I I I I I I I pietats a la vall del Llémena i del Ter; o la liquidació d'un extens domini comtal que RESSENYES comprenia la Vall d'Aro, Tossa i . Aquests temes, que van acompanyats tam­ bé de mapes i plànols, incrementen nota­ JORDI Bi::itós i VÍCITOR HURTAHO, blement l'interès i la qualitat del treball. Aties deH comtat de (785-993X Qucda, això sí, la sensació que s'hau­ Barcelona, Rafael DaliTiau Editor rien agraït referències bibliogràfiques i do­ (cí>L Alies dels comtats de la cumentals més completes, una mica més Catalunya carolíngia^, 2000. 101 p. d'atenció a l'arqueologia, moU important per a un període històric encara massa La publicació de VAties del comtat de fosc, i sobretot no deixar d'esmentar les Girona segueix els trets bàsica de la col·lec­ grans llacunes existents en el coneixement ció, de la qual és el tercer volum, després d'aquests segles ni la incertesa de moltes de dels de Besalú i Empúries-, que han les informacions de què actualment dispo­ estat confeccionats pels mateixos autors. En sem. Són aquestes unes mancances que en cor^scqüencia, hem de destacar en primer absolut redueixen el mèrit i la utilitat in­ lloc el gran predomini de la cartografia, amb qüestionable de fatles, però que compor­ uns mapes de disseny clar i de grafia ente­ ten una visió un pèl massa tancada i resol­ nedora. Els més grans, el de dominis i el ta d'una etapa històrica en la qual resta topogràfic, estan fets a escala 1;100,OOÜ i encara m<ïlt per fer. subdividits en sis fulls, mentre que la resta, L'obra és, malgrat això, un bon com­ més petits, són d'escales diverses segons \'à pendi de la informació avui disponible quantitat i les característiques de les dades sobre eis segles IX i X a un territori que que contenen. Hi trobem molta informació comprèn les actuals comarques del Giro­ succinta, que és especialment abundant en nès, la , fAlt Maresme i una bona part el mapa de dominis i que podrem desxifrar del Baix Empordà i que prefigura d'una seguint els signes convencionals o anant als manera admirable el que acabaria essent al índexs de la darrera part del llibre. cap de ben pocs segles fàmbit històric i Acompanyen als mapes diversos textos geogràfic selvatà. No ens constarà gaire contextualitzadors i explicatius, des d\ma adonar-nos. fins i tot amb una simple ob­ repassada per Tenlorn físic i històric fins a servació general dels mapes, de quina comentans de temes diversos, Cíjm la topo­ manera aquest aties ajuda a entendre els nímia, els dominis comtals o les possessions orígens històrics de la nostra comarca, dels monestirs, entre els quals farem esment del de Santa Maria d'Amer, que tingué pos­ Joan Llinàs i Pol sessions per totíi la vall del Ter, des de fins a! mar, però sense deixar de banda altres ccnobis històricament molt lli­ MTQI:RL BORRFT.T. I S^BA^ER, gats a la nostra comarca com el de Sant Feliu El segle XVÏÏÏ, , de Guíxols i el de Sant Pol de Mar. Tot ple­ Ajuntament de Riudarenes gat configura una visió general prou ente­ (col. Riudarenes ahir. ara i sempre, \), 2000, 95 p, nedora que es completa amb alguns temes concrets, com una descripció del terme d'Arbucies, amb una sèrie de topònims No és una tasca gens fàcil esbossar e molt interessants; el patrimoni del noble retrat d'una comunitat rural al llarg del se­ Guílmon, que al segle X tenia diverses pro­ gle XVni sense caure en el parany del re-

í^^ Resse/ji/^s 205

in m m I I I I I I I cull cranècdoies fornit per una documen­ noblesa i, alhora, de Taparci] administratiu tació que en aciucsta etapa històrica és ja del regne (cadastre, quintes, ctc). força abundant i variada o, a l'inrcvc,s, no La guerra també aportà deutes impor­ pa,ssar d^un treball acadèmic, fred i ple de tants en l'eccHicmiia municipal que, sumats dades, lli.stats i gràfics. El .segle XVlll ha a la pobresa estructural a què el sistema estat a vegades injustament menystiagut en econòmic condemnava una bona part de els treballs d'història local perquè és un la població i a la pobresa conjuntural de segle lleig, en que el país surt derrotat duna males anyades o desastres naturals, oferei­ guerra devastadora i en què simposa un xen una imatge prou explícita dels proble­ absolutisme decadent í.el famós Antic Rè­ mes amb què s'havien d'eiifrontar quíjtidi- gim a les portes de la seva crisi final*. Tan­ anament els riudarenencs de fa dos segles, mateix. per proximitat, en tenim moltes Malgrat tot, és una època d'augment demo­ dades i ens ofereix la possibilitat d'estudi­ gràfic, de creixement dels nuclis urbans ar-lo anib plenes garanties de rigorositat (nous carrers, noves cases), d'ocupació de històrica i. alhora, d'oferir-lo al públic in­ terres fins ale,shores incultes, d'aplicació teressat SíJta la forma d un retrat conside­ de noves tècniques agrícoles i de nou,s rablement complet, proper i intel·ligible conreus, que anuncien un creixement que d'una epoea íjue, a primer cop d'ull, ens al segle següent esdevindrà imparable. sembla ja massa allunyada segles enllà. Els protagonistes d'aquests lets treuen Miquel Borrell, historiador especiaht- el cap repetidament en el llibre que tenim zat en aquest període, ha emprès en aquest a les mans per il·lustrar el seu capteniment volum la tasca d estudiar duna manera ín­ i fer-nos molt proper aquest segle XVlll tegra les parròquies de Riudarenes i I Es- que ens sembla a vegades tan inabastable. parra (que conformen l·actual municipi.) al Ja hem parlat de la pobresa i dels proble­ llarg del segle X\'1II- Amb im detallisme mes econòmics, però també trobem la gent cuidat, l'obra aconsegueix al llarg de les assíïciada en confraries, les processons seves noranta-cinc pàgines donar-nos una populars massa "lleugeres" que desplauen imatge general i sense fis,sures de la Riu­ al rector, un metge i un cirurgià enfrontats darenes setcentista, de cara al professional per una qüestió de competència professi­ precisa i farcida de dades, de cara a l'inte­ onal, una disputa que va durar anys entre ressat clara i distreta, i de cara a qualsevol cl rector i el govern local, i tants i tants al­ lector ben contextualitzada i amanida amb tres casos farcits de les petites rivalitats i nombroses cites textuals i esdeveniments dels enfrontaments d^interessos de les per­ concrets i precisos molt il·lustratius. sones o dels grups s(ïcials i professionals Es coment^a amb les malvestats de la que, també al segle XVIII, caracteritzaven Guerra de Successió i dels seus resultats la societat humana. funestos, que van marcar profundament la Es. en definitiva, un bon llibre, com­ vida dels riudarenencs del segle XVIll. De plet, rigorós i, alhora, entretingut i molt bon primer es destaquen els problemes il·lustratiu, amb el qual podem dir que Riu­ amb l'obligat alkïtjament i manteniment darenes entra en el món de la investigació dels exèrcits Címtendents, i després amb i la publicació d'estudis monogràfics locals els canvis en el govern local, que es van per la porta gran, traduir en una pèrdua important de les quotes de relativa democratit:^ació amb Joan Llinàs i Pol què fins aleshores s'havien governat els pobles en favor d una major força de la

i 206 Ressenjjes

^\ I I I I I I I cions educatives que han tingut vida a San­ ta Coloma, i encara sobre els esforços, MIQUEL BORRELL I SABA TER, molts cops fracassats, per disposar de de­ terminats nivells d'educació a la ciutat (cl Santa Coloma deFat^%ers. 1 700-2000, batxillerat paradigmàticament, que va Síinta Coloma de Farners, obrir-se primer a Amer, com ens ha recor­ Ed. de Tautor, 1999, 282 p. dat el llibre també recent de Joan Sala). La distància entre les necessitats i els re­ El dia 22 d'octubre de 1999 vam pre- cursos recorre tot el dilatat lapse històric a .^entrar a Santa Coloma de Farners un nou què el llibre es dedica (1700-2000), canten treball de Miquel Borrell, Una sala plena a les empreses o iniciatives de l'àmbit públic vessar de membres del col·lectiu de pares, com en les privades. Les dades que facili­ mareti i mestres de les escoles públiques i ten revelen una recerca exhaustiva als ar­ privades de la ciutat ens acompanyaven. xius locals í provincials, especialment la L'obra va tenir un acolliment fervorós en que fa referència a les Juntes d'Instrucció aquest senrit, i crec que també Tha de tenir Primària, institucions d'un gran interès si es en cots els senties, encara que sempre es pot vol seguir la història de la extensió de l'en- trobar aquell aspecte a millorar, no cal dír- senyamenc públic al nf:>s[re país. Igualment ho. Però és una aportació de primer ordre l'autor ha treballat en Texploració dels fons que Santa Coloma necessitava, de les diverses congregacions religioses Vensenyament a Santa Coloma de que una hora o altra s'han instal·lat i han Farners 1700-2000 no és una feina feta exercit el magisteri a la capital selvatana. Toc d^un sol impuls, encara que sí que ho és la plegat fa d'aquest llibre una obra, no sols darrera embranzida; des del temps d'estu­ molt ben documentada, sinó amena, que diant Miquel Borrell anava recollint dades aconsegueix mantenir Latenció cant del per a un treball extens sobre l'educació a lector local, interessat més pel present í el Santa Coloma. Ara. la visita a diversos fons passat immediat, com de l'estudiós que hi arxivístics ha enriquit míïlt aquest treball en cerca dades comparatives i confirmacions la seva plasmació definitiva, sobre el paper. de pressupòsits més generals, El llibre s'estructura en cinc grans Fer dir-ho, finalment, en pí)ques parau- blocs: el se^le XVIII i XIX; el segle XX; les, moltes coses de les que han passat i pas­ l'educació secundària i altres estudis (el sen avui dia a Santa Coloma (i a mohes al­ professional, el forestal); les escoles unità­ tres poblacions) s'expliquen en part a par­ ries de Castanyet, Sant Pere Cercada i tir dels viaranys més o menys tortuosíïs, Cladells, lescola d'adults i la llar d'infants; més o menys feliços que hi ha tingut l'edu­ i l'escola actual des del final dels anys se­ cació de la seva genc. L^ass<:)liment d'uns de- tanta. Així. té l'encert, d'una banda, de creu­ cerminats nivells d'instrucció és a la base de re el nas a l'anv 2000 i manifestar un com- de consciència sobre moltes as­ promís ferm amb la realitat i la població cal pectes de millora de la vida col·lectiva i com és ara i com hauria d'evcïlucionar en d'avanç en la situació social de més o menys el futur immediat (la necessitat d'una nova igualtat, de més o menys progrés per a cots, escola, per exemple, o els reptes del que i no únicament per a unes determinades anomenem ta multicidturalitat, sense de­ classes socials, que ja podien donar educa­ finir-la gaire), però, d'altra banda, també ció de qualitat al seus membres. aporta (és el seu vessant històric i el seu Un estudi sobre Leducació. cora ara objectiu bàsic) mcjlta informació ordena­ aquest, és sempre una narració de les ten­ da i analitzada sobre les diverses institu­ sions entre la pobresa de recursos i les ne-

Ressenyes 207 ;S

M I I I I I I I cessitatíi educatives, però també és una \'à Lliura (), una imporrant desco­ històriíi dels professionals de Tedutacio i berta que, de moment, ha proporcionat vini de la seva vida i les seves dificultat.s per enterraments, alguns amb aixovar, perta- subsisisitr en mí:>lt,s momencs íiistòrics; ens nyents a Tedat del Bronze. Pel que fa al món ha de parlar, i aquí es fa, dels plans d'estu­ ibèric, han continuat les excavacions al dis i dels models pedagògics de cada mo­ poblat de Montbarbat i s'iun descobert i ment. de Talafabetítzació lenta de la pobla­ excavat sitges al Camp de l'Arrencada (Cas­ ció majoritària el segle XÏX i primeries del sà), durant el seguiment de les obres de la XX i de la gratuïtat o no gratuïtat de l'ense­ variant de la carretera de Sant Feliu, i als nyança. Fn definitva. és unj història de les Marges de can Torrelles (Riudarenes). persones, molt pròxima a l'experiència vis­ L'època romijna compta amb la represa, cuda íj patida o enytM'ada per pràcticament per part d'un equip vinculat a la Universitat tothom, a partir d'un dererminat moment. de Girona- de les excavacions a la vil·la del Rl llibre de Miquel Borrell, essent com Mas Carboti (Tossa), després de catorze anys és tot això que diem, en realitat explorada d'inactivitat, uns treballs encara avui en pro­ o en aproximació incuïdií. és una aportació cés, que en la seva primera fase han ser\"it per molt seriosa a la comprensió de lactualitat redocumentar les estmctures i revisar les de la seva ciutat natal, cjue serà útil per a seves ftmcions i la seva cronologia. També síntesi,s més generals ,sobre l'educació a destaca la finalització de les campanyes a Catalunya en aquest període. LHort d'en Bach (Maçanet), on s'ha po^at en evidència la gran extensió de Ledifici Narcís Figueras Capdevila baiximperial i les profundes remodelacions que va sofrir en època medieval i moderna, Finalment s'esmenten unes prospeccions a Cinquenes Jontcïdcs d'A f^queoíogicí Tossa, amb la documentació de nous jaci­ de les Comarques de Girona, ments (Vinya d'en Sint

Ressenyes

•:íï m I I I I I I I primer, .s'hi h^i documentat la torre mestra i havia passat de vuit jaciments publicats. part del recinte sobirà, fins aleshores inèdits. Tanmaleix, si hi parem prou atenció, veurem que van estar en fundonament entre els s. XI que la majoria són petites intervencions, i XIII- A mes, lli ha evidències d'una ocupa­ fruit d'actuacions d'urgencia que no respo­ ció romana d^època d'August i una ahm de nen a cap programa d'investigació ni van bíiiximperia], descruïdes per les tibres del més enllà del que és legalment necessari, és cíistell medieval. A Montsoriu han continu­ a dir, salvar allò que les obres altrament at els treballs endegats pel Museu Etnològic haurien de destruir. Només les inter\"encions del Montseny-la Gabella, entre els quals a Montbarbal, Montsoriu. Maçanet de la destacjuen els del pati d'armes i els efectuats Selva i Tossa es realitzen seguint programes a la capella romànica de Sant Pere, dels se­ de més volada i, tot i així, responen a plan­ gles XII-XIÍI, que fou substituïda per la cape­ tejaments de caire estrictament local. De bell lla gòtica que avui coneixem i transfíïrmada noLi, dones, liem de reclamar des daquí la en una estanca mes del castell baixmedievai. realització d sobretot el patrocini) de pKïjec- Completen les novetats d'època medie­ tes d investigació més complets i ambicio­ val i moderna un seguit de petites interven­ sos, que permetin docimientar i divulgar els cions amb descobertes niíjlt limitades: un diferents jaciments dins del seu context his­ sondeig al nucli urbà de , que ha tòric general, com a mínim a nivell de co­ permès documentar una petita part de la marca. si no superior. Mentre això no sigui muralla de la ciutat; quatre sitges trobades a un fet, continuarem coneixent el passat més can Simón (Santa Coloma} durant les obres reculat de la Selva a base de pedaços des- de constaicció del polígon industrial; una estructurats i d ^intervencions d'urgència intervenció al claustre del monestir de mas,sa aïllades i parcials que, a banda de ser Breda; una premsa d'oli o de vi del segle totalment inccmiplets i insuficients, deixen X\^Ii al carrer Verge Maria de Santa Coloma; a Ics fosques àmplies zones de la comarca i dcís forns, probablement moderns, l'un a Cí)m el nord i Toest, i obliden llargues eta­ la carretera d' (Maçanet), dedicat a pes històriques com la prehistòria. coure teules, i Taltre a can Giverola (Tossa). destinat a la fabricació de carbó vegetal. Joan Llinàs i Pol Finalment, cal fer esment de les nove­ tats aportades gràcies a la finalítzació de I inventari del patrimoni històric, artístic i JCiïRDl COLLEia. i CAKMt: ESCLIOF, arqueològic de la Selva i a la realització del Eídirdclcigent. Ifisíàries, contesi mateix al Gironès. A banda de la revisió i rondalles de la L'all de Riells dcAíontsefiy, actualització d'alguns jaciments coneguts , Ajuntament de KicILs i Viabrea, 2000, \.25 p. d'antic, hem de destacar noves troballes, com la torre del Castell VelUBrunyt^la), Ihà- bitat medieval del Turó d^en Bosc fOsor), Aquest llibre, amb pròlegs de Max la vil·la romana dels Camps de Grions {Sant Cahner i del regidor de Cultura, Josep Feliu de Buixalleu), Fesglésia romànica de Montsant, recull d"una f<írma sistemàtica Sant Pere de Fornils (Susqueda), les sitges tota la tradició oral existent a la vall de Riells de Can Roure (Bescanó) o els possibles de Montseny. Sembla un tòpic, però en certs fons de cabana de la Pineda del Rector (Lla­ aspectes és veritat: aquells municipis que gostera), entre d'altres. tenen abundt}r de muntanves i boscos són HI balanç, en general, és optimista, moll rics en llegendes, tradicions i contes, I especialment si el comparem amb el d^al- és que les bruixeSn les dones d'aigua, els tres edicions de les jornades, on la Selva mai llops i altres éssers fantàstics tenen predilec- L·ssenxjes 209 I I I I I I I ció per les boscúries, llocs adients per ama­ ra que ha generat la gestió del monument gar-se i per sortir tjuan menys t'h<ï esperes. i l'avenç de les excavacions. Els autors, Jordi Collell i Carme Escudé, Hi llibre constitueix, de fet, la presenta- han af^mpat les llegendes i tradicions en els ció al públic del propi castell de Montsoriu, següents aparrats temàtics: Tinfantament; que fins fa pocs anys s'enrunava, abando­ Tamor; la malaltia i els remeis; la por; brui­ nat, al cim d'una talaia privilegiada sobre xes; dones d'aigua: llops i fcristeles; elbosc; les terres de l'antic i extens vescomtat de tresors i diners: la mort i altres. Cal advertir Cabrera, que ell mateix centrava. Ks una que, de fet, no tot són contes i llegendes, obra de poca extensió, que utilit7.a un llen­ sinó que hi ha una part que podríem con­ guatge planer i que tracta amb rigor extrem siderar de tradicions i costums com l^apar- l'aplec de dades cjue, aviií per avui, en Tes­ tat de les malalties i els remeis, o la secció tat actual dels coneixements, ens pot ofe­ de diversos, al final del llibre, que és un rir el castell. El text s'acompanya amb recull variat on es parla, entre altres coses, abundant informació gràfica (fotografies de la mort de porc, del Salpàs o de les bro­ antigues i actuals, diversos plànols i algu­ mes que es feien per Nadal. Per finalitzar nes reconstruccions molt explicatives), un cal afegir que els dibuixos que il·lustren el annex i un petit vocabulari de termes espe­ llibre són dels mateixos autors í que hi ha cialitzats indefugibles. un bonic mapa titulat ''Camins de llegenda'' Malgrat la subdivisió en capítols diver­ on apareixen tots els indrets i les masies sos, fobra té dues parts ben diferenciades. esmenrats en els contes i llegendes. l.a primera ens aplega tota la informació general disponible sobre el castell: la situ­ Xavier Pérez Gómez ació del monument, una petita digressió toponímica (d'on ve el nom de Monlsoríu?), un recull de llegendes i un recorregut his­ CïFMMA hONT, JOAQLtM MATF.f, tòric general que comen«;'a amb una anti­ SANDIÍA PUJADAS, JíiïRDT TuiïA ga ocupació ibèrica, continua pels orígens i jt^sFP MANUEL RUÍÏDA. del castell a falbada del feudalisme, repas­ E! castell de Morí tsorítí, Arbúcies, sa el creixement dels s. XII i XIII i l'esplen­ Cí^nsell Comarcal de la Selva / dor del magnífic castell gòtic, s'atura a Museu Etnològic del Montseny la Gabella, 2000, 67 p. explicar-nos la seva funció política, militar i administrativa, i clou amb la decadència i l'abandó dels segles moderns. L'extraordinari conjunt monumental La segona part, molt més descriptiva, a del castell de Montsoriu va retornant a la banda de la mateixa presència física de la història des que Tany 1993 s'hi van iniciar fortificació compta amb les valuoses apor­ les excavacitms arqueològiques sistemàti­ tacions de set anys d'excavacions arqueo­ ques. Gestionat per un patronat Címstituït lògiques. Comença amb les tres capelles pels diversos ajuntaments de la zona (Ar­ successives: la preromànica (una agradable búcies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu sorpresa arqueològica), la romànica i la de Buixalleu), el Consell Comarcal, la Dipu­ gòtica. Ve a Cíjntinuació una descripció tació, la Generalitat, l'antic propietari i di­ general del monument, distribuït en tres versos particulars a títol personal, .s'encar­ recintes (recinte sobirà, pati d'armes i recin­ rega de les investigacions un nodrit equip te Jussà): destaca especialment el segon, on vinculat al Museu Ktnològic del Montseny- les investigaciíïns han posat al descobert el la Gabella, d'Arbúcies, els cckUiponents del porticat, part de la pavimentació i un elabo­ qual signen aquesta publicació, la prime­ rat sistema de recollida d'aigües, que mor a

210 Ressenyes m I

?<-í-< Im I I I I I I I la gran cisterna que hi ha al mig del paci. Kn aquest cas, però, ha tingut també el Scgueixen diversos c.smcnts que fan refe­ neguit de trobar ressons que el pugnessin rència a diverses troballes arqueològiques ajudar. Cal dir que Jaume Fugarolas va vo­ (ceràmica, reconstrucció del paleoambient, ler tenir (crec que s'ha de dir així) el suport arqueíjzoología.. J i, finalment, una detalla­ de rhistí)riador bredeneJordi Goni. Tots dos da descripció de l'evolució arquitectònica van tenir ramabilitat de deixar-me llegir l'ori­ del castell al llarg de Uïla la seva història. ginal i acceptar les meves puntualitzacions Com dèiem, es tracta, doncs, d'una en alguns aspectes formals; igualment van eina de divulgació molt útiL pensada per al fer amb J. M. Rueda, de la Gabella d'Ar­ gran públic i feta amb rigor per un equip de búcies. Tbt plegat va ajudar a matisar algu­ bons professionals, un llibre que comen­ nes coses, certament. Però sol:ïretot, ens va ça a situar el castell de Montsoriu -un dels fer adonar als qui llegíem aquell treball fo­ bells e dels nobles del ?nón, en paraules del tocopiat de la gran riquesa de detalls que gran cronista Bernat Desclot reproduïdes a aportava, del valor del que recopilava i sal­ la cita inicial-, en el lloc que la seva liisrò- vava de la desparició, vam poder tastar un ria reclama i, el que és més important, ens estil pastat de les lectures planianes i d'altres deixa Tagradablc sensació que la feina, memorialistes,... Hs un text que us arrosse­ encara avui inacabada, continua ei una ga i que no podeu deixar de llegir. manera periòdica i sistemàtica i que en els Fugarolas ha escrit unes autèntiques propers anys ens reportarà, no en tenim memòries col·lectives, que se centren en la cap dubte, moltes novetats. casa i família on va néixer i viure, però que mica en mica abracen tota la comunitat. Joan Llinàs i Pol El llibre es distribueix en quatre grans capítols i uns 'Darrers apunts'\ a més d'uns apèndixs i índexs {onomàstic i temàtic molt (At:MF FLGARtiïLAS MASÓ, útils per senir-se d'una obra extensa i den­ Gciseraris.^ anys 50: tal com érem. Vida, sa com aquesta. Els capítols tenen títols treball i tradicions d'un poble depa^ès. ben eloqüents: Can Maleu: la casa on vaig St. Feliu de Buixalleu, ecL de Tautor / néixer. Homes, terres i >nasos: les formes de Palahí AG, abril 20Ü0, 366 p. vida, Id pas de Vanv i iJn tomb per Ga­ serans. No necessiten cap comentari. S'hi L'abril del 2000 es va presentar el treball exposa amb claredat, i de vegades amb un de Jaume Fugarolas sobre ía vida pagesa dels to literari que no desdiu, la manera de viu­ anys 50 a Gaserans (municipi de Sant Feliu re, el tomb de les estacions, les collites i de Buixalleu), que sens dubte recull molts altres feines de pagès, s'hi recuperen i aspectes immutables de segles enrera i tam­ descriuen els veïnats i camins.,. Els apèn­ bé les primeres innovacions tècniques i els dixs es dediquen -amb alguns textos en­ primers canvis que feien pronosticar el tras- carregats a altres persones- a traccar perso­ bals de la vida rural que després s'ha viscut. natges o aspectes rellevants (un rector re­ Veí de Gasemns, preocupat per la pèrdua de cordat, aquell mestre que varen tenir, el la memòria de les coses i de les persones, ball del Tirabou de Gaserans, etc.) que no més que res més, lector constant i escriptor havien trobat lloc en el decurs del text. de temps, ha dedicat hores a la recerca de la Es tracta, doncs, d'un pou d'informa­ fotografia i dels detalls, a la conversa amb els ció, molt ben il·lustrada (fotografies i els més grans del rodal. a la recollida d'esments dibuixos de Víctor Revilla), que posa Ga­ i referències del seu poble... en la línia que serans al mapa, diríem, de la bibliografia moltes publicacions locals fan, local i comarcal. Es, això sí, enciclopèdic.

Ressenyes 211 i

>^<^r>

•^

^W- m I I I I I I I es 'cl llibre" de Ga.serans retratat als anys El llibre conté, com explica Joan Ferrer 50; amb cot el que això i6 d'avanaTge i d'in­ en el pròleg ("Fducació, llengua i país en convenient. Acompleix una missió, .sovint robra de Salvador Genis"), "Timbra disper­ allunyada de la història com a disciplina sa -pedagògica, crítica i polèmica i literà­ professional, i pròxima a la construcció de ria- de Salvador Genís i Bech (la Jonque­ la memòria coldecüva o al sentiment de ra, 1841-Pineda de Mar, 19I9J i permet des­ comunitat. Amb tot, l'historiador hi troba­ cobrir l'enorme talla intel·lectual d'im per- rà dades preciose.s, sobretot per comparar scmatge que fins ara era Cíjnsiderat, en el amb altres indrets, per fer la radiografia dels coneixement col·lectiu adquirit, reflectit en anys 50 més completa, més reab les enciclopèdies, CÍHTI un obscur mestre que va escriure El auxiliar del maestro Narcís Figueras Capdevila catalàn en la ensenanza de la lengua casle- llana(lHb9) i lectura bilingüe ([9^)0):' Es tracta, doncs, del primer estudi biohiblio- SALVADOR GIINÍS I BECIT, gràfíc seriós dedicat al personatge, "el pri­ pyi defensa de I eus<.^iyctmenT en català. mer pedagog de la Renaixença", i a les Anidespedagògics í altres escrits seves idees "que sorprenen per la moder- (a cura de Josep l'errer i JoLin Pujadas; nital·', i que ens ofereixen la pintura dun pròleg de Joan Ferrer), Barcelcjna, país irrecuperable ja, en què els nois de les Fundacic) I^ere Cort^niines (col. BihlioTcc:i de ciències humanes, 1), escoles no podien, per inés esforços que 2000. •SS? p. fessin, comprendre res del que el mestre els deia, sí aquest seJs adreçava, com es­ SAr.vAT:joií GHNÍS I BECÍI, tava obligat a fer, en la llengua castellana Defensoi^ de l'eytseíiyainent en català. que ells desconeixien completament. L'o­ Pineda de Mar. Ajuntament de bra de Genís i Bech fou una reacció a Pineda de Mar, 2000, 16 p. l'aplicació de la llei Moyano U8S9J cjue implantava l·escola c:ibligatòria i en caste­ El 4 de novembre va tenir lloc a Pineda llà a totes les poblacions d'alnienys 5Ü0 de Mar, localitat on va residir els darrers hab. Els mestres conscients daquella Cata­ anys de la vida, un acte dJiomenatge al pe­ lunya en què el català encara malvivia en dagog Salvador Genís i Bech. Shi va inau­ l'edtiaciü infantil i primària van notar de gurar una exposició, de la qual és testimo­ seguida la pressió de l·l·lstat i només alguns ni el fulletó que també indiquem, i s^hi va hi van reaccionar. Genís fou un d'ells, presentar el llibre que conté el textos peda­ combatiu i exigent. gògics i altres escrits de Genís, a càrrec de Ara, amb Testudi que ressenyem, po­ Jcksep Ferrer i Joan Pujadas, que ja ens han dem disposar d'uns apunts biogràfics ofcil en els darrers temps diverses aporta­ complets i d'una cronologia molt útils per cions significatives al nostre patrinuíni a conèixer la seva peripècia personal (mes­ cultural des de la Fundació Pere Coromi­ tre, secretari d'ajuntament, mestre de nou, nes, de Pineda de Mar, que presideix Max escriptor d'articles, redactor de llibres d'en­ Cahner i que té la missió de continuar l'o­ senyament...), però sobretot tenim a Tabast bra de Joan Coromines. A Tacte hi assisitir el sucós contingut dels seus textos, tant en cl director general de Política lingüística pro-sa com en vers. La pnxsa crítica i peri­ Lluís Jou i els alcaldes de diverses píïblaci- odística és el que més cal valorar, certa­ ons vinculades a Genís (lajonquera. Sarrià ment- 1 el vessant polèmic encara més: la de Ter i Pineda). defensa d una escola per a Cataluny^i que i 212 Ressenyes

^^.- I I I I I I I ní:ï deslcrri la ilenguiJ pròpia. Com be diuen els matcixc^s auiors del treball, molls rexto^s d^aquell moment, ja tan reculat en ei temps, semblen eserits en diaris d'avui dia. í això E^iasFa: PnToiíó t^Mi, deu voler dir alguna cosa respecte a la si­ ArqiíitectNra romànica tuació social i política de la llengua. religiosa de ici Selva, liarceIon:i. Els editors han distribuït els textos Unió Excusionista cle Catalunya, assagístics entre 'Articles de pedagogia i 200(h 89 p- llengua" i "Recensions, polèmiques í altres escrits" (la major part del volum), publicats En la línia més genu'ína de Texcursío- en diverses revistes del magisteri, però no nisme {interès pel paisatge i per les mani­ negligeixen altres escrits en prosa (literaris. festacions culturals), Eliseu Peidró Rami ha molt pocs) ai els seus versos, amarats d'es­ anat recorrent durant anys diversos indrets tètica romàntica, Completen encara el vo­ del país i fotografiant les edificacions ro­ lum la bibliografia de Genis (incloses les màniques. Així ha engrossit considerable­ traduccions) i uns útils índexs de noms i de ment TArxiu de Rcmiànic de la Unió Excur­ mots ccjmcntats pel mestre. L'edició és sionista de Catalunya de Sants, entitat de la pulcre i rigíïrosa com ens te acostumats la qual forma part i que li deu un esforç que Fundació Coromines i l'edicor Curial, Ens poc a poc va esdevenint més compartit felicitem un èàp més de poder tenir, en amb la publicació de treballs com aquest. l'àmbit del nostre rodal comarcal, una altra Ani -i no és pas el primer cop- es de­ iniciativa dabast nacional i cle qualitat cideix a difondre en una obra impresa el contrastada feom els treballs del Centre resultat de la seva arreplega de dades i d'Estudis Salvador Espriu, d'Arenys, per imatges. Ja en els orígens de l'excursionis­ exemple). Es tracta d'iniciatives que no me feandre Fems (ho recull F. Roma en obliden rarrelamcnt al terrritori, ans al con­ Història social de Vexcursionisme català, trari, s hi afermen per esdevenir més àmpli­ 1996). fundador de l'Associació d'Excursi­ ament Címipartides i generals. ons Catalana, definia així els excursionis­ En aquest cas> la història de Teducació tes: 'en la lluita entre la naturalesa que a CataUinya i Ja història social de la llengua ocidta los seus secrets i la ciència empe- catalana al segle XTX i primeries del XX nyada en descobrir-los, representen l'es­ són disciplines directament concernides quadra exploradora, la secció d'espionat­ per aquest treball i poden estar d'enhora­ ge de Texèrcit científic''. En el cas que ens bona: el panorama escolar i sociolin­ ocupa, cal cpie afegim a les meravelles de güístic d'aquest moment històric queda la natura, els tresors de la cultura, més més aclarit, més nítid, almenys en alguna concretament els testimonis de rarquitec- banda, i podem disposar-nos, com hem tura religiosa d'època romànica. dit tantes vegades, a estudiar amb detall Les manifestacions romàniques de Ja molt altres casos de mestres-escriptors Selva són modestes en el seu conjunt, conscients, que n'hi ha, i que ens ajuda­ però que tenen alguns exemplars d'un gran ran a fer el panorama no sols més niticL interès, com ara els monestirs de Breda o sinó més complet, d'Amer o la canònica de Sant Pere Cerca­ da, Hi ha, però, vestigis romànics més o Narcís Figueras Capdevila menys visibles en moltes esglésies i esgle- sioles, i en d'altres es pot suposar Texistèn-

213 I I I I I I I ciii d'alguna edificació anterior que dedu­ cara que potser no ocupi una primera línia- ïm de lü documentació escrita que se'n Amer o Sant Pere Cercada representen tam­ conserva. bé, amb el que en resta avui, testimonis ben Al costat del recull de dades que Peidró dignes d"una visita. Però també hi ha els ens ofereix, cal tenir a mà altres obres de absis de o les pintures consulta per fcr-se una idea del que va ser i de Sant Pere Desplà (troballa de 1983 pu­ com va rutllar Tetapa històrica que va veure blicada al núm. 1 de Quaderns de la Selva néixer i consolidar-se el romànic. El recent per Mn. j. Calzada), per esmentar d<ís Aíles de! conuaí de Girona, de Jordi BÍÏIÒS, exemplars remarcables en els seus camps, dins la sèrie l. Montsoliu, 3). la torre del campanar de Sant Salvador 2000, 222 p. de Breda, amb 32 metres d'alçada, ^"cons­ titueix un dels exemplars del romànic llom­ bard més reeixits del país" -ha dit el nostre Ens trobem sense cap mena de dubte company Josep M. Llorens- i representa, davant d"un estudi nou i certament descone­ doncs, sí. un element singular, només pa- gut en la historiografia catalana: el sindicalis­ rangonable amb els campanars conservats me forestal dels roders. Tal com diu al prò­ de Girona, Vic o Cuixa, La resta del nostre leg el professor Andreu Mayayo, aquest sin­ romànic té, malgrat tot, molt d'interès, en­ dicalisme agrari era de fet ignorat fins ara pels

214 Usstn\jtè I I I I I I I estudiosos i ea aquest sentit el treball clc tadura de Primo de Ribera (1892-1923). Zamorano obre noves vie-s din,s aquest camp. La respostapatronaL L'etapa republicana i Fer als selvalans el món dels roders és la reorganització sindical (1931-1936). quelcom familiar i conegut, vinculat certa­ Laguerra civil i la repressió posterior. Con­ ment a les grans manses forestals que co­ clusions i Apèndix documental. breixen la Selva. Però més enllà de les Aquesta obra mostra, un cop mé5> nostres fronteres comarcals, parlar del sin­ com la notable activitat sindical que va dicalisme dels roders és com parlar de tenir lloc entre 1900 i 193Ò va ser comple­ quelcom estrany. El primer de tot que cal tament extirpada arran del triomf dels aclarir als profans és que la paraula "roder" sublevats del juliol de 193Ó i la conse­ vol dir ^'bosquerol que fa rodells o cèrcols güent repressió política. de fusta per a bótes". És un vocable molt Es tracta, en definitiva, d'un documen- típic de les Guílleries. tadíssim treball d'investigació, tal com de­ Se^ons explica cl mateix autor, el llibre mostra la gran quantitat d'arxius i bibliote­ esta estructurat en dues parts ben diferen­ ques que Tautor ha visitat, la qual cosa cl ciades i, alhora, en vuit capítols. La prime­ converteix en un llibre per a especialistes ra part descriu el món dels roclers i la seva i de referència universitària. Cal felicitar, feina, i a la segona, es tracta del sindicalis­ doncs, l'autor per la seva obra, ja que om­ me rodellaire. D'altra banda, els vuit capí- ple un buit en la historiografia selvatana i tols que hem esmentat abans tenen els se­ de retruc en la catalana que fins ara havia güents títols: Qui eren els roders? La indús­ estat poc conreat. tria forestal dels rodells. Les societats rode- llaires des de la seva fundació fins a la dic­ Xavier Pérez Gómez

Ressenyes 215

?ií^^ I I I I I I I BIBLIOGRAFIA COMARCAL*

Tots els llibrer i arftck'S qiie b i apareixeu podeu consuitar-sc ala biblioteca auxiliar de l\Arxiíi}Jisíòríc Comarcal de Santa Coloma de Farne^^^ La relació yiopretéu "^erexhaiístUa. arisúnicanieut orteritntiva eh'caraa IInt-estigado^ Hom bifa constar aquells treballs opubUcacions de qíiè té coyieixement, sempiv que se'n rebiun exemplar, sigui original, separata o còpia.

Jo.scp M. ABIÍIL LÓPKZ, Teixidores i lapers. Ivduslrialltzació a Sant Celoni 1860- '^936, Sant Celoni, Ajuntament de Sant Celtmi (CCJI. La Rectoria Vella), 1998, 138 p.

Mare AGt;ii,AR \ Marta JI;LIÀ, Krutiis. Tres colors per tin vilratl ít^remi.s Cercamon 1988 i 2000), [S.1.1. Colla Excur.sionista Cas^anenea ícol. Premis Cercamon, 1), 2000, 53 p-

Carles ALBKSA, Postals del Montseny / 2, Barcelona, Publ. de TAb. de Monl.serrat (Cavall Bernat, 29), 1996, 110 p. [un primer volum, Publ. de PAb. de Montserrat (Cavall Bernat, 17), 1990].

Carles ALBESA, •

Josep ALUM i Flísa SOLA, 4^roverbis, dites i frases fetes de Blanes'. Blanda, (1999), P- 9-31.

Jordi AMAT 1"Kixinó, Sant Pol de Mar. 193I-194H. Repiíhlica. conflicte civil i primer franquisme, Vilassar de Mar, Oikos-tau, 1998, 318 p.

Jordi AJMA'I' TEÍXIDÓ, UJÍ Tomhper la bislòría d'Arenys de Munt. 19M-1948, Vilassar de Mar, Oikos-1'au, 1999, 172 p.

AKÒNLM, Viatge a iTnfern d^en Pere Porter. Entre la realitat i la ficció (íntr., ed, i notes j. M, P<:>ns i Gurí; procl J. Ferrer i J. Pujadas), Barcelona, Curial Kd. CaC- / Fundació Pere Corominas (Autors Catalans Antics, 12), 1999, 169 p.

"Aquesta l^iblíogrufiíi. a càrrec de Narcís riguerus,Ji:):.iii T.linàs i Xíivier Fèrey.. lui seguit !a tnidició de Quaderyfs, pcn'ò aquesr cop amb mes especial vigilància en lliomenargca.pïscp iVl. i\msCTuri, de fen ir presents les terres selva lanes del dit Alt Maresme o Marina de la Selva ode Tactiial íiiríïnèsS. així ccjm les de la vall cie la Tordera, el Montseny i les Guilleries que ens lliguen al Valies \ a C>Sí>na. 217 I I I I I I I Apunts per a una història de VEsparra, Santa Coloma de Farners, Edicions del Nigrum, 1999, [48] p,

Arenys de Mar. 400 anys [Enregistrament de vídeol, Arenys de Mar, Ajuntament d'Arenys de Mar, 1999 (1 videocasset [VHSl 30 min,, b/n, col.).

Jacint ARXEK I BL'SSALLEU, La Guerra Civil a Arenys de Mar (ed. Estanislau Torres), Barcelona, Publicacions de TAbadia de Montserrat (Bihl. Serra d'Or, 218), 1999, 151 p.

Rosa M. ASENSl ESTRÍCH, Osona (intr. Antoni Piadevall), Barcelona, Ed. Pòrtic (Catalunya romànica, Guies comarcals. 2), 1999, 189 p-

Rosa M. AsKNSl E5TRUCH, £7 Gironès, la Garrotxa^ el Pla de l'Estany Cmlr. Antoni Pladevall). Barcelona, Ed. Pòrtic (Catalunya romànica. Guies comarcals. 6). 1999. 221 p.

Rosa M. AsENSi ESTRUCH, El Baix Empordà, la Selva (intr. Antoni Pladevall), Barcelona, Ed. Pòrtic (Catalunya romànic;^, Guies comarcals, 10). 2000, 189 p.

Jaume AYMAR, ••Ermitans jerònims i Carles I^ Estudis del Baix Empordà, 19 (2000), p. 51-68.

Conté dades .sobre la vidií de l'ermità Mateu Blanc (Riudarenes, s. XVI).

Rafael BADIA MAS, La construcció del CEIP Sant Lscle de Vidreres: una hreu apro­ ximació als seus inicis, [Amer], Comissió organitzadora del 40è aniversari del CEIP Sant Iscle de Vidreres, 2000, 127 p.

Carles liAS, ^^Aproximació hisiòrica a les activitats del Laboratori d'Investigaci­ ons Pesqueres de Blanes% Blanda, 2 (1999), p. 33-3Ó,

Marta BESALI^T CASADKVAI.I., L Educador social d'atenció primària com a mediador iniercidtural (Treball de pràcrícum d'Educació social. Universitat de Girona; tutor Carles Serra), 2000, 90 f. m.s. relligats,

Beidas. Exposició antològica 1947-2000, Olot, Ajuntament de Castcll-I^latja d^Aro, 2000.

Catiïleg de 50 p. (aense num.) de r^xposicio antològica celebrada del 12 d'agost al 12 de secembre al cartell de Bcnedormiens. a C^asccll d'Aro. Conté reproduc­ cions d'obra pictòrica de Josep Beulas (Sca. Coloma de F., 1921), textos de S. Espríu, J. Camón Aznar i J. Hicrro, una cronologia biogràfica i un llistat de llocs públics on .s'exhibeix obra dci pintor, establert de fa anys a Osca,

i 218 Bibliografia comuml

m I ^£Éft I I I I I I I

Martí BOADA, Diari de la natura. Crònica del paisatge i del medi ambient a Catalunya (present. Josep Cuní; dib. Carme Lorente), Barcelona, Ed. 62, 1999, 136 p,

Martí BOADA i Mònica RIVERO, .-Els boscos de fai^ del Montseny, indicadors de canvi amhiental% Monografies del Montseny. IS (2ÜÜÜ), p. 159-177.

Gemma Boix i Eva COMAS, ^^La Obra Sindical del Hogar. El barri de Nostra Sra. del Vilar a Blanes^ Blanda, 2 (1999). p- 37-46.

Eraesto Boix EELIP, Catàleg de la postal antiga de (Girona). 1901-1960, lOó p.

Miquel BORRELL, Farners i el Rocar: ermites, esglésies í monestir, Santa Coloma de Earners, Ed. de Tautor {col. Santa Coloma de Farners, Gaudeix-ne!}, 2000. 88 p,

Tercera i darrera entrena de la col·lecció Santa Coloma de Farners. Gaudeix- ne.', exposa en 88 pàgineíí les dades bàsiques dels diversos edificis rcligiüsos del lerme muínicipal de Sca, Coloma (la parròquia, St. Sebastià, Si. Marçal, Sr. Pere Cercada. Sauleda, Cladclls, Caslanyel, Sant Salv^i, Tèrmica 1 el castell de Farners), i de les prominències granítiques del Rotar, tan característiques de la vila. Ens diu com arribar a cada lloc i ens C(jmcnca la vida dels sants, els goigs. Ics llegendes,.,. Una bona guia, ben il·lustrada, per visitar cada lloc.

Josep BOSCH MüRCAtíLií i Joan CODOLÀ STRÍS, Cent anys de teatre cassanenc, Cassà de la Selva, Editora Cassànenca. 199H, 112 p.

Josep Bc^scii MERCADHK, Història d'Aigitavwa de Gironès i de la pan-òquia de Sant Joan Baptista. Mil anys d^història, 882-2000, Sanla Coloma de Farners, Parròquia de Sani Joan Baptista [d'], 2000, 130 p,

Josep BOTA-GiHFRT, "Cukura i Guerra civU^ Blanda, 2 (1999), p. 47-51.

Inima BRUGUÉS DHSCAMPS, Estudi tècnic i econòmic de les alternatives de gestió dels fangs generats a VEDAR de NCJRFRÍSA, situada a Riudellots de la Seli'a (La Selva) (treball manuscrit; director del projecte Esteve Costa Sala), 1999, 1 carpeta.

Josep BtJKCH, Maria Francesca JIMÉNEZ. Josep Maria NOLLA, Lluís PALAHÍ i Jordi SAORRRA. '^L'establiment romà de Mas Carbotí (, la Selva)", Cin­ quenes/ornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot, 2Ü00, p. 124-127.

Josep BLRCH, Joan MUNDET, Josep Maria NOLLA i Jordi SAGRKRA. d^rospeccions arqueològiques al terme municipal de Tossa de Mar (la Selva)'i. Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Olot, 2000, p. I6l-l62.

Bihliogrufm comürcal 219 i^1 1 i at I I I I I I I l'aii CAPDKVII.A LÓPEZ, Estudi tècnic i econòmic d'ima instal·lació d'ahastament d'aigua, a la finca l'íiort de la Vila situada al ta-me municipal de Riudarenes (treball final de cíirrcra. Universitat de Vic, Escola Politècnica Superior, Enginyeria Tècnica Agrícc^la; aitora Lídia Raventós Canet), 2000, 2 v. en contenidor, gràf.

Carme CARA Ccoord.), La història arrelada al territori, ilomenai^e a Antoni Pladevall i Font, Centre d'Estudis Scjcials d'Osona / Patronat d'Estudis Osonencs / L'Al- bergueria. Centre de Difusió cultural del líisbat de Vic, Vic, 2000.

Iduïsa CAKABASA VILLAM:KVA, El Vallès Occidentai el Vallès Oriental (iniv. Antoni Pladcvall), Barcelona, Ed. Pòrtic (Catalunya r<:>mànica. Guies comarcals, S), 1999, 189 p.

Eugènia CARBÓ, Mirant enrera, paraules dolces. Amb retalls exlrels de les memòries autografiades d'Eliseu Carbó Farals (pròleg, J. \L Mas Solench), Girona, 1999, 80 p>

Francina CARLHS i Salvador CLARET], Guia de visita |de la] Col·lecció dAutomò- hils de Salvador Claret-Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Santa Coloma de l'\irners, Col·lecció d'Automòbils de Salvador Claret, 1999, 50 p. jordi CARKKRA,S CTCELL, Cassà de la Selva 1S60-1935. Urbanisme, arquitectura i constnicció (ms- 1 carpeta, projecte fi de carrera, dir. Ramon ), 1999^

Una adaptLicíó djqucst documentat tiebali de fi de carrera d arquitectura rccnica, que forma part també de Testiidi previ per a la realització del PERÏ de] cubC antic de Ui vila. va ser publicat a PLECS, 2 (de.sembre 1999^ 2-. època), la revista de l'Arxíu Municipal do Ca^^à de la Selva, que dirigeix Dolors G rau Ferrando. jcsep CLARA, ^^Sobre el retorn d^al^un.s exiliats^ en S, Castillo et al., Temps de postguerra. Estudis sobre les coínarques gironines (1939-1955), Girona, Cercle d'Estudis Històrics i Socials, 2000, p. 137-170.

Ramon COI.L i Josep M. MC^ÍDOLKLL, Llegendes, tradicions i fets de la serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, Oikcxs-Tau, 1999, 318 p.

Jesús CROUS COLLHrL, ^Noles per a l'e.studi de la francinaçcmeria a Blanes^ Blanda, 2 (1999), p. 53-57.

DEPAK'IAMHNT DE MEDI AMBIENI; Pla especial deprolecció del medi natural i del paisatge de l'Estany de Sils, la Rier-a de Santa Coloma i els Turons de Maçanet, Barcelona, Oep. de Medi AmhienT, Dir. Gral. de Patrimoni Natural, 1998, 182 p. + 11 plànols desplegables.

220 BihHografk comarcd I I I I I I I Dibíiixarits. al Montseny. La il·lustració científica al Parc I\'atural (Jordi Corbem i Carles Puche. ed,), Granollers, Museu de Granollers, Centre de Doeumenta- ció del Parc Natural del Moncseny, 2000, 124 p., il., fot.

ESCOLA SANT SALVALX.^R D HORTA IDEI SANTA COLOMA DE FARNERS, Tinc vuitanta anys. 1920-2000, Santa Coloma de Farners, CEIP Sant Salvador d^Horla. 200Ü, 135 p.

Amb motiu dels 80 anys de Tescola i com a culminació d'un seguit d'actes, hom ha promogut Tedició d'aquesta visió històrica (amb la coliaboracio de l'historiador M. Borrell) i actual de F escó la de Sta, Coloma, situiida en un edifici històric, però amb unes necessitats perejnptòries. FI llibre, presentat el 23 de serembre per Salomó Marques (FidG), es illustral amb trebalFs dels alunmes i fotograties dels diversos grups i èpoques. El mí^viment de pares i marcs i mestres ha fet possible aquestes celebracions i aquest llibre, mag­ níficament editat, que rcMecteix el moment actual, plural i multiètnic, dels infants colcjmencs i les aspiracions de futur dels col·lectius implicats.

Albert ESTEVES, Pineda de Mar. Marvsme. Guia del patrimoni històric i artístic, Molins de Rei, Centre d'Estüdi,s i Divulgació del Patrimoni, 1997. 47 p.

Albert FSTFVFS, Calella. Maresme. Guia del patrimoni històric i artístic, Molins de Rei: Centre cFEstudis i Divulgació del Patrimoni, 1997, 48 p.

Ferran FAKKKS ROKI. Avaluació tècnica i econòmica de la depuració dels efluents d'una indiistria de fabricació de productes per aperitiu, situada a Maçanet de la Selva (La Selí'aJ (treball manuscrit; PFC-EPS, Agrícoles, dir. del projecte Gerard Arbat Pujcjlràs i Carles Badia Sancbc?), 1999, 1 carpeta.

Francesc FERRER GIRONÈS, ísahel Vilà.^ la primera sindicalista catalaria, Llagos­ tera, Ajuntament de Llagostera, 199Ó. 100 p.

Josep FERRER i Joan PUJADAS, Pineda en el temps (coblab. F, A. Roldan... [et al\), Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar, 2000 (3a ed.), 368 p.. íoi.

Narcís FjGtiFRAS, "La vida municipal als anys 30 a Sils. La polèmica de la carceria rural (li)''. Quadern de Sils. Revista municipal dHnformació i cultura, 34 (desembre 1999). p. 14-15.

Narcís FIGLÍERAS, "Carta oberta a Maria Àngels Anglada. La història petita^, Revista de Girona, 199 (març-abril 2000), p. 74-77,

Narcís Fic.UERAS, ^La Camparia de Emhellecimineto de puehlos rurales de 1966, precedent de la distinció Vila en flor 1999", Quadern de Sils. Revista municipal d'informació i cultura^ 35 (abril 2000), p, 14-15.

Mliopaim comarcdl 221 I I I I I I I N:ïrcís FiGUER^^s, «L'arquiTecte gironí Rafael Masó (1880-1935), artífex del co- ronameni del campanar de Santa xMaria de Sils (1907)% Quader-n de Sils. Revista municipal d'informació i cidUira, 36 (agost 2000), p- 16-17.

Cristian FOLCH. Joan LLINÀS, Carme MONTALBAN. Alons RAMÍREZ i Marc SUREDA, "Primera campanya d'excavacií:)ns al castell de Torcafelló (Maçanet de la Selva, la Selva)% Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot. 2000, p, 217-220.

Gemma FONT, Josep Maria LLOIÍHKS, Joaquim MATEL", Sandra PUJADAS, Josep Manuel RUHOA i Jordi TIJRA. '^La capella romànica de Sant Pere de Montsoriu (Arbúcies-Sant FelÏLi de liuixalleu, la Selva)% Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot, 2000, p. 189-193.

Gemma FONT, Joaquim MATEU, Sandra PUJADAS, Josep Manuel RUEDA i Jordi TLIKA, 'Fi poblament ibèric a la vall d'ArbLicies% Monografies del Montseny, 13 (2000), p. 71-83.

Gemma FONT. Montserrat MAI ARÒ, Joaquim MATEU, Sandra PUJADAS, Josep Manuel RUEDA i Jordi TUIÏA, "LJ Torre de la xMora. una construcció d'origen romà reaprofitada en època altmedievaL', Cinquenes Jornades d Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot, 2000, p. 195-198.

Gemma FONT i Sandra PUJADAS, intervenció arqueològica als claustres del monestir benedictí de Sant Salvadí)r de Brcda^^, Cinquenes Jornades d'Arqueo­ logia de les Comarques de Girona, Olot, 2000, p. 185-188.

Maribel FUERTES i Daniel PuiNSKri, '^Intervenció a les sitges de Can Simón (Santa Coloma de Farners, la Selva)% Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot, 2000, p. 271-273.

Gustau GARCL^ i M. Francesca JI.VIHKEZ. -El forn de can Givcrola (Tossa de Mar, la Selva)'', Cinquenes Jornades d Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot, 2000. p. 358-359.

Albert GiOL GALCKKAN, Calella. Su origen y evolución, Calella. Associació Cívica Capaspre, 1998, 206 p. (facsím., la ed. Calella. 1953). joseph GuLSOv. "L'origen del nom de lloc Malgrat i d'Es Malgrat (MalL) i el problema de Malgrad / Benavente., Estudis de Llengua i Literatura en honor de Joan Veny, v. I, Barcelona, (Jniverstiat de Barcelona / Publ. de PAb- de Montserrat (Bibl. Abat Òliba, 187), 1997, p. 427-449-

i 222 BíMiO^fíï/i'ü mmrcú i•ifi í

<^zí-^

^ï^-ï

Mr I I I I I I I

Cèsar GU'I'IHKREZ PEREARNAU, La Tordera. Perspectiva geògraficohistòríca d'un riu, Sant Ct'k)!!!, Ajuntament de Sant Celoni (col. La Rectoria Vella), 1999, 117 p.

Joan LLÍNÀS i Jordi MERINO. El patrimoni de la Selva. Inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la cotnarca, fitxer 4 (Amer, Anglès, , , Osor, St. Julià de Llor i Bonmatí, Susqueda), Sta. Coloma de Farners, Consell Comarcal de la Selva, 20ÜÜ [s. p.].

Joan LLINÀS i Jordi MERINO, ^^Les sitges del Marge de can Torrelles (Riudarenes, la Selva)% Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot. 2000, p. 104-1Ü5.

Joan LLINÀS i Jordi MERINO, ^L'inventari del patrimoni de la Selva: nous jaci­ ments arqueològics. íl-seetors nord i oest de la comarca% Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Olot, 2000, p, 349-351.

Joan LLINÀS, Jordi MERINO i Carme MONTALBAN, "Seguiment i excavacions ar­ queològiques a la variant de la carretera C-230 al seu pas per Cassà de la Selva (el Gironès)^ Cinquenes Jornades d Arqueologia de Ics Comarques de Girona, Olot, 2000, p. 100-103-

Joan LLINÀS, Jordi MERINO, Alons RAMÍREZ i Marc SLREDA, ^El forn de la carretera d'Liostalric (Maçanet de la Selva, la Selva)-, Cinquenes Jornades d Ar­ queologia de les Comarques de Girona, Olot, 2000, p. 275-27Ó,

Joan LLINÀS, Carme MONTALRÀN i Alons RAMÍRKZ, «Darrera intervenció a LHorc d^cn Baeh (Maçanet de la Selva, la Selva)«, Cinquenes Jornades d Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot, 2000, p, 150-151.

Joan Miquel LLODRÀ NOGUERAS, Els esgrafiats de I Església Parroquial de Sant Celoni (7 762), Vallgorguina, Associació Cultural Vallgorguina (Publ. de LAss. Cuit- Vallgorguina, 20; Ir Premi de Recerca Històrica, 1998; 14a ed, del Fremi Mn. Narcís Saguer), 1999. 35 p-

Anna LÓPEZ i Xavier BESALÚ 'dO anys de TEscola Samba Kuballv", Revista de Girona, 201 (juliol-agost 2000), p. 42-47.

Xavier LÓPEZ (coord.), La Festa de l'Arhre. Un fet català de projecció europea (1899-1999). Girona, Diputació de Girona, 1999, 179 P-

Toni MAGRÍ SOLÉ, Leonor OLIVER VICENS i Àngels SANCHO MARTÍNEZ, Estudi d'impacte ambiental del T.A.V. Municipis de Massanes, Maçanet de la Selva, Riudarenes i Sils, (projecte manuscrit de Ciències Ambientals, Universitat de Girona), 1999, 137 p.

BíMío^rflfííï íomarcú 223 I I I I I I I

Susanna MAN/ANO. •^Sondeig realitzat ai carrer Pere Roure-pas.seig de Dintre de Bla^cs^ Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot, 2000, p, 2Ó9-270.

Francesc MAKINA GÓMEZ, .^Arbúcies 1939-1949: les gestoras pi^ooisionates i la repressió de postguerra^ en S. Castillo et al.. Temps de postguerra. Estudis sobre les comarques gironines (1939-1955), Girona. Cercle d'Estudis Històrics i So­ cials. 2000, p. 2-ÍS-264.

Josep M. MARQUÈS, Xavier MAK'ríNK/: i Lluís Pr^NACUMA. Masos de Fornells, . Ajuntament de Fornells de la Selva, 1999, 240 p.

Gabriel MHRCADAL i Marina AKKOÍ^ANTE, ^^LHstany de Sils: l'entorn que esdevé llegenda^ Quadern? de Sils. Revista ryjiinicipal d'informació i culíuj-a, 34 {desem­ bre 1999), p. 12-13.

Jordi MEKIKO, ^.Seguiment de les obres d'urbanització de la Plaça de Cruïlles i els seus entí>rns (Caldes de Maljvella, la Selva)», Cinquenes Jornades d'Arque­ ologia de les Coinarques de Girona, Oloc. 2000, p, 1Ó3-165-

Mirall, 1 (juny 2000) {butlletí municipal), Cassà de la Selva, Ajuntament de Cassà de la Selva.

Florinda MIRALI.KS MAIÓ i M. Dolors SHRR^L SOLER, Pla de gestió d'una part de i'anlic estany de Sils. Restauració i conservació del medi natural, condicionament per a IYis públic i sensibilització ambiental (treball de recerca, manuscrit, Univer­ sitat Autòn<:>ma de Barcekma, Facultat de Ciències, Llicenciatura de Ciències Ambientals), 1999, 2 v., ib, gràfs. (vol. 2: Quadern d^educació ambiental als estanys de Sils).

Miquel-Lluís Mt'NTANÈ, "Antoni Pladevall. L'art sense secrets- (entrevista). Serra d'Or. 489 {set. 2000), p. 9-13-

FATRONA'I FSCOLES CRISIIANES LA SAI.LE. Anuari. Records del curs, Cassà de la Selva, Associació de Pares d'Alumnes del Patronat FE.CC. La Salle. 199^/1999-

Antoni PALCÍMÍ), Montserrat Ui'Cii, Montserrat CAIÏHÓ, Sílvia COMELLAS Ï Joan LLINÀS, -Treballs arqueològics del condicionament de la carretera Gl-681 Lla- gosrera-Tossa de Mar, del p.k. O'ÜOO al 7'500 {Gironès í la Selva)". Cinquenes Jornades d Arqueologia de les Comarques de Girona, Oloc, 2000, p. 277-280.

Antoni PLADEVALL. "Algunes aportacions noves a la història de la toponímia del Mí)ntseny, segons un document del 1722", Monograjws del Montseny, 15 (2000), p. 93-107,

224 Wihlmmík c^mar I I I I I I I Poesia cassarwnca, [Cassà de !a Selva], Ajuncament de Cassà de la Selva, 2000, 29 p.

Enriqueta FONS i Alba SOLES, -'La necròpolis d'incineració del Pi de la Lliura (Vidreres, la Selva). Excavació de salvament 1999% Cinquenes Jornades d'Arque­ ologia de les Comarques de Girona, Ok)t, 2000, p. 50-54.

Jcxsep M- PONS GURÍ, ^'Sobre uns privielegis per als habitants de Blanes que no foren inserits al Llibre de la l'niversitat". Blanda, 2 (1999), p^ 65-71.

Anna Maria Pino, ^«Seguiment arqueològic ai carrer Verge Maria de Santa Coloma de Farners (la Selva). Anàlisi del sistema d'enclavament d'una premsa de torn o de lliura (segle XVíI)^'. Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comar­ ques de Girona, Olot, 2000, p. 331-332.

Imma PRIETO i Mcritxell PLIÍJL, Anàlisi de les possibilitats museístiques de Santa Coloma de Farners (coord. Gabriel Alcalde; treball mecanografiat realitzat per rinstitut del Patrimoni Cultural de la UdG durant Lany 2000).

Enric RïFRA AGELL, Rehabilitació de ^restació de RENFE" de Sils, per a seruei multifuncional de l'a/uníament (PFC-EFS, Arquitectura tècnica. Universitat de Girona, mantiscrit; director del projecte Pere Xavier Soler), 1997, 2 carpetes-

Antoni RoviJíA 1 ViRGiLi, Els dui'rers dies de la Catalunya repubicana. Memòries sobre l'èxode català (epíleg de X. Ferré), Barcelona, Kd. Proa, 1999.

Aquest relat estremidor de la Catalunya vençuda, mentre Rovira se nallunya vers un exili incert, ha esiat ara reeditar per tercera vegada amb un epíleg de Xavier Ferré. Conté moments d'una gran emoció, precisament la reflexió sobre el futur del país que Rovira fa en travessar les nostres terres, des d'Areny.s (on no els deixen seguir a causa dels bombardeijos des del mar i han de travessar pel Coilsacreu vers Sant Celoni) fins a Girona i la fronrera. Lectura molt recomanable.

Eudald SAEZ RIHKA, Projecte d'una indústria elahoradora de productes carnis crus-curats, situada al lerme mu nicipal de (La Selva) (treball manuscrit, director del projecte Joan Bastons Prat), 1999, 1 carpcta.

Josep M, SALRACK, •^Inguilrada, una gran propietària el Montseny de fa mil anyss Monografies del Montseny. 15 (2000), p. 85-91.

Isidre SHRRA, "Aproximacions sobre Torigen del terme municipal de Blanes^, Blanda, 2 (1999), p. 95-105.

io^mfiü comarcal 225 I I I I I I I

Engràcia SOLEK SKRRALLONGA, Rehabilitació del centre cívic '^Escales Vallcanera" del terme municipal de Sils per a poguer-hi [sicj fer diferents activitats {treball ma- nuscric, PFC-EPS, Arquitectura tècnica, Universitat de Girona), 1998, 1 carpeta.

Constantí STÍ-FANESCU BCÍNET, Les Papallones del Montseny. Una aproximació a la seua ecologia, Granollers, Museu de Granollers-Cièncïes Naturals. Centre de Documentació del Parc natural del Monrseny, 1999, Ó9 p. il., fotos.

// Trobada d'Estudiosos delMontnegre i el Corredor (Teatre Monumental de Mataró, 30 de novembre de 1995.1 (M. Miralles, Jordi Hernàndez i J. Melero, coord.), Sant Celoni, Centre de Documentació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor/ Diputació de Barcelona, Servei de Parcs Naturals (Monografies, 28), 1999, 134 p.

Domènec VALLS, ^-FAS goigs de Blanes^', Blanda. 2 (1999), p. 107-112.

Daniel VIDAL PKRRI, Masies de Riells i Viabrea. La Selva-Girona (pròleg de J. Riexach), Riells i Viabrea, Ajuntament de Riells i Viabrea, 1999, 258 p.

Pep VILA. ^Tres articles folklòrics de Josep Cortils i Vieta, apareguts a a Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalanes», Blanda. 2 (1999), p. 113-122,

Viladrau (selecció fot. i textos C. Portet, 1. Portet i Of. d'ínforni.), Barcelona, Viena / Columna. 1999, 60 p.

Maria del Vilar VILA, Esther ALBKOL, Carme BAKKACHINA, Eugeni BUKGLIFSJO, Neus MARSÀ, Sílvia MARTÍN i Mercè NEGRE, ^Montbarbat (-Maçanct de la Selva, la Selva)'», Cinquenes Jornades d^Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot, 2000, p, 90-99-

20 Ivini] anys d ajuntaments democràtics a Cassà de la Selva. Cassà de la Selva. Ajuntament de Cassà de la Selva, 199^^, 34 p.

Jaume ENRIC ZAMORA. "Tractament arxivístic del Fons Documental de Jaume Bofill i Ferro (1891-1968>. Monografies del Montseny, 15 (2000), p. 179-189.

BiUioíraHa comütal íítcí 226

m

& i