en el quadre 2.23 permeten bastant similars del total importat, el 10,2% i el 10,4% apreciar el pes relatiu que mantenen en les importacions respectivament. totals els diferents tipus de productes, classificats segons En conjunt, doncs, l’any 2003 les quatre seccions els codis de les seccions aranzelàries, així com les modifi- esmentades absorbien el 52,4% de les compres totals a cacions registrades al llarg del període 1993-2003.En l’exterior efectuades pel Principat i, per tant, les altres dis- general, aquest nivell de desagregació aporta informació set seccions aranzelàries representaven el 47,6% restant. suficient en relació als tipus de productes que integren Es pot afegir que tan sols quatre d’aquestes disset assolien aquest flux comercial. Tanmateix, en determinats casos, una participació en les importacions superior al 5%: la pot ser interessant efectuar una aproximació més afinada secció xi (matèries tèxtils i articles tèxtils i de confecció,

17. Les estadístiques de comerç exterior presenten diversos graus d’agregació. En primer lloc, les seccions, que aporten el menor grau relatiu de detall; després, els capítols, que especifiquen de manera més àmplia els diversos tipus d’articles que inclou cada secció; i, a continuació, els subcapítols, que afegeixen un grau més elevat de detall i que, si s’escau, poden encara assolir nivells més específics d’identificació dels productes.

104 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

amb un pes del 8,9%); la secció xx (mobiliari, joguines i comerç turístic, encara que es pugui acceptar que una part articles d’esport, que participava amb un 5,6%); la secció rellevant sigui absorbida per la demanda interna. Així, v (productes minerals, amb una participació del 5,4%) i la els capítols 22 i 24 (que inclouen les begudes i líquids secció xviii (òptica, fotografia i cinematografia. Rellot- alcohòlics i els tabacs) l’any 2003 representaven conjun- geria, aparells de mesura i control, etc.), que representava tament el 59,9% del total de la secció iv i les quantitats un 5,2% del valor total. En un altre cas, el de la secció i importades evidencien amb claredat que, necessàriament, (animals vius i productes del regne animal), el percentat- una gran part d’aquests productes és adquirida pels visi- ge de participació en el valor de les importacions s’apro- tants. ximava al 5%, ja que era del 4,7%, mentre que la resta Igualment, el pes que assoleix el capítol 33 (produc- apareixia ja a una distància considerable. tes de perfumeria i cosmètica) dins la secció vi (produc- Per tant, les nou seccions enumerades –de les vint-i- tes de les indústries químiques o connexes), que l’any una que es diferencien en les estadístiques– absorbien el 2003 arribava al 68,8%, s’explica pel destí majoritari 82,1% en valor de les compres a l’exterior l’any 2003. d’aquests articles al comerç turístic, ja que, com és sabut, D’altra banda, una primera valoració permet detectar que estan entre els productes de més consum per part dels una part molt important dels articles que s’engloben en visitants. D’altra banda cal afegir que també formen part aquestes seccions es corresponen amb els principals pro- de la secció vi els articles farmacèutics, els quals igual- ductes que es destinen majoritàriament a la reexportació, ment són destinats en una proporció considerable a la per l’atractiu en el preu que deriva bàsicament del dife- demanda turística, amb la qual cosa el pes d’aquest com- rencial de les càrregues fiscals que suporten en relació als ponent de la demanda en el conjunt de la secció aranzelà- països veïns. De fet, si es consideren amb més detall les ria resulta determinant. mercaderies que s’inclouen en la secció xvi, que encapça- Per tant, en els tres grups d’articles que destaquen la les importacions, es pot constatar que el capítol 85 com els més importants de les importacions andorranes, (màquines, aparells i materials elèctrics; aparells d’enre- la participació dels compradors procedents de l’exterior gistrament o de reproducció del so i de la imatge) l’any en la demanda total es pot inferir que és l’element fona- 2003 concentrava el 13,5% de totes les importacions mental. En canvi, en el cas de la que se situa com la quar- andorranes. Aquesta dada permet acotar la rellevància ta secció aranzelària per participació en les importacions que en termes quantitatius i qualitatius assoleix el comerç totals, la de material de transport (secció xvii), previsi- d’aquest grup de productes que, clarament, se situa com el blement les importacions es destinen principalment a la més important de l’oferta comercial del Principat adreça- demanda domèstica, encara que també pot tenir un pes da als visitants. apreciable el consum de peces, components, accessoris, Dins de la segona secció per importància en les etc., que efectuen els visitants. exportacions, la que engloba els productes de les indústries Entre les cinc seccions enumerades anteriorment, que alimentàries, les begudes i el tabac, que, com s’ha vist, segueixen en importància les quatre anteriors, almenys en l’any 2003 mantenia una participació del 12,6% en les tres casos es pot afirmar que també una gran part de les importacions andorranes, també s’inclouen alguns capítols importacions és absorbida per la demanda turística: els concrets que, en una part considerable, es destinen al productes inclosos en la secció xi (materials tèxtils i arti-

105 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

cles tèxtils i de confecció), la secció xviii (òptica, foto- estan entre els productes que els visitants consideren grafia i cinematografia; aparells de mesura i control, competitius en el comerç del Principat, d’acord amb els rellotgeria, etc.) i la secció xx (mobiliari, joguines, arti- resultats de les enquestes. cles d’esport, etc.). Com es pot comprovar, tant els pro- Encara que en proporcions més limitades, sembla clar ductes de fotografia, cinematografia, rellotgeria i òptica, que també en les importacions corresponents a les altres com els articles d’esport i els vestits i accessoris del vestit dues seccions hi incideix la demanda dels visitants, ja que

Quadre 2.23 : Evolució de les importacions andorranes, per seccions i per principals capítols aranzelaris. 1993-2003

Milions de pessetes

1993 (%) 1994 (%) 1995 (%) 1996 (%) sec. i - Animals vius i productes del regne animal 9.888 8,32 10.000 8,18 9.769 7,42 9.739 7,19 [Capítol 4 - Llet i productes lactis, ous, mel] [6.041] 5,08 [5.990] 4,90 [5.762] 4,38 [5.589] 4,13 sec. ii - Productes del regne vegetal 1.828 1,54 2.017 1,65 2.284 1,74 2.098 1,55 sec. iii - Greixos i olis 882 0,74 1.394 1,14 2.402 1,83 1.474 1,09 sec. iv - Productes de les indústries alimentàries. Begudes i tabac 19.104 16,08 21.817 17,84 24.476 18,60 26.013 19,20 [Capítol 22 - Begudes, líquids alcohòlics i vinagres] [6.447] 5,43 [7.127] 5,83 [7.415] 5,63 [7.569] 5,59 [Capítol 24 - Tabacs] [5.699] 4,80 [7.482] 6,12 [9.488] 7,21 [10.772] 7,95 sec. v - Productes minerals 5.517 4,64 5.579 4,56 5.614 4,27 6.119 4,52 sec. vi - Productes de les indústries químiques o connexes 10.922 9,19 11.344 9,28 11.776 8,95 12.325 9,10 [Capítol 33 -Productes de perfumeria o de tocador] [7.517] 6,33 [7.896] 6,46 [8.173] 6,21 [8.508] 6,28 sec. vii - Matèries i productes plàstics. Cautxú i articles de cautxú 2.835 2,39 2.793 2,28 3.058 2,32 3.018 2,23 sec. viii- Pells, cuirs i articles d’aquestes matèries. Articles de viatge, carteres, etc. 1.698 1,43 1.885 1,54 2.095 1,59 2.195 1,62 sec. ix - Fusta i suro. Articles d’aquestes matèries. Esparteria i cistelleria 1.085 0,91 1.398 1,14 1.348 1,02 1.298 0,96 sec. x - Pasta de paper, paper i les seves aplicacions. Productes d’edició, premsa, etc. 3.242 2,73 2.821 2,31 4.027 3,06 4.266 3,15 sec. xi - Matèries tèxtils i articles tèxtils i de confecció 9.585 8,07 9.471 7,74 9.826 7,47 10.360 7,65 [Capítols 61/62 - Vestits i accessoris del vestit] [7.817] 6,58 [7.777] 6,36 [8.325] 6,33 [8.713] 6,43 sec. xii - Calçat, capells, paraigües, bastons, flors artificials, plomes, etc. 3.429 2,89 3.526 2,88 3.541 2,69 3.946 2,91 sec. xiii - Productes de pedra, ciment i matèries anàlogues. Productes de ceràmica. Vidre i articles de vidre 2.738 2,30 2.858 2,34 2.956 2,25 2.845 2,10 sec. xiv - Perles, pedres gemmes, metalls preciosos i articles d’aquestes matèries. Bijuteria i monedes 2.340 1,97 1.752 1,43 2.963 2,25 2.756 2,03 sec. xv - Metalls comuns i product. d’aquests metalls 4.542 3,82 4.426 3,62 4.306 3,27 4.449 3,28 sec. xvi - Màquines i aparells, material elèctric. Aparells de reproducció i enregistrament del so i la imatge 18.580 15,64 17.862 14,61 18.517 14,07 19.077 14,08 [Capítol 85 - Aparells elèctrics, reproducció i enregistrament so i imatge] [12.153] 10,23 [13.331] 10,90 [13.358] 10,15 [13.202] 9,75 sec. xvii-Material de transport 8.556 7,20 9.293 7,60 10.360 7,87 10.283 7,59 sec.xviii-Òptica, fotografia i cinematografia. Aparells de mesura i control. Rellotgeria, etc. 5.553 4,67 5.784 4,73 5.841 4,44 6.281 4,64 sec. xix - Armes, municions i llurs accessoris 197 0,17 168 0,14 191 0,15 192 0,14 sec. xx - Mobiliari, joguines, articles d’esport, etc. 6.269 5,28 6.015 4,92 6.171 4,69 6.670 4,92 sec. xxi - Objectes d’art, de col·lecció, antiguitats 38 0,03 87 0,07 81 0,06 56 0,04 Total importacions 118.828 100 122.290 100 131.602 100 135.460 100

Font: Ministeri de Finances. Duana Andorrana.

106 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

dins la secció v (productes minerals) la part fonamental mals vius i productes del regne animal) es destinen prin- del tràﬁc comercial correspon a combustibles i carburants, cipalment al consum interior, però també apareix dins que igualment són objecte de consum per part dels visi- aquesta secció un capítol en el qual bona part de les com- tants, encara que, evidentment, les necessitats interiors pres a l’exterior són absorbides pel comerç turístic. Es siguin el factor més rellevant. De la mateixa forma, es pot tracta del capítol 4 (llet i productes lactis), que l’any 2003 acceptar que els productes compresos en la secció i (ani- representava el 2,1% del valor total de les importacions i

Milions de pessetes Milers d’euros

1997 (%) 1998 (%) 1999 (%) 2000 2000 (%) 2001 (%) 2002 (%) 2003 (%)

9.843 6,27 9.680 6,00 9.580 5,59 9.506 57.132,5 5,17 59.326,2 5,11 61.881,2 4,88 62.517,1 4,68 [5.339] 3,40 [4.992] 3,09 [4.753] 2,78 [4.313] [25.921,7] 2,35 [26.760,4] 2,30 [28.236,3] 2,22 [27.453,7] 2,05 2.290 1,46 2.458 1,52 2.497 1,46 2.513 15.104,3 1,37 16.459,5 1,42 17.348,5 1,37 18.713,1 1,40 1.140 0,73 918 0,57 962 0,56 884 5.313,9 0,48 4.161,6 0,36 5.034,1 0,40 5.234,0 0,39 34.213 21,78 23.763 14,72 22.760 13,29 23.910 143.701,4 13,00 155.256,4 13,36 163.366,0 12,87 167.978,9 12,57 [8.463] 5,39 [9.366] 5,80 [9.382] 5,48 [9.481] [56.982,0] 5,16 [58.879,5] 5,07 [62.385,0] 4,92 [64.521,41] 4,83 [17.822] 11,35 [6.205] 3,84 [4.888] 2,85 [5.717] [34.359,9] 3,11 [39.550,1] 3,40 [37.705,5] 2,97 [36.071,0] 2,70 6.683 4,26 6.976 4,32 6.664 3,89 9.948 59.788,4 5,41 64.079,4 5,51 69.739,0 5,49 71.611,9 5,36 13.680 8,71 15.666 9,70 17.651 10,31 18.520 111.304,7 10,07 116.674,7 10,04 126.723,7 9,98 136.711,8 10,23 [9.690] 6,17 [11.205] 6,94 [12.381] 7,23 [13.175] [79.183,3] 7,17 [82.351,7] 7,09 [88.727,0] 6,99 [94.061,9] 7,04 3.242 2,06 3.282 2,03 3.749 2,19 4.603 27.666,6 2,50 26.358,1 2,27 25.134,9 1,98 26.402,6 1,98 2.531 1,61 3.393 2,10 2.811 1,64 2.833 17.028,7 1,54 20.037,6 1,72 19.298,5 1,52 21.051,5 1,58 1.668 1,06 1.663 1,03 1.991 1,16 2.102 12.634,6 1,14 12.297,3 1,06 13.110,4 1,03 14.425,7 1,06 4.074 2,59 3.216 1,99 3.947 2,30 5.839 35.091,1 3,18 22.485,1 1,94 23.256,3 1,83 24.023,4 1,80 11.865 7,55 12.684 7,86 13.929 8,13 16.712 100.443,0 9,09 99.563,9 8,57 106.136,5 8,36 118.611,9 8,88 [10.075] 6,41 [11.065] 6,85 [12.408] 7,25 [15.193] [91.311,8] 8,26 [89.676,7] 7,72 [96.455,2] 7,60 [108.448,9] 8,12 4.602 2,93 4.572 2,83 4.746 2,77 5.317 31.953,4 2,89 33.083,2 2,85 36.183,0 2,85 38.723,6 2,90

3.306 2,11 3.330 2,06 3.528 2,06 3.752 22.550,3 2,04 23.747,1 2,04 23.447,0 1,85 25.738,5 1,93

3.740 2,38 5.014 3,11 5.481 3,20 3.675 22.088,8 2,00 14.787,2 1,27 15.247,8 1,20 12.347,6 0,92 4.834 3,08 5.475 3,39 6.064 3,54 6.764 40.655,2 3,68 44.449,4 3,83 47.072,3 3,71 49.728,9 3,72

21.983 14,00 27.057 16,76 29.929 17,48 29.712 178.573,7 16,16 206.774,9 17,80 242.815,4 19,13 256.635,1 19,21 [15.057] 9,59 [17.443] 10,81 [18.668] 10,90 [19.830] [119.180,7] 10,79 [148.020,5] 12,74 [175.691,8] 13,84 [179.824,2] 13,46 12.071 7,69 14.625 9,06 16.142 9,43 16.682 100.262,0 9,07 104.345,8 8,98 125.352,2 9,88 138.760,0 10,38

7.122 4,53 8.714 5,40 9.039 5,28 9.255 55.622,0 5,03 66.129,3 5,69 73.068,7 5,76 68.980,8 5,16 148 0,09 153 0,09 168 0,10 147 883,8 0,08 1.081,2 0,09 1.306,8 0,10 1.498,6 0,11 7.979 5,08 8.688 5,38 9.417 5,50 10.804 64.936,1 5,88 68.566,8 5,90 72.628,9 5,72 75.024,0 5,61 40 0,03 99 0,06 208 0,12 390 2.345,4 0,21 2.272,2 0,20 1.013,3 0,08 1.850,7 0,14 157.054 100 161.426 100 171.263 100 183.870 1.105.079,9 100 1.161.936,7 100 1.269.164,4 100 1.336.269,5 100

107 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

en el qual participen de forma signiﬁcativa les compres taula, productes tots que també tenen una presència apre- dels visitants. ciable en les compres dels turistes. En un altre cas, que s’a- Entre les dotze seccions aranzelàries restants, única- proxima a la proporció citada del 3% (la secció xii, que ment una superava el 3% de participació en les importa- inclou calçat, capells, paraigües, etc., que registrava una cions l’any 2003, la secció xv (metalls comuns i produc- participació del 2,9% en les importacions del 2003), es tes d’aquests metalls, amb un percentatge del 3,7%). I, si pot fer una valoració similar. bé, probablement, la part més important del consum d’a- Pel que fa a l’evolució observable en les diferents sec- quests tipus de productes correspon als residents interiors, cions aranzelàries durant l’exercici del 2003, algunes de també s’ha d’imputar una proporció d’un cert pes a la les seccions i dels capítols esmentats destaquen entre demanda procedent de l’exterior, ja que aquesta secció aquells que van registrar un increment més voluminós de engloba les eines, l’utillatge, la ganiveteria i els coberts de les importacions, encara que es detecten disparitats

Quadre 2.24: Importacions andorranes, per països i per seccions aranzelàries. 2003 (euros)

França Espanya Alemanya Països Baixos Itàlia Regne Unit Bèlgica sec. i - Animals vius i productes del regne animal 14.007.181 43.654.720 1.863.429 1.700.162 132.753 20.981 42.167 sec. ii - Productes del regne vegetal 1.867.001 16.091.033 25.814 11.453 79.885 19.435 16.098 sec. iii - Greixos i olis 179.150 4.966.994 31.601 0 4.486 324 0 sec. iv - Productes de les indústries alimentàries. Begudes i tabac 37.270.630 77.482.655 10.992.576 3.218.363 1.974.820 14.016.407 954.071 sec. v - Productes minerals 32.715.028 38.783.914 2.023 2.799 3.348 0 11.540 sec. vi - Productes de les indústries químiques o connexes 51.156.990 81.159.469 510.166 287.299 312.557 225.199 91.866 sec. vii - Matèries i productes plàstics. Cautxú i articles de cautxú 5.119.106 18.026.892 404.302 399.556 1.244.149 132.401 127.388 sec. viii -Pells, cuirs i articles d’aquestes matèries. Articles de viatge, carteres, etc. 6.291.009 8.377.643 222.352 65.876 3.226.295 31.699 290.716 sec. ix - Fusta i suro. Articles d’aquestes matèries. Esparteria i cistelleria 1.829.232 10.941.474 127.636 2.665 346.054 18.676 183.189 sec. x - Pasta de paper, paper i les seves aplicacions. Productes d’edició, premsa, etc. 2.057.696 19.932.692 575.434 540.157 343.474 152.579 30.394 sec. xi - Matèries tèxtils i articles tèxtils i de confecció 36.993.031 48.892.037 1.138.192 2.543.550 13.011.737 1.156.126 445.377 sec. xii - Calçat, capells, paraigües, bastons, flors artificials, plomes, etc. 10.189.505 13.249.360 376.679 1.004.319 6.062.333 129.844 643.884 sec. xiii -Productes de pedra, ciment i matèries anàlogues. Productes de ceràmica. Vidre i articles de vidre 2.370.450 21.000.548 275.519 46.406 659.920 111.691 100.826 sec. xiv - Perles, pedres gemmes, metalls preciosos i articles d’aquestes matèries. Bijuteria i monedes 3.536.066 5.483.386 177.967 3.074 1.542.275 27.185 799.428 sec. xv - Metalls comuns i productes d’aquests metalls 6.308.181 38.836.568 1.393.037 174.711 1.234.108 125.844 72.982 sec. xvi - Màquines i aparells, material elèctric. Aparells de reproducció i enregistrament del so i la imatge 50.718.130 129.437.759 6.146.822 3.067.989 2.770.858 2.376.870 2.247.722 sec. xvii-Material de transport 32.571.550 32.765.033 38.205.009 1.359.952 3.868.759 4.464.009 477.083 sec. xviii-Òptica, fotografia i cinematografia. Aparells de mesura i control. Rellotgeria, etc. 11.683.855 20.762.489 1.962.947 104.222 2.001.441 187.639 588.482 sec. xix -Armes, municions i llurs accessoris 397.347 320.354 316.927 0 213.469 0 22.584 sec. xx - Mobiliari, joguines, articles d’esport, etc. 13.216.226 42.009.886 2.958.940 122.053 3.735.857 744.412 249.097 sec. xxi -Objectes d’art, de col·lecció, antiguitats 584.768 470.300 49.587 20.000 1.471 172.910 0 Total importacions 321.062.131 672.645.205 67.756.957 14.674.606 42.770.050 24.114.232 7.394.895

Font: Ministeri de Finances. Servei de Duana.

108 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

importants entre els diferents grups de productes. Així, importacions, ja que va créixer un 5,7%, cosa que repre- els vestits i accessoris del vestit (capítols 61/62) es van senta 4 dècimes percentuals més que el valor mitjà total. situar entre els articles amb un creixement més intens de Una altra de les seccions que ﬁgura entre les de més les importacions, amb una taxa d’increment del 12,4% en importància i que també va assolir un creixement de les termes nominals. Una altra de les partides d’importació importacions sensiblement més elevat que la mitjana glo- amb més pes, com és el material de transport (secció bal va ser la corresponent als productes de les indústries xvii), també va registrar un augment considerable, del químiques i connexes, amb una taxa de creixement del 10,7%. Per la seva part, la secció xvi (màquines i apa- 7,9% en valors nominals i, amb un augment una mica per rells; material elèctric i llurs parts; aparells d’enregistra- damunt del valor mitjà, del 5,6%, se situa la secció xv ment o de reproducció del so i de la imatge) va registrar (metalls comuns i articles d’aquests metalls). També va un increment una mica més elevat que el conjunt de les superar la mitjana signiﬁcativament la secció xii (calçat,

Àustria Portugal Resta ue-15 Suïssa eua Malàisia Corea del Sud Japó Xina Tailàndia Resta món Total

9.814 271.743 316.235 0 2.092 0 0 163 0 2.351 493.282 62.517.073 0 397.750 3.127 27 9.398 0 46 0 1.233 17.607 173.190 18.713.097 0 10.836 0 0 0 0 0 243 0 0 40.344 5.233.97 779.704 1.842.855 1.627.015 2.849.339 10.707.698 159 0 6.558 2.048 1.384 4.252.649 167.978.932 354 60.600 0 0 557 0 0 32 503 0 31.198 71.611.896 41.520 4.311 706.803 494.362 800.854 0 0 130.067 224.416 18.139 547.762 136.711.780 6.241 35.402 29.062 14.685 26.731 0 15.896 129.177 441.084 4.919 245.631 26.402.621 6.723 33 48.087 47.124 11.741 1.810 17.072 21.710 1.160.342 57.650 1.173.588 21.051.471 120.445 8.863 203.730 6.074 25.581 0 0 48 105.809 14.183 192.043 14.125.704

113.842 31.711 17.998 27.630 131.719 11 0 25.524 29.028 0 13.517 24.023.406 173.401 527.281 401.336 156.850 365.760 563.876 82.006 52.077 4.159.985 670.024 7.279.253 118.611.900 77.300 107.618 23.783 27.542 384.238 50.356 151.326 35.584 2.231.000 1.321.570 2.657.313 38.723.555

311.084 23.011 30.208 105.532 8.584 83 0 377 485.054 718 208.523 25.738.534

91.541 44 4.052 298.003 475 0 3.331 0 38.283 112.303 230.209 12.347.623 27.358 70.281 74.991 88.512 40.117 104 2.241 65.825 1.005.423 13.715 194.873 49.728.872

562.062 491.004 1.817.901 2.198.352 1.317.022 1.984.003 1.695.395 34.984.956 8.069.026 1.473.688 5.275.499 256.635.058 1.443.690 33.656 980.940 234.968 1.602.851 0 12.056.290 7.424.899 166.862 568 1.103.855 138.759.973

93.853 4.669 124.925 11.944.349 506.985 36.849 180.858 15.993.764 2.043.744 296.586 463.127 68.980.785 35.127 0 144 3.216 135.111 0 5.078 15.442 12.241 0 21.554 1.498.593 2.578.722 113.688 499.438 198.471 507.057 23.658 94.263 4.003.894 3.089.836 30.419 848.033 75.023.950 40.867 0 0 14.721 104.621 0 0 0 2.236 0 389.233 1.850.713 6.513.651 4.035.357 6.909.775 18.709.759 16.689.193 2.660.910 14.303.802 62.890.340 23.268.154 4.035.823 25.834.675 1.336.269.514

109 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Quadre 2.25: Importacions andorranes per països. 1993-2003

Milers de pessetes Euros

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2000 2001 2002 2003

França 42.153.619 40.169.095 40.922.194 41.715.439 45.846.244 49.732.779 50.059.551 48.908.734 293.947.411 295.744.000 311.209.025 321.062.131 Espanya 44.786.997 49.091.176 52.604.989 54.899.043 63.169.818 68.255.299 76.674.785 89.293.303 536.663.559 568.842.022 634.995.919 672.645.205 Bèlgica 746.188 885.750 906.229 956.647 1.398.399 1.569.066 1.491.100 1.091.927 6.562.613 7.951.013 6.418.498 7.394.895 Països Baixos 2.121.973 1.832.692 1.943.560 1.953.930 2.337.194 2.130.803 1.998.044 1.912.059 11.491.706 12.263.381 12.359.900 14.674.606 Alemanya 5.638.383 6.154.025 6.319.399 5.853.238 7.166.545 7.104.716 7.127.976 8.151.640 48.992.343 58.687.626 65.037.804 67.756.957 Itàlia 3.908.174 4.440.871 4.774.061 4.437.030 4.896.021 6.023.980 6.993.845 7.495.932 45.051.459 38.474.346 40.597.967 42.770.050 Regne Unit 3.277.300 3.662.183 4.135.414 5.302.041 8.951.342 4.602.496 4.151.269 4.568.907 27.459.684 25.466.562 25.056.652 24.114.232 Àustria 430.577 352.644 522.451 772.282 816.321 1.623.218 1.014.965 1.007.732 6.056.591 7.451.264 5.483.344 6.513.651 Resta UE-15 1.073.355 1.164.640 1.358.746 1.840.552 1.339.694 1.356.717 1.383.059 1.536.942 9.237.207 9.393.303 10.403.808 10.945.132 Suïssa 1.388.763 1.834.845 2.201.746 2.592.653 3.021.709 3.070.494 3.065.866 3.730.162 22.418.725 20.125.610 20.022.566 18.709.759 EUA 3.686.275 4.797.024 5.459.269 5.413.121 7.670.676 3.641.555 3.611.384 3.226.889 19.393.993 16.106.368 16.448.640 16.689.193 Malàisia 294.692 610.925 819.967 946.820 942.924 849.535 559.283 582.746 3.502.374 3.989.936 4.605.981 2.660.910 Xina 1.170.682 1.521.953 1.665.987 1.615.896 1.748.850 1.848.618 2.062.570 2.028.643 12.192.390 14.626.243 18.566.879 23.268.154 Corea del Sud 318.881 418.026 710.491 760.615 647.948 673.359 620.247 727.854 4.374.491 5.832.632 15.154.018 14.303.802 Japó 5.645.527 5.004.816 4.454.192 3.866.845 4.192.894 5.203.560 5.770.025 5.700.211 34.258.958 48.589.194 52.918.946 62.890.340 Taiwan 433.050 599.715 480.441 326.340 420.034 462.259 266.623 215.072 1.292.609 1.521.090 2.742.706 1.354.273 Hong Kong 330.181 362.810 331.754 313.213 231.947 262.492 320.670 350.137 2.104.366 1.905.891 2.513.540 2.034.902 Resta del món 1.424.509 1.752.086 1.985.090 1.894.117 2.253.352 3.014.961 4.090.932 3.340.909 20.079.267 24.966.229 24.628.275 26.481.324 Total 118.829.126 124.655.276 131.595.980 135.459.822 157.051.912 161.425.907 171.262.194 183.869.799 1.105.079.748 1.161.936.710 1.269.164.468 1.336.269.514

Font: Ministeri de Finances. Duana andorrana

capells, paraigües, etc.), amb un increment del 7%. La res- ductes d’aquesta secció junt amb els de la secció xiv (per- ta dels grups de productes que mantenen un pes relatiu les, pedres gemmes, metalls preciosos i articles d’aquestes més important en el flux comercial analitzat va tenir un matèries; bijuteria i monedes) van ser els únics que van comportament menys dinàmic que la mitjana, encara que experimentar una variació negativa en el valor de les amb diferents graus. Així, la secció iv (productes de les importacions, amb una reducció més acusada en el cas indústries alimentàries, begudes i tabac), la secció v (pro- d’aquest segon grup de productes, ja que va arribar al 19%. ductes minerals) i la secció xx (mobiliari, joguines i arti- La resta de seccions aranzelàries van mantenir com- cles d’esport) van registrar creixements entorn al 3% portaments relativament dispars, però sempre dins una –dues o tres dècimes per damunt o per sota– i la secció I tònica expansiva que, en la majoria dels casos va compor- (animals vius i productes del regne animal) va tenir un tar taxes de creixement superiors a la mitjana. De fet, a increment de l’1%. banda de les seccions a les quals ja s’ha fet referència, entre Bastant més desfavorable, en canvi, va ser l’evolució les nou restants, únicament en dues les importacions van del flux d’importacions dels productes inclosos en la sec- créixer menys del 5%: en la secció x (pasta de paper, paper ció xviii (articles d’òptica, fotograﬁa i cinematograﬁa; i les seves aplicacions; productes d’edició i premsa) i en la aparells de mesura i control, rellotgeria, etc.), ja que van secció iii (greixos i olis), que van assolir percentatges d’in- disminuir un 5,6% en termes nominals. De fet, els pro- crement del 3,3% i del 4% respectivament.

110 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Les diferències entre les diverses seccions en l’evolu- Gràfic 2.26: Evolució de les importacions andorranes totals. 1993-2003 (milers d’euros) ció de les importacions durant l’any 2003 van tenir la lògica repercussió quant a modificacions en l’estructura 1.400.000 d’aquest flux comercial, encara que, lògicament, les trans- 1.200.000 formacions que es poden apreciar no són massa acusades. 1.000.000 Evidentment, arran d’aquesta evolució, el pes relatiu de 800.000 les seccions i dels capítols que van créixer més que el valor mitjà es va veure reforçat, mentre que va minvar la parti- 600.000 cipació de les partides amb un creixement inferior. Així, 400.000 l’efecte més destacable va ser el notable augment que es va 200.000 donar en el percentatge de les importacions absorbit per 0 la secció xvii (material de transport) i per la secció xi 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 (materials tèxtils i articles tèxtils i de confecció), una mica Milers d’€ corrents Milers d’€ constants de 1990 més de cinc dècimes percentuals en ambdós casos. Font: Quadre 2.25. També van augmentar la seva participació en el conjunt de les importacions, encara que d’una manera més secció xviii (òptica, fotografia i cinematografia; aparells moderada, la secció vi (productes de les indústries quími- de mesura i control, rellotgeria, etc.) que va registrar la ques o connexes), que va augmentar en 2,5 dècimes per- contracció més acusada, perdent sis dècimes percentuals centuals, i la secció xvi (màquines i aparells; material en relació a l’exercici precedent. També van retrocedir elèctric i llurs parts; aparells d’enregistrament o de repro- sensiblement –entre dues i tres dècimes percentuals– la ducció del so i de la imatge) que ho va fer en tan sols set secció i (animals vius i productes del regne animal), la centèsims. D’altra banda, cal consignar que el principal secció iv (productes de les indústries alimentàries, begu- capítol que integra aquesta secció, el capítol 85 (màquines des i tabac, en bona part com a conseqüència del com- i aparells elèctrics; aparells d’enregistrament i de repro- portament d’aquest últim article) i la secció xiv (perles, ducció del so i la imatge), va experimentar una dinàmica pedres gemmes, metalls preciosos i articles d’aquestes contrària a la del conjunt de la secció, de manera que va matèries; bijuteria i monedes). perdre 3,8 dècimes en el pes relatiu que mantenia en les De tot això es desprèn que alguns grups de productes importacions. De tota manera, malgrat que aquest grup de que són part important del comerç turístic andorrà, com productes va experimentar un cert retrocés en aquest els del capítol 85 (màquines i aparells elèctrics; aparells indicador, també cal dir que el percentatge que mantenia d’enregistrament i de reproducció del so i la imatge), els en les importacions l’any 2003 superava significativament que s’inclouen en la secció xviii (òptica, fotografia i cine- el que assolia qualsevol dels darrers deu anys, amb l’ex- matografia; aparells de mesura i control, rellotgeria, etc.) cepció del 2002, any en el qual aquesta partida va créixer o els que s’engloben en la secció iv (productes de les d’una manera molt notable. indústries alimentàries, begudes i tabac) durant l’any Altres grups de productes que l’any 2003 van reduir la 2003 van tenir un comportament relativament desfavo- participació en les importacions van ser els inclosos en la rable, en comparació amb l’evolució general de les impor-

111 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

tacions. En canvi, van tenir un impuls més positiu la sec- banda, va ser d’una taxa anual acumulativa del 7,2%, cosa ció xvii (material de transport), la secció xi (materials que comporta una dinàmica expansiva prou important). tèxtils i articles tèxtils i de confecció) i la secció vi (pro- També van augmentar a un ritme sensiblement més ductes de les indústries químiques o connexes), tot i que ràpid que la mitjana les importacions de vehicles, peces el capítol més important dins d’aquesta secció –els pro- i components i material de transport, grup que, en prin- ductes de perfumeria i cosmètica– va mantenir un dina- cipi, es pot inferir que depèn principalment del mercat misme una mica més moderat que el conjunt del seu interior. En canvi, durant el període 1993-2003, van grup. reduir significativament el seu pes en les importacions les Per tant, una part significativa de les importacions compres a l’exterior de productes del regne animal i de destinades al comerç turístic va mantenir una evolució productes de les indústries alimentàries, begudes i tabac. durant el 2003 no massa favorable, en especial els pro- També van seguir una pauta similar, però més moderada, ductes inclosos en el capítol 85 (màquines i aparells elèc- els productes de paper, edició i arts gràfiques i els de trics; aparells d’enregistrament i de reproducció del so i la metalls preciosos, gemmes, perles, joieria i bijuteria. imatge) i en la secció xviii (òptica, fotografia i cinemato- Per tant, en relació a la tendència de fons que mar- grafia; aparells de mesura i control, rellotgeria, etc.). En quen les dades de la sèrie considerada, l’any 2003 es pot contrapartida, els articles tèxtils i de confecció i els de apreciar un comportament menys dinàmic d’alguns grups perfumeria i cosmètica van mantenir un dinamisme més de productes que, en una proporció elevada, integren accentuat, així com el grup de vehicles i material de trans- l’oferta comercial adreçada als visitants, cosa que es pot port. Sobre la base d’aquestes dades es pot interpretar que imputar a les condicions econòmiques que afecten als paï- el nivell de despesa dels visitants va experimentar una cer- sos veïns, que es tradueixen en un alentiment en el ritme ta contracció el 2003, atès que els productes de més valor de creixement del consum i que, previsiblement, recau en que formen part del comerç turístic van ser els que van major mesura sobre els articles de consum més durador i tenir un comportament menys dinàmic, mentre que els de més valor. La demanda interior, probablement, també que corresponen a consums més habituals van reforçar la va resultar afectada pels mateixos condicionants, però les seva participació en les importacions, a l’igual que els dades referents al comerç exterior –a l’igual que altres capítols aranzelaris més vinculats al consum intern. indicadors vistos en capítols anteriors– semblen revelar Fent una valoració amb una perspectiva temporal més una evolució comparativament més positiva. prolongada, es pot comprovar que, entre els anys 1993 i Pel que fa als països subministradors, els quadres 2.24 2003, les tendències generals apreciables denoten un aug- i 2.25 recullen de manera detallada els països de pro- ment significatiu de la importància en el comerç exterior cedència de les importacions. En el primer d’aquests qua- andorrà de bona part dels capítols més enfocats al comerç dres s’especifica, amb un nivell de desagregació força turístic, especialment dels productes d’electrònica, repro- exhaustiu, els països de procedència de les importacions de ducció del so i la imatge, etc. i, més moderadament, de la l’exercici del 2003, desagregades per seccions aranzelà- perfumeria i cosmètica i dels articles de confecció, tots els ries, mentre que en el segon es reflecteix l’evolució quals van registrar al llarg del període indicat un ritme de d’aquest flux comercial durant el període 1993-2003 creixement clarament superior a la mitjana (la qual, d’altra detallada per als principals països venedors.

112 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Les dades presentades en el quadre 2.25 permeten mentre que la quota espanyola passava del 37,7% al apreciar que el paper d’Espanya com a principal país sub- 50,3%, cosa que comporta un augment de 12,6 punts ministrador de mercaderies ha seguit els darrers anys una percentuals. També és perceptible una certa tendència a la tònica continuada de reforçament, que, l’any 2003, es va concentració de les compres a l’exterior en els mercats veure corroborada. Així, si l’any 2000 Espanya absorbia un dels dos països veïns, ja que, si se sumen les quotes d’amb- 48,6% de les importacions andorranes, el 2001 aquesta dós, l’any 1993 absorbien un 73,2% de les importacions proporció pujava fins al 49% i l’exercici del 2002 aquest totals i el 2003 el percentatge pujava fins al 74,3%. percentatge augmentava en un punt i assolia el 50%. El En general, Espanya apareix com el primer submi- 2003 es va mantenir la mateixa pauta, de manera que nistrador de quasi tots els grups de productes importats, Espanya va absorbir el 50,3% de les importacions andor- amb una significativa diferència. De fet, les tres úniques ranes. En canvi, en el cas de França, l’altre principal pro- partides en les quals no es dóna aquesta situació són en la veïdor, s’observa l’evolució contrària, de manera que, l’any secció xvii (material de transport), en la secció xix 2000, la seva participació en les compres andorranes era del (armes, municions i llurs accessoris) i en la secció xxi 26,6%, proporció que havia disminuït fins al 25,5% el 2001, (objectes d’art i de col·lecció i antiguitats). En el cas de les que el 2002 encara va baixar un punt més i es va situar en compres de vehicles, material de transport i peces i com- el 24,5% i que el 2003 va seguir descendint fins al 24%. ponents, Alemanya és tradicionalment el país que pro- La tendència registrada en aquest període més recent porciona el percentatge més elevat dels subministraments manté una continuïtat clara amb la marxa seguida des de i l’any 2003 es repeteix també aquesta circumstància, amb fa alguns anys, amb una progressiva pèrdua del pes relatiu un 27,5% de les compres d’aquests productes. França i de França com a país subministrador de mercaderies i un Espanya se situaven a continuació amb xifres bastant increment paral·lel de les importacions procedents d’Es- similars, equivalents al 23,6% i al 23,5% del total de la panya. Per exemple, l’any 1988 les compres a Espanya secció respectivament. representaven un percentatge del 30,2% i les procedents Les altres dues seccions citades, les numerades com de França superaven àmpliament aquest valor, ja que xix i xxi, figuren entre les menys importants del conjunt absorbien un 38% de les importacions andorranes totals. de les importacions, amb una participació en el valor total El 1992, Espanya va superar per primer cop a França en que en ambdós casos és poc superior al 0,1%, i, per a amb- la història recent com a proveïdor del Principat i, a partir dues, França n’és el primer país proveïdor. En la resta de d’aquell any, la participació espanyola en les compres a casos, a banda dels tres esmentats, Espanya absorbeix la l’exterior va anar pujant progressivament, mentre que part majoritària de les importacions andorranes, amb una França seguia la dinàmica inversa, de manera que el 2003 major o menor distància en relació al segon país venedor. les importacions procedents d’Espanya tenien un valor L’any 2003 la participació espanyola era especialment 2,1 vegades superior que les de procedència francesa. elevada en dotze de les vint-i-una seccions aranzelàries Si es considera la variació registrada en la quota de les existents, en les quals superava el 50% de les importa- importacions absorbida per aquests dos països es com- cions. Aquestes seccions incloïen de manera destacada prova que, entre el 1993 i el 2003, la participació france- les tres primeres per ordre correlatiu, de productes del sa va baixar en 11,5 punts percentuals (del 35,5% al 24%) regne animal i vegetal i greixos i olis, però també els pro-

113 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

ductes de paper, arts gràﬁques i edició, les manufactures una importància relativa molt baixa, també absorbia per- de metalls comuns, les matèries i productes plàstics, els centatges signiﬁcatius de les importacions en els grups de productes de les indústries químiques i connexes i el combustibles i carburants (secció v, amb una participació mobiliari, joguines i articles d’esport. Les importacions del 45,7% en el total d’aquest grup), en el de productes de procedents d’Espanya també superaven el 50% del total les indústries químiques i connexes (secció vi, amb el –encara que tan sols en quatre dècimes– en el principal 37,4% de la secció), en els articles tèxtils i de confecció concepte d’aquest flux comercial, les màquines i aparells (secció xi, en la qual aportava un 31,2%), en els produc- elèctrics; aparells d’enregistrament i de reproducció del so tes de pell, cuir, articles de viatge, etc. (secció viii, amb i la imatge (secció xvi). una participació del 29,9%) i en la secció xiii (metalls En línies generals, l’any 2003 França se situava com el preciosos, perles, gemmes, joieria i bijuteria, en la qual segon subministrador de productes i, en determinats absorbia el 28,6%). També apareixia rellevant la posició grups, amb una posició bastant destacada. A banda de les francesa com a subministradora de vehicles, peces i com- dues seccions citades abans (la xix i la xxi), que tenen ponents i material de transport, tal com ja s’ha indicat.

Quadre 2.26: Evolució de les exportacions andorranes, per seccions aranzelàries. 1993-2003

Milions de pessetes

1993 (%) 1994 (%) 1995 (%) sec. i - Animals vius i productes del regne animal 81 1,46 64 0,93 83 1,36 sec. ii - Productes del regne vegetal – – 1 0,01 6 0,10 sec. iii - Greixos i olis –– –– – – sec. iv - Productes de les indústries alimentàries. Begudes i tabac 554 9,99 487 7,10 309 5,07 sec. v - Productes minerals 52 0,94 68 0,99 74 1,21 sec. vi - Productes de les indústries químiques o connexes 134 2,42 314 4,58 237 3,89 sec. vii - Matèries i productes plàstics. Cautxú i articles de cautxú 79 1,42 102 1,49 140 2,30 sec. viii -Pells, cuirs i articles d’aquestes matèries. Articles de viatge, carteres, etc. 127 2,29 404 5,89 459 7,53 sec. ix - Fusta i suro. Articles d’aquestes matèries. Esparteria i cistelleria 20 0,36 9 0,13 24 0,39 sec. x - Pasta de paper, paper i les seves aplicacions. Productes d’edició, premsa, etc. 349 6,29 520 7,58 661 10,84 sec. xi - Matèries tèxtils i articles tèxtils i de confecció 1.246 22,47 1.100 16,04 852 13,98 sec. xii - Calçat, capells, paraigües, bastons, flors artificials, plomes, etc. 296 5,34 59 0,86 37 0,61 sec. xiii- Productes de pedra, ciment i matèries anàlogues. Productes de ceràmica. Vidre i articles de vidre 23 0,41 36 0,53 20 0,33 sec. xiv - Perles, pedres gemmes, metalls preciosos i articles d’aquestes matèries. Bijuteria i monedes 119 2,15 150 2,19 98 1,61 sec. xv - Metalls comuns i productes d’aquests metalls 100 1,80 142 2,07 134 2,20 sec. xvi - Màquines i aparells, material elèctric. Aparells de reproducció i enregistrament del so i la imatge 645 11,63 1.345 19,61 842 13,81 sec. xvii-Material de transport 1.286 23,19 1.498 21,85 1.608 26,38 sec. xviii-Òptica, fotografia i cinematografia. Aparells de mesura i control. Rellotgeria, etc. 126 2,27 110 1,60 110 1,80 sec. xix -Armes, municions i llurs accessoris 2 0,04 – – 4 0,07 sec. xx - Mobiliari, joguines, articles d’esport, etc. 270 4,87 448 6,53 395 6,48 sec. xxi -Objectes d’art, de col·lecció, antiguitats 37 0,67 – – 2 0,03 Total exportacions 5.546 100 6.857 100 6.095 100

Font: Ministeri de Finances. Duana Andorrana

114 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

La resta de països, com a pauta general, presenta Per la seva banda, Itàlia exportava a Andorra princi- habitualment un grau important de concentració de les palment productes tèxtils i de confecció; calçat, capells, importacions en un grup reduït de productes, situació que paraigües, etc., i material de transport, conceptes que es repetia l’any 2003, sense arribar en cap cas a situar- l’any 2003 representaven el 44,6% del total d’aquest se com els principals subministradors –a banda del ja corrent comercial, mentre que les vendes del Regne Unit esmentat d’Alemanya com a proveïdor de vehicles i mate- corresponien principalment a la secció aranzelària iv rial de transport–. Així, l’any 2003, Alemanya va concen- (productes de les indústries alimentàries, begudes) amb trar el 56,4% de les vendes a Andorra en la secció xvii, un pes del 58,1% de les seves exportacions a Andorra, de material de transport, i un 25,3% addicional en dos derivat principalment del grup de les begudes alcohòli- grups més de productes (el de productes de les indústries ques. Àustria apareixia com a subministrador principal- alimentàries, begudes i tabacs; i el de màquines i apa- ment d’articles esportius, amb un 39,6% de les seves ven- rells elèctrics i d’enregistrament o reproducció del so i la des concentrades en la corresponent secció aranzelària, i imatge). Portugal venia a Andorra principalment articles d’ali-

Milions de pessetes Milers d’euros

1996 (%) 1997 (%) 1998 (%) 1999 (%) 2000 2000 (%) 2001 (%) 2002 (%) 2003 (%)

68 1,16 50 0,71 47 0,5 45 0,6 98 588,6 1,2 316,1 0,5 268,1 0,4 233,2 0,3 ------3 0,0 3 15,1 0,0 3,6 0,0 63,8 0,1 15,6 0,0 - - 1 0,01 - - 1 0,0 3 15,4 0,0 11,3 0,0 17,0 0,0 15,2 0,0 308 5,24 614 8,72 872 10,1 664 9,5 565 3.395,7 6,9 2.541,7 4,3 2.368,6 3,5 4.800,4 6,1 71 1,21 61 0,87 66 0,8 83 1,2 98 587,9 1,2 875,1 1,5 692,1 1,0 1.148,0 1,5 253 4,30 296 4,20 405 4,7 537 7,7 612 3.677,7 7,4 5.343,2 9,1 4.701,3 7,0 6.324,4 8,0 180 3,06 180 2,56 188 2,2 324 4,6 468 2.810,2 5,7 1.298,7 2,2 1.121,0 1,7 964,6 1,2 244 4,15 360 5,11 1.117 12,9 128 1,8 134 808,3 1,6 508,2 0,9 277,9 0,4 3.093,3 3,9 40 0,68 39 0,55 61 0,7 64 0,9 102 612,5 1,2 679,6 1,2 798,6 1,2 918,6 1,2 676 11,49 813 11,55 1.094 12,7 730 10,4 781 4.691,0 9,5 4.752,4 8,1 2.834,2 4,2 2.434,7 3,1 809 13,75 729 10,35 695 8,0 495 7,1 362 2.175,6 4,4 3.179,8 5,4 3.186,4 4,8 3.781,5 4,8 26 0,44 33 0,47 48 0,6 26 0,4 28 168,6 0,3 386,0 0,7 335,2 0,5 312,7 0,4 29 0,49 21 0,30 22 0,3 34 0,5 47 280,5 0,6 272,1 0,5 314,2 0,5 2.196,6 2,8 118 2,01 90 1,28 63 0,7 127 1,8 286 1.721,3 3,5 72,4 0,1 221,9 0,3 369,7 0,5 133 2,26 105 1,49 136 1,6 183 2,6 285 1.710,8 3,5 1.829,3 3,1 1.960,5 2,9 2.160,1 2,7 1.154 19,62 1.767 25,10 1.422 16,5 1.060 15,1 1.255 7.540,8 15,2 12.639,8 21,5 10.915,4 16,3 17.540,2 22,2 1.201 20,42 954 13,55 1.228 14,2 1.255 17,9 1.415 8.506,0 17,2 9.356,8 15,9 19.869,7 29,7 17.629,4 22,3 88 1,50 142 2,02 504 5,8 517 7,4 592 3.555,6 7,2 9.206,3 15,7 12.178,6 18,2 11.121,8 14,1 4 0,07 3 0,04 58 0,7 - - 1 8,6 0,0 20,3 0,0 22,9 0,0 41,9 0,1 392 6,66 773 10,98 607 7,0 722 10,3 986 5.926,3 12,0 5.348,7 9,1 4.755,7 7,1 3.544,8 4,5 88 1,50 10 0,14 4 0,0 5 0,1 116 694,3 1,4 37,9 0,1 9,1 0,0 314,5 0,4 5.882 100 7.041 100 8.637 100 7.003 100 8.235 49.490,9 100 58.679,3 100 66.912,4 100 78.961,2 100

115 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

mentació, begudes i tabacs, que representaven el 45,7% grup de productes d’electrònica i aparells de reproducció i en el valor total d’aquest flux comercial. enregistrament del so i la imatge es registraven en els També en els casos de Bèlgica i Països Baixos es pro- casos de Malàisia i Tailàndia. En canvi, Corea del Sud duïa una forta concentració en dues seccions aranzelàries, l’any 2003 apareixia com un subministrador important en la de productes de les indústries alimentàries, begudes i la secció de material de transport, que representava el tabac i la de màquines i aparells elèctrics i d’enregistra- 84,3% de les seves exportacions a Andorra. ment o reproducció del so i la imatge, que conjuntament Com ja s’ha vist, l’increment registrat per les impor- absorbien el 43,3% de les compres andorranes procedents tacions procedents d’Espanya l’any 2003, una mica supe- del primer d’aquests països i el 42,8% de les que provenien rior a la mitjana, va comportar un reforçament de la po- del segon. En el cas de les importacions procedents dels sició d’aquest país com a primer subministrador del Estats Units, l’any 2003, el grau de concentració era enca- Principat, mentre que en el cas de França es donava la ra més acusat, ja que el 64,2% corresponien a una sola situació contrària. Entre la resta dels països que absorbei- secció aranzelària, la de productes de les indústries ali- xen el gruix de les importacions andorranes18, la majoria mentàries, begudes i tabacs (en aquest cas amb un prota- va augmentar sensiblement les vendes a Andorra. La gonisme considerable dels tabacs), mentre que els pro- Xina, Japó i els Països Baixos, amb taxes de creixement ductes adquirits a Suïssa presentaven una marcada del 25,3%, del 18,8% i del 18,7% respectivament, van concentració en el grup dels articles d’òptica, fotografia i assolir els increments més notables en relació al 2002. cinematografia, rellotgeria i instruments de mesura i con- També van assolir percentatges d’increment superiors al trol, que representaven el 63,8% del total, mentre que un valor mitjà Bèlgica, Itàlia i Àustria, mentre que Alemanya 15,2% més corresponia als productes de les indústries ali- i els Estats Units van mantenir taxes positives però infe- mentàries, begudes i tabacs. riors a la mitjana. En canvi, van registrar una disminució Els països asiàtics subministren a Andorra principal- del valor de les exportacions a Andorra el Regne Unit (un ment màquines i aparells elèctrics i d’enregistrament o -3,8%), Suïssa (un -6,6%), Malàisia (un -42,2%), Corea reproducció del so i la imatge, productes que l’any 2003 del Sud (un -5,6%), Taiwan (un -50,6%) i Hong Kong representaven el 55,6% de les compres efectuades al Japó, (un -19%). país que també incloïa en les seves vendes una part impor- Evidentment, com a resultat de l’evolució comparati- tant –el 25,4%– d’articles d’òptica, fotografia i cinemato- va de les importacions procedents dels diferents submi- grafia, rellotgeria i instruments de mesura i control. En el nistradors, la participació percentual d’aquells països que cas de la Xina, un 34,7% de les importacions andorranes van assolir taxes de creixement superiors a la mitjana va amb aquesta procedència eren de màquines i aparells elèc- augmentar i, per tant, es va reforçar la seva posició com a trics i d’enregistrament o reproducció del so i la imatge i subministradors de productes al Principat, mentre que es un 17,9% més corresponia a productes tèxtils i de confec- va produir la situació contrària en aquells en els quals les ció. Situacions encara més acusades de concentració en el seves vendes van créixer per sota de la mitjana.

18. Els setze països que es detallen en el quadre 2.25 l’any 2003 representaven un 97,2% del total d’aquest flux comercial, mentre que les procedents de la resta de la UE representaven un 0,8% i les procedents de la resta del món sumaven un 2%.

116 Informe sobre l’economia andorrana. 2003

Pel que fa a les exportacions andorranes, és sabut que 14,0% i el 2003 van registrar un augment del 18%, cosa la sortida de mercaderies del país està vinculada principal- que comporta que en aquest període el creixement acu- ment a les compres que realitza l’elevat nombre de visitants mulat hagi estat del 87,6% (quadre 2.26). Els principals que rep el país i que, per aquesta via, es produeix un flux de productes exportats corresponen sobretot a aquells que es reexportació important. En conseqüència, els valors que destinen en una part important al comerç turístic (les assoleixen les exportacions registrades són força minsos en màquines i aparells elèctrics i d’enregistrament o repro- comparació amb les compres a l’exterior, de manera que ducció del so i la imatge; els productes de les indústries l’any 2003 el valor dels productes exportats en relació a les químiques o connexes; els articles d’òptica, fotograﬁa i importacions representava una proporció del 5,9%. cinematograﬁa, rellotgeria i instruments de mesura i con- Tanmateix, també cal dir que aquest corrent comercial trol; i els productes de les indústries alimentàries, begudes ha seguit una tendència creixent d’una certa entitat els i tabac), als quals cal afegir també el material de trans- darrers anys, ja que l’any 2000 les exportacions van aug- port. En conjunt, aquestes cinc seccions aranzelàries l’any mentar un 17,6% en termes nominals, l’exercici del 2001 2003 representaven el 72,7% del valor total de les expor- van assolir un increment del 18,6%, el 2002 van créixer un tacions andorranes.

117

La immigració i el territori parroquial Fotograﬁa separata: Vista aèria dels nuclis urbans d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany. Autor: Jaume Riba Sabaté

La immigració i el territori parroquial

Maria Jesús Lluelles Larrosa Doctora en geograﬁa

Introducció de què podem disposar neixen l’any 1977, amb la publi- cació d’un recull de dades sobre població confeccionat Alguns dels elements que conformen la societat actual sobre la base de la informació proporcionada pels cono sempre són fàcils d’harmonitzar amb el territori, com muns. El febrer de 1997 es reglamenta i es posa en marxa, és el cas dels moviments de la població, la interdependèn- per primera vegada, un registre civil com a tal que té com cia econòmica, l’organització de les activitats productives, a missió inscriure els naixements produïts al país, així els hàbits socials orientats al comerç i al lleure o les in- com els dels fills d’andorrans que es produeixen a l’es- frastructures de transport. Mentre que el turisme ha estat tranger, les defuncions i els matrimonis civils. Les dades el fenomen econòmic més important del segle xx al que s’han utilitzat han estat consultades en els reculls nostre país, l’arribada de mà d’obra estrangera ha estat el d’estadístiques esmentats que s’elaboren a partir dels factor clau per explicar la dinàmica actual de la societat censos de població dels comuns i de la informació proce- andorrana. dent del Registre Civil, a més de les estadístiques del Amb aquest article es pretén analitzar la repercussió cnia referents a l’estructura de la població per edat i sexe de la immigració sobre el territori que compta amb una de 1980. Aquestes fonts no inclouen les dades referents llarga experiència com a lloc d’acollida de les migracions als moviments de la població amb caràcter temporal que exteriors, considerant l’especificitat del model andorrà, genera la mateixa estructura econòmica del país. A tall que resulta proper al català, així com el diferent pes de d’exemple, les estacions d’esquí, durant l’hivern 2003- cada parròquia en la dinàmica demogràfica. S’aconse- 2004, han incorporat un total de 1.860 treballadors, la gueix així donar continuïtat als estudis territorials que meitat dels quals pertanyen a l’espai europeu, mentre que l’Anuari socioeconòmic de BPA ha incorporat en la seva l’hoteleria s’ha beneficiat d’una quota de dos mil treba- publicació. Els vuit anys transcorreguts des que el segon lladors temporers que limita a tres-cents els titulars de número de l’Anuari dediqués les primeres pàgines a la fora de la ue. parròquia d’Andorra la Vella, que va encapçalar la sèrie És de lamentar que els criteris estadístics emprats per ser la capital, fins a avui són temps suficient per pels diferents comuns no hagin estat sempre els mateixos. exigir noves anàlisis. Els ràpids canvis de la societat La indefinició estadística, fins i tot, afecta els propis límits actual fan cada dia més complexa l’ordenació del territo- geogràfics de les parròquies, ja que alguns comuns tenen ri i més difícil preveure una gestió coherent, ja que els dificultats a l’hora de donar informació relativa a les interessos en conflicte no sempre estan en harmonia amb dimensions del seu territori, a causa de l’existència de el territori. zones indivises d’administració conjunta d’origen històric. L’estudi de la població parroquial tindrà com a punt Una de les primeres imprecisions en l’àmbit demogràfic de partida l’any 1980. Encara que en aquestes dates el prové del fet que les regularitzacions d’estrangers, que no model demogràfic ja resultava similar a l’actual, durant sempre es corresponen a l’entrada real de persones de els 23 anys transcorreguts s’han introduït canvis sufi- cada any, impedeixen tenir un coneixement exacte de la cients com per ser analitzats en aquest treball. L’elecció realitat. L’entrada en vigor de la nova Llei qualificada del període també ha vingut marcada per la disponibili- d’immigració, el setembre de 2002, ha introduït nous cri- tat d’informació. Les primeres estadístiques modernes teris legals que han permès regular un contingent impor-

120 La immigració i el territori parroquial

tant de treballadors que es trobaven en situació provisio- Territori i població nal. Aquesta normalització administrativa ha tingut un efecte sobre el saldo migratori important, ja que ha afegit A grans trets, es poden distingir dues etapes en el crei- un total de 4.661 persones al cens de 2003 que residien de xement demogràfic del segle xx i dels primers anys de facto al país abans de la data i no figuraven en els censos l’actual segle: una primera caracteritzada per la pèrdua comunals. d’efectius a causa de l’emigració, que des dels darrers En el decurs dels darrers 23 anys, la població ha expe- decennis del segle xix es manté fins als anys trenta, i una rimentat un creixement espectacular que, sense arribar a segona etapa en què els saldos migratoris canvien de sig- les taxes del quart de segle anterior, suposa un increment ne i la immigració esdevé l’element clau del creixement a del 104%, que en termes absoluts equivalen a 41.045 per- partir de la segona meitat del segle xx. Cal exceptuar l’e- sones, 29.946 de les quals corresponen al creixement per pisodi de principi dels anys cinquanta, en què de nou l’e- immigració enfront de les 11.099 que provenen del crei- migració fa disminuir els efectius nacionals, de 6.310 xement vegetatiu. habitants a 5.503, entre els anys 1951 i 1954. A partir de Cíclicament, l’Administració es mostra preocupada 1955 el creixement es manté, amb variacions, de manera pel creixement demogràfic i pel pes de la immigració en el continuada fins als primers anys de la dècada dels noran- conjunt nacional. A final de la dècada dels anys setanta, el ta, en què un nou episodi emigratori, menys intens que el Consell General parlava d’explosió demogràfica a causa dels anys cinquanta, fa reduir la població en un 2%. de la immigració que posa en perill l’existència de la per- Durant la segona meitat dels anys noranta, les fases ante- sonalitat andorrana. Per preservar la identitat nacional, es riors de creixement massiu són substituïdes per un perío- realitzen importants esforços en els camps educatiu i cul- de d’estabilització dels valors demogràfics, que ronden al tural. En matèria de nacionalitat, s’han integrat els fills voltant dels 65.000 habitants amb un saldo migratori dels estrangers nascuts a Andorra i els residents de més de negatiu. Durant els darrers anys, per raons administrati- vint anys. ves, s’havia acumulat un volum important d’estrangers A la immigració de treballadors espanyols i francesos pendents de regularització, que no figuraven en els censos que van arribar els anys seixanta i setanta va seguir la de comunals; però, amb l’entrada en vigor de la nova Llei portuguesos que, plegats, han fet d’Andorra un gresol d’immigració el setembre de 2002, l’augment que experi- de cultures procedents d’un entorn proper. Andorra, al menta la població del 2003 respecte a la del 2002, d’un llarg de la seva història, ha estat terra d’acollida i de pas 7,7%, es deu a la regularització de 4.661 persones que i, durant el segle xx, ha esdevingut una societat multina- incrementen el cens nacional a 72.320 habitants. cional, però no multiracial, a diferència d’altres països: Els saldos migratoris, que són el resultat de les entra- tan sols el 4% dels habitants el 2003 no són europeus i, des i sortides de persones del país, presenten oscil·lacions teòricament, només un miler pertany a altres races. El importants i no sempre es corresponen a un flux real de model d’immigració, pel que fa a les nacionalitats, ha persones. Com a conseqüència dels grans canvis econò- estat determinat per la legislació existent en la matèria mics i socials del país, que tenen els seus orígens durant els que ha estat restrictiva amb les quotes dels treballadors no anys trenta i es consoliden en el decurs del segle xx,la comunitaris. base demogràfica andorrana es transforma a mesura que

121 La immigració i el territori parroquial

ho fa el propi caràcter de l’economia. La dinàmica pobla- nous temps. D’aquesta manera neix una realitat urbana cional, caracteritzada per l’emigració durant les primeres primigènia que transforma radicalment les localitats dècades del segle xx, inverteix el signe i en el territori d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, els dos pobles andorrà irrompen cultures diferents a la local. El país ha més importants de l’antiga parròquia d’Andorra. La posi- de recórrer a la incorporació de recursos humans pro- ció geogràfica, la unitat física i administrativa compartida cedents de l’exterior per fer front a les necessitats dels i la disponibilitat de sòl urbanitzable es constitueixen en sectors empresarials més actius i donar suport al desenvo- factors que donen a aquestes dues localitats un lloc pree- lupament econòmic. El territori esdevé lloc d’acollida minent en el context nacional. A finals dels anys setanta, d’un important contingent d’estrangers que supera amb el propi creixement econòmic i social imposa que Escal- escreix la població nacional, especialment a partir dels des-Engordany obtingui el reconeixement de parròquia i anys seixanta. El poder d’atracció d’Andorra, més marcat se segregui de la capital, amb el consegüent increment de del costat espanyol que del francès, s’estén, vint anys més representants en el si del Consell General. tard, a d’altres països com Portugal. El desenvolupament de l’activitat turística i comer- El fort creixement demogràfic, producte de la immi- cial determina que aquesta realitat urbana constituïda per gració, porta als andorrans a constituir-se en minoria les localitats d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, nacional al seu propi país, fet insòlit i únic en el món occi- que actualment comparteixen la mateixa aglomeració dental en temps de pau. Els esforços per reconduir aques- urbana, s’estengui i es difongui per tot el territori. Resul- ta situació, que s’han centrat en les lleis de nacionalitat tarà difícil, a partir dels anys setanta, definir el que és dels darrers temps, han permès assimilar una part de la espai rural o món rural del que és ciutat, ja que les fun- població forana i corregir, en part, el fort desequilibri cions que havien estat considerades plenament urbanes existent entre nacionals i estrangers producte del fort envaeixen un territori que havia estat clarament rural, creixement econòmic dels darrers decennis. El pes dels amb la construcció de zones residencials i la dedicació a andorrans ha millorat entre el 1980 i el 2003, per passar l’agricultura a temps parcial, i es crea una zona intermè- d’un 27,6% el 1980 fins al 37,9% el 2002, però l’impor- dia de difícil delimitació. tant volum de regularitzacions de nous residents el 2003 Els desplaçaments per motius de feina i lleure han ha fet baixar lleugerament la participació andorrana al actuat d’element integrador del territori en el cas andorrà 36,7%. i han marcat els límits reals d’aquest nou espai urbà que La distribució territorial dels habitants, fins als anys ultrapassa la frontera parroquial. La ciutat s’ha escampat quaranta, s’efectuava d’acord amb els criteris propis d’una en forma de teranyina i ha integrat totes les parròquies, societat rural tradicional d’alta muntanya, amb un repar- fent disminuir, en termes relatius, el pes demogràfic de timent relativament homogeni dels habitants, semblant a l’àrea constituïda per la capital i Escaldes-Engordany. Ha totes les parròquies. L’expansió del fenomen urbà, fet comportat la progressiva homogeneïtzació del territori, incontestable arreu del món, vinculat a la profunda trans- pel que fa a l’ocupació i a la dotació d’equipaments, d’in- formació econòmica de la segona meitat del segle xx, frastructures i serveis i, fins i tot, l’administració central ha trenca aquest equilibri històric a favor de les parròquies sortit del marc de la capital i alguns serveis públics s’han més aptes per assumir els grans canvis que introdueixen els instal·lat a Escaldes-Engordany i a Sant Julià de Lòria.

122 La immigració i el territori parroquial

Els darrers a incorporar-se a aquest teixit urbà han estat que encara continuen concentrant més de la meitat de la els nuclis de Canillo i Ordino, més allunyats del centre. població nacional. Els límits de l’espai urbà nacional han vingut marcats per La capitalitat ha permès a Andorra la Vella actuar de una xarxa de relacions que no sempre tenen continuïtat centre políticocultural des de fa segles. La Constitució, física i la mobilitat diària, per motius de feina i de lleure, aprovada en referèndum el 1993, recorda que Andorra la s’ha incrementat a tal extrem els darrers decennis que ha Vella és la capital de l’Estat. Es confirma així, per la via esdevingut un dels principals problemes amb què s’en- constitucional, aquest caràcter de capitalitat exercit histò- fronten l’Administració i el país, que ha obligat a fer ricament. Concentrar en el seu territori una gran part de grans inversions en millora de la xarxa viària i a establir les activitats governamentals li dóna un rang superior a la plans d’ordenament territorial, pendents encara d’aprova- resta de parròquies; és la parròquia més important pel ció definitiva. nombre d’habitants i per la influència econòmica i social Aquesta nova ciutat, d’abast nacional, no presenta un que exerceix sobre la resta del país. El nucli antic d’An- teixit urbà compacte i dens, doncs el seu desenvolupa- dorra la Vella, format tradicionalment per tres barris, ment actual és extensiu i afecta a tot el territori. S’escam- assisteix passivament a la transformació del seu entorn i pa en forma de taques d’oli múltiples, deixant entremig veu com els prats de dall, destinats a produir herba per nuclis de ruralitat i discontinuïtats urbanes de difícil deli- alimentar el bestiar durant els mesos d’hivern, canvien mitació. S’han constituït un seguit d’àrees, identificables d’ús i es comença a construir de manera desenfrenada. El amb les corporacions locals, especialitzades en activitats creixement urbanístic segueix la xarxa viària que, partint relacionades amb el lleure, ja sigui a través del comerç, de d’Andorra la Vella –quilòmetre zero–, comunica amb la la pràctica de l’esquí o relacionades amb ofertes entorn a resta de parròquies i amb l’exterior. Aquesta xarxa d’es- un nou concepte de l’antiga balneoteràpia. Les aptituds tructura radial converteix la capital en el centre nodal de de cada parròquia han condicionat aquesta especialització les comunicacions i, per tant, en destí o en pas obligat de funcional del territori, ja que, tot i que algunes funcions la circulació interparroquial. com la residencial s’escampen per tot el territori, sempre És evident que els factors de centralitat política han n’hi ha una més intensa que identifica a cadascuna de les tingut un paper decisiu en el creixement econòmic de la set parròquies que integren el país. capital. Cal destacar, en aquest aspecte, la presència de la Durant el cinquè decenni, el binomi Andorra la Vella Casa de la Vall on s’efectuen les sessions del Consell i Escaldes-Engordany actuava ja de focus d’atracció de la General, la de l’antic comú d’Andorra i la dels serveis població resident, fet que es potencia en les dècades pos- judicials, i alhora seu del que havien estat les vegueries, teriors. A partir dels anys vuitanta s’inicia un lent procés els serveis postals francès i espanyol i les primeres entitats de redistribució de la població a favor de la resta de parrò- financeres, com el Banc Agrícol i Comercial d’Andorra, quies i la població tendirà a escampar-se per tot el terri- SA i la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de tori. Les localitats d’Andorra la Vella i Escaldes-Engor- Catalunya i Balears.Totes aquestes entitats van col·laborar dany, que concentraven l’any 1975 el 68% de la població en el creixement i en la vocació comercial de la parròquia. resident al país, es limiten al 53,1% l’any 2003, proporció Altres serveis no són aliens al desenvolupament d’An- important però per sota dels valors d’anys anteriors, tot i dorra la Vella i han contribuït a crear una certa imatge

123 La immigració i el territori parroquial

carismàtica, com la presència de la primera clínica funda- d’Escaldes-Engordany; el Comú aporta la idea, el projec- da pels doctors Trias i Vilanova i de les dues úniques te, el terreny, l’aigua termal i una part de la inversió. La farmàcies que, durant molt de temps, van existir al país. societat semtee, creada el gener de 1992, és la propietà- De fa temps la capital ha estat escenari de petits canvis ria del conjunt arquitectònic –Caldea– i, al mateix temps, periòdics, en ocasions insensibles, però suficients per cre- l’administradora i responsable de la gestió econòmica del ar les bases que consoliden la seva posició jeràrquica com, complex termolúdic. per exemple, ser capaç, l’any 1909, de generar l’energia Per la seva banda, l’expansió de les activitats turísti- elèctrica suficient per proveir una part important del país. ques a les parròquies altes ha contribuït a l’especialització El poble d’Escaldes-Engordany, atesa la presència funcional al voltant dels esports d’hivern, recolzada per d’aigua termal, desenvolupa una indústria manufacturera l’actuació d’un sector públic que ha fet un gran esforç de certa importància entre els segles xvi-xviii, al voltant inversor per ampliar i millorar les infrastructures turísti- del treball de la llana. L’existència d’una fàbrica de man- ques. Fins i tot, algunes corporacions locals han assolit un tes a les Escaldes és constatada per diversos autors i fun- elevat grau d’endeutament a causa dels projectes turístics ciona fins ben entrat el segle xx. A l’activitat manufactu- parroquials. Les parròquies del Valira d’Orient van ser les rera de les Escaldes s’afegeix, a finals del segle xix i primeres a explotar el recurs de la neu amb criteris empre- començaments del segle xx, un corrent turístic basat en sarials. És evident que la comunicació amb França va l’explotació dels recursos naturals, l’aigua termal i l’entorn jugar un paper cabdal en el desenvolupament d’aquestes paisatgístic. El termalisme, atesos els seus beneficis primeres estacions d’esquí que neixen entre els anys cin- terapèutics, tindrà un impacte econòmic fonamental i quanta i seixanta al Pas de la Casa i Soldeu, respectiva- consolidarà el nucli territorial de les Escaldes, on els ment. El desembre de 1957 s’inaugura el primer telesquí hotels, que conformen una mena de complex balneari, llarg del país, entre el Pas de la Casa i el port d’Envalira, s’orienten a l’oci en resposta a les necessitats de les classes amb un recorregut de dos quilòmetres. La temporada socials benestants, bàsicament catalanes. 1963-64 obre les portes l’estació d’esquí de Soldeu. La dificultat de trobar estadístiques impossibilita Posteriorment, les parròquies del Valira del Nord, els saber quina va ser la repercussió d’aquesta activitat turís- anys setanta i vuitanta, passaran a beneficiar-se de l’ofer- tica en un nucli rural com el de les Escaldes. En qualse- ta de l’esquí. La parròquia de la Massana ho fa deu anys vol cas, sembla que l’activitat turística de la localitat entra més tard amb la creació de l’estació d’Arinsal, la tempo- en una llarga crisi que dura gairebé cinquanta anys, fins al rada 1973-1974, mentre que el camp de neu de Pal entra març de 1994, data en què s’inaugura Caldea amb una en funcionament l’hivern de 1982-83. Posteriorment, s’a- orientació diferent a la del termalisme clàssic. Caldea és el fegeix la parròquia d’Ordino que inaugura el camp de neu nom comercial que es va escollir per a un conjunt arqui- d’Arcalís durant la temporada 1983-84. L’any 2001 l’es- tectònic orientat a l’explotació de l’aigua termal de les tació de Pal i Arinsal uneixen els seus dominis esquiables Escaldes, propietat d’una societat d’economia mixta ano- amb la inauguració d’un telefèric que les connecta. menada semtee (Societat d’Economia Mixta del Ter- Sant Julià de Lòria, en resposta als intents de diver- molúdic d’Escaldes-Engordany). La semtee és la res- sificació de les activitats turístiques de la parròquia, ponsable del projecte el promotor del qual va ser el Comú també es vol beneficiar dels avantatges que reporta

124 La immigració i el territori parroquial

l’aprofitament de la neu i d’un entorn paisatgístic privile- tació de Pas de la Casa-Grau Roig. saetde, societat que giat. L’equip comunal, conscient del potencial que repre- explota les pistes encampadanes, ha creat una filial Pas- senta la Rabassa, opta per desenvolupar en aquest indret Grau Internacional que disposarà del 64% del capital de una activitat econòmica en harmonia amb l’oferta turísti- la nova estació. Paral·lelament s’ha arribat a un acord amb ca i el respecte al medi ambient. Es potencia el paper d’es- sacresa, un important grup immobiliari, que preveu pai verd i pulmó que representa la Rabassa per als laure- construir quatre mil places d’allotjament amb un total de dians i per a una bona part del país, amb la creació d’una vuitanta mil metres quadrats edificats. estació d’esquí nòrdic, d’acord amb les característiques D’aquesta manera, les parròquies altes experimenten físiques de la zona. D’aquesta manera inaugura una esta- un creixement del sector turístic que condiciona el propi ció d’esquí nòrdic al paratge natural de la Rabassa, la tem- creixement demogràfic. Durant el 2003, les parròquies porada 1994-95. amb oferta d’esquí són les que han experimentat el crei- Les inversions del sector públic al voltant de l’esquí xement de població interanual més elevat, com Canillo han estat importants. Es millora l’oferta i s’amplia a nous que presenta un creixement d’un 15,7%, el més elevat de dominis. Durant la temporada 2003-04, a les estacions ja tot el país i molt superior a la mitjana nacional que sols conegudes de Pal-Arinsal, Soldeu-el Tarter, Ordino- arriba al 7,7%. Segueixen les parròquies d’Ordino i En- Arcalís, Pas de la Casa-Grau Roig i la Rabassa, s’afegeix camp, amb un 11,3% i un 9,8% respectivament, a poca GrandValira que neix de la unió i ampliació de les dues distància de la Massana que augmenta un 9,1%. Final- estacions més importants del país, Soldeu-el Tarter i Pas ment, per sota de la mitjana nacional, se situen la par- de la Casa-Grau Roig. Per promoure i gestionar els ròquia de Sant Julià de Lòria, que ha experimentat un beneficis del forfet conjunt es crea, l’octubre de 2003,la creixement interanual d’un 6,8%, seguida de la d’Andor- societat Neus del Valira, sa, participada a parts iguals per ra la Vella amb un 6,3% i de la d’Escaldes-Engordany ensisa i saetde, societats responsables de les estacions amb un 5,6%. d’esquí de les parròquies de Canillo i d’Encamp respecti- Les diferents fases del creixement urbà han seguit vament. Aquest nou espai se situa en el dinovè lloc del ràn- patrons estàndards: el primer procés d’expansió de la ciu- quing europeu de dominis esquiables, amb prop de 1.800 tat crea, paral·lelament, unes perifèries que no sempre han hectàrees d’extensió, 192 quilòmetres de pistes, capacitat tingut continuïtat física amb el centre i que integren de de transport per a 90.000 esquiadors/hora, amb un total forma progressiva els antics nuclis rurals. D’aquesta de seixanta-tres remuntadors. manera, les viles d’Encamp, Sant Julià de Lòria i, més Existeixen nous projectes d’ampliació de zones tard, la Massana i, fins i tot, Escaldes-Engordany, actuen esquiables com el que han portat a terme la família Vila- temporalment de perifèries de la capital. Però, l’acció domat, present a la societat saetde, i l’estació d’esquí administrativa dels comuns ha permès reordenar-les, amb francesa Porté des Neiges. Els promotors, que disposen més o menys èxit, i superar aquest paper d’extraradi de la d’un permís de la prefectura de Migdia-Pirineus, estan capital. D’aquesta manera s’han creat noves centralitats autoritzats a construir un domini esquiable de mil hectà- vinculades a les ofertes turístiques que ofereixen els diver- rees, al qual s’afegirien les set-centes de què disposa l’es- sos territoris parroquials.

125 La immigració i el territori parroquial

Evolució de la població parroquial tants per quilòmetre quadrat, s’aprecia que actualment Andorra la Vella, amb 711 habitants per quilòmetre qua- La distribució de la població sobre el territori no és uni- drat, continua essent la parròquia amb la densitat més forme i combina parròquies d’alta i baixa concentració elevada del país, seguida d’Escaldes-Engordany amb 482. demogràfica. El gràfic sobre la superfície i densitat pobla- El 2003, les parròquies d’Encamp i Sant Julià de Lòria cional per parròquies, que inclou el nombre d’habitants tenen valors semblants, de 144 i 134 respectivament. La per parròquia en relació a la superfície parroquial aproxi- Massana es troba a certa distància, amb 112 habitants per mada, dóna idea de la distribució de la població en relació quilòmetre quadrat, i en el pol oposat es troben Canillo i al territori. El 2003 es comptabilitzen 154,5 habitants per Ordino, amb 34 i 33 habitants respectivament. quilòmetre quadrat de mitjana nacional, valor que s’ha vist El centre, constituït per Andorra la Vella i Escaldes- duplicat els darrers vint-i-tres anys. La densitat real que Engordany, segons s’observa en el gràfic sobre l’evolució suporta el territori resulta encara més elevada atès que, a poblacional per parròquies entre el 1980 i el 2003,pre- més de la població resident, cal tenir en compte dos factors senta símptomes d’escassa capacitat per créixer enfront que la incrementen, com són la càrrega turística d’onze d’una perifèria més dinàmica, tal com s’evidencia durant milions de visitants anuals i les característiques topogrà- els darrers anys. La pèrdua del pes relatiu d’Andorra la fiques del país. Malgrat les deficiències de la informació, en Vella i, en una proporció menor, d’Escaldes-Engordany el gràfic sobre la superfície parroquial i la densitat d’habi- juntament amb el poc dinamisme de Sant Julià de Lòria

Gràﬁc 1: Superfície i densitat poblacional per parròquies (1980-2003)

Canillo superfície densitat 2003 Encamp densitat 1980

La Massana

Ordino

Andorra la Vella

Escaldes- Engordany

Sant Julià de Lòria

0 200 400 600 800

Font: Dades de superfície aproximades. Elaboració pròpia.

126 La immigració i el territori parroquial

contrasta amb l’intens creixement d’altres parròquies com Gràfic 2: Evolució poblacional per parròquies (1980-2003) Canillo, Ordino, Encamp i la Massana que tenen en comú l’orientació cap als esports d’hivern. 22.500 Andorra la Vella, l’any 1989, registrava una impor- 20.000 tant davallada demogràfica en donar-se de baixa prop de 17.500 15.000 mig miler de persones. Superat aquest punt d’inflexió, la 12.500 parròquia recupera els valors per assolir el seu màxim 10.000 7.500 històric el 1993, amb 22.821 habitants, per iniciar a con- 5.000 tinuació una lenta davallada entre el 1993 i el 2003, perí- 2.500 0 ode en què registra una pèrdua d’un 9,2% dels efectius 1980 1985 1990 1995 2000 2003 que, en termes absoluts, representa un total de 2.100 per- Canillo La Massana Escaldes-Engordany sones en aquest interval de nou anys. Durant el 2002 Encamp Andorra la Vella manté una discreta recessió, a diferència de la resta de Ordino Sant Julià de Lòria parròquies que incrementen els seus valors. Andorra la Vella recupera població en el decurs del 2003 i registra un Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia. total de 22.035 habitants, per sota encara dels valors del 1993, amb un creixement interanual d’un 6,3%, inferior a laritzacions efectuades durant el 2003, amb un total de la mitjana nacional d’un 7,7%. Les 1.201 noves 941, i la que ha tingut el creixement vegetatiu més elevat regularitzacions del 2003, el 25,8% del total nacional, del país, de 119 persones. Aquesta parròquia ha estat juntament a un creixement natural de 110 persones, el capaç d’absorbir el 20% de la població immigrada durant segon més important del país després d’Encamp, acosten aquests 23 anys i de desenvolupar una nova centralitat per la parròquia als valors demogràfics del 1993, però sense a les valls del Valira d’Orient, afavorida pel fet de situar- arribar a superar-los. se en ple centre geogràfic del país. Escaldes-Engordany ha mantingut estable la població La parròquia de Sant Julià de Lòria, després d’un durant els darrers deu anys. El 2003, amb un creixement període de creixement durant els anys vuitanta, estabilit- vegetatiu de tan sols 75 persones, ha estat la tercera parrò- za la població durant gairebé tota la dècada dels noranta quia a regularitzar un nou contingent, de gairebé 800 per reprendre de nou un ritme d’augment el 2003,any en estrangers, que li ha permès aconseguir el seu rècord què també assoleix el seu màxim de 8.313 habitants, amb històric de 16.402 habitants, amb un 5,6% de creixement un creixement interanual d’un 6,8%. Tot i que durant els interanual durant aquest any, per sota de la mitjana nacio- primers sis anys de la sèrie Sant Julià de Lòria i Encamp nal i el més baix del país. mantenien valors similars de població, la parròquia laure- De la parròquia d’Encamp cal destacar la davallada diana no ha pogut seguir el ritme de creixement de l’en- que va experimentar l’any 1995 i la posterior recuperació campadana. La raó cal buscar-la en la diferent capacitat dels valors que assoleixen el màxim el 2003, amb 11.832 d’absorció de la població immigrada que, en el cas de Sant habitants i un creixement interanual d’un 9,8%. La parrò- Julià de Lòria, ha assolit l’11% del total del període, poc quia encampadana ha estat la segona en nombre de regu- més de la meitat que Encamp.

127 La immigració i el territori parroquial

Gràﬁc 3: Distribució poblacional per parròquies (1960-2003)

1960 1980 2003

7% 6% 10% 10% 12% 23% 28% 28% 16% 5% 2%

11%

5% 17% 2%

11% 5% 30% 29% 39% 4%

La Massana Canillo Ordino Escaldes-Engordany Encamp Sant Julià de Lòria Andorra la Vella

Font: Estadístiques de població. Anual. Elaboració pròpia.

La Massana ha mantingut un ritme de creixement anual espectacular durant l’últim any, amb valors d’un constant, durant els 23 anys, fins arribar als 7.264 habi- 15,7% per a Canillo i d’un 11,3% per a Ordino, molt per tants, xifra que la situa a poca distància de Sant Julià de sobre de la mitjana nacional. Lòria. Durant el 2003 ha tingut un augment interanual La distribució poblacional per parròquies ha variat en força important, d’un 9,1%, gràcies als nous inscrits, que el decurs del temps i s’ha representat de forma gràfica el representen 519 persones, i a un creixement vegetatiu de diferent pes demogràfic parroquial en tres moments dife- 85 persones, superior al d’Escaldes-Engordany. rents, com són els anys 1960, 1980 i 2003. Es pot apre- Les parròquies de Canillo i Ordino presenten un ciar que els nuclis d’Andorra la Vella i Escaldes-Engor- comportament gairebé idèntic. Fins i tot els valors abso- dany tenien el 57% de la població, l’any 1960. Entre el luts d’ambdues parròquies, segons s’observa en el gràfic 1960 i el 1980 s’intensifica la concentració demogràfica a de l’evolució poblacional per parròquies, se superposen la capital i, tot i que no varia la participació d’Escaldes- durant tota la primera dècada. A partir del 1990 els valors Engordany, aquest increment resulta suficient perquè de Canillo se situen lleugerament per sobre dels d’Ordi- ambdues parròquies concentrin el 67% de la població no i, després d’un període d’estabilització, ambdues registrada el 1980. El pes demogràfic d’aquest centre urbà parròquies assoleixen el màxim demogràfic el 2003, amb biparroquial disminueix fins al 53%, l’any 2003, i se situa 3.707 habitants per a Canillo i 2.767 per a Ordino. Amb- per sota del valor de 1960. dues parròquies han experimentat un creixement inter- En el gràfic es destaca el diferent dinamisme parro-

128 La immigració i el territori parroquial

Gràﬁc 4: Taxes anuals acumulatives (1980-2003)

12%

10% 1980-1990 1990-2000 2000-2003

0% Andorra la Vella Escaldes- Canillo Encamp Ordino La Massana Sant Julià de Lòria mitjana nacional Engordany

Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia.

quial des del 1980, tot i que la participació de la capital i sobre de la xifra nacional i és Canillo que presenta el valor Escaldes-Engordany encara resulta important. Entre el més elevat, un 7,2% de taxa anual acumulativa. 1980 i el 2003, les parròquies d’Encamp i la Massana són Per dècades, la taxa anual acumulativa de 1980 a les que més incrementen el seu pes relatiu en el total 1990 presenta les xifres més elevades a la Massana, amb nacional, seguides de Canillo i Ordino, en contraposició a un 7,4%, a Canillo amb un 7,2%, a Ordino amb un 7,1% la reducció que experimenta el centre. Destaca el feble i a Encamp amb un 6,2%. Per sota dels valors anteriors se dinamisme de Sant Julià de Lòria que no varia el seu pes situen Sant Julià de Lòria amb un 4,4%, Andorra la Vella relatiu des del 1980 i es manté al voltant d’un 11%. amb un 4% i Escaldes-Engordany amb un 2,8%. Deu Durant l’any 2003 es conﬁrma la tendència iniciada anys després, entre el 1990 i el 2000, la taxa anual presenta durant els anys noranta a una distribució més uniforme a totes les parròquies uns valors inferiors als de la dècada de la població per tot el territori que afavoreix les parrò- anterior i se situen els extrems a Canillo, amb una taxa quies amb dominis esquiables. acumulativa d’un 6,4% anual, i a Andorra la Vella, amb La taxa anual acumulativa nacional, d’un 3,1% entre només un 0,2%. El darrer trienni, la taxa acumulativa el 1980 i el 2003, coincideix amb el creixement de les mitjana ha estat d’un 3,2% anual. En aquests tres anys la xifres de població de totes les parròquies. Al voltant de la parròquia que més ha crescut ha estat la de Canillo amb mitjana se situa Sant Julià de Lòria i per sota ho fan la un 9,7% anual, seguida de la d’Ordino amb un 6,5%, la capital i Escaldes-Engordany. La resta es col·loca per Massana amb un 5% i Encamp amb un 3,8%. La resta de

129 La immigració i el territori parroquial

parròquies creix d’acord amb la mitjana, com en el cas de general del grau de joventut, maduresa o envelliment de la Sant Julià de Lòria, o per sota, com Escaldes-Engordany població i, segons el seu perfil, es poden distingir formes i Andorra la Vella. bàsiques. Per avaluar la tendència actual de la població A l’interior de les parròquies s’ha produït el mateix hem fet un estudi comparatiu entre els valors parroquials fenomen descentralitzador que s’observava en l’evolució de 1980 i els actuals de 2003. de la població nacional entre el 1980 i el 2003. Les locali- Per aconseguir una estructura demogràfica a mesura tats caps de parròquia han perdut pes relatiu, malgrat de les necessitats dels sectors econòmics que conformen el haver incrementat la població en termes absoluts. A tall país, s’ha hagut de recórrer a la importació de mà d’obra d’exemple, l’any 1981 la capital concentrava el 98% de la estrangera. La immigració ha proporcionat el factor de població parroquial i Santa Coloma només el 2%. Actual- creixement més important de la població i, tot i que el ment, Santa Coloma representa el 12% del total parro- model demogràfic no ha canviat en el període estudiat, quial. La participació de la vila de Canillo ha disminuït en s’observen algunes variacions, apreciables en el gràfic un 15% i la de Soldeu en un 8%, a favor de la resta de comparatiu dels valors nacionals per edat i sexe de 1980 nuclis, entre els quals destaquen Incles i l’Aldosa. A la i 2003. El càlcul i la comparació d’alguns indicadors parròquia d’Encamp, les Bons i Vila han fet disminuir el demogràfics ajuden a una millor anàlisi i permeten enten- pes d’Encamp en un 7% i del Pas de la Casa en un 4%, els dre cap a on evoluciona la població del conjunt del país dos grans nuclis parroquials per excel·lència. De la parrò- i, dins d’aquesta, quin és el diferent paper de les parrò- quia d’Ordino cal destacar la menor participació d’Ordi- quies. no en gairebé un 8%. La localitat de la Massana ha cedit L’any 1980 l’estructura per edat i sexe s’ajusta al un 6% a favor de la resta de pobles. Finalment, a la parrò- model d’una població en fase expansiva, pròpia d’un país quia de Sant Julià de Lòria cal destacar la pèrdua d’un 6% amb un creixement alt en què el saldo immigratori resul- de Sant Julià de Lòria a favor de la resta de nuclis, entre ta determinant. La immigració aporta el 90% del creixe- els quals Aixirivall ha sortit especialment beneficiat. ment total de l’any, mentre que el creixement vegetatiu, d’un 11,9 per mil, només representa el 10% restant. L’im- Evolució de l’estructura per edat i sexe portant eixamplament central de l’histograma es correspon amb la franja d’edats que ocupa majoritàriament la La diferent estructura i evolució dels components edat i població immigrada i que dóna forma de bulb al gràfic. sexe ha exigit tractar les parròquies separadament i recór- Destaquen les franges compreses entre els 20 i els 34 rer a la comparació amb els valors nacionals per situar-les anys, amb predomini del sexe masculí sobre el femení, millor en el context territorial. Per estudiar l’evolució de juntament amb la presència d’un important grup de l’estructura per edat i sexe de la població parroquial entre població infantil, entre els 5 i els 9 anys, fills dels immi- el 1980 i el 2003 s’han realitzat les clàssiques piràmides de grants vinguts en dècades anteriors. Per simplificar la lec- població en què els homes queden situats a l’esquerra i les tura del gràfic es distingeixen tres grans grups d’edats: el dones a la dreta. A l’eix d’abscisses es representen els efec- 22% de la població és infantil ja que tenen menys de 15 tius de cada interval d’edats, agrupats de cinc en cinc anys, mentre que els compresos entre els 15 i els 64 anys anys. La forma de les piràmides ens aporta una visió representen el 70,63% i, per últim, el grup de 65 anys i

130 La immigració i el territori parroquial

Gràﬁc 5: Població nacional per edat i sexe (1980-2003) poca distància dels valors catalans. Els índexs d’envelliment han incrementat els valors i passen d’un 33,5 el + de 85 1980 a un 84,6 el 2003, la qual cosa evidencia una dismi- 80-84 1980 75-79 2003 nució de la població infantil en termes relatius, tot i que 70-74 65-69 l’indicador encara queda molt per sota del català que és de 60-64 Homes Dones 55-59 126. L’índex de dependència global ha disminuït del 50-54 45-49 41,61 de l’any 1980 ﬁns al 38 actual, per sota dels valors 40-44 catalans, el que comporta que les franges en edat produc- 35-39 30-34 tiva suportin una proporció menor de classes inactives. 25-29 20-24 Finalment, l’índex de recanvi de la població d’edats acti- 15-19 10-14 ves, població de 60 a 64 anys per 100 habitants de 15 a 19 5-9 0-4 anys, s’ha duplicat en passar d’un 46,6 a un 91,6 en poc

6%4% 2% 0% 2% 4% 6% més de vint anys. La relació de nens per dones en edat fèrtil o població Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia. de 0 a 4 anys per 100 dones de 15 a 49 anys ha variat poc i ha passat d’un 20,3 a un 18,3, valors propers als catalans. més només participa amb el 7,37%. El predomini de tre- La relació de masculinitat, que es calcula com el nombre balladors de sexe masculí, orientats a uns sectors produc- d’habitants de sexe masculí per cada 100 dones, s’ha tius concrets, decanta la balança a favor dels homes en reduït de 116 a 108. Aquest predomini de la població edats productives. Així, els homes representen el 53,7% masculina sobre la femenina defineix un dels trets de la del total de la població enfront d’un 46,3% de dones. població del país amb una clara estructura immigratòria, El perfil de la piràmide de 2003, amb una base més amb predomini de mà d’obra masculina que s’orienta a estreta que el cos central i un percentatge de gent gran sectors com la construcció, tot i que els darrers anys ten- relativament elevat, s’ajusta al model teòric d’una pobla- deix, com ja s’ha dit, a un major equilibri. ció regressiva, pròpia dels països desenvolupats que han La immigració, com a factor de creixement de la finalitzat la transició demogràfica. Les edats que predo- població, sofreix una davallada als noranta, per recuperar- minen són les situades entre els 30 i 44 anys. Per grans se el 2003 amb la regularització de 4.661 persones, molt grups d’edat, la proporció de menors de 15 anys, d’un per sobre de les 500 que representen el creixement vege- 14,9%, és força inferior a la de 1980, mentre que l’inter- tatiu de l’any. Les parròquies de la Massana, Ordino, val 15 - 64 anys s’incrementa fins al 72,6% i la població Encamp i Sant Julià de Lòria superen el creixement natu- de 65 anys i més arriba al 12,61%. Actualment, també ral mig del 2003, d’un 6,9 per mil, mentre que per sota del s’ha incrementat la proporció de dones que ha passat a valor nacional es troben Canillo, Escaldes-Engordany i representar el 48% de la població total. A l’igual que a Andorra la Vella. Encara que el creixement vegetatiu de Catalunya, s’assisteix a un major equilibri de sexes. les diferents parròquies hagi disminuït aquests 23 anys, L’edat mitjana de la població nacional s’ha incremen- llevat d’Encamp i Ordino, encara està molt per sobre dels tat de 32 a 38 anys, en el decurs del període, i se situa a països de l’entorn en què els valors ronden l’1 per mil.

131 La immigració i el territori parroquial

Gràﬁc 6: Canillo, per edat i sexe (1980-2003) Gràﬁc 7: Encamp, per edat i sexe (1980-2003)

+ de 85 + de 85 80-84 1980 80-84 1980 75-79 75-79 2003 2003 70-74 70-74 65-69 65-69 60-64 Homes Dones 60-64 Homes Dones 55-59 55-59 50-54 50-54 45-49 45-49 40-44 40-44 35-39 35-39 30-34 30-34 25-29 25-29 20-24 20-24 15-19 15-19 10-14 10-14 5-9 5-9 0-4 0-4

8%6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8%6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8%

Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia. Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia.

A continuació passem a valorar cada cas particular de en la parròquia més madura del país. L’índex de depen- cadascuna de les parròquies andorranes pel que fa a la dència global també ha disminuït d’un 43,8 el 1980 a un composició per edat i sexe. Hem considerat interessant 34,2 el 2003, el que demostra que les classes no produc- publicar els diferents histogrames parroquials de 1980 i tives en relació a les teòricament productives no suposen 2003. Les dades del 1980 provenen del cnia i les del una sobrecàrrega especial i menys el darrer any estudiat 2003 del Departament de treball del Govern. en què ostenta el valor més baix del país. Pel que fa a la composició per sexes, la relació de mas- Estructura per edat i sexe de Canillo culinitat ha incrementat els seus valors d’un 112,7 el 1980 Actualment, a Canillo, el grup de 65 anys i més represen- a un 128,5 el 2003, per sobre de la relació de masculini- ta el 14,1% dels habitants de la parròquia i supera la tat nacional actual, de 108. Les dones, que havien repre- població infantil en un 11,4%, a diferència del que passa sentat un 47% en el total parroquial de 1980, s’han reduït a la resta del país, excepte a Escaldes-Engordany. L’any a un 43,8%, en oposició als valors nacionals que tendeixen 1980 existia un major equilibri, ja que els valors eren d’un a una composició per sexes més equilibrada. 13,2% per als de 65 anys i més i d’un 17,2% per als de menys de quinze anys. Per tant, els índexs d’envelliment Estructura per edat i sexe d’Encamp s’han disparat en passar d’un 76,9 el 1980 a un 123,2 el Els grans grups d’edat de la parròquia han evolucionat 2003, valor que s’allunya de la mitjana nacional. L’edat d’acord amb les pautes generals. La població de menys de mitjana de la població també corrobora la tendència a 15 anys ha disminuït la seva participació a favor de la res- l’envelliment que experimenta la parròquia; així dels 36 ta de grups, però sense arribar a situar-se per sota dels de anys de 1980 es passa als 42 actuals, el que la converteix 65 anys i més. L’índex d’envelliment d’un 34,4 el 1980,

132 La immigració i el territori parroquial

Gràﬁc 8: Ordino, per edat i sexe (1980-2003) Gràﬁc 9: La Massana, per edat i sexe (1980-2003)

8%6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8%6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8%

Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia. Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia. similar a la mitjana nacional, ha passat a un 53,4 el 2003, al 1980, a diferència de la població infantil que ha manque, juntament amb el d’Ordino, resulta en l’actualitat un tingut els valors. Els de 65 anys i més han baixat d’un dels més baixos del país i se situa molt per sota del valor 11,7% el 1980 a un 10,1% el 2003. En conseqüència, nacional (84,6 el 2003, segons ja hem indicat). l’índex d’envelliment ha disminuït d’un 61 el 1980 a un L’edat mitjana de la parròquia ha variat només d’un 52,1 el 2003, i resulta el més baix del país. La mitjana any, de 36 anys el 1980 ha passat a 35 el 2003, el que la d’edat, que era de 34 anys el 1980, s’ha incrementat a 36 converteix en la parròquia més jove del país. L’índex de anys el 2003, per sota dels 38 anys del valor nacional. dependència global ha disminuït d’un 40,5 el 1980 a un L’índex de dependència global no ha sofert grans varia- 35,5 el 2003, similar al de Canillo, però amb la peculiari- cions amb valors que han passat d’un 44,7 a un 41,9, per tat que la població de menys de quinze anys, amb el sobre dels valors nacionals dels dos anys. La relació 17,1%, resulta molt més nombrosa que el grup de perso- de masculinitat ha tendit a equilibrar-se i de 120 el 1980 nes de 65 anys, que només compta amb el 9,2%. La pro- ha passat a 108,8 el 2003, valor que resulta idèntic al porció de dones en relació als homes tendeix a equilibrar- nacional. se i la relació de masculinitat, d’un 125 el 1980,ha disminuït a un 113,5 el 2003. Estructura per edat i sexe de la Massana Els grans grups d’edat de la parròquia segueixen les pau- Estructura per edat i sexe d’Ordino tes generals del país. La població infantil veu disminuir la Els grans grups d’edats presenten una participació similar seva participació parroquial, d’un 21,4% a un 16,1%, l’any 1980 i el 2003. Ha estat l’única parròquia el 2003 en mentre que augmenten els de 65 anys i més que han pas- què la població de 65 anys i més ha disminuït en relació sat d’un 6,7% a un 13,5%. Per tant, l’índex d’envelliment

133 La immigració i el territori parroquial

Gràﬁc 10: Andorra la Vella, per edat i sexe (1980-2003) Gràﬁc 11: Sant Julià de Lòria, per edat i sexe (1980-2003)

8%6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8%6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8%

Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia. Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia. s’incrementa d’un 57,5 el 1980 a un 79,7 el 2003 i s’acosta conseqüència, l’índex d’envelliment es dispara de forma el darrer any al valor nacional. L’edat mitjana de 32 anys important i se situa en un 89,9, quan l’any 1980 havia el 1980 s’incrementa a 38 anys el 2003, amb la qual cosa estat el més baix del país, amb un 28,3, per sota de la mit- ambdós valors coincideixen amb les mitjanes nacionals jana de l’any. Aquesta tendència a l’envelliment queda dels anys corresponents. corroborada per l’edat mitjana que ha augmentat de 30 L’índex de dependència global, que ha disminuït anys a 38. entre el 1980 i el 2003 d’un 47,4 a un 39,6, s’acosta als L’índex de dependència global ha disminuït d’un 43 a valors nacionals el 2003. La relació de masculinitat ha un 39,8 aquests 23 anys, pròxim als valors nacionals. La seguit el comportament general del país, de 123,1 el 1980 relació de masculinitat, de 109,2 el 1980, ha canviat de ha passat a 109,5 el 2003, amb la qual cosa s’acosta als signe el 2003 i, per primera vegada d’ençà els grans can- valors nacionals. vis demogràﬁcs del segle xx, les dones han superat els homes i la relació del 2003 ha quedat en un 99,1.Les Estructura per edat i sexe d’Andorra la Vella dones representen el 50,2% del total de la població parro- Els valors de la piràmide de la capital són similars als quial del 2003. nacionals, ja que el pes demogràﬁc d’aquesta parròquia determina el comportament de les dades generals. Crida Estructura per edat i sexe de Sant Julià de Lòria l’atenció la gran davallada de la població infantil, d’un La important participació de la població infantil en el 23,4% a un 15%, entre el 1980 i el 2003, i l’important total parroquial de l’any 1980, que amb un 22,6% era una increment del grup de 65 anys i més que duplica la xifra de les més elevades del país en termes relatius, disminueix de participació i passa d’un 6,64% a un 13,47%. Com a en el període estudiat i es transforma el 2003 en un

134 La immigració i el territori parroquial

Gràfic 12: Escaldes-Engordany, per edat i sexe (1980-2003) sat d’un 6,9% l’any 1980 fins al 14,2% el 2003. Per tant, l’índex d’envelliment, que amb un valor de 30 resultava + de 85 un dels més baixos del país el 1980, ha crescut espectacu- 80-84 1980 75-79 2003 larment per arribar a un 115,7 l’any 2003. 70-74 65-69 L’edat mitjana també s’ha incrementat de 31 anys a 40 60-64 Homes Dones 55-59 aquests darrers 23 anys, xifra que la situa en segona posi- 50-54 45-49 ció després de Canillo en el rànquing de parròquies amb 40-44 35-39 una població més madura. L’índex de dependència global 30-34 d’un 43 s’ha reduït fins a un 35,9. La relació de masculi- 25-29 20-24 nitat ha crescut lleugerament, d’un 112,2 ha passat a 15-19 10-14 113,6. 5-9 0-4

8%6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% Evolució de la composició per nacionalitats

Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia. La complexitat del panorama territorial ha exigit tractar separadament les parròquies i recórrer a la comparació 16,1%. La situació que reprodueix aquesta parròquia és amb els valors nacionals, tal com s’ha fet amb l’estructura gairebé similar a la d’Andorra la Vella. per edat i sexe. Per estudiar el component nacionalitat L’índex d’envelliment s’ha incrementat notablement i també s’han tingut en compte els dos moments correspo- ha passat d’un 41,1 el 1980 a un 77,4 el darrer any. En nents als anys 1980 i 2003 i s’han distingit les principals conseqüència, la mitjana d’edat de la parròquia s’ha apu- nacionalitats que integren la població: andorrana, espa- jat dels 32 anys a 37. Els índexs de dependència global nyola, francesa, portuguesa i britànica; aquest últim grup han disminuït i han passat d’un 46,6 a un 41,6. Final- comptabilitza gairebé un miler de persones el 2003.Pel ment, la relació de masculinitat no ha variat gaire i d’un que fa a la resta de nacionalitats s’han reagrupat en un 106,4 s’ha transformat en un 105,9. únic grup que engloba una multitud d’altres petites nacionalitats que no tenen entitat numèrica suﬁcient com per Estructura per edat i sexe d’Escaldes-Engordany ser analitzades separadament. Escaldes-Engordany i Canillo són les úniques parròquies L’afluència d’estrangers comença a tenir signiﬁcat a en què la proporció del grup de 65 anys i més supera el de partir de la dècada dels anys trenta i el flux s’incrementa població menor de 15 anys en el respectiu total parro- durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra quial. A l’igual que Andorra la Vella, aquesta ha vist dis- Mundial. L’any 1936 es comptabilitzen 4.321 habitants, minuir de forma important la població infantil i augmen- 551 dels quals eren estrangers que representaven el 13% tar la de 65 anys i més. Els menors de quinze anys, que de la població. A la primera onada d’immigració espa- havien representat el 23,1% de la població el 1980, han nyola i francesa s’afegeix un nou grup, a partir de la dècada passat a tenir una representació de només el 12,3% del dels anys setanta, el dels portuguesos que comencen a total parroquial i el grup d’edat de 65 anys i més ha pas- tenir pes estadístic l’any 1980. L’any 1975 tan sols es

135 La immigració i el territori parroquial

Gràﬁc 13: Població nacional de la migració i del creixement creixement d’aquests 23 anys, mentre que el creixement natural (1980-2003) vegetatiu tan sols col·labora amb un 27%. Tal com es pot observar en el gràﬁc relatiu als valors nacionals de la 5.000 migració i del creixement natural entre el 1980 i el 2003, 4.000 el creixement natural, sense arribar als valors de la immi-

3.000 gració, ha estat signiﬁcatiu entre els anys 1994 i 2002. L’any 1980 la parròquia d’Andorra la Vella és, quan- 2.000 titativament, la més important per xifra d’habitants i 1.000 compta amb els majors percentatges de totes les naciona- 0 litats, excepte el 39% dels britànics que resideixen a la

-1.000 Massana, amb el 34,2% dels andorrans, el 42,6% dels espanyols, el 32,4% dels francesos i el 44,3% dels portu- -2.000 1980 1985 1990 1995 2000 2003 guesos. L’any 2003, Andorra la Vella continua essent la

migració creixement natural parròquia més poblada i compta amb el 31,5% dels andorrans, el 33,5% dels espanyols i el 27,8% dels portu- Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia. guesos, però el major nombre de francesos ja no es loca- litza a la capital sinó a Encamp, que compta amb el 33,6% del total. La proporció de britànics a la Massana comptabilitzen 87 portuguesos, a escala nacional, que encara resulta superior a la de 1980, en residir a la parrò- s’incrementen fins a un miler de persones cinc anys més quia el 44,8% del total del grup. tard. Entre el 1980 i el 2003 la població es duplica, però En termes absoluts, tots els grups nacionals incre- aquest factor de creixement no ha estat el mateix a totes menten els seus valors entre el 1980 i el 2003. El creixe- les parròquies ja que la immigració hi ha actuat amb dife- ment més espectacular correspon als portuguesos que han rent intensitat. L’estructura per nacionalitats s’ha modi- multiplicat per 7,6 els seus efectius, seguits del grup d’al- ficat substancialment en aquests 23 anys. L’any 1980, els tres nacionalitats amb un coeficient de 3,2, dels andor- espanyols representaven la primera força nacional, amb el rans que es multipliquen per 2,7, dels britànics per 2,3, 57,5% dels efectius, mentre que els andorrans assolien el dels francesos per 1,9 i dels espanyols per 1,4. Els andor- 27,6%, els francesos el 7% i els portuguesos el 3,1%. El rans, sense deixar de ser la segona força nacional en 2003 el grup andorrà s’incrementa i, tot i no haver esde- ambdós anys, han passat de 9.792 el 1980 a 26.506 el vingut encara majoritari, ja assoleix el 36,6%, mentre que 2003, mentre que la participació s’incrementa del 27,6% els espanyols continuen en un primer lloc amb el 38,3%. al 36,6%. Les lleis de nacionalitat i les modificacions Els portuguesos s’han consolidat com a grup, amb un aprovades en el decurs dels darrers anys han determinat 11,5% de la població, seguits dels francesos amb un 6,5%. aquest canvi de signe ja que ha adquirit la nacionalitat Dels dos components que determinen l’augment o la andorrana un contingent molt important de població disminució de la població, com són el saldo migratori i el infantil, fills d’estrangers, i una part dels residents de més creixement vegetatiu, el primer representa el 73% del de 20 anys.

136 La immigració i el territori parroquial

Gràﬁc 14: Migració i creixement natural a Canillo (1980-2003) Gràﬁc 15: Distribució per nacionalitats a Canillo (1980-2003)

500 1980 2003

4,0% 6,9% 400 23,7%

300 37,4% 31,3%

200 52,5% 10,3% 100 1,5% 10,5% 16,2% 0 0,4% 5,4%

-100 Total 755 habitants Total 3.707 habitants 1980 1985 1990 1995 2000 2003 Andorrans Britànics regularització per inscripcions creixement natural Portuguesos Espanyols Francesos Altres

Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia. Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia.

Els espanyols han incrementat els seus efectius, de aquests 23 anys, per sobre del factor de creixement nacio- 20.378 a 27.680 persones, tot i que han perdut participa- nal. El component immigratori ha aportat el 90% del ció en el total nacional, passant d’un 57,5% a un 38,3%. creixement, valor que converteix Canillo en la parròquia Els francesos que també han incrementat els valors, de en què la immigració és la responsable gairebé absoluta 2.474 passen a 4.718 persones, mantenen una participa- del creixement, molt per sobre de la mitjana nacional. ció similar en ambdós anys, al voltant del 6,5%. Una nova Els valors del creixement natural, que se situen per força nacional ha emergit aquests 23 anys, es tracta dels sobre del saldo migratori en quatre anys, no guarden portuguesos que han passat d’uns efectius de 1.092 per- paral·lelisme amb els de la immigració, segons es desprèn sones el 1980 a un total de 8.311 el 2003, amb un incre- de la lectura del gràﬁc sobre migració i creixement natu- ment de participació d’un 3,1% ﬁns a un 11,5%. Per ral a Canillo entre el 1980 i el 2003, que s’allunya de la últim, els britànics han duplicat la xifra de nacionals, de imatge dels valors nacionals. El creixement vegetatiu del 426 a 996 persones, però la seva participació no ha supe- 2003 ha estat de 21 persones enfront de les 481 que s’in- rat l’1,5% del total. La resta de grups, englobats sota l’e- corporen per regularització d’inscripcions. pígraf altres nacionalitats, ha incrementat la participació Els andorrans a la parròquia de Canillo havien estat la d’un 3,7% a un 5,7%. primera força el 1980, amb una participació del 52,5% que s’ha reduït el 2003 a gairebé la meitat. Els espanyols, Composició per nacionalitats a Canillo que ocupen la primera posició en el rànquing de naciona- La població d’aquesta parròquia s’ha multiplicat per 4,9 litats del 2003, augmenten la participació d’un 31,1% a un

137 La immigració i el territori parroquial

Gràﬁc 16: Migració i creixement natural a Encamp Gràﬁc 17: Distribució per nacionalitats a Encamp (1980-2003) (1980-2003) 1980 2003

1.500 4,1% 4,8% 24,8% 1.000 32,5% 33,9%

500 4,3% 49,5%

0 15,4% 0,4% 15% 1,8% 13,4% -500 Total 4.116 habitants Total 11.832 habitants

-1.000 1980 1985 1990 1995 2000 2003 Andorrans Britànics Portuguesos Espanyols regularització per inscripcions creixement natural Francesos Altres

Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia. Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia.

37,4%, com també ho fan els francesos que d’un 10,5% que presenta una pèrdua de més de vuit-centes persones, passen a un 16,2%. Actualment, els portuguesos repre- ha canviat el 2003. Aquest darrer any es recupera el crei- senten el 10,3% de la població, amb 381 persones, quan xement per regularització d’inscripcions anteriors, amb l’any 1980 només n’hi havia registrats tres. També desta- un increment de 941 persones al cens parroquial, a més de ca l’increment del 2,9% del grup d’altres nacionalitats. les 119 aportades pel creixement natural. La participació dels andorrans ha millorat sensible- Composició per nacionalitats a Encamp ment i, de ser la segona força parroquial, després dels Els habitants de la parròquia s’han multiplicat per 2,9 en espanyols, durant l’any 1980, ha passat a ocupar el primer 23 anys, coeficient lleugerament superior al del creixe- lloc en el rànquing del 2003. Els espanyols en termes ment nacional. Durant el 1980 i el 2003 el component relatius han perdut un 17%, encara que en termes absoluts immigratori ha aportat el 73,5% del creixement enfront s’hagin incrementat de 2.037 a 3.842 ciutadans, i han del 26,5% del creixement vegetatiu, la qual cosa resulta deixat d’ocupar el primer lloc per situar-se segons. Els similar als valors nacionals. El saldo vegetatiu ha estat sig- britànics i els d’altres nacionalitats han disminuït el seu nificatiu a partir de l’any 1994 fins al 2002,com es pes relatiu i absolut, mentre que els francesos disminuei- desprèn del gràfic sobre migració i creixement natural a xen en un 2% el pes relatiu, tot i que en termes absoluts Encamp entre el 1980 i el 2003. han crescut de 635 a 1.587 persones. Per contra, els por- La tendència seguida els anys noranta, en què el sal- tuguesos han estat objecte d’un augment espectacular do migratori presenta valors negatius, i la de l’any 1995, en termes absoluts, passant de 179 persones a 1.773,i en

138 La immigració i el territori parroquial

Gràﬁc 18: Migració i creixement natural a Ordino (1980-2003) Gràﬁc 19: Distribució per nacionalitats a Ordino (1980-2003)

1980 2003

300 6,5% 5,9%

250 31,2% 200

150 34,5% 44,6% 100 46,8% 3,4% 50 3,5% 9,5% 1,4% 8,1% 4,7% 0 Total 713 habitants Total 2.767 habitants -50 1980 1985 1990 1995 2000 2003 Andorrans Britànics Portuguesos Espanyols regularització per inscripcions creixement natural Francesos Altres

Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia. Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia. termes relatius, evolucionant d’un 4,2% de participació a cens parroquial a més de les 31 aportades pel creixement un 15%. En el grup d’altres nacionalitats del 2003, els natural. marroquins comencen a tenir un pes específic i represen- La composició per nacionalitats no presenta grans ten el 18,1%. variacions en l’interval de temps estudiat. Els andorrans es consoliden com la primera força parroquial i tant l’any Composició per nacionalitats a Ordino 1980, amb 318 persones, com el 2003, amb 1.294,pre- La població a Ordino s’ha multiplicat per 3,9 entre el senten una participació similar. Segueixen en importància 1980 i el 2003, per sobre del valor nacional. Llevat de dos els espanyols que, malgrat haver disminuït lleugerament la moments puntuals, corresponents al 1994 i al 2000,el seva participació, han incrementat els efectius de 246 a creixement de la parròquia ha estat conseqüència de la 864 persones. El grup portuguès és el que més ha variat la immigració que ha proporcionat el 85,8% del creixement seva posició, amb una participació que de l’1,4% ha pas- en 23 anys enfront del 14,2% del creixement natural. sat a un 4,7%, mentre que incrementa els efectius de 10 a La immigració, que ha estat el factor determinant del 129 ciutadans. creixement, manté un ritme propi com s’observa en el gràfic sobre migració i creixement natural a Ordino entre Composició per nacionalitats a la Massana els anys 1980 i 2003. El creixement per regularització La parròquia ha multiplicat per 3,4 la població en 23anys, d’inscripcions del darrer any segueix la tendència obser- per sobre del valor mitjà nacional. El creixement vegeta- vada en anys anteriors, el que ha afegit 251 persones al tiu té especial significació a partir del 1993, període en

139 La immigració i el territori parroquial

Gràﬁc 20: Migració i creixement natural a la Massana Gràﬁc 21: Distribució per nacionalitats a la Massana (1980-2003) (1980-2003)

1980 2003 600

4,1% 4,8% 500 24,8% 400 32,5% 33,9% 300 4,3% 200 49,5%

100 15,4% 0,4% 15% 13,4% 0 1,8%

-100 Total 4.116 habitants Total 11.832 habitants 1980 1985 1990 1995 2000 2003 Andorrans Britànics regularització per inscripcions creixement natural Portuguesos Espanyols Francesos Altres

Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia. Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia. què són més freqüents els anys en què sobrepassa el valor nalitats, i van seguits del grup d’altres nacionalitats que de la immigració. La irregularitat que s’observa en la representa el 10,1% del total. És la parròquia que comp- regularització d’inscripcions proporciona una imatge de ta amb el major número de residents britànics, que de 166 dents de serra. Com a la resta del país, s’aprecia que, entre l’any 1980 han passat a 446 el 2003, amb una participa- el 1980 i el 2003, l’augment per immigració representa el ció que, malgrat haver disminuït, manté encara un 6,1% 79,5% del valor enfront del 20,5% del creixement vegeta- del total parroquial, a poca distància del 7,7% dels fran- tiu. La regularització d’inscripcions del darrer any com- cesos. En el grup d’altres, que compta amb el 10,1% dels porta un creixement de 519 persones del cens parroquial, efectius del 2003, els alemanys representen el 15%, men- a més de les 85 aportades pel creixement natural. tre la resta de valors que l’integren presenta una important Els espanyols, que van constituir el primer grup dispersió. nacional a la parròquia de la Massana el 1980, són subs- tituïts el 2003 pels andorrans que han passat a ser la pri- Composició per nacionalitats a Andorra la Vella mera força nacional. El creixement dels andorrans, en ter- Per mantenir els criteris utilitzats en la realització d’altres mes absoluts, ha estat important i s’han incrementat de gràfics similars, en el gràfic relatiu a la composició per 602 a 2.596 persones, com també han crescut els espan- nacionalitats s’ha conservat el grup anglès, encara que no yols, encara que la seva participació hagi disminuït en el tingui significació en aquesta parròquia. La immigració total parroquial. Els portuguesos augmenten de 92 fins a ha aportat a la parròquia d’Andorra la Vella, entre el 1980 837 persones i representen un 11,5%, per grups de nacio- i el 2003, el 61,8% de l’augment de població del període

140 La immigració i el territori parroquial

Gràﬁc 22: Migració i creixement natural a Andorra la Vella Gràﬁc 23: Distribució per nacionalitats a Andorra la Vella (1980-2003) (1980-2003)

1980 2003 2.000 3,4% 5,4% 1.500 24,2% 37,9% 1.000

500 3,5% 0 5,8% 0,3% -500 62,7% 42,1% 10,5% 0,3% -1.000 3,8%

-1.500 Total 13.825 habitants Total 22.035 habitants 1980 1985 1990 1995 2000 2003 Andorrans Britànics regularització per inscripcions creixement natural Portuguesos Espanyols Francesos Altres

Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia. Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia. i se situa per sota del valor nacional, mentre el creixement en reduir-se d’un 62,7% el 1980 fins a un 42,1% el 2003, vegetatiu representa el 38,2%. Els valors del creixement any en què compta amb 9.274 persones. Per contra, els vegetatiu estan per sobre dels valors nacionals des de l’any andorrans incrementen el seu pes d’un 24,2% a un 37,9% 1990, fet que ha contribuït en aquesta parròquia a què el la qual cosa representa 8.349 andorrans el 2003. Els por- creixement natural tingui un pes superior a la mitjana tuguesos segueixen les pautes generals de comportament nacional. i d’un 3,5% passen a un 10,5% en el decurs del període. La immigració ha estat el component decisiu en Els francesos perden pes en termes relatius i quasi no el creixement parroquial fins a l’any 1994 i, a partir varien els valors absoluts. d’aquesta data, el creixement natural es constitueix en factor clau del creixement demogràfic de la població de la Composició per nacionalitats a Sant Julià de Lòria parròquia i el saldo migratori esdevé de signe negatiu. La població parroquial s’ha multiplicat per 2,1, valor gai- L’any 2003 canvia la proporció i la regularització per rebé idèntic al nacional. L’aportació de les dues variables inscripcions dóna de nou un important impuls a la capi- en tot aquest període, la immigració amb un 73,6% i el tal, la qual cosa suposa afegir 1.201 persones al cens creixement vegetatiu amb un 26,4%, segueix les pautes parroquial a més de les 110 aportades pel creixement nacionals. El gràfic sobre migració i creixement natural a natural. Sant Julià de Lòria (1980-2003, núm. 24) s’aproxima a la El grup d’espanyols manté l’hegemonia nacional a la forma del mateix gràfic corresponent als valors nacionals parròquia d’Andorra la Vella, malgrat perdre participació, (núm. 13). A partir de l’any 1995, els valors del saldo

141 La immigració i el territori parroquial

Gràﬁc 24: Migració i creixement natural a Sant Julià de Lòria Gràﬁc 25: Distribució per nacionalitats a Sant Julià de Lòria (1980-2003) (1980-2003)

1980 2003

600 2,6% 3,6%

33,7% 400

200 44,6% 1,8% 37,2% 54,7% 5,7% 0 1,5% 1,1% 3,4% 10,1%

Total 4.050 habitants Total 8.313 habitants -200 1980 1985 1990 1995 2000 2003

Andorrans Britànics regularització per inscripcions creixement natural Portuguesos Espanyols Francesos Altres

Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia. Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia.

migratori, generalment de signe negatiu, se situen per Composició per nacionalitats d’Escaldes-Engordany sota del creixement vegetatiu, que esdevé el factor més La població de la parròquia s’ha multiplicat per 1,7, valor important del creixement parroquial. El creixement per inferior a la mitjana nacional d’aquests 23 anys. La immi- regularització d’inscripcions del 2003 ha suposat afegir gració acumulada de tot el període ha aportat el 71,6% 469 persones al cens parroquial a més de les 59 aportades del creixement, mentre el creixement vegetatiu suposa el pel creixement natural. 28,4%. Aquests valors donen un pes al creixement natu- El component nacionalitat ha evolucionat d’acord ral per sobre de la mitjana nacional. A partir de l’any amb les tendències generals, en què els espanyols han 1994, tal com s’aprecia en el gràfic sobre la migració i el reduït la seva participació i, de ser la primera força nacio- creixement natural a Escaldes-Engordany, el creixement nal el 1980 amb el 54,7% dels efectius, han passat a un natural esdevé el component més important del creixe- 37,2% l’any 2003. Actualment, els andorrans ocupen la ment de la població parroquial. Després d’una davallada primera posició en el rànquing amb el 44,6% dels efectius de nou anys, el creixement per regularització d’inscrip- totals, per sobre dels valors nacionals, seguits en segona cions experimenta una recuperació el 2003, aportant 799 posició dels espanyols. La proporció de portuguesos està persones al cens parroquial a més de les 75 del creixement lleugerament per sota dels valors nacionals com passa natural. amb els francesos, encara que aquests darrers s’allunyen En l’elaboració del gràfic s’ha mantingut el mateix més dels valors nacionals. criteri que en els anteriors i, per aquest motiu, hi figuren

142 La immigració i el territori parroquial

Gràﬁc 26: Migració i creixement natural a Escaldes-Engordany Gràﬁc 27: Distribució per nacionalitats a Escaldes-Engordany (1980-2003) (1980-2003)

1980 2003 2.500 3,1% 5,4% 2.000 43,2% 27,8% 34,6% 1.500

1.000 2,6% 4,4% 500 61,6% 0,4% 12,4% 0,3% 3,8% 0

Total 9.846 habitants Total 16.402 habitants -500 1980 1985 1990 1995 2000 2003 Andorrans Britànics regularització per inscripcions creixement natural Portuguesos Espanyols Francesos Altres

Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia. Font: Estadístiques de població. Elaboració pròpia.

els anglesos encara que, en el cas d’Escaldes-Engordany, Conclusions no siguin numèricament signiﬁcatius, ja que només ascendeixen a 54 persones. Tots els grups nacionals de Entre el 1980 i el 2003, la immigració ha estat el compo- la parròquia incrementen els valors de manera absoluta. nent més important de l’augment de la població andor- Els espanyols, en termes relatius, mantenen la primacia rana, situada a molta distància del creixement natural, ja que ja tenien l’any 1980, malgrat reduir-se un 18,2%, que els valors acumulats d’aquestes dues variables són mentre que, en termes absoluts, han passat de 6.069 força dispars: a la immigració correspon el 73% del crei- persones el 1980 a 7.126 el 2003. Aquesta tendència xement total del període i a l’augment vegetatiu el 27%. afecta també els francesos, que de 435 persones regis- En termes absoluts, la parròquia d’Andorra la Vella ha trades el 1980 han passat a ser 624. Els andorrans, en estat la que ha rebut més immigrants entre el 1980 i el aquest interval de temps, han vist augmentar la seva 2003, amb un total de 6.033 persones, valor gairebé idèn- participació i han passat de 2.740 a 6.668 persones, tic al d’Encamp i a escassa distància del d’Escaldes- amb un increment del 6,8%. Els portuguesos han tingut Engordany, encara que en termes relatius la immigració ha un creixement espectacular i han passat de 253 perso- col·laborat de forma diferent en el creixement de cada nes a 2.040. En el grup d’altres nacionalitats, els marro- parròquia. Ho fa de forma destacada a Canillo, amb el quins representen el 2003 el 13,1%, amb un total de 117 90% de l’increment, i contribueix amb menor proporció a persones. la capital, amb només un 61,8% del creixement acumulat.

143 La immigració i el territori parroquial

La composició per nacionalitats dels grups parro- triplica en aquests 23 anys i el 2003 se situa en un 84,6. quials ha variat de forma substancial i les noves lleis que Canillo encapçala el rànquing amb l’índex d’envelliment regulen la nacionalitat han tingut un efecte equilibrador ja més elevat, un 123,2, seguida d’Escaldes-Engordany amb que han integrat una part important de les noves genera- un 115,7. Ordino és l’única parròquia en què l’índex dis- cions nascudes al país i dels residents de més de 20 anys. minueix de valor i, juntament amb la d’Encamp, presen- En algunes parròquies els andorrans han esdevingut la ten els índexs més baixos del país el 2003. primera força nacional i en d’altres, en què tradicional- La forta disminució de les edats per sota de quinze ment havien ocupat una posició preeminent, han estat anys, malgrat l’augment de les de 65 anys i més, ha fet desplaçats per grups nacionals més actius. Així, a Canillo, disminuir l’índex de dependència global entre el 1980 i el amb un creixement espectacular entre el 1980 i el 2003, 2003 d’un 41,6 a un 38. El procés d’envelliment de la període en què multiplica els seus efectius per 4,9 i on la població ha anat acompanyat d’un increment de l’edat immigració ha contribuït de forma especialment intensa mitjana nacional de 32 a 38 anys aquests 23 anys, evolu- en el creixement, els andorrans han deixat de ser la pri- ció que segueixen totes les parròquies llevat de la d’En- mera força com a grup nacional. Per contra, a Ordino, que camp que disminueix els valors. La parròquia de Canillo ha multiplicat per 3,9 els seus efectius, els andorrans es presenta el valor més elevat el 2003 amb 42 anys, seguida mantenen com a primera força nacional. En d’altres de la d’Escaldes-Engordany amb 40 i, a l’extrem oposat, parròquies els andorrans que havien estat la segona força se situa la d’Encamp amb 35 anys. el 1980 han esdevingut el 2003 el primer grup, com és el Pel que fa a l’estructura per sexes, per primera vegada cas d’Encamp, la Massana i Sant Julià de Lòria. en molts anys, les dones superen discretament als homes a Entre el 1980 i el 2003, els grans grups d’edats pre- la parròquia d’Andorra la Vella. Les parròquies de Cani- senten variacions que cal tenir en compte. Destaca la llo, d’una manera més exagerada, i Escaldes-Engordany, important disminució en termes relatius soferta pel grup menys acusadament, han estat les úniques que han incre- menor de quinze anys que havia representat el 22% dels mentat l’índex de masculinitat entre el 1980 i el 2003, efectius nacionals el 1980 i que s’ha reduït a un 14,9% el mentre que la resta de parròquies l’han disminuït d’acord 2003. Per contra, les persones de 65 anys i més han incre- amb els valors generals que han passat de 116 el 1980 a mentat la participació d’un 7,4% a un 12,6%, així com la 108 el 2003. població compresa entre els 15 i 64 anys, que també ha augmentat la participació d’un 70,6% a un 72,5%. Indicadors de la població L’any 1980, la població menor de quinze anys predo- mina en relació a la de 65 i més encara a les parròquies Amb la finalitat d’obtenir una anàlisi més acurada de l’es- d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Encamp, on els tructura de la població a finals de la dècada dels setanta, índexs d’envelliment són baixos o estan d’acord amb la s’ha cregut convenient adjuntar la definició dels indicadors mitjana nacional, d’un 33,5. En aquestes mateixes dates, analítics utilitzats que proporcionen una informació addi- als extrems se situen Canillo, amb un elevat índex d’enve- cional sobre les variables de l’edat. Els índexs s’obtenen lliment de 76,9, i Andorra la Vella, amb un valor molt mitjançant càlculs elementals que fan referència al conjunt baix de 28,3. L’índex d’envelliment nacional gairebé es de la població i, en ocasions, s’expressen per 100 habitants.

144 La immigració i el territori parroquial

Índex de dependència global o nombre d’habitants com- Lluelles, M. J.: “La Massana, parròquia turística”. presos en el grup de 65 anys i més i el de menys de 15 Andorra. Anuari socioeconòmic 2002, BPA, Andorra, anys, per cada 100 habitants de 15 a 64 anys. 2002.

Lluelles, M. J.: “Sant Julià de Lòria, la porta d’Andor- Índex d’envelliment o nombre d’habitants de 65 anys i ra”. Andorra. Anuari socioeconòmic 2003, BPA, Andorra, més per cada 100 persones de menys de 15 anys. 2003.

Índex de recanvi de la població en edats actives o nombre Estadístiques de població del Principat d’Andorra any 2003. d’habitants de 60-64 anys per 100 habitants de 15 a 19 Ministeri de Justícia i Interior. Andorra, 2003. anys. Ros, F.: Evolució, estructura i dinàmica demogràfica andorrana, Govern d’Andorra, Andorra. Monogràfics de geo- Índex de dependència juvenil, definit com el nombre grafia, 7, 2001. d’habitants de menys de 15 anys per 100 habitants de 15 a 64 anys. Sáez, X.: “Informe sobre l’economia andorrana”. Andor- ra. Anuari socioeconòmic 1996, Andorra, BPA, 1996. Relació de masculinitat que es calcula com el nombre d’habitants de sexe masculí per cada 100 dones. Sáez, X.: “Informe sobre l’economia andorrana”. Andor- ra. Anuari socioeconòmic 2001, Andorra, BPA, 2001.

Bibliografia Sáez, X.: “Informe sobre l’economia andorrana”. Andor- Calvo, R.; Martínez, G.; Gasch, N.: Recull estadístic ra. Anuari socioeconòmic 2002, Andorra, BPA, 2002. general de la població. Andorra 90, Conselleria de Treball i Sáez, X.: “Informe sobre l’economia andorrana”. Andor- Benestar Social, Andorra, 1989. ra. Anuari socioeconòmic 2003, Andorra, BPA, 2003. Estivill, J.: La immigració a Andorra, Andorra, 1979. Tapinos, G.: Rapport sur l’immigration en Andorre. Diag- Treball mecanografiat. nostic et perspectives, 1987. Treball mecanografiat. Lluelles, M. J.: “L’économie de l’Andorre et la place Vilà-Valentí, J.: “Andorra, ara fa 50 anys”, Andorra. des minorités ethniques”, Les Minorités Ethniques en Anuari socioeconòmic 1996, Andorra, BPA, 1996. Europe, L’Harmattan, París, 1993. Vilà-Valentí, J.: “Visions d’una Andorra canviant al Lluelles, M. J.: “Andorra la Vella, ciutat-capital”. llarg del segle xx”, Andorra. Anuari socioeconòmic 1998, Andorra. Anuari socioeconòmic 1997, BPA, Andorra, 1997. Andorra, BPA, 1998. Lluelles, M. J.: “La població andorrana”, Andorra. Vilà-Valentí, J.: “La consideració europea de les re- Anuari socioeconòmic 1999, BPA, Andorra, 1999. gions de muntanya: corrents turístics, estudis científics i Lluelles, M. J.: “Ordino, parròquia emblemàtica”. recomanacions ecològiques”, Andorra. Anuari socioeconòmic Andorra. Anuari socioeconòmic 2001, BPA, Andorra, 2001. 2002, Andorra, BPA, 2002.

145

L’administració menor local a Andorra: els quarts Fotograﬁa separata: Creu de terme. Santa Coloma. Autor: Jaume Riba Sabaté

L’administració menor local a Andorra: els quarts Pere Cavero Muñoz Llicenciat en història

Dediquem aquest treball a l’estudi d’unes divisions inter- Llei qualificada de delimitació de competències dels nes de les parròquies andorranes que reben el nom de comuns, la Llei qualificada de transferències als comuns “quarts” –en els casos d’Ordino, la Massana, Sant Julià de i la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum. Lòria i l’antiga parròquia d’Andorra– i de “veïnats”, en el Les parròquies s’estructuren, tradicionalment, en cas de Canillo. Abans de precisar el nom concret d’aques- entitats menors: quarts i veïnats. Pel que fa als veïnats, tes entitats menors, en cada cas, efectuarem una presen- aquests són exclusius de la parròquia de Canillo i són els tació de conjunt de l’actual organització territorial del següents: l’Aldosa, el Forn, Meritxell-Molleres, Prats, Principat d’Andorra. Ransol, Soldeu, el Tarter i el Vilà. L’any 1993, amb l’aprovació de la Constitució, del Pel que fa als quarts, les parròquies d’Ordino, la Mas- conjunt de lleis qualificades, del Reglament del Consell sana i Sant Julià de Lòria es divideixen i s’estructuren en General i del Tractat de bon veïnatge, d’amistat i de coo- quarts (els quals no han d’ésser necessàriament iguals o peració entre el Principat d’Andorra, la República france- similars). La parròquia d’Ordino es divideix en els quarts sa i el Regne d’Espanya que l’acompanyen, s’aclareix, es d’Ansalonga, de la Cortinada, de Llorts, d’Ordino i de defineix i es dibuixa l’aparell institucional i polític del Sornàs. La parròquia de la Massana es divideix en els Principat d’Andorra. quarts d’Aldosa, d’Anyós, d’Arinsal, d’Erts, de la Massana, La divisió i l’organització territorial del Principat del Mitger, de Pal i de Sispony. I la parròquia de Sant Julià d’Andorra es reflecteixen en el títol i - De la sobirania de Lòria es divideix en els quarts d’Aixirivall, d’Auvinyà, de d’Andorra, article 1.5:“Andorra està integrada per les par- Baix, de Bixessarri, de Dalt, de Fontaneda i de Nagol. ròquies de Canillo, Encamp, Ordino, la Massana, Andorra la Fins l’any 1978, la parròquia d’Andorra es dividia en Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany”. dos quarts: el d’Andorra la Vella i el de les Escaldes- El preàmbul del text constitucional esmenta i es fa Engordany. ressò del pes del decurs històric quan diu: “unes institu- La parròquia d’Encamp, en canvi, no presenta ni ser- cions que troben els seus orígens en els Pareatges”...“Amb el desig va cap estructura territorial menor pròpia. que el lema ‘virtus, unita, fortior’, que ha presidit el camí pacífic En aquesta ocasió estudiarem breument la parròquia d’Andorra a través de més de set-cents anys d’història...”. d’Encamp, ja que, com acabem de dir, no presenta la divi- El títol vi - De l’estructura territorial, article 79.1, sió en quarts, i efectuarem en canvi una anàlisi detallada referint-se als comuns, afirma “... Dins de l’àmbit de les de l’antiga parròquia d’Andorra. L’any vinent presenta- seves competències, exercides d’acord amb la Constitució, les rem, en aquest mateix Anuari Socioeconòmic, l’estudi dels lleis i la tradició, funcionen sota el principi d’autogovern, quarts d’Ordino, la Massana i Sant Julià de Lòria i el dels reconegut i garantit per la Constitució ”. I l’article 84:“Les veïnats corresponents a Canillo. lleis tindran en compte els usos i costums per determinar la competències dels quarts i veïnats, així com les relacions amb 1. La parròquia d’Encamp els comuns”. El Consell General constituent preveu i legisla, el La parròquia d’Encamp comprèn els nuclis de població mateix any 1993, certs aspectes fonamentals que comple- de les Bons (esmentat a la Concòrdia de 1162), d’Encamp menten la divisió i l’estructura territorial d’Andorra en la (esmentat a la Concòrdia de 1176), de la Mosquera

148 L’administració menor local a Andorra: els quarts

(esmentat a la Concòrdia de 1176) i del Pas de la Casa, del Es poden aventurar o establir algunes hipòtesis per Tremat i de Vila (esmentats a la Concòrdia de 1176). explicar la inexistència de quarts o veïnats: El nucli del Pas de la Casa, allunyat del conjunt ori- 1. Una estabilitat de la població durant el període d’eco- ginari parroquial, s’origina a mitjan segle xx i es consoli- nomia agrícola i ramadera. da ràpidament. Té una base legal en la figura del cens emfitèutic, d’origen medieval, la qual cosa suposa una 2. Un equilibri relatiu i constant dels nuclis de pobla- important font d’ingressos comunal i confirma la ine- ció. La memòria del militar espanyol Bonifacio xistència de propietat privada del terreny. Ulrich, Apuntes sobre los Valles neutrales de Andorra, La llunyania de l’administració central comunal i les de l’any 1852, quantifica la població de la parròquia dificultats d’accés viari, entre d’altres motius, han portat a de la següent manera: Encamp, 160 habitants; la una part de la població del Pas de la Casa a reivindicar Mosquera, 200 habitants; el Tremat, 55 habitants; la creació d’un quart. Aquestá és una inquietud que, en les Bons, 55 habitants; i Vila, 40 habitants. l’actualitat, sembla apaivagada. 3. El coneixement de diversos arxius, de caràcter Població durant els segles XIX i XX públic, permet establir la presència de representants de les cases més fortes al consell comunal parro- Any Font Habitants quial, àdhuc al Consell General, per la qual cosa no 1838 Junoy 500 esdevé necessari d’articular una estructura inferior a 1852 Ulrich 550 1874 Baby 570 la comunal. 1875 Bladé 700 1880 Cougul 612 4. L’evolució econòmica i social actual, que s’articula i 1884 Guasch 600 1889 Osona 700 basa en el comerç, els serveis i les activitats lúdi- 1907 Gallofa 598 ques, tot deixant en un estat inferior l’agricultura i 1912 Pallerola 800 1932 Combarnous 424 la ramaderia, no reclama ni requereix una entitat 1940 Bisbat 640 més reduïda a la del Comú. 1944 Cardós 640 Possiblement les hipòtesis elaborades per explicar la no-existència de quarts i veïnats, el pes i la valoració El pobles de les Bons, d’Encamp, de la Mosquera, del no són equilibrades si tenim en compte cadascuna Tremat i de Vila formen un conjunt fruit del recent crei- per separat, però sí ho és la suma de totes elles. Les xement i donen la sensació de formar un sol nucli, enca- investigacions futures, bàsicament en arxius notarials ra que les generacions, anteriors al creixement més recent, i privats, ajudaran a afinar-les i a valorar-les i, tal serven la delimitació molt clara. vegada, a elaborar-ne i trobar-ne de noves. Aquesta parròquia no té divisions menors –tipus quart o veïnat–, encara que algunes persones parlen de quart L’evolució de la població comporta l’ocupació dels –referint-se a les Bons–, fet que no pot documentar-se terrenys existents entre els pobles originaris del oficialment, ja que l’aiguat de 1937 s’endugué la Casa centre parroquial i la consolidació del nucli del Pas comuna amb el seu arxiu. de la Casa.

149 L’administració menor local a Andorra: els quarts

A continuació indiquem el notable augment en habi- Un capítol a destacar són les esglésies dels pobles tants del conjunt de la parròquia d’Encamp des de la que o són romàniques o serven dit model de construcció: segona meitat del segle passat ﬁns a començaments de Sant Andreu d’Andorra la Vella, Sant Esteve (1000) l’actual: d’Andorra la Vella, Santa Coloma (citada a l’Acta de con-

Any Habitants sagració de la catedral d’Urgell), Sant Jaume d’Engordany (Acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles, 17 de 1947 580 1950 650 gener de 1040), Sant Miquel d’Engolasters, Sant Pere 1960 806 Màrtir de les Escaldes, Sant Romà de Vilella i Sant Vi- 1970 1.991 1980 4.116 cenç d’Enclar (952). 1990 7.489 2000 10.576 2002 10.772 L’edat medieval (843-1512)

A l’edat medieval la població es reunia els diumenges, 2. La parròquia d’Andorra després de la missa, davant o a l’interior de l’església, per debatre els temes d’interès general: gestió i ús dels boscos, La parròquia d’Andorra estava formada pels quarts d’An- dels comunals i de les pastures, manteniment de camins, dorra la Vella i de les Escaldes-Engordany fins l’any assistència de pobres, relacions amb els veïns, posem 1978, en què aquest darrer quart esdevé la parròquia de les per cas. Escaldes-Engordany. Els conflictes amb la parròquia de Sant Julià de Lòria La parròquia d’Andorra comprenia els nuclis de i els territoris de Lles i Viliella –Baridà– eren, bàsicament, població següents: Andorra la Vella (esmentat a l’Acta territorials i ramaders. de consagració de la catedral d’Urgell, segona meitat del segle ix), el Mas de Diumenge, les Escaldes, Engo- El quart d’Andorra la Vella. Conflictes de límits amb lasters (esmentat a la Concòrdia de 1176), Engordany la parròquia de Sant Julià de Lòria (esmentat a la Concòrdia de 1162), el Fener (esmentat L’edat mitjana constata problemes de límits amb la parrò- a la Concòrdia de 1176), la Masia del Noguer, el Pui quia de Sant Julià de Lòria per la utilització de béns d’Andorra (esmentat a la Concòrdia de 1176), el Puial comunals. d’Andorra (esmentat a la Concòrdia de 1176), la Margi- Un dels conflictes enfrontà el Quart d’Andorra la neda (esmentat a la Concòrdia de 1176), Santa Coloma Vella i el Quart de Certers –és la primera vegada que es (esmentat a l’Acta de consagració de la catedral d’Urgell, mencionen els quarts–. El document és de 1/12 de juny segona meitat del segle ix) i el Mas dels Vilars. de 1324. En ésser una còpia de l’any 1503, el notari, a El relleu i els accidents geogràfics intervenen, de for- l’hora de fer la còpia, podia haver introduït el mot. ma important, en la configuració dels límits parroquials La discussió és per esbrinar els límits d’ús de la andorrans, inclosa la d’Andorra. La divisió d’Andorra i muntanya, coneguda amb el nom de la Solana, i que és les Escaldes-Engordany comporta alguns litigis no acla- utilitzada pels habitants d’Andorra la Vella per emprivar. rits avui dia.

150 L’administració menor local a Andorra: els quarts

L’edat moderna (1512-1793) nuclis de població, susceptibles d’esdevenir explotacions agrícoles, són propietat dels quarts, que disposen de capa- Estructura social citat per llogar-los com a boïgues. Les cases no tenien el mateix estatus social. Les diferèn- Els quarts d’Andorra regulen i actuen sobre els aspec- cies es palesen en aspectes administratius i polítics que tes següents: comporten la participació en la vida pública. Conviuen Administració de les seves propietats, algunes de les focs o cases “anfoc”, casalers i el poble menut. • quals són arrendades a particulars. Els focs disposen de drets polítics, els seus caps de casa gaudeixen del poder, formen el Consell de Comú i • Treballs i obres públiques: manteniment de carrers i el Consell de la Terra/Consell General. Els casalers no de camins al seu pas per Andorra la Vella, Engor- tenen drets polítics i resten al marge dels òrgans de dany, les Escaldes i Santa Coloma –compartida, per poder. necessitat, amb el Comú–, construcció i reparació de Entre els focs, hi ha els prohoms que són els notables palanques de fusta i ponts, reparació d’abeuradors i de la parròquia, els caps de casa amb més riquesa i sobre- de fonts públiques, etc. Sovint, els quarts convoquen tot amb més prestigi social. Són els que ocupen els càrrecs una “manobra” general, a la qual participen totes les més importants. Col·laboren amb els cònsols en la realit- cases. zació de tasques de responsabilitat, com visures de creus, adjudicacions o direcció de treballs públics. • Venda de terrenys a particulars, boïgues, que es co- Els casalers són cases de fundació recent. La seva bren en forma de censal. poca capacitat econòmica no els permet participar en les L’atribució o venda a particulars de terrenys erms, contribucions comunals. situats als vessants de la vall, per a la seva conversió en terres de conreu és la funció que ocupa més El quart temps als quarts. Aquests terrenys, anomenats boï- El quart és un òrgan administratiu i polític jurisdiccional gues, són presos pels casalers que necessiten terres sobre la part de la parròquia d’Andorra. El Quart d’An- per al seu manteniment. Fet a demanda del particu- dorra la Vella comprèn Andorra la Vella i Santa Coloma lar, l’acte d’atribució o d’adjudicació és competència i el Quart de les Escaldes-Engordany comprèn les Escal- dels cònsols i consellers, acompanyats de prohoms des i Engordany. del Quart. Aquests s’encarreguen d’assenyalar el terreny. Es tracta d’una venda, l’import de la qual no Funcions del quart es fa mai efectiu al moment, per la qual cosa s’esta- A l’època moderna no queda clara la delimitació del terri- bleix un censal, segons el qual el comprador està tori sota la jurisdicció dels quarts o del Comú. Els obligat a pagar cada any al Quart el cinc per cent terrenys de pastura, “cortons”, “solans”, “rebaixants” i bos- del valor de la propietat, atès que el particular no cos de la part alta de la muntanya són administrats pel pot disposar d’efectiu. El pagament de les pensions Comú i els terrenys de la part baixa de la vall, prop dels d’aquests censals esdevé un arrendament.

151 L’administració menor local a Andorra: els quarts

Aquestes pensions són la principal font d’ingressos Organització del quart dels quarts i el seu cobrament va a càrrec del lleva- El cònsol i el conseller general, escollits al Quart d’An- dor del Quart. dorra la Vella o al Quart de les Escaldes-Engordany, diri- geixen el quart respectiu. El cònsol és nomenat cada any • Adquisició de blat en moments de mala collita i i el cònsol sortint, abans d’abandonar el càrrec, ha de pas- establiment de “bladeries” (magatzems de compra- sar comptes davant del Consell del Quart. venda de blat) per a la seva distribució. Un altre càrrec és el de llevador, encarregat de cobrar les En moments puntuals, relacionats amb una mala pensions dels censals que els particulars paguen al Quart. collita, els quarts compten amb una bladeria al seu Els quarts poden nomenar, puntualment, comissions càrrec. El Quart d’Andorra la Vella decideix cons- o comissionats amb finalitats específiques com poden ser truir un magatzem per a la bladeria a finals del segle la distribució del blat de la bladeria i el cobrament de xviii (s’ignora si es va portar a terme). deutes. El Quart és gestionat pel Consell de Quart, format • Administració i arrendament del molí del Quart per un determinat grup de caps de casa, el nombre de les (d’Andorra la Vella). quals varia amb el temps, amb tendència a augmentar. El Originàriament el molí fariner d’Andorra la Vella, Quart d’Andorra la Vella té uns dotze membres registrats anomenat “Mola de Tobira”, és de propietat privada. a inicis del segle xviii i una vintena a mitjan segle, inclosos el cònsol i el conseller general; alguns dels seus mem- L’any 1753 el Consell del Quart d’Andorra la Vella bres figuren amb categoria de prohoms –no es coneix el veu la necessitat de disposar d’un molí propi i el mecanisme d’elecció, probablement es tracta dels caps de compra. El Quart es preocupa de llogar un moliner les cases més importants, que detenen el càrrec de forma el mateix any i mana, porta per porta, a totes les fixa, com es dedueix de la constant repetició dels mateixos cases portar el blat a moldre, sota pena d’aplicar el noms en el si del Consell–. cot de la parròquia. El Consell de Quart es reunia tres cops l’any. El • Altres funcions són la contractació del mestre, l’es- Quart d’Andorra la Vella les fixa l’any 1733 en les se- tabliment de crèdits, la distribució de la carnisseria güents dates: entre les cases del Quart quan no hi ha carnisser, – La primera quinzena de juny, consell de Santcoges- posem per cas. ma: es nomena llevador i se li lliura el memorial de les La carnisseria d’Andorra la Vella és comunal. Sovint pensions dels censals. el Quart d’Andorra la Vella participa en la seva ges- – El primer diumenge després de Sant Miquel (29 de tió, sobretot en l’atribució del treball entre les cases setembre): el llevador porta els diners dels censals. quan no es troba carnisser i quan cal adquirir utillatge per al servei del carnisser. L’any 1733 el Quart – El primer diumenge després de Sant Andreu (30 de d’Andorra la Vella acorda construir una casa per a la novembre): el llevador porta els diners dels censals carnisseria i dur a terme les obres necessàries. que faltaven. El cònsol és responsable que així ho faci.

152 L’administració menor local a Andorra: els quarts

llibre d’actes del Quart de les Escaldes-Engordany data de l’any 1702. Els arxius dels quarts conserven documents anteriors, però cap d’ells aporta dades sobre l’inici de l’activitat d’aquesta institució, que té un origen medieval. A més del llibre d’actes, hi ha el memorial de les pensions dels censals, on s’anoten els cobraments. Alguns dels llibres conservats s’empren per a les dues funcions alhora. Els llibres es conserven a l’arxiu del Quart. El llibre d’actes del Comú d’Andorra, iniciat l’any 1554, tampoc aporta cap indicació ni cap pista. El Quart d’Andorra la Vella el serva en un armari de doble pany. Per obrir-lo calen dues claus, una del cònsol i l’altra del conseller general per a Andorra. Per disposició de l’any 1718, cal una reunió del Consell de Quart per poder consultar l’arxiu.

L’edat contemporània (1793-1991)

El Quart d’Andorra la Vella El Quart d’Andorra la Vella ocupa part de les seves sessions del segle xix i xx a “apariar algunes disputes entre particulars”. Les seves actes –breus i concises– assenyalen que el Consell “manat i campana tocada” ha tractat “el aclarí pendéncies”, “arreglar coses”, “arreglar varios assuntos”, “assolidar varis assuntos”, “assuntos convenients”, “convenient”, “curs als objectes necessaris del Quart”, “determinar objectes més necessaris del Quart”, “el neces- Fotograﬁa: Quart d’Andorra la Vella. sari” i “tractar lo que sia més convenient”. Autor: Fèlix Peig Ballart. Sindicat d’Iniciativa - Oﬁcina de Turisme d’Andorra la Vella.

El Consell de quart Resta prohibit explicar el que s’havia tractat a les reu- El Consell del Quart d’Andorra la Vella és presidit pel nions del Consell de Quart fora d’aquestes, sota pena de cònsol (el qual és cònsol major o menor del Comú d’An- cot. El Quart en deixa constància escrita en el llibre d’ac- dorra, alternant-se amb el cònsol del Quart de les Escal- tes. El Quart d’Andorra la Vella l’inicia en forma d’ano- des-Engordany) de forma habitual, però en cas d’absència tacions l’any 1686. El primer llibre d’actes formal del és presidit pel receptor del Quart com en la sessió de 13 Quart d’Andorra la Vella comença l’any 1718 i el primer d’octubre de 1907 en la qual es nomenà un procurador

153 L’administració menor local a Andorra: els quarts

per allò necessari. El receptor del Quart és un membre Consell del Quart exclou tres membres per manca d’as- del Consell del Quart. sistència. Els càrrecs, que segons l’ús i el costum són gratuïts, El 7 de desembre de 1937 anota, per primera vegada reben una remuneració per la celebració dels consells. en el llibre d’actes, que és costum presentar una candidatura per a les eleccions (pràctica reiterada ﬁns al 1961,ja Competències i funcions que el 1963 no presenta cap candidatura). • Aprovar les ordinacions comunals. El mes de juliol de El 13 de gener de 1967 el conseller general Eduard 1960 s’estableixen, per primera vegada, ordinacions Rossell Pujal és nomenat subsíndic general. El seu subs- pròpies. titut, en prendre possessió, esdevé membre del Quart. Aquest acorda convidar el subsíndic a les sessions del • Atorgar l’estatut de veí, exercida el 1869 en la perso- Quart. na de Joan Delmon, el qual ha esposat una andorra- El 1950 el Consell del Quart crea comissions de for- na del Quart. ma permanent: aigua, cementiri, escoles, higiene i obres • La cessió de terres, a petició dels veïns, es condicio- públiques. na l’any 1882, perquè no porti perjudici a la societat En l’acta del Consell del Quart del 19 de gener de del rec ni a tercers. 1960 consta, per primera vegada, la convocatòria de la propera sessió del Consell del Quart per al dia 26 de gener. • Convocar reunions de poble per a afers importants El 1972 suprimeix les juntes i nomena delegats de com per exemple l’ensenyament. serveis: agermanament amb valls, de circulació i higiene, • Decretar les súpliques presentades. de cultura, d’enllumenat, de ﬁnances i personal, d’obres públiques i d’aigües. L’any següent reconsidera la decisió • Establir “manobra” –similar al Comú de la parrò- i nomena novament juntes. El 1974 nomena juntes en les quia– en el seu terme. quals no participen els consellers generals en previsió de • Realitzar inspeccions oculars del terreny. crear comissions o delegacions extraordinàries. El 1972 decreta favorablement la sol·licitud de 13 • Revisió de creus, les quals limiten el territori del andorrans per la qual les sessions del Quart esdevenen Quart. públiques. Per edicte de 1973 estableix la publicitat de les • Vetllar pels callissos –la seva existència, la seva pro- sessions i un ordre del dia. pietat, el seu ús, etc.–. Es tracta d’un dels aspectes a El desig d’autonomia del Quart –paral·lelament al preservar com a lloc de pas. El 1862 es defensa la Quart de les Escaldes-Engordany– és una constant que seva existència. comporta acords, nomenaments de comissions (6 de març de 1937) i reunions de Comú (7 de març de 1937). La manca d’assistència, que és obligatòria, dels mem- El 1963 acorda construir un escut de ferro, el qual ha bres a les sessions del Consell del Quart obliga a prendre de representar el Quart. El 1968 estudia novament l’escut mesures. El Consell del Quart del dia 10 de març de 1932 d’Andorra la Vella i el 1972 l’encomana, de fusta, a Sergi no es pot celebrar per manca de membres. El 1938 el Mas.

154 L’administració menor local a Andorra: els quarts

El 1968 el Quart d’Andorra la Vella acorda arreglar el Aspectes socials rellotge de l’església –un dels símbols de la parròquia–. El cementiri L’any 1920 els veïns d’Andorra la Vella demanen al Quart L’administració del Quart que es construeixi un nou cementiri. L’antic, prop de l’es- El creixement de la població es palesa en l’administració. glésia, no es pot utilitzar a partir del dia 1 de setembre Així, l’any 1937, es nomena un secretari fix –el qual asse- de 1922 per decret del Bisbe. L’any 1922 es preveu cons- gura a partir de 1952 una permanència de dues hores a la truir el cementiri a la Roureda de Moles; el Quart decideix setmana–. L’any 1947 es lloga un manador. consultar el poble. L’any 1949 els empleats són els següents: un cobrador, un manador, un encarregat del cementiri i un encarregat El metge de la neteja dels carrers, de l’aigua i de la llum. El 1959 es L’any 1807, el Quart d’Andorra la Vella contracta un crea la plaça de vigilant nocturn, a petició dels veïns metge per al seu terme de forma independent a la con- –servei que s’anul·la el 1963–. L’any 1963 es nomena un tracta del Comú. encarregat de Santa Coloma i es contracta un guàrdia urbà. L’organització de l’administració és un problema El molí i la mola constant i el 1976 el Quart comissiona el cònsol i els El molí del Quart esdevé un servei important de la pobla- consellers generals per preparar una reestructuració i una ció. El Quart en controla el funcionament i hi esmerça reforma administrativa que es fa realitat el 1976. temps i diners. Obliga els veïns del Quart a moldre al molí. El 7 de juliol de 1947 el Quart celebra una reunió El manteniment del molí i de la serradora annexa extraordinària i exclusiva per decretar demandes –fet que requereix l’atenció del Quart, la qual cosa és motiu de cada vegada sovinteja més–, per la qual cosa s’imprimei- despesa continuada i de l’establiment de les condicions xen fulls segellats per fer les demandes i es fixa el preu en d’explotació específiques ressenyades en la taba d’arren- 5 pessetes. dament. El 1968 es decideix posar remei a l’estat ruïnós del La casa del Quart molí i el 1970 demana al Consell General una compensa- El Quart crea una comissió l’any 1938 per desmuntar ció econòmica abans de procedir al seu enderrocament. la casa del Quart, la presó, la “pompa” i la carnisseria. L’enderroc comença el 1939 i el solar s’engrandeix en Aspectes econòmics dinamitar el roc de la presó. Mancat crònicament de recursos, el Quart d’Andorra El nou edifici és la seu del Quart i d’altres ocupants la Vella decideix el 1929 de taxar i “fer reparto” de la rique- successius: la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estal- sa comercial, industrial i territorial per millorar la situació. vis de Catalunya i Balears, el Sindicat d’Iniciativa de les Valls, l’escola, etc. El 1978 el Quart comunica als llogaters El sector agrícola i ramader que han de deixar els locals per motiu de la refecció de la El Quart intervé indirectament en l’activitat agrícola mit- casa del Quart. jançant la defensa de la terra, servint-se de censals dels “rebaixants” i d’adjudicacions. L’any 1846 promulga un

155 L’administració menor local a Andorra: els quarts

manament en el qual convoca els que volen terres de a causa de l’aiguat; el 1868 compra peces dels caps del defensa. El Quart d’Andorra la Vella intervé en la venda pont; els anys 1883 i 1893 el Quart nomena comissions i en la tala d’arbres mitjançant comissions, les quals s’en- per reconstruir el pont i altres comissions per cercar els carreguen de marcar els arbres (1910, 1923...). La venda diners per a la fusta; el 1896 ha de fer reparacions i l’any d’arbres suposa una altra font de recursos per al Quart. 1898 demanen cercar recursos per fer el necessari per adobar les fustes trencades; el 1902 ha de tornar a repa- El sector comercial rar el pont; el 1906 mana acabar el gravat de sota, calar i El segle xix i a inicis del segle xx el comerç és una activi- collar la pilastra i procurar-se roures; el 1907 ha de repa- tat puntual –fora de la lligada amb el bestiar–. Els dos rar les baranes i el necessari; el 1908 ha de refer el pont quarts i el Comú d’Andorra es veuen obligats a facilitar ja que es constata l’enfonsament i esdevé intransitable. El alguns serveis de caràcter públic –i de primera necessitat– 1910 atorga l’obra del pont, nomena una comissió de com ara la carnisseria, la fleca, l’hostal, la tenda (despatx vigilància i demana ajuda al Comú d’Andorra i al Con- de mercaderies) i la taverna. sell General. El 1912 constata el mal estat del pont, acor- L’any 1886 el Quart estudia fer un mercat públic. El da fer obres i cercar el material per evitar possibles Consell del Quart es desplaça per mirar un solar per al desgràcies. mercat i tirar els plans convenients entre les cases Calvet La palanca de Santa Coloma és objecte de resolu- i Guillemó. Fruit d’aquesta gestió és el decret que ﬁxa 40 cions del Quart: el 13 d’agost de 1806, el Consell de pams per al mercat i que, entre les goteres, quedi el callís. Quart acorda castigar als que no acaten el manament per L’inici de l’obra marca un conflicte entre els quarts d’An- fer la palanca. dorra la Vella i de les Escaldes-Engordany. Un pacte notarial entre el Quart d’Andorra la Vella i Casa Guille- Camins i carrers mó facilita la construcció. El febrer de 1888 el mercat rep El manteniment dels camins, competència del Quart, és la llicència del Quart per funcionar. una necessitat permanent els anys 1951, 1960, 1963, 1965 i 1966; l’any 1969 mana fer voreres i el 1971 acor- Aspectes territorials da empedrar l’antic carrer Major. El 9 de maig de 1946 el Quart comissiona Pere Calvet i L’acceptació de carrers és una cosa habitual unida al Esteve Dolsa per revisar el cadastre fet a principis de segle. creixement d’Andorra. El 1966 accepta el lliurament d’uns carrers per part de Casa Rebés, cosa que agraeix. El El pont i les palanques 1969 pacta el lliurament dels carrers de Prada Ramon. El El Quart d’Andorra la Vella dedica diners, temps i mana 1970 demana a Gil Torres el lliurament dels carrers de la “manobres” per al manteniment de la palanca i del pont urbanització de la Closa. El 1972 accepta el carrer de que són objecte de providències per adobar-los. El Quart Josep Babot d’Escaldes, l’avinguda Meritxell amb el càm- ha d’esmerçar recursos per a la palanca i per al pont els ping de l’Emprivat i el carrer paral·lel. El 1972 accepta el anys 1810 i 1811; el 1812 mana fer visura pels mestres de carrer Consuegra. cases de la Seu d’Urgell; el 1846 ha de refer la palanca i El 1968 mana mantenir transitables els camins de el 1847 el pont; el 1856 han “d’apariar-se” palanca i pont l’Obac.

156 L’administració menor local a Andorra: els quarts

Carretera L’informe sobre l’estat actual del sanejament de la La substitució progressiva de camins per la carretera i per Plaça Rebés i barriada nova dels voltants amb senyala- carrers, i la construcció de noves vies de comunicació i ment de les possibles solucions, redactat per Joan Reguant places, esdevé una ocupació prioritària del Quart. a petició del Quart l’any 1957, diu: “El creixement, gaire- El 1966 el Comú gestiona amb el Consell General la bé macromegàlic, d’Andorra la Vella...”. construcció d’una carretera des de la palanca de Santa El mes d’agost de 1960 convoca un concurs interna- Coloma fins a Escaldes (a Andorra ha estat feta per cional per dissenyar un avantprojecte de plànol d’urbanis- particulars i el Quart de les Escaldes-Engordany hi està me. L’any 1962 el Quart contracta un assessor tècnic. d’acord). L’any 1972 nomena una comissió per estudiar projectes El 1968 arriba a un acord amb els veïns per construir urbanístics amb una comissió del Quart de les Escaldes- la carretera fins a les escoles de Santa Coloma. El 1973 Engordany i la junta d’obres del Consell General. aprova el projecte de la carretera des del pont Casadet a l’avinguda Meritxell. El 1977 acorda continuar el carrer L’aigua i els aiguats Prat de la Creu fins a la baixada del Molí. La necessitat de conduir aigua apareix sovint en els acords El 1973 aprova el pla viari del Consell General, apro- del Quart. Reparteix, el 1878, la despesa per a la cons- vat també pel Quart de les Escaldes-Engordany. trucció d’ampits al “capagual de la secla” del molí i del riu. El mes de novembre de 1975 imprimeix un plànol Una altra actuació de les autoritats del Quart i del d’Andorra. Comú amb els veïns d’Andorra la Vella és constituir una Societat del rec (1882). La llum L’any 1909 el Quart d’Andorra la Vella accepta la deman- Quart de Santa Coloma? da de Tabacalera Andorrana per produir llum i afegeix El Consell del Quart d’Andorra la Vella decideix sancio- que s’ha de demanar de la forma deguda i ha de portar nar els infractors per protegir la palanca de Santa Coloma benefici just i equitatiu. El Quart de les Escaldes-Engor- l’any 1806 i afegeix que sancionar és una petició del dany ho decreta l’endemà. “Quart de Santa Coloma”. El conseller major de Canillo, Josep Areny, actuant Urbanisme de síndic per absència dels titulars, comunica, l’any 1883, L’any 1952 el Quart encomana a l’enginyer d’obres públi- al Comú d’Andorra que, per satisfer les demandes de ques de Lleida, Joan Reguant Monreal, un plànol general Santa Coloma, admet un membre de dit “Quart” i, per de les clavegueres, el rasant i les voreres. El 1954 aplica el donar igualtat a cada grup de quarts, cal admetre un pla de sanejament des de la plaça fins a la font de la Call. membre nou de les Escaldes-Engordany. El Comú tindrà El 1955 decideix inspeccionar les boques d’incendi. Dos 12 membres en lloc dels 10 acostumats. El Comú reconeix anys més tard acorda arranjar places i placetes, vigilar la nova composició l’endemà. l’enllumenat i la neteja. Poc temps després ordena inspeccionar rètols, vitrines i mobiliari de les voreres.

157 L’administració menor local a Andorra: els quarts

El Quart de les Escaldes-Engordany

Consell del Quart Tant el Consell del Quart de les Escaldes-Engordany com el Quart d’Andorra la Vella centren part de la seva actuació en la recerca de recursos. El novembre de 1800 el Quart, minvat de recursos, elabora els “memorials” –o inventari dels deutes i deutors–. El “memorial” d’Escaldes, lliurat al llevador, presenta un valor de 35 lliures, 8 sous i 10 diners i el “memorial” d’Engordany presenta un valor de 27 lliures, 3 sous i 4 diners i es lliura al llevador corresponent. El cobrament està condicionat per la pena de cot del Quart. El mateix dia –7 de novembre de 1800– rep els comptes dels llevadors de l’any anterior.

Les funcions del Quart Fotograﬁa: Quart d’Engordany. Autor: Josep Alsina Martí. Fons Alsina Martí. Es poden assenyalar, entre d’altres, les següents:

• Apressar el cobrament dels deutors. Calva, Anton Maestre Pla, Francesc Pla, Joan Pla Major, • Rebre els comptes dels llevadors. Ventura Riberaygua, Francesc Serqueda, Ventura Tomàs (a) Rogetó hereu i el secretari Pere Santoré. • Tractar del “necessari” per al Quart, una expressió El 5 de gener de 1886, el Quart decideix afegir mem- que, juntament amb “aclarir afers”, “aclarir pendèn- bres per dos anys: Anton Calva, Joan Santuré, Salvador cies, “convenient” i “convenient per a la bona admi- Fiter; i Anton Pla i Anton Tomàs, que repeteixen. nistració” es troba reflectida en el llibre d’actes de dit El mecanisme de nomenament, d’elecció i de substi- Quart. tució de membres del Quart es troba reflectit en el nome- La reunió de poble amb el Consell del Quart de nament de Pere Martí (a) Mandicó el gener de 1916 que febrer de 1877 decideix exercir una competència pròpia i substitueix Josep Berges (a) Sucarana. El Consell del afegir membres per al “bon govern i administració”. El Quart nomena, segons el costum, membres del Quart que Consell del Quart queda constituït pel cònsol Guillem representen les cases de la seva demarcació. Santuré, el conseller Macià Maestre, els consellers gene- Les peculiars tradicions dels quarts de la parròquia rals Josep Berges i Anton Calva, els consellers de Comú d’Andorra es veuen en el certiﬁcat, de 23 d’octubre de Anton Tomàs, Francesc Fiter i Joan Santuré i pels mem- 1927, del Quart de les Escaldes-Engordany en el qual bres del Quart Joan Albós, Ventura Aldosa, Anton Aleix, s’aﬁrma que el cònsol del Comú sempre ha ocupat el Ventura Aleix, Ventura Babot, Narcís Bacó, Ventura càrrec de president del Quart.

158 L’administració menor local a Andorra: els quarts

La manca crònica de diners, que cal esmerçar en Però la necessitat d’una casa del Quart es planteja el aspectes com l’ensenyament o la sanitat, l’obliga a recórrer 1873 en prendre’s la decisió de fer-ne una i s’acorda ven- a l’actuació dels particulars. dre prats per fer-ne diners. L’any 1933, amb una subs- Una mostra de la manca de recursos és la decisió del cripció pública, es restaura la casa del Quart, que a poc a Comú de 14 de setembre de 1851 de vendre la mola poc és ocupada per classes i aules que el Quart cedeix per comunal que hi ha al Quart de les Escaldes-Engordany. garantir l’ensenyament. L’any 1870 són habituals les reunions que tenen com El 1970 les dependències del Quart s’instal·len a a objectiu “arreglar els afers del Quart que han de pagar i l’avinguda copríncep De Gaulle. La casa vella del Quart que no poden cobrar dels particulars”. és enderrocada el 1975 per facilitar l’accés al camí de la Entre les funcions bàsiques del Consell del Quart hi Peletera. ha la de garantir el subministrament dels productes de primera necessitat. Així, a inicis de 1939, dóna suport a la Gestió del territori política del Consell General, que ha negociat amb el La decisió de 1932 del Comú d’Andorra de cedir els ca- govern espanyol de Burgos, i recorre, entre els dies 1 i 8 de mins als quarts d’Andorra la Vella i de les Escaldes- gener, al subministrament de la cnt-ait-fai de la Seu Engordany i la del Consell General de 1952, per la qual d’Urgell per assolir l’objectiu institucional. els camins veïnals són competència local, obliguen els El Quart nomena comissions en les quals hi ha repre- quarts a tenir cura dels camins –i per extensiu de les carre- sentació d’Engordany i les Escaldes. La personalitat de teres–. les Escaldes i Engordany ja està recollida a nivell històric La comunicació viària entre les Escaldes i Engordany amb la signatura de la Concòrdia de 17 de febrer de l’any és present com a objectiu immediat. El Quart decideix el 1726 entre el poble d’Engordany i el lloc de Caldes –fet 1960 de fer una carretera des del pont nou fins a la Creu que denota la importància dels dos llocs, en especial Blanca [futura avinguda copríncep De Gaulle]. d’Engordany–. La decisió del Quart de març de 1970 de suprimir el Urbanisme taulell d’edictes, situat vora el pont vell d’Engordany, aca- L’any 1952 el Quart acorda elaborar un plànol d’urbanit- ba amb un dels costums més arrelats. zació de les Escaldes i Engordany. El 1965 el creixement real i previsible de les Escaldes-Engordany obliga el Casa del Quart Quart a establir unes normes mínimes de construcció. La casa del Quart és el símbol emblemàtic del Quart com a institució. Aquest fet condiciona la política del Quart, La població (1929-1978) dificultada al seu torn, a més, per la manca de diners. La població del Principat d’Andorra és comptada sis- Una mostra de les dificultats econòmiques del Quart temàticament a partir del 1947 pel Servei d’Ordre i a par- de les Escaldes-Engordany es palesa en la reunió de 4 tir del 1975 pels comuns i els quarts d’Andorra la Vella i de febrer de 1827 de la junta de la Universitat –Quart i de les Escaldes-Engordany. poble menut– per acordar la venda de la casa pròpia de la El creixement és important i significatiu a la parrò- Universitat i poble de les Escaldes, “dita del Quart”. quia d’Andorra. Els quarts remarquen aquest creixement

159 L’administració menor local a Andorra: els quarts

i el 1968 el Quart d’Andorra la Vella decideix fer un cens • Llogar boïgues, herbes comunals, prats i terres de la de la població. A continuació indiquem el notable aug- parròquia. ment de la població, a partir de les reduïdes xifres de ﬁnal • Nomenar cònsols, capità, deseners, manadors, se- del cinquè decenni ﬁns al 1978. cretari i comissionats.

Població Població Població • Nomenar banders i “mostafans” (mostassàs). Andorra Escaldes- Principat Any la Vella Engordany d’Andorra • Nomenar particulars per completar el consell parro-

1947 1.035 1.315 5.385 quial. 1950 1.280 1.586 6.176 1960 2.463 2.314 8.392 • Procedir a llogar els hostals, la fleca i la taverna, 1970 7.664 5.619 19.545 els quals havien de vendre pa i vi bo i rebedor; els 1978 12.049 8.426 30.066 “mostafans” (mostassàs) en controlen la qualitat i el preu, que venen determinats pel Consell General.

• Rebre els comptes del receptor de l’església i canviar El Comú de la parròquia d’Andorra les priores, nomenaments que es fan fins a l’any 1906. En el llibre d’actes comunals del segle xix es reflecteixen algunes de les competències. Per exemple, en la sessió del • Subhastar la carnisseria. 13 de gener de 1830, es procedeix a llogar la guàrdia comuna. El Comú El Comú, representant de la parròquia, s’articula El Comú d’Andorra, en el decurs del temps, cedeix poder entorn del Consell de Comú, format per membres o con- als quarts de forma gradual, els quals arriben a gaudir sellers comunals. Existeix una Junta de prohoms que, de d’una gran autonomia. forma puntual, substitueix el Consell de Comú. L’any 1930 el Comú cedeix la gestió dels camins als Entre les competències comunals cal destacar les quarts i ordena a cada quart que nomeni un caixer per següents: administrar els diners del repartiment, que no aniran a la caixa comuna. • Acceptar jubilacions dels membres del Comú i les El 1931, el Comú acorda llogar un manador per a ca- persones que han d’ocupar un càrrec comunal. da quart i, en cas de no trobar-ne, se’n nomenaran dos. • Aprovació, ratificació i abolició de les ordinacions El Comú recorda al síndic, el 2 d’octubre de 1932, d’àmbit parroquial. que un permís ha d’ésser presentat en primer lloc al • Contribuir al present eclesiàstic anyal que varia de Quart, després al Comú i finalment al Consell General. 4 a 5 pernils i 2 capons. El 1932 el Comú acorda que els diners no s’ingressin a la caixa comuna i que cada quart administri els seus • Establir “manobres”, prestacions laborals dels caps ingressos i nomeni el seu caixer. Dos anys acorda que els de casa, per a alguna obra comunal. ingressos de les tales comunals es donin equitativament • Imposició del cot de la parròquia. entre els dos quarts, que en poden disposar segons les

160 L’administració menor local a Andorra: els quarts

necessitats; un altre any, el 1935, sobre el repartiment del 6. El Quart de les Escaldes-Engordany renuncia a la que cobren de la societat “La Maderera Andorrana”. Casa Comuna, la qual manté una sala per a les ses- El Comú, per solucionar el conflicte endèmic (estudi, sions del Comú. Casa Comuna, etc.) entre els quarts, proposa el 16 de 7. Els quarts renuncien als cementiris de l’altre Quart. novembre de 1930 fer unes bases per fusionar els quarts en un sol Comú. Els quarts d’Andorra la Vella (el dia 10 de 8. El quarts poden cedir fusta previ acord del Comú. gener de 1931) i el de les Escaldes-Engordany (el dia 23 9. Els quarts tenen autonomia impositiva. de novembre de 1930) reben amb satisfacció la proposta i la proposen al poble. 10. El fons comunal es reparteix entre els quarts de El Comú segueix aquesta política a partir de llavors: forma igual. els ingressos o les compres es fan per igual –el 1935 es 11. Els quarts no poden afegir altres clàusules contrà- compra una romana per a l’escorxador d’Andorra la Vella ries ni contradictòries. i una altra per a les Escaldes-Engordany–. L’any 1918 una comissió del Quart d’Andorra la A partir de 1936, el Comú transfereix els ingressos o Vella palesa davant el síndic que la construcció d’una les pèrdues dels béns comunals als quarts. Important és comuna a la Casa de la Vall no pot anar en detriment dels el Consell extraordinari de Comú del dia 4 d’octubre de drets del Quart, ja que es fa al llenyer utilitzat pel Quart. 1938 en el qual es reserven els pagaments generals El Comú, per aclarir divergències, envia als quarts, el –carretera, culte del clergat, despeses del Consell de 22 de juliol de 1936, unes propostes sobre administració Comú, dotació del batlle episcopal i dotació del secretari, i govern que preveuen: llot del Consell General, pagaments eclesiàstics, quèstia, redre i sou del campaner– i cedeix la resta als quarts. 1. La revisió de creus de terme. Les competències comunals es reflecteixen el 1939 en 2. La revisió de creus de cultius i “rebaixants”. l’establiment del preu de la “manobra” en 12 pessetes; el 1942 en abonar 500 pessetes/any als sagristans de la 3. El Comú serva els ingressos de la nova memòria, parròquia i 25 pessetes als manadors d’Andorra la Vella, dels “cortons” i altres. Es fa càrrec de les despeses del d’Engordany, de les Escaldes i de Santa Coloma. present del bisbe, del llot del Consell General, de les Anys després, el 1971, cedeix els dos banders, un a despeses de l’església, del redre i de la dotació del cada Quart. batlle episcopal. El sobrant o el dèficit es repartirà El 1969 Sindicatura recorda que el Comú és compe- entre els dos quarts. tent per revisar creus de terme i emprius. 4. El Comú donarà 1.500 pessetes per a l’escorxador Fent-se ressò del creixement demogràfic de la vall d’Andorra la Vella i unes altres 1.500 per al rellotge central d’Andorra, el mateix any 1969, el Comú d’Andor- de les Escaldes. ra decideix fer un plànol topogràfic des del riu Valira del Nord a la carretera de la Comella per establir la línia 5. L’escorxador i les carnisseries depenen dels quarts divisòria dels quarts d’Andorra la Vella i les Escaldes- respectius. Engordany.

161 L’administració menor local a Andorra: els quarts

Els límits del territori El Quart d’Andorra la Vella s’adreça al Comú, l’any La revisió de les delimitacions amb les parròquies veïnes 1898, i li manifesta que cal fer complir la taba de la car- és reiterada i present durant els segles xix i xx. La deli- nisseria ja que es ven ovella prenyada en lloc de moltó, al mitació amb la parròquia d’Encamp és l’objectiu comunal preu d’aquest darrer. de l’any 1840. L’any 1900 revisa les creus amb Encamp, la Massana i Sant Julià de Lòria. La fleca La delimitació del territori comunal amb la parròquia El lloguer de fleques, als voltants del mes d’agost, és una de Sant Julià de Lòria –motiu de polèmica ﬁns a l’actua- activitat constant del Comú. Aquestes han de vendre el pa litat– és present els anys 1814 i 1895. segons el preu del Consell General sota el control dels El 20 d’octubre de 1938 mor el guàrdia mòbil F. “mostafans” (mostassàs). René Jones a la sortida del pont de la Margineda, la qual cosa serveix de base per delimitar la parròquia d’Andorra L’hostal amb la de Sant Julià de Lòria, ja que el rector d’Andorra El Comú lloga l’hostal el mes d’agost de cada any i en la Vella va prestar el servei eclesiàstic. controla el funcionament. Es lloguen els hostals de la parròquia: un al Quart d’Andorra la Vella i un altre al Aspectes socials Quart de les Escaldes-Engordany. Afegeix, l’any 1801, Les competències comunals es palesen en els arrenda- que els forasters “a fer drap” –teixidors– no estan obligats ments de tendes i hostals, els quals responen a una neces- a viure a l’hostal. sitat (acords de 1840 i de 1866). El Comú associa l’hostal i la tenda en el moment de llogar-los l’any 1839. La carnisseria L’any 1913 no hi ha postors –fet que es repeteix el El 1828, el Comú d’Andorra lloga les dues carnisseries 1915– i el Comú ho taxa de la següent manera: –la del Quart d’Andorra la Vella i la del Quart de les

Escaldes-Engordany–. Quart d’Andorra la Vella Quart d’Escaldes-Engordany L’any 1874 la carnisseria no es lloga a causa del preu, Joan Arajol 35 Pta. Joan Serra 65 Pta. segons l’acta comunal. El Comú declara la lliure venda de Josep Coma 18 Pta. Felisia 10 Pta. carn durant sis mesos. Joan Torra 30 Pta. Manuel Guitart 20 Pta. Miquel Montanya 25 Pta. Jules Font 15 Pta. A ﬁnals de segle, l’any 1897, el Comú constata una Josep Soldevila 20 Pta. Miquel Espel 10 Pta. altra vegada que no hi ha postor a la subhasta. Aquest fet Josep Codina 18 Pta. Anna Roger 5 Pta. Pere Areny 10 Pta. Josep Casals 10 Pta. es repeteix el 1906, per la qual cosa declara lliure la Anton Montanya 15 Pta. Josep Palacin 15 Pta. venda, en funció de la taba, en no haver-hi postors. El Joaquim Montanya 10 Pta. Anton Font 15 Pta. Anton Escudé 10 Pta. Francesc Pla 15 Pta. 1922 torna a declarar lliure la venda del bestiar de llana al Quart d’Andorra la Vella per les mateixes circumstàn- cies, no així a les Escaldes-Engordany, on sí que es lloga la carnisseria.

162 L’administració menor local a Andorra: els quarts

Comunicacions, serveis i urbanisme El Consell General L’any 1898 el Comú d’Andorra subvenciona amb 40 pessetes els veïns de Santa Coloma per construir la palanca. El Decret número 66 del Consell General de data 12 de El manteniment del pont d’Andorra la Vella obliga juny de 1935 palesa la intervenció en la relació dels quarts al Comú, el 1906, a sancionar amb 8 pessetes a qui passi de la parròquia d’Andorra. S’hi estableix que cada quart amb carro amb parell, carros i carretes carregades. Aquest administrarà el seu terme i s’assenyala: fet es repeteix el 1917 quan es renova la prohibició, per 1. L’administració del bosc i de les “peixenes” serà part del Quart d’Andorra la Vella, que imposa sancions competència del Comú. de 8 pessetes si és de dia i de 16 pessetes si és de nit. Finalment, l’any 1924 se subhasta la despulla del pont i 2. Els ingressos comunals es destinaran a les despeses s’estableix una quota per als carros que passin el pont generals. Els beneﬁcis es repartiran entre els quarts d’Andorra la Vella. a parts iguals. El Comú, que serva algunes competències de caràcter 3. El Comú dóna a cada quart 1.650 pessetes que general –ja molt desdibuixades des de l’àmplia autonomia Andorra la Vella destinarà a l’escorxador i les Escal- administrativa atorgada el 1935 als quarts–, decideix des-Engordany al rellotge. comprar el terreny per fer un forn crematori d’abast nacional i demana a cada quart l’aportació de 25.000 pes- 4. La divisió administrativa i la servitud resta propietat setes el 1961. del Comú.

5. L’ensenyament serà competència de cada quart. La carretera L’any 1903 el Comú fa el repartiment per construir la 6. Es mana que es passi a “sisell”. carretera, a demanda del Consell General. La parròquia 7. Les qüestions no tractades seguiran el costum. d’Andorra haurà de pagar 2.245,25 pessetes. L’any 1908 el Quart d’Andorra la Vella acorda que la comissió encar- En el decurs històric, les friccions se succeeixen entre regada de regular les canes dels terrenys per al reparti- els dos quarts. Així, l’any 1940, els delegats permanents ment de la carretera ha d’ésser nomenada pel Comú ja ratiﬁquen el decret del Consell General que impedeix al que afecta al Quart de les Escaldes-Engordany. El Comú Comú taxar els hotels segons les ordinacions comunals de ho farà el 9 de novembre de 1908. 1939.

La llum Urbanisme L’any 1913 el Comú signa el conveni amb Tabacalera El 24 de desembre de 1914 el Consell General recorda als Andorrana per posar llum de la Margineda al barri. L’any comuns l’obligació de fer un cadastre de ﬁnques rústi- 1914 el Comú gestiona posar llum pública a cada quart ques, un padral de bestiar i una relació dels establiments (15 llums per quart). industrials i comercials segons les ordinacions de 1912.

163 L’administració menor local a Andorra: els quarts

Els fets polítics Eleccions i sistema electoral La presència de consellers comunals dels dos quarts és Un dels temes més conflictius són les eleccions; la forma obligatòria per poder fer sessió de Comú. L’absència dels de dur-les a terme, conjuntament o separadament, consellers comunals del Quart de les Escaldes-Engor- enfronta els consells dels dos quarts, els quals presenten el dany, el 2 de juny de 1865 i el 2 de juliol de 1865, impe- tema a les sessions del Comú. deix la celebració de la reunió de Comú. Aquest fet es Així, el Comú d’Andorra decideix el 1883 que sigui el repeteix els dies 2 de juny, 2 de juliol i 21 d’agost de 1865 síndic general qui decideixi el sistema de dur-les a terme, –moments polítics delicats en qüestionar-se la represen- tot assenyalant que sempre s’han fet separadament menys tativitat de les institucions que comportaran la Nova els anys de la revolució. El síndic Francesc Duran recor- Reforma de 1866– per no assistir representació de les darà que la norma electoral de la Nova Reforma de 1866 Escaldes-Engordany. indica que hi ha d’haver una sola presidència. El Comú d’Andorra, en la sessió de 21 d’abril de El Quart d’Andorra la Vella, reunit en la sessió del 1886 presidida pel síndic, manifesta que cal respectar els dia 7 de desembre de 1883, ressenya que és una qüestió o drets i privilegis dels coprínceps, del Consell General i del un dubte per a aquells que ignoren les lleis. Afirma que síndic, que cal progressar, però no perjudicar la inde- està clar en l’article 5 de la Nova Reforma i, després de pendència. recordar que la parròquia d’Andorra està dividida en els El Quart d’Andorra la Vella, en la sessió extraordinà- dos quarts d’Andorra la Vella-Santa Coloma i de les ria del 15 de maig de 1899, acusa la recepció d’un ofici Escaldes-Engordany, extreu les següents conclusions: de la reunió de cònsols sobre el padral de bestiar que cal fer. – que no correspon al Comú debatre aquestes qües- Un altre conflicte es produeix el 3 de gener de 1953 tions, que el Quart d’Andorra la Vella dóna per davant el desacord dels consellers generals de la parròquia nul·les i no exposades les pretensions, i d’Andorra en nomenar un candidat a la sisena (proposta de sis candidats) de batlle episcopal –el Quart d’Andorra – que el Quart innovador s’ha d’adreçar a l’altre Quart la Vella valora el vot personal de cada conseller general (té que pot o no acceptar. dos consellers generals) i el Quart de les Escaldes s’hi El dia 13 del mateix mes, el Quart nomena una oposa (té un sol conseller general, l’altre és vacant) i comissió, formada pel cònsol major, Antoni Maestre, i per defensa el vot per quart–. Anton Armengol, Francesc Cerqueda i Anton Dalleres, Un altre motiu d’enfrontament és el canvi de segell per tal de defensar la resolució davant el Consell General del Comú d’Andorra, que el cònsol modifica el 1955 i els coprínceps. posant Comú d’Andorra. El 1955 el Quart d’Andorra la El dia 20 de desembre del mateix any, el Consell Vella demana al síndic general una còpia de la sol·licitud General decreta el següent: del Quart de les Escaldes-Engordany referent al canvi de – Els membres del Comú i altres persones tenen dret segell del Comú. Les Escaldes-Engordany manifesta el d’estar a la presidència i han de fer l’escrutini de tots seu malestar per les referències del segell sobre el Comú els vots reunits en una i altra meses de les eleccions d’Andorra. El 1971 demana el concurs de l’advocat Marc del dia 12 de desembre de 1883. Vila per fer consultes.

164 L’administració menor local a Andorra: els quarts

– En el supòsit que Santa Coloma formi quart, aques- consellers generals de la parròquia. El 24 d’abril de 1967 ta ha de tenir un representant. demanen al Consell General, sobre la base de la necessà- ria adaptació políticoadministrativa, la representació de la – Escollir solament dos consellers generals. parròquia que té més població i genera més riquesa per Els representants del Quart de les Escaldes-Engor- trametre als veguers i als delegats permanents. El síndic dany protesten en la sessió de Comú (15 de desembre general comunica al Comú el 5 de juny del mateix any de 1887) per haver de fer les eleccions de l’any 1887 de for- que els consellers generals de les altres parròquies s’opo- ma separada. El delegat permanent episcopal comunica el sen a qualsevol modificació. El Comú decideix presentar dia 10 del mateix mes que es poden fer conjuntament. un recurs davant els delegats permanents –el 19 de juny de El Consell de Quart de les Escaldes-Engordany 1967– i informar el poble. s’adreça al Consell General ja que els electors no pogue- El delegats permanents publiquen l’Acord de 16 ren votar el dia 12 a Andorra la Vella –població principal d’agost de 1968 pel qual la parròquia d’Andorra té de la parròquia–. El Consell General fa saber el dia 21 vuit consellers generals –el doble que les altres parròquies–. que s’han de celebrar eleccions a les Escaldes-Engordany El dia 30 d’octubre de 1968 el Consell General acor- segons les normes establertes, és a dir separadament, fins da convocar una “assemblea magna” sobre la representati- a la disposició definitiva dels coprínceps. vitat dels quarts d’Andorra la Vella i les Escaldes-Engor- El Comú, en la seva sessió del dia 8 de desembre de dany per a l’11 de novembre. El Quart d’Andorra la Vella 1889, acorda fer les eleccions en una sola mesa (a Andor- convoca una reunió de poble el 8 de novembre de 1968, ra). Les eleccions de 1891 es faran de la mateixa manera en la qual es decideix anar a l’assemblea magna i mani- per acord dels quarts. festar l’adhesió al Decret dels delegats permanents sense El 1899 el Quart d’Andorra la Vella assenyala, en el entrar en diàleg i polèmica. llibre d’actes, que les eleccions es faran per separat, fet que El 1969 el Comú d’Andorra s’adreça novament als es constata en el mateix llibre els anys 1901, 1903, 1905, delegats permanents per solucionar la representativitat. 1907 i 1911. El 1973 fa una nova demanda. El 1976 insisteix. Final- ment el 14 de febrer de 1977 demana “als MM. II. Srs. Vers la nova parròquia Consellers Generals que deixin d’assistir a les sessions del La importància de l’església en la vida civil andorrana es M. I. Consell General fins i tant no sigui definitivament palesa en el procés de la divisió parroquial de la parròquia resolt aquest problema de major representativitat”. El d’Andorra. El 8 de febrer de 1925 el Quart de les Escal- Consell General sanciona els consellers generals de la des-Engordany demana al Bisbat d’Urgell un vicari inde- parròquia d’Andorra amb el cot i recot de la terra. La pendent del rector d’Andorra la Vella. L’any 1974 el celebració del Consell General el dia 5 d’abril de 1977 mossèn de les Escaldes-Engordany s’encarrega del regis- sense representació de la parròquia d’Andorra mou al tre eclesiàstic, el qual té funcions de registre civil, separat Comú a presentar un recurs en queixa davant els delegats del d’Andorra la Vella. permanents. El 5 d’agost de 1966 el Comú d’Andorra i els dos Una reunió de parròquia del dia 15 d’abril de 1977 quarts continuen gestionant l’augment de la quantitat de ratifica els acords i gestions comunals i ensems demana

165 L’administració menor local a Andorra: els quarts

una reforma institucional. Les gestions continuen: reunió Una mostra d’això és la comissió que el Quart de les a Sallagosa el 29 d’abril amb els delegats permanents –en Escaldes-Engordany crea el 1859 per “aclarir disputes” la qual s’acorda doblar els consellers generals de la parrò- amb el Quart d’Andorra la Vella. quia d’Andorra i reformar les institucions elegides per La rivalitat es palesa en la delimitació del terreny, sufragi universal–; entrevistes amb el delegat permanent quan el Comú d’Andorra mana crear comissions per deli- episcopal el 24 de maig i amb el delegat permanent mitar les creus dels quarts el febrer de 1910 i, l’any 1911, francès el 25 de maig; consells de Comú el 24 de maig, el mana als presidents dels quarts delimitar terrenys. Les 26 de maig i el 7 de juny; reunió de parròquia –amb la revisions de creus entre els quarts se succeeixen: l’any presència de 350 ciutadans– el mateix dia. 1936, etc. El 1937 el Consell General hi participa amb el El 8 de juny de 1977 els delegats permanents de- Decret del 10 de març. creten el doblament de la representativitat de la parrò- El Comú mana delimitar els termes dels quarts, la quia d’Andorra. El dia 9 el Comú demana als conse- qual cosa obliga a consultar els arxius. La comissió no llers generals que assisteixin a les sessions del Consell arriba a cap acord segons l’acta del 14 d’abril de 1941 del General. Quart de les Escaldes-Engordany. Els delegats permanents publiquen en el Decret 78- El problema dels límits reapareix, a l’inici de l’esclat 9 de 14 de juny de 1978 la separació dels quarts d’Andor- econòmic i demogràﬁc, el setembre de 1961 quan el ra la Vella i les Escaldes-Engordany, culminació d’una Quart de les Escaldes-Engordany fa marcar els límits a la vella aspiració i d’un llarg procés iniciat a la dècada dels zona del Roc de Sant Jaume. El Quart d’Andorra la Vella, anys 30. el 1967, marca el terreny prop de la residència Príncep Un dia abans, el 13 de juny de 1978, el Bisbat d’Ur- –zona en litigi amb les Escaldes-Engordany–. El 1968 el gell erigeix la parròquia de les Escaldes-Engordany sota Quart d’Andorra la Vella aixeca i protocol·litza acta nota- l’advocació de Sant Pere Màrtir. rial de la creu de trenca sota la carretera de la Comella. El 21 de juliol de 1978 se celebren eleccions per pro- El 1971 els delegats permanents comuniquen la veir els dos càrrecs de consellers generals de la parròquia necessitat de fer les delimitacions entre Andorra la Vella d’Andorra. i les Escaldes-Engordany; els plànols estaran fets el 1977. El dia 16 de juny de 1978 el Consell de quart d’An- El Comú tracta, el 23 de març de 1974, la qüestió dorra la Vella, en sessió extraordinària, clausura el llibre dels límits, examina la línia divisòria establerta el 1941 i d’actes número 5, pàgina 240, a causa del Decret de divi- acorda l’establiment d’un límit urbà. El dia 27 de març es sió de la parròquia d’Andorra. marca la trenca. El Comú del dia 7 de juny de 1977 acorda completar Relacions entre els quarts d’Andorra la Vella la trenca entre els quarts. i de les Escaldes-Engordany Una altra mostra de la rivalitat entre els dos quarts es Els enfrontaments i les rivalitats entre els quarts d’Andor- manifesta el febrer de 1886, quan el Quart de les Escal- ra la Vella i les Escaldes-Engordany (autoritats i habi- des-Engordany justiﬁca la petició de canvi de la “taba de tants) s’havien fet palesos durant el decurs històric, fets la carnisseria” amb l’obligació de matar bestiar a les Escal- que, d’altra banda, són propis d’un veïnatge. des, ja que hi ha més població.

166 L’administració menor local a Andorra: els quarts

L’any 1951 el Quart d’Andorra la Vella vol solucionar manents sobre el Decret número 365 del Consell Gene- el tema de les clavegueres amb el Quart de les Escaldes- ral del dia 6 de juny de 1941 que atribueix el Fener al Engordany, la qual cosa requereix l’actuació del síndic Quart d’Andorra la Vella. general. El 1971 estudia la construcció conjunta de la El Quart d’Andorra la Vella equipa el Fener: el 1967 xarxa de clavegueres i d’una depuradora amb les Escal- porta l’aigua i les clavegueres i el 1971 la llum. El litigi des-Engordany. El 1972 el Quart d’Andorra la Vella s’agreuja amb la qüestió de la pertinença dels veïns. Un mana al de les Escaldes-Engordany aturar les obres de les problema que requereix moltes gestions: novembre de clavegueres i assenyala el 2 de maig que cal demanar per- 1966, juliol de 1969, octubre de 1970 i altres. mís per actuar en el terme del Quart. El dia 9 autoritza les obres. 3. Les relacions entre els comuns El Comú, l’any 1972, afirma que enquitranar el carrer d’Andorra i de les Escaldes-Engordany de la Unió és competència dels dos quarts. El Decret de creació de la parròquia de les Escaldes- El Fener Engordany assenyala un temps per delimitar els terrenys El poble del Fener, situat al sud-est d’Andorra la Vella, comunals de l’antiga parròquia d’Andorra. estava format per les cases següents: Cases, Jepa, Junque- El 12 de desembre de 1978 el Comú d’Andorra rer, Prat, Traginers, les bordes del Tura i de Ramon i l’es- demana als delegats permanents una pròrroga dels termi- glésia de Sant Pelegrí, amb un total d’uns 50 habitants. El nis del Decret de 14 de juny de 1978. Els delegats per- 16 d’abril de 1865 un temporal i l’esllavissada procedent manents l’atorguen per a 6 mesos. de Prat Primer fa que es precipiti al riu Valira i desapare- El 1982 respon als delegats permanents –arran d’una gui completament. demanda del Comú de les Escaldes-Engordany– que el El setembre de 1811 el Quart de les Escaldes-Engor- terreny ha de continuar proindivís. dany activa el cobrament de les culties del Fener, fet No és fins al 14 de juny de 1988 que les parròquies que comporta l’exercici de competència en la seva demar- d’Andorra i les Escaldes-Engordany (i la de Sant Julià cació. de Lòria, que té problemes de límits amb la parròquia La delimitació urbana –fruit de la divisió administra- d’Andorra) arriben a un conveni sobre el camp de neu i tiva– incorpora un nou conflicte: la pertinença del Fener solucionen la qüestió dels límits amb la creació de zones a un dels quarts. d’administració única (zau) –figura nova que permet Aquest afer es planteja durant les eleccions de 1937: solucionar el vell problema de la delimitació parroquial– i el fet d’incloure els electors del Fener al cens del Quart zones indivises que, malgrat ser una divisió puntual, apa- d’Andorra la Vella o al del Quart de les Escaldes-Engor- reixen en un futur: dany. El dia 24 de setembre la comissió encarregada de la delimitació assenyala que no ha arribat a cap acord i – la zona d’administració única manifesta la seva impotència. L’any 1941 el Comú no – la zona de protecció inclou el Fener en el cens electoral ja que el Quart de les Escaldes-Engordany ha adreçat un recurs al delegats per- – la zona de terreny indivís.

167 L’administració menor local a Andorra: els quarts

L’any 1993 els comuns d’Andorra i les Escaldes- amb les del Comú, sigui per manca de recursos, per Engordany comparteixen la despesa de l’adob del camí de necessitat, posem per cas. Ràmio, ja que és terreny comunal de l’antiga parròquia L’evolució de la parròquia d’Andorra, per extensió la d’Andorra. Els dos comuns pressuposten una subvenció a de les Valls d’Andorra, aboca en la transformació dels la ramaderia, la qual ha esdevingut una activitat econò- quarts d’Andorra la Vella i de les Escaldes-Engordany en mica subsidiària i residual. dues parròquies: la d’Andorra i la de les Escaldes-Engor- L’any següent els arxius de l’antiga parròquia són dany. Aquest fet no és necessàriament un model a seguir traslladats de l’armari de Casa de la Vall a l’Arxiu Histò- en d’altres parròquies andorranes. ric Nacional. A l’armari roman una acta i un inventari sig- nats pels cònsols d’Andorra i les Escaldes-Engordany, els Fonts i bibliografia síndics i el ministre de Cultura. Aquesta nova situació possibilita, el 26 de juny del “Constitució del Principat d’Andorra”, Butlletí Oficial mateix any, la ratificació del conveni sobre el camp de neu del Principat d’Andorra, núm. 24, 4 de maig de 1993, de Claror, Perafita i Prat Primer. pp. 448-458. L’any 1999 els tres comuns reactiven el projecte d’es- tació de Claror, Perafita i Prat Primer, iniciat el 1987. Cavero, Pere, “Andorra: evolució del Quart (segles xix Les parròquies d’Andorra i les Escaldes-Engordany i xx)”, a Actas del Congreso Internacional Historia de los corregeixen i actualitzen els límits territorials, tal i com es Pirineos. Cervera, 1988, edita Universidad Nacional de palesa en el Conveni de modificació dels límits parro- Educación a Distancia, Madrid, 1991, volum II. pp. 375- quials de 16 de gener de 1995. 388. El 24 de setembre de 1980 els dos comuns envien Cavero, Pere [inèdit], La parròquia d’Andorra la Vella a una comissió per marcar els límits del bosc, ja que el l’edat contemporània. terreny comunal de la parròquia d’Andorra resta indivís amb Os de Civís, a instància del ministeri d’Agricultura Ferrer i Altimira, Josep, Aproximació a la història espanyol. d’Escaldes-Engordany, edita el Comú d’Escaldes-Engor- dany, Andorra, 1985. Unes conclusions El costum, la tradició i l’ús (bàsicament orals) serven, Fiter i Vilajoana, Ricard, Llei comunal andorrana. sovint, un paper important, la qual cosa implica perdre Noció de comuns i quarts. Disposicions sobre la institució part de la informació i ensems matisar el significat de l’es- comunal regulades pel costum i llei escrita. Legislació de crit i fer-ne molt difícil la interpretació. l’honorable comú de Sant Julià de Lòria, 1900-1978, edita Les atribucions i les funcions dels quarts d’Andorra la l’Honorable Comú de Sant Julià de Lòria, Andorra, Vella i de les Escaldes-Engordany són diferents de les del 1979. Comú d’Andorra, encara que, sovint, les seves funcions se sobreposen, bàsicament en obres i servituds públiques. Guillamet, Jordi [inèdit], La parròquia d’Andorra la Algunes de les actuacions dels quarts es poden confondre Vella a l’edat mitjana.

168 L’administració menor local a Andorra: els quarts

Mas, David [inèdit], La parròquia d’Andorra la Vella. dichos Valles por el gobierno de S.M. la Reyna desde 1841 a Els segles xvi, xvii i xviii. 1848), 1852.

Ulrich, Bonifacio [inèdit], Apuntes sobre los Valles Viader, Roland, L’Andorre du ixe au xive siècle. Mon- neutrales de Andorra. (Coronel de Infanteria y Sargento tagne, féodalité et communautés, Toulouse, Presses Univer- Mayor de la Plaza de Tarragona, Comisionado Especial en sitaires du Mirail, 2003.

169

Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

Resum: Xavier Sáez, Informe sobre l’economia a gran part dels estats membres, amb una posició espe- andorrana. 2003 cialment desfavorable dels dos països més importants de la zona, ja que Alemanya va passar a una situació de varia- La desacceleració que va registrar l’economia mundial des ció negativa del pib –encara que fos amb un valor de tan de mitjan any 2000 i al llarg dels exercicis del 2001 i del sols una dècima percentual– i França es va aproximar a 2002 va iniciar un canvi de tendència amb una certa soli- una situació d’estancament, amb un creixement entorn al desa l’any 2003. Tanmateix, aquest moviment de recupe- 0,4%. ració, que, segons la valoració de la majoria dels analistes, Malgrat les condicions predominants a la Zona Euro va assolir un grau de fermesa apreciable en el decurs de de manca de dinamisme com a pauta general, l’altre país l’any en algunes de les principals àrees econòmiques mun- veí del Principat, Espanya, va tenir un comportament dials –principalment als Estats Units, al Japó i a determi- sensiblement més favorable que el conjunt i, fins i tot, nats països emergents, en especial la Xina–, va ser molt l’any 2003 va millorar en quatre dècimes percentuals la més dubtós en el cas del conjunt de la Unió Europea, taxa de creixement de l’exercici anterior, assolint un valor encara que calgui diferenciar les circumstàncies registra- del 2,4%. Tot i que es tracta d’una taxa no massa expan- des als diferents països membres. siva, en tot cas respon a unes condicions sensiblement Com s’ha dit, dins el context de les economies indus- millors que el conjunt de la Zona Euro, que, com s’ha vist, trialitzades, els Estats Units van registrar la posició més únicament va créixer un 0,4%. D’altra banda, és interes- favorable en termes d’augment del pib l’any 2003, ja sant assenyalar que l’evolució del consum privat als dos que van assolir un creixement real del 3,1%, cosa que estats veïns –variable que pot resultar més rellevant per a representa una millora de quasi un punt percentual en l’economia andorrana– va seguir una marxa comparativa- relació a l’exercici precedent. Encara més destacable va ment favorable, ja que va augmentar significativament per ser el canvi apreciat en el cas del Japó, ja que va passar damunt de la taxa global de creixement en ambdós països, de mantenir una taxa negativa de variació del pib l’any un 1,7% a França i un 3% a Espanya. 2002 (el -0,3%) a un increment real del 2,7% l’exercici Aquest fet es pot considerar que constitueix un factor següent. A això es pot afegir que la taxa de creixement relativament favorable, malgrat les condicions generals econòmic del conjunt dels països emergents va ser del d’escàs dinamisme que van afectar el conjunt del context 6,1%, cosa que va tenir un efecte d’arrossegament sig- europeu durant el 2003, en la mesura que l’oferta turís- nificatiu sobre el moviment de recuperació de l’economia tica del Principat –motor principal del conjunt de la base mundial. econòmica del país– s’adreça fonamentalment als deman- En canvi, la Unió Europea va continuar la dinàmica dants dels dos estats veïns. Tanmateix, malgrat la relativa de contracció econòmica seguida els exercicis anteriors i, continuïtat de la dinàmica creixent seguida pel consum per al conjunt de països de la Zona Euro, va registrar una privat en aquests països en l’exercici de referència, els caiguda de cinc dècimes percentuals en la taxa de creixe- principals indicadors disponibles permeten deduir que la ment del pib, de manera que es va situar en un valor de tan demanda turística d’aquests mercats adreçada al conjunt sols el 0,4%. D’altra banda, aquesta contracció en el ritme del sector turístic del Principat també es va ressentir com de creixement econòmic va ser bastant generalitzada per a conseqüència del context desfavorable general.

172 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

Tot i això, algunes de les variables més representatives fort increment en la superfície total autoritzada per a de la marxa de l’activitat econòmica general van mantenir edificacions d’usos residencials, ja que les destinades a un ritme de creixement força significatiu, que una inter- activitats econòmiques, tot i que van representar una xifra pretació global del conjunt de la informació disponible força elevada, van experimentar una moderada reducció. permet inferir que es va recolzar en bona mesura en la Atesos els importants efectes multiplicadors que genera demanda interna. Així, el nombre de treballadors afiliats l’activitat constructiva, es pot deduir que una part rellevant a la seguretat social, que constitueix un bon indicador de de l’impuls econòmic general va procedir del dinamisme síntesi de la marxa general de l’activitat productiva, va d’aquest sector. augmentar un 4,9% durant el 2003, percentatge superior També alguns dels principals indicadors de consum en més d’un punt percentual al que va assolir aquest revelen una pauta d’un cert dinamisme, com és el cas del mateix indicador l’any anterior i certament força elevat en consum d’energia elèctrica, que l’any 2003 va créixer un comparació amb la creació d’ocupació que van registrar 6,3%, un punt percentual per damunt de la taxa assolida els països de l’entorn europeu. l’exercici anterior. En canvi, el consum de combustibles i Un percentatge idèntic de creixement va experimen- carburants va augmentar tan sols un 0,4%. La taxa de tar també durant l’any 2003 el nombre d’unitats empre- creixement del nombre de telèfons mòbils en servei va ser sarials actives al país, valor que supera significativament el certament molt notable, ja que va ser del 65,7%, amb el que es va assolir l’any anterior. El fet d’haver canviat el resultat que la xifra d’aquests aparells va superar sensible- criteri de classificació sectorial, des de començaments del ment el nombre de línies fixes en servei, mentre que l’any 2003, en totes les estadístiques procedents de la Caixa anterior encara es mantenia clarament per sota d’aquestes Andorrana de Seguretat Social fa impossible intentar darreres. Igualment el tràfic telefònic total va registrar un captar a partir d’aquestes dades el comportament relatiu increment important, del 8,2%, malgrat que aquest per- dels diferents sectors d’activitat, malgrat que altres fonts centatge resulta clarament inferior al que s’havia assolit d’informació apunten a un dinamisme comparativament l’exercici precedent. Un altre indicador de consum impor- més elevat del sector de la construcció i d’algunes bran- tant, com és el nombre d’automòbils matriculats, va aug- ques concretes de serveis, en relació a la marxa seguida mentar també sensiblement, en concret un 11,4%. per les activitats més lligades al turisme, com l’hoteleria o Una de les dades bàsiques de més utilitat per valorar una part important del comerç. la marxa global del sector turístic és el nombre total de En el cas del sector de la construcció, una de les dades visitants entrats al país, que l’any 2003 va ser d’11,6 que revelen amb més precisió la dinàmica seguida per milions, xifra que comporta un increment del 0,8% en aquesta branca i les expectatives dels operadors és la relació al 2002. Això implica una desacceleració signi- superfície autoritzada per als diversos tipus de construc- ficativa en el ritme de creixement dels visitants, que en cions. L’any 2003 aquesta variable denota una continuïtat anys anteriors s’havia mantingut en taxes més elevades. força vigorosa de l’impuls expansiu mantingut en els dar- Tot i això, en les circumstàncies econòmiques que afecten rers exercicis, ja que va registrar un augment del 47,2% l’entorn europeu, el fet de rebre un nombre de visitants en relació a l’exercici anterior i, en valors absoluts, va asso- proper als dotze milions de persones representa un resul- lir un màxim històric. Això va derivar principalment del tat prou acceptable.

173 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

Una interpretació més desfavorable, però, es desprèn variable va disminuir en un 13,5% l’any 2003. Per tant, de la desagregació de la dada global citada en les dues aquesta dada corrobora el que s’ha assenyalat anterior- tipologies de visitants que permeten diferenciar les esta- ment respecte a la reducció de l’estada mitjana dels turis- dístiques, ja que, si bé el nombre dels anomenats excursio- tes entrats al país. nistes –visitants que no pernocten al país– va augmentar En contrapartida, el nombre global de dies d’esquí un 4,2%, la xifra de turistes –visitants amb una estada venuts per les estacions durant la temporada 2003-2004 superior a 24 hores– va experimentar una variació de sig- va experimentar un augment del 2,5%, malgrat que ne contrari, del -7,4%. En conseqüència, el nombre de el nombre total de dies d’obertura de les pistes va ser visitants de la tipologia que genera un volum més gran de inferior a les temporades anteriors i que les condicions negoci per al sector turístic i comercial del país va dismi- meteorològiques registrades en algunes de les èpoques nuir, mentre que augmentava la xifra d’excursionistes. amb més intensitat de demanda no van ser favorables. D’altra banda, aquest mateix fet s’havia donat també D’acord amb això, es pot considerar que la bona marxa l’exercici anterior, encara que amb molta menys intensitat, de la temporada d’esquí va contribuir favorablement al ja que la reducció del nombre de turistes va assolir un sosteniment del sector turístic del país en l’exercici de percentatge de l’1,6%. La pèrdua de pes relatiu del grup referència. dels turistes en el conjunt dels visitants que es dedueix Per al conjunt del sector bancari l’any 2003 es pot d’aquestes dades també va tenir un reflex en una reducció considerar que va ser moderadament positiu, ja que el de l’estada mitjana dels visitants al país, expressada en volum total de recursos gestionats per la banca andorrana nombre mitjà de nits de sojorn dels clients d’establiments –en forma de dipòsits i per operacions de mediació– va hotelers. augmentar un 6,6%, si bé els beneﬁcis del conjunt de les Uns altres dos indicadors rellevants per valorar la entitats van ser un 4,3% inferiors als aconseguits l’any temporada turística són el referent al nivell d’ocupació anterior. Aquest empitjorament dels resultats de la banca dels establiments hotelers en les principals èpoques de va derivar, però, de l’evolució seguida per una sola entitat l’any i el nombre de dies d’esquí venuts pel conjunt de les –la qual, d’altra banda, va aconseguir els beneﬁcis més instal·lacions destinades a la pràctica d’aquest esport. Pel voluminosos del conjunt del sistema bancari en valors que fa a l’ocupació hotelera, les dades disponibles per al absoluts–, mentre que la resta va obtenir un rendiment 2003 reflecteixen un percentatge d’ocupació equiparable més elevat que l’exercici anterior. En funció d’això, es pot o moderadament superior a l’any anterior durant l’estació considerar que es va mantenir una evolució global favora- estival i en les principals dates de l’hivern, mentre que ble, tal com s’ha dit. durant les vacances de Setmana Santa el grau d’ocupació Les importacions constitueixen en el cas andorrà una va disminuir apreciablement. variable molt reveladora de la dinàmica econòmica global En funció d’aquesta informació, es podria fer una i també aporten elements de referència valuosos respecte valoració moderadament positiva respecte als resultats del a l’evolució del comerç turístic. L’exercici del 2003 les sector hoteler, però les dades disponibles referents al importacions totals, valorades en unitats monetàries cor- nombre de pernoctacions dels visitants entrats al país rents, van augmentar un 5,3%, percentatge certament apunten en sentit oposat, ja que el valor total d’aquesta important, però sensiblement inferior al que va assolir

174 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

aquest mateix flux comercial l’any anterior, que va ser Resumen: Informe sobre la economía andorrana. quasi quatre punts percentuals més elevat. Tanmateix, una 2003 valoració més detallada de la dinàmica mantinguda per les diferents partides permet constatar que una part sig- La desaceleración registrada en la economía mundial des- nificativa de les importacions destinades al comerç turís- de mediados del año 2000 y a lo largo de los ejercicios del tic va mantenir una evolució no massa favorable, en espe- 2001 y del 2002 inició un cambio de tendencia de una cial els productes electrònics i aparells d’enregistrament i cierta firmeza en el año 2003. Sin embargo, este movi- de reproducció del so i la imatge, que constitueix l’apartat miento de recuperación que, de acuerdo con la valoración més important del comerç turístic i de les compres andor- de la mayoría de los analistas, alcanzó un grado de solidez ranes a l’exterior. apreciable a lo largo del año en algunas de las principales Sobre la base d’aquestes dades es pot interpretar que áreas económicas del mundo –principalmente en los el nivell mitjà de despesa dels visitants va experimentar Estados Unidos, Japón y determinados países emergentes, una certa contracció el 2003, atès que els productes de en especial China– aparece bastante más dudoso para el més valor que formen part del comerç turístic van ser conjunto de la Unión Europea, aunque también deben els que van tenir un comportament menys dinàmic. En diferenciarse las circunstancias registradas en los diferen- canvi, els que corresponen a consums més habituals van tes países miembros. reforçar la seva participació en les importacions, a l’igual Como se ha dicho, en el contexto de las economías que els capítols aranzelaris més vinculats al consum industrializadas la posición más favorable en cuanto a cre- intern. cimiento del pib en el año 2003 la registraron los Estados En síntesi, el conjunt d’informació disponible permet Unidos, que alcanzaron un incremento real del 3,1%, lo considerar que l’exercici del 2003 per a l’economia andor- cual representa una mejora de casi un punto porcentual rana va seguir la tendència de les economies de l’entorn. en relación al ejercicio anterior. Aún más destacable es el El comportament del sector turístic va mantenir una pau- cambio apreciable en el caso de Japón, ya que pasó de ta d’atonia, amb un nombre lleugerament superior de mantener una tasa negativa de variación del pib en el año visitants, però acompanyat d’una disminució dels visitants 2002 (el -0,3%) a un incremento del 2,7% en el ejercicio que generen un volum més elevat d’ingressos per a les siguiente. A ello se puede añadir que la tasa de creci- empreses del país. De la mateixa forma, l’estada mitjana miento económico del conjunto de los países emergentes dels visitants es va reduir i, en funció de les dades exis- fue del 6,1%, cosa que indujo un efecto de arrastre sig- tents, es pot inferir que també ho va fer la despesa mitja- nificativo sobre el movimiento de reactivación de la eco- na per visitant, amb la lògica repercussió desfavorable nomía mundial. sobre l’hoteleria i sobre el comerç turístic. D’acord amb tot En cambio, la Unión Europea mantuvo la dinámica això, l’estímul principal per a l’activitat econòmica sembla de contracción económica registrada en los ejercicios an- que va procedir del sector de la construcció i de la deman- teriores y, para el conjunto de la Zona Euro, experimentó da interna. D’altra banda les incerteses que van persistir els una caída de cinco décimas porcentuales en la tasa de cre- primers mesos del 2004 no permeten esperar una millora cimiento del pib, de manera que se situó en un valor del substancial per al conjunt d’aquest exercici. 0,4%. Por otra parte, esta contracción en el ritmo de cre-

175 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

cimiento económico fue bastante generalizada para gran del sector turístico del Principado también se resintió parte de los estados miembros, con una posición especial- como consecuencia del contexto desfavorable global. mente desfavorable de los dos países más importantes de Así y todo, algunas de las variables más representati- la zona, ya que Alemania registró una variación del pib de vas de la marcha de la actividad económica general man- signo negativo –aunque fuera por un valor de tan solo una tuvieron un ritmo de crecimiento significativo, que una décima porcentual– y Francia se aproximó a una situación interpretación global del conjunto de la información dis- de estancamiento, con un crecimiento en torno al 0,4%. ponible permite inferir que se sustentó en buena medida A pesar de las condiciones de falta de dinamismo en la demanda interna. Así, el número de trabajadores predominantes en la Zona Euro, como pauta general, el afiliados a la seguridad social andorrana, que constituye otro estado vecino del Principado, España, mantuvo un un buen indicador de síntesis de la marcha general de la comportamiento sensiblemente más favorable que el con- actividad productiva, aumentó un 4,9% durante el 2003, junto, mejorando durante el año 2003 en cuatro décimas porcentaje superior en más de un punto porcentual al que porcentuales la tasa de crecimiento del ejercicio anterior y alcanzó este mismo indicador el año anterior y cierta- situándose en un 2,4%. Si bien esta cifra corresponde a mente un tanto elevado en comparación con la creación de una tasa no muy expansiva, responde en todo caso a unas ocupación que registraron los países del entorno europeo. condiciones sensiblemente mejores que las mantenidas en Un porcentaje idéntico de crecimiento experimentó el conjunto de la Zona Euro que, como se ha visto, creció también durante el año 2003 el número de unidades em- únicamente un 0,4%. Por otra parte, es interesante seña- presariales activas en el país, valor que supera sensible- lar que la evolución del consumo privado en los dos paí- mente el registrado por esta variable el año anterior. El ses vecinos –variable que puede resultar más relevante hecho de haber cambiado el criterio de clasificación sec- para la economía andorrana– siguió una marcha compa- torial, desde comienzos del 2003, en todas las estadísticas rativamente favorable, ya que aumentó significativamen- procedentes de la Caja Andorrana de Seguridad Social te por encima de la tasa de crecimiento global en ambos hace imposible captar a partir de estos datos el comporta- países, un 1,7% en Francia y un 3% en España. miento relativo de los diferentes sectores de actividad, Este hecho se puede considerar que constituye un aunque otras fuentes de información apuntan a un dina- factor relativamente favorable, a pesar de las condiciones mismo comparativamente más elevado del sector de la generales de escaso dinamismo que afectaron al conjunto construcción y de algunas ramas concretas de servicios, en del contexto europeo durante el año 2003, en la medida relación a la evolución seguida por las actividades más que la oferta turística del Principado –motor principal del vinculadas al turismo, como la hostelería o una parte im- conjunto de la base económica del país– se dirige funda- portante del comercio. mentalmente a los demandantes de los dos estados veci- En el caso del sector de la construcción, uno de los nos. Sin embargo, a pesar de la relativa continuidad de la datos que revelan con mayor precisión la dinámica segui- dinámica creciente seguida por el consumo privado en es- da por esta rama y las expectativas de los operadores es la tos países durante el ejercicio de referencia, los principa- superficie autorizada para los diversos tipos de construc- les indicadores disponibles permiten deducir que la de- ciones. Para el año 2003, esta variable denota una conti- manda turística de estos mercados dirigida al conjunto nuidad ciertamente vigorosa del impulso expansivo man-

176 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

tenido en los últimos ejercicios, ya que registró un los visitantes, que en años anteriores se había mantenido aumento del 47,2% respecto al año anterior y, en valores en tasas más elevadas. No obstante, en las circunstancias absolutos, alcanzó un máximo histórico. Ello derivó prin- económicas que afectan al entorno europeo, el hecho de cipalmente del fuerte incremento de la superficie total recibir un número de visitantes próximo a los doce millo- autorizada para edificaciones de usos residenciales, ya que nes de personas representa un resultado cuando menos las destinadas a actividades económicas, a pesar de que aceptable. alcanzaron una cifra considerablemente elevada, experi- Una interpretación más desfavorable, sin embargo, se mentaron una moderada reducción. Habida cuenta de desprende de la desagregación de la cifra global citada en los importantes efectos multiplicadores que genera la las dos tipologías de visitantes que permiten diferenciar actividad constructiva, se puede deducir que una parte las estadísticas, ya que, si bien el número de los llamados relevante del impulso económico general procedió del excursionistas –visitantes que no pernoctan en el país– dinamismo de este sector. aumentó un 4,2% en el 2003, la cifra de turistas –visitantes También algunos de los principales indicadores de que realizan una estancia superior a 24 horas– expe- consumo revelan una pauta de un cierto dinamismo, rimentó una variación de signo contrario, del -7,4%. En como es el caso del consumo de energía eléctrica, que en consecuencia, el número de visitantes de la tipología el año 2003 creció un 6,3%, un punto porcentual por en- que genera un mayor volumen de negocio para el sector cima de la tasa que alcanzó en el ejercicio anterior. En turístico y comercial del país disminuyó, mientras que cambio, el consumo de combustibles y carburantes au- aumentaba la afluencia de excursionistas. mentó tan solo un 0,4%. La tasa de crecimiento del nú- Por otra parte, este mismo hecho se había producido mero de teléfonos móviles en servicio fue ciertamente también en el ejercicio anterior, aunque con mucha muy notable, ya que alcanzó el 65,7%, con el resultado de menor intensidad, ya que la reducción del número de que la cifra total de estos aparatos superó sensiblemente el turistas alcanzó un porcentaje del 1,6%. La pérdida de número de líneas fijas en servicio, mientras que el año an- peso relativo del grupo de los turistas en el conjunto de terior aún se mantenía claramente por debajo de éstas úl- los visitantes que se deduce de estos datos también se timas. Igualmente, el tráfico telefónico total registró un reflejó en una disminución de la estancia media en el país incremento importante, del 8,2%, aunque este porcenta- de los visitantes, expresada en el número medio de per- je era claramente inferior al que se había alcanzado en el noctaciones de los clientes de establecimientos hoteleros. ejercicio precedente. Otro indicador de consumo impor- Otros dos indicadores relevantes para valorar la tem- tante, como es el número de automóviles matriculados, porada turística son el referente al nivel de ocupación de los aumentó también sensiblemente, en concreto un 11,4%. establecimientos hoteleros en las principales épocas del Uno de los datos básicos de mayor utilidad para valo- año y el número de días de esquí vendidos por el conjunto rar la marcha general del sector turístico es el número de las instalaciones destinadas a la práctica de este depor- total de visitantes que entraron en el país, que en el año te. Por lo que respecta a la ocupación hotelera, los datos 2003 fue de 11,6 millones, cifra que comporta un incre- disponibles para el año 2003 revelan un porcentaje de ocu- mento del 0,8% en relación al 2002. Ello implica una pación equiparable o moderadamente superior al año an- desaceleración significativa en el ritmo de crecimiento de terior durante la estación estival y en las principales fechas

177 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

del invierno, mientras que en las vacaciones de Semana Las importaciones constituyen en el caso de Andorra Santa el grado de ocupación disminuyó apreciablemente. una variable reveladora de la dinámica económica global En función de esta información, se podría hacer una y también aportan elementos de referencia valiosos res- valoración moderadamente positiva respecto a los resul- pecto a la evolución del comercio turístico. En el ejercicio tados del sector hotelero, si bien los datos disponibles del 2003 las importaciones totales, valoradas en unidades referentes al número de pernoctaciones de los visitantes monetarias corrientes, aumentaron un 5,3%, porcentaje que entraron en el país apuntan en sentido opuesto, dado ciertamente importante, pero sensiblemente inferior al que el valor total de esta variable disminuyó en un 13,5% que alcanzó este mismo flujo comercial el año anterior, en el año 2003. Por lo tanto, esta información corrobora lo que fue casi cuatro puntos porcentuales más elevado. Por que se ha señalado anteriormente respecto a la reducción otra parte, una valoración más detallada de la dinámica de la estancia media de los turistas que entraron en el país. mantenida por las diferentes partidas permite constatar En contrapartida, la cifra global de días de esquí ven- que una parte significativa de las importaciones destina- didos por las estaciones durante la temporada 2003-2004 das al comercio turístico mantuvo una evolución no muy experimentó un aumento del 2,5%, a pesar de que el núme- favorable, especialmente los productos electrónicos y los ro total de días de apertura de las pistas fue inferior a las aparatos de grabación y reproducción del sonido y la temporadas anteriores y de que las condiciones meteoroló- imagen, que constituye el apartado más importante del gicas registradas en algunas de las épocas con mayor inten- comercio turístico y de las compras andorranas al exterior. sidad de demanda no fueron favorables. De acuerdo con Sobre la base de estos datos se puede interpretar que ello, se puede considerar que la buena marcha de la tempo- el nivel medio de gasto de los visitantes experimentó una rada de esquí contribuyó favorablemente al sostenimiento cierta contracción en el año 2003, habida cuenta de del sector turístico del país en el ejercicio de referencia. que los productos de más valor que forman parte del Para el conjunto del sector bancario el año 2003 se comercio turístico fueron los que mantuvieron un com- puede considerar que resultó moderadamente positivo, ya portamiento menos dinámico. En cambio, los que corres- que el volumen total de recursos gestionados por la ban- ponden a consumos más habituales reforzaron su partici- ca andorrana –en forma de depósitos y por operaciones pación en las importaciones, al igual que los capítulos de intermediación– aumentó un 6,6%, aunque los arancelarios más vinculados al consumo interior. beneficios del conjunto de las entidades fueron inferiores En síntesis, el conjunto de la información disponible en un 4,3% a los conseguidos el año anterior. Debe acla- permite considerar que el ejercicio del 2003 para la eco- rarse, sin embargo, que este empeoramiento de los resul- nomía andorrana siguió la tendencia de las economías del tados de la banca derivó de la evolución seguida por una entorno. El comportamiento del sector turístico mantuvo sola entidad –la cual, por otra parte, consiguió los una pauta de atonía, con un número ligeramente superior beneficios más cuantiosos del conjunto del sistema ban- de visitantes que el año anterior, pero acompañado de una cario, en valores absolutos–, mientras que el resto obtuvo disminución de los visitantes que generan un volumen de un rendimiento más elevado que el ejercicio anterior. En ingresos más elevados para las empresas del país. De la función de ello, se puede considerar que, como se ha misma forma, la estancia media de los visitantes se redu- dicho, se ha mantenido una evolución global favorable. jo y, en función de los datos existentes, se puede inferir

178 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

que también lo hizo la cifra de gasto medio, con la lógica de 6,1%, ce qui a eu un effet d’emportement signiﬁcatif repercusión desfavorable sobre la hostelería y el comercio sur le mouvement de récupération de l’économie mon- turístico. De acuerdo con todo ello, el estímulo principal diale. para la actividad económica procedió aparentemente del En revanche, l’Union Européenne a continué la sector de la construcción y de la demanda interna. Por dynamique de contraction économique suivie dans les otra parte, las incertidumbres que han persistido durante exercices précédents et, pour l’ensemble des pays de la los primeros meses del 2004 no permiten esperar una Zone Euro, a enregistré une chute de cinq dixièmes de mejora sustancial para el conjunto de ese ejercicio. pourcentage sur le taux du pib, atteignant une valeur de 0,4% seulement. Par ailleurs, cette contraction dans le Résumé: Rapport sur l’économie andorrane. 2003 rythme de croissance économique a été assez généralisée pour la plupart des états membres, avec une position tout La désaccélération subie par l’économie mondiale depuis particulièrement défavorable des deux pays les plus la moitié de l’an 2000 et tout au long des exercices des importants de la zone, car l’Allemagne est passée d’une années 2001 et 2002 a commencé à changer de tendance situation de variation négative du pib –quoique cela ait assez solidement en 2003. Nonobstant, ce mouvement de été avec une valeur d’un dixième de pourcentage seu- récupération, qui, d’après la valorisation de la plupart des lement– et la France s’est rapprochée d’une situation analystes, a atteint un degré de solidité appréciable pen- d’embourbement, en présentant une croissance autour de dant l’année dans quelques-unes des principales aires éco- 0,4%. nomiques mondiales –tout particulièrement aux Etats Malgré les conditions prédominantes dans la Zone Unis, au Japon et dans certains pays émergents, spéciale- Euro de manque de dynamisme comme norme générale, ment en Chine–, a été beaucoup plus douteux dans le cas l’autre pays voisin de la Principauté, l’Espagne, a montré de l’ensemble de l’Union Européenne, bien qu’il faille un comportement sensiblement plus favorable que l’en- différencier les circonstances enregistrées par les diffé- semble et, même, en 2003 elle a amélioré de quatre dixiè- rents pays membres. mes de pourcentage le taux de croissance de l’exercice Tel qu’il a déjà été dit, dans le contexte des économies précédent, en atteignant une valeur de 2,4%. Bien qu’il industrialisées, les Etats Unis ont atteint la position la s’agisse d’un taux pas assez expansif, en tout cas cela plus favorable en ce qui concerne les termes d’augmenta- répond à des conditions sensiblement meilleures que l’en- tion du pib en 2003, car ils ont atteint une croissance semble de la Zone Euro, qui, tel que l’on a déjà vu, n’a réelle de 3,1%, ce qui représente une amélioration de augmenté que de 0,4%. Par ailleurs, il s’avère intéressant presque un point en pourcentage en rapport avec l’exerci- de signaler que l’évolution de la consommation privée ce précédent. Le changement apprécié dans le cas du dans les deux états voisins –variable qui peut résulter la Japon est d’autant plus remarquable, car il a passé du plus importante pour l’économie andorrane– a suivi un maintien d’un taux négatif de variation du pib en 2002 fonctionnement comparativement favorable, car elle a (-0,3%) à une augmentation réelle de 2,7% dans l’exerci- augmenté signiﬁcativement au-dessus du taux global de ce suivant. On peut ajouter à cela que le taux de croissan- croissance dans les deux pays, le 1,7% en France et le 3% ce économique de l’ensemble des pays émergents a été en Espagne.

179 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

Ce fait peut être considéré un facteur relativement ment relatif des différents secteurs d’activité à partir de favorable, malgré les conditions générales de faible dyna- ces données, bien que d’autres sources d’information misme qui ont touché l’ensemble du contexte européen signalent un dynamisme comparativement plus élevé du pendant l’année 2003, dans la mesure où l’offre touris- secteur de la construction et de quelques branches parti- tique de la Principauté –moteur principal de l’ensemble de culières de services, en rapport avec le fonctionnement la base économique du pays– est adressée principalement suivi par les activités les plus liées au tourisme, telles que aux demandeurs des deux états voisins. Nonobstant, mal- l’hôtellerie ou une partie importante du commerce. gré la relative continuité du dynamisme croissant suivi par Dans le cas du secteur de la construction, l’une des la consommation privée dans ces pays durant l’exercice de données qui montrent plus précisément le dynamisme référence, les principaux indicateurs disponibles permet- suivi par cette branche et les expectatives des opérateurs tent de déduire que la demande touristique de ces marchés est la surface autorisée pour les différents types de cons- adressée à l’ensemble du secteur touristique de la Princi- tructions. En 2003 cette variable montre une continuité pauté s’est aussi ressentie comme suite du contexte géné- assez vigoureuse de l’élan expansif maintenu tout au long ral défavorable. des derniers exercices, car il a enregistré une augmentation Malgré cela, quelques-unes des variables les plus de 47,2% en rapport avec l’exercice précédent et, en représentatives du fonctionnement de l’activité écono- valeurs absolues, a atteint un maximum historique. Cela mique générale ont maintenu un rythme de croissance a dérivé tout particulièrement de la forte croissance dans assez significatif, une interprétation globale de l’ensem- la surface totale autorisée pour des immeubles d’usages ble de l’information disponible permettant de déduire résidentiels, car ceux destinés à des activités écono- qu’il a été supporté en bonne mesure par la demande miques, quoiqu’ils ont représenté un chiffre assez élevé, interne. Ainsi, le nombre de travailleurs affiliés à la sécu- ont expérimenté une réduction modérée. Vus les impor- rité sociale, ce qui constitue un bon indicateur de synthè- tants effets multiplicateurs générés par l’activité cons- se du fonctionnement général de l’activité productive, a tructive, on peut déduire qu’une partie importante de augmenté de 4,9% pendant l’année 2003, un pourcentage l’élan économique général a eu son origine dans le dyna- supérieur en plus d’un point de pourcentage à celui qui a misme de ce secteur. été atteint par ce même indicateur l’année précédente et Quelques-uns des indicateurs principaux de consom- certes assez élevé par rapport à la création d’occupation mation montrent également une ligne de certain dyna- enregistrée par les pays européens des alentours. misme, tel que la consommation d’énergie électrique, qui Un pourcentage identique de croissance a été expéri- en 2003 a augmenté de 6,3%, un point de pourcentage menté également pendant l’an 2003 par le nombre d’uni- au-dessus du taux atteint pendant l’exercice précédent. tés d’entreprises actives dans le pays, une valeur dépassant En revanche, la consommation de combustibles et de car- significativement celle qui a été atteinte l’année précé- burants a seulement augmenté de 0,4%. Le taux de crois- dente. Le changement de critère de classification secto- sance du nombre de téléphones portables en service a été rielle, depuis le début de l’année 2003, dans toutes les sta- certes très remarquable, car il a été de 65,7%, le chiffre de tistiques émanant de la Caisse Andorrane de Sécurité ces appareils dépassant sensiblement le nombre de lignes Sociale rend impossible d’essayer de capter le comporte- fixes en service, tandis que l’année précédente elle figurait

180 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

clairement en-dessous de ces dernières. Le traﬁc télépho- semble des visiteurs découlant de ces données a eu égale- nique total a enregistré de même une croissance impor- ment une retombée sur une réduction du séjour moyen tante, de 8,2%, bien que ce pourcentage s’avère claire- des visiteurs dans le pays, exprimée en nombre moyen de ment inférieur à celui qui avait été atteint pendant nuits de séjour des clients d’établissements hôteliers. l’exercice antérieur. Un autre indicateur de consomma- Deux autres indicateurs importants pour évaluer la tion important, c’est-à-dire le nombre d’automobiles saison touristique sont celui concernant le niveau d’occu- immatriculés, a augmenté aussi sensiblement, tout parti- pation des établissements hôteliers lors des principales culièrement de 11,4%. époques de l’année et le nombre de journées de ski ven- L’une des données de base les plus utiles pour évaluer dues pour l’ensemble des installations destinées à la le fonctionnement global du secteur touristique est le pratique de ce sport. Quant à l’occupation hôtelière, les nombre total de visiteurs qui sont entrés dans le pays, qui données disponibles pour l’année 2003 reflètent un pour- en 2003 a été de 11,6 millions, chiffre comportant un centage d’occupation comparable ou légèrement supé- accroissement de 0,8% par rapport à l’année 2002. Cela rieur à l’année précédente pendant la saison estivale et implique une désaccéleration signiﬁcative dans le rythme lors des principales dates de l’hiver, tandis que pendant de croissance des visiteurs, qui, durant les années anté- les vacances de Pacques le degré d’occupation a diminué rieures, s’était maintenu dans des taux plus élevés. Malgré appréciablement. cela, dans les circonstances économiques touchant l’envi- D’après cette information, on pourrait effectuer une ronnement européen, le fait de recevoir un nombre de valorisation légèrement positive par rapport aux résultats visiteurs de près de douze millions de personnes repré- du secteur hôtelier, mais les données disponibles concer- sente un résultat assez acceptable. nant le nombre de nuitées des visiteurs qui sont entrés Une interprétation plus défavorable découle cepen- dans le pays signalent le sens opposé, car la valeur totale dant de la désagrégation de la donnée globale citée dans de cette variable a diminué de 13,5% en 2003. Par consé- les deux typologies de visiteurs permettant de différen- quent, cette donnée corrobore ce qui a été signalé aupa- cier les statistiques, car, bien que le nombre de ceux qui ravant par rapport à la réduction du séjour moyen des sont dénommés excursionnistes –visiteurs qui ne passent touristes qui sont entrés dans le pays. pas la nuit dans le pays– ait augmenté de 4,2%, le chiffre En contrepartie, le nombre global de journées de ski de touristes –visiteurs dont le séjour dépasse les 24 heures– vendues pour les stations durant la saison 2003-2004 a a expérimenté une variation de signe contraire, de -7,4%. expérimenté une augmentation de 2,5%, bien que le En conséquence, le nombre de visiteurs de la typologie nombre total de jours d’ouverture des pistes ait été infé- qui génère un chiffre d’affaires majeur pour le secteur rieur aux saisons antérieures et que les conditions météo- touristique et commercial du pays a diminué, tandis que rologiques enregistrées durant certaines époques où la le chiffre d’excursionnistes a augmenté. D’autre part, ce demande a été plus intense n’aient pas été favorables. même fait apparaissait également pendant l’exercice Conformément à cela, on peut considérer que le bon antérieur, quoique moins intensément, car la réduction fonctionnement de la saison de ski a contribué favorable- du nombre de touristes a atteint un pourcentage de 1,6%. ment au maintien du secteur touristique du pays dans La perte de poids relatif du groupe des touristes dans l’en- l’exercice de référence.

181 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

Pour l’ensemble du secteur bancaire, l’année 2003 valeur est plus élevée faisant partie du commerce touris- peut être considérée comme étant modérément positive, tique ont été ceux qui ont montré un comportement car le volume total des ressources administrées par la moins dynamique. Par contre, ceux correspondant à des banque andorrane –sous forme de dépôts et pour les opé- consommations plus habituelles ont renforcé leur partici- rations d’intermédiation– a augmenté de 6,6%, bien que pation dans les importations, ainsi que les chapitres les bénéfices de l’ensemble des établissements bancaires douaniers plus liés à la consommation interne. aient été de 4,3% inférieurs à ceux atteints l’année précé- En résumé, l’ensemble d’information disponible per- dente. Cette aggravation des résultats de la banque a met de considérer que l’exercice de l’an 2003 pour l’éco- découlé cependant de l’évolution suivie par un seul éta- nomie andorrane a suivi la tendance des économies voisi- blissement bancaire –lequel, d’ailleurs, a obtenu les nes. Le comportement du secteur touristique a maintenu bénéfices les plus volumineux de l’ensemble du système une ligne d’atonie, présentant un nombre légèrement bancaire en valeurs absolues–, tandis que le reste a obte- supérieur de visiteurs, mais accompagné d’une diminution nu un rendement plus élevé que dans l’exercice antérieur. des visiteurs qui génère un volume plus élevé de recettes D’après cela, on peut considérer que l’évolution globale pour les entreprises du pays. De même, le séjour moyen s’est maintenue favorable, tel qu’il a déjà été dit. des visiteurs s’est réduit et, d’après les données existantes, Les importations constituent dans le cas andorran on peut déduire que la dépense moyenne par visiteur a agi une variable très révélatrice du dynamisme économique de la même façon, en répercutant logiquement de maniè- global et apportent également des éléments de référence re défavorable sur l’hôtellerie et sur le commerce touris- précieux par rapport à l’évolution du commerce touristique. Conformément à tout cela, le secteur de la cons- tique. Dans l’exercice du 2003 les importations totales, truction et la demande interne semblent s’avérer la valorisées par des unités monétaires courantes, ont aug- stimulation principale pour l’activité économique. Enfin menté 5,3%, un pourcentage important certes, mais sen- les incertitudes persistantes pendant les premiers mois de siblement inférieur à celui qui a été atteint par ce même l’année 2004 ne permettent pas d’attendre une améliora- flux commercial l’année précédente, qui a été de presque tion substantielle pour l’ensemble de cet exercice. quatre points de pourcentage plus élevés. Nonobstant, une évaluation plus en détail du dynamisme maintenu Summary: Report on the Andorran economy. 2003 par les différentes parties permet de constater qu’une partie significative des importations destinées au commerce The slowdown in the world economy that began in the touristique a maintenu une évolution pas très favorable, middle of 2000, and which continued throughout 2001 tout particulièrement les produits électroniques et appa- and 2002, started to change trends with a certain firmness reils d’enregistrement et de reproduction du son et de in 2003. However, this movement towards recovery, l’image, qui constitue la section la plus importante du which, according to the evaluation of most analysts, commerce touristique et des achats andorrans à l’extérieur. reached a appreciable level of stability during the course Sur la base de ces données, on peut interpréter que le of the year in some of the world’s most important eco- niveau moyen de dépense des visiteurs a expérimenté une nomic areas –mainly the United States, Japan and certain certaine contraction en 2003, car les produits dont la emerging economies, in particular China–, was much

182 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

more uncertain in the case of the European Union taken cularly expansive rate, it does in any case reflect condi- as a whole, although it is necessary to differentiate the tions that are appreciably better than those of the Euro circumstances registered in the different Member States. Zone as a whole, where, as we have seen, the growth rate As we have already seen, the United States registered was only 0.4%. On the other hand, it is interesting to the most favourable position in terms of an increase in note that the evolution of private consumption in the two gdp in 2003 within the context of the industrialised neighbouring countries –a variable of greater relevance economies, insofar as it registered a real growth rate of for the Andorran economy– followed a comparatively 3.1%, which represented an improvement of almost one favourable path, insofar as the increase registered was sig- percentage point compared to the previous financial year. nificantly greater than the overall growth rate in the two Even more outstanding was the change appreciated in countries, 1.7% in France and 3% in the case of Spain. the case of Japan, which moved from a negative rate in This fact can be said to constitute a relatively terms of gdp variation in 2002 (-0.3%) to a real increase favourable factor despite the general lack of dynamism of 2.7% the following year. To this we can add the fact affecting Europe as a whole during 2003, since the that the economic growth rate for the whole of the tourist offer of the Principality –the driving force behind emerging economies was 6.1%, which had a significant the whole of the economic base of the country– is aimed pulling effect on the move towards a recovery of the fundamentally at customers from the two neighbouring world economy. countries. However, despite the relative continuity of the On the other hand, the European Union continued upward trend in private consumption in these countries with the scenario of the economic slowdown of previous during the financial period under consideration, the main years and, gdp growth for the whole of the Euro Zone indicators that are available allow us to deduce that the countries fell by half a percentage point, situating itself tourist demand of these markets addressed to the Princi- at only 0.4%. On the other hand, this slowdown in the pality’s tourist sector as a whole also suffered as a conse- rhythm of economic growth was quite generalised for quence of the unfavourable situation in general. many of the Member States, with the situation being Even so, some of the most representative variables particularly unfavourable for the zone’s two most impor- used to calculate the progress of general economic activity tant countries, with Germany moving to a situation of did manage to maintain a reasonably significant level of negative variation of gdp –although it was only one tenth growth, which, according to an overall interpretation of of a percentage point– while France was on the verge of all the available information, is based to a large extent on a stagnancy, with a growth rate of about 0.4%. internal demand. In this way, the number of workers Although, as a general rule, the predominant condi- affiliated to the social security, which represents a good tion in the Euro Zone was lack of dynamism, the Princi- indicator to summarise the general progress of produc- pality’s other neighbouring country, Spain, displayed tive activity, increased by 4.9% during 2003, which is considerably more favourable behaviour than the region more than a percentage point higher than the figure reas a whole, and in 2003 it even improved the growth rate gistered by this same indicator the previous year, and cer- of the previous year by four tenths of a percentage point, tainly quite high compared to the employment creation reaching 2.4%. Despite the fact that this is not a parti- levels registered in the countries of Europe.

183 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

The number of active business units in the country creased by only 0.4%. The growth rate for the number of also showed identical percentage growth during 2003, mobile phones in service was certainly noticeable, as it with this figure being significantly higher that that regis- was 65.7%, with the result that the number of these de- tered the previous year. The fact that the criteria used for vices was considerably greater that the number of fixed sectorial classification in all the statistics proceeding from lines in service, while the previous year there were still cass (the Andorran Social Security Chest) changed at clearly more of the latter. Likewise, total telephone traffic the start of 2003 makes it impossible to try to grasp the registered an important increase, 8.2%, despite the fact relative behaviour of the different sectors of activity from that this percentage was clearly lower that that obtained this data, despite the fact that other information sources during the preceding financial period. Another impor- point towards the comparatively higher dynamism of the tant consumer indicator, such as the number of cars re- construction sector and some specific branches of the ser- gistered, also showed a significant increase, 11.4% to be vices sector, in relation to the progress of the activities precise. most closely linked to tourism, such as the hotel trade or One of the most useful basic data for evaluating the an important part of business. overall progress of the tourist sector is the total number of In the case of the construction sector, one of the visitors entering the country, which was 11.6 million in items that most precisely reveals the dynamics of this 2003, representing an increase of 0.8% compared to branch and the expectations of the operators is the surface 2002. This implies a significant slowing down in the area that has been authorised for different types of cons- number of visitors, which in previous years had remained tructions. In 2003 this variable showed a fairly strong at high levels. Despite this, and in the light of the eco- continuity of the expansive trend maintained in recent nomic circumstances affecting Europe as a whole, the years, registering an increase of 47.2% compared to the fact that the country welcomed close to twelve million previous financial period and attaining an historical ma- visitors does represent a fairly acceptable result. ximum in terms of absolute values. This was mainly due However, a more unfavourable interpretation can be to the important increase in the total authorised surface gathered from a breakdown of the overall data for the area for buildings for residential use, as there was a mod- two types of visitors used for differentiation purposes erate fall in the area allocated to economic activities, even within the statistics. Whereas the number of so-called though it still represented a relatively high figure. Given excursionists –visitors who do not spend the night in the the important multiplying effects generated by the cons- country– increased by 4.2 %, there was a 7.4% drop in truction industry, we can assume that a relevant part of the number of tourists –visitors who stayed more than 24 the general economic drive is the result of the dynamism hours–. Consequently, there was a fall in the number of of this sector. visitors of the type that generates most business for the Some of the main consumer indicators also reveal a country’s tourist and commercial sector, while there was certain dynamism, a case in point being electric energy an increase in the number of excursionists. consumption, which grew by 6.3% in 2003, a percentage On the other hand, this was also the situation the point above the rate obtained the previous financial year. previous year, although it was less intense then since the On the other hand, petrol and fuel consumption in- percentage reduction in the number of tourists was 1.6%.

184 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

The loss of relative influence among the tourist group the total volume of resources managed by Andorran within the context of all of visitors which can be inferred banks –in the form of deposits and intermediary opera- from this data was also reflected in a decrease in the tions– increased by 6.6%, although profits for the entities average stay of visitors to the country, expressed in terms as a whole were 4.3% lower than those obtained the pre- of the average number of nights that clients stayed at vious year. However, this worsening of the results of the hotels. banking sector was attributable to the evolution of a sin- Two other relevant indicators to evaluate the tourist gle entity –which, notwithstanding this, obtained the season are those referring to the level of hotel occupancy largest profits for the whole of the banking system in ab- during the main periods of the year and the number of ski solute terms–, while the rest had a much higher perfor- days sold for the total of the installations for the practice mance than the previous year. On the basis of this, it can of this sport. As far as hotel occupancies are concerned, be considered that a favourable global evolution was the data available for 2003 reflect a percentage of occu- maintained, as we have already seen. pancy comparable or slightly higher than the previous In the case of Andorra imports, these were a very re- year during the summer season and the main winter pe- vealing variable in terms of overall economic dynamism riods, while the level of occupancy fell considerably du- and they also provide valuable elements of reference with ring the Easter holiday period. regard to the evolution of the tourist trade. During the On the basis of this information, we can make a 2003 financial period total imports, valued in current moderately positive evaluation of the results of the hotel monetary units, increased by 5.3%, an unquestionably sector, but the available data referring to the number of important percentage, but considerably lower than that bednights of visitors entering the country points in the obtained by this same commercial flow the previous year, opposite direction, as the total value of this variable de- when it was almost four percentage points higher. How- creased by 13.5% in 2003. Accordingly, this data corro- ever, a more detailed evaluation of the dynamics main- borates what we have already said about the drop in the tained by the different items allows us to affirm that a average length of stay for tourists entering the country. significant part of imports assigned to the tourist trade In contrast, the global number of ski days sold by ski maintained a relatively unfavourable evolution, in parti- stations during the 2003-2004 season increased by 2.5%, cular electronic goods and sound and image recording despite the fact that the total number of days that the and reproduction equipment, which represent the most slopes were open was less than in previous seasons and important section of the tourist trade and of Andorran that the weather conditions during some of the periods purchases abroad. when demand was most intense were not favourable. All On the basis of this information we can conclude this allows us to conclude that the success of the ski sea- that the average level of spending by visitors showed a son made a favourable contribution to the maintenance of certain downward trend in 2003, given that products of the country’s tourist sector during the financial period highest value that form part of the tourist business were under consideration. those that had a less dynamic behaviour. On the other For the whole of the banking sector, 2003 can be hand, those corresponding to more common consump- considered to have been a moderately positive year, since tion represented a larger proportion of imports, which

185 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

was also the case of the tariff records most closely linked ha esdevingut multinacional però no multiracial, ja que to internal consumption. tan sols el 4% dels habitants no són europeus i només un In summary, all the available information means that miler pertany a altres races. La legislació ha condicionat we must consider the 2003 financial year to have had the un model en què la composició per nacionalitats ha estat same trend of the neighbouring economies for the An- determinada per les quotes restrictives imposades als tre- dorran economy. The behaviour of the tourist sector re- balladors no comunitaris. mained somewhat lethargic, with a slightly higher num- La capital és la parròquia amb la densitat de població ber of visitors, but accompanied by a decrease in the més elevada del país, seguida d’Escaldes-Engordany, en number of those visitors who generate a higher volume contraposició a Canillo i Ordino on els valors són molt of income for the companies of the country. In the same més baixos. Hom efectua, per parròquies, l’evolució de way, the average stay of visitors fell, and on the basis of the l’estructura poblacional per edat i sexe i també per nacio- existing data, we can infer that average spending per visi- nalitats, com ja hem indicat, tot ressaltant en cada cas tor also fell, with the logical unfavourable repercussions on les característiques diverses que van apareixent. Després the hotel trade and the tourist business. In keeping with d’un període d’estabilització dels valors demogràfics, que all this, the main stimulus for economic activity seems to afecta a totes les parròquies amb diferent intensitat have come from the construction sector and internal de- durant els anys noranta, les regularitzacions del 2003 han mand. On the other hand the uncertainties that persisted tingut un efecte important sobre el conjunt del cens during the early months of 2004 do not allow us to hold nacional. any expectations for a substantial improvement for this financial period as the whole. Resumen: La inmigración y el territorio parroquial

Resum: Maria Jesús Lluelles, La immigració i el En este artículo se pretende valorar la influencia de la territori parroquial inmigración en el crecimiento de la población andorrana de los últimos 23 años, considerando la peculiaridad del Aquest article pretén valorar la repercussió de la immi- modelo andorrano y su proximidad con el catalán. Han gració estrangera en el creixement d’Andorra els darrers sido la disponibilidad de estadísticas y el propio interés 23 anys, tenint en compte l’especiﬁcitat del model del periodo los que han determinado que se inicie el estu- andorrà i la proximitat amb el català. La disponibilitat de dio en el año 1980. dades estadístiques i l’interès del període han determinat Durante los años sesenta y setenta llegaron las pri- prendre com a punt de partida l’any 1980. meras oleadas de trabajadores españoles y franceses, A la immigració de treballadors espanyols i francesos seguidas por otra de portugueses, en los ochenta, y todas que van arribar durant els anys seixanta i setanta va seguir juntas han hecho de Andorra un crisol de culturas; pero la de portuguesos els anys vuitanta que, plegats, han fet conviene tener en cuenta que la mayoría de los inmigran- d’Andorra un gresol de cultures; però cal tenir en comptes proceden de un entorno cercano. La sociedad ando- te que la majoria dels immigrants procedeixen d’un entorn rrana, a diferencia de otros países, se ha convertido en proper. La societat andorrana, a diferència d’altres països, multinacional aunque no en multiracial ya que tan solo

186 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

el 4% de sus habitantes no son europeos, mientras que ment un millier appartient à d’autres races. La législation los de otras razas no superan el millar. El marco legal ha a conditionné un modèle où la composition par nationa- condicionado un modelo donde la estructura por nacio- lités a été déterminée par les quotes-parts restrictives im- nalidades ha venido determinada por las cuotas restricti- posées sur les travailleurs non communautaires. vas impuestas a los trabajadores no comunitarios. La capitale est la paroisse dont la densité de popula- La capital sigue siendo la parroquia con mayor den- tion est la plus élevée du pays, suivie d’Escaldes-Engor- sidad de población del país, seguida por Escaldes-Engor- dany, en opposition à Canillo et Ordino où les valeurs dany, situándose en el otro extremo Canillo y Ordino con sont beaucoup plus basses. L’évolution de la structure de valores mucho más bajos. La evolución de la estructura la population par age et sexe est effectuée par paroisses et poblacional por edad y sexo y también por nacionalidades aussi par nationalités, tel que l’on a indiqué, en remar- se efectúa por parroquias, como ya hemos señalado, resal- quant pour chaque cas les caractéristiques diverses qui tando en cada caso las varias características que van apa- apparaissent au fur et à mesure. Après une période de sta- reciendo. Tras un período de estabilización de los valores bilisation des valeurs démographiques, touchant toutes demográﬁcos, que ha afectado con distinta intensidad a les paroisses d’une manière différente en intensité pen- todas las parroquias durante los años noventa, las regula- dant les années quatre-vingt-dix, les régularisations de rizaciones efectuadas durante el año 2003 han tenido un l’an 2003 ont eu un effet important sur l’ensemble du re- efecto importante sobre el conjunto del censo nacional. censement national.

Résumé: L’immigration et le territoire paroissial Summary: Immigration and the parochial territory

Cet article vise à valoriser la répercussion de l’immigra- The intention of this article is to evaluate the repercus- tion étrangère sur la croissance d’Andorre ces 23 derniè- sions of foreign immigration on the growth of Andorra res années, en prenant en considération le caractère spé- over the past 23 years, bearing in mind the speciﬁc nature ciﬁque du modèle andorran ainsi que la proximité du of the Andorran model and its proximity to the Catalan catalan. La disponibilité de données statistiques et l’inté- model. The availability of statistical data and an interest rêt de la période ont été à l’origine du choix de l’année in the period have led to 1980 being taken as our point of 1980 comme point de départ. departure. L’immigration de travailleurs espagnols et français qui The wave of Spanish and French immigrant workers sont arrivés pendant les années soixante et soixante-dix a that arrived during the 1960s and 1970s was followed by été suivie par celle des Portugais durant les années quatre- another influx of Portuguese workers in the 1980s and all vingt qui, ensemble, ont fait de l’Andorre un creuset de together these workers have made Andorra a mixture of cultures; mais il faut tenir compte du fait que la plupart cultures; although it is also necessary to take into consi- des immigrants sont originaires d’un environnement pro- deration the fact that most immigrants have come from che. La société andorrane, à la différence d’autres pays, est neighbouring or nearby areas. Unlike other countries, devenue multinationale quoique non multiraciale, car seu- Andorran society has become multinational but not mul- lement 4% des habitants ne sont pas Européens et seule- tiracial, as only 4% of inhabitants are non-European and

187 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

only a thousand or so belong to other races. Legislation administrats pels quarts. Els llibres d’actes dels quarts has moulded a model whereby composition by nationali- anoten “tractar del necessari”, “aclarir afers”, “aclarir ties has been determined by the restrictive quotas im- pendències”, “convenient” i “convenient per a la bona posed on non community workers. administració”, fet que dificulta analitzar l’activitat i la The capital is the parish with the highest population funció dels quarts. Els quarts d’Andorra la Vella regulen i density in the country, followed by Escaldes-Engordany, administren les seves propietats, destaquen a més a més while at the other extreme we have Canillo and Ordino diverses funcions com “apremiar” el cobrament dels que where the density is much lower. As we have already deuen, el manteniment de carrers i de camins –compartit pointed out, the evolution of the population structure by per necessitat amb el Comú–, la construcció i conservació age and sex and also by nationalities, has been examined de palanques i ponts, vetllar pels callissos, la reparació d’a- by parishes, and in each case we have emphasised the va- beuradors i de fonts públiques, l’adquisició de blat en rious characteristics that have appeared. After a period of moments de mala collita per a la seva distribució entre la stability in terms of demographic values, which affected població i l’administració del molí. Altres funcions són la the various parishes to varying degrees during the 1990s, contractació de mestre, l’establiment de crèdits o la dis- the regularisations of 2003 have had a significant effect tribució de la carnisseria entre les cases del quart. Es on the national census as a whole. poden afegir altres competències: aprovar ordinacions, atorgar l’estatut de veí del quart, cedir terres, convocar Resum: Pere Cavero Muñoz, L’administració reunions de poble per a afers importants, decretar sol·lici- menor local a Andorra: els quarts tuds, realitzar inspeccions oculars de terres i revisar creus (de terme). Algunes parròquies andorranes s’estructuren o s’estructu- Entre les funcions bàsiques del Consell del Quart hi raven en entitats menors: quarts i veïnats. La parròquia ha la de garantir el subministrament dels productes de d’Encamp és l’única que no té, ni ha tingut, divisions primera necessitat. Els quarts intervenen en aspectes tipus quart o veïnat; es poden establir hipòtesis per expli- socials (cementiri, metge), aspectes econòmics (agricultu- car-ne la inexistència, tot i que aquestes resten pendents ra, ramaderia) i aspectes territorials (enllumenat, urbanis- d’investigacions futures que ajudaran a afinar-les i valorar- me, aigua i aiguats). Durant els segles xvi a xviii, el còn- les. La parròquia d’Andorra estava formada pels quarts sol, juntament amb el conseller general, dirigeix el Quart, d’Andorra la Vella i les Escaldes-Engordany. L’edat mit- el qual és gestionat pel Consell del Quart, la composició jana constata problemes de límits de béns comunals entre del qual varia en el temps. Els càrrecs, segons l’ús i el cos- els quarts d’Andorra la Vella i el de Certers de la parròquia tum, són gratuïts i reben una remuneració per la celebra- de Sant Julià de Lòria. Des de l’edat moderna fins l’any ció del Consell. El quart nomena comissions i comissio- 1978, els quarts de la parròquia d’Andorra són òrgans nats amb finalitats puntuals, com ara per a la distribució administratius i polítics. del blat o el cobrament de deutes. El Consell del Quart No es precisa la delimitació del poder dels quarts o pot exercir una competència pròpia i afegir membres per del Comú. Els pasturatges i els boscos són administrats al “bon govern i administració”. El Comú d’Andorra pel Comú i els terrenys propers de les poblacions són recorda el 1932 al síndic que una demanda de permís ha

188 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

d’ésser presentada en primer lloc al Quart, després al poblaciones son administrados por los quarts. Los libros Comú i finalment al Consell General. de actas de los quarts registran “tratar de lo necesario”, El Decret de 1978 que separa Andorra i les Escaldes- “esclarecer asuntos”, “esclarecer pendencias”, “convenien- Engordany assenyala un temps per delimitar els terrenys te” y “conveniente para la buena administración”, hecho comunals de l’antiga parròquia d’Andorra. No serà fins que dificulta el análisis de la actividad y la función de los al 1988 que les parròquies d’Andorra i les Escaldes- quarts. Los quarts de Andorra regulan y administran sus Engordany (i la de Sant Julià de Lòria, que té problemes propiedades; destacan además distintas funciones tales de límits amb la parròquia d’Andorra) arribaran a un con- como “apremiar” el cobro de los que deben, el manteni- veni sobre el camp de neu i solucionaran la qüestió dels miento de calles y caminos –compartidas por necesidad límits, amb la creació de zones d’administració única con el Comú–, la construcción y conservación de palancas (zau) –figura nova que permet solucionar el vell proble- y puentes, vigilar los “pasos”, la reparación de abrevaderos ma de la delimitació parroquial– i zones indivises que, y fuentes públicas, la adquisición de trigo a causa de una malgrat ser una divisió puntual, apareixen en un futur cre- mala cosecha para su distribución entre la población y la ant la zona d’administració única, la zona de protecció i la administración del molino. Otras funciones son la con- zona de terreny indivís. tratación de maestro, el establecimiento de créditos o la distribución de la carnicería entre las casas del quart. Resumen: La administración menor local en Entre otras competencias que pueden añadirse figuran Andorra: los quarts aprobar “ordinacions”, otorgar el estatuto de vecino del quart, ceder tierras, convocar “reuniones de pueblo” para Algunas parroquias andorranas se estructuran o se estruc- asuntos importantes, decretar súplicas, realizar inspeccio- turaban en entidades menores: quarts y veïnats (cuartos y nes oculares de terrenos, revisar cruces (de término). vecindades). La parroquia de Encamp es la única que no Entre las funciones básicas del Consell del Quart está la tiene ni ha tenido quarts o veïnats; se pueden establecer hi- de garantizar el suministro de los productos de primera pótesis para explicar su inexistencia, aunque éstas quedan necesidad. Los quarts intervienen en aspectos sociales (ce- pendientes de futuras investigaciones que ayudarán a menterio, médico), aspectos económicos (agricultura, ga- afinarlas y valorarlas. La parroquia de Andorra estaba for- nadería) y aspectos territoriales (alumbrado, urbanismo, mada por los quarts de Andorra la Vella y Les Escaldes- agua e inundaciones). El cònsol, en los siglos xvi a xviii, Engordany. En la edad media se constatan problemas de junto con el conseller general, dirige el Quart, que a su vez límites de bienes comunales entre los quarts de Andorra la es gestionado por el Consell del Quart, cuya composición Vella y el de Certers de la parroquia de Sant Julià de Lò- varía en el tiempo. Los cargos, según el uso y la costumbre, ria. Desde la edad moderna hasta el año 1978 los quarts de son gratuitos y reciben una remuneración por la la parroquia de Andorra son órganos administrativos y celebración del Consell.El Quart nombra comisiones y políticos. comisionados con finalidades puntuales, tales como la No es precisa la delimitación del poder de los quarts distribución del trigo o el cobro de deudas. El Consell del o del Comú. Los pastos y los bosques son administrados Quart puede ejercer una competencia propia y añadir por el Comú, mientras que los terrenos próximos de las miembros para el “buen gobierno y administración”. En el

189 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

año 1932,elComú de Andorra recuerda al síndic que la n’est pas précisée. Les pâturages et les forêts sont admi- demanda de un permiso debe ser presentada en primer nistrés par le Comú et les terrains proches des villages sont lugar al Quart, después al Comú y finalmente al Consell administrés par les quarts. Les livres des procès-verbaux General. des quarts notent “traiter du nécessaire”, “éclaircir des af- El Decreto de 1978 que separa Andorra de Les Escal- faires”, “éclaircir des affaires en cours”, “convenable” et des-Engordany marca un tiempo para delimitar las tierras “convenable pour la bonne administration”, ce qui rend comunales de la antigua parroquia de Andorra. No es has- difficile l’analyse de l’activité et la fonction des quarts.Les ta el año 1988 que las parroquias de Andorra y Les Escal- quarts d’Andorra la Vella régularisent et administrent des-Engordany (y la de Sant Julià de Lòria, que tiene leurs propriétés, détiennent en outre plusieurs fonctions problemas de límites con la parroquia de Andorra) comme celles de “presser” l’encaissement des débiteurs, le llegarán a un convenio sobre el campo de nieve y solucio- maintien des rues et des chemins –partagé nécessaire- narán la cuestión de límites con la creación de zonas de ment avec le Comú–, la construction et conservation de administración única (zau) –figura nueva que permite passerelles et ponts, veiller aux endroits praticables, la ré- solucionar el viejo problema de la delimitación parroquial– paration d’abreuvoirs et de fontaines publiques, l’acquisi- y zonas indivisas que, a pesar de ser una división puntual, tion de blé lors de mauvaises récoltes pour leur distribu- aparecen en un futuro creando la zona de administración tion parmi la population et l’administration du moulin. única, la zona de protección y la zona de terreno indiviso. D’autres fonctions comprennent l’embauche du maître, l’établissement de crédits ou la distribution de la bouche- Résumé: L’administration mineure locale en rie parmi les maisons du quart. D’autres compétences Andorre: les quarts peuvent être ajoutées: approuver des ordinations, octroyer le statut de voisin du quart, céder des terrains, convoquer Quelques paroisses andorranes sont structurées où étaient des réunions de la population pour des affaires d’impor- structurées en entités mineures: quarts et veïnats (voisina- tance, décréter des sollicitudes, réaliser des inspections ges). La paroisse d’Encamp est la seule à ne pas avoir, ni oculaires de terrains et réviser des croix (de terme). avoir eu, de divisions du genre quart ou veïnat; des hypo- Parmi les fonctions de base du Conseil du Quart fi- thèses peuvent être établies pour en expliquer l’inexisten- gure celle de garantir l’approvisionnement des produits de ce, quoiqu’elles restent en cours de recherches futures qui première nécessité. Les quarts interviennent dans des aideront à les peaufiner et à les valoriser. La paroisse aspects sociaux (cimetière, médecin), des aspects écono- d’Andorra était constituée par les quarts d’Andorra la miques (agriculture, élevage) et des aspects territoriaux Vella et des Escaldes-Engordany. Au Moyen Age, l’on (éclairage, urbanisme, eau et inondations). Durant le xvie constate des problèmes de limites de biens communaux siècle jusqu’au xviiie siècle, le cònsol, conjointement avec le entre les quarts d’Andorra la Vella et celui de Certers de conseiller général, dirige le Quart, lequel est géré par le la paroisse de Sant Julià de Lòria. Depuis l’Age Moderne Conseil du Quart, dont la composition varie dans le temps. et jusqu’à 1978, les quarts de la paroisse d’Andorra sont Les postes, d’après les us et coutumes, sont gratuits et per- des organes administratifs et politiques. çoivent une rémunération pour la célébration du Conseil. La délimitation du pouvoir des quarts ou du Comú Le quart désigne des commissions et des commissionnai-

190 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

res avec des buts ponctuels, tels que pour la distribution du mits or boundaries of communal assets between the blé ou l’encaissement des dettes. Le Conseil du Quart peut quarts of Andorra la Vella and the quart of Certers in the exercer une compétence propre et ajouter des membres parish of Sant Julià de Lòria. From the modern age and pour le “bon gouvernement et administration”. Le Comú up to 1978, the quarts of the parish of Andorra were ad- d’Andorra rappelle en 1932 au syndic qu’une sollicitude de ministrative and political organs. permission doit être présentée d’abord au Quart, après au It is not necessary to have a delimitation of the pow- Comú et enfin au Conseil Général. er of the quarts or of the Comú. The grazing lands and the Le Décret de 1978 qui sépare Andorra et les Escal- forests are administrated by the Comú while the lands des-Engordany établit un temps pour délimiter les ter- close to the towns and villages are administrated by the rains du Comú de l’ancienne paroisse d’Andorra. Ce n’est quarts. The minutes books of the quarts mention “dealing qu’en 1988 que les paroisses d’Andorra et les Escaldes- with what is necessary”, “clearing up matters”, “resolving Engordany (et celle de Sant Julià de Lòria, qui a des pro- quarrels”, “suitable” and “suitable for good adminis- blèmes de limites avec la paroisse d’Andorra) arriveront à tration”, thus making it difficult to analyse the activity un accord sur le champ de neige et résoudront la question and the function of the quarts. The quarts of Andorra la des limites moyennant la création de zones d’administra- Vella govern and administer their possessions, and they tion unique (zau) –une nouvelle figure permettant de ré- are also responsible for various functions such as “enforc- soudre le vieux problème de la délimitation paroissiale– et ing” debt collection, the maintenance of streets and roads de zones indivises qui, bien qu’elle soit une division ponc- –necessarily shared with the Comú–, the construction and tuelle, apparaissent à l’avenir en créant la zone d’adminis- upkeep of footbridges and bridges, watching over lanes, tration unique, la zone de protection et la zone de terrain the repair of troughs and public fonts, the acquisition indivis. of wheat during times of bad harvests for distribution among the population and the administration of the mill. Summary: The lesser local administration in Other functions include the hiring of teachers, the esta- Andorra: the quarts blishment of credits and the distribution of slaughterhouse use among the houses of the quart. We can also include Some Andorran parishes are structured or were struc- other competencies: approving “ordinacions”, granting of tured into lesser entities: quarts (quarters) and veïnats the neighbour statute (estatut de veí) of the quart, transfer (neighbourhoods). The parish of Encamp is the only one of lands, calling meetings of the townspeople for impor- not to have or have had divisions such as quarts or veïnats; tant matters, granting applications, making visual inspec- we could establish various hypotheses to explain their tions of lands and checking the crosses (that indicate the non-existence here, although we will leave this task to municipal land boundaries). future research which will help complete and evaluate The basic functions of the Consell del Quart include these hypotheses. guaranteeing the supply of basic or staple products. The The parish of Andorra was formed by the quarts of quarts look after social aspects (cemetery, doctor), eco- Andorra la Vella and Les Escaldes-Engordany. During nomic aspects (agriculture, livestock) and territorial aspects the middle ages there were problems concerning the li- (lighting, urban development, water and flooding).

191 Resums. Resúmenes. Résumés. Summaries

Between the 16th and 18th centuries the cònsol, together The Decree of 1978, separating Andorra and Les with the conseller general, ran the Quart, managed in turn by Escaldes-Engordany set a time to delimit the communal the Consell del Quart, whose composition has changed over lands of the old parish of Andorra. It was not until 1988 time. According to use and custom, public positions are that the parishes of Andorra and Les Escaldes-Engor- unpaid with post holders receiving remuneration when dany (and that of Sant Julià de Lòria, which has boun- sessions of the Consell are held. The quart appoints com- dary problems with the parish of Andorra) reached an missions and commissioners for specific purposes, for agreement concerning the ski area and solved the question example, wheat distribution or debt collection.The Consell of the boundaries, with the creation of single adminis- del Quart may exercise its own competencies and add tration zones (zau) –a new concept offering a solution members to ensure “good government and administra- to the old problem of the parochial boundaries– and tion”. In 1932 the Comú of Andorra reminded the síndic undivided zones which, despite being a provisional that a request for permission must be presented first of all division, appeared later to create the single administra- to the Quart, then to the Comú and finally to the Consell tion zone, the protection zone and the undivided land General. zone.

192