Recull entrevistes als veïns de Sant Bartomeu del Grau

Primer pas del procés de col·laboració entre els veïns i veïnes de Sant Bartomeu del Grau i l’Escola d’Arquitectura del Vallès

Octubre 2016 Introducció

Al setembre del 2016, el Màster en Arquitectura de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV - UPC) planteja l’enunciat als seus alumnes d’intentar diagnosticar i resoldre les probemàtiques que trobin al Municipi de Sant Bartomeu del Grau (Osona, Catalunya).

El Màster es planteja com un ‘pont’ entre la universitat i el món professional i l’objectiu del màster és aproximar al màxim els projectes a la realitat que els envolta, un repte difícil en què l’estudiant ha de crear, cercar i dissenyar vies per fomentar la interacció amb les persones beneficiàries de la seva proposta arquitectònica.

L’objectiu del curs és el de crear projectes arquitectònics que siguin al màxim de viables, i al ser possible, que puguin satisfer les necessitats dels veïns i acabar-se realitzant en el millor dels casos.

Es plantegen una sèrie de jornades de participació ciutadana per tal d’apropar als estudiants amb els veïns del municipi però una primera tasca és la de intentar conèixer de prop com es viu en aquest poble, què pensen els seus habitants, què volen, ... D’aquesta manera es proposa fer un seguit d’entrevistes que posem en comú en aquesta publicació.

Hi ha una gran diversitat d’entrevistes i d’entrevistats ja que cada alumne va anar a buscar a aquells agents que, a priori, trobava més interessant pel seu projecte. En aquest recull trobem sobretot veïns però també hi ha professionals del món rural, patrimonial i altres camps relacionats amb l’entorn de Sant Bartomeu del Grau.

Finalment, s’enuncien tots els projectes en els que els alumnes han estat treballant i es separen aquest en les diferents línies de treball que s’han plantejat durant el curs.

3 Itziar Badenas

Artista especialitzada en museïtzació i patrimoni.

Itziar Badenas Rue va néixer a Andorra l’any 1992 i va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en patrimoni i museïtzació i Historia de l’Art a la UNED. Actualment és dedica a fer col·laboracions i intervencions en el patrimoni a Andorra i treballa en el museu Carmen Thyssen d’Andorra organitzant les exposicions.

Per David Alejandro Garcia i Gemma Pedragosa

Quines alternatives a un museu “de a tenir una quantitat d’informació un retorn actiu d’un patrimoni, de Has treballat o tens alguna referència exposicions que serviren per fer veure assistís o hi anés i deixar un projecte tota la vida” veus que es puguin fer tant extensa com cada espectador forma que la gent empatitzi? sobre intervencions en casos similars com s’estava envellint la població i que la gent del poble pogués continuar per què una ruïna tingui interès, i vulgui o encara més fàcil, per a que Per mi sempre és millor aconseguir una de llocs històrics abandonats? per tant s’estaven abandonant cases si fos fructífer com les jornades càtars que pugui retornar a la gent que viu pugui imaginar-se tal com era el lloc cosa que toqui al fons de la gent, que La Farga Rossell era una ruïna que es i moltes queien enrunades. També que es fan a Castellbó o Josa del Cadí allà? en casos de ruïnes. Per exemple l’any aconsegueixi fer un clic o produir una va refer del tot i es va reproduir tot el he treballat la memòria del lloc en cada any on es fan visites guiades però Es podrien instal·lar panells explicatius passat vaig col·laborar amb el centre sensació, qualsevol que sigui, abans que que hi havia hagut a dins per a fer un despoblats, en pobles abandonats també representacions històriques fixes al voltant de l’església i els d’interpretació del ferro de la Farga sigui indiferent per a la gent que ho centre d’interpretació, però això dona del Pirineu. Anava a visitar diferents teatralitzades etc.. i també tenen tota la elements d’interès que l’envolten per a Rossell amb una instal·lació. Consistia viu, i normalment per aconseguir això molta feina i suposo que no és el que pobles abandonats i en feia dibuixos i xarxa de senyals explicatius. la gent que la vagi a visitar, però crec en una aplicació de realitat virtual en has d’anar més enllà del que es sol fer. busqueu. fotografies de l’estat actual i gravacions Si voleu ser més punkis podeu que la millor opció seria incloure-la la que vaig incorporar un vídeo sobre Crec que no s’ha de tenir por a la hora Suposo que la qüestió és recuperar el d’àudio. També intentava localitzar mirar de fer alguna història com la com a lloc per a fer actes culturals la vida dels fargaires, era com tornar a d’actuar, però si respecte. lloc d’una manera o altra omplint- gent que hi havia viscut o hi havia jornada de videoart que es fa al refugi tipus concerts, cinemes a la fresca, portar la gent que vivia allà. A més els lo de noves històries que generin les tingut família i vaig gravar el àudio de del Comapedrosa, també és molt representacions artístiques, etc … més actors del vídeo eren els actuals guies “Lo primer que cal fer gents d’ara, però sense modificar-ne les histories que podien explicar-me interessant i té bastant bona acollida. per a la gent del poble. del museu, per tant era curiós de veure per a que els habitants l’essència de ruïna. Penso en edificis del lloc. Amb això vaig muntar algunes les reaccions dels espectadors. També participin és fer-los veure industrials que s’han reutilitzat per fer instal·lacions que han estat exposades Penses que la forma de fer ara s’intenta molt més que l’espectador que tenen una cosa única coses noves com algunes fàbriques de en diferents llocs. museïtzació, o de mostrar el s’impliqui, que participi del que està o important i fer que se Barcelona tipus Can Batlló o Fabra i patrimoni, està canviant? Quina és la veient que així es pugui despertar la l’estimin. Per aconseguir Coats. Però ara mateix el que seria un Tens alguna idea de què es podria fer tendència? seva curiositat i sentiment pel seu això el més fàcil és apel·lar lloc rural més aviat apartat no em ve al en un cas com el nostre? Si que està canviant, ara mateix està patrimoni. a sentiments que la gent cap cap cas en concret que tingui un Lo fàcil seria ficar cartells explicatius molt en voga el fet de fer servir les pugui tenir d’aquest lloc retorn directe en el lloc. fent una ruta i en cada lloc d’interès noves tecnologies i les app per explorar Des del teu punt de vista, es o records, encara que ficar un cartell, però això està molt vist aspectes concrets, com per exemple justifica ser transgressor o crític en toquin de lluny o fer- Si que es veritat que vaig treballar i no sé massa si funcionaria. que et pot aportar una peça o un la intervenció si així s’aconsegueix los veure que tenen una amb la Marta Tarrés en una sèrie de Crec que seria qüestió de buscar alguna lloc però que a simple vista no hi que un objecte tingui un retorn a la cosa especial, donar-li dibuixos de cases abandonades del cosa innovadora, que tingués ganxo i reflexiones o simplement per arribar gent del poble? Com es pot treballar bombo.” poble d’Oliana i dels que vam fer unes publicitar-la bé, per a que la gent hi

4 5 Ivan Iglesias

L’Ivan Iglesias, de 31 anys, és masover de la finca de Les Ferreres. Actualment s’encarrega del manteniment de la finca, del conreu dels camps i la cura del bestiar. Paral·lelament treballa en una granja d’engreix de porcins de la zona. Viu amb la seva companya, la Sara, en la mateixa finca de Les Ferreres; en una petita àrea rehabilitada i condicionada de la casa senyorial. La propietat de Les Ferreres, consta de 3 masies: Can Pela, on hi viu el propietari; Les Ferreres, és la casa senyorial de la propietat i finalment Ca l’Aumatell, l’única masia abandonada. Per Meri Mensa i Aina Santanach

Com hi vas arribar a Les Ferreres? obertes i als camps no hi sembraven quan prenem vitamines o infusions un riu pel mig de la finca no m’haig cabra aproximadament) de tal manera Fa 11 anys que hi sóc. Ara sóc masover res, això ha fet que la terra ara mateix La feina del camp la fas tot sol? naturals, etc. Si jo no prenc antibiòtics, de preocupar gaire. Per normativa que dins el mateix corral, i seguint i he anat arreglant poc a poc la part sigui bastant fèrtil. De les meves Les feines grosses les fem fer. Vaig estar ells tampoc. I al camp passa igual; necessito 1 cobert/infermeria però normativa de separació d’usos, higiene, de la masia on vivim amb la Sara. 104,4Ha totals, en tinc 22,17Ha de fent càlculs i per les terres que tinc, només aigua de pluja i ja està. actualment no tinc res d’això. etc s’hi pogués fer el procés de munyir, Abans treballava a la finca i en Francesc camps conreables i la resta és tot bosc. hauria de comprar maquinària molt Tinc unes 5,5Ha de raigràs + P1, males Només tenim una mànega de maneig la sala del tanc de llet, la cambra de tenia arrendats els terrenys a en Josep cara i més bona per poder-ho fer tot herbes, per a les cabres i les vaques. Les per sanejar les vaques 1 cop l’any però maduració i etiquetatge. Ramisa, que ha estat condemnat per I totes aquestes 22,17Ha són sol i em passaria 45 anys per amortitzar cabres pasturen soles per allà i netegen no necessiten cap més infraestructura. Vull un procés molt artesanal. delictes mediambientals i dejecció productives? I què en fas del aquesta inversió en maquinària. Em el camp. Tot el que les cabres no es Actualment, ja organitzo la fira de il·legal de purins. El propietari se’n va resultant? surt més a compte pagar puntualment mengin s’ho mengen les vaques, i així I les cabres? De quina infraestructura formatges d’Olost, un cop l’any, i per cansar i quan es va acabar el contracte Tinc 14,92Ha que hi tinc blat. El perquè em facin aquesta feina. Jo, amb s’autogestiona el camp. La resta de la disposen? tant estic familiaritzat amb aquest i els va fer fora, jo vaig decidir iniciar blat el sembres al novembre i al juliol el meu tractoret de 35 anys faig feines finca és bosc. Del bosc en trec la llenya Les cabres també pasturen soles. Fa procés artesanal de producció de el projecte de viure de la terra. ja es pot collir i d’això n’extrec uns més petites; embalo per les cabres i els i omplo més o menys 2 camions grans 4 anys que les tinc i són de França. formatge. Vull fer formatges com els M’interessaven els camps petits i les 72.000kg de blat. Un cop he collit el camps petits els faig jo. de llenya l’any. Actualment tinc 10 femelles, 2 bocs i d’abans; sense pressa. Que sigui un feixes i l’any passat vaig decidir llogar-li blat, tot seguit hi sembro sorgo; que el 3 cries. Vaig començar amb 10 cabres procés natural sense industrialitzar- els corrals i 104,4Ha de finca. colliré ara al novembre. Un cop collit A la resta de camps, per tant, què hi Com has decidit què cultivar a cada adultes i 3-4 de petites però era per lo ni massificar-lo. Per exemple, el sorgo hi tombaré la terra, hi abocaré tens? camp? Per la qualitat de la terra? Per autoconsum. Com a projecte futur, amb 80 cabres, munyint-les durant I la resta de la finca? una mica de suc i hi sembraré ordi. Als altres camps hi tinc falç (1,71Ha). pendents? m’agradaria ampliar el ramat. Tinc 2 7 mesos i donant 2l de llet/cabra Amb el Jaume Pontí, propietari d’una Faig una rotació de cultius, perquè És una lleguminosa que neteja la Bàsicament per logística. Els camps corrals per a les cabres, un en desús, obtindria uns 33.600L de llet. Per fer finca de cavalls d’aquí la vora. Els al ser una finca de més de 20Ha, terra i fixa nitrats. Aporta molts bons de gra els tinc al costat de la carretera on sí que els hi dono aliment. Elles 1kg de formatge madurat necessito “fórmula 1” dels cavalls, tenen cavalls necessito fer rotació de cultius per tenir nutrients per a la terra. La llavor és una perquè pel transport m’és més fàcil. pasturen soles pel camp de raigràs però aproximadament uns 18l de llet (en molt bons...doncs vam partir-nos la dret a subvencions. El gra que me’n mica més cara però la sembrada dura jo els hi aporto un mínim de barreja de funció de l’edat i procés de lactació de finca aproximadament per la meitat surt el venc a Vic, i les bales de palla uns 5 anys, i per any la puc anar tallant Llavors en referència al bestiar, blat de moro que hi aboco al corral. la cabra). aprofitant un camí que travessa la també les venc a finques veïnes. 4 o 5 vegades. Vaig embalant per a les quants animals? Necessiten La feina de camp, et permet també propietat i allà hi tenen les eugues cabres i mira, és fàcil de mantenir. És infraestructura? Quines intencions o projectes de molt temps lliure. Els moments durs voltant. Ell va llogar la seva part i jo en I amb el bestiar que tens, ja un nutrient super bo per als animals. Actualment tinc 14 vaques, 1 toro i futur tens per a la granja? són el de sembrar i recollir, però les tinc llogada l’altra meitat. La finca té produeixen prou suc per poder 9 vedells. Són vaques de muntanya La meva idea és ampliar el ramat vaques em pasturen soles i les cabres un total de 210Ha aproximadament. abocar-lo als camps? Teniu sistemes de regs per als camps? que no necessiten cobert. Són vaques de cabres i fer una formatgeria. pràcticament també. És una vida que El propietari va fer anys enrera una Hi tires algun producte? lleteres i de muntanya. Pasturen pels M’agradaria readequar els dos m’agrada. Cada dia surto a pasturar les I de les teves 104,4Ha teves què en granjeta petita que tenim llogada al No, no; no hi crec en els productes camps. Abans si que hi teníen una corrals que tinc per poder-hi fer una cabres, no perquè ho necessitin, sinó fas? propietari del Pla del Vilaró, que ens químics. És el mateix pels animals; petita nau per a resguardar-les de la formatgeria i, a molt llarg plaç, una perquè em ve de gust. És per això, que Jo tinc una cessió de propietat d’uns produeix els purins suficients i prou. no crec en els antibiotics. L’únic de pluja, però els passava que cada vegada escola oberta. Vull que tot el procés de la formatgeria la vull a petita escala; 20 anys i durant aquests 20 anys jo Amb aquesta poca quantitat que diferent que els hi donem són uns que hi plovia no volien entrar-hi. Són formació del formatge sigui visible. podria dedicar-m’hi uns 3-4 dies la puc fer-hi el que vulgui dels terrenys. necessitem, no tenim excedent. Tot ho probiòtics que els ajuda a estar més vaques de camp i els hi és igual. Sí que En el corral actual m’hi caben unes setmana i no necessito res més. Els antics llogaters tenien 380 vaques aprofitem. forts contra malalties etc; com nosaltres tinc abeurador, però com ens passa 60 cabres reproductores (1m2 per

6 7 mucha más tranquilidad, la gente es Mohamed Idrissi El Messaoudi más cercana…

Vecino del bloque 44 de Cal Simó, 53 Años, nacido en Nador, Marruecos. ¿Cómo describiría, en pocas palabras, el edificio? Antiguo trabajador de la fábrica Puigneró y a día de hoy, habitante de los bloques Es grande, pero se ve deteriorado, de viviendas donde se localiza la intervención. Componente de una unidad familiar tiene muchos años. de 6 miembros. Su conocimiento de primera mano de la realidad del edificio, de sus virtudes y sus carencias y de las necesidades de las familias que los ocupan a día de ¿Qué aspectos de la vivienda le hoy, convierten la entrevista en un documento de gran interés. agradan? ¿Cuáles le desagradan? Estamos contentos viviendo aquí, Por Javier Gavin y Siddartha Rodrigo aunque se agradecería algún cambio…

¿Cuánta gente vive en este domicilio? Somos 6: yo, mi mujer, mis dos hijas y mis dos hijos pequeños. Mi madre va y viene, por el médico. La vivienda es bastante grande, así que el tamaño no es un problema.

¿Habéis mantenido alguna relación con los propietarios del inmueble? Sí, hace poco escribieron porque hay bastantes garajes que están ocupados por personas que vivían aquí. Hay gente que está ocupando dos o tres ¿Cuánto tiempo lleva en el Sant en el año 2003 y yo el siguiente marchó del pueblo o del país. Hubo garajes para dejar trastos y otros Bartomeu del Grau? trabajo lo encuentro en el año 2006. 6 o 7 familias de las 70 que se fueron muchos que están abandonados. 30 años. Hubo que pelear durante esos tres a Alemania o a Bélgica, a buscarse la años… vida, pero la mayoría de marroquíes y ¿Qué motivos le trajeron al pueblo? españoles se marcharon a Vic. “De la vivienda todavía El trabajo en la fábrica Puigneró. ¿Cuántas veces por semana os no sabemos nada, ni de desplazáis fuera del pueblo? ¿Qué porcentaje de marroquís había si intentarán regularizar ¿Vivía entonces en este bloque? Diariamente, tanto yo como mi hija en estos pisos? nuestra situación. Sí. Existía una residencia en el mismo vamos a Vic. El autobús baja una Muchos, en cada bloque había más El ayuntamiento se barrio que dividieron en habitaciones, vez al día, por la mañana, y sube una o menos dos viviendas de paisanos y preocupa por los pisos no sé si 12 ó 13. En cada habitación vez al día, por la tarde, por lo que la mayoría eran familia. Somos casi que están vacíos, pero dormían dos personas, pero nosotros vamos en coche habitualmente. Los todos del Norte, de Nador. todavía no entienden lo entramos a vivir directamente en esta fines de semana bajamos para visitar a que hay.” vivienda. familiares o hacer la compra, aquí hay ¿Qué relación comparten con los un supermercado, pero es demasiado vecinos del pueblo? ¿Cómo recuerda su trabajo en la caro. Tenemos buena relación tanto con ¿Aspira a vivir en otra localidad en fábrica? nuestros vecinos tanto con los del un futuro? Muy bien, trabajé mucho tiempo con ¿Cómo ha sido la evolución de bloque como con los del pueblo, son *Contestan las hijas: Nosotras en un ellos, desde que empecé aquí en el año estas viviendas desde el cierre de la buena gente. Llevamos muchos años futuro sí, mis padres no lo sé… (risas). 88 hasta el 2003.Luego he cambiado fábrica? aquí, nos sentimos integrados. Todos Para trabajar o estudiar tendremos que bastante de trabajo, pero todo en el Tras el cierre de la fábrica, el mis hijos han nacido aquí. irnos fuera del pueblo, porque aquí no área de Vic. INCASOL compró los bloques hay nada. con la gente viviendo dentro. ¿Cómo describiría, en pocas *Mohamed: Nosotros a nuestra edad ¿Cómo le afectó el cierre de la Los que estamos aquí ahora ya palabras, el pueblo? ya estamos aquí integrados, ahora fábrica? ¿Le costó encontrar trabajo? llevamos muchos años y nos hemos Para vivir el pueblo está bien, Vic sólo buscamos tranquilidad, vivir y ya Sí, fue difícil… Aquí cierra Puigneró estabilizado, pero mucha gente se cuando vas es diferente, aquí hay está…

8 9 El edificio en general es un tema muy mujeres no han trabajado nunca y con las viviendas del ayuntamiento. Mercè Sucarrat Bubé delicado, estando el INCASOL sin tienen muchos hijos. A excepción dinero, cualquier proyecto es inviable, del padre, la familia podía hacer vida ¿Cuál es el perfil de los habitantes Geografa por la Universidad de Barcelona y técnica del Ayuntamiento ni siquiera alcanza el presupuesto para completa en el pueblo y mantener una reubicados? su demolición. No les importa que los vivienda gratis con sólo una persona que Ninguna de las personas que han Técnico de desarrollo del ayuntamiento de Sant Bartomeu del Grau. Desde el pisos continúen envejeciendo o la gente se desplazaba a la Plana cada día. solicitado vivienda social proviene de inicio del proceso, ha supuesto el principal enlace con el ayuntamiento de la desaparezca y los inquilinos tampoco En general son familias que socializan aquellos pisos, ya que hasta ahora han localidad y una inestimable ayuda para la elaboración de los distintos proyectos. Su han tomado ninguna medida en este mayoritariamente entre ellas y hay un podido continuar viviendo ahí. Se conocimiento del municipio y sus problemáticas convierten en una valiosa fuente de tiempo ya que seguían conservando único caso de vecinos de origen catalán trata de familias de la localidad que, información para la elaboración de la propuesta. la gratuidad de las viviendas desde ya cuenta con otra vivienda aunque amparadas por informes de Bienestar los tiempos en que la fábrica se las continúen viviendo en los bloques. Social se les ha permitido acceder a estas Por Javier Gavin y Siddartha Rodrigo concedió. Hay algunas familias marroquís que se ayudas por sus condiciones económicas. Quedan ya muy pocas familias, en han integrado, cuyos hijos participan Tienen un perfil heterogéneo pero su mayoría de origen marroquí y con en los grupos del pueblo y han hecho mayoritariamente se trata de familias muchos miembros, que en general lazos sociales, pero la situación general catalanas. tienen poca relación con el pueblo y es diferente. Cuando la empresa continúan yéndose poco a poco ante funcionaba era más fácil que tuvieran ¿Qué tipo de oferta de vivienda la falta de trabajo. Sólo algunos de contacto con los demás habitantes del se debería generar para atraer ellos mantienen relación con el resto pueblo, pero se ha ido perdiendo con población? ¿Con qué recursos cuenta el el bloque de Cal Simó frente a la punto principal de atracción junto con de vecinos.Algunas de estas familias el tiempo. Ahora ni siquiera usan los Depende del tipo de gente que se quiera ayuntamiento en materia de vivienda? iglesia nueva y que es propiedad Manlleu y Torelló. Aquí teníamos una también aprovechan, por ejemplo, los comercios del pueblo por lo que no aportar. Por ejemplo, en los pisos del Tenemos la última escalera del bloque de INCASOL. Los primeros están residencia en el RocLlarg, donde se huertos municipales que ofrecemos tienen más relación que llevar a los hijos Carrer de Vic el precio del alquiler de pisos del carrer de Vic, 6 pisos completamente vacíos y tapiados, el encuentra el edificio que actualmente se a cambio de una paga y señal que se a la escuela. En su momento Puigneró ronda los 250 euros con 4 habitaciones destinados a personas con necesidades segundo bloque está prácticamente lleno dedica a Turismo Rural. les suele condonar dependiendo de si que intento integrarlos. Desde el y 100m2.Esta condición de las viviendas económicas que nos vienen derivadas de y en el último aguantan aún algunas sus posibilidades económicas. Nos ayuntamiento proponemos talleres para en relación a su precio se encuentra en los trabajadores familiares y las asistentes familias. ¿En relación al bloque de Cal encontramos, sin embargo, que son las las madres pero resulta complicado. muy pocos lugares de Cataluña y atrae sociales ya que el acceso se destina Simó, cuál es la propuesta del que menos valoran la ayuda y por tanto Ahora vemos que los maridos prueban a gente incluso del Área Metropolitana, a personas con ingresos limitados, La previsión de la pirámide ayuntamiento? las que menos los cuidan y trabajan. suerte en Alemania y los que consiguen de la Mina y personas de etnia gitana, discapacidad o necesidades especiales. demográfica indica un envejecimiento El proyecto del Pla de Barris preveía trabajo se llevan a su familia. Es por pero muchos de ellos con problemas rápido de la población, ¿cómo se la demolición y recolocación de las ¿Dónde viven las familias inmigrantes ello que se agudiza aún más la crisis considerables como la falta de coche o ¿Cómo llegó el ayuntamiento a ser prevé gestionar? familias que residen actualmente en en Sant Bartomeu? demográfica ya que seguimos perdiendo carnet que les impide desplazarse. propietario de los pisos? Es difícil de gestionar pero estamos el edificio, pero es el INCASOL, el La población inmigrante se concentra familias jóvenes. Al igual que las naves, pertenecían a trabajamos mucho con personas propietario, quien debe llevar a cabo en los bloques de Cal Simó y del Carrer Si INCASOL demoliera los bloques, ¿Qué sucede con quienes quieren Puigneró y tras la suspensión de pagos, mayores. Una de las técnicas del cualquier acción. Nuestro Pla de Vic aunque está creciendo el número probablemente no daría opción a las independizarse? el patrimonio de la empresa se dividió ayuntamiento trabaja con los ancianos Barris planteaba la construcción de de inmigrantes del este de Europa que familias que residen actualmente a Algunos de ellos marchan pero vivienda entre las entidades a quienes debía como en un centro del día y aquellos viviendas adosadas de baja más dos. Sin trabajan y viven en la masía pero que quedarse ya que no tienen ninguna hay, piensa que hace 6 años éramos dinero, en nuestro caso procedente que son más dependientes trabajan embargo, cuando se planteó el proyecto apenas hacen vida en el pueblo. Esta protección legal, por lo que no 1000 habitantes y hoy estamos en 860. de impagos de agua, el IBI y otras la memoria o hacen ejercicio. Existe vivían aún 50 familias cuyas viviendas situación se repite en otros pueblos podrán optar a esas hipotéticas Es cierto que muchos vivían en los contribuciones. Fue en este mismo además un Casal de Avis que abre se han ido tapiando y demoliendo del Lluçanès como Prats que tuvieron viviendas nuevas. Además, en este caso pisos de Puigneró, pero no la totalidad. reparto en el que INCASOL accedió cada día con bastante afluencia y internamente cuando han marchado fábricas de Puigneró pero su situación INCASOL funciona como un inversor Es aún relativamente fácil encontrar inicialmente a los bloques de Cal Simó, que periódicamente tiene actividades para evitar la ocupación. es un poco diferente, ya que estos privado cuya única obligación con los algún piso por 400 euros al mes y a quien posiblemente se debía dinero alternativas como charlas, paseos o tienen estructura de pueblo, no como inquilinos sería de carácter moral… en el RocLlarg existe oferta de pisos procedente de obras realizadas en la jornadas de cualquier tipo. El servicio En cualquier caso, en algún momento nuestro caso que apenas tenemos una Es improbable que este proyecto pequeños, con dos habitaciones y vistas fábrica y que finalmente obtuvo la funciona auto-gestionado, todos los el estado del edificio será un calle, y un atractivo diferente para les interese, incluso consiguiendo a la plana, muy demandados por los propiedad mediante una subasta. días por la tarde abren ellos mismos y lo problema… personas de la plana para las que nuestro financiación externa. Si en trece años jóvenes y que deben tener una media de Inicialmente, Puigneró tenía tres ocupan unas horas. Es un tema delicado y muy atrevido, único reclamo es el bajo precio de las que cerró la fábrica no han hecho edad de 30 años. bloques de viviendas para sus con una propiedad sin voluntad viviendas. nada, poco apunta a que lo hagan en Sim embargo, es habitual que los trabajadores: los blancos de La Serra ¿Qué sucede actualmente con la ninguna por intervenir aquí. adelante. Al contrario, todo apunta vecinos se desplacen progresivamente -hoy tapiados-, que se encuentran población envejecida dependiente? La parte trasera de trasteros y garajes ¿En qué situación se mantuvieron a que prefieren continuar dejándolo hacia los municipios de la plana, donde al lado de la carretera de entrada y A nivel del Lluçanès existe un centro ya es fuente de problemas continuos, estas familias tras el cierre de la envejecer y tapiando progresivamente evitan los trayectos diarios hacia Sant pertenecen a otro propietario, los con residencia y pisos tutelados en hay de todo, pasa de todo y tenemos fábrica? todas las viviendas sin atender al tema Bartomeu y se encuentran más cerca de del Carrer de Vic -a los que accedió SantBoi y otra residencia en Prats. problemas cada semana. Bien por los En muchos casos los hombres social de reubicación de familias que sus actividades diarias. parcialmente el ayuntamiento-, y Sin embargo Vic continua siendo el inquilinos o por otras personas. consiguieron otro empleo pero las probablemente tengamos que solucionar

10 11 Un cop acabat, els hi retornem els uns altres ulls, que és una entitat no Fer un projecte “pedagògic” de Sant Mercè Sucarrat Bubé diners. La fiança es per si es cau el mur registrada de gent que tenen ganes de Bartomeu del Grau. o s’espatlla la font, per exemple. fer coses com per exemple, fotografies Geògrafa per la Universitat de Barcelona amb màster en intervenció i gestió La font està connectada a la xarxa d’actrius reconegudes a la comarca Utilitzeu l’espai públic i ambiental i dinamització de TIC. d’aigua pública. Està dissenyada d’una d’Osona dins de les naus industrials. d’equipaments sense cap por. Quin forma peculiar perquè en les primeres Va acabar amb una exposició al poble. potencial d’espai creus que tindria Actualment és tècnica de desenvolupament local a l’ajuntament de Sant Bartomeu versions de la font, la gent del poble Aquests mateixos nois van proposar el l’entorn de l’Església Vella? Quina del Grau des del 2007, on s’encarrega de coses tant diverses com cultura, promoció l’utilitzava per a rentar el cotxe. I concurs de grafittis a les parets de la qualitat espaial demaneu més? econòmica, medi ambient o turisme. aquest no era l’objectiu. Per altra banda nau al carrer Vell. En aquest col·lectiu El fet de que sigui un espai natural, tenim els hortolans que reivindiquen hi ha una noia que es diu Irene, sense soroll, que passen cotxes de tant una font decent, però si es fa tornaríem que viu a Barcelona, que és qui ho en tant,... pensar en alguna tema de Per David Alejandro Garcia i Gemma Pedragosa al problema d’abans. Per tant en porta. Són els creatius del poble, per meditació? Coneixem a un noi que comptes de connectar la mànega i entendre’ns. Està bé si voleu tenir una ens deia d’un lloc aquí a la carena, passar-la a dalt, han d’omplir cubells altra mirada diferent de l’església. Ja més avall, que veus tota la plana, que d’aigua i pujar les escales. que es van atrevir amb lo de la fàbrica, es agradable per meditar. Si li donés Més enllà tenim el cementiri que fa potser amb això... algun valor cultural i paisatgístic, reps límit amb el municipi de Gurb. Està Hi ha un relat sobre un assassinat visitants que poden passar el dia aquí. ocupant territori de Gurb, i per això de la majordoma del mossèn a Però al senyor que viu al carrer Vic s’està acabant de fer tràmits per a que l’església Vella. Vaig plantejar de fer número 30 com li retornes? És un Vius a SBG? De què t’encarregues a Fem una fitxa amb totes les dades de acabem de desencallar el problema. el cementiri sigui de Sant Bartomeu del una representació teatral però crec espai que si plou no pots anar, si fa fred l’ajuntament? cada foto: de quin any és, on està feta, Es van fer els estudis i les excavacions Grau. que no vaig convèncer. El problema passes,... no és un espai tancat. Fas un No visc a SBG, però me’l conec. A identifiquem les persones i mirem si corresponents i va sortir el que Com et planteges continuar un principal és que no hi ha grup de concert a l’aire lliure...? Alguna cosa l’ajuntament m’encarrego bàsicament som capaços de descobrir quin fotògraf tenim ara. Es va contractar un equip projecte com era l’església Vella en els teatre. I el pressupost per portar-los de puntual, puntual. de tot menys de benestar social, que l’ha fet, tot i que és molt difícil perquè d’arqueòlegs. A partir d’aquí vam seus anys de descoberta? Llogar un fora s’excedia. També és una activitat tenim les treballadores, i d’esports aquí no hi havia fotògraf i la majoria crear un producte turístic que va estar equip d’arqueòlegs per a fer què? Sí que un cop l’has feta, es com que has Una exposició de memòria històrica que s’encarrega la Erica. Porto la web, de fotografies són d’estiuejants. Ens funcionant. Consistia en una visita a que es poden fer coses amb el tema invertit massa per lo que acaba sent a l’entorn de l’Església Vella? Què en cultura, turisme, promoció econòmica, tutoritzen uns historiadors del museu les restes, una altra a una pedrera que d’assegurar que no caiguin parts o en dies. Abans hi havia un grup de penses? medi ambient, noves tecnologies, industrial del Ter, i ens recomanen es a prop, on es feia una demostració evitar el vandalisme. Si tornem a teatre però es va difondre. El portava la Sí que és una opció vincular l’església comunicació... comentar cada informació amb el de picapedrer, i després es dinava. plantejar-ho en forma de producte regidora de l’oposició, la Rosa García. Vella amb el taller “Desvetllem la màxim de gent possible per contrastar. Potser van assistir 10 o 12 persones. turístic en xarxa, potser sí. Però També podeu parlar amb el David memòria”. Potser es podria fer un Què feu al taller de “Desvetllem la De moment em fet dues sessions i han Com no era rentable ens van dir que l’església en sí, com actues? Si no Puyol, regidor de l’oposició, president mono tema de l’església amb això que memòria”? Com funciona? Passat participat unes 25 persones diferents prou. agafes el total, els horts, el cementiri,... de l’AMPA de l’escola Montjoia, per fem aquí al taller. L’església Vella és el (altres edicions, acollida), present i a cada sessió. La gent més jove que ha Després està la subvenció de l’1% l’Església Vella és un tema que ens veure si es podria fer algun projecte punt zero però poca gent ho sap. Pels futur (exposició, per exemple) del participat té uns 50 anys. Cultural, de la Diputació i la estimem molt, però és una tema amb nens. Alguna Fira hem anat amb habitants el punt zero és Puigneró. taller. A més a més, al taller venen persones Generalitat de Catalunya, que a canvi delicat. Segurament es pot fer algo. els nens a fer, per exemple, lo del mur Puigneró va haver un abans i un És el primer cop que el fem. A nivell que tenen Alzheimer i això els ajuda d’aportar uns diners per arreglar-la, Potser no algo arqueològicament de pedra seca o alguna visita a l’església després, però de l’església... no ho de SBG no tenim una memòria escrita, bastant a recordar. Com a retorn a la donàvem altres coses i part dels diners parlant, sino alguna cosa més cultural, Vella, que es algo pedagògic. Enfocar- sabrem mai. Potser pels pocs que hi no trobaràs un llibre amb tot el que va col·laboració de la gent plantejàvem de la restauració. Igualment pagàvem més festiva, més social,... ho més a la elaboració de material han interessats en la història al poble sí. passar, de la nostra història. Aleshores, de fer les edicions escrites, per volums, molts diners i és un projecte que està didàctic per als nens de primària i Tothom sap què és Puigneró, però no la proposta des de l’equip de govern i possiblement una exposició. Però abandonat. La mateixa subvenció era Creus que alguna associació o grup secundaria. Aquí el retorn és als nens, tothom sap què és l’església Vella. En és: per què no intentem fer la memòria exposició a SBG és difícil. Tenim sales tant per a l’església parroquial com estaria interessada en fer activitats que indirectament va als pares i als avis. aquest sentit potser ho teniu més fàcil del poble? Però el fet de que algú, un d’exposicions però has de tenir algú la Vella, però l’església parroquial és allà? És un col·lectiu no desatès però que pel fet de que no està tan contaminat, historiador o qui sigui vagi al arxiu de allà, que obri i vigili. I amb el que de propietat del bisbat de Vic i no hi A nivell entitats us hauria interessat potser de cara a un projecte d’aquest tan tòxic. La fàbrica és un tema més Vic a buscar dades no ens semblava val imprimir-la no ens surt a compte podem actuar. A part de les ruïnes de l’associació d’amics del Romànic de tipus no es tenen tant en compte. O dens, més tòxic, més contaminat. I a prou participatiu. Per tant el que vam després que quedi en calaixos. l’església en aquell espai hi tenim un Sant Bartomeu del Grau. La dona del que la professora d’educació física vagi l’església és un entorn més natural i fer va ser parlar amb el avis, perquè mur de pedra seca i unes parcel·les Miquel Colomer i uns amics estaven allà a fer alguna activitat. idíl·lic. Aquí potser si que ens podem sense ells no podem fer-ho, i els hi va Estat d’abandó del conjunt de d’horts. Les persones amb necessitats en aquest grup. El Cor del Grau és més Si teniu un bon projecte no només atrevir a fer qualsevol cosa. semblar interessant col·laborar. l’Església Vella i el seu entorn, que d’aliment del municipi poden musical, així com el grup d’animació es pot oferir aquí a l’escola, sino Per tant em anat a parlar amb les anys enrere generava activitat. Passat sol·licitar una parcel·la i no paguen cucafera i els bastoners. Imagina el Cor altres escoles de la Diputació. Hi ha persones més grans del municipi i. Els (què es buscava), present i futur la tinença ni l’aigua. L’altre 50% de del Grau cantant allà. Potser ho farien. escoles que van a fer colònies a altres mateixos usuaris que venen ens porten (continua havent un pla?). parcel·les són per la gent del poble Però és territori dispers i un canal municipis. Si tens un producte ben les fotos i nosaltres les projectem en És un tema delicat. Tenim diferents que paguen 60 euros de fiança per dos d’aire. És un repte. muntat, pot ser que et vinguin de fora. una pantalla i les anem comentant. projectes en aquest entorn i no anys, que és el que dura el contracte. El que si que hi ha és el col·lectiu Amb Un altre tema després és l’allotjament.

12 13 Marisa Casamor

Directora de la Residencia dels Munts a Sant Boi del Lluçanès desde 2009.

Marisa es la directora de una de las pocas residencias para gente mayor de El Lluçanès, además de enfermera. Lo que más le gusta de la residencia es el equipo humano. Le gusta aportar día a día a los residentes protección, orden y proximidad. Marisa es una persona muy proactiva dispuesta a colaborar en nuevas iniciativas y en nuevos proyectos. La Residencia está situada a 17 km de Sant Bartomeu del Grau, a 20 min en coche, y a 37 km de Vic, 34 min. Por Annabel Barba y Albert Noya

Hemos visto que no hay muchas locales que nos organizamos en tres ascensor porque solo disponíamos residencias por El Lluçanès. ¿De que turnos distintos de 8 horas para de uno y era insuficiente para tanto oferta disponéis? atender a los residentes las 24 horas del personal. La residencia se fundó hace En El Lluçanès si que es verdad que día. 25 años y nos hemos ido adaptando a solo hay tres residencias pero en los ¿Crees que serían necesarias más las necesidades del momento. En un alrededores la oferta es mayor. residencias para gente mayor en la principio el perfil de residente era más zona? independiente aunque actualmente hay “Nosotros somos los Si. Normalmente hay mucha lista todo tipo de perfil, con lo cual hemos que tenemos la oferta de de espera para obtener una plaza tenido que ser consecuentes. plazas concertadas mayor, concertada y como profesional del aun así tenemos una larga sector no me gusta que hayan personas ¿Qué opinarías si se proyectara una lista de espera. En nuestra mayores con necesidades desatendidas. nueva residencia para gente mayor residencia disponemos de en Sant Bartomeu del Grau? 56 plazas concertadas y ¿Este edificio siempre ha sido una Como hemos hablado antes pienso 18 privadas.” residencia para gente mayor? que es necesario ampliar la oferta para No. En los años 40 era un hotel de gente mayor con necesidades, se que ¿Los residentes son locales? lujo donde la gente venia a pasar su una residencia solucionaría muchos Normalmente es gente de la zona o vacaciones, ¡tenemos piscina y todo! problemas, como el de las largas gente que viene derivada de municipios Por eso disponemos de una parcela tan listas de espera, aunque creo que este cercanos, por tener la mayor oferta grande. sector necesita de nuevas propuestas. de plazas concertadas, pero a veces La residencia tradicional está muy nos hemos encontrado con casos ¿Cómo habéis adaptado el hotel para centrada en la persona mayor como que vienen de más lejos. Estos casos cumplir con las necesidades de una paciente y no como persona. Me normalmente están vinculados a residencia para personas mayores? consta que en países del norte se han personas mayores con poca relación La verdad es que hacemos mejoras puesto en práctica nuevos modelos con la familia o con problemas sociales poco a poco, al ser un hotel muy que creo que serán nuestro futuro y la donde el lugar de residencia no es un bien equipado no necesitamos hacer manera de evolucionar este sector. factor principal. grandes reformas, porque la estructura sigue siendo la misma. Sobretodo ¿Con qué servicios y con que hemos tenido que solucionar temas personal contáis? de accesibilidad, la primera medida A parte de residencia también es un importante fue ampliar todas las centro de día con diferentes actividades puertas para que pudieran pasar las colectivas. Somos 35 trabajadores sillas de ruedas o instalar un nuevo

14 15 Sandra i Albert

Albert y Sandra son masovers que residen en una de las edificaciones de Mas Vilanova. Ambos poseen empleos ajenos al campo y trabajan una pequeña parte de los terrenos para cultivos destinados a consumo propio. Sandra forma parte del partido político Ixsbg y actualmente es una de las concejalas del ayuntamiento de SBG. El territorio que ocupan, con varias construcciones abandonadas, mayoritariamente se conforma de pasto que es aprovechado por un pastor y su rebaño de ovejas. Actualmente son los principales residentes, junto con su hija, de este entorno ya que el propietario de los terrenos los disfruta únicamente de manera más esporádica. Por Iñigo Ocamica y Iñigo Tudanca

¿Cuál es la conciencia social problema más importante. No Puigneró, ¿cuál es la sensación una UE, se permiten tener mas cabezas Esto ya está regulado. Pero hecha la ley, ciudadana en cuanto al tanto del de aguas residuales y vez pasado todo este tiempo? de ganado. Y este crecimiento no se hecha la trampa. Y no hay mecanismos medioambiente de su entorno y la depuración sino el de suministro. Ya Depende de a quien se lo preguntes. Si ha complementado con medidas para para perseguir esto. depuración de aguas? que éste puede resultar en un futuro has vivido aquí probablamente buena mejora y mayor sostenibilidad de Ninguna completamente contaminado por el porque en la época casi un miembro las granjas. Tampoco para la gestión En cuanto al crecimiento exceso de purines en el medio. El cual de cada familia trabajaba en aquella de los purines, que ahora serían desmesurado, ¿cree que es crónico? Saben los ciudadanos que el agua se sí que sería el primer problema. fábrica. Pero hay otra gente que puede muchos más. Con lo cual el suelo No, es un problema, pero no es vierte directamente al territorio sin ser que haya venido al pueblo a vivir está más contaminados y todo se ha crónico. De hecho ya conozco casos, previo tratamiento? “Depende de nosotros más tarde, y que entendiendo el desequilbrado un poco más. Y más que de pastores que prefieren tener menos No. Y parece que a la gente no es algo que nos concienciemos remanente que ha dejado toda aquella se desequilibrará porque la empresa cabras pero de mejor calidad que te que le importe demasiado. para que este pueblo actividad textil no tiene una opinión Tarradellas prevee la implantación de den productos mejores sin grandes crezca de una manera más muy simpática hacia él. granjas en los bosques del Llusanés. rebaños. ¿Cuál es la sensación en las gestiones sostenibe y preservar todo Y en este caso serían más grandes y con agencias como la ACA? esto que tenemos.” “En este pueblo debería agravarían más este problema del que No he tratado con ellos. existir más conciencia hablamos. El problema de los vertidos al social para tener mas ¿Tiene el pueblo mecanismos o poder terreno, contempla el pueblo hacer control en situaciones “Ahora mismo con las para realizar algo al respecto? algo al respecto? como la de la industria subvenciones de la UE ha Todo depende de la política y del En este caso no sólo sería un vertido textil de Puigneró.” existido un crecimiento dinero que se disponga. Y de las de aguas residuales sino de purines. desmesurado de cabezas entidades superiores. Muchas de las fuentes de suministro Cree que todo lo que ocurrió con la de ganado que está del pueblo proviene de pozos fábrica es una situación aislada o que ocasionando otro gran ¿Considera el problema de la subterráneos. Estos pozos, con el podría volver a ocurrir? problema, los purines.” depuración de aguas como problema continuo exceso de purines se está No es una situación aislada y de hecho prioritario? contaminando y por consiguiente está ocurriendo. Ahora mismo, y desde Podría existir una solución a este Probablemente pueda ser el segundo contaminando el agua. que se están dando las ayudas de la problema a nivel administrativo?

16 17 Montserrat Serra

Treballadora del forn de pa Sant Bartomeu del Grau.

45 anys, viu a Sant Bartomeu del Grau des dels 11 anys, quan es va traslladar amb la seva familia. El seu pare era treballador a la benzinera de l’entrada del poble. Ha treballat durant 16 anys a la fàbrica tèxtil Puigneró; va començar amb 16 anys i va plegar quan la indústria va fer fallida l’any 2003. Actualment porta treballant 1 any al forn de pa de la plaça Doctor A.Griera.

Per Ana Badía i Laura Molina

Què és el que més t’agrada de viure Trobo que per ser un poble tant petit més val tenir-ho gent. Això dona feina ho haurien de treure, perquè algun dia d’actes que és molt polivalent i ja dona podria potenciar això. a SBG? hi ha bastant de tot. Potser l’autocar al poble, ha portat gent nova,... algú es farà mal. bastant de si. Parcs en tenim molts... I creus que estaria bé mantenir la La tranquilil·tat del poble i que estem a és el que funciona pitjor. Aquí sense Els caps de setmana donem volts pel memòria històrica de SBG i obrir la vora de Vic, a només 10 minuts amb cotxe ets mort. Als joves els porten els “Aquest poble el van Bosc del Vilar o per la zona de davant I respecte als següents nous un espai de les naus perquè es pugui cotxe. A vegades trigues més en trobar pares amunt i avall o agafen l’autocar, transformar en una de l’Hotel del Roc llarg. Per les places equipaments o noves activitats, que visitar, tant per la gent del poble com lloc per aparcar que en anar fins allà. però l’autocar té molt poc servei, fa colònia i el que queda del poble no hi veus gairebé mai ningú. n’opines? Que et semblaria tenir un per la gent de fora? dos viatges al dia de baixada i dos de avui en dia es un “mega Penso que a la Plaça nova seria un lloc de formació per a la gent de la Per veure naus buides no val la Fas vida fora de SBD, als pobles del pujada. espai” desaprofitat.” bon lloc per posar quatre coses per la zona, de la comarca que vulgui fer pena, però si es pogués introduir la voltant? canalla perquè és un lloc que només estudis lligats al territori? Creus que maquinària que es feia servir, una Actualment tinc dos nens petits i estic Què milloraries? Acostumes a moure’t per la zona s’utilitza en esdeveniments puntuals tindria sentit? mostra de cada, aleshores sí. Tot i molt per aquí, no em moc per altres Moltes coses, però s’ha de vigilar en industrial? (cinema a la fresca per Fesa Major, Potser sí, jo no conec a gaire gent així, tampoc fa tants anys d’això, la pobles, i més ara que obrim els caps de que es fa o no es fa, si pot ser rendible No gaire. Hi ha unes vistes molt Torneig de Petanca, ...) que vulgui fer de pastor, però jo maquinària i la tecnologia era bastant setmana. o no que ho facin. maques però és un lloc que no és de només conec l’escola de Sant Hipòlit moderna. Potser el segle que ve si, però pas. O hi vas expressament o no hi vas Quins equipaments creus que li (Quintanes). Potser es pot restaurar actualment no val la pena. Els dos estudien aquí? Quin impacte creus que tenen les mai. A no ser que facin alguna cosa al anirien bé al poble? Calen de nous? una casa de pagès i fer-ho allà. Un va a la guarderia i l’altre al col·legi. naus sobre el poble? poble i et desviïn cap allà i t’obliguin a Hi ha gent que vol fer un poliesportiu, Una última pregunta... Com va ser la Tant l’escola com la guarderia de Aquest poble el van transformar en una passar. Però nosaltres no hi anem mai. rocòdrom, pista de bàsquet,... Però és Espai per fires i esdeveniments? teva experiència com a treballadora a SBG estan molt bé, però quan vagin colònia i el que queda avui en dia es un molt relatiu. El futbol es va morir l’any La gràcia de les fires jo penso que és la fàbrica d’en Puigneró? a l’Institut hauran d’anar a Gurb. El “mega espai” desaprofitat. No se que Com fas servir l’espai públic? Tu que passat per falta de gent. O puja gent fer-les a l’exterior. El que motiva és Jo vaig estar molt bé els 16 anys que hi transport per l’institut està lligat a s’hi podria fer però s’hi podria treure tens nens petits, acostumen a jugar i es renova tot una mica i tenim més anar a passejar fora i veure el poble. vaig treballar, no tinc cap mal record, l’escola, però quan van a Batxillerat, molt suc. als parcs o places del poble? volum per poder fer coses o, que hi El que crec que s’hauria de fer és al contrari. Jo estava als ordidors i em com ja no es ensenyança obligatòria, Normalment quan surten de l’escola farem? Un club d’esports per la canalla treure suc a les vistes del poble, al seu dedicava a posar bé el fil a les bobines, no tenen aquest servei i a vegades costa Et sents còmode amb l’activitat sempre ens quedem una estona al i que juguin 2-3 cops la setmana? paisatge. Activitats com la cursa de dins d’uns grans plegadors. Depenia trobar combinació per pujar i baixar. actual de les naus? parc de davant. Fa uns anys van posar Quan plou van al casal... S’ha de mirar muntanya o la BBT fan que la gent de mi mateixa i havia de fer x bobines Sí, estan portant vida aquí al poble. màquines de gimnàs per a la gent gran, bé per veure si és viable. El consultori pugi i vegi el poble, però pugen, ho en x hores. Era una feina tranquil·la, Trobes a faltar algun servei? Abans que tenir-ho buit i que caigui, però allà juga la canalla i jo crec que del metge està molt bé, tenim la sala veuen, i marxen. No ho sé com es d’anar fent.

18 19 Emili Benito

Alcalde de Sant Bartomeu del Grau (ERC).

43 anys. Llicenciat en Filologia Catalana. És una de les principals personalitats amb qui havíem de contactar per les seves evidents responsabilitats com a alcalde del municipi. Partint del fet que el nostre projecte se centra en les infraestructures de l’aigua -de caràcter públic- volíem conèixer la seva opinió sobre diferents aspectes de l’abastament i el desguàs d’aigua al poble de Sant Bartomeu.

Per Martí Domènech i Ventura Godoy

Hi ha una previsió a curt termini per Quin cost energètic i econòmic té no hi ha cases connectades ja que, a Quins sistemes de rec son majoritaris Per què el poble no va aconseguir Com ja sabreu, l’ACA ara mateix no realitzar el nou dipòsit? el bombeig actual d’aigua, i per veure; de SBG surten dos ramals de en les explotacions agrícoles del mai fer-se amb el servei de l’antiga té diners, i la inversió requerida en un Si, però és molt improbable que es tant, quin estalvi en aquests termes canonades d’aigua, el de la carretera a municipi? depuradora Puigneró? poble amb una orografia tan marcada realitzi en aquesta legislatura. A part suposaria el nou dipòsit per als veïns Perafita i el que va cap a Olost. Aquest Aquí no tenim sistemes de rec, són La depuradora la va edificar el com el nostre, era molt alta. d’ésser un procés llarg, ara mateix de Sant Bartomeu del Grau? últim només s’allarga 4 o 5 km i per tot conreus de secà; blat, ordi, blat de Puigneró per fer-se càrrec dels des de l’Ajuntament, tenim altres Aquestes dades caldria demanar- tant les masies del Sud en queden molt moro... ja de per si tenim una terra residus que la fàbrica generava, que “El consell comarcal prioritats; estem renovant la plaça del les al regidor encarregat dels serveis allunyades. Així, com que aquesta és humida i tota la zona de Vic és de secà. eren molts. Diuen, fins i tot, que va fer el projecte de la poble i probablement acabem tirant la municipals, en Jepe (Josep Salvans), ara una inversió que s’han de pagar els Si que moltes masies tenen horts que arribava a consumir 6.000.000 de nova depuradora, però nau que pertany al Municipi, ja que mateix jo no disposo de les dades. privats, a ningú no li compensa aquesta potser si que reguen, però són per a litres d’aigua per dia, de fet, els pous són molts diners. No ho no s’aguanta per enlloc i el fals sostre inversió. Això si, entra dins dels plans consum propi. de Vilaseca també van ser obra seva. poden fer ara per ara i així comença a caure. Quin preu té l’aigua per al de l’Ajuntament el prolongar aquest La qüestió és que quan l’empresa estem, a la espera.” consumidor? Quins elements ramal per facilitar que aquestes masies Amb en Josep Salvans vam va fer fallida, aquestes instal·lacions Quines subvencions es van demanar intervenen en el preu de la factura? puguin connectar-s’hi tot incrementant comprovar la dramàtica situació van quedar ‘òrfenes’; els pous de Tenint en compte la xarxa existent en el moment de redacció del Quines mesures d’estalvi es podrien la capacitat productiva del municipi respecte les aigües residuals. Hi ha Vilaseca van passar a pertànyer a de desguàs d’aigües residuals i projecte i quines es demanarien ara aplicar més enllà de la col·locació del amb usos turístics. De fet, moltes de alguna actuació prevista per afrontar la municipalitat, però com no se’n l’orografia del territori no seria per la realització del nou dipòsit? nou dipòsit? les masies del nord d’Oristà hi estarien aquesta situació? podien fer càrrec, es va cedir a la millor plantejar un sistema de petites Com deia, la construcció del nou Com en la pregunta anterior, no us interessades ja que per distància i per Pel tema de les aigües residuals consell comarcal d’Osona. Pel que fa depuradores en xarxa que no pas una dipòsit és un procés llarg; d’entrada puc respondre. alçada, els és molt més convenient. heu de parlar amb l’ACA. Des de a la depuradora, les aigües residuals depuradora centralitzada? perquè cal arribar a un acord amb la l’Ajuntament ja s’han enviat totes les del poble es conduïen allà, aprofitant El projecte dissenyat des d’Aigües propietària de la parcel·la; en aquest Quantes/Quines masies estan Es contempla alguna actuació reclamacions pertinents i no tenim res la instal·lació de la fàbrica, i l’objectiu d’Osona ja preveia una determinada cas la ‘Mati’ Saló. Són un tipus de abonades a la xarxa municipal respecte a les fonts del municipi que a fer. Sabem que el funcionament del del poble era poder seguir utilitzant- xarxa per a la depuració, crec. Hauríeu converses llargues i que, en el pitjor d’aigua? Les que no ho estan, per contenen nivells de nitrats en excés? poble en aquest aspecte no és l’adequat, la. El problema és que es tracta d’una de mirar-vos el projecte, allà al consell dels casos, pot acabar en expropiació, quin motiu? La col·locació del nou A veure, totes les fonts del poble reben però no podem fer-hi res. infraestructura dimensionada per un comarcal us el ensenyaran i us poden lo qual implica un allargament dels dipòsit facilitaria noves connexions l’aigua de Vilaseca, de manera que cabal –el de la Puigneró- molt superior passar dades també, si les sol·liciteu. terminis considerable. I la qüestió a les masies que encara no estan ninguna esta contaminada. Una altra Quines iniciatives es volen prendre al que produeix el nucli urbà, de és que cal que l’Ajuntament sigui el abastides per la xarxa municipal? cosa és que les fonts d’alguns masos des de l’Ajuntament per implicar manera que el cost del manteniment propietari dels terrenys per tal que Les masies connectades a la xarxa ho estiguin. Segur que molta gent l’ACA i la Diputació en la resolució i del funcionament de la depuradora puguin demanar-se les subvencions. d’aigua potable són nombroses a la part anava a buscar-hi aigua en el seu dia, d’aquest problema? era totalment desproporcionat, i, Per tot això, el més segur és que el nord del municipi, a prop del nucli però són fonts privades i per tant no és Com t’he dit, hem enviat nombroses ràpidament, l’ACA va descartar-ne l’ús tema del dipòsit es posposi fins la urbà. Bàsicament es tracta d’aquelles responsabilitat nostra el potabilitzar- notificacions a l’ACA per tal que per part del poble. propera legislatura (en cas que tornem que es dediquen totalment o parcial les. s’impliqui. Nosaltres no tenim més a guanyar les eleccions). al turisme rural, clar, per a elles és marge de maniobra, no sé, truqueu-los. Per què no es va dur a terme la nova obligat l’accés a aigua no contaminada Truqueu-los i a veure que us diuen! depuradora tot i haver-hi un projecte pels pous. A la part sud del municipi, aprovat?

20 21 Toni Muns

Veí de tota la vida de Sant Bartomeu del Grau, en Toni Muns de 44 anys d’edat combina les responsabilitats de la vida familiar i el fet de ser pare de 4 fills amb les responsabilitats de potar el seu propi taller de fusteria.

Taller situat a la plaça doctor Griera on en Toni ha anat incorporant nova maquinaria de control númeric amb les eines propies de la tradició de l’ofici. Així mateix es declara un amant del paissatge de Sant Bartomeu i els voltants i aprofita sempre que pot per gaudir-lo fent esport. Per Christian Heredia i Ivan Roguera

Quines activitats d’oci i temps lliure Amb quin mitjà de transport fas Això podria ser un fil conductor que lo normal es trobar-se al bar per fer el treballar. Aquí al poble deu haver de Hauria de ser quelcom pensat per realitzes a Sant Bartomeu del Grau? els desplaçament intern per Sant situés el poble en el mapa. cafè i allà cadascú parla amb els seus. l’ordre de 20 autònoms. Seria ideal activitats esportives i culturals. Una On i en quina franja horària? Quines Bartomeu? si cadascú pogués tenir allà un petit sala polivalent/pavelló/rocòdrom/ lloc són les activitats més comunes que es A mi m’agrada molt anar en bici i per “Altres pobles parlen de Què més faries a la plaça nova? Creus taller o magatzem. Ara molts treballem de trobada i estiraments dels grups de realitzen al poble? tant procuro anar en bici o caminant bruixes, bandolers, etc. que hi falta alguna cosa? al cobert de casa i un lloguer tou caminar, córrer i bici. Des de sempre m’ha agradat molt als llocs. Però al poble és bastant Nosaltres no cal que ens Falta tot, allò va ser un intent permetria canvis. S’haurien de buscar La gent a casa seva fa coses molt bèsties fer esport, Sant Bartomeu disposa habitual que la gent hi vagi en cotxe inventem una història, d’abordar la fàbrica però finalment maneres de compartir recursos entre i ningu s’entera. Si algú pinta, fa fotos d’un entorn ideal per a la bicicleta i d’un lloc a l’altre. ja la tenim, però hem de no ha sigut més que una petita tots,una economia més col·laborativa. o escultura potser estaria bé que pogués les curses de muntanya. Porto més saber explicar-la.” esgarrapada. Crec que hi ha problemes exposar el seu treball o realitzar part de 30 anys dedicat a aquest esport. Creus que s’ha de superar la imatge socials més importants. Falta quelcom Què et semblaria que les activitats allà. Un punt de reunió que atragués Aquí a Sant Bartomeu hi ha moltes industrial de SBG? S’ha de mantenir Consideres que a SBG hi ha que faci fer pinya, un poliesportiu, un que actualment es realitzen en la a diferents col·lectius i que tothom possibilitats en aquest aspecte però s’ha part de la memòria de la fàbrica? suficients recorreguts per caminar rocòdrom... plaça doctor Griera (mercat, fira) es pogués fer una mica el mico allà. d’estar preparat perquè qualsevol ruta Quina creus que és la manera més i fer esport? Estan en condicions desplacin a la Plaça Nova durant les El privat sempre va per ell. Això ja era té molta baixada i pujada. No tinc un adequada de mantenir la memòria de adequades? Quin ús se li dona a les naus de la obres? Kanses City als anys 70 i això no pot horari concret ja que tinc quatre fills i la fàbrica? Hi ha moltíssims, però la gent sempre plaça (ajuntament, hostaler)? Quina Jo treballo davant de la plaça i no es fa tornar a passar. ho intento combinar quan puc. Aquí a Està clar que no es pot girar l’esquena fa servir els mateixos. Aquí no hi ha és la freqüència d’usos dels accessos? res. El mercat es una parada, la fira de Sant Bartomeu hi ha una bona colla de a la fàbrica, és cert que és desmesurat ningú. Amb els que som ja fem amb les ¿Es podria accedir per una altre natura i muntanya reuneix gent perquè bastoners i gegants. Per altra banda el per aquest poble però molts aquí han condicions que tenim. Només a nivell banda? aquell dia es fa una cursa d’orientació motor sempre a tirat molt i els caçadors viscut d’això durant anys, fins i tot jo de natura i vistes ja ho tenim tot. NS/NC que porta unes 300 persones al poble també han estat sempre un grup prou que no hi he treballat mai, he viscut però la fira de per si no es res. gran. indirectament de la fàbrica. On es troba la gent a l’hivern? Què opines de la possibilitat que es En aquest poble hi ha molta gent que Consideres les condicions d’aquests contempla al planejament d’obrir un Quin seria per tu l’ús ideal de les “Tot i així trobo que en sap molt de filatura i del sector espais agradables per l’ús que li carrer del carrer vell al de darrera de naus propietat de l’ajuntament? falta una activitat tèxtil, això s’ha de fer evident. Caldria doneu? Creus que podria ser en un les naus passant per la plaça? Creus que seria apropiat/possible un per fer poble, per fer una sala on es mostressin fotos i altre lloc? Si és per fer habitatges no cal. Ara bé, cert apoderament d’aquests espais pinya.” s’expliqués tot el que s’ha viscut aquí. Al bar, i sí, ja està bé. A un poble així em sembla que és una oportunitat per per persones o entitats dels poble?

22 23 Josep Maria Blasi

Professor i secretari de l’Escola Agrària Forestal “Casa Xifra” de Santa Coloma de Ferners.

Per Maria Megias i Gerard Oliveras

Com se sap la necessitat d’on i quan D’on provenen els alumnes de cada se al territori en algun De formació continua tenim molts més En quin any es va crear aquesta les 15 hores o més de 100 hores. Cada s’ha de projectar una nova escola de escola? subsector del nostre alumnes. Fem de l’ordre de 30 cursos a escola? curs s’organitza de forma autònoma capacitació agrària? En el cas nostre principalment de sector.” l’any (25 alumnes per curs) i uns 20 de Al 1986. però en general són d’aspectes pràctics No es creen Escoles noves. (Per motius la Selva i el Gironès. També tenim jornades tècniques (fins a 90 persones). sobre temes puntuals d’interès per pressupostaris). De qualsevol manera alumnes de l’Empordà, la Garrotxa, del Nosaltres estem especialitzats en Hi ha l’oferta que amb el personal que Quines son les superfícies necessàries als professionals. Per exemple, el la decisió de crear una Escola nova Maresme, del Barcelonès o del Vallès. formació de Jardineria i Forestal, i tenim, podem fer. per l’Escola (aules, camps de cultiu, morrut de la palmera, poda d’alçada, depèn directament de la Conselleria Quatre de les catorze Escoles Agràries alhora en Apicultura. Però al final granges, administració,...)? instal·lacions de reg, mecanització, i de la nostra subdirecció, i no de les tenen residència. La nostra en té. Això cada alumne escull la seva formació El pla d’estudis de l’Escola va Sis aules, dos laboratoris, una aula apps en jardineria, màrqueting digital Escoles o del territori. En cap moment és un valor afegit i un tret diferencial en funció de les seves necessitats i de relacionat amb la zona geogràfica on d’informàtica, un taller, un viver, un per l’empresa,... una Escola es crea per necessitats del respecte qualsevol institut. Aquest la proximitat. Si volen estudiar sobre es situa l’Escola? De què depèn? umbracle, una residència. A més hi ha sector o territorials. Si un territori fet ha facilitat que nosaltres puguem agricultura ecològica se’n va a l’Escola Depèn d’unes necessitats que es un jardí per fer pràctiques de jardineria Qui decideix els oficis de finca i (com Osona) necessita formació acollir a alumnes de tot Catalunya i de Manresa, sobre vins a Gandesa, van detectar al territori quan es va i 24 hectàrees de fosc per fer pràctiques professors? Hi ha possibilitat que es designa una Escola propera que fins i tot en algun moment del País sobre cava a Espiells, sobre formatge a crear l’Escola i que alhora ha anat forestals. siguin treballadors del poble o de la s’encarregui de fer formacions en Valencià o les Illes Balears. La Seu, sobre carns a Monells,... evolucionant. Per no perdre el fil amb comarca? aquella comarca. Precisament ara Normalment al territori, cada Escola les necessitats del territori i sectorial, Com s’organitzen els cursos? Concurs públic d’oposició de la estem fen una emprenedoria en Porcí té la responsabilitat de la formació de Quants alumnes té l’Escola? Hi ha cada any o any i mig es fa una reunió Els de formació reglada igual que els Generalitat de Catalunya. a Vic coordinada per nosaltres, també les quatre o cinc comarques veïnes. Les més oferta que demanda de places? (Consell de Centre) que es farà el cicles formatius d’Ensenyament. Tenen hem fet molts cursos de dejeccions nostres Escoles pertanyen a Agricultura De formació reglada un centenar. proper 14 d’octubre. On es convoquen una durada total de 2000 hores de les ramaderes i fitosanitaris en aquella i no a Ensenyament. Això fa que no Depèn del sector, per exemple a els principals representants i agents quals 383 hores són de Formació en comarca. La limitació principal està oferim únicament formació reglada forestal hi ha molta més demanda del sectors en què treballa l’Escola i Centres de Treball (FCT). La formació en el poc personal que tenim al centre com als instituts, sinó que cada Escola que oferta, en canvi, de jardineria, és s’escolten les demandes de formació als cicles formatius ha de ser més i el volum de classes que porta cada ofereix també formació continua al inrevés. Paradoxalment les sortides que es presenten. pràctica que teòrica, ja que es pretén professor. adreçada als professionals en actiu. professionals són just al contrari, que l’alumne desenvolupi les destresses moltes més ofertes al sector de la Quin pressupost teniu per part de la per exercir l’ofici que aprèn a l’Escola. “Cada Escola també ha jardineria que al sector forestal. Generalitat? Els cursos de formació continua tenen intentat especialitzar- Entre 200.000€ i 300.000€ una durada inferior però oscil·len entre

24 25 Es fa algun tipus d’ensenyament als David Puyol Pèrez nens basat en el sector primari? No, es fan classes especifiques sobre el President AMPA Escola Pública La Monjoia i Regidor a l’Ajuntament de Sant sector primari. Però en els treballs sobre Bartomeu del Grau. el medi natural s’organitzen al voltant de els elements del sector primari com la fusta, la mel, l’aigua. Cada any es fa una excursió a veure un apicultor, com a president de la AMIPA de l’escola de primària crec que és una escola arrelada al seu entorn. Per Maria Megias i Gerard Oliveras Irene Escudé i Mariona Massons S’ha plantejat mai la creació d’una escola de capacitació agrària o quelcom semblant? Ho desconec, però diria que no s’ha plantejat. Crec que seria una bona proposta.

Els pagesos viuen nomes del sector primari? No. Actualment els pagesos estan buscant altres fonts d’ingressos a part de la ramaderia i l’agricultura Hi ha pagesos que han muntat cases de turisme rural, hi ha apicultors... Que milloraries del poble? relacionada amb el sector primari que La part de les naus de Puigneró que conveni de la pobresa energètica, en és la instal·lació. Jo dotaria d’equipaments el poble, per és el predominant al poble. Com per donen al carrer vell del poble al costat Hi ha algun tipus d’organització el qual l’ajuntament es compromet que sigui més atractiu cap a la població exemple fabrica de formatges artesans... de la plaça nova. entre el pagesos per abaratir costos? assumir els costos que no poden Creus que tindria sentit aprofitar els jove. D’aquesta manera la població Els pagesos de Sant Bartomeu del afrontar aquestes persones en situació metres quadrats de coberta que ara de Sant Bartomeu s’incrementaria i Creus que seria bona idea promoure Consideres que les naus aporten o Grau no tenen cap cooperativa o de risc. Hi ha un assistent social al queden inutilitzats per a generar un al haver-hi més gent, les botigues y l’activitat econòmica basada en “molesten” al poble? organització per la comercialització poble que s’encarrega d’avaluar i benefici pel poble? comerços vendrien més, hi hauria més l’ensenyament del sector primari? Home, ara mateix molesten però dels seus productes o la compra de proposar quines són les persones que Ara fa 9 anys vam fer un conveni amb moviment de diners, i es pagarien més Si podria ser una molt bona opció. la gràcia està en pensar com ens maquinaria, llavors... El que si la entren dins d’aquesta categoria. Hi el propietari de les naus per posar en impostos per el poble. L’entorn es rural i per tant tot el en podem beneficiar i superar majoria estant al sindicat d’unió de ha uns 10 casos de pobresa energètica marxa la reactivació del c/Vell. En que signifiqui promoure l’activitat aquesta imatge post-industrial que pagesos. i l’ajuntament assumeix els costos aquest conveni s’estableix que en un Quin tipus d’activitat econòmica econòmica a partir del sector primari és arrosseguem. d’aquestes persones les factures de la període de 10 anys (s’acaba al març del creus que fa falta al poble? una bona opció. Creus que seria bona idea que llum i/o aigua segons el cas. 2017) el propietari ha de plantejar un La gent que viu a Sant Bartomeu del Quina importància històrica tenen vingués gent jove al poble a estudiar? pla de rehabilitació de les naus i una Grau acostuma a treballar fora del Quines activitats d’oci i temps lliure per a tu? Si seria molt bona idea, ja que ells Havent-se unit a pacte d’alcaldes al proposta d’actuació viable, d’acord poble, baixen a Vic majoritàriament. realitzes a Sant Bartomeu del Són la memòria d’un passat molt farien ús dels serveis i dels comerços 2010 en relació al pacte fixat per la amb les pautes que marca el POUM. Durant el dia només hi ha nens i avis, Grau? victoriós per el poble però també d’una del poble. UE del 20-20-20, quines iniciatives El fet és que no s’ha pronunciat i crec que la relació entre l’activitat Jo realitzo les propostes que organitza pèrdua que ens va tocar a tots. es van prendre per afrontar aquest no creiem que porti a terme cap econòmica i la població o la vida les entitats de Sant Bartomeu del Grau, Tendeixes a moure’t per la zona repte a SBG? mesura, amb lo qual a partir del 2017 que té el poble és estable. Al poble ja però crec que l’ajuntament hauria de Quina sensació tens quan camines industrial? L’escola del poble i l’ajuntament l’ajuntament podria o bé actuar per pots trobar-hi comerços amb totes les oferir més activitats i coses per a la gent pel c/Vell? No és un lloc on acostumo a anar funcionen amb calderes de biomassa. propi compte i autofinançar-se o bé necessitats bàsiques. del poble. Actualment la fira de maig i En aquests moments ens trobem en Es va fer un estudi sobre l’enllumenat prorrogar aquesta “deadline” que hi La activitat que crec que li fa més falta festa major són els dos esdeveniments una situació d’estancament, sembla Hem vist que també hi ha casos públic per reduir els costos havia amb el propietari. al poble de sant Bartomeu del grau és principals del poble. que visquem 50 anys enrere, com en de pobresa energètica al municipi: d’electricitat i proposar canviar el la de la petita industria. L’ajuntament un estat permanent de ressaca post- Quants casos hi ha? En quina fase es sistema a LED, però es va desestimar hauria de afavorir la implantació Quins espais en desús del poble industrial. troben? perquè van considerar que encara no de petits tallers i industria petit habitaries primer? En l’acte passada vam ratificar el estava prou comprovat quan rendible

26 27 Ferran Sayol

26 anys. Graduat en Biologia, màster en Ecologia i actualment fent el Doctorat en Ecologia a la UAB. Ha fet dues estades de doctorat de tres mesos cadascuna, a la Universitat de Scranton (USA, tardor del 2015) i a la Universitat de McGill (Canadà, tardor del 2016).

Ha viscut a Sant Bartomeu del Grau fins als 18 anys, després va anar a viure a Barcelona per estudiar, però des de llavors ha continuat anant a Sant Bartomeu pràcticament cada cap de setmana i tots els estius. Per Santi Julià i Bernat Pedro

Des que va començar a baixar la oferir possibilitats per a iniciatives de dins al poble i es veu més. per a ús públic (Pavelló esportiu, Petita a formar part del teixit urbà enlloc podria atraure molta gent. També hi producció de la fàbrica Puigneró i va la gent jove (lúdiques, laborals, etc)? Aquesta part és una petita àrea de sala de cinema, Concerts...hi ha moltes de romandre hermètiques i totalment podrien fer un espai per teatre tancar al 2003, la població de Sant Quines? tota la fàbrica però és la que té més possibilitats). desvinculades del seu entorn? o cinema amb poca inversió. Si no es Bartomeu del Grau s’ha reduït en un Possibilitats per incitatives lúdiques impacte visual i urbanístic. De fet, fer Sí, m’agradaria molt que la part pot portar a terme per falta de diners es 30%. Què creus que pot fer revertir/ crec que sí, que hi ha moltes entitats la plaça Nova ja és un pas en aquest Coneixes iniciatives que s’hagin que dóna al carrer Vell pogués estar podria mirar de construir amb l’ajuda estabilitzar aquesta dinàmica? amb ganes de fer coses que poden sentit però queda per modificar tota la intentat dur a terme al recinte fabril? integrada al poble. Per exemple, dels veïns del poble (mà d’obra i que Crec que seria molt desitjable que es acollir gent que tingui ganes de part restant del carrer Vell. Si no es pot Quines i perquè han fallat? crec que la part que encara no s’ha l’ajuntament pagui el material, per revertís aquesta dinàmica i poguéssim col·laborar. Laborals no ho sé, però enderrocar, almenys es podrien arreglar Un cop es va fer un concert a la sala de modificat, de la plaça Nova fins a exemple). ser un poble de l’entorn dels 1000 potser es podria posar en valor la les parts deteriorades, amb finestres les Calderes i una altra es va organitzar l’església, s’hauria d’aterrar, eixamplar habitants. Bàsicament, el problema qualitat de vida del poble. Si hi ha trencades, etc. Per altra banda, el un Paint Ball a dins la fàbrica. Més a el carrer i construir habitatges per que es redueixi molt la població és que joves que poden treballar des de casa, carrer que dóna la volta a la fàbrica per llarg termini, s’hi volien fer outlets de intentar millorar el carrer principal del hi ha la possibilitat de perdre serveis el poble potser és un lloc tranquil per darrere, actualment té un aspecte molt primeres marques, però a causa del mal poble. Per altra banda, tota la resta de que ara tenim si no hi ha prou massa treballar i viure. deteriorat i una part sense asfaltar. En estat de l’estructura de la nau no es van la fàbrica crec que es podria intentar crítica. Una possibilitat seria intentar aquesta part, també s’hi podria fer una poder realitzar. destinar a ús industrial o econòmic posar en valor les coses bones que Sabent que la fàbrica Puigneró vorera més accessible pels vianants. com ja s’està fent, però igualment, si pot tenir viure al poble: Els lloguers ocupa més de la meitat de la trama Hi ha gent que s’oposa a la l’obertura fos possible, crec que caldria millorar són assequibles, l’entorn natural és urbana del poble, i que els plans Creus que la fàbrica Puigneró podria i la integració de les naus al poble? algunes parts que estan deteriorades i fabulós, l’escola del poble ha rebut d’edificar-hi a gran escala a la seva esdevenir un valor afegit per al Si és així, quins motius creus que poden ser perilloses. varis premis, etc. Tot i així, crec que hi àrea no podran dur-se a terme per poble? tenen? ha poca oferta de habitatges per joves, la crisi, què suggeriries per millorar Crec que si s’aspira a atraure empreses Només conec un exemple, quan d’un Actualment, on hi ha la nova plaça això també s’hauria de millorar per l’impacte (social, urbanístic, visual, que vulguin establir-se al poble, és bo tros de les naus que van llogar com a del Carrer Vell, l’ajuntament disposa potenciar que vingui gent a viure al econòmic...)que les naus tenen poder oferir un espai molt gran i de garatge de maquinària i un veí s’hi va d’una nau d’uns 4.000m2. Creus poble. actualment? lloguer barat perquè es pugui utilitzar oposar, tot i que a la resta de gent hi que el poble té alguna necessitat que Per la situació de la fàbrica, crec que es (per exemple, de gran magatzem). Per estava d’acord. podria ser acollida per aquest espai? Com a jove amb estudis que ha sortit podria prioritzar canviar l’aspecte del altra banda, les parts que queden més Si, no tenim pavelló esportiu i podria a l’estranger, creus que SBG pot Carrer Vell, que és la part que queda a prop del poble podrien utilitzar-se Veuries viable que les naus passessin ser un bon espai per un rocòdrom, que

28 29 Les condicions serien millorables Laura Villegas però... Sí, l’asfaltat està fatal. 30 anys, de Sant Bartomeu de tota la vida, Presidenta de l’Associació d’Empresaris. Viu a les afores, a 1km de la Plaça Nova i treballa als despatxos de la Plaça. Es dedica al mon de les assegurances, col·labora amb l’empresa del seu pare (excavacions Feu servir l’espai públic urbà? Hosteler) i de la seva mare (gestoria). No ho tinc gaire controlat, no estic en aquella edat que quedo amb les Va estudiar Relacions Laborals especialitzada en Recursos Humans. Ara és professora meves amigues al parc, però veig de mecanografia a l’escola de SBG. “Vaig estar molts anys a la Comissió de Joves que el de l’Escola i el de davant del tirant del carro, però ara ja em prejubilo perquè tinc 30 anys”. Casal tenen molt d’èxit, són els únics Per Ana Badía i Laura Molina que tinc controlats. I quan nosaltres érem joves, quan teníem 14-15 anys, teníem local al costat de correus, érem una vintena, era ideal.

I el joves d’ara? No en tinc ni idea.

I les vostres trobades? Com a entitat quedem al local d’entitats i com a colla al bar, o a casa d’algú. La majoria de gent de la meva colla ens hem quedat a SBG.

Canvi de tema total, quina activitat econòmica creus que li aniria bé al Sempre vas tenir clar que viuries a tots els serveis i els nens aprenen un Quin impacte creus que tenen les poble? Cal alguna nova? zona, de la comarca que vulgui fer I un espai de vivers? SBG? pilot (degut a l’atenció directa i als naus sobre el poble? Pel que fa a empresaris m’han estudis lligats al territori? Actualment que jo conegui aquí tenim Sí, jo sempre. SBG és molt maco. pocs alumnes). També m’agradaria Hi són, però les he vist sempre. comentat que, tenint la macro zona Ah! Això està molt bé! No ho havia dos despatxos més per llogar. Hi ha Viure a SBG és un luxe, perquè té un molt que la gent digués “va vinc a Afectar-me m’afecta més pensar que industrial que tenim, no hi ha una pensat mai. un altre viver públic on ho tenen tot privilegi de paisatge, tranquilitat i a coneixer SBG”, a la comarca només això es converteixi en un niu de activitat industrial real. És només llogat. I també hi ha el Telecentre. més a més tots els serveis bàsics. se’ns coneix per la fàbrica. Trauria la porqueria i de rates. Preferiria més d’uns particulars. No sé com s’hauria Creus que tindria sentit? Nosaltres fa deu anys que hi som gasolinera, és un nyap quan entres i tenir-ho tot maco però no som l’únic de gestionar, potser podria sortir dels Sí, l’única cosa es que ja hi ha una però penseu que venim d’un temps Trobes a faltar algun servei? veus allò. Milloria la carretera d’accés i poble que tenim una fàbrica... mateixos propietaris de dir goita, escola que es diu Quintanes on fan de crisis... i a vegades el que fas aquí Aquí no tenim ferreteria. Si vas al netejaria els boscos del voltant. També no cal que en fem de noves, partim quelcom semblant. Però era més per ho pots fer a casa teva o anar a Vic. super a Vic pots triar entre molts milloraria l’església perquè me mare va Et sents còmode amb l’activitat nosaltres i ho tenim. A vegades pots nens. Es feia pagès, agrari,... Tenim més clients d’altres pobles que productes. Però aquí no ens falta de a assajar allà i un dia els caurà a sobre. actual de les naus? flipar-te i tot son somnis! d’aquí. Moviment hi ha. res. I estem només a 20 minuts de la També pintaria un reflex de cases a les A mi personalment no m’afecta. Té I un centre de recerca vinculat gran ciutat. De Manlleu a Vic hi ha naus del C/Vell (“façanes mortes”). parts dolentes - tràilers - i parts bones Quins equipaments creus que li també al territori i al món agrari? Canviaries alguna cosa d’aquest més risc. També milloraria el mur de color - dona feina a la gent del poble - i jo anirien bé al poble? Calen de nous? Ah molt bé també! Jo encantada! Jo espai interior? Creus que si ho groc de sota l’Escola i el faria de pedra encantada de la vida, i en termes de Un poliesportiu poder estaria bé tot el que siguin coses guais, perfecte! canviéssiu aniria millor? Què és el que més t’agrada de viure on digués Benvinguts a SBG. Així contaminació i sorolls l’impacte és però el que tinc clar es que hauria de Sí. aquí? tindríem una entrada com deu mana. mínim. De fet sort de ser-hi, perquè servir d’espai multi usos, i que sigui I un espai per fires i esdeveniments? Tranquilitat, paisatge, comoditat, sinó això cauria en dos dies perquè sostenible. No pot ser que passi com Sí... Però jo crec que la gràcia que es Una última pregunta, creus que aparcar davant de la porta de casa. Per “Hi ha el millor banc del entra l’aigua a l’interior. altres pobles on fan la gran inversió i faci una fira es que es faci al carrer... estaria bé mantenir la memòria whatsapp li puc dir a la farmacèutica món a Sant Bartomeu del després l’han de tancar perquè no es històrica de SBG i obrir un espai de el que necessito, o a la del forn de Grau, heu vist el mar de Acostumes a moure’t per la zona pot mantenir. I quan plou? les naus perquè es pugui visitar, tant pa... boira?” industrial? Plou, i si tens per tapar doncs tapes, per la gent del poble com per la gent Sí, amb la mare normalment, un I respecte als següents nous i punt. Sinó, a vegades es post-posen de fora? Què milloraries? Ara et farem una sèrie de preguntes parell de cops per setmana, anem a equipaments o noves activitats, que les festes. Sí, jo per mí, sí. Moltes coses i a l’hora no sé dir- sobre les naus... fer esport per la zona del darrera de la n’opines? Que et semblaria tenir un vos quines... Potenciaria l’escola, té Vale, em mantindré bastant neutra... fàbrica. Les vistes son immillorables. lloc de formació per a la gent de la

30 31 Sergi Caballero

Permacultor en solucions urbanes.

Coordina el projecte Mas Les Vinyes, un projecte de vida comunitària es una finca de 25 hectàrees seguint criteris de permacultura i agricultura biodinàmica. De forma compatible amb l’habitatge i la producció, es fan tallers, treballs i retirs.

Per Natàlia Morató i Garazi Robredo de calefacció basat en un excedent de la Com penses que s’hauria trasvassament de l’Ebre… i nosaltres finca, la fusta. d’implementar aquest model? ens fem trampes al solitari. El territori Crec que en aquests moments no que deixem rere nostre és el pitjor que Quina gestió feu de l’entorn, quina tenim cap indicador d’avançar cap a hi ha hagut des que l’home existeix… producció teniu, en feu venda...? una millora en la qualitat de vida de i fa pensar! Per què tenim tanta El primer any vam dedicar-lo a les persones, entenent qualitat de vida tecnologia si no la usem adientment? dissenyar com volíem viure d’aquí com a la riquesa dels recursos naturals a 20 anys. Què veuríem quan ens bàsics (aigua, terra, Sol i aire); aquests Quin tipus de finançament vau tenir? llevaríem, què feiem i a què dedicaríem seran els indicadors de riquesa d’un Inicialment desitjàvem llogar una el nostre temps. A partir d’aquí, cal territori al futur. Quan demanes algú casa, però la majoria de propietaris pensar quines necessitats tindrem i com s’imagina la vida dels seus néts, no les volen llogar amb terres perquè com les aconseguirem. Ens tornaríem ningú no desitjaria que visquéssin al llavors no hi podrien tirar purins, i ja vegetarians? Viuríem en cases petites costat d’una macro-granja i on no sabem que el negoci principal de la o grans? Tindríem voluntariat poguéssin beure aigua de la font, ni comarca és el porc. Així que finalment permanentment? Aquestes són 3 banyar-se als rius del poble com ho vam desistir i vam començar a mirar preguntes ràpides que em venen al cap, havien fet els seus avis. Però totes cases de compra. La crisis va ajudar Quins van ser els criteris per triar potenciar-los. Les 3 principals ètiques Ens trobem varies vegades a l’any per però és un procés llarg i engrescador. les polítiques van dirigides cap aquí a baixar molt els preus, la veritat… aquesta situació? són cura de la natura, de les persones estar junts i compartir llavors i plantes, perquè no hi ha un veritable objectiu De moment, l’única cosa que no pot El futur augment de la temperatura i repartiment equitatiu de feina i coneixement, tècniques, etc. A partir d’aquí fem la gestió de l’entorn de vetllar per les persones. Pensar en crear l’home és augmentar de tamany mitjana degut al futur canvi climàtic excedents. De principis n’hi ha molts en base als fluxes energies de l’exterior global, veient les conexions entre els la terra, al contrari, cada vegada n’hi va fer que busquéssim un lloc que més! Com valoraries el seu funcionament (possibles productes químics dels veïns, diferents, de gran a petit; i després haurà menys... ara és força fred. També la proximitat fins ara, és rentable? zones de fàcil arribada d’incendis, cal actuar de petit a gran, de baix a d’escoles que ens agradéssin, Com és un hàbitat dissenyat per la La rentabilitat és un indicador de reducció dels vents més forts, sorolls dalt. Pensar i raonar més, ho fem molt Portàvem molts anys estalviant per disponibilitat de terra de cultiu i permacultura? la suma de molts paràmetres. Per i pudors, etc.) i els que generem a la poc… començar el projecte, havíem renunciat evidents signes de fauna salvatge Un hàbitat és, per sobre de tot, un lloc exemple, estudiem com augmenta la finca i actuem en consonància amb a un tipus de vida a base d’estalviar com a símbol d’un ecosistema prou on la teva vida és més senzilla, perquè profunditat dels sòls fèrtils, l’augment aquests patrons. De moment la majoria Com penses que influeix aquesta com formigues per al que realment sa. La baixa densitat de població i el tot està relacionat amb la facilitat d’ús de producció de fruita i hortalissa, de la producció és per nosaltres, però activitat en el territori? volíem. Com que ens faltava una part seu caràcter acollidor també van ser i millora dels teus recursos. Es diu l’augment de flora i fauna autòctona, la ja hem començat a vendre i anirem En la total descompensació de recursos de capital, vam demanar també una arguments per venir al Lluçanès. que l’agricultura tradicional és feina captació d’aigua i Sol i el decreixement augmentant-ho progressivament. i desconexió de necessitats i serveis! Ecohipoteca. intensiva, l’agricultura convencional és de compres de productes de l’exterior. Segons la Diputació de Barcelona, Què és i quins són els principis de la energia intensiva i la permacultura (o Tot això funcionant, és el més rentable el 70% de granges a Catalunya no permacultura? agricultura permanent) és pensament que hi ha, i tant! “Les coses que feien els cumpleixen distàncies mínimes. La La permacultura és un sistema de intensiu. El límit de la productivitat avis tenien molt més creació de noves macrogranges sempre disseny d’habitats sostenibles per a està marcat pel teu coneixement i Quines adaptacions es van haver de sentit d’algunes de les va lligada a l’expoliació de recursos persones i les seves necessitats. Per tant, estudi. fer a la masia-edifici? que hem fet nosaltres, no naturals d’altres llocs, com l’aigua que pretén regenerar l’entorn cobrint les El primer és tenir cura d’un mateix, es tracta de rebutjar el agafem del Ter per abastir els porcs necessitats bàsiques amb una millora Formeu una xarxa amb més casos de així que calia centrar-nos en cobrir les que hem après, sinó de de la comarca. Deixem sense recursos gradual dels seus recursos: sòl, aigua la comarca o Catalunya. necessitats bàsiques. Vam trigar més repensar els passos que a un ecosistema sencer per omplir la i aire. La permacultura no és un Sí, a nivell estatal i també especialment de 6 mesos a refer el taulat de la casa comencem a fer ara.” butxaca d’uns pocs, i d’això en diem conjunt de tècniques, és una manera de amb la nostra bioregió, que inclou principal, d’uns 350 m2 amb materials sostenibilitat. Ara, ens posem les mans pensar i relacionar elements i sistemes, algunes granges de Catalunya i França ecològics, vam posar finestres de doble al cap quan a Madrid ens parlen del és entendre els patrons naturals i amb condicions climàtiques similars. vidre amb càmera de 14 i un sistema

32 33 Projectes

A continuació s’enuncien tots els projectes en els que els alumnes han estat treballant i es separen aquest en les diferents línies de treball que s’han plantejat durant el curs.

35 READECUACIÓ D’UN MAS TRADICIONAL: L’AGROTURISME COM IMPULSOR DE L’ENTORN RURAL MASIES

RECUPERACIÓN DE ENTORNOS RURALES EDIFICADOS A TRAVÉS DEL AGUA RECUPERACIÓ, REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DEL READECUACIÓ D’UN MAS TRADICIONAL: Por Iñigo Ocamica y Iñigo Tudanca CONJUNT DE LA MASIA EL VILARÓ L’AGROTURISME COM IMPULSOR DE L’ENTORN RURAL Entendiendo el entorno rural como un ecosistema con una serie Per Antoni Berga i Carles Díaz Per Edgar Díaz i Nathalia Paguaga de recursos útiles y necesarios pa14ra el trabajo en el campo y la El projecte tracta la transformació de la masia El Vilaró cap a un nou Amb l’entusiasme de generar noves alternatives dins d’un medi amb una autogestión, recuperamos las aguas de lluvia y las integramos en un ús turístic. Aquesta actuació es farà respectant el caràcter de la masia demanda en constant evolució com és el rural, proposem un projecte que sistema de riego que pueda nutrir los cultivos emergentes y aquellos i el seu valor patrimonial, adaptant-mos a les necessitat actuals i a la dota d’un nou ús a edificacions que actualment es troben infrautilizades i que ya están en funcionamiento. voluntat de la propietària, Maite Rovira. en deterioració. Es proposa l’agroroturismo com a nova font d’activitats i catalitzador de relacions entre usuaris dins de l’entorn rural. TERRITORI

        

         

           

     FOMENT DE LA VIDA RURAL A TRAVÉS DEL MODEL DE FOMENT DE LA VIDA RURAL A TRAVÉS DEL MODEL DE PAISATGES DE VOL EL RECORREGUT DE L’AIGUA A SBG MASIA AUTO-SOSTENIBLE MAS ROGERS MASIA AUTO-SOSTENIBLE MAS ROGERS Per Victor Díaz Asensio i Sergi Estruch Per Martí Domènech i Ventura Godoy Per Maria Megias Per Gerard Oliveras Reprendre l’entorn com a focus d’atenció, recuperar l’interès pel seu El nostre projecte parteix de l’anàlisi del tractament de l’aigua al poble La intervenció situada al Mas Rogers, consisteix en la rehabilitació La intervenció situada al Mas Rogers, consisteix en la habilitació d’un paisatge i la seva biodiversitat. Entendre aquest i apropar-lo al viatger de Sant Bartomeu del Grau en el seu sentit més ample. Així, detectant d’un antic paller per a l’intercanvi d’allotjament per hores de treball. antic estable per a adaptar-lo a la normativa vigent i a uns nous usos. és l’objecte principal, que centrant-se en les aus com a motor d’estudi, les carències tant pel què fa a l’abastament com al seu retorn, proposem: El projecte planteja l’habilitació de l’espai a partir d’una mínima El projecte planteja la rehabilitació de l’espai a partir d’enderrocs genera un recorregut que relaciona els espais d’interès per a l’avistament la construcció d’un nou dipòsit en el punt més elevat del poble, alhora intervenció, de fàcil construcció i que respecti les preexistències puntuals i d’una intervenció en la coberta, sempre respectant les d’aquestes, generant les condicions propícies per a la seva proliferació, i que un sistema descentralitzat de depuradores –aprofitant antigues seguint un model de masia auto-sostenible. preexistències seguint un model de masia auto-sostenible. un centre ornitològic que serà punt de partida i arribada. infraestructures- pel tractament de l’aigua residual. ESGLÉSIA VELLA_Estat actual

ESGLÉSIA VELLA_Proposta

ADEQUACIÓ D’UN ESPAI RURAL PER A L’ELABORACIÓ LA CASETA DEL VILAR: RESIDÈNCIA I ESPAI DE MILLORA, REACTIVACIÓ I REVALORITZACIÓ DE DE FORMATGE LOCAL COM A EINA PEDAGÒGICA CREACIÓ L’ESGLÉSIA VELLA I EL SEU ENTORN. Per Meri Mensa i Aina Santanach Per Natalia Morató i Garazi Robredo Per Teresa Farràs i Carla Garcia Es proposa la conversió d’un espai rural en un corral per a cabres, una “El nostre projecte, pensem que ha de ser un espai multicultural per animar Crear un programa d’intervencions arquitectòniques destinades a formatgeria i la construcció d’un nou volum per a activitats educatives la societat envers el coneixement global, en tant que element indispensable convertir l’emplaçament de l’Església Vella en un espai d’equipament vinculades a la producció del formatge i, a posteriori, com a escola per a la transformació del nostre àmbit rural, i també perquè ens permeti històrico-cultural, incloent la conservació i revalorització de les restes lliure. Es treballa amb materials locals, utilitzats com a estructura, viure i experimentar el ritme del desenvolupament del saber, tan en el camp arqueològiques, una reorganització i millora dels horts colindants i la tancament, combustible i aliment. de la ciència, les arts, les humanitats i la política.” David Serra. Promotor construcció d’un aixopluc com a suport dels nous serveis i activitats.

36 37 RESTAURACIÓN DE SANT GENÍS SADEVESA Y PUESTA UN CAMÍ PER A LA HISTÒRIA RE-ADEQUACIÓ DE LES RUÏNES DE L’ESGLÉSIA VELLA LA NAU MUNICIPAL COM A ESPAI EXTERIOR COBERT EN VALOR DE LA RUTA DEL ROMÀNIC DE SBG Per Carla Llaudó i Txell Pineda COM A ESPAI D’ACTIVITAT I MEMÒRIA Per Christian Heredia i Ivan Roguera Por Laura Hidalgo Recuperació i reactivació íntegra dels camins ramaders de Catalunya Per David Alejandro Garcia i Gemma Pedragosa Sobre el plantejament de l’enderroc sense projecte d’activitat futura de El proyecto consiste en restaurar la ermita románica de Sant Genís sobretot per la conservació dels seus valors paisatgístics i científico- L’espai de l’Església Vella pot ser aprofitat per a l’ús i oci del poble? la nau municipal, es planteja un enderroc selectiu que doni resposta a Sadevesa del s.XI, patrimonio arquitectónico de SBG, y que junto culturals, mitjançant intervencions puntuals vinculades al camí, Podem conjugar l’ús d’aquest espai amb l’explicació de les diverses les patologies actual alhora que es genera una infraestructura mínima a la Església de Sant Jaume de Fenollet y L’antiga església parroquial realitzades amb tècniques tradicionals de construcció. Busquem promoure memòries i fases que reposen en aquest patrimoni singular? La d’aprofitament en diàleg amb el context i que reconegui els trets forma parte de la Ruta del Romànic, poniendo en valor la arquitectura la recuperació de la memòria d’una tradició vinculada a la terra alhora que proposta d’adequació treballa aquestes dues premisses a partir de característics d’aquest teixit industrial. románica y creando un foco de actividad que potencie la ruta. conscienciar de la importància d’apostar per la bioconstrucció. quatre punts clau: el terra, l’ombra el paisatge i l’accés.

TRANSFORMACIÓN DEL ÁMBITO “CAMÍ DE POL” PURINS: MODEL D’AUTOGESTIÓ SOSTENIBLE DIGESTIÓN DE LOS RESIDUOS DE LAS NAVES PARA LA Por Marta Manzanares y Marta Medina Per Oriol Ramon MEJORA DEL ESPACIO PÚBLICO DE SBG Actuar en espacios en desuso para trabajar la relación del núcleo Aquest projecte proposa gestionar l’excedent de purí de les petites i Por Victor Ruiz y Marina Santos urbano con su entorno rural, con el objetivo de generar nuevas mitjanes explotacions porcines entenent les dejeccions com un recurs El proyecto parte del desmantelamiento de las naves Puigneró, relaciones funcionales y físicas; aplicando lógicas productivas, propias i no com un problema. Mitjançant una sèrie de processos (digestió proponiendo digerir la mayoría de los residuos generados en el del territorio, y a su vez generando nuevos espacios y recorridos i fitodepuració) s’obté energia, fertilitzant d’alta qualitat i, el residu propio lugar, reduciendo el coste económico y medioambiental. Esta complementarioa. Proponemos ubicar una actividad de filtro, el sobrant, és un líquid fàcil d’assimilar per l’ecosistema. estrategia servirá para intervenir en el espacio público de SBG que ha cultivo de PAM (Plantas aromáticas y medicinales). quedado como residuo del propio crecimiento de las naves.

ESPAI PÚBLIC NAUS

TERRITORI I PAISATGE; RECUPERACIÓ DE LA REHABILITACIÓN DE LAS NAVES MUNICIPALES DE INTERVENCIÓ EN EL TEIXIT INDUSTRIAL DE SANT RECUPERACIÓ PAISATGÍSTICA DEL NUCLI URBÀ DE PEDRERA DE SBG SBG Y SU ADAPTACIÓN AL USO PÚBLICO BARTOMEU DEL GRAU SBG Per Georgina Beltrán i Lara Tudó Por Ourania Chamilaki y Samir Ibrahimo Per Jose Artesero i Andrea Màrmol Per Ana Badía i Laura Molina Un camí de cinglera ressegueix el límit entre Sant Bartomeu del Grau El proyecto parte de la idea de integrar un espacio público L’objectiu és prolongar la vida útil del recinte industrial a través Amb aquesta intervenció proposem recuperar i potenciar el paisatge i el municipi de Gurb. El recorregut mostra el pas del temps que abandonado con el entorno y dotarlo de usos múltiples y de carácter d’intervencions que el preparin per a futurs comportaments i nous natural perdut a partir de la renaturalitzacio espontània, reduint ha acompanyat la explotació de la roca calcària en aquest punt. La versátil. De tal modo que se rehabilita el espacio interior y su fachada usos. A través de demolicions parcials és pretén incorporar una nova l’escala de les naus per una millor integració d’aquestes dins del Pedrera és el museu natural que mostra aquests estrats, esdevenint la para que exista una continuación natural, visual y espacial entre la capa que potenciï les preexistències i així generar una nova situació territori i, sobretot, ajustant-nos a les demandes i necessitats actuals seu de contemplació i aprenentatge dels fonaments d’aquest paisatge. plaza nueva y la nave municipal. que esdevingui catalitzadora de vida. del municipi de Sant Bartomeu del Grau.

38 39 HABITAR LA NAU DEL CARRER VELL SUBSTRACCIÓ I TRACTAMENT DEL BUIT GENERAT A CAL SIMÓ. REGENERACIÓN URBANA Y DEMOGRÁFICA Per Irene Escudé i Mariona Massons L’ÀMBIT DE PUIGNERÓ A TRAVÉS DE LA VIVIENDA El projecte reconeix en la nau del carrer vell una oportunitat per Per Aleix González i Niko Ospino Por Javier Gavin y Siddartha Rodrigo reconvertir l’edifici aprofitant les seves qualitats espaials i donant-li un La desocupada fàbrica tèxtil de Puigneró a Sant Bartomeu necessita Se plantean viviendas adaptables, poniendo especial énfasis en las sentit ulterior al valor icònic que representa pel seu passat a SBG. Pretén actualitzar-se. La proposta pretén generar un buit que consolidi el casc “viviendas con servicios” para gente mayor. El proyecto soluciona los realitzar les mínimes intervencions necessàries per adequar-la a l’ús antic del poble i el cusi amb el seu entorn natural. Es fa un enderroc problemas de accesibilidad e iluminación de las viviendas a través de d’habitatges i tallers per tal d’aconseguir un menor cost d’intervenció a selectiu per regularitzar les naus restants i en conseqüència obtenir-ne una demolición estratégica sobre la fachada trasera por concentrar las canvi d’oferir una major superfície que en els habitatges convencionals. una plusvàlua. mayores problemáticas y oportunidades en el edificio existente.

TRANSFORMACIÓ GRADUAL I CONDICIONAMENT DE LA FÀBRICA PER MILLORAR LA RELACIÓ DE SBG AMB AQUESTA A PARTIR DE L’ESPAI PÚBLIC Per Santi Julià i Bernat Pedro Es proposa un sistema d’infiltració de l’espai públic cap a l’interior del teixit industrial de la fàbrica per tal de transformar el conjunt en un nou punt d’interès social, ecològic i econòmic. La transició i convivència entre l’espai industrial, l’urbà i el rural esdevenen aspectes principals de la proposta.

HABITATGES CAL SIMÓ

REGENERACIÓ RESIDENCIAL, HABITATGES CAL SIMÓN VIVIENDAS PUIGNERÓ. PASADO Y FUTURO DE SBG Per Annabel Barba i Albert Noya Por Lorea Díaz y Fran Latorre Es proposa una intervenció sobre l’edifici d’habitatges Cal Simón. El La intervención en el bloque de viviendas se basa principalmente en un seu estat actual suposa un problema pels residents, per la propietat i objetivo: utilizar el edificio como atractivo de actividad hacia el pueblo. pel poble de Sant Bartomeu. Es projecta l’enderroc de l’edifici central Proponemos dos tipologías: unas que dan respuesta habitacional a los buscant l’escala urbana del poble i una transformació dels habitatges habitantes de SBG y otras que se adaptan a usuarios puntuales que existents. Mitjançant la rehabilitació es pretén potenciar l’habitatge acudan al pueblo de forma temporal. A su vez, abrimos el edificio a la flexible i versàtil per donar resposta a les necessitats actuals del poble. calle, dando acceso a las plantas bajas y creando una nueva plaza.

40 41